Loi transitoire sur les procédures judiciaires, du 21 décembre 1993

Article 1

L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.

Article 2

Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar. Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció. Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes. Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.

Article 3

La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.

Article 4

Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.

Article 5

El procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il·legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.

Article 6

Es considera detingut il·legalment:

a) Qui ho sigui per una autoritat, agent, funcionari o particular, sense que concorrin els supòsits legals i, fins i tot quan concorren aquests supòsits, la detenció s’hagi produït sense respectar les formalitats i requisits legals.

b) Qui sigui il·lícitament internat en qualsevol establiment o lloc d’Andorra.

c) Qui estigui detingut per més temps del previst per la llei.

d) Qui, havent estat legalment privat de llibertat, no li siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis garanteixin a tota persona detinguda.

Article 7

Poden instar el procediment:

a) La persona privada de llibertat personalment o per mitjà de mandatari, fins i tot verbal, els seus parents sense límit de grau, consorts i assimilació, i els representants legals de la persona privada de llibertat.

b) El Ministeri Fiscal.

c) Qualsevol tribunal, batlle, magistrat, funcionari de Justícia o del Centre Penitenciari.

Article 8

És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.

Article 9

El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la inter­venció d’un advocat. En l’escrit o en la compareixença es farà constar:

a) El nom i circumstàncies personals del demandant i de la persona per a la qual es demana la protecció judicial.

b) El lloc on es trobi privat de llibertat, la persona o autoritat sota la custòdia de la qual es trobi, així com tota altra circumstància rellevant.

Article 10

L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.

Article 11

Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.

Article 12

L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituir-se ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.

Article 13

En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut. El Batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicar-se en l’acte. En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.

Article 14

La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il·legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.

Article 15

En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. Aquest convocarà les parts implicades i després d’escoltar-les i practicar les proves proposades i les decidides d’ofici resoldrà en el termini de cinc dies. El procediment total davant el batlle de guàrdia no haurà de superar els trenta dies.

Article 16

L’aute serà apel·lable davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. El president del tribunal designarà la sala competent en funció dels drets fonamentals invocats i, oïdes les parts, i en el seu cas practicades les proves, aquesta resoldrà en un termini d’un mes.

Article 17

Les decisions en aquesta matèria no podran tenir en cap cas l’autoritat de la cosa jutjada, no tenint tampoc aquest procediment cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris.

Article 18

No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.

Article 18 bis

1. Contra les resolucions i omissions que, dins d’un procediment judicial de qualsevol tipus, vulnerin el dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució, la persona directament afectada pot fer ús de tots els recursos i remeis jurisdiccionals que corresponguin ordinàriament.

2. Sense perjudici del previst en l’apartat anterior, el jutge o tribunal, abans de dictar sentència o resolució que finalitzi el procés, pot declarar, d’ofici o a instància de part interessada, i després d’audiència prèvia de les parts del procés, la nul·litat de les actuacions realitzades en el curs del procediment que hagin vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, i la retroacció del procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració. Els terminis són els previstos en el proper apartat d’aquest article.

3. En el supòsit de sentències o de resolucions fermes en el procediment de les quals s’hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, la persona afectada per la vulneració pot demanar al jutge o al tribunal que la va dictar, la seva anul·lació, sempre que no hagin pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment, en el termini de quinze dies naturals des de la notificació, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret, sempre que no hagi transcorregut més d’un any des del moment de la notificació de la resolució a les parts quan el subjecte del dret pretesament lesionat no ha estat part en el procés ordinari. El jutge o tribunal, un cop rebuda la sol·licitud, dóna audiència a les parts del procés, que poden formular al·legacions en un termini de deu dies naturals, i resol dins el termini dels deu dies naturals següents. Contra aquesta resolució no s’hi pot interposar recurs.

4. La sol·licitud de nul·litat no suspèn l’execució de la resolució a la qual s’imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el jutge o el tribunal en el cas que, si no ho decideix, es causi un perjudici greu i de difícil reparació a la part que al·lega la nul·litat.

Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes

1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:

a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. La nul·litat també es pot demanar fent ús dels incidents o els altres mitjans que estableixin les lleis, o demanant al batlle o el tribunal competent que l’acordi d’ofici tal com preveu la lletra b següent.

b) D’ofici pel batlle o el tribunal, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la primera instància. El batlle o el tribunal ha de donar audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de tretze dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels tretze dies hàbils següents.

2. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Article 18 quater. Nul·litat de les resolucions fermes

1. Les persones que hagin estat part d’una sentència o una resolució fermes o que s’hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l’anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.

2. L’incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.

3. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

4. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l’incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

5. Contra l’aute que no admet o que resol el recurs en fase d’apel·lació no es pot interposar cap recurs.

6. L’incident de nul·litat no suspèn l’execució de la sentència o la resolució a la qual s’imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l’incident.

7. La formulació prèvia de l’incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d’una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia.

Article 19

El moment processal a partir del qual una qüestió penal pot suspendre la substantació dels procediments civils i administratius és l’admissió a tràmit d’una querella i denúncia, o el moment en què un òrgan judicial incoï sumari de conformitat amb l’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 20

Resolta o finalitzada la causa penal, el procediment suspès reprendrà a petició de qualsevol de les parts intervinents en el mateix. Seran aportats als autes a petició de qualsevol de les parts, testimoni de totes les actuacions penals.

Article 21

Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.

Article 22

L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.

Article 23

Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.

Article 24

La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.

Article 25

L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essent-ne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.

Article 26

L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.

Article 27

La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.

Article 28

Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.

Article 29

Els llibres de resolucions i sentències que preveu l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia es compon de la simple juxtaposició en ordre cronològic, de les resolucions i sentències dictades, completat d’un índex cronològic, un índex pel número seqüencial de causes i un índex per ordre alfabètic del primer cognom o raó social de la persona que demana en els actes de jurisdicció voluntària, del demandant en els contenciosos civil i administratiu, i de l’encausat en les causes penals. Hi haurà un llibre per a cada una de les seccions de la Batllia, un llibre per al Tribunal de Corts i un llibre per al ple i per cada una de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cada un d’ells, amb els volums que siguin necessaris. A cada sentència o resolució se li atribuirà un número d’ordre i es farà constar la data de la mateixa, l’òrgan jurisdiccional que l’ha dictat amb menció de la secció o sala, i ponent, i les demés dades necessàries per confeccionar els índexs esmentats en el precedent paràgraf.

Article 30

L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment, d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei qualificada de la Justícia. Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el tribunal pot refusar motivadament les còpies o prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia. Contra la resolució denegatòria es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.

Article 30 bis

1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus pares, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.

2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.

3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.

4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al·legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.

5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, la sala revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, tot pronunciant-se sobre les costes judicials ocasionades en els termes que corresponguin.

6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.

Article 31

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al procediment fixat al segon paràgraf de l’article 50.3 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions. A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:

a) Torns rotatoris de ponències en cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.

b) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció.

c) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal en els processos civils, administratius i de menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.

d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participen tots els batlles.

Article 32

El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.

Article 33

Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn. En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat. Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.”

Article 34

L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis. A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes. La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció. Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.

Article 35

Tots els escrits en primera instància seran adreçats a la Batllia, sense necessitat d’especificar ni el càrrec, ni la persona del batlle però sí la jurisdicció, el procediment i la secció del Tribunal de Batlles al qual l’actor demana que sigui atribuït el coneixement de la causa.

Article 36

Tots els escrits seran presentats a màquina, amb les còpies que fixen els textos avui en vigor i, subsidiàriament, el costum, encapçalant-lo, al marge dret, amb el número de causa, el nom de la part demandant i el nom de la part demandada. Seran signats per la part o el procurador i per l’advocat en exercici inscrit en el Col·legi d’Advocats d’Andorra.

Article 37

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple. En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable. Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.

Article 38

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques. A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple. En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.

Article 39

En els procediments civils de mínima quantia i laborals, el demandant adreçarà a la Batllia la demanda amb expressió de la identitat i el domicili de la part demandada. Dintre dels cinc dies del dipòsit, el president de la Batllia dictarà providència designant el batlle que correspongui al qual trametrà la demanda. El batlle citarà a la part demandada amb trasllat de la demanda, emplaçant-lo per contestar per la cúria més propera, respectant el que preveu l’article 3 del decret de data 16 de febrer de 1918. En els demés procediments contenciosos el demandant s’adreçarà a la Batllia per fer citar a judici a la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili d’aquesta i les demés especificacions previstes en l’article 35 de la present llei. Dintre dels cinc dies el president dels batlles dictarà providència designant el ponent de la secció civil que correspongui al qual trametrà la petició de citació. El ponent emplaçarà a la part demandant i citarà a la part demandada perquè compareguin a presentar i escoltar demanda, respectivament, per la cúria més propera, respectant el que preveu l’article 3 del decret de data 16 de desembre de 1918, sempre que no s’hagi de fer les citacions per edictes o per comissió rogatòria.

Article 40

El dret de recusació regulat en l’article 73 Llei Qualificada de la Justícia naixerà a partir del moment en què la Batllia dicti la providència prevista en l’article 39. Les recusacions seran tramitades conforme al que preveu el capítol quart del títol V de la Llei Qualificada de la Justícia. L’obligació d’abstenció començarà a partir del moment en què l’escrit introductori d’instància sigui dipositat a la Batllia i hagi estat conegut pel batlle eventualment obligat a l’abstenció.

Article 41

Queden derogades les previsions contingudes en l’article 16 del decret de Nova Reforma de data 22 d’abril de 1866 i altres textos connexos en relació a les llicències prèvies per citar a judici corporacions i persones públiques, en relació a les quals es procedirà conformement al previst en aquesta llei.

Article 42

El procediment de l’ordre judicial regulat pel costum queda derogat.

Article 43

Cap batlle, secció, magistrat, o sala no pot adreçar peticions, opinions o demandes, referides a resolucions dictades pel mateix òrgan que siguin objecte de recurs davant un tribunal de grau superior. La informació a què es refereix l’article 16 apartat 4 de la Llei Qualificada de la Justícia consisteix i s’esgota en la tramesa de la causa ella mateixa, per tal que pugui ésser examinada pel tribunal que hagi de resoldre el recurs.

Article 44

D’acord amb l’article 18.2 de la Llei qualificada de la Justícia, es pot dictar sentència de viva veu en els procediments de mínima quantia. Si es fa ús d’aquesta possibilitat, el secretari aixeca acta de la part dispositiva de la sentència dictada, de la qual es lliura còpia a les parts en aquell mateix acte.

Article 45

La fonamentació fàctica i jurídica en què procedeix recolzar la sentència dictada de viva veu s’haurà de realitzar per escrit i notificar-la a les parts en el termini màxim de 30 dies.

Article 46

En cas de sentència dictada de viva veu els terminis fixats per als recursos que corresponguin no començaran a córrer fins que s’hagi notificat, posteriorment i per escrit, la fonamentació. En absència de recurs no podrà guanyar fermesa ni executorietat fins després de l’exhauriment d’aquests terminis.

Article 47

En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d’excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no s‘admet la petició d’execució a Andorra. Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d’una sentència penal, poden ser objecte d’aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència. També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d’una sentència ferma d’un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la defensa, l’Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret andorrà.

Article 48

Rebuda la demanda d’exequàtur el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la trametrà al ponent de la sala civil que correspongui i aquest en donarà trasllat a la part contra qui es pretén executar la sentència i al Ministeri Fiscal, donant-los-hi un termini de tretze dies per contestar. Es donarà successivament tràmit de rèplica i dúplica, amb els terminis de tretze dies, i s’obrirà a proves practicant-se aquelles que proposin les parts i el Ministeri Fiscal, que siguin declarades pertinents, i les decidides d’ofici pel ponent. Tancat el judici a proves i a la vista de les mateixes de les quals les parts en tindran trasllat, aquestes podran adreçar un escrit de conclusions dintre dels tretze dies del trasllat del judici de proves, o en substitució de les conclusions escrites se celebrarà vista oral si una de les parts ho sol·licita. La resolució per la qual es doni l’exequàtur serà una sentència. Una vegada l’exequàtur concedit la part que l’hagi demanat podrà fer executar la sentència per les vies ordinàries d’execució.

Article 49

El procediment tindrà per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents: . la competència de la jurisdicció que l’ha dictat. . la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció. . l’aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte. . la conformitat a l’ordre públic nacional i internacional. . l’absència de tot frau a la llei nacional.

Article 50

Les resolucions que ordenen una mesura cautelar o trava que afecti a persones, béns i drets situats a Andorra podran ésser ateses si es compleixen els requisits previstos en l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i si aquell en benefici de qui han estat dictades presta caució suficient en la quantia fixada pel costum per reparar els danys i perjudicis que eventualment es puguin derivar de la mesura cautelar o de la trava. La mesura cautelar o la trava queda sense efecte si en el termini d’un mes, dia per dia, a comptar del dia en què sigui atesa a Andorra, la part en benefici de qui s’hagi dictat no compareix davant la jurisdicció civil andorrana als efectes d’iniciar el judici al fons, o provi que aquest ha estat iniciat en el país d’on prové la resolució de mesures cautelars a exercitar a Andorra.

Article 51

Quan les resolucions estrangeres que ordenin una mesura cautelar o trava afectin a béns i drets de persones no andorranes o que no tinguin residència ni domicili a Andorra, aquestes seran adoptades en les condicions de l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia per una durada d’un any renovable per un altre període d’un any, sempre que la jurisdicció estrangera que l’ha pronunciat interessi abans del finiment de l’any que la mesura sigui mantinguda i provi que s’està seguint un procediment al fons que sustenti la mesura acordada.

Article 52

1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol·licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:

a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.

b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.

c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.

d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.

2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del tribunal que correspongui.

Article 53

(derogat)

Article 54

(derogat)

Article 55

El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.

Article 56

El Batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.

Article 57

Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.

Article 58

En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn. El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.

Article 59

(derogat)

Article 60

El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes. Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.

Article 61

Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.”

Article 62

Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.

Article 63

El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president

Article 64

És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.

Article 65

El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.

Article 66

És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.”

Article 67

Les sales tenen competència directa sobre les matèries civils, administratives i penal, respectivament. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seran adreçats a la sala competent.

Article 68

Una vegada rebut el recurs pel ple o per una sala, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra o el de la sala corresponent designarà el ponent que correspongui segons el torn de ponències, el qual instruirà la causa.

a) Els recursos en matèria penal seran substanciats d’acord amb el que preveu el procediment del fins ara Tribunal Superior de Corts, amb les modificacions que figuren en el capítol divuitè d’aquesta llei.

b) Els recursos en matèria administrativa seran substanciats d’acord amb el que preveu la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal amb les modificacions que figuren en el capítol dinovè d’aquesta llei.

c) Els recursos en matèria civil seran substanciats d’acord amb el que preveuen els articles següents.

Article 69

En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.

Article 70

Una vegada assignat el recurs a la sala civil i nomenat el ponent, el president de la sala verificarà les condicions d’admissibilitat formal del recurs a la vista de la proposta del ponent. Si el recurs no és admissible ho declararà. Si ho és, es pronunciarà sobre l’admissió a ambdós efectes o a un sol efecte, condicionant en aquest darrer cas l’execució provisional a la prestació de caució suficient per part d’aquell en profit de qui s’executi la resolució, i emplaçarà la part recurrent perquè, en el termini de tretze dies hàbils, adreci les seves conclusions al tribunal en tants exemplars com parts hi hagi en el procediment, més tres. Dintre dels tretze dies següents a la notificació del pronunciament sobre l’admissió del recurs a un efecte, la part contra qui s’hagi d’executar la resolució podran fer recurs de reposició davant la sala civil. Es donarà trasllat del recurs a l’altra part que podrà contestar dintre el termini de tretze dies, i la sala, a la vista de la proposta del ponent, dictarà aute definitiu. Si dintre del termini acordat la part recurrent no formula conclusions, s’entendrà que ha desistit del seu recurs i es declararà el recurs desert. Si hi ha pluralitat de recurrents, el desistiment d’un d’ells per manca de presentació de conclusions dins del termini no perjudicarà els demés recursos.

Article 71

Els recursos interposats condicionalment, pel cas que les altres parts facin a llur torn recurs, es consideraran desistits si, en el termini hàbil de recórrer, cap altra part no n’ha formulat o no n’ha formulat la part al recurs de la qual el recurrent ha condicionat el seu.

Article 72

El ponent comunicarà les conclusions del recurrent a les altres parts en el termini de cinc dies d’acabat el termini per formular conclusions, les quals disposaran d’altre termini de tretze dies hàbils per contestar les conclusions.

Article 73

No s’admetrà la pràctica de proves noves. No obstant això, el ponent podrà ordenar la pràctica de les proves que hagin estat denegades en la instància “a quo” en cas que la considerés pertinent, que s’hagués fet, oportunament, la protesta, i que s’hagués interessat la seva pràctica davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. També podrà ordenar proves per a millor proveir i aquelles a instància de parts que hagués estat impossible practicar en instàncies anteriors. En aquests cassos, dintre dels cinc dies següents a la pràctica d’aquestes proves, es donarà trasllat del resultat de les mateixes a totes les parts.

Article 74

Formulades les respectives conclusions i les contestes o, eventualment, practicades o denegades les proves interessades per les parts d’acord amb el previst als precedents articles, el magistrat ponent emplaçarà les parts per a la vista oral.

Article 75

A la vista oral, els advocats de cada part informaran oralment al tribunal. La part no recurrent o que hagi desistit en el seu recurs només podrà informar en contestació als informes orals dels recurrents. La no presència en la vista oral d’una de les parts recurrents o recorregudes no serà obstacle perquè la causa sigui conclosa i el tribunal passi a deliberar.

Article 76

Les deliberacions es faran sobre la proposta de sentència del ponent. La decisió es prendrà per majoria de vots, dintre els trenta dies següents a la vista oral, i serà redactada pel ponent i signada per tots els magistrats de la sala. La sentència haurà d’ésser notificada a les parts dintre els tretze dies següents del seu pronunciament. Còpia autèntica, juntament amb els autes serà remesa al tribunal “a quo”, dintre de cinc dies.

Article 77

Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol dissetè de la present llei.

Article 78

Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol divuitè de la present llei.

Article 79

Els articles que s’esmenten a continuació del decret de data 1 de maig de 1922 sobre el procediment ordinari civil es modifiquen com segueix.

Article 80

L’expressió el batlle que es conté en els articles 1, 2, 3, 4 i 5 s’entendrà feta al ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles, si bé la sentència mencionada en l’article 5 “in fine” serà dictada per la secció civil.

Article 81

Els articles 6, 7 i 8 queden derogats i substituïts pel següent: “Les sentències són apel·lables a dos efectes. Presentada l’apel·lació el ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes originals al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 82

El procediment fixat en els articles 9 i 10 queda substituït pel procediment comú davant la sala civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, fixat en els articles 70 a 76 de la present llei.

Article 83

Les reclamacions de caràcter civil de quantitats no superiors a 200.000 mil pessetes, o el seu contravalor en altra moneda, es substanciaran d’acord amb les normes fixades en l’annex I del decret de 4 de febrer de 1986, el qual es modifica d’acord amb el que preveuen els següents articles d’aquesta secció.

Article 84

L’article 2 queda redactat com segueix: “El demandat compareixerà davant la Batllia formulant per escrit la seva demanda. Una vegada designat el batlle a qui correspon el coneixement de la causa, segons el que preveu l’article 39 de la present llei, prosseguirà la tramitació de la causa segons el que disposen els articles 3 a 7 del decret de 4 de febrer de 1986.”

Article 85

L’article 8 queda redactat com segueix: “El batlle dictarà sentència en el termini de trenta dies. La sentència només serà apel·lable davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la quantia del litigi sigui superior a 100.000 pessetes.”

Article 86

Tots els procediments civils de quantia superior a 200.000 pessetes i que no excedeixi de 2.000.000 de pessetes, o els seus respectius contravalors en altra moneda, així com els procediments interdictals, de terceries i tota mena d’incidents en els procediments civils, se substanciaran amb subjecció a les normes contingudes en els articles 5 a 21, ambdós inclosos, de l’annex II del decret del 4 de febrer de 1986, els quals queden modificats d’acord amb el que preveuen els següents articles d’aquesta secció.

Article 87

Els dos darrers apartats de l’article 8 queden redactats com segueix: “Contra l’aute en què es declari que correspon el judici ordinari no s’hi donarà recurs de cap mena. El batlle trametrà immediatament la causa a la secció civil del Tribunal de Batlles davant del qual emplaçarà les parts perquè es personin a efectes de seguir el judici segons les normes del procediment ordinari. Contra l’aute en què es declari que correspon el procediment abreujat hi cap solament la manifestació de protesta perquè sigui decidida, en el seu cas, al resoldre l’assumpte principal en tràmit de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 88

En l’article 10 la menció “jutge corresponent” s’entendrà feta a “tribunal corresponent”.

Article 89

En l’article 15, les mencions al “Jutge d’Apel·lacions” s’entendran referides a “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 90

L’article 16 queda redactat com segueix: “El procediment davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra es substanciarà segons el previst en els articles 70 a 76 de la present llei.”

Article 91

Els articles 18, 19 i 20 queden sense contingut.

Article 92

L’execució de les resolucions judicials en matèria civil se substancia d’acord amb el que disposen la Llei del saig i la Llei de l’embargament, en allò que els sigui aplicable, i d’acord amb el que estableix l’annex III del Decret del 4 de febrer de 1986, amb les modificacions introduïdes als articles d’aquesta secció, en allò que no contradiguin la Llei del saig i la Llei de l’embargament.

Article 93

La menció que l’article 1 fa al “batlle que hagi conegut de l’assumpte en primera instància” s’haurà d’entendre feta al “ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles o al batlle que hagin conegut de l’assumpte en primera instància”.

Article 94

La menció que els articles 2, 4, 5 i 6 fan del “batlle” s’entén feta “al ponent del Tribunal de Batlles o al batlle.”

Article 95

(derogat)

Article 96

L’article 4 queda redactat com segueix: “Si no hi ha conformitat, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle, segons correspongui, citarà a ambdues parts perquè compareguin amb els mitjans de prova pertinents. Practicades les proves, el Tribunal de Batlles o, en el seu cas, el batlle resoldrà fixant la liquidació o indemnització.”

Article 97

La intervenció d’advocats en els procediment judicials se subjectarà a allò previst en els articles 97 a 101 de la Llei Qualificada de la Justícia i a les disposicions a què es refereixen els següents articles amb les modificacions que s’hi introdueixen.

Article 98

L’article 1 de l’annex IV del decret de 4 de febrer de 1986 resta redactat com segueix: “En tots els escrits adreçats als batlles o tribunals hi haurà de figurar, al peu, el nom i la signatura de l’advocat autor, juntament amb la de la part interessada o la del seu procurador.”

Article 99

Els articles 2, 3 i 4 de l’annex IV del decret de data 4 de febrer de 1986 queden sense contingut.

Article 100

La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.”

Article 101

La referència que l’article 6 de l’annex IV del decret del 4 de febrer de 1986 fa al “Jutge d’Apel·lacions” s’entendrà feta a la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Article 102

Els articles 9 i 10 del Codi de Procediment Penal queden sense contingut.

Article 103

En l’article 11 del Codi de Procediment Penal la menció “Tribunal de Corts” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”, el darrer paràgraf del qual queda substituït pel següent: “A cada incorporació d’un advocat al Col·legi d’Advocats d’Andorra aquest trametrà al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la documentació acreditativa d’haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col·legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en donarà trasllat al Ministeri Fiscal per informe dintre dels tretze dies, i si dintre d’altres tretze dies no es dicta resolució fonamentada en els apartats 1 a 4 del present article, s’entendrà admès a actuar davant els tribunals andorrans i el Col·legi d’Advocats d’Andorra procedirà a donar-los-hi l’alta definitiva.”

Article 104

El segon apartat de l’article 12 i l’article 13 del Codi de Procediment Penal queden sense contingut.

Article 105

L’article 14 sense contingut.

Article 106

Totes les mencions que el Codi Penal fa al “Tribunal de Menors” i al “Tribunal de Delictes Menors” s’entendran fetes, respectivament, al “Tribunal de Corts” i al “Tribunal de Batlles”.

Article 107

Es modifica el Codi de Procediment Penal d’acord amb el que estableixen els següents articles d’aquesta secció.

Article 108

L’article 1 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “La facultat d’administrar justícia en matèria criminal correspondrà exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, al Tribunal de Batlles i als batlles, als quals s’atribueix la potestat d’aplicar les lleis, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat.”

Article 109

El darrer punt de l’article 2 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Coneixerà, així mateix, dels recursos d’apel·lació que s’interposin contra les sentències i altres resolucions dictades pel Tribunal de Batlles en causes seguides per delictes menors, i pels batlles en causes seguides per contravencions penals.”

Article 110

La referència que l’article 3 del Codi de Procediment Penal fa al “Jutge d’Apel·lacions constituït en tribunal unipersonal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 111

L’article 4 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Els batlles, com a tribunal unipersonal, coneixeran dels judicis de contravencions penals. La instrucció de les causes, per a tota classe de delictes i contravencions, serà portada a terme per un batlle, sense perjudici del que disposa l’article 192 del Codi de Procediment Penal.”

Article 112

Els articles 7 i 8 del Codi de Procediment Penal queden derogats i substituïts pel que preveuen els articles 69 al 75 i 90 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 113

L’article 44 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Serà batlle competent durant la instrucció de les causes aquell a qui correspongui per torn. A aquests efectes, les querelles i denúncies seran repartides pel president del Tribunal de Batlles. Quan un batlle o un tribunal que estiguin instruint o jutjant tinguin coneixement, per mitjans diferents de la querella i de la denúncia, de que s’ha comés un fet delictuós, només serà competent en la mesura en què el fet delictuós estigui en connexió i, en el cas que procedeixi, es designarà el batlle instructor que correspongui per torn per instruir la causa. Els demés tribunals només hauran de posar els fets en coneixement del president del Tribunal de Batlles si consideren que no tenen connexió amb els que estan jutjant, i a l’efecte que es designi el corresponent batlle instructor.”

Article 114

Els articles 130, 131, 133, 134 i 135 del Codi de Procediment Penal, queden sense contingut i substituïts pel que disposa el capítol tercer, articles 52 a 55 de la Llei Qualificada de la Justícia i els articles 60 a 63 de la present llei.

Article 115

La referència que l’article 132 del Codi de Procediment Penal fa a “un dels membres del tribunal indistintament” s’entendrà feta al “magistrat que presideixi el Tribunal de Corts”.

Article 116

L’article 173 del Codi de Procediment Penal queda sense contingut.

Article 117

Les referències que els articles 172 a 186 del Codi de Procediment Penal fan al “Jutge de Delictes Menors” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 118

El primer apartat de l’article 182 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Declarar-se incompetent per raó que la competència correspon al Tribunal de Corts o al tribunal unipersonal d’un batlle”.

Article 119

L’article 190 del Codi de Procediment Penal resta redactat com segueix: “Si es formula oposició, l’ordenança queda sense efecte i la causa serà jutjada per un altre batlle com a tribunal unipersonal que correspongui per torn”.

Article 120

Les normes contingudes en els articles 191 a 197 del Codi de Procediment Penal que versen sobre el Tribunal de Batlles, s’entendran referides al tribunal unipersonal del batlle.

Article 121

L’article 197 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Dins del termini de quinze dies, el batlle dictarà sentència”.

Article 122

Se suprimeix la menció “i del Jutge d’Apel·lacions” continguda en l’article 203 del Codi de Procediment Penal.

Article 123

El previst en l’article 208 del Codi de Procediment Penal queda completat pel que disposen els articles 28 a 30 de la present llei.

Article 124

L’article 213 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Les sentències seran notificades pel president o per un membre del tribunal que les ha dictat, o pel batlle, com a tribunal unipersonal, respectivament. Per mandat de cada un d’ells la notificació podrà ésser feta per un secretari del tribunal. La notificació serà feta mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, tot el que es farà constar per diligència”.

Article 125

Les referències que l’article 218 del Codi de Procediment Penal fa al “batlle” i al “Jutge d’Apel·lacions” s’entendran fetes, respectivament, al “batlle instructor” i al “president del Tribunal de Corts”.

Article 126

Les mencions que els articles 219, 220, 221 i 222 del Codi de Procediment Penal fan del “Tribunal dels Batlles” i del “Jutge de Delictes Menors” es substitueixen, respectivament, per “tribunal unipersonal del batlle” i “Tribunal de Corts”.

Article 127

En el títol VIII, capítol II, les referències que els articles 223 a 227 i 233 del Codi de Procediment Penal fan al “Jutge de Delictes Menors” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 128

L’article 231 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “L’execució de sentències recaigudes en els judicis per contravencions penals correspon al batlle; pels delictes menors, al president del Tribunal de Batlles; i pels delictes majors, al president del Tribunal de Corts. Els incidents en període d’execució seran resolts pels mateixos tribunals, respectivament.”

Article 129

La referència que l’article 237 del Codi de Procediment Penal fa als “batlles conjuntament o separadament” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 130

D’acord amb el que preveu l’article 52.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, la referència que l’article 245 del Codi de Procediment Penal fa al “tribunal que haurà imposat la pena” s’haurà d’entendre feta al “Tribunal de Corts”.

Article 131

La referència que l’article 284 del Codi de Procediment Penal fa al “Tribunal de Delictes Menors” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 132

L’article 302 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “La jurisdicció de delinqüents menors correspon al Tribunal de Corts”.

Article 133

En l’article 303 del Codi de Procediment Penal, la referència al Tribunal de Delictes Menors queda derogada i es completa la competència al Tribunal de Batlles amb la possibilitat que les actuacions puguin passar també al batlle com a tribunal unipersonal.

Article 134

En l’article 304 del Codi de Procediment Penal, l’expressió “ni intervenció de fiscal ni d’advocat” queda substituïda per “si bé amb intervenció de fiscal i d’advocat”.

Article 135

L’article 306 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix: “Els acords dels tribunals sobre les mesures previstes en l’article 304 així com els pronunciaments sobre responsabilitat civil podran ésser recorreguts en apel·lació davant el tribunal penal immediatament superior sense perjudici dels recursos en súplica.”

Article 136

Es deroga el decret del 12 de juliol de 1990 de creació del Tribunal Superior de Corts.

Article 137

Les causes penals davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra se substanciaran pel procediment pel qual es regien els recursos de suplicació formulats davant del Tribunal Superior de Corts contra les decisions del Tribunal de Corts en primera instància, segons el previst en el decret del 13 de juliol de 1990. Totes les referències del referit decret al “Tribunal Superior de Corts” s’entendran fetes al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 138

Es modifica la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal del 15 de novembre de 1.989 en els termes que resulten dels següents articles.

Article 139

Els articles 1 a 7, ambdós inclosos, queden sense contingut i substituïts pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 140

Els articles 10 a 20, ambdós inclosos, queden derogats.

Article 141

La referència que l’article 25 fa al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 142

La menció que fa l’article 26 al “secretari del Tribunal o del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “secretari del Tribunal de Batlles o del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 143

La referència que l’article 28 fa al “tribunal, el jutjat o el ponent”, s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, el Tribunal de Batlles o el ponent de la secció administrativa”.

Article 144

La menció que l’article 29 fa del “jutjat” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”. Se suprimeix en aquest mateix article la frase “per votació de la meitat dels seus membres”.

Article 145

Les referències que l’article 30 fa a “el jutjat o tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. El tercer paràgraf de l’article 30 queda redactat com segueix: “Es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació a un mateix acte administratiu”.

Article 146

La referència de l’article 31 al “president o pel jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra” i al “ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 147

La referència que l’article 36 fa al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 148

L’article 37 queda redactat com segueix: “La demanda serà presentada al Tribunal de Batlles. El president la traslladarà a la secció administrativa del tribunal. La demanda serà presentada en tantes còpies com parts en el litigi hi hagi més una”.

Article 149

L’article 38 queda derogat.

Article 150

El primer paràgraf de l’article 39 queda redactat com segueix: “Una vegada tramesa la demanda, el ponent de la secció administrativa, en un termini improrrogable de cinc dies, convocarà la secció per decidir:

a) la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal en l’afer.

b) l’acceptació o refús de la demanda després d’examinar la concurrència o no concurrència dels requisits necessaris.

c) la suspensió o manteniment de l’acte impugnat d’acord amb l’article 9. En cas de decisió d’incompetència o de refús hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Contra la decisió de suspensió o manteniment de l’acte impugnat no hi haurà lloc a recurs si no és juntament amb l’apel·lació contra la sentència definitiva”.

Article 151

La referència que conté el primer paràgraf de l’article 40 al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent”. Se suprimeix el segon paràgraf d’aquest article.

Article 152

La referència en l’article 44 al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent”.

Article 153

L’article 45 queda redactat com segueix: “Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l’arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva. Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan es doni lloc a l’excepció formulada i s’impossibiliti la continuació del procediment, d’acord amb el títol IV secció primera d’aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d’apel·lació contra sentències definitives. La citació dels testimonis admesos serà feta pel ponent”.

Article 154

Les referències de l’article 46 al “jutge instructor i al secretari del Jutjat”, s’entenen fetes al “ponent i al secretari de la Batllia”. El ponent podrà decidir que l’audició dels testimonis es faci davant la secció constituïda.

Article 155

Les referències de l’article 47 al “jutge instructor” i al “Jutjat” s’entendran fetes, respectivament, al “batlle ponent” i al “Tribunal de Batlles”.

Article 156

La referència que conté l’article 48 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència feta al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 157

L’article 49, resta redactat com segueix: “El batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d’ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament”.

Article 158

En l’article 50, la referència al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència al “Jutjat” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 159

La menció de l’article 51 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència a l’“altre jutge” s’entén feta a la secció administrativa del Tribunal de Batlles.

Article 160

L’article 52, queda redactat com segueix: “La deliberació serà secreta i hi participaran solament els batlles que composin la secció administrativa, els quals decidiran per majoria, signant la sentència tots els components de la secció.”

Article 161

En l’article 55, la referència a “secretari del Jutjat” s’entendrà feta al “secretari de la Batllia”.

Article 162

En l’article 56, la referència al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entén feta a “Tribunal de Batlles”. La referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 163

En l’article 57, la referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 164

L’article 58 queda redactat com segueix: “El recurs d’apel·lació es presentarà davant la sala administrativa del Tribunal de Batlles. El ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 165

L’article 59 queda redactat com segueix: “Formalitzat el recurs per part del recurrent i rebuda la causa, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra designarà el ponent que correspongui i aquest dintre els cinc dies donarà trasllat de l’escrit d’apel·lació a totes les parts, emplaçant-les per al tràmit de contesta en el termini de tretze dies. El ponent decidirà sobre la substitució de la celebració de la vista oral per a la presentació d’escrits de conclusions si ambdues parts ho haguessin demanat expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació.”

Article 166

Els articles 60, 61 i 62 queden sense contingut.

Article 167

L’article 63 queda redactat com segueix: “El ponent convocarà la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la qual decidirà, en els cinc dies següents, sobre la petició de suspensió o manteniment de l’acte impugnat reproduïda en segona instància o formulada per primera vegada en grau d’apel·lació, d’acord amb l’article 9.

Article 168

En l’article 65, la referència als “jutges del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “ponent la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 169

En l’article 67 el termini fixat al ponent per trametre a la resta dels membres de la sala el projecte de sentència resta fixat en quinze dies, si bé es comptaran a partir de la data en què s’hagi dipositat els escrits de conclusions o s’hagi celebrat la vista oral.

Article 170

Se suprimeixen els tres darrers apartats de l’article 73, els quals es substitueixen pel següent redactat: “El projecte de sentència definitiva proposat pel ponent serà votat per la sala, inclòs el ponent, per majoria.”

Article 171

Se suprimeix el darrer punt de l’article 74.

Article 172

L’article 75 queda redactat com segueix: “La sentència es pronunciarà en nom del poble andorrà, expressarà que és ferma i executiva i serà signada per tots els magistrats de la sala.”

Article 173

L’article 77 queda redactat com segueix: “Contra la resolució d’incidents que impossibilitin la prossecució del procediment previst per l’article 45, es podrà interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 174

En l’article 79, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entendrà feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència feta al “jutge degà del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 175

En l’article 80, s’hi afegeix, al començament de l’article, el següent: “Es notificarà i se’n donarà trasllat.”

Article 176

En l’article 81, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entén feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència al “president del Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 177

L’article 83 queda redactat com segueix: “La resolució del recurs serà adoptada per majoria dels magistrats de la sala.”

Article 178

L’article 86 queda redactat com segueix: “Els litigis en matèria electoral previstos per l’article 39.3.c) de la Llei Qualificada de la Justícia i pels articles 12 i 26 de la Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum, seran resolts inapel·lablement pel Tribunal de Batlles. També se substanciaran per la mateixa via els recursos previstos en l’article 48 de la mateixa Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum quan no ho hagin d’ésser pel procediment urgent i preferent a que es refereix la Constitució, però en aquest cas hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 179

L’article 87 queda sense contingut.

Article 180

Els articles 89, 90 i 91 queden sense contingut per ésser substituïts per les previsions contingudes en els articles 32, 42 a 49 i connexes de la Llei d’Expropiació. Contra totes les decisions en aquesta matèria del Tribunal de Batlles, hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra que serà substanciat pel procediment ordinari previst en aquesta llei.

Article 181

Les referències que contenen els articles 94 i 95 al “jutjat” o al “tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 182

En l’article 99, la referència feta al “jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 183

Les referències dels articles 100, 101 i 102, al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 184

El segon apartat de l’article 107 queda redactat com segueix: “El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra i el Tribunal de Batlles podran decidir posar els fets de manifest al tribunal penal competent.”

Article 185

L’article 109 queda sense contingut.

Article 186

L’article 110 queda redactat com segueix: “Els incidents d’execució seran resolts pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquests incidents tindran prioritat sobre la tramitació de les causes en curs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 187

En els articles 111 i 112, la menció feta al “Jutjat Administratiu i Fiscal” i al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 188

L’expert al qual es refereix l’article 7.2 serà nomenat pel batlle de torn en tribunal unipersonal. L’autoritat judicial davant la qual el Registre promourà d’ofici la regularització prevista en l’article 7.2 serà la secció civil del Tribunal de Batlles.

Article 189

La referència que en l’article 7.2. es fa als “batlles” s’entendrà feta al “batlle designat per torn”.

Article 190

Afegir en l’apartat 1 de l’article 11, i després de l’expressió “per decisió judicial” la frase següent: “de la jurisdicció penal o civil segons correspongui.”

Article 191

La referència feta a “un qualsevol dels batlles” que conté l’article 21.2, s’entendrà feta al “batlle que correspongui per torn”.

Article 192

La referència que fa l’article 26.1.1è al “batlle”, s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 193

La menció que conté l’article 35.4. a “qualsevol dels batlles” s’entendrà feta al “batlle que correspongui per torn”.

Article 194

En la disposició final quarta les referències a “instàncies administratives” i a “instància judicial ordinària” s’entendran fetes a “jurisdicció administrativa” i “jurisdicció civil”, respectivament.

Article 195

La menció que l’article 4 fa al “batlle” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 196

La menció feta en l’article 7 a la “Batllia” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”. El darrer apartat de l’article 7 queda redactat com segueix: “El Tribunal de Batlles podrà procedir d’ofici o a instància d’un batlle actuant com a tribunal unipersonal.”

Article 197

La menció feta als “batlles” en els articles 8, 9, 10, 27, 29, 38, 49, 59, 67, 71, s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 198

La menció feta al “batlle” en els articles 12, 13, 16, 21, 22, 24, 25, 36, 37, 40, 48, 51, 52, 55, 61, 62, 63, 65, i 66 s’entendrà feta al “ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles”.

Article 199

La reclamació prevista en el darrer apartat de l’article 37 i l’oposició prevista en l’article 57 s’hauran de tramitar davant del Tribunal de Batlles.

Article 200

Queda derogat el primer apartat de l’article 73.

Article 201

Les mencions que aquest decret conté a “algun dels batlles” s’entendran fetes al “batlle del tribunal unipersonal” o “al Tribunal de Batlles”, segons correspongui.

Article 202

L’article 3 queda derogat.

Article 203

La referència al “batlle” que es fa en els articles 2.2, 2.4 i 7.3 s’entendrà feta al “batlle com a tribunal unipersonal”.

Article 204

Les causes que sorgeixin de la interpretació o aplicació del Decret regulador del contracte de treball de data 15 de gener de 1974 es jutjaran d’acord amb el procediment establert pel Decret sobre procediment laboral de data 9 de març de 1974.

Article 205

La referència als “batlles” que es fa en l’article 1 s’entendrà feta al “batlle com a tribunal unipersonal”.

Article 206

La referència que es fa a la “Batllia que esculli l’actor” s’entendrà feta al “batlle que correspongui per torn”.

Article 207

La referència feta al “Jutge d’Apel·lacions” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 208

L’expressió “el batlle escollit per la part agent” que figura en l’article 43 s’entendrà feta al “batlle en tribunal unipersonal que correspongui per torn”.

Article 209

El decret de data 30 de maig de 1968 sobre arrendaments urbans queda derogat i substituït per les disposicions de la Llei d’Arrendaments Urbans del 3 de setembre de 1993.

Article 210

El decret de data 22 de novembre de 1968 sobre arrendaments rústics queda en vigor si bé les referències que en l’article 2 es fan al “jutge” o al “Tribunal Superior corresponent” s’entendran fetes al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 211

Els articles 11 i 12 del contenciós penal queden derogats i substituïts per l’article següent: “La competència per a les infraccions previstes en els articles 3, 4, 5, 7, 8 i 9 i l’aplicació de les multes corresponent s’atribueix d’acord amb el previst en l’apartat primer del paràgraf 2 de l’article 49 de la Llei Qualificada de la Justícia i seran recurribles per les vies ordinàries.”

Article 212

Les causes civils compreses en el primer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 49 de la Llei Qualificada de la Justícia en curs davant d’un batlle que hagués estat en funcions abans de l’1 de gener de 1994 i el mandat del qual hagi estat renovat a partir d’aquella data, seguiran essent conegudes per aquest. Les de mateixa natura que ho siguin per un batlle que cessi en les seves funcions abans de l’1 de gener de 1994 seran repartides entre els batlles formant part de la Batllia després del dia 1 de gener de 1994 per torn.

Article 213

El coneixement de les causes civils i penals compreses en el segon paràgraf de l’apartat 3 de l’article 49 de la Llei Qualificada de la Justícia en curs davant un batlle que hagués estat en funcions abans de l’1 de gener de 1994, serà atribuït a la secció civil del Tribunal de Batlles. Serà ponent de la causa el batlle que les hagi conegut abans de l’1 de gener de 1994, si el seu mandat es renovat més enllà de la data expressada i, en cas contrari, la ponència recaurà en el batlle que correspongui.

Article 214

A l’efecte d’afavorir la justa distribució de les tasques previstes en l’apartat 1, “in fine”, de l’article 50 de la Llei Qualificada de la Justícia, el repartiment per torn de les causes previst en l’article 212 i de les ponències previstes en l’article 213 serà fet de tal manera que els batlles que hagin estat en funcions abans de l’1 de gener de 1994 i que siguin reconduïts després de tal data, no participin en el torn tantes vegades com tinguin causes o ponències atribuïdes amb anterioritat a l’1 de gener de 1994.

Article 215

La instrucció de les causes penals en curs per part d’un batlle que hagi estat en funcions abans del dia 1 de gener de 1994 seguiran essent atribuïdes al mateix si el seu mandat és renovat més enllà de la data expressada.

Article 216

El resultat de l’atribució de competència de les causes segons els tres articles anteriors serà comunicat a les parts en judici per notificació de la Batllia. Dintre els tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació les parts podran fer les recusacions oportunes sobre el o els batlles al coneixement dels quals hagi quedat confiada la causa, sempre que no siguin les mateixes persones que ja haguessin conegut de la causa. Si dintre l’esmentat termini s’han fet recusacions i no han estat ateses per la Batllia o els batlles han decidit abstenir-se, la tramitació de la causa serà suspesa fins que intervingui la resolució prevista en l’article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 217

Per als procediments que al 31 de desembre de 1993 es trobin en curs relatius a mesures de caràcter provisional i cautelar, es procedirà com segueix: 1) Mesures adoptades per resolució esdevinguda ferma abans del 31 de desembre de 1993: el coneixement dels incidents que puguin produir-se en relació a les mateixes recaurà sobre el batlle o la secció civil del Tribunal de Batlles al coneixement dels quals es doni la causa principal. 2) Mesures adoptades per resolució anterior al 31 de desembre de 1993, susceptibles de recurs de reposició a l’1 de gener de 1993: totes les actuacions seran fetes pel batlle o per la secció civil del Tribunal de Batlles a coneixement dels quals es doni la causa principal, si bé el termini per formular recursos quedarà suspès mentre no es notifiqui a la part interessada l’atribució de la causa, i tornarà a córrer a partir de l’endemà d’aquesta data. 3) Mesures demanades en curs d’instrucció i pendents de decisió, i mesures suplementàries simplement demanades sense haver donat encara lloc a instrucció de la causa: seguiran coneixent de les mateixes el batlle que les hagi rebut abans del 31 de desembre de 1993, si es renovat en el càrrec, fins que la causa provisional o cautelar hagi estat atribuïda a un altre batlle o a la secció civil del Tribunal de Batlles.

En cas que el mandat del batlle s’extingeixi el 31 de desembre de 1993, el president del Tribunal de Batlles atribuirà la causa a un batlle perquè tramiti la causa fins a la designació del batlle que correspongui o l’atribució a la secció civil del Tribunal de Batlles si tal atribució no pot ésser immediata a l’1 de gener de 1994. 4) Els expedients de jurisdicció voluntària en curs al 31 de desembre de 1993 seguiran tramitats pel batlle que els hagi conegut fins aleshores i, en el cas que el batlle no sigui renovat en el càrrec, el coneixement serà atribuït a un altre batlle seguint les previsions del torn.

Disposició final

(Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993) La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria

(Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999) La present Llei deroga totes aquelles disposicions anteriors que la contradiguin. Disposició final (Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999) Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició transitòria

( Llei 16/2014 ) El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Disposició final primera ( Llei 16/2014 ) S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Disposició final segona

( Llei 16/2014 ) Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 8, 12 i 22, que entraran en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.