Convention des Nations Unies contre la corruption

Preàmbul Els estats part d’aquest Conveni, Preocupats per la gravetat dels problemes que planteja la corrupció i les amenaces que constitueix per a l’estabilitat i la seguretat de les societats pel fet de soscavar les institucions i els valors democràtics, els valors ètics i la justícia, i que comprometen el desenvolupament sostenible i l’estat de dret, Preocupats també pels vincles existents entre la corrupció i altres formes de delinqüència, en particular la delinqüència organitzada i la delinqüència econòmica, incloent-hi el blanqueig de diners, Preocupats també pels casos de corrupció que impliquen quantitats d’actius considerables, els quals poden representar una part substancial dels recursos dels estats, i que amenacen l’estabilitat política i el desenvolupament sostenible d’aquests estats, Convençuts que la corrupció ja no és un problema local, sinó un fenomen transnacional que afecta totes les societats i economies, cosa que fa essencial la cooperació internacional per tal de prevenir-la i aturar-la, Convençuts també que es requereix un enfocament global i multidisciplinari per prevenir i combatre eficaçment la corrupció, Convençuts, a més, que la prestació d’assistència tècnica pot contribuir de manera important a millorar la capacitat dels estats, fins i tot mitjançant el reforçament de les capacitats i de les institucions, per prevenir i combatre eficaçment la corrupció, Convençuts del fet que l’adquisició il·lícita de riqueses personals pot ser particularment perjudicial per a les institucions democràtiques, les economies nacionals i l’estat de dret, Decidits a prevenir, detectar i dissuadir d’una manera més eficaç les transferències internacionals d’actius adquirits il·lícitament i a enfortir la cooperació internacional per a la recuperació d’actius, Reconeixent els principis fonamentals del respecte de les garanties que preveu la llei en els procediments penals i en els procediments civils o administratius relatius al reconeixement de drets de propietat, Tenint en compte que és responsabilitat de tots els estats prevenir i erradicar la corrupció i que han de cooperar entre ells, amb el suport i la participació de persones i col·lectius aliens al sector públic, com la societat civil, les organitzacions no governamentals i les comunitats de persones, perquè els seus esforços en aquest àmbit siguin eficaços, Tenint presents també els principis de bona gestió dels assumptes i els béns públics, equitat, responsabilitat i igualtat davant la llei, així com la necessitat de salvaguardar la integritat i fomentar una cultura de rebuig de la corrupció, Encomiant la tasca duta a terme per la Comissió de Prevenció del Delicte i Justícia Penal i l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte a fi de prevenir i combatre la corrupció, Recordant els treballs duts a terme per altres organitzacions internacionals i regionals en aquest àmbit, en particular les activitats del Consell de Cooperació Duanera (anomenat també Organització Mundial de Duanes), del Consell d’Europa, de la Lliga dels Estats Àrabs, de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics, de l’Organització dels Estats Americans, de la Unió Africana i de la Unió Europea, Prenent nota amb satisfacció dels instruments multilaterals encaminats a prevenir i combatre la corrupció, com, entre d’altres, el Conveni interamericà contra la corrupció, aprovat per l’Organització dels Estats Americans el 29 de març de 1996; el Conveni relatiu a la lluita contra la corrupció que impliqui funcionaris de les comunitats europees o funcionaris dels estats membres de la Unió Europea, aprovat pel Consell de la Unió Europea el 26 de maig de 1997; el Conveni sobre la lluita contra el suborn dels funcionaris públics estrangers en les transaccions comercials internacionals, aprovat per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics el 21 de novembre de 1997; el Conveni penal sobre la corrupció, aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa el 27 de gener de 1999; el Conveni civil sobre la corrupció, aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa el 4 de novembre de 1999, i el Conveni sobre la prevenció i lluita contra la corrupció, aprovat pels caps d’estat i de govern de la Unió Africana el 12 de juliol del 2003, Acollint amb satisfacció l’entrada en vigor, el 29 de setembre del 2003, del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, Han convingut el següent:

Article primer. Objecte L’objecte d’aquest Conveni és:

a) Promoure i enfortir les mesures destinades a prevenir i combatre la corrupció d’una manera més eficaç;

b) Promoure i facilitar la cooperació internacional i l’assistència tècnica en la prevenció i la lluita contra la corrupció, incloent-hi la recuperació d’actius, i donar-hi suport;

c) Promoure la integritat, la responsabilitat i la bona gestió dels assumptes i els béns públics.

Article 2. Terminologia

A l’efecte d’aquest Conveni:

a) Per funcionari públic s’entén:

i) qualsevol persona que ocupi un càrrec legislatiu, executiu, administratiu o judicial d’un estat part, ja sigui designada o elegida, a títol permanent o temporal, remunerat o no, i amb independència del seu nivell jeràrquic; ii) qualsevol altra persona que exerceixi una funció pública, fins i tot per a un organisme públic o una empresa pública, o que presti un servei públic, segons defineixi el dret intern de l’estat part i s’apliqui en la branca corresponent de l’ordenament jurídic d’aquest estat; iii) qualsevol altra persona definida com a funcionari públic en el dret intern d’un estat part. No obstant això, a l’efecte de certes mesures específiques previstes en el capítol II d’aquest Conveni, es pot entendre per funcionari públic qualsevol persona que exerceixi una funció pública o presti un servei públic segons defineixi el dret intern de l’estat part i s’apliqui en la branca corresponent de l’ordenament jurídic d’aquest estat part;

b) Per funcionari públic estranger s’entén qualsevol persona que ocupi un càrrec legislatiu, executiu, administratiu o judicial d’un país estranger, ja sigui designada o elegida; i qualsevol persona que exerceixi una funció pública per a un país estranger, fins i tot per a un organisme públic o una empresa pública;

c) Per f uncionari d’una organització internacional pública s’entén un funcionari internacional o qualsevol persona autoritzada per aquesta organització a actuar en nom seu;

d) Per béns s’entén els actius de qualsevol tipus, corporals o incorporals, mobles o immobles, tangibles o intangibles, així com els actes jurídics o documents que acreditin la propietat d’aquests béns o els drets relacionats amb aquests béns;

e) Per producte del delicte s’entén qualsevol bé que provingui directament o indirectament de la comissió d’un delicte o s’hagi obtingut directament o indirectament per la comissió d’un delicte;

f) Per embargament preventiu o confiscació s’entén la prohibició temporal del transferiment, de la conversió, de la disposició o del moviment de béns, o el fet d’assumir temporalment la custòdia o el control de béns sobre la base d’una decisió d’un tribunal o una altra autoritat competent;

g) Per comís s’entén la despossessió permanent de béns per decisió d’un tribunal o una altra autoritat competent;

h) Per delicte principal s’entén qualsevol delicte del qual derivi un producte que sigui susceptible d’esdevenir l’objecte d’un delicte definit a l’article 23 d’aquest Conveni;

i) Per entrega controlada s’entén el mètode que consisteix a permetre la sortida del territori, el pas pel territori, o l’entrada al territori d’un o més estats, de remeses il·lícites o sospitoses, amb coneixement i sota el control de les autoritats competents d’aquests estats, amb la finalitat d’investigar un delicte i identificar les persones implicades en la comissió del delicte.

Article 3. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Conveni s’aplica, de conformitat amb les seves disposicions, a la prevenció, la investigació i l’enjudiciament de la corrupció i a l’embargament preventiu, la confiscació, el comís i la restitució del producte de delictes tipificats d’acord amb aquest Conveni.

2. Als efectes de l’aplicació d’aquest Conveni, no és necessari, llevat que s’estableixi el contrari, que els delictes a què es refereixi causin danys o perjudicis patrimonials a l’Estat.

Article 4. Protecció de la sobirania

1. Els estats part han de complir les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni d’acord amb els principis d’igualtat sobirana i integritat territorial dels estats, així com el de no-intervenció en els assumptes interns d’altres estats.

2. Cap disposició d’aquest Conveni no faculta un estat part per exercir, en el territori d’un altre estat, una competència i unes funcions que el dret intern d’aquest estat reservi exclusivament a les seves autoritats.

Article 5. Polítiques i pràctiques de prevenció de la corrupció

1. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, elabora i aplica o manté polítiques coordinades i eficaces de prevenció de la corrupció que afavoreixin la participació de la societat i reflecteixin els principis de l’estat de dret, de la bona gestió dels assumptes i els béns públics, d’integritat, de transparència i de responsabilitat.

2. Cada estat part s’esforça per implementar i promoure pràctiques eficaces encaminades a prevenir la corrupció.

3. Cada estat part s’esforça per avaluar periòdicament els instruments jurídics i les mesures administratives pertinents a fi de determinar si són adequats per prevenir i combatre la corrupció.

4. Els estats part, segons sigui procedent i de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, col·laboren entre si i amb les organitzacions regionals i internacionals competents per a la promoció i el desenvolupament de les mesures previstes en aquest article. En el marc d’aquesta col·laboració, els estats part poden participar en programes i projectes internacionals destinats a prevenir la corrupció.

Article 6. Òrgan o òrgans de prevenció de la corrupció

1. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, vetlla per l’existència d’un òrgan o òrgans, segons sigui convenient, encarregats de prevenir la corrupció amb mitjans com ara:

a) L’aplicació de les polítiques previstes a l’article 5 d’aquest Conveni i, quan escaigui, la supervisió i la coordinació d’aquesta aplicació;

b) L’augment i la difusió dels coneixements relatius a la prevenció de la corrupció.

2. Cada estat part atorga a l’òrgan o als òrgans esmentats en l’apartat 1 d’aquest article la independència necessària, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, perquè puguin exercir les seves funcions eficaçment i sense cap influència indeguda. Els han de proporcionar els recursos materials i el personal especialitzat que siguin necessaris, així com la formació que aquest personal pugui requerir per exercir les seves funcions.

3. Cada estat part ha de comunicar al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides el nom i l’adreça de l’autoritat o les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a desenvolupar i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.

Article 7. Sector públic

1. Cada estat part, si escau i de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, s’esforça per adoptar, mantenir i reforçar sistemes de reclutament, contractació, fidelització, promoció i jubilació de funcionaris i, quan sigui procedent, altres agents públics no elegits, que:

a) Es basin en els principis d’eficiència i de transparència, i en criteris objectius com el mèrit, l’equitat i l’aptitud;

b) Incloguin procediments apropiats per seleccionar i formar les persones que han d’ocupar càrrecs públics considerats com a especialment exposats a la corrupció, i, si escau, per garantir una rotació en aquests càrrecs;

c) Fomentin una remuneració adequada i uns barems de sou equitatius, tenint en compte el nivell de desenvolupament econòmic de l’estat part;

d) Afavoreixin l’oferta de programes d’educació i formació que els permetin complir les seves funcions d’una manera correcta, honorable i adequada, i els proporcionin una formació especialitzada apropiada que els faci ser més conscients dels riscs de corrupció inherents a l’exercici de les seves funcions. Aquests programes poden fer referència a codis o normes de conducta aplicables.

2. Cada estat part considera també la possibilitat d’adoptar mesures legislatives i administratives apropiades, compatibles amb els objectius d’aquest Conveni i conformes als principis fonamentals del seu dret intern, per establir criteris per a la candidatura i elecció a un càrrec públic.

3. Cada estat part considera igualment la possibilitat d’adoptar mesures legislatives i administratives apropiades, compatibles amb els objectius d’aquest Conveni i conformes amb els principis fonamentals del seu dret intern, per augmentar la transparència respecte del finançament de candidatures a un càrrec públic electiu i, quan sigui procedent, respecte del finançament dels partits polítics.

4. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, s’esforça per adoptar, mantenir i reforçar sistemes que afavoreixin la transparència i que previnguin els conflictes d’interessos.

Article 8. Codis de conducta dels funcionaris públics

1. A fi de lluitar contra la corrupció, cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, fomenta, entre altres aspectes, la integritat, l’honestedat i la responsabilitat dels seus funcionaris públics.

2. En particular, cada estat part s’esforça per aplicar, en el marc dels seus propis sistemes institucionals i jurídics, codis o normes de conducta per a l’exercici correcte, honorable i adequat de les funcions públiques.

3. A l’efecte d’aplicar les disposicions d’aquest article, cada estat part, si escau i de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, pren nota de les iniciatives pertinents de les organitzacions regionals, interregionals i multilaterals, com ara el Codi internacional de conducta per als funcionaris públics, annexat a la Resolució 51/59 de l’Assemblea General, de data 12 de desembre de 1996.

4. Cada estat part considera també, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, la possibilitat d’implementar mesures i sistemes susceptibles de facilitar la denúncia per part dels funcionaris públics a les autoritats competents dels actes de corrupció dels quals tinguin coneixement en l’exercici de les seves funcions.

5. Cada estat s’esforça, quan sigui procedent i de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, per implementar mesures i sistemes que obliguin els funcionaris públics a fer declaracions a les autoritats competents en relació, entre altres aspectes, amb totes les activitats externes, tots els llocs de treball, totes les inversions, tots els actius i totes les donacions o avantatges substancials dels quals pugui derivar-se un conflicte d’interessos amb les seves funcions com a funcionaris públics.

6. Cada estat part considera la possibilitat de prendre, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, mesures disciplinàries o d’altres contra els funcionaris públics que infringeixin els codis o les normes establerts en virtut d’aquest article.

Article 9. Contractació pública i gestió de les finances públiques

1. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, pren les mesures necessàries per establir sistemes apropiats de contractació pública, basats en la transparència, la competència i criteris objectius de presa de decisions, que siguin eficaços, entre altres coses, per prevenir la corrupció. Aquests sistemes, per a l’aplicació dels quals es poden tenir en compte valors mínims, han de preveure, entre altres aspectes:

a) La difusió pública d’informació relativa als procediments de contractació pública i els contractes, inclosa informació sobre licitacions i informació pertinent sobre l’adjudicació de contractes, perquè els licitadors potencials disposin de prou temps per elaborar i presentar les seves ofertes;

b) L’establiment previ de les condicions de participació, inclosos els criteris de selecció i adjudicació i les regles de licitació, així com la seva publicació;

c) La utilització de criteris objectius i predeterminats per a la presa de decisions sobre contractació pública, per facilitar la verificació ulterior de la correcta aplicació de les regles o dels procediments;

d) Un sistema de recurs intern eficaç, inclòs un sistema d’apel·lació eficaç, que garanteixi l’exercici de les vies de dret en cas de no respecte de les regles o els procediments establerts de conformitat amb aquest apartat;

e) Si escau, mesures per reglamentar les qüestions relatives al personal encarregat de la contractació pública, com ara l’exigència de fer declaracions d’interès respecte de certes contractacions públiques, procediments de selecció del personal esmentat i exigències en matèria de formació.

2. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, pren mesures apropiades per promoure la transparència i la responsabilitat en la gestió de les finances públiques. Aquestes mesures inclouen, entre d’altres:

a) Procediments per a l’aprovació del pressupost nacional;

b) La comunicació en terminis adients de despeses i ingressos;

c) Un sistema de normes de comptabilitat i auditoria, així com de control de segon grau;

d) Sistemes eficaços de gestió de riscs i control intern, i

e) Si escau, mesures correctives en cas d’incompliment de les exigències d’aquest apartat.

3. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, pren les mesures civils i administratives necessàries per preservar la integritat dels llibres i registres comptables, estats financers o altres documents relacionats amb les despeses i els ingressos públics, i per impedir-ne la falsificació.

Article 10. Informació pública

Tenint en compte la necessitat de lluitar contra la corrupció, cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, pren les mesures que siguin necessàries per augmentar la transparència de la seva administració pública, fins i tot en relació amb la seva organització, el seu funcionament i els seus processos de presa de decisions, si escau. Aquestes mesures poden incloure, entre d’altres:

a) L’adopció de procediments o de reglaments que permetin als usuaris obtenir, si escau, informació sobre l’organització, el funcionament i els processos de presa de decisions de l’Administració pública, així com, tenint degudament en compte la protecció de la vida privada i de les dades personals, sobre les decisions i els actes jurídics que els concerneixin;

b) La simplificació, si escau, dels procediments administratius a fi de facilitar l’accés dels usuaris a les autoritats competents encarregades de la presa de decisions, i

c) La publicació d’informació, la qual cosa pot incloure informes periòdics sobre els riscs de corrupció a l’Administració pública.

Article 11. Mesures relatives als jutges i al ministeri fiscal

1. Tenint en compte la independència dels magistrats i el seu rol crucial en la lluita contra la corrupció, cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, pren mesures per reforçar la seva integritat i prevenir les possibilitats de corrompre’ls, sense perjudici de la seva independència. Aquestes mesures poden incloure normes relatives a la seva conducta.

2. Es poden instituir i aplicar al ministeri públic mesures en el mateix sentit que les preses en aplicació de l’apartat 1 d’aquest article en els estats part en què el ministeri públic formi un cos diferent però que gaudeixi d’una independència similar a la dels jutges.

Article 12. Sector privat

1. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, pren mesures per prevenir la corrupció que afecti el sector privat i reforçar les normes comptables i d’auditoria en el sector privat, i també, si escau, preveure sancions civils, administratives o penals eficaces, proporcionades i dissuasives en cas d’incompliment d’aquestes mesures.

2. Les mesures que han de permetre assolir aquests objectius poden incloure, entre d’altres:

a) La promoció de la cooperació entre els serveis de detecció i repressió i les entitats privades concernides;

b) La promoció de l’elaboració de normes i procediments encaminats a preservar la integritat de les entitats privades concernides, inclosos codis de conducta perquè les empreses i totes les professions concernides exerceixin les seves activitats de manera correcta, honorable i adequada, a fi de prevenir els conflictes d’interessos i promoure l’aplicació de bones pràctiques comercials entre les empreses i també en les relacions contractuals d’aquestes últimes amb l’Estat;

c) La promoció de la transparència entre les entitats privades, incloses, si escau, mitjançant mesures relatives a la identitat de les persones físiques i jurídiques implicades en la constitució i la gestió de societats;

d) La prevenció de l’ús indegut dels procediments que regulen les entitats privades, inclosos els procediments relatius a la concessió de subvencions i llicències atorgades per autoritats públiques per a activitats comercials;

e) La prevenció de conflictes d’interessos mitjançant la imposició, segons convingui i durant un període raonable, de restriccions a l’exercici d’activitats professionals per part d’antics funcionaris públics o a la contractació de funcionaris públics en el sector privat després de la seva renúncia o jubilació quan aquestes activitats o aquesta contractació estiguin directament relacionades amb les funcions exercides o supervisades per aquests funcionaris públics durant la seva permanència en el càrrec;

f) L’aplicació a les empreses privades, tenint en compte la seva estructura i les seves dimensions, d’auditories internes suficients per facilitar la prevenció i la detecció d’actes de corrupció i la presentació de comptes i dels estats financers requerits d’aquestes empreses privades a procediments apropiats d’auditoria i certificació.

3. A fi de prevenir la corrupció, cada estat part pren les mesures necessàries, de conformitat amb les seves lleis i reglaments interns relatius al manteniment de llibres i registres comptables, la publicació d’informacions relatives als estats financers i les normes de comptabilitat i auditoria, per prohibir que es duguin a terme els actes següents amb la finalitat de cometre qualsevol delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni:

a) L’establiment de comptes no registrats en els llibres;

b) Les operacions no registrades en els llibres o insuficientment identificades;

c) El registre de despeses inexistents;

d) El registre de passius l’objecte dels quals no estigui identificat correctament;

e) La utilització de documents falsos, i

f) La destrucció intencionada de documents comptables abans del termini previst per la llei.

4. Cada estat part denega la difusibilitat fiscal de despeses que constitueixin un suborn el pagament del qual sigui un dels elements constitutius dels delictes tipificats d’acord amb els articles 15 i 16 d’aquest Conveni, i, si escau, d’altres despeses ocasionades a efectes de corrupció.

Article 13. Participació de la societat

1. Cada estat part pren les mesures apropiades, segons els mitjans de què disposi i de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, per fomentar la participació activa de persones i grups que no pertanyin al sector públic, com ara la societat civil, les organitzacions no governamentals i les comunitats de persones, en la prevenció i la lluita contra aquest fenomen, així com per sensibilitzar encara més l’opinió pública respecte de l’existència, les causes i la gravetat de la corrupció, i l’amenaça que aquesta última representa. Aquesta participació s’hauria de reforçar amb mesures consistents, en particular, a:

a) Augmentar la transparència dels processos de presa de decisions i promoure la participació del públic en general en aquests processos;

b) Garantir l’accés efectiu del públic a la informació;

c) Emprendre activitats d’informació del públic per incitar aquest últim a no tolerar la corrupció, així com programes d’educació del públic, especialment en escoles i universitats;

d) Respectar, promoure i protegir la llibertat de cercar, rebre, publicar i difondre informació relativa a la corrupció. Aquesta llibertat pot estar subjecta a determinades restriccions, que han d’estar expressament fixades per la llei i ser necessàries per:

i) Garantir el respecte dels drets o la reputació de tercers; ii) Salvaguardar la seguretat nacional o l’ordre públic o la salut o la moral públiques.

2. Cada estat part pren les mesures apropiades per vetllar perquè els organismes competents en matèria de prevenció de la corrupció esmentats en aquest Conveni siguin coneguts pel públic i vetlla perquè siguin accessibles, si escau, de manera que se’ls pugui comunicar qualsevol fet que pugui considerar-se constitutiu d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni, inclús sota la cobertura de l’anonimat.

Article 14. Mesures per prevenir el blanqueig de capitals

1. Cada estat part:

a) Institueix un règim intern complet de reglamentació i control dels bancs i les institucions financeres no bancàries, incloses les persones físiques o jurídiques que prestin serveis formals o informals de transmissions de fons o valors, així com, si escau, d’altres entitats que estiguin particularment exposades al blanqueig de capitals, dins dels límits de la seva competència, a fi de dissuadir i detectar totes les formes de blanqueig de capitals. Aquest règim posa èmfasi en les exigències en matèria d’identificació dels clients i, si escau, dels beneficiaris finals, de registre de les operacions i de declaració de les operacions sospitoses;

b) Garanteix, sense perjudici de l’article 46 d’aquest Conveni, que les autoritats administratives, de regulació, de detecció i repressió i d’altres autoritats encarregades de la lluita contra el blanqueig de capitals (incloses, en cas que el seu dret intern ho prevegi, les autoritats judicials) puguin cooperar i intercanviar informació a escala nacional i internacional, en les condicions que defineix el seu dret intern, i, amb aquesta finalitat, considera la creació d’un servei d’intel·ligència financera que serveixi de centre nacional de recopilació, anàlisi i difusió d’informació sobre possibles operacions de blanqueig de capitals.

2. Els estats part consideren la possibilitat d’implementar mesures viables de detecció i vigilància del moviment transfronterer d’efectiu i de títols negociables apropiats, amb subjecció a garanties que assegurin l’ús correcte de la informació i sense restringir de cap manera la circulació de capitals lícits. Aquestes mesures poden incloure l’obligació per als particulars i les empreses de notificar les transferències transfrontereres de quantitats importants d’efectiu i de títols negociables escaients.

3. Els estats part consideren la possibilitat d’implementar mesures apropiades i viables per exigir a les institucions financeres, incloses les societats que efectuen transferències de fons, que:

a) Consignin en els formularis i en els missatges relatius a transferències electròniques de fons informació precisa i útil sobre l’ordenant;

b) Conservin aquesta informació al llarg de la cadena de pagaments, i

c) Controlin de manera acurada les transferències de fons que no s’acompanyin d’informació completa sobre l’ordenant.

4. En establir un règim intern de reglamentació i control en virtut d’aquest article, i sense perjudici del que disposi qualsevol altre article d’aquest Conveni, s’insta els estats part a inspirar-se de les iniciatives pertinents preses per les organitzacions regionals, interregionals i multilaterals per lluitar contra el blanqueig de capitals.

5. Els estats part s’esforcen per desenvolupar i promoure la cooperació a escala mundial, regional, subregional i bilateral entre les autoritats judicials, els serveis de detecció i repressió i les autoritats de reglamentació financera a fi de lluitar contra el blanqueig de capitals.

Article 15. Corrupció de funcionaris públics nacionals

Cada estat part adopta les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament:

a) La promesa, l’oferiment o la concessió a un funcionari públic, d’una manera directa o indirecta, d’un avantatge indegut per a ell mateix o per a una altra persona o entitat, a fi que actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions oficials;

b) La sol·licitud o l’acceptació per part d’un funcionari públic, d’una manera directa o indirecta, d’un avantatge indegut, per a ell mateix o per a una altra persona o entitat, a fi que actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions oficials.

Article 16. Corrupció de funcionaris públics estrangers i de funcionaris d’organitzacions internacionals públiques

1. Cada estat part adopta les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament, la promesa, l’oferiment o la concessió, d’una manera directa o indirecta, a un funcionari públic estranger o a un funcionari d’una organització internacional pública, d’un avantatge indegut per a ell mateix o per a una altra persona o entitat, a fi que actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions oficials per obtenir o mantenir alguna contractació o un altre avantatge indegut en relació amb activitats comercials internacionals.

2. Cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament, la sol·licitud o l’acceptació per part d’un funcionari públic estranger o un funcionari d’una organització internacional pública, d’una manera directa o indirecta, d’un avantatge indegut per a ell mateix o per a una altra persona o entitat, a fi que actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions oficials.

Article 17. Apropiació indeguda, malversació o altres usos il·lícits de béns per un funcionari públic

Cada estat part adopta les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament, l’apropiació indeguda, la malversació o altres usos il·lícits, per un funcionari públic, en benefici propi o de tercers o altres entitats, de qualsevol bé, de qualsevol fons o títols públics o privats, o qualsevol altra cosa de valor que s’hagi confiat al funcionari en virtut de les seves funcions.

Article 18. Tràfic d’influències

Cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament:

a) La promesa, l’oferiment o la concessió a un funcionari públic o a qualsevol altra persona, d’una manera directa o indirecta, d’un avantatge indegut a fi que el funcionari públic o la persona abusi de la seva influència real o suposada per obtenir d’una administració o autoritat pública de l’estat part un avantatge indegut en benefici de l’instigador inicial de l’acte o de qualsevol altra persona;

b) La sol·licitud o l’acceptació, per part d’un funcionari públic o qualsevol altra persona, d’una manera directa o indirecta, d’un avantatge indegut per a ell mateix o per a una altra persona a fi d’abusar de la seva influència real o suposada per obtenir d’una administració o autoritat pública de l’estat part un avantatge indegut.

Article 19. Abús de funcions

Cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometi intencionadament, l’abús de funcions o del càrrec, és a dir, la realització o omissió d’un acte, en violació de les lleis, per part d’un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions, a fi d’obtenir un benefici indegut per a ell mateix o per a una altra persona o entitat.

Article 20. Enriquiment il·lícit

Amb subjecció a la seva constitució i als principis fonamentals del seu ordenament jurídic, cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometi intencionadament, l’enriquiment il·lícit, és a dir, l’increment substancial del patrimoni d’un funcionari públic respecte dels seus ingressos legítims que el dit funcionari no pugui justificar raonablement.

Article 21. Corrupció en el sector privat

Cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament en el marc d’activitats econòmiques, financeres o comercials:

a) La promesa, l’oferiment o la concessió, d’una manera directa o indirecta, a una persona que dirigeixi una entitat del sector privat o que hi treballi, d’un avantatge indegut per a ell mateix o per a una altra persona, a fi que, en violació dels seus deures, acompleixi o s’abstingui d’acomplir un acte;

b) La sol·licitud o l’acceptació, d’una manera directa o indirecta, per una persona que dirigeixi una entitat del sector privat o que hi treballi, d’un avantatge indegut per a ell mateix o per a una altra persona, a fi que, en violació dels seus deures, acompleixi o s’abstingui d’acomplir un acte.

Article 22. Malversació de béns en el sector privat

Cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament en el marc d’activitats econòmiques, financeres o comercials, la malversació, per part d’una persona que dirigeixi una entitat del sector privat o que hi treballi, de qualsevol bé, qualsevol fons o valor privat o de qualsevol altra cosa de valor que se li hagi confiat en virtut de les seves funcions.

Article 23. Blanqueig del producte del delicte

1. Cada estat part adopta, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament:

a)

i) La conversió o la transferència de béns, sabent, l’autor d’aquesta acció, que són producte del delicte, amb el propòsit d’ocultar o dissimular l’origen il·lícit dels béns o ajudar qualsevol persona que estigui involucrada en la comissió del delicte principal a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes; ii) La dissimulació o l’ocultació de la veritable naturalesa, l’origen, la ubicació, la disposició, el moviment o la propietat de béns o de drets relatius a aquests béns, sabent, l’autor d’aquesta acció, que aquests béns són producte del delicte;

b) Amb subjecció als conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic:

i) L’adquisició, la possessió o la utilització de béns, sabent, la persona que els adquireix, posseeix o utilitza que, en el moment de rebre’ls, són producte del delicte; ii) La participació en qualsevol dels delictes tipificats de conformitat amb aquest article, així com en l’associació, l’entesa, la temptativa o la complicitat, per proporcionar una assistència, ajuda o consell, per cometre’ls.

2. Als efectes de l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest article:

a) Cada estat part s’esforça per aplicar l’apartat 1 d’aquest article a la varietat més àmplia possible de delictes principals;

b) Cada estat part inclou dins els delictes principals, com a mínim, una varietat àmplia de delictes penals tipificats de conformitat amb aquest Conveni;

c) Als efectes de la lletra b anterior, els delictes principals inclouen els delictes comesos tant dins com fora del territori sota la jurisdicció de l’estat part en qüestió. No obstant això, un delicte comès fora del territori sota la jurisdicció d’un estat part només constitueix un delicte principal si l’acte corresponent és un delicte penal d’acord amb el dret intern de l’estat en què s’ha comès i constituiria un delicte penal d’acord amb el dret intern de l’estat part que apliqui aquest article si el delicte s’ha comès al seu territori;

d) Cada estat part lliura al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les seves lleis que fan aplicable aquest article, així com totes les esmenes ulteriors que s’hi efectuïn o una descripció d’aquestes lleis i esmenes ulteriors;

e) Quan els principis fonamentals del dret intern d’un estat part ho requereixen, es pot disposar que els delictes enunciats en l’apartat 1 d’aquest article no s’apliquin a les persones que hagin comès el delicte principal.

Article 24. Encobriment

Sense perjudici del que disposa l’article 23 d’aquest Conveni, cada estat part considera la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament després de la comissió de qualsevol delicte tipificat d’acord amb aquest Conveni però sense haver-hi participat, la dissimulació o la retenció continuada de béns sabent que són producte de qualsevol delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni.

Article 25. Obstrucció al bon funcionament de la justícia

Cada estat part adopta les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament:

a) El recurs a la força física, a amenaces o a la intimidació, o a prometre, oferir o acordar un avantatge indegut per obtenir un fals testimoni o impedir un testimoni o l’aportació d’elements de prova en processos relatius a la comissió de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni;

b) El recurs a la força física, a amenaces o a la intimidació per impedir que un funcionari de la justícia o dels serveis de detecció i de repressió exerceixi les funcions del seu càrrec en relació amb la comissió de delictes tipificats d’acord amb aquest Conveni. Res del que preveu aquesta lletra no menyscaba el dret dels estats part a disposar d’una legislació destinada a protegir altres categories de funcionaris públics.

Article 26. Responsabilitat de les persones jurídiques

1. Cada estat part adopta les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb els seus principis jurídics, a fi d’establir la responsabilitat de les persones jurídiques que participin en delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

2. Amb subjecció als principis jurídics de l’estat part, la responsabilitat de les persones jurídiques pot ser penal, civil o administrativa.

3. Aquesta responsabilitat és sense perjudici de la responsabilitat penal de les persones físiques que hagin comès els delictes.

4. Cada estat part vetlla, en particular, perquè s’imposin sancions penals o no penals eficaces, proporcionades i dissuasives, incloses sancions monetàries, a les persones jurídiques considerades responsables de conformitat amb aquest article.

Article 27. Participació i temptativa

1. Cada estat part adopta les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, el fet de participar, encara que sigui com a còmplice, col·laborador o instigador, en un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni.

2. Cada estat part pot adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, el fet d’intentar cometre un delicte tipificat d’acord amb aquest Conveni.

3. Cada estat part pot adoptar les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, el fet de preparar un delicte tipificat d’acord amb aquest Conveni.

Article 28. Coneixement, intenció i motivació com a elements d’un delicte

El coneixement, la intenció o la motivació necessaris com a element d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni es poden deduir de circumstàncies fàctiques objectives.

Article 29. Prescripció

Si escau, cada estat part estableix, en el marc del seu dret intern, un termini de prescripció ampli per iniciar processos per qualsevol dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni i estableix un termini més llarg o suspèn el termini de prescripció quan el presumpte autor hagi eludit la justícia.

Article 30. Procés judicial, sentència i sancions

1. Cada estat part penalitza la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni amb sancions que tinguin en compte la gravetat d’aquests delictes.

2. Cada estat part pren les mesures que siguin necessàries per establir o mantenir, de conformitat amb el seu ordenament jurídic i els seus principis constitucionals, un equilibri apropiat entre qualssevol immunitats o privilegis de jurisdicció atorgats als seus funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions i la possibilitat, si fos necessari, d’investigar, enjudiciar i jutjar d’una manera efectiva els delictes tipificats d’acord amb aquest Conveni.

3. Cada estat part ha de procurar que s’exerceixin totes les potestats discrecionals conferides pel seu dret intern en relació amb els processos judicials contra persones pels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni a fi d’optimitzar l’eficàcia de les mesures adoptades per fer complir la llei respecte d’aquests delictes, tenint degudament en compte la necessitat d’exercir un efecte dissuasiu quant a la comissió dels delictes.

4. Quan es tracti de delictes tipificats d’acord amb aquest Conveni, cada estat part pren les mesures apropiades, de conformitat amb el seu dret intern i tenint degudament en compte els drets de la defensa, per procurar que, en imposar condicions en relació amb la decisió de concedir la llibertat mentre s’espera el judici o l’apel·lació, es tingui present la necessitat de garantir la compareixença de l’acusat en qualsevol procediment penal ulterior.

5. Cada estat part té en compte la gravetat dels delictes pertinents en considerar l’eventualitat de concedir la llibertat anticipada o condicional a les persones que hagin estat declarades culpables d’aquests delictes.

6. Cada estat part, en la mesura que sigui concordant amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, considera la possibilitat d’establir procediments que permetin a l’autoritat competent, si escau, destituir, suspendre o reassignar un funcionari públic que sigui acusat d’un delicte tipificat d’acord amb aquest Conveni, tenint present el respecte del principi de presumpció d’innocència.

7. Quan la gravetat del delicte ho justifiqui, i en la mesura que això sigui concordant amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, cada estat part considera la possibilitat d’establir procediments que permetin inhabilitar, per decisió judicial o un altre mitjà apropiat, i per un període determinat pel seu dret intern, les persones declarades culpables de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni per:

a) Exercir un càrrec públic, i

b) Exercir un càrrec en una empresa que sigui, totalment o parcialment, propietat de l’Estat.

8. L’apartat 1 d’aquest article s’entén sense perjudici de l’exercici de la potestat disciplinària per part de les autoritats competents contra els funcionaris.

9. Res del que disposa aquest Conveni no afecta el principi segons el qual la definició dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni i els mitjans jurídics de defensa aplicables o altres principis jurídics que regulen la legalitat de les incriminacions queden exclusivament sotmesos al dret intern d’un estat part, i segons el qual aquests delictes han de ser perseguits i sancionats d’acord amb aquest dret.

10. Els estats part s’esforcen per promoure la reinserció social de les persones declarades culpables de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

Article 31. Embargament preventiu, confiscació i comís

1. Cada estat part pren, en la mesura que pugui, en el marc del seu ordenament jurídic intern, les mesures que siguin necessàries per autoritzar el comís:

a) Del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni o de béns el valor dels quals correspongui al del producte esmentat;

b) Dels béns, equips o altres instruments utilitzats o destinats a ser utilitzats en la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

2. Cada estat part pren les mesures que siguin necessàries per permetre la identificació, la localització, l’embargament preventiu o la confiscació de qualsevol bé mencionat en l’apartat 1 d’aquest article a l’efecte del comís eventual.

3. Cada estat part adopta, de conformitat amb el seu dret intern, les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per regular l’administració, per part de les autoritats competents, dels béns embargats, confiscats o comissats mencionats en els apartats 1 i 2 d’aquest article.

4. Si aquest producte del delicte ha estat transformat o convertit, parcialment o totalment, en altres béns, aquests últims poden ser objecte de les mesures que estableix aquest article en lloc del producte esmentat.

5. Si aquest producte del delicte ha estat barrejat amb béns legítimament adquirits, aquests béns, sense perjudici de qualsevol altra facultat d’embargament preventiu o confiscació, són comissables fins al valor estimat del producte que s’hi ha barrejat.

6. Els ingressos o altres beneficis derivats d’aquest producte del delicte, de béns en els quals s’hagi transformat o convertit el producte, o de béns amb els quals s’hagi barrejat aquest producte també poden ser objecte de les mesures que estableix aquest article, de la mateixa manera i en el mateix grau que el producte del delicte.

7. Als efectes d’aquest article i de l’article 55 d’aquest Conveni, cada estat part habilita els seus tribunals o altres autoritats competents per ordenar la presentació o la confiscació de documents bancaris, financers o comercials. Un estat part no pot invocar el secret bancari per refusar de donar efecte a les disposicions d’aquest apartat.

8. Els estats part poden considerar la possibilitat d’exigir a l’autor d’un delicte que demostri l’origen lícit del presumpte producte del delicte o d’altres béns susceptibles de comís, en la mesura que aquesta exigència sigui conforme amb els principis fonamentals del seu dret intern i amb la naturalesa dels processos judicials i altres processos.

9. La interpretació de les disposicions d’aquest article no ha d’afectar en cap cas els drets de tercers de bona fe.

10. Res del que disposa aquest article no afecta el principi segons el qual les mesures que s’hi estableixen s’han de definir i aplicar de conformitat amb les disposicions del dret intern de cada estat part i amb subjecció a aquestes últimes.

Article 32. Protecció de testimonis, perits i víctimes

1. Cada estat part pren, de conformitat amb el seu ordenament jurídic intern i dins les seves possibilitats, mesures apropiades per garantir una protecció eficaç contra eventuals actes de represàlia o intimidació als testimonis i perits que prestin testimoni sobre delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, així com, si escau, als seus familiars i altres persones properes.

2. Les mesures previstes a l’apartat 1 d’aquest article poden consistir, entre d’altres, sense perjudici dels drets de l’acusat, i inclòs el dret a les garanties processals, a:

a) Establir procediments per a la protecció física d’aquestes persones, incloent-hi, en la mesura que sigui necessari i possible, la seva reubicació, i permetre, si és procedent, que es prohibeixi, totalment o parcialment, la divulgació d’informació sobre la seva identitat i el seu parador;

b) Establir normes probatòries que permetin que els testimonis i els perits prestin testimoni d’una manera que garanteixi la seva seguretat; per exemple, acceptant el testimoni mitjançant tecnologies de comunicació com ara la videoconferència o altres mitjans adequats.

3. Els estats part consideren la possibilitat de subscriure acords o arranjaments amb altres estats per a la reubicació de les persones esmentades en l’apartat 1 d’aquest article.

4. Les disposicions d’aquest article també s’apliquen a les víctimes, sempre que siguin testimonis.

5. Cada estat part, de conformitat amb el seu dret intern, ha de permetre que es presentin i es tinguin en consideració les opinions i preocupacions de les víctimes en les etapes apropiades del procediment penal contra els autors de delictes d’una manera que no menyscabi els drets de la defensa.

Article 33. Protecció de les persones que faciliten informació

Cada estat part considera la possibilitat d’incorporar en el seu ordenament jurídic intern mesures apropiades per garantir la protecció contra qualsevol tracte injustificat de les persones que denunciïn a les autoritats competents, de bona fe i sobre la base de sospites raonables, qualsevol fet relacionat amb els delictes tipificats d’acord amb aquest Conveni.

Article 34. Conseqüències dels actes de corrupció

Cada estat part, tenint degudament en compte els drets adquirits per tercers de bona fe, i de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, pren mesures per eliminar les conseqüències de la corrupció. En aquest sentit, els estats part poden considerar la corrupció com un factor pertinent en un procediment judicial per decidir l’anul·lació o la rescissió d’un contracte, la retirada d’una concessió o de qualsevol altre acte jurídic anàleg, o prendre qualsevol altra mesura correctiva.

Article 35. Reparació del perjudici

Cada estat part pren les mesures necessàries, de conformitat amb els principis del seu dret intern, per donar a les entitats o persones que han sofert un perjudici com a conseqüència d’un acte de corrupció el dret a iniciar una acció legal contra els responsables d’aquest perjudici a fi d’obtenir una reparació.

Article 36. Autoritats especialitzades

Cada estat part garanteix, d’acord amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, que existeix un o més òrgans o persones especialitzades en la lluita contra la corrupció mitjançant la detecció i la repressió. A aquest òrgan o òrgans o a aquestes persones se’ls ha de concedir la independència necessària, de conformitat amb els principis fonamentals de l’ordenament jurídic de l’estat part, perquè puguin exercir les seves funcions amb eficàcia i sense estar subjectes a influències indegudes. Aquestes persones o el personal d’aquest òrgan o òrgans han de tenir la formació i els recursos adequats per a l’exercici de les seves funcions.

Article 37. Cooperació amb els serveis de detecció i repressió

1. Cada estat part pren les mesures apropiades per encoratjar les persones que participen o han participat en la comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni a proporcionar a les autoritats competents informacions útils amb finalitats investigadores i probatòries, així com a prestar una ajuda factual i concreta que podria contribuir a privar els autors del delicte del producte del delicte, així com a recuperar aquest producte.

2. Cada estat part considera la possibilitat de preveure, en els casos apropiats, la mitigació de la pena de qualsevol persona acusada que cooperi de manera substancial en la investigació o l’enjudiciament d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni.

3. Cada estat part considera la possibilitat de preveure, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, d’acordar la immunitat judicial a qualsevol persona que cooperi de manera substancial en la investigació o l’enjudiciament d’un delicte tipificat d’acord amb aquest Conveni.

4. La protecció d’aquestes persones està assegurada, mutatis mutandis , de conformitat amb el que preveu l’article 32 d’aquest Conveni.

5. Quan les persones esmentades en l’apartat 1 d’aquest article estiguin en un estat part i puguin prestar una cooperació substancial a les autoritats competents d’un altre estat part, els estats part interessats poden considerar la possibilitat de subscriure acords o arranjaments, de conformitat amb el seu dret, intern, respecte a l’eventual concessió, per l’altre estat part, del tracte descrit en els apartats 2 i 3 d’aquest article.

Article 38. Cooperació entre organismes nacionals

Cada estat part pren les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb el seu dret intern, per encoratjar la cooperació entre, d’una banda, les seves autoritats públiques, així com els seus funcionaris públics, i, de l’altra, les seves autoritats encarregades d’investigar i enjudiciar els delictes. Aquesta cooperació pot consistir a:

a) Informar aquests últims organismes, per iniciativa de l’estat part, quan hi hagi motius raonables per considerar que s’ha comès algun dels delictes tipificats de conformitat amb els articles 15, 21 i 23 d’aquest Conveni, o

b) Proporcionar a aquests organismes qualsevol informació necessària, amb sol·licitud prèvia.

Article 39. Cooperació entre els organismes nacionals i el sector privat

1. Cada estat part pren les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb el seu dret intern, per encoratjar la cooperació entre les autoritats nacionals encarregades d’investigar i enjudiciar i les entitats del sector privat, en particular les institucions financeres, en qüestions relatives a la comissió de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

2. Cada estat part considera la possibilitat d’encoratjar els seus nacionals i altres persones que tinguin la residència habitual al seu territori a denunciar a les autoritats nacionals encarregades d’investigar i enjudiciar la comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni.

Article 40. Secret bancari

Cada estat part vetlla perquè, en cas d’investigacions penals nacionals de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, hi hagi en el seu ordenament jurídic intern mecanismes apropiats per salvar qualsevol obstacle que pugui sorgir de l’aplicació de la legislació relativa al secret bancari.

Article 41. Antecedents penals

Cada estat part pot adoptar les mesures legislatives o d’altres que siguin necessàries per tenir en compte, en les condicions i per als fins que es considerin apropiats, qualsevol condemna a la qual el presumpte autor d’un delicte hagi estat objecte anteriorment en un altre Estat, per tal d’utilitzar aquesta informació en els procediments penals relacionats amb un delicte tipificat d’acord amb aquest Conveni.

Article 42. Jurisdicció

1. Cada estat part adopta les mesures que siguin necessàries per establir la seva jurisdicció respecte dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni en els casos següents:

a) Quan el delicte es cometi al seu territori; o

b) Quan el delicte es cometi a bord d’un vaixell que enarbori el seu pavelló o d’una aeronau immatriculada de conformitat amb el seu dret intern en el moment de la comissió.

2. Amb subjecció a les disposicions de l’article 4 d’aquest Conveni, un estat part també pot establir la seva jurisdicció respecte d’aquests delictes en els casos següents:

a) Quan el delicte es cometi contra un dels seus nacionals;

b) Quan el delicte sigui comès per un dels seus nacionals o per una persona apàtrida que tingui la residència habitual al seu territori;

c) Quan el delicte sigui un dels delictes tipificats de conformitat amb l’incís ii de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 23 d’aquest Conveni, i es cometi fora del seu territori amb vista a la comissió, dins el seu territori, d’un delicte tipificat d’acord amb els incisos i o ii de la lletra a o l’incís i de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 23 d’aquest Conveni; o

d) Quan el delicte es cometi contra l’estat part.

3. Als efectes de l’article 44 d’aquest Conveni, cada estat part pren les mesures que siguin necessàries per establir la seva jurisdicció respecte dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni quan el presumpte autor del delicte es trobi al seu territori i l’estat part no l’extradeixi pel sol fet de ser un dels seus nacionals.

4. Cada estat part també pot prendre les mesures que siguin necessàries per establir la seva jurisdicció respecte dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni quan el presumpte autor del delicte es trobi al seu territori i l’estat part no l’extradeixi.

5. Si un estat part que exerceix la seva jurisdicció en virtut dels apartats 1 o 2 d’aquest article ha rebut una notificació, o ha sabut d’una altra manera, que altres estats part estan duent a terme una investigació, un procés o un procediment judicial respecte dels mateixos fets, les autoritats competents d’aquests estats part s’han de consultar, segons sigui procedent, a fi de coordinar les seves accions.

6. Sense perjudici de les normes del dret internacional general, aquest Conveni no exclou l’exercici de les competències penals establertes pels estats part de conformitat amb el seu dret intern.

Article 43. Cooperació internacional

1. Els estats part cooperen en matèria penal de conformitat amb els articles 44 a 50 d’aquest Conveni. Els estats part quan escaigui, i d’acord amb el seu ordenament jurídic intern, consideren la possibilitat de prestar-se assistència mútua en les investigacions i els procediments relatius qüestions civils i administratives relacionades amb la corrupció.

2. En matèria de cooperació internacional, quan la doble incriminació sigui considerada com un requisit, aquest requisit es considera acomplert, tant si la llei de l’Estat part requerit qualifica o designa el delicte de la mateixa manera que l’Estat part requeridor, si l’acte constitutiu del delicte per al qual es demana l’assistència és un delicte segons les lleis dels dos estats part.

Article 44. Extradició

1. Aquest article s’aplica als delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni en cas que la persona que sigui objecte de la sol·licitud d’extradició estigui en el territori de l’estat part requerit, sempre que el delicte pel qual es demana l’extradició sigui punible pel dret intern de l’estat part requeridor i de l’estat part requerit.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, un estat part que té una legislació que ho permeti pot concedir l’extradició d’una persona per qualsevol dels delictes previstos en aquest Conveni que no siguin punibles en virtut del seu propi dret intern.

3. Si la sol·licitud d’extradició és relativa a diversos delictes, dels quals almenys un doni lloc a extradició en virtut d’aquest article i dels quals alguns no donin lloc a extradició a causa del període de privació de llibertat que comporten però guardin relació amb els delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, l’estat part requerit pot aplicar aquest article també a aquests delictes.

4. Cadascun dels delictes als quals s’aplica aquest article es considera inclòs entre els delictes que donen lloc a extradició en tot tractat d’extradició vigent entre els estats part. Els estats part es comprometen a incloure aquests delictes com a causa d’extradició en qualsevol tractat d’extradició que estipulin entre si. Els estats part, la legislació dels quals ho permeti, en cas que aquest Conveni serveixi de base per a l’extradició, no consideren cap dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni com un delicte de caràcter polític.

5. Si un estat part que supedita l’extradició a l’existència d’un tractat rep una sol·licitud d’extradició d’un altre estat part amb el qual no el vincula cap tractat d’extradició, pot considerar aquest Conveni com la base jurídica de l’extradició respecte dels delictes als quals s’aplica aquest article.

6. Un estat part que supedita l’extradició a l’existència d’un tractat:

a) Ha d’informar, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o d’adhesió a aquest Conveni, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides de si considera o no aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; i

b) Ha de procurar, si no considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició, si escau, subscriure tractats d’extradició amb altres estats part a fi d’aplicar aquest article.

7. Els estats part que no supediten l’extradició a l’existència d’un tractat reconeixen, entre ells, els delictes als quals s’aplica aquest article com a causa d’extradició.

8. L’extradició està subjecta a les condicions previstes pel dret intern de l’estat part requerit o pels tractats d’extradició aplicables, incloses, en particular, les condicions relatives al requisit d’una pena mínima per a l’extradició i als motius pels quals l’estat part requerit pot denegar l’extradició.

9. Els estats part, sense perjudici del seu dret intern, s’esforcen per agilitzar els procediments d’extradició i simplificar les exigències probatòries corresponents respecte dels delictes als quals s’aplica aquest article.

10. L’estat part requerit, sense perjudici de les disposicions del seu dret intern i dels tractats d’extradició que hagi subscrit, pot procedir, a sol·licitud de l’estat part requeridor i si estima que les circumstàncies ho justifiquen i tenen caràcter urgent, a detenir la persona present al seu territori l’extradició de la qual es demana, o adoptar altres mesures apropiades per garantir la compareixença d’aquesta persona en els procediments d’extradició.

11. L’estat part en el territori del qual es troba el presumpte autor d’un delicte, si no l’extradeix respecte d’un delicte al qual s’aplica aquest article pel sol fet de ser un dels seus nacionals, està obligat, a sol·licitud de l’estat part que demana l’extradició, a sotmetre el cas sense demora injustificada a les seves autoritats competents a l’efecte d’enjudiciament. Aquestes autoritats adopten la seva decisió i duen a terme les seves actuacions judicials de la mateixa manera que ho farien respecte de qualsevol altre delicte greu en virtut del dret intern d’aquest estat part. Els estats part interessats cooperen entre ells, en particular en matèria processal i probatòria, a fi de garantir l’eficiència de les actuacions.

12. Quan un estat part, en virtut del seu dret intern, només pot extradir o lliurar d’alguna altra manera un dels seus nacionals amb la condició que aquesta persona sigui tornada a aquest estat part per complir la condemna imposada com a resultat del judici o procés pel qual es va sol·licitar l’extradició o el lliurament, i aquest estat part i l’estat part que sol·licita l’extradició accepten aquesta opció i altres condicions que considerin apropiades, aquesta extradició o lliurament condicional és suficient per complir l’obligació enunciada en l’apartat 11 d’aquest article.

13. Si l’extradició, sol·licitada amb el propòsit que s’executi una condemna, és denegada pel fet que la persona objecte de la sol·licitud és un nacional de l’estat part requerit, aquest estat, si el seu dret intern li ho permet, i de conformitat amb els requisits del dret esmentat, considera, a sol·licitud de l’estat part requeridor, la possibilitat d’executar la condemna imposada, o la resta pendent d’aquesta condemna, d’acord amb el dret intern de l’estat part requeridor.

14. S’ha de garantir un tracte just a qualsevol persona contra la qual s’hagi iniciat una instrucció en relació amb qualsevol dels delictes als quals s’aplica aquest article en totes les etapes de les actuacions, inclòs el gaudi de tots els drets i les garanties que preveu el dret intern de l’estat part en el territori del qual es troba aquesta persona.

15. Res del que disposa aquest Conveni no s’ha d’interpretar com la imposició d’una obligació a l’estat part requerit d’extradir si aquest estat té motius justificats per pensar que la sol·licitud s’ha presentat amb la finalitat de perseguir o castigar una persona per raó del seu sexe, raça, religió, nacionalitat, origen ètnic o opinions polítiques, o que el fet d’accedir a aquesta sol·licitud ocasionaria un perjudici a aquesta persona per qualsevol d’aquestes raons.

16. Els estats part no poden denegar una sol·licitud d’extradició pel sol fet que es consideri que el delicte també comporta qüestions tributàries.

17. Abans de denegar l’extradició, l’estat part requerit, si escau, consulta l’estat part requeridor a fi de donar-li la possibilitat de presentar les seves opinions i de proporcionar informació per fonamentar les seves al·legacions.

18. Els estats part procuren subscriure acords o arranjaments bilaterals i multilaterals per permetre l’extradició o augmentar-ne l’eficàcia.

Article 45. Trasllat de persones condemnades

Els estats part poden considerar la possibilitat de subscriure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals relatius al trasllat al seu territori de persones que hagin estat condemnades a pena de presó o altres formes de privació de llibertat per algun delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni a fi que puguin complir allí la resta de la pena.

Article 46. Assistència judicial mútua

1. Els estats part es presten l’assistència judicial mútua més àmplia possible respecte d’investigacions, enjudiciaments i processos judicials relacionats amb els delictes compresos en aquest Conveni.

2. Es presta l’assistència judicial mútua més àmplia possible d’acord amb les lleis, els tractats, els acords i els arranjaments pertinents de l’estat part requerit respecte d’investigacions, enjudiciaments i processos judicials relacionats amb els delictes dels quals una persona jurídica pugui ser considerada responsable a l’estat part requeridor, de conformitat amb l’article 26 d’aquest Conveni.

3. L’assistència judicial mútua que es presta en compliment d’aquest article es pot sol·licitar per a les finalitats següents:

a) Obtenir testimonis o declaracions;

b) Presentar documents judicials;

c) Efectuar inspeccions i confiscacions, així com embargaments preventius;

d) Examinar objectes i visitar llocs;

e) Proporcionar informació, elements de prova i avaluacions de perits;

f) Lliurar originals o còpies certificades dels documents i expedients pertinents, inclosa la documentació administrativa, bancària, financera o comercial, i documents de societats mercantils;

g) Identificar o localitzar el producte del delicte, béns, instruments o altres elements a fi de recopilar elements de prova;

h) Facilitar la compareixença voluntària de persones a l’estat part requeridor;

i) Prestar qualsevol altre tipus d’assistència compatible amb el dret intern de l’estat part requerit;

j) Identificar, embargar amb caràcter preventiu i localitzar el producte del delicte, de conformitat amb les disposicions del capítol V d’aquest Conveni;

k) Recuperar actius, de conformitat amb les disposicions del capítol V d’aquest Conveni.

4. Les autoritats competents d’un estat part, sense perjudici del dret intern, poden transmetre, sense sol·licitud prèvia, informació relativa a qüestions penals a una autoritat competent d’un altre estat part si creuen que aquesta informació podria ajudar l’autoritat a emprendre o a dur a terme amb èxit investigacions i processos penals, o podria donar lloc a una petició formulada per aquest últim estat part en virtut d’aquest Conveni.

5. La transmissió d’informació de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article s’ha de fer sense perjudici de les indagacions i els processos penals que tinguin lloc a l’estat de les autoritats competents que faciliten la informació. Les autoritats competents que reben la informació han d’accedir a qualsevol sol·licitud de confidencialitat, fins i tot temporalment, o que el seu ús estigui subjecte a restriccions. Tanmateix, això no impedeix que l’estat part receptor reveli, en el procés judicial, informació que sigui exculpatòria d’una persona acusada. En aquest cas, l’estat part receptor ho notifica a l’estat part transmissor abans de revelar aquesta informació i, si així se li sol·licita, ha de consultar l’estat part transmissor. Si, en cas excepcional, no és possible notificar-ho amb antelació, l’estat part receptor ha d’informar sense demora l’estat part transmissor d’aquesta revelació.

6. Les disposicions d’aquest article no afecten les obligacions derivades de qualsevol altre tractat bilateral o multilateral vigent o futur que regeixi, totalment o parcialment, l’assistència judicial mútua.

7. Els apartats 9 a 29 d’aquest article s’apliquen a les sol·licituds que es formulin de conformitat amb aquest article si els estats part en qüestió no estan vinculats per un tractat d’assistència judicial. Si aquests estats part estan vinculats per un tractat d’aquest tipus, s’han d’aplicar les disposicions corresponents del tractat esmentat, llevat que els estats part convinguin a aplicar, en el seu lloc, els apartats 9 a 29 d’aquest article. S’insta encaridament els estats part que apliquin aquests apartats si faciliten la cooperació.

8. Els estats part no poden al·legar el secret bancari per denegar l’assistència judicial que preveu aquest article. 9.

a) Quan l’estat part requerit, en atendre una sol·licitud d’assistència d’acord amb aquest article, en absència de doble incriminació, ha de tenir en compte l’objecte d’aquest Conveni, tal com l’enuncia l’article 1;

b) Els estats part poden al·legar l’absència de doble incriminació per negar-se a prestar assistència d’acord aquest article. No obstant això, un estat part requerit, quan sigui compatible amb els conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic, ha de concedir l’assistència sol·licitada si no comporta mesures coercitives. Aquesta assistència es pot denegar quan la sol·licitud es refereix a qüestions menors o qüestions per a les quals es pugui obtenir la cooperació o l’assistència sol·licitada sobre la base d’altres disposicions d’aquest Conveni;

c) Cada estat part, en absència de doble incriminació, pot considerar la possibilitat de prendre les mesures necessàries que li permetin prestar una assistència més àmplia d’acord amb aquest article.

10. La persona que estigui detinguda o que estigui complint una condemna en el territori d’un estat part i la presència de la qual se sol·liciti en un altre estat part per a fins d’identificació, per prestar testimoni o perquè ajudi d’alguna o una altra manera a obtenir proves en el marc d’investigacions, enjudiciament o processos judicials respecte de delictes compresos en aquest Conveni, pot ser objecte de trasllat si es compleixen les condicions següents:

a) La persona hi dona el seu lliure consentiment, i amb coneixement de causa;

b) Les autoritats competents dels dos estats part hi estan d’acord, subjectes a les condicions que els estats parts puguin considerar apropiades.

11. Als efectes de l’apartat 10 d’aquest article:

a) L’estat part al qual es traslladi la persona té la competència i l’obligació de mantenir-la detinguda, llevat que l’estat part del qual ha estat traslladada sol·liciti o autoritzi una altra cosa;

b) L’estat part al qual es traslladi la persona compleix sense dilació l’obligació de tornar-la a la custòdia de l’estat part del qual ha estat traslladada, segons convinguin per endavant o d’una altra manera les autoritats competents dels dos estats part;

c) L’estat part al qual es traslladi la persona no pot exigir a l’estat part del qual ha estat traslladada que iniciï un procediment d’extradició per a la devolució;

d) El temps que la persona hagi estat detinguda a l’estat part al qual ha estat traslladada es computa com a part de la pena que ha de complir a l’estat part del qual ha estat traslladada.

12. Llevat que l’estat part del qual s’ha de traslladar una persona en virtut dels apartats 10 i 11 d’aquest article hi estigui d’acord, la persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat, no pot ser jutjada, detinguda, condemnada ni sotmesa a cap altra restricció de la seva llibertat personal en el territori de l’estat part al qual sigui traslladada en relació amb actes, omissions o condemnes anteriors a la seva sortida del territori de l’estat part del qual ha estat traslladada.

13. Cada estat part designa una autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per executar-les. Si un estat part té una regió o un territori especial dotat d’un règim diferent d’assistència judicial, l’estat part pot designar una altra autoritat central que exerceixi la mateixa funció per a la regió o el territori esmentat. Les autoritats centrals vetllen per l’execució o la transmissió ràpida i adequada de les sol·licituds rebudes. Si l’autoritat central transmet la sol·licitud a una autoritat competent per executar-la, n’encoratja l’execució ràpida i adequada per part de l’autoritat esmentada. Cada estat part notifica al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o d’adhesió a aquest Conveni, el nom de l’autoritat central que hagi estat designada a aquest efecte. Les sol·licituds d’assistència judicial i qualsevol altra comunicació pertinent han de ser transmeses a les autoritats centrals designades pels estats part. Aquesta disposició s’entén sense perjudici del dret de qualsevol estat part d’exigir que aquestes sol·licituds i comunicacions li siguin enviades per la via diplomàtica i, en cas d’urgència, si els estats part ho convenen, per conducte de l’Organització Internacional de Policia Criminal, si és possible.

14. Les sol·licituds es presenten per escrit o, si és possible, per qualsevol mitjà capaç de registrar un document escrit, en un idioma acceptable per a l’estat part requerit, en condicions que permetin a l’estat part determinar-ne l’autenticitat. Cada estat part notifica al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o d’adhesió a aquest Conveni, l’idioma o els idiomes que li són acceptables. En cas d’urgència, i si els estats part ho convenen, les sol·licituds es poden fer oralment, però s’han de confirmar sense demora per escrit.

15. Una sol·licitud d’assistència judicial ha de contenir les informacions següents:

a) La designació de l’autoritat que fa la sol·licitud;

b) L’objecte i la naturalesa de la investigació, l’enjudiciament o els processos judicials a què es refereix la sol·licitud, així com el nom i les funcions de l’autoritat que n’està al càrrec;

c) Un resum dels fets pertinents, llevat del cas de sol·licituds de presentació de documents judicials;

d) Una descripció de l’assistència sol·licitada i detalls sobre qualsevol procediment particular que l’estat part requeridor vol que s’apliqui;

e) Si és possible, la identitat, la ubicació i la nacionalitat de qualsevol persona interessada; i

f) La finalitat per a la qual se sol·licita la prova, la informació o l’actuació.

16. L’estat part requerit pot demanar un complement d’informació quan sigui necessari per executar la sol·licitud de conformitat amb el seu dret intern o per facilitar-ne l’execució.

17. Es dona compliment a qualsevol sol·licitud de conformitat amb el dret intern de l’estat part requerit i, en la mesura que això no ho contravingui i sigui factible, d’acord amb els procediments especificats en la sol·licitud.

18. Sempre que sigui possible i compatible amb els principis fonamentals del dret intern, si una persona està en el territori d’un estat part i ha de prestar declaració com a testimoni o perit davant autoritats judicials d’un altre estat part, el primer estat part, a sol·licitud de l’altre, pot permetre que l’audiència es faci per videoconferència si no és possible o convenient que la persona en qüestió comparegui personalment en el territori de l’estat part requeridor. Els estats part poden convenir que l’audiència estigui a càrrec d’una autoritat judicial de l’estat part requeridor i que hi assisteixi una autoritat judicial de l’estat part requerit.

19. L’estat part requeridor no transmet ni utilitza, sense el consentiment previ de l’estat part requerit, la informació o les proves proporcionades per l’estat part requerit per a investigacions, processos o actuacions judicials diferents dels indicats en la sol·licitud. Res del que disposa aquest apartat no ha d’impedir que l’estat part requeridor reveli, en les seves actuacions, informació o proves que siguin exculpatòries d’una persona acusada. En aquest cas, l’estat part requeridor ho notifica a l’estat part requerit abans de revelar la informació o les proves i, si així se li sol·licita, consulta l’estat part requerit. Si, en cas excepcional, no és possible notificar-ho amb antelació, l’estat part requeridor ha d’informar sobre la revelació sense demora l’estat part requerit.

20. L’estat part requeridor pot exigir que l’estat part requerit mantingui en secret l’existència i el contingut de la sol·licitud, llevat de la mesura necessària per executar-la. Si l’estat part requerit no pot complir aquesta exigència, n’ha d’informar immediatament l’estat part requeridor.

21. L’assistència judicial mútua pot ser denegada:

a) Si la sol·licitud no es fa de conformitat amb el que disposa aquest article;

b) Si l’estat part requerit considera que l’execució de la sol·licitud pot menyscabar la seva sobirania, la seva seguretat, el seu ordre públic o altres interessos fonamentals;

c) En cas que el dret intern de l’estat part requerit prohibeixi a les seves autoritats que prenguin les mesures sol·licitades si es tracta d’un delicte anàleg que hagi estat objecte d’investigacions, processos o actuacions judicials en el marc de la seva pròpia competència;

d) En cas que accedir a la sol·licitud sigui contrari a l’ordenament jurídic de l’estat part requerit pel que fa a l’assistència judicial.

22. Els estats part no poden denegar una sol·licitud d’assistència judicial mútua pel sol fet que es consideri que el delicte també conté qüestions tributàries.

23. Qualsevol denegació d’assistència judicial mútua s’ha de justificar degudament.

24. L’estat part requerit executa la sol·licitud d’assistència judicial mútua al més aviat possible i té en compte, en la mesura que pugui, els terminis que suggereixi l’estat part requeridor i que estiguin degudament fonamentats, de preferència en la sol·licitud. L’estat part requeridor pot presentar sol·licituds d’informació raonables sobre l’estat i l’evolució de les mesures preses per l’estat part requerit per satisfer la sol·licitud. L’estat part requerit respon a les sol·licituds raonables que formuli l’estat part requeridor respecte a l’evolució en l’execució de la sol·licitud. L’estat part requeridor informa immediatament l’estat part requerit quan l’assistència sol·licitada ja no sigui necessària.

25. L’assistència judicial pot ser diferida per part de l’estat part requerit si entorpeix investigacions, processos o actuacions judicials en curs.

26. Abans de denegar una sol·licitud en virtut de l’apartat 21 d’aquest article o de diferir-ne l’execució en virtut de l’apartat 25, l’estat part requerit consulta l’estat part requeridor per considerar la possibilitat de prestar l’assistència sol·licitada supeditant-la a les condicions que consideri necessàries. Si l’estat part requeridor accepta l’assistència d’acord amb aquestes condicions, ha de complir les condicions imposades.

27. Sense perjudici de l’aplicació de l’apartat 12 d’aquest article, un testimoni, un perit o una altra persona que, a instàncies de l’estat part requeridor, consenti a prestar testimoni en un judici o a col·laborar en una investigació, procés o actuació judicial en el territori de l’estat part requeridor, no pot ser jutjat, detingut, condemnat ni sotmès a cap altra restricció de la seva llibertat personal en aquest territori per actes, omissions o declaracions de culpabilitat anteriors a la data en què va abandonar el territori de l’estat part requerit. Aquesta immunitat cessa quan el testimoni, el perit o la persona esmentada hagi tingut, durant un termini de quinze (15) dies consecutius o durant el període acordat pels estats part, a comptar de la data en què se l’hagi informat oficialment que les autoritats judicials no requerien la seva presència, l’oportunitat de sortir del país i, no obstant això, romangui voluntàriament en aquest territori o hi torni lliurement després d’haver-ne sortit.

28. Les despeses ordinàries que ocasiona l’execució d’una sol·licitud són a càrrec de l’estat part requerit, llevat que els estats part interessats hagin acordat una altra cosa. Quan, per executar la sol·licitud, siguin o es considerin necessàries despeses importants o extraordinàries, els estats part es consulten per determinar les condicions en què s’ha d’executar la sol·licitud, així com la manera com s’han de sufragar les despeses.

29. L’estat part requerit:

a) Proporciona a l’estat part requeridor una còpia dels expedients, documents o dades administratives que estiguin en el seu poder i als quals, en virtut del seu dret intern, tingui accés el públic en general;

b) Pot proporcionar, a la seva discreció i subjecte a les condicions que consideri apropiades, a l’estat part requeridor una còpia total o parcial dels documents oficials o les dades administratives que estiguin en poder seu i als quals, en virtut del seu dret intern, no tingui accés el públic en general.

30. Els estats part, si escau, consideren la possibilitat de subscriure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals que serveixin per assolir els objectius d’aquest article i que portin a la pràctica o reforcin les seves disposicions.

Article 47. Remissió d’actuacions penals

Els estats part consideren la possibilitat de remetre’s a actuacions penals per a l’enjudiciament per un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni en els casos que es consideri que aquesta remissió és en benefici de la bona administració de la justícia, en particular quan hi intervinguin diverses jurisdiccions, amb l’objectiu de centralitzar les actuacions.

Article 48. Cooperació entre els serveis de detecció i repressió

1. Els estats part cooperen estretament, de conformitat amb els seus ordenaments jurídics i administratius respectius, per tal de reforçar l’eficàcia de la detecció i de la repressió dels delictes previstos en aquest Conveni. En particular, els estats part prenen mesures eficaces per:

a) Millorar els canals de comunicació entre les seves autoritats, organismes i serveis competents i, si és necessari, establir-los, a fi de facilitar l’intercanvi segur i ràpid d’informació sobre tots els aspectes dels delictes previstos en aquest Conveni, així com, si els estats part interessats ho consideren oportú, les seves vinculacions amb altres activitats delictives;

b) Cooperar amb altres estats part, pel que fa als delictes compresos per aquest Conveni, en la realització d’investigacions relacionades amb els punts següents:

i) La identitat i les activitats de les persones presumptament implicades en aquests delictes, el seu parador o la ubicació d’altres persones concernides; ii) El moviment del producte del delicte o dels béns derivats de la comissió d’aquests delictes; iii) El moviment de béns, equips o altres instruments utilitzats o destinats a ser utilitzats en la comissió d’aquests delictes;

c) Proporcionar, si escau, els elements o les quantitats de substàncies que siguin necessaris per a fins d’anàlisi o investigació;

d) Intercanviar, si escau, informació amb altres estats part sobre els mitjans i procediments específics que s’han fet servir per cometre els delictes compresos en aquest Conveni, com ara l’ús d’identitats falses, documents falsificats, alterats o falsos o altres mitjans destinats a encobrir activitats vinculades a aquests delictes;

e) Facilitar una coordinació eficaç entre les seves autoritats, organismes i serveis competents i promoure l’intercanvi de personal i experts, inclosa la designació d’oficials d’enllaç amb subjecció a l’existència d’acords o arranjaments bilaterals entre els estats part interessats;

f) Intercanviar informació i coordinar les mesures administratives i d’altres preses per a la detecció ràpida dels delictes compresos en aquest Conveni.

2. Els estats part, a fi de donar efecte a aquest Conveni, consideren la possibilitat de subscriure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals que estableixin una cooperació directa entre els seus respectius serveis de detecció i repressió i, quan aquests acords o arranjaments ja existeixin, d’esmenar-los. A falta de tals acords o arranjaments entre els estats part concernits, els estats part poden considerar que aquest Conveni constitueix la base per a la cooperació en matèria de detecció i repressió, respecte dels delictes compresos en aquest Conveni. Quan sigui procedent, els estats part aprofiten plenament els acords i arranjaments, incloses les organitzacions internacionals o regionals, a fi de reforçar la cooperació entre els respectius serveis encarregats de la detecció i repressió.

3. Els estats part s’esforcen per cooperar, en la mesura de les seves possibilitats, per lluitar contra els delictes compresos en aquest Conveni que es cometin mitjançant l’ús de tecnologia moderna.

Article 49. Investigacions conjuntes

Els estats part consideren la possibilitat de signar acords o arranjaments bilaterals o multilaterals en virtut dels quals, en relació amb casos que són objecte d’investigacions, enjudiciaments o processos judicials en un o més estats, les autoritats competents concernides poden establir instàncies mixtes d’investigació. A falta d’acords o arranjaments, les investigacions conjuntes es poden decidir cas per cas. Els estats part concernits vetllen perquè la sobirania de l’estat part en el territori del qual s’hagi d’efectuar la investigació sigui plenament respectada.

Article 50. Tècniques especials d’investigació

1. A fi de combatre eficaçment la corrupció, cada estat part, en la mesura que ho permetin els principis fonamentals del seu ordenament jurídic intern i de conformitat amb les condicions prescrites pel seu dret intern, pren les mesures que siguin necessàries, dins les seves possibilitats, perquè les seves autoritats competents puguin recórrer de manera adequada, en el seu territori, al lliurament vigilat i, quan ho consideri oportú, a altres tècniques especials d’investigació, com ara la vigilància electrònica o altres tipus de vigilància i les operacions encobertes, així com per permetre l’admissibilitat de les proves recollides amb aquestes tècniques davant dels seus tribunals.

2. A l’efecte d’investigar els delictes previstos en aquest Conveni, s’encoratja els estats part perquè subscriguin, si escau, acords o arranjaments bilaterals o multilaterals apropiats per recórrer a les tècniques especials d’investigació en el marc de la cooperació internacional. Aquests acords o arranjaments s’han de subscriure i aplicar respectant plenament el principi de la igualtat sobirana dels estats i s’han de posar en pràctica respectant estrictament les disposicions que contenen.

3. A falta dels acords o arranjaments esmentats en l’apartat 2 d’aquest article, les decisions de recórrer a les tècniques especials d’investigació a escala internacional s’han de prendre cas per cas, i poden tenir en compte, si és necessari, les enteses i els arranjaments financers relatius a l’exercici de jurisdicció pels estats part interessats.

4. Qualsevol decisió de recórrer al lliurament vigilat a escala internacional pot incloure, amb el consentiment dels estats part interessats, l’aplicació de mètodes com la intercepció dels béns o fons, autoritzar-los a prosseguir intactes o retirar-los o substituir-los totalment o parcialment.

Article 51. Disposició general

1. La recuperació d’actius en aplicació d’aquest capítol és un principi fonamental d’aquest Conveni, i els estats part es presten mútuament la cooperació i l’assistència més àmplia possible en aquest aspecte.

Article 52. Prevenció i detecció de transferències del producte del delicte

1. Sense perjudici de l’article 14 d’aquest Conveni, cada estat part pren les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb el seu dret intern, per exigir a les institucions financeres sota la seva jurisdicció que verifiquin la identitat dels clients, prenguin mesures raonables per determinar la identitat dels beneficiaris finals dels fons dipositats en comptes de valor elevat i sotmetin a una vigilància rigorosa els comptes que persones que exerceixin o hagin exercit funcions públiques importants i els seus familiars i entorn proper vulguin obrir o dels quals siguin titulars directes, o que facin obrir o en què consti com a titular un intermediari. Aquesta vigilància s’ha d’estructurar raonablement per detectar les transaccions sospitoses a fi d’informar-ne les autoritats competents i no s’ha d’interpretar com un mitjà per desencoratjar o impedir el curs normal del negoci de les institucions financeres amb els seus clients legítims.

2. A fi de facilitar l’aplicació de les mesures que preveu l’apartat 1 d’aquest article, cada estat part, de conformitat amb el seu dret intern i inspirant-se en les iniciatives pertinents de les organitzacions regionals, interregionals i multilaterals per lluitar contra el blanqueig de capitals, ha de:

a) Publicar directrius sobre els tipus de persones físiques o jurídiques els comptes de les quals les institucions financeres sota la seva jurisdicció han de sotmetre a una vigilància rigorosa i els tipus de comptes i transaccions a què han de prestar una atenció particular, així com les mesures que cal prendre a l’hora d’obrir comptes i de portar registres o expedients respecte d’aquests últims; i

b) Notificar, si escau, a les institucions financeres sota la seva jurisdicció, a sol·licitud d’un altre estat part o per iniciativa pròpia, la identitat de les persones físiques o jurídiques els comptes de les quals han de sotmetre a una vigilància més estricta, a més d’aquelles que les institucions financeres puguin identificar d’una altra manera.

3. En el context de la lletra a de l’apartat 2 d’aquest article, cada estat part aplica mesures a fi que les seves institucions financeres mantinguin, durant un termini convenient, registres adequats dels comptes i les transaccions relacionats amb les persones esmentades en l’apartat 1 d’aquest article, els quals han de contenir, com a mínim, informació sobre la identitat del client i, en la mesura que sigui possible, del beneficiari final.

4. Per tal de prevenir i detectar les transferències del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, cada estat part aplica mesures apropiades i eficaces per impedir, amb l’ajuda dels seus òrgans reguladors i de control, l’establiment de bancs que no tinguin presència física i que no estiguin afiliats a un grup financer subjecte a regulació. A més, els estats part poden considerar la possibilitat d’exigir a les seves institucions financeres que es neguin a establir o continuar les relacions amb aquestes institucions en qualitat de bancs corresponsals, i que s’abstinguin d’establir relacions amb institucions financeres estrangeres que permetin que els seus comptes siguin utilitzats per bancs que no tinguin presència física i que no estiguin afiliats a un grup financer subjecte a regulació.

5. Cada estat part considera la possibilitat d’establir, de conformitat amb el seu dret intern, sistemes eficaços de divulgació d’informació financera per als funcionaris públics pertinents, i preveure sancions adequades en cas d’incompliment. Cada estat part també considera la possibilitat de prendre les mesures que siguin necessàries per permetre que les seves autoritats competents comparteixin aquesta informació amb les autoritats competents d’altres estats part, si és necessària per investigar, reclamar o recuperar el producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

6. Cada estat part considera la possibilitat de prendre les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb el seu dret intern, per exigir als funcionaris públics pertinents que tinguin algun dret o poder de signatura o d’un altre tipus sobre algun compte financer en algun país estranger que el declarin a les autoritats competents i en portin el degut registre. També ha de preveure sancions adequades en cas d’incompliment d’aquesta obligació.

Article 53. Mesures per a la recuperació directa de béns

Cada estat part, de conformitat amb el seu dret intern:

a) Pren les mesures necessàries per permetre a un altre estat part d’entaular davant dels seus tribunals una acció civil amb la finalitat de reconèixer l’existència d’un dret de propietat sobre béns adquirits mitjançant la comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni;

b) Pren les mesures necessàries per permetre als seus tribunals d’ordenar als autors de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni de pagar una reparació o danys i perjudicis a un altre estat part que hagi resultat perjudicat per aquests delictes; i

c) Pren les mesures necessàries per permetre als seus tribunals o les seves autoritats competents, quan hagin d’adoptar decisions respecte a un comís, de reconèixer el legítim dret de propietat d’un altre estat part sobre els béns adquirits mitjançant la comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni.

Article 54. Mecanismes de recuperació de béns mitjançant la cooperació internacional per a fins de comís

1. Cada estat part, a fi de prestar l’assistència judicial que preveu l’article 55 d’aquest Conveni respecte de béns adquirits mitjançant la comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni o utilitzats per a aquest delicte, d’acord amb el seu dret intern:

a) Pren les mesures que siguin necessàries per permetre a les seves autoritats competents de donar efecte a una ordre de comís dictada per un tribunal d’un altre estat part;

b) Pren les mesures que siguin necessàries per permetre a les seves autoritats competents, quan tinguin jurisdicció, d’ordenar el comís d’aquests béns d’origen estranger en una sentència relativa a un delicte de blanqueig de capitals o a qualsevol altre delicte sobre el qual pugui tenir jurisdicció, o mitjançant altres procediments autoritzats pel seu dret intern; i

c) Considera la possibilitat de prendre les mesures que siguin necessàries per permetre el comís d’aquests béns sense que hi hagi una condemna, quan l’autor del delicte no pugui ser jutjat per motiu de mort, fuga o absència, o en altres casos apropiats.

2. Cada estat part, a fi de prestar l’assistència judicial sol·licitada d’acord amb l’apartat 2 de l’article 55 d’aquest Conveni, de conformitat amb el seu dret intern:

a) Pren les mesures que siguin necessàries per permetre a les seves autoritats competents d’efectuar l’embargament preventiu o la confiscació de béns en compliment d’una ordre d’embargament preventiu o confiscació dictada per un tribunal o autoritat competent d’un estat part requeridor que constitueixi un fonament raonable perquè l’estat part requerit consideri que hi ha raons suficients per prendre aquestes mesures i que ulteriorment els béns serien objecte d’una ordre de comís als efectes de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article;

b) Pren les mesures que siguin necessàries per permetre a les seves autoritats competents efectuar l’embargament preventiu o la confiscació de béns sobre la base d’una sol·licitud que constitueixi un fonament raonable perquè l’estat part requerit consideri que hi ha raons suficients per prendre aquestes mesures i que ulteriorment els béns serien objecte d’una ordre de comís als efectes de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article; i

c) Considera la possibilitat de prendre mesures addicionals per permetre a les seves autoritats competents de preservar els béns amb vista a comissar-los, per exemple, sobre la base d’una ordre estrangera de detenció o inculpació penal relacionada amb l’adquisició d’aquests béns.

Article 55. Cooperació internacional per a fins de comís

1. Els estats part que rebin una sol·licitud d’un altre estat part que tingui jurisdicció per conèixer d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni amb vista al comís del producte del delicte, els béns, els equips o altres instruments esmentats en l’apartat 1 de l’article 31 d’aquest Conveni que estiguin en el seu territori, en la mesura que ho permeti el seu ordenament jurídic intern:

a) Han de remetre la sol·licitud a les seves autoritats competents per obtenir una ordre de comís que, en cas de concedir-se, han d’executar; o

b) Han de presentar a les autoritats competents, a fi que sigui executada dins els límits de la sol·licitud, l’ordre de comís expedida per un tribunal situat en el territori de l’estat part requeridor de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 31 i la lletra a de l’apartat 1 de l’article 54 d’aquest Conveni, en la mesura que guardi relació amb el producte del delicte, els béns, els equips o altres instruments esmentats en l’apartat 1 de l’article 31 que estiguin situats en el territori de l’estat part requerit.

2. Quan una sol·licitud és formulada per un altre estat part que tingui competència per conèixer d’un delicte tipificat de conformitat amb aquest Conveni, l’estat part requerit pren mesures per identificar, localitzar i embargar preventivament o confiscar el producte del delicte, els béns, els equips o altres instruments esmentats en l’apartat 1 de l’article 31 d’aquest Conveni, amb vista a comissar-los ulteriorment, que ha d’ordenar l’estat part requeridor o, en cas que hi hagi una sol·licitud formulada en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, l’estat part requerit.

3. Les disposicions de l’article 46 d’aquest Conveni s’han d’aplicar, mutatis mutandis , a aquest article. A més de la informació esmentada en l’apartat 15 de l’article 46, les sol·licituds formulades de conformitat aquest article han de contenir el següent:

a) Quan es tracti d’una sol·licitud relativa a la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, una descripció dels béns susceptibles de comís, així com, en la mesura que es pugui, la ubicació i, quan sigui procedent, el valor estimat dels béns i una exposició dels fets en què es basa l’estat part requeridor que sigui suficient perquè l’estat part requerit pugui tramitar l’ordre de comís d’acord amb el seu dret intern;

b) Quan es tracti d’una sol·licitud relativa a la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article, una còpia legalment admissible de l’ordre de comís expedida per l’estat part requeridor en què es basa la sol·licitud, una exposició dels fets i la informació que indiqui en quins límits es demana executar l’ordre, una declaració que especifiqui les mesures preses per l’estat part requeridor per donar notificació adequada a tercers de bona fe i per garantir el degut procés, i una declaració segons la qual l’ordre de comís és ferma;

c) Quan es tracti d’una sol·licitud relativa a l’apartat 2 d’aquest article, una exposició dels fets en què es basa l’estat part requeridor i una descripció de les mesures sol·licitades, així com, quan se’n disposi, una còpia legalment admissible de l’ordre de comís en què es basa la sol·licitud.

4. L’estat part requerit pren les decisions o mesures que preveuen els apartats 1 i 2 d’aquest article de conformitat amb el seu dret intern i amb subjecció a aquest dret, i de conformitat amb les seves regles de procediment o els acords o arranjaments bilaterals o multilaterals pels quals pugui estar vinculat a l’estat part requeridor.

5. Cada estat part lliura al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les seves lleis i reglaments per donar efecte a aquest article, així com de qualsevol esmena ulterior que se’n faci o una descripció d’aquestes lleis, reglaments i esmenes ulteriors.

6. Si un estat part decideix supeditar l’adopció de les mesures esmentades en els apartats 1 i 2 d’aquest article a l’existència d’un tractat en aquest àmbit, aquest estat part considera aquest Conveni com la base de dret necessària i suficient per complir aquest requisit.

7. La cooperació en virtut d’aquest article també es pot denegar, o es poden aixecar les mesures cautelars, si l’estat part requerit no rep en el termini previst proves suficients o si els béns són d’escàs valor.

8. Abans d’aixecar qualsevol mesura cautelar presa en aplicació d’aquest article, l’estat part requerit dona, si és possible, a l’estat part requeridor la facultat de presentar els seus arguments a favor de mantenir en vigor la mesura.

9. Les disposicions d’aquest article no s’han d’interpretar en perjudici dels drets de tercers de bona fe.

Article 56. Cooperació especial

Sense perjudici del seu dret intern, cada estat part s’esforça per prendre mesures que li permetin, sense perjudici de les seves pròpies investigacions, enjudiciaments o procediments judicials, comunicar, sense sol·licitud prèvia, a un altre estat part informació sobre el producte dels delictes tipificats d’acord amb aquest Conveni quan consideri que la divulgació d’aquesta informació podria ajudar aquest estat part a iniciar o dur a terme una investigació, un enjudiciament o un procediment judicial o podria donar lloc a la presentació per part d’aquest estat part d’una sol·licitud en virtut d’aquest capítol del Conveni.

Article 57. Restitució i disposició d’actius

1. Cada estat part disposa dels béns que hagi comissat en aplicació de l’article 31 o 55 d’aquest Conveni, inclosa la restitució als seus legítims propietaris anteriors, d’acord amb l’apartat 3 d’aquest article, i de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni i amb el seu dret intern.

2. Cada estat part adopta, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per permetre que les seves autoritats competents procedeixin a la restitució els béns comissats, en donar curs a una sol·licitud d’un altre estat part, de conformitat amb aquest Conveni, i tenint en compte els drets de tercers de bona fe.

3. De conformitat amb els articles 46 i 55 d’aquest Conveni i amb els apartats 1 i 2 d’aquest article, l’estat part requerit:

a) En cas de malversació de fons públics o de blanqueig de fons públics malversats a què fan referència els articles 17 i 23 d’aquest Conveni, restitueix a l’estat part requeridor els béns comissats quan s’hagi procedit al comís de conformitat amb l’article 55 d’aquest Conveni i sobre la base d’una sentència ferma dictada a l’estat part requeridor, requisit al qual pot renunciar l’estat part requerit;

b) En cas que es tracti del producte de qualsevol altre delicte comprès en aquest Conveni, restitueix a l’estat part requeridor els béns comissats quan s’hagi procedit al comís de conformitat amb l’article 55 d’aquest Conveni i sobre la base d’una sentència ferma dictada a l’estat part requeridor, requisit al qual pot renunciar l’estat part requerit, i quan l’estat part requeridor aporti proves raonables davant l’estat part requerit de la seva propietat anterior dels béns comissats o l’estat part requerit reconegui el perjudici causat a l’estat part requeridor com a base per a la restitució dels béns comissats;

c) En tots els altres casos, considera amb caràcter prioritari la restitució a l’estat part requeridor dels béns comissats, la restitució d’aquests béns als seus propietaris legítims anteriors o la indemnització de les víctimes del delicte.

4. Si escau, i llevat que els estats part decideixin una altra cosa, l’estat part requerit pot deduir les despeses raonables en què hagi incorregut en el curs de les investigacions, enjudiciaments o processos judicials que hagin possibilitat la restitució o disposició dels béns comissats d’acord amb aquest article.

5. Si escau, els estats part també poden considerar en particular la possibilitat de subscriure acords o arranjaments mútuament acceptables, cas per cas, per a la disposició definitiva dels béns comissats.

Article 58. Servei d’intel·ligència financera

Els estats part cooperen amb la finalitat de prevenir i combatre la transferència del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, així com promoure mitjans per recuperar aquest producte, i, a aquest efecte, consideren la possibilitat d’establir un servei d’intel·ligència financera que s’encarregui de rebre, analitzar i comunicar a les autoritats competents les declaracions d’operacions financeres sospitoses.

Article 59. Acords i arranjaments bilaterals i multilaterals

Els estats consideren la possibilitat de signar acords o arranjaments bilaterals o multilaterals a fi de reforçar l’eficàcia de la cooperació internacional establerta de conformitat amb aquest capítol del Conveni.

Article 60. Formació i assistència tècnica

1. Cada estat part, en la mesura necessària, estableix, desenvolupa o perfecciona programes de formació específicament concebuts per al personal encarregat de prevenir i combatre la corrupció. Aquests programes poden versar, entre altres aspectes, sobre el següent:

a) Mesures eficaces per prevenir, detectar, investigar, sancionar la corrupció i lluitar-hi en contra, incloent-hi l’ús de mètodes de reunió de proves i investigació;

b) Reforç de la capacitat d’elaboració i planificació d’estratègies contra la corrupció;

c) Formació de les autoritats competents en l’establiment de sol·licituds d’assistència judicial que satisfacin els requisits d’aquest Conveni;

d) Avaluació i enfortiment de les institucions, de la gestió de la funció pública i de la gestió de les finances públiques (inclosa la contractació pública), així com del sector privat;

e) Prevenció i lluita contra les transferències del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni i recuperació d’aquest producte;

f) Detecció i embargament preventiu de les transferències del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni;

g) Vigilància dels moviments del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, així com dels mètodes de transferència, ocultació o dissimulació d’aquest producte;

h) Mecanismes i mètodes legals i administratius apropiats i eficients per facilitar la restitució del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni;

i) Mètodes utilitzats per protegir les víctimes i els testimonis que cooperin amb les autoritats judicials; i

j) Formació en matèria de reglaments nacionals i internacionals i en idiomes.

2. Els estats part, en la mesura de les seves possibilitats, consideren la possibilitat de prestar-se, en els seus respectius plans i programes de lluita contra la corrupció, l’assistència tècnica més àmplia, especialment a favor dels països en desenvolupament, incloent-hi suport material i una formació en els àmbits esmentats en l’apartat 1 d’aquest article, així com formació i assistència i intercanvi mutu d’experiències i coneixements especialitzats, cosa que facilitarà la cooperació internacional entre els estats part en els àmbits de l’extradició i l’assistència judicial mútua.

3. Els estats part, quan sigui necessari, reforcen les mesures preses per optimitzar les activitats operacionals i de formació en el si de les organitzacions internacionals i regionals i en el marc dels acords o arranjaments bilaterals i multilaterals pertinents.

4. Els estats part consideren la possibilitat d’ajudar-se mútuament, amb sol·licitud prèvia, en la realització d’avaluacions, estudis i investigacions sobre els tipus, les causes, els efectes i els costos de la corrupció al seu territori a fi d’elaborar, amb la participació de les autoritats competents i de la societat, estratègies i plans d’acció per combatre la corrupció.

5. A fi de facilitar la recuperació del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, els estats part poden cooperar comunicant-se els noms de perits que puguin ser útils per assolir aquest objectiu.

6. Els estats part consideren la possibilitat d’organitzar conferències i seminaris subregionals, regionals i internacionals per promoure la cooperació i l’assistència tècnica i per fomentar els debats sobre problemes d’interès comú, inclosos els problemes i les necessitats particulars dels països en desenvolupament i els països amb economies en transició.

7. Els estats part consideren la possibilitat d’establir mecanismes de caràcter voluntari a fi de contribuir financerament, mitjançant programes i projectes d’assistència tècnica, als esforços dels països en desenvolupament i els països amb economies en transició per aplicar aquest Conveni.

8. Cada estat part considera la possibilitat de fer contribucions voluntàries a l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte a fi d’impulsar, a través de l’oficina esmentada, programes i projectes als països en desenvolupament amb vista a aplicar aquest Conveni.

Article 61. Recopilació, intercanvi i anàlisi d’informació sobre la corrupció

1. Cada estat part considera analitzar, en coordinació amb experts, les tendències de la corrupció al seu territori, així com les circumstàncies en què es cometen els delictes de corrupció.

2. Els estats part consideren la possibilitat de desenvolupar i compartir, directament entre ells i per conducte d’organitzacions internacionals i regionals, les seves estadístiques i els seus coneixements analítics de la corrupció, així com informacions amb la finalitat d’elaborar, en la mesura que sigui possible, definicions, normes i metodologies comunes, i informacions sobre les millors pràctiques per prevenir i combatre la corrupció.

3. Cada estat part considera la possibilitat de supervisar el seguiment de les seves polítiques i mesures concretes de lluita contra la corrupció i d’avaluar-ne l’aplicació i eficàcia.

Article 62. Altres mesures: aplicació del Conveni mitjançant el desenvolupament econòmic i l’assistència tècnica

1. Els estats part prenen mesures que permetin garantir l’aplicació òptima d’aquest Conveni en la mesura que sigui possible, mitjançant la cooperació internacional, tenint en compte els efectes negatius de la corrupció en la societat en general i en el desenvolupament sostenible en particular.

2. Els estats part fan esforços concrets, en la mesura que sigui possible i de manera coordinada entre si, així com amb les organitzacions regionals i internacionals, per:

a) Desenvolupar la seva cooperació a diferents nivells amb els països en desenvolupament a fi d’enfortir la capacitat d’aquests països per prevenir i combatre la corrupció;

b) Augmentar l’assistència financera i material als països en desenvolupament a fi de donar suport als seus esforços per prevenir i combatre eficaçment la corrupció i ajudar-los a aplicar satisfactòriament aquest Conveni;

c) Prestar una assistència tècnica als països en desenvolupament i als països amb economies en transició per ajudar-los a satisfer les seves necessitats relacionades amb l’aplicació d’aquest Conveni. Amb aquesta finalitat, els estats part s’esforcen per fer contribucions voluntàries, adequades i periòdiques a un compte establert específicament a aquest efecte en el marc d’un mecanisme de finançament de les Nacions Unides. Els estats part, de conformitat amb el seu dret intern i les disposicions d’aquest Conveni, també poden considerar la possibilitat d’ingressar en aquest compte un percentatge dels fons o del valor corresponent del producte del delicte o dels béns confiscats d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni;

d) Encoratjar i persuadir altres estats i institucions financeres, segons sigui procedent, perquè se sumin als esforços desplegats de conformitat amb aquest article; en particular, proporcionant més programes de formació i de material modern als països en desenvolupament a fi d’ajudar-los a assolir els objectius d’aquest Conveni.

3. En tant que sigui possible, aquestes mesures s’han de prendre sense menyscabar els compromisos existents en matèria d’assistència externa ni altres arranjaments de cooperació financera en els àmbits bilateral, regional o internacional.

4. Els estats part poden subscriure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals sobre assistència material i logística, tenint en compte els arranjaments financers necessaris per garantir l’eficàcia dels mitjans de cooperació internacional que preveu aquest Conveni i per prevenir, detectar i combatre la corrupció.

Article 63. Conferència dels estats part del Conveni

1. S’estableix una conferència dels estats part al Conveni per tal de millorar la capacitat dels estats part per assolir els objectius enunciats en aquest Conveni, i reforçar la seva cooperació a aquest efecte, així com per promoure i examinar l’aplicació d’aquest Conveni.

2. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides convoca la Conferència dels estats part, com a molt tard, un any després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Posteriorment, la Conferència dels estats part mantindrà reunions periòdiques, de conformitat amb el reglament intern que aprovi.

3. La Conferència dels estats part adopta un reglament intern i normes que regeixin el funcionament de les activitats enunciades en aquest article, incloses les normes relatives a l’admissió i la participació d’observadors i el finançament de les despeses que ocasioni la realització d’aquestes activitats.

4. La Conferència dels estats part concerta activitats, procediments i mètodes de treball a fi d’assolir els objectius enunciats en l’apartat 1 d’aquest article, i en particular:

a) Facilita les activitats dutes a terme pels estats part en virtut dels articles 60 i 62 i dels capítols II a V d’aquest Conveni, fins i tot promovent l’aportació de contribucions voluntàries;

b) Facilita l’intercanvi d’informació entre els estats part sobre les característiques i les tendències de la corrupció, i sobre les pràctiques eficaces per prevenir-la i combatre-la, així com per restituir el producte del delicte, mitjançant, entre altres coses, la publicació de la informació pertinent esmentada en aquest article;

c) Coopera amb organitzacions i mecanismes regionals i internacionals, i organitzacions no governamentals competents;

d) Fa un ús apropiat de les informacions pertinents elaborades per altres mecanismes internacionals i regionals encarregats de combatre i prevenir la corrupció a fi d’evitar una duplicació innecessària d’activitats;

e) Examina periòdicament l’aplicació d’aquest Conveni pels seus estats part;

f) Formula recomanacions per millorar aquest Conveni i la seva aplicació;

g) Pren nota de les necessitats d’assistència tècnica dels estats part respecte de l’aplicació d’aquest Conveni i recomana les mesures que consideri necessàries en aquest aspecte.

5. Als efectes de l’apartat 4 d’aquest article, la Conferència dels estats part ha d’obtenir informació sobre les mesures preses i les dificultats trobades pels estats part per aplicar aquest Conveni fent ús de la informació que aquests últims li facilitin i mitjançant els mecanismes complementaris d’examen que la Conferència pugui establir.

6. Cada estat part proporciona a la Conferència dels estats part, segons ho requereixi, informacions sobre els seus programes, plans i pràctiques, així com sobre les mesures legislatives i administratives adoptades per aplicar aquest Conveni. La Conferència dels estats part determina el mitjà més eficaç de rebre i processar la informació, inclosa la que rebi dels estats part i d’organitzacions internacionals competents. També es poden tenir en compte les contribucions que es rebin d’organitzacions no governamentals pertinents, degudament acreditades de conformitat amb els procediments acordats per la Conferència dels estats part.

7. De conformitat amb els apartats 4 a 6 d’aquest article, la Conferència dels estats part estableix, si ho considera necessari, qualsevol mecanisme o òrgan apropiat per facilitar l’aplicació efectiva d’aquest Conveni.

Article 64. Secretariat

1. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides presta els serveis de secretaria necessaris a la Conferència dels estats part al Conveni.

2. El secretariat:

a) Assisteix la Conferència dels estats part en la realització de les activitats previstes a l’article 63 d’aquest Conveni, pren les disposicions, i presta els serveis necessaris per a les sessions de la Conferència dels estats part;

b) Assisteix els estats part que ho sol·licitin en el subministrament d’informació a la Conferència dels estats part, tal com preveuen els apartats 5 i 6 de l’article 63 d’aquest Conveni; i

c) Vetlla per la coordinació necessària amb les secretaries d’organitzacions internacionals i regionals competents.

Article 65. Aplicació del Conveni

1. Cada estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, pren les mesures necessàries, incloses mesures legislatives i administratives, per garantir l’execució de les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni.

2. Cada estat part pot prendre mesures més estrictes o més severes que les que preveu aquest Conveni a fi de prevenir i combatre la corrupció.

Article 66. Resolució de controvèrsies

1. Els estats part s’esforcen per solucionar qualsevol controvèrsia relacionada amb la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni mitjançant la negociació.

2. Qualsevol controvèrsia entre dos, o més, estats part relativa a la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre mitjançant la negociació en un termini raonable s’ha de sotmetre a arbitratge, a sol·licitud d’un d’aquests estats part. Si, en un període de sis mesos a comptar de la data de la sol·licitud d’arbitratge, els estats part no es poden posar d’acord sobre l’organització de l’arbitratge, qualsevol d’aquests estats pot sotmetre la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia mitjançant una sol·licitud de conformitat amb l’Estatut de la Cort.

3. Cada estat part, en el moment de la signatura, ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o de l’adhesió a aquest Conveni, pot declarar que no es considera vinculat per l’apartat 2 d’aquest article. Els altres estats part no estan vinculats per l’apartat 2 d’aquest article respecte de qualsevol estat part que hagi emès aquesta reserva.

4. Qualsevol estat part que hagi emès una reserva en virtut de l’apartat 3 d’aquest article pot retirar-la en qualsevol moment, adreçant una notificació al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

Article 67. Signatura, ratificació, acceptació, aprovació i adhesió

1. Aquest Conveni està obert a la signatura de tots els estats del 9 a l’11 de desembre del 2003 a Mérida (Mèxic) i, després d’aquesta data, a la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York, fins al 9 de desembre de 2005.

2. Aquest Conveni també està obert a la signatura de les organitzacions regionals d’integració econòmica, a condició que almenys un dels estats membres d’aquestes organitzacions hagi signat aquest Conveni de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.

3. Aquest Conveni està subjecte a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació s’han de dipositar al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. Una organització regional d’integració econòmica pot dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació si almenys un dels seus estats membres ha procedit de la mateixa manera. En aquest instrument de ratificació, acceptació o aprovació, aquesta organització ha de declarar l’abast de la seva competència respecte de les qüestions que regeix aquest Conveni. Aquesta organització també ha d’informar el dipositari de qualsevol modificació pertinent de l’abast de la seva competència.

4. Aquest Conveni està obert a l’adhesió de qualsevol estat o organització regional d’integració econòmica que compti almenys amb un estat membre que sigui part en aquest Conveni. Els instruments d’adhesió s’han de dipositar al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. En el moment de la seva adhesió, una organització regional d’integració econòmica ha de declarar l’abast de la seva competència respecte de les qüestions que regeix aquest Conveni. Aquesta organització també ha d’informar el dipositari de qualsevol modificació pertinent de l’abast de la seva competència.

Article 68. Entrada en vigor

1. Aquest Conveni entra en vigor el norantè dia següent a la data en què s’hagi dipositat el trentè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió. Als efectes d’aquest apartat, cap dels instruments dipositats per una organització regional d’integració econòmica no es considera un instrument addicional als instruments ja dipositats pels estats membres d’aquesta organització.

2. Per a cada estat o organització regional d’integració econòmica que ratifiqui, accepti o aprovi aquest Conveni o s’hi adhereixi després que s’hagi dipositat el trentè instrument pertinent, aquest Conveni entra en vigor el trentè dia següent a la data en què aquest estat o organització hagi dipositat l’instrument pertinent o a la data de la seva entrada en vigor de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article, si aquesta és posterior.

Article 69. Esmena

1. Quan hagin transcorregut cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, un estat part pot proposar una esmena i transmetre-la al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. Aquest últim, a continuació, ha de comunicar la proposta d’esmena als estats part i a la Conferència dels estats part en el Conveni amb la finalitat d’examinar la proposta i adoptar una decisió al respecte. La Conferència dels estats part ha de fer tot el possible per aconseguir un consens sobre cada esmena. Si s’han esgotat tots els esforços en aquest sentit sense que s’hagi arribat a un acord, serà necessari, en última instància, per a l’adopció de l’esmena, el vot de la majoria de dos terços dels estats part presents a la Conferència d’estats part i que expressin el seu vot.

2. Les organitzacions regionals d’integració econòmica, en assumptes de la seva competència, disposen per exercir el dret de vot, en virtut d’aquest article, d’un nombre de vots igual al nombre dels seus estats membres que siguin part en aquest Conveni. No exerceixen el seu dret de vot si els seus estats membres exerceixen el seu, i viceversa.

3. Una esmena aprovada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article està subjecta a ratificació, acceptació o aprovació dels estats part.

4. Una esmena aprovada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article entra en vigor respecte a un estat part noranta dies després de la data en què aquest últim dipositi al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquesta esmena.

5. Quan una esmena entra en vigor, és vinculant per als estats part que hagin expressat el seu consentiment. Els altres estats part queden vinculats per les disposicions d’aquest Conveni i per totes les esmenes anteriors que hagin ratificat, acceptat o aprovat.

Article 70. Denúncia

1. Els estats part poden denunciar aquest Conveni, mitjançant una notificació escrita adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia pren efecte un any després de la data en què el secretari general hagi rebut la notificació.

2. Una organització regional d’integració econòmica deixa de ser part en aquest Conveni quan l’hagin denunciat tots els seus estats membres.

Article 71. Dipositari i idiomes

1. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides és el dipositari d’aquest Conveni.

2. L’original d’aquest Conveni, del qual els textos en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus són igualment autèntics, serà dipositat al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

EN FE DE LA QUAL COSA, els plenipotenciaris sotasignats, degudament autoritzats pels seus governs respectius, han signat aquest Conveni.

Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció Nova York, 31 d’octubre del 2003 ENTRADA EN VIGOR: 14 de desembre del 2005, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 68 ESTAT: Signataris: 140. Parts: 192 Estats Part Signatura Aprovació(AA), acceptació(A), adhesió(a), successió(d), ratificació Afganistan 20/02/2004 25/08/2008 Albània 18/12/2003 25/05/2006 Alemanya 09/12/2003 12/11/2014 Algèria 09/12/2003 25/08/2004 Angola 10/12/2003 29/08/2006 Antigua i Barbuda 21/06/2006 (a) Aràbia saudita 09/01/2004 29/04/2013 Argentina 10/12/2003 28/08/2006 Armènia 19/05/2005 08/03/2007 Austràlia 09/12/2003 07/12/2005 Àustria 10/12/2003 11/01/2006 Azerbaidjan 27/02/2004 01/11/2005 Bahames 10/01/2008 (a) Bahrain 08/02/2005 05/10/2010 Bangladesh 27/02/2007 (a) Barbados 10/12/2003 10/10/2023 Bèlgica 10/12/2003 25/09/2008 Belize 12/12/2016 (a) Benín 10/12/2003 14/10/2004 Bhutan 1 15/09/2005 27/09/2023 (a) Bielorússia 28/04/2004 17/02/2005 Bolívia (Estat plurinacional de) 09/12/2003 05/12/2005 Bòsnia i Hercegovina 16/09/2005 26/10/2006 Botswana 27/06/2011 (a) Brasil 09/12/2003 15/06/2005 Brunei 11/12/2003 02/12/2008 Bulgària 10/12/2003 20/09/2006 Burkina Faso 10/12/2003 10/10/2006 Burundi 10/03/2006 (a) Cambodja 05/09/2007 (a) Camerun 10/12/2003 06/02/2006 Canadà 21/05/2004 02/10/2007 Cap verd 09/12/2003 23/04/2008 Congo 13/07/2006 (a) Colòmbia 10/12/2003 27/10/2006 Comores 10/12/2003 11/10/2012 Costa d’Ivori 10/12/2003 25/10/2012 Costa rica 10/12/2003 21/03/2007 Croàcia 10/12/2003 24/04/2005 Cuba 09/12/2005 09/02/2007 Dinamarca3 10/12/2003 26/12/2006 Djibouti 17/06/2004 20/04/2005 Dominica 28/05/2010 (a) Egipte 09/12/2003 25/02/2005 El Salvador 10/12/2003 01/07/2004 Emirats Àrabs Units 10/08/2005 22/02/2006 Equador 10/12/2003 15/09/2005 Eslovàquia 09/12/2003 01/06/2006 Eslovènia 01/04/2008 (a) Espanya 16/09/2005 19/06/2006 Estats Units d’Amèrica 09/12/2003 30/10/2006 Estònia 12/04/2010 (a) Eswatini 15/09/2005 24/09/2012 Etiòpia 10/12/2003 26/11/2007 Fiji 14/05/2008 (a) Filipines 09/12/2003 08/11/2006 Finlàndia 09/12/2003 20/06/2006 (A) França 09/12/2003 11/07/2005 Gabon 10/12/2003 01/10/2007 Gàmbia 08/07/2015 (a) Geòrgia 04/11/2008 (a) Ghana 09/12/2004 27/06/2007 Grècia 10/12/2003 17/09/2008 Grenada 01/04/2015 (a) Guatemala 09/12/2003 03/11/2006 Guinea 15/07/2005 29/05/2013 Guinea-Bissau 10/09/2007 (a) Guinea equatorial 30/05/2018 (a) Guyana 16/04/2008 (a) Haití 10/12/2003 14/09/2009 Hondures 17/05/2004 23/05/2005 Hongria 10/12/2003 19/04/2005 Iemen 11/12/2003 07/11/2005 Illes Cook 17/10/2011 (a) Illes Marshall 17/11/2011 (a) Illes Salomó 06/01/2012 (a) Índia 09/12/2005 09/05/2011 Indonèsia 18/12/2003 19/09/2006 Iran (República islàmica d’) 09/12/2003 20/04/2009 Iraq 17/03/2008 (a) Irlanda 09/12/2003 09/11/2011 Islàndia 01/03/2011 (a) Israel4 29/11/2005 04/02/2009 Itàlia 09/12/2003 05/10/2009 Jamaica 16/09/2005 05/03/2008 Japó 09/12/2003 11/07/2017 (A) Jordània 09/12/2003 24/02/2005 Kazakhstan 18/06/2008 (a) Kènia 5 09/12/2003 09/12/2003 Kirguizistan 10/12/2003 16/09/2005 Kiribati 27/09/2013 (a) Kuwait 09/12/2003 16/02/2007 Laos 10/12/2003 25/09/2009 Lesotho 16/09/2005 16/09/2005 Letònia 19/05/2005 04/01/2006 Líban 22/04/2009 (a) Libèria 16/09/2005 (a) Líbia 23/12/2003 07/06/2005 Liechtenstein 10/12/2003 08/07/2010 Lituània 10/12/2003 21/12/2006 Luxemburg 10/12/2003 06/11/2007 Macedònia del Nord 18/08/2005 13/04/2007 Madagascar 10/12/2003 22/09/2004 Malàisia 09/12/2003 24/09/2008 Malawi 21/09/2004 04/12/2007 Maldives 22/03/2007 (a) Mali 09/12/2003 18/04/2008 Malta 12/05/2005 11/04/2008 Marroc 09/12/2003 09/05/2007 Maurici 09/12/2003 15/12/2004 Mauritània 25/10/2006 (a) Mèxic 09/12/2003 20/07/2004 Micronèsia (Estats federats de) 21/03/2012 (a) Moçambic 7 25/05/2004 09/04/2008 Mongòlia 29/04/2005 11/01/2006 Montenegro 6 23/10/2006 (d) Myanmar 02/12/2005 20/12/2012 Namíbia 09/12/2003 03/08/2004 Nauru 12/07/2012 (a) Nepal 10/12/2003 29/03/2011 Nicaragua 10/12/2003 15/02/2006 Níger 11/08/2008 (a) Nigèria 09/12/2003 14/12/2004 Niue 03/10/2017 (a) Noruega 09/12/2003 29/06/2006 Nova Zelanda 10/12/2003 01/12/2015 Oman 09/01/2014 (a) Països baixos 10/12/2003 31/10/2006 (A) Pakistan 09/12/2003 31/08/2007 Palau 24/03/2009 (a) Palestina 02/04/2014 (a) Panamà 10/12/2003 23/09/2005 Papua Nova Guinea 22/12/2004 16/07/2007 Paraguai 09/12/2003 01/06/2005 Perú 10/12/2003 16/11/2004 Polònia 10/12/2003 15/09/2006 Portugal 11/12/2003 28/09/2007 Qatar 01/12/2005 30/01/2007 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 12,13,14 09/12/2003 09/02/2006 República Centreafricana 11/02/2004 06/10/2006 República de Corea 10/12/2003 27/03/2008 República de Moldàvia 28/09/2004 01/10/2007 República democràtica del Congo 23/09/2010 (a) República Dominicana 10/12/2003 26/10/2006 República txeca 22/04/2005 29/11/2013 República Unida de Tanzània 09/12/2003 25/05/2005 Romania 09/12/2003 02/11/2004 Ruanda 30/11/2004 04/10/2006 Rússia 09/12/2003 09/05/2006 Saint Lucia 18/11/2011 (a) Saint Kitts i Nevis 07/08/2024 (a) Samoa 16/04/2018 (a) San Marino 25/09/2025 (a) Santa Seu 19/09/2016 (a) Sao Tomé i Príncipe 08/12/2005 12/04/2006 Senegal 09/12/2003 16/11/2005 Sèrbia 11/12/2003 20/12/2005 Seychelles 27/02/2004 16/03/2006 Sierra leone 09/12/2003 30/09/2004 Singapur 11/11/2005 06/11/2009 Síria 09/12/2003 Somàlia 11/08/2021 (a) Sri Lanka 15/03/2004 31/03/2004 Sudàfrica 09/12/2003 22/11/2004 Sudan 14/01/2005 05/09/2014 Sudan del Sud 23/01/2015 (a) Suècia 09/12/2003 25/09/2007 Suïssa 10/12/2003 24/09/2009 Surinam 18/11/2021 (a) Tadjikistan 25/09/2006 (a) Tailàndia 09/12/2003 01/03/2011 Timor Oriental 10/12/2003 27/03/2009 Togo 10/12/2003 06/07/2005 Tonga 06/02/2020 (a) Trinitat i Tobago 11/12/2003 31/05/2006 Tunísia 30/03/2004 23/09/2008 Turkmenistan 28/03/2005 (a) Turquia 10/12/2003 09/11/2006 Tuvalu 04/09/2015(a) Txad 26/06/2018 (a) Ucraïna 11/12/2003 02/12/2009 Uganda 09/12/2003 09/09/2004 Unió Europea 15/09/2005 12/11/2008 (AA) Uruguai 09/12/2003 10/01/2007 Uzbekistan 29/07/2008 (a) Vanuatu 12/07/2011 (a) Veneçuela (República Bolivariana de) 10/12/2003 02/02/2009 Vietnam 10/12/2003 19/08/2009 Xile 11/12/2003 13/09/2006 Xina 2 10/12/2003 13/01/2006 Xipre 09/12/2003 23/02/2009 Zàmbia 11/12/2003 07/12/2007 Zimbabwe 20/02/2004 08/03/2007 Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió.) ALGÈRIA⁴ «Reserva El Govern de la República Algeriana Democràtica i Popular no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 d’aquest Conveni, les quals estableixen que tota controvèrsia entre dos o més estats en relació amb la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni que no se solucioni per mitjà de la negociació s’ha de sotmetre al procediment d’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a petició d’un d’ells.

El Govern de la República Algeriana Democràtica i Popular considera que les controvèrsies d’aquest tipus no es poden sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia si no és amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

Declaració La ratificació de la República Algeriana Democràtica i Popular d’aquest Conveni no significa de cap manera el reconeixement d’Israel.

Aquesta ratificació no es pot interpretar de manera que hagi d’aconseguir l’establiment de relacions, siguin del tipus que siguin, amb Israel.» ARÀBIA SAUDITA

1. El Regne no considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació, en matèria d’extradició dels autors de delictes, amb altres estats part en aquest Conveni, tal com estableix l’apartat 5 de l’article 44.

2. El Regne no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66, en virtut de les disposicions de l’apartat 3 del mateix article.

AZERBAIDJAN La República d’Azerbaidjan declara que no està en disposició de garantir l’aplicació de les disposicions del Conveni als seus territoris ocupats per la República d’Armènia mentre aquests territoris no siguin alliberats d’aquesta ocupació.

La República d’Azerbaidjan declara que cap dret ni obligació dels que enuncia el Conveni i cap disposició d’aquesta no és aplicable a la República d’Azerbaidjan respecte de la República d’Armènia.

De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Azerbaidjan declara que considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part al Conveni. […] D’acord amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, la República d’Azerbaidjan declara que no es considera obligada per l’apartat 2 de l’article 66. BAHAMES Reserva: En virtut de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Govern de la Commonwealth de les Bahames declara que no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

El Govern de les Bahames afirma que, en tots els casos, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per tal que aquesta se sotmeti a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia.

BAHRAIN El Regne de Bahrain no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

BANGLADESH De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, la República Popular de Bangladesh no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

BÈLGICA Reserva: «El Govern belga emet la reserva següent quant a l’aplicació de l’article 29 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, feta a Nova York el 31 d’octubre de 2003 en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, i el text de la qual diu el següent: «De conformitat amb els articles 21 i 22 del títol preliminar del Codi d’instrucció penal belga, el fet que un presumpte autor d’un dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni hagi eludit la justícia no ha d’ampliar ni suspendre el termini de prescripció per poder iniciar processos.» BELIZE De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, el Govern de Belize declara que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

El Govern de Belize afirma que el consentiment de totes les parts a la controvèrsia a què es refereix l’apartat 2 és necessari en cada cas perquè les controvèrsies siguin sotmeses a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia.

BHUTAN Reserva: «El Regne de Bhutan no es considera obligat per l’article 66, apartat 2, del Conveni de les Nacions Unides contra la Corrupció.» BRUNEI DARUSSALAM Brunei Darussalam no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66 i, per tant, entén que les controvèrsies que no es puguin resoldre per la via que preveu l’apartat 2 de l’article esmentat només es poden sotmetre a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de les parts en la controvèrsia.

CANADÀ «1. Lletra b de l’apartat 1 de l’article 14: La lletra b de l’apartat 1 de l’article 14 preveu que un estat part ha de facilitar informació financera “en les condicions que defineix el seu dret intern”.

Atès que el dret canadenc només autoritza la divulgació d’informació per part dels serveis d’intel·ligència financera en el marc d’acords o convenis bilaterals, el Canadà només permetrà la divulgació esmentada en la lletra b de conformitat amb un acord o conveni bilateral.

2. Article 17: Per al Govern del Canadà, el terme “apropiació indeguda”, en el sentit de l’article 17, significa “apropiació indeguda” i “malversació”, els quals constitueixen delictes de furt i frau al Canadà.

3. Article 20: L’article 20 preveu que cada estat part ha de tipificar com a delicte l’enriquiment il·lícit “subjecte a la seva constitució i als principis fonamentals del seu ordenament jurídic”. Un delicte d’enriquiment il·lícit és contrari a la Constitució canadenca, i en particular a la Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats, i als principis fonamentals de l’ordenament jurídic del Canadà. Per consegüent, el Canadà no tipificarà el delicte d’enriquiment il·lícit.

4. Apartat 2 de l’article 42: Segons l’apartat 2 de l’article 42, un estat part “pot” basar la seva jurisdicció en la nacionalitat. Atès que el Canadà té una àmplia jurisdicció al seu territori per jutjar els delictes de corrupció, no té la intenció d’exercir la seva jurisdicció en els casos de delictes comesos per un nacional canadenc fora del seu territori.

5. Article 52: El Canadà ja imposa condicions estrictes a les institucions financeres que regeix a fi de controlar adequadament els estrangers que exerceixen funcions públiques importants, els seus familiars i entorn proper. En vista de les negociacions mantingudes pels estats part i que han portat a la creació de l’article 52, el Govern del Canadà considera que les condicions actuals satisfan aquest article. El Canadà, actualment, està duent a terme consultes a fi d’aportar canvis legislatius que tinguin per efecte ampliar les normes actuals més enllà de les obligacions que preveu el Conveni, així com la llista de persones i institucions financeres esmentades. El Canadà informarà el dipositari sobre el resultat d’aquests debats.

6. Article 54: El Canadà només prestarà l’assistència internacional per al bloqueig, la confiscació i el comís dels productes del delicte i béns il·lícits quan la sol·licitud d’assistència vagi acompanyada d’una ordre d’un tribunal de jurisdicció penal del país sol·licitant. En els casos en què l’assistència internacional sigui necessària per confiscar aquests béns, el Canadà només prestarà assistència si la sol·licitud va acompanyada d’una ordre final dictada per aquest tipus de tribunal.» COLÒMBIA D’acord amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, Colòmbia declara que no es considera obligada pels apartats de l’article esmentat. CUBA La República de Cuba declara que, en virtut de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, no es considera obligada per l’apartat 2 d’aquest article en relació amb la resolució de controvèrsies entre estats sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni i amb la remissió d’aquestes controvèrsies a la Cort Internacional de Justícia, ja que considera que s’han de resoldre mitjançant la negociació amistosa entre els estats part. EL SALVADOR Declaracions i notificacions

a) Pel que fa a l’article 44, la República del Salvador no considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició;

b) Pel que fa als apartats 13 i 14 de l’article 46, el Govern de la República del Salvador designa el Ministeri d’Afers Exteriors com a autoritat central en allò que li correspongui, i l’espanyol com a idioma acceptable.

c) Pel que fa a l’article 66, el Govern de la República del Salvador no es considera obligat per l’apartat 2 d’aquest article, en virtut de l’apartat 3 del mateix article, atès que no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Això només s’aplica al procés de resolució de controvèrsies que estableix l’article en qüestió.

EMIRATS ÀRABS UNITS […] amb reserva que no es consideren obligats per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni en relació amb l’arbitratge.

ESPANYA El Regne d’Espanya declara que l’expressió “territori especial”, que figura en l’apartat 13 de l’article 46, fa referència a les entitats que formen part integrant de l’organització territorial dels estats part i no als territoris dependents les relacions internacionals dels quals són responsabilitat dels estats part.

ESTATS UNITS D’AMÈRICA Reserves 1) Els Estats Units d’Amèrica es reserven el dret de complir les obligacions que estableix el Conveni d’acord amb els principis fonamentals del seu federalisme, segons els quals cal tenir en compte alhora el dret penal federal i el dret penal dels estats quan es tracti d’una conducta esmentada en el Conveni.

El dret penal federal dels Estats Units, que s’aplica a actes que afectin els intercanvis entre estats americans o amb l’estranger, o qualsevol altre interès federal, és un element important del marc jurídic en el qual els Estats Units lluiten contra la corrupció i que és eficaç en general.

El dret penal federal no s’aplica quan l’acte delictiu no compromet ni els intercanvis entre estats americans o amb l’estranger ni cap altre interès federal.

Es pot preveure el supòsit de delictes de caràcter purament local i per als quals ni el dret penal federal ni el dret penal dels estats no poden satisfer totalment una obligació establerta en el Conveni.

De la mateixa manera, als Estats Units és responsabilitat dels estats prendre mesures de prevenció respecte dels seus propis funcionaris.

Encara que els estats, en general, regulen els seus propis afers d’acord amb les obligacions establertes en el capítol relatiu a les mesures de prevenció del Conveni, en alguns casos poden fer-ho d’una manera diferent.

En conseqüència, poden donar-se situacions en què ni el dret federal ni el dret dels estats no satisfan plenament de la manera adequada les obligacions establertes en els capítols II i III del Conveni.

Els Estats Units d’Amèrica, per tant, formulen una reserva respecte de les obligacions establertes en el Conveni en la mesura que: 1) es refereixin a actes en l’estret àmbit de les activitats molts localitzades; o 2) impliquin mesures preventives que no cobreixi la llei federal que regeix els funcionaris dels estats i locals.

Aquesta reserva no compromet de cap manera la capacitat dels Estats Units d’Amèrica de prestar la seva cooperació a altres estats part de conformitat amb les disposicions del Conveni. 2) Els Estats Units d’Amèrica es reserven el dret de no aplicar l’obligació que estableix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 42 respecte dels delictes tipificats de conformitat amb el Conveni.

Els Estats Units no preveuen una competència jurisdiccional plena i total respecte dels delictes que es cometin a bord de vaixells que enarborin el seu pavelló o d’aeronaus registrades de conformitat amb el seu dret intern.

No obstant això, en algunes circumstàncies el dret dels Estats Units preveu una jurisdicció sobre aquests delictes que es cometin a bord de vaixells que enarborin el seu pavelló o d’aeronaus registrades de conformitat amb el seu dret intern.

Per tant, els Estats Units aplicaran la disposició de la lletra b de l’apartat 1 en la mesura que estableixi el dret federal.

Declaracions 1) D’acord amb l’apartat 3 de l’article 66, els Estats Units d’Amèrica declaren que no es consideren obligats per les obligacions que estableix l’apartat 2 de l’article 66. 2) Els Estats Units declaren que les disposicions del Conveni no són d’aplicació directa (a excepció dels articles 44 i 46).

Res del que disposa aquest Conveni crea un dret individual d’actuar.

GEÒRGIA De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66, Geòrgia no es considera obligada pel procediment d’arbitratge que preveu l’apartat 2 del mateix article 66. GRENADA En virtut de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Govern de Grenada declara que no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

El Govern de Grenada afirma que, en tots els casos, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per tal que aquesta se sotmeti a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia.

IEMEN […] amb subjecció a la nostra reserva sobre l’article 44 i l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

ÍNDIA El Govern de la República de l’Índia no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

INDONÈSIA El Govern de la República d’Indonèsia no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 [del Conveni] i decideix que les controvèrsies relatives a la interpretació o l’aplicació del Conveni que no es puguin resoldre de la manera que preveu l’apartat 2 de l’article esmentat se sotmetin a la Cort Internacional de Justícia únicament amb el consentiment de les parts en la controvèrsia.

IRAN (REPÚBLICA ISLÀMICA DE L’) En virtut de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Govern de la República Islàmica d’Iran declara que no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

El Govern de la República Islàmica d’Iran afirma que, en tots els casos, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per tal que aquesta se sotmeti a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia.

El Govern de la República Islàmica d’Iran pot, si ho considera pertinent per tal de resoldre una controvèrsia, consentir que aquesta se sotmeti a arbitratge de conformitat amb la seva Constitució i amb les disposicions permanents del seu dret intern.

El Govern de la República Islàmica d’Iran es reserva el dret de fer qualsevol altra reserva que consideri pertinent en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació del Conveni.

Declaració interpretativa feta en el moment de la ratificació: El Govern de la República Islàmica d’Iran considera que el «blanqueig del producte del delicte», objecte de l’article 23 del Conveni, es refereix únicament als delictes estipulats en el Conveni.

ISRAEL De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, el Govern de l’Estat d’Israel declara que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

KAZAKHSTAN De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, la República del Kazakhstan no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

KUWAIT […] Kuwait declara que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 quant a l’arbitratge per resoldre controvèrsies ni el sotmetiment de la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia.

LAOS De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Democràtica Popular de Laos declara que no es considera obligada per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

La República Democràtica Popular de Laos declara, a més, que una controvèrsia sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni només es pot sotmetre a arbitratge internacional i a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia en qüestió.

MALÀISIA

a) De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, el Govern de Malàisia declara que no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni; i

b) El Govern de Malàisia es reserva el dret, en cada cas, de seguir el procediment d’arbitratge que preveu l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni o qualsevol altre procediment arbitral.

MALTA El Govern de Malta declara, d’acord amb l’article 66 del Conveni, que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

MOÇAMBIC El Govern de la República de Moçambic no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, les quals preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos estats part o més sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre mitjançant la negociació s’ha de sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia mitjançant sol·licitud d’un d’aquests estats part.

El Govern de la República de Moçambic considera que les controvèrsies d’aquest tipus no es poden sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia si no és amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

MYANMAR Reserva: La Unió de Myanmar no es considera obligada per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni respecte de qualsevol controvèrsia entre dos estats part o més sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció.

NEPAL El Govern nepalès no es considera obligat per les disposicions de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, les quals preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos estats part o més sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni s’ha de sotmetre a arbitratge, a sol·licitud d’un d’aquests estats part, o que qualsevol d’aquests estats part pot remetre la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia.

OMAN Amb una reserva a l’apartat 2 de l’article 66 feta de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66. PAKISTAN El Govern de la República Islàmica del Pakistan declara que, en virtut de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

PANAMÀ […] la República de Panamà no es considera obligada per l’apartat 2 [de l’article 66], que estipula: «2. Qualsevol controvèrsia entre dos estats part o més sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre mitjançant la negociació en un termini raonable s’ha de sotmetre a arbitratge, a sol·licitud d’un d’aquests estats part.

Si, sis mesos després de la data de la sol·licitud d’arbitratge, aquests estats part no s’han pogut posar d’acord sobre l’organització de l’arbitratge, qualsevol d’aquests estats part pot remetre la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia mitjançant sol·licitud de conformitat amb l’Estatut de la Cort.» PARAGUAI La República de Paraguai formula les reserves següents respecte del terme “delicte”, utilitzat en el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció: La República de Paraguai declara que, pel que fa a l’aplicació del Conveni, el terme “delicte” té l’accepció de “fet punible”, de conformitat amb la seva legislació interna.

QATAR […] amb reserva quant a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni, respecte de l’arbitratge i el qual té com a objecte sotmetre les controvèrsies a la Cort Internacional de Justícia, en nom de l’Estat de Qatar.

RÚSSIA 1) La Federació de Rússia té competència respecte dels actes reconeguts com a delictes penals de conformitat amb l’article 15, l’apartat 1 de l’article 16, els articles 17 a 19, 21 i 22, l’apartat 1 de l’article 23 i els articles 24, 25 i 27 del Conveni en els casos compresos en els apartats 1 i 3 de l’article 42 d’aquest Conveni; […] 3) La Federació de Rússia considera que l’apartat 15 de l’article 44 del Conveni s’ha d’interpretar de manera que ningú no pugui eludir la seva responsabilitat pels delictes compresos en aquest Conveni, sense perjudici de l’eficàcia de la cooperació internacional en matèria d’extradició i assistència judicial; 4) La Federació de Rússia declara, sobre la base de l’apartat 7 de l’article 46 del Conveni, que aplicarà els apartats 9 a 29 de l’article 46 en lloc de les disposicions corresponents dels tractats d’assistència judicial subscrits entre la Federació de Rússia i altres estats part en el Conveni, sobre la base de la reciprocitat si, en opinió de l’autoritat central de la Federació de Rússia, això ajuda a facilitar la cooperació; […] 7) La Federació de Rússia declara, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 48 del Conveni, que considera el Conveni com la base de la cooperació entre els serveis de detecció i repressió pel que fa als delictes contemplats en el Conveni, sempre que aquesta cooperació no impliqui la realització d’investigacions o d’altres activitats processals al territori de la Federació de Rússia; 8) La Federació de Rússia declara, de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 55 del Conveni, que considera el Conveni com una base de dret necessària i suficient per a l’adopció de les mesures compreses en els apartats 1 i 2 de l’article 55 del Conveni, sobre la base de la reciprocitat.

SAINT LUCIA De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, el Govern de Saint Lucia no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

SANTA SEU Adherint-se al Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la Santa Seu, actuant també en nom i representació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, pretén contribuir i donar suport moral a la prevenció i repressió d’aquesta activitat criminal i als procediments resultants.

De conformitat amb la seva pròpia naturalesa, a la seva missió universal i amb el caràcter particular de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, la Santa Seu defensa els valors de la fraternitat, de justícia i pau entre les persones i els pobles, la protecció i reafirmació del qual passen per l’estat de dret i el respecte als drets humans, i això reafirma que els instruments de cooperació penals i judicials constitueixen garanties efectives contra activitats delictives que menyscaben la dignitat humana i la pau.

Respecte a l’apartat 7 de l’article 63, actuant també en nom i representació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, es reserva específicament el dret de consentir cas per cas, puntualment, sotmetre’s a qualsevol mecanisme o òrgan de revisió de l’aplicació del Conveni creada per la Conferència dels estats part o que ho puguin ser en el futur.

De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, la Santa Seu, actuant també en nom i representació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, declara que no es considera obligada per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

La Santa Seu, actuant també en nom i representació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, es reserva específicament el dret de consentir cas per cas, puntualment, els mitjans apropiats per resoldre totes les controvèrsies derivades del Conveni. […] En relació amb els articles 43 a 48 del Conveni, la Santa Seu, actuant també en nom i representació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, declara que en vista de la seva doctrina jurídica i les seves fonts de dret (Llei LXXI de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, 1 d’octubre del 2008), cap disposició del Conveni s’ha d’interpretar com una imposició d’obligació d’extradició o cooperació judicial mútua si existeixen raons de pes per creure que la petició d’extradició es presenta amb la finalitat de perseguir o sancionar una persona per raons relacionades amb la seva raça, la seva religió, la seva nacionalitat, origen ètnic o opinions polítiques, cosa que implicaria un perjudici en la concessió de la petició.

Tenint en compte la seva naturalesa i el seu ordenament jurídic (article 207 del Codi Penal del Vaticà, modificat per l’article 21 de la Llei núm. IX de modificació del codi penal i codi de procediment penal, d’11 de juliol del 2013, i carta apostòlica “motu proprio” sobre la jurisdicció dels òrgans judicials de l’Estat de la Ciutat del Vaticà en matèria penal, d’11 de juliol del 2013, la Santa Seu declara que les persones següents són considerades “funcionaris públics” a efectes del dret penal del Vaticà:

a) Qualsevol persona que tingui un mandat legislatiu, administratiu o judicial a l’Estat de la Ciutat del Vaticà, nomenat o elegit, permanentment o temporal, remunerat o gratuït, sigui quin sigui el seu nivell jeràrquic.

b) Qualsevol persona que exerceixi una funció pública a l’Estat de la Ciutat del Vaticà, inclòs per un organisme públic o un ens públic o oferir un servei públic.

c) Els membres oficials i empleats dels diversos organismes de la Cúria romana i de les institucions que hi estan obligades.

d) Llegats papals i personal diplomàtic de la Santa Seu.

e) Les persones amb funció representativa, d’administració o de direcció, així com els que exerceixin, fins i tot, la gestió i el control dels organismes directament dependents de la Santa Seu i inscrits al registre de persones jurídiques canòniques de la governació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà.

f) Qualsevol altra persona titular d’un mandat administratiu o judicial al si de la Santa Seu, a títol permanent o temporal, remunerat o gratuït, sigui quin sigui el seu nivell jeràrquic.

SINGAPUR De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 de l’esmentat Conveni, el Govern de la República de Singapur declara que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni.

SUD-ÀFRICA […] abans d’haver pres una decisió relativa a la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia, el Govern de la República de Sud-àfrica no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni, les quals estableixen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en cas de controvèrsia en relació amb la interpretació o l’aplicació del Conveni.

La posició de la República de Sud-àfrica és que una controvèrsia particular no es pot sotmetre a la Cort Internacional de Justícia si no és amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia, per a cada cas especial.

TAILÀNDIA […] de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, el Regne de Tailàndia no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 del mateix article.

TUNÍSIA Reserva: […] no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 d’aquest Conveni i afirma que les controvèrsies relatives a la interpretació o l’aplicació del Conveni només es poden sotmetre a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment previ de totes les parts implicades.

UNIÓ EUROPEA Informació sobre l’evolució de les competències de la Unió Europea en els àmbits regits pel Conveni de les Nacions Unides contra la Corrupció amb motiu de l’adopció del Tractat de Lisboa.

Aquest document se centra en l’evolució de les competències de la Unió Europea en els àmbits regits pel Conveni de les Nacions Unides contra la Corrupció des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

Amb l’entrada en vigor del Tractat, es van ampliar les competències de la Unió Europea, que va succeir a la Comunitat Europea.¹ La informació que es presenta a continuació complementa la que consta a la notificació de 8 de març del 2010. La UE ha adquirit noves competències en dret penal en virtut del títol V del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (articles 82 i 83).

Ha exercit les seves competències legislant en diversos àmbits inclosos en l’àmbit d’aplicació del Conveni, com ara la lluita contra el blanqueig de capitals, la integritat dels mercats financers i la lluita contra les operacions privilegiades, la manipulació del mercat i altres formes de comportament abusiu en els mercats financers, la gestió i el comís de béns vinculats a la corrupció, la lluita contra la corrupció en el sector privat mitjançant el dret penal, la lluita contra els delictes contra els interessos financers de la Unió Europea, la prevenció de la corrupció en què intervenen funcionaris de la Unió Europea o dels seus Estats membres, i la protecció dels denunciants.

La UE assenyala que també és competent per combatre el frau i qualsevol altra activitat il·legal que afecti els seus interessos financers (article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea), i en particular per tractar qüestions relacionades amb la lluita contra la corrupció, i que ha exercit les seves competències en aquest àmbit, en particular mitjançant la creació de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau i l’adopció de normes detallades sobre els aspectes administratius de la lluita contra les activitats il·legals que afectin els seus interessos financers.

També va adquirir la competència per crear la Fiscalia Europea (article 86 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea).

Creada pel Reglament (UE) 2017/1939,² la Fiscalia Europea és competent per investigar, perseguir i jutjar els autors de delictes que afecten els interessos financers de la UE i els seus còmplices.

D’acord amb el Reglament, s’ocupa, entre altres coses, del blanqueig de capitals amb propietats obtingudes com a conseqüència d’aquests delictes, la corrupció que perjudiqui o pugui perjudicar els interessos financers de la UE i la malversació de diners que perjudiqui aquests interessos.³ Quan la UE hagi adoptat mesures en els àmbits esmentats anteriorment, és responsabilitat exclusiva de la UE iniciar accions exteriors amb altres països o organitzacions internacionals rellevants en la mesura que aquestes accions puguin tenir un impacte en les mesures adoptades o modificar-ne l’abast.

En l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, la UE és competent per dur a terme activitats i dur a terme una política comuna.

En particular, ajuda els països socis a ratificar i aplicar el Conveni de les Nacions Unides contra la Corrupció, i es basa en les disposicions relatives a la lluita contra el frau i la corrupció per desenvolupar acords amb els països socis.

L’exercici d’aquesta competència no ha d’impedir que els Estats membres exerceixin les seves pròpies competències.

La política de cooperació al desenvolupament de la UE i la dels seus estats membres es complementen i es reforcen mútuament. ¹ Vegeu la notificació de 8 de març del 2010 dirigida al secretari general de les Nacions Unides, en la seva qualitat de dipositari dels convenis de l’ONU (inclòs el Conveni de les Nacions Unides contra la Corrupció). ² Reglament (UE) 2017/1939 del Consell, de 12 d’octubre del 2017, pel qual s’aplica la cooperació reforçada pel que fa a la creació de la Fiscalia Europea, DO L 283 de 31.10.2017, p. 1-71. ³ La Fiscalia Europea va néixer l’1 de juny del 2021, data en què va assumir les tasques d’investigació i fiscalia que li corresponien, d’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 120 del Reglament (UE) 2017/1939. «Declaració relativa a la competència de la Comunitat Europea respecte de les qüestions que regeix el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció L’apartat 3 de l’article 67 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció estableix que l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’una organització regional d’integració econòmica ha de contenir una declaració sobre l’abast de la seva competència. 1) La Comunitat assenyala que, a l’efecte del Conveni, l’expressió “estats part” s’aplica a les organitzacions regionals d’integració econòmica dins els límits de les seves competències.

En la mesura que les disposicions de dret comunitari es vegin afectades per les del Conveni, la Comunitat Europea disposa de competència exclusiva per assumir aquestes obligacions respecte de la seva pròpia administració pública.

En aquest sentit, la Comunitat declara que el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea li confereix competències en els àmbits següents: - elaboració, aplicació i manteniment de polítiques i pràctiques de prevenció de la corrupció; - establiment d’un o més organismes de prevenció de la corrupció (incloent-hi l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau) i mesures per donar als ciutadans els mitjans necessaris per denunciar a aquest organisme o organismes els fets susceptibles de constituir actes de corrupció; - regulació de la selecció de personal, condicions de treball, remuneració, formació, etc., dels funcionaris no electius, en virtut de l’Estatut dels funcionaris i les seves disposicions d’aplicació; - promoció de la transparència i prevenció dels conflictes d’interessos en la concepció dels sistemes de la Comunitat Europea per a l’exercici de funcions encomanades als funcionaris públics; - concepció i aplicació de codis de conducta; - definició de normes adequades en matèria de licitacions i gestió de les finances públiques; - augment de la transparència de l’organització de la Comunitat Europea, del seu funcionament i processos de presa de decisions; - respecte de la independència dels òrgans jurisdiccionals de les comunitats europees, elaboració, aplicació i manteniment de mesures per reforçar-ne la integritat i prevenir les oportunitats de corrupció. 2) La Comunitat també assenyala que té competència respecte del funcionament adequat del mercat interior, incloent-hi un espai sense fronteres interiors en què estigui garantida la lliure circulació de béns, serveis i capitals, de conformitat amb les disposicions del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.

Amb aquesta finalitat, la Comunitat ha adoptat mesures per: - garantir la transparència i la igualtat d’accés de tots els candidats i licitadors de contractes públics i els mercats d’abast comunitari, fet que contribueix a prevenir la corrupció; - establir normes adequades en matèria de comptabilitat i auditoria de comptes d’abast comunitari; - evitar el blanqueig de diners; tanmateix, això no inclou mesures de cooperació entre les autoritats judicials i els serveis policials.

Una vegada que hagi adoptat les mesures, correspon únicament a la Comunitat assumir compromisos externs amb tercers estats o organitzacions internacionals competents que afectin les mesures esmentades o en modifiquin l’abast. 3) La política comunitària en matèria de cooperació al desenvolupament i de cooperació amb països tercers complementa les polítiques aplicades pels estats membres per ajudar els països associats en l’aplicació del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció i inclou disposicions per lluitar contra la corrupció. 4) L’abast i l’exercici de les competències comunitàries estan, per la seva pròpia naturalesa, subjectes a evolució contínua, de manera que la Comunitat ha de completar o modificar aquesta declaració, si cal, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 67 del Conveni. 5) El Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció s’aplica, pel que fa a la competència de la Comunitat, als territoris en els quals s’aplica el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, i en les condicions establertes en aquest Tractat i, en particular, el seu article 299. De conformitat amb l’article 299 del Tractat, aquesta declaració no és aplicable als territoris dels estats membres en què aquest Tractat no s’aplica, i s’entén sense perjudici de les mesures o posicions que puguin adoptar en virtut del Conveni els estats membres de què es tracti, en nom d’aquests territoris i en el seu interès.» «Respecte de l’apartat 2 de l’article 66, la Comunitat assenyala que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 34 de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, només els estats poden presentar-se davant la Cort.

Per tant, en virtut de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni, les controvèrsies en què intervingui la Comunitat només es poden resoldre mitjançant arbitratge.» UZBEKISTAN Amb referència als apartats 1 i 3 de l’article 42 del Conveni: la República d’Uzbekistan declara que, d’acord amb el seu dret intern, els delictes esmentats en els articles 15 a 19, 21 i 22, l’apartat 1 de l’article 23 i els articles 24, 25 i 27 són delictes penals, i que exercirà la seva jurisdicció sobre aquests delictes.

Amb referència a l’article 66 del Conveni: de conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, la República d’Uzbekistan declara que no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

VENEÇUELA (REPÚBLICA BOLIVIARIANA DE) Reserva: De conformitat amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Bolivariana de Veneçuela formula una reserva expressa sobre les disposicions de l’apartat 2 del mateix article.

Per consegüent, no es considera obligada a recórrer a l’arbitratge per resoldre les seves controvèrsies i no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Declaració: A més, la República Bolivariana de Veneçuela declara el següent: Quant a les disposicions de l’apartat 11 de l’article 44 del Conveni, la legislació veneçolana prohibeix expressament l’extradició de nacionals.

Per tant, Veneçuela assumeix el compromís, a petició de l’estat part que sol·licita l’extradició, de sotmetre el cas sense demora excessiva a les seves autoritats competents a l’efecte d’enjudiciament.

VIETNAM El Govern de la República Socialista del Vietnam no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 d’aquest Conveni.

1. D’acord amb els principis del dret vietnamita, la República Socialista del Vietnam declara que no es considera obligada per les disposicions sobre la incriminació de l’enriquiment il·lícit que figuren en l’article 20 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, i la responsabilitat de les persones jurídiques que figura en l’article 26 del Conveni.

2. La República Socialista del Vietnam declara que les disposicions del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció no són directament aplicables; l’aplicació de les disposicions del Conveni s’ha d’efectuar de conformitat amb els principis constitucionals i el dret positiu de la República Socialista del Vietnam, sobre la base d’acords de cooperació bilaterals o multilaterals subscrits amb altres estats part i del principi de reciprocitat.

XINA […] la República Popular de la Xina no està obligada per l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció.

Objeccions (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió.) PAÏSOS BAIXOS El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat amb atenció les reserves formulades pels Estats Units d’Amèrica al Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que les reserves que consisteixen en una referència a l’estructura federal d’un estat o a la seva legislació nacional creen incertesa quant a la mesura en què aquest estat accepta estar obligat per les obligacions que estableix el tractat.

És d’interès comú dels estats que els tractats que decideixen ratificar o als quals decideixen adherir-se siguin plenament aplicats per totes les parts i que els estats estiguin disposats a incorporar en el seu dret intern les obligacions que estableixen aquests tractats.

Reserves com les que han formulat els Estats Units, que declaren que compliran les obligacions que estableix el Conveni d’acord amb els principis fonamentals del seu federalisme o del seu dret intern, soscaven el fonament del dret internacional dels tractats.

El Govern del Regne dels Països Baixos, per tant, formula una objecció a aquestes reserves.

El Govern del Regne dels Països Baixos entén que les reserves dels Estats Units d’Amèrica no anul·len ni modifiquen l’efecte jurídic de les disposicions del Conveni en la seva aplicació als Estats Units.

Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor del Conveni entre el Regne dels Països Baixos i els Estats Units.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat amb atenció la reserva del Govern del Regne de Bhutan respecte a l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, va comunicar en la notificació dipositària del secretari general C.N.249.2017.TREATIES-XVIII.14 del 25 d’abril del 2017. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 66, cada estat part pot, al moment de la signatura, de la ratificació, de l’acceptació o de l’aprovació del Conveni o de l’adhesió al Conveni, declarar que no es considera obligat per l’apartat d’aquest article.

El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que el Govern del Regne de Bhutan ha dipositat l’instrument de ratificació el 21 de setembre del 2016. Com l’esmentada reserva es va presentar el 25 d’abril del 2017, va estar dipositada amb retard pel Govern del Regne de Bhutan.

El Govern del Regne dels Països Baixos fa una objecció a la reserva tardana i considera que és desproveïda de qualsevol efecte jurídic.

Aquesta objecció no és cap obstacle per a l’aplicació continuada del Conveni entre el Regne dels Països Baixos i el Regne de Bhutan.

Notificacions fetes en virtut de l’apartat 3 de l’article 6, de la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 i dels apartats 13 i 14 de l’article 46 (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió.) ALBÀNIA De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 de l’Acord esmentat, el Departament d’Auditoria Interna i Lluita contra la Corrupció és l’òrgan competent del Govern de la República d’Albània.

Adreça: Departament d’Investigació Interna i Prevenció de la Corrupció, Consell de Ministres, Blvd.

Deshmoret e Kombit, Tirana, Albània.

De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Albània considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, les autoritats centrals que tenen la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i que estan facultades per executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, són:

1. La Fiscalia General, que es farà càrrec de les investigacions i els processos penals. Adreça postal: Oficina de del Fiscal General, Rr. Qemal Stafa, 1, Tirana, Albània.

2. El Ministeri de Justícia, que es farà càrrec de les sol·licituds durant el procés i l’execució de les penes, així com de les sol·licituds d’extradició i de transferència de persones condemnades. Adreça postal: Ministeri de la Justícia, Blvd. Zogu I, Tirana, Albània. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, l’albanès és l’idioma acceptable per a la República d’Albània; a falta d’un text en albanès, és acceptable una traducció jurada a l’albanès. ALGÈRIA «[…] Apartats 13 i 14 de l’article 46, la part algeriana designa, respectivament:

• El Ministeri de Justícia (Direcció d’Afers Penals i Procediments d’Indult) com l’autoritat central facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial;
• L’àrab com a idioma en què s’han de redactar les sol·licituds d’assistència judicial. Tanmateix, aquestes sol·licituds poden anar acompanyades d’una traducció jurada conforme en francès.» ANGOLA Sr. Alberto Ramos da Cruz Assessor jurídic en el Ministeri de Justícia Departament d’Afers Jurídics / Ministeri de Justícia Adreça postal: Rua 17 de Setembro, Cidade Alta, Luanda Tel.: 00244-222-339914 Fax: 00244-222-330327 A/e: [email protected] ARGENTINA L’Argentina ha designat l’autoritat central següent, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni: Direcció d’Assistència Jurídica Internacional. Direcció General d’Afers Jurídics Ministeri d’Afers Exteriors, Comerç Internacional i Culte Adreça postal: Esmeralda 1212, pis 4 (B.P. 1007) Buenos Aires, República Argentina Tel./Fax: (54-11) 4819 7170/7172/7231 A/e: [email protected] ÀUSTRIA 15 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, les autoritats centrals són les següents: BAK
• Oficina Federal de Lluita contra la corrupció Ministeri de l’Interior de la República d’Àustria Adreça postal: Herrengasse 7, POB 100 A-1014 Vienna, Austria Tel.: +43-(0)-1-531 26-5708 Fax: +43-(0)-1-531 26-10 85 83 [email protected] www.bak.gv.at BMJ
• Ministeri Federal de Justícia de la República d’Àustria Adreça postal: Museumstrafie 7 A-1070 Vienna, Austria Tel.: +43-(0)-1-521 52-0 www.bmj.gv.at AZERBAIDJAN D’acord amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Azerbaidjan declara que utilitzarà el Conveni com la base legal per la cooperació en matèria d’extradició amb els altres estats part al Conveni. D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, la República d’Azerbaidjan declara que designa la Fiscalia de la República d’Azerbaidjan com l’autoritat central facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i executar-les. Adreça postal: Nigar Rafibeyli st. 7, AZ1001, Baku, Azerbaidjan D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, la República d’Azerbaidjan declara que les sol·licituds d’assistència judicial i els documents que les acompanyen s’han de presentar en rus o anglès, idiomes oficials de l’ONU, i anar acompanyades d’una traducció a l’azerbaidjanès. BANGLADESH Apartat 3 de l’article 6: Els noms i les adreces de les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són: Secretaria Ministeri d’Afers Exteriors Govern de la República Popular de Bangladesh Segunbagicha, Dhaka-1000, Bangladesh Secretaria Ministeri de l’Interior Govern de la República Popular de Bangladesh Dhaka-1000, Bangladesh Secretaria Ministeri del Dret, Justícia i Afers Parlamentaris Govern de la República Popular de Bangladesh Dhaka-1000, Bangladesh Secretaria Comissió de Lluita contra la Corrupció (ACC) Segunbagicha, Dhaka-1000, Bangladesh Apartat 13 de l’article 46: El nom i l’adreça de l’autoritat central facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial són: Secretaria Ministeri de l’Interior Govern de la República Popular de Bangladesh Dhaka-1000, Bangladesh Apartat 14 de l’article 46: L’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial és l’anglès. Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 46: Fiscalia General Ministeri Fiscal Bangladesh Supreme Court Building (New Building, 8th floor) Dhaka, Bangladesh A més del Ministeri d’Afers Exteriors, el Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Dret, Justícia i Afers Parlamentaris i la Comissió de Lluita contra la Corrupció, el Govern de Bangladesh ha designat la Fiscalia General com ”l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció”, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció. Els noms i les adreces d’aquesta autoritat són els següents: Fiscalia General Ministeri Fiscal Bangladesh Supreme Court Building (New Building, 8th floor) Dhaka, Bangladesh BÈLGICA «Apartat 3 de l’article 6: prevenció Servei Públic Pressupost Federal i Control de la Gestió Oficina d’Ètica i Deontologia Administrativa Política d’Integritat Sr. Peter de Roeck, conseller general Adreça postal: Rue Royale 138/2 1000 Bruxelles Tel.: 02-212-39-04 Fax: 02-212-39-33 A/e: [email protected] Lletra a de l’apartat 6 de l’article 44: Bèlgica considera que el Conveni pot servir com a base autònoma de l’extradició en cas que no hi hagi cap base jurídica (bilateral o multilateral) de l’extradició. Apartat 13 de l’article 46: Servei Públic Federal de Justícia Autoritat central de cooperació internacional en matèria penal Adreça postal: Boulevard de Waterloo 115 1000 Bruxelles Fax: 32-2-210-57-98 Fax: 32-2-210-56-84» Apartat 14 de l’article 46: «Bèlgica accepta les sol·licituds d’assistència judicial en els idiomes següents: francès, neerlandès i anglès.» BENÍN «[…] les dades de l’autoritat central designada per la part beninesa, d’acord amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció. Es tracta de la Direcció d’Afers Civils i Penals del Ministeri de Justícia, Legislació i Drets Humans, les dades de la qual són les següents: B.P. 967 Cotonou Tel.: (229) 21 31 31 46 (229) 21 31 31 47 (229) 21 31 51 45 (229) 21 31 56 57 (229) 21 31 56 57 (229) 21 31 56 51 Fax: (229) 21 31 34 48 A/e: [email protected] Horari de servei: 8.00-18.30 h (pausa migdia 12.30-15.00

h) GMT+1 De conformitat amb les disposicions de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, l’idioma de treball de Benín és el francès.» BIELORÚSSIA […] de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República de Bielorússia considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni. BOLÍVIA De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6, la República de Bolívia comunica que l’autoritat central és la Delegació Presidencial per a la Transparència i la Integritat Pública, l’adreça de la qual és la següent: Adreça postal: Calle Batallon Colorados Nro. 24 Edificio El Cóndor, piso 11 La Paz, Bolivia Tel./Fax: (+)591-2-2153085 Lloc web: http://www.transparencia-integridad.gov.bo/ A/e: [email protected] D’altra banda, de conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44, notifica que considera els tractats d’extradició existents entre ella i altres països com la base jurídica de l’extradició. Quant als apartats 13 i 14 de l’article 46, declara, així mateix, que l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds escrites d’assistència judicial és el Ministeri d’Afers Exteriors i Culte, i que l’idioma acceptable és l’espanyol. BRUNEI DARUSSALAM

1. A l’efecte de l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, Brunei indica que les autoritats són: La Fiscalia General Ministeri Fiscal Law Building Jalan Tutong Bandar Seri Begawan BA 1910 Brunei Darussalam i El director Oficina de Lluita contra la Corrupció Old Airport Road Berakas, BB 3510 Brunei Darussalam

2. A l’efecte de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, la Fiscalia General és designada com a autoritat central per a les sol·licituds d’assistència judicial presentades en virtut del Conveni. L’adreça és la següent: Ministeri Fiscal Law Building Jalan Tutong Bandar Seri Begawan BA 1910 Brunei Darussalam

3. A l’efecte de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, Brunei anuncia que les sol·licituds d’assistència judicial que es facin d’acord amb el Conveni s’han de redactar en anglès o anar acompanyades d’una traducció a l’anglès.

BULGÀRIA Declaració en virtut de l’apartat 13 de l’article 46: De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, la República de Bulgària declara que les sol·licituds d’assistència judicial s’han d’adreçar al Ministeri de Justícia.

Declaració en virtut de l’apartat 14 de l’article 46: De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, la República de Bulgària declara que totes les sol·licituds d’assistència judicial han d’anar acompanyades d’una traducció al búlgar o l’anglès.

CAMBODJA La Unitat de Lluita contra la Corrupció (ACU) No. 54, Norodom Boulevard, Sangkat Phsar Thmey III, Khan Daun Penh, Phnom Penh City Cambodja Nom del servei de contacte: Unitat de Lluita contra la Corrupció (ACU) Nom de la persona de contacte: H.E. Sr. Sar Sambath Adjunt a l’ACU (categoria de secretari d’Estat) Sr. Nguon Phan Sophea Cap de l’Oficina de Cooperació Tel.: (855) 12 996 122, (855) 12 548 866 Fax: (855) 23 223 954 A/e: [email protected], [email protected] Idiomes: anglès Informació necessària per executar les sol·licituds Informació per escrit Formats i procediments acceptats: A través de l’adreça electrònica esmentada més amunt i/o correu electrònic (EMS).

Procediment particular en cas d’urgència: A través dels telèfons facilitats més amunt i, després, per correu electrònic.

CAMERUN «D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que el Ministeri de Justícia de la República del Camerun és l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució.» Cèl·lula de Lluita contra la Corrupció del Ministeri d’Afers Exteriors (CLC/MINREX) Ministeri d’Afers Exteriors (MINREX) Yaoundé Camerun Nom de la persona de contacte: Sr. Robert Tanda President de la Cèl·lula de Lluita contra la Corrupció del Ministeri d’Afers Exteriors (CLC/MINREX) Tel.: (237) 22 20 27 45 i (237) 77 71 07 54 A/e: [email protected] Idiomes: anglès, francès Agència Nacional d’Investigació Financera (ANIF) Societat Nacional d’Inversions Edifici SNI, 16a planta Bústia de correu 6709 Yaoundé Camerun Nom de la persona de contacte: Sr. Nde Sambone Director de l’ANIF Tel.: (237) 22 22 16 81 i (237) 22 22 16 83 Fax: (237) 22 22 16 81 A/e: [email protected] Lloc web: www.anif.com Idiomes: anglès, francès Comissió Nacional contra la Corrupció (CONAC) Secretaria Permanent de la CONAC Bústia de correu 33200 Yaoundé Camerun Nom de la persona de contacte: Sr. Dieudonné Massi Gams President de la CONAC Tel.: (237) 22 20 37 27 i (237) 22 20 37 32 Fax: (237) 22 20 37 30 A/e: [email protected] Lloc web: www.conac-cameroun.net Idiomes: anglès, francès Sr. Henri Eyebe Ayissi, ministre delegat de la Presidència de la República encarregat del Control Superior de l’Estat Control Superior de l’Estat Cèl·lula de Lluita contra la Corrupció 940 Rue de Narvick Bústia de correu 376 Yaoundé Camerun Nom de la persona de contacte: Dr.

Cornelius Chi Asafor Auditor intern (inspector general) President de la Cèl·lula de Lluita contra la Corrupció del Control Superior de l’Estat Tel.: (237) 22 23 04 10 Fax: (237) 22 23 04 10 A/e: [email protected] Lloc web: www.consupe.gov.cm Idiomes: anglès, francès Pr.

Dieudonné Oyono, Programa Nacional de Governança Servei del Primer Ministre Bústia de correu 13.971 Yaoundé Camerun Tel.: (237) 22 22 27 03 Fax: (237) 22 22 26 95 A/e: [email protected] Lloc web: www.spm.gov.cm Idiomes: anglès, francès CANADÀ «1. Apartat 3 de l’article 6: “Cada estat part ha de comunicar al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides el nom i l’adreça de l’autoritat o les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.” A l’efecte de l’apartat 3 de l’article 6, el Govern del Canadà designa el coordinador superior de la Delinqüència i el Terrorisme Internacionals del Ministeri d’Afers Exteriors i de Comerç Internacional del Canadà.

Adreça: 125, promenade Sussex Ottawa (Ontario) K1A 0G2 Tel.: (613) 944-2906

2. Apartat 6 de l’article 44: a l’efecte de l’apartat 6 de l’article 44, el Canadà reconeix que el Conveni constitueix un acord d’extradició suficient per establir la base jurídica exigida de la cooperació en matèria d’extradició en virtut del dret canadenc.

3. Apartat 13 de l’article 46: a l’efecte de l’apartat 13 de l’article 46, el Canadà designa el Servei d’Assistència Internacional del Ministeri de Justícia del Canadà com a autoritat central per a les sol·licituds d’assistència judicial presentades d’acord amb el Conveni. Adreça: 284, rue Wellington Ottawa (Ontario) K1A 0H8 Telèfon: (613) 957-4832

4. Apartat 14 de l’article 46: a l’efecte de l’apartat 14 de l’article 46, el Canadà designa l’anglès i el francès com a idiomes acceptables per a les sol·licituds d’assistència judicial adreçades al Canadà d’acord amb el Conveni.» COLÒMBIA D’altra banda, com estableix l’apartat 3 de l’article 6, Colòmbia designa com a autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció, el Programa Presidencial de Modernització, Eficàcia, Transparència i Lluita contra la Corrupció.

Adreça: Carrera 8 no 7-27, edificio Galán Bogotá (D.C.) (Colombia) Tel.: 5601095 – 3341507 A/e: [email protected] De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, […] la República de Colòmbia ha designat les entitats esmentades a continuació com a autoritats centrals amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultades per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució: El Ministeri d’Interior i Justícia s’encarrega de formular i rebre les sol·licituds d’assistència i de cooperació que estableix el Conveni.

Adreça: Carrera 9 no 14-10 Bogotá (D.C.) (Colombia) Tel.: 57 (1) 4 44 31 00 A/e: [email protected] i [email protected] La Fiscalia General de la Nació s’encarrega de rebre les sol·licituds d’assistència judicial d’altres estats part, executar-les o transmetre-les, i formular les sol·licituds d’assistència judicial adreçades a altres estats part en relació amb les investigacions que duu a terme.

Adreça: Diagonal 22 B no 52-01 Ciudad Salitre Bogotá (D.C.) (Colombia) Tel.: 5702000 – 4144900 A/e: [email protected] Finalment, en resposta a l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, Colòmbia fa saber que l’espanyol és l’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial.

El Govern colombià ha fet saber al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que el Ministeri d’Interior i Justícia i el Ministeri Fiscal de la nació són les autoritats centrals designades d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni […] encarregades de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultades per executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució.

En aquest sentit, [Colòmbia us] agrairia que s’afegís l’Oficina del Controlador General de la República a la llista d’autoritats centrals esmentades més amunt, designades d’acord amb el Conveni.

Controlaria General de la República Doctora Ligia Helena Borrero Restrepo Directora (E) Unitat de Cooperació, Nacional i Internacional de Prevenció, Recerca i Incautació de Béns Adreça: Carrera 10 No. 17-18, Planta 10 Bogotá Tel.: 00571 3537568 Fax: 00571 3537540 A/e: [email protected] De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, mitjançant comunicacions DM.OAJ.CAT núm. 43565, del 31 d’agost del 2009, i DM/DVAM/GAPDJ núm. 34966, de l’11 de maig del 2011, Colòmbia ha informat l’Organització de les Nacions Unides que el Ministeri d’Interior i de Justícia, la Fiscalia General i la Controlaria General són les autoritats centrals encarregades de rebre les sol·licituds d’assistència judicial i facultades per executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució.

Colòmbia sol·licita actualment la inclusió del procurador general de la Nació com una altra autoritat central a l’efecte del Conveni.

CONGO «[…] el Govern congolès comunica els noms i les dades de les autoritats competents encarregades de rebre les sol·licituds d’assistència, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció: A saber: Sr. M’Viboudoulou Simon William Director d’Afers Jurídics Internacionals del Ministeri de Justícia i Drets Humans / Tel.: 011 (242) 672-71-10/529-77-02 A/e: [email protected] Sr. Louyal Cyrille Director de Cooperació del Ministeri de Justícia i Drets Humans Tel.: 011 (242) 521-57-86» COSTA RICA […] la República de Costa Rica ha designat com a autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la Fiscalia encarregada de la moral pública, l’adreça postal de la qual és la següent: Avenidas -6, Calle 13, San José, Costa Rica I l’adreça electrònica és la següent: [email protected] Així mateix, la República de Costa Rica desitja informar, de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, que considera com la base jurídica de la seva cooperació en matèria d’extradició.

D’altra banda, la República de Costa Rica us informa que la Fiscalia encarregada de la moral pública ha estat designada com l’autoritat central encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial i d’executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni.

Finalment, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República de Costa Rica desitja informar que l’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial és l’espanyol.

COSTA D’IVORI «De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6: El Comitè Interministerial de Coordinació i Lluita contra el Frau i la Corrupció, creat pel Decret núm. 02/PM.CAB, del 21 de gener de 2004, és l’autoritat designada.

De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 44: El Govern de la Costa d’Ivori considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, adoptada el 31 d’octubre de 2003 a Nova York, com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni a més dels tractats, els convenis i els acords bilaterals i multilaterals existents.

De conformitat amb els apartats 13 i 14 de l’article 46, l’autoritat central designada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i executar-les és la Direcció d’Afers Civils i Penals (DACP) del Ministeri de Justícia, situada a Chancellerie, Bloc Ministériel, BP V 107 Abidjan (Costa d’Ivori).

L’idioma acceptable en matèria de sol·licituds d’assistència judicial és el francès.» CROÀCIA Les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de corrupció a l’efecte de l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni són l’Oficina per a la Supressió de la Corrupció i de la Delinqüència Organitzada, el Ministeri d’Interior i el Ministeri de Justícia.

De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República de Croàcia considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

L’autoritat central amb la responsabilitat i la competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, a l’efecte de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, és el Ministeri de Justícia.

El croat i l’anglès són els idiomes acceptables a l’efecte de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni.

CUBA La República de Cuba declara que, en virtut de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, no considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

La República de Cuba declara com a autoritat nacional competent, segons el que estableix l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, l’Oficina de la Controlaria General de la República, tenint en compte el mandat definit expressament en la legislació nacional cubana i en l’instrument internacional esmentat més amunt.

També us adjuntem, omplert, el formulari corresponent sol·licitat pel Gabinet del Secretari General.

Controlaria General de la República de Cuba Calle 23, número 801, esquina a B, Vedado Plaza de la Revolución, La Habana Cuba Codi postal 10400 Nom del servei de contacte: Oficina de la Controlaria General de la República Nom de la persona de contacte: Sra. Mabel Pazos Pérez, cap de l’Oficina de la Controlaria General de la República Tel.: 836-2712 Fax: 836-2738 A/e: [email protected] Lloc web: www.contraloria.cu Idiomes: espanyol Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 46: La Missió Permanent de Cuba en l’Organització de les Nacions Unides informa el secretari general que, d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República de Cuba designa el Ministeri d’Afers Exteriors com l’autoritat central encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, tenint en compte el que disposa la legislació nacional cubana i l’instrument internacional esmentat més amunt.

S’adjunta a aquesta notificació el formulari omplert sol·licitat a aquest efecte pel Gabinet del Secretari General.

Nom de l’autoritat: Ministerio de Relaciones Exteriores Adreça postal completa: Calle Calzada, No. 360 entre: H y G, Vedado, Ciudad de la Habana, Cuba Nom del servei de contacte: Direcció Jurídica Nom de la persona de contacte: Manuel de Jesús Pírez Pérez Càrrec: director jurídic Tel.: 836-41-64 A/e: [email protected] Horari d’oficina: de 08.30 a 17h, amb pausa al migdia de 12.00 a 12.30h Fus horari +-GMT Idioma: espanyol DINAMARCA Declaració en virtut de l’apartat 3 de l’article 6, i de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, el Govern danès ha designat el Ministeri d’Afers Exteriors, Asiatisk Plads 2, DK- 1448 Copenhagen K, Dinamarca, i el Ministeri de Justícia, Slotholmsgade 10, DK-1216 Copenhagen K, Dinamarca, i el Ministeri d’Economia i del Sector Privat, Slothlmsgade 10, KD-1216 Copenhagen K, Dinamarca, com les autoritats competents.

De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, el Govern danès ha designat el Ministeri de Justícia, Slotholmsgade 10, DK-1216 Copenhagen K, Dinamarca, com l’autoritat competent.

EL SALVADOR

a) Pel que fa a l’article 44, la República del Salvador no considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició;

b) Pel que fa als apartats 13 i 14 de l’article 46, el Govern de la República del Salvador designa el Ministeri d’Afers Exteriors com a autoritat central en allò que li correspongui, i l’espanyol com a idioma acceptable. […] Autoritat: Direcció General d’Afers Jurídics Ministeri d’Afers Exteriors Adreça: Calle El Pedregal, Boulevard Cancillería 500 metros al poniente del Campus II de la Universidad Dr José Matías Delgado Antiguo Cuscatlán, Ciudad Merliot El Salvador, Amèrica Central A/e: [email protected] Tel.: 503 2231 1037 Fax: 503 2231 1285 Nom de l’autoritat: Subsecretària de Transparència i Anticorrupció, de la Secretaria per a Assumptes Estratègics de la Presidència Adreça postal completa: Alameda Manuel Enrique Araujo, No 5500 San Salvador, El Salvador Nom del servei de contacte: Subsecretària de Transparència i Anticorrupció Nom de la persona de contacte: Lic.

Marcos Rodríguez Subsecretari de Transparència i Anticorrupció Tel.: (503) 22489168 Fax: (503) 22439927 A/e: [email protected] Lloc web: http://asuntosestrategicos.presidencia.gob.sv Idiomes: espanyol/anglès EMIRATS ÀRABS UNITS […] El Govern dels Emirats Àrabs ha designat les autoritats següents, susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció: Ministeri de Justícia: Abu Dhabi, bústia postal 260 Oficina Estatal d’Auditoria: Abu Dhabi, bústia postal 3320 L’autoritat central encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial als Emirats Àrabs Units és el Departament de Cooperació Internacional del Ministeri de Justícia.

L’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència i els documents adjunts és l’àrab, tret d’indicació en contra en els convenis en què els Emirats Àrabs Units sigui part.

EQUADOR […] la nova autoritat nacional de l’Equador encarregada del control i la lluita contra la corrupció, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6, «Òrgan o òrgans de prevenció de la corrupció», és el següent: EQUADOR: Consell de Participació Ciutadana i Control Social Administrador Temporal: Economista Carlos Díez Torres Adreça: Av. Amazonas 4430 y Villalengua Edifici Amazonas, 100, Pis 3 Quito (Ecuador) Tel.: 593 2 2983600 A/e: [email protected] Lloc web: www.participacionycontrolsocial.gov.ec ESLOVÀQUIA De conformitat amb els apartats 13 i 14 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República d’Eslovàquia anuncia que la seva autoritat central encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial és el Ministeri de Justícia, i que els idiomes acceptables són l’eslovac i l’anglès.

L’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és: El Govern de la República d’Eslovàquia Namestie slobody 1 813 70 Bratislava República d’Eslovàquia ESLOVÈNIA Atès que, de conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Eslovènia considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; Atès que, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, l’autoritat central de la República d’Eslovènia amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, és el Ministeri de Justícia; I atès que, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, els idiomes acceptables per a la República d’Eslovènia són l’eslovè, l’anglès i el francès.

Notificació en virtut de l’apartat 3 de l’article 6: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, l’òrgan encarregat de la prevenció de la corrupció a la República d’Eslovènia és la Comissió de Prevenció de la Corrupció.

Adreça: Comissió de Prevenció de la Corrupció Dunajska cesta 56 1000 Ljubljana Tel.: +386 1 478 84 83 Fax: +386 1 478 84 72 A/e: [email protected] ESPANYA […] de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, l’autoritat central designada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial és la següent: Subdirecció General de Cooperació Jurídica Internacional Ministeri de Justícia Calle San Bernardo, 62 28015 Madrid España ESTAT DE PALESTINA Comissió de Lluita contra la Corrupció de l’Estat de Palestina Ramallah/Al Beirah - Al Balou Tel.: 0097022404014/7/8 Fax: 0097022424015 A/e: [email protected] Ministeri de Justícia de l’Estat de Palestina Ramallah, Al Masyoun Post Office Box 267 Tel.: 0097022987662 Fax: 0097022974497 A/e: [email protected] L’Estat de Palestina accepta les sol·licituds d’assistència judicial en els idiomes següents: àrab i anglès.

ESTATS UNITS D’AMÈRICA D’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, […] les autoritats designades són: El Departament de Justícia Programes de l’Oficina de Justícia Institut Nacional de Justícia 810 7th Street, NW Washington (DC), 20531 i El Departament d’Estat Oficina d’Afers Internacionals d’Estupefaents i Aplicació de la Llei Unitat de Lluita contra la Corrupció 2201 C Street NW Washington (DC), 20520 D’acord amb l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, […] els Estats Units no aplicaran el que disposa l’apartat 5 de l’article 44. D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, […] es designa l’Oficina d’Afers Internacionals de la Divisió Penal del Departament de Justícia com l’autoritat central per a tot allò relacionat amb l’assistència judicial que estableix el Conveni.

D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, […] les sol·licituds d’assistència judicial en virtut del Conveni s’han de redactar en anglès, o anar acompanyades d’una traducció a aquest idioma.

ESTÒNIA 1) L’autoritat competent esmentada en l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni és el Ministeri de Justícia (Tônismâgi 5a, 15191 Tallinn, a/e: [email protected]); 2) De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Estònia considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; 3) La República d’Estònia designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat central esmentada en l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni; 4) De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, la República d’Estònia accepta les sol·licituds d’assistència judicial formulades en els idiomes estonià i anglès.

FILIPINES De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6, la República de les Filipines declara que les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són: Oficina del Defensor del Poble Agham Road, Diliman, Quezon City (Filipines) Comissió d’Auditoria Commonwealth Avenue, Quezon City (Filipines) De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 44, la República de les Filipines declara que s’exigeix la doble tipificació en virtut de la seva llei sobre l’extradició, i que les Filipines, per tant, no poden considerar el Conveni com la base jurídica de la cooperació amb altres estats en matèria d’extradició.

De conformitat amb els apartats 13 i 14 de l’article 46, la República de les Filipines declara que si la sol·licitud és d’un estat part que ha signat un tractat bilateral d’assistència judicial amb les Filipines, l’autoritat central que té la competència de rebre les sol·licituds d’assistència i d’executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució és: El Ministeri de Justícia Padre Faura Street, Manila (Filipines) En absència d’un tractat bilateral, l’autoritat central és: L’Oficina del Defensor del Poble Agham Road, Diliman, Quezon City (Filipines) L’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial és l’anglès.

FINLÀNDIA Les autoritats finlandeses susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són les següents: Consell Nacional per a la Prevenció de la Delinqüència Adreça: PO Box 25, FIN 00023 Govern, Finlàndia Departament de Política Penal del Ministeri de Justícia Adreça: PO Box 25, FIN 00023 Govern, Finlàndia Oficina Nacional d’Investigació Adreça: PO Box 285, 01301 Vantaa, Finlàndia.

Ministeri de Justícia POB 25 FIN-00023 Govern Finlàndia Nom de la persona de contacte: Juhani Korhonen, assessor jurídic Tel-: (358 9) 1606 7586 Fax: (358 9) 1606 7949 A/e: [email protected] Idiomes: anglès, finès, suec FRANÇA 17 «De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, França declara que les sol·licituds d’assistència judicial que se li adrecin s’han de traduir a un dels idiomes oficials de l’Organització de les Nacions Unides.» «[…] l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, és: Direcció d’Afers Penals i Indults Ministeri de Justícia 13 place Vendôme 75042 Paris cedex 01 Oficines: 14 rue Halévy, 75009 Paris Tel.: +33 1 44 86 14 00 Fax: +33 1 44 86 14 11 A/e: [email protected] [email protected]” «Actualització fitxa d’informació: Servei Central de Prevenció de la Corrupció François Badie, cap del servei 13 place Vendôme 75042 Paris cedex 01 Nom de la persona de contacte: Lionel Benaiche Secretari general del servei Tel.: 01 44 77 6965 Fax: 01 44 77 7193 A/e: [email protected]» GEÒRGIA En virtut de la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, Geòrgia considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part, segons el principi de reciprocitat.

En virtut de l’apartat 13 de l’article 46, Geòrgia designa el ministre de Justícia i la Fiscalia General de Geòrgia com les autoritats centrals facultades per rebre i executar les sol·licituds d’assistència judicial.

De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46, Geòrgia rebrà les sol·licituds d’assistència judicial per a les qüestions jurídiques en els idiomes georgià i anglès.

GRÈCIA

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni, que ha ratificat, la República Hel·lènica declara que no es considera obligada per l’apartat 2 de l’article esmentat del Conveni.

2. La República Hel·lènica declara que l’autoritat central competent per rebre les sol·licituds en virtut del capítol IV del Conveni és el Ministeri de Justícia, i que cada sol·licitud i els documents adjunts s’han de traduir al grec. […] l’autoritat central designada pel Govern grec per rebre les sol·licituds d’assistència judicial és la següent: Departament d’Afers Penals Especials i Cooperació Judicial Internacional en Matèria Penal Directora Sra. Eleftheriadou Ministeri de Justícia, Transparència i Drets Humans Mesogeion 96, 11527, Atenes, Grècia Tel.: +30 210 77 67 056 Fax: +30 210 77 67 497 A/e: [email protected] GUATEMALA

a) Tal com estableix la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República de Guatemala indica que considera el Conveni com la base jurídica per a la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part;

b) D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46, la República de Guatemala assenyala que designa el Ministeri Públic com l’autoritat central facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial;

c) De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46, la República de Guatemala indica que l’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial és l’espanyol.

Nom de l’autoritat: Ministerio Público Adreça postal completa: 15 Avenida 15-16 Zona 1, Barrio Gerona Guatemala GUYANA La Guyana ha designat el Ministeri d’Afers Exteriors com a autoritat central en relació amb el Conveni contra la corrupció, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46. Les dades del Ministeri són les següents: Director General Ministeri d’Afers Exteriors 254 South Road, Boarda Georgetown Guyana HAITÍ «[…] El nom i l’adreça de l’autoritat o les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció […] són:» El ministre d’Economia i Finances (MEF) Sr. Ronald Baudin Seu principal del Ministeri, #5 Avenue Charles Summer Port-au-Prince Haití W.I. [email protected] HONDURES D’acord amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Hondures declara que considera el Conveni com la base jurídica per a la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; no obstant això, la República d’Hondures precisa que, tal com estableixen els articles 101 i 102 de la Constitució hondurenya, l’Estat no pot autoritzar l’extradició de presos polítics ni de presos comuns, i les autoritats hondurenyes no poden extradir ni lliurar ciutadans hondurenys a les autoritats d’un estat estranger.

La República d’Hondures declara, a més, que, d’acord amb el que disposa l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, designa la Secretaria d’Estat d’Interior i de Justícia, anomenada actualment, tal com estableix el Decret legislatiu núm. 266-2013, Secretaria d’Estat encarregada dels Drets Humans, la Justícia, l’Interior i la Descentralització, com l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució.

D’altra banda, la República d’Hondures declara que, a l’efecte de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, l’espanyol és l’idioma acceptable per a les comunicacions que s’adrecin a l’autoritat central.

ILLES COOK Apartat 3 de l’article 6: L’Oficina d’Afers Jurídics de la Corona ha estat designada com l’autoritat facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i executar-les.

Les dades són les següents: Solicitor General, Crown Law Office, PO Box 494, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 29 337; fax: 682 20 839; a/e: [email protected] Les Illes Cook han creat un Comitè per a la Lluita contra la Corrupció, presidit per la procuradora general, Sra. Kim Saunders.

Són membres del Comitè les persones següents: Sr. Maara Tetava, comissari de policia, Cook Islands Police, PO Box 101, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 22 499; fax: 682 21 499; a/e: [email protected] (els serveis del qual es fan càrrec de les investigacions realitzades en el marc del Conveni); Sr. Bob Williams, responsable de Cèl·lula d’Intel·ligència Financera de les Illes Cook, PO Box 3219, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 29 182; fax: 682 29 183; a/e: [email protected] (la Cèl·lula d’Intel·ligència Financera de les Illes Cook, que actualment es fa càrrec de la Secretaria del Comitè, s’encarregarà de recopilar informació i facilitar les investigacions realitzades per les autoritats policials); Sr. Allan Parker, director de l’Oficina d’Auditoria, PO Box 659, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 21 231; fax: 682 25 231; a/e: [email protected] (l’Oficina té com a missió detectar les activitats de corrupció); Sr. Richard Neves, secretari de Finances, Ministeri de Finances i Gestió Econòmica, PO Box 120, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 22 878, fax: 682 23 877; Sr. Russel Thomas, comissari de la Funció Pública, Oficina de la Comissió de la Funció Pública, PO Box 24, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 29 421; fax: 682 21 321; Sr. Vaine Mokoroa, cap de l’Oficina del Primer Ministre, Private Bag, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 25 494; fax: 682 20 856; El mediador (càrrec vacant actualment), Oficina del Mediador, PO Box 748, Avarua, Rarotonga, Illes Cook; tel.: 682 20 605; fax: 682 21 605. Es proposa que el primer referent per al Conveni sigui la procuradora general, Sra. Saunders, com a presidenta del Comitè encarregat de la Lluita contra la Corrupció, i que el segon referent sigui el responsable de la Cèl·lula d’Intel·ligència Financera de les Illes Cook, en la seva qualitat de secretari del Comitè.

Les seves dades figuren més amunt.

Lletra a de l’apartat 6 de l’article 44: A l’efecte de la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni, les Illes Cook es basaran en el que disposa la seva llei relativa a l’extradició (Extradition Act) de 2003, com a base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició, en virtut de la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44. El Ministeri de la Policia vetlla per l’aplicació de la llei.

Apartats 13 i 14 de l’article 46: L’Oficina d’Afers Jurídics vetlla per l’aplicació de la Llei d’assistència judicial en matèria penal de les Illes Cook de 2003 (Mutual Assistance in Criminal Matters Act); aquesta oficina, a més, és l’autoritat competent per rebre les sol·licituds d’assistència judicial (les quals s’han adreçar per escrit i poden transmetre’s per correu electrònic), executar-les o transmetre-les en nom de la procuradora general a l’autoritat central competent designada, com la policia de les Illes Cook, per a la seva execució.

ÍNDIA El Govern de la República de l’Índia declara que la cooperació internacional en matèria d’assistència judicial esmentada en els articles 45 i 46 del Conveni es prestarà en el marc d’acords bilaterals aplicables i que, a falta d’acord amb l’estat part requeridor, aquesta es prestarà, segons el principi de reciprocitat, d’acord amb el que disposa el Conveni.

L’autoritat central que estableix l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni per ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció serà el secretari del Departament de Personal i Formació del Govern de l’Índia.

L’autoritat central que estableix l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni serà el secretari del Ministeri d’Interior del Govern de l’Índia.

El Govern de la República de l’Índia declara que l’idioma acceptable en què s’han de redactar les sol·licituds escrites d’assistència judicial i les altres qüestions relacionades compreses en l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni és l’anglès.

INDONÈSIA Ministre de l’Estat de Dret i dels Drets Humans de la República d’Indonèsia Ministre de l’Estat de Dret i dels Drets Humans, República d’Indonèsia Jl.

H.R. Rasuna Said Kav. 6-7 Kuningan, Jakarta 12940, Indonèsia Nom del servei de contacte: Director de Dret Internacional i Autoritat Central Direcció General d’Afers Administratius i Jurídics Nom de la persona de contacte: Chairijah, Ph.D. Director de Dret Internacional i de l’Autoritat Central Tel.: (+62 21) 522.1619; Fax: (+62 21) 522.1619/529.63996 A/e: [email protected] Idiomes: indonesi i anglès La sol·licitud pot ser transmesa per la INTERPOL? No Informació que ha de figurar en les sol·licituds:

• Sol·licitud adreçada al Govern indonesi
• Normes generals
• Article 28 de la Llei núm. 1 de 2005 1) La sol·licitud d’assistència ha d’incloure els elements següents:

a) L’objecte i la descripció de l’assistència sol·licitada;

b) El nom de l’organisme o del magistrat que dirigeix les investigacions, els procediments o la instrucció davant el tribunal;

c) Descripció del delicte, fase de la instància, disposició estatutària, contingut dels articles i sancions previstes;

d) Descripció dels actes o de la presumpta situació delictiva, excepte si la sol·licitud d’assistència és respecte de la realització d’un procediment;

e) Sentència o informació pertinent que afirmi a l’autoritat legal permanent de la sentència si la sol·licitud tracta de l’execució d’aquesta;

f) Procediment o exigències específiques que s’han de complir, i en particular tota la informació relativa a l’existència d’elements de prova que cal aconseguir sota jurament o promesa;

g) Possible sol·licitud de confidencialitat i raons que es donen;

h) Termini proposat per executar la sol·licitud (si escau). 2) La sol·licitud d’assistència, quan sigui possible, ha d’incloure els elements següents:

a) La identitat, la nacionalitat i el domicili de la persona que es considera capaç de fer una declaració o deposició per a la investigació, el procediment i la instrucció;

b) Descripció de la declaració o deposició sol·licitada;

c) Descripció dels documents o elements probatoris necessaris per presentar, i en particular la descripció de la persona jutjada capaç de subministrar aquests documents i elements probatoris;

d) Informació sobre les despeses i l’allotjament que cal preveure per a l’estada de la persona en qüestió a l’estat estranger sol·licitant. Formats i procediments acceptats: Directament a l’autoritat central de la República d’Indonèsia, o Canal diplomàtic Procediment particular en cas d’urgència: Assistència per a la localització i la identificació de les persones implicades La sol·licitud d’assistència que disposa l’apartat 1 més amunt ha de comprendre els elements d’informació següents, independentment de les normes generals establertes per l’article 28:

a) La sol·licitud d’assistència concerneix una investigació, un procediment o una instrucció davant una jurisdicció de l’estat que sol·licita l’assistència;

b) La persona pertinent que esmenta la sol·licitud d’assistència és presumptament sospitosa d’haver participat en la comissió d’un delicte o pot fer una deposició o aportar assistència jurídica per a la investigació, el procediment o la instrucció davant el tribunal;

c) Es presumeix que la persona es troba a Indonèsia. Assistència per fer voluntàriament una deposició, lliurar un document o altres elements probatoris. 1) Independentment de les condicions que estableix l’article 28, la sol·licitud d’assistència jurídica ha d’incloure els elements següents:

a) La relació lògica entre la sol·licitud d’assistència, el procediment i la instrucció duts a terme a l’estat que sol·licita l’assistència i la condició de la persona en qüestió: sospitós o testimoni;

b) Una llista de les preguntes que se li han de formular; i

c) La descripció del tipus de deposició que es pot prendre a Indonèsia o del tipus de document o altres elements probatoris a Indonèsia. Assistència d’acord amb la sol·licitud de compareixença d’una persona a l’estat que sol·licita l’assistència. 1) Independentment de les condicions que estableix l’article 28, una sol·licitud d’assistència també ha d’incloure:

a) L’explicació de la relació lògica entre la sol·licitud d’assistència i la investigació, el procediment o la instrucció davant un tribunal de l’estat sol·licitant, i en particular les raons de la sol·licitud de compareixença davant el tribunal en qüestió;

b) L’explicació dels motius pels quals la compareixença sol·licitada es considera susceptible de produir una declaració rellevant per a la investigació, el procediment i la instrucció davant el tribunal de l’estat que sol·licita l’assistència;

c) Les garanties adequades quant a les qüestions descrites en l’article 36. Assistència per fer escorcolls i per a la confiscació de béns, articles o actius. 1) L’estat o els estats que sol·liciten assistència poden enviar la sol·licitud d’assistència al ministre per a l’emissió d’una ordre d’escorcoll o de confiscació de béns, articles o actius que es trobin a Indonèsia, sobre la base d’una ordre o manament d’un tribunal per a una investigació o instrucció. 2) A més de l’obligació de satisfer les condicions que estableix l’article 28, la sol·licitud que esmenta l’apartat 1 també ha de comprendre les ordres d’escorcoll i confiscació emeses per les autoritats competents de l’estat que sol·licita l’assistència. Assistència per fer escorcolls o per a la confiscació de béns, articles o actius Independentment de l’obligació de complir les condicions de l’article 28, la sol·licitud que esmenta l’apartat 1 també ha de comportar les ordres d’escorcoll o de confiscació emeses per les autoritats competents de l’estat sol·licitant. Assistència per acatar una sentència judicial a l’estat sol·licitant. 1) A part de les condicions que estableix l’article 28, la sol·licitud d’assistència també ha d’incloure els elements següents:

a) Una descripció dels actius indicats;

b) La seva localització;

c) La identitat del seu propietari.

IRAN (REPÚBLICA ISLÀMICA DE L’) El Govern de la República Islàmica d’Iran ha decidit designar el Ministeri de Justícia com a autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial quant als delictes que reconeix el Conveni.

IRAQ Comissió d’Integritat Baghdad-Al-Tashree Q. International Zone Nom del servei de contacte: Número directe: 00964-790 198 8559 o 00964-177 82653 Nom de la persona de contacte: Sr. Khalifa Hmoud Khames Director de l’Oficina del President de la Comissió d’Integritat Tel.: 009641-7782604/009641-7782913 A/e: [email protected] o [email protected] Lloc web: www.nazaha.iq IRLANDA De conformitat amb l’article 44, a manca d’un tractat d’extradició, Irlanda considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni respecte dels delictes que estipula l’article 44 del Conveni.

De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, l’autoritat central amb la responsabilitat i la competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial és: El ministre de Justícia i Igualtat Autoritat Central d’Assistència Mútua Departament de Justícia i Igualtat 51 St. Stephen’s Green Dublin 2 Ireland A/e: [email protected] De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, s’acceptaran les sol·licituds d’assistència judicial en els idiomes irlandès i anglès; ISLÀNDIA Apartat 3 de l’article 6: el Govern d’Islàndia designa les entitats següents com a autoritats competents per ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció: El Ministeri d’Interior Skuggasundi 150 Reykjavik Islàndia El cap de la Policia Nacional Skulagotu 21 101 Reykjavik Islàndia Apartat 13 de l’article 46: el Govern d’Islàndia designa el Ministeri de l’interior com l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial.

Adreça: Ministeri d’Interior Skuggasundi 150 Reykjavik Islàndia Apartat 14 de l’article 46: Islàndia accepta les sol·licituds no només en islandès, sinó també en anglès.

ISRAEL Declaració sobre l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni: El Govern de l’Estat d’Israel comunica que les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són el Ministeri de Justícia i el Ministeri d’Afers Exteriors, les adreces dels quals són les següents: Ministeri de Justícia 29 Tzalach A-Din Street, P.O.B. 49029, Jerusalem 91490; i Ministeri d’Afers Exteriors 9 Rabin Street, P.O.B. 3013, Jerusalem 91035 Declaració sobre l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni: La llei israeliana relativa a l’extradició supedita l’extradició a l’existència d’un tractat d’extradició.

En virtut de la lletra c de l’apartat A de l’article 2 d’aquesta llei, un acord especial subscrit entre l’Estat d’Israel i l’estat requeridor, a l’efecte de l’extradició d’una persona buscada, pot substituir el tractat d’extradició.

Pel que fa als estats part amb els quals l’Estat d’Israel ha subscrit un tractat d’extradició, l’extradició pels delictes tipificats pel Conveni [contra la corrupció] ha de complir les formes establertes pel tractat d’extradició aplicable.

Pel que fa als estats part amb els quals no ha subscrit cap tractat d’extradició, l’Estat d’Israel no considerarà sempre el Conveni com la base jurídica de la cooperació amb aquests en matèria d’extradició, sinó que examinarà molt seriosament, tenint en compte l’objectiu i les disposicions del Conveni, les sol·licituds a l’efecte d’extradició per un delicte tipificat pel Conveni, i podrà decidir d’extradir [la persona buscada] en el marc d’un acord especial d’extradició subscrit amb l’estat part requeridor, de conformitat amb la legislació israeliana i sobre la base de la reciprocitat.

Declaració sobre l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni: Les sol·licituds d’assistència judicial en matèria penal s’han d’enviar a les adreces següents: Departament Internacional Fiscalia de l’Estat Ministeri de Justícia 7 Machal Street, P.O.B. 49123, Jerusalem 97765 Declaració sobre l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni: Les sol·licituds d’assistència judicial s’han de formular en hebreu o anglès.

ITÀLIA […] el Govern italià designa l’autoritat central següent: Ministeri de Justícia Departament d’Afers Judicials Direcció General de Justícia Penal Office II, via Arenula 80, 00186 Roma Tel.: +39 0668852189 Fax: +39 0668897528 JAMAICA El Govern de Jamaica desitja rebre les sol·licituds d’assistència judicial en virtut d’aquest Conveni en anglès.

JORDÀNIA 18 […] de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, la Comissió de Lluita contra la Corrupció de Jordània és l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.

La Missió Permanent de Jordània detalla, tot seguit, les dades per contactar amb la Comissió esmentada: Ministeri de Justícia Direcció de Relacions Internacionals P.O. Box 6040 Codi Postal 11118 Amman, Jordan Tel.: +962-6-5503150 Fax: +962-6-5540391 A/e: [email protected] Nom del servei de contacte: Mutual Legal Assistance Requests Nom de la persona de contacte: Jutge Ammar Al-Husseini Director Tel.: 962 6 460 3630 ext. 309 Fax: 962 6 465 3545 A/e: [email protected] Idiomes: àrab, anglès La sol·licitud pot ser transmesa per la INTERPOL? Sí Informació necessària per executar les sol·licituds: Les sol·licituds oficials d’assistència judicial Traducció jurada KAZAKHSTAN

1. De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República del Kazakhstan considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni.

2. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, les sol·licituds d’assistència judicial i les comunicacions relacionades que s’adrecin a la República del Kazakhstan han d’anar acompanyades d’una traducció al kazakh i al rus, tret que es decideixi una altra cosa en un acord internacional ratificat per la República del Kazakhstan.

Nom de l’autoritat: Agència de Lluita contra la Corrupció i els Delictes Econòmics (Policia Financera), República del Kazakhstan Adreça postal completa: 60 Omarova Str., 010000, Astana, Republic of Kazakhstan Nom del servei de contacte: Divisió de Cooperació Internacional, Departament de Dret i Cooperació Internacional Nom de les persones de contacte: Sr. Andrey Lukin Vicepresident de l’Agència Sra. Aigul Shaimova Cap adjunta, Departament Legal i de Cooperació Internacional Sra. Aizhan Berikbolova Inspectora en cap de casos especialment importants, Departament de Cooperació Internacional Tel.: +7 7172 326961 Fax: +7 7172 326961, +7 7172 321937 A/e: [email protected], [email protected] Lloc web: www.finpol.kz Idiomes: rus, anglès KENYA Notificacions fetes en virtut de l’apartat 3 de l’article 6, l’apartat 6 de l’article 44 i els apartats 13 i 14 de l’article 46: Tal com estableix l’apartat 3 de l’article 6, Kenya designa com a autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció la: Comissió Kenyana de Lluita contra la Corrupció, Centre d’Integritat Milimani/Valley Road Junction P.O. Box 61130-00200, Nairobi (Kenya) Tel.

(línia general): +254-202717318 Línia directa: +254-20-2717468/+254-727-285663/+254-733-520641 Fax: +254-20-2719757 Fax (directe): +254-20-2717473 A/e: [email protected], [email protected] Lloc web: http://www.kacc.go.ke Tota la correspondència de la Comissió s’ha d’adreçar al director o cap d’administració.

De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República de Kenya declara que no considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació amb altres estats part en matèria d’extradició, atès que el dret intern kenyà [en particular l’Extradition (Contiguous) and Foreign Countries Act (Cap 76) i l’Extradition (Commonwealth Countries) Act (Cap 77)] exigeix l’existència d’un tractat bilateral entre Kenya i l’altre estat com a condició prèvia a qualsevol procés d’extradició.

De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, la República de Kenya ha declarat que l’autoritat central amb la competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial i d’executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució és: Fiscalia General State Law Office Harambee Avenue P.O. Box 40112-00100, Nairobi (Kenya) Tel.: +254-20-2227461 Fax: +254-20-2211082 A/e: [email protected] Lloc web: http://www.attorney-general.go.ke De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, l’idioma acceptable per a la República de Kenya per a les sol·licituds d’assistència judicial és l’anglès.

KIRIBATI

a) De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, l’autoritat central amb la responsabilitat i la competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial és el fiscal general;

b) De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46, les sol·licituds d’assistència judicial s’han de fer en anglès.

KUWAIT De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, Declarem, en nom de l’Estat de Kuwait, i en virtut d’aquesta notificació, que considerem el Conveni esmentat més amunt com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició de delinqüents amb tots els altres estats part en el Conveni.

De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, Declarem, en nom de l’Estat de Kuwait i en virtut d’aquesta notificació, que el Ministeri de Justícia és l’autoritat central amb la responsabilitat de rebre les sol·licituds d’assistència judicial recíproca.

Apartat 3 de l’article 6: l’Estat de Kuwait no disposa de cap autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.

Apartat 14 de l’article 46: els idiomes acceptables per l’Estat de Kuwait són l’àrab i l’anglès.

LAOS La República Democràtica Popular de Laos declara que supedita l’extradició a l’existència d’un tractat i, per tant, no considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció com la base jurídica de l’extradició per als delictes que hi estan tipificats.

També declara que els acords bilaterals subscrits amb altres estats part són el que constituiran la base de l’extradició entre ells respecte de qualsevol delicte.

LETÒNIA Notificació en virtut de l’apartat 3 de l’article 6 […] la República de Letònia declara que l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques és la següent: Oficina per a la Prevenció i la Lluita contra la Corrupció Alberta Str. 13 Riga, LV-1010 Letònia Tel.: +371 7356161 Fax: +371 7331150 A/e: [email protected] Notificació en virtut de l’apartat 6 de l’article 44 […] la República de Letònia considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni.

Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 46 […] la República de Letònia declara que l’autoritat facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució és la següent: Ministeri de Justícia Brivibas Blvd. 36 Riga, LV-1536 Letònia Tel.: +371 7036801 Fax: +371 7285575 A/e: [email protected] Notificació en virtut de l’apartat 14 de l’article 46 […] la República de Letònia declara que les sol·licituds que li siguin adreçades i els documents complementaris han d’anar acompanyats d’una traducció al letó. […] [La República de Letònia] […] té l’honor d’informar el secretari general de les modificacions efectuades quant als números de telèfon i fax de les autoritats nacionals de la República de Letònia designades en virtut de l’apartat 3 de l’article 6 i de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció: Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció (ap. 3, art. 6) Tel.: +371 67 356161 Fax: +371 67 331150 Ministeri de Justícia (ap. 13, art. 46) Tel.: +371 67 036801 Fax: +371 67 285575 LIECHTENSTEIN De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, Liechtenstein declara que el Ministeri d’Afers Exteriors (Heiligkreuz 14, FL-9490 Vaduz) és l’autoritat competent susceptible d’ajudar altres estats part.

L’autoritat central designada per Liechtenstein per rebre les sol·licituds d’assistència judicial d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni és el Ministeri de Justícia (Aeulestrasse 51, FL-9490 Vaduz).

De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, les sol·licituds d’assistència judicial adreçades a Liechtenstein i els documents relacionats han d’anar acompanyats d’una traducció a l’alemany o l’anglès si no estan escrits en alemany.

LITUÀNIA La República de Lituània ha designat el Servei Especial d’Investigacions de la República de Lituània com l’autoritat nacional competent susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, adoptada per l’Assemblea General en la seva resolució del 31 d’octubre del 2003. Adreça: Servei Especial d’Investigacions de la República de Lituània Jakto St. 6 Vilnius, LT-01105 República de Lituània Tel.: (+370 5) 266 3335 Fax: (+370 5) 26 [...] tal com estableix la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, [...] el Seimas de la República de Lituània declara que la República de Lituània considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni.

No obstant això, en virtut de la Constitució de la República de Lituània, la República de Lituània no considera el Conveni en cap cas com la base jurídica per extradir els seus nacionals; […] tal com estableix l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, […] el Seimas de la República de Lituània declara que el Ministeri de Justícia de la República de Lituània i la Fiscalia General de la República de Lituània es designen com les autoritats centrals facultades per rebre les sol·licituds d’assistència judicial; […] tal com estableix l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, […] el Seimas de la República de Lituània declara que les sol·licituds d’assistència judicial i els documents relacionats que es presentin a la República de Lituània han d’anar acompanyats de traduccions a l’anglès, rus o lituà, en cas que no estiguin escrits en un d’aquests idiomes.

LUXEMBURG «El Gran Ducat de Luxemburg declara que considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció com la base jurídica per a la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.» «1. Notificació sobre la base de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni: Modificacions posteriors a la notificació del 7 de febrer del 2008 relatives a l’adreça de la Fiscalia General del Tribunal Superior de Justícia del Gran Ducat de Luxemburg, de la manera següent: «Fiscalia General del Tribunal Superior de Justícia Bâtiment CR L-2080 Luxembourg Tel.: (+352) 47 59 81-336 Fax: (+352) 47 05 50 A/e: [email protected]» El Gran Ducat de Luxemburg designa la Fiscalia General del Tribunal Superior de Justícia com l’autoritat central encarregada de respondre a les sol·licituds d’assistència o de transmetre-les a les autoritats competents d’altres estat part en el Conveni per a la seva execució.

2. Notificació sobre la base de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni: El Gran Ducat de Luxemburg accepta les sol·licituds d’assistència judicial redactades en alemany, francès o anglès, o acompanyades d’una traducció a un d’aquests idiomes.

D’altra banda, tinc l’honor d’informar-vos, sobre la base de l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, que l’article 2 de la Llei de l’1 d’agost de 2007, per la qual s’aprova el Conveni sota rúbrica, ha establert un Comitè de Prevenció de la Corrupció (anomenat COPRECO).

Aquest Comitè és susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.

Les dades del Comitè són: Comité de prévention de la corruption Monsieur Luc Reding 13, rue Erasme L-1468 Luxembourg Tel.: (+352) 2478-4555 Fax: (+352) 22 05 19 [email protected]» MACEDÒNIA DEL NORD Les autoritats competents de la República de Macedònia susceptibles, en virtut de l’apartat 3 de l’article 6, d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són la Comissió d’Estat de Lluita contra la Corrupció i la Fiscalia General encarregada de la lluita contra la delinqüència organitzada i la corrupció.

De conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República de Macedònia considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

L’autoritat central, en el sentit de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, és el Ministeri de Justícia (Departament d’Assistència Judicial Internacional).

L’idioma acceptable per a la República de Macedònia, en el sentit de l’apartat 14 de l’article 46, és el macedoni.

MALDIVES Ministeri de Finances i Tresoreria Ameenee Magu Malé, República de Maldives Tel.: (960) 332 8790 / (960) 334 9200 Fax: (960) 332 4432 A/e: [email protected] MALI «[El Govern de la República de Mali declara], d’acord amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44, que aquest Conveni constitueix la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part a l’efecte de perseguir els delictes tipificats.» MALTA

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 6, l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és la Comissió Permanent contra la Corrupció, The Palace, La Valette (Malta).

2. L’autoritat central designada d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 és la Fiscalia General, The Palace, La Valette (Malta).

3. D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46, el Govern de Malta declara que les sol·licituds i els documents que les acompanyen se li han d’adreçar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

4. El Govern de Malta declara, en aplicació d’acord amb l’apartat 6 de l’article 44, que no considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

MARROC «[…] les dades de l’autoritat central marroquina encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, [són]: Nom i cognom: Mohamed Benalilou Càrrec/funció: jutge, cap de la Divisió d’Afers Penals Especials Organisme: Ministeri de Justícia Adreça: Ministeri de Justícia, Direcció dels Afers Penals i dels Indults, Plaça Mamounis, Rabat Ciutat/País: Rabat/Marroc GSM: 00212661187396 Tel.: 00212537702365 Fax: 00212537702365 A/e: [email protected] Nom i cognom: Abdsalam Bouhouch Càrrec/funció: jutge, cap de la Divisió d’Execució de Mesures Judicials en Matèria Penal Organisme: Ministeri de Justícia Adreça: Ministeri de Justícia, Direcció dels Afers Penals i dels Indults, Plaça Mamounis, Rabat Ciutat/País: Rabat/Marroc GSM: 00212661073452 Tel.: 00212537202409 Fax: 00212537202409 A/e: [email protected]» MAURICI El Govern de la República de Maurici desitja notificar el següent al secretari general, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 6, l’apartat 6 de l’article 44, i els apartats 13 i 14 de l’article 46 del Conveni.

Apartat 3 de l’article 6 El nom i l’adreça de l’autoritat de Maurici susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són: El comissari La Comissió Independent de Lluita contra la corrupció (ICAC) Marine Road Quay D Round About Port Louis República de Maurici Tel.: (230) 217-1640/45/48 o 217-1655/56 Fax: (230) 217-1643 Guàrdia: 800 4222 A/e: [email protected] Lloc web: http://www.icac.mu Apartat 6 de l’article 44 Maurici supedita l’extradició a l’existència d’un tractat.

La Llei sobre l’extradició actualment no permet a Maurici de considerar el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni.

Apartat 13 de l’article 46 L’autoritat central facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial és la Fiscalia General.

Ministeri Fiscal 4th Floor, Renaganaden Seeneevassen Building Jules Koenig Street Port Louis Maurici Tel.: (230) 208-7234, (230) 212-2132 Fax: (230) 211-8084 A/e: [email protected] Apartat 14 de l’article 46 Els idiomes acceptables són l’anglès (preferentment) i el francès.

MÈXIC […] les dades de l’autoritat central són les següents: Procuradoria General de la República Direcció General d’Extradicions i Asistencia Jurídica Cap d’oficina: Lic.

Leopoldo Velarde Ortiz Adreça: Av. Paseo de la Reforma No. 211-213, 2o piso, Colonia Cuauhtémoc, Delegació Cuauhtémoc, C.P. 06500, México, D.F. Tel.: (52-55) 53 46 01 13 (52-55) 53 46 01 25 (52-55) 53 46 09 02 (52-55) 53 46 09 03 MICRONÈSIA (ESTATS FEDERATS DE) […] en virtut de l’apartat 14 de l’article 46, les sol·licituds d’assistència judicial s’han de presentar en anglès.

MONGÒLIA Notificacions fetes en virtut de l’apartat 3 de l’article 6, l’apartat 6 de l’article 44 i els apartats 13 i 14 de l’article 46:

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció: L’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és l’Autoritat Independent de Lluita contra la Corrupció de Mongòlia. Autoritat Independent de Lluita contra la Corrupció de Mongòlia Sukhbaatar district, Seoul Street - 41, Oulan-Bator 14250, Mongòlia Tel./fax: 976 70 112460 A/e: [email protected] Lloc web: www.iaac.mn

2. D’acord amb l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni: Mongòlia considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni. Mongòlia no extradirà els seus propis ciutadans.

3. D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni: L’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, és el Ministeri mongol de Justícia i Afers Interiors. Ministeri de Justícia i Afers Interiors de Mongòlia Trade Street 6/1 Oulan-Bator 210646, Mongòlia Tel.: 976 11 267014; fax: 976 11 325225 A/e: [email protected] Lloc web: www.mojha.gov.mn

4. D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni: Les sol·licituds d’assistència judicial i els documents annexos s’han adreçar en mongol o en un dels idiomes oficials de l’Organització de les Nacions Unides següents: anglès i rus.

MONTENEGRO Actualització de l’autoritat designada pel Govern de Montenegro susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.

Direcció d’Iniciatives de Lluita contra la Corrupció Rimski trg 46 81000 Podgorica Montenegro Nom de la persona de contacte: Vesna Ratkovic, PhD Director Tel.: +382 20 234 395 Fax: +382 20 234 082 A/e: [email protected] Lloc web: www.antikorupcija.me Idiomes: montenegrí, anglès L’autoritat central designada pel Govern de Montenegro per rebre les sol·licituds d’assistència judicial és: Ministeri de Justícia / Ministry of Justice Sector for Judiciary Vuka Karadzica 3, 81000 Podgorica Montenegro Nom de la persona de contacte: Branka Lakocevic Ministre adjunt Tel.: 00 382 20 407 512 Fax: 00 382 20 407 515 A/e: [email protected] Idiomes: montenegrí, anglès MOÇAMBIC De conformitat amb les disposicions dels apartats 13 i 14 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República de Moçambic declara que la Fiscalia General de la República de Moçambic és l’autoritat central designada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i de cooperació en el marc del Conveni, i que el portuguès i l’anglès són els idiomes acceptables per a les sol·licituds.

D’altra banda, pel que fa a l’article 44 del Conveni, la República de Moçambic declara el següent: «En virtut de la seva Constitució, la República de Moçambic no pot extradir ciutadans moçambiquesos.

La Constitució no autoritza l’extradició de ciutadans estrangers que, en virtut de la legislació de l’estat requeridor, puguin ser condemnats a mort o a cadena perpètua.

Els ciutadans estrangers tampoc no poden ser extradits si hi ha raons fundades per pensar que se’ls podria sotmetre a tortura o a tractes inhumans, cruels o degradants.» NAMÍBIA Comissió de Lluita contra la Corrupció P.O. Box 23137, Windhoek, Namíbia Frans Indongo Building.

Dr.

Frans Indongo Street, Windhoek Nom de la persona de contacte: Director de la Comissió de Lluita contra la Corrupció Tel.: +264 61 370600 (Comissió de Lluita contra la Corrupció) Fax: +264 61 300 952 A/e: [email protected] o [email protected] Ministeri de Justícia, Direcció de Serveis Jurídics Private Bag 13302, Windhoek, Namíbia Nom de la persona de contacte: Sra. Gladice Pickering, Ministeri de Justícia Tel.: +264 61 280 5319 (Ministeri de Justícia) Fax: +264 61 254 054 Adreça electrònica: [email protected] NEPAL Pel que fa la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, el Govern nepalès informa el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que no considera el Conveni com la basa jurídica de la seva cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni.

Pel que fa l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, el Govern nepalès assenyala que designa el Gabinet del president del Govern i el Consell de Ministres com les autoritats centrals amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultades per executar-les i per trametre-les a les autoritats competents per a la seva execució.

Pel que fa a l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, el Govern nepalès indica que l’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial és l’anglès o el nepalès.

NICARAGUA De conformitat amb el que disposa l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Govern de la República de Nicaragua declara que designa el fiscal general de la República com a autoritat competent per rebre les sol·licituds d’assistència judicial.

NORUEGA Apartat 3 de l’article 6 Les autoritats noruegues susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són les següents: El Ministeri de Justícia i Policia, P.O. Box 8005 Dep, N-0030 Oslo El Ministeri de Finances, P.O. Box Dep, N-0030 Oslo Apartat 13 de l’article 46 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, l’autoritat responsable de rebre les sol·licituds d’assistència judicial a Noruega és: El Ministeri de Justícia i Policia, P.O. Box 8005 Dep, N-0030 Oslo Apartat 14 de l’article 46 Noruega acceptarà les sol·licituds en noruec i també en anglès, danès i suec.

PAKISTAN Apartat 3 de l’article 6 […] el Govern de la República Islàmica del Pakistan designa l’Oficina Nacional de Rendició de Comptes (oficina nacional encarregada d’exigir responsabilitats als organismes públics) com l’autoritat encarregada de formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció al país, i de cooperar a escala internacional.

Adreça: National Accountability Bureau (NAB) Ata Turk Avenue, G-5/2, Islamabad Lloc web: www.nab.gov.pk Tel.: +92-51-920-8165 Fax: +92-51-921-4502 Apartat 6 de l’article 44 El Govern de la República Islàmica del Pakistan declara que, en virtut de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, no considera que el Conveni sigui la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

Apartat 13 de l’article 46 D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, el Govern de la República Islàmica del Pakistan designa l’Oficina Nacional de Rendició de Comptes com l’autoritat central encarregada de rebre totes les sol·licituds d’assistència judicial formulades per altres estats part, en virtut del Conveni.

Totes les sol·licituds han de ser en anglès o anar acompanyades d’una traducció jurada a l’anglès.

PAÏSOS BAIXOS 19 Apartat 3 de l’article 6: […] per als Països Baixos, l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és la següent: Departament de Treball en el Sector Públic Direcció General de Governança i Relacions del Regne Ministeri de l’Interior i Relacions del Regne Bústia postal 20011 2500 EA La Haye Països Baixos Pel que fa a la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, el Regne dels Països Baixos declara que considera el Conveni, per al Regne a Europa, com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

Pel que fa a l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, el Regne dels Països Baixos declara que acceptarà, per al Regne a Europa, les sol·licituds adreçades en anglès i neerlandès.

Ministeri de Seguretat i Justícia Departament d’Assistència Judicial Internacional en Matèria Penal Postbus 20301 2500 EH La Haye Països Baixos Nom de la persona de contacte: Sr. M. E. Coffeng Cap del Departament d’Assistència Judicial Internacional en Matèria Penal Tel.: 31 (0) 70 370 6134 Fax: 31 (0) 70 370 7945 A/e: [email protected] Idiomes: neerlandès, anglès, alemany Informació necessària per executar les sol·licituds Sol·licituds en anglès i neerlandès Apartat 15 de l’article 46 del Conveni Formats i procediments acceptats: Article 44 Article 46 del Conveni Les sol·licituds s’han d’enviar a l’autoritat central per correu.

En cas d’urgència, la sol·licitud es pot enviar per fax, i després, per correu.

Procediment particular en cas d’urgència: En cas d’urgència, la sol·licitud es pot enviar per fax, i després, per correu.

PANAMÀ […] la República de Panamà considera el Conveni esmentat més amunt com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició en les seves relacions amb els altres estats part en el Conveni. […] l’autoritat central designada per la República de Panamà encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial i d’executar-les és el Ministeri Fiscal, Serveis del Fiscal General de l’Estat. […] L’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial que rebi la República de Panamà és l’espanyol.

PARAGUAI En virtut de la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, us informo que la República del Paraguai considerarà el Conveni com la base jurídica de la cooperació internacional en matèria d’extradició en les seves relacions amb els altres estats part.

D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, us informo que la República del Paraguai ha designat com a autoritat central la institució següent: Autoritat central: Ministeri Fiscal

• Serveis de la Fiscalia General de l’Estat Departament responsable: Direcció d’Afers Internacionals i Assistència Judicial Director: Juan Emilio Oviedo Cabañas Adreça: Nuestra Señora de la Asunción 737, entre Víctor Haedo y Humaitá Tel.: 595-21-4155000, línies 162 i 157; 59521-4155100; 595-21-454603 A/e: [email protected] PERÚ De conformitat amb el que disposa l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Perú designa el Ministeri Fiscal, el fiscal general, a través de la Unitat de Cooperació Judicial Internacional i Extradicions, com l’autoritat central encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, l’espanyol és l’idioma acceptable per a les sol·licituds d’assistència judicial. POLÒNIA De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, la República de Polònia declara que designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat central competent per rebre les sol·licituds d’assistència judicial. De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República de Polònia considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni. La República de Polònia declara que el polonès i l’anglès són els idiomes acceptables a l’efecte de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni. Gabinet del Cap de l’Oficina Central de Lluita contra la Corrupció (CBA) Al. Ujazdowskie 9 00-583 Varsòvia Polònia Nom de la persona de contacte: Sr. Pawel Rutkowski Expert coordinador en Cooperació Internacional Tel.: 00 4822 437 22 13 Fax: 00 4822 437 22 93 A/e: [email protected] Lloc web: www.cba.gov.pl Idiomes: polonès, anglès PORTUGAL Nom i adreça de l’autoritat portuguesa, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció. Direcció General de Política de Justícia
• Ministeri de Justícia Av. Oscar Monteiro Torres-39 1000-216 Lisboa Nom del servei de contacte: Departament d’Afers Internacionals Tel.: (351) 21 792 4030 Fax: (351) 21 7924031 A/e: [email protected] Lloc web: http://www.dgpj.mj.pt Idiomes: anglès, francès, espanyol, portuguès QATAR Notificació en virtut de l’apartat 3 de l’article 6: Nom de l’autoritat: Comitè Nacional d’Integritat i Transparència (NCIT) Adreça postal completa: P.O. Box 2599
• Doha (Qatar) Nom del servei de contacte: Secretariat de l’NCIT Nom de la persona de contacte: Ibrahim Hashim Al-sada Càrrec: president interí de l’NCIT Tel.: 974 44077777, 974 44077516 Fax: 974 44077778, 974 440777602 A/e: [email protected], [email protected] Lloc web: www.abq.gov.qa Horari d’obertura: de 7.00 a 14.00 h Fus horari GMT +/-: +3 Idiomes: àrab, anglès REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I IRLANDA DEL NORD L’Autoritat Central en matèria d’assistència judicial mútua del Regne Unit Unitat de Cooperació Judicial Home Office 5th Floor Fry Building 2 Marsham Street London SW1P 4DF Tel.: +44 20 7035 4040 Fax: +44 20 7035 6985 De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46, les sol·licituds d’assistència judicial en virtut de la Conveni s’han d’enviar en anglès. REPÚBLICA DE COREA La República de Corea, d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, informa el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central encarregada de l’assistència judicial en virtut del Conveni. També informa el secretari general que, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, les sol·licituds d’assistència judicial que es presentin en virtut del Conveni s’han d’adreçar en anglès o coreà, o han d’anar acompanyades d’una traducció a un d’aquests dos idiomes. Comissió de Drets Civils i Lluita contra la Corrupció Imgwang Building 81, Uiju-ro, Seodaemun-gu Seül, República de Corea, #120-705 REPÚBLICA DOMINICANA Nom de l’autoritat: Direcció General d’Ètica i Integritat Governamental Municipi: Santo Domingo, Distrito Nacional País: República Dominicana Tel.: 809-685-7135 Fax: 809-682-7863 A/e: [email protected] Lloc web: www.digeig.gob.do Horari d’oficina: de 8.00 a 15.00 h Fus horari GMT - 4 Idiomes: espanyol Àmbits d’assistència: Article 5 (Polítiques i pràctiques de prevenció de la corrupció) Article 7 (Sector públic) Article 8 (Codis de conducta per als funcionaris públics) Article 10 (Informació pública) Article 13 (Participació de la societat) REPÚBLICA TXECA D’acord amb la lletra d de l’apartat 2 de l’article 23 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Txeca designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat encarregada de complir l’obligació d’informar que es deriva de l’apartat esmentat. D’acord amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Txeca considera que en absència de qualsevol altre fonament en matèria d’extradició, el Conveni constitueix la base jurídica de la cooperació en aquest cas. D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Txeca designa la Fiscalia de la República com l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, en el cas de sol·licituds adreçades en la fase d’instrucció, i el Ministeri de Justícia, per a les presentades després de dipositar l’aute d’acusació. D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Txeca declara que acceptarà les sol·licituds d’assistència judicial adreçades per escrit en txec, anglès i francès. De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, la República Txeca declara que les autoritats centrals amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial són:

a) La Fiscalia de la República Txeca, en cas de sol·licituds adreçades en la fase d’instrucció;

b) El Ministeri de Justícia, en els altres casos. ROMANIA De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, Romania declara que les autoritats centrals encarregades de rebre les sol·licituds d’assistència judicial són les següents:

a) El Ministeri Públic de l’Alt Tribunal de Cassació i Justícia, per a les sol·licituds d’assistència judicial formulades en la fase d’instrucció;

b) El Ministeri de Justícia, per a les sol·licituds d’assistència judicial formulades en el moment del procés i l’execució de la sentència, així com per a les sol·licituds d’extradició i de trasllat de presos.

Nom de l’autoritat: Agència Nacional d’Integritat (Agentia Nationala de Integritate) Adreça postal completa: Lascar Catargiu Ave., No. 15, Sector 1, Bucarest, Romania, Codi Postal: 010661 Nom del servei de contacte: Departament Jurídic, de Control, Comunicació i Relacions Públiques dins l’Agència Nacional d’Integritat Nom de la persona de contacte: Sr. Silviu loan Popa Assessor del president de l’Agència Nacional d’Integritat Tel.: +40-37-206 98 22 +40-37-206 98 88 A/e: [email protected], [email protected] Lloc web: www.integritate.eu Idiomes: anglès, romanès Nom de l’autoritat: Ministeri de Justícia / Ministry of Justice Adreça postal completa: 17 Apolodor Street, Sector 5, Bucarest, Romania, Codi Postal: 050741 Nom del servei de contacte: Unitat de Prevenció de Delictes i per a la Cooperació amb les Oficines de Recuperació d’Actius de la UE Nom de la persona de contacte: Sr. Cornel-Virgiliu Calinescu, cap de la Unitat Tel.: +40-37-204 1060 Fax: +40-37-204 1061 A/e: [email protected]; [email protected] Lloc web: www.just.ro Idiomes: anglès, romanès Nom de l’autoritat: Direcció General de Lluita contra la Corrupció Adreça postal completa: 390A Oltenitei Street, 4th district, Bucarest, Romania Nom del servei de contacte: Servei d’Afers Europeus i Relacions Internacionals Nom de la persona de contacte: Sra. Madalina Argesanu Cap del Servei d’Afers Europeus i Relacions Internacionals Tel.: Oficina: 0040 21 332 19 96 Mòbil: 0040 734 774 749 Fax: 0040 21 332 11 77 A/e: [email protected], [email protected] Lloc web: www.mai.gov.ro Idiomes: anglès, romanès De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Govern de Romania reconeix l’anglès, el francès i el romanès com els idiomes acceptables per a les sol·licituds d’assistència judicial i els documents relacionats adreçades a les autoritats de Romania en virtut del Conveni.

RÚSSIA […] 2) La Federació de Rússia declara, de conformitat amb la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, que considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part en el Conveni, sobre la base de la reciprocitat; … 5) La Federació de Rússia declara, basant-se en l’última frase de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, que acceptarà, sobre la base de la reciprocitat i en cas d’urgència, les sol·licituds d’assistència judicial i les comunicacions a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal, sempre que els documents que continguin les sol·licituds i comunicacions es remetin sense demora i segons la forma establerta; 6) La Federació de Rússia declara que, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, les sol·licituds d’assistència judicial i les comunicacions relacionades adreçades a la Federació de Rússia han d’anar acompanyades d’una traducció al rus, tret que es decideixi una altra cosa en qualsevol acord internacional formalitzat per la Federació de Rússia o que l’autoritat central de la Federació de Rússia i de l’altre estat part en el Conveni disposin una altra cosa; […] De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, adoptat el 31 d’octubre de 2003, la Federació de Rússia designa les autoritats següents per aplicar les disposicions del Conveni relacionades amb l’assistència judicial: El Ministeri de Justícia, per a les qüestions relatives als procediments civils, especialment pel que fa als aspectes civils dels delictes penals, i la Fiscalia General, per a totes les altres qüestions.

La Federació de Rússia ha designat com a autoritats susceptibles d’ajudar altres estats a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció les dos autoritats següents: la Fiscalia General de la Federació de Rússia, situada a l’adreça següent: Federació de Rússia, 125993, Moscou, ul.

Bolshaya Dmitrovka, 15A; i el Ministeri de Justícia de la Federació de Rússia, situat a l’adreça següent: Federació de Rússia, 119991, Moscou, ul.

Zhitnaya,

14. SAINT LUCIA D’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, el Govern de Saint Lucia té l’honor d’informar-vos que l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és: la Fiscalia General / Attorney General’s Chambers, 2a planta, Francis Compton Building, Waterfront, Castries, Saint Lucia, Antilles.

D’altra banda, el Govern de Saint Lucia declara que, en virtut de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, no considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, el Govern de Saint Lucia té l’honor d’informar-vos que les sol·licituds d’assistència judicial en matèria penal s’han d’adreçar a: The Attorney General’s Chambers, 2a planta, Francis Compton Building, Waterfront, Castries, Saint Lucia, Antilles.

D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, el Govern de Saint Lucia té l’honor d’informar-vos que les sol·licituds d’assistència judicial s’han de redactar en anglès.

SÈRBIA […] de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, l’autoritat central de la República de Sèrbia designada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial, sia per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, és el Ministeri de Justícia de la República de Sèrbia, Nemanjina 22-26, 11000 Belgrad.

L’autoritat de contacte és el Sr. Vojkan Simic, viceministre de Justícia Tel.: +381 11 311 14 73, fax: +381 11 311 29 09 A/e: [email protected] Nom de l’autoritat: Agència de Lluita contra la Corrupció Adreça postal completa: Bulevar Mihaila Pupina 2, 11000, Belgrad, Sèrbia Nom del servei de contacte: Departament de Cooperació Internacional Nom de la persona de contacte: Milica Bozanic Cap del Departament de Cooperació Internacional Tel.: +381 (0) 11 3014 441 Fax: +381 (0) 11 3119 987 A/e: [email protected] Lloc web: www.acas.rs Idiomes: serbi SEYCHELLES En virtut de la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República de les Seychelles no considerarà el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició, i D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, s’ha designat el Ministeri d’Afers Exteriors com l’autoritat facultada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i per transmetre-les a l’autoritat central per a la seva execució. […] les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció.

Les dades d’aquestes autoritats són les següents:

1. Ministeri d’Afers Exteriors Apartat de correus 656 National House Victoria, Mahé Tel.: (248) 283 500 - Fax: (248) 224 845 A/e: [email protected]

2. Ministeri Fiscal / Attorney General’s Office Apartat de correus 58 National House Victoria, Mahé Tel.: (248) 283 000 - Fax: (248) 225 063 A/e: [email protected] SINGAPUR

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, el Govern de la República de Singapur designa l’Oficina d’Investigació de Pràctiques Corruptes de Singapur com l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció. Les dades de l’Oficina són: Oficina d’Investigació de Pràctiques Corruptes 2 Lengkok Bahru, Singapur 159047 Tel.: +65 6270 0141; fax: +65 6270 0320 A/e: [email protected]

2. De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, el Govern de la República de Singapur declara que no considera el Conveni esmentat més amunt com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

3. De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, el Govern de la República de Singapur designa la Fiscalia General de Singapur com l’autoritat central respecte de l’assistència judicial que estableix aquest article.

4. En virtut de l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, el Govern de la República de Singapur declara que les sol·licituds i els documents adjunts adreçats a l’autoritat central de Singapur s’han de redactar en anglès o anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

SUD-ÀFRICA […] als efectes de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, Sud-àfrica considera el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part. […] el director general del Departament de Justícia i Desenvolupament Constitucional és l’autoritat central designada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial a l’efecte de l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni.

SUÈCIA Apartat 3 de l’article 6 L’autoritat de Suècia susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és: Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (SIDA) Valhallavâgen 199 SE-105 25 Estocolm Suècia [email protected] Apartat 6 de l’article 44 Suècia no supedita l’extradició a l’existència d’un tractat.

L’extradició d’estrangers està regulada per la legislació nacional.

Apartat 13 de l’article 46 […] les dades de l’autoritat central sueca són: Ministeri de Justícia Divisió de Casos Penals i Cooperació Judicial Internacional SE-103 39 Estocolm Suècia A/e: [email protected] La declaració existent, feta en virtut de l’apartat 13 de l’article 46, s’ha de completar de la manera següent: pel que fa a les sol·licituds de presentació de documents en virtut de la lletra b de l’apartat 13 de l’article 46, el Consell d’administració del comtat d’Estocolm és l’autoritat central.

SUÏSSA «L’autoritat central designada per Suïssa per rebre les sol·licituds d’assistència judicial, d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 d’aquest Conveni, és: Oficina Federal de Justícia Bundesrain 20 CH-3003 Berna D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 d’aquest Conveni, les sol·licituds d’assistència judicial i els documents adjunts s’han d’adreçar a Suïssa al mateix temps que la seva traducció jurada en francès, alemany o italià, si no s’han redactat en un d’aquests idiomes.» «El nom i les dades de l’autoritat susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció [és]: Grup de treball interdepartamental per a la lluita contra la corrupció Departament Federal d’Afers Exteriors DFAE Divisió Política V Bundesgasse 28 CH-3003 Berna A/e: [email protected] Lloc web: www.eda.admin.ch Idiomes: alemany, francès, anglès» TOGO «El Ministeri de Justícia és l’autoritat central en matèria d’assistència judicial.

Tel.: 00228 221 09 79 Adreça electrònica: [email protected] P.O. Box: 121, Lomé, Togo» TUNÍSIA Nom de l’autoritat: Ministeri de Justícia Adreça postal completa: 31, Bulevard Bab Bnet-El Kasbah, 1006 Tunis Nom de la persona de contacte: Riadh Belkadhi Nom del servei de contacte: Direcció General d’Assumptes Penals Càrrec: advocat general d’Assumptes Penals Tel.: +(00216) 71 564 065 Fax: +(00216) 71 569 234 Línia disponible les 24 hores del dia, si escau: +(00216) 97 560 215 A/e: [email protected] Idiomes: àrab i francès TURQUIA 20 Nom de l’autoritat: Direcció General de Dret Internacional i Relacions Exteriors del Ministeri de Justícia turc Adreça postal completa: Mustafa Kemal Mah.2. 2151 Cad.

No: 34/10, Sôgütôzü, 06520 Ankara/Turquia Nom del servei de contacte: Direcció General de Dret Internacional i Relacions Exteriors / Secció de cooperació judicial en matèria penal Nom de la persona de contacte: Seda Turkan Manav, jutge Tel.: +09 312 219 4525 Fax: +09 312 219 4523 Idioma: anglès Informació necessària per executar les sol·licituds: Són aplicables les disposicions corresponents del Conveni.

En general, la sol·licitud d’assistència judicial ha de contenir, en concret, la informació següent: el nom de l’autoritat sol·licitant i de la persona de contacte, la identitat i l’adreça de la persona esmentada, l’exposició dels fets de la causa, una còpia de la legislació aplicable, una còpia de l’ordre de detenció.

De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46, Turquia declara que les sol·licituds d’assistència judicial i els documents justificatius s’han d’adreçar en turc.

Formats i procediments acceptats: S’accepten les formes i les vies de transmissió que estableix el Conveni.

També s’accepten les sol·licituds transmeses per la INTERPOL i per la via diplomàtica.

Procediment particular en cas d’urgència: Es poden enviar faxos des de la INTERPOL.

En rebre la sol·licitud d’extradició, s’adoptaran les disposicions necessàries.

UCRAÏNA 1) Lletra a de l’apartat 6 de l’article 44: Ucraïna declara que considera que el Conveni constitueix la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb els estats part amb els quals no estigui vinculada per un tractat d’extradició; 2) Apartat 13 de l’article 46: Les autoritats centrals que s’han designat d’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni són el Ministeri de Justícia (per a les sol·licituds per part de tribunals) i la Fiscalia (per a les sol·licituds per part de les autoritats encarregades de la instrucció); 3) Apartat 14 de l’article 46: A Ucraïna, les sol·licituds d’assistència judicial i els documents annexos s’han d’enviar acompanyats d’una traducció jurada a l’ucraïnès, rus, anglès o francès si no s’han redactat en un d’aquests idiomes.

UGANDA De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, les autoritats que s’han d’ocupar de la prevenció de la corrupció són les següents: Ministeri d’Ètica i Integritat Case postale (apartat de correus): 7142 Kampala Inspecció General del Govern / Inspectorate General of Government Case postale (apartat de correus): 1682 Tel.: 259723/348613/347387 Lloc web: www.igg.go.ug Oficina de l’Auditor General Case postale (apartat de correus): 7083 Tel.: 256-414-344340 A/e: [email protected] Lloc web: www.oag.go.ug URUGUAI Apartat 3 de l’article 6: Dr.

Adolfo Pérez Piera i Sra. Beatriz Pereira de Polito, president i vicepresidenta de la Junta Assessora en Matèria Econòmica Financera de l’Estat (Rincón 528, pis 8, Montevideo (Uruguai)

• Tel.: 011 5982 917 0407
• Fax: 011 5982 917 0407, línia 15
• A/e: [email protected]). Apartat 6 de l’article 44: Uruguai no supedita necessàriament l’extradició a l’existència d’un tractat, i atès que el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció està integrat en l’ordenament jurídic nacional, el considerarà com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició en les seves relacions amb els altres estats part. Apartat 13 de l’article 46: segons la Llei 17.060, del 22 d’octubre de 1998 (art. 34 i 35), les sol·licituds d’assistència judicial internacional emeses per autoritats estrangeres s’han d’enviar al Consell Central d’Assistència Judicial Internacional, actualment adscrit a la Direcció d’Afers Constitucionals i Legals del Ministeri d’Educació i Cultura. Apartat 14 de l’article 46: espanyol, anglès. UZBEKISTAN Amb referència a l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni: la República d’Uzbekistan informa que les autoritats susceptibles d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció són la Fiscalia General, el Ministeri de l’Interior, el Servei de Seguretat Nacional i el Ministeri de Justícia de la República d’Uzbekistan. Amb referència a l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni: de conformitat amb el que estableix la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, la República d’Uzbekistan informa que considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació amb altres estats part, en condicions de reciprocitat, en matèria d’extradició de persones acusades de delictes de corrupció. Amb referència a l’article 46 del Conveni: Apartat 13: la República d’Uzbekistan designa la Fiscalia General com l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució. Apartat 14: la República d’Uzbekistan informa que les sol·licituds d’assistència judicial que se li adrecin s’han de formular en uzbek, rus o anglès. VENEÇUELA (REPÚBLICA BOLIVARIANA DE) Pel que fa al que disposa l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, la República Bolivariana de Veneçuela designa el Ministeri Fiscal com l’autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per trametre-les a les autoritats competents per a la seva execució. Així mateix, quant a l’apartat 14 del mateix article, indica que l’espanyol és l’idioma acceptable per establir aquestes sol·licituds. Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 46: Ministeri Públic 1010, Caracas, Veneçuela Tel.: (58) 0212 5098342 Fax: (58) 0212 5780215 [email protected] www.mp.gob.ve De 8.00 a 16.00 h, fus horari GMT +/- -4.30 Idiomes de les sol·licituds: espanyol Acceptació de sol·licituds per part de la INTERPOL: no Informació necessària per executar les sol·licituds: les exigències de l’apartat 15 de l’article 46 Formats i procediments acceptats: autoritat central, via diplomàtica Procediment particular en cas d’urgència: les sol·licituds es poden enviar per fax o correu electrònic, i després s’han de confirmar oficialment Persona de contacte: Sra. Genny Rodríguez, coordinadora d’Afers Internacionals VIETNAM De conformitat amb l’article 44 del Conveni, la República Socialista del Vietnam declara que no considerarà el Conveni com la base jurídica de les extradicions. La República Socialista del Vietnam procedirà a les extradicions de conformitat amb el dret vietnamita, sobre la base dels tractats d’extradició i del principi de reciprocitat.

1. La Inspecció General de la República Socialista del Vietnam és l’autoritat nacional susceptible d’ajudar altres estats part, la qual els ha de comunicar informació per a la prevenció i la lluita contra la corrupció;

2. El Ministeri de Justícia, el Ministeri de Seguretat Pública i el Ministeri Fiscal de la República Socialista del Vietnam són les autoritats nacionals facultades per rebre les sol·licituds d’assistència judicial, de conformitat amb la legislació vietnamita;

3. L’anglès és l’idioma acceptable per a la República Socialista del Vietnam pel que fa a les sol·licituds d’assistència judicial.

XILE 16 D’acord amb les disposicions de la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, el Govern xilè indica que considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

Així mateix, d’acord amb el que disposa l’apartat 13 de l’article 46, designa el Ministeri d’Afers Exteriors (Calle Teatinos, n° 180, Santiago, Xile) com a autoritat central encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència judicial.

Referent a això, també indica que l’idioma acceptable per a Xile per a les sol·licituds és l’espanyol.

Ministeri de Relacions Exteriors Teatinos, nº 180, Santiago Nom del servei de contacte: Direcció d’Afers Jurídics Nom de la persona de contacte: Hérnan Salinas Burgos Director d’Afers Jurídics A/e: [email protected] Álvaro Arévalo Cunich Subdirector d’Afers Jurídics A/e: [email protected] Juan de Dios Urrutia Muñoz Cap del Departament de Cooperació Jurídica Internacional A/e: [email protected] Tel.: (56-2) 3801402 Fax: (56-2) 3801654 Idiomes: espanyol Informació necessària per executar les sol·licituds: Segons estipula l’article 26 del Conveni Interamericà quant a les sol·licituds d’assistència judicial en matèria penal.

Formats i procediments acceptats: Sense un format específic i per a totes les autoritats centrals.

XINA D’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, l’autoritat de la República Popular de la Xina susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció és l’Oficina Nacional de Prevenció de la Corrupció de la República Popular de la Xina (adreça: General Office of the National Bureau of Corruption Prevention of the People’s Republic of China, Jia 2 Guanganmen Nanjie, Xuanwu District, Beijing, Xina, 100053).

Pel que fa a Hong Kong, l’adreça de la Comissió Independent contra la Corrupció de la regió administrativa especial de Hong Kong, l’autoritat designada per a la regió administrativa especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina com a susceptible d’ajudar altres estats part a formular i aplicar mesures específiques de prevenció de la corrupció, de conformitat amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, és: c/o ICAC Report Centre, 10/F 303 Java Road, North Point, Hong Kong, Xina, i per a Macau, es tracta de la Comissió contra la Corrupció de la regió administrativa especial de Macau (adreça: Alameda Dr.

Carlos d’Assumpçao, Edf.

Dynasty Plaza, 14° Andar-NAPE-Macau).

D’acord amb l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, el Ministeri Fiscal del poble de la República Popular de la Xina és designat com l’autoritat central amb la responsabilitat de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, així com les sol·licituds sobre qüestions relacionades (adreça: 147 Beiheyan Dajie, Dongcheng District, Beijing, Xina, 100726). 147 Beiheyan Dajie, Dongcheng District, Beijing, Xina, 100726).

Pel que fa a Hong Kong, l’autoritat central és el secretari de Justícia del Ministeri de Justícia de la regió administrativa especial de Hong Kong (47/F High Block, Queensway Government Offices, 66 Queensway, Hong Kong), i per a Macau, es tracta de l’Oficina del Secretari d’Administració i Justícia de la regió administrativa especial de Macau (adreça: Sede do Governo da RAEM, Avenida da Praia Grande, Macau).

D’acord amb l’apartat 14 de l’article 46 del Conveni, les sol·licituds per escrit d’assistència judicial s’han de redactar obligatòriament en xinès si van adreçades a la Xina; en anglès o xinès per a la regió administrativa especial de Hong Kong, i en anglès o portuguès per a la regió administrativa especial de Macau.

1. El Ministeri d’Afers Exteriors de la República Popular de la Xina es designa com l’autoritat de comunicació per a la cooperació en matèria d’extradició a l’efecte de l’article 44 del Conveni. Adreça: No. 2 Chao Yang Men Nan Da Jie, Chao Yang District, Beijing, Xina.

2. Pel que fa a la regió administrativa especial de Hong Kong, el secretari de Justícia del Ministeri de Justícia de la regió administrativa especial de Hong Kong és designat com l’autoritat competent per a la cooperació en matèria d’extradició dels delinqüents fugitius a l’efecte de l’article 44 del Conveni. Adreça: 47/F High Block, Queensway Government Offices, 66 Queensway, Hong Kong.

3. Pel que fa a la regió administrativa especial de Macau, l’Oficina del Secretari de Justícia del Ministeri de Justícia de la regió administrativa especial de Macau és designat com l’autoritat competent per a la cooperació en matèria d’extradició dels delinqüents fugitius a l’efecte de l’article 44 del Conveni.

Adreça: Sede do Governo da RAEM, Avenida da Praia Grande, Macau.

Com a estat part en el Conveni, la República Popular de la Xina confirma que el Conveni és la base jurídica de cooperació en matèria d’extradició (lliurament de persones acusades i de persones condemnades) entre la República Popular de la Xina (incloses la regió administrativa especial de Hong Kong i la regió administrativa especial de Macau) i els altres estats part en el Conveni.

XIPRE [En virtut de l’apartat 13 de l’article 46], el ministre de Justícia i Ordre Públic és l’autoritat central designada a l’efecte del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció.

Notificació en virtut de l’apartat 3 de l’article 6: El representant permanent de la República de Xipre en l’Organització de les Nacions Unides té també l’honor de fer saber al secretari general que el Ministeri de Justícia i Ordre Públic de la República de Xipre és l’autoritat central encarregada d’oferir l’assistència esmentada en l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni.

Les sol·licituds d’assistència es poden enviar al Ministeri de Justícia i Ordre Públic 125 Athalassas Avenue, Nicosie 1461, Xipre (tel.: +357-22-805-955; fax: +357-22-518356, a/e: [email protected]) Notificació en virtut de l’apartat 6 de l’article 44: D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 6 de l’article 44 del Conveni, el representant permanent de la República de Xipre en l’Organització de les Nacions Unides desitja informar el secretari general que la República de Xipre considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part.

Notificació en virtut de l’apartat 14 de l’article 46: De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 46, el representant permanent de la República de Xipre en l’Organització de les Nacions Unides desitja informar el secretari general que […] les sol·licituds d’assistència judicial se li poden adreçar en grec, turc o anglès.

ZIMBABWE El president Comissió de Lluita contra la Corrupció No. 5 Golda Avenue Strathaven Harare Zimbabwe Tel.: 263-4-307066/307079 Mòbil: 263-4-11 880 059 Notes: ¹ El 21 de setembre del 2016, el govern de Bhutan va dipositar el seu instrument de ratificació del Conveni.

Vegeu C.N.671.2016.TREATIES-XVIII.14 del 21 de setembre del 2016. El 27 d’octubre del 2022, el Govern de Bhutan va notificar al secretari general la seva denúncia del Conveni.

Vegeu C.N.382.2022.TREATIES-XVIII.14 del 27 d’octubre del 2022. El 27 de setembre del 2023, el Govern de Bhutan va dipositar el seu instrument d’adhesió al Conveni.

Vegeu CN.389.2023.TRACTATS-XVIII.14 del 27 de setembre del 2023. ² De conformitat amb el que disposa l’article 153 de la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i l’article 183 de la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina), el Govern de la República Popular de la Xina ha decidit aplicar el Conveni a la regió administrativa especial de Hong Kong i a la regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina). ³ Amb l’exclusió territorial següent: «[…] que fins que no s’adopti una nova decisió, el Conveni no s’aplicarà a les illes Fèroe ni a Groenlàndia.» ⁴ En el moment de la signatura, el Govern d’Israel ha fet la comunicació següent quant a la declaració formulada per Algèria en el moment de la ratificació: El Govern de l’Estat d’Israel ha observat que l’instrument de ratificació del Conveni esmentat més amunt, dipositat per Algèria, conté una declaració relativa a l’Estat d’Israel.

El Govern de l’Estat d’Israel considera que una declaració com aquesta, que és clarament de caràcter polític, no és compatible amb els propòsits ni els objectius del Conveni.

Per consegüent, el Govern de l’Estat d’Israel s’oposa a la declaració esmentada.

El 4 de febrer del 2009, en el moment de la ratificació, el Govern de l’Estat d’Israel ha reiterat la comunicació esmentada més amunt. ⁵ El 14 d’agost del 2008, el secretari general ha rebut una reserva de la República de Kenya, que ha estat distribuïda per la notificació C.N.653.2008.TREATIES-25, de l’11 de setembre del 2008. La reserva, que encara no s’havia acceptat en dipòsit, en espera del procediment previst en la notificació al dipositari esmentada més amunt, s’ha retirat.

La retirada s’ha efectuat el 9 de setembre del 2009. El text de la reserva retirada diu el següent: La República de Kenya declara que, en virtut de l’apartat 3 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, no es considera obligada per l’apartat 2 d’aquest article en relació amb la resolució de controvèrsies entre els estats quant a l’aplicació del Conveni, i el sotmetiment d’aquestes controvèrsies a la Cort Internacional de Justícia, ja que considera que s’han de resoldre mitjançant la negociació amistosa, la mediació o la conciliació entre les parts. ⁶ Vegeu la nota 1 dins «Montenegro», en l’apartat «Informació de caràcter històric» en les pàgines preliminars d’aquest volum. ⁷ El 4 de novembre del 2008, el secretari general ha rebut la comunicació següent per part del Govern de Moçambic: El Govern de la República de Moçambic no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 66 del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, les quals preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos estats part o més sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre mitjançant la negociació s’ha de sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia mitjançant sol·licitud d’un d’aquests estats part.

El Govern de la República de Moçambic considera que les controvèrsies d’aquest tipus no es poden sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia si no és amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

En un termini d’un any a comptar de la data de la notificació al dipositari en què es transmet la reserva (C.N.834.2008.TREATIES- 32, del 5 de novembre del 2008), cap de les parts contractants en aquest Conveni no ha notificat cap objecció al secretari general, sia al dipòsit en si sia al procediment previst.

En conseqüència, aquesta reserva es considera que ha estat acceptada, un cop hagi expirat el termini estipulat més amunt, el 4 de novembre del 2009. ⁸ Per al Regne a Europa.

Arran d’una modificació de les relacions constitucionals internes al si del Regne dels Països Baixos (vegeu la nota 2, dins «Països Baixos», en l’apartat «Informació històrica»), amb efectes des del 10 d’octubre del 2010, el Conveni s’ha d’aplicar a la part caribenya dels Països Baixos (Bonaire, Sint Eustatius i Saba).

El 13 de juny del 2024, el Govern del Regne dels Països Baixos va notificar al secretari general que el Conveni s’aplica a Curaçao (vegeu C.N.187.2024.TREATIES-XVIII.14 del 13 de juny del 2024.) ⁹ En el moment de la ratificació, el govern de Nova Zelanda comunica al secretari general el següent: […] de conformitat amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el compromís del Govern de Nova Zelanda de treballar per l’adveniment de l’autonomia de Tokelau mitjançant un acte d’autodeterminació d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, la ratificació d’aquest conveni per Nova Zelanda no s’aplicarà a Tokelau fins que el Govern de Nova Zelanda hagi dipositat una declaració al respecte prop del dipositari després de la consulta adequada amb aquest Territori. […] ¹º El 4 de març del 2022, el Govern d’Ucraïna ha fet una comunicació el text de la qual figura a la notificació dipositària C.N.75.2022.TREATIES-XVIII.14 del 8 de març del 2022. ¹¹ El 20 d’octubre del 2015, el Govern d’Ucraïna ha fet una comunicació el text de la qual figura a la notificació dipositària C.N.606.2015.TREATIES-XVIII.14 del 20 d’octubre del 2015. 12 Mitjançant una notificació rebuda el 12 d’octubre del 2006, el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha informat el secretari general del següent: […] aquest Conveni s’estén a les Illes Verges Britàniques com a territori del qual el Govern del Regne Unit assumeix la responsabilitat de les seves relacions internacionals.

El Govern del Regne Unit considera que l’extensió del Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció a les Illes Verges Britàniques tindrà efecte en la data del dipòsit d’aquesta notificació.

Posteriorment, a saber, el 9 de novembre del 2009, el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha informat el secretari general del següent: […] el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord desitja que la ratificació del Conveni per part del Regne Unit s’estengui als territoris esmentats a continuació, dels quals el Regne Unit assumeix la responsabilitat de les relacions internacionals: Baillia de Guernsey Baillia de Jersey Illa de Man El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord considera que l’extensió d’aquest Conveni tindrà efecte en la data del dipòsit d’aquesta notificació […] 13 El 20 d’octubre del 2023, el secretari general va rebre la notificació següent del Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: ... el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord esten l’aplicació de la seva ratificació del Conveni al territori de Gibraltar, la responsabilitat de les relacions internacionals del qual recau en el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

El Govern del Regne Unit considera que l’extensió del Conveni al territori de Gibraltar entra en vigor el dia del dipòsit d’aquesta notificació.

(Vegeu CN.456.2023.TRACTATS-XVIII-14) ¹⁴ El 4 de juny del 2018, el secretari general va rebre la notificació següent del Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: […] el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord declara prorrogar la ratificació del Conveni del Regne Unit al territori de les Bermudes per el qual el Regne Unit és responsable de les relacions internacionals.

El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord considera que l’extensió del Conveni al territori de les Bermudes tindrà efecte en la data del dipòsit d’aquesta notificació. […] El 14 de desembre del 2020, el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha notificat el secretari general que esten l’aplicació de la seva ratificació del Conveni sobre el territori de les Illes Caiman (vegeu C.N.562.2020.TREATIES-XVIII.14 del 16 de desembre del 2020 per a la notificació). ¹⁵ En el moment de la ratificació, el Govern d’Àustria, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, havia notificat el següent al secretari general: «[…] l’autoritat central respectiva d’Àustria: Oficina d’Assumptes Interns (BIA) Herrengasse 7, Postfach 100 1014 Viena Tel.: +43-1 53126-5708 Fax: +43-1 53126-5790 [email protected] www.bia-bmi.at» Posteriorment, aquesta notificació s’ha substituït per una altra, rebuda pel secretari general el 30 d’agost del 2010. 16 En el moment de la ratificació, Xile va dipositar la notificació següent, en virtut de l’apartat 13 de l’article 46: A més, d’acord amb el que disposa l’apartat 13 de l’article 46, Xile designa el Ministeri d’Afers Exteriors, amb adreça principal al carrer Teatinos 180, Santiago, Xile, com a autoritat central amb la finalitat de rebre sol·licituds d’assistència judicial mútua.

També indica que la llengua acceptable per a aquestes sol·licituds és l’espanyol. 17 En el moment de la ratificació, el Govern de França, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, ha notificat el següent al secretari general: «L’autoritat central que estableix l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni és, per a la República Francesa, el Ministeri de Justícia, Direcció d’Assumptes Penals i Indults, Oficina d’Assistència Judicial Internacional en Matèria Penal, 13, Plaça Vendôme, 75042 Paris Cedex 01.» Posteriorment, aquesta notificació s’ha substituït per una altra, rebuda pel secretari general el 27 d’octubre del 2009. 18 En el moment de la ratificació, el Govern de Jordània va notificar el següent, en virtut de l’apartat 13 de l’article 46: El Ministeri jordà de Justícia és l’única autoritat amb la responsabilitat de rebre les sol·licituds d’assistència judicial en matèria de corrupció.

Posteriorment, aquesta notificació s’ha substituït per una de nova, rebuda pel secretari general el 29 de juny del 2011. 19 En el moment de la ratificació, el Govern dels Països Baixos, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, va notificar el següent al secretari general: El Regne dels Països Baixos, pel que fa a l’apartat 13 de l’article 46 del Conveni, declara que l’autoritat central per al Regne a Europa és la següent: Ministeri de Justícia Departament d’Assistència Judicial Internacional en Matèria Penal P.O. Box 20301 2500 EH The Hague Posteriorment, aquesta notificació s’ha substituït per una altra, rebuda pel secretari general el 2 de maig del 2011. 20 En el moment de la ratificació, el Govern de Turquia, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 46, ha notificat el següent al secretari general: Nom de l’autoritat: Direcció General de Dret Internacional i Relacions Exteriors del Ministeri de Justícia turc Adreça postal completa: Mustafa Kemal Mah.2. 2151 Cad.

No: 34/10, Sogütozü, 06520 Ankara/Turquia Nom del servei de contacte: Direcció General de Dret Internacional i Relacions Exteriors / Secció de cooperació judicial en matèria penal Nom de la persona de contacte: Dr.

Omer Faruk Altintaş Jutge, director general adjunt Tel.: +09 312 218 7815 Fax: +09 312 219 4523 Idiomes: turc, anglès Informació necessària per executar les sol·licituds: Si escau, les disposicions del Conveni.

En general, la documentació i les informacions sobre els casos, com ara el nom de l’autoritat sol·licitant així com el de la persona de contacte, els documents d’identitat i l’adreça del delinqüent o delinqüents, els fets de la causa, la legislació pertinent, una còpia de l’ordre de detenció.

Formats i procediments acceptats: S’accepten els formats i les vies de conformitat amb el que disposa el Conveni.

També s’accepten les sol·licituds transmeses per la INTERPOL i per la via diplomàtica.

Procediments específics en cas d’urgència: Es poden enviar faxs des de la INTERPOL.

En rebre la sol·licitud d’extradició, s’adoptaran les disposicions necessàries.