Article 31. Embargament preventiu, confiscació i comís

Article 31. Embargament preventiu, confiscació i comís

1. Cada estat part pren, en la mesura que pugui, en el marc del seu ordenament jurídic intern, les mesures que siguin necessàries per autoritzar el comís:

a) Del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni o de béns el valor dels quals correspongui al del producte esmentat;

b) Dels béns, equips o altres instruments utilitzats o destinats a ser utilitzats en la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

2. Cada estat part pren les mesures que siguin necessàries per permetre la identificació, la localització, l’embargament preventiu o la confiscació de qualsevol bé mencionat en l’apartat 1 d’aquest article a l’efecte del comís eventual.

3. Cada estat part adopta, de conformitat amb el seu dret intern, les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per regular l’administració, per part de les autoritats competents, dels béns embargats, confiscats o comissats mencionats en els apartats 1 i 2 d’aquest article.

4. Si aquest producte del delicte ha estat transformat o convertit, parcialment o totalment, en altres béns, aquests últims poden ser objecte de les mesures que estableix aquest article en lloc del producte esmentat.

5. Si aquest producte del delicte ha estat barrejat amb béns legítimament adquirits, aquests béns, sense perjudici de qualsevol altra facultat d’embargament preventiu o confiscació, són comissables fins al valor estimat del producte que s’hi ha barrejat.

6. Els ingressos o altres beneficis derivats d’aquest producte del delicte, de béns en els quals s’hagi transformat o convertit el producte, o de béns amb els quals s’hagi barrejat aquest producte també poden ser objecte de les mesures que estableix aquest article, de la mateixa manera i en el mateix grau que el producte del delicte.

7. Als efectes d’aquest article i de l’article 55 d’aquest Conveni, cada estat part habilita els seus tribunals o altres autoritats competents per ordenar la presentació o la confiscació de documents bancaris, financers o comercials. Un estat part no pot invocar el secret bancari per refusar de donar efecte a les disposicions d’aquest apartat.

8. Els estats part poden considerar la possibilitat d’exigir a l’autor d’un delicte que demostri l’origen lícit del presumpte producte del delicte o d’altres béns susceptibles de comís, en la mesura que aquesta exigència sigui conforme amb els principis fonamentals del seu dret intern i amb la naturalesa dels processos judicials i altres processos.

9. La interpretació de les disposicions d’aquest article no ha d’afectar en cap cas els drets de tercers de bona fe.

10. Res del que disposa aquest article no afecta el principi segons el qual les mesures que s’hi estableixen s’han de definir i aplicar de conformitat amb les disposicions del dret intern de cada estat part i amb subjecció a aquestes últimes.