Article 23. Blanqueig del producte del delicte

Article 23. Blanqueig del producte del delicte

1. Cada estat part adopta, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometin intencionadament:

a)

i) La conversió o la transferència de béns, sabent, l’autor d’aquesta acció, que són producte del delicte, amb el propòsit d’ocultar o dissimular l’origen il·lícit dels béns o ajudar qualsevol persona que estigui involucrada en la comissió del delicte principal a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes; ii) La dissimulació o l’ocultació de la veritable naturalesa, l’origen, la ubicació, la disposició, el moviment o la propietat de béns o de drets relatius a aquests béns, sabent, l’autor d’aquesta acció, que aquests béns són producte del delicte;

b) Amb subjecció als conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic:

i) L’adquisició, la possessió o la utilització de béns, sabent, la persona que els adquireix, posseeix o utilitza que, en el moment de rebre’ls, són producte del delicte; ii) La participació en qualsevol dels delictes tipificats de conformitat amb aquest article, així com en l’associació, l’entesa, la temptativa o la complicitat, per proporcionar una assistència, ajuda o consell, per cometre’ls.

2. Als efectes de l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest article:

a) Cada estat part s’esforça per aplicar l’apartat 1 d’aquest article a la varietat més àmplia possible de delictes principals;

b) Cada estat part inclou dins els delictes principals, com a mínim, una varietat àmplia de delictes penals tipificats de conformitat amb aquest Conveni;

c) Als efectes de la lletra b anterior, els delictes principals inclouen els delictes comesos tant dins com fora del territori sota la jurisdicció de l’estat part en qüestió. No obstant això, un delicte comès fora del territori sota la jurisdicció d’un estat part només constitueix un delicte principal si l’acte corresponent és un delicte penal d’acord amb el dret intern de l’estat en què s’ha comès i constituiria un delicte penal d’acord amb el dret intern de l’estat part que apliqui aquest article si el delicte s’ha comès al seu territori;

d) Cada estat part lliura al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les seves lleis que fan aplicable aquest article, així com totes les esmenes ulteriors que s’hi efectuïn o una descripció d’aquestes lleis i esmenes ulteriors;

e) Quan els principis fonamentals del dret intern d’un estat part ho requereixen, es pot disposar que els delictes enunciats en l’apartat 1 d’aquest article no s’apliquin a les persones que hagin comès el delicte principal.