Article 46. Assistència judicial mútua

Article 46. Assistència judicial mútua

1. Els estats part es presten l’assistència judicial mútua més àmplia possible respecte d’investigacions, enjudiciaments i processos judicials relacionats amb els delictes compresos en aquest Conveni.

2. Es presta l’assistència judicial mútua més àmplia possible d’acord amb les lleis, els tractats, els acords i els arranjaments pertinents de l’estat part requerit respecte d’investigacions, enjudiciaments i processos judicials relacionats amb els delictes dels quals una persona jurídica pugui ser considerada responsable a l’estat part requeridor, de conformitat amb l’article 26 d’aquest Conveni.

3. L’assistència judicial mútua que es presta en compliment d’aquest article es pot sol·licitar per a les finalitats següents:

a) Obtenir testimonis o declaracions;

b) Presentar documents judicials;

c) Efectuar inspeccions i confiscacions, així com embargaments preventius;

d) Examinar objectes i visitar llocs;

e) Proporcionar informació, elements de prova i avaluacions de perits;

f) Lliurar originals o còpies certificades dels documents i expedients pertinents, inclosa la documentació administrativa, bancària, financera o comercial, i documents de societats mercantils;

g) Identificar o localitzar el producte del delicte, béns, instruments o altres elements a fi de recopilar elements de prova;

h) Facilitar la compareixença voluntària de persones a l’estat part requeridor;

i) Prestar qualsevol altre tipus d’assistència compatible amb el dret intern de l’estat part requerit;

j) Identificar, embargar amb caràcter preventiu i localitzar el producte del delicte, de conformitat amb les disposicions del capítol V d’aquest Conveni;

k) Recuperar actius, de conformitat amb les disposicions del capítol V d’aquest Conveni.

4. Les autoritats competents d’un estat part, sense perjudici del dret intern, poden transmetre, sense sol·licitud prèvia, informació relativa a qüestions penals a una autoritat competent d’un altre estat part si creuen que aquesta informació podria ajudar l’autoritat a emprendre o a dur a terme amb èxit investigacions i processos penals, o podria donar lloc a una petició formulada per aquest últim estat part en virtut d’aquest Conveni.

5. La transmissió d’informació de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article s’ha de fer sense perjudici de les indagacions i els processos penals que tinguin lloc a l’estat de les autoritats competents que faciliten la informació. Les autoritats competents que reben la informació han d’accedir a qualsevol sol·licitud de confidencialitat, fins i tot temporalment, o que el seu ús estigui subjecte a restriccions. Tanmateix, això no impedeix que l’estat part receptor reveli, en el procés judicial, informació que sigui exculpatòria d’una persona acusada. En aquest cas, l’estat part receptor ho notifica a l’estat part transmissor abans de revelar aquesta informació i, si així se li sol·licita, ha de consultar l’estat part transmissor. Si, en cas excepcional, no és possible notificar-ho amb antelació, l’estat part receptor ha d’informar sense demora l’estat part transmissor d’aquesta revelació.

6. Les disposicions d’aquest article no afecten les obligacions derivades de qualsevol altre tractat bilateral o multilateral vigent o futur que regeixi, totalment o parcialment, l’assistència judicial mútua.

7. Els apartats 9 a 29 d’aquest article s’apliquen a les sol·licituds que es formulin de conformitat amb aquest article si els estats part en qüestió no estan vinculats per un tractat d’assistència judicial. Si aquests estats part estan vinculats per un tractat d’aquest tipus, s’han d’aplicar les disposicions corresponents del tractat esmentat, llevat que els estats part convinguin a aplicar, en el seu lloc, els apartats 9 a 29 d’aquest article. S’insta encaridament els estats part que apliquin aquests apartats si faciliten la cooperació.

8. Els estats part no poden al·legar el secret bancari per denegar l’assistència judicial que preveu aquest article. 9.

a) Quan l’estat part requerit, en atendre una sol·licitud d’assistència d’acord amb aquest article, en absència de doble incriminació, ha de tenir en compte l’objecte d’aquest Conveni, tal com l’enuncia l’article 1;

b) Els estats part poden al·legar l’absència de doble incriminació per negar-se a prestar assistència d’acord aquest article. No obstant això, un estat part requerit, quan sigui compatible amb els conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic, ha de concedir l’assistència sol·licitada si no comporta mesures coercitives. Aquesta assistència es pot denegar quan la sol·licitud es refereix a qüestions menors o qüestions per a les quals es pugui obtenir la cooperació o l’assistència sol·licitada sobre la base d’altres disposicions d’aquest Conveni;

c) Cada estat part, en absència de doble incriminació, pot considerar la possibilitat de prendre les mesures necessàries que li permetin prestar una assistència més àmplia d’acord amb aquest article.

10. La persona que estigui detinguda o que estigui complint una condemna en el territori d’un estat part i la presència de la qual se sol·liciti en un altre estat part per a fins d’identificació, per prestar testimoni o perquè ajudi d’alguna o una altra manera a obtenir proves en el marc d’investigacions, enjudiciament o processos judicials respecte de delictes compresos en aquest Conveni, pot ser objecte de trasllat si es compleixen les condicions següents:

a) La persona hi dona el seu lliure consentiment, i amb coneixement de causa;

b) Les autoritats competents dels dos estats part hi estan d’acord, subjectes a les condicions que els estats parts puguin considerar apropiades.

11. Als efectes de l’apartat 10 d’aquest article:

a) L’estat part al qual es traslladi la persona té la competència i l’obligació de mantenir-la detinguda, llevat que l’estat part del qual ha estat traslladada sol·liciti o autoritzi una altra cosa;

b) L’estat part al qual es traslladi la persona compleix sense dilació l’obligació de tornar-la a la custòdia de l’estat part del qual ha estat traslladada, segons convinguin per endavant o d’una altra manera les autoritats competents dels dos estats part;

c) L’estat part al qual es traslladi la persona no pot exigir a l’estat part del qual ha estat traslladada que iniciï un procediment d’extradició per a la devolució;

d) El temps que la persona hagi estat detinguda a l’estat part al qual ha estat traslladada es computa com a part de la pena que ha de complir a l’estat part del qual ha estat traslladada.

12. Llevat que l’estat part del qual s’ha de traslladar una persona en virtut dels apartats 10 i 11 d’aquest article hi estigui d’acord, la persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat, no pot ser jutjada, detinguda, condemnada ni sotmesa a cap altra restricció de la seva llibertat personal en el territori de l’estat part al qual sigui traslladada en relació amb actes, omissions o condemnes anteriors a la seva sortida del territori de l’estat part del qual ha estat traslladada.

13. Cada estat part designa una autoritat central amb la responsabilitat i competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial, i facultada per executar-les o per transmetre-les a les autoritats competents per executar-les. Si un estat part té una regió o un territori especial dotat d’un règim diferent d’assistència judicial, l’estat part pot designar una altra autoritat central que exerceixi la mateixa funció per a la regió o el territori esmentat. Les autoritats centrals vetllen per l’execució o la transmissió ràpida i adequada de les sol·licituds rebudes. Si l’autoritat central transmet la sol·licitud a una autoritat competent per executar-la, n’encoratja l’execució ràpida i adequada per part de l’autoritat esmentada. Cada estat part notifica al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o d’adhesió a aquest Conveni, el nom de l’autoritat central que hagi estat designada a aquest efecte. Les sol·licituds d’assistència judicial i qualsevol altra comunicació pertinent han de ser transmeses a les autoritats centrals designades pels estats part. Aquesta disposició s’entén sense perjudici del dret de qualsevol estat part d’exigir que aquestes sol·licituds i comunicacions li siguin enviades per la via diplomàtica i, en cas d’urgència, si els estats part ho convenen, per conducte de l’Organització Internacional de Policia Criminal, si és possible.

14. Les sol·licituds es presenten per escrit o, si és possible, per qualsevol mitjà capaç de registrar un document escrit, en un idioma acceptable per a l’estat part requerit, en condicions que permetin a l’estat part determinar-ne l’autenticitat. Cada estat part notifica al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o d’adhesió a aquest Conveni, l’idioma o els idiomes que li són acceptables. En cas d’urgència, i si els estats part ho convenen, les sol·licituds es poden fer oralment, però s’han de confirmar sense demora per escrit.

15. Una sol·licitud d’assistència judicial ha de contenir les informacions següents:

a) La designació de l’autoritat que fa la sol·licitud;

b) L’objecte i la naturalesa de la investigació, l’enjudiciament o els processos judicials a què es refereix la sol·licitud, així com el nom i les funcions de l’autoritat que n’està al càrrec;

c) Un resum dels fets pertinents, llevat del cas de sol·licituds de presentació de documents judicials;

d) Una descripció de l’assistència sol·licitada i detalls sobre qualsevol procediment particular que l’estat part requeridor vol que s’apliqui;

e) Si és possible, la identitat, la ubicació i la nacionalitat de qualsevol persona interessada; i

f) La finalitat per a la qual se sol·licita la prova, la informació o l’actuació.

16. L’estat part requerit pot demanar un complement d’informació quan sigui necessari per executar la sol·licitud de conformitat amb el seu dret intern o per facilitar-ne l’execució.

17. Es dona compliment a qualsevol sol·licitud de conformitat amb el dret intern de l’estat part requerit i, en la mesura que això no ho contravingui i sigui factible, d’acord amb els procediments especificats en la sol·licitud.

18. Sempre que sigui possible i compatible amb els principis fonamentals del dret intern, si una persona està en el territori d’un estat part i ha de prestar declaració com a testimoni o perit davant autoritats judicials d’un altre estat part, el primer estat part, a sol·licitud de l’altre, pot permetre que l’audiència es faci per videoconferència si no és possible o convenient que la persona en qüestió comparegui personalment en el territori de l’estat part requeridor. Els estats part poden convenir que l’audiència estigui a càrrec d’una autoritat judicial de l’estat part requeridor i que hi assisteixi una autoritat judicial de l’estat part requerit.

19. L’estat part requeridor no transmet ni utilitza, sense el consentiment previ de l’estat part requerit, la informació o les proves proporcionades per l’estat part requerit per a investigacions, processos o actuacions judicials diferents dels indicats en la sol·licitud. Res del que disposa aquest apartat no ha d’impedir que l’estat part requeridor reveli, en les seves actuacions, informació o proves que siguin exculpatòries d’una persona acusada. En aquest cas, l’estat part requeridor ho notifica a l’estat part requerit abans de revelar la informació o les proves i, si així se li sol·licita, consulta l’estat part requerit. Si, en cas excepcional, no és possible notificar-ho amb antelació, l’estat part requeridor ha d’informar sobre la revelació sense demora l’estat part requerit.

20. L’estat part requeridor pot exigir que l’estat part requerit mantingui en secret l’existència i el contingut de la sol·licitud, llevat de la mesura necessària per executar-la. Si l’estat part requerit no pot complir aquesta exigència, n’ha d’informar immediatament l’estat part requeridor.

21. L’assistència judicial mútua pot ser denegada:

a) Si la sol·licitud no es fa de conformitat amb el que disposa aquest article;

b) Si l’estat part requerit considera que l’execució de la sol·licitud pot menyscabar la seva sobirania, la seva seguretat, el seu ordre públic o altres interessos fonamentals;

c) En cas que el dret intern de l’estat part requerit prohibeixi a les seves autoritats que prenguin les mesures sol·licitades si es tracta d’un delicte anàleg que hagi estat objecte d’investigacions, processos o actuacions judicials en el marc de la seva pròpia competència;

d) En cas que accedir a la sol·licitud sigui contrari a l’ordenament jurídic de l’estat part requerit pel que fa a l’assistència judicial.

22. Els estats part no poden denegar una sol·licitud d’assistència judicial mútua pel sol fet que es consideri que el delicte també conté qüestions tributàries.

23. Qualsevol denegació d’assistència judicial mútua s’ha de justificar degudament.

24. L’estat part requerit executa la sol·licitud d’assistència judicial mútua al més aviat possible i té en compte, en la mesura que pugui, els terminis que suggereixi l’estat part requeridor i que estiguin degudament fonamentats, de preferència en la sol·licitud. L’estat part requeridor pot presentar sol·licituds d’informació raonables sobre l’estat i l’evolució de les mesures preses per l’estat part requerit per satisfer la sol·licitud. L’estat part requerit respon a les sol·licituds raonables que formuli l’estat part requeridor respecte a l’evolució en l’execució de la sol·licitud. L’estat part requeridor informa immediatament l’estat part requerit quan l’assistència sol·licitada ja no sigui necessària.

25. L’assistència judicial pot ser diferida per part de l’estat part requerit si entorpeix investigacions, processos o actuacions judicials en curs.

26. Abans de denegar una sol·licitud en virtut de l’apartat 21 d’aquest article o de diferir-ne l’execució en virtut de l’apartat 25, l’estat part requerit consulta l’estat part requeridor per considerar la possibilitat de prestar l’assistència sol·licitada supeditant-la a les condicions que consideri necessàries. Si l’estat part requeridor accepta l’assistència d’acord amb aquestes condicions, ha de complir les condicions imposades.

27. Sense perjudici de l’aplicació de l’apartat 12 d’aquest article, un testimoni, un perit o una altra persona que, a instàncies de l’estat part requeridor, consenti a prestar testimoni en un judici o a col·laborar en una investigació, procés o actuació judicial en el territori de l’estat part requeridor, no pot ser jutjat, detingut, condemnat ni sotmès a cap altra restricció de la seva llibertat personal en aquest territori per actes, omissions o declaracions de culpabilitat anteriors a la data en què va abandonar el territori de l’estat part requerit. Aquesta immunitat cessa quan el testimoni, el perit o la persona esmentada hagi tingut, durant un termini de quinze (15) dies consecutius o durant el període acordat pels estats part, a comptar de la data en què se l’hagi informat oficialment que les autoritats judicials no requerien la seva presència, l’oportunitat de sortir del país i, no obstant això, romangui voluntàriament en aquest territori o hi torni lliurement després d’haver-ne sortit.

28. Les despeses ordinàries que ocasiona l’execució d’una sol·licitud són a càrrec de l’estat part requerit, llevat que els estats part interessats hagin acordat una altra cosa. Quan, per executar la sol·licitud, siguin o es considerin necessàries despeses importants o extraordinàries, els estats part es consulten per determinar les condicions en què s’ha d’executar la sol·licitud, així com la manera com s’han de sufragar les despeses.

29. L’estat part requerit:

a) Proporciona a l’estat part requeridor una còpia dels expedients, documents o dades administratives que estiguin en el seu poder i als quals, en virtut del seu dret intern, tingui accés el públic en general;

b) Pot proporcionar, a la seva discreció i subjecte a les condicions que consideri apropiades, a l’estat part requeridor una còpia total o parcial dels documents oficials o les dades administratives que estiguin en poder seu i als quals, en virtut del seu dret intern, no tingui accés el públic en general.

30. Els estats part, si escau, consideren la possibilitat de subscriure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals que serveixin per assolir els objectius d’aquest article i que portin a la pràctica o reforcin les seves disposicions.