Reglament
vigent
Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000
Desplega
- Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989 desplegament parcial
· títol V, capítol quart
Què diu el preàmbul
el Reglament també desplega la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989, particularment el seu títol V, sobre la programació en matèria d'higiene i de salut pública, i concretament el capítol quart, que regula la sanitat veterinària
Capítol I. Control veterinari dels intercanvis d’animals vius i el seus productes
Article 8 Secció A: controls a destinació 1- Respecte als controls a destinació, l’autoritat competent ha d’aplicar les mesures de control següents:
a) Els serveis veterinaris oficials han d’efectuar, en els llocs de destinació dels animals vius o dels seus productes, controls per sondeig de caràcter no discriminatori del compliment dels requisits previstos en l’article 7, apartat 1, i poden procedir a la presa de mostres. A més, poden efectuar controls durant el transport dels animals vius i dels seus productes, tant en trànsit com a destinació, quan l’autoritat competent disposi d’elements d’informació que permetin suposar que es comet una infracció.
b) A més, quan els animals vius i originaris d’un estat membre o del Principat d’Andorra vagin destinats:
1. A un mercat o a un centre de reagrupació autoritzat, el seu titular és el responsable de l’admissió d’animals que no compleixin els requisits regulats en l’apartat 1 de l’article 7. L’autoritat competent ha de verificar mitjançant controls no discriminatoris dels certificats o documents d’acompanyament que els animals compleixin els requisits.
2. A un escorxador que estigui sota la responsabilitat d’un veterinari oficial, aquest ha de verificar, en particular, mitjançant el certificat o document que necessàriament ha d’acompanyar el bestiar, que solament se sacrifiquin els animals que compleixen les exigències previstes en l’apartat 1 de l’article anterior. El titular de l’escorxador és el responsable del sacrifici d’animals que no compleixin els requisits previstos en els paràgrafs
c) i
d) de l’apartat 2 de l’article 6.
3. A un tractant o comerciant registrat que procedeixi a fraccionar els lots, o a qualsevol establiment no sotmès a control permanent, l’autoritat competent ha de considerar el comerciant mencionat com a destinatari dels animals i se li han d’aplicar les condicions previstes en l’apartat 2 d’aquesta secció.
4. A les explotacions, centres o organismes, fins i tot en cas de descàrrega parcial durant el transport, cada animal o grup d’animals, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 6, ha d’anar acompanyat de l’original del certificat o del document d’acompanyament, fins a arribar al destinatari que s’hi mencioni. 2- Els destinataris previstos en els paràgrafs 3 i 4 de l’apartat anterior d’aquesta secció, abans de qualsevol fraccionament o comercialització posterior, han de comprovar la presència de marques d’identificació, certificats o documents d’acompanyament a què es refereixen els paràgrafs
c) i
d) de l’apartat 2 de l’article 6, i assenyalar a l’autoritat competent qualsevol mancança o anomalia. En aquest últim cas s’han d’aïllar els animals i els seus productes fins que l’autoritat competent hagi pres una decisió. Les garanties que han de facilitar els destinataris s’han de determinar en el marc d’un conveni que ha de signar-se amb l’autoritat competent, que és la que ha de comprovar, mitjançant controls per sondeig, el compliment de les garanties mencionades. 3- Tots els destinataris que figuren en el certificat o document previst en el paràgraf
d) de l’apartat 2 de l’article 6):
a) Estan obligats a comunicar anticipadament a l’autoritat competent l’arribada d’animals vius o dels seus productes procedents del Principat d’Andorra o d’un estat membre en la mesura necessària per a la realització dels controls previstos en l’apartat 1 d’aquesta secció i, en particular, la naturalesa i la data previsible d’arribada. El termini de notificació no pot ser, per regla general, superior a 1 dia. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, pot exigir-se que la notificació es realitzi en un termini de 2 dies. Aquesta notificació no s’exigeix per als èquids registrats, que posseeixin el document d’identificació conforme al que es preveu en el títol IX del present Reglament, referent a les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids.
b) S’han de conservar, durant un període de 6 mesos, els certificats sanitaris o els documents previstos en l’article 6, per tal de presentar-los a l’autoritat competent, si aquesta els sol·licita. 4- Suposant que la regulació comunitària o el mateix ordenament jurídic del Principat d’Andorra, en sectors no harmonitzats i respectant les normes de lliure comerç, estableixin que els animals vius se sotmetin a quarantena, aquesta s’ha de realitzar normalment a l’explotació de destinació. 5- Quan circumstàncies excepcionals, des del punt de vista veterinari, ho justifiquin, la quarantena es pot realitzar en un centre de quarantena. Aquest centre ha de considerar- se com el lloc de destinació. 6- Si en efectuar un control en el lloc de destinació o durant el transport, l’autoritat competent constata:
1. La presència d’agents causants d’una malaltia que pugui constituir un perill greu per als animals o bé per a les persones, o bé que els productes procedeixen d’una regió contaminada per una malaltia epizoòtica, han d’ordenar la quarantena de l’animal o de la partida d’animals en el centre de quarantena més pròxim i, si escau, els seu sacrifici i/o destrucció. Les despeses derivades de les mesures referides en l’apartat anterior van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de la persona encarregada dels productes o dels animals. L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions. L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.
2. Que no obstant el que disposa el paràgraf anterior, els animals o els productes no compleixen les condicions exigides pel present Reglament o per la legislació comunitària, o en el cas que Andorra o l’estat membre obtingui garanties de conformitat d’acord amb les normes comunitàries o nacionals equivalents de policia sanitària, sempre que s’ajustin al que disposen les normes de l’espai veterinari europeu previstes en aquest Reglament i en la legislació comunitària, les autoritats poden permetre a l’expedidor o al seu representant optar entre:
1. En el cas d’haver-hi residus, l’aïllament dels animals i el seu manteniment sota control fins que es confirmi el compliment de les normes del present Reglament. En el cas d’infringir-se aquestes normes, l’aplicació de les mesures previstes en el Reglament o en la legislació comunitària.
2. El sacrifici dels animals o la destrucció dels productes.
3. La utilització per a altres finalitats, inclosa la seva reexpedició, amb l’autorització de l’autoritat competent de l’estat membre d’expedició i la informació prèvia de l’estat o estats membres de trànsit, si escau. No obstant això, en cas que s’observin defectes en el certificat o en el seu document d’acompanyament, es pot concedir un termini al propietari o al seu representant per esmenar l’errada abans de recórrer a l’última possibilitat citada. 7-
a) En els casos previstos en l’apartat anterior d’aquesta secció, l’autoritat competent, sense prejudici de la comunicació al ministeri competent en matèria de sanitat, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’explotació, centre o organisme d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses així com dels motius d’aquestes decisions. Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients, ha d’intentar, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició. Quan els controls previstos en l’apartat anterior permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents del altres estats membres de la Unió Europea. Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades: - enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, de verificar el fets concernits, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar els controls de l’explotació, del centre, de l’organisme, del mercat autoritzats o de la regió d’origen; La Comissió Europea mitjançant el Subgrup Veterinari informa l’autoritat competent de les seves conclusions. En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país d’expedició, a demanda del país de destinació, ha d’intensificar els controls dels animals o dels seus productes procedents de l’explotació o centre autoritzat o de la regió concernida i, si es tracta de motius greus de salut animal o de salubritat, suspendre el lliurament de certificats o documents de transport. El país de destinació pot, per la seva part, intensificar els controls referents als animals i els seus productes de la mateixa procedència. La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius, dels animals vius o dels seus productes procedents de l’explotació o del centre, o de la regió concernits. Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.
b) El present Reglament no afecta les vies de recurs previstes en l’ordenament jurídic andorrà i particularment les previstes en la Llei del Codi de l’Administració, de 29 de març de 1989, contra les decisions de l’autoritat competent i el tràmit a seguir. Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició. Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i els terminis per presentar els recursos mencionats. Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord, en un termini d’un mes com a màxim, poden sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les eventuals anàlisis. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.
c) Les despeses relatives a la reexpedició, a l’apletament, a l’embargament dels animals i si escau al seu sacrifici o destrucció, van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de qui tingui a càrrec els animals o els productes. Secció B: registres i inspeccions 1- Tots els agents establerts al Principat d’Andorra que efectuïn intercanvis comunitaris d’animals vius i dels seus productes han de:
a) Inscriure’s, prèviament segons correspongui, en els registres oficials establerts a aquest efecte pel ministeri encarregat de l’agricultura i/o pel ministeri encarregat del comerç.
b) Dur un registre en el qual es mencionin els lliuraments i, pels destinataris previstos en l’article 8, secció A, 1.b.3), la destinació ulterior dels animals o productes. Aquest registre s’ha de conservar durant un termini no inferior a 5 anys. 2- Els serveis veterinaris oficials, en col·laboració amb agents d’altres serveis expressament habilitats per a aquesta finalitat, han d’efectuar en particular:
a) Inspeccions d’explotacions, instal·lacions, mitjans de transport i procediments emprats per al marcatge i la identificació dels animals.
b) En el cas d’animals i dels seus productes, els controls del compliment per part del personal de l’explotació, centre o organisme, dels requisits prevists en el present Reglament.
c) La presa de mostres dels:
1. Animals existents amb destinació a la venda, posats en circulació o transport.
2. Productes existents amb destinació a l’emmagatzematge a la venda, posats en circulació o transport. L’examen del material documental i informàtic necessari per als controls derivats de l’aplicació del present Reglament. 3- Les explotacions, centres o organismes controlats han de col·laborar amb l’autoritat competent per al compliment de les comeses citades. Article 9 1- En el cas de moviments temporals transfronterers d’animals vius de les espècies bovina, ovina, cabruna i equina, el veterinari oficial del país d’origen:
a) Ha d’informar, amb 48 hores d’antelació, el veterinari oficial del país de destí, de la sortida dels animals.
b) Ha de fer l’examen dels animals en el termini de 48 hores abans de la seva sortida, i els animals mencionats han d’anar correctament identificats.
c) Ha d’expedir un certificat, segons el model establert en el Subgrup Veterinari; mentre no s’aprovi són aplicables els documents actualment vigents. 2- En el supòsit descrit en l’apartat anterior el veterinari oficial del país de destinació ha d’efectuar el control dels animals des de la seva introducció, per tal d’examinar-ne la conformitat segons les normes previstes. 3- Durant tot el moviment temporal transfronterer de les espècies indicades en l’apartat 1, els animals han de romandre sota control duaner. 4- El titular dels animals subjectes a moviments temporals transfronterers, en una declaració escrita, ha de:
a) Acceptar ajustar-se a totes les mesures adoptades en aplicació de les disposicions previstes i qualsevol altra mesura establerta en l’àmbit local, de la mateixa manera que qualsevol titular originari d’un estat membre o del Principat d’Andorra.
b) Pagar els costos dels controls que resultin de l’aplicació dels apartats anteriors.
c) Col·laborar per a la realització dels controls duaners o veterinaris requerits per les autoritats oficials tant del país d’expedició com del país de destinació. 5- En el cas d’aparició de malalties que puguin afectar aquest moviment temporal transfronterer, les mesures adequades s’han d’adoptar de comú acord entre les autoritats veterinàries competents. 6- Les autoritats veterinàries competents han d’examinar la qüestió de les possibles despeses que, en cas necessari, donen lloc a la decisió corresponent del Subgrup Veterinari. 7- Els moviments transfonterers estacionals d’animals bovins procedents de Merens-les Vals es regeixen pel que disposa el Reglament de data 24 de maig del 1995, sense perjudici de l’aplicació del present article, els preceptes del qual prevalen sobre els d’aquest Reglament en tot allò que siguin incompatibles.
a) Els serveis veterinaris oficials han d’efectuar, en els llocs de destinació dels animals vius o dels seus productes, controls per sondeig de caràcter no discriminatori del compliment dels requisits previstos en l’article 7, apartat 1, i poden procedir a la presa de mostres. A més, poden efectuar controls durant el transport dels animals vius i dels seus productes, tant en trànsit com a destinació, quan l’autoritat competent disposi d’elements d’informació que permetin suposar que es comet una infracció.
b) A més, quan els animals vius i originaris d’un estat membre o del Principat d’Andorra vagin destinats:
1. A un mercat o a un centre de reagrupació autoritzat, el seu titular és el responsable de l’admissió d’animals que no compleixin els requisits regulats en l’apartat 1 de l’article 7. L’autoritat competent ha de verificar mitjançant controls no discriminatoris dels certificats o documents d’acompanyament que els animals compleixin els requisits.
2. A un escorxador que estigui sota la responsabilitat d’un veterinari oficial, aquest ha de verificar, en particular, mitjançant el certificat o document que necessàriament ha d’acompanyar el bestiar, que solament se sacrifiquin els animals que compleixen les exigències previstes en l’apartat 1 de l’article anterior. El titular de l’escorxador és el responsable del sacrifici d’animals que no compleixin els requisits previstos en els paràgrafs
c) i
d) de l’apartat 2 de l’article 6.
3. A un tractant o comerciant registrat que procedeixi a fraccionar els lots, o a qualsevol establiment no sotmès a control permanent, l’autoritat competent ha de considerar el comerciant mencionat com a destinatari dels animals i se li han d’aplicar les condicions previstes en l’apartat 2 d’aquesta secció.
4. A les explotacions, centres o organismes, fins i tot en cas de descàrrega parcial durant el transport, cada animal o grup d’animals, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 6, ha d’anar acompanyat de l’original del certificat o del document d’acompanyament, fins a arribar al destinatari que s’hi mencioni. 2- Els destinataris previstos en els paràgrafs 3 i 4 de l’apartat anterior d’aquesta secció, abans de qualsevol fraccionament o comercialització posterior, han de comprovar la presència de marques d’identificació, certificats o documents d’acompanyament a què es refereixen els paràgrafs
c) i
d) de l’apartat 2 de l’article 6, i assenyalar a l’autoritat competent qualsevol mancança o anomalia. En aquest últim cas s’han d’aïllar els animals i els seus productes fins que l’autoritat competent hagi pres una decisió. Les garanties que han de facilitar els destinataris s’han de determinar en el marc d’un conveni que ha de signar-se amb l’autoritat competent, que és la que ha de comprovar, mitjançant controls per sondeig, el compliment de les garanties mencionades. 3- Tots els destinataris que figuren en el certificat o document previst en el paràgraf
d) de l’apartat 2 de l’article 6):
a) Estan obligats a comunicar anticipadament a l’autoritat competent l’arribada d’animals vius o dels seus productes procedents del Principat d’Andorra o d’un estat membre en la mesura necessària per a la realització dels controls previstos en l’apartat 1 d’aquesta secció i, en particular, la naturalesa i la data previsible d’arribada. El termini de notificació no pot ser, per regla general, superior a 1 dia. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, pot exigir-se que la notificació es realitzi en un termini de 2 dies. Aquesta notificació no s’exigeix per als èquids registrats, que posseeixin el document d’identificació conforme al que es preveu en el títol IX del present Reglament, referent a les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids.
b) S’han de conservar, durant un període de 6 mesos, els certificats sanitaris o els documents previstos en l’article 6, per tal de presentar-los a l’autoritat competent, si aquesta els sol·licita. 4- Suposant que la regulació comunitària o el mateix ordenament jurídic del Principat d’Andorra, en sectors no harmonitzats i respectant les normes de lliure comerç, estableixin que els animals vius se sotmetin a quarantena, aquesta s’ha de realitzar normalment a l’explotació de destinació. 5- Quan circumstàncies excepcionals, des del punt de vista veterinari, ho justifiquin, la quarantena es pot realitzar en un centre de quarantena. Aquest centre ha de considerar- se com el lloc de destinació. 6- Si en efectuar un control en el lloc de destinació o durant el transport, l’autoritat competent constata:
1. La presència d’agents causants d’una malaltia que pugui constituir un perill greu per als animals o bé per a les persones, o bé que els productes procedeixen d’una regió contaminada per una malaltia epizoòtica, han d’ordenar la quarantena de l’animal o de la partida d’animals en el centre de quarantena més pròxim i, si escau, els seu sacrifici i/o destrucció. Les despeses derivades de les mesures referides en l’apartat anterior van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de la persona encarregada dels productes o dels animals. L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions. L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.
2. Que no obstant el que disposa el paràgraf anterior, els animals o els productes no compleixen les condicions exigides pel present Reglament o per la legislació comunitària, o en el cas que Andorra o l’estat membre obtingui garanties de conformitat d’acord amb les normes comunitàries o nacionals equivalents de policia sanitària, sempre que s’ajustin al que disposen les normes de l’espai veterinari europeu previstes en aquest Reglament i en la legislació comunitària, les autoritats poden permetre a l’expedidor o al seu representant optar entre:
1. En el cas d’haver-hi residus, l’aïllament dels animals i el seu manteniment sota control fins que es confirmi el compliment de les normes del present Reglament. En el cas d’infringir-se aquestes normes, l’aplicació de les mesures previstes en el Reglament o en la legislació comunitària.
2. El sacrifici dels animals o la destrucció dels productes.
3. La utilització per a altres finalitats, inclosa la seva reexpedició, amb l’autorització de l’autoritat competent de l’estat membre d’expedició i la informació prèvia de l’estat o estats membres de trànsit, si escau. No obstant això, en cas que s’observin defectes en el certificat o en el seu document d’acompanyament, es pot concedir un termini al propietari o al seu representant per esmenar l’errada abans de recórrer a l’última possibilitat citada. 7-
a) En els casos previstos en l’apartat anterior d’aquesta secció, l’autoritat competent, sense prejudici de la comunicació al ministeri competent en matèria de sanitat, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’explotació, centre o organisme d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses així com dels motius d’aquestes decisions. Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients, ha d’intentar, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició. Quan els controls previstos en l’apartat anterior permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents del altres estats membres de la Unió Europea. Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades: - enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, de verificar el fets concernits, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar els controls de l’explotació, del centre, de l’organisme, del mercat autoritzats o de la regió d’origen; La Comissió Europea mitjançant el Subgrup Veterinari informa l’autoritat competent de les seves conclusions. En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país d’expedició, a demanda del país de destinació, ha d’intensificar els controls dels animals o dels seus productes procedents de l’explotació o centre autoritzat o de la regió concernida i, si es tracta de motius greus de salut animal o de salubritat, suspendre el lliurament de certificats o documents de transport. El país de destinació pot, per la seva part, intensificar els controls referents als animals i els seus productes de la mateixa procedència. La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius, dels animals vius o dels seus productes procedents de l’explotació o del centre, o de la regió concernits. Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.
b) El present Reglament no afecta les vies de recurs previstes en l’ordenament jurídic andorrà i particularment les previstes en la Llei del Codi de l’Administració, de 29 de març de 1989, contra les decisions de l’autoritat competent i el tràmit a seguir. Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició. Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i els terminis per presentar els recursos mencionats. Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord, en un termini d’un mes com a màxim, poden sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les eventuals anàlisis. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.
c) Les despeses relatives a la reexpedició, a l’apletament, a l’embargament dels animals i si escau al seu sacrifici o destrucció, van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de qui tingui a càrrec els animals o els productes. Secció B: registres i inspeccions 1- Tots els agents establerts al Principat d’Andorra que efectuïn intercanvis comunitaris d’animals vius i dels seus productes han de:
a) Inscriure’s, prèviament segons correspongui, en els registres oficials establerts a aquest efecte pel ministeri encarregat de l’agricultura i/o pel ministeri encarregat del comerç.
b) Dur un registre en el qual es mencionin els lliuraments i, pels destinataris previstos en l’article 8, secció A, 1.b.3), la destinació ulterior dels animals o productes. Aquest registre s’ha de conservar durant un termini no inferior a 5 anys. 2- Els serveis veterinaris oficials, en col·laboració amb agents d’altres serveis expressament habilitats per a aquesta finalitat, han d’efectuar en particular:
a) Inspeccions d’explotacions, instal·lacions, mitjans de transport i procediments emprats per al marcatge i la identificació dels animals.
b) En el cas d’animals i dels seus productes, els controls del compliment per part del personal de l’explotació, centre o organisme, dels requisits prevists en el present Reglament.
c) La presa de mostres dels:
1. Animals existents amb destinació a la venda, posats en circulació o transport.
2. Productes existents amb destinació a l’emmagatzematge a la venda, posats en circulació o transport. L’examen del material documental i informàtic necessari per als controls derivats de l’aplicació del present Reglament. 3- Les explotacions, centres o organismes controlats han de col·laborar amb l’autoritat competent per al compliment de les comeses citades. Article 9 1- En el cas de moviments temporals transfronterers d’animals vius de les espècies bovina, ovina, cabruna i equina, el veterinari oficial del país d’origen:
a) Ha d’informar, amb 48 hores d’antelació, el veterinari oficial del país de destí, de la sortida dels animals.
b) Ha de fer l’examen dels animals en el termini de 48 hores abans de la seva sortida, i els animals mencionats han d’anar correctament identificats.
c) Ha d’expedir un certificat, segons el model establert en el Subgrup Veterinari; mentre no s’aprovi són aplicables els documents actualment vigents. 2- En el supòsit descrit en l’apartat anterior el veterinari oficial del país de destinació ha d’efectuar el control dels animals des de la seva introducció, per tal d’examinar-ne la conformitat segons les normes previstes. 3- Durant tot el moviment temporal transfronterer de les espècies indicades en l’apartat 1, els animals han de romandre sota control duaner. 4- El titular dels animals subjectes a moviments temporals transfronterers, en una declaració escrita, ha de:
a) Acceptar ajustar-se a totes les mesures adoptades en aplicació de les disposicions previstes i qualsevol altra mesura establerta en l’àmbit local, de la mateixa manera que qualsevol titular originari d’un estat membre o del Principat d’Andorra.
b) Pagar els costos dels controls que resultin de l’aplicació dels apartats anteriors.
c) Col·laborar per a la realització dels controls duaners o veterinaris requerits per les autoritats oficials tant del país d’expedició com del país de destinació. 5- En el cas d’aparició de malalties que puguin afectar aquest moviment temporal transfronterer, les mesures adequades s’han d’adoptar de comú acord entre les autoritats veterinàries competents. 6- Les autoritats veterinàries competents han d’examinar la qüestió de les possibles despeses que, en cas necessari, donen lloc a la decisió corresponent del Subgrup Veterinari. 7- Els moviments transfonterers estacionals d’animals bovins procedents de Merens-les Vals es regeixen pel que disposa el Reglament de data 24 de maig del 1995, sense perjudici de l’aplicació del present article, els preceptes del qual prevalen sobre els d’aquest Reglament en tot allò que siguin incompatibles.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Capítol II. Control veterinari dels intercanvis de productes alimentaris d’origen animal destinats al consum humà
Article 12 Secció A: controls a destinació 1- L’autoritat competent aplica les mesures de control següents:
a) Efectuar en els establiments de destinació dels productes un control per sondeig de caràcter no discriminatori, del compliment dels requisits establerts en l’apartat 2 de l’article 10, amb la possibilitat de procedir en aquests casos a la presa de mostres. A més, quan l’autoritat competent disposi d’informació que li permeti suposar que es cometen infraccions, es poden efectuar controls durant el transport de les mercaderies, inclosos els controls de conformitat dels vehicles o mitjans de transport encara que les mercaderies vagin destinades a un altre estat membre.
b) En els casos en què els productes definits en l’apartat 2 de l’article 3 originaris d’un estat membre que vagin destinats: - a un establiment que estigui sota la responsabilitat d’un veterinari oficial, aquest s’ha d’assegurar que l’establiment només admet aquests productes si compleixen els requisits referents a les marques d’identificació i als documents d’acompanyament comercial, segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10 o en els casos dels productes per als quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari, les exigències previstes en la legislació vigent al Principat en matèria d’higiene i control dels aliments i en particular que vagin acompanyats de l’original d’un certificat de salubritat emès per l’autoritat competent del lloc de procedència. - a un intermediari autoritzat que procedeixi a un fraccionament dels lots o les partides o a una empresa comercial amb múltiples sucursals o a qualsevol establiment que no estigui sotmès a un control permanent, aquests estan obligats abans de qualsevol fraccionament o comercialització a verificar les marques, certificats o documents d’acompanyament comercial i a comunicar qualsevol mancança o qualsevol altra anomalia a l’autoritat competent. - a d’altres destinataris, en particular en cas de descàrregues parcials durant el transport, els lots o les partides han d’anar acompanyats dels originals dels certificats o documents d’acompanyament comercial, segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10. Les garanties que han de facilitar els establiments destinataris als quals es refereixen els paràgrafs
a) i
b) es determinen mitjançant un compromís signat amb l’autoritat competent durant el registre previ previst en la secció B del present article. L’autoritat competent verifica mitjançant controls per sondeig el compliment d’aquestes garanties. 2- Sense perjudici de l’establert en l’article 11, els productes pels quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari han de procedir d’establiments que respectin les exigències previstes en l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra i particularment la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments. L’estat membre d’origen s’ha d’assegurar que aquests productes compleixin els requisits anteriorment esmentats. 3- Si en efectuar un control al lloc de destinació del lliurament o durant el transport de les mercaderies, l’autoritat competent constata:
a) la presència d’agents responsables d’alguna de les malalties enumerades en l’annex III.1, d’una zoonosi o qualsevol altra causa susceptible de constituir un perill per a la salut animal o la salut pública o que els productes provenen d’una regió contaminada per una malaltia epizoòtica, l’autoritat competent ha d’ordenar la destrucció dels lots o partides o qualsevol altre ús previst en l’ordenament jurídic nacional i particularment en la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, excepte per als aspectes de policia sanitària, si es tracta de productes sotmesos a algun dels tractaments mencionats al capítol III del títol X. Les despeses associades a la destrucció del lot o partida van a càrrec de l’expedidor o del seu representant al Principat d’Andorra. L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions. L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.
b) que les mercaderies no compleixen els requisits previstos en aquest Reglament o en la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, l’autoritat competent pot deixar a l’expedidor o al seu representant al Principat d’Andorra i sempre que les condicions de policia sanitària ho permetin, triar entre: - la destrucció de les mercaderies o - la seva utilització per a d’altres finalitats, inclosa la seva reexpedició al lloc de procedència, amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent de l’establiment d’origen. Altrament i en cas de mancances dels certificats o dels documents d’acompanyament comercial, s’he de deixar un període de regularització abans de recórrer a aquesta darrera possibilitat. 4-
a) En els casos previstos en l’apartat 3 d’aquesta Secció l’autoritat competent, sense perjudici de la comunicació al ministeri encarregat de l’agricultura, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’establiment d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses, així com dels motius d’aquestes decisions. Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients intenta, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició. Quan els controls previstos en l’apartat 3 d’aquesta Secció permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents dels altres estats membres de la Unió Europea. Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades: - enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, verificar el fets de l’establiment concernit, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar la presa de mostres de la producció de l’establiment concernit; La Comissió Europea, mitjançant el Subgrup Veterinari, informa l’autoritat competent de les seves conclusions. Quan aquestes mesures es prenen per mancances repetides d’un mateix establiment, les despeses ocasionades per l’aplicació del paràgraf anterior es poden imputar a l’establiment en qüestió. En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país destinatari pot per part seva intensificar els controls dels productes procedents de l’establiment mencionat. La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius dels productes procedents de l’establiment concernit. Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.
b) El present Reglament no afecta les vies de recurs previstes en l’ordenament jurídic andorrà i particularment les previstes en la Llei del Codi de l’Administració, de 29 de març de 1989, contra les decisions de l’autoritat competent i el tràmit a seguir. Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició. Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i terminis per presentar els recursos mencionats. Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord poden, en un termini d’un mes com a màxim, sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les anàlisis eventuals. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.
c) Les despeses relatives a la reexpedició, a l’emmagatzematge, a la utilització per a d’altres fins o a la seva destrucció van a càrrec de l’establiment destinatari. Secció B: autoritzacions i registres 1- Els operadors nacionals que rebin productes procedents d’un estat membre o que procedeixin al fraccionament complet d’un lot o partida d’aquests productes:
a) estan subjectes a disposar prèviament de l’autorització sanitària atorgada per l’autoritat competent i, si escau, a inscriure’s al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.
b) han de dur un registre en el qual es consignin aquests lliuraments.
c) estan obligats, a petició de l’autoritat competent, a comunicar l’arribada de productes procedents d’un estat membre, en la mesura necessària per efectuar els controls previstos en l’apartat 1 de la secció A.
d) han de conservar, almenys durant 1 any, els certificats sanitaris o els documents d’acompanyament comercial segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10, per tal de poder-los presentar a l’autoritat competent sempre que aquesta els sol·liciti. 2- L’autoritat competent ha de garantir que els agents dels serveis veterinaris, en col·laboració, si escau, amb el personal d’altres serveis habilitats per a aquesta finalitat, puguin en particular: - efectuar inspeccions dels locals, oficines, laboratoris, instal·lacions, mitjans de transport, equipaments i materials, dels productes de neteja i manteniment, dels processos i tractaments utilitzats per a la producció o el tractament del productes alimentaris, així com del marcatge, l’etiquetatge i la presentació d’aquests productes. - portar a terme controls sobre el compliment, per part del personal, de les exigències establertes en el present Reglament. - prendre mostres dels productes existents, destinats a l’emmagatzematge o a la venda, posats en circulació o transportats. - examinar el material documental o informàtic necessari per als controls derivats de les mesures adoptades segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10. Per això, es requereix als establiments controlats la col·laboració necessària per a l’exercici de les seves funcions.
a) Efectuar en els establiments de destinació dels productes un control per sondeig de caràcter no discriminatori, del compliment dels requisits establerts en l’apartat 2 de l’article 10, amb la possibilitat de procedir en aquests casos a la presa de mostres. A més, quan l’autoritat competent disposi d’informació que li permeti suposar que es cometen infraccions, es poden efectuar controls durant el transport de les mercaderies, inclosos els controls de conformitat dels vehicles o mitjans de transport encara que les mercaderies vagin destinades a un altre estat membre.
b) En els casos en què els productes definits en l’apartat 2 de l’article 3 originaris d’un estat membre que vagin destinats: - a un establiment que estigui sota la responsabilitat d’un veterinari oficial, aquest s’ha d’assegurar que l’establiment només admet aquests productes si compleixen els requisits referents a les marques d’identificació i als documents d’acompanyament comercial, segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10 o en els casos dels productes per als quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari, les exigències previstes en la legislació vigent al Principat en matèria d’higiene i control dels aliments i en particular que vagin acompanyats de l’original d’un certificat de salubritat emès per l’autoritat competent del lloc de procedència. - a un intermediari autoritzat que procedeixi a un fraccionament dels lots o les partides o a una empresa comercial amb múltiples sucursals o a qualsevol establiment que no estigui sotmès a un control permanent, aquests estan obligats abans de qualsevol fraccionament o comercialització a verificar les marques, certificats o documents d’acompanyament comercial i a comunicar qualsevol mancança o qualsevol altra anomalia a l’autoritat competent. - a d’altres destinataris, en particular en cas de descàrregues parcials durant el transport, els lots o les partides han d’anar acompanyats dels originals dels certificats o documents d’acompanyament comercial, segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10. Les garanties que han de facilitar els establiments destinataris als quals es refereixen els paràgrafs
a) i
b) es determinen mitjançant un compromís signat amb l’autoritat competent durant el registre previ previst en la secció B del present article. L’autoritat competent verifica mitjançant controls per sondeig el compliment d’aquestes garanties. 2- Sense perjudici de l’establert en l’article 11, els productes pels quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari han de procedir d’establiments que respectin les exigències previstes en l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra i particularment la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments. L’estat membre d’origen s’ha d’assegurar que aquests productes compleixin els requisits anteriorment esmentats. 3- Si en efectuar un control al lloc de destinació del lliurament o durant el transport de les mercaderies, l’autoritat competent constata:
a) la presència d’agents responsables d’alguna de les malalties enumerades en l’annex III.1, d’una zoonosi o qualsevol altra causa susceptible de constituir un perill per a la salut animal o la salut pública o que els productes provenen d’una regió contaminada per una malaltia epizoòtica, l’autoritat competent ha d’ordenar la destrucció dels lots o partides o qualsevol altre ús previst en l’ordenament jurídic nacional i particularment en la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, excepte per als aspectes de policia sanitària, si es tracta de productes sotmesos a algun dels tractaments mencionats al capítol III del títol X. Les despeses associades a la destrucció del lot o partida van a càrrec de l’expedidor o del seu representant al Principat d’Andorra. L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions. L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.
b) que les mercaderies no compleixen els requisits previstos en aquest Reglament o en la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, l’autoritat competent pot deixar a l’expedidor o al seu representant al Principat d’Andorra i sempre que les condicions de policia sanitària ho permetin, triar entre: - la destrucció de les mercaderies o - la seva utilització per a d’altres finalitats, inclosa la seva reexpedició al lloc de procedència, amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent de l’establiment d’origen. Altrament i en cas de mancances dels certificats o dels documents d’acompanyament comercial, s’he de deixar un període de regularització abans de recórrer a aquesta darrera possibilitat. 4-
a) En els casos previstos en l’apartat 3 d’aquesta Secció l’autoritat competent, sense perjudici de la comunicació al ministeri encarregat de l’agricultura, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’establiment d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses, així com dels motius d’aquestes decisions. Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients intenta, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició. Quan els controls previstos en l’apartat 3 d’aquesta Secció permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents dels altres estats membres de la Unió Europea. Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades: - enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, verificar el fets de l’establiment concernit, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar la presa de mostres de la producció de l’establiment concernit; La Comissió Europea, mitjançant el Subgrup Veterinari, informa l’autoritat competent de les seves conclusions. Quan aquestes mesures es prenen per mancances repetides d’un mateix establiment, les despeses ocasionades per l’aplicació del paràgraf anterior es poden imputar a l’establiment en qüestió. En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país destinatari pot per part seva intensificar els controls dels productes procedents de l’establiment mencionat. La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius dels productes procedents de l’establiment concernit. Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.
b) El present Reglament no afecta les vies de recurs previstes en l’ordenament jurídic andorrà i particularment les previstes en la Llei del Codi de l’Administració, de 29 de març de 1989, contra les decisions de l’autoritat competent i el tràmit a seguir. Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició. Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i terminis per presentar els recursos mencionats. Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord poden, en un termini d’un mes com a màxim, sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les anàlisis eventuals. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.
c) Les despeses relatives a la reexpedició, a l’emmagatzematge, a la utilització per a d’altres fins o a la seva destrucció van a càrrec de l’establiment destinatari. Secció B: autoritzacions i registres 1- Els operadors nacionals que rebin productes procedents d’un estat membre o que procedeixin al fraccionament complet d’un lot o partida d’aquests productes:
a) estan subjectes a disposar prèviament de l’autorització sanitària atorgada per l’autoritat competent i, si escau, a inscriure’s al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.
b) han de dur un registre en el qual es consignin aquests lliuraments.
c) estan obligats, a petició de l’autoritat competent, a comunicar l’arribada de productes procedents d’un estat membre, en la mesura necessària per efectuar els controls previstos en l’apartat 1 de la secció A.
d) han de conservar, almenys durant 1 any, els certificats sanitaris o els documents d’acompanyament comercial segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10, per tal de poder-los presentar a l’autoritat competent sempre que aquesta els sol·liciti. 2- L’autoritat competent ha de garantir que els agents dels serveis veterinaris, en col·laboració, si escau, amb el personal d’altres serveis habilitats per a aquesta finalitat, puguin en particular: - efectuar inspeccions dels locals, oficines, laboratoris, instal·lacions, mitjans de transport, equipaments i materials, dels productes de neteja i manteniment, dels processos i tractaments utilitzats per a la producció o el tractament del productes alimentaris, així com del marcatge, l’etiquetatge i la presentació d’aquests productes. - portar a terme controls sobre el compliment, per part del personal, de les exigències establertes en el present Reglament. - prendre mostres dels productes existents, destinats a l’emmagatzematge o a la venda, posats en circulació o transportats. - examinar el material documental o informàtic necessari per als controls derivats de les mesures adoptades segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10. Per això, es requereix als establiments controlats la col·laboració necessària per a l’exercici de les seves funcions.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Capítol III. Certificacions
Article 12 bis Respecte a l’expedició dels certificats referents a animals vius i als seus productes, s’han d’observar les regles següents:
a) Als efectes del que disposa el present article s’entén per:
1. Normativa veterinària: els preceptes inclosos en el present Reglament.
2. Agent certificador: el veterinari oficial o qualsevol altre veterinari habilitat de forma expressa per l’autoritat competent per firmar certificats o documents d’acompanyament exigits per la normativa veterinària.
b) Els agents certificadors han de complir les normes següents:
1. Tenir un coneixement satisfactori de la normativa veterinària aplicable als animals o productes que hagin de certificar, així com els procediments, proves o exàmens que s’han d’efectuar abans de la certificació.
2. No certificar res que quedi fora dels seus coneixements personals o que no puguin comprovar .
3. Abstenir-se de firmar certificats no emplenats o incomplets o referits a animals o productes que no hagin inspeccionat, a menys que es fonamentin en dades: A) Acreditades de conformitat amb els apartats anteriors per una altra persona que actuï sota control del mencionat veterinari, sempre que pugui verificar l’exactitud de les dades mencionades. B) Obtinguts en el marc de programes de vigilància, en referència a mecanismes de garantia qualitativa o oficialment reconeguts o mitjançant un sistema de vigilància epidemiològic quan estigui autoritzat de conformitat amb la normativa vigent. C) Basats en altres certificats expedits per un altre agent certificador.
4. Actuar amb imparcialitat i no tenir interessos financers directes amb els animals o productes que hagin de certificar o en les explotacions o establiments d’on procedeixin.
5. Arxivar les còpies de tots els certificats expedits i, si escau, dels que van servir de base per expedir-los, conservant-los com a mínim un període de 3 anys.
c) Per garantir el compliment del que disposa l’apartat anterior, l’autoritat competent: A) Estableix el sistema de formació i informació permanent dels agents certificadors que els permeti tenir coneixement de les especificacions que certifiquen. B) Practicar els controls aleatoris de l’actuació dels agents certificadors per comprovar si compleixen les obligacions establertes a l’article anterior. C) Verificar periòdicament la idoneïtat dels documents expedits i l’arxiu de les còpies, que s’han de conservar com a mínim un període de 3 anys.
d) El Principat d’Andorra ha d’aprovar un registre d’agents certificadors que ha de ser administrat pel ministeri encarregat de l’agricultura, en el cas dels agents certificadors d’animals vius i explotacions, i pel ministeri encarregat de la salut en el cas dels agents certificadors dels productes, i dels establiments.
e) L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures de control necessàries per impedir l’expedició de certificats falsos o de certificats que poden portar a error, així com la producció fraudulenta o la utilització de certificats suposadament expedits als efectes de la normativa veterinària vigent.
f) Sense perjudici de possibles accions i sancions penals, en el cas d’expedició de certificacions falses o inexactes, les autoritats competents han d’imposar sancions administratives establertes per les normes de règim disciplinari o, si escau, les que corresponguin conforme al procediment sancionador aplicable, adoptant les mesures provisionals que prevegin les dites normes. Les autoritats competents poden acordar la suspensió cautelar de l’exercici de l’activitat de l’agent certificador, durant la instrucció del procediment sancionador.
g) Els certificats han d’expedir-se en català, llengua oficial del Principat d’Andorra, i en una de les llengües oficials del país de destinació. Annex III.1 Llista de malalties o epizoòties subjectes a mesures obligatòries d’urgència, amb restriccions territorials (Principat d’Andorra, estats membres de la Unió Europea o les seves regions o zones)
1. Febre aftosa
2. Pesta porcina clàssica
3. Pesta porcina africana
4. Malaltia vesicular del porc
5. Malaltia de Newcastle
6. Pesta bovina
7. Pesta dels petits ruminants
8. Estomatitis vesicular
9. Llengua blava (febre catarral ovina)
10. Pesta equina
11. Encefalomielitis viral equina
12. Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen)
13. Pesta aviar
14. Verola ovina i cabruna
15. Dermatosi nodular contagiosa
16. Febre de la vall del Rift
17. Peripneumònia contagiosa bovina
18. Necrosi hematopoiètica infecciosa
19. Encefalopatia espongiforme bovina Títol IV- Assistència mútua i coordinació amb la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea Capítol I. Principis generals Capítol II. Assistència mútua i col·laboració per assegurar l‘aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica
a) Als efectes del que disposa el present article s’entén per:
1. Normativa veterinària: els preceptes inclosos en el present Reglament.
2. Agent certificador: el veterinari oficial o qualsevol altre veterinari habilitat de forma expressa per l’autoritat competent per firmar certificats o documents d’acompanyament exigits per la normativa veterinària.
b) Els agents certificadors han de complir les normes següents:
1. Tenir un coneixement satisfactori de la normativa veterinària aplicable als animals o productes que hagin de certificar, així com els procediments, proves o exàmens que s’han d’efectuar abans de la certificació.
2. No certificar res que quedi fora dels seus coneixements personals o que no puguin comprovar .
3. Abstenir-se de firmar certificats no emplenats o incomplets o referits a animals o productes que no hagin inspeccionat, a menys que es fonamentin en dades: A) Acreditades de conformitat amb els apartats anteriors per una altra persona que actuï sota control del mencionat veterinari, sempre que pugui verificar l’exactitud de les dades mencionades. B) Obtinguts en el marc de programes de vigilància, en referència a mecanismes de garantia qualitativa o oficialment reconeguts o mitjançant un sistema de vigilància epidemiològic quan estigui autoritzat de conformitat amb la normativa vigent. C) Basats en altres certificats expedits per un altre agent certificador.
4. Actuar amb imparcialitat i no tenir interessos financers directes amb els animals o productes que hagin de certificar o en les explotacions o establiments d’on procedeixin.
5. Arxivar les còpies de tots els certificats expedits i, si escau, dels que van servir de base per expedir-los, conservant-los com a mínim un període de 3 anys.
c) Per garantir el compliment del que disposa l’apartat anterior, l’autoritat competent: A) Estableix el sistema de formació i informació permanent dels agents certificadors que els permeti tenir coneixement de les especificacions que certifiquen. B) Practicar els controls aleatoris de l’actuació dels agents certificadors per comprovar si compleixen les obligacions establertes a l’article anterior. C) Verificar periòdicament la idoneïtat dels documents expedits i l’arxiu de les còpies, que s’han de conservar com a mínim un període de 3 anys.
d) El Principat d’Andorra ha d’aprovar un registre d’agents certificadors que ha de ser administrat pel ministeri encarregat de l’agricultura, en el cas dels agents certificadors d’animals vius i explotacions, i pel ministeri encarregat de la salut en el cas dels agents certificadors dels productes, i dels establiments.
e) L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures de control necessàries per impedir l’expedició de certificats falsos o de certificats que poden portar a error, així com la producció fraudulenta o la utilització de certificats suposadament expedits als efectes de la normativa veterinària vigent.
f) Sense perjudici de possibles accions i sancions penals, en el cas d’expedició de certificacions falses o inexactes, les autoritats competents han d’imposar sancions administratives establertes per les normes de règim disciplinari o, si escau, les que corresponguin conforme al procediment sancionador aplicable, adoptant les mesures provisionals que prevegin les dites normes. Les autoritats competents poden acordar la suspensió cautelar de l’exercici de l’activitat de l’agent certificador, durant la instrucció del procediment sancionador.
g) Els certificats han d’expedir-se en català, llengua oficial del Principat d’Andorra, i en una de les llengües oficials del país de destinació. Annex III.1 Llista de malalties o epizoòties subjectes a mesures obligatòries d’urgència, amb restriccions territorials (Principat d’Andorra, estats membres de la Unió Europea o les seves regions o zones)
1. Febre aftosa
2. Pesta porcina clàssica
3. Pesta porcina africana
4. Malaltia vesicular del porc
5. Malaltia de Newcastle
6. Pesta bovina
7. Pesta dels petits ruminants
8. Estomatitis vesicular
9. Llengua blava (febre catarral ovina)
10. Pesta equina
11. Encefalomielitis viral equina
12. Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen)
13. Pesta aviar
14. Verola ovina i cabruna
15. Dermatosi nodular contagiosa
16. Febre de la vall del Rift
17. Peripneumònia contagiosa bovina
18. Necrosi hematopoiètica infecciosa
19. Encefalopatia espongiforme bovina Títol IV- Assistència mútua i coordinació amb la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea Capítol I. Principis generals Capítol II. Assistència mútua i col·laboració per assegurar l‘aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 14 Als efectes del present capítol s’entén per:
a) “Legislació veterinària“: el conjunt de disposicions adoptades per aplicar la legislació comunitària, sempre que s’hagi transposat a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra que regula la sanitat animal, la salut pública pel que fa al sector veterinari, la inspecció sanitària dels animals, carns i altres productes d’origen animal, així com la protecció d’animals.
b) “Legislació zootècnica“: el conjunt de disposicions de la Unió Europea, ja transposades a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra, adoptades per aplicar la normativa comunitària en matèria de zootècnia.
c) “Autoritat requeridora“: l’autoritat central competent d’un estat membre de la Unió Europea i, al Principat d’Andorra, el ministeri encarregat de l’agricultura i el ministeri encarregat de la salut dins l’àmbit de les seves competències, a l’efecte de formular una demanda d’assistència al Principat o a un estat membre de la Unió Europea.
d) “Autoritat requerida“: l’autoritat central competent d’un estat membre de la Unió Europea i, al Principat d’Andorra, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat, dins l’àmbit de les seves competències respectives, quan s’adreci una demanda d’assistència al Principat d’Andorra o, a través seu, a un estat membre. Article 15 1- Mitjançant una petició degudament motivada de l’autoritat central competent del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la Unió Europea, l’autoritat requerida:
a) Comunica a l’autoritat requeridora totes les informacions, certificats, documents, còpies certificades de què disposi o que obtingui i que puguin permetre la verificació del compliment de les disposicions previstes per les legislacions veterinària i zootècnica.
b) Procedeix a requerir la realització de les investigacions necessàries sobre la veracitat dels fets indicats per l’autoritat requeridora i li comunica el resultat de les investigacions efectuades, incloses les que consideren informacions necessàries. 2- A petició de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida li ha de notificar tots els actes o les decisions que emanen dels òrgans competents i que es refereixin a l’aplicació de la legislació veterinària i zootècnica. 3- Les peticions de notificació que mencionen l’objecte de l’acte o de la decisió que hagi de notificar han d’anar acompanyades, a petició de l’autoritat requerida, d’una traducció en català. 4- A instàncies de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida procedeix a exercir o reforçar la vigilància a la zona on se sospitin irregularitats, en particular:
a) els establiments
b) els llocs on s’estableixin dipòsits de mercaderies
c) els moviments de mercaderies declarats
d) els mitjans de transport 5- A instàncies de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida li comunica, en concret mitjançant informes i altres documents, o les seves còpies certificades, compulsades o extractes, totes les dades adequades de les quals disposi o que obtingui, relatives a les instal·lacions efectivament comprovades, les quals l’autoritat requeridora consideri que puguin ser contràries a les legislacions veterinària i zootècnica. 6- Pot haver-hi col·laboració espontània amb les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i, per tant, sense necessitat de sol·licitud prèvia per part seva, quan el ministeri encarregat de l’agricultura ho estimi convenient per al compliment de les legislacions veterinària o zootècnica, sempre que així ho acordi el Subgrup Veterinari. 7- En aquest cas, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat:
a) Exerceixen les funcions de vigilància a les quals es refereix l’apartat 4 anterior.
b) Comuniquen al més aviat possible a les autoritats competents de la resta d’estats de la Unió Europea afectats, mitjançant informes i altres documents, o les seves còpies certificades, compulsades o extractes, totes les dades de les quals disposin, relatives a les operacions que siguin, o que els ho semblin, contràries a les legislacions veterinària o zootècnica, i en particular, als mitjans o mètodes emprats per executar aquestes operacions. Article 16 Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat comuniquen a la Comissió Europea, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari, tan aviat com arribi a les seves mans:
a) Tota la informació que considerin útil referent a: - les mercaderies que hagin estat objecte, o que se suposi que ho han estat, d’operacions contràries a la legislació veterinària o zootècnica. - els mètodes i els procediments utilitzats, o que se suposi que ho han estat, per infringir aquesta legislació.
b) Tota la informació referent a insuficiències o llacunes d’aquesta legislació, que hagi permès conèixer o suposar la seva l’aplicació. Capítol III. Participació d’Andorra en el sistema de notificació de malalties dels animals Article 17 1- Quan els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat hagin verificat operacions contràries, o que semblin contràries, a les legislacions veterinària o zootècnica, i que presentin un interès particular en l’àmbit de l’espai veterinari europeu al qual s’ha incorporat el Principat d’Andorra, i especialment quan tinguin, o puguin tenir, ramificacions en algun estat membre de la Unió Europea, o quan sembli possible que s’hagin realitzat operacions similars en d’altres estats membres de la Unió Europea, s’ha d’informar dels fets a la Comissió Europea, a iniciativa pròpia o a petició seva justificada, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari, i donar-li compte de totes les informacions pertinents i, si escau, en forma de documents, còpies o extractes de documents, que siguin necessaris per al coneixement dels fets. 2- Quan les comunicacions incloses en l’apartat anterior es refereixin a casos que puguin presentar un perill per a la salut humana, i en absència d’altres mitjans de prevenció, les informacions en qüestió poden, amb contacte previ entre les parts i el Subgrup Veterinari, ser objecte d’una informació motivada. Les informacions relatives a les persones físiques o jurídiques només són objecte de les comunicacions incloses en els paràgrafs anteriors en la mesura estrictament necessària per permetre la comprovació d’operacions contràries a la legislació veterinària o zootècnica. 3- L’obligació d’assistència prevista en aquest capítol, no afecta la comunicació d’informacions o documents obtinguts per part de les autoritats competents en el marc dels poders que aquestes exerceixin a petició de l’autoritat judicial. No obstant això, pel que fa a l’assistència amb petició prèvia, aquesta comunicació s’ha d’efectuar en tots els casos en els quals l’autoritat judicial, que ha de ser consultada sobre això, ho autoritzi. 4- El que disposa el capítol no obliga a prestar assistència quan pugui comportar perjudicis a l’ordre públic o a d’altres interessos fonamentals de l’Estat. 5- Tota negativa d’assistència ha de ser motivada. 6- Les dades que en aplicació del present capítol es transmetin sota qualsevol forma han de tenir caràcter confidencial, han d’estar subjectes al secret professional i acollides sota la protecció que la legislació atorgui als informes d’igual natura. Les dades especificades en el paràgraf anterior només poden transmetre’s a aquelles persones que, dins del Principat d’Andorra, els estats membres de la Unió Europea o en el si de les institucions comunitàries, per les seves funcions, estiguin facultades per conèixer- les. Tampoc es poden utilitzar amb finalitats diferents de les que preveu el present capítol, llevat que l’autoritat que les hagi subministrat ho hagi consentit expressament i sempre que les disposicions vigents no s’oposin a aquesta transmissió o utilització. El que disposen els apartats anteriors no és obstacle per utilitzar les dades obtingudes gràcies a l’aplicació del present capítol en el marc d’accions judicials o diligències empreses com a conseqüència de l’incompliment de les legislacions veterinària o zootècnica i pel que fa a la prevenció i la investigació d’irregularitats en detriment de fons públics. L’autoritat competent de l’estat membre o del Principat que hagi subministrat les dades ha de ser informada sense demora d’aquesta utilització. 7- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de comunicar a la Comissió Europea i a la resta d’estats de la Unió Europea, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, els acords bilaterals d’assistència mútua existents entre el Principat d’Andorra i tercers països. 8- Les despeses ocasionades com a conseqüència de l’aplicació del present capítol no poden ser objecte de sol·licitud de reembossament, excepte tot allò que faci referència a dietes abonades a experts. 9- El que disposa el present capítol no afecta l’aplicació de normes relatives a l’ajuda mútua judicial en matèria penal. 10- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de realitzar la declaració oficial de malalties dels animals que figuren en els apartats
a) i
b) de l’annex IV.1 del present Reglament. Així mateix, aquests òrgans han de procedir , a efectes informatius, a realitzar una comunicació anual sobre les malalties que es recullen en l’apartat
c) del citat annex. 11- Totes les malalties recollides en el citat annex IV.1, han de ser objecte de mesures generals i específiques incloses en la normativa vigent del Principat d’Andorra. 12- Efectuada la declaració oficial de les malalties animals recollides en els apartats
a) i
b) de l’annex IV.1 del present Reglament, el ministeri encarregat de l’agricultura, a través del Subgrup Veterinari, ha de coordinar amb els estats membres de la Unió Europea i la Comissió les mesures que hagin d’adoptar-se a efectes de combatre les malalties de la llista a). A aquests efectes, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de fer la comunicació de manera immediata, un cop s’hagi produït la declaració oficial, aportant totes les dades que s’inclouen en l’annex IV.2.A. Setmanalment, s’ha d’enviar la informació que figura en l’annex IV.2.B fins a l’extinció del focus. Aquestes dades han de ser subministrades per focus individualitzats. En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i, a més, s’ha d’enviar al més aviat possible un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E. Així mateix, immediatament després de produir-se el fet, s’ha de notificar l’extinció dels focus de la malaltia emplenant el model que s’inclou en l’annex IV.2.C. 13- Efectuada la comunicació anual de les malalties recollides en l’apartat
c) de l’annex IV.1, el ministeri encarregat de l’agricultura, abans del 15 de febrer de cada any, ho ha de notificar a l’Oficina Internacional d’Epizoòties. Aquestes notificacions han de contenir la informació requerida pel qüestionari que anualment remet l’Oficina Internacional d’Epizoòties al ministeri encarregat de l’agricultura. Article 18 El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar directament a la Comissió de la Unió Europea i als estats membres de la Unió Europea seguint el procediment que acordi el Subgrup Veterinari:
a) Abans de 24 hores:
1. El focus primari de les malalties que figuren en l’apartat
a) de l’annex IV.1 que s’hagin declarat dins el territori del Principat d’Andorra.
2. La supressió, després de l’extinció de l’últim focus, de les restriccions que s’hagin aplicat com a resultat de l’aparició de malalties que figuren en l’apartat
a) de l’annex IV.1
b) El primer dia laborable de cada setmana: els focus secundaris de les malalties que figuren en l’apartat
a) de l’annex IV.1 que s’hagin declarat en territori del Principat d’Andorra. La notificació comprèn la setmana que acaba a mitja nit del diumenge precedent a la notificació. Aquestes notificacions han d’incloure les informacions que figuren en l’annex IV.2 del present Reglament, que s’ha de transmetre per tèlex, o per qualsevol altre mitjà de comunicació de conformitat amb el que acordi el Subgrup Veterinari. En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada en el transcurs de les 24 hores següents a l’aparició del focus s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i a més s’ha d’enviar, al més aviat possible, un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E. Article 19 El Subgrup Veterinari ha de determinar els mecanismes a través dels quals els estats membres de la Unió Europea i la Comissió Europea ha de posar en coneixement de les autoritats del Principat, l’existència de malalties i les dades que el Principat d’Andorra s’obliga a comunicar- los en el present capítol. Annex IV.1 Malalties a declarar
a) Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea i el Principat d’Andorra: - Febre aftosa - Pesta bovina - Peripneumònia contagiosa bovina - Llengua blava (febre catarral ovina) - Malaltia vesicular del porc - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen) - Pesta aviar - Malaltia de Newcastle - Pesta equina - Estomatitis vesicular - Pesta dels petits remugants - Febre de la vall del Rift - Dermatosi nodular contagiosa - Verola ovina i verola cabruna - Necrosi hematopoiètica infecciosa - Encefalopatia espongiforme bovina
b) Altres malalties de declaració obligatòria en el Principat - Carboncle bacteridià - Ràbia - Brucel·losi - Tuberculosi - Leucosi enzoòtica bovina - Epididimitis contagiosa del marrà - Agalàxia contagiosa - Prurigen lumbar (scrapie) - Durina - Encefalomielitis equina en totes les seves varietats - Anèmia infecciosa equina - Borm - Triquinosi - Mal roig - Psitacosi - Malaltia hemorràgica epizoòtica dels cérvols - Varroasi - Loque americana - Anèmia infecciosa dels salmons - Septicèmia hemorràgica viral - Bonamiosi (Bonamia ostrae) - Marteiliosi (Marteilia refringes i Marteilia sidneyi) - Haplosporidiosi (Haplosporidium nelsoni, Haplosporidium costale) - Perkinsosi (Perkinsus marinus, Perkinsus olseni) - Microquitosi (Microkytos mackini, Microkytos roughleyi) - Iridovirosi (Oyster Velar Virus)]
c) Malalties objecte de comunicació anual: Les malalties incloses en la llista B de l’Oficina Internacional d’Epizoòties que no es relacionen a les llistes A i B del present annex, són les següents: - Malaltia d‘Aujeszky - Equinococosi, hidatidosi - Cowdriosi (heartwater) - Leptospirosi - Febre Q - Paratuberculosi - Miasi per Cochliomyia hominivorax - Miasi per Chrysomya bezziana - Anaplasmosi bovina - Babesiosi bovina - Campilobacteriosi genital bovina - Cisticercosi bovina - Dermatofilosi - Septicèmia hemorràgica - Rinotraqueïtis infecciosa bovina / vulvovaginitis pustular infecciosa - Theileriosi - Tricomonosi - Tripanosomiasi - Febre catarral maligna - Artritis / encefalitis cabruna - Pleuropneumònia contagiosa cabruna - Avortament enzoòtic d’ovelles (Clamidiosi ovina) - Adenomatosi pulmonar ovina - Malaltia de Nairobi - Salmonel·losi (S. abortus ovis) - Maedi-Visna - Metritis contagiosa equina - Linfangitis epizoòtica - Grip equina (virus tipus A) - Piroplasmosi equina - Rinopneumònia equina - Verola equina - Arteritis viral equina - Encefalitis japonesa - Sarna equina - Surra (trypanosoma evansi) - Encefalomielitis equina veneçolana - Rinitis atròfica del porc - Cisticercosi porcina - Gastroenteritis transmissible - Síndrome disgenèsica i respiratòria porcina - Bronquitis infecciosa aviar - Laringotraqueitis infecciosa aviar - Hepatitis viral de l’ànec - Enteritis viral de l’ànec - Còlera aviar - Verola aviar - Tifus aviar (Salmonella gallinarum) - Bursitis infecciosa (malaltia de Gumboro) - Malaltia de Marek - Micoplasmosi (M. gallisepticum) - Clamidiosi aviar - Pullorosi (Salmonella pulorum) - Mixomatosi - Tularèmia - Malaltia hemorràgica viral del conill - Virèmia primaveral de la carpa - Necrosi hematopoiètica epizoòtica - Herpes virosi del salmó masou - Acariasi de les abelles - Loque europea - Nosemosi d’abelles - Leishmaniosi Annex IV.2.A Declaració de malaltia - Parròquia: - Malaltia que se sospita: - Data d’aparició del primer malalt o sospitós: - Es tracta d’un focus primari o secundari? - Número de focus: - Nombre d’explotacions afectades: - Espècies afectades: - Per a cada focus o explotació, especifiqueu les dades per explotació, en el cas que n’hi hagi diverses d’afectades per un mateix focus: - Cens de l’explotació, per espècies - Nombre d’animals afectats, per espècie - Nombre d’animals morts, per espècie - Nombre d’animals sacrificats, per espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Data de confirmació de la malaltia - Mètode diagnòstic emprat - Centre que va realitzar les proves i va donar la conformitat - Mesures de control adoptades - Distàncies a altres explotacions amb animals sensibles - Origen de la malaltia Annex IV.2.B Informació setmanal - Setmana de ..................... a - Parròquia - Malaltia diagnosticada - Focus número - Espècies afectades - Evolució del focus - Cens de les explotacions / espècies - Nombre d’animals afectats / espècies - Nombre d’animals morts / espècies - Nombre d’animals sacrificats / espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Mesures de control adoptades - Pronòstic sobre l’evolució del focus Annex IV.2.C Extinció del focus - Parròquia - Malaltia declarada - Data de declaració - Focus número - Data d’extinció - Data d’aixecament de les restriccions Annex IV.2.D Declaració de pesta porcina clàssica - Data a la qual es va començar a sospitar de l’existència de pesta porcina - Data a la qual s’ha confirmat la pesta porcina; mètodes utilitzats per a aquesta confirmació - Localització de l’explotació infectada i distància a la qual es troben les ramaderies de porcí més pròximes - Nombre de porcs per cada categoria a l’explotació - Per cada categoria, nombre de porcs en els quals s’ha comprovat l’existència de pesta porcina i grau de mortalitat de la malaltia Annex IV.2.E Informe puntualitzat de la pesta porcina clàssica - Data a la qual s’hagin matat o destruït els porcs d’explotació - En cas que s’hagin posat en marxa les excepcions previstes per la legislació, el nombre de porcs als quals s’hagi donat mort i destruït i el nombre de porcs, el sacrifici dels quals hagi estat retardat, així com el termini previst per dur a terme aquest sacrifici - Qualsevol informació que faci referència al possible origen de la malaltia o que es refereixi a l‘origen de la malaltia quan aquestes s’hagin pogut determinar Títol V- Control d’hormones i altres substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes Capítol I. Prohibició d’utilització de substàncies d’efecte hormonal i tirostàtic i substàncies beta agonistes en la cria de bestiar Article 20 1- Als efectes del present capítol, s’entén per:
a) ”Animals d’explotació”: els animals domèstics de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids, sempre que hagin estat criats en una explotació.
b) ”Tractament terapèutic”: l’administració, amb caràcter individual, a un animal d’explotació, d’una de les substàncies autoritzades amb la finalitat de tractar:
1. Un trastorn de la fecunditat, inclosa la interrupció d’una gestació no desitjada, observat arran d’un reconeixement de l’animal efectuat per un veterinari.
2. Pel que fa a les substàncies beta agonistes, la inducció de la tocòlisi en les vaques parteres i els trastorns respiratoris i la tocòlisi en els èquids criats per a altres finalitats que no siguin la producció de carn.
c) ”Tractament zootècnic”: l’administració d’una de les substàncies autoritzades, amb caràcter individual, a un animal d’explotació, per a la sincronització del cicle estral i la preparació de les donants i les receptores per a la implantació d’embrions, després d’un reconeixement de l’animal efectuat per un veterinari, sota la seva responsabilitat.
d) ”Tractament il·legal”: la utilització de substàncies i productes no autoritzats o la utilització de substàncies i productes autoritzats per a finalitats o en condicions diferents de les que estableix la legislació. Article 21 1- Queden prohibides:
a) La importació, distribució i/o comercialització d’estilbens, derivats d’estilbens, les seves sals i èsters, així com les substàncies d’efecte tirostàtic, per administrar-los a animals de totes les espècies.
b) La comercialització de substàncies beta agonistes per administrar-les a animals la carn i productes dels quals estiguin destinats al consum humà amb finalitats diferents de les que preveu el paràgraf
b) de l’article 22.
c) L’administració a animals d’explotació, per qualsevol mitjà, de substàncies d’efecte tirostàtic, estrogènic, androgènic o gestagen així com de substàncies beta agonistes.
d) La possessió en una explotació, excepte amb control oficial, dels animals especificats en l’apartat anterior, així com la posada al mercat o el sacrifici per al consum humà d’animals d’explotació que continguin les substàncies mencionades en l’apartat anterior o en els quals s’hagi observat la presència d’aquestes substàncies. S’exceptuen de l’aplicació del que disposa el paràgraf anterior, els casos en els quals es pugui demostrar que aquests animals han estat tractats de conformitat amb el que disposa el present capítol.
e) La posada al mercat de carn dels animals inclosos en l’apartat d.
f) La transformació de la carn mencionada en l’apartat e. 2- La posada en el mercat de la somatotropina bovina (BST), amb vista a la seva comercialització i administració al territori del Principat d’Andorra per a la seva utilització, per qualsevol mètode, a les vaques lleteres. .- les empreses que adquireixin o produeixin BST i les empreses autoritzades a comercialitzar aquestes substàncies han de dur un registre indicant, per ordre cronològic, les quantitats adquirides o produïdes i les quantitats venudes o utilitzades amb altres finalitats que la posada en el mercat, així com els noms de les persones a les quals s’ha venut o comprat les dites quantitats. Aquestes informacions s’han de comunicar a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·licita i en cas de registres informàtics en document imprès. .- la prohibició anteriorment esmentada no afecta la producció o la importació de BST al Principat d’Andorra amb finalitats d’exportació vers països tercers. Article 22 1- No obstant el que disposa l’article anterior, es pot autoritzar:
a) La importació, distribució i comercialització per a la seva administració, així com l’administració a animals d’explotació amb finalitats terapèutiques, d’estradiol 17 beta, testosterona, progesterona i derivats que donin fàcilment el compost inicial per hidròlisi després de la reabsorció en el lloc d’aplicació. Els medicaments veterinaris utilitzats en un tractament terapèutic, han de respondre als requisits de posada al mercat que especifiquen les normes vigents sobre comercialització, prescripció i utilització de medicaments veterinaris i només poden ser administrats a animals d’explotació clarament identificats per un veterinari i en forma d’injecció. Excepcionalment, el veterinari pot administrar-los per al tractament de la disfunció ovàrica, en forma d’espirals vaginals, excloent-ne els implants. El veterinari responsable ha de fer constar en un registre el tractament aplicat en aquests animals. En aquest registre, el veterinari ha d’anotar, com a mínim, les dades següents:
1. Natura del tractament
2. Natura dels productes autoritzats
3. Data del tractament
4. Identitat dels animals tractats El registre citat s’ha deposar a disposició dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat sempre que un d’ells ho sol·liciti.
b) La importació, distribució i comercialització per a l’administració, així com l’administració amb finalitats terapèutiques, de medicaments veterinaris autoritzats que continguin: - Trembolona alilo, per via oral o substàncies beta agonistes a èquids i animals de companyia, sempre que s’utilitzin de conformitat amb les especificacions del fabricant. - Substàncies beta agonistes, en forma d’injecció, per a la inducció de la tocòlisi en les vaques parteres. Aquesta administració l’ha d’efectuar un veterinari legalment establert en el Principat o, en el cas de medicaments veterinaris especificats en el primer guió, sota la seva responsabilitat directa. El veterinari responsable ha de fer constar aquest tractament en un registre, on ha d’anotar, com a mínim, les dades que s’especifiquen en el paràgraf
a) anterior. No obstant això, es prohibeix als titulars d’explotació que tinguin en el seu poder medicaments veterinaris que continguin substàncies beta agonistes que puguin ser utilitzades per induir la tocòlisi. 2- Tanmateix, queda prohibit, sense perjudici del que disposa el paràgraf primer del segon guió del paràgraf b), el tractament terapèutic amb aquestes substàncies dels animals de producció, inclòs el dels animals de reproducció al final de la seva vida fèrtil. Article 23 1- Sense perjudici del que disposen els apartats a),
b) i
c) del punt 1 de l’article 21, es pot autoritzar que s’administrin a animals d’explotació medicaments veterinaris d’efecte estrogènic, androgènic o gestagen autoritzats de conformitat amb la legislació que regula els medicaments veterinaris, amb fins de tractament zootècnic. Aquesta administració ha d’efectuar-la un veterinari legalment establert en el Principat a animals clarament identificats; el veterinari responsable ha de registrar el tractament de conformitat amb el que disposa el paràgraf
a) de l’article 22.1. En els casos de sincronització del cicle estral i la preparació de les donants i les receptores per a la implantació d’embrions, s’autoritza que s’efectuïn no directament per un veterinari, sinó sota la seva responsabilitat. 2- En els casos especificats en el present article, el veterinari ha d’expedir una recepta no renovable, on ha d’especificar el tractament pertinent i la quantitat de producte necessària, i anotar en un registre els productes prescrits. 3- No obstant això, es prohibeix el tractament zootècnic pel que fa als animals de producció i, en el cas d’animals de reproducció al final de la seva vida fèrtil, durant el seu període d’engreix. Article 24 1- Els productes hormonals i les substàncies beta agonistes l’administració de les quals estigui autoritzada a animals d’explotació de conformitat amb les disposicions dels articles 22 i 23, han de complir els requisits establerts en la normativa vigent en matèria d’avaluació, autorització i registre de medicaments veterinaris. 2- No obstant això, no poden autoritzar-se de conformitat amb l’apartat 1:
a) Els productes hormonals següents: - Els productes que actuïn com a dipòsit. - Els productes, el temps d’espera dels quals sigui superior a 15 dies un cop finalitzat el tractament. - Els productes: - Les condicions d’utilització dels quals no es coneguin. - Per als quals no existeixin reactius ni el material necessari en els mètodes d’anàlisi per detectar la presència de residus que sobrepassin els límits autoritzats.
b) Els medicaments veterinaris que continguin substàncies beta agonistes el temps d’espera de les quals sigui superior a 28 dies després de la finalització del tractament. Article 25 1- Per als intercanvis comunitaris, es pot autoritzar la comercialització d’animals destinats a la reproducció, o d’animals reproductors al final de la seva vida fèrtil, que durant el seu cicle de reproductors hagin estat objecte d’un dels tractaments inclosos en els articles 22 i
23. Així mateix, es pot autoritzar l’estampat del segell comunitari a la carn procedent d’aquests animals, sempre que s’hagin complert les condicions establertes en els articles 22 i 23 i els terminis d’espera mínims previstos en el segon guió del paràgraf
a) o en el paràgraf
b) de l’apartat 2 de l’article 24, o els terminis d’espera previstos en l’autorització de posada al mercat. 2- No obstant això, els intercanvis de cavalls de gran valor, en particular els cavalls de carreres, concursos, circ o destinats l’aparellament o a exposicions, inclosos els èquids registrats als quals s’hagi administrat medicaments veterinaris que continguin trembolona alilo o substàncies beta agonistes amb les finalitats indicades en l’article 22, poden tenir lloc abans que finalitzi el temps d’espera, sempre que s’hagin complert les condicions de l’administració, i la natura i la data del tractament es mencionin en el certificat o en el passaport que acompanyi els animals. 3- La carn o els productes procedents d’animals als quals s’hagi administrat substàncies d’efecte estrogènic, androgènic o gestagen o substàncies beta agonistes, de conformitat amb les disposicions excepcionals del present capítol, només poden ser llançats al mercat per al consum humà si els animals afectats haguessin estat tractats amb medicaments veterinaris que compleixin els requisits de l’article 24 i en la mesura que el temps d’espera previst s’hagi respectat abans del sacrifici dels animals. Article 26 1- Només poden importar-se els animals d’explotació o la carn o productes obtinguts a partir d’aquest tipus d’animals, quan procedeixin de països tercers que figurin en les llistes comunitàries establertes per aquest efecte i així s’hagi constatat en un punt d’inspecció fronterera, segons el que disposa el títol II. 2- No obstant això, queda prohibida la importació d’animals procedents de tercers països que figurin en les llistes mencionades en l’apartat 1 quan es tracti:
a) D’animals d’explotació als quals:
1. S’hagi administrat, per qualsevol mitjà, productes o substàncies inclosos en l’apartat
a) del punt 1 de l’article 21.
2. S’hagi administrat substàncies o productes mencionats en l’apartat
c) del punt 1 d’aquest mateix article 21, excepte si aquesta administració compleix les disposicions i els requisits previstos en els articles 22, 23 i 25 i es respecten els terminis d’espera admesos en les recomanacions internacionals.
b) De carn o productes obtinguts a partir d’animals, la importació dels quals estigui prohibida de conformitat amb el que disposa l’anterior apartat a). 3- Els animals destinats a la reproducció, els reproductors al final de la seva vida fèrtil o la seva carn, procedents de països tercers, poden ser importats sempre que reuneixin unes garanties equivalents, com a mínim, a aquelles fixades en el present capítol i que s’hagin establert d’acord amb el procediment per part del Subgrup Veterinari. 4- Els controls de les importacions procedents de països tercers s’efectuen de conformitat amb el que estableix el títol II.
a) “Legislació veterinària“: el conjunt de disposicions adoptades per aplicar la legislació comunitària, sempre que s’hagi transposat a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra que regula la sanitat animal, la salut pública pel que fa al sector veterinari, la inspecció sanitària dels animals, carns i altres productes d’origen animal, així com la protecció d’animals.
b) “Legislació zootècnica“: el conjunt de disposicions de la Unió Europea, ja transposades a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra, adoptades per aplicar la normativa comunitària en matèria de zootècnia.
c) “Autoritat requeridora“: l’autoritat central competent d’un estat membre de la Unió Europea i, al Principat d’Andorra, el ministeri encarregat de l’agricultura i el ministeri encarregat de la salut dins l’àmbit de les seves competències, a l’efecte de formular una demanda d’assistència al Principat o a un estat membre de la Unió Europea.
d) “Autoritat requerida“: l’autoritat central competent d’un estat membre de la Unió Europea i, al Principat d’Andorra, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat, dins l’àmbit de les seves competències respectives, quan s’adreci una demanda d’assistència al Principat d’Andorra o, a través seu, a un estat membre. Article 15 1- Mitjançant una petició degudament motivada de l’autoritat central competent del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la Unió Europea, l’autoritat requerida:
a) Comunica a l’autoritat requeridora totes les informacions, certificats, documents, còpies certificades de què disposi o que obtingui i que puguin permetre la verificació del compliment de les disposicions previstes per les legislacions veterinària i zootècnica.
b) Procedeix a requerir la realització de les investigacions necessàries sobre la veracitat dels fets indicats per l’autoritat requeridora i li comunica el resultat de les investigacions efectuades, incloses les que consideren informacions necessàries. 2- A petició de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida li ha de notificar tots els actes o les decisions que emanen dels òrgans competents i que es refereixin a l’aplicació de la legislació veterinària i zootècnica. 3- Les peticions de notificació que mencionen l’objecte de l’acte o de la decisió que hagi de notificar han d’anar acompanyades, a petició de l’autoritat requerida, d’una traducció en català. 4- A instàncies de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida procedeix a exercir o reforçar la vigilància a la zona on se sospitin irregularitats, en particular:
a) els establiments
b) els llocs on s’estableixin dipòsits de mercaderies
c) els moviments de mercaderies declarats
d) els mitjans de transport 5- A instàncies de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida li comunica, en concret mitjançant informes i altres documents, o les seves còpies certificades, compulsades o extractes, totes les dades adequades de les quals disposi o que obtingui, relatives a les instal·lacions efectivament comprovades, les quals l’autoritat requeridora consideri que puguin ser contràries a les legislacions veterinària i zootècnica. 6- Pot haver-hi col·laboració espontània amb les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i, per tant, sense necessitat de sol·licitud prèvia per part seva, quan el ministeri encarregat de l’agricultura ho estimi convenient per al compliment de les legislacions veterinària o zootècnica, sempre que així ho acordi el Subgrup Veterinari. 7- En aquest cas, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat:
a) Exerceixen les funcions de vigilància a les quals es refereix l’apartat 4 anterior.
b) Comuniquen al més aviat possible a les autoritats competents de la resta d’estats de la Unió Europea afectats, mitjançant informes i altres documents, o les seves còpies certificades, compulsades o extractes, totes les dades de les quals disposin, relatives a les operacions que siguin, o que els ho semblin, contràries a les legislacions veterinària o zootècnica, i en particular, als mitjans o mètodes emprats per executar aquestes operacions. Article 16 Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat comuniquen a la Comissió Europea, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari, tan aviat com arribi a les seves mans:
a) Tota la informació que considerin útil referent a: - les mercaderies que hagin estat objecte, o que se suposi que ho han estat, d’operacions contràries a la legislació veterinària o zootècnica. - els mètodes i els procediments utilitzats, o que se suposi que ho han estat, per infringir aquesta legislació.
b) Tota la informació referent a insuficiències o llacunes d’aquesta legislació, que hagi permès conèixer o suposar la seva l’aplicació. Capítol III. Participació d’Andorra en el sistema de notificació de malalties dels animals Article 17 1- Quan els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat hagin verificat operacions contràries, o que semblin contràries, a les legislacions veterinària o zootècnica, i que presentin un interès particular en l’àmbit de l’espai veterinari europeu al qual s’ha incorporat el Principat d’Andorra, i especialment quan tinguin, o puguin tenir, ramificacions en algun estat membre de la Unió Europea, o quan sembli possible que s’hagin realitzat operacions similars en d’altres estats membres de la Unió Europea, s’ha d’informar dels fets a la Comissió Europea, a iniciativa pròpia o a petició seva justificada, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari, i donar-li compte de totes les informacions pertinents i, si escau, en forma de documents, còpies o extractes de documents, que siguin necessaris per al coneixement dels fets. 2- Quan les comunicacions incloses en l’apartat anterior es refereixin a casos que puguin presentar un perill per a la salut humana, i en absència d’altres mitjans de prevenció, les informacions en qüestió poden, amb contacte previ entre les parts i el Subgrup Veterinari, ser objecte d’una informació motivada. Les informacions relatives a les persones físiques o jurídiques només són objecte de les comunicacions incloses en els paràgrafs anteriors en la mesura estrictament necessària per permetre la comprovació d’operacions contràries a la legislació veterinària o zootècnica. 3- L’obligació d’assistència prevista en aquest capítol, no afecta la comunicació d’informacions o documents obtinguts per part de les autoritats competents en el marc dels poders que aquestes exerceixin a petició de l’autoritat judicial. No obstant això, pel que fa a l’assistència amb petició prèvia, aquesta comunicació s’ha d’efectuar en tots els casos en els quals l’autoritat judicial, que ha de ser consultada sobre això, ho autoritzi. 4- El que disposa el capítol no obliga a prestar assistència quan pugui comportar perjudicis a l’ordre públic o a d’altres interessos fonamentals de l’Estat. 5- Tota negativa d’assistència ha de ser motivada. 6- Les dades que en aplicació del present capítol es transmetin sota qualsevol forma han de tenir caràcter confidencial, han d’estar subjectes al secret professional i acollides sota la protecció que la legislació atorgui als informes d’igual natura. Les dades especificades en el paràgraf anterior només poden transmetre’s a aquelles persones que, dins del Principat d’Andorra, els estats membres de la Unió Europea o en el si de les institucions comunitàries, per les seves funcions, estiguin facultades per conèixer- les. Tampoc es poden utilitzar amb finalitats diferents de les que preveu el present capítol, llevat que l’autoritat que les hagi subministrat ho hagi consentit expressament i sempre que les disposicions vigents no s’oposin a aquesta transmissió o utilització. El que disposen els apartats anteriors no és obstacle per utilitzar les dades obtingudes gràcies a l’aplicació del present capítol en el marc d’accions judicials o diligències empreses com a conseqüència de l’incompliment de les legislacions veterinària o zootècnica i pel que fa a la prevenció i la investigació d’irregularitats en detriment de fons públics. L’autoritat competent de l’estat membre o del Principat que hagi subministrat les dades ha de ser informada sense demora d’aquesta utilització. 7- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de comunicar a la Comissió Europea i a la resta d’estats de la Unió Europea, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, els acords bilaterals d’assistència mútua existents entre el Principat d’Andorra i tercers països. 8- Les despeses ocasionades com a conseqüència de l’aplicació del present capítol no poden ser objecte de sol·licitud de reembossament, excepte tot allò que faci referència a dietes abonades a experts. 9- El que disposa el present capítol no afecta l’aplicació de normes relatives a l’ajuda mútua judicial en matèria penal. 10- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de realitzar la declaració oficial de malalties dels animals que figuren en els apartats
a) i
b) de l’annex IV.1 del present Reglament. Així mateix, aquests òrgans han de procedir , a efectes informatius, a realitzar una comunicació anual sobre les malalties que es recullen en l’apartat
c) del citat annex. 11- Totes les malalties recollides en el citat annex IV.1, han de ser objecte de mesures generals i específiques incloses en la normativa vigent del Principat d’Andorra. 12- Efectuada la declaració oficial de les malalties animals recollides en els apartats
a) i
b) de l’annex IV.1 del present Reglament, el ministeri encarregat de l’agricultura, a través del Subgrup Veterinari, ha de coordinar amb els estats membres de la Unió Europea i la Comissió les mesures que hagin d’adoptar-se a efectes de combatre les malalties de la llista a). A aquests efectes, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de fer la comunicació de manera immediata, un cop s’hagi produït la declaració oficial, aportant totes les dades que s’inclouen en l’annex IV.2.A. Setmanalment, s’ha d’enviar la informació que figura en l’annex IV.2.B fins a l’extinció del focus. Aquestes dades han de ser subministrades per focus individualitzats. En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i, a més, s’ha d’enviar al més aviat possible un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E. Així mateix, immediatament després de produir-se el fet, s’ha de notificar l’extinció dels focus de la malaltia emplenant el model que s’inclou en l’annex IV.2.C. 13- Efectuada la comunicació anual de les malalties recollides en l’apartat
c) de l’annex IV.1, el ministeri encarregat de l’agricultura, abans del 15 de febrer de cada any, ho ha de notificar a l’Oficina Internacional d’Epizoòties. Aquestes notificacions han de contenir la informació requerida pel qüestionari que anualment remet l’Oficina Internacional d’Epizoòties al ministeri encarregat de l’agricultura. Article 18 El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar directament a la Comissió de la Unió Europea i als estats membres de la Unió Europea seguint el procediment que acordi el Subgrup Veterinari:
a) Abans de 24 hores:
1. El focus primari de les malalties que figuren en l’apartat
a) de l’annex IV.1 que s’hagin declarat dins el territori del Principat d’Andorra.
2. La supressió, després de l’extinció de l’últim focus, de les restriccions que s’hagin aplicat com a resultat de l’aparició de malalties que figuren en l’apartat
a) de l’annex IV.1
b) El primer dia laborable de cada setmana: els focus secundaris de les malalties que figuren en l’apartat
a) de l’annex IV.1 que s’hagin declarat en territori del Principat d’Andorra. La notificació comprèn la setmana que acaba a mitja nit del diumenge precedent a la notificació. Aquestes notificacions han d’incloure les informacions que figuren en l’annex IV.2 del present Reglament, que s’ha de transmetre per tèlex, o per qualsevol altre mitjà de comunicació de conformitat amb el que acordi el Subgrup Veterinari. En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada en el transcurs de les 24 hores següents a l’aparició del focus s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i a més s’ha d’enviar, al més aviat possible, un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E. Article 19 El Subgrup Veterinari ha de determinar els mecanismes a través dels quals els estats membres de la Unió Europea i la Comissió Europea ha de posar en coneixement de les autoritats del Principat, l’existència de malalties i les dades que el Principat d’Andorra s’obliga a comunicar- los en el present capítol. Annex IV.1 Malalties a declarar
a) Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea i el Principat d’Andorra: - Febre aftosa - Pesta bovina - Peripneumònia contagiosa bovina - Llengua blava (febre catarral ovina) - Malaltia vesicular del porc - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen) - Pesta aviar - Malaltia de Newcastle - Pesta equina - Estomatitis vesicular - Pesta dels petits remugants - Febre de la vall del Rift - Dermatosi nodular contagiosa - Verola ovina i verola cabruna - Necrosi hematopoiètica infecciosa - Encefalopatia espongiforme bovina
b) Altres malalties de declaració obligatòria en el Principat - Carboncle bacteridià - Ràbia - Brucel·losi - Tuberculosi - Leucosi enzoòtica bovina - Epididimitis contagiosa del marrà - Agalàxia contagiosa - Prurigen lumbar (scrapie) - Durina - Encefalomielitis equina en totes les seves varietats - Anèmia infecciosa equina - Borm - Triquinosi - Mal roig - Psitacosi - Malaltia hemorràgica epizoòtica dels cérvols - Varroasi - Loque americana - Anèmia infecciosa dels salmons - Septicèmia hemorràgica viral - Bonamiosi (Bonamia ostrae) - Marteiliosi (Marteilia refringes i Marteilia sidneyi) - Haplosporidiosi (Haplosporidium nelsoni, Haplosporidium costale) - Perkinsosi (Perkinsus marinus, Perkinsus olseni) - Microquitosi (Microkytos mackini, Microkytos roughleyi) - Iridovirosi (Oyster Velar Virus)]
c) Malalties objecte de comunicació anual: Les malalties incloses en la llista B de l’Oficina Internacional d’Epizoòties que no es relacionen a les llistes A i B del present annex, són les següents: - Malaltia d‘Aujeszky - Equinococosi, hidatidosi - Cowdriosi (heartwater) - Leptospirosi - Febre Q - Paratuberculosi - Miasi per Cochliomyia hominivorax - Miasi per Chrysomya bezziana - Anaplasmosi bovina - Babesiosi bovina - Campilobacteriosi genital bovina - Cisticercosi bovina - Dermatofilosi - Septicèmia hemorràgica - Rinotraqueïtis infecciosa bovina / vulvovaginitis pustular infecciosa - Theileriosi - Tricomonosi - Tripanosomiasi - Febre catarral maligna - Artritis / encefalitis cabruna - Pleuropneumònia contagiosa cabruna - Avortament enzoòtic d’ovelles (Clamidiosi ovina) - Adenomatosi pulmonar ovina - Malaltia de Nairobi - Salmonel·losi (S. abortus ovis) - Maedi-Visna - Metritis contagiosa equina - Linfangitis epizoòtica - Grip equina (virus tipus A) - Piroplasmosi equina - Rinopneumònia equina - Verola equina - Arteritis viral equina - Encefalitis japonesa - Sarna equina - Surra (trypanosoma evansi) - Encefalomielitis equina veneçolana - Rinitis atròfica del porc - Cisticercosi porcina - Gastroenteritis transmissible - Síndrome disgenèsica i respiratòria porcina - Bronquitis infecciosa aviar - Laringotraqueitis infecciosa aviar - Hepatitis viral de l’ànec - Enteritis viral de l’ànec - Còlera aviar - Verola aviar - Tifus aviar (Salmonella gallinarum) - Bursitis infecciosa (malaltia de Gumboro) - Malaltia de Marek - Micoplasmosi (M. gallisepticum) - Clamidiosi aviar - Pullorosi (Salmonella pulorum) - Mixomatosi - Tularèmia - Malaltia hemorràgica viral del conill - Virèmia primaveral de la carpa - Necrosi hematopoiètica epizoòtica - Herpes virosi del salmó masou - Acariasi de les abelles - Loque europea - Nosemosi d’abelles - Leishmaniosi Annex IV.2.A Declaració de malaltia - Parròquia: - Malaltia que se sospita: - Data d’aparició del primer malalt o sospitós: - Es tracta d’un focus primari o secundari? - Número de focus: - Nombre d’explotacions afectades: - Espècies afectades: - Per a cada focus o explotació, especifiqueu les dades per explotació, en el cas que n’hi hagi diverses d’afectades per un mateix focus: - Cens de l’explotació, per espècies - Nombre d’animals afectats, per espècie - Nombre d’animals morts, per espècie - Nombre d’animals sacrificats, per espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Data de confirmació de la malaltia - Mètode diagnòstic emprat - Centre que va realitzar les proves i va donar la conformitat - Mesures de control adoptades - Distàncies a altres explotacions amb animals sensibles - Origen de la malaltia Annex IV.2.B Informació setmanal - Setmana de ..................... a - Parròquia - Malaltia diagnosticada - Focus número - Espècies afectades - Evolució del focus - Cens de les explotacions / espècies - Nombre d’animals afectats / espècies - Nombre d’animals morts / espècies - Nombre d’animals sacrificats / espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Mesures de control adoptades - Pronòstic sobre l’evolució del focus Annex IV.2.C Extinció del focus - Parròquia - Malaltia declarada - Data de declaració - Focus número - Data d’extinció - Data d’aixecament de les restriccions Annex IV.2.D Declaració de pesta porcina clàssica - Data a la qual es va començar a sospitar de l’existència de pesta porcina - Data a la qual s’ha confirmat la pesta porcina; mètodes utilitzats per a aquesta confirmació - Localització de l’explotació infectada i distància a la qual es troben les ramaderies de porcí més pròximes - Nombre de porcs per cada categoria a l’explotació - Per cada categoria, nombre de porcs en els quals s’ha comprovat l’existència de pesta porcina i grau de mortalitat de la malaltia Annex IV.2.E Informe puntualitzat de la pesta porcina clàssica - Data a la qual s’hagin matat o destruït els porcs d’explotació - En cas que s’hagin posat en marxa les excepcions previstes per la legislació, el nombre de porcs als quals s’hagi donat mort i destruït i el nombre de porcs, el sacrifici dels quals hagi estat retardat, així com el termini previst per dur a terme aquest sacrifici - Qualsevol informació que faci referència al possible origen de la malaltia o que es refereixi a l‘origen de la malaltia quan aquestes s’hagin pogut determinar Títol V- Control d’hormones i altres substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes Capítol I. Prohibició d’utilització de substàncies d’efecte hormonal i tirostàtic i substàncies beta agonistes en la cria de bestiar Article 20 1- Als efectes del present capítol, s’entén per:
a) ”Animals d’explotació”: els animals domèstics de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids, sempre que hagin estat criats en una explotació.
b) ”Tractament terapèutic”: l’administració, amb caràcter individual, a un animal d’explotació, d’una de les substàncies autoritzades amb la finalitat de tractar:
1. Un trastorn de la fecunditat, inclosa la interrupció d’una gestació no desitjada, observat arran d’un reconeixement de l’animal efectuat per un veterinari.
2. Pel que fa a les substàncies beta agonistes, la inducció de la tocòlisi en les vaques parteres i els trastorns respiratoris i la tocòlisi en els èquids criats per a altres finalitats que no siguin la producció de carn.
c) ”Tractament zootècnic”: l’administració d’una de les substàncies autoritzades, amb caràcter individual, a un animal d’explotació, per a la sincronització del cicle estral i la preparació de les donants i les receptores per a la implantació d’embrions, després d’un reconeixement de l’animal efectuat per un veterinari, sota la seva responsabilitat.
d) ”Tractament il·legal”: la utilització de substàncies i productes no autoritzats o la utilització de substàncies i productes autoritzats per a finalitats o en condicions diferents de les que estableix la legislació. Article 21 1- Queden prohibides:
a) La importació, distribució i/o comercialització d’estilbens, derivats d’estilbens, les seves sals i èsters, així com les substàncies d’efecte tirostàtic, per administrar-los a animals de totes les espècies.
b) La comercialització de substàncies beta agonistes per administrar-les a animals la carn i productes dels quals estiguin destinats al consum humà amb finalitats diferents de les que preveu el paràgraf
b) de l’article 22.
c) L’administració a animals d’explotació, per qualsevol mitjà, de substàncies d’efecte tirostàtic, estrogènic, androgènic o gestagen així com de substàncies beta agonistes.
d) La possessió en una explotació, excepte amb control oficial, dels animals especificats en l’apartat anterior, així com la posada al mercat o el sacrifici per al consum humà d’animals d’explotació que continguin les substàncies mencionades en l’apartat anterior o en els quals s’hagi observat la presència d’aquestes substàncies. S’exceptuen de l’aplicació del que disposa el paràgraf anterior, els casos en els quals es pugui demostrar que aquests animals han estat tractats de conformitat amb el que disposa el present capítol.
e) La posada al mercat de carn dels animals inclosos en l’apartat d.
f) La transformació de la carn mencionada en l’apartat e. 2- La posada en el mercat de la somatotropina bovina (BST), amb vista a la seva comercialització i administració al territori del Principat d’Andorra per a la seva utilització, per qualsevol mètode, a les vaques lleteres. .- les empreses que adquireixin o produeixin BST i les empreses autoritzades a comercialitzar aquestes substàncies han de dur un registre indicant, per ordre cronològic, les quantitats adquirides o produïdes i les quantitats venudes o utilitzades amb altres finalitats que la posada en el mercat, així com els noms de les persones a les quals s’ha venut o comprat les dites quantitats. Aquestes informacions s’han de comunicar a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·licita i en cas de registres informàtics en document imprès. .- la prohibició anteriorment esmentada no afecta la producció o la importació de BST al Principat d’Andorra amb finalitats d’exportació vers països tercers. Article 22 1- No obstant el que disposa l’article anterior, es pot autoritzar:
a) La importació, distribució i comercialització per a la seva administració, així com l’administració a animals d’explotació amb finalitats terapèutiques, d’estradiol 17 beta, testosterona, progesterona i derivats que donin fàcilment el compost inicial per hidròlisi després de la reabsorció en el lloc d’aplicació. Els medicaments veterinaris utilitzats en un tractament terapèutic, han de respondre als requisits de posada al mercat que especifiquen les normes vigents sobre comercialització, prescripció i utilització de medicaments veterinaris i només poden ser administrats a animals d’explotació clarament identificats per un veterinari i en forma d’injecció. Excepcionalment, el veterinari pot administrar-los per al tractament de la disfunció ovàrica, en forma d’espirals vaginals, excloent-ne els implants. El veterinari responsable ha de fer constar en un registre el tractament aplicat en aquests animals. En aquest registre, el veterinari ha d’anotar, com a mínim, les dades següents:
1. Natura del tractament
2. Natura dels productes autoritzats
3. Data del tractament
4. Identitat dels animals tractats El registre citat s’ha deposar a disposició dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat sempre que un d’ells ho sol·liciti.
b) La importació, distribució i comercialització per a l’administració, així com l’administració amb finalitats terapèutiques, de medicaments veterinaris autoritzats que continguin: - Trembolona alilo, per via oral o substàncies beta agonistes a èquids i animals de companyia, sempre que s’utilitzin de conformitat amb les especificacions del fabricant. - Substàncies beta agonistes, en forma d’injecció, per a la inducció de la tocòlisi en les vaques parteres. Aquesta administració l’ha d’efectuar un veterinari legalment establert en el Principat o, en el cas de medicaments veterinaris especificats en el primer guió, sota la seva responsabilitat directa. El veterinari responsable ha de fer constar aquest tractament en un registre, on ha d’anotar, com a mínim, les dades que s’especifiquen en el paràgraf
a) anterior. No obstant això, es prohibeix als titulars d’explotació que tinguin en el seu poder medicaments veterinaris que continguin substàncies beta agonistes que puguin ser utilitzades per induir la tocòlisi. 2- Tanmateix, queda prohibit, sense perjudici del que disposa el paràgraf primer del segon guió del paràgraf b), el tractament terapèutic amb aquestes substàncies dels animals de producció, inclòs el dels animals de reproducció al final de la seva vida fèrtil. Article 23 1- Sense perjudici del que disposen els apartats a),
b) i
c) del punt 1 de l’article 21, es pot autoritzar que s’administrin a animals d’explotació medicaments veterinaris d’efecte estrogènic, androgènic o gestagen autoritzats de conformitat amb la legislació que regula els medicaments veterinaris, amb fins de tractament zootècnic. Aquesta administració ha d’efectuar-la un veterinari legalment establert en el Principat a animals clarament identificats; el veterinari responsable ha de registrar el tractament de conformitat amb el que disposa el paràgraf
a) de l’article 22.1. En els casos de sincronització del cicle estral i la preparació de les donants i les receptores per a la implantació d’embrions, s’autoritza que s’efectuïn no directament per un veterinari, sinó sota la seva responsabilitat. 2- En els casos especificats en el present article, el veterinari ha d’expedir una recepta no renovable, on ha d’especificar el tractament pertinent i la quantitat de producte necessària, i anotar en un registre els productes prescrits. 3- No obstant això, es prohibeix el tractament zootècnic pel que fa als animals de producció i, en el cas d’animals de reproducció al final de la seva vida fèrtil, durant el seu període d’engreix. Article 24 1- Els productes hormonals i les substàncies beta agonistes l’administració de les quals estigui autoritzada a animals d’explotació de conformitat amb les disposicions dels articles 22 i 23, han de complir els requisits establerts en la normativa vigent en matèria d’avaluació, autorització i registre de medicaments veterinaris. 2- No obstant això, no poden autoritzar-se de conformitat amb l’apartat 1:
a) Els productes hormonals següents: - Els productes que actuïn com a dipòsit. - Els productes, el temps d’espera dels quals sigui superior a 15 dies un cop finalitzat el tractament. - Els productes: - Les condicions d’utilització dels quals no es coneguin. - Per als quals no existeixin reactius ni el material necessari en els mètodes d’anàlisi per detectar la presència de residus que sobrepassin els límits autoritzats.
b) Els medicaments veterinaris que continguin substàncies beta agonistes el temps d’espera de les quals sigui superior a 28 dies després de la finalització del tractament. Article 25 1- Per als intercanvis comunitaris, es pot autoritzar la comercialització d’animals destinats a la reproducció, o d’animals reproductors al final de la seva vida fèrtil, que durant el seu cicle de reproductors hagin estat objecte d’un dels tractaments inclosos en els articles 22 i
23. Així mateix, es pot autoritzar l’estampat del segell comunitari a la carn procedent d’aquests animals, sempre que s’hagin complert les condicions establertes en els articles 22 i 23 i els terminis d’espera mínims previstos en el segon guió del paràgraf
a) o en el paràgraf
b) de l’apartat 2 de l’article 24, o els terminis d’espera previstos en l’autorització de posada al mercat. 2- No obstant això, els intercanvis de cavalls de gran valor, en particular els cavalls de carreres, concursos, circ o destinats l’aparellament o a exposicions, inclosos els èquids registrats als quals s’hagi administrat medicaments veterinaris que continguin trembolona alilo o substàncies beta agonistes amb les finalitats indicades en l’article 22, poden tenir lloc abans que finalitzi el temps d’espera, sempre que s’hagin complert les condicions de l’administració, i la natura i la data del tractament es mencionin en el certificat o en el passaport que acompanyi els animals. 3- La carn o els productes procedents d’animals als quals s’hagi administrat substàncies d’efecte estrogènic, androgènic o gestagen o substàncies beta agonistes, de conformitat amb les disposicions excepcionals del present capítol, només poden ser llançats al mercat per al consum humà si els animals afectats haguessin estat tractats amb medicaments veterinaris que compleixin els requisits de l’article 24 i en la mesura que el temps d’espera previst s’hagi respectat abans del sacrifici dels animals. Article 26 1- Només poden importar-se els animals d’explotació o la carn o productes obtinguts a partir d’aquest tipus d’animals, quan procedeixin de països tercers que figurin en les llistes comunitàries establertes per aquest efecte i així s’hagi constatat en un punt d’inspecció fronterera, segons el que disposa el títol II. 2- No obstant això, queda prohibida la importació d’animals procedents de tercers països que figurin en les llistes mencionades en l’apartat 1 quan es tracti:
a) D’animals d’explotació als quals:
1. S’hagi administrat, per qualsevol mitjà, productes o substàncies inclosos en l’apartat
a) del punt 1 de l’article 21.
2. S’hagi administrat substàncies o productes mencionats en l’apartat
c) del punt 1 d’aquest mateix article 21, excepte si aquesta administració compleix les disposicions i els requisits previstos en els articles 22, 23 i 25 i es respecten els terminis d’espera admesos en les recomanacions internacionals.
b) De carn o productes obtinguts a partir d’animals, la importació dels quals estigui prohibida de conformitat amb el que disposa l’anterior apartat a). 3- Els animals destinats a la reproducció, els reproductors al final de la seva vida fèrtil o la seva carn, procedents de països tercers, poden ser importats sempre que reuneixin unes garanties equivalents, com a mínim, a aquelles fixades en el present capítol i que s’hagin establert d’acord amb el procediment per part del Subgrup Veterinari. 4- Els controls de les importacions procedents de països tercers s’efectuen de conformitat amb el que estableix el títol II.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 27 Sense perjudici del que disposa la legislació que regula els medicaments veterinaris, les empreses que comprin o produeixin substàncies amb efecte tirostàtic, estrogènic, androgènic, gestagen i substàncies beta agonistes i les que estiguin autoritzades, per qualsevol concepte, a comerciar amb aquestes substàncies, així com les empreses que comprin o produeixin productes farmacèutics i medicaments veterinaris a partir de les mencionades substàncies, hauran de portar un registre, on anotaran, per ordre cronològic, les quantitats produïdes o adquirides i aquelles cedides o utilitzades per produir productes farmacèutics i medicaments veterinaris, i a qui els han cedit o comprat. Aquesta informació es s’ha de posar a disposició dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, quan així ho requereixin. Si l’expedient està informatitzat, s’ha de remetre imprès.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 28 Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures necessàries perquè: 1- La possessió de les substàncies a les quals es refereixin els apartats a),
b) i
c) del punt 1 de l’article 21 quedi reservada a les persones autoritzades per la legislació de medicaments veterinaris per a la seva importació, fabricació, emmagatzematge, distribució, venda i utilització. 2- A més dels controls previstos en la normativa que regula la posada al mercat dels diferents productes en qüestió, s’efectuïn, sense avís previ, els controls oficials especificats en la normativa reguladora que estableix les mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes, estipulada en el capítol II d’aquest títol, amb la finalitat de controlar:
a) La possessió o presència de substàncies o productes prohibits de conformitat amb els apartats
a) i
b) del punt 1 de l’article 21, destinats a administrar-los a animals per al seu engreix.
b) El tractament il·legal dels animals.
c) L’incompliment dels temps d’espera previstos en l’article 24.
d) L’incompliment de les restriccions establertes en els articles 22 i 23 per a la utilització de determinades substàncies o productes. 3- La detecció de:
a) Les substàncies a les quals es refereix l’apartat 1 en els animals, pinsos, i aigua per beure dels animals, així com en tots els llocs en els quals es criïn o mantinguin els animals, i
b) Els residus de les substàncies abans citades en els animals vius, els seus excrements i líquids biològics, així com en els teixits i productes animals, s’efectuï de conformitat amb el que disposa la normativa reguladora que estableix les mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes, continguda en el capítol II del present títol. 4- Quan els controls previstos en els apartats 2 i 3 anteriors posin de manifest:
a) La presència de substàncies i productes, l’ús o possessió dels quals estigui prohibit o la presència de residus de substàncies l’administració de les quals suposi un tractament il·legal, aquestes substàncies o productes es decomissen, mentre que els animals, o la seva carn, tractats eventualment amb aquestes substàncies, han de romandre sota control oficial fins que s’imposin les sancions pertinents.
b) L’incompliment dels requisits previstos en els paràgrafs
b) i
c) de l’apartat 2, s’han d’adoptar les mesures adequades d’acord amb la gravetat de la infracció detectada. Article 29 1- Quan els resultats dels controls efectuats per les autoritats competents posin de manifest l’incompliment dels requisits del present capítol, s’ha de fer referència a allò que disposa el títol IV respecte de l’assistència mútua entre les autoritats administratives del Principat d’Andorra amb els estats membres de la Unió Europea i la col·laboració entre tots ells i la Comissió Europea, amb l’objectiu d’assegurar l’aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica. 2- Les infraccions dels preceptes continguts en el present capítol seran objecte de sanció administrativa d’acord amb el que disposa aquest capítol i la Llei general de sanitat. Capítol II. Mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en els animals vius i els seus productes
b) i
c) del punt 1 de l’article 21 quedi reservada a les persones autoritzades per la legislació de medicaments veterinaris per a la seva importació, fabricació, emmagatzematge, distribució, venda i utilització. 2- A més dels controls previstos en la normativa que regula la posada al mercat dels diferents productes en qüestió, s’efectuïn, sense avís previ, els controls oficials especificats en la normativa reguladora que estableix les mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes, estipulada en el capítol II d’aquest títol, amb la finalitat de controlar:
a) La possessió o presència de substàncies o productes prohibits de conformitat amb els apartats
a) i
b) del punt 1 de l’article 21, destinats a administrar-los a animals per al seu engreix.
b) El tractament il·legal dels animals.
c) L’incompliment dels temps d’espera previstos en l’article 24.
d) L’incompliment de les restriccions establertes en els articles 22 i 23 per a la utilització de determinades substàncies o productes. 3- La detecció de:
a) Les substàncies a les quals es refereix l’apartat 1 en els animals, pinsos, i aigua per beure dels animals, així com en tots els llocs en els quals es criïn o mantinguin els animals, i
b) Els residus de les substàncies abans citades en els animals vius, els seus excrements i líquids biològics, així com en els teixits i productes animals, s’efectuï de conformitat amb el que disposa la normativa reguladora que estableix les mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes, continguda en el capítol II del present títol. 4- Quan els controls previstos en els apartats 2 i 3 anteriors posin de manifest:
a) La presència de substàncies i productes, l’ús o possessió dels quals estigui prohibit o la presència de residus de substàncies l’administració de les quals suposi un tractament il·legal, aquestes substàncies o productes es decomissen, mentre que els animals, o la seva carn, tractats eventualment amb aquestes substàncies, han de romandre sota control oficial fins que s’imposin les sancions pertinents.
b) L’incompliment dels requisits previstos en els paràgrafs
b) i
c) de l’apartat 2, s’han d’adoptar les mesures adequades d’acord amb la gravetat de la infracció detectada. Article 29 1- Quan els resultats dels controls efectuats per les autoritats competents posin de manifest l’incompliment dels requisits del present capítol, s’ha de fer referència a allò que disposa el títol IV respecte de l’assistència mútua entre les autoritats administratives del Principat d’Andorra amb els estats membres de la Unió Europea i la col·laboració entre tots ells i la Comissió Europea, amb l’objectiu d’assegurar l’aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica. 2- Les infraccions dels preceptes continguts en el present capítol seran objecte de sanció administrativa d’acord amb el que disposa aquest capítol i la Llei general de sanitat. Capítol II. Mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en els animals vius i els seus productes
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 30 El present capítol estableix les mesures de control i la seva organització relatives a les substàncies o als seus metabòlits i als grups de residus enumerats en l’annex V.II.1 que puguin administrar-se als animals, per a la seva detecció en qualsevol fase, tant en l’elaboració dels productes que s’han d’administrar als animals vius, com en qualsevol fase de la seva obtenció o en la transformació dels productes obtinguts.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 31 A efectes del present capítol s’entén per: 1- Substàncies o productes no autoritzats: les substàncies o productes l’administració a un animal dels quals estigui prohibida per la normativa vigent així com les substàncies o productes que no figuren com a expressament autoritzats. 2- Tractament il·legal: la utilització de substàncies o productes no autoritzats o la utilització de substàncies o productes autoritzats segons el que disposa la legislació de medicaments veterinaris, per a finalitats o en condicions diferents de les que estableix aquesta legislació. 3- Residu: el residu de substància d’acció farmacològica, i els seus productes de transformació i altres substàncies que es transmeten als productes animals i poden resultar nocius per a la salut humana. 4- Mostra oficial: una mostra presa per l’autoritat competent i que inclou, per a l’examen dels residus o substàncies inclosos en l’annex V.II.2, les indicacions de l’espècie, la natura i el mètode de mostreig de conformitat amb la normativa vigent, així com la identificació i l’origen de l’animal o producte animal. Segons la natura de la mostra, s’ha d’indicar també el sexe de l’animal i el nombre de mostres preses. 5- Laboratori autoritzat: un laboratori autoritzat per l’autoritat competent, partint de la normativa vigent, per procedir a l’examen d’una mostra oficial amb la finalitat de detectar la possible presència de residus. 6- Lot d’animals: grup d’animals de la mateixa espècie i categoria d’edat, criats en una mateixa explotació al mateix temps, en condicions de cria uniforme. 7- Substància beta agonista: qualsevol substància beta adrenoreceptor agonista.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 32 La vigilància de la cadena de producció dels animals, així com dels productes primaris d’origen animal per a la detecció de residus i substàncies incloses en l’annex V.II.1, es poden realitzar en els animals vius, els seus excrements i líquids biològics, així com en qualsevol òrgan o teixit animal, productes d’origen animal, pinsos, aigua per beure i altres components utilitzats en l’alimentació dels animals i s’ha d’efectuar de conformitat amb el que disposa el present capítol. Article 33 1- Com a màxim el 31 de març de cada any, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat a través del Subgrup Veterinari, han de presentar a la Comissió Europea el pla d’investigació en el qual s’han de precisar les mesures aplicades durant l’any de la seva posada en marxa i, posteriorment, qualsevol actualització del pla, prèviament autoritzat també de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 2- El mencionat pla d’investigació de residus en els animals i carns ha de:
a) Preveure la detecció i investigació dels diferents grups de residus o de substàncies segons el tipus d’animal o producte de conformitat amb l’annex V.II.2.
b) Precisar, en concret, les mesures de detecció i investigació de la presència:
1. De les substàncies citades en el punt
a) del paràgraf anterior en els animals, els seus pinsos i aigua per beure, així com en tots els emplaçaments en els quals es criïn o es mantinguin els animals objecte d’investigació.
2. Dels residus de les substàncies abans citades en els animals vius, els seus excrements, líquids biològics, teixits, òrgans i productes d’origen animal com la carn o la llet. Respectar les normes, els nivells i freqüència de mostreig definits en els annexos V.II.3 i V.II.4. 3- No obstant això, partint de les informacions aportades pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat es pot acordar amb la Comissió Europea en el si del Subgrup Veterinari, l’aprovació de l’adaptació de les exigències de control mínimes fixades en l’annex V.II.4, sempre que quedi garantida que aquesta adaptació augmenta l’eficàcia general del pla i no disminueix les possibilitats d’identificació dels residus o de les substàncies a les quals es refereix l’annex V.II.1. Article 34 1- El pla inicial assenyalat en l’article 33 ha de precisar el següent:
a) La normativa relativa a la utilització de les substàncies incloses en l’annex V.II.1 i, en particular, les disposicions sobre la seva prohibició, autorització, distribució, comercialització i normes sobre la seva administració, en la mesura que aquesta legislació no estigui harmonitzada.
b) Els límits de tolerància d’aquelles substàncies per a les quals existeixen límits màxims de residus establerts de conformitat amb el Reglament (CEE) 2377/90 del 26 de juny pel qual s’estableixen els límits màxims de residus de medicaments veterinaris en els aliments d’origen animal.
c) Després de la comunicació dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat:
1. Les normes aplicades per a la presa de mostres oficials i, en particular, les normes referents a les indicacions que hi han de figurar.
2. La natura de les mesures previstes pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat pel que fa als animals o productes en els quals s’hagi comprovat la presència de residus.
3. La infraestructura dels serveis (en especial la natura i importància dels serveis que participen en l’execució dels plans).
4. La llista de laboratoris autoritzats amb indicació de la seva capacitat de tractament de mostres.
5. La llista de substàncies que es poden detectar, els mètodes d’anàlisis i les normes d’interpretació dels resultats, així com el nombre de mostreigs que s’efectuen de les substàncies incloses en l’annex V.II.1.
6. El nombre de mostres oficials que han de prendre’s en relació amb el nombre d’animals sacrificats en els anys anteriors i segons els nivells i freqüències de l’annex V.II.4. 2- El pla inicial indicat en l’article 33, després de la seva comunicació a la Comissió Europea mitjançant el mecanisme acordat pel Subgrup Veterinari, pot modificar-se o complementar- se per part de les autoritats competents del Principat d’Andorra en resposta a la sol·licitud que en aquest sentit els adreci la Comissió Europea. L’aprovació del pla, així com les seves modificacions, s’ha de realitzar mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Les actualitzacions anuals del pla, ja sigui a instàncies de les autoritats competents del Principat, partint de les evolucions o dels resultats obtinguts, o per iniciativa de la Comissió Europea, s’han d’aprovar segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 3- Abans del 28 de febrer de cada any, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’informar la Comissió Europea i la resta d’estats membres de la Unió Europea, mitjançant el mecanisme previst pel Subgrup Veterinari, indicant els resultats obtinguts en l’aplicació així com les mesures de control aplicades, corresponents a l’any anterior. 4- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de facilitar el resultat de l’aplicació dels plans. Article 35 1- Tota persona física o jurídica que comercialitzi animals d’explotació dins del territori del Principat d’Andorra o amb un altre estat membre de la Unió Europea o país tercer, serà objecte d’una inscripció prèvia al ministeri encarregat de l’agricultura, i s’ha de comprometre a respectar, mitjançant documentació escrita, les normes previstes en el present Reglament i, en concret, les normes sobre controls veterinaris i zootècnics especificades en els títols II i III del present reglament. 2- Els propietaris o responsables de tots els establiments de primera transformació de productes primaris d’origen animal, han de prendre totes les mesures necessàries, en particular mitjançant autocontrols, per:
a) Acceptar únicament, ja sigui mitjançant lliuraments directes, ja sigui a través d’un intermediari, animals per als quals el productor estigui en condicions de garantir que s’han respectat els terminis d’espera.
b) Assegurar-se que els animals d’explotació o els productes introduïts en l’establiment:
1. No presenten nivells de residus que sobrepassin els límits màxims autoritzats.
2. No presenten substàncies o productes prohibits ni indicis d’haver-ne administrat. 3- Els responsables o propietaris d’explotacions ramaderes només comercialitzen:
a) Animals als quals no s’hagi administrat substàncies o productes no autoritzats, o que no hagin estat objecte de tractament il·legal de conformitat amb el que disposa el present capítol.
b) Animals per als quals, en cas d’administració de productes o substàncies autoritzades, s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes o substàncies. 4- En cas que un animal sigui presentat en un establiment de primera transformació per una persona física o jurídica que no en sigui la productora (propietària o responsable de l’explotació), l’obligació mencionada en l’apartat anterior afectarà a aquesta persona. 5- Els propietaris o responsables d’establiments de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o les persones físiques o jurídiques propietàries d’aquests productes primaris d’origen animal, només comercialitzen els productes procedents dels animals establerts en els paràgrafs
a) i
b) de l’apartat 3. 6- Sense perjudici de les normes que regulen la producció i la comercialització dels diferents productes en qüestió:
a) S’ha d’instaurar el principi de control de la qualitat en totes les cadenes de producció per part dels diferents sectors o parts interessades.
b) S’han de reforçar les mesures d’autocontrol que han d’introduir-se en els plecs de condicions de les marques o etiquetes. 7- Amb petició prèvia, si escau, de la Comissió Europea i de la resta d’estats membres de la Unió Europea, formulada a través del Subgrup Veterinari, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’informar sobre les mesures adoptades per al control, en especial pel que fa a allò que disposen els apartats 3, 4 i 5 d’aquest article.
a) Preveure la detecció i investigació dels diferents grups de residus o de substàncies segons el tipus d’animal o producte de conformitat amb l’annex V.II.2.
b) Precisar, en concret, les mesures de detecció i investigació de la presència:
1. De les substàncies citades en el punt
a) del paràgraf anterior en els animals, els seus pinsos i aigua per beure, així com en tots els emplaçaments en els quals es criïn o es mantinguin els animals objecte d’investigació.
2. Dels residus de les substàncies abans citades en els animals vius, els seus excrements, líquids biològics, teixits, òrgans i productes d’origen animal com la carn o la llet. Respectar les normes, els nivells i freqüència de mostreig definits en els annexos V.II.3 i V.II.4. 3- No obstant això, partint de les informacions aportades pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat es pot acordar amb la Comissió Europea en el si del Subgrup Veterinari, l’aprovació de l’adaptació de les exigències de control mínimes fixades en l’annex V.II.4, sempre que quedi garantida que aquesta adaptació augmenta l’eficàcia general del pla i no disminueix les possibilitats d’identificació dels residus o de les substàncies a les quals es refereix l’annex V.II.1. Article 34 1- El pla inicial assenyalat en l’article 33 ha de precisar el següent:
a) La normativa relativa a la utilització de les substàncies incloses en l’annex V.II.1 i, en particular, les disposicions sobre la seva prohibició, autorització, distribució, comercialització i normes sobre la seva administració, en la mesura que aquesta legislació no estigui harmonitzada.
b) Els límits de tolerància d’aquelles substàncies per a les quals existeixen límits màxims de residus establerts de conformitat amb el Reglament (CEE) 2377/90 del 26 de juny pel qual s’estableixen els límits màxims de residus de medicaments veterinaris en els aliments d’origen animal.
c) Després de la comunicació dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat:
1. Les normes aplicades per a la presa de mostres oficials i, en particular, les normes referents a les indicacions que hi han de figurar.
2. La natura de les mesures previstes pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat pel que fa als animals o productes en els quals s’hagi comprovat la presència de residus.
3. La infraestructura dels serveis (en especial la natura i importància dels serveis que participen en l’execució dels plans).
4. La llista de laboratoris autoritzats amb indicació de la seva capacitat de tractament de mostres.
5. La llista de substàncies que es poden detectar, els mètodes d’anàlisis i les normes d’interpretació dels resultats, així com el nombre de mostreigs que s’efectuen de les substàncies incloses en l’annex V.II.1.
6. El nombre de mostres oficials que han de prendre’s en relació amb el nombre d’animals sacrificats en els anys anteriors i segons els nivells i freqüències de l’annex V.II.4. 2- El pla inicial indicat en l’article 33, després de la seva comunicació a la Comissió Europea mitjançant el mecanisme acordat pel Subgrup Veterinari, pot modificar-se o complementar- se per part de les autoritats competents del Principat d’Andorra en resposta a la sol·licitud que en aquest sentit els adreci la Comissió Europea. L’aprovació del pla, així com les seves modificacions, s’ha de realitzar mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Les actualitzacions anuals del pla, ja sigui a instàncies de les autoritats competents del Principat, partint de les evolucions o dels resultats obtinguts, o per iniciativa de la Comissió Europea, s’han d’aprovar segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 3- Abans del 28 de febrer de cada any, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’informar la Comissió Europea i la resta d’estats membres de la Unió Europea, mitjançant el mecanisme previst pel Subgrup Veterinari, indicant els resultats obtinguts en l’aplicació així com les mesures de control aplicades, corresponents a l’any anterior. 4- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de facilitar el resultat de l’aplicació dels plans. Article 35 1- Tota persona física o jurídica que comercialitzi animals d’explotació dins del territori del Principat d’Andorra o amb un altre estat membre de la Unió Europea o país tercer, serà objecte d’una inscripció prèvia al ministeri encarregat de l’agricultura, i s’ha de comprometre a respectar, mitjançant documentació escrita, les normes previstes en el present Reglament i, en concret, les normes sobre controls veterinaris i zootècnics especificades en els títols II i III del present reglament. 2- Els propietaris o responsables de tots els establiments de primera transformació de productes primaris d’origen animal, han de prendre totes les mesures necessàries, en particular mitjançant autocontrols, per:
a) Acceptar únicament, ja sigui mitjançant lliuraments directes, ja sigui a través d’un intermediari, animals per als quals el productor estigui en condicions de garantir que s’han respectat els terminis d’espera.
b) Assegurar-se que els animals d’explotació o els productes introduïts en l’establiment:
1. No presenten nivells de residus que sobrepassin els límits màxims autoritzats.
2. No presenten substàncies o productes prohibits ni indicis d’haver-ne administrat. 3- Els responsables o propietaris d’explotacions ramaderes només comercialitzen:
a) Animals als quals no s’hagi administrat substàncies o productes no autoritzats, o que no hagin estat objecte de tractament il·legal de conformitat amb el que disposa el present capítol.
b) Animals per als quals, en cas d’administració de productes o substàncies autoritzades, s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes o substàncies. 4- En cas que un animal sigui presentat en un establiment de primera transformació per una persona física o jurídica que no en sigui la productora (propietària o responsable de l’explotació), l’obligació mencionada en l’apartat anterior afectarà a aquesta persona. 5- Els propietaris o responsables d’establiments de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o les persones físiques o jurídiques propietàries d’aquests productes primaris d’origen animal, només comercialitzen els productes procedents dels animals establerts en els paràgrafs
a) i
b) de l’apartat 3. 6- Sense perjudici de les normes que regulen la producció i la comercialització dels diferents productes en qüestió:
a) S’ha d’instaurar el principi de control de la qualitat en totes les cadenes de producció per part dels diferents sectors o parts interessades.
b) S’han de reforçar les mesures d’autocontrol que han d’introduir-se en els plecs de condicions de les marques o etiquetes. 7- Amb petició prèvia, si escau, de la Comissió Europea i de la resta d’estats membres de la Unió Europea, formulada a través del Subgrup Veterinari, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’informar sobre les mesures adoptades per al control, en especial pel que fa a allò que disposen els apartats 3, 4 i 5 d’aquest article.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 36 Les competències i la responsabilitat dels veterinaris encarregats d’efectuar el control de les exportacions ramaderes s’han d’ampliar al control de les condicions de cria i dels tractaments previstos en el present capítol. El veterinari ha d’anotar en un registre que queda en mans del titular de l’explotació, la data i la natura dels tractaments prescrits o administrats inclosa la seva dosi i duració, la identificació dels animals tractats, així com els terminis d’espera corresponents. El ramader, per la seva banda, ha de consignar així mateix, en aquest registre les dades següents: - Data - Identificació del medicament veterinari - Quantitat - Nom i adreça del proveïdor del medicament - Identificació dels animals tractats - Natura del tractament administrat De la mateixa manera, s’ha de cerciorar que es respectin els terminis d’espera i ha de conservar les receptes que el justifiquen durant 5 anys. Els ramaders i els veterinaris estan obligats a subministrar, a petició de qualsevol dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, totes les dades referents al compliment, per part d’una explotació determinada, dels requisits del present Reglament. Article 37 1- Sense perjudici dels controls efectuats en el marc de l’aplicació dels plans de vigilància establerts en l’article 33, i dels controls previstos en les normes específiques, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat poden dur a terme controls oficials per mostreig, en especial de:
a) Les substàncies enumerades en el grup A de l’annex V.II.1, en la fase de fabricació, així com en les etapes posteriors de manipulació, emmagatzematge, transport, distribució i venda o adquisició.
b) Els aliments per animals en les fases de la cadena de producció i distribució.
c) Els animals al llarg de tota la cadena de producció i dels productes bàsics d’origen animal inclosos en l’àmbit d’aplicació del present capítol. Aquests controls han d’efectuar-se, en concret, per detectar la possessió o la presència de substàncies o productes prohibits que podrien destinar-se a ser administrats als animals amb finalitats d’engreix, o bé per detectar-ne el tractament il·legal. 2- En cas de sospita de frau o de resultat positiu després d’un dels controls previstos en l’apartat 1 anterior, s’han d’aplicar les mesures previstes en els articles 42 i següents, sense perjudici de l’aplicació de les accions penals que corresponguin. 3- Els controls previstos a l’escorxador, o als llocs on es realitzi la primera venda, o en tots els establiments de primera transformació, poden reduir-se quan l’explotació d’origen o de procedència estigui adherida a una xarxa de vigilància epidemiològica o a un sistema de vigilància de qualitat.
a) Les substàncies enumerades en el grup A de l’annex V.II.1, en la fase de fabricació, així com en les etapes posteriors de manipulació, emmagatzematge, transport, distribució i venda o adquisició.
b) Els aliments per animals en les fases de la cadena de producció i distribució.
c) Els animals al llarg de tota la cadena de producció i dels productes bàsics d’origen animal inclosos en l’àmbit d’aplicació del present capítol. Aquests controls han d’efectuar-se, en concret, per detectar la possessió o la presència de substàncies o productes prohibits que podrien destinar-se a ser administrats als animals amb finalitats d’engreix, o bé per detectar-ne el tractament il·legal. 2- En cas de sospita de frau o de resultat positiu després d’un dels controls previstos en l’apartat 1 anterior, s’han d’aplicar les mesures previstes en els articles 42 i següents, sense perjudici de l’aplicació de les accions penals que corresponguin. 3- Els controls previstos a l’escorxador, o als llocs on es realitzi la primera venda, o en tots els establiments de primera transformació, poden reduir-se quan l’explotació d’origen o de procedència estigui adherida a una xarxa de vigilància epidemiològica o a un sistema de vigilància de qualitat.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 38 Els controls als quals es refereix el present capítol, han de ser efectuats pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat sense avís previ. El propietari, la persona habilitada per disposar dels animals o el seu representant, han de facilitar les operacions de control i la inspecció, tant en l’explotació com a l’escorxador abans del sacrifici i, en concret, han d’assistir al veterinari oficial o als assistents o ajudants d’inspecció en tota manipulació que es consideri necessària.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 39 Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures següents: 1- En cas de sospita de tractament il·legal, han de sol·licitar al propietari o a la persona en poder dels animals o al veterinari encarregat de l’explotació, que faciliti tota la documentació possible que permeti justificar la natura del tractament. 2- En cas que aquesta investigació confirmi el tractament il·legal, o en cas d’utilització o de sospita motivada d’utilització de substàncies o productes no autoritzats, s’han d’efectuar:
a) Controls, per mostreig, dels animals en les seves explotacions d’origen o de procedència, per detectar aquesta utilització, i més en concret, la presència de possibles indicis d’implants. Aquests controls poden incloure la presa de mostres oficials.
b) Controls per detectar la presència de substàncies d’ús prohibit, o substàncies o productes no autoritzats, a les explotacions on es crien, mantenen i s’engreixen els animals (incloses les explotacions que hi estiguin vinculades administrativament) o a les explotacions d’origen o procedència d’aquests animals. Per a aquesta finalitat, és necessària la presa de mostres oficials d’aigua per beure i dels pinsos.
c) Controls, per mostreig, dels pinsos de l’explotació d’origen o de procedència, així com a l’aigua per beure.
d) Controls en les fases de fabricació de les substàncies enumerades en el grup A de l’annex V.II.1, així com les etapes posteriors de manipulació, transport, emmagatzematge, distribució i venda o adquisició.
e) Qualsevol altre control necessari per aclarir l’origen dels productes o substàncies no autoritzades o el dels animals tractats. 3- En cas que se sobrepassin els límits dels nivells màxims fixats en la normativa o es detecti la presència de substàncies autoritzades en qualsevol òrgan o teixit animal que no sigui un dels que tenen un límit màxim de residus, s’han d’efectuar totes aquelles gestions i investigacions que siguin necessàries i convenients en funció de les comprovacions realitzades. Article 40 1- Es designen com a laboratoris autoritzats el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) del Principat i aquells altres amb els quals ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat puguin arribar a acords que es comuniquen al Subgrup Veterinari per tal que la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea en tinguin constància. 2- Els laboratoris comunitaris de referència són els que es designen en l’annex V.II.5 i la seva competència i condicions d’activitat es defineixen en el capítol II del citat annex. 3- Quan es concedeixi l’autorització de posada al mercat a un medicament veterinari destinat a ser administrat a una espècie la carn o productes dels quals estiguin destinats al consum humà, les autoritats competents encarregades d’aquesta autorització han de transmetre als laboratoris comunitaris de referència i als laboratoris designats en l’apartat 1 per a la detecció dels residus, els mètodes d’anàlisi previstos en la legislació de medicaments veterinaris. Article 41 1- Les preses de mostres oficials s’han d’efectuar segons l’estratègia a nivells i freqüència especificades en els annexos V.II.3 i V.II.4 del present Reglament per tal de ser examinades en els laboratoris autoritzats. La presa de mostres s’ha de realitzar mitjançant acta formalitzada, com a mínim per triplicat, al ramader o propietari dels animals o al seu representant legal o representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o d’altres empreses relacionades amb el sector, o persones responsables ja sigui de l’explotació ramadera o de l’establiment en qüestió, i en absència d’aquests o quan les persones anteriorment citades es neguin a intervenir en l’acta, davant de qualsevol testimoni, sense perjudici de poder exigir les responsabilitats contretes per aquesta negativa. En cas que ni tan sols cap testimoni vulgui intervenir en l’acta, aquesta és igualment vàlida si hi intervé més d’un representant de l’Administració. En l’acta s’han de transcriure íntegrament totes les dades i les circumstàncies que siguin necessàries per a la identificació de les mostres i dels animals dels quals procedeixin, amb la signatura de les persones que hi intervinguin. Cada mostra ha de constar de tres exemplars homogenis que han d’esta condicionats i precintats de manera que, amb les formalitats citades, es garanteixi la identitat i la seguretat de les mostres amb el seu contingut, durant el temps de la seva confirmació. Si la mostra es pren davant del ramader o propietari dels animals o davant el seu representant legal, o davant del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, un dels exemplars de la mostra queda a les seves mans, en dipòsit, juntament amb una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-la en perfecte estat per utilitzar-la posteriorment a la prova contradictòria, si fos necessària. La desaparició, destrucció o deteriorament d’aquest exemplar de la mostra es considera maliciosa, excepte si es prova el contrari. Els altres dos exemplars de la mostra queden en poder de la inspecció, que en remet un al laboratori que hagi de realitzar l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent. En canvi, si les persones anteriorment citades es neguen a intervenir en l’acta o no es troben presents en la presa de mostres, o fins i tot, si estan presents o intervenen, però no desitgen exercir el seu dret de retirar un exemplar de les mostres, els tres exemplars són retirats per la inspecció, i en aquest cas, un dels exemplars es posa a disposició del ramader o propietari dels animals com a representant legal, o del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, perquè el retiri si desitja realitzar la prova contradictòria, i els altres dos exemplars queden en poder de la inspecció, se’n remet un al laboratori que hagi realitzat l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent. Les quantitats que han de recollir-se de cada exemplar de la mostra són suficients en funció de les determinacions analítiques que pretenguin realitzar-se i, en el seu defecte, s’han d’ajustar a les instruccions dictades ja sigui pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40 o, si escau, excepte el que disposa l’apartat 3 del present article. 2- Les mostres de qualsevol natura han de ser recollides per les autoritats competents, per ser examinades en els laboratoris autoritzats amb la finalitat de detectar la presència de les substàncies o residus especificats en l’annex V.II.1. L’anàlisi de les mostres, prevista en el paràgraf anterior, ha d’efectuar-se seguint els mètodes oficials de rutina i de referència que s’estableixin en la legislació vigent al Principat, o legislacions reconegudes internacionalment, o, si no s’han establert, amb mètodes validats establerts pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40. Per a les substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades, tots els resultats positius constatats, en cas d’aplicació d’un mètode de rutina, en lloc d’un mètode de referència, han de confirmar-se amb els mètodes de referència de la normativa vigent al Principat d’Andorra. 3- Quan el resultat de les anàlisis del laboratori sigui negatiu, s’ha de procedirà a comunicar-ho a l’interessat i a destruir tots els exemplars de la mostra corresponent, excepte si són utilitzats amb finalitats científiques, didàctiques o d’investigació. 4- Quan el resultat de l’anàlisi inicial doni resultats positius dels quals es dedueixin infraccions, s’ha d’incoar el procediment corresponent sancionador sense perjudici que l’expedientat no accepti aquests resultats i procedeixi a sol·licitar l’anàlisi contradictòria, amb la finalitat de presentar a l’instructor del procediment totes les al·legacions que cregui convenients dins dels terminis previstos per la normativa vigent. La renúncia expressa o tàcita d’efectuar l’anàlisi contradictòria, o la no aportació de mostra que estigui en mans de l’interessat, suposa l’acceptació dels resultats als quals s’hagi arribat en la pràctica de la primera anàlisi. La mencionada anàlisi contradictòria s’ha de realitzar d’acord amb una de les dues possibilitats següents:
1. Al laboratori on es va practicar l’anàlisi inicial, seguint-ne les mateixes tècniques emprades i en presència del tècnic que va certificar aquesta anàlisi o per persones designades per ell mateix, mitjançant la designació per part de l’interessat d’un expert en peritatges Amb aquesta finalitat, s’ha de comunicar a l’interessat la data i l’hora.
2. En un laboratori autoritzat, oficial o privat, amb excepció del laboratori designat a l’article 40.1 per a la substància detectada, per un tècnic que designi el mateix laboratori utilitzant les mateixes tècniques emprades en l’anàlisi inicial. El resultat analític i, si escau, l’informe tècnic complementari, s’han de remetre a l’instructor del procediment. En cas que, transcorregut el termini previst a la normativa corresponent, no s’hagi practicat i comunicat l’anàlisi, l’interessat deixa de tenir-hi dret. L’interessat ha de costejar les despeses derivades d’aquesta anàlisi contradictòria. En cas que es produeixi contradicció entre el resultat de les anàlisis inicial i contradictòria, aquestes s’han de confirmar mitjançant una tercera anàlisi, que és diriment i definitiva, per a la qual s’utilitza el tercer exemplar de la mostra en qüestió. Aquesta confirmació ha de ser realitzada pel laboratori designat en l’article 40 corresponent, segons la substància o el residu de què es tracti. En cas que el resultat de l’anàlisi inicial es confirmi mitjançant l’anàlisi diriment, aquesta última ha de ser costejada per l’interessat. 5- En els casos en què és aconsellable realitzar la investigació sobre elements o substrats de prova de volum reduït que no permetin obtenir la quantitat suficient per constituir tres exemplars d’anàlisi, o quan existeixin situacions de perill per a la salut pública, la mostra pot constituir-se d’un nombre inferior d’exemplars d’anàlisi, que s’han d’examinar en un sol acte analític i es convoca a un mateix acte i en el mateix laboratori dos tècnics, un d’ells nomenat per l’Administració i l’altre en representació de l’interessat, perquè es practiqui l’anàlisi en un sol acte. En aquests casos, aquestes anàlisis es poden realitzar en els laboratoris autoritzats. Igualment, se segueix la pauta abans descrita, encara que es prenguin tres exemplars d’anàlisi, quan s’hagin consignat o intervingut cautelarment canals, despulles o d’altres productes peribles. En aquests casos, l’exemplar o exemplars de la mostra es prenen amb les mateixes formalitats que en els supòsits ordinaris garantint-ne, en tot cas, la seva identitat amb el seu contingut. La renúncia expressa o tàcita d’acudir acompanyat d’un expert en peritatges suposa l’acceptació dels resultats de les anàlisis realitzades en aquest mateix acte. 6- Quan l’examen de la mostra oficial reveli un tractament il·legal, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42 i següents. Quan aquest examen reveli la presència de residus de substàncies autoritzades o de contaminants que sobrepassin els nivells fixats en la normativa corresponent o la presència de residus de substàncies autoritzades en algun dels teixits o productes pels quals no s’han fixat els límits màxims de residus i dels quals s’ha realitzat la presa de mostres, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42, 44 i 45 així com les mesures proposades en els articles 48 i següents, si escau. Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents d’estats membres de la Unió Europea, l’autoritat competent en cada cas dóna trasllat i sol·licita motivadament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen que apliqui les mesures estipulades en els articles 42.2, 43, 44 i 45, així com les que s’estableixen en els articles 48 i següents a l’explotació o establiment d’origen o de procedència, tot això a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents de països tercers i es reveli la presència d’un tractament il·legal o de residus de substàncies autoritzades, per sobre dels límits màxims establerts, els ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, en cada cas, n’han d’informar la Comissió Europea a través dels procediments previstos pel Subgrup Veterinari, perquè s’adoptin les mesures previstes en l’article 53 del present Reglament.
a) Controls, per mostreig, dels animals en les seves explotacions d’origen o de procedència, per detectar aquesta utilització, i més en concret, la presència de possibles indicis d’implants. Aquests controls poden incloure la presa de mostres oficials.
b) Controls per detectar la presència de substàncies d’ús prohibit, o substàncies o productes no autoritzats, a les explotacions on es crien, mantenen i s’engreixen els animals (incloses les explotacions que hi estiguin vinculades administrativament) o a les explotacions d’origen o procedència d’aquests animals. Per a aquesta finalitat, és necessària la presa de mostres oficials d’aigua per beure i dels pinsos.
c) Controls, per mostreig, dels pinsos de l’explotació d’origen o de procedència, així com a l’aigua per beure.
d) Controls en les fases de fabricació de les substàncies enumerades en el grup A de l’annex V.II.1, així com les etapes posteriors de manipulació, transport, emmagatzematge, distribució i venda o adquisició.
e) Qualsevol altre control necessari per aclarir l’origen dels productes o substàncies no autoritzades o el dels animals tractats. 3- En cas que se sobrepassin els límits dels nivells màxims fixats en la normativa o es detecti la presència de substàncies autoritzades en qualsevol òrgan o teixit animal que no sigui un dels que tenen un límit màxim de residus, s’han d’efectuar totes aquelles gestions i investigacions que siguin necessàries i convenients en funció de les comprovacions realitzades. Article 40 1- Es designen com a laboratoris autoritzats el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) del Principat i aquells altres amb els quals ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat puguin arribar a acords que es comuniquen al Subgrup Veterinari per tal que la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea en tinguin constància. 2- Els laboratoris comunitaris de referència són els que es designen en l’annex V.II.5 i la seva competència i condicions d’activitat es defineixen en el capítol II del citat annex. 3- Quan es concedeixi l’autorització de posada al mercat a un medicament veterinari destinat a ser administrat a una espècie la carn o productes dels quals estiguin destinats al consum humà, les autoritats competents encarregades d’aquesta autorització han de transmetre als laboratoris comunitaris de referència i als laboratoris designats en l’apartat 1 per a la detecció dels residus, els mètodes d’anàlisi previstos en la legislació de medicaments veterinaris. Article 41 1- Les preses de mostres oficials s’han d’efectuar segons l’estratègia a nivells i freqüència especificades en els annexos V.II.3 i V.II.4 del present Reglament per tal de ser examinades en els laboratoris autoritzats. La presa de mostres s’ha de realitzar mitjançant acta formalitzada, com a mínim per triplicat, al ramader o propietari dels animals o al seu representant legal o representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o d’altres empreses relacionades amb el sector, o persones responsables ja sigui de l’explotació ramadera o de l’establiment en qüestió, i en absència d’aquests o quan les persones anteriorment citades es neguin a intervenir en l’acta, davant de qualsevol testimoni, sense perjudici de poder exigir les responsabilitats contretes per aquesta negativa. En cas que ni tan sols cap testimoni vulgui intervenir en l’acta, aquesta és igualment vàlida si hi intervé més d’un representant de l’Administració. En l’acta s’han de transcriure íntegrament totes les dades i les circumstàncies que siguin necessàries per a la identificació de les mostres i dels animals dels quals procedeixin, amb la signatura de les persones que hi intervinguin. Cada mostra ha de constar de tres exemplars homogenis que han d’esta condicionats i precintats de manera que, amb les formalitats citades, es garanteixi la identitat i la seguretat de les mostres amb el seu contingut, durant el temps de la seva confirmació. Si la mostra es pren davant del ramader o propietari dels animals o davant el seu representant legal, o davant del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, un dels exemplars de la mostra queda a les seves mans, en dipòsit, juntament amb una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-la en perfecte estat per utilitzar-la posteriorment a la prova contradictòria, si fos necessària. La desaparició, destrucció o deteriorament d’aquest exemplar de la mostra es considera maliciosa, excepte si es prova el contrari. Els altres dos exemplars de la mostra queden en poder de la inspecció, que en remet un al laboratori que hagi de realitzar l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent. En canvi, si les persones anteriorment citades es neguen a intervenir en l’acta o no es troben presents en la presa de mostres, o fins i tot, si estan presents o intervenen, però no desitgen exercir el seu dret de retirar un exemplar de les mostres, els tres exemplars són retirats per la inspecció, i en aquest cas, un dels exemplars es posa a disposició del ramader o propietari dels animals com a representant legal, o del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, perquè el retiri si desitja realitzar la prova contradictòria, i els altres dos exemplars queden en poder de la inspecció, se’n remet un al laboratori que hagi realitzat l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent. Les quantitats que han de recollir-se de cada exemplar de la mostra són suficients en funció de les determinacions analítiques que pretenguin realitzar-se i, en el seu defecte, s’han d’ajustar a les instruccions dictades ja sigui pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40 o, si escau, excepte el que disposa l’apartat 3 del present article. 2- Les mostres de qualsevol natura han de ser recollides per les autoritats competents, per ser examinades en els laboratoris autoritzats amb la finalitat de detectar la presència de les substàncies o residus especificats en l’annex V.II.1. L’anàlisi de les mostres, prevista en el paràgraf anterior, ha d’efectuar-se seguint els mètodes oficials de rutina i de referència que s’estableixin en la legislació vigent al Principat, o legislacions reconegudes internacionalment, o, si no s’han establert, amb mètodes validats establerts pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40. Per a les substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades, tots els resultats positius constatats, en cas d’aplicació d’un mètode de rutina, en lloc d’un mètode de referència, han de confirmar-se amb els mètodes de referència de la normativa vigent al Principat d’Andorra. 3- Quan el resultat de les anàlisis del laboratori sigui negatiu, s’ha de procedirà a comunicar-ho a l’interessat i a destruir tots els exemplars de la mostra corresponent, excepte si són utilitzats amb finalitats científiques, didàctiques o d’investigació. 4- Quan el resultat de l’anàlisi inicial doni resultats positius dels quals es dedueixin infraccions, s’ha d’incoar el procediment corresponent sancionador sense perjudici que l’expedientat no accepti aquests resultats i procedeixi a sol·licitar l’anàlisi contradictòria, amb la finalitat de presentar a l’instructor del procediment totes les al·legacions que cregui convenients dins dels terminis previstos per la normativa vigent. La renúncia expressa o tàcita d’efectuar l’anàlisi contradictòria, o la no aportació de mostra que estigui en mans de l’interessat, suposa l’acceptació dels resultats als quals s’hagi arribat en la pràctica de la primera anàlisi. La mencionada anàlisi contradictòria s’ha de realitzar d’acord amb una de les dues possibilitats següents:
1. Al laboratori on es va practicar l’anàlisi inicial, seguint-ne les mateixes tècniques emprades i en presència del tècnic que va certificar aquesta anàlisi o per persones designades per ell mateix, mitjançant la designació per part de l’interessat d’un expert en peritatges Amb aquesta finalitat, s’ha de comunicar a l’interessat la data i l’hora.
2. En un laboratori autoritzat, oficial o privat, amb excepció del laboratori designat a l’article 40.1 per a la substància detectada, per un tècnic que designi el mateix laboratori utilitzant les mateixes tècniques emprades en l’anàlisi inicial. El resultat analític i, si escau, l’informe tècnic complementari, s’han de remetre a l’instructor del procediment. En cas que, transcorregut el termini previst a la normativa corresponent, no s’hagi practicat i comunicat l’anàlisi, l’interessat deixa de tenir-hi dret. L’interessat ha de costejar les despeses derivades d’aquesta anàlisi contradictòria. En cas que es produeixi contradicció entre el resultat de les anàlisis inicial i contradictòria, aquestes s’han de confirmar mitjançant una tercera anàlisi, que és diriment i definitiva, per a la qual s’utilitza el tercer exemplar de la mostra en qüestió. Aquesta confirmació ha de ser realitzada pel laboratori designat en l’article 40 corresponent, segons la substància o el residu de què es tracti. En cas que el resultat de l’anàlisi inicial es confirmi mitjançant l’anàlisi diriment, aquesta última ha de ser costejada per l’interessat. 5- En els casos en què és aconsellable realitzar la investigació sobre elements o substrats de prova de volum reduït que no permetin obtenir la quantitat suficient per constituir tres exemplars d’anàlisi, o quan existeixin situacions de perill per a la salut pública, la mostra pot constituir-se d’un nombre inferior d’exemplars d’anàlisi, que s’han d’examinar en un sol acte analític i es convoca a un mateix acte i en el mateix laboratori dos tècnics, un d’ells nomenat per l’Administració i l’altre en representació de l’interessat, perquè es practiqui l’anàlisi en un sol acte. En aquests casos, aquestes anàlisis es poden realitzar en els laboratoris autoritzats. Igualment, se segueix la pauta abans descrita, encara que es prenguin tres exemplars d’anàlisi, quan s’hagin consignat o intervingut cautelarment canals, despulles o d’altres productes peribles. En aquests casos, l’exemplar o exemplars de la mostra es prenen amb les mateixes formalitats que en els supòsits ordinaris garantint-ne, en tot cas, la seva identitat amb el seu contingut. La renúncia expressa o tàcita d’acudir acompanyat d’un expert en peritatges suposa l’acceptació dels resultats de les anàlisis realitzades en aquest mateix acte. 6- Quan l’examen de la mostra oficial reveli un tractament il·legal, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42 i següents. Quan aquest examen reveli la presència de residus de substàncies autoritzades o de contaminants que sobrepassin els nivells fixats en la normativa corresponent o la presència de residus de substàncies autoritzades en algun dels teixits o productes pels quals no s’han fixat els límits màxims de residus i dels quals s’ha realitzat la presa de mostres, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42, 44 i 45 així com les mesures proposades en els articles 48 i següents, si escau. Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents d’estats membres de la Unió Europea, l’autoritat competent en cada cas dóna trasllat i sol·licita motivadament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen que apliqui les mesures estipulades en els articles 42.2, 43, 44 i 45, així com les que s’estableixen en els articles 48 i següents a l’explotació o establiment d’origen o de procedència, tot això a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents de països tercers i es reveli la presència d’un tractament il·legal o de residus de substàncies autoritzades, per sobre dels límits màxims establerts, els ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, en cada cas, n’han d’informar la Comissió Europea a través dels procediments previstos pel Subgrup Veterinari, perquè s’adoptin les mesures previstes en l’article 53 del present Reglament.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 42 Després de l’aparició de casos positius, obtinguts de conformitat amb el que disposa l’article 41, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures següents: 1- Obtenir sense demora:
a) Tots els elements necessaris per a una identificació correcta dels animals i de l’explotació d’origen o de procedència.
b) Les precisions necessàries relatives a l’examen i els seus resultats. Si resulta necessària la investigació o acció en un o més estats membres de la Unió Europea o en un o més països tercers, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat en cada cas, n’han d’informar els estats membres de la Unió Europea i la Comissió Europea mitjançant els mecanismes previstos pel Subgrup Veterinari a efectes de la coordinació de les accions adequades. 2- Dur a terme:
a) Una investigació en l’explotació d’origen o de procedència, segons els casos, per determinar les raons de la presència de residus.
b) En cas de tractament il·legal, una investigació sobre la font o fonts de les substàncies o productes dels quals es tracti, segons el cas, en la fase de fabricació, manipulació, emmagatzematge, transport, administració, distribució o venda.
c) Qualsevol investigació addicional que considerin necessària, incloent-hi, si escau, la presa de mostres. 3- Identificar clarament i específicament els animals de l’explotació en la qual s’hagi efectuat la presa de mostres. No poden sortir de l’explotació, en cap cas, mentre no estiguin disponibles els resultats finals dels controls, excepte per motius urgents i amb destí al sacrifici, sota condicions específiques de control, i s’han d’adoptar, a l’escorxador de destí, mesures d’intervenció cautelar fins que no es disposi dels resultats finals.
a) Tots els elements necessaris per a una identificació correcta dels animals i de l’explotació d’origen o de procedència.
b) Les precisions necessàries relatives a l’examen i els seus resultats. Si resulta necessària la investigació o acció en un o més estats membres de la Unió Europea o en un o més països tercers, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat en cada cas, n’han d’informar els estats membres de la Unió Europea i la Comissió Europea mitjançant els mecanismes previstos pel Subgrup Veterinari a efectes de la coordinació de les accions adequades. 2- Dur a terme:
a) Una investigació en l’explotació d’origen o de procedència, segons els casos, per determinar les raons de la presència de residus.
b) En cas de tractament il·legal, una investigació sobre la font o fonts de les substàncies o productes dels quals es tracti, segons el cas, en la fase de fabricació, manipulació, emmagatzematge, transport, administració, distribució o venda.
c) Qualsevol investigació addicional que considerin necessària, incloent-hi, si escau, la presa de mostres. 3- Identificar clarament i específicament els animals de l’explotació en la qual s’hagi efectuat la presa de mostres. No poden sortir de l’explotació, en cap cas, mentre no estiguin disponibles els resultats finals dels controls, excepte per motius urgents i amb destí al sacrifici, sota condicions específiques de control, i s’han d’adoptar, a l’escorxador de destí, mesures d’intervenció cautelar fins que no es disposi dels resultats finals.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 43 Quan es comprovi un tractament il·legal, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’assegurar-se que el bestiar en qüestió, se sotmeti al control oficial segons el que disposa l’apartat 2 de l’article 39. Tots els animals han d’anar proveïts d’una marca d’identificació oficial de conformitat amb el que disposa el títol VI i s’han de realitzar preses de mostres oficials efectuades, en un primer moment, sobre un mostreig estadístic representatiu basat en els mètodes científics reconeguts internacionalment. S’han d’adoptar les mesures establertes en l’article 49 durant el període de control dels animals en l’explotació.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 44 Quan es detectin residus de substàncies o productes autoritzats en quantitats superiors al límit màxim de residus fixats o de residus de substàncies autoritzats, en els teixits o productes que no siguin els que tenen un límit màxim de residus i sobre els quals s’hagi realitzat la presa de mostres, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme una investigació en l’explotació d’origen amb la finalitat de determinar les raons per les quals aquest límit ha estat superat. Durant la investigació i de conformitat amb els resultats, s’ha d’establir la prohibició de sortida dels animals de l’explotació afectada o dels productes de l’explotació o de l’establiment en qüestió, durant un període de temps determinat, així com qualsevol mesura addicional necessària per al manteniment de la salut pública. En cas d’infraccions repetides pel que fa als límits màxims de residus en la comercialització d’animals per part d’un ramader, o de productes per part d’un ramader o d’un establiment de transformació, s’ha d’emprendre durant un període de sis mesos, com a mínim, un control reforçat dels animals i els productes procedents de l’explotació o de l’establiment en qüestió, consignant-se tots els productes o els canals en espera dels resultats analítics de les mostres preses. Tot resultat que posi de manifest una superació dels límits màxims de residus o la presència de residus de substàncies autoritzades en teixits o d’altres òrgans que no siguin els que tenen un límit màxim de residus, provoca que es declarin no aptes per al consum humà tots els caps de bestiar o productes afectats, considerant-los com a materials subjectes a la legislació vigent de residus d’animals que regulen l’eliminació i transformació d’animals morts i deixalles d’origen animal i protecció contra els agents patògens en pinsos d’origen animal. Article 45 1- El cost de les investigacions i els controls previstos en l’article 42 va a càrrec del propietari dels animals o de les persones que n’estiguin en poder. 2- Quan la investigació confirmi que la sospita és fonamentada, el propietari dels animals o la persona que estigui en poder dels animals, ha de costejar les anàlisis efectuades en aplicació dels articles 42, 43, 44 i 49, fins que els animals o els seus productes no representin cap perill per a la salut pública. 3- Sense perjudici de les sancions penals o administratives que puguin derivar-se’n, el propietari dels animals o dels productes positius també s’ha de fer càrrec dels costos de la seva destrucció, de conformitat amb els articles 49 i 50 del present Reglament, sense cap compensació ni indemnització. Article 46 1- A efectes del present capítol, s’ha d’aplicar el que disposa el títol IV del present Reglament pel qual s’estableixen les condicions relatives a l’assistència mútua entre les autoritats administratives dels estats membres de la Unió Europea i la col·laboració entre ells i la Comissió Europea amb el Principat d’Andorra per assegurar una bona aplicació de les legislacions veterinària i zootècnica. 2- Quan es consideri que els controls previstos en el present Reglament han deixat de realitzar-se en un estat membre, l’autoritat competent en cada cas, n’ha d’informar l’autoritat central de l’estat membre en qüestió, sempre a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, i l’Estat en qüestió ha de comunicar-ne les decisions adoptades i els motius, després de la investigació a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article 42. En cas que aquestes mesures siguin insuficients, s’ha de tractar de trobar la manera de corregir la situació, si escau, mitjançant una visita "in situ" i, en cas que no s’arribi a un acord, s’ha de recórrer, en un termini de temps raonable, a través del procediment previst pel Subgrup Veterinari, a la Comissió Europea, que encarrega a un o més experts l’emissió d’un dictamen. 3- Mentre s’esperi el dictamen dels experts, s’han de controlar els productes objecte de la controvèrsia procedents de l’establiment o establiments, o de l’explotació o les explotacions, i en cas que els resultats siguin positius, s’adopten mesures similars a aquelles previstes en el títol III.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 47 En la mesura que sigui necessari per a l’aplicació uniforme de la present normativa, veterinaris especialistes nomenats pel Subgrup Veterinari, poden realitzar inspeccions "in situ". Representants de la Comunitat Europea, i en qualsevol cas, representants dels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat poden acompanyar els inspectors que realitzin aquestes inspeccions de conformitat amb el procediment citat. Les autoritats competents en el territori on s’efectuï una inspecció, han de prestar tota l’ajuda necessària als especialistes per al compliment de la seva missió. Tenint en compte els resultats de les verificacions realitzades pels veterinaris especialistes, s’han d’adoptar les mesures necessàries per a la millor execució dels controls oficials i per garantir la salut pública, que han de ser comunicades, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari per a la seva avaluació.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 48 Quan es descobreixin substàncies o productes no autoritzats, o bé substàncies mencionades en el Grup A i en el Grup B-1 i B-2 de l’annex V.II.1, en mans de persones o entitats no autoritzades, aquestes substàncies o productes no autoritzats queden sota control oficial fins que els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat adoptin les mesures apropiades, sense perjudici de les eventuals sancions administratives o penals a l’infractor o infractors. Article 49 1- Durant el període de consigna dels animals previst en l’article 43, els animals de l’explotació en qüestió i els seus productes no poden abandonar l’explotació d’origen ni ser cedits a cap altra persona, llevatque sigui sota control oficial i l’autoritat competent adopti les mesures cautelars convenients en funció de la natura de la substància o substàncies detectades. 2- Després de la presa de mostres, efectuada de conformitat amb el que disposa l’article 43, en cas de confirmació del tractament il·legal, l’animal o animals reconeguts com a positius han de ser sacrificats sense tardança "in situ", i eliminats per enterrament o per incineració, ja sigui directament, o com a residu animal de conformitat amb la legislació vigent. En aquest últim cas, el trasllat va acompanyat d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar com a mínim el següent:
1. Explotació d’origen en què s’han sacrificat ("in situ") els animals.
2. Planta de transformació de materials d’alt risc de destí (nom i localitat) qualificada com a tal per la legislació vigent de residus d’animals.
3. Tipus de vehicle en el qual es transporta i número de matrícula.
4. Nombre d’animals sacrificats "in situ" i identificació.
5. Data i signatura. 3- No obstant el que es menciona en el punt 2 anterior, els animals reconeguts com a positius poden ser conduïts directament a un escorxador, designat específicament per a aquesta finalitat, per al seu sacrifici. En aquest cas, han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar, com a mínim, el següent:
1. La menció "animals no aptes per al consum humà"
2. Explotació d’origen
3. Nombre d’animals
4. Identificació oficial dels animals reconeguts com a positius
5. Substàncies per les quals han resultat positius
6. Escorxador de destí
7. Data
8. Vehicle o mitjà de transport i número de matrícula Independentment del que s’ha exposat anteriorment, s’ha de comunicar al representant legal de l’escorxador, com a mínim amb 48 hores d’antelació, l’arribada dels animals mencionats per notificar-ho al veterinari oficial de l’establiment. Aquests animals s’han de sacrificar al final de la jornada de treball i s’han de declarar com a no aptes, considerant-los residu animal als efectes de l’aplicació de la legislació vigent sobre residus animals, amb un document de control del qual s’ha tornar firmada una còpia a l’escorxador d’origen on cal especificar com a mínim el següent:
1. Data
2. Raó social de l’escorxador i adreça
3. Nombre d’animals sacrificats amb la quantitat en quilograms
4. Planta de transformació de materials d’alt risc de destí (nom i localitat) qualificada així de conformitat amb la legislació vigent de residus d’animals
5. Firma del representant legal de l’escorxador
6. Firma del representant de la planta de transformació de residus d’animals de conformitat amb la legislació vigent 4- A més, s’ha de dur a terme aleshores una presa de mostres, a càrrec del titular de l’explotació, sobre el conjunt de lots d’animals procedents de l’explotació controlada i que puguin ser sospitosos. Si com a mínim la meitat de les mostres oficials efectuades sobre la mostra representativa, de conformitat amb el que disposa l’article 43, és positiva, s’ha de deixar escollir al ramader entre un control de tots els animals presents en l’explotació que puguin ser sospitosos, i el seu sacrifici. En cas que es realitzi el control de tots els animals, el cost del control mencionat va a càrrec del titular de l’explotació. 5- Durant un període posterior de 12 mesos, com a mínim, s’ha de sotmetre l’explotació o explotacions que pertanyin a un mateix propietari a un control minuciós amb la finalitat de detectar els residus considerats. En cas que s’hagi instituït un sistema organitzat d’autocontrol, l’explotació infractora perd el dret d’utilitzar-lo durant el període de temps mencionat. 6- Les explotacions o establiments d’aprovisionament de l’explotació on hagin aparegut casos positius, s’han de sotmetre, tenint en compte la infracció constatada, a un control addicional independentment del previst en l’article 37, amb la finalitat de detectar l’origen de la substància en qüestió. S’ha de fer el mateix amb totes les explotacions i els establiments que pertanyin a la mateixa cadena d’aprovisionament d’animals i pinsos que l’explotació d’origen o de procedència. 7- Les dades relatives a les explotacions on es detectin tractaments il·legals s’han de transmetre, a través dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, al més aviat possible, al Subgrup Veterinari, per perquè les comuniqui a la Comissió Europea i als estats membres de la Unió Europea. Article 50 1- El veterinari oficial d’un escorxador ha de:
a) Si sospita o disposa d’elements d’informació que permetin concloure que els animals presentats han estat objecte d’un tractament il·legal o se’ls ha administrat substàncies o productes no autoritzats:
1. Fer que els animals siguin sacrificats separadament de la resta de lots presents a l’escorxador.
2. Consignar les canals i procedir a la realització de la presa de totes les mostres necessàries, inclosos els líquids biològics i excrements de qualsevol altre teixit o òrgan per detectar aquestes substàncies.
3. En cas d’aparició de resultats positius, fer que les carns i despulles s’enviïn a un establiment de transformació de residus d’animals de conformitat amb la legislació vigent sense cap mena de compensació ni indemnització. Les despeses d’aquesta destrucció, van a càrrec dels propietaris dels animals. En aquest cas, s’han de notificar aquests descobriments a les autoritats competents per a l’aplicació del que disposen els articles 46 a 49.
b) Si disposa d’elements que li permetin sospitar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha d’ajornar el seu sacrifici fins a estar segur que la quantitat de residus no sobrepassa els límits admissibles. Aquest període no pot ser en cap cas inferior als terminis d’espera previstos en l’autorització de comercialització al mercat dels medicaments veterinaris, d’acord amb el que disposa la legislació de medicaments veterinaris. En cas de medicaments veterinaris que continguin beta agonistes, la utilització dels quals correspongui al que disposa el capítol anterior; el citat període no pot ser, en cap cas, inferior a 28 dies. Tanmateix, en cas d’urgència, o si les condicions de benestar dels animals així ho requereixen, o bé si les infraestructures o equips de l’escorxador no permeten evitar el sacrifici dels animals, aquests poden ser sacrificats abans del final del període de prohibició de l’ajornament. Les carns i les despulles han de ser consignades, en l’espera del resultat dels controls oficials efectuats per un veterinari oficial de l’escorxador, i es declaren aptes per al consum humà només quan la quantitat de residus en les mostres preses no sobrepassa els límits admissibles.
c) Si disposa d’elements que li permetin dictaminar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha de procedir al sacrifici dels animals, i les seves carns es declaren no aptes per al consum. 2- El veterinari oficial d’un establiment declara no aptes per al consum humà les carns i qualsevol dels productes especificats en el present capítol si el seu nivell de residus en les mostres preses sobrepassa els nivells autoritzats o presenta residus de substàncies no autoritzades, en aquells teixits o productes que no siguin els que tenen límits màxims de residus, o en què s’hagin detectat substàncies o productes no autoritzats o prohibits. Article 51 1- Segons el que disposa el present capítol, s’han d’aplicar les normes que regulen el procediment sancionador del Codi de l’Administració del Principat d’Andorra i la seva legislació de desenvolupament. En qualsevol cas, regeix el principi d’actuació per escrit, tret que la natura dels actes exigeixi o permeti altres formes més adequades d’expressió o constància. 2- La instrucció de la causa penal davant dels tribunals de justícia del Principat suspèn la tramitació del procediment administratiu sancionador que hagi estat incoat de conformitat amb el que disposa l’article 61.2 de la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989. Article 52 1- Sense perjudici d’una altra normativa que pugui resultar d’aplicació, les infraccions comeses contra el que disposa el present capítol tenen caràcter d’infraccions sanitàries d’acord amb el que disposa el capítol I del títol X de la Llei general de sanitat del Principat d’Andorra, de 20 de març de 1989, i s’han de graduar i sancionar de conformitat amb el que aquestes disposen, en les seves normes de desenvolupament i el present Reglament. 2- D’acord amb el que disposa l’article 64 de la citada Llei, es consideren infraccions lleus:
1. Les simples irregularitats en el compliment de tot allò que estableix el present capítol o les disposicions que el desenvolupen, sense transcendència directa per a la salut pública.
2. Les comeses per simple negligència, sempre que l’alteració o els riscos sanitaris produïts siguin d’entitat escassa.
3. Les que, per raó dels criteris especificats en aquest títol, mereixin la qualificació de lleu, o les que no es puguin qualificar com a falta greu o molt greu.
4. L’acceptació d’animals amb destí de vida per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.
5. La no aportació a les autoritats competents per part de les entitats o persones responsables, de les dades que estiguin obligats a subministrar per raons sanitàries, tècniques, econòmiques, administratives o financeres.
6. El fet de dificultar la funció inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que pertorbi o retardi aquesta tasca.
7. El fet de dispensar medicaments veterinaris, un cop transcorregut el termini de validesa de les receptes.
8. L’incompliment del deure de col·laborar amb l’Administració en l’avaluació i control dels medicaments veterinaris. 3- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions greus:
1. La comercialització per al sacrifici d’animals, en cas d’administració de productes o substàncies autoritzades, per als quals no s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes o substàncies.
2. L’acceptació per al seu sacrifici d’animals per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.
3. La manca de cooperació amb l’autoritat competent, així com qualsevol obstrucció per part del personal o del responsable d’una explotació ramadera, escorxador o d’altres establiments on s’elaborin productes d’origen animal o, quan es tracti d’una empresa privada, el seu propietari o propietaris, o la persona que estigui en poder dels animals en el moment de realitzar les inspeccions i mostreigs necessaris per a l’aplicació dels plans de vigilància de residus i de les operacions d’investigació i control previstos en el present títol.
4. L’elaboració, fabricació, importació, exportació i distribució de medicaments veterinaris per persones físiques o jurídiques que no comptin amb la preceptiva autorització.
5. El fet d’impedir l’actuació dels inspectors, degudament acreditats, als centres en els quals s’elaboren, fabriquen, distribueixen i dispensen medicaments veterinaris.
6. La utilització en animals productors d’aliments per al consum humà, d’algun producte en fase d’investigació, sense que prèviament hi hagi la declaració que el qualifiqui així.
7. El fet de dispensar medicaments veterinaris en establiments que no estiguin autoritzats, i també de dispensar sense recepta veterinària els medicaments sotmesos a aquesta modalitat de prescripció.
8. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en els últims tres mesos. 4- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions molt greus:
1. La comercialització d’animals d’explotació que hagin estat objecte d’un tractament il·legal d’acord amb el present capítol, o d’animals d’explotació als quals s’hagi administrat substàncies o productes prohibits.
2. L’administració de substàncies prohibides o no autoritzades als animals d’explotació.
3. L’administració als animals d’explotació de productes autoritzats per a d’altres fins o en condicions diferents dels que estableix la legislació vigent.
4. El tràfic, la distribució, la venda o la comercialització de carns i d’altres productes procedents dels animals d’explotació que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica, per sobre dels límits màxims autoritzats, o substàncies, o productes no autoritzats o prohibits.
5. La tinença de substàncies o productes no autoritzats i/o prohibits de conformitat amb el present títol.
6. L’elaboració, fabricació, importació, exportació, distribució, comercialització, prescripció i dispensa de productes o preparats que es presentin com a medicaments veterinaris sense estar legalment autoritzats, inclosa la utilització de substàncies medicamentoses diferents a les premescles medicamentoses autoritzades en els pinsos medicamentosos.
7. La posada al mercat de medicaments veterinaris sense haver obtingut la preceptiva autorització sanitària.
8. La realització d’assaigs clínics veterinaris sense ajustar-se al contingut dels protocols sobre la base dels quals s’hagin atorgat autoritzacions.
9. La preparació de remeis secrets destinats als animals.
10. La reincidència en la comissió d’infraccions greus en els últims cinc anys. 5- La qualificació de les infraccions s’ha de fer segons tots els altres criteris que es fixin en la Llei general de sanitat. 6- Sense perjudici de les sancions penals, en cas de confirmació de la possessió, utilització o fabricació de substàncies o productes no autoritzats en un establiment de fabricació, s’han de suspendre les autoritzacions o acreditacions oficials de les quals gaudeixi aquest establiment durant un període en el qual és objecte de controls reforçats. En cas de reincidència, aquestes autoritzacions o acreditacions són retirades definitivament. 7- Sense perjudici de les sanciones professionals o penals a les quals doni lloc, han de prendre’s les mesures administratives oportunes contra tota persona que, segons el cas, sigui responsable de la cessió o de l’administració de substàncies o productes prohibits, o de l’administració de substàncies o productes autoritzats per fins que no siguin els que estableix la normativa vigent. 8- Si es comprova que el propietari o el responsable de l’escorxador contribueixen a dissimular la utilització il·legal de substàncies prohibides, s’ha d’excloure el culpable o el reincident de tota possibilitat de rebre o sol·licitar qualsevol tipus de subvenció pública del Principat d’Andorra durant un període de dotze mesos. 9- La comissió de faltes greus o molt greus dóna lloc, en qualsevol cas, a la pèrdua i la devolució de subvencions percebudes en el període durant el qual quedi acreditat que es varen administrar substàncies, així com a la pèrdua de tota subvenció futura durant un període de dotze mesos. Article 53 1- Les importacions de països tercers d’animals i productes d’origen animal, queda subordinada a la seva inclusió a les llistes elaborades per la Comissió Europea en relació amb la vigilància dels grups de residus i substàncies especificats en l’annex V.II.6. 2- Les autoritats competents del Principat d’Andorra han d’informar anualment a la Comissió Europea dels resultats de controls de residus en animals i productes importats procedents de tercers països amb destí al Principat que hagin estat objecte de paralització pels punts d’inspecció fronterera de conformitat amb el que estableix el títol II del present Reglament, si és que no ho hagin fet ja els estats membres de la Unió Europea dels quals depengués el punt d’inspecció fronterera corresponent. 3- Comprovat l’incompliment per part d’un país tercer de les normes que estableix aquest article, després de l’aplicació del que disposa l’article següent, el Principat d’Andorra ha de sol·licitar a la Comissió Europea, per la via que determini el Subgrup Veterinari, l’exclusió d’aquest país de la llista comunitària si no ho haguessin fet ja els estats membres de la Unió Europea en els punts d’inspecció fronterera en els quals s’haguessin localitzat les partides corresponents d’animals o productes. Article 54 1- Quan els controls previstos en el títol III demostrin que s’han utilitzat productes o substàncies no autoritzades per al tractament dels animals d’un lot determinat, o la presència d’aquests productes o substàncies en tot un lot o part d’un lot procedent del mateix establiment del país tercer en qüestió, l’autoritat competent s’ha d’adoptar, respecte d’aquests animals i productes, les mesures següents:
a) Informar la Comissió Europea, per mitjà dels mecanismes previstos en el si del Subgrup Veterinari, sobre els productes utilitzats i el lot corresponent.
b) Intensificar els controls sobre tots els productes d’animals o de productes del mateix origen. En particular, els deu lots successius procedents del mateix origen han de ser consignats, amb dipòsit d’una provisió per despeses de control, a efectes de ser sotmesos a un control de detecció de residus mitjançant la presa d’una mostra representativa d’aquest lot o part del lot. Quan aquests nous controls revelin la presència de productes o de substàncies no autoritzades o de residus d’altres productes o substàncies:
1. El lot o la part del lot en qüestió ha de ser reexpedit al país d’origen, a càrrec de l’expedidor o del seu representant, i en el certificat s’han de fer constar clarament els motius del rebuig del lot.
2. Segons el tipus d’infracció comprovada i el risc associat d’aquesta infracció, s’ha de deixar que l’expedidor opti per la reexpedició del lot o part del lot, la seva destrucció o la utilització amb fins autoritzats per la normativa vigent, sense cap tipus d’indemnització ni compensació.
c) S’informa la Comissió Europea, a través del procediment previst en el si del Subgrup Veterinari, sobre el resultat dels controls intensificats. 2- Quan els controls previstos en els títols II i III del present Reglament revelin que s’han superat els límits màxims de residus, s’ha de recórrer als controls previstos en l’apartat 1.b). 3- El que disposa l’apartat 1 d’aquest article també és aplicable en cas que Andorra decideixi finalment constituir algun punt d’inspecció fronterera. Article 55 1- Les autoritats competents del Principat d’Andorra perceben, per tal de cobrir els costos reals dels controls previstos en el present títol, la taxa establerta en la normativa corresponent que es menciona en el títol XI d’aquest Reglament. 2- La informació sobre incidents ocorreguts en algun estat membre de la Unió Europea o en un estat tercer, s’ha de posar en coneixement de les autoritats competents del Principat d’Andorra a través del Subgrup Veterinari. Annex V.II.1 Grups de residus o substàncies sotmeses a vigilància GRUP A: Substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades. - Estilbens, derivats dels estilbens, les seves sals i èsters. - Agents antitiroïdals. - Esteroides. - Resorcylic àcid lactones (inclòs el zeranol). - Beta agonistes GRUP B: Medicaments veterinaris (incloses les substàncies no registrades que podrien utilitzar- se a efectes veterinaris) i contaminants. 1- Substàncies antibacterianes, incloses les sulfamides i les quinolones. 2- Altres medicaments veterinaris:
a) Antihelmíntics
b) Anticoccidians, inclosos els nitroimidazols
c) Carbamats i piretroides
d) Tranquil·lizants
e) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINS)
f) Altres substàncies que exerceixin una activitat farmacològica 3- Altres substàncies i contaminants mediambientals:
a) Compostos organoclorats, inclosos els PCB
b) Compostos organofosforats
c) Elements químics
d) Micotoxines
e) Colorants
f) Altres Annex V.II.2 Grups de residus o substàncies que s’han de detectar segons el tipus d’animals, els seus pinsos i aigua per beure i per tipus de productes animals d’origen primari En l’espera de l’entrada en vigor al Principat, mitjançant l’ampliació de l’àmbit de la Decisió 2/99 del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra, per als animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i espècies d’èquids, s’han d’analitzar les substàncies excepte la corresponent als apartats
f) de l’apartat 2 del Grup B i
e) i
f) de l’apartat 3 del Grup B. Annex V.II.3 Estratègia de mostreig 1- El pla de supervisió dels residus està encaminat a examinar i posar de manifest les raons dels riscs que enclou l’existència de residus en els productes alimentaris d’origen animal en les explotacions, els escorxadors i altres establiments o indústries de productes d’origen animal. Les mostres oficials han de prendre’s de conformitat amb el que s’estableix en el capítol corresponent de l’annex V.II.4. Fos quin fos el lloc en el qual es prenguin les mostres oficials, el mostreig ha d’efectuar-se de forma imprevista, ha de ser inesperat i efectuat en moments no fixos i en dies de la setmana no especificats. Les autoritats competents han de prendre totes les precaucions necessàries per cerciorar-se que es manté constantment l’element sorpresa en els controls. 2- Pel que fa a les substàncies del Grup A, la supervisió ha d’anar encaminada respectivament a la detecció de l’administració il·legal de substàncies prohibides i a la detecció de l’administració abusiva de substàncies autoritzades. L’acció d’aquest mostreig s’ha de concertar de conformitat amb les disposicions previstes en el capítol corresponent de l’annex V.II.4. Les mostres han d’apuntar a un objectiu específic, tenint en compte els criteris mínims següents: sexe, edat, espècie, sistema d’engreix, qualsevol informació de la qual disposi l’autoritat competent i tota evidència de la mala utilització o d’abús de substàncies d’aquest grup. Els detalls sobre els criteris per fixar aquests objectius s’han d’establir segons el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 3- Pel que fa a les substàncies del Grup B, la supervisió ha d’adreçar-se, concretament, al control de la conformitat dels residus de medicaments veterinaris amb els límits màxims de residus fixats en el Reglament 2630/97 de la Comissió de 29 de desembre de 1997, els residus de plaguicides amb els nivells màxims també permesos per la legislació vigent, així com els màxims permesos de concentració de contaminants mediambientals. Tret que les autoritats competents puguin justificar el mostreig aleatori, en presentar el seu pla de supervisió dels residus, totes les mostres han d’apuntar cap a objectius específics de conformitat amb els criteris establerts segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Annex V.II.4 Nivells i freqüències de mostreig L’objectiu del present annex és definir el nombre mínim d’animals que ha de sotmetre’s a un mostreig. Cada una de les mostres pot analitzar-se amb la finalitat de detectar la presència d’una o més substàncies. Capítol I. Bovins, porcins, ovins, cabrums i èquids 1- Bovins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o substàncies, ha de ser com a mínim igual al 0,4% dels bovins sacrificats l’any anterior, repartit de la manera següent: A) Grup A: 0,25%, dividit així:
1. La meitat de les mostres han de prendre’s a l’explotació, sobre animals vius. Amb caràcter d’excepció, el 25% de les mostres analitzades per a la busca de substàncies del Grup A5 pot prendre’s a partir de materials apropiats (pinsos, aigües per beure).
2. La meitat de les mostres ha de prendre’s a l’escorxador. Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a la verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta ha d’atribuir-se segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. B) Grup B: 0,15%
1. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B1.
2. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B2.
3. Un 10% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B3. La resta s’ha d’atribuir segons l’apreciació que realitzin les autoritats competents del Principat d’Andorra. 2- Porcins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o de substàncies ha de ser, com a mínim, igual al 0,05% dels porcins sacrificats l’any precedent, repartit de la manera següents: A) Grup A: 0,02% Quan s’efectuïn les preses de mostres a l’escorxador, a la granja han d’efectuar-se anàlisis complementàries d’aigua potable, pinsos, excrements, o de qualsevol altre substrat adequat. En aquest cas, el nombre mínim d’establiments de cries de porcins que han de controlar-se anualment ha de representar, com a mínim, un establiment de cria per 100.000 porcs sacrificats l’any anterior. Cada subgrup del grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència de les informacions de les quals disposi l’autoritat competent del Principat. B) Grup B: 0,03% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins. La resta s’atribueix segons l’apreciació de la situació al Principat que en facin les autoritats competents. 3- Ovelles i cabres El nombre d’animals que ha de controlar-se per a tot tipus de residus o de substàncies ha de ser com a mínim igual al 0,05% de les ovelles i de les cabres de més de tres mesos d’edat sacrificades l’any anterior, repartides, tant en granges com en escorxadors, de la manera següent: A) Grup A: 0,01% Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. B) Grup B: 0,04% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. 4- Èquids Les autoritats competents han de determinar el nombre de mostreigs en funció dels problemes que s’observin. Capítol I Queden designats com a laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus de determinades substàncies els laboratoris següents:
a) Per als residus enumerats en els punts 1, 2, 3 i 4 del Grup A, a la lletra
d) del punt 2 del Grup B i a la lletra
d) del Grup 3 de l’annex V.II.1: Rijksinstituut voor de Volksdezondheid en Milieuhygiëne (RIVM) A. van Leeuwenhoeklaan, 9 NI-3720 BA BILTHOVEN
b) Per als residus esmentats en el punt 1 i a la lletra
e) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1 i els residus de carbadox i olaquindox: Laboratoires des Médicaments Vétérinaires (CNE-LMV) La Haute Marche Javené F-35135 FOUGÈRES
c) Per als residus enumerats en el punt 5 del Grup A i a les lletres a),
b) i
e) del punt 2 del Grup B de l’annex V.II.1: Bundesinstitut für Gesundheitlichen Verbraucherschutz und Veterinärmedizin (BGW) Diedersdorfer Weg 1 D-I2277 BERLIN
d) Per als residus enumerats en la lletra
c) del punt 2 i les lletres a),
b) i
c) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1: Instituto superiore di sanitá Viale Regina Elena, 299 I-00161 ROMA Les substàncies dels Grups A.6, B.2.f) i B.3.f) s’atribueixen als laboratoris comunitaris de referència, abans designats, segons la seva acció farmacològica. Capítol II Les competències i les condicions d’activitat dels laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus en animals vius, els seus excrements i líquids biològics i els seus teixits, en els productes animals, en l’alimentació dels animals i en la seva aigua per beure, són les següents: 1- Les funcions dels laboratoris comunitaris de referència són les següents:
a) Fomentar i coordinar la busca de nous mètodes d’anàlisi i informar els laboratoris nacionals de referència així com el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el sistema que determini el Subgrup Veterinari, sobre els progressos assolits en l’àmbit dels mètodes i els materials d’anàlisi.
b) Ajudar els laboratoris nacionals de referència i el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment establert pel Subgrup Veterinari, a posar en pràctica un sistema apropiat de seguretat de qualitat basat en els principis de pràctiques correctes de laboratori (GLP) i en els criteris EN 45.000.
c) Aprovar els mètodes validats com a mètodes de referència per integrar-los en una col·lecció de mètodes.
d) Subministrar, de conformitat amb el procediment que es determini en el si del Subgrup Veterinari, als laboratoris nacionals de referència i al laboratori designat pel Principat d’Andorra que ho sol·liciti, un dictamen tècnic sobre l’anàlisi de les substàncies per a les quals hagin estat designats com a laboratoris comunitaris de referència.
e) Organitzar assaigs comparatius per als laboratoris nacionals de referència i el laboratori del Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, determinar la freqüència d’aquests assaigs d’acord amb la Comissió, i de conformitat amb el procediment establert per aquest subgrup. Amb la finalitat d’efectuar aquests assaigs, els laboratoris comunitaris de referència han de distribuir mostres blanques i mostres que continguin una quantitat desconeguda del residu que s’hagi d’analitzar.
f) Identificar i quantificar els residus quan els resultats d’una anàlisi no siguin acceptats pels estats membres o pel Principat d’Andorra de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari.
g) Organitzar cursos de formació i perfeccionament per als experts dels laboratoris nacionals i, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari, per als experts del laboratori designat pel Principat.
h) Proporcionar assistència tècnica i científica a la Comissió, inclòs el programa de normes, mesures i assaigs.
i) Elaborar i enviar al Subgrup Veterinari per al coneixement de la Comissió Europea, un informe anual sobre les seves activitats.
j) Col·laborar en l’àmbit dels mètodes i materials d’anàlisi, per part dels laboratoris designats pels països tercers en el marc dels plans de supervisió que es presentin de conformitat amb l’article 37 del present Reglament. 2- Per poder dur a terme les tasques enumerades en l’apartat 1, cada laboratori comunitari de referència ha de satisfer les condicions mínimes següents:
a) Haver estat designat com a laboratori nacional de referència en un estat membre.
b) Disposar de personal qualificat amb coneixements suficients de les tècniques aplicades a l’anàlisi dels residus per als quals hagi estat designat com a laboratori comunitari de referència.
c) Disposar de l’equip i de les substàncies necessàries per efectuar les anàlisis que li hagin encarregat.
d) Disposar d’una infraestructura administrativa adequada.
e) Disposar d’una capacitat informàtica suficient per realitzar els treballs estadístics derivats del tractament dels resultats i estar en condicions de comunicar ràpidament aquestes dades i d’altres informacions als laboratoris nacionals de referència i a la Comissió, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari així com el Laboratori Central de Salut Pública del Principat.
f) Controlar que el seu personal respecti el caràcter confidencial de determinats assumptes, resultats o comunicacions.
g) Posseir coneixements suficients de les normes i pràctiques internacionals.
h) Disposar d’una llista actualitzada dels materials de referència certificats, així com d’una llista actualitzada dels fabricants i venedors d’aquests materials. Capítol I Queda designat com a laboratori nacional de referència per a la detecció de residus de determinades substàncies, pel Principat d’Andorra, el Laboratori Central de Salut Pública, regulat en els articles 48 i següents de la Llei general de sanitat, sense perjudici que el Govern pugui modificar aquesta designació comunicant-ho al Subgrup Veterinari. Capítol II Les competències i funcions del laboratori (o laboratoris) de referència del Principat d’Andorra són les següents:
a) Coordinar les activitats dels laboratoris de rutina autoritzats, encarregats de les anàlisis de residus i en particular de coordinar l’elaboració de les normes i mètodes d’anàlisi de cada residu o grup de residus pertinents.
b) Col·laborar amb les autoritats competents en l’organització del pla de vigilància de residus.
c) Organitzar periòdicament proves comparatives per a cada residu o grup de residus per als quals hagin estat designats.
d) Promoure i garantir que els laboratoris autoritzats respectin els límits de detecció establerts.
e) Assegurar la difusió de la informació subministrada pels laboratoris comunitaris de referència.
f) Garantir al seu personal la possibilitat de participar en les reunions de perfeccionament organitzades per la Comissió Europea o pels laboratoris comunitaris de referència, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.
g) Promoure el suport tècnic o la formació del personal dels laboratoris autoritzats. Capítol I. Identificació i registre d’animals de l’espècie bovina
1. Explotació d’origen en què s’han sacrificat ("in situ") els animals.
2. Planta de transformació de materials d’alt risc de destí (nom i localitat) qualificada com a tal per la legislació vigent de residus d’animals.
3. Tipus de vehicle en el qual es transporta i número de matrícula.
4. Nombre d’animals sacrificats "in situ" i identificació.
5. Data i signatura. 3- No obstant el que es menciona en el punt 2 anterior, els animals reconeguts com a positius poden ser conduïts directament a un escorxador, designat específicament per a aquesta finalitat, per al seu sacrifici. En aquest cas, han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar, com a mínim, el següent:
1. La menció "animals no aptes per al consum humà"
2. Explotació d’origen
3. Nombre d’animals
4. Identificació oficial dels animals reconeguts com a positius
5. Substàncies per les quals han resultat positius
6. Escorxador de destí
7. Data
8. Vehicle o mitjà de transport i número de matrícula Independentment del que s’ha exposat anteriorment, s’ha de comunicar al representant legal de l’escorxador, com a mínim amb 48 hores d’antelació, l’arribada dels animals mencionats per notificar-ho al veterinari oficial de l’establiment. Aquests animals s’han de sacrificar al final de la jornada de treball i s’han de declarar com a no aptes, considerant-los residu animal als efectes de l’aplicació de la legislació vigent sobre residus animals, amb un document de control del qual s’ha tornar firmada una còpia a l’escorxador d’origen on cal especificar com a mínim el següent:
1. Data
2. Raó social de l’escorxador i adreça
3. Nombre d’animals sacrificats amb la quantitat en quilograms
4. Planta de transformació de materials d’alt risc de destí (nom i localitat) qualificada així de conformitat amb la legislació vigent de residus d’animals
5. Firma del representant legal de l’escorxador
6. Firma del representant de la planta de transformació de residus d’animals de conformitat amb la legislació vigent 4- A més, s’ha de dur a terme aleshores una presa de mostres, a càrrec del titular de l’explotació, sobre el conjunt de lots d’animals procedents de l’explotació controlada i que puguin ser sospitosos. Si com a mínim la meitat de les mostres oficials efectuades sobre la mostra representativa, de conformitat amb el que disposa l’article 43, és positiva, s’ha de deixar escollir al ramader entre un control de tots els animals presents en l’explotació que puguin ser sospitosos, i el seu sacrifici. En cas que es realitzi el control de tots els animals, el cost del control mencionat va a càrrec del titular de l’explotació. 5- Durant un període posterior de 12 mesos, com a mínim, s’ha de sotmetre l’explotació o explotacions que pertanyin a un mateix propietari a un control minuciós amb la finalitat de detectar els residus considerats. En cas que s’hagi instituït un sistema organitzat d’autocontrol, l’explotació infractora perd el dret d’utilitzar-lo durant el període de temps mencionat. 6- Les explotacions o establiments d’aprovisionament de l’explotació on hagin aparegut casos positius, s’han de sotmetre, tenint en compte la infracció constatada, a un control addicional independentment del previst en l’article 37, amb la finalitat de detectar l’origen de la substància en qüestió. S’ha de fer el mateix amb totes les explotacions i els establiments que pertanyin a la mateixa cadena d’aprovisionament d’animals i pinsos que l’explotació d’origen o de procedència. 7- Les dades relatives a les explotacions on es detectin tractaments il·legals s’han de transmetre, a través dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, al més aviat possible, al Subgrup Veterinari, per perquè les comuniqui a la Comissió Europea i als estats membres de la Unió Europea. Article 50 1- El veterinari oficial d’un escorxador ha de:
a) Si sospita o disposa d’elements d’informació que permetin concloure que els animals presentats han estat objecte d’un tractament il·legal o se’ls ha administrat substàncies o productes no autoritzats:
1. Fer que els animals siguin sacrificats separadament de la resta de lots presents a l’escorxador.
2. Consignar les canals i procedir a la realització de la presa de totes les mostres necessàries, inclosos els líquids biològics i excrements de qualsevol altre teixit o òrgan per detectar aquestes substàncies.
3. En cas d’aparició de resultats positius, fer que les carns i despulles s’enviïn a un establiment de transformació de residus d’animals de conformitat amb la legislació vigent sense cap mena de compensació ni indemnització. Les despeses d’aquesta destrucció, van a càrrec dels propietaris dels animals. En aquest cas, s’han de notificar aquests descobriments a les autoritats competents per a l’aplicació del que disposen els articles 46 a 49.
b) Si disposa d’elements que li permetin sospitar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha d’ajornar el seu sacrifici fins a estar segur que la quantitat de residus no sobrepassa els límits admissibles. Aquest període no pot ser en cap cas inferior als terminis d’espera previstos en l’autorització de comercialització al mercat dels medicaments veterinaris, d’acord amb el que disposa la legislació de medicaments veterinaris. En cas de medicaments veterinaris que continguin beta agonistes, la utilització dels quals correspongui al que disposa el capítol anterior; el citat període no pot ser, en cap cas, inferior a 28 dies. Tanmateix, en cas d’urgència, o si les condicions de benestar dels animals així ho requereixen, o bé si les infraestructures o equips de l’escorxador no permeten evitar el sacrifici dels animals, aquests poden ser sacrificats abans del final del període de prohibició de l’ajornament. Les carns i les despulles han de ser consignades, en l’espera del resultat dels controls oficials efectuats per un veterinari oficial de l’escorxador, i es declaren aptes per al consum humà només quan la quantitat de residus en les mostres preses no sobrepassa els límits admissibles.
c) Si disposa d’elements que li permetin dictaminar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha de procedir al sacrifici dels animals, i les seves carns es declaren no aptes per al consum. 2- El veterinari oficial d’un establiment declara no aptes per al consum humà les carns i qualsevol dels productes especificats en el present capítol si el seu nivell de residus en les mostres preses sobrepassa els nivells autoritzats o presenta residus de substàncies no autoritzades, en aquells teixits o productes que no siguin els que tenen límits màxims de residus, o en què s’hagin detectat substàncies o productes no autoritzats o prohibits. Article 51 1- Segons el que disposa el present capítol, s’han d’aplicar les normes que regulen el procediment sancionador del Codi de l’Administració del Principat d’Andorra i la seva legislació de desenvolupament. En qualsevol cas, regeix el principi d’actuació per escrit, tret que la natura dels actes exigeixi o permeti altres formes més adequades d’expressió o constància. 2- La instrucció de la causa penal davant dels tribunals de justícia del Principat suspèn la tramitació del procediment administratiu sancionador que hagi estat incoat de conformitat amb el que disposa l’article 61.2 de la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989. Article 52 1- Sense perjudici d’una altra normativa que pugui resultar d’aplicació, les infraccions comeses contra el que disposa el present capítol tenen caràcter d’infraccions sanitàries d’acord amb el que disposa el capítol I del títol X de la Llei general de sanitat del Principat d’Andorra, de 20 de març de 1989, i s’han de graduar i sancionar de conformitat amb el que aquestes disposen, en les seves normes de desenvolupament i el present Reglament. 2- D’acord amb el que disposa l’article 64 de la citada Llei, es consideren infraccions lleus:
1. Les simples irregularitats en el compliment de tot allò que estableix el present capítol o les disposicions que el desenvolupen, sense transcendència directa per a la salut pública.
2. Les comeses per simple negligència, sempre que l’alteració o els riscos sanitaris produïts siguin d’entitat escassa.
3. Les que, per raó dels criteris especificats en aquest títol, mereixin la qualificació de lleu, o les que no es puguin qualificar com a falta greu o molt greu.
4. L’acceptació d’animals amb destí de vida per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.
5. La no aportació a les autoritats competents per part de les entitats o persones responsables, de les dades que estiguin obligats a subministrar per raons sanitàries, tècniques, econòmiques, administratives o financeres.
6. El fet de dificultar la funció inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que pertorbi o retardi aquesta tasca.
7. El fet de dispensar medicaments veterinaris, un cop transcorregut el termini de validesa de les receptes.
8. L’incompliment del deure de col·laborar amb l’Administració en l’avaluació i control dels medicaments veterinaris. 3- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions greus:
1. La comercialització per al sacrifici d’animals, en cas d’administració de productes o substàncies autoritzades, per als quals no s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes o substàncies.
2. L’acceptació per al seu sacrifici d’animals per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.
3. La manca de cooperació amb l’autoritat competent, així com qualsevol obstrucció per part del personal o del responsable d’una explotació ramadera, escorxador o d’altres establiments on s’elaborin productes d’origen animal o, quan es tracti d’una empresa privada, el seu propietari o propietaris, o la persona que estigui en poder dels animals en el moment de realitzar les inspeccions i mostreigs necessaris per a l’aplicació dels plans de vigilància de residus i de les operacions d’investigació i control previstos en el present títol.
4. L’elaboració, fabricació, importació, exportació i distribució de medicaments veterinaris per persones físiques o jurídiques que no comptin amb la preceptiva autorització.
5. El fet d’impedir l’actuació dels inspectors, degudament acreditats, als centres en els quals s’elaboren, fabriquen, distribueixen i dispensen medicaments veterinaris.
6. La utilització en animals productors d’aliments per al consum humà, d’algun producte en fase d’investigació, sense que prèviament hi hagi la declaració que el qualifiqui així.
7. El fet de dispensar medicaments veterinaris en establiments que no estiguin autoritzats, i també de dispensar sense recepta veterinària els medicaments sotmesos a aquesta modalitat de prescripció.
8. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en els últims tres mesos. 4- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions molt greus:
1. La comercialització d’animals d’explotació que hagin estat objecte d’un tractament il·legal d’acord amb el present capítol, o d’animals d’explotació als quals s’hagi administrat substàncies o productes prohibits.
2. L’administració de substàncies prohibides o no autoritzades als animals d’explotació.
3. L’administració als animals d’explotació de productes autoritzats per a d’altres fins o en condicions diferents dels que estableix la legislació vigent.
4. El tràfic, la distribució, la venda o la comercialització de carns i d’altres productes procedents dels animals d’explotació que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica, per sobre dels límits màxims autoritzats, o substàncies, o productes no autoritzats o prohibits.
5. La tinença de substàncies o productes no autoritzats i/o prohibits de conformitat amb el present títol.
6. L’elaboració, fabricació, importació, exportació, distribució, comercialització, prescripció i dispensa de productes o preparats que es presentin com a medicaments veterinaris sense estar legalment autoritzats, inclosa la utilització de substàncies medicamentoses diferents a les premescles medicamentoses autoritzades en els pinsos medicamentosos.
7. La posada al mercat de medicaments veterinaris sense haver obtingut la preceptiva autorització sanitària.
8. La realització d’assaigs clínics veterinaris sense ajustar-se al contingut dels protocols sobre la base dels quals s’hagin atorgat autoritzacions.
9. La preparació de remeis secrets destinats als animals.
10. La reincidència en la comissió d’infraccions greus en els últims cinc anys. 5- La qualificació de les infraccions s’ha de fer segons tots els altres criteris que es fixin en la Llei general de sanitat. 6- Sense perjudici de les sancions penals, en cas de confirmació de la possessió, utilització o fabricació de substàncies o productes no autoritzats en un establiment de fabricació, s’han de suspendre les autoritzacions o acreditacions oficials de les quals gaudeixi aquest establiment durant un període en el qual és objecte de controls reforçats. En cas de reincidència, aquestes autoritzacions o acreditacions són retirades definitivament. 7- Sense perjudici de les sanciones professionals o penals a les quals doni lloc, han de prendre’s les mesures administratives oportunes contra tota persona que, segons el cas, sigui responsable de la cessió o de l’administració de substàncies o productes prohibits, o de l’administració de substàncies o productes autoritzats per fins que no siguin els que estableix la normativa vigent. 8- Si es comprova que el propietari o el responsable de l’escorxador contribueixen a dissimular la utilització il·legal de substàncies prohibides, s’ha d’excloure el culpable o el reincident de tota possibilitat de rebre o sol·licitar qualsevol tipus de subvenció pública del Principat d’Andorra durant un període de dotze mesos. 9- La comissió de faltes greus o molt greus dóna lloc, en qualsevol cas, a la pèrdua i la devolució de subvencions percebudes en el període durant el qual quedi acreditat que es varen administrar substàncies, així com a la pèrdua de tota subvenció futura durant un període de dotze mesos. Article 53 1- Les importacions de països tercers d’animals i productes d’origen animal, queda subordinada a la seva inclusió a les llistes elaborades per la Comissió Europea en relació amb la vigilància dels grups de residus i substàncies especificats en l’annex V.II.6. 2- Les autoritats competents del Principat d’Andorra han d’informar anualment a la Comissió Europea dels resultats de controls de residus en animals i productes importats procedents de tercers països amb destí al Principat que hagin estat objecte de paralització pels punts d’inspecció fronterera de conformitat amb el que estableix el títol II del present Reglament, si és que no ho hagin fet ja els estats membres de la Unió Europea dels quals depengués el punt d’inspecció fronterera corresponent. 3- Comprovat l’incompliment per part d’un país tercer de les normes que estableix aquest article, després de l’aplicació del que disposa l’article següent, el Principat d’Andorra ha de sol·licitar a la Comissió Europea, per la via que determini el Subgrup Veterinari, l’exclusió d’aquest país de la llista comunitària si no ho haguessin fet ja els estats membres de la Unió Europea en els punts d’inspecció fronterera en els quals s’haguessin localitzat les partides corresponents d’animals o productes. Article 54 1- Quan els controls previstos en el títol III demostrin que s’han utilitzat productes o substàncies no autoritzades per al tractament dels animals d’un lot determinat, o la presència d’aquests productes o substàncies en tot un lot o part d’un lot procedent del mateix establiment del país tercer en qüestió, l’autoritat competent s’ha d’adoptar, respecte d’aquests animals i productes, les mesures següents:
a) Informar la Comissió Europea, per mitjà dels mecanismes previstos en el si del Subgrup Veterinari, sobre els productes utilitzats i el lot corresponent.
b) Intensificar els controls sobre tots els productes d’animals o de productes del mateix origen. En particular, els deu lots successius procedents del mateix origen han de ser consignats, amb dipòsit d’una provisió per despeses de control, a efectes de ser sotmesos a un control de detecció de residus mitjançant la presa d’una mostra representativa d’aquest lot o part del lot. Quan aquests nous controls revelin la presència de productes o de substàncies no autoritzades o de residus d’altres productes o substàncies:
1. El lot o la part del lot en qüestió ha de ser reexpedit al país d’origen, a càrrec de l’expedidor o del seu representant, i en el certificat s’han de fer constar clarament els motius del rebuig del lot.
2. Segons el tipus d’infracció comprovada i el risc associat d’aquesta infracció, s’ha de deixar que l’expedidor opti per la reexpedició del lot o part del lot, la seva destrucció o la utilització amb fins autoritzats per la normativa vigent, sense cap tipus d’indemnització ni compensació.
c) S’informa la Comissió Europea, a través del procediment previst en el si del Subgrup Veterinari, sobre el resultat dels controls intensificats. 2- Quan els controls previstos en els títols II i III del present Reglament revelin que s’han superat els límits màxims de residus, s’ha de recórrer als controls previstos en l’apartat 1.b). 3- El que disposa l’apartat 1 d’aquest article també és aplicable en cas que Andorra decideixi finalment constituir algun punt d’inspecció fronterera. Article 55 1- Les autoritats competents del Principat d’Andorra perceben, per tal de cobrir els costos reals dels controls previstos en el present títol, la taxa establerta en la normativa corresponent que es menciona en el títol XI d’aquest Reglament. 2- La informació sobre incidents ocorreguts en algun estat membre de la Unió Europea o en un estat tercer, s’ha de posar en coneixement de les autoritats competents del Principat d’Andorra a través del Subgrup Veterinari. Annex V.II.1 Grups de residus o substàncies sotmeses a vigilància GRUP A: Substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades. - Estilbens, derivats dels estilbens, les seves sals i èsters. - Agents antitiroïdals. - Esteroides. - Resorcylic àcid lactones (inclòs el zeranol). - Beta agonistes GRUP B: Medicaments veterinaris (incloses les substàncies no registrades que podrien utilitzar- se a efectes veterinaris) i contaminants. 1- Substàncies antibacterianes, incloses les sulfamides i les quinolones. 2- Altres medicaments veterinaris:
a) Antihelmíntics
b) Anticoccidians, inclosos els nitroimidazols
c) Carbamats i piretroides
d) Tranquil·lizants
e) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINS)
f) Altres substàncies que exerceixin una activitat farmacològica 3- Altres substàncies i contaminants mediambientals:
a) Compostos organoclorats, inclosos els PCB
b) Compostos organofosforats
c) Elements químics
d) Micotoxines
e) Colorants
f) Altres Annex V.II.2 Grups de residus o substàncies que s’han de detectar segons el tipus d’animals, els seus pinsos i aigua per beure i per tipus de productes animals d’origen primari En l’espera de l’entrada en vigor al Principat, mitjançant l’ampliació de l’àmbit de la Decisió 2/99 del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra, per als animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i espècies d’èquids, s’han d’analitzar les substàncies excepte la corresponent als apartats
f) de l’apartat 2 del Grup B i
e) i
f) de l’apartat 3 del Grup B. Annex V.II.3 Estratègia de mostreig 1- El pla de supervisió dels residus està encaminat a examinar i posar de manifest les raons dels riscs que enclou l’existència de residus en els productes alimentaris d’origen animal en les explotacions, els escorxadors i altres establiments o indústries de productes d’origen animal. Les mostres oficials han de prendre’s de conformitat amb el que s’estableix en el capítol corresponent de l’annex V.II.4. Fos quin fos el lloc en el qual es prenguin les mostres oficials, el mostreig ha d’efectuar-se de forma imprevista, ha de ser inesperat i efectuat en moments no fixos i en dies de la setmana no especificats. Les autoritats competents han de prendre totes les precaucions necessàries per cerciorar-se que es manté constantment l’element sorpresa en els controls. 2- Pel que fa a les substàncies del Grup A, la supervisió ha d’anar encaminada respectivament a la detecció de l’administració il·legal de substàncies prohibides i a la detecció de l’administració abusiva de substàncies autoritzades. L’acció d’aquest mostreig s’ha de concertar de conformitat amb les disposicions previstes en el capítol corresponent de l’annex V.II.4. Les mostres han d’apuntar a un objectiu específic, tenint en compte els criteris mínims següents: sexe, edat, espècie, sistema d’engreix, qualsevol informació de la qual disposi l’autoritat competent i tota evidència de la mala utilització o d’abús de substàncies d’aquest grup. Els detalls sobre els criteris per fixar aquests objectius s’han d’establir segons el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 3- Pel que fa a les substàncies del Grup B, la supervisió ha d’adreçar-se, concretament, al control de la conformitat dels residus de medicaments veterinaris amb els límits màxims de residus fixats en el Reglament 2630/97 de la Comissió de 29 de desembre de 1997, els residus de plaguicides amb els nivells màxims també permesos per la legislació vigent, així com els màxims permesos de concentració de contaminants mediambientals. Tret que les autoritats competents puguin justificar el mostreig aleatori, en presentar el seu pla de supervisió dels residus, totes les mostres han d’apuntar cap a objectius específics de conformitat amb els criteris establerts segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Annex V.II.4 Nivells i freqüències de mostreig L’objectiu del present annex és definir el nombre mínim d’animals que ha de sotmetre’s a un mostreig. Cada una de les mostres pot analitzar-se amb la finalitat de detectar la presència d’una o més substàncies. Capítol I. Bovins, porcins, ovins, cabrums i èquids 1- Bovins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o substàncies, ha de ser com a mínim igual al 0,4% dels bovins sacrificats l’any anterior, repartit de la manera següent: A) Grup A: 0,25%, dividit així:
1. La meitat de les mostres han de prendre’s a l’explotació, sobre animals vius. Amb caràcter d’excepció, el 25% de les mostres analitzades per a la busca de substàncies del Grup A5 pot prendre’s a partir de materials apropiats (pinsos, aigües per beure).
2. La meitat de les mostres ha de prendre’s a l’escorxador. Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a la verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta ha d’atribuir-se segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. B) Grup B: 0,15%
1. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B1.
2. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B2.
3. Un 10% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B3. La resta s’ha d’atribuir segons l’apreciació que realitzin les autoritats competents del Principat d’Andorra. 2- Porcins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o de substàncies ha de ser, com a mínim, igual al 0,05% dels porcins sacrificats l’any precedent, repartit de la manera següents: A) Grup A: 0,02% Quan s’efectuïn les preses de mostres a l’escorxador, a la granja han d’efectuar-se anàlisis complementàries d’aigua potable, pinsos, excrements, o de qualsevol altre substrat adequat. En aquest cas, el nombre mínim d’establiments de cries de porcins que han de controlar-se anualment ha de representar, com a mínim, un establiment de cria per 100.000 porcs sacrificats l’any anterior. Cada subgrup del grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència de les informacions de les quals disposi l’autoritat competent del Principat. B) Grup B: 0,03% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins. La resta s’atribueix segons l’apreciació de la situació al Principat que en facin les autoritats competents. 3- Ovelles i cabres El nombre d’animals que ha de controlar-se per a tot tipus de residus o de substàncies ha de ser com a mínim igual al 0,05% de les ovelles i de les cabres de més de tres mesos d’edat sacrificades l’any anterior, repartides, tant en granges com en escorxadors, de la manera següent: A) Grup A: 0,01% Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. B) Grup B: 0,04% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. 4- Èquids Les autoritats competents han de determinar el nombre de mostreigs en funció dels problemes que s’observin. Capítol I Queden designats com a laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus de determinades substàncies els laboratoris següents:
a) Per als residus enumerats en els punts 1, 2, 3 i 4 del Grup A, a la lletra
d) del punt 2 del Grup B i a la lletra
d) del Grup 3 de l’annex V.II.1: Rijksinstituut voor de Volksdezondheid en Milieuhygiëne (RIVM) A. van Leeuwenhoeklaan, 9 NI-3720 BA BILTHOVEN
b) Per als residus esmentats en el punt 1 i a la lletra
e) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1 i els residus de carbadox i olaquindox: Laboratoires des Médicaments Vétérinaires (CNE-LMV) La Haute Marche Javené F-35135 FOUGÈRES
c) Per als residus enumerats en el punt 5 del Grup A i a les lletres a),
b) i
e) del punt 2 del Grup B de l’annex V.II.1: Bundesinstitut für Gesundheitlichen Verbraucherschutz und Veterinärmedizin (BGW) Diedersdorfer Weg 1 D-I2277 BERLIN
d) Per als residus enumerats en la lletra
c) del punt 2 i les lletres a),
b) i
c) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1: Instituto superiore di sanitá Viale Regina Elena, 299 I-00161 ROMA Les substàncies dels Grups A.6, B.2.f) i B.3.f) s’atribueixen als laboratoris comunitaris de referència, abans designats, segons la seva acció farmacològica. Capítol II Les competències i les condicions d’activitat dels laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus en animals vius, els seus excrements i líquids biològics i els seus teixits, en els productes animals, en l’alimentació dels animals i en la seva aigua per beure, són les següents: 1- Les funcions dels laboratoris comunitaris de referència són les següents:
a) Fomentar i coordinar la busca de nous mètodes d’anàlisi i informar els laboratoris nacionals de referència així com el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el sistema que determini el Subgrup Veterinari, sobre els progressos assolits en l’àmbit dels mètodes i els materials d’anàlisi.
b) Ajudar els laboratoris nacionals de referència i el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment establert pel Subgrup Veterinari, a posar en pràctica un sistema apropiat de seguretat de qualitat basat en els principis de pràctiques correctes de laboratori (GLP) i en els criteris EN 45.000.
c) Aprovar els mètodes validats com a mètodes de referència per integrar-los en una col·lecció de mètodes.
d) Subministrar, de conformitat amb el procediment que es determini en el si del Subgrup Veterinari, als laboratoris nacionals de referència i al laboratori designat pel Principat d’Andorra que ho sol·liciti, un dictamen tècnic sobre l’anàlisi de les substàncies per a les quals hagin estat designats com a laboratoris comunitaris de referència.
e) Organitzar assaigs comparatius per als laboratoris nacionals de referència i el laboratori del Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, determinar la freqüència d’aquests assaigs d’acord amb la Comissió, i de conformitat amb el procediment establert per aquest subgrup. Amb la finalitat d’efectuar aquests assaigs, els laboratoris comunitaris de referència han de distribuir mostres blanques i mostres que continguin una quantitat desconeguda del residu que s’hagi d’analitzar.
f) Identificar i quantificar els residus quan els resultats d’una anàlisi no siguin acceptats pels estats membres o pel Principat d’Andorra de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari.
g) Organitzar cursos de formació i perfeccionament per als experts dels laboratoris nacionals i, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari, per als experts del laboratori designat pel Principat.
h) Proporcionar assistència tècnica i científica a la Comissió, inclòs el programa de normes, mesures i assaigs.
i) Elaborar i enviar al Subgrup Veterinari per al coneixement de la Comissió Europea, un informe anual sobre les seves activitats.
j) Col·laborar en l’àmbit dels mètodes i materials d’anàlisi, per part dels laboratoris designats pels països tercers en el marc dels plans de supervisió que es presentin de conformitat amb l’article 37 del present Reglament. 2- Per poder dur a terme les tasques enumerades en l’apartat 1, cada laboratori comunitari de referència ha de satisfer les condicions mínimes següents:
a) Haver estat designat com a laboratori nacional de referència en un estat membre.
b) Disposar de personal qualificat amb coneixements suficients de les tècniques aplicades a l’anàlisi dels residus per als quals hagi estat designat com a laboratori comunitari de referència.
c) Disposar de l’equip i de les substàncies necessàries per efectuar les anàlisis que li hagin encarregat.
d) Disposar d’una infraestructura administrativa adequada.
e) Disposar d’una capacitat informàtica suficient per realitzar els treballs estadístics derivats del tractament dels resultats i estar en condicions de comunicar ràpidament aquestes dades i d’altres informacions als laboratoris nacionals de referència i a la Comissió, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari així com el Laboratori Central de Salut Pública del Principat.
f) Controlar que el seu personal respecti el caràcter confidencial de determinats assumptes, resultats o comunicacions.
g) Posseir coneixements suficients de les normes i pràctiques internacionals.
h) Disposar d’una llista actualitzada dels materials de referència certificats, així com d’una llista actualitzada dels fabricants i venedors d’aquests materials. Capítol I Queda designat com a laboratori nacional de referència per a la detecció de residus de determinades substàncies, pel Principat d’Andorra, el Laboratori Central de Salut Pública, regulat en els articles 48 i següents de la Llei general de sanitat, sense perjudici que el Govern pugui modificar aquesta designació comunicant-ho al Subgrup Veterinari. Capítol II Les competències i funcions del laboratori (o laboratoris) de referència del Principat d’Andorra són les següents:
a) Coordinar les activitats dels laboratoris de rutina autoritzats, encarregats de les anàlisis de residus i en particular de coordinar l’elaboració de les normes i mètodes d’anàlisi de cada residu o grup de residus pertinents.
b) Col·laborar amb les autoritats competents en l’organització del pla de vigilància de residus.
c) Organitzar periòdicament proves comparatives per a cada residu o grup de residus per als quals hagin estat designats.
d) Promoure i garantir que els laboratoris autoritzats respectin els límits de detecció establerts.
e) Assegurar la difusió de la informació subministrada pels laboratoris comunitaris de referència.
f) Garantir al seu personal la possibilitat de participar en les reunions de perfeccionament organitzades per la Comissió Europea o pels laboratoris comunitaris de referència, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.
g) Promoure el suport tècnic o la formació del personal dels laboratoris autoritzats. Capítol I. Identificació i registre d’animals de l’espècie bovina
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 56 A l’efecte del que disposa el present capítol s’entén per:
a) "Animal": l’animal de l’espècie bovina, inclosos els bisons (Bison bison) i els búfals (Bubalus bubalus).
b) "Explotació": qualsevol establiment o construcció o, en cas d’explotacions a l’aire lliure, qualsevol lloc del territori del Principat d’Andorra en el qual es tinguin, criïn o cuidin animals com els que es descriuen en el paràgraf anterior, incloent-hi els escorxadors i els centres de concentració.
c) "Centres de concentració": tots els centres definits així en el títol VII d’aquest Reglament.
d) "Posseïdor": qualsevol persona física o jurídica responsable dels animals, amb caràcter permanent o temporal, fins i tot durant el transport o en un mercat.
e) "Moviments": les entrades o sortides d’animals de l’explotació procedents de qualsevol punt del territori del Principat o amb destí a qualsevol punt del territori del Principat.
a) "Animal": l’animal de l’espècie bovina, inclosos els bisons (Bison bison) i els búfals (Bubalus bubalus).
b) "Explotació": qualsevol establiment o construcció o, en cas d’explotacions a l’aire lliure, qualsevol lloc del territori del Principat d’Andorra en el qual es tinguin, criïn o cuidin animals com els que es descriuen en el paràgraf anterior, incloent-hi els escorxadors i els centres de concentració.
c) "Centres de concentració": tots els centres definits així en el títol VII d’aquest Reglament.
d) "Posseïdor": qualsevol persona física o jurídica responsable dels animals, amb caràcter permanent o temporal, fins i tot durant el transport o en un mercat.
e) "Moviments": les entrades o sortides d’animals de l’explotació procedents de qualsevol punt del territori del Principat o amb destí a qualsevol punt del territori del Principat.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 57 El sistema d’identificació i registre al qual es refereix el present capítol inclou:
a) Marques auriculars per a la identificació individual de cada animal.
b) Documents d’identificació dels animals.
c) Base de dades informatitzada.
d) Llibres registre a cada explotació.
a) Marques auriculars per a la identificació individual de cada animal.
b) Documents d’identificació dels animals.
c) Base de dades informatitzada.
d) Llibres registre a cada explotació.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 58 Els posseïdors definits en l’article 56 del present capítol han de contribuir al finançament del sistema d’identificació i registre de la manera que determini el Govern. Article 59 1- Tots els animals nascuts després de l’1 de gener de 1998 o que després d’aquesta data es destinin a intercanvi comunitari, s’han d’identificar mitjançant una marca auricular col·locada a cada orella, autoritzada pel ministeri encarregat de l’agricultura. 2- Ambdues marques auriculars han de portar el mateix i únic codi d’identificació que està compost pels caràcters següents: les lletres AD que identifiquen el Principat d’Andorra, seguides de 10 caràcters numèrics que corresponen a les estructures següents:
a) Un dígit, la utilitat del qual és la que determini el ministeri encarregat de l’agricultura
b) Un dígit de verificació o control, la finalitat del qual és la detecció d’errades en el tractament mecanitzat dels codis d’identificació
c) Quatre dígits que identifiquen l’explotació
d) Quatre dígits d’identificació de l’animal A més, han d’incloure aquest codi d’identificació sota la forma de codi de barres. 3- Les marques auriculars a les quals es refereix el present article consisteixen en dos cròtals de plàstics de color groc amb les característiques següents:
a) han d’estar fabricades de material de plàstic flexible,
b) han de ser inalterables i fàcilment llegibles durant tota la vida de l’animal,
c) no poden ser reutilitzables,
d) han d’estar concebudes de forma que quedin subjectes a l’animal sense fer-li mal, i
e) han d’incloure únicament inscripcions indelebles. 4- Les marques auriculars han de respondre al model següent:
a) cada marca auricular ha de constar de dos parts, un mascle i una femella,
b) cada part de la marca auricular ha d’especificar únicament la informació requerida,
c) la longitud de cada part de la marca auricular ha de ser de 45mm, com a mínim,
d) l’amplada de cada part de la marca auricular ha de ser de 55mm, com a mínim, i
e) els caràcters han de tenir una alçada mínima de 5mm. Article 60 1- Les marques auriculars s’assignen a l’explotació, es distribueixen i es col·loquen en els animals de la manera que determini el ministeri encarregat de l’agricultura. 2- No es pot treure ni substituir cap marca auricular sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura. 3- En cas de pèrdua o deteriorament d’una marca auricular, aquesta se substitueix per una de nova amb el mateix codi d’identificació que la que se substitueix. 4- Les marques auriculars s’han de col·locar dins d’un termini de set dies a partir del naixement de l’animal i, en qualsevol cas, abans que l’animal abandoni l’explotació on ha nascut, sense prejudici de les excepcions que poden acordar-se en el Subgrup Veterinari, en especial, quan es tracti de bestiar nascut en alta muntanya. Article 61 1- Els animals importats d’un país tercer que hagi superat satisfactòriament els controls establerts pels punts d’inspecció fronterera, que romanguin en territori del Principat d’Andorra, han de ser identificats amb dues marques com les que es descriuen en l’article 59, a la primera explotació de destí dins del Principat en un termini de set dies a partir de la data en la qual hagin estat sotmesos als controls en els punts de inspecció fronterera, llevat que es tardi més de 24 hores a entrar al Principat d’Andorra; en aquest cas, es retarda en el nombre de dies equivalent al lapse de temps existent entre el control realitzat en el punt d’inspecció fronterera i l’entrada en territori del Principat. En qualsevol cas, han de ser identificats abans d’abandonar l’explotació. 2- No obstant això, no és necessari identificar els animals si l’explotació de destí és un escorxador situat dins del Principat d’Andorra i s’hi sacrifiquen els animals dins del termini de set o més dies citat en l’apartat anterior. 3- La identificació original establerta pel país tercer de procedència s’ha de registrar en el Llibre registre de l’explotació i, si escau, en la base de dades informatitzada, l’establiment de la qual es regula en els articles següents. Article 62 1- Tot animal procedent d’algun estat membre de la Unió Europea ha de conservar les seves marques auriculars d’origen. 2- En cas de pèrdua o deteriorament d’alguna d’aquestes marques, s’ha de procedir a substituir-la per una altra amb un codi idèntic d’identificació que la marca que se substitueix, i el model s’ha d’ajustar al previst en l’apartat 3 de l’article 59. Article 63 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’expedir, per a cada animal que s’hagi d’identificar de conformitat amb els articles anteriors, un passaport, dins dels 14 dies següents a la notificació del seu naixement o, en el cas dels animals importats de tercers països, en el moment de la notificació de la seva reidentificació pel mateix Principat d’Andorra o el punt d’inspecció fronterera, de conformitat amb el que estableix l’article 62. 2- En el cas de bovins que s’identifiquin al Principat d’Andorra, ja sigui per haver nascut en una explotació situada en el seu territori, ja sigui per haver estat importats directament d’un país no comunitari, el document d’identificació ha d’incloure, com a mínim, les dades que figuren en el model que posi en circulació el ministeri encarregat de l’agricultura amb aquesta finalitat (annex VI.II.3). 3- Els bovins procedents d’estats membres de la Unió Europea han d’arribar al Principat d’Andorra acompanyats del seu passaport, expedit per l’autoritat competent de l’estat membre d’origen. Amb la presentació prèvia d’aquest document, el ministeri encarregat de l’agricultura expedeix el document d’identificació de bovins que ha d’incloure, com a mínim, les dades del model especificat en l’apartat 2. Article 64 1- Tot animal que sigui objecte d’un moviment d’intercanvi ha d’anar acompanyat del seu passaport d’identificació, degudament emplenat. 2- Amb aquesta finalitat, quan es produeixi un moviment o intercanvi, cada posseïdor ha d’indicar en el passaport d’identificació les dades corresponents a l’origen i el destí de l’animal objecte del moviment o intercanvi abans que aquest abandoni l’explotació, i s’ha d’assegurar que el passaport acompanya l’animal. Així mateix, quan un animal sigui introduït en una explotació, el nou posseïdor ha d’emplenar les dades corresponents a la nova explotació en el mateix moment de l’arribada de l’animal. 3- Des que el Principat d’Andorra disposi de la base de dades informatitzada establerta en els articles següents, quan aquesta sigui totalment operativa, Andorra pot sotmetre al Subgrup Veterinari la possibilitat que només s’expedeixin passaports per a animals destinats al comerç amb altres estats membres de la Unió Europea de manera que els animals vagin acompanyats del seu passaport exclusivament en cas de desplaçament a aquests països, i aleshores el passaport ha d’incloure les dades derivades de la base de dades informatitzada. En aquests casos, el passaport que acompanyi l’animal quan s’exporti a un estat membre de la Unió Europea ha de lliurar-se, a la seva arribada, a l’autoritat competent del país. S’aplica la mateixa norma de recollida de passaports per al bestiar boví procedent d’altres estats membres de la Unió Europea que s’introdueixin en el Principat d’Andorra. 4- En el cas dels animals que s’exportin a països tercers, el passaport ha de presentar-se a l’autoritat competent per a l’obtenció del certificat sanitari que ha d’acompanyar els animals d’acord amb la legislació sanitària vigent. Article 65 1- En cas de mort a l’explotació o a l’escorxador, l’últim posseïdor ha de restituir el document d’identificació al ministeri encarregat de l’agricultura dins dels set dies següents a aquest esdeveniment. 2- En cas de sortida amb destí a una explotació situada en un tercer estat, l’últim posseïdor també ha de restituir el document a l’autoritat del lloc d’exportació. Article 66 1- El ministeri encarregat de l’agricultura constitueix una base de dades informatitzada de conformitat amb el que regula el títol VII. 2- Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura garantir el funcionament de manera actualitzada de la citada base de dades dins l’àmbit del Principat d’Andorra.
a) Un dígit, la utilitat del qual és la que determini el ministeri encarregat de l’agricultura
b) Un dígit de verificació o control, la finalitat del qual és la detecció d’errades en el tractament mecanitzat dels codis d’identificació
c) Quatre dígits que identifiquen l’explotació
d) Quatre dígits d’identificació de l’animal A més, han d’incloure aquest codi d’identificació sota la forma de codi de barres. 3- Les marques auriculars a les quals es refereix el present article consisteixen en dos cròtals de plàstics de color groc amb les característiques següents:
a) han d’estar fabricades de material de plàstic flexible,
b) han de ser inalterables i fàcilment llegibles durant tota la vida de l’animal,
c) no poden ser reutilitzables,
d) han d’estar concebudes de forma que quedin subjectes a l’animal sense fer-li mal, i
e) han d’incloure únicament inscripcions indelebles. 4- Les marques auriculars han de respondre al model següent:
a) cada marca auricular ha de constar de dos parts, un mascle i una femella,
b) cada part de la marca auricular ha d’especificar únicament la informació requerida,
c) la longitud de cada part de la marca auricular ha de ser de 45mm, com a mínim,
d) l’amplada de cada part de la marca auricular ha de ser de 55mm, com a mínim, i
e) els caràcters han de tenir una alçada mínima de 5mm. Article 60 1- Les marques auriculars s’assignen a l’explotació, es distribueixen i es col·loquen en els animals de la manera que determini el ministeri encarregat de l’agricultura. 2- No es pot treure ni substituir cap marca auricular sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura. 3- En cas de pèrdua o deteriorament d’una marca auricular, aquesta se substitueix per una de nova amb el mateix codi d’identificació que la que se substitueix. 4- Les marques auriculars s’han de col·locar dins d’un termini de set dies a partir del naixement de l’animal i, en qualsevol cas, abans que l’animal abandoni l’explotació on ha nascut, sense prejudici de les excepcions que poden acordar-se en el Subgrup Veterinari, en especial, quan es tracti de bestiar nascut en alta muntanya. Article 61 1- Els animals importats d’un país tercer que hagi superat satisfactòriament els controls establerts pels punts d’inspecció fronterera, que romanguin en territori del Principat d’Andorra, han de ser identificats amb dues marques com les que es descriuen en l’article 59, a la primera explotació de destí dins del Principat en un termini de set dies a partir de la data en la qual hagin estat sotmesos als controls en els punts de inspecció fronterera, llevat que es tardi més de 24 hores a entrar al Principat d’Andorra; en aquest cas, es retarda en el nombre de dies equivalent al lapse de temps existent entre el control realitzat en el punt d’inspecció fronterera i l’entrada en territori del Principat. En qualsevol cas, han de ser identificats abans d’abandonar l’explotació. 2- No obstant això, no és necessari identificar els animals si l’explotació de destí és un escorxador situat dins del Principat d’Andorra i s’hi sacrifiquen els animals dins del termini de set o més dies citat en l’apartat anterior. 3- La identificació original establerta pel país tercer de procedència s’ha de registrar en el Llibre registre de l’explotació i, si escau, en la base de dades informatitzada, l’establiment de la qual es regula en els articles següents. Article 62 1- Tot animal procedent d’algun estat membre de la Unió Europea ha de conservar les seves marques auriculars d’origen. 2- En cas de pèrdua o deteriorament d’alguna d’aquestes marques, s’ha de procedir a substituir-la per una altra amb un codi idèntic d’identificació que la marca que se substitueix, i el model s’ha d’ajustar al previst en l’apartat 3 de l’article 59. Article 63 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’expedir, per a cada animal que s’hagi d’identificar de conformitat amb els articles anteriors, un passaport, dins dels 14 dies següents a la notificació del seu naixement o, en el cas dels animals importats de tercers països, en el moment de la notificació de la seva reidentificació pel mateix Principat d’Andorra o el punt d’inspecció fronterera, de conformitat amb el que estableix l’article 62. 2- En el cas de bovins que s’identifiquin al Principat d’Andorra, ja sigui per haver nascut en una explotació situada en el seu territori, ja sigui per haver estat importats directament d’un país no comunitari, el document d’identificació ha d’incloure, com a mínim, les dades que figuren en el model que posi en circulació el ministeri encarregat de l’agricultura amb aquesta finalitat (annex VI.II.3). 3- Els bovins procedents d’estats membres de la Unió Europea han d’arribar al Principat d’Andorra acompanyats del seu passaport, expedit per l’autoritat competent de l’estat membre d’origen. Amb la presentació prèvia d’aquest document, el ministeri encarregat de l’agricultura expedeix el document d’identificació de bovins que ha d’incloure, com a mínim, les dades del model especificat en l’apartat 2. Article 64 1- Tot animal que sigui objecte d’un moviment d’intercanvi ha d’anar acompanyat del seu passaport d’identificació, degudament emplenat. 2- Amb aquesta finalitat, quan es produeixi un moviment o intercanvi, cada posseïdor ha d’indicar en el passaport d’identificació les dades corresponents a l’origen i el destí de l’animal objecte del moviment o intercanvi abans que aquest abandoni l’explotació, i s’ha d’assegurar que el passaport acompanya l’animal. Així mateix, quan un animal sigui introduït en una explotació, el nou posseïdor ha d’emplenar les dades corresponents a la nova explotació en el mateix moment de l’arribada de l’animal. 3- Des que el Principat d’Andorra disposi de la base de dades informatitzada establerta en els articles següents, quan aquesta sigui totalment operativa, Andorra pot sotmetre al Subgrup Veterinari la possibilitat que només s’expedeixin passaports per a animals destinats al comerç amb altres estats membres de la Unió Europea de manera que els animals vagin acompanyats del seu passaport exclusivament en cas de desplaçament a aquests països, i aleshores el passaport ha d’incloure les dades derivades de la base de dades informatitzada. En aquests casos, el passaport que acompanyi l’animal quan s’exporti a un estat membre de la Unió Europea ha de lliurar-se, a la seva arribada, a l’autoritat competent del país. S’aplica la mateixa norma de recollida de passaports per al bestiar boví procedent d’altres estats membres de la Unió Europea que s’introdueixin en el Principat d’Andorra. 4- En el cas dels animals que s’exportin a països tercers, el passaport ha de presentar-se a l’autoritat competent per a l’obtenció del certificat sanitari que ha d’acompanyar els animals d’acord amb la legislació sanitària vigent. Article 65 1- En cas de mort a l’explotació o a l’escorxador, l’últim posseïdor ha de restituir el document d’identificació al ministeri encarregat de l’agricultura dins dels set dies següents a aquest esdeveniment. 2- En cas de sortida amb destí a una explotació situada en un tercer estat, l’últim posseïdor també ha de restituir el document a l’autoritat del lloc d’exportació. Article 66 1- El ministeri encarregat de l’agricultura constitueix una base de dades informatitzada de conformitat amb el que regula el títol VII. 2- Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura garantir el funcionament de manera actualitzada de la citada base de dades dins l’àmbit del Principat d’Andorra.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 67 Els posseïdors d’animals, amb excepció dels transportistes, queden obligats a comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura, de la manera que determini:
a) La informació relativa als naixements d’animals que hagin tingut lloc a l’explotació i les dates d’aquests esdeveniments, en un termini màxim de set dies següents a la col·locació de les marques auriculars als animals.
b) Tots els moviments d’animals des de i cap a l’explotació, indicant-ne les dates, en un termini màxim de set dies següents a la data de realització del moviment o intercanvi. Article 68 1- Els posseïdors d’animals han de portar un llibre registre d’explotació, de manera actualitzada, de la seva explotació. 2- El llibre registre ha de tenir un format que obeeix a un model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i s’ha de portar de manera manual o informatitzada, amb les dades mínimes següents:
a) la informació actualitzada dels sis primers guions de l’article 96.3.C).1;
b) la data de la mort de l’animal a l’explotació;
c) en cas d’animals que surtin de l’explotació, el nom i l’adreça del posseïdor, a excepció del transportista, o el codi d’identificació de l’explotació a la qual l’animal hagi estat transferit, així com la data de sortida;
d) en cas d’animals que arribin a l’explotació, el nom i l’adreça del posseïdor, a excepció del transportista, o el codi d’identificació de l’explotació des d’on l’animal hagi estat transferit i la data d’arribada;
e) el nom i la signatura del representant del ministeri encarregat de l’agricultura (o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea) que hagi comprovat el registre i la data en què s’hagi realitzat la comprovació. 3- El llibre registre ha d’estar disponible a la explotació i ser accessible per part de l’autoritat competent, a petició seva, durant el període que aquesta determini i, com en qualsevol cas, no pot ser inferior als tres anys. 4- A través del ministeri encarregat de l’agricultura, pot crear-se un registre centralitzat que comprengui la totalitat de les inscripcions dels registres de totes les explotacions del Principat, i en aquest cas, es pot eximir a les explotacions d’haver de portar un registre individualitzat, entenent-se que l’obligació d’inscriure les dades en els registres se substitueix per l’obligació de notificar-los oficialment, dins els mateixos terminis, al servei del ministeri encarregat de l’agricultura que administri aquest registre centralitzat, que ha de fer possible la tinença de còpies oficials de totes les inscripcions en la mateixa explotació amb demanda prèvia de l’interessat en un termini mínim de 24 hores. Article 69 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de coordinar el mostreig de les explotacions que són objecte d’inspecció amb l’objectiu de garantir l’aplicació harmònica dels criteris de selecció de les mostres amb els que realitzen els estats membres de la Unió Europea de conformitat amb el Reglament 2630/97, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97, del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar-se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, mostres que han de realitzar-se respectant el nivell mínim de controls que estadísticament s’han d’efectuar amb la finalitat d’assegurar el funcionament del que preveu aquest capítol i que s’ha de fixar de comú acord en el si del Subgrup Veterinari. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura han de dur a terme inspeccions sobre el terreny que poden realitzar-se de manera conjunta amb d’altres actuacions de control establertes en aquest Reglament. 3- El resultat de qualsevol inspecció sobre el terreny ha de quedar reflectit en una acta o informe que indiqui, detalladament, qualsevol anomalia detectada, el motiu del control i les persones que hi eren presents. El posseïdor o la persona que el representi, ha de tenir la possibilitat de signar l’acta i indicar-hi les seves observacions referents al contingut. 4- Les inspeccions sobre el terreny s’han de realitzar, en general, sense avís previ i, si és imprescindible, ha d’estar limitat al mínim estrictament necessari que, per norma general, no pot excedir les 48 hores. 5- Els controls sobre el terreny han d’incloure tots els animals de l’explotació als quals afecti la identificació i el registre d’acord amb el present capítol. 6- Malgrat el que s’estableix en els apartats anteriors, si per raons pràctiques no és possible reunir els animals d’una explotació en el termini de 48 hores, l’autoritat competent pot realitzar la inspecció mitjançant un mostreig que asseguri un grau de control fiable. 7- El Principat d’Andorra, anualment, abans de l’1 de juliol, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari i amb el format que acordi el Subgrup i, en principi, excepte que el citat Subgrup acordi una altra cosa, ha de ser igual o similar al que la Comissió Europea facilita als estats membres de la Unió Europea en compliment del que disposa l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament 2630/97/CE, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97 del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar- se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, ha de remetre a la Comissió un informe sobre les inspeccions realitzades, que incloguin, com a mínim:
a) El nombre d’explotacions bovines situades en l’àmbit del Principat.
b) El nombre d’explotacions inspeccionades en compliment del present capítol.
c) El nombre d’animals afectats per les inspeccions.
d) Les anomalies detectades, indicant-ne el detall.
e) Els expedients d’infracció iniciats o acabats, indicant-ne, si escau, les accions proposades o imposades. Article 70 1- Quan en una explotació hi hagi animals que no puguin ser identificats per cap dels elements d’identificació que es mencionen en l’article 58, l’autoritat competent ha d’imposar una restricció dels moviments de tots els animals des de i cap a l’explotació del posseïdor en qüestió. 2- Tanmateix, s’ha d’atorgar al posseïdor un termini de dos dies hàbils per provar la identitat de l’animal o animals no identificats, transcorregut el qual, si el posseïdor no ha aportat les proves mencionades, els animals no identificats són destruïts sense demora sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials i sense que el posseïdor tingui dret a cap tipus d’indemnització. 3- En el cas d’animals que tinguin una identificació que no compleixi algun dels elements mencionats en l’article 58, l’autoritat competent imposa de manera immediata una restricció dels moviments dels animals afectats, fins que les deficiències quedin solucionades. No obstant això, si el nombre d’animals d’una explotació amb una identificació que no compleixi algun dels citats elements, supera el 20% del total d’animals, de la mateixa manera que les mesures previstes en l’apartat anterior, aquestes afecten tots els animals presents en l’explotació. Tanmateix, en el cas de les explotacions amb menys de deu animals, aquestes mesures s’imposen quan les deficiències n’afectin més de dos. 4- En cas que un posseïdor no satisfaci la part del cost del sistema d’identificació de conformitat amb el que disposa l’article 58, el ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar-li els documents d’identificació que tingui en el seu poder o denegar-li l’expedició d’altres de nous. Si la falta de pagament persisteix, l’autoritat mencionada pot restringir les entrades i les sortides d’animals de l’explotació d’aquest posseïdor. 5- Quan el posseïdor no compleixi les seves obligacions de notificar al ministeri encarregat de l’agricultura les informacions especificades en els articles 65 i 67, l’autoritat mencionada ha d’aplicar restriccions en els moviments dels animals des de i cap a l’explotació de l’infractor.
a) La informació relativa als naixements d’animals que hagin tingut lloc a l’explotació i les dates d’aquests esdeveniments, en un termini màxim de set dies següents a la col·locació de les marques auriculars als animals.
b) Tots els moviments d’animals des de i cap a l’explotació, indicant-ne les dates, en un termini màxim de set dies següents a la data de realització del moviment o intercanvi. Article 68 1- Els posseïdors d’animals han de portar un llibre registre d’explotació, de manera actualitzada, de la seva explotació. 2- El llibre registre ha de tenir un format que obeeix a un model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i s’ha de portar de manera manual o informatitzada, amb les dades mínimes següents:
a) la informació actualitzada dels sis primers guions de l’article 96.3.C).1;
b) la data de la mort de l’animal a l’explotació;
c) en cas d’animals que surtin de l’explotació, el nom i l’adreça del posseïdor, a excepció del transportista, o el codi d’identificació de l’explotació a la qual l’animal hagi estat transferit, així com la data de sortida;
d) en cas d’animals que arribin a l’explotació, el nom i l’adreça del posseïdor, a excepció del transportista, o el codi d’identificació de l’explotació des d’on l’animal hagi estat transferit i la data d’arribada;
e) el nom i la signatura del representant del ministeri encarregat de l’agricultura (o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea) que hagi comprovat el registre i la data en què s’hagi realitzat la comprovació. 3- El llibre registre ha d’estar disponible a la explotació i ser accessible per part de l’autoritat competent, a petició seva, durant el període que aquesta determini i, com en qualsevol cas, no pot ser inferior als tres anys. 4- A través del ministeri encarregat de l’agricultura, pot crear-se un registre centralitzat que comprengui la totalitat de les inscripcions dels registres de totes les explotacions del Principat, i en aquest cas, es pot eximir a les explotacions d’haver de portar un registre individualitzat, entenent-se que l’obligació d’inscriure les dades en els registres se substitueix per l’obligació de notificar-los oficialment, dins els mateixos terminis, al servei del ministeri encarregat de l’agricultura que administri aquest registre centralitzat, que ha de fer possible la tinença de còpies oficials de totes les inscripcions en la mateixa explotació amb demanda prèvia de l’interessat en un termini mínim de 24 hores. Article 69 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de coordinar el mostreig de les explotacions que són objecte d’inspecció amb l’objectiu de garantir l’aplicació harmònica dels criteris de selecció de les mostres amb els que realitzen els estats membres de la Unió Europea de conformitat amb el Reglament 2630/97, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97, del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar-se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, mostres que han de realitzar-se respectant el nivell mínim de controls que estadísticament s’han d’efectuar amb la finalitat d’assegurar el funcionament del que preveu aquest capítol i que s’ha de fixar de comú acord en el si del Subgrup Veterinari. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura han de dur a terme inspeccions sobre el terreny que poden realitzar-se de manera conjunta amb d’altres actuacions de control establertes en aquest Reglament. 3- El resultat de qualsevol inspecció sobre el terreny ha de quedar reflectit en una acta o informe que indiqui, detalladament, qualsevol anomalia detectada, el motiu del control i les persones que hi eren presents. El posseïdor o la persona que el representi, ha de tenir la possibilitat de signar l’acta i indicar-hi les seves observacions referents al contingut. 4- Les inspeccions sobre el terreny s’han de realitzar, en general, sense avís previ i, si és imprescindible, ha d’estar limitat al mínim estrictament necessari que, per norma general, no pot excedir les 48 hores. 5- Els controls sobre el terreny han d’incloure tots els animals de l’explotació als quals afecti la identificació i el registre d’acord amb el present capítol. 6- Malgrat el que s’estableix en els apartats anteriors, si per raons pràctiques no és possible reunir els animals d’una explotació en el termini de 48 hores, l’autoritat competent pot realitzar la inspecció mitjançant un mostreig que asseguri un grau de control fiable. 7- El Principat d’Andorra, anualment, abans de l’1 de juliol, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari i amb el format que acordi el Subgrup i, en principi, excepte que el citat Subgrup acordi una altra cosa, ha de ser igual o similar al que la Comissió Europea facilita als estats membres de la Unió Europea en compliment del que disposa l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament 2630/97/CE, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97 del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar- se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, ha de remetre a la Comissió un informe sobre les inspeccions realitzades, que incloguin, com a mínim:
a) El nombre d’explotacions bovines situades en l’àmbit del Principat.
b) El nombre d’explotacions inspeccionades en compliment del present capítol.
c) El nombre d’animals afectats per les inspeccions.
d) Les anomalies detectades, indicant-ne el detall.
e) Els expedients d’infracció iniciats o acabats, indicant-ne, si escau, les accions proposades o imposades. Article 70 1- Quan en una explotació hi hagi animals que no puguin ser identificats per cap dels elements d’identificació que es mencionen en l’article 58, l’autoritat competent ha d’imposar una restricció dels moviments de tots els animals des de i cap a l’explotació del posseïdor en qüestió. 2- Tanmateix, s’ha d’atorgar al posseïdor un termini de dos dies hàbils per provar la identitat de l’animal o animals no identificats, transcorregut el qual, si el posseïdor no ha aportat les proves mencionades, els animals no identificats són destruïts sense demora sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials i sense que el posseïdor tingui dret a cap tipus d’indemnització. 3- En el cas d’animals que tinguin una identificació que no compleixi algun dels elements mencionats en l’article 58, l’autoritat competent imposa de manera immediata una restricció dels moviments dels animals afectats, fins que les deficiències quedin solucionades. No obstant això, si el nombre d’animals d’una explotació amb una identificació que no compleixi algun dels citats elements, supera el 20% del total d’animals, de la mateixa manera que les mesures previstes en l’apartat anterior, aquestes afecten tots els animals presents en l’explotació. Tanmateix, en el cas de les explotacions amb menys de deu animals, aquestes mesures s’imposen quan les deficiències n’afectin més de dos. 4- En cas que un posseïdor no satisfaci la part del cost del sistema d’identificació de conformitat amb el que disposa l’article 58, el ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar-li els documents d’identificació que tingui en el seu poder o denegar-li l’expedició d’altres de nous. Si la falta de pagament persisteix, l’autoritat mencionada pot restringir les entrades i les sortides d’animals de l’explotació d’aquest posseïdor. 5- Quan el posseïdor no compleixi les seves obligacions de notificar al ministeri encarregat de l’agricultura les informacions especificades en els articles 65 i 67, l’autoritat mencionada ha d’aplicar restriccions en els moviments dels animals des de i cap a l’explotació de l’infractor.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 71 L’incompliment de les disposicions del present capítol i, en particular, les que es refereixen a la manipulació o utilització irregular o fraudulenta de les marques auriculars i passaport d’identificació, dóna lloc a l’aplicació de les sancions següents previstes a la Llei general de sanitat i la resta de la legislació vigent en matèria d’agricultura. Capítol II. Identificació i registre dels animals de les espècies porcina, ovina i cabruna
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 72 A l’efecte d’aquest capítol s’entén per:
a) "Animal": qualsevol exemplar de les espècies porcina, ovina i cabruna.
b) "Explotació": qualsevol instal·lació o construcció, o en cas de cria a l’aire lliure, qualsevol lloc on es tinguin, criïn o manegin animals.
c) "Titular o posseïdor": qualsevol persona física o jurídica responsable dels animals, fins i tot amb caràcter temporal.
d) "Operador": qualsevol persona física o jurídica que transporti o posseeixi animals amb caràcter temporal i amb fins comercials immediats.
e) "Moviments": les entrades o sortides d’animals de l’explotació procedents de o amb destí a qualsevol punt del territori del Principat d’Andorra.
f) "Documents d’acompanyament": els documents que d’acord amb la legislació vigent, hagin d’emparar els animals en els seus moviments o intercanvis. Article 73 1- El ministeri encarregat de l’agricultura elabora una llista actualitzada de totes les explotacions situades en territori del Principat d’Andorra que tinguin animals als quals s‘aplica aquest capítol. S’ha d’assignar un número a cada explotació (d’ara endavant codi d’explotació) que ha d’estar compost d’un codi alfanumèric de sis dígits com a mínim, que coincideix, si escau, amb el del registre centralitzat regulat en l’article 74.1.c). 2- La llista d’explotacions a les quals es refereix l’apartat anterior, consisteix en una base de dades informatitzada que ha d’incloure, com a mínim, per a cada explotació, les dades relatives a:
a) El nom de la persona física o jurídica titular de l’explotació.
b) El codi assignat a l’explotació d’acord amb l’apartat 1.
c) L’espècie o espècies a les quals pertanyen els animals. 3- Les explotacions s’han de conservar en aquesta llista durant tres anys després de l’eliminació dels animals. A més, en cas de cessament de l’activitat ramadera, les explotacions també han de romandre a la llista durant el mateix període de tres anys. Article 74 1- Qualsevol titular o posseïdor d’animals l’explotació dels quals figuri a la llista prevista en l’article anterior, ha de portar un llibre registre que obeeixi al model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i que contingui, com a mínim, una relació actualitzada de tots els naixements, les morts, (aquesta menció no és obligatòria per als animals de l’espècie porcina) i els moviments (nombre d’animals de cada operació d’entrada i sortida) basant- se com a mínim en els fluxos, indicant-ne, segons els casos, l’origen i el destí dels animals i la data dels fluxos, i s’ha de mencionar, en tots els casos, la marca d’identificació aplicada als animals. En aquest registre ha de figurar, a més:
a) En el cas dels animals de l’espècie porcina:
1. El nombre total d’animals presents en l’explotació a la data de l’obertura del llibre, amb indicació de si es tracta d’animals reproductors o d’engreix, així com la seva marca o marques i el sexe en el cas dels reproductors.
2. Una relació actualitzada dels animals pel que fa als seus moviments o intercanvis. En aquest cas, ha de constar-hi la data dels moviments d’intercanvis, l’origen o destí i la marca o marques dels animals objecte del moviment o intercanvi. No és obligatòria la menció dels naixements i les morts.
b) En el cas dels animals de les espècies ovina i cabruna:
1. El nombre d’animals presents a l’explotació el 30 de juny de cada any.
2. Una relació actualitzada de les femelles de més de 12 mesos o que hagin parit sense haver assolit aquesta edat, presents a l’explotació.
3. Els moviments o intercanvis, indicant el nombre d’animals de cada operació d’entrada o sortida així com, segons el cas, l’origen i destí dels animals, la seva marca i la data de cada operació.
c) El ministeri encarregat de l’agricultura pot crear un registre centralitzat en els mateixos termes que els que estableix l’article 68.4. 2- Tot operador ha de portar també un registre aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura on ha de figurar, com a mínim, la informació relativa als animals posseïts o transportats indicant-hi específicament les dates dels moviments o intercanvis, número i marca dels animals afectats, el seu origen i destí, i els números dels documents oficials d’acompanyament de les partides. 3- L’actualització de les dades del llibre de registre l’ha de realitzar el titular o posseïdor dels animals, o bé l’operador. 4- Tot titular o posseïdor d’animals així com tot operador ha de facilitar al ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, tota la informació relativa a l’origen, la identificació i, quan procedeixi, el destí dels animals que hagin posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat. 5- Tot titular o posseïdor d’animals procedents o amb destí a un mercat o centre de reagrupació, ha de facilitar els documents d’acompanyament expedits per un veterinari oficialment autoritzat que exposi els detalls relatius als animals, inclosos els números o marques d’identificació, a l’operador que al mercat o centre de reagrupació, posseeixi els animals amb caràcter temporal. Aquest operador pot utilitzar la documentació sanitària obtinguda de conformitat amb el paràgraf anterior, per complir les obligacions especificades en l’apartat 1 del present article. 6- Els llibres de registre mencionats en el present capítol poden portar-se mitjançant fitxers informàtics. 7- Els registres i la informació han d’estar a l’explotació i a disposició del ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, durant un termini que no pot ser inferior a tres anys.
a) "Animal": qualsevol exemplar de les espècies porcina, ovina i cabruna.
b) "Explotació": qualsevol instal·lació o construcció, o en cas de cria a l’aire lliure, qualsevol lloc on es tinguin, criïn o manegin animals.
c) "Titular o posseïdor": qualsevol persona física o jurídica responsable dels animals, fins i tot amb caràcter temporal.
d) "Operador": qualsevol persona física o jurídica que transporti o posseeixi animals amb caràcter temporal i amb fins comercials immediats.
e) "Moviments": les entrades o sortides d’animals de l’explotació procedents de o amb destí a qualsevol punt del territori del Principat d’Andorra.
f) "Documents d’acompanyament": els documents que d’acord amb la legislació vigent, hagin d’emparar els animals en els seus moviments o intercanvis. Article 73 1- El ministeri encarregat de l’agricultura elabora una llista actualitzada de totes les explotacions situades en territori del Principat d’Andorra que tinguin animals als quals s‘aplica aquest capítol. S’ha d’assignar un número a cada explotació (d’ara endavant codi d’explotació) que ha d’estar compost d’un codi alfanumèric de sis dígits com a mínim, que coincideix, si escau, amb el del registre centralitzat regulat en l’article 74.1.c). 2- La llista d’explotacions a les quals es refereix l’apartat anterior, consisteix en una base de dades informatitzada que ha d’incloure, com a mínim, per a cada explotació, les dades relatives a:
a) El nom de la persona física o jurídica titular de l’explotació.
b) El codi assignat a l’explotació d’acord amb l’apartat 1.
c) L’espècie o espècies a les quals pertanyen els animals. 3- Les explotacions s’han de conservar en aquesta llista durant tres anys després de l’eliminació dels animals. A més, en cas de cessament de l’activitat ramadera, les explotacions també han de romandre a la llista durant el mateix període de tres anys. Article 74 1- Qualsevol titular o posseïdor d’animals l’explotació dels quals figuri a la llista prevista en l’article anterior, ha de portar un llibre registre que obeeixi al model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i que contingui, com a mínim, una relació actualitzada de tots els naixements, les morts, (aquesta menció no és obligatòria per als animals de l’espècie porcina) i els moviments (nombre d’animals de cada operació d’entrada i sortida) basant- se com a mínim en els fluxos, indicant-ne, segons els casos, l’origen i el destí dels animals i la data dels fluxos, i s’ha de mencionar, en tots els casos, la marca d’identificació aplicada als animals. En aquest registre ha de figurar, a més:
a) En el cas dels animals de l’espècie porcina:
1. El nombre total d’animals presents en l’explotació a la data de l’obertura del llibre, amb indicació de si es tracta d’animals reproductors o d’engreix, així com la seva marca o marques i el sexe en el cas dels reproductors.
2. Una relació actualitzada dels animals pel que fa als seus moviments o intercanvis. En aquest cas, ha de constar-hi la data dels moviments d’intercanvis, l’origen o destí i la marca o marques dels animals objecte del moviment o intercanvi. No és obligatòria la menció dels naixements i les morts.
b) En el cas dels animals de les espècies ovina i cabruna:
1. El nombre d’animals presents a l’explotació el 30 de juny de cada any.
2. Una relació actualitzada de les femelles de més de 12 mesos o que hagin parit sense haver assolit aquesta edat, presents a l’explotació.
3. Els moviments o intercanvis, indicant el nombre d’animals de cada operació d’entrada o sortida així com, segons el cas, l’origen i destí dels animals, la seva marca i la data de cada operació.
c) El ministeri encarregat de l’agricultura pot crear un registre centralitzat en els mateixos termes que els que estableix l’article 68.4. 2- Tot operador ha de portar també un registre aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura on ha de figurar, com a mínim, la informació relativa als animals posseïts o transportats indicant-hi específicament les dates dels moviments o intercanvis, número i marca dels animals afectats, el seu origen i destí, i els números dels documents oficials d’acompanyament de les partides. 3- L’actualització de les dades del llibre de registre l’ha de realitzar el titular o posseïdor dels animals, o bé l’operador. 4- Tot titular o posseïdor d’animals així com tot operador ha de facilitar al ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, tota la informació relativa a l’origen, la identificació i, quan procedeixi, el destí dels animals que hagin posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat. 5- Tot titular o posseïdor d’animals procedents o amb destí a un mercat o centre de reagrupació, ha de facilitar els documents d’acompanyament expedits per un veterinari oficialment autoritzat que exposi els detalls relatius als animals, inclosos els números o marques d’identificació, a l’operador que al mercat o centre de reagrupació, posseeixi els animals amb caràcter temporal. Aquest operador pot utilitzar la documentació sanitària obtinguda de conformitat amb el paràgraf anterior, per complir les obligacions especificades en l’apartat 1 del present article. 6- Els llibres de registre mencionats en el present capítol poden portar-se mitjançant fitxers informàtics. 7- Els registres i la informació han d’estar a l’explotació i a disposició del ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, durant un termini que no pot ser inferior a tres anys.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 75 Els titulars o posseïdors d’animals han de complir les normes d’identificació següents: 1- La identificació s’ha de realitzar mitjançant una marca, consistent en un cròtal auricular o un tatuatge que permeti identificar l’explotació de naixement, i que s’ha de mencionar en els documents d’acompanyament dels animals. 2- No es pot treure ni substituir cap marca sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura. Quan una marca es torni il·legible o es perdi, s’ha de posar una nova marca de conformitat amb el que disposa el present capítol, indicant-ne sempre el nexe d’unió entre la marca d’origen i la nova marca al llibre registre, d’acord amb el que preveu l’article 74 anterior. 3- La marca ha de ser aprovada pel ministeri encarregat de l’agricultura i concebuda de manera que no es pugui falsificar, inviolable, fàcilment llegible al llarg de tota la vida de l’animal i no es pot tornar a utilitzar, però no ha d’afectar el seu benestar. 4- L’assignació, la distribució i la col·locació de marques ha de ser realitzada de la forma que determini reglamentàriament el ministeri encarregat de l’agricultura.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 76 Tots els animals de l’espècie porcina s’han de marcar al més aviat possible i, en qualsevol cas, abans de sortir de l’explotació, amb una marca consistent en un cròtal auricular o un tatuatge segons el que estableixi el ministeri encarregat de l’agricultura, de característiques similars a aquelles descrites en l’annex VI.II.1. Aquesta marca determina l’explotació de la qual procedeixin els animals i consisteix com a mínim en la seqüència de lletres i números que s’assigni a l’explotació en l’ordre que apareguin en l’apartat 1 de l’article 73. Article 77 1- Els titulars o posseïdors d’animals de les espècies ovina i cabruna han d’identificar-les amb una marca consistent en un cròtal auricular o tatuatge d’acord amb el que determini el ministeri encarregat de l’agricultura, al més aviat possible i, en tot cas, abans d’abandonar l’explotació o d’haver complert 12 mesos, excepte si han parit abans d’aquesta edat o si han estat sotmeses a campanyes oficials de sanejament de bestiar, ja que en aquest cas s’han d’identificar aleshores. La marca ha de complir les característiques previstes en l’annex VI.II.2. 2- Malgrat el que preveu l’apartat 1, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar moviments d’ovins i cabrums desproveïts de marques entre explotacions d’igual estatus sanitari que pertanyin al mateix titular i situades en el territori del Principat, sempre que en cada moviment dels animals, aquests vagin acompanyats d’un document on consti, com a mínim, la identificació del titular o posseïdor, la informació sobre el nombre d’animals que es trasllada i la identificació de l’explotació d’origen i el lloc de destí. Article 78 1- El ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir que els animals procedents d’un estat membre de la Unió Europea que arribin al territori del Principat siguin identificats novament d’acord amb els requisits dels articles 74 i següents, i que s’anotin les marques substituïdes, juntament amb les noves que s’assignin, als fulls previstos en el llibre registre mencionat en l’article 74. 2- No s’ha de realitzar un nou marcatge segons el que preveu l’apartat 1 en el cas d’animals destinats a l’escorxador i que se sacrifiquin en el termini de 30 dies. 3- Quan sigui necessari obtenir informació sobre els animals, la seva explotació d’origen i els seus possibles moviments, el ministeri encarregat de l’agricultura ho posa en coneixement dels membres del Subgrup Veterinari a l’efecte de l’assistència mútua entre autoritats administratives dels estats membres i la Comissió, entre si i amb el Principat d’Andorra, amb la finalitat d’assegurar l’aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica relativa als animals, la seva explotació d’origen i els seus possibles moviments, d’acord amb el procediment que es determini en aquest Subgrup.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 79 Els animals importats d’un país tercer que s’hagin sotmès als controls establerts en el títol II del present Reglament i que romanguin en el territori del Principat, han d’identificar-se mitjançant una marca de conformitat amb els articles 75 i següents en els 30 dies següents als controls mencionats, que es prolonguen en el nombre de dies que s’hagi retardat l’arribada al territori del Principat d’Andorra des del punt d’inspecció fronterera i, en qualsevol cas, abans del seu moviment, excepte si el destí és un escorxador situat dins el Principat d’Andorra i se sacrifica l’animal en aquest termini de 30 o més dies. Les marques substituïdes, juntament amb les noves marques que s’assignin, s’han d’anotar en el llibre registre regulat en l’article 74. Capítol III. Identificació dels èquids
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 80 Pel que fa a la identificació dels èquids s’ha de fer referència a allò que disposen els títols IX d’aquest Reglament sobre la regulació dels intercanvis d’èquids.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Capítol IV. Identificació i marcatge de canals de bestiar, despulles i productes carnis
Article 81 Pel que fa a les condicions d’identificació i marcatge de les canals de bestiar, despulles i productes carnis, s’ha de fer referència a les disposicions del títol X article 139 punt 2 d’aquest Reglament respecte dels intercanvis de productes derivats dels animals d’espècies bovines, porcina, ovina, cabruna i d’èquids. Capitol V. Infraccions
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 82 Les infraccions del present capítol del present Reglament se sancionen de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria d’agricultura i ramaderia. Annex VI.II.1 Descripció de les marques per al bestiar porcí 1- Per als animals d’engreix, en cas que la marca auricular sigui mitjançant cròtal, aquest ha de ser de plàstic flexible o de plàstic i llautó, ha de constar de dues peces acoblades entre si mitjançant una tija a la peça mascle o una tercera peça, i han de quedar unides de manera que sigui impossible separar-les. Les impressions gravades de forma indeleble han de tenir unes dimensions mínimes de 4x3 mm. Quan el ministeri encarregat de l’agricultura consideri oportú desenvolupar accions sanitàries, mitjançant les quals sigui necessari identificar individualment els animals, aquesta identificació s’ha de fer d’acord amb el que estableix l’apartat 2. 2- En cas que el ministeri encarregat de l’agricultura estableixi la identificació dels animals reproductors mitjançant un cròtal, aquest ha de ser de plàstic flexible i hi ha de constar la identificació individual de l’animal. Aquesta identificació ha d’estar composta per quatre números i tres lletres, dues de les quals s’han de correspondre amb les lletres AD. Les impressions gravades de forma indeleble han de tenir una dimensió mínima de 4x3 mm. Aquesta identificació s’ha d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació. 3- Quan el marcatge es realitzi mitjançant un tatuatge, aquest s’ha de realitzar amb tinta indeleble i ha de ser fàcilment llegible al llarg de tota la vida de l’animal. Ha d’incloure la mateixa informació que s’especifica en els apartats anteriors, i els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 8x4 mm. Annex VI.II.2 Descripció de les marques per al bestiar oví i cabrum 1- Els animals majors de 12 mesos o les femelles que hagin parit abans d’assolir aquesta edat, o bé aquells animals que hagin estat sotmesos a campanyes oficials de sanejament de bestiar, poden identificar-se mitjançant tatuatge o cròtal d’acord amb el que determini el ministeri encarregat de l’agricultura.
a) En cas de tatuatge, aquest s’ha de realitzar amb tinta indeleble i els caràcters han de tenir les dimensions mínimes de 8x4 mm. En cas necessari, poden tatuar-se amb tres lletres, dos de les quals han de correspondre amb les lletres AD, i quatre números, cosa que pot fer-se de forma separada a ambdues orelles.
b) En cas d’utilitzar el cròtal, aquest ha de reunir les característiques següents: - Ha de constar de dues peces, mascle i femella, de plàstic flexible, que s’uneixen i en garanteixen la inviolabilitat. - Els caràcters han d’estar gravats de forma indeleble i tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm. - Les lletres i els números d’identificació tal com es defineixen a l’apartat
a) . 2- Les lletres i els números d’identificació dels últims paràgrafs dels apartats
a) i
b) s’han d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació. 3- Els animals menors de 12 mesos han d’abandonar l’explotació i identificar-se amb un cròtal auricular o un tatuatge, segons les condicions descrites en l’apartat 1 anterior. En cas d’utilitzar el cròtal, els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm. Annex VI.II.3 Document d’identificació de bovins Descarrega el document Títol VII- Intercanvis d’animals de les espècies bovina i porcina
a) En cas de tatuatge, aquest s’ha de realitzar amb tinta indeleble i els caràcters han de tenir les dimensions mínimes de 8x4 mm. En cas necessari, poden tatuar-se amb tres lletres, dos de les quals han de correspondre amb les lletres AD, i quatre números, cosa que pot fer-se de forma separada a ambdues orelles.
b) En cas d’utilitzar el cròtal, aquest ha de reunir les característiques següents: - Ha de constar de dues peces, mascle i femella, de plàstic flexible, que s’uneixen i en garanteixen la inviolabilitat. - Els caràcters han d’estar gravats de forma indeleble i tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm. - Les lletres i els números d’identificació tal com es defineixen a l’apartat
a) . 2- Les lletres i els números d’identificació dels últims paràgrafs dels apartats
a) i
b) s’han d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació. 3- Els animals menors de 12 mesos han d’abandonar l’explotació i identificar-se amb un cròtal auricular o un tatuatge, segons les condicions descrites en l’apartat 1 anterior. En cas d’utilitzar el cròtal, els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm. Annex VI.II.3 Document d’identificació de bovins Descarrega el document Títol VII- Intercanvis d’animals de les espècies bovina i porcina
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 83 Sense perjudici del que disposa el títol III respecte dels controls veterinaris dels intercanvis entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea, els requisits sanitaris que han de complir els animals de l’ espècie bovina i de l’espècie porcina, a excepció del porc fer en estat salvatge, que s’enviïn des del Principat d’Andorra als mencionats estats membres de la Unió Europea o a tercers estats, així com els que s’importin al Principat, són els que s’estableixen en el present títol. Article 84 1- A l’efecte del present títol s’apliquen les definicions que figuren en el títol III del present Reglament. 2- A més, a l’efecte del present títol, s’apliquen les definicions següents:
a) “Ramat”: un animal o grup d’animals mantinguts en una explotació en qualitat d’unitat epidemiològica; si hi ha diversos ramats en una mateixa explotació, aquests han de formar una unitat diferenciada, amb el mateix estatus sanitari;
b) “Animal de sacrifici”: l’animal de l’espècie bovina (incloses les espècies Bison bison i Bubalus bubalus) o porcina destinada a l’escorxador o a un centre de concentració des del qual només pugui ser traslladat a l’escorxador;
c) “Animals de reproducció o de producció”: els animals de l’espècie bovina (incloses les espècies Bison bison i Bubalus bubalus) o porcina no especificats a la lletra b), inclosos aquells destinats a la reproducció, a la producció de llet o de carn, al tir, a certàmens o a exposicions, amb excepció dels animals que participin en manifestacions culturals i esportives;
d) “Ramat boví oficialment indemne a la tuberculosi”: el ramat de l’espècie bovina que s’ajusti a les condicions establertes en els punts 1 i 2 de la part I de l’annex VII.1 d’aquest Reglament;
e) “Estat membre o regió d’un estat membre oficialment indemne a la tuberculosi”: l’estat membre de la Unió Europea, o la part del territori d’un estat membre que compleixi les condicions establertes en els punts 4 i 5 de la part I de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible.
f) “Ramat oficialment indemne de brucel·losi”: el ramat de l’espècie bovina que s’ajusti a les condicions dels punts 1 i 2 de la part II de l’annex VII.1;
g) ”Regió oficialment indemne de brucel·losi”: la regió d’un estat membre de la Unió Europea que compleixi les condicions dels punts 7, 8 i 9 de la part II de l’annex VII.1;
h) “Estat membre oficialment indemne de brucel·losi”: l’estat membre de la Unió Europea que s’ajusti a les condicions establertes en els punts 7, 8 i 9 de la part II de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat indivisible;
i) “Ramat boví indemne de brucel·losi”: ramat de l’espècie bovina que compleix les condicions dels punts 4 i 5de la part II de l’annex VII.1;
j) “Ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina”: el ramat que s’ajusta a les condicions de les lletres A i B del capítol I de l’annex VII.4,
k) “Estat membre o regió oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina”: l’estat membre de la Unió Europea o la regió que compleixi les condicions establertes a les lletres E i F del capítol I de l’annex VII.4. A l’efecte del present títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible;
l) “Veterinari oficial”: veterinari designat per l’autoritat central competent;
m) “Veterinari autoritzat”: qualsevol veterinari autoritzat per l’autoritat competent de conformitat amb el que disposa la lletra B de l’apartat 3 de l’article 96.
n) “Malalties de notificació obligatòria”: les malalties que s’enumeren en l’annex VII.5.1;
o) “Centre de concentració”: qualsevol emplaçament, incloses les explotacions, els centres de recollida i els mercats, en els quals es reuneixi animals de les espècies bovina o porcina procedents de diferents explotacions per formar lots d’animals destinats al comerç. Aquests centres de concentració han d’estar autoritzats per a fins comercials i han de complir els requisits previstos en l’article 93.
p) “Regió”: la part de territori d’un estat membre de la Unió Europea amb superfície total de com a mínim 2.000 quilòmetres quadrats que estigui subjecta a inspecció per part de les autoritats competents i inclogui, com a mínim, una de les regions administratives següents: Bèlgica: province / provincie Alemanya: Regierungsbezirk Dinamarca: amt o illa França: département Itàlia: província Luxemburg:en tot el territori nacional del Ducat de Luxemburg Països Baixos: rvv-kring Regne Unit: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord: country Escòcia: district o island area Irlanda: county Grècia: Nomos Espanya: província Portugal: continent: distrito; la resta de les parts del territori de Portugal: regiao autonoma Àustria: Bezirk Suècia: län Finlàndia: län/laäni Principat d’Andorra: unitat territorial única
q) "Tractant en bestiar”: tota persona física o jurídica que compra i ven animals directament o indirectament, amb fins comercials, que té una xifra de negoci regular amb aquests animals que, en un termini màxim de 30 dies després d’adquirir els animals, els ven i els trasllada de les primeres instal·lacions a d’altres que no li pertanyen, que està registrada i que compleix les condicions establertes en l’article 95. Article 85 1- Cada estat membre de la Unió Europea i el Principat d’Andorra han de vetllar perquè només s’expedeixin del seu territori de destí amb destí al d’un altre estat membre o al Principat d’Andorra, els animals que compleixin les condicions pertinents del present títol. 2- Els animals de les espècies bovina i porcina descrits en el present títol han de:
a) sotmetre’s: - a un control d’identitat, i - a un examen clínic per part d’un veterinari oficial dins de les 24 hores que precedeixin la seva sortida i no mostrar signes clínics de malaltia.
b) procedir d’una explotació o d’una zona que no hagi estat, per motius sanitaris, subjecta a una prohibició o una restricció que afecti les espècies de les quals es tracta en virtut de la legislació vigent.
c) estar identificats de conformitat amb el que disposa el títol VI.
d) no estar destinats al sacrifici o sotmesos a una restricció en virtut d’un programa nacional o regional d’eradicació de malalties contagioses o infeccioses.
e) complir el que disposen els dos articles següents. Article 86 1- Des de la seva sortida de l’explotació d’origen fins a la seva arribada a l’explotació de destí dins el territori d’un estat membre de la Unió Europea, o al Principat, si procedissin d’un altre estat membre de la Unió Europea, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, no poden, en cap moment, estar en contacte amb d’altres animals biungulats que no tinguin el mateix estatus sanitari. 2- Els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han de transportar-se en mitjans de transport que reuneixin les condicions establertes a la legislació vigent. 3.- Els transportistes han de disposar d’equips adequats per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport a menys que aquestes operacions es realitzin en altres instal·lacions, després de l’autorització del ministeri encarregat de l’agricultura. Article 87 1- Durant el transport al seu lloc de destí, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb el model que figura en l’annex VII.6. El certificat ha de constar d’un sol full o, quan es necessiti més d’una pàgina, s’ha de presentar de manera que totes les pàgines formin part d’un conjunt indivisible i ha de portar un número de sèrie. S’ha d’expedir el dia de l’examen veterinari i ha d’estar redactat, com a mínim, en un dels idiomes oficials del país de destí. El certificat té una validesa de 10 dies a partir de la data del control sanitari. 2- Els controls sanitaris per a l’expedició del certificat sanitari (incloses les garanties addicionals) a un lot d’animals poden realitzar-se a l’explotació d’origen o en un centre de concentració. Amb aquesta finalitat, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè tot certificat sanitari sigui expedit pel veterinari oficial en finalitzar les inspeccions, visites i controls establerts en el present títol. No obstant això, pel que fa a:
a) els animals procedents de centres de concentració autoritzats, aquest certificat pot expedir-se: - basant-se en el document oficial relatiu a les informacions necessàries emplenat pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen.
b) els animals procedents d’una explotació qualificada de conformitat amb el sistema de xarxes previst en l’article 96, aquest certificat pot expedir-se: - basant-se en el document oficial que contingui les informacions necessàries, emplenat pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen. En aquesta ocasió, el veterinari oficial ha de garantir, quan sigui necessari, el respecte de les garanties addicionals establertes per la legislació vigent. 3- El veterinari que té la responsabilitat oficial del centre de concentració ha de dur a terme tots els controls necessaris als animals un cop arribin a destí. 4- El veterinari oficial que empleni la secció C del certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 ha de vetllar perquè es registri el moviment d’animals en el sistema ANIMO el dia en el qual s’expedeixi el certificat. 5- Els animals inclosos en el present títol poden transitar per un centre de concentració situat dins del territori d’un estat membre de la Unió Europea diferent del de destí. En aquest cas, el certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 (inclosa la secció C) ha d’emplenar-lo el veterinari oficial responsable de l’estat membre d’origen dels animals o del Principat d’Andorra, si aquest en fos l’origen. El veterinari oficial responsable del centre de concentració ha de facilitar a l’estat membre de la Unió Europea o al Principat d’Andorra, de destí, una certificació expedint un segon certificat original que adjunta al certificat original o a una còpia autèntica. En aquest cas, el període de validesa combinada del certificat no pot ser superior al que es preveu en l’apartat 1. Article 88 1- A part dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els animals de reproducció o producció han de complir els requisits següents: - Haver romàs en una sola explotació durant un període de 30 dies abans de la seva càrrega o des del seu naixement a l’explotació d’origen en cas d’edats inferiors a 30 dies. El veterinari oficial ha de comprovar, a la vista de la identificació oficial prevista a la lletra
c) de l’apartat 2 de l’article 85 i dels registres oficials, que els animals han complert aquesta condició i que són originaris de la Comunitat Europea, o del Principat d’Andorra, o han estat importats des d’un tercer país que s’ajusti a la legislació veterinària de la Comunitat Europea. Això no obstant, en cas d’animals que transitin per un centre de concentració autoritzat situat a l’estat membre d’origen o al Principat d’Andorra, la duració de la concentració d’aquests animals fora de l’explotació d’origen no pot passar de 6 dies. - Pel que fa als animals importats des d’un tercer país a un estat membre diferent de l’estat de destí final o al Principat, han de ser transportats a l’estat membre de destí o al Principat al més ràpidament possible a l’empara d’un certificat expedit de conformitat amb la legislació que regula la importació a la Comunitat Europea d’animals de tercers estats referida en el títol II. - Quan es tracta d’animals importats d’un tercer país, a la seva arribada a destí i abans de qualsevol altra circulació, ajustar-se a les obligacions establertes en el present títol i, concretament, a l’obligació d’estada prevista en el primer guió, i no poden introduir-se al ramat fins que els veterinaris responsables de l’explotació hagin constatat que no és previsible que aquests animals alterin l’estatus sanitari de l’explotació. Si en una explotació s’introdueix un animal d’un tercer país, cap animal d’aquesta explotació pot comercialitzar-se en un termini de 30 dies a partir de la introducció de l’animal importat, excepte que estigui completament aïllat de la resta dels animals de l’explotació. 2- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins de reproducció o producció han de complir els requisits següents:
a) Procedir d’una explotació de bovins oficialment indemne de tuberculosi i, en cas que la seva edat superi les 6 setmanes, donar resultat negatiu en una intradermotuberculinització realitzada durant els 30 dies anteriors a la seva sortida del ramat d’origen de conformitat amb el que disposa la lletra
d) del punt 32 de l’annex VII.2. Aquesta intradermotuberculinització no és obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que s’hagi declarat oficialment indemne de tuberculosi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.
b) Quan es tracta d’animals no castrats d’edats superiors als 12 mesos i procedents d’una explotació de bovins oficialment indemnes de brucel·losi, haver presentat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per mil·lilitre en una seroaglutinació (o qualsevol altra prova aprovada mitjançant el procediment que regula el Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea després de l’adopció dels protocols pertinents, sempre que aquests s’hagin admès per decisió del subgrup veterinari del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra), practicada durant els 30 dies previs a la sortida del ramat d’origen i de conformitat amb el que disposa la part A de l’annex VII.3. Aquesta seroaglutinació (o qualsevol prova aprovada mitjançant el procediment del Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea després de l’adopció dels protocols pertinents, sempre que aquests s’hagin admès per acord del Subgrup Veterinari) no es requerirà en cas que els animals procedeixin d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre o del Principat d’Andorra que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.
c) Procedir d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina, els animals del qual, si superen els 12 mesos d’edat, hagin donat resultat negatiu en una prova individual realitzada durant els 30 dies anteriors a la seva sortida del ramat d’origen i compleixin el que disposa l’annex VII.4. Aquesta prova no serà obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre o d’una part del territori d’un estat membre de la Unió Europea, o del Principat d’Andorra, que hagin estat declarats oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina, o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.
d) No haver estat en contacte en cap moment, des de la seva sortida de l’explotació d’origen fins a l’arribada a destí, amb animals que només compleixin els requisits de l’apartat 3 següent. 3- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins d’escorxador han de procedir de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina i, en cas de bovins no castrats, de ramats oficialment indemnes de brucel·losi. Això no obstant, fins al 31 de desembre del 2000, els països destinataris poden concedir al Regne d’Espanya autoritzacions generals o limitades d’introducció al seu territori d’animals de sacrifici de l’espècie bovina procedents de ramats no oficialment indemnes de tuberculosi, de leucosi enzoòtica bovina i de brucel·losi, sempre que aquests animals: - s’hagin sotmès amb resultat negatiu, dins d’un període de 30 dies anteriors a la càrrega, a les proves adequades prescrites en els annexos VII.2, VII.3 i VII.4; - a la seva arribada al país de destí hagin estat conduïts directament a un escorxador i sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària.
a) “Ramat”: un animal o grup d’animals mantinguts en una explotació en qualitat d’unitat epidemiològica; si hi ha diversos ramats en una mateixa explotació, aquests han de formar una unitat diferenciada, amb el mateix estatus sanitari;
b) “Animal de sacrifici”: l’animal de l’espècie bovina (incloses les espècies Bison bison i Bubalus bubalus) o porcina destinada a l’escorxador o a un centre de concentració des del qual només pugui ser traslladat a l’escorxador;
c) “Animals de reproducció o de producció”: els animals de l’espècie bovina (incloses les espècies Bison bison i Bubalus bubalus) o porcina no especificats a la lletra b), inclosos aquells destinats a la reproducció, a la producció de llet o de carn, al tir, a certàmens o a exposicions, amb excepció dels animals que participin en manifestacions culturals i esportives;
d) “Ramat boví oficialment indemne a la tuberculosi”: el ramat de l’espècie bovina que s’ajusti a les condicions establertes en els punts 1 i 2 de la part I de l’annex VII.1 d’aquest Reglament;
e) “Estat membre o regió d’un estat membre oficialment indemne a la tuberculosi”: l’estat membre de la Unió Europea, o la part del territori d’un estat membre que compleixi les condicions establertes en els punts 4 i 5 de la part I de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible.
f) “Ramat oficialment indemne de brucel·losi”: el ramat de l’espècie bovina que s’ajusti a les condicions dels punts 1 i 2 de la part II de l’annex VII.1;
g) ”Regió oficialment indemne de brucel·losi”: la regió d’un estat membre de la Unió Europea que compleixi les condicions dels punts 7, 8 i 9 de la part II de l’annex VII.1;
h) “Estat membre oficialment indemne de brucel·losi”: l’estat membre de la Unió Europea que s’ajusti a les condicions establertes en els punts 7, 8 i 9 de la part II de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat indivisible;
i) “Ramat boví indemne de brucel·losi”: ramat de l’espècie bovina que compleix les condicions dels punts 4 i 5de la part II de l’annex VII.1;
j) “Ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina”: el ramat que s’ajusta a les condicions de les lletres A i B del capítol I de l’annex VII.4,
k) “Estat membre o regió oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina”: l’estat membre de la Unió Europea o la regió que compleixi les condicions establertes a les lletres E i F del capítol I de l’annex VII.4. A l’efecte del present títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible;
l) “Veterinari oficial”: veterinari designat per l’autoritat central competent;
m) “Veterinari autoritzat”: qualsevol veterinari autoritzat per l’autoritat competent de conformitat amb el que disposa la lletra B de l’apartat 3 de l’article 96.
n) “Malalties de notificació obligatòria”: les malalties que s’enumeren en l’annex VII.5.1;
o) “Centre de concentració”: qualsevol emplaçament, incloses les explotacions, els centres de recollida i els mercats, en els quals es reuneixi animals de les espècies bovina o porcina procedents de diferents explotacions per formar lots d’animals destinats al comerç. Aquests centres de concentració han d’estar autoritzats per a fins comercials i han de complir els requisits previstos en l’article 93.
p) “Regió”: la part de territori d’un estat membre de la Unió Europea amb superfície total de com a mínim 2.000 quilòmetres quadrats que estigui subjecta a inspecció per part de les autoritats competents i inclogui, com a mínim, una de les regions administratives següents: Bèlgica: province / provincie Alemanya: Regierungsbezirk Dinamarca: amt o illa França: département Itàlia: província Luxemburg:en tot el territori nacional del Ducat de Luxemburg Països Baixos: rvv-kring Regne Unit: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord: country Escòcia: district o island area Irlanda: county Grècia: Nomos Espanya: província Portugal: continent: distrito; la resta de les parts del territori de Portugal: regiao autonoma Àustria: Bezirk Suècia: län Finlàndia: län/laäni Principat d’Andorra: unitat territorial única
q) "Tractant en bestiar”: tota persona física o jurídica que compra i ven animals directament o indirectament, amb fins comercials, que té una xifra de negoci regular amb aquests animals que, en un termini màxim de 30 dies després d’adquirir els animals, els ven i els trasllada de les primeres instal·lacions a d’altres que no li pertanyen, que està registrada i que compleix les condicions establertes en l’article 95. Article 85 1- Cada estat membre de la Unió Europea i el Principat d’Andorra han de vetllar perquè només s’expedeixin del seu territori de destí amb destí al d’un altre estat membre o al Principat d’Andorra, els animals que compleixin les condicions pertinents del present títol. 2- Els animals de les espècies bovina i porcina descrits en el present títol han de:
a) sotmetre’s: - a un control d’identitat, i - a un examen clínic per part d’un veterinari oficial dins de les 24 hores que precedeixin la seva sortida i no mostrar signes clínics de malaltia.
b) procedir d’una explotació o d’una zona que no hagi estat, per motius sanitaris, subjecta a una prohibició o una restricció que afecti les espècies de les quals es tracta en virtut de la legislació vigent.
c) estar identificats de conformitat amb el que disposa el títol VI.
d) no estar destinats al sacrifici o sotmesos a una restricció en virtut d’un programa nacional o regional d’eradicació de malalties contagioses o infeccioses.
e) complir el que disposen els dos articles següents. Article 86 1- Des de la seva sortida de l’explotació d’origen fins a la seva arribada a l’explotació de destí dins el territori d’un estat membre de la Unió Europea, o al Principat, si procedissin d’un altre estat membre de la Unió Europea, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, no poden, en cap moment, estar en contacte amb d’altres animals biungulats que no tinguin el mateix estatus sanitari. 2- Els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han de transportar-se en mitjans de transport que reuneixin les condicions establertes a la legislació vigent. 3.- Els transportistes han de disposar d’equips adequats per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport a menys que aquestes operacions es realitzin en altres instal·lacions, després de l’autorització del ministeri encarregat de l’agricultura. Article 87 1- Durant el transport al seu lloc de destí, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb el model que figura en l’annex VII.6. El certificat ha de constar d’un sol full o, quan es necessiti més d’una pàgina, s’ha de presentar de manera que totes les pàgines formin part d’un conjunt indivisible i ha de portar un número de sèrie. S’ha d’expedir el dia de l’examen veterinari i ha d’estar redactat, com a mínim, en un dels idiomes oficials del país de destí. El certificat té una validesa de 10 dies a partir de la data del control sanitari. 2- Els controls sanitaris per a l’expedició del certificat sanitari (incloses les garanties addicionals) a un lot d’animals poden realitzar-se a l’explotació d’origen o en un centre de concentració. Amb aquesta finalitat, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè tot certificat sanitari sigui expedit pel veterinari oficial en finalitzar les inspeccions, visites i controls establerts en el present títol. No obstant això, pel que fa a:
a) els animals procedents de centres de concentració autoritzats, aquest certificat pot expedir-se: - basant-se en el document oficial relatiu a les informacions necessàries emplenat pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen.
b) els animals procedents d’una explotació qualificada de conformitat amb el sistema de xarxes previst en l’article 96, aquest certificat pot expedir-se: - basant-se en el document oficial que contingui les informacions necessàries, emplenat pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen. En aquesta ocasió, el veterinari oficial ha de garantir, quan sigui necessari, el respecte de les garanties addicionals establertes per la legislació vigent. 3- El veterinari que té la responsabilitat oficial del centre de concentració ha de dur a terme tots els controls necessaris als animals un cop arribin a destí. 4- El veterinari oficial que empleni la secció C del certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 ha de vetllar perquè es registri el moviment d’animals en el sistema ANIMO el dia en el qual s’expedeixi el certificat. 5- Els animals inclosos en el present títol poden transitar per un centre de concentració situat dins del territori d’un estat membre de la Unió Europea diferent del de destí. En aquest cas, el certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 (inclosa la secció C) ha d’emplenar-lo el veterinari oficial responsable de l’estat membre d’origen dels animals o del Principat d’Andorra, si aquest en fos l’origen. El veterinari oficial responsable del centre de concentració ha de facilitar a l’estat membre de la Unió Europea o al Principat d’Andorra, de destí, una certificació expedint un segon certificat original que adjunta al certificat original o a una còpia autèntica. En aquest cas, el període de validesa combinada del certificat no pot ser superior al que es preveu en l’apartat 1. Article 88 1- A part dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els animals de reproducció o producció han de complir els requisits següents: - Haver romàs en una sola explotació durant un període de 30 dies abans de la seva càrrega o des del seu naixement a l’explotació d’origen en cas d’edats inferiors a 30 dies. El veterinari oficial ha de comprovar, a la vista de la identificació oficial prevista a la lletra
c) de l’apartat 2 de l’article 85 i dels registres oficials, que els animals han complert aquesta condició i que són originaris de la Comunitat Europea, o del Principat d’Andorra, o han estat importats des d’un tercer país que s’ajusti a la legislació veterinària de la Comunitat Europea. Això no obstant, en cas d’animals que transitin per un centre de concentració autoritzat situat a l’estat membre d’origen o al Principat d’Andorra, la duració de la concentració d’aquests animals fora de l’explotació d’origen no pot passar de 6 dies. - Pel que fa als animals importats des d’un tercer país a un estat membre diferent de l’estat de destí final o al Principat, han de ser transportats a l’estat membre de destí o al Principat al més ràpidament possible a l’empara d’un certificat expedit de conformitat amb la legislació que regula la importació a la Comunitat Europea d’animals de tercers estats referida en el títol II. - Quan es tracta d’animals importats d’un tercer país, a la seva arribada a destí i abans de qualsevol altra circulació, ajustar-se a les obligacions establertes en el present títol i, concretament, a l’obligació d’estada prevista en el primer guió, i no poden introduir-se al ramat fins que els veterinaris responsables de l’explotació hagin constatat que no és previsible que aquests animals alterin l’estatus sanitari de l’explotació. Si en una explotació s’introdueix un animal d’un tercer país, cap animal d’aquesta explotació pot comercialitzar-se en un termini de 30 dies a partir de la introducció de l’animal importat, excepte que estigui completament aïllat de la resta dels animals de l’explotació. 2- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins de reproducció o producció han de complir els requisits següents:
a) Procedir d’una explotació de bovins oficialment indemne de tuberculosi i, en cas que la seva edat superi les 6 setmanes, donar resultat negatiu en una intradermotuberculinització realitzada durant els 30 dies anteriors a la seva sortida del ramat d’origen de conformitat amb el que disposa la lletra
d) del punt 32 de l’annex VII.2. Aquesta intradermotuberculinització no és obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que s’hagi declarat oficialment indemne de tuberculosi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.
b) Quan es tracta d’animals no castrats d’edats superiors als 12 mesos i procedents d’una explotació de bovins oficialment indemnes de brucel·losi, haver presentat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per mil·lilitre en una seroaglutinació (o qualsevol altra prova aprovada mitjançant el procediment que regula el Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea després de l’adopció dels protocols pertinents, sempre que aquests s’hagin admès per decisió del subgrup veterinari del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra), practicada durant els 30 dies previs a la sortida del ramat d’origen i de conformitat amb el que disposa la part A de l’annex VII.3. Aquesta seroaglutinació (o qualsevol prova aprovada mitjançant el procediment del Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea després de l’adopció dels protocols pertinents, sempre que aquests s’hagin admès per acord del Subgrup Veterinari) no es requerirà en cas que els animals procedeixin d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre o del Principat d’Andorra que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.
c) Procedir d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina, els animals del qual, si superen els 12 mesos d’edat, hagin donat resultat negatiu en una prova individual realitzada durant els 30 dies anteriors a la seva sortida del ramat d’origen i compleixin el que disposa l’annex VII.4. Aquesta prova no serà obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre o d’una part del territori d’un estat membre de la Unió Europea, o del Principat d’Andorra, que hagin estat declarats oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina, o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.
d) No haver estat en contacte en cap moment, des de la seva sortida de l’explotació d’origen fins a l’arribada a destí, amb animals que només compleixin els requisits de l’apartat 3 següent. 3- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins d’escorxador han de procedir de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina i, en cas de bovins no castrats, de ramats oficialment indemnes de brucel·losi. Això no obstant, fins al 31 de desembre del 2000, els països destinataris poden concedir al Regne d’Espanya autoritzacions generals o limitades d’introducció al seu territori d’animals de sacrifici de l’espècie bovina procedents de ramats no oficialment indemnes de tuberculosi, de leucosi enzoòtica bovina i de brucel·losi, sempre que aquests animals: - s’hagin sotmès amb resultat negatiu, dins d’un període de 30 dies anteriors a la càrrega, a les proves adequades prescrites en els annexos VII.2, VII.3 i VII.4; - a la seva arribada al país de destí hagin estat conduïts directament a un escorxador i sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 89 Els animals de sacrifici que, un cop arribats al país de destí, es portin: - o bé a un escorxador, han de ser sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària. - o bé a un centre de concentració autoritzat, han de ser conduïts després del mercat a l’escorxador, on seran sacrificats al més aviat possible, però com a màxim en el termini de 3 dies hàbils després de la seva arribada al centre de concentració, de conformitat amb les normes de policia sanitària. En cap moment, entre la seva arribada al centre de concentració i la seva arribada a l’escorxador, poden entrar en contacte amb animals biungulats diferents dels que compleixen les condicions del present títol.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 90 El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè la sospita de la presència d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.1 sigui objecte de notificació obligatòria i immediata a l’autoritat competent. El ministeri encarregat de l’agricultura enviarà a la Comissió, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, com a màxim el 31 de maig de cada any, una relació detallada dels casos de les malalties que s’especifiquen en l’annex VII.5.1 o de qualsevol altra malaltia subjecta a garanties addicionals previstes a la legislació vigent que s’hagin manifestat en el seu territori durant l’any natural anterior, així com una relació detallada dels programes de control o d’eradicació en curs. Aquestes informacions es basaran en criteris uniformes que s’establiran d’acord amb el procediment acordat en el si del Subgrup Veterinari. La Comissió Europea transmetrà aquesta informació als estats membres de la Unió Europea en el marc del Comitè Veterinari Permanent i pot usar-la en relació amb les decisions especificades en els annexos VII.1 i VII.4. Article 91 1- 1.- El ministeri encarregat de l’agricultura, si disposa d’un programa nacional obligatori de lluita contra una malaltia contagiosa de les que recull la llista de l’annex VII.5.2 en el seu territori, pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, de conformitat amb el que estableixi el Subgrup Veterinari, indicant especialment: - la distribució de la malaltia en el seu territori, - la justificació del programa considerant la importància de la malaltia i els avantatges que s’espera obtenir del programa en relació amb els seus costos, - l’àrea geogràfica a la qual s’aplicarà el programa, - els diferents estatus aplicables a les explotacions, les normes que donin dret a cada estatus i els procediments de prova que s’usaran, - els procediments de seguiment del programa, els resultats del qual han de comunicar-se com a mínim un cop l’any a la Comissió Europea de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, - les mesures que s’hagin d’adoptar si, per qualsevol raó, una explotació perd el seu estatus, - les mesures que s’hagin d’adoptar si els resultats de les proves realitzades en el marc del programa són positius. 2- La Comissió, de conformitat amb el procediment establert en el Subgrup Veterinari, ha d’examinar els programes presentats pel Principat, de la mateixa manera que ha d’examinar els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i donar-ne compte al Principat a través del Subgrup. Els programes inclosos en l’apartat 1 poden aprovar-se quan en compleixin els criteris establerts, de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari. De conformitat amb el mateix procediment s’han de definir, al mateix temps que l’aprovació dels programes o, com a màxim, 3 mesos després, les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional. 3- Els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i pel Principat d’Andorra, poden modificar-se o completar-se de conformitat amb el procediment que s’estableix a la normativa comunitària europea o, en el cas del Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Les modificacions o addicions respecte de programes que s’hagin aprovat anteriorment o de garanties que s’hagin definit de conformitat amb l’apartat 2, poden aprovar-se segons el mateix procediment. Article 92 1- Quan el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que qualsevol estat membre de la Unió Europea, consideri que el seu territori està totalment o parcialment indemne d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.2, ha de presentar a la Comissió, a través del procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, els justificants adequats, que inclouran en particular: - La natura de la malaltia i el seu historial en el seu territori. - Els resultats de les proves de control basades en una investigació serològica, microbiològica, patològica o epidemiològica i en el fet que la malaltia ha de declarar-se obligatòriament a les autoritats competents. - El període durant el qual s’hagi efectuat el control. - Si escau, el període durant el qual hagi estat prohibida la vacunació contra la malaltia i la zona geogràfica afectada per aquesta prohibició. - Les normes adoptades per comprovar l’absència de la malaltia. 2- La Comissió Europea, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha d’examinar la documentació presentada pel Principat i, de conformitat amb els procediments legislats pel dret comunitari, ha d’examinar directament la documentació presentada pels estats membres de la Unió Europea. Les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari o dels estats membres amb el Principat d’Andorra, poden definir-se de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari, o de conformitat amb el procediment que es determini a la legislació comunitària en cas que es tracti de comerç comunitari que no afecti el Principat. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional. 3- El Principat d’Andorra, o l’estat membre interessat, ha de notificar a través del Subgrup Veterinari a la Comissió qualsevol canvi de dades incloses en l’apartat 1 que estigui relacionat amb la malaltia i, en particular, amb els seus brots. A la vista d’aquesta informació, les garanties definides de conformitat amb l’apartat 2 es poden modificar, o retirar, de conformitat amb el procediment establert en la legislació comunitària quan es tracti de relacions entre estats membres, o de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 93 1- El Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea han de vetllar perquè, per rebre l’autorització de l’autoritat competent, que en el cas del Principat serà el ministeri encarregat de l’agricultura, els centres de concentració compleixin, com a mínim, les condicions següents:
a) Estar sota el control d’un veterinari oficial, que ha de garantir, en particular, el compliment dels apartats 1 i 2 de l’article 86;
b) Estar situats en una zona que no sigui objecte de prohibició o restricció de conformitat amb la legislació vigent;
c) Haver estat netejats i desinfectats abans de cada utilització, de conformitat amb les instruccions del veterinari oficial;
d) Posseir, en funció de les capacitats d’acollida: - una instal·lació dedicada exclusivament per a aquest fi quan s’utilitzi com a centre de concentració; - instal·lacions adequades per carregar, descarregar i allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment; - infraestructures d’inspecció adequades; - infraestructures d’aïllament adequades; - equips adequats de neteja i desinfecció dels locals i dels camions; - una zona d’emmagatzematge suficient per al farratge, el jaç i els fems; - un sistema adequat de desguàs; - una oficina o local per al veterinari oficial;
e) Acceptar únicament animals identificats procedents de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, brucel·losi i leucosi o animals de sacrifici que responguin a les condicions fixades en el present títol i, en particular, les que s’estableixen en l’apartat 3 de l’article 88. Per a aquesta finalitat, en admetre animals, el propietari del centre o el responsable ha de comprovar o fer comprovar les marques d’identificació dels animals, els documents sanitaris o altres documents d’acompanyament propis de les espècies i categories de les quals es tracti.
f) Ser objecte d’inspeccions periòdiques amb la finalitat de comprovar el manteniment de les condicions que permetin l’autorització. 2- El propietari del centre de concentració o responsable, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’escriure en un registre o suport informàtic, que ha de conservar durant com a mínim tres anys, les informacions següents: - el nom del propietari, l’origen, la data d’entrada i de sortida, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina que entrin al centre i el seu destí proposat; - el número de registre del transportista i el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals del centre. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’assignar un número d’autorització a cada centre de concentració autoritzat. Aquesta autorització pot limitar-se a una espècie determinada o animals de reproducció o producció o a animals de sacrifici. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar a la Comissió Europea, a través del Subgrup Veterinari, la llista dels centres de concentració autoritzats, així com, si escau, les llistes actualitzades. La Comissió ha de comunicar aquestes informacions als estats membres de la Unió Europea, en el marc del Comitè Veterinari Permanent i, al Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra disposició en matèria de pola sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan l’autoritat competent constati que el centre de concentració compleix totes les condicions pertinents del present títol. 5- El ministeri encarregat de l’agricultura s’ha de cerciorar que, quan estiguin en funcionament, els centres de concentració tinguin un nombre suficient de veterinaris oficials per dur a terme totes les tasques que els corresponen. 6- A l’efecte d’una aplicació uniforme al Principat d’Andorra, es poden aprovar possibles normes de desenvolupament del que es disposa en aquest títol de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 94 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes compleixin les condicions següents:
a) Per al transport d’animals han d’utilitzar-se mitjans de transport que: - hagin estat construïts de tal forma que els excrements, el jaç o el farratge no puguin relliscar o caure des del vehicle; - hagin estat netejats i desinfectats per mitjà de desinfectants autoritzats per l’autoritat competent, immediatament després de cada transport d’animals o de qualsevol producte que pugui afectar la salut dels animals, i en cas necessari, abans de qualsevol altre carregament d’animals.
b) Disposar d’instal·lacions de neteja i desinfecció adequades, aprovades pel ministeri encarregat de l’agricultura, incloses les instal·lacions per a l’emmagatzematge del jaç i els fems, o bé s’ha de provar documentalment que aquestes operacions són realitzades per tercers degudament autoritzats pel ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió. 2- El transportista ha de garantir, per a cada vehicle destinat al transport d’animals, que portarà i mantindrà durant un període mínim de tres anys un registre que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:
i) Els llocs i les dates de recollida i el nom o nom comercial de l’explotació o del centre de concentració en el qual s’hagin recollit els animals; ii) Els llocs i les dates de lliurament i el nom o nom comercial i adreça del destinatari o dels destinataris; iii) L’espècie i el nombre d’animals transportats; iv) La data i el lloc de desinfecció;
v) Els detalls de la documentació d’acompanyament ( núm. de sèrie dels certificats, etc.). 3- Els transportistes han de vetllar perquè el lot d’animals no entri en contacte en cap moment amb animals d’un estatus inferior, des de la seva sortida de l’explotació o del centre de concentració d’origen fins a la seva arribada a destí. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes es comprometin per escrit a: - prendre totes les mesures necessàries per complir el que disposa el present títol i, en particular, les disposicions especificades en el present article i relatives als documents adequats que han d’acompanyar els animals, - confiar el transport dels animals a personal que tingui la capacitat, la competència professional i els coneixements necessaris. Article 95 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè s’atribueixi un número d’autorització a tots els tractants en bestiar, estiguin registrats, aprovats, i compleixin com a mínim, les condicions següents:
a) Només han de comerciar amb animals identificats i que procedeixin de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, brucel·losi i leucosi o animals de sacrifici que compleixin les condicions fixades en el present títol i, en particular, les establertes en l’apartat 3 de l’article 88. Amb aquesta finalitat el tractant ha de vetllar perquè els animals estiguin correctament identificats i vagin acompanyats dels documents sanitaris corresponents propis de les espècies de les quals es tracti. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar la comercialització d’animals identificats que no responguin a les condicions establertes en el primer paràgraf sempre que els animals siguin conduïts immediatament a un escorxador del Principat, sense transitar per les seves instal·lacions, per ser sacrificats allà mateix al més aviat possible amb la finalitat d’evitar tota propagació de malalties. Han d’adoptar-se totes les disposicions necessàries perquè aquests animals, des de la seva entrada a l’escorxador, no puguin entrar en contacte amb d’altres animals i perquè se’ls sacrifiqui per separat dels altres animals.
b) El tractant, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’inscriure en un registre o suport informàtic que ha de conservar durant almenys tres anys les informacions següents: - el nom del propietari, l’origen, la data de compra, les categories, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen i del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina adquirits; - el número de registre del transportista i/o el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals; - el nom i l’adreça del comprador i el destí dels animals; - les còpies dels plans de viatges i/o el número de sèrie dels certificats sanitaris.
c) Quan el tractant mantingui animals a les seves instal·lacions, ha de vetllar perquè: - s’iniciï una formació específica del personal que es faci càrrec dels animals pel que fa a l’aplicació dels requisits del present títol i a la cura i la protecció dels animals; - el veterinari oficial sotmeti periòdicament els animals adquirits a controls i, si escau, a proves, i es prenguin totes les mesures necessàries per evitar la propagació de malalties. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè cada instal·lació utilitzada pel tractant per a l’exercici de la seva professió estigui registrada i dotada d’un número d’autorització, i perquè compleixin, com a mínim, les condicions següents:
a) estar sota la supervisió d’un veterinari oficial;
b) estar situades en una zona que no sigui objecte de prohibició o restricció d’acord amb la legislació vigent;
c) posseir: - instal·lacions adequades, de capacitat suficient i en particular infraestructures d’inspecció adequades i infraestructures d’aïllament per poder aïllar tots els animals en cas de brot de malaltia contagiosa, - instal·lacions adequades per descarregar i, quan sigui necessari, allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment, - una superfície suficient per rebre el jaç i els fems; - un sistema adequat de desguàs;
d) Abans de cada utilització, s’han de netejar i desinfectar, d’acord amb les instruccions del veterinari oficial. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra norma aplicable en matèria de policia sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan constatin que el tractant compleix totes les disposicions pertinents del present títol. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme inspeccions periòdiques amb la finalitat de compliment dels requisits previstos en el present article. Article 96 1- S’autoritza el ministeri encarregat de l’agricultura a instaurar un sistema de xarxes de vigilància. El sistema de xarxes de vigilància ha d’estar compost, com a mínim, de: - els ramats, - el propietari de l’explotació o qualsevol persona física o jurídica que en sigui responsable, - el veterinari autoritzat o el veterinari oficial responsable de l’explotació, - el servei veterinari oficial del Principat d’Andorra, - els laboratoris oficials de diagnòstic veterinari o qualsevol altre laboratori autoritzat, - una base de dades informatitzada. Els veterinaris oficials dels escorxadors i dels centres de concentració autoritzats han d’estar associats al sistema de xarxes. 2- Aquest sistema de xarxes de vigilància ha de tenir com a objectiu principal la qualificació oficial de les explotacions, el manteniment d’aquesta qualificació mitjançant inspeccions periòdiques, la recollida de dades epidemiològiques i la vigilància de les malalties, de manera que es garanteixi el respecte de totes les prescripcions del present títol o de qualsevol altra norma pertinent en matèria de policia sanitària. Aquest sistema de xarxes de vigilància és obligatori en totes les explotacions del territori del Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de l’agricultura fixar les obligacions i els drets als quals han d’atenir- se els veterinaris autoritzats, la persona responsable de l’explotació o el seu propietari i qualsevol altre participant en el sistema, inclosa la persona responsable de la concessió del certificat sanitari. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè les obligacions establertes en l’apartat 2 anterior incloguin com a mínim el següent: A. Cada propietari o persona responsable d’una explotació ha de:
i) garantir, mitjançant contracte o acte jurídic, els serveis d’un veterinari oficial o veterinari autoritzat pel ministeri encarregat de l’agricultura; ii) recórrer immediatament al veterinari oficial o veterinari autoritzat responsable d’una explotació quan se sospiti de l’existència d’una malaltia contagiosa o de qualsevol malaltia de notificació obligatòria; iii) informar el veterinari oficial o veterinari autoritzat de tota introducció d’animals a la seva explotació; iv) aïllar els animals abans d’introduir-los a la seva explotació amb la finalitat que el veterinari oficial o veterinari autoritzat comprovi, si escau, mitjançant les proves prescrites, si pot mantenir-se l’estatus de l’explotació. B. Els veterinaris oficials o els veterinaris autoritzats d’acord amb la lletra
m) de l’apartat 2 de l’article 84 han d’estar sotmesos al control del ministeri encarregat de l’agricultura i han de complir els requisits següents:
i) reunir les condicions legals necessàries per exercir la professió veterinària; ii) no tenir relacions financeres o familiars amb el propietari o amb la persona responsable de l’explotació; iii) posseir coneixements especialitzats en matèria de policia sanitària aplicable a les espècies de les quals es tracti. Això significa que han de: - actualitzar periòdicament els seus coneixements, especialment pel que fa a la reglamentació sanitària corresponent; - complir els requisits establerts per l’autoritat competent per garantir el bon funcionament de la xarxa; - facilitar informació al propietari o a la persona responsable de l’explotació i prestar-li assistència amb la finalitat que es prenguin totes les mesures necessàries perquè es mantingui l’estatus de l’explotació, en particular d’acord amb els programes acordats amb l’autoritat competent; - vetllar perquè es compleixin els requisits relatius a:
i) la identificació i el certificat sanitari dels animals del ramat, els animals introduïts i els adquirits; ii) l’obligació de declarar les malalties infeccioses i qualsevol altre factor de risc per a la salut o el benestar animal i per a la salut humana; iii) l’establiment, en la mesura que sigui possible, de la causa de mortalitat dels animals i el lloc on hagin d’expedir-se els cadàvers per a la seva destrucció; iv) les condicions higièniques del ramat i de les unitats de producció del bestiar. Si el bon funcionament del sistema ho requereix, el ministeri encarregat de l’agricultura pot restringir la responsabilitat dels veterinaris a un nombre limitat d’explotacions o a una zona geogràfica determinada. El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar la llista de veterinaris autoritzats i d’explotacions autoritzades que participen a la xarxa. Si consideren que un dels participants a la xarxa ja no compleix les condicions abans mencionades, han de cancel·lar o retirar l’autorització, sense perjudici de qualsevol altra sanció que pugui ser-li aplicable. C. La base de dades informatitzada ha de contenir, com a mínim, les informacions següents: 1) per a cada animal: - el codi d’identificació, - la data de naixement, - el sexe, - la raça o el pelatge, - el codi d’identificació de la mare o en el cas d’un animal importat d’un tercer país, el número d’identificació atribuït després del seu control a través del procediment previst en el títol II i que estigui vinculat al número d’identificació d’origen, - el número d’identificació de l’explotació de naixement, - els números d’explotació de totes les explotacions en les quals s’hagi mantingut l’animal i les dates de cada circulació, - la data de la seva mort o del seu sacrifici. 2) Per a cada explotació: - un número d’identificació consistent, a més del codi del Principat, en un codi amb un màxim de quatre caràcters, - el nom i l’adreça del titular. 3) La base de dades ha de permetre disposar en tot moment de les informacions següents: - el número d’identificació de tots els animals de l’espècie bovina presents en una explotació i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen, així com el número de certificat sanitari, si escau; - una llista de tota circulació de cada animal a partir de l’explotació del naixement o en el cas d’animals importats de tercers països, de l’explotació de procedència; i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’última explotació o de l’últim ramat i, en el cas d’animals importats de tercers països, l’explotació de procedència. Aquestes informacions s’han de conservar a la base de dades fins que hagin passat tres anys seguits des de la mort de l’animal de l’espècie bovina o fins que hagin passat tres anys seguits des que es va fer el registre quan es tracta de registres d’animals de l’espècie porcina. Això no obstant, pel que fa als animals de l’espècie porcina, només són aplicables els apartats 2, 3 i 4 de l’apartat C. 4) Les modalitats d’aplicació, incloses les informacions que les bases de dades nacionals han de contenir, amb la finalitat de garantir el caràcter operacional d’aquestes dades aplicades a l’espècie porcina, s’han de comunicar de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 4- Tots els altres participants a la xarxa que no estiguin inclosos en les parts A i B de l’apartat 3 han d’operar sota la responsabilitat del ministeri encarregat de l’agricultura. Aquest és responsable de l’establiment de la xarxa i, per garantir el seu bon funcionament, procedeix a controlar la xarxa amb regularitat. 5- Quan el ministeri encarregat de l’agricultura tingui instaurada la xarxa a la qual es fa referència en els apartats 1 a 4, operativa almenys durant 12 mesos, ho ha de notificar a la Comissió Europea a fi que sigui aprovada de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Amb aquesta finalitat, el Subgrup citat ha d’examinar la documentació presentada pel Principat, de manera que els experts de la Comissió Europea puguin validar els sistemes de xarxes amb l’ajuda d’un procediment d’auditoria. Si els resultats d’aquestes auditories són favorables, en un termini de 90 dies a partir de la recepció de la sol·licitud d’aprovació de conformitat amb el sistema al qual s’ha fet referència en l’apartat anterior, pot consagrar l’operativitat definitiva de la xarxa, xarxa que pot suspendre’s quant al seu funcionament quan s’observin infraccions repetides en la seva implantació conforme, de nou, al procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 6- Quan el Principat d’Andorra hagi disposat en tot el seu territori el sistema de xarxa de vigilància el ministeri encarregat de l’agricultura pot determinar no aplicar el segon guió de la
a) de l’apartat 2 de l’article 85 a la circulació d’animals inclosos en el present títol a l’interior del territori del Principat. El finançament del sistema de xarxa de vigilància s’ha de regular mitjançant el sistema de taxes a les quals faci referència el títol XI del present Reglament. Article 97 1- En el cas que el ministeri encarregat de l’agricultura comprovi que no s’han respectat o no es respecten les condicions establertes en els diferents articles d’aquest títol, ha de prendre les mesures adequades tant per salvaguardar la salut dels animals com per prevenir tota propagació de malalties. Segons els casos, el ministeri encarregat de l’agricultura pot acordar prendre les disposicions necessàries per:
a) acabar el viatge o reexpedir els animals al seu punt de partida pel trajecte més directe, sempre que amb aquesta mesura no es posin en perill la salut o el benestar dels animals;
b) allotjar convenientment els animals i subministrar-los les atencions necessàries en cas d’interrupció del viatge;
c) fer sacrificar els animals en un escorxador autoritzat. 2- El destí en la utilització de les canals d’aquests animals, en aquest últim supòsit, és l’establert en el títol X o en cas de no ser aptes per al consum humà, s’aplica el que estableix a les disposicions que regulen el tractament dels residus d’animals. No obstant això, en els casos que convingui aplicar les normes a les quals s’ha fet referència en l’apartat
c) anterior, ha de concedir-se un termini de regularització al propietari o al seu representant abans de recórrer a aquesta última possibilitat. En aquest cas, són aplicables les disposicions de l’apartat 3 i següents del present article. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat sigui el lloc de destí, ha d’advertir immediatament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen quan constatin qualsevol infracció del present títol de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari. És aplicable el que disposa el títol IV, i ha de prestar-se assistència mútua per a l’aplicació del present títol i més concretament per garantir el compliment de les disposicions establertes en aquest article. 4- El que disposa el present article s’entén sense perjudici de les normes del Principat d’Andorra aplicables en matèria de sancions penals. Annex VII.1 Estatus sanitari (tuberculosi, brucel·losi) I. Ramat boví oficialment indemne de tuberculosi A l’efecte de la present secció, s’entén per "bovins" tots els bovins excepte els animals que participin en esdeveniments culturals o esportius. 1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de tuberculosi" aquell en el qual:
a) tots els animals estiguin exempts de signes clínics de tuberculosi;
b) tots els bovins de més de 6 setmanes que hagin donat resultats negatius en almenys dues proves oficials intradèrmiques de la tuberculina realitzades d’acord amb l’annex VII.2, la primera 6 mesos després de l’eliminació de qualsevol infecció del ramat, i la segona 6 mesos després; o, en cas que el ramat es compongui exclusivament d’animals procedents de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, la primera prova ha de realitzar-se almenys 60 dies després de la composició del ramat i la segona no és necessària;
c) després de la realització de la primera prova mencionada en la lletra b), no s’hagi introduït en el ramat cap animal de més de 6 setmanes que no hagi reaccionat negativament a una prova intradèrmica de la tuberculina realitzada i avaluada d’acord amb l’annex VII.2 en els 30 dies anteriors o en els 30 dies següents a la seva introducció en el ramat; en aquest últim cas l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta del bestiar, de manera que s’eviti tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals, fins que donin resultats negatius. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot no exigir que es dugui a terme aquesta prova per a la circulació d’animals en el territori del Principat d’Andorra si l’animal procedeix d’un ramat oficialment indemne de tuberculosi. 2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi:
a) si segueixen complint-se les condicions establertes en les lletres
a) i
c) del punt 1;
b) si tots els animals que entrin a l’explotació procedeixen de ramats amb estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi;
c) si tots els animals de l’explotació, amb excepció dels vedells de menys de 6 setmanes nascuts en aquesta, se sotmetin, a intervals anuals, a les proves ordinàries intradèrmiques de la tuberculina de conformitat amb l’annex VII.2. No obstant això, en cas que tots els ramats bovins del Principat d’Andorra estiguin sotmesos a un programa oficial de lluita contra la tuberculosi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència d’aquestes proves ordinàries de la manera següent: - Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi, no és superior a l’1% de tots els ramats del Principat, l’interval entre les proves ordinàries practicades sobre els ramats pot augmentar-se a 2 anys i es pot dispensar de proves de tuberculina els mascles d’engreix d’una unitat epidemiològica aïllada, sempre que pertanyi a ramats oficialment indemnes de tuberculosi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que els mascles d’engreix no s’usaran per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici. - Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,2% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de dos anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 3 anys i/o l’edat a la qual els animals han de sotmetre’s a aquestes proves pot assolir els 24 mesos; - Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,1% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de tres anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 4 anys o, si es reuneixen les condicions següents, el ministeri encarregat de l’agricultura pot eximir els ramats de les proves de tuberculina: 1) Que, abans de la introducció en un ramat, tots els bovins se sotmetin amb resultat negatiu a una prova intradèrmica de la tuberculina, 2) Que tots els bovins sacrificats siguin objecte d’una busca de lesions tuberculoses i que se’ls sotmeti a un examen histopatològic i bacteriològic per a la detecció del bacil tuberculós. El ministeri encarregat de l’agricultura també pot augmentar la freqüència de les proves de tuberculina en el territori del Principat en cas que augmenti el nivell d’infecció. 3- A) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi se suspèn si:
a) no es compleixen les condicions establertes en el punt 2; o
b) es considera que un o diversos animals han reaccionat positivament a una prova de tuberculina, o se sospita que existeix un cas de tuberculosi en un examen post mortem. Quan es consideri que un animal reacciona de forma positiva a la prova de tuberculina, se l’ha d’eliminar del ramat i sacrificar-lo. S’han de dur a terme els exàmens post mortem, de laboratori i epidemiològics, adequats en aquest animal o en el seu cadàver. L’estatus del ramat roman suspès fins que s’hagin completat tots els exàmens de laboratori. Si no es confirma la presència de tuberculosi, pot aixecar- se la suspensió de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi, un cop s’hagi portat a terme una prova en els animals de més de 6 setmanes amb resultat negatiu almenys 42 dies després d’haver eliminat del ramat l’animal o animals que hagin reaccionat de forma positiva a la prova de tuberculina; o
c) El ramat conté animals l’estatus dels qual ha de determinar-se tal com descriu l’annex VII.2. En aquest cas, l’estatus del ramat queda suspès fins que se n’aclareixi l’estatus. Aquests animals han d’aïllar-se de la resta del ramat fins que s’aclareixi el seu estatus, ja sigui mitjançant una nova prova transcorreguts 42 dies o mitjançant examen post mortem i de laboratori.
d) Tanmateix, i no obstant el que disposa la lletra c), si el ministeri encarregat de l’agricultura duu a terme proves ordinàries en els ramats mitjançant la tuberculinització comparativa a la qual es refereix l’annex VII.2, quan no s’hagi confirmat l’existència d’animals que hagin reaccionat positivament a les proves almenys en els últims 3 anys, el ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir no restringir la circulació d’altres animals del ramat, sempre que l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però de manera no concloent es resolgui mitjançant una prova més 42 dies després i que cap animal de l’explotació pugui ser objecte d’intercanvi comunitari fins que no s’hagi resolt l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però no de manera concloent. Si en aquesta prova posterior algun animal reacciona positivament o continua presentant una reacció positiva però no concloent, s’apliquen les condicions de l’apartat b). Si la presència de malaltia es confirma posteriorment, tots els animals que hagin abandonat l’explotació des del moment de l’última prova clara realitzada en el ramat es localitzen i sotmeten a proves. B) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi es retira si es confirma la presència de tuberculosi mitjançant l’aïllament del M. bovis a l’examen de laboratori. El ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar l’estatus si:
a) no es compleixen les condicions mencionades en l’apartat 2; o
b) s’observen lesiones clàssiques de tuberculosi en l’examen post mortem; o
c) una investigació epidemiològica estableix la probabilitat d’infecció; o
d) per qualssevol altres raons que es considerin necessàries per al control de la tuberculosi bovina. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme la localització i les proves en qualsevol ramat que es consideri epidemiològicament relacionat. L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi roman retirat fins que s’hagin efectuat el rentat i la desinfecció dels locals i utensilis i tots els animals de més de 6 setmanes d’edat hagin reaccionat negativament com a mínim a 2 proves consecutives de tuberculina, la primera com a mínim 60 dies, i la segona com a mínim 4 mesos i com a màxim 12 mesos, després de la retirada de l’últim animal que hagi donat un resultat positiu. 4- Sobre la base de la informació facilitada de conformitat amb el que disposa l’article 90, el Principat d’Andorra pot declarar-se oficialment indemne de tuberculosi d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, si compleix les condicions següents:
a) El percentatge de ramats bovins amb infecció de tuberculosi confirmada no ha superat el 0,1% anual de tots els ramats durant 6 anys consecutius i almenys un 99,9% dels ramats han aconseguit l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi durant 6 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural
b) Està en vigor un sistema d’identificació que permet identificar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el que disposa el títol VI d’aquest Reglament;
c) Tots els bovins sacrificats són sotmesos a un examen post mortem oficial;
d) Es compleixen els procediments de suspensió i retirada de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi. 5- El Principat d’Andorra mantindrà el seu estatus de zona oficialment indemne de tuberculosi si segueixen donant-se les condicions establertes a les lletres
a) a
d) del punt
4. No obstant això, si existeixen proves que denotin un canvi significatiu en la situació de la tuberculosi en el Principat d’Andorra, la Comissió, de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari, pot suspendre o anular l’estatus fins que s’hagin complert els requisits legalment establerts en el títol VII. II. Ramat boví oficialment indemne o indemne de brucel·losi. A l’efecte de la present secció, es consideren "bovins" tots els animals de l’espècie bovina, amb l’excepció dels mascles d’engreix, sempre que procedeixin de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que no s’utilitzaran els animals d’engreix per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici. 1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de brucel·losi" aquell en el qual:
a) No hi hagi bovins que hagin estat vacunats contra la brucel·losi, amb excepció de les femelles vacunades almenys 3 anys abans;
b) Tots els bovins hagin romàs exempts de signes clínics de brucel·losi durant almenys 6 mesos;
c) Tots els bovins de més de 12 mesos hagin estat sotmesos a algunes de les bateries de proves següents amb resultats negatius, d’acord amb l’annex VII.3:
i) Dues proves serològiques, tal com s’especifica en el punt 10, amb un interval de més de 3 mesos i de menys de 12 mesos; ii) Tres proves de mostres de la llet a intervals de 3 mesos, seguides d’una prova serològica, tal com s’especifica en el punt 10, almenys 6 setmanes després.
d) Tot boví que s’incorpori al ramat oficialment indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos d’edat, mostra un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinització practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o reacciona negativament a qualsevol altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea sempre que aquest hagi estat aprovat en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o animals han d’aïllar-se físicament dels altres animals del ramat de tal manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu. 2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi si:
a) Es realitza anualment una de les bateries de proves següents amb resultat negatiu, de conformitat amb l’annex VII.3:
i) Tres proves d’anella (Ring Test) de la llet a intervals mínims de 3 mesos; ii) Tres proves ELISA de la llet efectuades a intervals mínims de 3 mesos; iii) Dues proves d’anella (Ring Test) de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després; iv) Dues proves ELISA de la llet, efectuades amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;
v) Dues proves serològiques amb un interval mínim de 3 mesos i màxim de 12 mesos. No obstant això, en el cas que el Principat de Andorra no sigui oficialment indemne de brucel·losi però tots els ramats bovins estiguin sotmesos a un programa oficial per combatre la brucel·losi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència de les proves ordinàries de la manera següent: - Si els ramats bovins infectats no superen l’1%, és suficient efectuar cada any dues proves de l’anella de la llet o dues proves ELISA de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, o una prova serològica; - Si almenys el 99,8% dels ramats bovins han estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi almenys durant 4 anys, l’interval entre els controls pot incrementar-se a dos anys si se sotmeten a prova tots els animals de més de 12 mesos d’edat, o poden sotmetre’s a prova només els animals de més de 24 mesos d’edat si se sotmeten a prova els ramats cada any. Els controls han de realitzar-se utilitzant una de les proves serològiques mencionades en el punt 10;
b) Tots els bovins que entrin al ramat provenen de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i els bovins de més de 12 mesos mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals per ml en una seroaglutinació practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari sempre que aquest es validi en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta d’animals del ramat, de manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu. No obstant això, la prova descrita en la lletra
b) pot no requerir-se al Principat d’Andorra o a altres estats membres de la Unió Europea, o a les regions d’aquests, en els quals, des de dos anys abans com a mínim, el percentatge de ramats bovins infectats de brucel·losi no hagi excedit el 0,2% i en cas que l’animal procedeixi d’un ramat boví oficialment indemne de brucel·losi del Principat d’Andorra o de l’estat membre o regió del territori d’aquest i no hagi estat en contacte, durant el transport, amb bovins d’estatus inferior;
c) No obstant el que es disposa a la lletra
b) poden introduir-se bovins d’un ramat boví indemne de brucel·losi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi, si són majors de 18 mesos i, en cas d’haver estat vacunats contra la brucel·losi, la vacunació s’ha realitzat més d’un any abans. En els 30 dies previs a la seva introducció, aquests animals han d’haver donat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement o una altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari, sempre que aquest s’hagi validat en el si del Subgrup Veterinari. Tanmateix, quan un boví femella procedent d’un ramat indemne de brucel·losi s’introdueixi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi en les condicions de l’apartat anterior, aquest ramat es considera indemne de brucel·losi durant dos anys a partir de la data d’introducció de l’últim animal vacunat. 3- A. L’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi ha de suspendre’s si:
a) Ja no es compleixen les condicions dels punts 1 i 2; o
b) Arran dels resultats de proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins tenen brucel·losi i s’han sacrificat o aïllat els animals sospitosos per evitar tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals. Quan l’animal hagi estat sacrificat i ja no pugui sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades de conformitat amb l’annex VII.3 a tots els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova es realitza com a mínim 30 dies després de la retirada de l’animal i la segona, com a mínim 60 dies després. Quan l’animal hagi estat aïllat de la resta d’animals del ramat, pot tornar a introduir- se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus després de:
a) Una prova de seroaglutinació que hagi mostrat un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat resultat negatiu en una prova de fixació del complement, o
b) Un resultat negatiu en qualsevol altra combinació de proves autoritzades per a aquesta finalitat segons el procediment que acordi el Comitè Permanent Veterinari, degudament validat en el si del Subgrup Veterinari. B. Quan les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmin la infecció de brucel·losi en un ramat, se’ls retira l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi. El ramat no recupera el seu estatus fins que tots els bovins presents en el ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o el ramat hagi estat sotmès a proves i tots els animals de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb un interval de 60 dies, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que hagin donat resultat positiu. En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del focus, l’última prova ha d’efectuar-se, com a mínim, 21 dies després que hagi parit l’última. 4- Un ramat es considera indemne de brucel·losi si compleix les condicions de les lletres
b) i
c) del punt 1 i si s’ha dut a terme la vacunació de la manera següent:
i) Las femelles han estat vacunades: - abans dels 6 mesos d’edat, amb vacuna viva de soca 19, o - abans dels 15 mesos d’edat amb vacuna inactivada amb coadjuvant 45/20 oficialment controlada i autoritzada, o - amb altres vacunes autoritzades d’acord amb el procediment consensuat en el si del Subgrup Veterinari; ii) Els bovins de menys de 30 mesos que hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 poden donar a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30 però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que en la prova de fixació del complement donin títols inferiors a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans o inferior a 20 unitats CEE en la resta dels casos. 5- Un ramat boví conserva el seu estatus d’explotació indemne de brucel·losi si:
i) Se’l sotmet a una de les bateries de proves previstes a la lletra
a) del punt 2; ii) Els bovins que s’introdueixin en el ramat compleixen els requisits de la lletra
b) del punt 2, o: - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos, han donat, en els 30 dies previs a l’aïllament o en aïllament després de la seva introducció al ramat, un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinació i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement d’acord amb l’annex VII.3, o - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi, tenen menys de 30 mesos i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 si donen un títol en la prova de seroaglutinació superior a 30, però inferior a 80, unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en tota la resta de casos. 6- A. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi se suspèn si:
a) No es compleixen les condicions dels punts 4 i 5; o
b) Arran dels resultats de les proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins de més de 30 mesos d’edat tenen brucel·losi i s’ha sacrificat o aïllat l’animal o animals per evitar qualsevol contacte directe o indirecte amb la resta d’animals. Quan l’animal hagi estat aïllat, pot tornar a introduir-se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus en cas que mostri un títol de seroaglutinació inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat negatiu en una prova de fixació del complement o en una altra prova autoritzada d’acord amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari. Quan els animals hagin estat sacrificats i ja no puguin sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades d’acord amb l’annex VII.3 en tot els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova s’ha de realitzar almenys 30 dies després de la retirada de l’animal, i la segona almenys 60 dies després. Quan els animals que hagin de ser sotmesos a prova conformement als dos paràgrafs anteriors, tenen menys de 30 mesos d’edat i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si donen a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en la resta de casos. B. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi es retira si les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmen la infecció de brucel·losi en un ramat. El ramat no recupera el seu estatus fins que o bé tots els bovins presents al ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o bé el ramat s’hagi sotmès a proves i tots els animals no vacunats de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb 60 dies d’interval, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que donin resultats positius. Quan els animals que hagin de sotmetre’s a prova i que es mencionen en el paràgraf anterior tinguin una edat inferior a 30 mesos i hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si presenten un títol brucel·lar superior a 30 unitats internacionals, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que presentin, en el moment de fixació del complement, un títol inferior a 30 unitats CEE si es tracta de femelles vacunades en els 12 mesos anteriors, o un títol inferior a 20 unitats CEE a tota la resta de casos. En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del brot, l’última prova s’ha de dur a terme almenys 21 dies després del part de l’última femella prenyada en el moment de l’aparició de brot. 7- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del seu territori, poden ser declarats oficialment indemnes de brucel·losi de conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari si compleixen les condicions següents:
a) No s’ha registrat cap cas d’avortament per brucel·losi ni d’aïllament del B. abortus bacterium durant almenys 3 anys i almenys el 99,8% dels ramats han aconseguit obtenir l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi anualment durant 5 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural. No obstant això, quan el ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent d’un estat membre adopti una política de sacrifici total del ramat, els incidents aïllats que la investigació epidemiològica mostri que es deuen a la introducció d’animals de fora del Principat d’Andorra (o de l’estat membre o part del seu territori) i procedents de ramats amb estatus de ramats oficialment indemnes de brucel·losi que ha estat suspès o retirat per motius diferents de la sospita de malaltia, no han de considerar-se a l’efecte del càlcul anterior, sempre que el ministeri encarregat de l’agricultura, o l’autoritat de l’estat membre en qüestió, interessats en aquests incidents, facin un informe anual dirigit, mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea de conformitat amb l’apartat 2 de l’art. 90; i
b) Existeix un sistema d’identificació que permet localitzar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el títol VI del present Reglament; i
c) La comunicació dels casos d’avortament és obligatòria i aquests casos són investigats pel ministeri encarregat de l’agricultura o per l’autoritat competent dels estats membres. 8- Amb la condició que s’apliqui el punt 9, el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres, o part del seu territori, declarats oficialment indemnes de brucel·losi, conserven el seu estatus si:
a) Es compleixen encara les condicions de les lletres
a) i
b) del punt 7 i és obligatòria la notificació dels casos d’avortament sospitosos de ser deguts a la brucel·losi, que són sotmesos a investigació per part del ministeri encarregat de l’agricultura o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea en qüestió;
b) Cada any durant els 5 primers anys després d’haver assolit l’estatus, tots els bovins de més de 24 mesos en no menys del 20% dels ramats han estat sotmesos a proves i han reaccionat negativament a una prova serològica realitzada d’acord amb el que disposa en l’annex VII.3, o, quan es tracti de ramats lleters, a l’examen de mostres de llet d’acord amb l’annex VII.3;
c) Es notifica al ministeri encarregat de l’agricultura o a l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió tots els bovins sospitosos d’estar infectats amb brucel·losi i cada un d’ells s’han de sotmetre a una investigació epidemiològica oficial per a la detecció de la malaltia, que comprengui almenys dues proves serològiques de la sang, inclosa la prova de fixació del complement, i un examen microbiològic de les mostres oportunes;
d) Durant el període de sospita, que es prolonga fins que s’obtinguin resultats negatius a les proves previstes a la lletra c), se suspèn l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi del ramat d’origen o trànsit del boví sospitós i dels ramats que tinguin vincles epidemiològics amb aquest;
e) En els casos de brucel·losi evolutiva, tots els bovins han estat sacrificats. Els animals de les espècies sensibles restants s’han de sotmetre a les proves adequades i s’han de netejar i desinfectar els locals i el material. 9- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del territori d’aquests, que hagin estat declarats oficialment indemnes de brucel·losi, han de comunicar, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea, tots els casos de brucel·losi. Si hi ha proves d’un canvi significatiu de la situació respecte de la brucel·losi en un estat membre o en una part del seu territori, o en el Principat d’Andorra, que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi, la Comissió pot proposar, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari citat, que el seu estatus se suspengui o es retiri fins que s’hagin complert els requisits de la decisió. 10- A l’efecte de la present part II, es consideren "proves serològiques" les proves de seroaglutinació, de l’antigen brucel·lar tamponat, de fixació del complement, de plasmoaglutinació, de l’anella efectuada amb plasma, de microaglutinació o la prova ELISA efectuada amb sang individual, de conformitat amb l’annex VII.3. A l’efecte de la present part, s’accepta també tota prova de diagnòstic autoritzada d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i descrita en l’annex VII.3. Per "prova de la llet" s’entén la prova de l’anella (Ring Test) de la llet o una prova ELISA de la llet d’acord amb l’annex VII.3. Annex VII.2 Normes de fabricació i ús de les tuberculines 1- Les tuberculinitzacions controlades oficialment s’han d’efectuar per mitjà de tuberculines PPD o HCSM. 2- 2.- Les normes de fabricació aplicades per al control de les tuberculines bovines PPD i HCSM han d’establir-se en unitats comunitàries de tuberculina (UCT), basant-se en proves biològiques efectuades amb la tuberculina patró comunitària apropiada. 3- Per al control de les tuberculines aviars, les normes de fabricació han d’establir-se en unitats internacionals després de la prova biològica respecte del patró CEE per a la tuberculina PPD aviar. 4- L’Instituut Voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO) Leystad, Països Baixos, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina PPD bovina. 5- L’Institut Pasteur, París, França, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina HCSM bovina. 6- El Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Regne Unit, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina aviar. 7- Les tuberculines bovines han de preparar-se amb una de les soques Mycobacterium bovis citats a continuació:
a) AN5;
b) Vallee. 8- Les tuberculines aviars han de preparar-se amb una del les soques Mycobacterium avium indicats a continuació:
a) D 4 ER;
b) TB 56. 9- El pH de les tuberculines ha de situar-se entre el 6,5 i el 7,5. 10- Ha d’establir-se, a satisfacció de l’institut estatal responsable del control oficial de la tuberculina, que els agents conservadors específicament antimicrobians i altres substàncies que puguin haver estat afegides a la tuberculina no alterin la innocuïtat ni l’eficàcia del producte. Les concentracions màximes autoritzades per al fenol i el glicerol són les següents:
a) Fenol: 0,5% M/v;
b) Glicerol: 10% v/v. 11- Sempre que hagin estat conservades a recer de la llum a una temperatura inclosa entre 2 i 8 graus centígrads, les tuberculines es poden utilitzar fins al final dels períodes següents un cop l’última prova d’activitat hagi resultat satisfactòria:
a) tuberculines líquides PPD: 2 anys, tuberculines liofilitzades ppd: 8 anys;
b) tuberculines HCSM diluïdes: 2 anys. 12- Els instituts estatals nomenats a continuació s’encarregaran del control oficial de les tuberculines al seu país respectiu:
a) Alemanya: Paul-Ehrlich Institut, Frankfurt am Main;
b) Bèlgica: Institut d'Hygiene et Epidemiologíe, Rue J. Wytsman 14, 1050 Brussel·les;
c) França: Laboratoire National des Médicaments Vétérinaires, Fougères;
d) Gran Ducat de Luxemburg: institut del país subministrador;
e) Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;
f) Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;
g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;
h) Irlanda: institut del país subministrador;
i) Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge;
j) Grècia: Nomo.
k) Espanya: Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Granada;
l) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;
m) Àustria: Bundesanstalt für Dierseuchenbekämpfung, Mödling;
n) Finlàndia: Central Veterinary Laboratory, Weybridge;
o) Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;
p) Principat d’Andorra: institut del país subministrador. 13- El control oficial ha d’efectuar-se en cada un dels lots de tuberculines col·locats en flascons i preparats per ser usats. 14- El control de les tuberculines ha d’efectuar-se per mètodes biològics i químics. 15- Les tuberculines han de ser estèrils. Les proves d’esterilitat es realitzen segons les disposicions de la farmacopea europea. 16- S’ha de comprovar l’absència de toxicitat i de propietats irritants segons les disposicions de la farmacopea europea. 17- Les tuberculines han de sotmetre’s a una anàlisi química que permeti determinar la concentració de glicerol i de fenol així com la concentració de qualsevol altre agent conservador que s’hi hagi pogut afegir. 18- Ha d’efectuar-se una prova de no sensibilització a la tuberculina segons les especificacions de la farmacopea europea. 19- L’activitat de les tuberculines ha d’apreciar-se per mètodes biològics. Aquests mètodes han d’utilitzar-se per a les tuberculines HCSM i PPD; es basen en una comparació entre les tuberculines patró i les tuberculines que s’han d’experimentar. 20- El contingut de proteïna de la tuberculina PPD ha d’apreciar-se pel mètode de Kjeldahl. El factor de conversió del nitrogen en tuberculoproteïna serà de 6,25. 21- El patró CEE de la tuberculina bovina HCSM ha de tenir una activitat de 65.000 ud comunitàries provisionals per ml i ha d’anar presentat en ampolles de 5 ml. 22- El patró CEE de la tuberculina bovina PPD té una activitat de 50.000 ud comunitàries de tuberculina (UCT) per mg de PPD i es presenta en estat liofilitzat, en ampolles que continguin 1,8 mg de PPD, és a dir, que 0,00002 mg de PPD tenen una activitat igual a 1 ud comunitària de tuberculina. 23- El patró CEE de la tuberculina aviar PPD ha de tenir una activitat de 50.000 ud internacionals (UI) por mg de matèria seca del derivat proteic purificat i es presentarà en estat liofilitzat en ampolles que continguin 10 mg de PPD més 26,3 mg de sals, és a dir, que 0,0000726 mg de patró tindran una activitat igual a 1 ud internacional. 24- Les tuberculines sotmeses pels fabricants al control dels instituts estatals citats en el punt 12 en primer lloc han de passar un control de l’activitat que comporta un assaig biològic efectuat en relació amb els estàndards apropiats que s’indiquen en els punts 2 i 3. 25-
a) Control d’activitat en conillets d’índies. S’han d’utilitzar conillets d’índies albins el pes dels quals estigui entre 400 i 600 g. Aquests conillets d’índies han d’estar sans en el moment de la injecció de la tuberculina. El nombre de conillets d’índies que s’utilitzi per cada prova no ha de ser inferior a
8. La prova no ha de realitzar-se abans que hagi passat un mes des de la sensibilització. aa) Per experimentar les tuberculines bovines, els conillets d’índies s’han de sensibilitzar segons un dels mètodes següents: 1) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, morts per calor, en un adjuvant oliós. 2) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, vius, en una emulsió fisiològica salina. 3) Injecció de vacuna BCG. ab) Per experimentar les tuberculines aviars, la sensibilització dels conillets d’índies ha de fer-se mitjançant una injecció de 2 mg de bacils tuberculosos morts per calor, de tipus aviar, en suspensió en 0,5 ml aproximadament de parafina líquida estèril o mitjançant la injecció de bacils tuberculosos vius de tipus aviar en emulsió fisiològica salina. Amb aquest objecte, és convenient utilitzar una soca de tipus aviar D 4. ac) Cada tuberculina que s’hagi de controlar, s’ha d’experimentar amb referència a la tuberculina patró apropiada mitjançant una injecció intradèrmica, en grups de conillets d’índies convenientment sensibilitzats. Els flancs dels conillets d’índies s’han de rasurar. La prova ha de consistir en una comparació entre les reaccions provocades per una sèrie d’injeccions intercutànies de dosis de 0,2 ml com a màxim, de dilucions de tuberculina patró en solució isotònica salina tamponada que contingui 0,0005% de Tween 80 i per una sèrie corresponent d’injeccions de la tuberculina que hagi d’experimentar-se. Les dilucions s’han de distribuir en sèries geomètriques i s’han d’injectar als conillets d’índies segons un quadrat llatí aleatori (4 punts a cada costat, en una prova de 8 punts). Els diàmetres de les reaccions a cada punt han de ser mesurats i anotats passades de 24 a 48 hores. Per cada mostra de tuberculina de prova ha de fer-se una estimació de la seva activitat relativa respecte del patró corresponent i dels seus límits de fiabilitat mitjançant mètodes estadístics, utilitzant els diàmetres de les reaccions i els logaritmes de les dosis com els metàmetres. La tuberculina bovina de prova és acceptable si la seva activitat estimada garanteix per dosis bovines 2.000 ud comunitàries de tuberculina (+/- 25%) en els bovins. L’activitat de cada tuberculina ha d’expressar-se, segons els casos, en unitats comunitàries de tuberculina o en unitats internacionals per ml.
b) Control d’activitats en bovins Pot efectuar-se un control periòdic de l’activitat de les tuberculines bovines en animals infectats de tuberculosi, naturalment o artificialment. Aquests controls d’activitat en els grups de bovins tuberculosos, han d’incloure una injecció intradèrmica (en 4 o 6 punts) de la tuberculina que hagi d’experimentar-se; s’han de portar a terme per referència al patró adequat i l’activitat de la tuberculina s’ha d’avaluar mitjançant mètodes estadístics com la prova amb els conillets d’índies. 26- L’etiquetatge dels recipients i dels envasos de tuberculina ha de respondre a les condicions següents: L’etiqueta del recipient i l’etiqueta de l’envàs han d’indicar: - el nom del preparat, - en el cas de preparats líquids el volum total del recipient, - el nombre d’unitats comunitàries i internacionals por ml o mg, - el nom del fabricant, - el número del lot, - la natura i la quantitat de líquid de reconstitució per als preparats liofilitzats. L’etiqueta del recipient o l’etiqueta de l’envàs ha d’indicar: - la data de caducitat, - les condicions de conservació, - la denominació i, si és possible, la proporció de cada substància afegida, - el tipus de bacil utilitzat per a la preparació de la tuberculina. 27- Els laboratoris comunitaris designats s’encarreguen de l’examen complementari de les tuberculines utilitzades normalment sobre el terreny en els estats membres i en el Principat d’Andorra per garantir que l’activitat de cada una d’aquestes tuberculines és apropiada, tenint compte de la tuberculina patró comunitària adequada. Aquestes anàlisis han d’efectuar-se en bovins tuberculosos, en conillets d’índies convenientment sensibilitzats i mitjançant proves químiques apropiades. 28- Es consideren intradermotuberculinitzacions oficials:
a) La intradermotuberculinització senzilla, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina;
b) La intradermotuberculinització de comparació, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina i una sola injecció de tuberculina aviar, administrada simultàniament. 29- La dosi de tuberculina injectada ha de ser: 1) 2.000 UCT com a mínim de tuberculina bovina; 2) 2.000 UI com a mínim de tuberculina aviar W
15. El volum de cada injecció no pot sobrepassar els 0,2 ml. 30- Les tuberculinitzacions han d’efectuar-se per injecció de la tuberculina o de les tuberculines a la pell del coll. Els punts d’injecció estan situats al límit entre el terç anterior i el terç mitjà del coll. Si s’injecta al mateix animal tuberculina aviar i bovina a la vegada, el punt d’injecció de la tuberculina aviar ha d’estar situat a uns 10 cm de l’extrem superior del coll i el de la tuberculina bovina a uns 12,5 cm per sota d’una línia més o menys paral·lela a la línia de l’espatlla o en diferents costats del coll; als animals joves en els quals no sigui possible separar suficientment els punts d’injecció en un mateix costat del coll, se’ls ha d’administrar una injecció a cada costat del coll en punts idèntics al centre del terç mitjà del coll. 31- La tècnica de la tuberculinització i la interpretació de les reacciones són les següents:
a) Tècnica: Els punts d’injecció es rasuren i netegen. S’agafa entre l’índex i el polze un plec de la pell per cada zona rasurada, es mesura amb un cutímetre i s’anota el resultat. S’introdueix obliquament a les capes més profundes de la pell una petita agulla estèril, amb l’extrem bisellat a la part externa, unida a una xeringa graduada que contingui tuberculina,. S’injecta a continuació la dosi de tuberculina. La injecció correctament administrada provoca, si es palpa, un petit bony de la mida d’un pèsol a cada punt d’injecció. L’espessor del plec de pell a cada punt d’injecció es torna a mesurar 72 hores després de la injecció i s’anota.
b) Interpretació de les reaccions: La interpretació de les reaccions es basa en l’observació clínica i el creixement o creixements de l’espessor del plec de pell, en els punts d’injecció, anotats 72 hores després de la injecció de les tuberculines. ba) Reacció negativa: Només s’observa una inflor limitada, amb un creixement màxim de 2 ml d’espessor del plec de la pell, sense senyals clínics com l’edema difús o estès, exsudació, necrosi, dolor o reacció inflamatòria dels conductes limfàtics de la regió o dels ganglis. bb) Reacció dubtosa: No s’observa cap dels senyals clínics indicats a la lletra ba) però l’augment de l’espessor del plec de la pell és superior a 2 mm i inferior a 4 mm. bc) Reacció positiva: S’observen els senyals clínics indicats a la lletra ba) o un augment de l’espessor del plec de la pell de 4 mm o més en el lloc d’injecció. 32- La interpretació de les intradermotuberculinitzacions oficials és la següent:
a) Intradermotuberculinització senzilla: - Positiva: Reacció com la descrita a la lletra bc) de l’apartat 31. - Dubtosa: Reacció com la descrita a la lletra bb) de l’apartat 31. - Negativa: Reacció com la descrita a la lletra ba) de l’apartat 31. Els animals en què la intrademotuberculinització senzilla ha donat resultats dubtosos se sotmeten a una altra tuberculinització després d’un termini mínim de 42 dies. Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius es consideren positius. Els animals en els quals la intradermotuberculinització senzilla tingui un resultat positiu, poden sotmetre’s a una intradermotuberculinització de comparació.
b) Intradermotuberculinització de comparació per a la determinació i el manteniment de la qualificació d’explotació oficialment indemne de tuberculosi: - Positiva: Reacció bovina superior en més de 4 mm a la reacció aviar o presència de senyals clínics. - Dubtosa: Reacció bovina positiva o dubtosa, superior en 1 a 4 mm a la reacció aviar, i absència de senyals clínics. - Negativa: Reacció bovina negativa o reacció bovina positiva o dubtosa però igual o inferior a una reacció aviar positiva o dubtosa i absència de senyals clínics en els dos casos. Els animals en els quals la intradermotuberculinització de comparació hagin donat resultats dubtosos, han de sotmetre’s a l’altra tuberculinització transcorregut un termini mínim de 42 dies. Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius, es consideren positius.
c) L’estatus d’explotació oficialment indemne de tuberculosi pot ser suspès i els animals que en procedeixin no poden ser admesos en el comerç comunitari ni, per tant, al Principat d’Andorra, fins que l’estatus dels animals següents hagi estat determinat: 1) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització senzilla. 2) Animals que hagin estat considerats positius a la intradermotuberculinització senzilla, però que hagin de sotmetre’s de nou a una prova per intradermotuberculinització de comparació. 3) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització de comparació.
d) Quan la legislació vigent exigeixi que els animals siguin sotmesos a una intradermotuberculinització abans de la seva circulació, la prova s’interpreta de forma que cap animal que mostri un augment de l’espessor del plec de la pell de més de 2 mm o senyals clínics pugui ser admès per al comerç comunitari. Annex VII.3 Proves oficial de detecció de la brucel·losi A. Seroaglutinació
1. El sèrum aglutinant patró ha d’ajustar-se al sèrum patró preparat pel Veterinary Laboratory de Weybridge, Surrey (Regne Unit). L’ampolla ha de contenir 1.000 UI aglutinants procedents de la liofilització d’1 ml de sèrum boví.
2. El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.
3. L’índex de les aglutines brucel·lars d’un sèrum s’expressa en unitats internacionals per ml (per exemple: sèrum X = 80 UI por ml).
4. La lectura de la seroaglutinació lenta en tubs ha de fer-se al 50% o al 75% de l’aglutinació, i l’antigen utilitzat ha estat utilitzat en condicions idèntiques en relació amb el sèrum patró.
5. La capacitat d’aglutinació dels diversos antígens respecte del sèrum patró ha d’estar inclosa en els límits següents: - Si la lectura es fes al 50% entre el 1/600 i el 1/1000; - Si la lectura es fes al 75% entre el 1/500 i 1 1/750.
6. Per a la preparació de l’antigen destinat a la seroaglutinació en tubs (mètode lent) han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 i USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent.
7. Els mètodes de cultiu utilitzats tant per conservar la soca al laboratori com per a la producció de l’antigen, han d’escollir-se de tal manera que no afavoreixin la dissociació bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el medi de gelosa de patata.
8. L’emulsió bacteriana ha de fer-se amb solució salina fisiològica (NaCl 8,5 por 1000) Fènic al 0,5%. No ha d’emprar-se formol.
9. Els instituts oficials indicats a continuació són responsables del control oficial dels antígens:
a) Alemanya: Bundesgesundheitsamt, Berlín;
b) Bèlgica: Institut National des Recherches Veterinaires, Brussel·les;
c) França: Laboratoire Central de Recherches Vétérinaires, Alfort;
d) Gran Ducat de Luxemburg: institut del país proveïdor;
e) Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;
f) Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;
g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;
h) Irlanda: Veterinary Researchs Laboratory, Department of Agriculture and Food, Dublín;
i) Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Anglaterra; Irlanda del Nord: Veterinary Researchs Laboratory, Stormont, Belfast;
j) Grècia: ????????????????????????????????????? ????????????????????? ????????????? ??????????
k) Espanya: Centro Nacional de Brucelosis; Laboratorio de Sanidad i Producción animal de Santa Fe, Granada;
l) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;
m) Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchendekämpfung, Mödling;
n) Finlàndia: Eläinlääkintä - Ja Elintarvikelaitos, Helsinki- Hanstalten för Veterinärmedicin och Livsmedel Helsingfors;
o) Suècia: Statens Veterinärmedicinskaa Anstalt, Uppsala;
p) Principat d’Andorra: institut del país proveïdor.
10. Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’hagi d’utilitzar.
11. Per efectuar una seroaglutinació s’han de preparar almenys tres dilucions per cada sèrum. Les dilucions del sèrum sospitós es realitzen de tal manera que la lectura de la reacció al límit d’infecció es faci en el tub mitjà. En cas de reacció positiva en aquest tub, el sèrum sospitós ha de contenir almenys 30 UI aglutinants per ml. B. Prova de fixació del complement.
1. El sèrum patró ha de coincidir amb el que s’inclou en l’apartat 1 de la part A del present annex. A part del seu contingut en unitats internacionals aglutinants, 1 ml de sèrum boví liofilitzat ha de contenir 1000 ud sensibilitzants, que fixen el complement. Aquestes unitats s’anomenen Unitats Sensibilitzants CEE.
2. El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.
3. L’índex d’anticossos que fixen el complement d’un sèrum s’expressa en unitats sensibilitzants CEE (per exemple: sèrum X = 60 ud sensibilitzants CEE per ml).
4. Un sèrum que contingui 20 o més ud sensibilitzants CEE per ml (és a dir, una activitat igual al 20%o de la del sèrum patró) ha de considerar-se positiu.
5. Els sèrums han d’inactivar-se de la manera següent:
a) Sèrum boví: Entre 56 i 60 graus centígrads de 30 a 50 min.
b) Sèrum porcí: 60 graus centígrads de 30 a 50 min.
6. Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119. L’antigen consisteix en una suspensió bacteriana en sèrum fisiològic al 0,85% o en una solució de càrrega Veronal.
7. En realitzar la prova de reacció s’usa una dosi de complement superior a la mínima necessària per aconseguir una emòlisi completa.
8. En realitzar la prova de fixació del complement, han d’efectuar-se els controls següents cada vegada:
a) Control de l’efecte anticomplementari del sèrum;
b) control de l’antigen;
c) control dels hematies sensibilitzats;
d) control del complement;
e) control de la sensibilitat al principi de la reacció, mitjançant un sèrum positiu;
f) control de l’especificitat de la reacció, mitjançant un sèrum negatiu.
9. La supervisió i el control oficial dels sèrums i antígens patró corresponen als organismes enumerats a la llista de l’apartat 9 de la part A del present annex.
10. Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’ha d’utilitzar. C. Prova de l’anella (Ring Test):
1. La prova de l’anella ha d’aplicar-se al contingut de totes les lleteres o de tots els tancs de llet de l’explotació.
2. L’antigen que s’utilitzi ha de procedir d’un dels instituts enumerats a les lletres
a) a
j) de l’apartat 9 de la part A. És aconsellable que els antígens es contrastin d’acord amb les recomanacions de l’OMS i de la FAO.
3. L’antigen només pot marcar-se amb hematoxilina o tetrazolium; s’usa preferentment hematoxilina.
4. Si no s’empren conservants, la prova de reacció ha de realitzar-se entre 18 i 24 hores després de munyir la vaca. Si la llet s’ha de sotmetre a proves després de transcorregudes 24 hores, s’usa un conservant, que pot ser formalina o clorur mercúric. En cas que s’utilitzi un d’aquests conservants, la prova ha d’efectuar-se en els 14 dies següents a la presa de la mostra. La formalina pot afegir-se fins a donar una concentració final de 0,2% a la mostra de llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de formalina ha de ser, com a mínim, de 10 a
1. En lloc de formalina, també pot utilitzar-se una solució de clorur mercúric fins a donar una concentració final de 0,2% a la llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de clorur mercúric ha de ser de 10 a 1.
5. La reacció s’aconsegueix segons un d’aquests mètodes: - En una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegir 0,03 mm d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 8 mm al qual s’han d’haver afegit 0,08 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet de 2 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats.
6. La mescla de llet i antigen s’ha d’incubar a 37 graus centígrads durant un mínim de 45 minuts i un màxim de
60. La prova s’ha d’avaluar en els 15 minuts a la sortida de la incubadora.
7. La reacció s’ha d’avaluar d’acord amb els criteris següents:
a) Reacció negativa: llet acolorida, nata incolora;
b) Reacció positiva: llet i nata de color idèntic o llet incolora i nata acolorida. D. Prova de l’antigen brucel·lar tamponat: Aquesta prova ha de realitzar-se segons un dels mètodes següents:
a) Mètode manual: 1- El sèrum patró ha de ser un segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, subministrat pel Veterinary Laboratory Agency, Addleston, Weybridge, Regne Unit. 2- L’antigen es prepara sense referència a la concentració cel·lular, però la seva sensibilitat ha de valorar-se en relació amb el segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, de manera que l’antigen produeixi una reacció positiva amb una dilució de sèrum de 1:47,5 i una reacció negativa amb una dilució de 1:55. 3- L’antigen se suspèn en un diluent d’antigen brucel·lar tamponat amb un pH de 3,65 +/- 0,5 i es pot haver marcat amb tinta rosa bengala. 4- Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent. 5- Els mitjans de cultiu utilitzats tant per conservar el soca en el laboratori com per a la producció de l’antigen han d’elegir-se de tal manera que no afavoreixin la dissolució bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el mitjà de gelosa de patata o mètodes de cultiu continu. 6- L’antigen es prova amb 8 sèrums liofilitzats per procediment frigorífic identificats com a positius i negatius. 7- El control i la supervisió oficials del sèrum patró i de l’antigen correspon als organismes oficials enumerats en l’apartat 9 de la part A. 8- L’antigen se subministra llest per utilitzar-lo. 9- La prova de l’antigen brucel·lar tamponat es realitza segons el procediment següent:
a) Es col·loca una gota (0,03 ml) d’antigen juntament amb la gota (0,03 ml) de sèrum en una placa blanca;
b) es mescla amb una vareta, primer en línia recta i després en un cercle d’un diàmetre aproximat entre 10 i 12 mm;
c) es mou la placa en vaivé durant 4 minuts (aproximadament 30 vegades per minut);
d) la lectura ha d’efectuar-se amb bona llum; si no s’observa aglutinació, la prova es considera negativa; qualsevol grau d’aglutinació es considera com un resultat positiu, tret que s’hagi produït una dessecació excessiva entorn dels extrems.
b) Mètode automàtic: Aquest mètode ha de presentar, com a mínim, la mateixa sensibilitat i fiabilitat que el manual. E. Prova de l’anella (Ring Test) realitzada amb plasma.
a) Obtenció del plasma: El tub de sang, la coagulació del qual s’ha d’haver inhibit mitjançant l’acció d’EDTA, se centrifuga durant 3 min a 3000 revolucions per minut i a continuació es manté a 37 graus centígrads entre 12 i 24 hores.
b) Avaluació: Es posen en un tub de 0,2 ml de plasma estabilitzat amb 1 ml de llet crua. Després de la mescla, s’afegeix una gota (0,05 ml) d’antigen ABR i es mescla tot. L’antigen ha de valorar-se respecte d’un antigen patró subministrat per l’organisme inclòs a la lletra
a) de l’apartat 9 de la part A. Després d’un període d’incubació de 45 minuts a 37 graus centígrads, s’efectua una lectura en els 15 min següents. El resultat es considera positiu si el color de l’anella és el mateix o més obscur que el de la columna de llet. F. Aglutinació del plasma. El plasma obtingut de conformitat amb la lletra
a) de la part E pot usar-se immediatament després de la centrifugació, sense necessitat de procedir a una estabilització tèrmica. Es mesclen 0,05 ml de plasma amb 1 ml d’antigen per a una seroaglutinació al 50%, cosa que correspon a una dilució de 1:20 en el cas de la seroaglutinació. S’efectua una lectura després de 18 a 24 hores d’incubació a 37 graus centígrads. Es considera positiva una aglutinació igual o superior al 50%. G. Prova de microaglutinació. 1- Els diluents han d’estar constituïts per una solució salina fisiològica al 0,85% amb fenol al 0,5%. 2- L’antigen es prepara segons el procediment descrit en els apartats 6, 7 i 8 de la part A i es titula tal com s’indica a l’apartat 5 de la part A. En el moment en què s’usi l’antigen s’afegeix safranina de 0 a 0,02% (dilució final). 3- El sèrum patró és el que s’indica en l’apartat 1 de la part A. 4- El subministrament del sèrum patró correspon al Bundesgesundheitsamt de Berlín. 5- La prova de microaglutinació es realitza en plaques amb gerres de fons cònic d’un volum de 0,250 ml. Es du a terme segons el següent procediment:
a) Predilució del sèrum: A cada gerra s’inclouen 0,075 ml de diluent, s’afegeix 0,05 ml de cada sèrum. Les mescles s’agiten durant 30 segons.
b) Dilució gradual del sèrum: Es preparen almenys tres dilucions de cada sèrum, i per això s’agafen de les predilucions (1:2,5) 0,025 ml de cada sèrum i es traslladen a una gerra que contingui 0,025 ml de diluent. D’aquesta manera, la primera dilució té una concentració de 1:5 i les següents s’efectuen per duplicació.
c) Addició d’antigen: S’afegeix 0,025 ml d’antigen a cada gerra amb les diferents dilucions de sèrum. Després de remenar-ho durant 30 segons, es tapen les plaques amb les seves tapes respectives i es mantenen a 37 graus centígrads durant 20 a 24 hores en un ambient humit.
d) Lectura dels resultats: S’avalua la sedimentació de l’antigen examinant el fons de cada gerra reflectit en un mirall còncau col·locat per sobre. Si la reacció és negativa, l’antigen forma un sediment en forma de botó compacte de color vermell intens amb extrems clars. Si la reacció és positiva, es forma un tel difús i homogeni de color rosa. Els diferents percentatges d’aglutinació es determinen per comparació amb proves d’antígens que indiquin aglutinacions de 0,25, 50, 75 i 100%. El títol de cada sèrum s’expressa en unitats internacionals aglutinants per ml. S’inclouen a la prova controls de sèrum positiu i negatiu diluït de manera que continguin 30 UI aglutinants per ml. H. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la brucel·losi bovina. 1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:
a) microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;
b) l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense l’ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals;
c) el líquid biològic que s’hagi d’examinar;
d) un control positiu i negatiu;
e) el conjugat;
f) un substrat adaptat als enzims utilitzats;
g) si escau, una solució d’obturació;
h) solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;
i) un sistema de lectura apropiat al substrat utilitzat. 2- Normalització i sensibilitat de la prova: 1) Las mostres de llet a granel es consideren negatives quan donen reacció inferior al 50% de la que ofereixi una dilució d’1 en 10.000 del segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en llet negativa. 2) Les mostres de sèrum per separat es consideren negatives quan donen una reacció inferior al 10% de la que ofereix una dilució d’1 en 200 de segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en solució salina o qualsevol altra dilució reconeguda, segons el procediment establert en el subgrup del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra. Els patrons de la prova ELISA per a la detecció de brucel·losi són els que s’indiquen en els apartats 1 i 2 de la part A (han d’utilitzar-se a les dilucions que s’indiquen a l’etiqueta). 3) Condicions d’utilització de la prova ELISA per a la detecció de la brucel·losi bovina: El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o de sèrum presa de la llet recollida en una explotació on almenys el 30% de les vaques lleteres estiguin en període de lactació. Quan s’utilitzi aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixin la correspondència entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixi la llet i el sèrum que s’usen. Annex VII.4 Estatus sanitari i proves oficials de detecció de la leucosi enzoòtica bovina CAPÍTOL I Ramats, territori del Principat d’Andorra i dels estats membres i regions oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina A. Un ramat es considera oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
i) No s’hi han donat proves clíniques ni derivades dels resultats de proves de laboratori de cap cas de leucosi enzoòtica bovina ni s’ha confirmat cap cas d’aquesta malaltia en els últims dos anys, i ii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat han donat resultat negatiu en dues proves efectuades durant els 12 mesos anteriors de conformitat amb el present annex, amb un interval mínim de 4 mesos, o iii) compleixen els requisits de l’incís
i) i estan situats en un estat membre o en una part del territori d’un estat membre, o en el territori del Principat d’Andorra, oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina. B. Un ramat conserva el seu estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
i) segueix complint-se la condició de l’incís
i) de la part A, ii) els animals que s’hi introdueixen procedeixen d’un altre ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina, iii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat segueixen donant reacció negativa a una prova realitzada de conformitat amb el capítol II a intervals de 3 anys, iv) els animals introduïts en un ramat i originaris d’un tercer país s’han importat de conformitat amb el que disposa en el títol II. C. L’estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina se suspèn en cas que no es compleixin les condicions de la part B, o si com a resultat d’una prova de laboratori o per raons clíniques se sospita que un o més bovins pateixen de leucosi enzoòtica bovina i els animals sospitosos són sacrificats immediatament. D. L’estatus queda suspès fins que es compleixin els requisits següents: 1) Si un sol animal d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina ha donat reacció positiva en una de les proves a les quals es refereix el capítol II, o se sospita l’existència d’infecció d’un animal en un ramat:
i) L’animal que hagi donat reacció positiva i, si es tracta d’una vaca, el seu vedell, ha de sortir del ramat per ser sacrificat sota el control de les autoritats veterinàries; ii) tots els animals del ramat de més de 12 mesos d’edat han d’haver donat reacció negativa a dues proves serològiques (amb un interval de 4 mesos com a mínim i de menys de 12 mesos) realitzades d’acord amb el capítol II almenys 3 mesos després de la sortida del ramat de l’animal que hagi reaccionat positivament, i de la seva descendència; iii) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat s’han sotmès a les mesures previstes a l’incís ii). Això no obstant, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2. 2) Si diversos animals d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina donen reacció positiva en una de les proves mencionades en el capítol II, o se sospita que més d’un animal d’un ramat està infectat:
i) tots els animals que hagin donat reacció positiva i, si es tracta de vaques, els seus vedells, han de sortir de l’explotació per ser sacrificats sota el control de les autoritats veterinàries; ii) tots els animals de més de 12 mesos d’edat han de donar reacció negativa a dues proves realitzades d’acord amb el capítol II amb un interval de 4 mesos com a mínim i 12 mesos com a màxim; iii) tota la resta d’animals, després de la seva identificació, es queden a l’explotació fins que tinguin més de 24 mesos d’edat i hagin estat sotmesos a proves de conformitat amb el capítol II, després d’haver superat aquesta edat, excepte quan l’autoritat competent permeti que aquests animals siguin enviats directament al sacrifici sota supervisió oficial; iv) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat han estat sotmesos a les mesures previstes a l’incís ii). No obstant això, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt
2. E. De conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari, el Principat d’Andorra, un estat membre o una part del territori d’un estat membre pot considerar-se oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
a) S’han complert totes les condicions de la part A i almenys el 99,8% dels ramats bovins estan oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina; o
b) No s’ha confirmat cap cas de leucosi enzoòtica bovina al Principat d’Andorra a l’estat membre o la part del territori de l’estat membre en els tres últims anys i ha de notificar- se obligatòriament la presència de tumors sospitosos de provenir de leucosi enzoòtica bovina, havent-se investigat la causa i quan es tracti d’un estat membre a, o del Principat d’Andorra, tots els animals de més de 24 mesos d’edat d’almenys el 10% dels ramats, escollits a l’atzar, han estat sotmesos a proves amb resultats negatius de conformitat amb el capítol II en els 24 mesos anteriors, o si es tracta d’una part d’un territori d’un estat membre, tots els animals de més de 24 mesos d’edat han estat sotmesos a una prova d’acord amb el capítol II en els 24 mesos anteriors amb resultats negatius; o
c) qualsevol altre mètode de mostra, amb un índex de fiabilitat del 99%, està infectat menys d’un 0,2% dels ramats. F. El Principat d’Andorra, un estat membre o una part d’un territori d’un estat membre, conserven el seu estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
a) Tots els animals sacrificats en el territori del Principat d’Andorra o en un estat membre o part d’aquest, se sotmeten a exàmens post mortem oficials als quals s’envien tots els tumors que puguin deure’s al virus de la leucosi enzoòtica bovina per ser examinats en un laboratori;
b) El Principat d’Andorra, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari o els estats membres de conformitat amb els sistemes establerts per la legislació comunitària, informen la Comissió de tots els casos de leucosi enzoòtica bovina que sorgeixin a la regió;
c) Tots els animals que donin resultats positius en una de les proves a les quals es refereix el capítol II són sacrificats i els seus ramats queden subjectes a restriccions fins que es restableixi el seu estatus d’acord amb la part D,
d) Tots els animals de més de 2 anys d’edat han estat sotmesos a proves, ja sigui un cop en els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus de conformitat amb el capítol II o durant els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus d’acord amb qualsevol altre procediment que demostri amb un grau de fiabilitat del 99% que menys del 0,2% dels ramats han estat infectats. No obstant això, en cas que no s’hagi registrat cap cas de leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat d’Andorra, o en qualsevol altre estat membre, o una part d’aquest, en una proporció d’un ramat de cada 10.000 durant almenys 3 anys, pot decidir-se, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, reduir les proves serològiques ordinàries sempre que tots els bovins de més de 12 mesos d’edat en almenys l’1% dels ramats, seleccionats a l’atzar cada any, hagin estat sotmesos a una prova realitzada segons el que disposa el capítol II. G. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o una part del territori d’aquest, se suspèn, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari si, com a resultat d’investigacions realitzades de conformitat amb la part F, existeixen proves que denoten un canvi significatiu en la situació de la leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat, o en el d’un estat membre o part del territori d’un estat membre que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina pot recuperar-se de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari quan es compleixin els requisits establerts en aquest procediment. CAPÍTOL II Proves per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina La detecció de la leucosi enzoòtica bovina es realitza mitjançant la prova d’immunodifusió, en les condicions descrites a les parts A i B, o mitjançant la prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) en les condicions descrites a la part C. El mètode d’immunodifusió només s’aplica a les proves individuals. En el cas que es qüestionin justificadament els resultats de les proves, es du a terme una prova d’immunodifusió com a control complementari. A. Proves d’immunodifusió en plaques d’agar. 1- L’antigen que hagi d’utilitzar-se en aquesta prova ha de contenir glicoproteïnes del virus de la leucosi bovina. L’antigen ha d’estar contrastat en relació amb un sèrum patró (sèrum EI) subministrat pel Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen. 2- Els instituts estatals designats a continuació han d’encarregar-se de contrastar l’antigen patró de treball del laboratori en relació amb el sèrum del patró oficial CEE (sèrum EI), subministrat per l’Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.
a) Alemanya: Bundesforschungsanstalt für viruskrankheiten der Tiere, Tuvingen;
b) Bèlgica: Institut National de Recherches Vétérinaires, Bruxelles;
c) França: Laboratoire National de Pathologie Bovine, Lyon;
d) Gran Ducat de Luxemburg:
e) Itàlia: Istituto Zooprofilácttico Sperimentale, Peruggia;
f) Països Baixos: Centraal Diergeneeskundig Instituut, Rotterdam;
g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;
h) Irlanda: Veterinari Research Laboratory, Abbotstown, Dublin;
i) Regne Unit:
1. Gran Bretanya: Veterinari Laboratory Agency, Addlestone Weybridge, Anglaterra;
2. Irlanda del Nord: Veterinary Research Laboratory, Stormont, Belfast;
j) Espanya: Subdirección General de Sanidad Animal Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Algete, Madrid;
k) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;
l) Grècia: ????????????????????????????????????? ????????????????????? ????????????? ??????????
m) Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchenbekämpfung, Mödling;
n) Finlàndia: Eläinlääkintä-ja elintarvikelaitos, Helsinki/Anstalten För Veterinämedicin Och Livsmedel, Helsingfors;
o) Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;
p) Principat d’Andorra: l’institut del país d’importació. 3- Els antígens patró utilitzats en el laboratori han de ser presentats, com a mínim un cop l’any, en els laboratoris comunitaris de referència enumerats en l’apartat 2, per sotmetre’ls a prova en relació amb el sèrum patró CEE. Independentment d’aquesta valoració, l’antigen utilitzat pot ser controlat segons el que disposa la part B. 4- La prova ha d’aplicar els reactius següents:
a) antigen: L’antigen ha de contenir glicoproteïnes específiques del virus de la leucosi enzoòtica bovina que hagi contrastat respecte del sèrum oficial CEE;
b) el sèrum que s’ha de sotmetre al test;
c) un sèrum de control positiu conegut;
d) gelosa: 0,8% agar, 8,5% NaCl, Tampó Tris 0,05 M, pH 7,2; Han d’introduir-se 15 ml d’aquesta gelosa en una placa de Petri de 85 ml de diàmetre, cosa que dóna una profunditat de 2,6 ml de gelosa. 5- S’ha de fer una xarxa experimental de 7 cavitats exemptes d’humitat mitjançant perforació de la gelosa fins al fons de la placa. Aquesta xarxa consisteix en una cavitat central al voltant de la qual s’ordenen sis cavitats perifèriques disposades en cercle. Diàmetre de la cavitat central: 4 mm; Diàmetre de les cavitats perifèriques: 6 mm; Distància entre la cavitat central i les perifèriques: 3 mm. 6- S’ha d’omplir d’antigen patró la cavitat central. Les cavitats perifèriques 1 i 4 s’omplen amb el sèrum positiu conegut i les cavitats 2, 3, 5 i 6 amb els sèrums que s’han de sotmetre al test. Les cavitats han d’omplir-se fins a la desaparició del menisc. 7- Les quantitats obtingudes són les següents: Antigen: 32 microlitres, Sèrum de control: 73 microlitres, Sèrum de prova: 73 microlitres. 8- La incubació dura 72 hores a temperatura ambient (20-27 ºC) en un recinte humit tancat. 9- La prova pot llegir-se 24 i 48 hores després, però no es pot obtenir cap resultat final abans que hagin transcorregut 72 hores:
a) Un sèrum de prova és positiu si forma una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si aquesta corba coincideix amb la del sèrum de control;
b) un sèrum de prova és negatiu si no dóna una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si no desvia la corba de sèrum de control;
c) la reacció no pot considerar-se concloent si:
i) el sèrum desvia la corba del sèrum de control cap a la cavitat de l’antigen del virus de la leucosi bovina sense formar una corba de precipitació visible amb l’antigen, o: ii) no és possible interpretar-la com a negativa ni com a positiva. En cas de reaccions dubtoses, pot repetir-se la prova i utilitzar sèrum concentrat. 10- Pot utilitzar-se qualsevol altra configuració o xarxa de cavitats sempre que el sèrum E4, en una dilució a 1:10 en sèrum negatiu, pugui ser detectat com a positiu. B. Mètode de valoració de l’antigen. Solucions i materials necessaris: 1- 40 ml de gelosa de 1,6% en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2 amb 8,5% de NaCl; 2- Quinze ml de un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:10 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl; 3- Quinze ml d’un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:15 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl; 4- Quatre plaques de Petri de plàstic amb un diàmetre de 85 mm.; 5- Un punxó d’un diàmetre de 4 a 6 mm.; 6- Un antigen de referència; 7- L’antigen que hagi de valorar-se; 8- Un bany d’aigua calenta (56º C). Procediment: Dissoldre la gelosa (1,6%) en el tampó Tris/HCl escalfant-la amb precaució fins a 100ºC. Col·locar en bany d’aigua a 56ºC durant una hora aproximadament. Col·locar a més la solució de sèrum de la leucosi bovina en el bany d’aigua a 56ºC. Mesclar a continuació 15 ml de la solució de gelosa a 56ºC amb els 15 ml de sèrum de la leucosi bovina (1:10), remenar-ho ràpidament i afegir-ho a dues plaques de Petri a raó de 15 ml per placa. Repetir el procediment amb sèrum de la leucosi bovina diluït a 1:5. Quan la gelosa s’hagi endurit, es practiquen els forats de la forma següent: Addició d’antígens:
i) Placa de Petri números 1 i 3: Cavitat A - antigen de referència no diluïda, Cavitat B - antigen de referència diluït a1:2, Cavitat C i E - antigen de referència, Cavitat D - antigen de prova no diluït ii) Plaques de Petri números 2 i 4: Cavitat A - antigen de prova no diluït, Cavitat B - antigen de prova diluït a 12:2, Cavitat C - antigen de prova diluït a 1:4, Cavitat D - antigen de prova diluït a 1:8 Instruccions complementàries: 1- L’experiment ha de realitzar-se amb dos graus de dilució del sèrum (1:5 i 1:10), per tal d’obtenir la precipitació òptima. 2- Si el diàmetre de precipitació és excessivament dèbil amb els dos graus de dilució, el sèrum ha de ser objecte d’una dilució suplementària. 3- Si el diàmetre de precipitació és excessiu pels dos graus de dilució i si el precipitat desapareix, s’ha d’escollir un grau més dèbil de dilució per al sèrum. 4- La concentració final de la gelosa ha d’establir-se en 0,8% i la dels sèrums en 5 i en 10% respectivament. 5- Anotar els diàmetres mesurats en el sistema coordinat següent. La dilució de treball és aquella en la qual es registri el mateix diàmetre per a l’antigen de prova que per a l’antigen de referència. C. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina. 1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:
a) microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;
b) l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals. Si l’antigen s’associa directament a la fase sòlida, totes les mostres d’assaig que donin reaccions positives han de sotmetre’s a noves proves amb l’antigen de control en el cas de la leucosi enzoòtica bovina. L’antigen de control ha de ser idèntic a l’antigen examinat, excepte en el cas dels antígens VLB (virus de la leucosi bovina). Si els anticossos captors estan associats a la fase sòlida, els anticossos només han de reaccionar davant d’antígens VLB;
c) el líquid biològic que s’hagi d’examinar;
d) els controls positius i negatius corresponents;
e) el conjugat;
f) un substrat adaptat als enzims utilitzats;
g) en cas necessari, una solució d’interrupció;
h) solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;
i) un sistema de lectura que correspongui al substrat utilitzat. 2- Normalització i sensibilització de la prova. La sensibilitat de la prova ELISA ha de ser d’un nivell com el del sèrum E-4 de positiu després de diluir-se 10 vegades (mostres de sèrum) o 250 vegades (mostres de llet) més que la dilució obtinguda a partir de mostres individuals posades en comú. En assaigs en els quals les mostres (sèrum i llet) se sotmetin a proves per separat, el sèrum E-4 diluït en una proporció d’1 a 10 (sèrum negatiu) ha de donar positiu quan se sotmeti a la prova en la mateixa dilució d’assaig utilitzada per a les proves individuals. Els instituts oficials enumerats en el punt 2 de la part A són responsables del control de la qualitat del mètode ELISA i, en particular, de determinar, en funció del títol obtingut amb el sèrum E4, el nombre de mostres que han de posar-se en comú de cada lot de productes. El laboratori veterinari nacional de Copenhaguen subministra el sèrum E4. 3- Condicions d’utilització de la prova ELISA per a detecció de la leucosi enzoòtica bovina. El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o lactosèrum presa de la llet procedent d’una explotació on almenys un 30% de les vaques estiguin en període de lactància. Quan s’utilitza aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixen la relació entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixen la llet o els sèrums que s’examinen. Annex VII.5.1 Malalties de notificació obligatòria
a) Malalties dels bovins: - Febre aftosa - Ràbia - Tuberculosi - Brucel·losi - Pleuropneumònia contagiosa bovina - Leucosi enzoòtica bovina - Carboncle bacteridià
b) Malalties dels porcins: - Ràbia - Brucel·losi - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Febre aftosa - Malaltia vesicular porcina - Carboncle bacteridià Annex VII.5.2 Malalties objecte de programes de control - Malaltia d’Aujeszky - Rinotraqueïtis infecciosa bovina - Infecció per Brucella suis - Gastroenteritis transmissible Annex VII.6.1 Certificat sanitari de bovins Descarrega el document Annex VII.6.2 Certificat sanitari de porcins Descarrega el document Títol VIII- Intercanvis d’animals de les espècies ovina i cabruna
a) Estar sota el control d’un veterinari oficial, que ha de garantir, en particular, el compliment dels apartats 1 i 2 de l’article 86;
b) Estar situats en una zona que no sigui objecte de prohibició o restricció de conformitat amb la legislació vigent;
c) Haver estat netejats i desinfectats abans de cada utilització, de conformitat amb les instruccions del veterinari oficial;
d) Posseir, en funció de les capacitats d’acollida: - una instal·lació dedicada exclusivament per a aquest fi quan s’utilitzi com a centre de concentració; - instal·lacions adequades per carregar, descarregar i allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment; - infraestructures d’inspecció adequades; - infraestructures d’aïllament adequades; - equips adequats de neteja i desinfecció dels locals i dels camions; - una zona d’emmagatzematge suficient per al farratge, el jaç i els fems; - un sistema adequat de desguàs; - una oficina o local per al veterinari oficial;
e) Acceptar únicament animals identificats procedents de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, brucel·losi i leucosi o animals de sacrifici que responguin a les condicions fixades en el present títol i, en particular, les que s’estableixen en l’apartat 3 de l’article 88. Per a aquesta finalitat, en admetre animals, el propietari del centre o el responsable ha de comprovar o fer comprovar les marques d’identificació dels animals, els documents sanitaris o altres documents d’acompanyament propis de les espècies i categories de les quals es tracti.
f) Ser objecte d’inspeccions periòdiques amb la finalitat de comprovar el manteniment de les condicions que permetin l’autorització. 2- El propietari del centre de concentració o responsable, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’escriure en un registre o suport informàtic, que ha de conservar durant com a mínim tres anys, les informacions següents: - el nom del propietari, l’origen, la data d’entrada i de sortida, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina que entrin al centre i el seu destí proposat; - el número de registre del transportista i el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals del centre. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’assignar un número d’autorització a cada centre de concentració autoritzat. Aquesta autorització pot limitar-se a una espècie determinada o animals de reproducció o producció o a animals de sacrifici. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar a la Comissió Europea, a través del Subgrup Veterinari, la llista dels centres de concentració autoritzats, així com, si escau, les llistes actualitzades. La Comissió ha de comunicar aquestes informacions als estats membres de la Unió Europea, en el marc del Comitè Veterinari Permanent i, al Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra disposició en matèria de pola sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan l’autoritat competent constati que el centre de concentració compleix totes les condicions pertinents del present títol. 5- El ministeri encarregat de l’agricultura s’ha de cerciorar que, quan estiguin en funcionament, els centres de concentració tinguin un nombre suficient de veterinaris oficials per dur a terme totes les tasques que els corresponen. 6- A l’efecte d’una aplicació uniforme al Principat d’Andorra, es poden aprovar possibles normes de desenvolupament del que es disposa en aquest títol de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 94 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes compleixin les condicions següents:
a) Per al transport d’animals han d’utilitzar-se mitjans de transport que: - hagin estat construïts de tal forma que els excrements, el jaç o el farratge no puguin relliscar o caure des del vehicle; - hagin estat netejats i desinfectats per mitjà de desinfectants autoritzats per l’autoritat competent, immediatament després de cada transport d’animals o de qualsevol producte que pugui afectar la salut dels animals, i en cas necessari, abans de qualsevol altre carregament d’animals.
b) Disposar d’instal·lacions de neteja i desinfecció adequades, aprovades pel ministeri encarregat de l’agricultura, incloses les instal·lacions per a l’emmagatzematge del jaç i els fems, o bé s’ha de provar documentalment que aquestes operacions són realitzades per tercers degudament autoritzats pel ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió. 2- El transportista ha de garantir, per a cada vehicle destinat al transport d’animals, que portarà i mantindrà durant un període mínim de tres anys un registre que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:
i) Els llocs i les dates de recollida i el nom o nom comercial de l’explotació o del centre de concentració en el qual s’hagin recollit els animals; ii) Els llocs i les dates de lliurament i el nom o nom comercial i adreça del destinatari o dels destinataris; iii) L’espècie i el nombre d’animals transportats; iv) La data i el lloc de desinfecció;
v) Els detalls de la documentació d’acompanyament ( núm. de sèrie dels certificats, etc.). 3- Els transportistes han de vetllar perquè el lot d’animals no entri en contacte en cap moment amb animals d’un estatus inferior, des de la seva sortida de l’explotació o del centre de concentració d’origen fins a la seva arribada a destí. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes es comprometin per escrit a: - prendre totes les mesures necessàries per complir el que disposa el present títol i, en particular, les disposicions especificades en el present article i relatives als documents adequats que han d’acompanyar els animals, - confiar el transport dels animals a personal que tingui la capacitat, la competència professional i els coneixements necessaris. Article 95 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè s’atribueixi un número d’autorització a tots els tractants en bestiar, estiguin registrats, aprovats, i compleixin com a mínim, les condicions següents:
a) Només han de comerciar amb animals identificats i que procedeixin de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, brucel·losi i leucosi o animals de sacrifici que compleixin les condicions fixades en el present títol i, en particular, les establertes en l’apartat 3 de l’article 88. Amb aquesta finalitat el tractant ha de vetllar perquè els animals estiguin correctament identificats i vagin acompanyats dels documents sanitaris corresponents propis de les espècies de les quals es tracti. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar la comercialització d’animals identificats que no responguin a les condicions establertes en el primer paràgraf sempre que els animals siguin conduïts immediatament a un escorxador del Principat, sense transitar per les seves instal·lacions, per ser sacrificats allà mateix al més aviat possible amb la finalitat d’evitar tota propagació de malalties. Han d’adoptar-se totes les disposicions necessàries perquè aquests animals, des de la seva entrada a l’escorxador, no puguin entrar en contacte amb d’altres animals i perquè se’ls sacrifiqui per separat dels altres animals.
b) El tractant, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’inscriure en un registre o suport informàtic que ha de conservar durant almenys tres anys les informacions següents: - el nom del propietari, l’origen, la data de compra, les categories, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen i del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina adquirits; - el número de registre del transportista i/o el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals; - el nom i l’adreça del comprador i el destí dels animals; - les còpies dels plans de viatges i/o el número de sèrie dels certificats sanitaris.
c) Quan el tractant mantingui animals a les seves instal·lacions, ha de vetllar perquè: - s’iniciï una formació específica del personal que es faci càrrec dels animals pel que fa a l’aplicació dels requisits del present títol i a la cura i la protecció dels animals; - el veterinari oficial sotmeti periòdicament els animals adquirits a controls i, si escau, a proves, i es prenguin totes les mesures necessàries per evitar la propagació de malalties. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè cada instal·lació utilitzada pel tractant per a l’exercici de la seva professió estigui registrada i dotada d’un número d’autorització, i perquè compleixin, com a mínim, les condicions següents:
a) estar sota la supervisió d’un veterinari oficial;
b) estar situades en una zona que no sigui objecte de prohibició o restricció d’acord amb la legislació vigent;
c) posseir: - instal·lacions adequades, de capacitat suficient i en particular infraestructures d’inspecció adequades i infraestructures d’aïllament per poder aïllar tots els animals en cas de brot de malaltia contagiosa, - instal·lacions adequades per descarregar i, quan sigui necessari, allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment, - una superfície suficient per rebre el jaç i els fems; - un sistema adequat de desguàs;
d) Abans de cada utilització, s’han de netejar i desinfectar, d’acord amb les instruccions del veterinari oficial. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra norma aplicable en matèria de policia sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan constatin que el tractant compleix totes les disposicions pertinents del present títol. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme inspeccions periòdiques amb la finalitat de compliment dels requisits previstos en el present article. Article 96 1- S’autoritza el ministeri encarregat de l’agricultura a instaurar un sistema de xarxes de vigilància. El sistema de xarxes de vigilància ha d’estar compost, com a mínim, de: - els ramats, - el propietari de l’explotació o qualsevol persona física o jurídica que en sigui responsable, - el veterinari autoritzat o el veterinari oficial responsable de l’explotació, - el servei veterinari oficial del Principat d’Andorra, - els laboratoris oficials de diagnòstic veterinari o qualsevol altre laboratori autoritzat, - una base de dades informatitzada. Els veterinaris oficials dels escorxadors i dels centres de concentració autoritzats han d’estar associats al sistema de xarxes. 2- Aquest sistema de xarxes de vigilància ha de tenir com a objectiu principal la qualificació oficial de les explotacions, el manteniment d’aquesta qualificació mitjançant inspeccions periòdiques, la recollida de dades epidemiològiques i la vigilància de les malalties, de manera que es garanteixi el respecte de totes les prescripcions del present títol o de qualsevol altra norma pertinent en matèria de policia sanitària. Aquest sistema de xarxes de vigilància és obligatori en totes les explotacions del territori del Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de l’agricultura fixar les obligacions i els drets als quals han d’atenir- se els veterinaris autoritzats, la persona responsable de l’explotació o el seu propietari i qualsevol altre participant en el sistema, inclosa la persona responsable de la concessió del certificat sanitari. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè les obligacions establertes en l’apartat 2 anterior incloguin com a mínim el següent: A. Cada propietari o persona responsable d’una explotació ha de:
i) garantir, mitjançant contracte o acte jurídic, els serveis d’un veterinari oficial o veterinari autoritzat pel ministeri encarregat de l’agricultura; ii) recórrer immediatament al veterinari oficial o veterinari autoritzat responsable d’una explotació quan se sospiti de l’existència d’una malaltia contagiosa o de qualsevol malaltia de notificació obligatòria; iii) informar el veterinari oficial o veterinari autoritzat de tota introducció d’animals a la seva explotació; iv) aïllar els animals abans d’introduir-los a la seva explotació amb la finalitat que el veterinari oficial o veterinari autoritzat comprovi, si escau, mitjançant les proves prescrites, si pot mantenir-se l’estatus de l’explotació. B. Els veterinaris oficials o els veterinaris autoritzats d’acord amb la lletra
m) de l’apartat 2 de l’article 84 han d’estar sotmesos al control del ministeri encarregat de l’agricultura i han de complir els requisits següents:
i) reunir les condicions legals necessàries per exercir la professió veterinària; ii) no tenir relacions financeres o familiars amb el propietari o amb la persona responsable de l’explotació; iii) posseir coneixements especialitzats en matèria de policia sanitària aplicable a les espècies de les quals es tracti. Això significa que han de: - actualitzar periòdicament els seus coneixements, especialment pel que fa a la reglamentació sanitària corresponent; - complir els requisits establerts per l’autoritat competent per garantir el bon funcionament de la xarxa; - facilitar informació al propietari o a la persona responsable de l’explotació i prestar-li assistència amb la finalitat que es prenguin totes les mesures necessàries perquè es mantingui l’estatus de l’explotació, en particular d’acord amb els programes acordats amb l’autoritat competent; - vetllar perquè es compleixin els requisits relatius a:
i) la identificació i el certificat sanitari dels animals del ramat, els animals introduïts i els adquirits; ii) l’obligació de declarar les malalties infeccioses i qualsevol altre factor de risc per a la salut o el benestar animal i per a la salut humana; iii) l’establiment, en la mesura que sigui possible, de la causa de mortalitat dels animals i el lloc on hagin d’expedir-se els cadàvers per a la seva destrucció; iv) les condicions higièniques del ramat i de les unitats de producció del bestiar. Si el bon funcionament del sistema ho requereix, el ministeri encarregat de l’agricultura pot restringir la responsabilitat dels veterinaris a un nombre limitat d’explotacions o a una zona geogràfica determinada. El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar la llista de veterinaris autoritzats i d’explotacions autoritzades que participen a la xarxa. Si consideren que un dels participants a la xarxa ja no compleix les condicions abans mencionades, han de cancel·lar o retirar l’autorització, sense perjudici de qualsevol altra sanció que pugui ser-li aplicable. C. La base de dades informatitzada ha de contenir, com a mínim, les informacions següents: 1) per a cada animal: - el codi d’identificació, - la data de naixement, - el sexe, - la raça o el pelatge, - el codi d’identificació de la mare o en el cas d’un animal importat d’un tercer país, el número d’identificació atribuït després del seu control a través del procediment previst en el títol II i que estigui vinculat al número d’identificació d’origen, - el número d’identificació de l’explotació de naixement, - els números d’explotació de totes les explotacions en les quals s’hagi mantingut l’animal i les dates de cada circulació, - la data de la seva mort o del seu sacrifici. 2) Per a cada explotació: - un número d’identificació consistent, a més del codi del Principat, en un codi amb un màxim de quatre caràcters, - el nom i l’adreça del titular. 3) La base de dades ha de permetre disposar en tot moment de les informacions següents: - el número d’identificació de tots els animals de l’espècie bovina presents en una explotació i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen, així com el número de certificat sanitari, si escau; - una llista de tota circulació de cada animal a partir de l’explotació del naixement o en el cas d’animals importats de tercers països, de l’explotació de procedència; i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’última explotació o de l’últim ramat i, en el cas d’animals importats de tercers països, l’explotació de procedència. Aquestes informacions s’han de conservar a la base de dades fins que hagin passat tres anys seguits des de la mort de l’animal de l’espècie bovina o fins que hagin passat tres anys seguits des que es va fer el registre quan es tracta de registres d’animals de l’espècie porcina. Això no obstant, pel que fa als animals de l’espècie porcina, només són aplicables els apartats 2, 3 i 4 de l’apartat C. 4) Les modalitats d’aplicació, incloses les informacions que les bases de dades nacionals han de contenir, amb la finalitat de garantir el caràcter operacional d’aquestes dades aplicades a l’espècie porcina, s’han de comunicar de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 4- Tots els altres participants a la xarxa que no estiguin inclosos en les parts A i B de l’apartat 3 han d’operar sota la responsabilitat del ministeri encarregat de l’agricultura. Aquest és responsable de l’establiment de la xarxa i, per garantir el seu bon funcionament, procedeix a controlar la xarxa amb regularitat. 5- Quan el ministeri encarregat de l’agricultura tingui instaurada la xarxa a la qual es fa referència en els apartats 1 a 4, operativa almenys durant 12 mesos, ho ha de notificar a la Comissió Europea a fi que sigui aprovada de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Amb aquesta finalitat, el Subgrup citat ha d’examinar la documentació presentada pel Principat, de manera que els experts de la Comissió Europea puguin validar els sistemes de xarxes amb l’ajuda d’un procediment d’auditoria. Si els resultats d’aquestes auditories són favorables, en un termini de 90 dies a partir de la recepció de la sol·licitud d’aprovació de conformitat amb el sistema al qual s’ha fet referència en l’apartat anterior, pot consagrar l’operativitat definitiva de la xarxa, xarxa que pot suspendre’s quant al seu funcionament quan s’observin infraccions repetides en la seva implantació conforme, de nou, al procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 6- Quan el Principat d’Andorra hagi disposat en tot el seu territori el sistema de xarxa de vigilància el ministeri encarregat de l’agricultura pot determinar no aplicar el segon guió de la
a) de l’apartat 2 de l’article 85 a la circulació d’animals inclosos en el present títol a l’interior del territori del Principat. El finançament del sistema de xarxa de vigilància s’ha de regular mitjançant el sistema de taxes a les quals faci referència el títol XI del present Reglament. Article 97 1- En el cas que el ministeri encarregat de l’agricultura comprovi que no s’han respectat o no es respecten les condicions establertes en els diferents articles d’aquest títol, ha de prendre les mesures adequades tant per salvaguardar la salut dels animals com per prevenir tota propagació de malalties. Segons els casos, el ministeri encarregat de l’agricultura pot acordar prendre les disposicions necessàries per:
a) acabar el viatge o reexpedir els animals al seu punt de partida pel trajecte més directe, sempre que amb aquesta mesura no es posin en perill la salut o el benestar dels animals;
b) allotjar convenientment els animals i subministrar-los les atencions necessàries en cas d’interrupció del viatge;
c) fer sacrificar els animals en un escorxador autoritzat. 2- El destí en la utilització de les canals d’aquests animals, en aquest últim supòsit, és l’establert en el títol X o en cas de no ser aptes per al consum humà, s’aplica el que estableix a les disposicions que regulen el tractament dels residus d’animals. No obstant això, en els casos que convingui aplicar les normes a les quals s’ha fet referència en l’apartat
c) anterior, ha de concedir-se un termini de regularització al propietari o al seu representant abans de recórrer a aquesta última possibilitat. En aquest cas, són aplicables les disposicions de l’apartat 3 i següents del present article. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat sigui el lloc de destí, ha d’advertir immediatament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen quan constatin qualsevol infracció del present títol de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari. És aplicable el que disposa el títol IV, i ha de prestar-se assistència mútua per a l’aplicació del present títol i més concretament per garantir el compliment de les disposicions establertes en aquest article. 4- El que disposa el present article s’entén sense perjudici de les normes del Principat d’Andorra aplicables en matèria de sancions penals. Annex VII.1 Estatus sanitari (tuberculosi, brucel·losi) I. Ramat boví oficialment indemne de tuberculosi A l’efecte de la present secció, s’entén per "bovins" tots els bovins excepte els animals que participin en esdeveniments culturals o esportius. 1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de tuberculosi" aquell en el qual:
a) tots els animals estiguin exempts de signes clínics de tuberculosi;
b) tots els bovins de més de 6 setmanes que hagin donat resultats negatius en almenys dues proves oficials intradèrmiques de la tuberculina realitzades d’acord amb l’annex VII.2, la primera 6 mesos després de l’eliminació de qualsevol infecció del ramat, i la segona 6 mesos després; o, en cas que el ramat es compongui exclusivament d’animals procedents de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, la primera prova ha de realitzar-se almenys 60 dies després de la composició del ramat i la segona no és necessària;
c) després de la realització de la primera prova mencionada en la lletra b), no s’hagi introduït en el ramat cap animal de més de 6 setmanes que no hagi reaccionat negativament a una prova intradèrmica de la tuberculina realitzada i avaluada d’acord amb l’annex VII.2 en els 30 dies anteriors o en els 30 dies següents a la seva introducció en el ramat; en aquest últim cas l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta del bestiar, de manera que s’eviti tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals, fins que donin resultats negatius. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot no exigir que es dugui a terme aquesta prova per a la circulació d’animals en el territori del Principat d’Andorra si l’animal procedeix d’un ramat oficialment indemne de tuberculosi. 2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi:
a) si segueixen complint-se les condicions establertes en les lletres
a) i
c) del punt 1;
b) si tots els animals que entrin a l’explotació procedeixen de ramats amb estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi;
c) si tots els animals de l’explotació, amb excepció dels vedells de menys de 6 setmanes nascuts en aquesta, se sotmetin, a intervals anuals, a les proves ordinàries intradèrmiques de la tuberculina de conformitat amb l’annex VII.2. No obstant això, en cas que tots els ramats bovins del Principat d’Andorra estiguin sotmesos a un programa oficial de lluita contra la tuberculosi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència d’aquestes proves ordinàries de la manera següent: - Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi, no és superior a l’1% de tots els ramats del Principat, l’interval entre les proves ordinàries practicades sobre els ramats pot augmentar-se a 2 anys i es pot dispensar de proves de tuberculina els mascles d’engreix d’una unitat epidemiològica aïllada, sempre que pertanyi a ramats oficialment indemnes de tuberculosi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que els mascles d’engreix no s’usaran per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici. - Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,2% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de dos anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 3 anys i/o l’edat a la qual els animals han de sotmetre’s a aquestes proves pot assolir els 24 mesos; - Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,1% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de tres anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 4 anys o, si es reuneixen les condicions següents, el ministeri encarregat de l’agricultura pot eximir els ramats de les proves de tuberculina: 1) Que, abans de la introducció en un ramat, tots els bovins se sotmetin amb resultat negatiu a una prova intradèrmica de la tuberculina, 2) Que tots els bovins sacrificats siguin objecte d’una busca de lesions tuberculoses i que se’ls sotmeti a un examen histopatològic i bacteriològic per a la detecció del bacil tuberculós. El ministeri encarregat de l’agricultura també pot augmentar la freqüència de les proves de tuberculina en el territori del Principat en cas que augmenti el nivell d’infecció. 3- A) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi se suspèn si:
a) no es compleixen les condicions establertes en el punt 2; o
b) es considera que un o diversos animals han reaccionat positivament a una prova de tuberculina, o se sospita que existeix un cas de tuberculosi en un examen post mortem. Quan es consideri que un animal reacciona de forma positiva a la prova de tuberculina, se l’ha d’eliminar del ramat i sacrificar-lo. S’han de dur a terme els exàmens post mortem, de laboratori i epidemiològics, adequats en aquest animal o en el seu cadàver. L’estatus del ramat roman suspès fins que s’hagin completat tots els exàmens de laboratori. Si no es confirma la presència de tuberculosi, pot aixecar- se la suspensió de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi, un cop s’hagi portat a terme una prova en els animals de més de 6 setmanes amb resultat negatiu almenys 42 dies després d’haver eliminat del ramat l’animal o animals que hagin reaccionat de forma positiva a la prova de tuberculina; o
c) El ramat conté animals l’estatus dels qual ha de determinar-se tal com descriu l’annex VII.2. En aquest cas, l’estatus del ramat queda suspès fins que se n’aclareixi l’estatus. Aquests animals han d’aïllar-se de la resta del ramat fins que s’aclareixi el seu estatus, ja sigui mitjançant una nova prova transcorreguts 42 dies o mitjançant examen post mortem i de laboratori.
d) Tanmateix, i no obstant el que disposa la lletra c), si el ministeri encarregat de l’agricultura duu a terme proves ordinàries en els ramats mitjançant la tuberculinització comparativa a la qual es refereix l’annex VII.2, quan no s’hagi confirmat l’existència d’animals que hagin reaccionat positivament a les proves almenys en els últims 3 anys, el ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir no restringir la circulació d’altres animals del ramat, sempre que l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però de manera no concloent es resolgui mitjançant una prova més 42 dies després i que cap animal de l’explotació pugui ser objecte d’intercanvi comunitari fins que no s’hagi resolt l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però no de manera concloent. Si en aquesta prova posterior algun animal reacciona positivament o continua presentant una reacció positiva però no concloent, s’apliquen les condicions de l’apartat b). Si la presència de malaltia es confirma posteriorment, tots els animals que hagin abandonat l’explotació des del moment de l’última prova clara realitzada en el ramat es localitzen i sotmeten a proves. B) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi es retira si es confirma la presència de tuberculosi mitjançant l’aïllament del M. bovis a l’examen de laboratori. El ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar l’estatus si:
a) no es compleixen les condicions mencionades en l’apartat 2; o
b) s’observen lesiones clàssiques de tuberculosi en l’examen post mortem; o
c) una investigació epidemiològica estableix la probabilitat d’infecció; o
d) per qualssevol altres raons que es considerin necessàries per al control de la tuberculosi bovina. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme la localització i les proves en qualsevol ramat que es consideri epidemiològicament relacionat. L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi roman retirat fins que s’hagin efectuat el rentat i la desinfecció dels locals i utensilis i tots els animals de més de 6 setmanes d’edat hagin reaccionat negativament com a mínim a 2 proves consecutives de tuberculina, la primera com a mínim 60 dies, i la segona com a mínim 4 mesos i com a màxim 12 mesos, després de la retirada de l’últim animal que hagi donat un resultat positiu. 4- Sobre la base de la informació facilitada de conformitat amb el que disposa l’article 90, el Principat d’Andorra pot declarar-se oficialment indemne de tuberculosi d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, si compleix les condicions següents:
a) El percentatge de ramats bovins amb infecció de tuberculosi confirmada no ha superat el 0,1% anual de tots els ramats durant 6 anys consecutius i almenys un 99,9% dels ramats han aconseguit l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi durant 6 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural
b) Està en vigor un sistema d’identificació que permet identificar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el que disposa el títol VI d’aquest Reglament;
c) Tots els bovins sacrificats són sotmesos a un examen post mortem oficial;
d) Es compleixen els procediments de suspensió i retirada de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi. 5- El Principat d’Andorra mantindrà el seu estatus de zona oficialment indemne de tuberculosi si segueixen donant-se les condicions establertes a les lletres
a) a
d) del punt
4. No obstant això, si existeixen proves que denotin un canvi significatiu en la situació de la tuberculosi en el Principat d’Andorra, la Comissió, de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari, pot suspendre o anular l’estatus fins que s’hagin complert els requisits legalment establerts en el títol VII. II. Ramat boví oficialment indemne o indemne de brucel·losi. A l’efecte de la present secció, es consideren "bovins" tots els animals de l’espècie bovina, amb l’excepció dels mascles d’engreix, sempre que procedeixin de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que no s’utilitzaran els animals d’engreix per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici. 1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de brucel·losi" aquell en el qual:
a) No hi hagi bovins que hagin estat vacunats contra la brucel·losi, amb excepció de les femelles vacunades almenys 3 anys abans;
b) Tots els bovins hagin romàs exempts de signes clínics de brucel·losi durant almenys 6 mesos;
c) Tots els bovins de més de 12 mesos hagin estat sotmesos a algunes de les bateries de proves següents amb resultats negatius, d’acord amb l’annex VII.3:
i) Dues proves serològiques, tal com s’especifica en el punt 10, amb un interval de més de 3 mesos i de menys de 12 mesos; ii) Tres proves de mostres de la llet a intervals de 3 mesos, seguides d’una prova serològica, tal com s’especifica en el punt 10, almenys 6 setmanes després.
d) Tot boví que s’incorpori al ramat oficialment indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos d’edat, mostra un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinització practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o reacciona negativament a qualsevol altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea sempre que aquest hagi estat aprovat en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o animals han d’aïllar-se físicament dels altres animals del ramat de tal manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu. 2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi si:
a) Es realitza anualment una de les bateries de proves següents amb resultat negatiu, de conformitat amb l’annex VII.3:
i) Tres proves d’anella (Ring Test) de la llet a intervals mínims de 3 mesos; ii) Tres proves ELISA de la llet efectuades a intervals mínims de 3 mesos; iii) Dues proves d’anella (Ring Test) de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després; iv) Dues proves ELISA de la llet, efectuades amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;
v) Dues proves serològiques amb un interval mínim de 3 mesos i màxim de 12 mesos. No obstant això, en el cas que el Principat de Andorra no sigui oficialment indemne de brucel·losi però tots els ramats bovins estiguin sotmesos a un programa oficial per combatre la brucel·losi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència de les proves ordinàries de la manera següent: - Si els ramats bovins infectats no superen l’1%, és suficient efectuar cada any dues proves de l’anella de la llet o dues proves ELISA de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, o una prova serològica; - Si almenys el 99,8% dels ramats bovins han estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi almenys durant 4 anys, l’interval entre els controls pot incrementar-se a dos anys si se sotmeten a prova tots els animals de més de 12 mesos d’edat, o poden sotmetre’s a prova només els animals de més de 24 mesos d’edat si se sotmeten a prova els ramats cada any. Els controls han de realitzar-se utilitzant una de les proves serològiques mencionades en el punt 10;
b) Tots els bovins que entrin al ramat provenen de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i els bovins de més de 12 mesos mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals per ml en una seroaglutinació practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari sempre que aquest es validi en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta d’animals del ramat, de manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu. No obstant això, la prova descrita en la lletra
b) pot no requerir-se al Principat d’Andorra o a altres estats membres de la Unió Europea, o a les regions d’aquests, en els quals, des de dos anys abans com a mínim, el percentatge de ramats bovins infectats de brucel·losi no hagi excedit el 0,2% i en cas que l’animal procedeixi d’un ramat boví oficialment indemne de brucel·losi del Principat d’Andorra o de l’estat membre o regió del territori d’aquest i no hagi estat en contacte, durant el transport, amb bovins d’estatus inferior;
c) No obstant el que es disposa a la lletra
b) poden introduir-se bovins d’un ramat boví indemne de brucel·losi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi, si són majors de 18 mesos i, en cas d’haver estat vacunats contra la brucel·losi, la vacunació s’ha realitzat més d’un any abans. En els 30 dies previs a la seva introducció, aquests animals han d’haver donat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement o una altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari, sempre que aquest s’hagi validat en el si del Subgrup Veterinari. Tanmateix, quan un boví femella procedent d’un ramat indemne de brucel·losi s’introdueixi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi en les condicions de l’apartat anterior, aquest ramat es considera indemne de brucel·losi durant dos anys a partir de la data d’introducció de l’últim animal vacunat. 3- A. L’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi ha de suspendre’s si:
a) Ja no es compleixen les condicions dels punts 1 i 2; o
b) Arran dels resultats de proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins tenen brucel·losi i s’han sacrificat o aïllat els animals sospitosos per evitar tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals. Quan l’animal hagi estat sacrificat i ja no pugui sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades de conformitat amb l’annex VII.3 a tots els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova es realitza com a mínim 30 dies després de la retirada de l’animal i la segona, com a mínim 60 dies després. Quan l’animal hagi estat aïllat de la resta d’animals del ramat, pot tornar a introduir- se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus després de:
a) Una prova de seroaglutinació que hagi mostrat un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat resultat negatiu en una prova de fixació del complement, o
b) Un resultat negatiu en qualsevol altra combinació de proves autoritzades per a aquesta finalitat segons el procediment que acordi el Comitè Permanent Veterinari, degudament validat en el si del Subgrup Veterinari. B. Quan les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmin la infecció de brucel·losi en un ramat, se’ls retira l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi. El ramat no recupera el seu estatus fins que tots els bovins presents en el ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o el ramat hagi estat sotmès a proves i tots els animals de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb un interval de 60 dies, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que hagin donat resultat positiu. En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del focus, l’última prova ha d’efectuar-se, com a mínim, 21 dies després que hagi parit l’última. 4- Un ramat es considera indemne de brucel·losi si compleix les condicions de les lletres
b) i
c) del punt 1 i si s’ha dut a terme la vacunació de la manera següent:
i) Las femelles han estat vacunades: - abans dels 6 mesos d’edat, amb vacuna viva de soca 19, o - abans dels 15 mesos d’edat amb vacuna inactivada amb coadjuvant 45/20 oficialment controlada i autoritzada, o - amb altres vacunes autoritzades d’acord amb el procediment consensuat en el si del Subgrup Veterinari; ii) Els bovins de menys de 30 mesos que hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 poden donar a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30 però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que en la prova de fixació del complement donin títols inferiors a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans o inferior a 20 unitats CEE en la resta dels casos. 5- Un ramat boví conserva el seu estatus d’explotació indemne de brucel·losi si:
i) Se’l sotmet a una de les bateries de proves previstes a la lletra
a) del punt 2; ii) Els bovins que s’introdueixin en el ramat compleixen els requisits de la lletra
b) del punt 2, o: - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos, han donat, en els 30 dies previs a l’aïllament o en aïllament després de la seva introducció al ramat, un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinació i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement d’acord amb l’annex VII.3, o - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi, tenen menys de 30 mesos i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 si donen un títol en la prova de seroaglutinació superior a 30, però inferior a 80, unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en tota la resta de casos. 6- A. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi se suspèn si:
a) No es compleixen les condicions dels punts 4 i 5; o
b) Arran dels resultats de les proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins de més de 30 mesos d’edat tenen brucel·losi i s’ha sacrificat o aïllat l’animal o animals per evitar qualsevol contacte directe o indirecte amb la resta d’animals. Quan l’animal hagi estat aïllat, pot tornar a introduir-se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus en cas que mostri un títol de seroaglutinació inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat negatiu en una prova de fixació del complement o en una altra prova autoritzada d’acord amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari. Quan els animals hagin estat sacrificats i ja no puguin sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades d’acord amb l’annex VII.3 en tot els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova s’ha de realitzar almenys 30 dies després de la retirada de l’animal, i la segona almenys 60 dies després. Quan els animals que hagin de ser sotmesos a prova conformement als dos paràgrafs anteriors, tenen menys de 30 mesos d’edat i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si donen a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en la resta de casos. B. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi es retira si les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmen la infecció de brucel·losi en un ramat. El ramat no recupera el seu estatus fins que o bé tots els bovins presents al ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o bé el ramat s’hagi sotmès a proves i tots els animals no vacunats de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb 60 dies d’interval, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que donin resultats positius. Quan els animals que hagin de sotmetre’s a prova i que es mencionen en el paràgraf anterior tinguin una edat inferior a 30 mesos i hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si presenten un títol brucel·lar superior a 30 unitats internacionals, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que presentin, en el moment de fixació del complement, un títol inferior a 30 unitats CEE si es tracta de femelles vacunades en els 12 mesos anteriors, o un títol inferior a 20 unitats CEE a tota la resta de casos. En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del brot, l’última prova s’ha de dur a terme almenys 21 dies després del part de l’última femella prenyada en el moment de l’aparició de brot. 7- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del seu territori, poden ser declarats oficialment indemnes de brucel·losi de conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari si compleixen les condicions següents:
a) No s’ha registrat cap cas d’avortament per brucel·losi ni d’aïllament del B. abortus bacterium durant almenys 3 anys i almenys el 99,8% dels ramats han aconseguit obtenir l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi anualment durant 5 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural. No obstant això, quan el ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent d’un estat membre adopti una política de sacrifici total del ramat, els incidents aïllats que la investigació epidemiològica mostri que es deuen a la introducció d’animals de fora del Principat d’Andorra (o de l’estat membre o part del seu territori) i procedents de ramats amb estatus de ramats oficialment indemnes de brucel·losi que ha estat suspès o retirat per motius diferents de la sospita de malaltia, no han de considerar-se a l’efecte del càlcul anterior, sempre que el ministeri encarregat de l’agricultura, o l’autoritat de l’estat membre en qüestió, interessats en aquests incidents, facin un informe anual dirigit, mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea de conformitat amb l’apartat 2 de l’art. 90; i
b) Existeix un sistema d’identificació que permet localitzar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el títol VI del present Reglament; i
c) La comunicació dels casos d’avortament és obligatòria i aquests casos són investigats pel ministeri encarregat de l’agricultura o per l’autoritat competent dels estats membres. 8- Amb la condició que s’apliqui el punt 9, el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres, o part del seu territori, declarats oficialment indemnes de brucel·losi, conserven el seu estatus si:
a) Es compleixen encara les condicions de les lletres
a) i
b) del punt 7 i és obligatòria la notificació dels casos d’avortament sospitosos de ser deguts a la brucel·losi, que són sotmesos a investigació per part del ministeri encarregat de l’agricultura o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea en qüestió;
b) Cada any durant els 5 primers anys després d’haver assolit l’estatus, tots els bovins de més de 24 mesos en no menys del 20% dels ramats han estat sotmesos a proves i han reaccionat negativament a una prova serològica realitzada d’acord amb el que disposa en l’annex VII.3, o, quan es tracti de ramats lleters, a l’examen de mostres de llet d’acord amb l’annex VII.3;
c) Es notifica al ministeri encarregat de l’agricultura o a l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió tots els bovins sospitosos d’estar infectats amb brucel·losi i cada un d’ells s’han de sotmetre a una investigació epidemiològica oficial per a la detecció de la malaltia, que comprengui almenys dues proves serològiques de la sang, inclosa la prova de fixació del complement, i un examen microbiològic de les mostres oportunes;
d) Durant el període de sospita, que es prolonga fins que s’obtinguin resultats negatius a les proves previstes a la lletra c), se suspèn l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi del ramat d’origen o trànsit del boví sospitós i dels ramats que tinguin vincles epidemiològics amb aquest;
e) En els casos de brucel·losi evolutiva, tots els bovins han estat sacrificats. Els animals de les espècies sensibles restants s’han de sotmetre a les proves adequades i s’han de netejar i desinfectar els locals i el material. 9- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del territori d’aquests, que hagin estat declarats oficialment indemnes de brucel·losi, han de comunicar, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea, tots els casos de brucel·losi. Si hi ha proves d’un canvi significatiu de la situació respecte de la brucel·losi en un estat membre o en una part del seu territori, o en el Principat d’Andorra, que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi, la Comissió pot proposar, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari citat, que el seu estatus se suspengui o es retiri fins que s’hagin complert els requisits de la decisió. 10- A l’efecte de la present part II, es consideren "proves serològiques" les proves de seroaglutinació, de l’antigen brucel·lar tamponat, de fixació del complement, de plasmoaglutinació, de l’anella efectuada amb plasma, de microaglutinació o la prova ELISA efectuada amb sang individual, de conformitat amb l’annex VII.3. A l’efecte de la present part, s’accepta també tota prova de diagnòstic autoritzada d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i descrita en l’annex VII.3. Per "prova de la llet" s’entén la prova de l’anella (Ring Test) de la llet o una prova ELISA de la llet d’acord amb l’annex VII.3. Annex VII.2 Normes de fabricació i ús de les tuberculines 1- Les tuberculinitzacions controlades oficialment s’han d’efectuar per mitjà de tuberculines PPD o HCSM. 2- 2.- Les normes de fabricació aplicades per al control de les tuberculines bovines PPD i HCSM han d’establir-se en unitats comunitàries de tuberculina (UCT), basant-se en proves biològiques efectuades amb la tuberculina patró comunitària apropiada. 3- Per al control de les tuberculines aviars, les normes de fabricació han d’establir-se en unitats internacionals després de la prova biològica respecte del patró CEE per a la tuberculina PPD aviar. 4- L’Instituut Voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO) Leystad, Països Baixos, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina PPD bovina. 5- L’Institut Pasteur, París, França, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina HCSM bovina. 6- El Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Regne Unit, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina aviar. 7- Les tuberculines bovines han de preparar-se amb una de les soques Mycobacterium bovis citats a continuació:
a) AN5;
b) Vallee. 8- Les tuberculines aviars han de preparar-se amb una del les soques Mycobacterium avium indicats a continuació:
a) D 4 ER;
b) TB 56. 9- El pH de les tuberculines ha de situar-se entre el 6,5 i el 7,5. 10- Ha d’establir-se, a satisfacció de l’institut estatal responsable del control oficial de la tuberculina, que els agents conservadors específicament antimicrobians i altres substàncies que puguin haver estat afegides a la tuberculina no alterin la innocuïtat ni l’eficàcia del producte. Les concentracions màximes autoritzades per al fenol i el glicerol són les següents:
a) Fenol: 0,5% M/v;
b) Glicerol: 10% v/v. 11- Sempre que hagin estat conservades a recer de la llum a una temperatura inclosa entre 2 i 8 graus centígrads, les tuberculines es poden utilitzar fins al final dels períodes següents un cop l’última prova d’activitat hagi resultat satisfactòria:
a) tuberculines líquides PPD: 2 anys, tuberculines liofilitzades ppd: 8 anys;
b) tuberculines HCSM diluïdes: 2 anys. 12- Els instituts estatals nomenats a continuació s’encarregaran del control oficial de les tuberculines al seu país respectiu:
a) Alemanya: Paul-Ehrlich Institut, Frankfurt am Main;
b) Bèlgica: Institut d'Hygiene et Epidemiologíe, Rue J. Wytsman 14, 1050 Brussel·les;
c) França: Laboratoire National des Médicaments Vétérinaires, Fougères;
d) Gran Ducat de Luxemburg: institut del país subministrador;
e) Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;
f) Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;
g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;
h) Irlanda: institut del país subministrador;
i) Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge;
j) Grècia: Nomo.
k) Espanya: Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Granada;
l) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;
m) Àustria: Bundesanstalt für Dierseuchenbekämpfung, Mödling;
n) Finlàndia: Central Veterinary Laboratory, Weybridge;
o) Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;
p) Principat d’Andorra: institut del país subministrador. 13- El control oficial ha d’efectuar-se en cada un dels lots de tuberculines col·locats en flascons i preparats per ser usats. 14- El control de les tuberculines ha d’efectuar-se per mètodes biològics i químics. 15- Les tuberculines han de ser estèrils. Les proves d’esterilitat es realitzen segons les disposicions de la farmacopea europea. 16- S’ha de comprovar l’absència de toxicitat i de propietats irritants segons les disposicions de la farmacopea europea. 17- Les tuberculines han de sotmetre’s a una anàlisi química que permeti determinar la concentració de glicerol i de fenol així com la concentració de qualsevol altre agent conservador que s’hi hagi pogut afegir. 18- Ha d’efectuar-se una prova de no sensibilització a la tuberculina segons les especificacions de la farmacopea europea. 19- L’activitat de les tuberculines ha d’apreciar-se per mètodes biològics. Aquests mètodes han d’utilitzar-se per a les tuberculines HCSM i PPD; es basen en una comparació entre les tuberculines patró i les tuberculines que s’han d’experimentar. 20- El contingut de proteïna de la tuberculina PPD ha d’apreciar-se pel mètode de Kjeldahl. El factor de conversió del nitrogen en tuberculoproteïna serà de 6,25. 21- El patró CEE de la tuberculina bovina HCSM ha de tenir una activitat de 65.000 ud comunitàries provisionals per ml i ha d’anar presentat en ampolles de 5 ml. 22- El patró CEE de la tuberculina bovina PPD té una activitat de 50.000 ud comunitàries de tuberculina (UCT) per mg de PPD i es presenta en estat liofilitzat, en ampolles que continguin 1,8 mg de PPD, és a dir, que 0,00002 mg de PPD tenen una activitat igual a 1 ud comunitària de tuberculina. 23- El patró CEE de la tuberculina aviar PPD ha de tenir una activitat de 50.000 ud internacionals (UI) por mg de matèria seca del derivat proteic purificat i es presentarà en estat liofilitzat en ampolles que continguin 10 mg de PPD més 26,3 mg de sals, és a dir, que 0,0000726 mg de patró tindran una activitat igual a 1 ud internacional. 24- Les tuberculines sotmeses pels fabricants al control dels instituts estatals citats en el punt 12 en primer lloc han de passar un control de l’activitat que comporta un assaig biològic efectuat en relació amb els estàndards apropiats que s’indiquen en els punts 2 i 3. 25-
a) Control d’activitat en conillets d’índies. S’han d’utilitzar conillets d’índies albins el pes dels quals estigui entre 400 i 600 g. Aquests conillets d’índies han d’estar sans en el moment de la injecció de la tuberculina. El nombre de conillets d’índies que s’utilitzi per cada prova no ha de ser inferior a
8. La prova no ha de realitzar-se abans que hagi passat un mes des de la sensibilització. aa) Per experimentar les tuberculines bovines, els conillets d’índies s’han de sensibilitzar segons un dels mètodes següents: 1) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, morts per calor, en un adjuvant oliós. 2) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, vius, en una emulsió fisiològica salina. 3) Injecció de vacuna BCG. ab) Per experimentar les tuberculines aviars, la sensibilització dels conillets d’índies ha de fer-se mitjançant una injecció de 2 mg de bacils tuberculosos morts per calor, de tipus aviar, en suspensió en 0,5 ml aproximadament de parafina líquida estèril o mitjançant la injecció de bacils tuberculosos vius de tipus aviar en emulsió fisiològica salina. Amb aquest objecte, és convenient utilitzar una soca de tipus aviar D 4. ac) Cada tuberculina que s’hagi de controlar, s’ha d’experimentar amb referència a la tuberculina patró apropiada mitjançant una injecció intradèrmica, en grups de conillets d’índies convenientment sensibilitzats. Els flancs dels conillets d’índies s’han de rasurar. La prova ha de consistir en una comparació entre les reaccions provocades per una sèrie d’injeccions intercutànies de dosis de 0,2 ml com a màxim, de dilucions de tuberculina patró en solució isotònica salina tamponada que contingui 0,0005% de Tween 80 i per una sèrie corresponent d’injeccions de la tuberculina que hagi d’experimentar-se. Les dilucions s’han de distribuir en sèries geomètriques i s’han d’injectar als conillets d’índies segons un quadrat llatí aleatori (4 punts a cada costat, en una prova de 8 punts). Els diàmetres de les reaccions a cada punt han de ser mesurats i anotats passades de 24 a 48 hores. Per cada mostra de tuberculina de prova ha de fer-se una estimació de la seva activitat relativa respecte del patró corresponent i dels seus límits de fiabilitat mitjançant mètodes estadístics, utilitzant els diàmetres de les reaccions i els logaritmes de les dosis com els metàmetres. La tuberculina bovina de prova és acceptable si la seva activitat estimada garanteix per dosis bovines 2.000 ud comunitàries de tuberculina (+/- 25%) en els bovins. L’activitat de cada tuberculina ha d’expressar-se, segons els casos, en unitats comunitàries de tuberculina o en unitats internacionals per ml.
b) Control d’activitats en bovins Pot efectuar-se un control periòdic de l’activitat de les tuberculines bovines en animals infectats de tuberculosi, naturalment o artificialment. Aquests controls d’activitat en els grups de bovins tuberculosos, han d’incloure una injecció intradèrmica (en 4 o 6 punts) de la tuberculina que hagi d’experimentar-se; s’han de portar a terme per referència al patró adequat i l’activitat de la tuberculina s’ha d’avaluar mitjançant mètodes estadístics com la prova amb els conillets d’índies. 26- L’etiquetatge dels recipients i dels envasos de tuberculina ha de respondre a les condicions següents: L’etiqueta del recipient i l’etiqueta de l’envàs han d’indicar: - el nom del preparat, - en el cas de preparats líquids el volum total del recipient, - el nombre d’unitats comunitàries i internacionals por ml o mg, - el nom del fabricant, - el número del lot, - la natura i la quantitat de líquid de reconstitució per als preparats liofilitzats. L’etiqueta del recipient o l’etiqueta de l’envàs ha d’indicar: - la data de caducitat, - les condicions de conservació, - la denominació i, si és possible, la proporció de cada substància afegida, - el tipus de bacil utilitzat per a la preparació de la tuberculina. 27- Els laboratoris comunitaris designats s’encarreguen de l’examen complementari de les tuberculines utilitzades normalment sobre el terreny en els estats membres i en el Principat d’Andorra per garantir que l’activitat de cada una d’aquestes tuberculines és apropiada, tenint compte de la tuberculina patró comunitària adequada. Aquestes anàlisis han d’efectuar-se en bovins tuberculosos, en conillets d’índies convenientment sensibilitzats i mitjançant proves químiques apropiades. 28- Es consideren intradermotuberculinitzacions oficials:
a) La intradermotuberculinització senzilla, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina;
b) La intradermotuberculinització de comparació, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina i una sola injecció de tuberculina aviar, administrada simultàniament. 29- La dosi de tuberculina injectada ha de ser: 1) 2.000 UCT com a mínim de tuberculina bovina; 2) 2.000 UI com a mínim de tuberculina aviar W
15. El volum de cada injecció no pot sobrepassar els 0,2 ml. 30- Les tuberculinitzacions han d’efectuar-se per injecció de la tuberculina o de les tuberculines a la pell del coll. Els punts d’injecció estan situats al límit entre el terç anterior i el terç mitjà del coll. Si s’injecta al mateix animal tuberculina aviar i bovina a la vegada, el punt d’injecció de la tuberculina aviar ha d’estar situat a uns 10 cm de l’extrem superior del coll i el de la tuberculina bovina a uns 12,5 cm per sota d’una línia més o menys paral·lela a la línia de l’espatlla o en diferents costats del coll; als animals joves en els quals no sigui possible separar suficientment els punts d’injecció en un mateix costat del coll, se’ls ha d’administrar una injecció a cada costat del coll en punts idèntics al centre del terç mitjà del coll. 31- La tècnica de la tuberculinització i la interpretació de les reacciones són les següents:
a) Tècnica: Els punts d’injecció es rasuren i netegen. S’agafa entre l’índex i el polze un plec de la pell per cada zona rasurada, es mesura amb un cutímetre i s’anota el resultat. S’introdueix obliquament a les capes més profundes de la pell una petita agulla estèril, amb l’extrem bisellat a la part externa, unida a una xeringa graduada que contingui tuberculina,. S’injecta a continuació la dosi de tuberculina. La injecció correctament administrada provoca, si es palpa, un petit bony de la mida d’un pèsol a cada punt d’injecció. L’espessor del plec de pell a cada punt d’injecció es torna a mesurar 72 hores després de la injecció i s’anota.
b) Interpretació de les reaccions: La interpretació de les reaccions es basa en l’observació clínica i el creixement o creixements de l’espessor del plec de pell, en els punts d’injecció, anotats 72 hores després de la injecció de les tuberculines. ba) Reacció negativa: Només s’observa una inflor limitada, amb un creixement màxim de 2 ml d’espessor del plec de la pell, sense senyals clínics com l’edema difús o estès, exsudació, necrosi, dolor o reacció inflamatòria dels conductes limfàtics de la regió o dels ganglis. bb) Reacció dubtosa: No s’observa cap dels senyals clínics indicats a la lletra ba) però l’augment de l’espessor del plec de la pell és superior a 2 mm i inferior a 4 mm. bc) Reacció positiva: S’observen els senyals clínics indicats a la lletra ba) o un augment de l’espessor del plec de la pell de 4 mm o més en el lloc d’injecció. 32- La interpretació de les intradermotuberculinitzacions oficials és la següent:
a) Intradermotuberculinització senzilla: - Positiva: Reacció com la descrita a la lletra bc) de l’apartat 31. - Dubtosa: Reacció com la descrita a la lletra bb) de l’apartat 31. - Negativa: Reacció com la descrita a la lletra ba) de l’apartat 31. Els animals en què la intrademotuberculinització senzilla ha donat resultats dubtosos se sotmeten a una altra tuberculinització després d’un termini mínim de 42 dies. Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius es consideren positius. Els animals en els quals la intradermotuberculinització senzilla tingui un resultat positiu, poden sotmetre’s a una intradermotuberculinització de comparació.
b) Intradermotuberculinització de comparació per a la determinació i el manteniment de la qualificació d’explotació oficialment indemne de tuberculosi: - Positiva: Reacció bovina superior en més de 4 mm a la reacció aviar o presència de senyals clínics. - Dubtosa: Reacció bovina positiva o dubtosa, superior en 1 a 4 mm a la reacció aviar, i absència de senyals clínics. - Negativa: Reacció bovina negativa o reacció bovina positiva o dubtosa però igual o inferior a una reacció aviar positiva o dubtosa i absència de senyals clínics en els dos casos. Els animals en els quals la intradermotuberculinització de comparació hagin donat resultats dubtosos, han de sotmetre’s a l’altra tuberculinització transcorregut un termini mínim de 42 dies. Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius, es consideren positius.
c) L’estatus d’explotació oficialment indemne de tuberculosi pot ser suspès i els animals que en procedeixin no poden ser admesos en el comerç comunitari ni, per tant, al Principat d’Andorra, fins que l’estatus dels animals següents hagi estat determinat: 1) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització senzilla. 2) Animals que hagin estat considerats positius a la intradermotuberculinització senzilla, però que hagin de sotmetre’s de nou a una prova per intradermotuberculinització de comparació. 3) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització de comparació.
d) Quan la legislació vigent exigeixi que els animals siguin sotmesos a una intradermotuberculinització abans de la seva circulació, la prova s’interpreta de forma que cap animal que mostri un augment de l’espessor del plec de la pell de més de 2 mm o senyals clínics pugui ser admès per al comerç comunitari. Annex VII.3 Proves oficial de detecció de la brucel·losi A. Seroaglutinació
1. El sèrum aglutinant patró ha d’ajustar-se al sèrum patró preparat pel Veterinary Laboratory de Weybridge, Surrey (Regne Unit). L’ampolla ha de contenir 1.000 UI aglutinants procedents de la liofilització d’1 ml de sèrum boví.
2. El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.
3. L’índex de les aglutines brucel·lars d’un sèrum s’expressa en unitats internacionals per ml (per exemple: sèrum X = 80 UI por ml).
4. La lectura de la seroaglutinació lenta en tubs ha de fer-se al 50% o al 75% de l’aglutinació, i l’antigen utilitzat ha estat utilitzat en condicions idèntiques en relació amb el sèrum patró.
5. La capacitat d’aglutinació dels diversos antígens respecte del sèrum patró ha d’estar inclosa en els límits següents: - Si la lectura es fes al 50% entre el 1/600 i el 1/1000; - Si la lectura es fes al 75% entre el 1/500 i 1 1/750.
6. Per a la preparació de l’antigen destinat a la seroaglutinació en tubs (mètode lent) han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 i USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent.
7. Els mètodes de cultiu utilitzats tant per conservar la soca al laboratori com per a la producció de l’antigen, han d’escollir-se de tal manera que no afavoreixin la dissociació bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el medi de gelosa de patata.
8. L’emulsió bacteriana ha de fer-se amb solució salina fisiològica (NaCl 8,5 por 1000) Fènic al 0,5%. No ha d’emprar-se formol.
9. Els instituts oficials indicats a continuació són responsables del control oficial dels antígens:
a) Alemanya: Bundesgesundheitsamt, Berlín;
b) Bèlgica: Institut National des Recherches Veterinaires, Brussel·les;
c) França: Laboratoire Central de Recherches Vétérinaires, Alfort;
d) Gran Ducat de Luxemburg: institut del país proveïdor;
e) Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;
f) Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;
g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;
h) Irlanda: Veterinary Researchs Laboratory, Department of Agriculture and Food, Dublín;
i) Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Anglaterra; Irlanda del Nord: Veterinary Researchs Laboratory, Stormont, Belfast;
j) Grècia: ????????????????????????????????????? ????????????????????? ????????????? ??????????
k) Espanya: Centro Nacional de Brucelosis; Laboratorio de Sanidad i Producción animal de Santa Fe, Granada;
l) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;
m) Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchendekämpfung, Mödling;
n) Finlàndia: Eläinlääkintä - Ja Elintarvikelaitos, Helsinki- Hanstalten för Veterinärmedicin och Livsmedel Helsingfors;
o) Suècia: Statens Veterinärmedicinskaa Anstalt, Uppsala;
p) Principat d’Andorra: institut del país proveïdor.
10. Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’hagi d’utilitzar.
11. Per efectuar una seroaglutinació s’han de preparar almenys tres dilucions per cada sèrum. Les dilucions del sèrum sospitós es realitzen de tal manera que la lectura de la reacció al límit d’infecció es faci en el tub mitjà. En cas de reacció positiva en aquest tub, el sèrum sospitós ha de contenir almenys 30 UI aglutinants per ml. B. Prova de fixació del complement.
1. El sèrum patró ha de coincidir amb el que s’inclou en l’apartat 1 de la part A del present annex. A part del seu contingut en unitats internacionals aglutinants, 1 ml de sèrum boví liofilitzat ha de contenir 1000 ud sensibilitzants, que fixen el complement. Aquestes unitats s’anomenen Unitats Sensibilitzants CEE.
2. El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.
3. L’índex d’anticossos que fixen el complement d’un sèrum s’expressa en unitats sensibilitzants CEE (per exemple: sèrum X = 60 ud sensibilitzants CEE per ml).
4. Un sèrum que contingui 20 o més ud sensibilitzants CEE per ml (és a dir, una activitat igual al 20%o de la del sèrum patró) ha de considerar-se positiu.
5. Els sèrums han d’inactivar-se de la manera següent:
a) Sèrum boví: Entre 56 i 60 graus centígrads de 30 a 50 min.
b) Sèrum porcí: 60 graus centígrads de 30 a 50 min.
6. Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119. L’antigen consisteix en una suspensió bacteriana en sèrum fisiològic al 0,85% o en una solució de càrrega Veronal.
7. En realitzar la prova de reacció s’usa una dosi de complement superior a la mínima necessària per aconseguir una emòlisi completa.
8. En realitzar la prova de fixació del complement, han d’efectuar-se els controls següents cada vegada:
a) Control de l’efecte anticomplementari del sèrum;
b) control de l’antigen;
c) control dels hematies sensibilitzats;
d) control del complement;
e) control de la sensibilitat al principi de la reacció, mitjançant un sèrum positiu;
f) control de l’especificitat de la reacció, mitjançant un sèrum negatiu.
9. La supervisió i el control oficial dels sèrums i antígens patró corresponen als organismes enumerats a la llista de l’apartat 9 de la part A del present annex.
10. Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’ha d’utilitzar. C. Prova de l’anella (Ring Test):
1. La prova de l’anella ha d’aplicar-se al contingut de totes les lleteres o de tots els tancs de llet de l’explotació.
2. L’antigen que s’utilitzi ha de procedir d’un dels instituts enumerats a les lletres
a) a
j) de l’apartat 9 de la part A. És aconsellable que els antígens es contrastin d’acord amb les recomanacions de l’OMS i de la FAO.
3. L’antigen només pot marcar-se amb hematoxilina o tetrazolium; s’usa preferentment hematoxilina.
4. Si no s’empren conservants, la prova de reacció ha de realitzar-se entre 18 i 24 hores després de munyir la vaca. Si la llet s’ha de sotmetre a proves després de transcorregudes 24 hores, s’usa un conservant, que pot ser formalina o clorur mercúric. En cas que s’utilitzi un d’aquests conservants, la prova ha d’efectuar-se en els 14 dies següents a la presa de la mostra. La formalina pot afegir-se fins a donar una concentració final de 0,2% a la mostra de llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de formalina ha de ser, com a mínim, de 10 a
1. En lloc de formalina, també pot utilitzar-se una solució de clorur mercúric fins a donar una concentració final de 0,2% a la llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de clorur mercúric ha de ser de 10 a 1.
5. La reacció s’aconsegueix segons un d’aquests mètodes: - En una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegir 0,03 mm d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 8 mm al qual s’han d’haver afegit 0,08 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet de 2 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats.
6. La mescla de llet i antigen s’ha d’incubar a 37 graus centígrads durant un mínim de 45 minuts i un màxim de
60. La prova s’ha d’avaluar en els 15 minuts a la sortida de la incubadora.
7. La reacció s’ha d’avaluar d’acord amb els criteris següents:
a) Reacció negativa: llet acolorida, nata incolora;
b) Reacció positiva: llet i nata de color idèntic o llet incolora i nata acolorida. D. Prova de l’antigen brucel·lar tamponat: Aquesta prova ha de realitzar-se segons un dels mètodes següents:
a) Mètode manual: 1- El sèrum patró ha de ser un segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, subministrat pel Veterinary Laboratory Agency, Addleston, Weybridge, Regne Unit. 2- L’antigen es prepara sense referència a la concentració cel·lular, però la seva sensibilitat ha de valorar-se en relació amb el segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, de manera que l’antigen produeixi una reacció positiva amb una dilució de sèrum de 1:47,5 i una reacció negativa amb una dilució de 1:55. 3- L’antigen se suspèn en un diluent d’antigen brucel·lar tamponat amb un pH de 3,65 +/- 0,5 i es pot haver marcat amb tinta rosa bengala. 4- Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent. 5- Els mitjans de cultiu utilitzats tant per conservar el soca en el laboratori com per a la producció de l’antigen han d’elegir-se de tal manera que no afavoreixin la dissolució bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el mitjà de gelosa de patata o mètodes de cultiu continu. 6- L’antigen es prova amb 8 sèrums liofilitzats per procediment frigorífic identificats com a positius i negatius. 7- El control i la supervisió oficials del sèrum patró i de l’antigen correspon als organismes oficials enumerats en l’apartat 9 de la part A. 8- L’antigen se subministra llest per utilitzar-lo. 9- La prova de l’antigen brucel·lar tamponat es realitza segons el procediment següent:
a) Es col·loca una gota (0,03 ml) d’antigen juntament amb la gota (0,03 ml) de sèrum en una placa blanca;
b) es mescla amb una vareta, primer en línia recta i després en un cercle d’un diàmetre aproximat entre 10 i 12 mm;
c) es mou la placa en vaivé durant 4 minuts (aproximadament 30 vegades per minut);
d) la lectura ha d’efectuar-se amb bona llum; si no s’observa aglutinació, la prova es considera negativa; qualsevol grau d’aglutinació es considera com un resultat positiu, tret que s’hagi produït una dessecació excessiva entorn dels extrems.
b) Mètode automàtic: Aquest mètode ha de presentar, com a mínim, la mateixa sensibilitat i fiabilitat que el manual. E. Prova de l’anella (Ring Test) realitzada amb plasma.
a) Obtenció del plasma: El tub de sang, la coagulació del qual s’ha d’haver inhibit mitjançant l’acció d’EDTA, se centrifuga durant 3 min a 3000 revolucions per minut i a continuació es manté a 37 graus centígrads entre 12 i 24 hores.
b) Avaluació: Es posen en un tub de 0,2 ml de plasma estabilitzat amb 1 ml de llet crua. Després de la mescla, s’afegeix una gota (0,05 ml) d’antigen ABR i es mescla tot. L’antigen ha de valorar-se respecte d’un antigen patró subministrat per l’organisme inclòs a la lletra
a) de l’apartat 9 de la part A. Després d’un període d’incubació de 45 minuts a 37 graus centígrads, s’efectua una lectura en els 15 min següents. El resultat es considera positiu si el color de l’anella és el mateix o més obscur que el de la columna de llet. F. Aglutinació del plasma. El plasma obtingut de conformitat amb la lletra
a) de la part E pot usar-se immediatament després de la centrifugació, sense necessitat de procedir a una estabilització tèrmica. Es mesclen 0,05 ml de plasma amb 1 ml d’antigen per a una seroaglutinació al 50%, cosa que correspon a una dilució de 1:20 en el cas de la seroaglutinació. S’efectua una lectura després de 18 a 24 hores d’incubació a 37 graus centígrads. Es considera positiva una aglutinació igual o superior al 50%. G. Prova de microaglutinació. 1- Els diluents han d’estar constituïts per una solució salina fisiològica al 0,85% amb fenol al 0,5%. 2- L’antigen es prepara segons el procediment descrit en els apartats 6, 7 i 8 de la part A i es titula tal com s’indica a l’apartat 5 de la part A. En el moment en què s’usi l’antigen s’afegeix safranina de 0 a 0,02% (dilució final). 3- El sèrum patró és el que s’indica en l’apartat 1 de la part A. 4- El subministrament del sèrum patró correspon al Bundesgesundheitsamt de Berlín. 5- La prova de microaglutinació es realitza en plaques amb gerres de fons cònic d’un volum de 0,250 ml. Es du a terme segons el següent procediment:
a) Predilució del sèrum: A cada gerra s’inclouen 0,075 ml de diluent, s’afegeix 0,05 ml de cada sèrum. Les mescles s’agiten durant 30 segons.
b) Dilució gradual del sèrum: Es preparen almenys tres dilucions de cada sèrum, i per això s’agafen de les predilucions (1:2,5) 0,025 ml de cada sèrum i es traslladen a una gerra que contingui 0,025 ml de diluent. D’aquesta manera, la primera dilució té una concentració de 1:5 i les següents s’efectuen per duplicació.
c) Addició d’antigen: S’afegeix 0,025 ml d’antigen a cada gerra amb les diferents dilucions de sèrum. Després de remenar-ho durant 30 segons, es tapen les plaques amb les seves tapes respectives i es mantenen a 37 graus centígrads durant 20 a 24 hores en un ambient humit.
d) Lectura dels resultats: S’avalua la sedimentació de l’antigen examinant el fons de cada gerra reflectit en un mirall còncau col·locat per sobre. Si la reacció és negativa, l’antigen forma un sediment en forma de botó compacte de color vermell intens amb extrems clars. Si la reacció és positiva, es forma un tel difús i homogeni de color rosa. Els diferents percentatges d’aglutinació es determinen per comparació amb proves d’antígens que indiquin aglutinacions de 0,25, 50, 75 i 100%. El títol de cada sèrum s’expressa en unitats internacionals aglutinants per ml. S’inclouen a la prova controls de sèrum positiu i negatiu diluït de manera que continguin 30 UI aglutinants per ml. H. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la brucel·losi bovina. 1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:
a) microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;
b) l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense l’ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals;
c) el líquid biològic que s’hagi d’examinar;
d) un control positiu i negatiu;
e) el conjugat;
f) un substrat adaptat als enzims utilitzats;
g) si escau, una solució d’obturació;
h) solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;
i) un sistema de lectura apropiat al substrat utilitzat. 2- Normalització i sensibilitat de la prova: 1) Las mostres de llet a granel es consideren negatives quan donen reacció inferior al 50% de la que ofereixi una dilució d’1 en 10.000 del segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en llet negativa. 2) Les mostres de sèrum per separat es consideren negatives quan donen una reacció inferior al 10% de la que ofereix una dilució d’1 en 200 de segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en solució salina o qualsevol altra dilució reconeguda, segons el procediment establert en el subgrup del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra. Els patrons de la prova ELISA per a la detecció de brucel·losi són els que s’indiquen en els apartats 1 i 2 de la part A (han d’utilitzar-se a les dilucions que s’indiquen a l’etiqueta). 3) Condicions d’utilització de la prova ELISA per a la detecció de la brucel·losi bovina: El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o de sèrum presa de la llet recollida en una explotació on almenys el 30% de les vaques lleteres estiguin en període de lactació. Quan s’utilitzi aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixin la correspondència entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixi la llet i el sèrum que s’usen. Annex VII.4 Estatus sanitari i proves oficials de detecció de la leucosi enzoòtica bovina CAPÍTOL I Ramats, territori del Principat d’Andorra i dels estats membres i regions oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina A. Un ramat es considera oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
i) No s’hi han donat proves clíniques ni derivades dels resultats de proves de laboratori de cap cas de leucosi enzoòtica bovina ni s’ha confirmat cap cas d’aquesta malaltia en els últims dos anys, i ii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat han donat resultat negatiu en dues proves efectuades durant els 12 mesos anteriors de conformitat amb el present annex, amb un interval mínim de 4 mesos, o iii) compleixen els requisits de l’incís
i) i estan situats en un estat membre o en una part del territori d’un estat membre, o en el territori del Principat d’Andorra, oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina. B. Un ramat conserva el seu estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
i) segueix complint-se la condició de l’incís
i) de la part A, ii) els animals que s’hi introdueixen procedeixen d’un altre ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina, iii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat segueixen donant reacció negativa a una prova realitzada de conformitat amb el capítol II a intervals de 3 anys, iv) els animals introduïts en un ramat i originaris d’un tercer país s’han importat de conformitat amb el que disposa en el títol II. C. L’estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina se suspèn en cas que no es compleixin les condicions de la part B, o si com a resultat d’una prova de laboratori o per raons clíniques se sospita que un o més bovins pateixen de leucosi enzoòtica bovina i els animals sospitosos són sacrificats immediatament. D. L’estatus queda suspès fins que es compleixin els requisits següents: 1) Si un sol animal d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina ha donat reacció positiva en una de les proves a les quals es refereix el capítol II, o se sospita l’existència d’infecció d’un animal en un ramat:
i) L’animal que hagi donat reacció positiva i, si es tracta d’una vaca, el seu vedell, ha de sortir del ramat per ser sacrificat sota el control de les autoritats veterinàries; ii) tots els animals del ramat de més de 12 mesos d’edat han d’haver donat reacció negativa a dues proves serològiques (amb un interval de 4 mesos com a mínim i de menys de 12 mesos) realitzades d’acord amb el capítol II almenys 3 mesos després de la sortida del ramat de l’animal que hagi reaccionat positivament, i de la seva descendència; iii) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat s’han sotmès a les mesures previstes a l’incís ii). Això no obstant, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2. 2) Si diversos animals d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina donen reacció positiva en una de les proves mencionades en el capítol II, o se sospita que més d’un animal d’un ramat està infectat:
i) tots els animals que hagin donat reacció positiva i, si es tracta de vaques, els seus vedells, han de sortir de l’explotació per ser sacrificats sota el control de les autoritats veterinàries; ii) tots els animals de més de 12 mesos d’edat han de donar reacció negativa a dues proves realitzades d’acord amb el capítol II amb un interval de 4 mesos com a mínim i 12 mesos com a màxim; iii) tota la resta d’animals, després de la seva identificació, es queden a l’explotació fins que tinguin més de 24 mesos d’edat i hagin estat sotmesos a proves de conformitat amb el capítol II, després d’haver superat aquesta edat, excepte quan l’autoritat competent permeti que aquests animals siguin enviats directament al sacrifici sota supervisió oficial; iv) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat han estat sotmesos a les mesures previstes a l’incís ii). No obstant això, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt
2. E. De conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari, el Principat d’Andorra, un estat membre o una part del territori d’un estat membre pot considerar-se oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
a) S’han complert totes les condicions de la part A i almenys el 99,8% dels ramats bovins estan oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina; o
b) No s’ha confirmat cap cas de leucosi enzoòtica bovina al Principat d’Andorra a l’estat membre o la part del territori de l’estat membre en els tres últims anys i ha de notificar- se obligatòriament la presència de tumors sospitosos de provenir de leucosi enzoòtica bovina, havent-se investigat la causa i quan es tracti d’un estat membre a, o del Principat d’Andorra, tots els animals de més de 24 mesos d’edat d’almenys el 10% dels ramats, escollits a l’atzar, han estat sotmesos a proves amb resultats negatius de conformitat amb el capítol II en els 24 mesos anteriors, o si es tracta d’una part d’un territori d’un estat membre, tots els animals de més de 24 mesos d’edat han estat sotmesos a una prova d’acord amb el capítol II en els 24 mesos anteriors amb resultats negatius; o
c) qualsevol altre mètode de mostra, amb un índex de fiabilitat del 99%, està infectat menys d’un 0,2% dels ramats. F. El Principat d’Andorra, un estat membre o una part d’un territori d’un estat membre, conserven el seu estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:
a) Tots els animals sacrificats en el territori del Principat d’Andorra o en un estat membre o part d’aquest, se sotmeten a exàmens post mortem oficials als quals s’envien tots els tumors que puguin deure’s al virus de la leucosi enzoòtica bovina per ser examinats en un laboratori;
b) El Principat d’Andorra, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari o els estats membres de conformitat amb els sistemes establerts per la legislació comunitària, informen la Comissió de tots els casos de leucosi enzoòtica bovina que sorgeixin a la regió;
c) Tots els animals que donin resultats positius en una de les proves a les quals es refereix el capítol II són sacrificats i els seus ramats queden subjectes a restriccions fins que es restableixi el seu estatus d’acord amb la part D,
d) Tots els animals de més de 2 anys d’edat han estat sotmesos a proves, ja sigui un cop en els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus de conformitat amb el capítol II o durant els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus d’acord amb qualsevol altre procediment que demostri amb un grau de fiabilitat del 99% que menys del 0,2% dels ramats han estat infectats. No obstant això, en cas que no s’hagi registrat cap cas de leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat d’Andorra, o en qualsevol altre estat membre, o una part d’aquest, en una proporció d’un ramat de cada 10.000 durant almenys 3 anys, pot decidir-se, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, reduir les proves serològiques ordinàries sempre que tots els bovins de més de 12 mesos d’edat en almenys l’1% dels ramats, seleccionats a l’atzar cada any, hagin estat sotmesos a una prova realitzada segons el que disposa el capítol II. G. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o una part del territori d’aquest, se suspèn, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari si, com a resultat d’investigacions realitzades de conformitat amb la part F, existeixen proves que denoten un canvi significatiu en la situació de la leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat, o en el d’un estat membre o part del territori d’un estat membre que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina pot recuperar-se de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari quan es compleixin els requisits establerts en aquest procediment. CAPÍTOL II Proves per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina La detecció de la leucosi enzoòtica bovina es realitza mitjançant la prova d’immunodifusió, en les condicions descrites a les parts A i B, o mitjançant la prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) en les condicions descrites a la part C. El mètode d’immunodifusió només s’aplica a les proves individuals. En el cas que es qüestionin justificadament els resultats de les proves, es du a terme una prova d’immunodifusió com a control complementari. A. Proves d’immunodifusió en plaques d’agar. 1- L’antigen que hagi d’utilitzar-se en aquesta prova ha de contenir glicoproteïnes del virus de la leucosi bovina. L’antigen ha d’estar contrastat en relació amb un sèrum patró (sèrum EI) subministrat pel Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen. 2- Els instituts estatals designats a continuació han d’encarregar-se de contrastar l’antigen patró de treball del laboratori en relació amb el sèrum del patró oficial CEE (sèrum EI), subministrat per l’Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.
a) Alemanya: Bundesforschungsanstalt für viruskrankheiten der Tiere, Tuvingen;
b) Bèlgica: Institut National de Recherches Vétérinaires, Bruxelles;
c) França: Laboratoire National de Pathologie Bovine, Lyon;
d) Gran Ducat de Luxemburg:
e) Itàlia: Istituto Zooprofilácttico Sperimentale, Peruggia;
f) Països Baixos: Centraal Diergeneeskundig Instituut, Rotterdam;
g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;
h) Irlanda: Veterinari Research Laboratory, Abbotstown, Dublin;
i) Regne Unit:
1. Gran Bretanya: Veterinari Laboratory Agency, Addlestone Weybridge, Anglaterra;
2. Irlanda del Nord: Veterinary Research Laboratory, Stormont, Belfast;
j) Espanya: Subdirección General de Sanidad Animal Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Algete, Madrid;
k) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;
l) Grècia: ????????????????????????????????????? ????????????????????? ????????????? ??????????
m) Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchenbekämpfung, Mödling;
n) Finlàndia: Eläinlääkintä-ja elintarvikelaitos, Helsinki/Anstalten För Veterinämedicin Och Livsmedel, Helsingfors;
o) Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;
p) Principat d’Andorra: l’institut del país d’importació. 3- Els antígens patró utilitzats en el laboratori han de ser presentats, com a mínim un cop l’any, en els laboratoris comunitaris de referència enumerats en l’apartat 2, per sotmetre’ls a prova en relació amb el sèrum patró CEE. Independentment d’aquesta valoració, l’antigen utilitzat pot ser controlat segons el que disposa la part B. 4- La prova ha d’aplicar els reactius següents:
a) antigen: L’antigen ha de contenir glicoproteïnes específiques del virus de la leucosi enzoòtica bovina que hagi contrastat respecte del sèrum oficial CEE;
b) el sèrum que s’ha de sotmetre al test;
c) un sèrum de control positiu conegut;
d) gelosa: 0,8% agar, 8,5% NaCl, Tampó Tris 0,05 M, pH 7,2; Han d’introduir-se 15 ml d’aquesta gelosa en una placa de Petri de 85 ml de diàmetre, cosa que dóna una profunditat de 2,6 ml de gelosa. 5- S’ha de fer una xarxa experimental de 7 cavitats exemptes d’humitat mitjançant perforació de la gelosa fins al fons de la placa. Aquesta xarxa consisteix en una cavitat central al voltant de la qual s’ordenen sis cavitats perifèriques disposades en cercle. Diàmetre de la cavitat central: 4 mm; Diàmetre de les cavitats perifèriques: 6 mm; Distància entre la cavitat central i les perifèriques: 3 mm. 6- S’ha d’omplir d’antigen patró la cavitat central. Les cavitats perifèriques 1 i 4 s’omplen amb el sèrum positiu conegut i les cavitats 2, 3, 5 i 6 amb els sèrums que s’han de sotmetre al test. Les cavitats han d’omplir-se fins a la desaparició del menisc. 7- Les quantitats obtingudes són les següents: Antigen: 32 microlitres, Sèrum de control: 73 microlitres, Sèrum de prova: 73 microlitres. 8- La incubació dura 72 hores a temperatura ambient (20-27 ºC) en un recinte humit tancat. 9- La prova pot llegir-se 24 i 48 hores després, però no es pot obtenir cap resultat final abans que hagin transcorregut 72 hores:
a) Un sèrum de prova és positiu si forma una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si aquesta corba coincideix amb la del sèrum de control;
b) un sèrum de prova és negatiu si no dóna una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si no desvia la corba de sèrum de control;
c) la reacció no pot considerar-se concloent si:
i) el sèrum desvia la corba del sèrum de control cap a la cavitat de l’antigen del virus de la leucosi bovina sense formar una corba de precipitació visible amb l’antigen, o: ii) no és possible interpretar-la com a negativa ni com a positiva. En cas de reaccions dubtoses, pot repetir-se la prova i utilitzar sèrum concentrat. 10- Pot utilitzar-se qualsevol altra configuració o xarxa de cavitats sempre que el sèrum E4, en una dilució a 1:10 en sèrum negatiu, pugui ser detectat com a positiu. B. Mètode de valoració de l’antigen. Solucions i materials necessaris: 1- 40 ml de gelosa de 1,6% en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2 amb 8,5% de NaCl; 2- Quinze ml de un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:10 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl; 3- Quinze ml d’un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:15 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl; 4- Quatre plaques de Petri de plàstic amb un diàmetre de 85 mm.; 5- Un punxó d’un diàmetre de 4 a 6 mm.; 6- Un antigen de referència; 7- L’antigen que hagi de valorar-se; 8- Un bany d’aigua calenta (56º C). Procediment: Dissoldre la gelosa (1,6%) en el tampó Tris/HCl escalfant-la amb precaució fins a 100ºC. Col·locar en bany d’aigua a 56ºC durant una hora aproximadament. Col·locar a més la solució de sèrum de la leucosi bovina en el bany d’aigua a 56ºC. Mesclar a continuació 15 ml de la solució de gelosa a 56ºC amb els 15 ml de sèrum de la leucosi bovina (1:10), remenar-ho ràpidament i afegir-ho a dues plaques de Petri a raó de 15 ml per placa. Repetir el procediment amb sèrum de la leucosi bovina diluït a 1:5. Quan la gelosa s’hagi endurit, es practiquen els forats de la forma següent: Addició d’antígens:
i) Placa de Petri números 1 i 3: Cavitat A - antigen de referència no diluïda, Cavitat B - antigen de referència diluït a1:2, Cavitat C i E - antigen de referència, Cavitat D - antigen de prova no diluït ii) Plaques de Petri números 2 i 4: Cavitat A - antigen de prova no diluït, Cavitat B - antigen de prova diluït a 12:2, Cavitat C - antigen de prova diluït a 1:4, Cavitat D - antigen de prova diluït a 1:8 Instruccions complementàries: 1- L’experiment ha de realitzar-se amb dos graus de dilució del sèrum (1:5 i 1:10), per tal d’obtenir la precipitació òptima. 2- Si el diàmetre de precipitació és excessivament dèbil amb els dos graus de dilució, el sèrum ha de ser objecte d’una dilució suplementària. 3- Si el diàmetre de precipitació és excessiu pels dos graus de dilució i si el precipitat desapareix, s’ha d’escollir un grau més dèbil de dilució per al sèrum. 4- La concentració final de la gelosa ha d’establir-se en 0,8% i la dels sèrums en 5 i en 10% respectivament. 5- Anotar els diàmetres mesurats en el sistema coordinat següent. La dilució de treball és aquella en la qual es registri el mateix diàmetre per a l’antigen de prova que per a l’antigen de referència. C. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina. 1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:
a) microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;
b) l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals. Si l’antigen s’associa directament a la fase sòlida, totes les mostres d’assaig que donin reaccions positives han de sotmetre’s a noves proves amb l’antigen de control en el cas de la leucosi enzoòtica bovina. L’antigen de control ha de ser idèntic a l’antigen examinat, excepte en el cas dels antígens VLB (virus de la leucosi bovina). Si els anticossos captors estan associats a la fase sòlida, els anticossos només han de reaccionar davant d’antígens VLB;
c) el líquid biològic que s’hagi d’examinar;
d) els controls positius i negatius corresponents;
e) el conjugat;
f) un substrat adaptat als enzims utilitzats;
g) en cas necessari, una solució d’interrupció;
h) solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;
i) un sistema de lectura que correspongui al substrat utilitzat. 2- Normalització i sensibilització de la prova. La sensibilitat de la prova ELISA ha de ser d’un nivell com el del sèrum E-4 de positiu després de diluir-se 10 vegades (mostres de sèrum) o 250 vegades (mostres de llet) més que la dilució obtinguda a partir de mostres individuals posades en comú. En assaigs en els quals les mostres (sèrum i llet) se sotmetin a proves per separat, el sèrum E-4 diluït en una proporció d’1 a 10 (sèrum negatiu) ha de donar positiu quan se sotmeti a la prova en la mateixa dilució d’assaig utilitzada per a les proves individuals. Els instituts oficials enumerats en el punt 2 de la part A són responsables del control de la qualitat del mètode ELISA i, en particular, de determinar, en funció del títol obtingut amb el sèrum E4, el nombre de mostres que han de posar-se en comú de cada lot de productes. El laboratori veterinari nacional de Copenhaguen subministra el sèrum E4. 3- Condicions d’utilització de la prova ELISA per a detecció de la leucosi enzoòtica bovina. El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o lactosèrum presa de la llet procedent d’una explotació on almenys un 30% de les vaques estiguin en període de lactància. Quan s’utilitza aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixen la relació entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixen la llet o els sèrums que s’examinen. Annex VII.5.1 Malalties de notificació obligatòria
a) Malalties dels bovins: - Febre aftosa - Ràbia - Tuberculosi - Brucel·losi - Pleuropneumònia contagiosa bovina - Leucosi enzoòtica bovina - Carboncle bacteridià
b) Malalties dels porcins: - Ràbia - Brucel·losi - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Febre aftosa - Malaltia vesicular porcina - Carboncle bacteridià Annex VII.5.2 Malalties objecte de programes de control - Malaltia d’Aujeszky - Rinotraqueïtis infecciosa bovina - Infecció per Brucella suis - Gastroenteritis transmissible Annex VII.6.1 Certificat sanitari de bovins Descarrega el document Annex VII.6.2 Certificat sanitari de porcins Descarrega el document Títol VIII- Intercanvis d’animals de les espècies ovina i cabruna
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 98 El present títol defineix les normes per les quals es regiran els intercanvis entre el Principat d’Andorra i els estats membres d’animals de l’espècie ovina i cabruna.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 99 A l’efecte del present títol, són aplicables, a banda de les que figuren en els títols I i III, les definicions següents:
a) “Ovins o cabrums de sacrifici”: Els animals de les espècies ovina i cabruna, destinats a ser portats a l’escorxador, ja sigui directament o després d’haver passat per un mercat o per un centre de reagrupació autoritzats, la reglamentació específica dels quals només permeti la sortida cap a un escorxador.
b) “Ovins o cabrums de reproducció, de cria, d’engreix”: Els animals de les espècies ovina i cabruna, diferents dels mencionats en l’apartat
a) anterior, destinats a ser portats, ja sigui directament ja sigui després d’haver passat per un mercat o centre de reagrupació autoritzat.
c) “Explotació”: L’empresa agrícola, industrial o comercial sotmesa a control oficial, situada en territori del Principat d’Andorra o en territori d’un estat membre o d’un país tercer en el qual es tinguin o criïn de manera habitual animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, de cria, d’engreixament o de sacrifici.
d) “Explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi”: L’explotació que compleixi els requisits enunciats a la secció I del capítol I de l’annex VIII.1.
e) “Explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi”: L’explotació que compleixi les condicions especificades en el capítol II de l’annex VIII.1.
f) “Intercanvi”: Els intercanvis del Principat d’Andorra amb els estats membres o d’aquests entre si.
g) “Malalties de declaració obligatòria”: Les malalties enumerades a les seccions I i II de l’annex VIII.2, l’aparició comprovada o sospitada de les quals s’ha de notificar a l’autoritat competent del Principat i/o de la resta dels estats membres.
h) “Veterinari oficial”: L’inspector veterinari que depèn de l’autoritat competent.
i) “Mercat o centre de reagrupació autoritzat”: Qualsevol lloc que no sigui l’explotació on es venen o compren, en el qual es reagrupin, carreguin o s’embarquin animals de les espècies ovina o cabruna sempre que compleixin el que disposa el títol III, que estableix els controls veterinaris i zootècnics aplicables als intercanvis comunitaris d’animals vius i productes determinats amb fins de realització del mercat interior.
j) “Regió”: La totalitat del territori del Principat d’Andorra, en el que aquest suposa respecte del mercat comunitari, o una regió d’un estat membre. Article 100 33- Només poden destinar-se als intercanvis els animals de sacrifici de les espècies ovina i cabruna que compleixin els requisits establerts en l’article 101. 34- Només poden destinar-se a intercanvis comunitaris els animals d’engreixament que compleixin les condicions establertes en els articles 101 i 102, i els animals de cria i reproducció que compleixin les condicions establertes en els articles 101, 102 i 103, sense perjudici de les garanties exigibles, si escau, de conformitat amb l’article 104. Això no obstant, el ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses generals o limitades per als moviments d’animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, d’engreixament i de cria destinats exclusivament a la pastura, de forma temporal, prop de les fronteres del Regne d’Espanya i de la República Francesa, sempre que aquests països ho concedeixin en termes de reciprocitat al Principat d’Andorra. Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta excepció, n’informa la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 101 1- Els animals de les espècies ovina i cabruna:
a) han d’identificar-se i registrar-se de conformitat amb el que estableix el títol III que regula els controls veterinaris aplicables als intercanvis comunitaris;
b) no poden presentar cap signe clínic de malaltia en la inspecció efectuada per un veterinari oficial, que s’ha de realitzar en el decurs de les 48 hores anteriors a l’embarcament o la càrrega dels ovins o cabrums;
c) no poden haver estat adquirits en una explotació subjecta a algun tipus de prohibició per raons de policia sanitària o haver tingut contacte amb animals d’una explotació amb aquestes característiques, entenent que:
a) La prohibició està vinculada a l’aparició de les malalties següents, que poden ser contretes pels animals: brucel·losi, ràbia i carboncle bacteridià;
b) Després de l’eliminació de l’últim animal afectat o susceptible de ser afectat, la duració de la prohibició ha de ser com a mínim de: 42 dies en el cas de la brucel·losi; 30 dies en el cas de la ràbia; i 15 dies en el cas del carboncle bacteridià; i no han de procedir d’una explotació o haver estat en contacte amb animals d’una explotació situada en una zona de protecció establerta, que tingui prohibides les sortides d’animals.
d) No poden estar subjectes a mesures de policia sanitària d’acord amb la normativa sobre mesures de lluita contra la febre aftosa. 2- S’exclouen dels intercanvis els animals de les espècies ovina i cabruna:
a) Que s’hagin d’eliminar en el marc d’un programa nacional d’eradicació de malalties no esmentades en l’apartat I de l’annex VIII.2. ni en l’annex III.1.
b) Que no puguin ser comercialitzats en el seu propi territori per motius sanitaris o de policia sanitària justificats en virtut de raons d’ordre públic, moralitat i seguretat pública, protecció de la salut i vida de les persones i animals, preservació dels vegetals, protecció del patrimoni artístic, històric o arqueològic nacional o protecció de la propietat industrial i comercial. 3- Els animals de les espècies ovina i cabruna han de: a més, haver nascut i haver estat criats des del seu naixement en el territori del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o bé, si són importats, procedir d’un país tercer que figuri a la llista elaborada de conformitat amb la normativa que estableix la llista de països tercers dels quals s’autoritzen les importacions d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i èquida, carns fresques i productes carnis, i
a) complir les condicions de policia sanitària fixades de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari;
b) a falta d’aquestes condicions, sotmetre’s al compliment de les condicions fixades en el títol III, que estableix els controls veterinaris aplicables a intercanvis comunitaris de determinats animals vius i els seu productes derivats.
a) “Ovins o cabrums de sacrifici”: Els animals de les espècies ovina i cabruna, destinats a ser portats a l’escorxador, ja sigui directament o després d’haver passat per un mercat o per un centre de reagrupació autoritzats, la reglamentació específica dels quals només permeti la sortida cap a un escorxador.
b) “Ovins o cabrums de reproducció, de cria, d’engreix”: Els animals de les espècies ovina i cabruna, diferents dels mencionats en l’apartat
a) anterior, destinats a ser portats, ja sigui directament ja sigui després d’haver passat per un mercat o centre de reagrupació autoritzat.
c) “Explotació”: L’empresa agrícola, industrial o comercial sotmesa a control oficial, situada en territori del Principat d’Andorra o en territori d’un estat membre o d’un país tercer en el qual es tinguin o criïn de manera habitual animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, de cria, d’engreixament o de sacrifici.
d) “Explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi”: L’explotació que compleixi els requisits enunciats a la secció I del capítol I de l’annex VIII.1.
e) “Explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi”: L’explotació que compleixi les condicions especificades en el capítol II de l’annex VIII.1.
f) “Intercanvi”: Els intercanvis del Principat d’Andorra amb els estats membres o d’aquests entre si.
g) “Malalties de declaració obligatòria”: Les malalties enumerades a les seccions I i II de l’annex VIII.2, l’aparició comprovada o sospitada de les quals s’ha de notificar a l’autoritat competent del Principat i/o de la resta dels estats membres.
h) “Veterinari oficial”: L’inspector veterinari que depèn de l’autoritat competent.
i) “Mercat o centre de reagrupació autoritzat”: Qualsevol lloc que no sigui l’explotació on es venen o compren, en el qual es reagrupin, carreguin o s’embarquin animals de les espècies ovina o cabruna sempre que compleixin el que disposa el títol III, que estableix els controls veterinaris i zootècnics aplicables als intercanvis comunitaris d’animals vius i productes determinats amb fins de realització del mercat interior.
j) “Regió”: La totalitat del territori del Principat d’Andorra, en el que aquest suposa respecte del mercat comunitari, o una regió d’un estat membre. Article 100 33- Només poden destinar-se als intercanvis els animals de sacrifici de les espècies ovina i cabruna que compleixin els requisits establerts en l’article 101. 34- Només poden destinar-se a intercanvis comunitaris els animals d’engreixament que compleixin les condicions establertes en els articles 101 i 102, i els animals de cria i reproducció que compleixin les condicions establertes en els articles 101, 102 i 103, sense perjudici de les garanties exigibles, si escau, de conformitat amb l’article 104. Això no obstant, el ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses generals o limitades per als moviments d’animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, d’engreixament i de cria destinats exclusivament a la pastura, de forma temporal, prop de les fronteres del Regne d’Espanya i de la República Francesa, sempre que aquests països ho concedeixin en termes de reciprocitat al Principat d’Andorra. Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta excepció, n’informa la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 101 1- Els animals de les espècies ovina i cabruna:
a) han d’identificar-se i registrar-se de conformitat amb el que estableix el títol III que regula els controls veterinaris aplicables als intercanvis comunitaris;
b) no poden presentar cap signe clínic de malaltia en la inspecció efectuada per un veterinari oficial, que s’ha de realitzar en el decurs de les 48 hores anteriors a l’embarcament o la càrrega dels ovins o cabrums;
c) no poden haver estat adquirits en una explotació subjecta a algun tipus de prohibició per raons de policia sanitària o haver tingut contacte amb animals d’una explotació amb aquestes característiques, entenent que:
a) La prohibició està vinculada a l’aparició de les malalties següents, que poden ser contretes pels animals: brucel·losi, ràbia i carboncle bacteridià;
b) Després de l’eliminació de l’últim animal afectat o susceptible de ser afectat, la duració de la prohibició ha de ser com a mínim de: 42 dies en el cas de la brucel·losi; 30 dies en el cas de la ràbia; i 15 dies en el cas del carboncle bacteridià; i no han de procedir d’una explotació o haver estat en contacte amb animals d’una explotació situada en una zona de protecció establerta, que tingui prohibides les sortides d’animals.
d) No poden estar subjectes a mesures de policia sanitària d’acord amb la normativa sobre mesures de lluita contra la febre aftosa. 2- S’exclouen dels intercanvis els animals de les espècies ovina i cabruna:
a) Que s’hagin d’eliminar en el marc d’un programa nacional d’eradicació de malalties no esmentades en l’apartat I de l’annex VIII.2. ni en l’annex III.1.
b) Que no puguin ser comercialitzats en el seu propi territori per motius sanitaris o de policia sanitària justificats en virtut de raons d’ordre públic, moralitat i seguretat pública, protecció de la salut i vida de les persones i animals, preservació dels vegetals, protecció del patrimoni artístic, històric o arqueològic nacional o protecció de la propietat industrial i comercial. 3- Els animals de les espècies ovina i cabruna han de: a més, haver nascut i haver estat criats des del seu naixement en el territori del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o bé, si són importats, procedir d’un país tercer que figuri a la llista elaborada de conformitat amb la normativa que estableix la llista de països tercers dels quals s’autoritzen les importacions d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i èquida, carns fresques i productes carnis, i
a) complir les condicions de policia sanitària fixades de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari;
b) a falta d’aquestes condicions, sotmetre’s al compliment de les condicions fixades en el títol III, que estableix els controls veterinaris aplicables a intercanvis comunitaris de determinats animals vius i els seu productes derivats.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 102 Sense perjudici de les garanties complementàries exigibles de conformitat amb el que es disposa en els articles 104, els ovins i cabrums de reproducció, de cria i d’engreixament, a banda dels requisits enunciats en l’article anterior, per ser introduïts en una explotació ovina i cabruna oficialment indemne de brucel·losi han de complir els requisits de l’apartat D del capítol I i/o de l’apartat D del capítol II de l’annex VIII.1.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 103 Sense perjudici de les garanties complementàries exigibles de conformitat amb els dos articles següents, els animals de cria i de reproducció han de complir els requisits següents:
a) Haver estat adquirits en una explotació o haver tingut contacte només amb animals d’una explotació:
1. On no s’hagin detectat clínicament les malalties següents:
a) L’agalàxia contagiosa del marrà (mycoplasma agalactiae) i l’agalàxia contagiosa de la cabra (mycoplasma agalactiae M. capricolum, M. mycoides subspmycoides "Large Colony") en el decurs dels últims sis mesos.
b) La paratuberculosi o la limfadenitis caseosa, durant els últims dotze mesos;
c) L’adenomatosi pulmonar, el Maedi Visna o l’artritis encefalitis viral cabruna durant els últims tres anys. No obstant això, aquest termini queda reduït a dotze mesos si els animals afectats de Maedi Visna o d’artritis encefalitis viral cabruna han estat sacrificats i la resta d’animals ha donat reacció negativa a dues proves reconegudes de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari o que sense perjudici del compliment dels requisits per a les altres malalties, aporti garanties, per a una o diverses de les malalties citades en el marc d’un programa aprovat conformement a l’article 104, equivalents per a la malaltia o malalties mencionades.
2. A la qual el veterinari oficial encarregat d’expedir el certificat sanitari no tingui coneixement de cap fet que li permeti arribar a la conclusió que no s’han complert els requisits de l’apartat 1 anterior.
3. El propietari del qual hagi declarat no haver tingut coneixement de tal fet i, a més, hagi declarat per escrit que l’animal o animals destinats als intercanvis comunitaris compleixen els requisits previstos en l’apartat 1.
b) A més a més, respecte de la tremolosa (scrapie) han de:
1. Procedir d’una explotació que compleixi els requisits següents: 1) Estar sotmesa a vigilància oficial. 2) Tenir els animals marcats. 3) No haver-s’hi confirmat cap cas de tremolosa (scrapie) en els últims dos anys. 4) Portar a terme un control per sondeig a les ovelles velles, destinades a la reposició i procedents d’aquesta explotació, en la mesura que no estigui situada en una regió o un estat membre, inclòs el territori del Principat d’Andorra, que es beneficiï de les condicions que s’estableixen d’acord amb el que es disposa a l’article 104. 5) Que les femelles només puguin ser introduïdes a l’explotació si provenen d’una explotació que compleixi els mateixos requisits.
2. Haver estat mantinguts de forma permanent en una o més explotacions que compleixin els requisits previstos en l’apartat 1 des del seu naixement o durant els dos últims anys.
3. Si estan destinats a un estat membre que es beneficiï, per a la totalitat o una part del seu territori, inclòs el territori del Principat, de les disposicions previstes en l’article 104, han de complir les garanties establertes en aplicació d’aquest mateix article.
c) Respecte a l’epididimitis contagiosa del marrà (B. ovis), els moltons de reproducció i de cria sencers han de:
1. Procedir d’una explotació on no s’hagi detectat en el transcurs dels últims dotze mesos, cap cas d’epididimitis contagiosa del marrà (B. ovis).
2. No haver sortit d’aquesta explotació durant els seixanta dies anteriors a l’expedició.
3. Haver estat sotmesos, durant els trenta dies anteriors a l’expedició, a una anàlisi serològica, amb resultat negatiu, practicada segons el que disposa l’annex VIII.4 o complir les garanties sanitàries equivalents o reconegudes d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
d) El compliment d’aquests requisits han de mencionar-se en un certificat que s’ajusti al model III de l’annex VIII.5.
a) Haver estat adquirits en una explotació o haver tingut contacte només amb animals d’una explotació:
1. On no s’hagin detectat clínicament les malalties següents:
a) L’agalàxia contagiosa del marrà (mycoplasma agalactiae) i l’agalàxia contagiosa de la cabra (mycoplasma agalactiae M. capricolum, M. mycoides subspmycoides "Large Colony") en el decurs dels últims sis mesos.
b) La paratuberculosi o la limfadenitis caseosa, durant els últims dotze mesos;
c) L’adenomatosi pulmonar, el Maedi Visna o l’artritis encefalitis viral cabruna durant els últims tres anys. No obstant això, aquest termini queda reduït a dotze mesos si els animals afectats de Maedi Visna o d’artritis encefalitis viral cabruna han estat sacrificats i la resta d’animals ha donat reacció negativa a dues proves reconegudes de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari o que sense perjudici del compliment dels requisits per a les altres malalties, aporti garanties, per a una o diverses de les malalties citades en el marc d’un programa aprovat conformement a l’article 104, equivalents per a la malaltia o malalties mencionades.
2. A la qual el veterinari oficial encarregat d’expedir el certificat sanitari no tingui coneixement de cap fet que li permeti arribar a la conclusió que no s’han complert els requisits de l’apartat 1 anterior.
3. El propietari del qual hagi declarat no haver tingut coneixement de tal fet i, a més, hagi declarat per escrit que l’animal o animals destinats als intercanvis comunitaris compleixen els requisits previstos en l’apartat 1.
b) A més a més, respecte de la tremolosa (scrapie) han de:
1. Procedir d’una explotació que compleixi els requisits següents: 1) Estar sotmesa a vigilància oficial. 2) Tenir els animals marcats. 3) No haver-s’hi confirmat cap cas de tremolosa (scrapie) en els últims dos anys. 4) Portar a terme un control per sondeig a les ovelles velles, destinades a la reposició i procedents d’aquesta explotació, en la mesura que no estigui situada en una regió o un estat membre, inclòs el territori del Principat d’Andorra, que es beneficiï de les condicions que s’estableixen d’acord amb el que es disposa a l’article 104. 5) Que les femelles només puguin ser introduïdes a l’explotació si provenen d’una explotació que compleixi els mateixos requisits.
2. Haver estat mantinguts de forma permanent en una o més explotacions que compleixin els requisits previstos en l’apartat 1 des del seu naixement o durant els dos últims anys.
3. Si estan destinats a un estat membre que es beneficiï, per a la totalitat o una part del seu territori, inclòs el territori del Principat, de les disposicions previstes en l’article 104, han de complir les garanties establertes en aplicació d’aquest mateix article.
c) Respecte a l’epididimitis contagiosa del marrà (B. ovis), els moltons de reproducció i de cria sencers han de:
1. Procedir d’una explotació on no s’hagi detectat en el transcurs dels últims dotze mesos, cap cas d’epididimitis contagiosa del marrà (B. ovis).
2. No haver sortit d’aquesta explotació durant els seixanta dies anteriors a l’expedició.
3. Haver estat sotmesos, durant els trenta dies anteriors a l’expedició, a una anàlisi serològica, amb resultat negatiu, practicada segons el que disposa l’annex VIII.4 o complir les garanties sanitàries equivalents o reconegudes d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
d) El compliment d’aquests requisits han de mencionar-se en un certificat que s’ajusti al model III de l’annex VIII.5.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 104 A)
1. El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar un programa nacional obligatori o voluntari de lluita o un programa nacional de vigilància per a cada una de les malalties contagioses enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2. El programa ha d’indicar expressament el següent:
a) La situació de la malaltia a tot el territori.
b) La justificació del programa, tenint en compte la importància de la malaltia i els seus avantatges des del punt de vista de la relació costos/beneficis previstos.
c) La zona geogràfica en què es va aplicar el programa.
d) Els diferents estatus aplicables a les granges i les normes que han d’assolir-se en cada categoria, així com els procediments de prova.
e) Els procediments de control del programa.
f) Les conseqüències de la pèrdua de l’estatus per part de l’explotació, pel motiu que sigui.
g) Les mesures que s’han d’adoptar en cas que s’observin resultats positius de controls realitzats conformement a les disposicions del programa.
2. Per aplicar-lo i desenvolupar-lo són aplicables els paràgrafs 2 i 3 de l’article 91. B)
1. Quan un estat membre o el Principat d’Andorra considera que és totalment o en part indemne d’una de les malalties enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2 a les quals els ovins i cabrums són sensibles presenta a la Comissió, a través del procediment establert pel Subgrup Veterinari, les justificacions apropiades, precisant en concret:
a) la naturalesa de la malaltia i l’historial de la seva aparició en el seu territori
b) els resultats dels tests de vigilància basats en una recerca serològica, microbiològica o patològica i epidemiològica, igual que el fet que aquesta malaltia s’ha de declarar obligatòriament davant les autoritats competents,
c) la durada de la vigilància efectuada,
d) eventualment, el període durant el qual s’ha prohibit la vacunació contra la malaltia i la zona geogràfica afectada per aquesta prohibició,
e) les normes que permeten el control de l’absència de la malaltia.
2. Per al desenvolupament d’aquest procediment, són aplicables els paràgrafs 2 i 3 de l’article 92.
1. El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar un programa nacional obligatori o voluntari de lluita o un programa nacional de vigilància per a cada una de les malalties contagioses enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2. El programa ha d’indicar expressament el següent:
a) La situació de la malaltia a tot el territori.
b) La justificació del programa, tenint en compte la importància de la malaltia i els seus avantatges des del punt de vista de la relació costos/beneficis previstos.
c) La zona geogràfica en què es va aplicar el programa.
d) Els diferents estatus aplicables a les granges i les normes que han d’assolir-se en cada categoria, així com els procediments de prova.
e) Els procediments de control del programa.
f) Les conseqüències de la pèrdua de l’estatus per part de l’explotació, pel motiu que sigui.
g) Les mesures que s’han d’adoptar en cas que s’observin resultats positius de controls realitzats conformement a les disposicions del programa.
2. Per aplicar-lo i desenvolupar-lo són aplicables els paràgrafs 2 i 3 de l’article 91. B)
1. Quan un estat membre o el Principat d’Andorra considera que és totalment o en part indemne d’una de les malalties enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2 a les quals els ovins i cabrums són sensibles presenta a la Comissió, a través del procediment establert pel Subgrup Veterinari, les justificacions apropiades, precisant en concret:
a) la naturalesa de la malaltia i l’historial de la seva aparició en el seu territori
b) els resultats dels tests de vigilància basats en una recerca serològica, microbiològica o patològica i epidemiològica, igual que el fet que aquesta malaltia s’ha de declarar obligatòriament davant les autoritats competents,
c) la durada de la vigilància efectuada,
d) eventualment, el període durant el qual s’ha prohibit la vacunació contra la malaltia i la zona geogràfica afectada per aquesta prohibició,
e) les normes que permeten el control de l’absència de la malaltia.
2. Per al desenvolupament d’aquest procediment, són aplicables els paràgrafs 2 i 3 de l’article 92.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 105 Durant el seu transport cap al lloc de destí, els animals de les espècies ovina i cabruna que siguin objecte d’intercanvis entre el Principat d’Andorra i algun estat membre, o d’aquests entre si, han d’anar acompanyats d’un certificat signat per un veterinari oficial, d’acord amb l’annex VIII.5, models I, II i III, efectuat el mateix dia de la inspecció prevista en el paràgraf
b) de l’apartat 1 de l’article 101, com a mínim en una de les llengües oficials de l’estat membre de destí i amb un període de validesa de 10 dies. El certificat ha de constar d’un sol full.
b) de l’apartat 1 de l’article 101, com a mínim en una de les llengües oficials de l’estat membre de destí i amb un període de validesa de 10 dies. El certificat ha de constar d’un sol full.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 106 Són d’aplicació per al present títol, les regles previstes en el títol III, i especialment les que fan referència als controls a l’origen i a l’organització i al seguiment dels controls que efectuï l’estat membre de destí, o el Principat d’Andorra si aquest fora el lloc de destí, així com les mesures de salvaguarda que hagin d’aplicar els estats membres o les decisions sobiranes que el Principat d’Andorra pot adoptar, partint d’alguna de les causes enumerades en l’apartat 2.b) de l’article 101 i en l’apartat 3.b) de l’article 6 del present Reglament.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 107 En la mesura que sigui necessari per a l’aplicació del que disposa el present títol, i d’acord amb el previst en el si del Subgrup Veterinari, experts veterinaris nomenats pel subgrup citat poden realitzar controls in situ. Mitjançant l’autoritat competent, es facilita als experts comunitaris l’assistència necessària per a l’execució de les seves funcions. Annex VIII.1 Estatus sanitari (brucel·losi) Capítol I. Explotació ovina o cabruna, o territori, oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis)
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 108 Aquest capítol defineix les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids, del seu esperma, els seus òvuls i embrions.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 109 A l’efecte d’aquest capítol s’entendrà per:
a) “Èquid”: l’animal domèstic de l’espècie equina o asinal o l’animal obtingut de l’encreuament d’aquestes;
b) “Èquid registrat”: l’èquid inscrit o registrat o que pugui ser inscrit en un llibre genealògic d’acord amb els criteris que s’estableixin per a la inscripció i el registre en els llibres genealògics i identificat per mitjà del document d’identificació corresponent regulat per aquest títol;
c) “Llibre genealògic”: qualsevol llibre, registre, fitxer o sistema informàtic: – portat per una organització o una associació reconeguda o autoritzada oficialment, si més no al Principat d’Andorra, o per un estat membre o per un servei oficial d’un estat membre, i – en el qual s’inscriuen o registren els èquids fent esment de tots els seus ascendents coneguts. Article 110 1- L’autorització o el reconeixement oficial de tota organització o associació de criadors d’èquids registrats al Principat d’Andorra l’efectuarà, per sol·licitud d’aquests, el ministeri encarregat de l’agricultura. 2- Aquesta autorització o reconeixement oficial s’ha de concedir a aquelles organitzacions o associacions que estiguin degudament reconegudes en un estat membre, perquè hi compleixen les condicions previstes a l’annex IX.I.1, en compliment de la Decisió 92/353/CEE de la Comissió, d’11 de juny de 1992 i sempre que aquestes hagin subscrit un acord específic amb el Principat d’Andorra, per al tancament del qual s’habilita el ministeri encarregat de l’agricultura. 3- L’autorització o reconeixement oficial al qual es fa esment a l’apartat anterior pot denegar-se en el cas que per a una raça existeixin una o diverses organitzacions autoritzades o reconegudes oficialment, si:
a) la nova organització o associació autoritzada o reconeguda oficialment pot representar un perill per a la conservació de la raça o comprometre el funcionament o el programa de millores o selecció d’una organització o o,
b) si els èquids de la raça que es tracti estan inscrits o registrats en una secció determinada d’un llibre genealògic portat a terme per una organització o associació que respecti en particular, pel que fa a aquesta secció, els principis fixats per l’organització o associació que porti el llibre genealògic d’origen d’aquesta raça, ajustant-se al paràgraf
b) de l’apartat 2 de l’annex IX.I.1. En cas que es produeixi la denegació, es notifica a l’organització o associació afectada, expressant-li els motius d’aquesta denegació. 4- També es pot revocar l’autorització o el reconeixement oficial a les organitzacions o associacions si, com a conseqüència de les inspeccions i controls, es comprova l’incompliment de manera permanent de les condicions previstes a l’annex iX.I.1 o, deixant de banda el que disposi l’acord de reconeixement pel Principat d’Andorra d’una organització o associació d’un estat membre, per les condicions indicades en aquest, o pel fet d’haver estat revocada l’autorització a l’estat membre en què estiguin registrades.
a) “Èquid”: l’animal domèstic de l’espècie equina o asinal o l’animal obtingut de l’encreuament d’aquestes;
b) “Èquid registrat”: l’èquid inscrit o registrat o que pugui ser inscrit en un llibre genealògic d’acord amb els criteris que s’estableixin per a la inscripció i el registre en els llibres genealògics i identificat per mitjà del document d’identificació corresponent regulat per aquest títol;
c) “Llibre genealògic”: qualsevol llibre, registre, fitxer o sistema informàtic: – portat per una organització o una associació reconeguda o autoritzada oficialment, si més no al Principat d’Andorra, o per un estat membre o per un servei oficial d’un estat membre, i – en el qual s’inscriuen o registren els èquids fent esment de tots els seus ascendents coneguts. Article 110 1- L’autorització o el reconeixement oficial de tota organització o associació de criadors d’èquids registrats al Principat d’Andorra l’efectuarà, per sol·licitud d’aquests, el ministeri encarregat de l’agricultura. 2- Aquesta autorització o reconeixement oficial s’ha de concedir a aquelles organitzacions o associacions que estiguin degudament reconegudes en un estat membre, perquè hi compleixen les condicions previstes a l’annex IX.I.1, en compliment de la Decisió 92/353/CEE de la Comissió, d’11 de juny de 1992 i sempre que aquestes hagin subscrit un acord específic amb el Principat d’Andorra, per al tancament del qual s’habilita el ministeri encarregat de l’agricultura. 3- L’autorització o reconeixement oficial al qual es fa esment a l’apartat anterior pot denegar-se en el cas que per a una raça existeixin una o diverses organitzacions autoritzades o reconegudes oficialment, si:
a) la nova organització o associació autoritzada o reconeguda oficialment pot representar un perill per a la conservació de la raça o comprometre el funcionament o el programa de millores o selecció d’una organització o o,
b) si els èquids de la raça que es tracti estan inscrits o registrats en una secció determinada d’un llibre genealògic portat a terme per una organització o associació que respecti en particular, pel que fa a aquesta secció, els principis fixats per l’organització o associació que porti el llibre genealògic d’origen d’aquesta raça, ajustant-se al paràgraf
b) de l’apartat 2 de l’annex IX.I.1. En cas que es produeixi la denegació, es notifica a l’organització o associació afectada, expressant-li els motius d’aquesta denegació. 4- També es pot revocar l’autorització o el reconeixement oficial a les organitzacions o associacions si, com a conseqüència de les inspeccions i controls, es comprova l’incompliment de manera permanent de les condicions previstes a l’annex iX.I.1 o, deixant de banda el que disposi l’acord de reconeixement pel Principat d’Andorra d’una organització o associació d’un estat membre, per les condicions indicades en aquest, o pel fet d’haver estat revocada l’autorització a l’estat membre en què estiguin registrades.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 111 Les organitzacions i associacions reconegudes al Principat d’Andorra, ja sigui com a associacions que hi estiguin registrades o com a associacions que poden operar-hi perquè hi ha un acord entre elles i el Principat, de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 2 de l’article anterior, es posen en coneixement de la Comissió Europea per mitjà del procediment que es determini en el si del Subgrup Veterinari. Article 112 1- En els intercanvis comunitaris, els èquids registrats al Principat d’Andorra o en un estat membre d’expedició, llevat de les excepcions convingudes de mutu acord entre les dues organitzacions o associacions de què es tracti, han de registrar-se o inscriure’s en el llibre genealògic corresponent, cada un amb el mateix nom, fent esment de la sigla del país de naixement de conformitat amb els acords internacionals. 2- Si els estatus de les organitzacions o associacions ho permeten, el nom d’origen de l’èquid pot anar precedit o seguit per un altre nom, fins i tot de caràcter provisional, amb la condició que el nom d’origen es mantingui durant la vida de l’èquid de què es tracti, i que se n’indiqui el país de naixement per mitjà de les sigles reconegudes en els acords internacionals; així mateix, la continuïtat de la identitat de l’animal pot salvaguardar-se per mitjà de mesures alternatives que, si escau, estableix el ministeri encarregat de l’agricultura o per mitjà del sistema que s’acordi al si del Subgrup Veterinari.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 113 En el moment de la seva comercialització, l’esperma, els òvuls i els embrions dels èquids registrats, han d’anar acompanyats d’un certificat zootècnic d’origen i d’identificació, conforme al model que estableixi el ministeri encarregat de l’agricultura, que ha de redactar- se almenys en català i en la llengua del país de destí. Article 114 1- El ministeri encarregat de l’agricultura realitza el control tècnic dels llibres genealògics i la supervisió del funcionament de les organitzacions o associacions de criadors de races equines o reconegudes oficialment al Principat d’Andorra. 2- L’acord de reconeixement d’una organització o associació d’un altre estat membre a la Unió Europea per operar al Principat d’Andorra, determina els requisits de control i supervisió per part del ministeri encarregat de l’agricultura del funcionament d’aquesta, si més no pel que fa a la inscripció dels èquids nascuts o domiciliats al Principat. Article 115 1- El ministeri encarregat de l’agricultura, per tal de salvaguardar la puresa de les diferents races equines, determinarà, si escau, els criteris bàsics per a la reglamentació dels llibres i registres genealògics, així com per al control dels rendiments i valoració dels reproductors inscrits en aquests, en especial, quan es consideri d’interès general la salvaguarda de la puresa de les diverses races en el territori del Principat d’Andorra. Capítol II- Condicions de sanitat animal exigibles per als moviments intracomunitaris d’èquids
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 116 Aquest capítol estableix les condicions de sanitat animal exigibles per a la circulació d’èquids procedents de països d’estats membres, així com els moviments d’èquids entre el Principat d’Andorra i els estats membres, així com la seva importació/ exportació o trasllat a països tercers.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 117 A l’efecte d’aquest capítol, s’entén per:
a) “Explotació”: l’establiment agrari o d’entrenament, la quadra o, en general, qualsevol local o instal·lació en què es tinguin o criïn èquids, independentment de l’ús al qual es destinin;
b) “Èquids”: els animals domèstics o salvatges de les espècies equines –incloses les zebres– i asinals i els animals resultants de l’encreuament d’aquestes;
c) “Èquids registrats”: qualsevol èquid registrat tal com es defineix en el capítol anterior, identificat per mitjà d’un document d’identificació expedit pel ministeri encarregat de l’agricultura o qualsevol altra autoritat competent del país d’origen de l’èquid, encarregada de portar el llibre genealògic o registre de la raça de l’èquid esmentat, o per qualsevol associació o organització internacional encarregada del control dels cavalls destinats a les competicions o carreres;
d) “Èquids d’avituallament o sacrifici”: els èquids destinats a l’escorxador per ser sacrificats, bé directament o bé després de passar per un mercat o per un centre d’agrupament autoritzat;
e) “Èquids de criança i de renda”: els èquids no esmentats a les lletres
c) i d);
f) “Territori del Principat, estat membre o país de la Unió Europea o país tercer indemne de pesta equina”: el territori del Principat, qualsevol estat membre de la Unió Europea o país tercer en el territori del qual cap evidència clínica, serològica en els èquids no vacunats, o epidemiològica, hagi permès comprovar la presència de pesta equina durant els dos darrers anys i en què, durant els dotze darrers mesos, no s’hagi efectuat cap vacunació contra aquesta malaltia. A l’efecte d’aquest capítol, tot el territori del Principat d’Andorra es considera una unitat territorial indivisible.
g) “Malalties de declaració obligatòria”: les malalties enumerades a l’annex IX.II.1.
h) “Veterinari oficial”: el veterinari designat pel ministeri encarregat de l’agricultura o per l’autoritat central competent d’un estat membre de la Unió Europea o d’un país tercer.
i) “Admissió temporal”: situació d’un èquid registrat procedent d’un país tercer i admès en el territori de la Unió Europea per un període no superior a noranta dies que determini la Comissió Europea i que sigui aprovat pel Subgrup Veterinari en funció de la situació sanitària del país d’origen.
a) “Explotació”: l’establiment agrari o d’entrenament, la quadra o, en general, qualsevol local o instal·lació en què es tinguin o criïn èquids, independentment de l’ús al qual es destinin;
b) “Èquids”: els animals domèstics o salvatges de les espècies equines –incloses les zebres– i asinals i els animals resultants de l’encreuament d’aquestes;
c) “Èquids registrats”: qualsevol èquid registrat tal com es defineix en el capítol anterior, identificat per mitjà d’un document d’identificació expedit pel ministeri encarregat de l’agricultura o qualsevol altra autoritat competent del país d’origen de l’èquid, encarregada de portar el llibre genealògic o registre de la raça de l’èquid esmentat, o per qualsevol associació o organització internacional encarregada del control dels cavalls destinats a les competicions o carreres;
d) “Èquids d’avituallament o sacrifici”: els èquids destinats a l’escorxador per ser sacrificats, bé directament o bé després de passar per un mercat o per un centre d’agrupament autoritzat;
e) “Èquids de criança i de renda”: els èquids no esmentats a les lletres
c) i d);
f) “Territori del Principat, estat membre o país de la Unió Europea o país tercer indemne de pesta equina”: el territori del Principat, qualsevol estat membre de la Unió Europea o país tercer en el territori del qual cap evidència clínica, serològica en els èquids no vacunats, o epidemiològica, hagi permès comprovar la presència de pesta equina durant els dos darrers anys i en què, durant els dotze darrers mesos, no s’hagi efectuat cap vacunació contra aquesta malaltia. A l’efecte d’aquest capítol, tot el territori del Principat d’Andorra es considera una unitat territorial indivisible.
g) “Malalties de declaració obligatòria”: les malalties enumerades a l’annex IX.II.1.
h) “Veterinari oficial”: el veterinari designat pel ministeri encarregat de l’agricultura o per l’autoritat central competent d’un estat membre de la Unió Europea o d’un país tercer.
i) “Admissió temporal”: situació d’un èquid registrat procedent d’un país tercer i admès en el territori de la Unió Europea per un període no superior a noranta dies que determini la Comissió Europea i que sigui aprovat pel Subgrup Veterinari en funció de la situació sanitària del país d’origen.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 118 El Principat d’Andorra, igual que els estats membres, només poden autoritzar el moviment d’èquids registrats en el seu territori i enviar, a un estat membre o al Principat d’Andorra en termes de reciprocitat, èquids que compleixin els requisits definits als articles 119 i 120. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat d’Andorra sigui el lloc de destí, pot concedir dispenses generals o limitades, sempre que els estats membres les concedeixin recíprocament per als moviments dels èquids: – que es muntin o es portin amb finalitats esportives o recreatives per rutes situades prop de les fronteres amb el Regne d’Espanya o la República Francesa; – que participin en manifestacions culturals o similars, o en activitats organitzades per organismes locals autoritzats situats prop de les fronteres esmentades; – destinats exclusivament a la pastura o al treball, de forma temporal, prop de les fronteres esmentades. Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta autorització ha d’informar la Comissió Europea dels termes de les dispenses concedides de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 119 1- Per als moviments d’èquids comunitaris i amb el Principat s’han de complir les condicions següents:
1. En el moment de la inspecció, els èquids no han de presentar cap símptoma de malaltia. La inspecció s’ha de portar a terme en el decurs de les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament o la càrrega. No obstant això, i deixant de banda el que disposa l’article 121, aquesta inspecció s’exigeix, en el cas d’èquids registrats, únicament per als intercanvis comunitaris.
2. Deixant de banda els requisits previstos a l’apartat 5 per a malalties de declaració obligatòria, el veterinari oficial ha de garantir, en fer la inspecció, que no existeix cap fet –basant-se fins i tot en les declaracions del propietari o del criador– que permeti concloure que els èquids hagin estat en contacte amb èquids afectats per una infecció o una malaltia contagiosa en els darrers quinze dies anteriors a la inspecció.
3. Els èquids no han d’incloure’s entre els animals que s’hagin d’eliminar o destruir en compliment d’un programa d’eradicació de malaltia contagiosa aplicat al Principat d’Andorra o a l'estat membre d’origen.
4. Els èquids han de ser sotmesos a identificació, la qual s’ha de portar a terme:
a) per als cavalls registrats, per mitjà d’un document d’identificació conforme a l’establert en l’annex IX.I.2. Ha de restituir-se, un cop sacrificat el cavall registrat, a l’autoritat que l’hagi expedit. La validesa d’aquest document pot ser suspesa pel veterinari oficial de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article o de conformitat amb el que s’estableix a l’article 120. En el Subgrup Veterinari, es poden aprovar normes de desenvolupament d’aquest apartat;
b) per als èquids de reproducció o en producció, d’acord amb l’annex IX.I.2 , sense perjudici de les modificacions que pugui fer-hi en el futur el Subgrup Veterinari.
5. A més del requisit establert a l’article 120, els èquids no han de procedir d’una explotació que hagi estat objecte d’una de les mesures de prohibició següents:
a) En el cas d’animals de les espècies exposades a la malaltia que es trobin a l’explotació i no hagin estat sacrificats o suprimits en la seva totalitat, la durada de la prohibició que recau damunt l’explotació de procedència ha de ser si més no de: – sis mesos en el cas dels èquids que infonguin la sospita de patir de durina, a partir de la data del darrer contacte amb un èquid malalt. No obstant això, si es tracta d’un semental, la prohibició s’ha d’aplicar fins a la seva castració; – sis mesos en el cas de borm i encefalomielitis equina, a partir de la data en què els èquids malalts hagin estat eliminats; – en el cas d’anèmia infecciosa, ha d’acabar en la data que, després d’haver estat sacrificats els èquids afectats, els animals restants hagin reaccionat negativament a dues proves de Coggins efectuades amb un interval de tres mesos; – sis mesos a partir de l’últim cas d’estomatitis vesiculosa; – un mes a partir del darrer cas de ràbia declarada; – quinze dies a partir del darrer cas de malaltia de carboncle bacteridià declarada.
b) En el cas que s’hagin sacrificat o suprimit tots els animals de les espècies exposades a la malaltia que es troben a l’explotació i que s’hagin desinfectat tots els locals, la durada de la prohibició ha de ser de trenta dies a partir de la data en què els animals hagin estat eliminats i desinfectats els locals, tret de si es tracta de carboncle bacteridià, cas en què es calcularà una durada de quinze dies. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses a aquestes mesures de prohibició per als hipòdroms i camps de carreres i ha d’informar la Comissió Europea del caràcter de les dispenses concedides d’acord amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 3- En el supòsit que el ministeri encarregat de l’agricultura o que un estat membre estableixi o hagi establert un programa facultatiu o obligatori de lluita contra una malaltia a la qual siguin sensibles els èquids, es pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, seguint el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, a l’efecte que aquesta, d’acord amb el procediment dictat, acordi, conjuntament amb el Principat, l’aprovació del programa, sense perjudici de les garanties complementàries generals o limitades que poden exigir-se als intercanvis comunitaris i que han d’equivaler, com a màxim, als que els estats membres o el Principat d’Andorra, segons sigui el cas, apliqui en el seu propi àmbit territorial. Els programes faran esment en particular a: – la situació de la malaltia en el seu territori; – la justificació del programa, tenint en compte la importància de la malaltia i els seus avantatges des del punt de vista de la relació cost/ benefici; – la zona geogràfica en què s’aplicarà el programa; – els diferents estatus aplicables a les granges i les normes que han d’assolir en cada categoria, així com els procediments de prova; – els procediments de control d’aquest programa; – les conseqüències que han de deduir-se de la pèrdua de l’estatus de l’explotació, pel motiu que sigui; – les mesures que s’han de prendre en el cas d’observar-se resultats positius durant els controls realitzats d’acord amb el programa; – el caràcter no discriminatori entre els intercanvis en el territori de l’estat membre de què es tracti o del Principat d’Andorra, i els intercanvis intracomunitaris. Els programes poden modificar-se o completar-se d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 120 1- El Principat d’Andorra, igual que els estats membres que no estiguin indemnes de la pesta equina, d’acord amb la lletra
f) de l’article 117, només poden enviar èquids procedents de la part del territori que es consideri infectada d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article en les condicions fixades a l’apartat 3 d’aquest article. 2-
a) Es considera infectada de pesta equina una part del territori d’un estat membre o del territori del Principat d’Andorra, sempre que: – s’hagi comprovat la pesta equina en els dos darrers anys per mitjà d’una evidència clínica, serològica (en els animals no vacunats) i/ o epidemiològica; o – s’hagi practicat la vacunació contra la pesta equina en els darrers dotze mesos.
b) La part del territori que es consideri infectada de pesta equina s’ha de compondre, si més no, de: – una zona de protecció d’un radi de 100 quilòmetres com a mínim entorn de qualsevol focus; – una zona de vigilància de si més no 50 quilòmetres de fons que començarà en els límits de la zona de protecció i en què no s’hagi practicat cap vacunació en els darrers dotze mesos.
c) Les normes de control de les mesures de lluita relatives als territoris i zones previstes a les lletres
a) i
b) així com les excepcions a aquestes seran les especificades a la legislació comunitària vigent.
d) Qualsevol èquid vacunat que es trobi a la zona de protecció ha de quedar registrat i identificat d’acord amb el que disposa la legislació comunitària vigent. L’esment d’aquesta vacunació ha de constar de manera clara en el document d’identificació i/o certificat sanitari. 3- Els èquids han de complir els requisits següents:
a) ser expedits únicament en determinats períodes de l’any, en funció dels insectes vectors, que s’han de fixar d’acord amb el procediment previst a la legislació vigent.
b) No presentar cap símptoma clínic de pesta equina el dia de la inspecció prevista a l’apartat 1 de l’article 119.
c) – Si no han estat vacunats contra la pesta equina, que hagin estat sotmesos amb reacció negativa a una prova de fixació del complement per a la pesta equina tal com es descriu a l’annex IX.II.2, en dues ocasions, amb un interval comprès entre vint-i-un i trenta dies, i en què s’ha d’haver fet la segona prova en els deu dies anteriors a la tramesa. – si han estat vacunats, no ho deuen haver estat durant els darrers dos mesos i han d’haver estat sotmesos a la prova de fixació descrita a l’annex IX.II.2 amb els intervals esmentats sense que s’hagi posat en evidència un augment dels anticossos.
d) Haver estat mantinguts en un lloc de quarantena durant un període de, si més no, quaranta dies abans de l’arribada.
e) Haver estat protegits dels insectes vectors durant el període de quarantena i durant el transport del lloc de quarantena al lloc de tramesa. 4- El territori del Principat d’Andorra es considera, a l’efecte del que es disposa en aquest article, com una unitat indivisible, sense que es puguin traslladar èquids des d’aquesta, encara que tingui una part del territori no infectada, i és aplicable als intercanvis comunitaris que tinguin el seu origen en aquest només el que es disposa als articles 118 i 119 i no l’article 120.
1. En el moment de la inspecció, els èquids no han de presentar cap símptoma de malaltia. La inspecció s’ha de portar a terme en el decurs de les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament o la càrrega. No obstant això, i deixant de banda el que disposa l’article 121, aquesta inspecció s’exigeix, en el cas d’èquids registrats, únicament per als intercanvis comunitaris.
2. Deixant de banda els requisits previstos a l’apartat 5 per a malalties de declaració obligatòria, el veterinari oficial ha de garantir, en fer la inspecció, que no existeix cap fet –basant-se fins i tot en les declaracions del propietari o del criador– que permeti concloure que els èquids hagin estat en contacte amb èquids afectats per una infecció o una malaltia contagiosa en els darrers quinze dies anteriors a la inspecció.
3. Els èquids no han d’incloure’s entre els animals que s’hagin d’eliminar o destruir en compliment d’un programa d’eradicació de malaltia contagiosa aplicat al Principat d’Andorra o a l'estat membre d’origen.
4. Els èquids han de ser sotmesos a identificació, la qual s’ha de portar a terme:
a) per als cavalls registrats, per mitjà d’un document d’identificació conforme a l’establert en l’annex IX.I.2. Ha de restituir-se, un cop sacrificat el cavall registrat, a l’autoritat que l’hagi expedit. La validesa d’aquest document pot ser suspesa pel veterinari oficial de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article o de conformitat amb el que s’estableix a l’article 120. En el Subgrup Veterinari, es poden aprovar normes de desenvolupament d’aquest apartat;
b) per als èquids de reproducció o en producció, d’acord amb l’annex IX.I.2 , sense perjudici de les modificacions que pugui fer-hi en el futur el Subgrup Veterinari.
5. A més del requisit establert a l’article 120, els èquids no han de procedir d’una explotació que hagi estat objecte d’una de les mesures de prohibició següents:
a) En el cas d’animals de les espècies exposades a la malaltia que es trobin a l’explotació i no hagin estat sacrificats o suprimits en la seva totalitat, la durada de la prohibició que recau damunt l’explotació de procedència ha de ser si més no de: – sis mesos en el cas dels èquids que infonguin la sospita de patir de durina, a partir de la data del darrer contacte amb un èquid malalt. No obstant això, si es tracta d’un semental, la prohibició s’ha d’aplicar fins a la seva castració; – sis mesos en el cas de borm i encefalomielitis equina, a partir de la data en què els èquids malalts hagin estat eliminats; – en el cas d’anèmia infecciosa, ha d’acabar en la data que, després d’haver estat sacrificats els èquids afectats, els animals restants hagin reaccionat negativament a dues proves de Coggins efectuades amb un interval de tres mesos; – sis mesos a partir de l’últim cas d’estomatitis vesiculosa; – un mes a partir del darrer cas de ràbia declarada; – quinze dies a partir del darrer cas de malaltia de carboncle bacteridià declarada.
b) En el cas que s’hagin sacrificat o suprimit tots els animals de les espècies exposades a la malaltia que es troben a l’explotació i que s’hagin desinfectat tots els locals, la durada de la prohibició ha de ser de trenta dies a partir de la data en què els animals hagin estat eliminats i desinfectats els locals, tret de si es tracta de carboncle bacteridià, cas en què es calcularà una durada de quinze dies. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses a aquestes mesures de prohibició per als hipòdroms i camps de carreres i ha d’informar la Comissió Europea del caràcter de les dispenses concedides d’acord amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 3- En el supòsit que el ministeri encarregat de l’agricultura o que un estat membre estableixi o hagi establert un programa facultatiu o obligatori de lluita contra una malaltia a la qual siguin sensibles els èquids, es pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, seguint el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, a l’efecte que aquesta, d’acord amb el procediment dictat, acordi, conjuntament amb el Principat, l’aprovació del programa, sense perjudici de les garanties complementàries generals o limitades que poden exigir-se als intercanvis comunitaris i que han d’equivaler, com a màxim, als que els estats membres o el Principat d’Andorra, segons sigui el cas, apliqui en el seu propi àmbit territorial. Els programes faran esment en particular a: – la situació de la malaltia en el seu territori; – la justificació del programa, tenint en compte la importància de la malaltia i els seus avantatges des del punt de vista de la relació cost/ benefici; – la zona geogràfica en què s’aplicarà el programa; – els diferents estatus aplicables a les granges i les normes que han d’assolir en cada categoria, així com els procediments de prova; – els procediments de control d’aquest programa; – les conseqüències que han de deduir-se de la pèrdua de l’estatus de l’explotació, pel motiu que sigui; – les mesures que s’han de prendre en el cas d’observar-se resultats positius durant els controls realitzats d’acord amb el programa; – el caràcter no discriminatori entre els intercanvis en el territori de l’estat membre de què es tracti o del Principat d’Andorra, i els intercanvis intracomunitaris. Els programes poden modificar-se o completar-se d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 120 1- El Principat d’Andorra, igual que els estats membres que no estiguin indemnes de la pesta equina, d’acord amb la lletra
f) de l’article 117, només poden enviar èquids procedents de la part del territori que es consideri infectada d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article en les condicions fixades a l’apartat 3 d’aquest article. 2-
a) Es considera infectada de pesta equina una part del territori d’un estat membre o del territori del Principat d’Andorra, sempre que: – s’hagi comprovat la pesta equina en els dos darrers anys per mitjà d’una evidència clínica, serològica (en els animals no vacunats) i/ o epidemiològica; o – s’hagi practicat la vacunació contra la pesta equina en els darrers dotze mesos.
b) La part del territori que es consideri infectada de pesta equina s’ha de compondre, si més no, de: – una zona de protecció d’un radi de 100 quilòmetres com a mínim entorn de qualsevol focus; – una zona de vigilància de si més no 50 quilòmetres de fons que començarà en els límits de la zona de protecció i en què no s’hagi practicat cap vacunació en els darrers dotze mesos.
c) Les normes de control de les mesures de lluita relatives als territoris i zones previstes a les lletres
a) i
b) així com les excepcions a aquestes seran les especificades a la legislació comunitària vigent.
d) Qualsevol èquid vacunat que es trobi a la zona de protecció ha de quedar registrat i identificat d’acord amb el que disposa la legislació comunitària vigent. L’esment d’aquesta vacunació ha de constar de manera clara en el document d’identificació i/o certificat sanitari. 3- Els èquids han de complir els requisits següents:
a) ser expedits únicament en determinats períodes de l’any, en funció dels insectes vectors, que s’han de fixar d’acord amb el procediment previst a la legislació vigent.
b) No presentar cap símptoma clínic de pesta equina el dia de la inspecció prevista a l’apartat 1 de l’article 119.
c) – Si no han estat vacunats contra la pesta equina, que hagin estat sotmesos amb reacció negativa a una prova de fixació del complement per a la pesta equina tal com es descriu a l’annex IX.II.2, en dues ocasions, amb un interval comprès entre vint-i-un i trenta dies, i en què s’ha d’haver fet la segona prova en els deu dies anteriors a la tramesa. – si han estat vacunats, no ho deuen haver estat durant els darrers dos mesos i han d’haver estat sotmesos a la prova de fixació descrita a l’annex IX.II.2 amb els intervals esmentats sense que s’hagi posat en evidència un augment dels anticossos.
d) Haver estat mantinguts en un lloc de quarantena durant un període de, si més no, quaranta dies abans de l’arribada.
e) Haver estat protegits dels insectes vectors durant el període de quarantena i durant el transport del lloc de quarantena al lloc de tramesa. 4- El territori del Principat d’Andorra es considera, a l’efecte del que es disposa en aquest article, com una unitat indivisible, sense que es puguin traslladar èquids des d’aquesta, encara que tingui una part del territori no infectada, i és aplicable als intercanvis comunitaris que tinguin el seu origen en aquest només el que es disposa als articles 118 i 119 i no l’article 120.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 121 El Principat d’Andorra, igual que els estats membres, quan apliquen un règim alternatiu de control que ofereixi garanties equivalents a les previstes en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 119 per als moviments en el seu territori dels èquids i dels èquids registrats, en particular per mitjà del document d’identificació, poden concedir-se en règim de reciprocitat, una dispensa a les disposicions de la segona fase del punt 1 de l’apartat 1 de l’article 119 i al segon guió de l’apartat 1 de l’article 123. S’ha d’informar d’això la Comissió a través del procediment que s’aprovi al si del Subgrup Veterinari. Article 122 1- En el termini més breu possible, els èquids han de ser conduïts des de l’explotació de procedència cap al lloc de destí bé directament o bé a través d’un mercat o centre de reagrupament autoritzat, utilitzant mitjans de transport i de contenció periòdicament netejats i desinfectats amb un desinfectant segons la freqüència que fixi el ministeri encarregat de l’agricultura o l'estat membre d’expedició. Els vehicles de transport han d’estar condicionats de forma que els excrements, el jaç o el farratge dels èquids no puguin relliscar o caure fora del vehicle durant el transport. El transport s’ha d’efectuar de forma que es garanteixi una protecció sanitària eficaç i el benestar dels èquids. 2- El Principat d’Andorra, igual que qualsevol altre estat membre de destí, pot, de manera general o limitada, concedir una dispensa a determinats requisits de la condició 51 de l’apartat 1 de l’article 119, sempre que l’animal porti una marca especial que indiqui que està destinat al sacrifici i que la menció d’aquesta dispensa figuri en el certificat sanitari. Si es concedeix aquesta dispensa, els èquids d’avituallament han de ser conduïts directament a l’escorxador designat per ser sacrificats en un termini que no superi els cinc dies a partir de l’arribada a l’escorxador. 3- El veterinari oficial ha d’anotar en un registre el número d’identificació o el número del document d’identificació d’èquid sacrificat i transmetre a l’autoritat competent del lloc d’expedició, o al ministeri encarregat de l’agricultura si aquest fos el Principat d’Andorra, a petició d’aquesta, una declaració que certifiqui el sacrifici dels èquids. Article 123 1- El ministeri encarregat de l’agricultura, igual que els estats membres, han de vetllar perquè: – En el cas que surtin de la seva explotació, els èquids registrats vagin acompanyats del document d’identificació establert a la condició 40 de l’apartat 1 de l’article 119 i, si estan destinats a intercanvis intracomunitaris, completats pel certificat previst a l’annex IX.II.4; – durant el seu transport, els èquids de reproducció, de producció i d’avituallament han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb l’annex IX.II.3. El certificat o, quan es tracti d’un document d’identificació, el full en què figuren les dades sanitàries, deixant de banda el que disposa l’article 121, han d’expedir-se dins les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament, o a tot estirar, el darrer dia laborable previ a aquest, en la o les llengües oficials de l’estat membre d’expedició i de destí i en català si el lloc d’expedició és el Principat. El certificat té un període de validesa de deu dies i ha de constar en un sol full. 2- Les importacions d’èquids no registrats poden efectuar-se per mitjà d’un sol certificat sanitari per lot, en lloc de portar-se a terme per mitjà del certificat individual a què es fa esment en el segon guió de l’apartat 1.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 124 Les normes del títol III, relatiu als controls veterinaris aplicables en els intercanvis comunitaris, s’apliquen en particular pel que fa als controls en origen, a organitzar i continuar fent els controls que ha de fer el Principat d’Andorra, igual que altres estats membres, de destí i a les mesures de salvaguarda que s’han d’aplicar i que, en el cas del Principat d’Andorra, poden concretar-se en decisions sobiranes basades en algunes de les causes enumerades a l’apartat 3.b) de l’article 6 d’aquest Reglament.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 125 En la mesura que resulti necessari per a l’aplicació uniforme d’aquest capítol, i en col·laboració sempre amb les autoritats del Principat d’Andorra, per mitjà del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, els experts veterinaris comunitaris que nomeni el Subgrup esmentat poden efectuar controls in situ. A través del procediment previst per aquest Subgrup Veterinari, la Comissió ha d’informar els estats membres dels controls efectuats i s’ha de preveure en el si del Subgrup Veterinari el mecanisme per mitjà del qual el Principat d’Andorra ha de ser informat, al seu torn, dels controls efectuats en els estats membres. El Principat d’Andorra, quan es faci un control en el seu territori, ha de prestar als experts tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió, a la qual han d’assistir representants de les autoritats competents. Annex IX.I.1 Llibres genealògics Per aconseguir l’autorització o el reconeixement oficials, les organitzacions o associacions que portin llibres genealògics per a èquids registrats han de: 1- Tenir personalitat jurídica de conformitat amb la normativa vigent a l’estat membre on es presenti la sol·licitud o al Principat d’Andorra. 2- Superar els controls de les autoritats competents, en el cas del Principat d’Andorra del ministeri encarregat de l’agricultura, pel que fa a:
a) l’eficàcia del seu funcionament;
b) el compliment dels principis establerts de conformitat amb la lletra
b) de l’apartat 3 per l’organització o l’associació que porti el llibre d’origen de la raça, quan es tracti d’una organització o associació que no porti aquest llibre;
c) la seva capacitat per exercir els controls necessaris per al registre de les genealogies;
d) la possessió d’un efectiu d’èquids suficients per realitzar un programa de millora o selecció o per garantir la conservació de la raça quan això es consideri necessari;
e) la seva capacitat per facilitar les dades necessàries (per exemple, sobre resultats) per a la realització d’un programa de millora, selecció o conservació de la raça. 3- Haver fixat els principis relatius a:
a) el sistema per facilitar les dades (per exemple, sobre resultats) que permetin dur a terme una avaluació dels èquids amb vista a la millora, selecció i conservació de la raça;
b) a més, si es tracta d’una organització o associació que porti el llibre d’origen de la raça: – el sistema de registre de les genealogies; – la definició de les característiques de la raça o races, o de la població que inclogui el llibre genealògic; – el sistema de base d’identificació dels èquids; – la definició dels seus objectius de selecció de base; – la divisió de llibre genealògic, en el cas que hi hagi diverses modalitats d’inscripció dels èquids en aquest llibre o diverses modalitats de classificació dels èquids inscrits en aquest; – les ascendències a partir d’un altre o altres llibres genealògics, quan sigui necessari. 4- Disposar d’un estat que estableixi, en particular, que els criadors no poden rebre un tracte discriminatori. Això no obstant, en el supòsit que, per a una mateixa raça, hi hagi en el territori de la Comunitat i el Principat d’Andorra diverses organitzacions o associacions que incloguin la totalitat d’aquest, l’estatus d’una organització o associació pot establir l’obligació que els èquids hagin nascut en un territori determinat per efectuar la inscripció de la declaració de naixement. Aquesta limitació no s’aplica a la inscripció en concepte de reproducció. Annex IX.I.2a Document d’identificació d’èquids Descarrega el document Annex IX.I.2b Ressenya descriptiva d’èquids Descarrega el document Annex IX.I.2c Full de vacunacions d’èquids Descarrega el document Annex IX.I.2d Tractaments medicamentosos d’èquids Annex IX.II.1 Malalties de declaració obligatòria Estan sotmeses a declaració obligatòria les malalties següents: – Durina – Borm – Encefalomielitis equina (en totes les seves variants, inclosa la VEE) – Anèmia infecciosa – Ràbia – Carboncle bacteridià – Pesta equina – Estomatitis vesiculosa Annex IX.II.2 Diagnòstic de la pesta equina Fixació del complement. L’antigen es prepara a partir de cervells de ratolí d’un mes que hagin rebut la inoculació intracerebral d’una soca neuròtropa del virus. Això pot efectuar- se per mitjà del mètode de Bourdin següent. Els cervells es congelen i després es piquen amb un tampó veronal a raó de deu cervells per 12 ml de tampó. La suspensió resultant ha de centrifugar-se durant una hora a 10.000 r/min a 4 ºC. El que neda és l’antigen. S’utilitza preferentment sense cap altra modificació, però pot inactivar-se per mitjà de la ? - propiolactona. La inactivació es pot efectuar afegint-hi 0,1 ml d’una solució al 3% de v- propiolactona en aigua destil·lada a cada ració de 0,9 ml d’antigen i agitant la mescla durant tres hores a la temperatura de laboratori sota campana ventilada, i després durant 18 hores a 4 ºC. També es pot utilitzar el mètode de Casals [Casals J. (1949)]. En absència d’un sèrum estàndard internacional, es gradua l’antigen sobre la base d’un sèrum testimoni positiu preparat localment. Els sèrums s’escalfen durant 30 minuts a 60 ºC. Per evitar els efectes anticomplementaris, els sèrums s’han de separar de la sang, al més aviat possible, especialment els sèrums d’ase. En el test s’utilitzen sèrums testimonis positius i negatius. Es pot utilitzar una macrotècnica o una microtècnica. En ambdós casos, el punt final està representat per un 50% d’hemòlisi. A un volum de dilucions de dos en dos del sèrum, cal afegir-hi un volum d’antigen com s’indica per a la graduació de manera que hi hagi dues unitats. S’ha de barrejar i deixar reposar 15 minuts a la temperatura de laboratori. S’hi ha d’afegir dos volums de complement que contingui cinc unitats; es barreja, es cobreixen les plaques i es deixa durant 18 hores a 4 ºC. El complement es gradua en presència d’antigen per tenir en compte tots els efectes anticomplementaris. Després de deixar reposar les plaques durant 15 minuts més a la temperatura del laboratori, cal afegir-hi un volum de dilució al 3% d’eritròcits de be sensibilitzats. S’ha de barrejar i deixar incubar a 37 ºC durant 30 minuts, i barrejar-ho de nou al cap de 15 minuts d’incubació. Si s’utilitzen plaques, s’han de centrifugar les plaques durant 5 minuts a 1.500 r/min a 4 ºC. Annex IX.II.3 Certificat sanitari Annex IX.II.4 Informacions sanitàries d’èquids registrats Títol X- Intercanvis de carns i de productes derivats d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids Capítol I. Condicions sanitàries de la producció i comercialització de carn fresca
a) l’eficàcia del seu funcionament;
b) el compliment dels principis establerts de conformitat amb la lletra
b) de l’apartat 3 per l’organització o l’associació que porti el llibre d’origen de la raça, quan es tracti d’una organització o associació que no porti aquest llibre;
c) la seva capacitat per exercir els controls necessaris per al registre de les genealogies;
d) la possessió d’un efectiu d’èquids suficients per realitzar un programa de millora o selecció o per garantir la conservació de la raça quan això es consideri necessari;
e) la seva capacitat per facilitar les dades necessàries (per exemple, sobre resultats) per a la realització d’un programa de millora, selecció o conservació de la raça. 3- Haver fixat els principis relatius a:
a) el sistema per facilitar les dades (per exemple, sobre resultats) que permetin dur a terme una avaluació dels èquids amb vista a la millora, selecció i conservació de la raça;
b) a més, si es tracta d’una organització o associació que porti el llibre d’origen de la raça: – el sistema de registre de les genealogies; – la definició de les característiques de la raça o races, o de la població que inclogui el llibre genealògic; – el sistema de base d’identificació dels èquids; – la definició dels seus objectius de selecció de base; – la divisió de llibre genealògic, en el cas que hi hagi diverses modalitats d’inscripció dels èquids en aquest llibre o diverses modalitats de classificació dels èquids inscrits en aquest; – les ascendències a partir d’un altre o altres llibres genealògics, quan sigui necessari. 4- Disposar d’un estat que estableixi, en particular, que els criadors no poden rebre un tracte discriminatori. Això no obstant, en el supòsit que, per a una mateixa raça, hi hagi en el territori de la Comunitat i el Principat d’Andorra diverses organitzacions o associacions que incloguin la totalitat d’aquest, l’estatus d’una organització o associació pot establir l’obligació que els èquids hagin nascut en un territori determinat per efectuar la inscripció de la declaració de naixement. Aquesta limitació no s’aplica a la inscripció en concepte de reproducció. Annex IX.I.2a Document d’identificació d’èquids Descarrega el document Annex IX.I.2b Ressenya descriptiva d’èquids Descarrega el document Annex IX.I.2c Full de vacunacions d’èquids Descarrega el document Annex IX.I.2d Tractaments medicamentosos d’èquids Annex IX.II.1 Malalties de declaració obligatòria Estan sotmeses a declaració obligatòria les malalties següents: – Durina – Borm – Encefalomielitis equina (en totes les seves variants, inclosa la VEE) – Anèmia infecciosa – Ràbia – Carboncle bacteridià – Pesta equina – Estomatitis vesiculosa Annex IX.II.2 Diagnòstic de la pesta equina Fixació del complement. L’antigen es prepara a partir de cervells de ratolí d’un mes que hagin rebut la inoculació intracerebral d’una soca neuròtropa del virus. Això pot efectuar- se per mitjà del mètode de Bourdin següent. Els cervells es congelen i després es piquen amb un tampó veronal a raó de deu cervells per 12 ml de tampó. La suspensió resultant ha de centrifugar-se durant una hora a 10.000 r/min a 4 ºC. El que neda és l’antigen. S’utilitza preferentment sense cap altra modificació, però pot inactivar-se per mitjà de la ? - propiolactona. La inactivació es pot efectuar afegint-hi 0,1 ml d’una solució al 3% de v- propiolactona en aigua destil·lada a cada ració de 0,9 ml d’antigen i agitant la mescla durant tres hores a la temperatura de laboratori sota campana ventilada, i després durant 18 hores a 4 ºC. També es pot utilitzar el mètode de Casals [Casals J. (1949)]. En absència d’un sèrum estàndard internacional, es gradua l’antigen sobre la base d’un sèrum testimoni positiu preparat localment. Els sèrums s’escalfen durant 30 minuts a 60 ºC. Per evitar els efectes anticomplementaris, els sèrums s’han de separar de la sang, al més aviat possible, especialment els sèrums d’ase. En el test s’utilitzen sèrums testimonis positius i negatius. Es pot utilitzar una macrotècnica o una microtècnica. En ambdós casos, el punt final està representat per un 50% d’hemòlisi. A un volum de dilucions de dos en dos del sèrum, cal afegir-hi un volum d’antigen com s’indica per a la graduació de manera que hi hagi dues unitats. S’ha de barrejar i deixar reposar 15 minuts a la temperatura de laboratori. S’hi ha d’afegir dos volums de complement que contingui cinc unitats; es barreja, es cobreixen les plaques i es deixa durant 18 hores a 4 ºC. El complement es gradua en presència d’antigen per tenir en compte tots els efectes anticomplementaris. Després de deixar reposar les plaques durant 15 minuts més a la temperatura del laboratori, cal afegir-hi un volum de dilució al 3% d’eritròcits de be sensibilitzats. S’ha de barrejar i deixar incubar a 37 ºC durant 30 minuts, i barrejar-ho de nou al cap de 15 minuts d’incubació. Si s’utilitzen plaques, s’han de centrifugar les plaques durant 5 minuts a 1.500 r/min a 4 ºC. Annex IX.II.3 Certificat sanitari Annex IX.II.4 Informacions sanitàries d’èquids registrats Títol X- Intercanvis de carns i de productes derivats d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids Capítol I. Condicions sanitàries de la producció i comercialització de carn fresca
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 127 A l’efecte d’aquest capítol, s’entén per: 1- “Carn”: totes les parts aptes per al consum humà d’animals domèstics de les espècies bovina (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina i cabruna, així com de solípedes domèstics. 2- “Carn fresca”: Les carns que només hagin patit el tractament de fred (incloses les envasades al buit o en atmosfera controlada), per tal de garantir-ne la conservació. 3- “Carns separades mecànicament”: les carns separades per procediments mecànics d’ossos carnosos, tret dels ossos del cap, de les extremitats dels membres per sota de les articulacions carpianes i tarsianas, així com de les vèrtebres còcciques de porcí i destinades a establiments autoritzats, per a la producció i la comercialització de productes a base de carn destinats al consum humà. 4- “Canal”: el cos sencer d’un animal de sacrifici després de la sagnia, evisceració, ablació de les extremitats dels membres al nivell del carp, del tars i del cap, de la cua i de les mames, i, a més, per als bovins, ovins, cabrums i solípedes, després de l’escorxat. Això no obstant, en el cas dels porcins, es pot no practicar l’ablació de les extremitats dels membres al nivell del carp, del tars i del cap, quan aquestes carns s’han de sotmetre a transformació industrial per a la generació de productes a base de carn destinats al consum humà. 5- “Despulles” : les carns fresques que no siguin aquelles de la canal definida a l’apartat 4, fins i tot si estan anatòmicament unides a la canal. 6- “Vísceres”: les restes que es troben a les cavitats toràciques, abdominal i pèlvica, incloent-hi la tràquea i l’esòfag. 7- “Autoritat competent”: el ministeri encarregat de la sanitat i tota autoritat en la qual s’hagin delegat expressament aquestes competències. Aquesta definició s’aplica a tot el títol X d’aquest Reglament. 8- “País expedidor”: el Principat d’Andorra o l'estat membre des del qual s’envia la carn fresca. 9- “País de destinació”: el Principat d’Andorra o l'estat membre al qual s’expedeix carn fresca procedent d’un altre estat membre o del Principat d’Andorra. 10- “Mitjans de transport”: les parts reservades per a la càrrega en vehicles o automòbils, trens, aeronaus, així com les bodegues dels vaixells, o els contenidors per al transport per terra, mar o aire. 11- “Establiment”: un escorxador, una sala d’especejament o un magatzem frigorífic autoritzats o un conjunt, que reuneixen diversos d’aquests establiments. 12- “Envasament”: l’operació destinada a protegir la carn fresca per mitjà de la utilització d’un primer embolcall o d’un primer recipient en contacte directe amb aquesta carn fresca. S’anomena envàs aquest primer embolcall o recipient. 13- “Embalatge”: l’operació que consisteix a col·locar carns fresques envasades en un segon envàs, així com aquest segon envàs. 14- “Sacrifici especial d’urgència”: qualsevol sacrifici ordenat per un veterinari arran d’un accident o de trastorn fisiològics i funcionals greus. El sacrifici especial d’urgències té lloc fora d’un escorxador quan el veterinari consideri que el transport de l’animal resulta impossible o pot suposar patiments inútils per a l’animal. 15- “Zona de salut”: la definida pels estats membres, o si escau, la totalitat del territori del Principat d’Andorra. 16- “Centre de reenvasament”: una sala o un magatzem on es procedeixi a reunir i/ o envasar de nou carn destinada a la comercialització. Article 128 1- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les canals, les mitges canals i les mitges canals especejades en un màxim de tres peces o els quarts:
a) S’obtinguin en un escorxador que compleixi els requisits enumerats en els capítols I i II de l’annex X.I.1 i que estigui autoritzat i controlat d’acord amb l’article 135.
b) Procedeixin d’un animal de sacrifici que hagi estat objecte d’una inspecció ante mortem realitzada per un veterinari oficial, de conformitat amb el que disposa el capítol VI de l’annex X.I.1 i que a conseqüència d’aquesta inspecció s’hagi considerat que és apte per al sacrifici a l’efecte d’aquest capítol.
c) Hagin estat tractats en condicions d’higiene satisfactòries segons el que disposen els capítols V i VII de l’annex X.I.1.
d) D’acord amb el que disposa el capítol VIII de l’annex X.I.1, hagin estat sotmesos a una inspecció post mortem per un veterinari oficial i no presentin cap alteració, tret de les lesions traumàtiques ocorregudes poc abans del sacrifici, de malformacions o d’alteracions localitzades, sempre que s’hagi comprovat, si és necessari per mitjà d’exàmens de laboratori adequats, que aquestes lesions, malformacions o alteracions no converteixen la canal i les despulles corresponents en no aptes per al consum humà o perilloses per a la salut.
e) Portin, d’acord amb el que disposa en el capítol XI l’annex X.I.1, un segell d’inspecció veterinària.
f) Vagin acompanyats durant el transport:
1. D’un document d’acompanyament comercial que ha de complir els requisits següents:
i) Ha de ser emès per l’establiment d’expedició. ii) A més de les indicacions previstes a l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1 (segell d’inspecció veterinària), en el cas de les carns congelades, la menció clara del mes i de l’any de congelació. iii) Per a la carn destinada a Finlàndia i Suècia, ha d’incloure un dels esments previstos en el tercer guió de la part IV de l’annex X.I.3 (certificat d’inspecció veterinària). iv) Ha de ser conservat pel destinatari durant un període mínim d’un any, per poder ser presentat a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·liciti. En el cas que les dades siguin informàtiques s’han d’imprimir a petició d’aquestes autoritats.
2. D’un certificat d’inspecció veterinària de conformitat amb el capítol XIII de l’annex X.I.1, quan es tracti de carn procedent d’un escorxador situat en una zona de salut segons els que es disposa en el punt 15 de l’article 127, i aquest hagi estat sotmès a restriccions per causa de sanitat animal, o quan es tracti de carns destinades a intercanvis i aquestes hagin transitat per un país tercer. A petició d’un estat membre de destí, o del Principat d’Andorra si és aquest el lloc de destí, ha de presentar-se un comprovant sanitari quan les carns es destinin a l’exportació a un país tercer després de la seva transformació. Les despeses d’emissió d’aquest comprovant van a càrrec dels operadors.
g) D’acord amb el que disposa el capítol XIV de l’annex X.I.1, hagin estat emmagatzemats després de la inspecció post mortem en condicions d’higiene satisfactòries en establiments autoritzats d’acord amb el que disposa l’article 135 i controlats de conformitat amb el que estableix el capítol X de l’annex X.I.1.
h) D’acord amb el que es disposa al capítol XV de l’annex X.I.1, siguin transportats en condicions d’higiene satisfactòries. 2- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els talls o les porcions més petits que els esmentats en l’apartat 1 o les carns desossades, estiguin envasades o no:
a) Siguin especejades, trossejades o desossades o envasades en una sala d’especejament que compleixi els requisits enunciats als capítols I i III de l’annex X.I.1, autoritzada i controlada d’acord amb el que disposa l’article 135, o en un sala d’especejament autoritzada de forma específica de conformitat amb el que disposa l’article 4.
b) Siguin especejades, o trossejades o desossades o envasades, i obtingudes d’acord amb el que disposa el capítol IX de l’annex X.I.1 i procedeixen: 1) de carn fresca que satisfà les condicions esmentades a l’apartat 1, o 2) de carn fresca importada de països tercers de conformitat amb les disposicions referents a l’organització de controls veterinaris de productes que s’introdueixen a la Comunitat Europea procedents de països tercers a què es refereix el títol II.
c) Siguin emmagatzemades d’acord amb les condicions establertes en el capítol XIV de l’annex X.I.1 en establiments autoritzats de conformitat amb l’article 135 i controlades d’acord amb el capítol X de l’annex X.I. 1.
d) Siguin controlades per un veterinari oficial d’acord amb el que disposa el capítol X de l’annex X.I.1.
e) Responguin als requisits d’envasament i d’embalatge esmentats al capítol XII de l’annex X.I.1.
f) Satisfacin les condicions esmentades als paràgrafs c), e),
f) i
h) de l’apartat 1 anterior. 3- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les despulles procedeixin d’un escorxador o sala d’especejament autoritzats. Les despulles no tallades han de complir els requisits dels apartats 1 i
2. Les despulles tallades han de respondre a les condicions esmentades a l’apartat 2. 4- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques que, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, s’hagin emmagatzemat en un magatzem frigorífic autoritzat i des d’aleshores no s’hagin sotmès a cap manipulació tret per a l’emmagatzematge:
a) Satisfacin les condicions esmentades als paràgrafs c), e), g),
h) de l’apartat 1 i en els apartats 2 i 3, o siguin importades de països tercers d’acord amb les disposicions referents a l’organització de controls veterinaris de productes que s’introdueixen a la Comunitat Europea procedents de tercers països d’acord amb el que disposa el títol II.2
b) Vagin acompanyades, durant el seu transport des del magatzem frigorífic al lloc de destí, del document d’acompanyament comercial o del certificat previstos al paràgraf
f) de l’apartat 1. En el cas que les carns vagin acompanyades amb un certificat, aquest ha de ser expedit pel veterinari oficial basant-se en els certificats d’inspecció veterinària adjunts a les trameses de carns fresques en el moment de l’emmagatzematge, i en el cas de la importació ha de precisar l’origen de les carns fresques. En aquest cas, s’ha d’indicar la marca sanitària del magatzem frigorífic en el document d’acompanyament comercial. 5- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, que s’hagin emmagatzemat en un magatzem frigorífic d’un país tercer degudament autoritzat sota control duaner i que des d’aleshores no hagin sofert cap manipulació, tret de l’emmagatzematge:
a) Responguin a les condicions esmentades als apartats 1, 2 i 3.
b) Compleixin les garanties específiques sobre el control i la certificació del compliment de les exigències d’emmagatzematge i de transport.
c) S’acompanyin amb un certificat d’acord amb el model que figura a l’annex X.I.3. Les garanties particulars relatives al control i la declaració de les exigències d’emmagatzematge i del transport, així com les condicions d’expedició del certificat, s’estableixen segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 6- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques l’embalatge de les quals s’hagi retirat i hagin estat embalades de nou en un establiment diferent d’aquell en què han estat envasades:
a) Compleixin els requisits dels apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article.
b) Es desembalin i embalin de nou en un centre de reembalatge que compleixi els requisits esmentats en el capítol I de l’annex X.I.1 i que estigui autoritzat i controlat d’acord amb el que disposa l’article 135. 7- Salvant l’aplicació de la legislació vigent sobre sanitat animal, els apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 no s’apliquen:
a) A les carns fresques destinades a altres usos que no siguin el consum humà.
b) A les carns fresques destinades a exposicions, a estudis particulars o anàlisis, en la mesura que un control oficial garanteixi que aquestes carns no s’han d’utilitzar per al consum humà i, un cop acabades les exposicions o els estudis particulars i efectuades les anàlisis, aquestes carns es destruiran tret de les quantitats utilitzades per a la realització de les anàlisis necessàries.
c) A les carns fresques destinades exclusivament a l’abastament d’organitzacions internacionals.
a) S’obtinguin en un escorxador que compleixi els requisits enumerats en els capítols I i II de l’annex X.I.1 i que estigui autoritzat i controlat d’acord amb l’article 135.
b) Procedeixin d’un animal de sacrifici que hagi estat objecte d’una inspecció ante mortem realitzada per un veterinari oficial, de conformitat amb el que disposa el capítol VI de l’annex X.I.1 i que a conseqüència d’aquesta inspecció s’hagi considerat que és apte per al sacrifici a l’efecte d’aquest capítol.
c) Hagin estat tractats en condicions d’higiene satisfactòries segons el que disposen els capítols V i VII de l’annex X.I.1.
d) D’acord amb el que disposa el capítol VIII de l’annex X.I.1, hagin estat sotmesos a una inspecció post mortem per un veterinari oficial i no presentin cap alteració, tret de les lesions traumàtiques ocorregudes poc abans del sacrifici, de malformacions o d’alteracions localitzades, sempre que s’hagi comprovat, si és necessari per mitjà d’exàmens de laboratori adequats, que aquestes lesions, malformacions o alteracions no converteixen la canal i les despulles corresponents en no aptes per al consum humà o perilloses per a la salut.
e) Portin, d’acord amb el que disposa en el capítol XI l’annex X.I.1, un segell d’inspecció veterinària.
f) Vagin acompanyats durant el transport:
1. D’un document d’acompanyament comercial que ha de complir els requisits següents:
i) Ha de ser emès per l’establiment d’expedició. ii) A més de les indicacions previstes a l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1 (segell d’inspecció veterinària), en el cas de les carns congelades, la menció clara del mes i de l’any de congelació. iii) Per a la carn destinada a Finlàndia i Suècia, ha d’incloure un dels esments previstos en el tercer guió de la part IV de l’annex X.I.3 (certificat d’inspecció veterinària). iv) Ha de ser conservat pel destinatari durant un període mínim d’un any, per poder ser presentat a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·liciti. En el cas que les dades siguin informàtiques s’han d’imprimir a petició d’aquestes autoritats.
2. D’un certificat d’inspecció veterinària de conformitat amb el capítol XIII de l’annex X.I.1, quan es tracti de carn procedent d’un escorxador situat en una zona de salut segons els que es disposa en el punt 15 de l’article 127, i aquest hagi estat sotmès a restriccions per causa de sanitat animal, o quan es tracti de carns destinades a intercanvis i aquestes hagin transitat per un país tercer. A petició d’un estat membre de destí, o del Principat d’Andorra si és aquest el lloc de destí, ha de presentar-se un comprovant sanitari quan les carns es destinin a l’exportació a un país tercer després de la seva transformació. Les despeses d’emissió d’aquest comprovant van a càrrec dels operadors.
g) D’acord amb el que disposa el capítol XIV de l’annex X.I.1, hagin estat emmagatzemats després de la inspecció post mortem en condicions d’higiene satisfactòries en establiments autoritzats d’acord amb el que disposa l’article 135 i controlats de conformitat amb el que estableix el capítol X de l’annex X.I.1.
h) D’acord amb el que es disposa al capítol XV de l’annex X.I.1, siguin transportats en condicions d’higiene satisfactòries. 2- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els talls o les porcions més petits que els esmentats en l’apartat 1 o les carns desossades, estiguin envasades o no:
a) Siguin especejades, trossejades o desossades o envasades en una sala d’especejament que compleixi els requisits enunciats als capítols I i III de l’annex X.I.1, autoritzada i controlada d’acord amb el que disposa l’article 135, o en un sala d’especejament autoritzada de forma específica de conformitat amb el que disposa l’article 4.
b) Siguin especejades, o trossejades o desossades o envasades, i obtingudes d’acord amb el que disposa el capítol IX de l’annex X.I.1 i procedeixen: 1) de carn fresca que satisfà les condicions esmentades a l’apartat 1, o 2) de carn fresca importada de països tercers de conformitat amb les disposicions referents a l’organització de controls veterinaris de productes que s’introdueixen a la Comunitat Europea procedents de països tercers a què es refereix el títol II.
c) Siguin emmagatzemades d’acord amb les condicions establertes en el capítol XIV de l’annex X.I.1 en establiments autoritzats de conformitat amb l’article 135 i controlades d’acord amb el capítol X de l’annex X.I. 1.
d) Siguin controlades per un veterinari oficial d’acord amb el que disposa el capítol X de l’annex X.I.1.
e) Responguin als requisits d’envasament i d’embalatge esmentats al capítol XII de l’annex X.I.1.
f) Satisfacin les condicions esmentades als paràgrafs c), e),
f) i
h) de l’apartat 1 anterior. 3- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les despulles procedeixin d’un escorxador o sala d’especejament autoritzats. Les despulles no tallades han de complir els requisits dels apartats 1 i
2. Les despulles tallades han de respondre a les condicions esmentades a l’apartat 2. 4- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques que, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, s’hagin emmagatzemat en un magatzem frigorífic autoritzat i des d’aleshores no s’hagin sotmès a cap manipulació tret per a l’emmagatzematge:
a) Satisfacin les condicions esmentades als paràgrafs c), e), g),
h) de l’apartat 1 i en els apartats 2 i 3, o siguin importades de països tercers d’acord amb les disposicions referents a l’organització de controls veterinaris de productes que s’introdueixen a la Comunitat Europea procedents de tercers països d’acord amb el que disposa el títol II.2
b) Vagin acompanyades, durant el seu transport des del magatzem frigorífic al lloc de destí, del document d’acompanyament comercial o del certificat previstos al paràgraf
f) de l’apartat 1. En el cas que les carns vagin acompanyades amb un certificat, aquest ha de ser expedit pel veterinari oficial basant-se en els certificats d’inspecció veterinària adjunts a les trameses de carns fresques en el moment de l’emmagatzematge, i en el cas de la importació ha de precisar l’origen de les carns fresques. En aquest cas, s’ha d’indicar la marca sanitària del magatzem frigorífic en el document d’acompanyament comercial. 5- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, que s’hagin emmagatzemat en un magatzem frigorífic d’un país tercer degudament autoritzat sota control duaner i que des d’aleshores no hagin sofert cap manipulació, tret de l’emmagatzematge:
a) Responguin a les condicions esmentades als apartats 1, 2 i 3.
b) Compleixin les garanties específiques sobre el control i la certificació del compliment de les exigències d’emmagatzematge i de transport.
c) S’acompanyin amb un certificat d’acord amb el model que figura a l’annex X.I.3. Les garanties particulars relatives al control i la declaració de les exigències d’emmagatzematge i del transport, així com les condicions d’expedició del certificat, s’estableixen segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 6- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques l’embalatge de les quals s’hagi retirat i hagin estat embalades de nou en un establiment diferent d’aquell en què han estat envasades:
a) Compleixin els requisits dels apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article.
b) Es desembalin i embalin de nou en un centre de reembalatge que compleixi els requisits esmentats en el capítol I de l’annex X.I.1 i que estigui autoritzat i controlat d’acord amb el que disposa l’article 135. 7- Salvant l’aplicació de la legislació vigent sobre sanitat animal, els apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 no s’apliquen:
a) A les carns fresques destinades a altres usos que no siguin el consum humà.
b) A les carns fresques destinades a exposicions, a estudis particulars o anàlisis, en la mesura que un control oficial garanteixi que aquestes carns no s’han d’utilitzar per al consum humà i, un cop acabades les exposicions o els estudis particulars i efectuades les anàlisis, aquestes carns es destruiran tret de les quantitats utilitzades per a la realització de les anàlisis necessàries.
c) A les carns fresques destinades exclusivament a l’abastament d’organitzacions internacionals.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 129 No obstant el que disposa l’article 128, l’autoritat competent pot autoritzar la posada al mercat, per a la comercialització exclusivament en el territori nacional segons el que disposa l’apartat 15 de l’article 127, de carn obtinguda en establiments que compleixen les condicions esmentades en els capítols I i II de l’annex X.I.1, sempre que compleixin les condicions següents:
a) Els escorxadors afectats han d’estar inscrits al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra i dotats d’un número específic de control que ha de determinar l’autoritat competent en aplicació de la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments , i se sotmet a les condicions següents:
1. No poden tractar més de 20 unitats de bestiar major (UBM) per setmana, amb un màxim de 1.000 UBM per any. Per al càlcul d’aquestes quantitats s’apliquen els tipus de conversió següents: – Carn de boví: bovins i solípedes = 1 UBM – Carn de porcí: – Porcs d’un pes viu superior a 100 kg = 0,20 UBM. – Altres porcs = 0,15 UBM. – Altres carns: – Carns d’oví i de cabrum = 0,10 UBM – Carns d’anyell de llet, cabrit i garrins de menys de 15 kg de pes viu = 0,05 UBM.
2. Han de complir els requisits dels capítols V i VII de l’annex X.I.1, així com els apartats 1, 2 i 4 de l’apartat 66 i 67 del capítol XIV, de l’annex X.I.1 així com els de l’apartat 69, tret dels relatius a la carn fresca importada i als apartats 71, 72 i 73 del capítol XV del mateix annex X.I.1.
3. Han de complir els requisits de l’annex X.I.2.
b) El titular de l’escorxador, el propietari o el seu representant han de:
1. Prevenir prèviament el servei veterinari oficial de l’hora del sacrifici, el nombre i l’origen dels animals perquè pugui procedir a fer la inspecció ante mortem, de conformitat amb el que disposa el capítol Vi de l’annex X.I.1, i bé a l’explotació o bé a l’escorxador.
2. Portar un registre que permeti controlar les entrades d’animals vius i les sortides dels productes del seu sacrifici , així com registres dels controls efectuats, dels seus resultats i de les mesures correctores adoptades, si escau. Aquestes dades han de comunicar-se a l’autoritat competent quan ho sol·liciti.
c) El veterinari oficial o un assistent ha d’estar present en el moment del sacrifici per procedir a la inspecció post mortem de la carn, de conformitat amb el que disposa el capítol VIII de l’annex X.I.1, i s’ha de respectar el que disposa l’apartat 32 del capítol VII de l’annex X.I.1 i controlar el compliment de les normes d’higiene enunciades en els capítols V i VII del mateix annex.
1. Si el veterinari oficial no pot estar present en el moment del sacrifici, les carns han de romandre en l’establiment fins que aquest hagi dictaminat sobre la seva aptitud per al consum humà, després de la inspecció post mortem, que ha de fer-se, en qualsevol cas, el mateix dia del sacrifici.
2. Sense superar el límit de 1.000 UBM previst al punt 1 de l’apartat
a) del present article, l’autoritat competent pot autoritzar, cas per cas, i després de sol·licitud de l’interessat, excepcions al límit setmanal establert per respondre a la necessitat de sacrificar bens i cabrits durant el període immediatament anterior a algunes festes nacionals o locals de caràcter religiós, sempre que el veterinari oficial estigui present al sacrifici i sempre que aquesta carn no es congeli abans de ser comercialitzada.
3. Les quantitats màximes previstes al punt 1 de l’apartat
a) del present article es poden aplicar a operadors individuals que sacrifiquin per compte propi, en intervals clarament diferents de la setmana, en un establiment que compleixi les condicions següents:
a) Que el propietari de l’establiment hagi tingut una formació específica, en matèria d’higiene i control de la producció d’aliments, reconeguda per l’autoritat competent.
b) Que els animals destinats al sacrifici pertanyin al propietari de l’establiment o a un carnisser amb establiment propi o hagin estat comprats per aquests per cobrir les necessitats previstes al paràgraf d).
c) Que la producció de la carn hagi tingut lloc en locals que compleixin amb els requisits de l’annex X.I.2.
d) Que la producció es destini exclusivament a l’abastament dels locals que pertanyen als carnissers previstos al paràgraf
b) i a la venta in situ al consumidor o a les col·lectivitats locals. En el cas d’acumulació de les quantitats individuals de sacrifici, les quantitats màximes previstes a l’apartat 1 poden augmentar-se fins a 30 UBM per setmana i a 1.500 UBM per any per als establiments que compleixen les condicions previstes al paràgraf
11. Quan l’autoritat competent autoritzi a algun establiment aquesta possibilitat, ha de transmetre a les autoritats competents dels estats membres i de la Comissió Europea la llista dels establiments, pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
4. En el cas que sigui necessari, es poden autoritzar escorxadors que compleixin les condicions previstes a l’apartat 1 i que estiguin situats en regions amb dificultats geogràfiques particulars o que tinguin dificultats d’abastament, perquè tractin un màxim de 2.000 UBM per any, sempre que se sol·liciti aquesta excepció a l’autoritat competent, per tal que es trameti d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
5. L’autoritat competent pot concedir excepcions, de conformitat amb el que es preveu a l’annex X.I.2 per a les sales d’especejament que no estiguin situades en un establiment autoritzat i que no produeixin més de 5 tones de carn desossada per setmana o l’equivalent en carn sense desossar. A aquests establiments s’apliquen, a les operacions emmagatzematge i d’especejament, les disposicions del capítol V, les de l’apartat 38 del capítol VII i les del capítol IX i les de l’apartat 48 del capítol X de l’annex X.I.1, tret del requisit de la temperatura del local previst a las segona fase del paràgraf
c) de l’apartat 46 del capítol IX.
6. Les carns procedents dels establiments esmentats en aquest article que hagin estat declarades aptes per al consum humà, tenint en compte els requisits d’higiene i d’inspecció veterinària establerts en aquest capítol, han: 1) De portar una marca d’inspecció veterinària amb tinta, mitjançant el número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. S’ha de col·locar segons el que disposa l’apartat 51 del capítol XI de l’annex X.I.1. Les dimensions i els caràcters del segell es poden reduir per al marcatge d’inspecció veterinària de bens, cabrits i garrins. 2) De reservar-se a la venda directa al consumidor final o a minorista, situats en el territori del Principat d’Andorra, ja sigui en estat fresc o amb una transformació prèvia i sense necessitat d’envasament previ.
7. L’autoritat competent pot concedir excepcions als requisit mínims establerts en el capítol I de l’annex X.I.1 per als magatzems frigorífics amb poca capacitat en què només s’emmagatzemen carns envasades i altres productes alimentaris. Aquests magatzems han de complir els requisits corresponents dels establerts al capítol I de l’annex X. I.2.
8. Els escorxadors als quals s’hagin concedit les excepcions previstes en aquest article se sotmeten a les inspeccions de l’autoritat competent, així com les comunitàries que s’acordin en el si del Subgrup Veterinari per als establiments autoritzats d’acord amb el que disposa l’article 135. Article 130 1- El veterinari oficial declara no aptes per al consum humà:
a) Les carns procedents d’animals:
1. En què s’hagi detectat una de les malalties següents: – Actinobacil·losi o actinomicosi generalitzades – Carboncle bacteridià o carboncle simptomàtic – Tuberculosi generalitzada – Limfadenitis generalitzada – Borm – Ràbia – Tètan – Salmonel·losi aguda – Brucel·losi aguda – Erisipela (mal roig) – Botulisme – Septicèmia, pièmia, toxèmia i virèmia – Febre aftosa – Pesta porcina clàssica – Pesta porcina africana – Malaltia vesicular porcina – Pesta bovina - Pesta dels petits remugants – Estomatitis vesicular – Febre catarral – Pesta equina – Encefalomielitis vírica equina – Malaltia de Teschen – Verola ovina i cabruna – Dermatosi nodular contagiosa – Febre de la Vall del Rift – Peripneumònia bovina
2. Que presentin lesions agudes de broncopneumònia, pleuresia, peritonitis, metritis, mamitis, artritis, pericarditis, enteritis o meningoencefalomielitis, confirmades per una inspecció detallada, completada si escau per un examen bacteriològic i per la recerca de residus de substàncies que tinguin una acció farmacològica. Això no obstant, quan els resultats d’aquests exàmens siguin favorables, les canals es declaren aptes per al consum humà després d’extirpar-los les parts afectades per les lesions esmentades.
3. Afectades de les malalties parasitàries següents: sarcoesporidiosi visible macroscòpicament i cisticercosi muscular generalitzada o triquinosi.
4. Morts, nascuts morts o morts en úter.
5. Sacrificats massa joves i les carns dels quals siguin edematoses.
6. Que presentin caquèxia o una anèmia pronunciada.
7. Amb molts tumors, abscessos o ferides greus en diferents parts de la canal o en diverses vísceres.
b) Les carns dels animals:
1. Amb reacció positiva o dubtosa a la tuberculina i en els quals un examen efectuat conforme al que es disposa en el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1 hagi permès posar de manifest lesions tuberculoses localitzades en diversos òrgans o diverses parts de la canal, un cop examinades d’acord amb el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1. Això no obstant, quan es detecten lesions tuberculoses en ganglis d’un mateix òrgan o d’una sola part de la canal, només es declaren no aptes per al consum humà l’òrgan afectat o la part de la canal afectada i els ganglis limfàtics contigus.
2. Amb reacció positiva o dubtosa a la brucel·losi, confirmada per lesions que indiquen una afecció greu. Fins i tot si no s’ha detectat cap d’aquestes lesions, les mames, l’aparell genital i la sang es declaren no aptes per al consum humà.
c) Les parts de canals que presenten infiltracions seroses o hemorràgiques serioses, abscessos localitzats o taques localitzades i les despulles i vísceres que presenten lesions patològiques d’origen infecciós, parasitari o traumàtic.
d) Les carns febrils i les que presenten anomalies greus pel que fa al color, l’olor, la consistència i el sabor.
e) Les carns procedents de les zones on es fa la sagnia.
f) Les canals, les despulles de les quals no hagin estat sotmeses a la inspecció post mortem.
g) La sang d’un animal la carn del qual hagi estat considerada no apta per al consum, d’acord amb els punts precedents, així com la sang contaminada pel contingut de l’estómac o per qualsevol altra substància.
h) Les carns que provinguin d’animal als quals s’hagi administrat:
1. Substàncies prohibides d’acord amb la legislació que regula les substàncies d’acció hormonal i tirostàtica d’ús en els animals d’acord amb el que estableix en el capítol I del títol V.
2. Productes que puguin fer que aquestes carns siguin perilloses o perjudicials per a la salut humana d’acord amb el que disposa la legislació vigent.
3. Ablanidors.
i) Les carns que continguin residus de substàncies autoritzades d’acord amb les excepcions previstes en els articles 22 i 23 del capítol I del títol V títol.
j) Les carns que hagin estat contaminades o alterades en proporcions que es determinin d’acord amb el que preveu el Subgrup Veterinari.
k) Els fetges i ronyons d’animals de més de dos anys en què l’execució dels plans aprovats en aplicació de la normativa sobre investigació de residus en animals i carns fresques, regulada al títol V, hagin permès comprovar la presència generalitzada de metalls pesats en l’entorn.
l) Les carns que, deixant de banda una reglamentació eventual aplicable en matèria de ionització, hagin estat tractades amb radiacions ionitzants o ultraviolades.
m) Les carns que presenten una olor sexual pronunciada. 2- Quan el veterinari oficial observi que una canal, una despulla està afectada de limfadenitis caseosa o de qualsevol altra afecció supurada, sense que aquesta afecció estigui generalitzada o estigui acompanyada de caquèxia:
a) Declara no apte per al consum humà tot òrgan i el seu gangli limfàtic corresponent si l’afecció anteriorment descrita està present a la superfície o a l'interior del l’òrgan mencionat o del gangli limfàtic mencionat.
b) En tots els casos als quals no s’apliqui el paràgraf
a) es dictamina no apta per al consum humà en la lesió i totes les seves parts adjacents que el veterinari oficial consideri necessari, tenint en compte l’edat i el grau d’activitat de la lesió, i queda entès que una lesió antiga i sòlidament encapsulada pot considerar-se inactiva. 3- Quan el veterinari oficial comprovi que una canal sencera o una part de la canal o una despulla estan afectades per una malaltia o una infecció diferent de les esmentades en els punts anteriors, declara no apta per al consum humà, o bé la totalitat de la canal i les despulles, o bé la part de la canal o la despulla que consideri necessari. 4- Per a les carns fresques de boví i porcí destinades a Finlàndia i/ o Suècia, s’apliquen les normes següents:
a) Les trameses de carns s’han d’haver sotmès, a l’establiment d’origen, a la prova de microbiologia per mostreig que s’acordi amb l’autoritat competent.
b) No és necessària la prova prevista al paràgraf
a) per a les carns destinades a un establiment en què es faci una pasteurització, esterilització o un tractament equivalent de les carns esmentades. En aquest cas, aquestes carns han d’estar sotmeses al programa operatiu aplicat per Finlàndia i/ o Suècia.
c) No és necessària la prova prevista al paràgraf
a) per a les carns originàries d’un establiment sotmès a un programa reconegut com a equivalent, aprovat segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
a) Els escorxadors afectats han d’estar inscrits al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra i dotats d’un número específic de control que ha de determinar l’autoritat competent en aplicació de la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments , i se sotmet a les condicions següents:
1. No poden tractar més de 20 unitats de bestiar major (UBM) per setmana, amb un màxim de 1.000 UBM per any. Per al càlcul d’aquestes quantitats s’apliquen els tipus de conversió següents: – Carn de boví: bovins i solípedes = 1 UBM – Carn de porcí: – Porcs d’un pes viu superior a 100 kg = 0,20 UBM. – Altres porcs = 0,15 UBM. – Altres carns: – Carns d’oví i de cabrum = 0,10 UBM – Carns d’anyell de llet, cabrit i garrins de menys de 15 kg de pes viu = 0,05 UBM.
2. Han de complir els requisits dels capítols V i VII de l’annex X.I.1, així com els apartats 1, 2 i 4 de l’apartat 66 i 67 del capítol XIV, de l’annex X.I.1 així com els de l’apartat 69, tret dels relatius a la carn fresca importada i als apartats 71, 72 i 73 del capítol XV del mateix annex X.I.1.
3. Han de complir els requisits de l’annex X.I.2.
b) El titular de l’escorxador, el propietari o el seu representant han de:
1. Prevenir prèviament el servei veterinari oficial de l’hora del sacrifici, el nombre i l’origen dels animals perquè pugui procedir a fer la inspecció ante mortem, de conformitat amb el que disposa el capítol Vi de l’annex X.I.1, i bé a l’explotació o bé a l’escorxador.
2. Portar un registre que permeti controlar les entrades d’animals vius i les sortides dels productes del seu sacrifici , així com registres dels controls efectuats, dels seus resultats i de les mesures correctores adoptades, si escau. Aquestes dades han de comunicar-se a l’autoritat competent quan ho sol·liciti.
c) El veterinari oficial o un assistent ha d’estar present en el moment del sacrifici per procedir a la inspecció post mortem de la carn, de conformitat amb el que disposa el capítol VIII de l’annex X.I.1, i s’ha de respectar el que disposa l’apartat 32 del capítol VII de l’annex X.I.1 i controlar el compliment de les normes d’higiene enunciades en els capítols V i VII del mateix annex.
1. Si el veterinari oficial no pot estar present en el moment del sacrifici, les carns han de romandre en l’establiment fins que aquest hagi dictaminat sobre la seva aptitud per al consum humà, després de la inspecció post mortem, que ha de fer-se, en qualsevol cas, el mateix dia del sacrifici.
2. Sense superar el límit de 1.000 UBM previst al punt 1 de l’apartat
a) del present article, l’autoritat competent pot autoritzar, cas per cas, i després de sol·licitud de l’interessat, excepcions al límit setmanal establert per respondre a la necessitat de sacrificar bens i cabrits durant el període immediatament anterior a algunes festes nacionals o locals de caràcter religiós, sempre que el veterinari oficial estigui present al sacrifici i sempre que aquesta carn no es congeli abans de ser comercialitzada.
3. Les quantitats màximes previstes al punt 1 de l’apartat
a) del present article es poden aplicar a operadors individuals que sacrifiquin per compte propi, en intervals clarament diferents de la setmana, en un establiment que compleixi les condicions següents:
a) Que el propietari de l’establiment hagi tingut una formació específica, en matèria d’higiene i control de la producció d’aliments, reconeguda per l’autoritat competent.
b) Que els animals destinats al sacrifici pertanyin al propietari de l’establiment o a un carnisser amb establiment propi o hagin estat comprats per aquests per cobrir les necessitats previstes al paràgraf d).
c) Que la producció de la carn hagi tingut lloc en locals que compleixin amb els requisits de l’annex X.I.2.
d) Que la producció es destini exclusivament a l’abastament dels locals que pertanyen als carnissers previstos al paràgraf
b) i a la venta in situ al consumidor o a les col·lectivitats locals. En el cas d’acumulació de les quantitats individuals de sacrifici, les quantitats màximes previstes a l’apartat 1 poden augmentar-se fins a 30 UBM per setmana i a 1.500 UBM per any per als establiments que compleixen les condicions previstes al paràgraf
11. Quan l’autoritat competent autoritzi a algun establiment aquesta possibilitat, ha de transmetre a les autoritats competents dels estats membres i de la Comissió Europea la llista dels establiments, pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
4. En el cas que sigui necessari, es poden autoritzar escorxadors que compleixin les condicions previstes a l’apartat 1 i que estiguin situats en regions amb dificultats geogràfiques particulars o que tinguin dificultats d’abastament, perquè tractin un màxim de 2.000 UBM per any, sempre que se sol·liciti aquesta excepció a l’autoritat competent, per tal que es trameti d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
5. L’autoritat competent pot concedir excepcions, de conformitat amb el que es preveu a l’annex X.I.2 per a les sales d’especejament que no estiguin situades en un establiment autoritzat i que no produeixin més de 5 tones de carn desossada per setmana o l’equivalent en carn sense desossar. A aquests establiments s’apliquen, a les operacions emmagatzematge i d’especejament, les disposicions del capítol V, les de l’apartat 38 del capítol VII i les del capítol IX i les de l’apartat 48 del capítol X de l’annex X.I.1, tret del requisit de la temperatura del local previst a las segona fase del paràgraf
c) de l’apartat 46 del capítol IX.
6. Les carns procedents dels establiments esmentats en aquest article que hagin estat declarades aptes per al consum humà, tenint en compte els requisits d’higiene i d’inspecció veterinària establerts en aquest capítol, han: 1) De portar una marca d’inspecció veterinària amb tinta, mitjançant el número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. S’ha de col·locar segons el que disposa l’apartat 51 del capítol XI de l’annex X.I.1. Les dimensions i els caràcters del segell es poden reduir per al marcatge d’inspecció veterinària de bens, cabrits i garrins. 2) De reservar-se a la venda directa al consumidor final o a minorista, situats en el territori del Principat d’Andorra, ja sigui en estat fresc o amb una transformació prèvia i sense necessitat d’envasament previ.
7. L’autoritat competent pot concedir excepcions als requisit mínims establerts en el capítol I de l’annex X.I.1 per als magatzems frigorífics amb poca capacitat en què només s’emmagatzemen carns envasades i altres productes alimentaris. Aquests magatzems han de complir els requisits corresponents dels establerts al capítol I de l’annex X. I.2.
8. Els escorxadors als quals s’hagin concedit les excepcions previstes en aquest article se sotmeten a les inspeccions de l’autoritat competent, així com les comunitàries que s’acordin en el si del Subgrup Veterinari per als establiments autoritzats d’acord amb el que disposa l’article 135. Article 130 1- El veterinari oficial declara no aptes per al consum humà:
a) Les carns procedents d’animals:
1. En què s’hagi detectat una de les malalties següents: – Actinobacil·losi o actinomicosi generalitzades – Carboncle bacteridià o carboncle simptomàtic – Tuberculosi generalitzada – Limfadenitis generalitzada – Borm – Ràbia – Tètan – Salmonel·losi aguda – Brucel·losi aguda – Erisipela (mal roig) – Botulisme – Septicèmia, pièmia, toxèmia i virèmia – Febre aftosa – Pesta porcina clàssica – Pesta porcina africana – Malaltia vesicular porcina – Pesta bovina - Pesta dels petits remugants – Estomatitis vesicular – Febre catarral – Pesta equina – Encefalomielitis vírica equina – Malaltia de Teschen – Verola ovina i cabruna – Dermatosi nodular contagiosa – Febre de la Vall del Rift – Peripneumònia bovina
2. Que presentin lesions agudes de broncopneumònia, pleuresia, peritonitis, metritis, mamitis, artritis, pericarditis, enteritis o meningoencefalomielitis, confirmades per una inspecció detallada, completada si escau per un examen bacteriològic i per la recerca de residus de substàncies que tinguin una acció farmacològica. Això no obstant, quan els resultats d’aquests exàmens siguin favorables, les canals es declaren aptes per al consum humà després d’extirpar-los les parts afectades per les lesions esmentades.
3. Afectades de les malalties parasitàries següents: sarcoesporidiosi visible macroscòpicament i cisticercosi muscular generalitzada o triquinosi.
4. Morts, nascuts morts o morts en úter.
5. Sacrificats massa joves i les carns dels quals siguin edematoses.
6. Que presentin caquèxia o una anèmia pronunciada.
7. Amb molts tumors, abscessos o ferides greus en diferents parts de la canal o en diverses vísceres.
b) Les carns dels animals:
1. Amb reacció positiva o dubtosa a la tuberculina i en els quals un examen efectuat conforme al que es disposa en el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1 hagi permès posar de manifest lesions tuberculoses localitzades en diversos òrgans o diverses parts de la canal, un cop examinades d’acord amb el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1. Això no obstant, quan es detecten lesions tuberculoses en ganglis d’un mateix òrgan o d’una sola part de la canal, només es declaren no aptes per al consum humà l’òrgan afectat o la part de la canal afectada i els ganglis limfàtics contigus.
2. Amb reacció positiva o dubtosa a la brucel·losi, confirmada per lesions que indiquen una afecció greu. Fins i tot si no s’ha detectat cap d’aquestes lesions, les mames, l’aparell genital i la sang es declaren no aptes per al consum humà.
c) Les parts de canals que presenten infiltracions seroses o hemorràgiques serioses, abscessos localitzats o taques localitzades i les despulles i vísceres que presenten lesions patològiques d’origen infecciós, parasitari o traumàtic.
d) Les carns febrils i les que presenten anomalies greus pel que fa al color, l’olor, la consistència i el sabor.
e) Les carns procedents de les zones on es fa la sagnia.
f) Les canals, les despulles de les quals no hagin estat sotmeses a la inspecció post mortem.
g) La sang d’un animal la carn del qual hagi estat considerada no apta per al consum, d’acord amb els punts precedents, així com la sang contaminada pel contingut de l’estómac o per qualsevol altra substància.
h) Les carns que provinguin d’animal als quals s’hagi administrat:
1. Substàncies prohibides d’acord amb la legislació que regula les substàncies d’acció hormonal i tirostàtica d’ús en els animals d’acord amb el que estableix en el capítol I del títol V.
2. Productes que puguin fer que aquestes carns siguin perilloses o perjudicials per a la salut humana d’acord amb el que disposa la legislació vigent.
3. Ablanidors.
i) Les carns que continguin residus de substàncies autoritzades d’acord amb les excepcions previstes en els articles 22 i 23 del capítol I del títol V títol.
j) Les carns que hagin estat contaminades o alterades en proporcions que es determinin d’acord amb el que preveu el Subgrup Veterinari.
k) Els fetges i ronyons d’animals de més de dos anys en què l’execució dels plans aprovats en aplicació de la normativa sobre investigació de residus en animals i carns fresques, regulada al títol V, hagin permès comprovar la presència generalitzada de metalls pesats en l’entorn.
l) Les carns que, deixant de banda una reglamentació eventual aplicable en matèria de ionització, hagin estat tractades amb radiacions ionitzants o ultraviolades.
m) Les carns que presenten una olor sexual pronunciada. 2- Quan el veterinari oficial observi que una canal, una despulla està afectada de limfadenitis caseosa o de qualsevol altra afecció supurada, sense que aquesta afecció estigui generalitzada o estigui acompanyada de caquèxia:
a) Declara no apte per al consum humà tot òrgan i el seu gangli limfàtic corresponent si l’afecció anteriorment descrita està present a la superfície o a l'interior del l’òrgan mencionat o del gangli limfàtic mencionat.
b) En tots els casos als quals no s’apliqui el paràgraf
a) es dictamina no apta per al consum humà en la lesió i totes les seves parts adjacents que el veterinari oficial consideri necessari, tenint en compte l’edat i el grau d’activitat de la lesió, i queda entès que una lesió antiga i sòlidament encapsulada pot considerar-se inactiva. 3- Quan el veterinari oficial comprovi que una canal sencera o una part de la canal o una despulla estan afectades per una malaltia o una infecció diferent de les esmentades en els punts anteriors, declara no apta per al consum humà, o bé la totalitat de la canal i les despulles, o bé la part de la canal o la despulla que consideri necessari. 4- Per a les carns fresques de boví i porcí destinades a Finlàndia i/ o Suècia, s’apliquen les normes següents:
a) Les trameses de carns s’han d’haver sotmès, a l’establiment d’origen, a la prova de microbiologia per mostreig que s’acordi amb l’autoritat competent.
b) No és necessària la prova prevista al paràgraf
a) per a les carns destinades a un establiment en què es faci una pasteurització, esterilització o un tractament equivalent de les carns esmentades. En aquest cas, aquestes carns han d’estar sotmeses al programa operatiu aplicat per Finlàndia i/ o Suècia.
c) No és necessària la prova prevista al paràgraf
a) per a les carns originàries d’un establiment sotmès a un programa reconegut com a equivalent, aprovat segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 131 L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè:
a) Les carns fresques d’origen porcí i d’èquids previstes a l’article 128 que no hagin estat sotmeses a un examen de triquines d’acord amb l’annex X.I.6, salvant els casos previstos al paràgraf
a) del apartat 1 de l’article 130, siguin sotmeses a un tractament per fred, de conformitat amb el que segueix:
1. Les carns que es troben en estat congelat han de conservar-se en aquest estat.
2. La instal·lació tècnica i l’alimentació d’energia de la cambra frigorífica han de fer-se de manera que la temperatura prevista al paràgraf 6 es pugui assolir en el termini més breu possible i es mantingui en totes les parts de la cambra frigorífica, així com de la carn.
3. Abans de la congelació s’han de treure tots els embalatges aïllants, excepte pel que fa a la carn que, en el moment de la introducció a la cambra frigorífica, hagi assolit ja, en totes les seves parts, la temperatura prevista al paràgraf 6.
4. Els lots s’han de conservar separadament a la cambra frigorífica i tancar-se amb clau.
5. S’han d’anotar el dia i l’hora de la introducció de cada lot a la cambra frigorífica.
6. La temperatura de la cambra frigorífica ha d’assolir com a mínim 25ºC sota zero, i s’ha de verificar per mitjà d’aparells de mesura termoelèctrica homologats, i registrar-se constantment. No s’han de mesurar en els corrents. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar la indicació dels números corresponents de les cambres, així com del dia i de l’hora de l’inici i del final de la congelació, i s’han de conservar durant un any.
7. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui igual o inferior a 25 cm s’han de congelar sense interrupció durant 240 hores com a mínim. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui superior a aquestes dimensions, no se sotmeten a aquest procés de congelació. El període de congelació es calcula a partir del moment en què s’assoleixi a la cambra frigorífica la temperatura prevista al paràgraf 6.
b) Les carns:
1. De porcins mascles utilitzats per a la reproducció
2. De porcins criptorquídics i hermafrodites
3. De porcins mascles no castrats d’un pes, expressat en canal, superior a 80 kg, tret que es pugui garantir, segons un mètode que s’ha d’establir de conformitat amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, que puguin detectar-se canals que presentin una forta olor sexual, llevat dels casos previstos al paràgraf
m) de l’apartat 1) de l’article 130. Estiguin proveïdes de la marca especial establerta al punt 50.c), del capítol XI de l’annex X.I.1 i se sotmetin a un tractament previst en la legislació vigent.
c) Les carns separades mecànicament se sotmetin a un tractament tèrmic d’acord amb el que es disposa a l’annex X.I.6, així com a les condicions que han de reunir les indústries càrnies autoritzades per a aquest tractament.
d) Les carns fresques i despulles procedents d’animals que presenten una infestació de Cysticercus bovis o Cysticercus cellulosae, no generalitzada, siguin sotmeses a un tractament per fred, segons el mètode que s’elabori d’acord amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, quan s’hagin eliminat les parts no aptes per al consum humà.
e) Les carns que procedeixin d’animals que hagin estat sacrificats pel procediment especial d’urgència només són considerades aptes per al consum humà en el territori del Principat i només en el cas que s’hagin respectat les condicions següents:
1. Que l’explotació d’origen no sigui objecte de restriccions de sanitat animal.
2. Que l’animal, abans del sacrifici, hagi estat sotmès per un veterinari oficial a una inspecció ante mortem segons el que disposa l’apartat 1,
b) de l’article 128.
3. Que l’animal, un cop atordit, se sagni i, si escau, s’evisceri in situ. El veterinari oficial pot prescindir de l’atordiment i autoritzar el sacrifici amb tret d’armes de foc en casos particulars.
4. Que l’animal sacrificat i sagnat es transporti en condicions higièniques satisfactòries, a un escorxador autoritzat, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, tan ràpidament com sigui possible després del sacrifici. Si l’animal sacrificat no pot ser transportat en el termini d’una hora a aquest escorxador, ha de ser transportat en un contenidor o en un mitjà de transport que es trobi a una temperatura compresa entre els 0ºC i els +4ºC. L’evisceració, en el cas de no haver-se practicat en el moment del sacrifici, ha d’efectuar-se, a tot estirar 3 hores després d’aquest; en el cas que l’evisceració s’hagi practicat in situ, les vísceres han de portar-se, juntament amb les canals, fins a l’escorxador.
5. Per al transport a l’escorxador, els animals sacrificats han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pel veterinari que n’hagi ordenat el sacrifici i en el que es mencioni el resultat de la inspecció ante mortem, l’hora del seu sacrifici i, si escau, la natura del tractament administrat a l’animal i el resultat de la inspecció de les vísceres. Aquest certificat ha d’ajustar-se a un model que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari.
6. Mentre la inspecció post mortem, efectuada d’acord amb el que disposa l’apartat 1,
d) de l’article 128, si escau completada amb examen bacteriològic, no permeti considerar tot o part de la canal de l’animal sacrificat apte per al consum humà, aquesta part ha de ser manipulada de manera que no entri en contacte amb canals, carns i despulles destinades al consum humà. Les carns aptes per al consum humà han d’anar marcades segons el que preveu l’apartat 6 de l’article 129.
f) Les carns procedents d’una zona sotmesa a restriccions de sanitat animal s’ajusten a les normes específiques d’acord amb el previst a la normativa vigent.
g) Els tractaments previstos en els punts anteriors s’efectuen en l’establiment designat pel veterinari oficial.
a) Les carns fresques d’origen porcí i d’èquids previstes a l’article 128 que no hagin estat sotmeses a un examen de triquines d’acord amb l’annex X.I.6, salvant els casos previstos al paràgraf
a) del apartat 1 de l’article 130, siguin sotmeses a un tractament per fred, de conformitat amb el que segueix:
1. Les carns que es troben en estat congelat han de conservar-se en aquest estat.
2. La instal·lació tècnica i l’alimentació d’energia de la cambra frigorífica han de fer-se de manera que la temperatura prevista al paràgraf 6 es pugui assolir en el termini més breu possible i es mantingui en totes les parts de la cambra frigorífica, així com de la carn.
3. Abans de la congelació s’han de treure tots els embalatges aïllants, excepte pel que fa a la carn que, en el moment de la introducció a la cambra frigorífica, hagi assolit ja, en totes les seves parts, la temperatura prevista al paràgraf 6.
4. Els lots s’han de conservar separadament a la cambra frigorífica i tancar-se amb clau.
5. S’han d’anotar el dia i l’hora de la introducció de cada lot a la cambra frigorífica.
6. La temperatura de la cambra frigorífica ha d’assolir com a mínim 25ºC sota zero, i s’ha de verificar per mitjà d’aparells de mesura termoelèctrica homologats, i registrar-se constantment. No s’han de mesurar en els corrents. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar la indicació dels números corresponents de les cambres, així com del dia i de l’hora de l’inici i del final de la congelació, i s’han de conservar durant un any.
7. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui igual o inferior a 25 cm s’han de congelar sense interrupció durant 240 hores com a mínim. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui superior a aquestes dimensions, no se sotmeten a aquest procés de congelació. El període de congelació es calcula a partir del moment en què s’assoleixi a la cambra frigorífica la temperatura prevista al paràgraf 6.
b) Les carns:
1. De porcins mascles utilitzats per a la reproducció
2. De porcins criptorquídics i hermafrodites
3. De porcins mascles no castrats d’un pes, expressat en canal, superior a 80 kg, tret que es pugui garantir, segons un mètode que s’ha d’establir de conformitat amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, que puguin detectar-se canals que presentin una forta olor sexual, llevat dels casos previstos al paràgraf
m) de l’apartat 1) de l’article 130. Estiguin proveïdes de la marca especial establerta al punt 50.c), del capítol XI de l’annex X.I.1 i se sotmetin a un tractament previst en la legislació vigent.
c) Les carns separades mecànicament se sotmetin a un tractament tèrmic d’acord amb el que es disposa a l’annex X.I.6, així com a les condicions que han de reunir les indústries càrnies autoritzades per a aquest tractament.
d) Les carns fresques i despulles procedents d’animals que presenten una infestació de Cysticercus bovis o Cysticercus cellulosae, no generalitzada, siguin sotmeses a un tractament per fred, segons el mètode que s’elabori d’acord amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, quan s’hagin eliminat les parts no aptes per al consum humà.
e) Les carns que procedeixin d’animals que hagin estat sacrificats pel procediment especial d’urgència només són considerades aptes per al consum humà en el territori del Principat i només en el cas que s’hagin respectat les condicions següents:
1. Que l’explotació d’origen no sigui objecte de restriccions de sanitat animal.
2. Que l’animal, abans del sacrifici, hagi estat sotmès per un veterinari oficial a una inspecció ante mortem segons el que disposa l’apartat 1,
b) de l’article 128.
3. Que l’animal, un cop atordit, se sagni i, si escau, s’evisceri in situ. El veterinari oficial pot prescindir de l’atordiment i autoritzar el sacrifici amb tret d’armes de foc en casos particulars.
4. Que l’animal sacrificat i sagnat es transporti en condicions higièniques satisfactòries, a un escorxador autoritzat, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, tan ràpidament com sigui possible després del sacrifici. Si l’animal sacrificat no pot ser transportat en el termini d’una hora a aquest escorxador, ha de ser transportat en un contenidor o en un mitjà de transport que es trobi a una temperatura compresa entre els 0ºC i els +4ºC. L’evisceració, en el cas de no haver-se practicat en el moment del sacrifici, ha d’efectuar-se, a tot estirar 3 hores després d’aquest; en el cas que l’evisceració s’hagi practicat in situ, les vísceres han de portar-se, juntament amb les canals, fins a l’escorxador.
5. Per al transport a l’escorxador, els animals sacrificats han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pel veterinari que n’hagi ordenat el sacrifici i en el que es mencioni el resultat de la inspecció ante mortem, l’hora del seu sacrifici i, si escau, la natura del tractament administrat a l’animal i el resultat de la inspecció de les vísceres. Aquest certificat ha d’ajustar-se a un model que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari.
6. Mentre la inspecció post mortem, efectuada d’acord amb el que disposa l’apartat 1,
d) de l’article 128, si escau completada amb examen bacteriològic, no permeti considerar tot o part de la canal de l’animal sacrificat apte per al consum humà, aquesta part ha de ser manipulada de manera que no entri en contacte amb canals, carns i despulles destinades al consum humà. Les carns aptes per al consum humà han d’anar marcades segons el que preveu l’apartat 6 de l’article 129.
f) Les carns procedents d’una zona sotmesa a restriccions de sanitat animal s’ajusten a les normes específiques d’acord amb el previst a la normativa vigent.
g) Els tractaments previstos en els punts anteriors s’efectuen en l’establiment designat pel veterinari oficial.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 132 L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè: 1- Les carns declarades no aptes per al consum humà s’identifiquin clarament per diferenciar-les de les carns declarades aptes, exclusivament per mitja del marcatge amb la lletra D, que ha de tenir una altura mínima de 6,5 cm i s’ha de col·locar en els mateixos llocs que s’indiquen al punt 51 del capítol I de l’annex X.I.1. 2- Les carns declarades no aptes per al consum humà se sotmetin a les normes vigents relatives a l’eliminació i la transformació de restes animals, a la seva posada al mercat i a la protecció d’agents patògens en els pinsos d’origen animal o a base de peixos.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 133 Sense perjudici del que disposa el títol V i el que aprova el pla del Principat d’Andorra de recerca de residus d’animals i carn fresca al qual aquest es remet, els animals o la seva carn han d’examinar-se per determinar si hi ha residus, si el veterinari oficial sospita de la seva presència com a conseqüència dels resultats de la inspecció sanitària. Aquest examen ha de centrar-se en la recerca de residus de substàncies d’acció farmacològica, dels seus productes de transformació i altres substàncies que es transmeten a la carn i puguin ser nocives per a la salut humana. Si les carns examinades presenten nivells de residus que superen les toleràncies admeses segons el que disposa el títol V d’aquest Reglament han de declarar-se no aptes per al consum humà. Els exàmens de residus s’han d’efectuar segons mètodes científicament reconeguts i comprovats en la pràctica, en la legislació del Principat d’Andorra o en altres normes reconegudes internacionals. Els resultats dels exàmens de residus poden ser avaluats segons mètodes de referència adoptats d’acord amb el que es preveu a la normativa comunitària degudament traslladada a l’ordenament del Principat d’Andorra i d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari. Es consideren laboratoris de referència els assenyalats al títol V. Article 134 1- L’autoritat competent s’ha d’assegurar de:
a) La presència permanent durant el decurs de les inspeccions ante mortem i post mortem d’un veterinari oficial com a mínim en un escorxador autoritzat segons l’article 135.
b) La presència, com a mínim un cop al dia, mentre s’efectuen els treballs a les carns, d’un veterinari oficial a la sala d’especejament autoritzada de conformitat amb l’article 135 amb vista al control de la higiene general de la sala d’especejament i del registre d’entrada i sortida de la carn fresca.
c) La presència periòdica d’un veterinari oficial en els magatzems frigorífics i també en els centres de reenvasament autoritzats. Quan un establiment tingui dos o més veterinaris oficials, se n’ha de nomenar un responsable de la coordinació de totes les accions necessàries per donar compliment a les disposicions d’aquest capítol. 2- El veterinari oficial pot rebre ajut d’assistents que estan sota la seva autoritat i responsabilitat per a:
a) La inspecció ante mortem; el paper de l’assistent consisteix en una primera observació dels animals i a ajudar en tasques purament pràctiques.
b) La inspecció post mortem, sempre que el veterinari oficial estigui en condicions d’exercir una vigilància real in situ del treball dels assistents.
c) El control sanitari de les carns especejades i emmagatzemades.
d) La inspecció i el control dels establiments autoritzats als quals es refereix l’article 135. 3- Només les persones que reuneixin les condicions enumerades a l’annex X.I.1 poden ser nomenades assistents, després de superar les proves organitzades expressament per l’autoritat competent. Per efectuar les esmentades tasques d’assistència, els assistents formen part d’un equip d’inspecció que està sota el control i la responsabilitat del veterinari oficial. No depenen de l’establiment en qüestió. L’autoritat competent disposa per a cada establiment de la composició d’un equip d’inspecció de manera que el veterinari oficial pugui controlar el desenvolupament de les operacions esmentades. Article 135 1- L’autoritat competent ha d’establir una llista d’establiments diferents dels esmentats a l’article 129, que han d’estar inscrits al Registre d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra amb el corresponent número d’identificació. Aquesta autoritat ha d’elaborar una llista de tots els establiments autoritzats i l’ha de comunicar a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Només s’autoritza un establiment si compleix les disposicions d’aquest capítol. En el cas que es comprovi una absència constant d’higiene i quan les mesures previstes en el punt 41 F del capítol VIII de l’annex X.I.1 resultin insuficients per a posar-hi remei, l’autoritat competent pot suspendre temporalment l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment. Si el titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant no posen remei a les infraccions comprovades o al preu fixat per l’autoritat competent, aquesta retira l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment. Es tenen en compte en aquest punt les conclusions d’un control veterinari eventual efectuat pels veterinaris experts nomenats pel Subgrup Veterinari quan aquests estiguin autoritzats per operar en el territori del Principat d’Andorra d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari. En aquest cas, els experts han d’estar acompanyats per representants de les autoritats competents. Les autoritats del Principat han de prestar als experts esmentats tot l’ajut necessari per a l’exercici de la seva missió. L’autoritat competent informa, per mitjà del procediment legalment establert en el si del Subgrup Veterinari els estats membres de la Unió Europea i la Comissió, de la suspensió o de la retirada de l’autorització i rep, a través de l’esmentat Subgrup, la informació sobre les incidències de les autoritzacions dels estats membres de la Unió Europea. 2- El titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han de disposar que es procedeixi, d’acord amb el paràgraf 21 de l’apartat 4, a un control regular de la higiene general pel que fa a les condicions de producció en el seu establiment, fins i tot per mitjà de controls microbiològics. Els controls s’han de fer de les eines, les instal·lacions i les màquines en totes les fases de la producció i, si és necessari, dels productes. El titular de l’establiment o el seu representant legal han de donar a conèixer, quan els ho sol·licitin, als serveis veterinaris oficials, i si escau, als experts veterinaris nomenats pel Subgrup Veterinari que operen en el territori del Principat d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, la natura, la periodicitat i el resultat dels controls efectuats amb aquesta finalitat, així com el nom del laboratori de control. La naturalesa dels controls, la seva freqüència, els mètodes de mostreig i d’examen bacteriològic, es fixen d’acord amb el que preveu el títol V. 3- El titular de l'establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han d’establir un programa de formació de personal, perquè aquest pugui complir les condicions de producció higiènica, adaptades a l’estructura de producció. El veterinari oficial responsable de l’establiment pot intervenir en l’elaboració i la posada en pràctica d’aquest programa. 4- La inspecció i el control dels establiments s’efectuen sota la responsabilitat del veterinari oficial que, de conformitat amb l’article 134, pot rebre ajut dels assistents en l’execució de tasques purament materials. El veterinari oficial té lliure accés, en tot moment, a totes les dependències dels establiments, per assegurar-se del compliment del que s’ha disposat en aquest capítol, i si escau, pels dubtes sobre l’origen de les carns i dels animals sacrificats, als documents comptables que li permetin esbrinar l’explotació d’origen de l’animal sacrificat. El veterinari oficial ha d’analitzar regularment els resultats dels controls previstos a l’apartat 2. Basant-se en aquestes anàlisis pot disposar que es facin exàmens microbiològics complementaris en totes les fases de producció en els productes. Els resultats d’aquestes anàlisis són objecte d’un informe i les conclusions o recomanacions d’aquest es donen a conèixer a l’empresa o al seu representant legal, que ha de vetllar per posar remei a les carències observades i per millorar la higiene. Article 136 1- Els serveis veterinaris oficials dels escorxadors han de remetre a l’autoritat competent els resultats de les inspeccions ante mortem i post mortem relatives al diagnòstic de malalties transmissibles a les persones i als animals. 2- Quan es diagnostiqui alguna malaltia d’aquesta naturalesa, els resultats del cas específic s’han de remetre com més aviat millor al ministeri encarregat de l’agricultura. L’autoritat competent d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha de proporcionar a la Comissió Europea les informacions relatives a determinades malalties, en particular a les que siguin transmissibles a les persones i rep, a través del Subgrup, la informació de les malalties que tinguin lloc als estats membres i tercers estats. 3- Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament. En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió.
a) La presència permanent durant el decurs de les inspeccions ante mortem i post mortem d’un veterinari oficial com a mínim en un escorxador autoritzat segons l’article 135.
b) La presència, com a mínim un cop al dia, mentre s’efectuen els treballs a les carns, d’un veterinari oficial a la sala d’especejament autoritzada de conformitat amb l’article 135 amb vista al control de la higiene general de la sala d’especejament i del registre d’entrada i sortida de la carn fresca.
c) La presència periòdica d’un veterinari oficial en els magatzems frigorífics i també en els centres de reenvasament autoritzats. Quan un establiment tingui dos o més veterinaris oficials, se n’ha de nomenar un responsable de la coordinació de totes les accions necessàries per donar compliment a les disposicions d’aquest capítol. 2- El veterinari oficial pot rebre ajut d’assistents que estan sota la seva autoritat i responsabilitat per a:
a) La inspecció ante mortem; el paper de l’assistent consisteix en una primera observació dels animals i a ajudar en tasques purament pràctiques.
b) La inspecció post mortem, sempre que el veterinari oficial estigui en condicions d’exercir una vigilància real in situ del treball dels assistents.
c) El control sanitari de les carns especejades i emmagatzemades.
d) La inspecció i el control dels establiments autoritzats als quals es refereix l’article 135. 3- Només les persones que reuneixin les condicions enumerades a l’annex X.I.1 poden ser nomenades assistents, després de superar les proves organitzades expressament per l’autoritat competent. Per efectuar les esmentades tasques d’assistència, els assistents formen part d’un equip d’inspecció que està sota el control i la responsabilitat del veterinari oficial. No depenen de l’establiment en qüestió. L’autoritat competent disposa per a cada establiment de la composició d’un equip d’inspecció de manera que el veterinari oficial pugui controlar el desenvolupament de les operacions esmentades. Article 135 1- L’autoritat competent ha d’establir una llista d’establiments diferents dels esmentats a l’article 129, que han d’estar inscrits al Registre d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra amb el corresponent número d’identificació. Aquesta autoritat ha d’elaborar una llista de tots els establiments autoritzats i l’ha de comunicar a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Només s’autoritza un establiment si compleix les disposicions d’aquest capítol. En el cas que es comprovi una absència constant d’higiene i quan les mesures previstes en el punt 41 F del capítol VIII de l’annex X.I.1 resultin insuficients per a posar-hi remei, l’autoritat competent pot suspendre temporalment l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment. Si el titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant no posen remei a les infraccions comprovades o al preu fixat per l’autoritat competent, aquesta retira l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment. Es tenen en compte en aquest punt les conclusions d’un control veterinari eventual efectuat pels veterinaris experts nomenats pel Subgrup Veterinari quan aquests estiguin autoritzats per operar en el territori del Principat d’Andorra d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari. En aquest cas, els experts han d’estar acompanyats per representants de les autoritats competents. Les autoritats del Principat han de prestar als experts esmentats tot l’ajut necessari per a l’exercici de la seva missió. L’autoritat competent informa, per mitjà del procediment legalment establert en el si del Subgrup Veterinari els estats membres de la Unió Europea i la Comissió, de la suspensió o de la retirada de l’autorització i rep, a través de l’esmentat Subgrup, la informació sobre les incidències de les autoritzacions dels estats membres de la Unió Europea. 2- El titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han de disposar que es procedeixi, d’acord amb el paràgraf 21 de l’apartat 4, a un control regular de la higiene general pel que fa a les condicions de producció en el seu establiment, fins i tot per mitjà de controls microbiològics. Els controls s’han de fer de les eines, les instal·lacions i les màquines en totes les fases de la producció i, si és necessari, dels productes. El titular de l’establiment o el seu representant legal han de donar a conèixer, quan els ho sol·licitin, als serveis veterinaris oficials, i si escau, als experts veterinaris nomenats pel Subgrup Veterinari que operen en el territori del Principat d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, la natura, la periodicitat i el resultat dels controls efectuats amb aquesta finalitat, així com el nom del laboratori de control. La naturalesa dels controls, la seva freqüència, els mètodes de mostreig i d’examen bacteriològic, es fixen d’acord amb el que preveu el títol V. 3- El titular de l'establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han d’establir un programa de formació de personal, perquè aquest pugui complir les condicions de producció higiènica, adaptades a l’estructura de producció. El veterinari oficial responsable de l’establiment pot intervenir en l’elaboració i la posada en pràctica d’aquest programa. 4- La inspecció i el control dels establiments s’efectuen sota la responsabilitat del veterinari oficial que, de conformitat amb l’article 134, pot rebre ajut dels assistents en l’execució de tasques purament materials. El veterinari oficial té lliure accés, en tot moment, a totes les dependències dels establiments, per assegurar-se del compliment del que s’ha disposat en aquest capítol, i si escau, pels dubtes sobre l’origen de les carns i dels animals sacrificats, als documents comptables que li permetin esbrinar l’explotació d’origen de l’animal sacrificat. El veterinari oficial ha d’analitzar regularment els resultats dels controls previstos a l’apartat 2. Basant-se en aquestes anàlisis pot disposar que es facin exàmens microbiològics complementaris en totes les fases de producció en els productes. Els resultats d’aquestes anàlisis són objecte d’un informe i les conclusions o recomanacions d’aquest es donen a conèixer a l’empresa o al seu representant legal, que ha de vetllar per posar remei a les carències observades i per millorar la higiene. Article 136 1- Els serveis veterinaris oficials dels escorxadors han de remetre a l’autoritat competent els resultats de les inspeccions ante mortem i post mortem relatives al diagnòstic de malalties transmissibles a les persones i als animals. 2- Quan es diagnostiqui alguna malaltia d’aquesta naturalesa, els resultats del cas específic s’han de remetre com més aviat millor al ministeri encarregat de l’agricultura. L’autoritat competent d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha de proporcionar a la Comissió Europea les informacions relatives a determinades malalties, en particular a les que siguin transmissibles a les persones i rep, a través del Subgrup, la informació de les malalties que tinguin lloc als estats membres i tercers estats. 3- Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament. En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 137 Per mitjà del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari es pot:
a) Atorgar excepcions, sempre que es compleixin les condicions sanitàries equivalents, si més no, a la de l’annex X.I.1, relatives a:
1. La necessitat d’estar separats els locals de transformació dels budells, preparació i neteja d’altres despulles i emmagatzematge de les banyes, cuirs, peülles i cerres dels porcins.
2. La recerca del borm en els solípedes per mitjà d’un examen acurat de les mucoses de les vies respiratòries.
b) Decidir garanties suplementàries adaptades a la ubicació específica pel que fa a determinades malalties que puguin comprometre la salut humana.
c) Decidir condicions particulars d’autorització per als establiments ubicats en mercats majoristes. Article 138 1- Llevat del que es disposa específicament en aquest capítol, quan hi hagi sospites d’incompliment de la legislació veterinària o dubtes sobre la salubritat de les carns, el veterinari oficial o l’autoritat competent ha d’efectuar tants controls veterinaris com consideri oportú. 2- És aplicable, segons el que es disposa en aquest capítol, allò que s’estableix a la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, la Llei general de sanitat i del Codi de l’Administració i els seus reglaments de desenvolupament sobre el procediment sancionador i les infraccions i sancions, excepte el que s’ha establert en aquest article. En qualsevol cas regeix el principi d’actuació per escrit si no és que la natura dels actes exigeix o permet formes més adequades d’expressió i constància. 3- En qualsevol cas, es consideren infraccions lleus les simples irregularitats en el compliment del que estableix aquest capítol o les disposicions que el desenvolupin, mentre no escaigui qualificar-les com a faltes greus o molt greus. 4- En qualsevol cas, es consideren infraccions greus:
a) El funcionament sense l’autorització sanitària corresponent dels establiments regulats per aquesta disposició.
b) El tràfic clandestí, el subministrament o la distribució de canals, despulles o carns procedents d’establiments que no estiguin autoritzats i registrats al registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra d’acord amb la seva activitat corresponent.
c) L’absència de consignació dels números d’identificació registral corresponents, que han de figurar, segons correspongui, a les carns, els envasos, els embalatges, les etiquetes o els segells.
d) Les manipulacions que suposin una disminució substancial de la capacitat nutritiva del producte.
e) La manca de documentació de les partides procedents dels establiments autoritzats.
f) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en el darrer any. 5- En qualsevol cas, es consideren infraccions molt greus:
a) El tràfic, la distribució o la venda de canals, despulles o carns en condicions sanitàries deficients o que comportin risc sanitari greu de difusió d’epizoòties que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica per damunt dels límits màxims autoritzats o substàncies tòxiques que afectin la salut pública.
b) L’administració de substàncies prohibides als animals d’avituallament dels quals s’obtinguin les carns.
c) La producció, distribució o venda clandestina de productes previstos en aquesta disposició que comportin riscos sanitaris o zoosanitaris greus.
d) Les manipulacions dirigides a emmascarar fraus o alteracions dels productes previstos aquí que comportin riscos per a la salut pública.
e) La reincidència en la comissió d’infraccions greus en el darrer any. 6- La qualificació de les infraccions s’ha de fer tenint en compte els criteris de risc per a la salut, l’import de l’eventual benefici obtingut, el grau d’intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, la generalització de la infracció i la reincidència. 7- Les sancions que s’imposin són, en qualsevol cas, independents de les mesures de política sanitària que pugui adoptar l’autoritat competent incloses les previstes en l’apartat 1 de l’article 135 d’aquest capítol o qualsevol altra que es consideri necessària. 8- Les infraccions i sancions prescriuen segons el que disposa l’article 63 de la Llei general de sanitat. Article 139 1- El que es regula en aquest capítol s’entén salvant l’aplicació del títol III relatiu als controls veterinaris, en especial els referents als controls a la destinació i les mesures de salvaguarda que, en el cas del Principat d’Andorra, poden concretar-se en decisions sobiranes basades en qualsevol dels motius enumerats a l’apartat 3.b) de l’article 6 d’aquest Reglament. 2- Les canals de boví es classifiquen i s’identifiquen d'acord amb el que estableix l’annex X.I.4. Annex X.I.1 X.I.1. Capítol I. Condicions generals d’autorització dels establiments Els establiments han d’estar proveïts com a mínim: 1- Als locals on es procedeixi a l’obtenció, el tractament i l’emmagatzematge de les carns, així com a les zones i passadís en què es transporta carn fresca:
a) D’un sòl de materials impermeables, fàcil de netejar i de desinfectar, incorruptible i disposat de manera que permeti una sortida fàcil de l’aigua; per evitar les olors, aquesta aigua ha de canalitzar-se cap a claveguerons transvasats amb sifons i proveïts de reixes, no obstant això: – Als locals destinats a l’embalatge de despulles, locals frigorífics dels escorxadors, locals frigorífics de sales d’especejament i cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a +7C com a màxim, no s’exigeix la sortida de l’aigua cap a claveguerons transvasats amb sifons i proveïts de reixes, i a les cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a una temperatura de + 7ºC com a màxim, n’hi ha prou que estigui proveït d’un dispositiu que permeti una evacuació fàcil de l’aigua. – A les cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a una temperatura màxima de -12ºC, així com a les zones i passadissos pels quals es transportin carn fresca, n’hi ha prou que el sòl sigui de materials impermeables i incorruptibles.
b) De parets llises, resistents i impermeables, recobertes d’un revestiment rentable i clar fins a una altura almenys de 2 metres; la qual ha de ser, com a mínim, 3 metres als locals de sacrifici, i si més no, de l’altura d’emmagatzematge als locals de refrigeració i emmagatzematge. La línia d’unió de les parets amb el sòl ha de ser arrodonida i dotada d’un acabat similar tret dels locals mencionats en el paràgraf
a) del punt 17 del capítol IV.
c) De portes en materials inalterables i si aquestes són de fusta, recobertes a totes les superfícies d’un revestiment llis i impermeable.
d) De material d’aïllament incorruptible i inodor.
e) De prou ventilació i una bona evacuació de vapors.
f) D’una il·luminació suficient, natural o artificial, que no alteri els colors.
g) De sostre net que en faciliti el manteniment net; si no pot ser, la superfície interna del revestiment del sostre ha de complir aquestes condicions. 2-
a) Tan a prop com sigui possible dels llocs de treball, d’un nombre suficient de dispositius per a la neteja i la desinfecció de les mans i per a la neteja del material amb aigua calenta. Les aixetes no s’han d’accionar directament amb la mà. Per a la neteja de les mans, aquestes instal·lacions han d’estar proveïdes d’aigua corrent freda i calenta, o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de productes de neteja i desinfecció, així com de mitjans higiènics per assecar les mans.
b) De dispositius per a la desinfecció de les eines, proveïts d’aigua a una temperatura mínima de + 82ºC. 3- De dispositius adequats de protecció contra els animals indesitjables, com insectes o rosegadors. 4-
a) De dispositius i eines de treball, com les sales d'especejament, safates d'especejament mòbils, recipients, bandes transportadores i serra, en materials resistents a la corrosió, que no puguin alterar les carns, fàcils de netejar i desinfectar. Les superfícies que entrin o puguin entrar en contacte amb les carns, incloses les soldadures i les juntes, han de ser llises; està prohibida la utilització de la fusta, tret dels locals on es trobin únicament les carns fresques embalades de forma higiènica.
b) De les eines i els equips resistents a la corrosió que satisfacin les exigències de la higiene per : – Facilitar el manteniment de les carns. – Col·locar els recipients utilitzats per a la carn, de forma que s’impedeixi que la carn o els recipients entrin en contacte directe amb el terra o les parts.
c) D’equips per al manteniment higiènic i la protecció de les carns durant les operacions de càrrega i descàrrega, així com zones de recepció i classificació convenientment dissenyades i equipades.
d) De recipients especials, en materials inalterables, proveïts d’una tapadora i d’un sistema de tancament que impedeixi que les persones no autoritzades puguin treure’n el contingut, destinades a rebre les carns no destinades al consum humà, o d’un local amb clau destinat a rebre les carns si la seva abundància ho fa necessari o si no es retiren o destrueixen al final de cada jornada de feina; quan aquestes carns siguin evacuades per conductes, els conductes han d’estar construïts i instal·lats de forma que evitin qualsevol risc de contaminació de les carns fresques.
e) D’equips per a l’emmagatzematge higiènic dels materials d’envasament i embalatge, quan aquestes activitats es portin a terme a l'establiment. 5- D’equips de refrigeració que permetin mantenir les carns a les temperatures internes exigides pel capítol I del títol X. Aquests equips han de comptar amb un sistema d’evacuació que permeti la sortida de l’aigua de condensació de forma que no presenti cap risc de contaminació per a les carns. 6- D’una instal·lació que permeti el subministrament d’aigua, exclusivament potable segons la legislació vigent al Principat d’Andorra, a pressió en quantitat suficient. No obstant això, amb caràcter excepcional, es pot autoritzar una instal·lació que proporcioni aigua no potable per a la producció de vapor, la dutxa contra incendis i la refrigeració d’equips frigorífics amb la condició que els conductes instal·lats amb aquesta finalitat no permetin la utilització d’aquesta aigua amb altres finalitats, i no presentin cap risc de contaminació de les carns fresques. Els conductes d’aigua no potable han d’estar ben diferenciats d’aquells que s’utilitzen per a l’aigua potable. 7- D’una instal·lació que proporcioni una quantitat suficient d’aigua potable i calenta segons la legislació vigent sobre l’abastament i el control de la qualitat de les aigües potables destinades al consum humà. 8- D’un dispositiu d’evacuació de residus líquids i sòlids que respongui a les exigències de la higiene. 9- D’un local prou condicionat, tancat amb clau a disposició exclusiva del servei veterinari o als magatzems mencionats en el punt 17 del capítol IV del present annex. 10- D'instal·lacions que permetin efectuar en qualsevol moment i d’una manera eficaç les operacions d’inspecció veterinària disposades pel capítol I del títol X. 11- D’un nombre adequat de vestidors dotats de parets i de sòls llisos, impermeables i rentables, de lavabos, de dutxes i d’evacuants amb aigua corrent, equipats de manera que protegeixin d’una possible contaminació les parts netes de l’edifici. Aquest evacuants no poden obrir-se directament sobre els locals de feina. Les instal·lacions de dutxes no són necessàries en els magatzems frigorífics que únicament rebin i emmagatzemin carn fresca higiènicament embalades. Els lavabos han d’estar proveïts d’aigua corrent calenta i freda o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de materials per la neteja i desinfecció de les mans, així com de mitjans higiènics per assecar-se les mans. Les aixetes han de ser en nombre suficient, pròximes als evacuants. 12- D’un emplaçament i instal·lacions adequades per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport de la carn, tret del cas de magatzems frigorífics que únicament reben i emmagatzemen carns fresques higiènicament embalades per ser expedides. Els escorxadors han de disposar d’un emplaçament i instal·lacions diferents per als mitjans de transport d’animals d’avituallament. Això no obstant, els emplaçaments d’aquestes instal·lacions nos són obligatoris si hi ha disposicions que obliguin a netejar i a desinfectar els mitjans de transport en locals autoritzats oficialment. 13- D’un local o dispositiu per a l’emmagatzematge de detergents, desinfectants i substàncies similars. X.I.1. Capítol II. Condicions especials d’autorització dels escorxadors 14- Independentment de les condicions generals, els escorxadors han d’estar proveïts, si més no:
a) De locals adequats i higiènics d’estabulació o, si la situació climatològica ho permet, de corrals d’espera per allotjar els animals. Les parets i els sòls han de ser resistents, impermeables i fàcils de netejar i desinfectar. Aquests locals i corrals han d’estar equipats, amb dispositius de claveguerons d’aigua per a l’abeurament dels animals, i si és necessari, per alimentar-los; si es escau, han de tenir xarxes d’evacuació per a la sortida dels líquids.
b) De locals de sacrifici de dimensions tals que el treball pugui efectuar-se de forma satisfactòria. Quan en un local de sacrifici es procedeixi a la vegada al sacrifici de porcins i altres espècies d’animals ha d’estar proveït d’un emplaçament especial per al sacrifici de porcins; això no obstant, aquest emplaçament especial no és indispensable si el sacrifici dels porcins i el d’altres animals es fa en moments diferents, però en aquest cas, les operacions d’escaldat, depilació, rasament i socarrimat s’haurien d’efectuar en emplaçaments especials clarament separats de la cadena de sacrifici, bé per un espai lliure, si més no, de 5 metres, o bé per un envà de, com a mínim, 3 metres d’altura.
c) De locals separats, prou amplis i exclusivament destinats:
1. Al buidatge, el rentatge i la neteja dels estómacs i intestins. Això no obstant, aquests locals separats no són necessaris si les operacions de buidatge de budells es fan amb un equip mecànic, de circuit tancat, proveït d’un sistema de ventilació adequat, que satisfaci els requisits següents: - L’equip ha d’estar instal·lat i col·locat de tal manera que s’efectuïn de forma higiènica les operacions de separació dels intestins de l’estómac i de buidatge i neteja de budells. Aquest equip ha d’estar col·locat en un lloc especial, clarament separat de la carn fresca exposada, per mitjà d’un envà que s’aixequi des del terra fins a una altura de 3 metres, com a mínim, al voltant de l'àrea en què s’efectuen les operacions quan aquestes operacions es porten a terme a l’escorxador. A més, tractant-se de bestiar porcí, aquest requisit ha d’aplicar-se en la mesura necessària per prevenir la contaminació de la carn fresca i de les despulles. – El disseny i el funcionament de les màquines ha de prevenir, de forma efectiva, qualsevol contaminació de la carn fresca. – Un dispositiu d’extracció d’aire ha d’estar instal·lat i funcionar en condicions idònies per eliminar les olors així com el risc de contaminació per aerosol. – La màquina ha d’estar equipada amb un dispositiu que permeti l’evacuació, en circuit tancat, de les aigües residuals i del contingut dels budells cap al sistema de drenatge. – El circuit seguit pels budells en la direcció de l’aparell i procedent d’aquest ha d’estar, al seu torn, clarament separat i allunyat del circuit de les altres carns fresques. – Immediatament després del buidatge i la neteja dels budells, aquests han de ser retirats de forma higiènica. – Els budells no poden ser manipulats pel personal que manipula les altres carns fresques. El personal que manipuli els budells no pot tenir accés a les altres carns fresques.
2. A la transformació de budells, si aquests treballs s’efectuen a l’escorxador. Això no obstant, poden efectuar-se al local previst al primer guió amb la condició que s’eviti que els productores es taquin entre ells.
3. A la preparació i la neteja d’altres despulles que no siguin les esmentades als guions precedents, inclòs un emplaçament que permeti guardar els caps prou separats de les altre despulles, i si aquestes tasques s’efectuen a l’escorxador encara que sense ser realitzades a les cadenes de sacrifici.
4. A l’emmagatzematge dels cuirs, banyes, peülles i cerres dels porcins, en els casos en què aquests no siguin evacuats directament de l’escorxador el mateix dia del sacrifici, en contenidors hermèticament tancats a l’espera de la seva evacuació.
d) D’un emplaçament separat per a l’embalatge de les despulles si el treball s’efectua a l’escorxador.
e) De locals tancats amb clau o, si la situació climatològica ho permet, de corrals, reservats per allotjar els animals malalts o sospitosos, situats en un emplaçament adequat i proveït d’un dispositiu d’evacuació diferent; de locals tancats amb clau reservats al sacrifici d'aquests animals, a l'emmagatzematge de les carns consignades i de les carns declarades no aptes per al consum humà. Els locals reservats no són indispensables en els establiments no autoritzats per l'administració sanitària competent per al sacrifici d'aquests animals, o quan aquest sacrifici es faci al terme dels sacrificis normals sempre que s’adoptin les mesures per evitar la contaminació de les carns declarades aptes per al consum humà. En aquest cas, han de netejar-se i desinfectar-se especialment els locals sota control oficial abans de tornar a utilitzar-los per al sacrifici d’animals no malalts ni sospitosos d’estar-ho.
f) Dels locals frigorífics prou amplis que tinguin dispositius resistents a la corrosió i destinats a impedir que les carns fresques entrin en contacte amb el terra o les parets durant el seu transport i emmagatzematge.
g) De mitjans que permetin controlar qualsevol entrada i sortida de l’escorxador.
h) D’una clara separació entre la zona tacada i la zona neta per tal de protegir aquesta zona neta de qualsevol contaminació.
i) D’un dispositiu que, després de l’atordiment, permeti la feina dins les possibilitats amb l’animal suspès. En cap cas l’animal ha d’entrar en contacte amb el terra durant la feina.
j) D’una xarxa de riells aeris per al manteniment i el maneig ulteriors de les carns.
k) D’un emplaçament especialment condicionat sempre que els fems hagin estat emmagatzemats al recinte de l’escorxador.
l) D’un local prou equipat per ala detecció de triquina, sempre que aquest examen tingui lloc a l’establiment. X.I.1. Capítol III. Condicions especials d’autorització de les sales d’especejament 15- Independentment de les condicions generals, les sales d’especejament han de disposar, com a mínim, de:
a) Locals refrigerats prou amplis per a la conservació de les carns i d’un local frigorífic per a carns embalades quan aquestes hagin d’estar emmagatzemades a l’establiment. Les carns sense embalar només es poden emmagatzemar en aquell local frigorífic un cop net i desinfectat.
b) Un local per a les operacions d’especejament, trossejat, desossat i envasament, proveït d’un termòmetre o més teletermòmetres registradors.
c) Un local per a les operacions d’embalatge quan aquestes s’efectuïn a la sala d’especejament, si no és que reuneixin les condicions previstes en les punt 63 del capítol XII.
d) Un local per a l’emmagatzematge dels materials d’embalatge i envasament quan aquestes operacions s’efectuïn a la sala d’especejament. X.I.1. Capítol IV. Condicions especials d’autorització dels magatzems frigorífics 16- Independentment de les condicions generals, els magatzems en què s’emmagatzemen les carns fresques, segons els disposicions del primer paràgraf del punt 66 del capítol XIV, han d’estar proveïts si més no de:
a) Locals frigorífics prou amplis, fàcils de netejar, en què es pugui emmagatzemar la carn fresca a les temperatures previstes en el punt 66 del capítol XIV del present annex.
b) Un termòmetre o un teletermòmetre registrador en o per a cada local d’emmagatzematge. 17- Independentment de les condicions generals, els magatzems en què s’emmagatzemen les carns fresques segons el que disposa el paràgraf quart del punt 66 del capítol XIV, han d’estar proveïts de, si més no, de:
a) Locals frigorífics prou amplis, fàcils de netejar, en què es pugui emmagatzemar la carn fresca a les temperatures previstes en l’esmentat paràgraf quart del punt 66 del capítol XIV.
b) Un termòmetre o un teletermòmetre registrador en o per a cada local d’emmagatzematge. X.I.1.
a) Atorgar excepcions, sempre que es compleixin les condicions sanitàries equivalents, si més no, a la de l’annex X.I.1, relatives a:
1. La necessitat d’estar separats els locals de transformació dels budells, preparació i neteja d’altres despulles i emmagatzematge de les banyes, cuirs, peülles i cerres dels porcins.
2. La recerca del borm en els solípedes per mitjà d’un examen acurat de les mucoses de les vies respiratòries.
b) Decidir garanties suplementàries adaptades a la ubicació específica pel que fa a determinades malalties que puguin comprometre la salut humana.
c) Decidir condicions particulars d’autorització per als establiments ubicats en mercats majoristes. Article 138 1- Llevat del que es disposa específicament en aquest capítol, quan hi hagi sospites d’incompliment de la legislació veterinària o dubtes sobre la salubritat de les carns, el veterinari oficial o l’autoritat competent ha d’efectuar tants controls veterinaris com consideri oportú. 2- És aplicable, segons el que es disposa en aquest capítol, allò que s’estableix a la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, la Llei general de sanitat i del Codi de l’Administració i els seus reglaments de desenvolupament sobre el procediment sancionador i les infraccions i sancions, excepte el que s’ha establert en aquest article. En qualsevol cas regeix el principi d’actuació per escrit si no és que la natura dels actes exigeix o permet formes més adequades d’expressió i constància. 3- En qualsevol cas, es consideren infraccions lleus les simples irregularitats en el compliment del que estableix aquest capítol o les disposicions que el desenvolupin, mentre no escaigui qualificar-les com a faltes greus o molt greus. 4- En qualsevol cas, es consideren infraccions greus:
a) El funcionament sense l’autorització sanitària corresponent dels establiments regulats per aquesta disposició.
b) El tràfic clandestí, el subministrament o la distribució de canals, despulles o carns procedents d’establiments que no estiguin autoritzats i registrats al registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra d’acord amb la seva activitat corresponent.
c) L’absència de consignació dels números d’identificació registral corresponents, que han de figurar, segons correspongui, a les carns, els envasos, els embalatges, les etiquetes o els segells.
d) Les manipulacions que suposin una disminució substancial de la capacitat nutritiva del producte.
e) La manca de documentació de les partides procedents dels establiments autoritzats.
f) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en el darrer any. 5- En qualsevol cas, es consideren infraccions molt greus:
a) El tràfic, la distribució o la venda de canals, despulles o carns en condicions sanitàries deficients o que comportin risc sanitari greu de difusió d’epizoòties que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica per damunt dels límits màxims autoritzats o substàncies tòxiques que afectin la salut pública.
b) L’administració de substàncies prohibides als animals d’avituallament dels quals s’obtinguin les carns.
c) La producció, distribució o venda clandestina de productes previstos en aquesta disposició que comportin riscos sanitaris o zoosanitaris greus.
d) Les manipulacions dirigides a emmascarar fraus o alteracions dels productes previstos aquí que comportin riscos per a la salut pública.
e) La reincidència en la comissió d’infraccions greus en el darrer any. 6- La qualificació de les infraccions s’ha de fer tenint en compte els criteris de risc per a la salut, l’import de l’eventual benefici obtingut, el grau d’intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, la generalització de la infracció i la reincidència. 7- Les sancions que s’imposin són, en qualsevol cas, independents de les mesures de política sanitària que pugui adoptar l’autoritat competent incloses les previstes en l’apartat 1 de l’article 135 d’aquest capítol o qualsevol altra que es consideri necessària. 8- Les infraccions i sancions prescriuen segons el que disposa l’article 63 de la Llei general de sanitat. Article 139 1- El que es regula en aquest capítol s’entén salvant l’aplicació del títol III relatiu als controls veterinaris, en especial els referents als controls a la destinació i les mesures de salvaguarda que, en el cas del Principat d’Andorra, poden concretar-se en decisions sobiranes basades en qualsevol dels motius enumerats a l’apartat 3.b) de l’article 6 d’aquest Reglament. 2- Les canals de boví es classifiquen i s’identifiquen d'acord amb el que estableix l’annex X.I.4. Annex X.I.1 X.I.1. Capítol I. Condicions generals d’autorització dels establiments Els establiments han d’estar proveïts com a mínim: 1- Als locals on es procedeixi a l’obtenció, el tractament i l’emmagatzematge de les carns, així com a les zones i passadís en què es transporta carn fresca:
a) D’un sòl de materials impermeables, fàcil de netejar i de desinfectar, incorruptible i disposat de manera que permeti una sortida fàcil de l’aigua; per evitar les olors, aquesta aigua ha de canalitzar-se cap a claveguerons transvasats amb sifons i proveïts de reixes, no obstant això: – Als locals destinats a l’embalatge de despulles, locals frigorífics dels escorxadors, locals frigorífics de sales d’especejament i cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a +7C com a màxim, no s’exigeix la sortida de l’aigua cap a claveguerons transvasats amb sifons i proveïts de reixes, i a les cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a una temperatura de + 7ºC com a màxim, n’hi ha prou que estigui proveït d’un dispositiu que permeti una evacuació fàcil de l’aigua. – A les cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a una temperatura màxima de -12ºC, així com a les zones i passadissos pels quals es transportin carn fresca, n’hi ha prou que el sòl sigui de materials impermeables i incorruptibles.
b) De parets llises, resistents i impermeables, recobertes d’un revestiment rentable i clar fins a una altura almenys de 2 metres; la qual ha de ser, com a mínim, 3 metres als locals de sacrifici, i si més no, de l’altura d’emmagatzematge als locals de refrigeració i emmagatzematge. La línia d’unió de les parets amb el sòl ha de ser arrodonida i dotada d’un acabat similar tret dels locals mencionats en el paràgraf
a) del punt 17 del capítol IV.
c) De portes en materials inalterables i si aquestes són de fusta, recobertes a totes les superfícies d’un revestiment llis i impermeable.
d) De material d’aïllament incorruptible i inodor.
e) De prou ventilació i una bona evacuació de vapors.
f) D’una il·luminació suficient, natural o artificial, que no alteri els colors.
g) De sostre net que en faciliti el manteniment net; si no pot ser, la superfície interna del revestiment del sostre ha de complir aquestes condicions. 2-
a) Tan a prop com sigui possible dels llocs de treball, d’un nombre suficient de dispositius per a la neteja i la desinfecció de les mans i per a la neteja del material amb aigua calenta. Les aixetes no s’han d’accionar directament amb la mà. Per a la neteja de les mans, aquestes instal·lacions han d’estar proveïdes d’aigua corrent freda i calenta, o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de productes de neteja i desinfecció, així com de mitjans higiènics per assecar les mans.
b) De dispositius per a la desinfecció de les eines, proveïts d’aigua a una temperatura mínima de + 82ºC. 3- De dispositius adequats de protecció contra els animals indesitjables, com insectes o rosegadors. 4-
a) De dispositius i eines de treball, com les sales d'especejament, safates d'especejament mòbils, recipients, bandes transportadores i serra, en materials resistents a la corrosió, que no puguin alterar les carns, fàcils de netejar i desinfectar. Les superfícies que entrin o puguin entrar en contacte amb les carns, incloses les soldadures i les juntes, han de ser llises; està prohibida la utilització de la fusta, tret dels locals on es trobin únicament les carns fresques embalades de forma higiènica.
b) De les eines i els equips resistents a la corrosió que satisfacin les exigències de la higiene per : – Facilitar el manteniment de les carns. – Col·locar els recipients utilitzats per a la carn, de forma que s’impedeixi que la carn o els recipients entrin en contacte directe amb el terra o les parts.
c) D’equips per al manteniment higiènic i la protecció de les carns durant les operacions de càrrega i descàrrega, així com zones de recepció i classificació convenientment dissenyades i equipades.
d) De recipients especials, en materials inalterables, proveïts d’una tapadora i d’un sistema de tancament que impedeixi que les persones no autoritzades puguin treure’n el contingut, destinades a rebre les carns no destinades al consum humà, o d’un local amb clau destinat a rebre les carns si la seva abundància ho fa necessari o si no es retiren o destrueixen al final de cada jornada de feina; quan aquestes carns siguin evacuades per conductes, els conductes han d’estar construïts i instal·lats de forma que evitin qualsevol risc de contaminació de les carns fresques.
e) D’equips per a l’emmagatzematge higiènic dels materials d’envasament i embalatge, quan aquestes activitats es portin a terme a l'establiment. 5- D’equips de refrigeració que permetin mantenir les carns a les temperatures internes exigides pel capítol I del títol X. Aquests equips han de comptar amb un sistema d’evacuació que permeti la sortida de l’aigua de condensació de forma que no presenti cap risc de contaminació per a les carns. 6- D’una instal·lació que permeti el subministrament d’aigua, exclusivament potable segons la legislació vigent al Principat d’Andorra, a pressió en quantitat suficient. No obstant això, amb caràcter excepcional, es pot autoritzar una instal·lació que proporcioni aigua no potable per a la producció de vapor, la dutxa contra incendis i la refrigeració d’equips frigorífics amb la condició que els conductes instal·lats amb aquesta finalitat no permetin la utilització d’aquesta aigua amb altres finalitats, i no presentin cap risc de contaminació de les carns fresques. Els conductes d’aigua no potable han d’estar ben diferenciats d’aquells que s’utilitzen per a l’aigua potable. 7- D’una instal·lació que proporcioni una quantitat suficient d’aigua potable i calenta segons la legislació vigent sobre l’abastament i el control de la qualitat de les aigües potables destinades al consum humà. 8- D’un dispositiu d’evacuació de residus líquids i sòlids que respongui a les exigències de la higiene. 9- D’un local prou condicionat, tancat amb clau a disposició exclusiva del servei veterinari o als magatzems mencionats en el punt 17 del capítol IV del present annex. 10- D'instal·lacions que permetin efectuar en qualsevol moment i d’una manera eficaç les operacions d’inspecció veterinària disposades pel capítol I del títol X. 11- D’un nombre adequat de vestidors dotats de parets i de sòls llisos, impermeables i rentables, de lavabos, de dutxes i d’evacuants amb aigua corrent, equipats de manera que protegeixin d’una possible contaminació les parts netes de l’edifici. Aquest evacuants no poden obrir-se directament sobre els locals de feina. Les instal·lacions de dutxes no són necessàries en els magatzems frigorífics que únicament rebin i emmagatzemin carn fresca higiènicament embalades. Els lavabos han d’estar proveïts d’aigua corrent calenta i freda o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de materials per la neteja i desinfecció de les mans, així com de mitjans higiènics per assecar-se les mans. Les aixetes han de ser en nombre suficient, pròximes als evacuants. 12- D’un emplaçament i instal·lacions adequades per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport de la carn, tret del cas de magatzems frigorífics que únicament reben i emmagatzemen carns fresques higiènicament embalades per ser expedides. Els escorxadors han de disposar d’un emplaçament i instal·lacions diferents per als mitjans de transport d’animals d’avituallament. Això no obstant, els emplaçaments d’aquestes instal·lacions nos són obligatoris si hi ha disposicions que obliguin a netejar i a desinfectar els mitjans de transport en locals autoritzats oficialment. 13- D’un local o dispositiu per a l’emmagatzematge de detergents, desinfectants i substàncies similars. X.I.1. Capítol II. Condicions especials d’autorització dels escorxadors 14- Independentment de les condicions generals, els escorxadors han d’estar proveïts, si més no:
a) De locals adequats i higiènics d’estabulació o, si la situació climatològica ho permet, de corrals d’espera per allotjar els animals. Les parets i els sòls han de ser resistents, impermeables i fàcils de netejar i desinfectar. Aquests locals i corrals han d’estar equipats, amb dispositius de claveguerons d’aigua per a l’abeurament dels animals, i si és necessari, per alimentar-los; si es escau, han de tenir xarxes d’evacuació per a la sortida dels líquids.
b) De locals de sacrifici de dimensions tals que el treball pugui efectuar-se de forma satisfactòria. Quan en un local de sacrifici es procedeixi a la vegada al sacrifici de porcins i altres espècies d’animals ha d’estar proveït d’un emplaçament especial per al sacrifici de porcins; això no obstant, aquest emplaçament especial no és indispensable si el sacrifici dels porcins i el d’altres animals es fa en moments diferents, però en aquest cas, les operacions d’escaldat, depilació, rasament i socarrimat s’haurien d’efectuar en emplaçaments especials clarament separats de la cadena de sacrifici, bé per un espai lliure, si més no, de 5 metres, o bé per un envà de, com a mínim, 3 metres d’altura.
c) De locals separats, prou amplis i exclusivament destinats:
1. Al buidatge, el rentatge i la neteja dels estómacs i intestins. Això no obstant, aquests locals separats no són necessaris si les operacions de buidatge de budells es fan amb un equip mecànic, de circuit tancat, proveït d’un sistema de ventilació adequat, que satisfaci els requisits següents: - L’equip ha d’estar instal·lat i col·locat de tal manera que s’efectuïn de forma higiènica les operacions de separació dels intestins de l’estómac i de buidatge i neteja de budells. Aquest equip ha d’estar col·locat en un lloc especial, clarament separat de la carn fresca exposada, per mitjà d’un envà que s’aixequi des del terra fins a una altura de 3 metres, com a mínim, al voltant de l'àrea en què s’efectuen les operacions quan aquestes operacions es porten a terme a l’escorxador. A més, tractant-se de bestiar porcí, aquest requisit ha d’aplicar-se en la mesura necessària per prevenir la contaminació de la carn fresca i de les despulles. – El disseny i el funcionament de les màquines ha de prevenir, de forma efectiva, qualsevol contaminació de la carn fresca. – Un dispositiu d’extracció d’aire ha d’estar instal·lat i funcionar en condicions idònies per eliminar les olors així com el risc de contaminació per aerosol. – La màquina ha d’estar equipada amb un dispositiu que permeti l’evacuació, en circuit tancat, de les aigües residuals i del contingut dels budells cap al sistema de drenatge. – El circuit seguit pels budells en la direcció de l’aparell i procedent d’aquest ha d’estar, al seu torn, clarament separat i allunyat del circuit de les altres carns fresques. – Immediatament després del buidatge i la neteja dels budells, aquests han de ser retirats de forma higiènica. – Els budells no poden ser manipulats pel personal que manipula les altres carns fresques. El personal que manipuli els budells no pot tenir accés a les altres carns fresques.
2. A la transformació de budells, si aquests treballs s’efectuen a l’escorxador. Això no obstant, poden efectuar-se al local previst al primer guió amb la condició que s’eviti que els productores es taquin entre ells.
3. A la preparació i la neteja d’altres despulles que no siguin les esmentades als guions precedents, inclòs un emplaçament que permeti guardar els caps prou separats de les altre despulles, i si aquestes tasques s’efectuen a l’escorxador encara que sense ser realitzades a les cadenes de sacrifici.
4. A l’emmagatzematge dels cuirs, banyes, peülles i cerres dels porcins, en els casos en què aquests no siguin evacuats directament de l’escorxador el mateix dia del sacrifici, en contenidors hermèticament tancats a l’espera de la seva evacuació.
d) D’un emplaçament separat per a l’embalatge de les despulles si el treball s’efectua a l’escorxador.
e) De locals tancats amb clau o, si la situació climatològica ho permet, de corrals, reservats per allotjar els animals malalts o sospitosos, situats en un emplaçament adequat i proveït d’un dispositiu d’evacuació diferent; de locals tancats amb clau reservats al sacrifici d'aquests animals, a l'emmagatzematge de les carns consignades i de les carns declarades no aptes per al consum humà. Els locals reservats no són indispensables en els establiments no autoritzats per l'administració sanitària competent per al sacrifici d'aquests animals, o quan aquest sacrifici es faci al terme dels sacrificis normals sempre que s’adoptin les mesures per evitar la contaminació de les carns declarades aptes per al consum humà. En aquest cas, han de netejar-se i desinfectar-se especialment els locals sota control oficial abans de tornar a utilitzar-los per al sacrifici d’animals no malalts ni sospitosos d’estar-ho.
f) Dels locals frigorífics prou amplis que tinguin dispositius resistents a la corrosió i destinats a impedir que les carns fresques entrin en contacte amb el terra o les parets durant el seu transport i emmagatzematge.
g) De mitjans que permetin controlar qualsevol entrada i sortida de l’escorxador.
h) D’una clara separació entre la zona tacada i la zona neta per tal de protegir aquesta zona neta de qualsevol contaminació.
i) D’un dispositiu que, després de l’atordiment, permeti la feina dins les possibilitats amb l’animal suspès. En cap cas l’animal ha d’entrar en contacte amb el terra durant la feina.
j) D’una xarxa de riells aeris per al manteniment i el maneig ulteriors de les carns.
k) D’un emplaçament especialment condicionat sempre que els fems hagin estat emmagatzemats al recinte de l’escorxador.
l) D’un local prou equipat per ala detecció de triquina, sempre que aquest examen tingui lloc a l’establiment. X.I.1. Capítol III. Condicions especials d’autorització de les sales d’especejament 15- Independentment de les condicions generals, les sales d’especejament han de disposar, com a mínim, de:
a) Locals refrigerats prou amplis per a la conservació de les carns i d’un local frigorífic per a carns embalades quan aquestes hagin d’estar emmagatzemades a l’establiment. Les carns sense embalar només es poden emmagatzemar en aquell local frigorífic un cop net i desinfectat.
b) Un local per a les operacions d’especejament, trossejat, desossat i envasament, proveït d’un termòmetre o més teletermòmetres registradors.
c) Un local per a les operacions d’embalatge quan aquestes s’efectuïn a la sala d’especejament, si no és que reuneixin les condicions previstes en les punt 63 del capítol XII.
d) Un local per a l’emmagatzematge dels materials d’embalatge i envasament quan aquestes operacions s’efectuïn a la sala d’especejament. X.I.1. Capítol IV. Condicions especials d’autorització dels magatzems frigorífics 16- Independentment de les condicions generals, els magatzems en què s’emmagatzemen les carns fresques, segons els disposicions del primer paràgraf del punt 66 del capítol XIV, han d’estar proveïts si més no de:
a) Locals frigorífics prou amplis, fàcils de netejar, en què es pugui emmagatzemar la carn fresca a les temperatures previstes en el punt 66 del capítol XIV del present annex.
b) Un termòmetre o un teletermòmetre registrador en o per a cada local d’emmagatzematge. 17- Independentment de les condicions generals, els magatzems en què s’emmagatzemen les carns fresques segons el que disposa el paràgraf quart del punt 66 del capítol XIV, han d’estar proveïts de, si més no, de:
a) Locals frigorífics prou amplis, fàcils de netejar, en què es pugui emmagatzemar la carn fresca a les temperatures previstes en l’esmentat paràgraf quart del punt 66 del capítol XIV.
b) Un termòmetre o un teletermòmetre registrador en o per a cada local d’emmagatzematge. X.I.1.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Capítol V. Higiene del personal, dels locals i del material en els establiments 18- S’exigeix l’estat de neteja més perfecte possible per part del personal, així com dels locals del material: a) El personal que manipuli carn fresca, envasades o no, o que treballi en locals o zones en què es manipulin, s’embalin o transportin aquestes carns, ha de portar, en particular, alguna cosa per cobrir-se el cap, un calçat net i fàcil de netejar, un vestit de treball de color clar i, si escau, alguna peça per cobrir-se el clatell i altres peces de protecció. El personal assignat al sacrifici d’animals, al treball o a la manipulació de carn fresca està obligat a portar un vestit de treball net en començar cada jornada laboral o si és necessari, s’ha de canviar la roba durant la jornada i rentar-se i desinfectar-se les mans diverses vegades cada dia, així com en cada reiniciació de la feina. Les persones que hagin estat en contacte amb animals malalts o amb carns infectades han de rentar-se de seguida acuradament les mans i els braços amb aigua calenta i després desinfectar-los. Està absolutament prohibit fumar en els locals de treball i d’emmagatzematge, a les zones de càrrega, de recepció, de classificació i de descàrrega, així com a les altres zones i passadissos pels quals es transportin carn fresca. b) S’ha d’impedir l’entrada de qualsevol animal als establiments, tret dels destinats al sacrifici. Dins el recinte de l’escorxador, pròpiament dit, només es permet l’entrada del nombre d’animals necessaris per al funcionament correcte. S’ha de garantir, de forma sistemàtica, la destrucció de rosegadors, insectes i de qualsevol altre paràsit. c) El material i els instruments utilitzats per a la feina de les carns fresques s’han de mantenir en bon estat de conservació i de neteja. S’han de netejar i desinfectar acuradament diverses vegades en el decurs d’una mateixa jornada de feina, i també al final de les operacions de la jornada i abans de tornar a utilitzar-los quan s’hagin tacat. 19- Els locals, les eines i el material de treball no poden utilitzar en els locals als quals fa referència la lletra a) del punt 17, quan les carns estiguin embalades. Les eines que serveixen per a l’especejament de les carns s’han d’utilitzar exclusivament amb aquesta finalitat. 20- La carn i els recipients que la contenen no poden d’entrar en contacte directe amb el terra. 21- És obligatòria la utilització d’aigua potable per a tots els usos. No obstant això, amb caràcter excepcional, s’autoritzarà la utilització d’aigües no potables per a la producció de vapor amb la condició que els conductes instal·lats a aquest efecte no permetin la utilització d’aquesta aigua amb altres finalitats i no presentin cap risc de contaminació de les carns fresques. D’altra banda, es pot autoritzar, amb caràcter excepcional, la utilització d’aigua no potable per refrigerar els equips frigorífics. Els conductes d’aigua no potable han d’estar ben diferenciats dels conductes per a l’aigua potable. 22- Està prohibit estendre serradures o qualsevol altra matèria anàloga al terra dels locals de feina i d’emmagatzematge de les carns fresques. 23- Els detergents, desinfectants i substàncies similars, s’han d’utilitzar de forma que no afectin l’equip, els instruments de treball i les carns fresques. Després d’utilitzar-lo, s’han aquests equips i instruments de treball s’han d’esbandir completament amb aigua potable. 24- La feina i la manipulació de les carns s’ha de prohibir a les persones que puguin contaminar-les. En el moment de la seva contractació, qualsevol persona destinada al treball i manipulació de les carns fresques ha d’acreditar, per mitjà d’un certificat mèdic, que no hi ha cap impediment sanitari que s’oposi que li siguin assignades aquestes tasques. El control mèdic està d’acord amb el que estipulen les normes que regulen els requisits dels manipuladors d’aliments d’acord amb la legislació vigent en matèria d‘higiene i control dels aliments. X.I.1.
Capítol VI. Inspecció sanitària ante mortem 25- S’ha de sotmetre els animals a la inspecció ante mortem en el termini inferior a les 24 hores després de la seva arribada a l’escorxador i inferior a les 24 hores abans del sacrifici. A més, el veterinari oficial pot exigir una inspecció en qualsevol moment. L’explotador de l’establiment, el propietari del seu representant, tenen l’obligació de facilitar les operacions d’inspecció sanitària ante mortem i, en particular, qualsevol manipulació que es consideri útil. Cada animal que hagi de ser sacrificat ha de tenir una marca d’identificació que permeti a l’autoritat competent determinar-ne l’origen. 26- a) El veterinari oficial ha de procedir a la inspecció ante mortem segons les regles de la professió, en condicions adequades d’il·luminació. b) El veterinari oficial ha de verificar, pel que fa als animals que es reben a l’escorxador, que es respectin les disposicions vigents en matèria de protecció i benestar animal. 27- La inspecció ha de permetre precisar: a) Si els animals estan afectats per una malaltia transmissible a l’home i als animals o si presenten símptomes o si es troben en estat general que permeti témer l’aparició d’aquesta malaltia. b) Si presenten símptomes d’una malaltia o d’una pertorbació del seu estat general que pugui motivar que les seves carns siguin inadequades per al consum humà; en el decurs de la inspecció, ha també de prestar-se atenció a qualsevol signe que indiqui que han estat administrades substàncies d’efectes farmacològics als animals o que els animals han consumit altres substàncies l’efecte de les quals poden fer que les seves carns siguin perjudicials per a la salut humana. c) Si es estan cansats, excitats o ferits. 28- a) Si no és que el veterinari oficial disposa el contrari, els animals cansats o excitats han de descansar durant un període de com a mínim 24 hores. b) Els animals als quals s’hagi diagnosticat una de les malalties esmentades a les lletres a) i b) del punt 27 no poden ser sacrificats per al consum humà. c) El sacrifici dels animals dels quals se sospita que poden patir una de les malalties esmentades a les lletres a) i b) del punt 27 han de posposar-se, i els animals s’han de sotmetre a un examen acurat per establir un diagnòstic. Quan sigui necessari revisar la inspecció post mortem per poder efectuar un diagnòstic, el veterinari oficial ha d’exigir que els animals en qüestió siguin sacrificats de forma separada o en acabar les operacions de sacrifici normal. Aquests animals s’han de sotmetre a una acurada inspecció post mortem, completada, si el veterinari ho considera necessari per a confirmació, amb un examen bacteriològic adequat i amb la recerca de residus de substàncies que tinguin una acció farmacològica i l'administració de la qual se sospiti, tenint en compte l’estat patològic observat. X.I.1.
Capítol VII. Higiene del sacrifici dels animals, de l’especejament i de la manipulació de carns fresques 29- Els animals d’avituallament introduïts en els locals de sacrifici s’han de sacrificar immediatament i les operacions de sagnia, d’escorxat o retirada de les cerres, de treball i d’evisceració han d’efectuar-se de forma que s’eviti qualsevol contaminació de la carn. Abans del sacrifici, cal atordir els animals d’acord amb la legislació vigent en matèria de protecció i benestar animal. 30- La sagnia ha de ser completa. La sang destinada al consum humà s’ha de recollir en recipients perfectament nets. No s’ha d’agitar a mà, sinó únicament amb l’ajut d’instruments que s’ajustin a les exigències de la higiene. 31- L’escorxat immediat i complet és obligatori tret dels porcins i dels caps de vedella i ovins, sempre que aquests caps es manipulin de tal manera que s’impedeixi qualsevol tipus de contaminació de la carn fresca. Els porcins, si no són escorxats, han de ser immediatament despullats de les cerres. Per a aquesta operació es poden utilitzar ajudants amb la condició que, a continuació, els porcins siguin dutxats completament amb aigua potable. 32- L’evisceració s’ha d’efectuar sense demora i finalitzar-se abans que hagin transcorregut 45 minuts després de l’atordiment, o en el cas de sacrifici imposat per ritus religiós, mitja hora després de la sagnia. El pulmó, el cor, el fetge, el ronyó, la melsa i el mediastí poden o bé separar-se o bé deixar-se adherits a la canal per les seves connexions anatòmiques. Si se separen, s’han de dotar d’un número o de qualsevol altre mitjà d’identificació que permeti reconèixer la seva pertinença a la canal; això és vàlid igualment per al cap, la llengua, el tub digestiu i qualsevol altra part de l’animal necessària per a la inspecció o eventualment necessària per a l‘execució dels controls previstos pel pla del Principat d’Andorra de recerca de residus en animals i carns fresques regulat al títol V. Les parts esmentades han de quedar a prop de la canal fins al final de la inspecció. Això no obstant, sempre que no presenti cap signe patològic ni cap lesió, el penis pot ser evacuat de seguida. En totes les espècies, els ronyons s’han de desenganxar del seu embolcall greixós i, pel que fa a animals de les espècies bovina i porcina, i als solípedes, de la seva càpsula perineal. 33- Està prohibit clavar ganivets a les carns, netejar aquestes carns amb un drap o qualsevol altre material i insuflar-les. Això no obstant, es pot utilitzar l’insuflament d’un òrgan quan ho imposi un ritus religiós, en aquest cas, l’òrgan insuflat s’ha de prohibir per al consum humà. L’autoritat competent pot aprovar l’insuflament mecànic per a l’escorxat de bens i cabrits, respectant les normes d’higiene. 34- Les canals dels solípedes, dels porcins de més de quatre setmanes i dels bovins de més de sis setmanes s’han de presentar a la inspecció tallats en mitges canals per incisió longitudinal de la columna vertebral. Si les necessitats d’una inspecció ho exigeixen, el veterinari oficial pot imposar el tall longitudinal del cap i de tota la canal de l’animal. Això no obstant, tenint en compte els imperatius tecnològics i els costums locals de consum, l’autoritat competent pot autoritzar que es presentin a la inspecció canals de porcí no tallats en mitges canals. 35- Fins al final de la inspecció, les canals i les despulles no inspeccionats no poden entrar en contacte amb les canals i les despulles ja inspeccionades, i s’ha de prohibir que es procedeixi a la retirada, l’especejament o el tractament posterior de la canal. 36- Les carns retingudes en observació o declarades no aptes per al consum humà, els estómacs, els intestins i els subproductes no comestibles, no poden entrar en contacte amb les carns declarades aptes per al consum humà i s’han de col·locar, tan aviat com sigui possible, en locals o recipients especials, situats i concebuts de manera que s’eviti qualsevol contaminació d’altres carns fresques. 37- Si la sang o les despulles de diversos animals es recullen en un mateix recipient abans del final de la inspecció post mortem, tot el contingut d’aquest ha de ser declarat no apte per al consum humà quan la canal d’un d'aquests animals es consideri no apta per a aquest consum. 38- El treball, la manipulació, el tractament ulterior i el transport de carn, incloses les despulles s’han d’efectuar complint tots els requisits d’higiene. Quan aquestes carns s’embalin, s’han de respectar les disposicions de la lletra d) del punt 14 del capítol II i les condicions establertes al capítol XI. La carn embalada s’ha d’emmagatzemar en un local separada de les carns fresques sense envasar. X.I.1.
Capítol VIII. Inspecció sanitària post mortem 39- Totes les parts de l’animal, inclosa la sang, s’han de sotmetre a la inspecció immediatament després del sacrifici per permetre comprovar si la carn és adequada per al consum humà. 40- La inspecció post mortem ha de comprendre: a) L’examen visual de l’animal sacrificat i dels seus òrgans. b) La palpació dels òrgans esmentats al punt 41 i si el veterinari oficial ho considera necessari, de l’úter. c) La incisió de determinats òrgans i ganglis limfàtics i tenint en compte les conclusions a les quals arribi el veterinari oficial, de l’úter. Si la inspecció visual o la palpació de determinats òrgans posés de manifest que l’animal està afectat de lesions que poden contaminar les canals, els equips, el personal o els locals, aquests òrgans no es poden incidir en el local del sacrifici ni en cap altra part de l‘establiment en què les carns fresques podrien contaminar-se. d) La recerca d’anomalies de consistència, de color, d’olor i, si escau, de sabor. e) En el cas que sigui necessari, exàmens de laboratori en particular sobre les substàncies esmentades a l’apartat 1, paràgrafs h) i e) de l’article 130. 41- El veterinari oficial ha de procedir en particular de la manera següent: I. Bovins de més de 6 setmanes a) Examen visual del cap i del coll, els ganglis limfàtics submaxil·lars, retrofaringis i paròtides (Lnn. retropharyngials, mandibulars i paròtides), han de ser incidits i examinats. S’han d’examinar els masseters externs, en què convé realitzar deus incisions paral·lelament a la mandíbula, així com els masseters interns (músculs pterigoides interns), en què s’ha de fer una incisió seguint un pla. La llengua, després de desprendre-la per aconseguir una exploració visual detallada de la cavitat bucal i retrobucal, és examinada visualment i palpada. S’han d’extirpar les amígdales. b) Inspecció de tràquea: examen visual i palpació dels pulmons i de l’esòfag; s’han d’examinar i s’han de fer incisions als ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifurcartions eparterials i mediastinals). La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal; els pulmons s’han incidir en el seu terç inferior, perpendicularment al seu eix més gran. Això no obstant, aquestes incisions no són necessàries per als pulmons que estiguin exclosos del consum humà. c) Examen visual del pericardi i el cor, aquest darrer per mitjà d’incisió i longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular. d) Examen visual del diafragma. e) Examen visual i palpació del fetge i dels ganglis limfàtics retrohepàtics i pancreàtics (Lnn. portals). Una incisió a la superfície gàstrica del fetge i una incisió a la base del lòbul quadrat per examinar els conductes biliars. Inspecció i palpació dels ganglis pancreàtics. f) Examen visual del tracte gastroentèric, el mesenteri, els ganglis gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici cranials i caudals), palpació dels ganglis limfàtics i mesentèrics i, si és necessari, incisió d’aquests ganglis. g) Examen visual i, si és necessari, palpació de la melsa. h) Examen visual dels ronyons; incisió, si és necessari, dels ronyons i dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renals) i) Examen visual de la pleura i del peritoneu. j) Examen visual dels òrgans genitals. k) Examen visual i si és necessari, palpació i incisió de les mamelles i el seus ganglis limfàtics (Lnn. Supramammarii). A les vaques, se’ls han d’obrir les mamelles per la meitat per mitjà d’una llarga i profunda incisió fins als sins galactòfors (sins lactífers) i s’ha d’efectuar una incisió en els ganglis limfàtics de les mamelles, excepte si les mamelles estan excloses del consum humà. II. Bòvids de menys de 6 setmanes a) Examen visual del cap i del coll. S’han d’incidir i examinar els ganglis limfàtics retrofaringis (Lnn. retropharyngials). S’han d’examinar així mateix la cavitat bucal i retrobucal i s’ha de palpar la llengua. S’han d’extirpar les amígdales. b) Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons. S’han d’incidir i d’examinar els ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifurationes, eparterials i mediastinals). La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal i els pulmons s’han d’incidir en el seu terç inferior perpendicularment al seu eix més gran; aquests talls no són necessaris quan els pulmons estiguin exclosos del consum humà. c) Examen visual del pericardi i del cor, aquest darrer per mitjà d’incisió longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular. d) Examen visual del diafragma. e) Examen visual del fetge i els ganglis limfàtics, retrohepàtics i pancreàtics (Lnn. portals); palpació i si és necessari, incisió del fetge i dels seus ganglis limfàtics. f) Examen visual del tub gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals); palpació de ganglis limfàtics, gàstrics i mesentèrics, i si és necessari, incisió d’aquests ganglis limfàtics. g) Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa. h) Examen visual dels ronyons. Incisió si és necessari dels ronyons i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. renals). i) Examen visual de la pleura i del peritoneu. j) Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions. En cas de dubte, la regió umbilical s’ha d’incidir i les articulacions s’han d’obrir. S’ha d’examinar el líquid sinovial. III. Porcins a) Examen visual del cap i del coll. S’han d’incidir i examinar els ganglis limfàtics submaxil·lars (Lnn. mandibulars). S’han d’examinar visualment la cavitat bucal i retrobucal així com la llengua. S’han d’extirpar les amígdales. b) Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons i dels ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes eparterials i mediastinals). La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal i els pulmons s’han d’incidir en el seu terç inferior, transversalment a través de les principals ramificacions de la tràquea. Això no obstant, aquests talls no es requereixen quan els pulmons estiguin exclosos del consum humà. c) Examen visual del pericardi i del cor, aquest darrer per mitjà d’incisió longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular. d) Examen visual del diafragma. e) Examen visual del fetge i els ganglis retrohepàtics i pancreàtics (Lnn. portals); palpació del fetge i dels seus ganglis limfàtics. f) Examen visual del tracte gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals); palpació dels ganglis limfàtics, gàstrics i mesentèrics, i si és necessari, incisió d’aquests ganglis limfàtics. g) Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa. h) Examen visual dels ronyons. Incisió si és necessari dels ronyons i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. renals). i) Examen visual de la pleura i del peritoneu. j) Examen visual i palpació dels òrgans genitals. k) Examen visual de les mamelles i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii). Incisió d’aquests ganglis limfàtics a les truges. l) Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions dels animals joves. En cas de dubte, la regió umbilical s’ha d’incidir i les articulacions s’han d’obrir. IV. Ovins i cabrums a) Examen visual del cap, previ a l’escorxat i en cas de dubte, examen del coll, la cavitat bucal, la llengua i els ganglis limfàtics retrofaringis i paròtides salvant els requisits de sanitat animal. Aquests exàmens no són necessaris si l’autoritat competent pot garantir que el cap, inclosa la llengua i el cervell, no es destinaran al consum humà. b) Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons i dels ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes eparterials i mediastinals). En cas de dubte s’han d’incidir i examinar aquests òrgans i ganglis limfàtics. c) Examen visual del pericardi i del cor. En cas de dubte s’ha d’incidir i examinar el cor. d) Examen visual del diafragma. e) Examen visual del fetge i els ganglis retropàtics i pancreàtics (Lnn. portals); palpació del fetge i dels seus ganglis limfàtics; incisió de la superfície interior del fetge per examinar els conductes biliars. f) Examen visual del tub gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals). g) Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa. h) Examen visual dels ronyons. Incisió si és necessari dels ronyons i dels seus ganglis limfàtics renals (Lnn. renals). i) Examen visual de la pleura i del peritoneu. j) Examen visual dels òrgans genitals. k) Examen visual de les mamelles i dels seus ganglis limfàtics. l) Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions en els animals joves; en cas de dubte, s’ha d’incidir la regió umbilical i les articulacions s’han d’obrir. V. Solípedes domèstics a) Examen visual del cap i, després de desprendre’n la llengua, del coll, s’han de palpar i si és necessari s’han d’incidir els ganglis limfàtics, retrofaringis, submaxil·lars i paròtides (Lnn. retropharyngials, mandibulars i parotides). S’ha d’examinar i palpar visualment la llengua prèviament despresa, per tal de permetre una exploració detallada de la cavitat bucal i retrobucal. S’han d’extirpar les amígdales. b) Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons. S’han de palpar, i si es necessari, s’ha d’incidir en els ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes eparterials i mediastinals). La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal i els pulmons s’han d’incidir en el seu terç inferior, perpendicularment al seu eix més gran; això no obstant, aquests talls no es requereixen quan els pulmons estiguin exclosos del consum humà. c) Examen visual del pericardi i del cor, aquest darrer per mitjà d’incisió longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular. d) Examen visual del diafragma. e) Examen visual del fetge i els ganglis hepàtics i pancreàtics (Lnn. portals); palpació del fetge i dels seus ganglis limfàtics. Si és necessària, incisió del fetge i dels ganglis limfàtics retrohepàtics i pancreàtics. f) Examen visual del tub gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals). Si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics. g) Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa. h) Examen visual i palpació dels ronyons. Incisió, si és necessari, dels ronyons i dels seu ganglis limfàtics (Lnn. renals). i) Examen visual de la pleura i del peritoneu. j) Examen visual dels òrgans genitals dels sementals o de les eugues. k) Examen visual de les mamelles i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii), i si és necessari, incisió d’aquests ganglis limfàtics. l) Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions en els animals joves. En cas de dubte, s’ha d’incidir la regió umbilical i s’obriran les articulacions. m) Tots els cavalls grisos o blancs han de ser objecte d’una prova per a la detecció de melanosi i de la melanomata. Aquesta detecció s’ha d’efectuar, pel que fa als músculs i els ganglis limfàtics (Lnn. lymphodisubrhomboidei) de les espatlles sota el cartílag escapular, separant el lligam d’una espatlla. Els ronyons han de desprendre’s i s’han d’examinar per mitjà d’una incisió a través de tot l’òrgan. VI. En el cas de dubte, el veterinari pot efectuar les incisions i inspeccions necessàries de les parts en qüestió dels animals per tal d’efectuar un diagnòstic definitiu. Quan el veterinari oficial observi un incompliment reiterat de les normes d’higiene previstes per aquest capítol o algun obstacle que impedeixi una inspecció sanitària adequada, està habilitat per intervenir sobre la utilització d’equips o de locals i prendre qualsevol mesura, fins i tot per arribar a reduir el ritme de producció o suspendre momentàniament el procés de producció. VII. Els ganglis limfàtics esmentat més amunt la incisió dels quals sigui necessària s’han de sotmetre sistemàticament a incisions múltiples i a un examen visual. 42- A. El veterinari oficial ha, a més, de procedir sistemàticament a: 1. La recerca de cisticercosi en els porcins. Aquesta recerca ha d’incloure un examen de les superfícies musculars directament visibles especialment dels músculs abductors de la cuixa, dels pilars del diafragma, dels músculs intercostals, del cor, de la llengua i de la laringe, i si és necessari, de la paret abdominal, i els psoes despresos del teixit adipós. 2. La recerca del borm en els solípedes per mitjà d’un examen atent de les mucoses de la tràquea, de la laringe, de les cavitats nasals, dels sinus i de les seves ramificacions, amb una incisió prèvia del cap al pla mig i ablació de la paret nasal. 3. La recerca de triquines a les carns fresques que procedeixen d’animals de les espècies porcina i d’èquids i que comprenguin músculs estriats. Aquest examen s’ha d’efectuar segons el que es disposa a l’annex X.I.6. B. El veterinari oficial ha de registrar els resultats de les infeccions sanitàries ante mortem i post mortem i, en cas de diagnòstic d’una malaltia transmissible a l’home prevista a l’article 130, s’han de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura per tal de posar sota control l’explotació d’origen d’aquests animals, així com comunicar- ho al representant legal o al propietari de l’explotació ramadera. X.I.1.
Capítol IX. Disposicions referents a les carns destinades a l’especejament 43- L’especejament més petit que el que s’indica a l’apartat 1 de l’article 128, el desossat o el filetejat de les despulles dels animals únicament pot efectuar-se a les sales d’especejament autoritzades. 44- El titular de l'establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant, està obligat a facilitar les operacions de control de l'empresa, i, en particular, a efectuar qualsevol manipulació que es consideri útil i posar a disposició del servei de control les instal·lacions necessàries. En particular, ha d’estar capacitat, davant qualsevol petició oficial, per posar en coneixement del veterinari oficial encarregat del control la procedència de les carns introduïdes en el seu establiment i l’origen dels animals sacrificats. 45- Salvant el que es disposa al segon paràgraf del punt 19 del capítol V d’aquest annex, les carns que no reuneixin les condicions de l’apartat 2, b) de l’article 128, capítol I del títol X no poden tornar-se a les sales d’especejament autoritzades si no és amb la condició que estiguin emmagatzemades allí en emplaçaments especials; han d’especejar-se en un altre lloc o en un altre moment que les carns que compleixin les condicions esmentades. El veterinari oficial ha de tenir l’accés lliure, en qualsevol moment, a tots els locals d’emmagatzematge i de treball per assegurar-se del compliment rigorós de les disposicions que precedeixen. 46- a) Les carns fresques han d’introduir-se als locals esmentats a la lletra b) del punt 15 del capítol III d’aquest annex, a mesura que es vagin necessitant. Tan aviat com s’efectuï l’especejament i, si escau, l’embalatge, s’han de transportar al local frigorífic adequat al qual es fa esment a la lletra a) del punt 15 del capítol III d’aquest annex. b) Les carns que entren en un local d’especejament s’han de comprovar i, en cas de necessitat, netejar-se. El lloc de treball en què s’efectuï aquesta tasca ha d’estar equipat amb instal·lacions adequades i il·luminació suficient. c) Durant la feina d’especejament, desossat, envasament i embalatge, les carns s’han de mantenir permanentment a una temperatura interna igual o inferior a +7ºC. Durant l’especejament la temperatura del local ha de ser igual o inferior a +12ºC. Durant l’envasament i embalatge, els fetges dels animals s’han de mantenir permanentment a una temperatura igual o inferior a + 3ºC. Durant la feina d’especejament, desossat, trossejat, especejament en daus, envasament i embalatge, els fetges, ronyons i la carn del cap s’han de mantenir permanentment a una temperatura no inferior a +3ºC. d) No obstant el que es disposa en els punts a) i c), les carns poden especejar-se en calent. En aquest cas s’han de transportar directament del local de sacrifici al local d’especejament. El local de sacrifici i el local d’especejament, per tant, han d’estar situats en un mateix grup d’edificis i prou pròxims l’un de l’altre, ja que les carns per especejar s’han de traslladar sense ruptura de la cadena d’un local a l’altre, i s’ha d’efectuar l’especejament sense demora. Tan aviat com s’efectuï l’especejament, i si escau, l’embalatge, les carns s’han de transportar a un local frigorífic adequat. e) L’especejament s’ha d’efectuar de forma que s’eviti qualsevol taca de les carns. S’han d’eliminar els resquills i els coàguls de sang. Les carns procedents de l’especejament i no destinades al consum humà es recullen, a mesura que es vagin ajuntant, en els equips, recipients o locals previstos a la lletra d) del punt 4. f) Així mateix, l’especejament de canals de boví, oví i porcí es pot fer de la manera següent en sales d’especejament annexes a l’escorxador: 1. Les canals procedents de la sala de sacrifici, després de la seva refrigeració en cambres en les quals l’aire procedent de les evaporadores es trobi a una temperatura que permeti la seva refrigeració a una temperatura interior màxima de + 7ºC, durant les 48 hores següents en el cas de les canals de boví i 20 hores per a les canals ovina i porcina, són transportades a la sala d’especejament on la temperatura ambient no pot superar els +12ºC i ha d’estar situada en el mateix conjunt d’edificis que les cambres de refrigeració. 2. La carn s’ha de transportar en una sola operació. 3. Les canals s’han introduir a la sala d’especejament i desossar-se abans que la seva temperatura interna hagi arribat als +7ºC, quan l’especejament s’efectuï dins de les 48 hores següents a la finalització de les operacions de sacrifici en el cas de les canals de boví i 20 hores per a les canals ovina i porcina. 4. El lapse de temps transcorregut entre l’entrada de la carn a la sala d’especejament i la seva refrigeració complementària no pot superar els 60 min. 5. Tan aviat com es vagi especejant i embalant, la carn s’ha d’anar introduint en cambres de refrigeració adequades. X.I.1.
Capítol X. Control sanitari de les carns especejades i de les carns emmagatzemades 47- Les sales d’especejament autoritzades i els magatzems frigorífics autoritzats estan sotmesos al control exercit pel veterinari oficial. 48- El control del veterinari oficial inclou les tasques següents: – Control d’entrades i sortides de les carns fresques. – Inspecció sanitària de les carns fresques presents als establiments esmentats al punt 47. – Inspecció sanitària de les carns fresques abans de les operacions d’especejament i en el moment de la seva sortida dels establiments esmentats al punt 47. – Control de l’estat de neteja dels locals, de les instal·lacions i de la maquinària, previstos al capítol V així com de la higiene personal, inclosa la roba. – Qualsevol altre control que el veterinari oficial consideri útil per al control i el compliment de les disposicions del capítol I del títol X d’aquest Reglament. X.I.1.
Capítol XI. Marcatge d’inspecció veterinària 49- El marcatge d’inspecció veterinària s’ha d’efectuar sota el control del veterinari oficial. Amb aquesta finalitat, s’ha de controlar a) El marcatge d’inspecció veterinària. b) Les etiquetes i el material d’envasament que estiguin revestits del marcatge previst en aquest capítol, i ha de custodiar els segells utilitzats pel marcatge. Aquestes etiquetes i el material de marcatge s’han de lliurar al personal auxiliar en el moment en què s’hagin de col·locar i en la quantitat que correspongui a les necessitats reals. 50- 50.- El segell d’inspecció veterinària ha de ser: a) O bé un segell de forma oval que tingui com a mínim 6,5 cm d’amplada i 4,5 cm d’altura. Al segell hi han de figurar les indicacions següents en caràcters perfectament llegibles: – a la part superior, les lletres AD, en majúscules, seguides del nombre d’inscripció de l'establiment en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. – i a la part inferior, les sigles CEE, EDF, EWG, EOK, EEC, EEG. b) O bé un segell de forma oval que tingui com a mínim 6,5 cm d’amplada i 4,5 cm d’altura. Al segell hi han de figurar les indicacions següents en caràcters perfectament llegibles: – A la part superior, la paraula Andorra, en majúscules. – Al centre, el número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. – A la part inferior, les sigles CEE, EDF, EWG, EOK, EEC, EEG. Els caràcters han de tenir com a mínim una alçada de 0,8 cm per a les lletres i 1 cm per a les xifres. A més, el segell d’inspecció veterinària pot incloure una indicació que permeti identificar al veterinari que hagi procedit a la inspecció sanitària de les carns. Les dimensions i els caràcters dels segell poden reduir-se per al marcatge d’inspecció veterinària de bens, cabrits i garrins, en què s’ha d’utilitzar un segell de 4,5 d’amplada i 3 cm d’altura. Els caràcters han de tenir com a mínim 0,6 cm per a les lletres i 0,8 cm per a les xifres. c) El marcatge d’inspecció veterinària de les carns previstes a l’apartat 1, b) de l’article 128, consisteix en el segell oval previst als apartats a) i b) travessat per dues línies paral·leles, separades entre elles per 1 cm, com a mínim, i si més no, del mateix gruix que el contorn de la marca. Els caràcters impresos han de figurar de forma llegible. 51- 1- Les canals s’han de marcar amb tinta o amb foc amb l’ajut d’un segell de conformitat amb el que disposa el punt 50. – Les que pesin més de 65 kg han de portar el senyal de marcatge en cada mitja canal, com a mínim en els llocs següents: cara externa de la natja, lloms, costelles, pit i esquena. – Les altres han de portar 4 senyals de marcatge com a mínim, col·locats sobre l’esquena i la cara externa de les natges. – Les canals de cabrits, garrins i bens, han de portar 2 senyals de marcatge, com a mínim, a cada banda de la canal, a l’esquena i a la part externa de la regió femoral. 2- Això no obstant, per a les canals de bens, cabrits i garrins, el marcatge d’inspecció veterinària pot efectuar-se per mitjà d’etiquetes o xapes, de material autoritzat per entrar en contacte amb els aliments i sempre que estiguin dissenyades de manera que no puguin reutilitzar-se i no provoquin contaminació. 52- Els fetges de bovins, porcins i solípedes aptes per al consum humà s’han de marcar amb foc amb l’ajut d’un segell d’acord a l’apartat 50. 53- Els altres subproductes i despulles aptes per al consum humà s’han de marcar directament, amb tinta o amb foc, o l’envàs o a l’embalatge, amb el segell al qual es refereix l’apartat 50. El segell de conformitat amb l’apartat 50 s’ha d'aplicar sobre una etiqueta adherida a l’envasament o impresa o preimpresa sobre l’envasament o l’embalatge. Quan l’envasament o l’embalatge s’efectuïn en un escorxador, el segell ha de portar el número d’autorització d’aquest establiment. 54- Els envasaments i embalatges s’han de marcar sempre de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 55. 55- Els trossos envasats o embalats obtinguts de l’especejament de les canals, així com les despulles envasades previstes als apartats 52 i 53, han de portar una marca sanitària de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 50. La marca s’ha d'aplicar a l’envasament o a l’embalatge de manera que es trenqui en obrir-se l’envasament o l’embalatge. Només és admissible que la marca no es trenqui quan el mateix envasament o embalatge es destrueixi en obrir-se i sigui impossible reutilitzar-lo. Això no obstant, quan els trossos de carn o les despulles estiguin envasades de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 60 del capítol XII d’aquest annex, l’etiqueta abans esmentada es pot fixar a l’embalatge. Si les despulles són embalades a l’escorxador, el número que figuri a la marca s’ha de correspondre amb el número d’inscripció de l’escorxador en qüestió al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. Aquest requisit s’aplica igualment quan s’utilitzin eurocaixes que compleixin els requisits del paràgraf b) de l’apartat 59. 56- Quan s’envasi carn fresca en unitats comercials que estiguin destinades a la venda directa al consumidor, s’aplica el que es disposa als apartats 53 i 55. Les dimensions indicades a l’apartat 50 no són obligatòries per al marcatge previst en aquest apartat. Quan es torni a embalar la carn d’un altre establiment diferent d’aquell on fou envasada, l’envasament haurà de portar la marca d’inspecció veterinària oficial de la sala d’especejament que l’hagi envasat, i l’embalatge haurà de portar la marca de la inspecció veterinària del centre d’embalatge. 57- Les carns de solípedes i les seus envasaments i/ o embalatges han d’estar proveïts d’una marca especial que es determinarà d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Fins que s’estableixi aquesta marca especial, les carns de solípedes i els seus envasos i embalatges, han d’estar proveïts de la marca següent: en un segell circular una lletra E, amb majúscula, inscrita, els traços de les qual tingui les mesures següents, el vertical 30 mm; el superior i l’inferior 20 mm, i el central 10 mm. El gruix d’aquests traços ha de ser de 5 mm. 58- Només es poden utilitzar tintes que en la seva composició incloguin els colorants següents: marró HT (E-155), blau brillant FCF (E-133) i vermell allura AC (E-129) o una barreja d’aquests. X.I.1.
Capítol XII. Envasament i embalatge de carns fresques 59- a) Els envasaments i embalatges han de satisfer totes les normes d’higiene i, en particular, – No poden alterar els caràcters organolèptics de la carn; – No poden transmetre a la carn substàncies nocives per a la salut humana; – Han de ser d’una solidesa suficient per garantir una protecció oficial de les carns durant el transport i les manipulacions. Queda prohibida la utilització de la fusta, excepte per a l’embalatge de carns de cabrits i bens, amb la condició que es prenguin totes les precaucions necessàries per evitar el contacte entre la carn i l’embalatge en cas de ruptura de l’envasament. b) Els envasaments i els embalatges no poden de ser reutilitzats, excepte si són de material resistent a la corrosió, fàcils de netejar i sempre que prèviament hagin estat netejats i desinfectats. 60- Quan, si escau, s’envasin les carns fresques especejades o les despulles, aquesta operació ha d’efectuar-se tan aviat com sigui possible després de l’especejament i d’una forma que satisfaci les normes d’higiene. Tret dels trossos de porc i de pit, les carns especejades han d’estar proveïdes, en tots els casos, d’un envàs protector, excepte si es transporten suspeses. Aquests envasos han de ser transparents i incolors, i satisfer a més les condicions indicades en el primer i segon guió de la lletra a) del punt 59, sense que puguin ser reutilitzades novament per a l’envasament de carns. Pot fer-se una excepció a aquest requisit en el cas de les carns congelades destinades a ser utilitzades tal com estan com a matèria primera per als productes d’alimentació animal. Quan es facin intercanvis o importacions de fetges, ronyons, o cors, en cada envasament només hi ha d’haver un òrgan complet. 61- Les carns envasades han d’embalar-se. 62- Això no obstant, si l’envasament reuneix totes les condicions de protecció de l’embalatge, no ha de ser transparent i incolor. Poden utilitzar-se també eurocaixes com a segon envasament sempre que es compleixin les altres condicions de l’apartat 59. 63- L’especejament, desossat, trossejat, envasament i embalatge poden tenir lloc en les mateix local si es compleixen les condicions següents: a) El local ha de ser prou ampli i amb una distribució que permeti garantir el caràcter higiènic de les operacions. b) Els envasaments i els embalatges, immediatament després de la seva fabricació, s’han de col·locar en un embolcall protector hermètic, que impedeixi qualsevol deteriorament d’aquests durant els seu transport a l'establiment d’utilització i són emmagatzemats en condicions higièniques en un local separat de l'establiment. c) Els locals d’emmagatzematge dels materials d’envasament i embalatge han d’estar lliures de pols i de paràsits i estar privats de tota connexió atmosfèrica amb locals que continguin substàncies que puguin contaminar la carn fresca. Els embalatges no poden emmagatzemar-se directament al terra. d) Abans de la seva introducció al local, s’han de muntar els envasos i els embalatges en condicions higièniques. e) Els envasaments i els embalatges s’han d’introduir en condicions higièniques en el local, i s’han d’utilitzar sense demora sense que pugui manipular-los el personal encarregat de manipular la carn fresca. f) Immediatament després del seu envasat i/ o embalatge, les carns s’han de col·locar en els locals d’emmagatzematge previstos a aquest efecte. L’envasament de la carn fresca es pot realitzar també en una sala d’especejament sempre que s’utilitzin eurocaixes, que han de reunir els requisits de l’apartat 59 b) i haver estat netejades i desinfectades abans de ser introduïdes a la sala d’especejament. 64- Els envasos i els embalatges esmentats en aquest capítol només poden contenir carns especejades que pertanyin a la mateixa espècie animal, tret del cas de carns envasades en unitats comercials destinades a la venda directa al consumidor. X.I.1.
Capítol XIII. Certificat d’inspecció veterinària 65- L’exemplar original del certificat d’inspecció veterinària que ha d’acompanyar les carns durant el seu transport al lloc de destinació, ha de ser expedit per un veterinari oficial en el moment de la càrrega. El certificat ha de correspondre, en la seva presentació i contingut, al model que figura a l’annex X.I.3, ha d’estar redactat almenys en una de les llengües oficials del lloc de destinació i consta d’un sol full. X.I.1.
Capítol XIV. Emmagatzematge 66- Les carns fresques s’han de refrigerar immediatament després de la inspecció post mortem i mantenir-se permanentment a una temperatura interna igual o inferior a +7ºC per a les canals i els seus trossos i a més de +3ºC per a les despulles. L’autoritat competent pot concedir, cas per cas, excepcions a aquest requisit amb vista al transport de les carns cap a sales d’especejament o a les carnisseries situades a les rodalies de l’escorxador, sempre que aquest transport no duri més de 2 hores i per raons de tècnica de maduració de les carns. Les carns fresques destinades a la congelació han de procedir directament d’un escorxador o d’una sala d’especejament autoritzats. La congelació de les carns fresques només es pot dur a terme per mitjà de l’equip adequat en els locals de l’establiment en què s’hagin obtingut o trossejat les carns, en magatzems frigoríficament autoritzats o en indústries càrnies. Els trossos previstos a l'apartat 1 de l’article 128 el capítol I del títol X, els trossos previstos al punt 53 del capítol XI del present annex i les despulles destinades a la congelació, han de ser congelades sense demora, excepte si es requereix maduració per causes sanitàries. En el darrer cas, s’han de congelar immediatament després de la seva maduració. Les canals, les mitges canals, les mitges canals especejades en un màxim de tres peces i els quarts destinats a la congelació han de ser congelats sense demora després del període de maduració. Les cans trossejades destinades a la congelació han de ser congelades sense demora després del tall. Les carns congelades han d’assolir una temperatura interna igual o inferior a -12ºC i no poden emmagatzemar-se a continuació a una temperatura superior a aquesta. Les carns fresques subjectes a un procés de congelació han de portar la indicació del mes i de l’any en què van ser congelades. 67- Cap altre producte que pugui afectar les condicions d’higiene de les carns o que pugui contaminar-les, pot emmagatzemar-se en els locals esmentats als punts 16 i 17 del capítol IV del present annex, excepte si les carns s’embalen i s’emmagatzemen separadament. 68- La temperatura d’emmagatzematge dels locals esmentats als punt 16 i 17 del capítol IV d'aquest annex, ha d’anotar-se en un registre. X.I.1.
Capítol XV. Transport 69- Les carns fresques s’han de transportar per mitjà de transports proveïts d’un sistema de tancament hermètic o, en el cas de les carns fresques importades de conformitat amb la normativa sobre organització de controls veterinaris en els productes que s’introdueixin a la Comunitat Europea procedents de tercers països o de carns fresques que passen pel territori d’un país tercer al qual fa referència el títol II, per mitjans de transport precintats, concebuts i equipats de tal manera que es garanteixin les temperatures indicades en el capítol XIV, durant tots el transcurs del transport. No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, les canals, les mitges canals tallades en un màxim de tres peces o els quarts poden transportar-se a temperatures més elevades que les previstes en el capítol XIV en les condicions que es fixin en el si del Subgrup Veterinari. 70- Els mitjans de transport d’aquestes carns han de complir els requisits següents: a) Les seves parets interiors o qualsevol altra part que pugui entrar en contacte directe amb les carns han de ser materials resistents a la corrosió i que no puguin alterar els caràcters organolèptics de les carns, ni fer-les nocives per a la salut humana. Les parets han de ser llises, fàcils de netejar i de desinfectar. b) Han d’estar proveïts de dispositius eficaços que assegurin la protecció de les carns contra els insectes i la pols i han de ser estancs, i cal evitar l’evacuació de líquids. c) Per al transport de canals, de mitges canals, de mitges canals especejades en un màxim de tres peces, o dels quarts, així com per a la carn especejada no embalada, han d’estar proveïts de dispositius de suspensió de materials resistents a la corrosió, col·locats a una alçada que les carns no puguin tocar el terra. Aquesta disposició no s’aplica a les carns congelades i proveïdes d’un embalatge higiènic. 71- Els mitjans de transport de les carns no poden en cap cas utilitzar-se per transportar animals vius o qualsevol altre producte que pugui alterar o contaminar les carns. 72- Cap altre producte que pugui afectar les condicions d’higiene de les carns o contaminar- les pot ser transportat al mateix temps que les carns en un mitjà de transport, si no és que es prenen les precaucions apropiades. Les carns embalades i les carns sense embalar han de ser transportades en mitjans de transport d’ús específic, si no és que en el mateix mitjà de transport hi ha compartiments estancs que permetin la separació física de la carn sense embalar de la carn embalada. Els budells només es poden transportar en si estan escaldats o rentats, i els caps i les potes si estan escorxats o escaldats i depilats. 73- Les carns fresques no es poden transportar en mitjans de transport que no estiguin perfectament nets i desinfectats. 74- Les canals, les mitges canals, les mitges canals especejades en un màxim de tres peces i els quarts, tret de la carn congelada embalada en condicions d’acord amb les exigències de la higiene, s’han de transportar sempre suspeses, tret del cas de transport aeri esmentat a la lletra c) del punt 70. Els altres trossos així com les despulles, han de ser suspesos o col·locats en suports si aquests no estan inclosos en embalatges o continguts en recipients de materials resistents a la corrosió. Aquests suports, embalatges o recipients han de complir les exigències de la higiene i, en particular, pel que fa als embalatges, les disposicions del capítol I del títol X del Reglament. Les vísceres s’han de transportar sempre en embalatges resistents i estancs als líquids i als cossos greixosos. No es poden reutilitzar si no és després d’una neteja i desinfecció perfectes. 75- El veterinari oficial ha d’assegurar-se, abans de l’expedició, que els mitjans de transport i les condicions de la càrrega compleixen les condicions d’higiene definides al present capítol. Capítol I. Condicions d’autorització dels establiments de poca capacitat Els establiments de poca capacitat han d’estar proveïts, com a mínim: 1- En els locals on es procedeixi a l’obtenció i el tractament de carns: a) D’un sòl de materials impermeables, fàcil de netejar i de desinfectar, imputrescible i disposat de manera que permeti una sortida fàcil de l’aigua; per tal d’evitar les olors; aquesta aigua ha de canalitzar-se cap als claveguerons proveïts de sifons i reixes. b) De parets llises, resistents i impermeables, recobertes d’un revestiment rentable i clar fins una alçada, com a mínim, de 2 metres i d’almenys 3 metres en els locals de sacrifici. No obstant això, no és motiu de retirada de l’autorització l’existència de parets de fusta als locals mencionats en el punt 16 del capítol III de l’annex X.I.1, construïts abans de l’1 de juliol de 1991. c) De portes de materials imputrescibles i inodors, fàcils de netejar. Quant s’emmagatzemen carns a l’establiment, aquest ha de disposar d’un local d’emmagatzemament que compleixi els requisits esmentats. d) De materials d’aïllament imputrescibles i inodors. e) De ventilació suficient i, si és el cas, d’un dispositiu que permeti una bona evacuació de vapors. f) D’una il·luminació suficient, natural o artificial, que no alteri els colors. 2- a) D’un nombre suficient de dispositius dotats d’aigua calenta, tan a prop com sigui possible dels llocs de treball, per a la neteja i la desinfecció de les mans i del material. Per a la neteja de les mans, aquestes instal·lacions han d’estar proveïdes d’aigua corrent freda i calenta o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de productes de neteja i de desinfecció, així com de mitjans higiènics per assecar les mans. b) D’un dispositiu in situ en un local adjacent per desinfectar els estris, proveït d’aigua a una temperatura mínima de + 821ºC. 3- De dispositius adequats de protecció contra animals indesitjables, com insectes o rosegadors. 4- a) De dispositius i estris de treball, com taules d’especejament, safates d’especejament mòbils, recipients, bandes transportadores i serres, de materials resistents a la corrosió, que no puguin alterar les carns, fàcils de netejar i de desinfectar. Es prohibeix l’ús de la fusta. b) D’estris i equips resistents a la corrosió i que compleixin les exigències d’higiene per: - Facilitar el manteniment de les carns. - Col·locar els recipients utilitzats per a la carn, de manera que s’impedeixi que la carn o els recipients entrin en contacte directe amb el sòl o les parets. c) De recipients especials, estancs, en materials inalterables, proveïts d’una tapadora i d’un sistema de tancament que impedeixi que les persones no autoritzades puguin treure’n el contingut, destinats a rebre les carns no destinades al consum humà, que han de retirar-se o destruir-se al final de cada jornada de treball. 5- D’equips de refrigeració que permetin mantenir en les carns les temperatures internes exigides pel capítol XIV de l’annex X.I.1. Aquests equips han de comptar amb un sistema d’evacuació connectat a la canalització de les aigües residuals que no presenti cap risc de contaminació per a les carns. 6- D’una instal·lació que permeti el subministrament d’aigua exclusivament potable de conformitat amb la legislació vigent sobre l’abastament i control de la qualitat de les aigües potables destinades al consum humà a pressió i en quantitat suficient. No obstant això, amb caràcter excepcional, s’autoritzarà la instal·lació d’una conducció d’aigua no potable destinada a la producció de vapor, la lluita contra incendis i la refrigeració d’equips frigorífics, amb la condició que aquesta conducció estigui perfectament diferenciada de la de l’aigua potable, no pugui utilitzar-se per a altres finalitats i no presenti cap risc de contaminació de les carns fresques. 7- D’una instal·lació que proporcioni una quantitat suficient d’aigua potable calenta d’acord amb la legislació vigent (es tracta de la mateixa legislació a la qual fa referència l’apartat anterior). 8- D’un dispositiu que permeti l’evacuació d’aigües residuals de forma higiènica. 9- D’un lavabo i evacuatoris, com a mínim, amb aigua corrent. Aquests últims no poden obrir-se directament als locals de treball. Els lavabos han de comptar amb aigua corrent calenta i freda o d’aigua tèbia a una temperatura apropiada, de materials higiènics per a la neteja i desinfecció de les mans, així com de mitjans higiènics per assecar les mans, i han d‘estar situats a prop dels evacuatoris. X.I.2. Capítol II. Condicions especials d’autorització dels escorxadors de poca capacitat 10- Independentment de les condicions generals del capítol I d’aquest annex, els escorxadors han de disposar com a mínim: a) Per als animals que passin la nit al recinte de l’escorxador, de locals d’estabulació amb una capacitat suficient. b) D’un local de sacrifici i, tenint compte de les operacions que s’efectuïn durant el sacrifici, dels locals corresponents a aquestes activitats, de dimensions que permetin que el treball pugui efectuar-se de forma satisfactòria des del punt de vista higiènic. c) D’un espai clarament separat dins del local de sacrifici per a l’atordiment i la sagnia. d) En el local de sacrifici, de parets que puguin rentar-se fins a una alçada mínima de 3 metres o fins al sostre. De ventilació suficient o d’un sistema que permeti l’eliminació del vapor en el moment del sacrifici. e) D’un dispositiu adequat per tal que, després de l’atordiment, es practiqui la feina, tant com sigui possible, amb l’animal suspès. En cap cas l’animal ha d’entrar en contacte amb el sòl durant la feina. f) D’un local de refrigeració de capacitat suficient segons la importància i el tipus de sacrifici, per una zona separada, o que pugui separar-se, destinada a l’emmagatzematge de les canals declarades no aptes per al consum humà, excepte en el cas que les canals no aptes per al consum humà s’expedeixin immediatament, sota control oficial, en un establiment especialitzat per sotmetre- les a exàmens complementaris. 11- En el local de sacrifici, es prohibeix buidar els estómacs i budells i emmagatzemar cuirs, peülles, ungles o cerres de porcí. En el local de sacrifici, els estómacs i budells poden buidar-se i netejar-se en moments diferents al sacrifici. 12- En cas que no es puguin evacuar diàriament els fems del local de sacrifici, s’han d’emmagatzemar en un espai clarament separat. 13- Els animals introduïts al local de sacrifici han d’atordir-se i sacrificar-se immediatament. 14- Els animals malalts o sospitosos de malaltia no han de sacrificar-se a l’establiment, tret d’excepció autoritzada per l’autoritat competent. En el cas de l’excepció esmentada, s’ha de procedir al sacrifici sota el control de l’autoritat competent i cal prendre les mesures necessàries per tal d’evitar la contaminació, netejant i desinfectant especialment els locals sota control oficial abans de reutilitzar-los. 15- Els escorxadors han de disposar d’un local amb armari que es tanqui amb clau, a disposició del servei d’inspecció veterinària durant el període laboral. Capítol I. Examen i mètodes de detecció de la triquina - EXAMEN TRIQUINOSCÒPIC a) Instrumental - Triquinoscopi de llum incandescent que permeti un augment de 50 i 80 a 100 vegades. - Compressor, format per dues plaquetes de vidre que puguin comprimir-se l’una contra l’altra, una de les quals ha d’estar dividida en zones iguals; unes tisores petites corbes; una pinça petita; un ganivet per tallar les mostres; recipients petits numerats que serveixen per recollir les mostres; un comptagotes; un got que contingui àcid acètic i un altre que contingui una solució de potassa càustica per diluir en el cas de possible calcificació o per estovar la carn seca. b) Presa de mostres Quan la canal estigui sencera, s’ha d’agafar, si més no, una mostra del gruix d’una avellana de cada un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Quan es disposi únicament d’un pilar del diafragma, cal agafar una mostra que tingui un gruix dues vegades el gruix d’una avellana. Si falten ambdós pilars del diafragma, cal agafar dues mostres del gruix d’una avellana de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, o de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o, fins i tot, dels músculs abdominals. Per als trossos de carn: de cada tros, tres mostres de músculs esquelètics, que continguin poc greix; si és possible de la mida d’una avellana i agafades de punts diferents; si és possible prop dels ossos o dels tendons. c) Manera d’operar De cada una de les mostres agafades de canals senceres descrites anteriorment, el controlador de les triquines ha de tallar, en el cas que es disposi d’ambdós pilars del diafragma, set fragments de la mida d’un gra de civada, és a dir, catorze fragments en total, i en el cas que es disposi només d’un dels pilars del diafragma, catorze fragments, en diferents llocs, i si és possible a la zona intermèdia entre el múscul i el tendó, i comprimir-los entre les làmines de vidre del compressor de manera que els caràcters d’impremta normals puguin llegir-se fàcilment a través de les preparacions. Quan la carn dels trossos que es vulguin examinar estigui seca i envellida, les preparacions han de mullar-se de deu a vint minuts en una solució de potassa diluïda en dos volums d’aigua abans de comprimir-los. Quan, en el cas de les canals senceres, les mostres procedeixin de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o fins i tot dels músculs abdominals, s’han de tallar catorze fragments de cada mostra de la mida d’un gra de civada, és a dir vint-i-vuit fragments en total. De cada una de les mostres agafades dels trossos de carn, el controlador de les triquines ha de tallar quatre fragments de la mida d’un gra de civada, és a dir, dotze fragments en total. L’examen en el triquinoscopi s’ha de fer de manera que cada preparat s’examini lentament i acuradament. Quan, durant l’examen triquinoscòpic, es detectin llocs sospitosos la natura dels quals no es pugui determinar amb certesa, ni tan sols amb l’ajut d’un augment més alt del triquinoscopi, s’ha de procedir a un examen de control amb l’ajut del microscopi. L’examen microscòpic ha de fer-se de manera que cada preparació sigui examinada lentament i acuradament amb un augment de 30 a 40 vegades. En cas de dubte, s’ha de prosseguir l’examen amb altres mostres i preparats, si és necessari amb augments superiors, fins que s’obtinguin les precisions desitjades. L’examen triquinoscòpic ha de durar almenys tres minuts. En cas que s’utilitzin mostres de reserva procedents de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o dels músculs abdominals, l’examen triquinoscòpic ha de durar almenys 6 minuts. El temps mínim establert per a l’examen no inclou el temps necessari per a la presa de les mostres ni per a la confecció de les preparacions. En general, un controlador no hauria d’examinar en el triquinoscopi més de 840 fragments al dia, quantitat que, no obstant això, es pot elevar excepcionalment fins a 1.050. I. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ ARTIFICIAL a) Instrumental i material - Ganivet per a agafar les mostres - Estereomicroscopi (augment de 15 a 40 vegades) que disposi d’una il·luminació adequada - Petits recipients numerats que puguin tancar-se per a la conservació de les mostres, si escau, fins a la repetició dels exàmens - Estufa - Embut de vidre de dos a tres litres amb suport i tub de connexió de cautxú, pinces per separar el tub de connexió - Tamís de plàstic (diàmetre de 18 cm aproximadament, malles d’1 mm aproximadament) - Sedàs - Tub afusat de punta soldada - Cubeta - Picadora de carn - Líquid de digestió compost de la manera següent: 10 g de pepsina [80U/g FIP (Federació Internacional de Farmàcia)], 5 ml de HCL (37% almenys), portar a un litre amb aigua corrent b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa almenys una mostra de 20 grams d’un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa; quan no es disposi del pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum o de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors, o fins i tot de la musculatura abdominal. 2. Per als trossos de carn, agafar almenys una mostra de 20 grams dels músculs esquelètics que contingui poc greix i, si és possible, prop dels ossos o dels tendons. c) Mètode Per a l’examen d’una mostra col·lectiva procedent de 10 porcs, s’agafa una mostra que pesi 10 grams de cada mostra individual (20 grams). Els 10 grams restants s’han de conservar per a un examen individual que pugui ser necessari. Es reuneixen 10 mostres de 10 grams cada una en una mostra col·lectiva; es piquen amb una picadora de carn (diàmetre dels forats: 2 mm) i es col·loquen, sense aixafar, en el tamís proveït d’un sedàs. Se suspèn aleshores el tamís en un embut unit per un tros de tub de cautxú a un tub afusat, de punta soldada; s’omple l’embut amb el líquid de digestió fins que el material d’anàlisi estigui completament recobert. La relació material d’anàlisi/ líquid de digestió ha de ser 1/20 a 1/30 aproximadament . Després d’una incubació de 18 a 20 hores a una temperatura de 37 a 39ºC, se separa el tub afusat. Cal eliminar amb precaució el líquid que suri en aquest tub i recollir en una càpsula el sediment, que s’ha de diluir acuradament. Cal buscar la presència de triquines amb ajut de l’estereomicroscopi amb un augment de 20 a 40 vegades. En cas de resultat positiu o dubtós de l’anàlisi d’una mostra col·lectiva, cal analitzar individualment les mostres restants a les quals s’han d’afegir 20 grams agafats de cada porc o, en cas que es tracti de trossos de carn, 20 grams agafats de cada tros, d’acord amb el que es disposa en l’apartat b) anterior. II. MÈTODE DE DIGESTIÓ ARTIFICIAL DE MOSTRES COL·LECTIVES a) Instrumental i reactius - Un ganivet i pinces per agafar les mostres - Una màquina de picar carn, els forats de la qual han de tenir un diàmetre comprès entre 2 i 3 mm - Un matràs Erlenmeyer de 3 l, amb un tap de goma o de buata - Un embut cònic de separació d’una capacitat de 2.000 ml - Un suport normal amb el peu en forma de A de 28 cm de longitud, proveït d’una vareta de 8O cm - Una anella de 10 a 11 cm que pugui fixar-se al suport - Una pinça amb una boca esmussada (23/40 mm) que pugui subjectar-se al suport per mitjà d’un maniguet doble - Un tamís (finor de la malla: 177 ?) d’un diàmetre exterior d’11 cm proveït d’una reixeta de llautó o d’acer inoxidable - Un embut d’un diàmetre interior, com a mínim, de 12 cm - Provetes graduades de 100 ml - Un estereomicroscopi (augment de 15 a 40 vegades), que disposi d’una il·luminació adequada, o un triquinoscopi, proveït d’una taula horitzontal per al compressor, que disposi d’una il·luminació adequada - En cas d’utilització del triquinoscopi: una cubeta per al còmput de larves, que es pot descriure de la manera següent: una cubeta formada per plaques acríliques d’un gruix de 3 mm i que reuneixi les característiques següents: i) fons de la cubeta: 180 x 40 mm, dividit en quadrats; ii) plaques laterals: 230 x 20 mm; iii) plaques frontals: 40 x 20 mm. El fons i les plaques frontals han d’estar fixos entre les plaques laterals, de manera que formin una cubeta proveïda de 2 petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha d’estar entre 7 i 9 mm més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Les plaques han de fixar-se per mitjà d’una cola adequada al material - En el cas d’utilització de l’estereomicroscopi, una sèrie de plaques de Petri d’un diàmetre de 9 cm, el fons de les quals estigui dividit en quadrats d’examen de 10 x 10 mm, mitjançant un instrument punxegut - Diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la descontaminació dels instruments, per mitjà d’un tractament com el formol, i per al suc digestiu que quedi, en el cas de resultat positiu - Àcid clorhídric concentrat (37 %) - Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia). - Un nombre de safates que puguin contenir 50 mostres, d’aproximadament 2 g cada una - Una balança de precisió de 0,1 g b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, d’un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal. 2. Per als trossos de carn, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, als músculs esquelètics que continguin poc greix i si és possible, prop dels ossos o dels tendons. c) Mètode 1. i) Grups complets de mostres (100 a la vegada) S’agafa una mostra, d’aproximadament 1 g de cada una de les 100 mostres individuals procedents dels porcs. La mostra col·lectiva es passa una vegada per la màquina de picar carn. La carn picada es col·loca en el matràs Erlenmeyer de 3 l, al mateix temps que 7 g de pepsina i es cobreix amb 2 l d’aigua d’aixeta escalfada a una temperatura aproximada de 40 a 41ºC, i amb 25 ml d’àcid clorhídric concentrat . Cal agitar la mescla per dissoldre la pepsina. El pH de la solució és, aleshores, d’aproximadament 1,5 a 2. - Per a la digestió, el matràs Erlenmeyer es col·loca en una estufa a 40-41ºC durant 4 hores aproximadament. Durant aquest temps, s’agita regularment com a mínim, dues vegades per hora. - Digerida la solució, es filtra, per mitjà d’un tamís, a través de l’embut cònic de separació de 2 l i es deixa en repòs sobre el suport durant almenys una hora. - Es trafega a una proveta graduada, un volum total d’aproximadament 45 ml, i es distribueix en tres plaques de Petri, els fons de la qual estaran dividits en quadrats a raó de 15 ml per placa. - Cada placa de Petri s’ha d’examinar minuciosament a l’estereomicroscopi, per tal de descobrir-hi larves. - En el cas que s’utilitzin cubetes per al còmput de larves, els 45 ml es distribuiran en dos cubetes i s’han d’examinar al triquinoscopi. - Les larves apareixen en el sediment com uns organismes identificables i si l’aigua és tèbia, sovint es poden observar els enrotllats i desenrotllats de l’espiral. - Els líquids de digestió s’han d’examinar des del moment en què es preparin. En cap cas no es pot postergar l’examen per a l’endemà. - Si els líquids de digestió no són prou transparents o si no s’examinen en el termini de 30 minuts següents a la seva preparació, s’han de clarificar de la manera següent: vessar la mostra final de 45 ml a una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d’aquest temps, s’han de treure, per aspiració, 30 ml del líquid que sura i afegir aigua de l’aixeta als 15 ml restants fins a obtenir un volum total de 45 ml. Després d’un nou període de repòs de 10 minuts cal treure, per aspiració, 30 ml del líquid que sura, vessar els 15 ml restants a una placa de Petri, o a una cubeta per al còmput de les larves, amb vista a fer-ne l’examen. Després es renta la proveta graduada amb 10 ml d’aigua de l’aixeta; s’afegeix el líquid obtingut de la mostra a la placa de Petri, o de la cubeta per al còmput de larves i s’examina. ii) Grups de menys de 100 mostres Es pot afegir un màxim de 15 mostres individuals a un grup complet de 100 mostres per examinar-les al mateix temps que aquestes últimes. Si el nombre de mostres que s’han d’examinar és superior a 15 i inferior a 100, el líquid de digestió s’ha de reduir proporcionalment. 2. En el cas que surti un resultat positiu o dubtós de l’examen d’una mostra col·lectiva, s’ha d’agafar una mostra de 20 g, de cada porc, d’acord amb les indicacions previstes a l’apartat b) anterior. Les mostres de 20 g procedents de 5 porcs s’han de reunir i examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt. D’aquesta manera, s’han d’examinar les mostres de 20 grups de 5 porcs. Si es descobreixen triquines en un grup de mostres de 5 porcs, s’han d’agafar mostres de 20 g de cada animal que pertanyi a aquest grup i s’han d’examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt. III. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ DE MOSTRES COL·LECTIVES AMB ASSISTÈNCIA MECÀNICA I TÈCNICA DE LA SEDIMENTACIÓ a) Instrumental i reactius - Un ganivet o tisores per a tallar les mostres - Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada una, les mostres de carn, d’aproximadament 2 g - Un Stomacher Lab-blender 3 500, Thermo model - Bosses de plàstic adaptades a l’Stomacher Lab-blender - Embuts de separació cònics amb una capacitat de 2 l, preferentment proveïts de claus de seguretat de Teflon - Suports amb anelles i fixacions - Tamisos, finor de malla 177 ? d’un diàmetre exterior d’11 cm proveïts d’una reixa d’acer inoxidable - Embuts d’un diàmetre interior d’almenys 12 cm, destinats a la recepció dels tamisos - Provetes graduades de 100 ml - Un dosificador de 25 ml - Gots de precipitat d’una capacitat de 3 l - Una cullera o una vareta de vidre per a agitar el líquid de digestió en el got de precipitat - Una xeringa de plàstic i un tub d’aspiració - Una cullera graduada de 6 g - Un termòmetre d’una precisió de ± 0,5ºC amb una graduació d’1 a 100ºC - Un vibrador, per exemple, una afaitadora elèctrica sense capçal - Un relé que s’encengui i apagui a cada minut - Un triquinoscopi proveït d’una taula horitzontal o un estereomicroscopi que disposi d’una il·luminació adequada - Una cubeta per al còmput de larves (en el cas que s’utilitzi un triquinoscopi). La cubeta ha d’estar formada per plaques acríliques d’un gruix de 3 mm i ha de presentar les característiques següents: i) fons de la cubeta: 180 x 40 mm dividit en quadrats; ii) plaques laterals: 230 x 20 mm; iii) plaques frontals: 40 x 20 mm. El fons i les plaques frontals han de ser fixos entre les plaques laterals, de manera que formin dues petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha d’estar entre 7 i 9 mm més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Cal fixar les plaques per mitjà d’una cola adequada al material. - En el cas que s’utilitzi un estereomicroscopi, diverses plaques de Petri d’un diàmetre de 9 mm, el fons de les quals ha d’estar dividit en quadrats de 10 x 10 mm, mitjançant un instrument punxegut - Solució d’àcid clorhídric de 17,5 % - Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia) - Diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la descontaminació de l’instrumental, per mitjà d’un tractament com el formol i per al suc digestiu que quedi, en el cas de resultat positiu - Una balança d’una precisió de 0,1 g b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, d’un dels pilars del diafragma, a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal. 2. Per als trossos de carn, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, als músculs esquelètics que continguin poc greix i si és possible, prop dels ossos o dels tendons. c) Mètode 1. Procediment de digestió i) Grups complets de mostres (100 a la vegada) - S’equipa l’Stomacher Lab-blender 3 500 amb una doble bossa de plàstic i es regula la temperatura a 40-41ºC. - Es posa un litre i mig d’aigua escalfada a 32-35ºC en la bossa interior i es du a 40-41ºC. - Es transfereix a la bossa 25 ml de la solució d’àcid clorhídric al 17,5%. - A continuació s’afegeixen 100 mostres, d’1 g cada una (a 25-30ºC) agafades de cada una de les mostres individuals, d’acord amb el procediment previst a l’apartat b). - Finalment s’afegeixen 6 g de pepsina. Cal respectar escrupolosament l’ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina. - S’ha de barrejar a l’Stomacher durant 25 minuts. - Es treu la bossa de plàstic de l’Stomacher, es filtra el líquid de digestió amb l’ajuda d’un tamís i es deixa que s’escorri en un got de precipitats de 3 l. - Es renta la bossa de plàstic amb 100 ml d’aigua, que s’ha d’utilitzar a continuació per esbandir el tamís i afegir-ho al filtrat que contingui el got de precipitats. Es poden afegir com a màxim 15 mostres individuals al grup complet de 100 mostres per ser examinades al mateix temps que aquestes. ii) Grups de menys de 100 mostres - S’equipa l’Stomacher Lab-blender 3 500 d’una doble bossa de plàstic i es regula la temperatura a 40-41 ºC. - Es prepara un líquid de digestió barrejant un litre i mig d’aigua i 25 ml d’àcid clorhídric al 17,5 %. S’afegeixen 6 g de pepsina i barrejar-ho tot a una temperatura de 40-41ºC. Cal respectar escrupolosament l’ordre de les operacions per evitar la descomposició de Ia pepsina. - S’ha de determinar un volum de líquid de digestió que es correspongui a 15 ml per mostra (així doncs, per a 30 mostres, s’ha de preparar 30 x 15 ml = 450 ml) i transferir-ho a la bossa de plàstic interior, al mateix temps que les mostres de carn d’aproximadament 1 g (a 25-30ºC) agafades cada una de les mostres individuals, segons el procediment descrit en l’apartat b). - Es buida l’aigua a aproximadament 41ºC, a la bossa exterior fins a obtenir un volum total a les dues bosses d’un litre i mig. - Es barreja a l’Stomacher durant 25 minuts. - Es treu la bossa de plàstic de l’Stomacher, es filtra el líquid de digestió amb l’ajuda d’un tamís i es deixa que s’escorri en un got de precipitats de 3 l. - Es renta la bossa de plàstic amb 100 ml d’aigua, que s’ha d’utilitzar a continuació per aclarir el tamís i que afegir-ho al filtrat que contingui el got de precipitats. 2. Aïllament de les larves per sedimentació - Cal afegir al líquid de digestió 300-400 g de gel en laminetes, o de gel triturat per obtenir un volum de 2 l, aproximadament. S’agita fins que el gel es fongui. En el cas de grups més petits (vegeu lletra ii), la quantitat de gel s’ha de reduir proporcionalment. - Es traspassa el líquid de digestió refredat a un embut de separació de 2 l proveït d’un vibrador que s’ha de fixar per mitjà d’una pinça suplementària. - Per a la sedimentació, s’ha de deixar el líquid a l’embut de separació durant 30 minuts, alternant un minut de vibració i un minut de pausa. - Després dels 30 minuts, s’introdueixen ràpidament 60 ml de sediment a una proveta graduada de 100 ml. Després de la seva utilització, cal esbandir l’embut amb una solució detergent. - Es deixa reposar la mostra de 60 ml com a mínim, es treu per aspiració, el líquid que suri fins a deixar a la proveta un volum de 15 ml que s’han d’examinar per investigar la presència de larves. - Per a l’aspiració, s’ha d’utilitzar una xeringa de plàstic d’un sol ús proveïda d’un tub de plàstic. La longitud del tub ha de permetre que a la proveta graduada quedin 15 ml del líquid quan el coll de la xeringa es trobi al nivell de la vora del cilindre. - S’han d’introduir els 15 ml que queden en una cubeta per al còmput de larves, o en dues plaques de Petri i examinar-les al triquinoscopi o a l’estereomicroscopi. - Els líquids de digestió s’han d’examinar des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l’examen per al dia següent. - Si els líquids de digestió no són prou transparents o si no s’examinen en els 30 minuts següents a la seva preparació s’han de clarificar de la manera següent: s’ha d’abocar la mostra final de 60 ml a una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d’aquest temps, cal treure per aspiració, 45 ml del líquid que sura i afegir aigua de l’aixeta als 15 ml restants fins a obtenir un volum total de 45 ml. Després d’un nou període de repòs de 10 minuts, s’ha de treure per aspiració, 30 ml del líquid que suri, vessar els 15 ml restants en una placa de Petri, o en una cubeta per al còmput de les larves, per tal d’examinar-los. La proveta graduada s’ha de rentar amb 10 ml d’aigua de l’aixeta; s’afegeix el líquid obtingut a la mostra a la placa de Petri, o a la cubeta per al còmput de larves i s’examina. 3. En el cas que s’obtingui un resultat positiu o dubtós a l’examen d’una mostra col·lectiva, s’ha d’agafar una mostra de 20 g, de cada porc, d’acord amb les indicacions previstes a l’apartat b) anterior. S’han de reunir mostres de 20 g procedents de 5 porcs i examinar-les d’acord amb el mètode descrit més amunt. D’aquesta manera s’han d’examinar les mostres de 20 grups de 5 porcs. Si es descobreixen les triquines en un grup de mostres de 5 porcs, s’han d’agafar mostres de 20 g de cada animal que pertanyi a aquest grup i s’han d’examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt. IV. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ DE MOSTRES COL·LECTIVES AMB ASSISTÈNCIA MECÀNICA I TÈCNICA D’AÏLLAMENT PER FILTRACIÓ a) Instrumental i reactius Els mateixos que els de l’apartat a) del mètode IV, i a més: - Un embut Gelman d’un litre amb suport per a filtre (diàmetre del suport: 45 mm) - Discos filtrants compostos d’una reixa rodona d’acer inoxidable, finor de la malla: 35?; diàmetre del disc: 45 mm; dues anelles de goma d’1 mm de gruix; diàmetre interior: 38 mm - La reixa s’ha de col·locar entre les anelles i s’ha de fixar amb una cola dels dos components que s’adapti als dos materials - Un matràs Erlenmeyer de 3 l amb un tub lateral per a aspiració - Una bomba de filtració. - Bosses petites de plàstic amb una capacitat mínima de 80 ml - Un sac de sosa - “Rennilase” 1:150.000 unitats Soxlet per g b) Presa de mostres Vegeu apartat b) del mètode IV. c) Mètode 1 1. Procediment de digestió i) Grups complets de mostres (100 a la vegada) Vegeu apartat i) del punt 1 de l’apartat c) del mètode IV ii) Grups de menys de 100 mostres Vegeu apartat ii) del punt 1 de l’apartat c del mètode IV 2. Aïllament de les larves per filtració - Cal afegir al líquid de digestió 300-400 g de gel en laminetes o de gel triturat per obtenir un volum d’aproximadament 2 l. En el cas de grups més petits, la quantitat de gel ha de reduir-se proporcionalment. - S’agita el líquid de digestió fins que el gel es fongui. Es deixa reposar el líquid de digestió refredat durant 3 minuts, si més no, perquè les larves puguin enrotllar- se. - Es col·loca l’embut Gelman proveït d’un suport per a filtre, en el qual es troba un disc filtrant, sobre un matràs Erlenmeyer connectat a una bomba de filtració. - S’introdueix el líquid de digestió a l’embut Gelman i filtrar. Cap al final, es pot accelerar el pas del líquid a través del filtre procedint a una aspiració amb la bomba de filtració. S’ha d’acabar l’aspiració exactament abans que el filtre s’assequi, és a dir, quan quedin entre 2 i 5 ml de líquid a l’embut. - Després de la filtració de tot el líquid de digestió, s’ha de treure el disc filtrant i col·locar-lo en una bossa de plàstic de 80 ml afegint-hi de 15 a 20 ml de solució de “rennilase”. Per obtenir la solució de “rennilase” s’han d’introduir 2 g de “rennilase” en 100 ml d’aigua de l’aixeta. - S’ha de practicar una doble soldadura a la bossa de plàstic i col·locar-la al Stomacher entre la bossa interior i la bossa exterior. - Es tritura a l’Stomacher durant 3 minuts, per exemple; mentrestant, l’aparell s’utilitza per a l’anàlisi d’un grup complet o incomplet de mostres. - Després de 3 minuts, cal treure de l’Stomacher la bosseta de plàstic que conté el disc filtrant i la solució de “rennilase” i obrir-la amb unes tisores. S’ha d’introduir el líquid en una cubeta per al còmput de les larves o en una placa de Petri. Després es renta la bosseta amb 5 o 10 ml d’aigua, que s’ha d’introduir a continuació a la cubeta per a la triquinoscòpia, o a una placa de Petri per a l’examen en l’estereomicroscopi. - Els líquids de digestió han d’examinar-se des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l’examen per a l’endemà. Nota: No es poden utilitzar mai discos filtrants que no estiguin perfectament nets. No es poden assecar mai discos filtrants si no estan nets. Per netejar els discos, cal deixar-los en una solució de “rennilase” durant la nit. Abans d’utilitzar-los, s’han de rentar al Stomacher en una solució de “rennilase”. 3. En el cas que el resultat de l’examen d’una mostra col·lectiva sigui positiu o dubtós, s’ha d’agafar una mostra de 20 g de cada porc, d’acord amb les indicacions previstes a l’apartat b) anterior. S’han de reunir les mostres de 20 g procedents de 5 porcs i examinar-les d’acord amb el mètode anterior. D’aquesta manera, s’han d’examinar les mostres de 20 grups de 5 porcs. Si es descobrissin triquines en un grup de mostres de 5 porcs, s’han d’agafar mostres de 20 g de cada animal que pertanyi a aquest grup i s’han d’examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt. V. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ DE MOSTRES COL·LECTIVES AMB UTILITZACIÓ D’UN AGITADOR MAGNÈTIC a) Instrumental i reactius - Un ganivet i pinces per a agafar les mostres. - Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada un, mostres de carn de 2 g, aproximadament - Un molinet - Un agitador magnètic proveït d’una placa tèrmica de temperatura controlada i una barra magnètica (recoberta de Teflon) de 5 cm, aproximadament - Embuts de separació cònics amb una capacitat de 2 l - Suports amb anelles i fixacions - Tamisos, finor de la malla: 177 ?, d’un diàmetre exterior d’11 cm proveïts d’una reixa d’acer inoxidable - Embuts d’un diàmetre interior mínim de 12 cm, destinats a rebre el tamís - Un got de precipitat de 3 l - Provetes graduades amb una capacitat aproximada de 50 ml, o tubs de centrifugació - Un triquinoscopi d’una taula horitzontal o un estereomicroscopi que disposi d’una il·luminació adequada - Una cubeta per al còmput de larves (si es fa servir un triquinoscopi) La cubeta ha d’estar formada per plaques acríliques d’un gruix de 3 mm i ha de presentar les característiques següents: i) fons de la cubeta: 180 x 40 mm dividit en quadrats ii) plaques laterals: 230 x 20 mm iii) plaques frontals: 40 x 20 mm. El fons i les plaques frontals han d’estar fixats entre les plaques laterals de manera que formin dues petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha de ser entre 7 i 9 mm més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Cal fixar les plaques amb una cola adequada al material. - Diverses plaques de Petri en el cas que s’utilitzi un estereomicroscopi, el fons del qual s’ha de dividir en quadrats de 10 x 10 mm, mitjançant un instrument punxegut - Un full d’alumini - Àcid clorhídric de 25 % - Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary) corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea) corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia) - Aigua de l’aixeta escalfada a una temperatura de 46-48 ºC - Diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la descontaminació de l’instrumental per mitjà d’un tractament com el formol i per al suc digestiu que quedi en el cas que el resultat sigui positiu. - Una balança de precisió de 0,1 g b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, en un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa; si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de mostra de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal. 2. Per als trossos de carn, s’agafa una mostra, d’aproximadament 2 g, als músculs esquelètics que continguin poc greix i, si és possible, prop dels ossos o dels tendons c) Mètode 1. i) Grups complets de mostres (100 a la vegada) - S’han de triturar al molinet 100 mostres, d’aproximadament 1 g, agafades de cada mostra individual, d’acord amb les indicacions de l’apartat b). - S’ha de fer funcionar l’aparell tres o quatre vegades durant un segon. - Després cal posar la carn picada en un got de precipitat de 3 l i empolvorar- la amb 10 g de pepsina. S’introdueix al got de precipitat 2 l d’aigua de l’aixeta escalfada a una temperatura de 46-48 ºC i s’hi afegeix 16 ml d’àcid clorhídric. - S’introdueix diverses vegades el dispositiu de triturat del molinet al líquid de digestió que es trobi al got de precipitats per treure’n les substàncies que encara tingui adherides. - Es col·loca la barra magnètica al got de precipitat i es cobreix amb un full d’alumini. - Es col·loca el got de precipitat a la placa preescalfada de l’agitador magnètic i es comença l’agitació. Abans de començar el procés d’agitació, s’ha de regular l’agitador magnètic de manera que, durant el funcionament, pugui mantenir-se una temperatura constant de 44-47ºC. Durant el procés d’agitació, el líquid de digestió ha de girar a una velocitat prou elevada que permeti la formació d’un profund remolí central sense provocar esquitxades. - S’agita el líquid de digestió durant 30 minuts i s’atura l’aparell; es filtra el líquid de digestió a través d’un tamís col·locat en un embut i es recull el filtrat en un embut de separació. - Es deixa el líquid de digestió a l’embut de separació durant 30 minuts. - Després de 30 minuts, es traspassa ràpidament una mostra de 40 ml de líquid de digestió a la proveta graduada, o al tub de centrifugació. - Es deixa reposar la mostra de 40 ml durant 10 minuts i a continuació s’aspiren 30 ml del líquid que suri, i es deixa, així, un volum de 10 ml. - La mostra de 10 ml del sediment restant es vessa en una cubeta per al còmput de larves, o en una placa de Petri. - S’esbandeix la proveta graduada o el tub de centrifugació amb aproximadament 10 ml d’aigua d’aixeta que s’afegeix a la mostra a la cubeta de còmput de larves o a la placa de Petri. A continuació, es procedeix a observar al triquinoscopi, o a examinar a l’estereomicroscopi, segons el cas. - Els líquids de digestió han d’observar-se des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l’examen per al dia següent. Si els líquids de digestió no s’examinen en el termini de 30 minuts següents a la seva preparació, s’han de clarificar de la manera següent: s’ha de vessar la mostra final, d’aproximadament 40 ml, en una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d’aquest temps, s’han de treure 30 ml del líquid que suri per tal d’obtenir un volum de 10 ml. Aquest volum es fa arribar a 40 ml amb aigua de l’aixeta. Després d’un nou període de repòs de 10 minuts, es treuen per aspiració, 30 ml del líquid que sura per a obtenir un volum de 10 ml que s’han d’examinar en una placa de Petri, o en una cubeta per al còmput de larves. Es renta la proveta graduada amb 10 ml d’aigua de l’aixeta i s’afegeix el líquid obtingut a la mostra a la placa de Petri, o a la cubeta per al còmput de larves, perquè sigui examinat. Si l’examen revela que el sediment no és clar, s’ha d’abocar la mostra a una proveta graduada i amb aigua de l’aixeta s’ha de fer arribar el seu volum a 40 ml aplicant a continuació el mètode esmentat més amunt. ii) Grups de menys de 100 mostres Eventualment, es poden afegir 15 mostres d’1 g cada una, a un grup de 100 mostres i es poden examinar al mateix temps que aquestes últimes, d’acord amb el mètode descrit a l’apartat c). S’han d’examinar més de 15 mostres en qualitat de grup complet. En el cas de grups que arribin fins a les 50 mostres, els líquids de digestió es poden reduir a 1 l. 2. En el cas que el resultat de l’examen d’una mostra col·lectiva sigui positiu o dubtós, s’ha d’agafar una mostra de 20 g de cada porc, d’acord amb les indicacions previstes a l’apartat b) anterior. Les mostres de 20 g, procedents de 5 porcs, s’han de reunir i examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt. D’aquesta forma s’han d’examinar les mostres de 20 grups de 5 porcs. Si es detecten triquines en un grup de mostres de 5 porcs s’han d’agafar mostres de 20 g de cada animal que pertanyi a aquest i s’han d’examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt. VI. MÈTODE DE DIGESTIÓ AUTOMÀTICA DE MOSTRES COL·LECTIVES DE FINS A 35G a) Instrumental i reactius - Ganivet o tisores per a tallar les mostres - Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada un, mostres de carn de 2 g aproximadament - Mesclador Trichomatic 35 amb peça de filtració - Solució d’àcid clorhídric de 8,5 % ± 0,5 % en pes - Filtres de membrana de policarbonat transparent de 50 mm de diàmetre amb porus de 14 micròmetres - Concentració de pepsina; 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia) - Balança de precisió de 0,1 g - Pinces planes - Diversos portaobjectes de microscopi de 5 cm de costat com a mínim o diverses plaques de Petri de, si més no, 6 cm de diàmetre, el fons de les quals estigui dividit en quadrats de 10 x 10 mm mitjançant un instrument punxegut - (estèreo) microscopi de transmissió de llum (de 15 a 60 augments) o triquinoscopi proveït d’una taula horitzontal, cubell per a la recollida de líquids residuals, diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la desinfecció de l’instrumental, per mitjà d’un tractament com el formol, i per al suc digestiu sobrant, en el cas de resultat positius. b) Presa de mostres 1. Quan les canals estiguin senceres, s’agafa una mostra, d’aproximadament 2 g, d’un dels pilars del diafragma, a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa; si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la banda costal de l’estèrnum, d’una part del diafragma, dels músculs mastegadors, o bé de la musculatura abdominal. 2. Per als trossos de carn, s’agafa una mostra, d’aproximadament 2 g, dels músculs esquelètics que continguin poc greix i, si és possible, prop dels ossos o dels tendons. c) Mètode 1. Procediment de digestió - Es col·loca el mesclador amb la peça de filtració, es connecta el tub de desguàs i es condueix el tub al cubell de residus. En encendre el mesclador, s’inicia l’escalfament. Abans de començar, s’ha d’obrir i de tancar la vàlvula del fons, situada sota la cambra de reacció. - A continuació, s’ha d’afegir un màxim de 35 mostres d’aproximadament 1 g cada una (a 25-30ºC) agafades de cada una de les diferents mostres, segons el que disposa l’apartat b). Cal assegurar-se que s’han eliminat els trossos de tendó més grans, ja que poden obstruir el filtre de membrana. - S’omple d’aigua, fins a la vora, la cambra de líquids connectada al mesclador (400 ml, aproximadament). - S’aboquen 30 ml, aproximadament, d’àcid clorhídric (6,5 %), fins a la vora de la cambra de líquids més petita, que també està connectada. - Es col·loca un filtre de membrana sota el filtre gruixut al suport per a filtre de la peça de filtració. - A l’últim, s’afegeixen 17 g de pepsina. Cal respectar escrupolosament l’ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina. Es tanca la tapa de la cambra de reacció i de líquids. Se selecciona el temps de duració de la digestió: un període de digestió curt (5 minuts), en el cas de porcs en edat normal de sacrifici, i un període prolongat (8 minuts) per a la resta de mostres. - La distribució automàtica comença en prémer el botó de posada en marxa del mesclador; la digestió i la filtració subsegüent tenen lloc de forma automàtica. El procés finalitza entre 10 i 13 minuts després i s’atura automàticament. - S’ha d’obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar que aquesta és buida. Si a la cambra hi ha escuma o líquids de digestió, cal repetir el procediment descrit al punt 4 següent. 2. Aïllament de les larves - Es desmunta el suport per a filtre i es trasllada el filtre de membrana a un portaobjectes o a una placa de Petri. - S‘examina el filtre de membrana amb microscopi o triquinoscopi. 3. Neteja del material - En el cas que el resultat sigui positiu, cal omplir d’aigua bullint dos terços de la cambra de reacció del mesclador. S’omple d’aigua corrent la cambra de líquids connectora fins a cobrir el sensor de nivell inferior. A continuació té lloc el programa automàtic de neteja. Es desinfecta el suport per a filtre i la resta de material, per exemple, utilitzant formol. - Quan acabi la jornada laboral, s’ha d’omplir d’aigua la cambra de líquids del mesclador i portar a terme un programa estàndard. 4. Ús de filtres de membrana: S’ha de donar la volta al filtre després de cada ús. També després de cada ús, s’ha de comprovar que el filtre no hagi sofert cap dany que el faci inservible. 5. Mètode que ha d’aplicar-se quan la digestió sigui incompleta i, en conseqüència, no es pugui efectuar la filtració: Quan s’efectuï el procediment automàtic del mesclador de conformitat amb el punt 1 següent, cal obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar si hi ha escuma o líquid. En aquest cas, cal portar a terme el procediment següent: - Tancar la vàlvula del fons, situada sota la cambra de reacció. - Desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana a un portaobjectes o a una placa de Petri. - Posar un nou filtre de membrana en el suport per a filtre i muntar aquest suport. - Omplir d’aigua la cambra de líquids del mesclador fins a cobrir el sensor de nivell inferior. - Portar a terme el programa automàtic de neteja. - Quan hagi finalitzat el programa de neteja, obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar si hi ha restes de líquid. - Si la cambra és buida, desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana, amb l’ajut d’unes pinces, a un portaobjectes o una placa de Petri. - Examinar els dos filtres de membrana de conformitat amb el que disposa el punt 2 anterior. Si no es possible examinar els filtres, repetir tot el procediment de digestió aplicant un període de digestió prolongat, de conformitat amb el punt 1 anterior. 6. Si els resultats de l’examen d’una mostra col·lectiva són positius o dubtosos, s’agafen un altre cop mostres de 20 g de cada un dels porcs, d’acord amb el procediment descrit a l’apartat b) anterior. Aquestes mostres s’han d’examinar separadament, d’acord amb el mètode esmentat anteriorment. X.I.6. Capítol II. Condicions que han de complir els laboratoris de detecció de triquines Els laboratoris de detecció de triquines han de trobar-se a les rodalies pròximes dels locals de sacrifici dels porcs i han de disposar com a mínim: a) D’un local prou equipat, que pugui tancar-se amb clau, per confeccionar les preparacions; les parets han de ser llises, i estar revestides o pintades amb pintura rentable i clara fins a una alçada de dos metres. Han de tenir un local de preparació per a cada mètode d’examen utilitzat. b) D’un local, prou equipat, tancat amb clau amagable, en el cas que s’utilitzi un triquinoscopi. c) D’ equips de ventilació suficient i, si és necessari, d’una instal·lació d’aire condicionat que permeti aconseguir una temperatura ambient que no superi els + 25ºC. d) D’ il·luminació natural o artificial suficient que no modifiqui els colors; ha d’evitar-se la llum solar intensa. e) D’equips per a la neteja i la desinfecció de mans suficients en el local on es facin les preparacions. f) Si escau, d’una instal·lació frigorífica per conservar les mostres de carn. g) D’un bany per a la neteja i desinfecció del material d’examen (per exemple, recipients de mostres, compressors, ganivets i tisores) proveït: - D’un revestiment de sòl impermeable i inalterable, fàcil de netejar i desinfectar; - De parets llises arrebossades fins a una alçada mínima de 2 m, amb un revestiment o una pintura rentable i clara. Aquesta disposició no és obligatòria en el cas que s’apliquin els mètodes previstos als títols II, III, IV, V, VI del capítol I del present annex, sempre que els laboratoris disposin d’un gran clavegueró connectat a les canalitzacions. h) De vestidors, lavabos i sales d’estar així com d’excusats equipats amb cisterna. i) De lavabos amb aigua potable corrent, freda i calenta, proveïts de productes de neteja i de desinfecció i de tovalloles d’un sol ús. j) De recipients estancs, que resisteixin la corrosió, proveïts de tapes que tanquin hermèticament, concebuts per impedir que s’agafi qualsevol cosa no autoritzada del contingut, destinats a recollir les restes de mostres. k) D’instal·lacions que subministren prou quantitat d’aigua potable freda o calenta. l) D’un dispositiu d’evacuació d’aigües residuals segons les prescripcions que regulen l’autorització dels escorxadors. m) De dispositius apropiats de protecció contra els animals indesitjables com insectes, rosegadors, etc. X.I.6. Capítol III. Disposicions aplicables al personal, als locals, al material i als instruments dels laboratoris de detecció de triquines 1- S’exigeix en qualsevol moment un estat de neteja absoluta del personal del laboratori, dels locals, del material i dels instruments. a) El personal ha de portar, en particular, roba de treball neta i rentar-se les mans diverses vegades durant una mateixa jornada de treball, així com cada vegada que es comenci la feina. b) Als laboratoris de detecció de triquines no hi pot entrar cap animal. c) El material i els instruments utilitzats per a la feina han de conservar-se en bon estat de manteniment i de neteja; han de netejar-se i desinfectar-se acuradament diverses vegades durant una mateixa jornada de treball, així com al final de les operacions de la jornada. 2- S’exigeix la utilització d’aigua potable per a tots els usos. 3- Pel que fa a l’estat de salut del personal assignat a la presa de mostres de carn per a l’examen, s’apliquen les disposicions vigents en matèria d’higiene i control dels aliments. 4- Les mostres de carn necessàries per a l’examen han d’agafar-se immediatament després del sacrifici i examinar-se sense demora al laboratori de detecció de triquines de l’escorxador. Queda prohibit procedir a aquest examen fora de l’escorxador en el qual han estat sacrificats els animals. 5- Per prevenir el cansament i les seves conseqüències, s’ha de concedir al personal controlador, breus interrupcions durant la realització de les seves tasques. X.I.6. Capítol IV. Disposicions relatives als triquinoscopis La concepció i el tipus de triquinoscopis han de respondre als criteris mínims següents: 1- Facilitat d’ús. 2- Il·luminació potent. - Cal que els resultats del control siguin segurs fins i tot si els locals no es troben completament a les fosques. - La font lluminosa ha de ser un llum de projecció de 100 W (12 V). 3- Augments suficients Per al treball normal són necessaris 50 augments; per a una identificació segura dels objectes que no siguin clarament identificables amb els augments de treball normal, són necessaris de 80 a 100 augments. 4- Poder separador Cada augment ha de donar una imatge clara, precisa, de color net. 5- Dispositiu de commutació Qualsevol canvi d’augment ha d’anar acompanyat d’un ajust automàtic de la lluminositat de la imatge. 6- Augment del contrast - El condensador ha d’estar equipat amb un diafragma d’iris que permeti reforçar els contrastos per a l’examen profund dels casos delicats. - El diafragma d’iris ha de ser de regulació fàcil, per exemple per mitjà d’una palanca de control fixada a la taula del triquinoscopi. 7. Facilitat d’enfocament - Enfocament ràpid per mitjà d’anella reguladora. - Enfocament fi per mitjà de palanca de comandament. 8. Regulació de la tensió Que permeti obtenir la lluminositat desitjada en la situació donada. 9. Desplaçament del compressor en sentit únic Un sistema de bloqueig automàtic ha de garantir el desplaçament del compressor en un sol sentit per impedir qualsevol desplaçament intempestiu. 10. Camp visual lliure en direcció a la superfície de projecció. 11. Superfície de projecció - diàmetre de 54 cm com a mínim - alt poder de reflexió - duradora - desmuntable - fàcil de netejar. X.I.6. Capítol V. Marcatge de les carns que han estat objecte de l’examen de detecció de triquines 1- El marcatge de les carns ha d’efectuar-se sota la responsabilitat del veterinari oficial. A aquest efecte, aquest té en possessió seva i conserva: - Els instruments destinats al marcatge; únicament pot remetre’ls al personal auxiliar en el moment mateix del marcatge i durant el lapse de temps necessari per a això. - Els marxamos en forma de plaques que s’esmenten a l’apartat 5 següent. Aquests marxamos en forma de plaques es remeten al personal auxiliar en el moment mateix en què s’hagin d’utilitzar i en la quantitat que correspongui a les necessitats. 2- La marca ha de ser un segell de forma rodona de 2,5 cm de diàmetre. Al segell hi ha de figurar les indicacions següents, en caràcters perfectament llegibles: - Cap al centre, la lletra T majúscula, les barres de la qual han de tenir un centímetre de longitud i 0,2 cm d’ample. - Sota la lletra T esmentada a dalt, una de les sigles CEE, EEG, EWG, EOEF o EEC. Les lletres han de tenir una alçada de 0,4 cm. 3- Les canals es marquen amb tinta o amb foc, a la cara interna de les cuixes segons el que disposa l’apartat 2. 4- Els caps es marquen amb tinta o amb foc, amb l’ajut d’una marca que respongui al que disposa l’apartat 2. Els trossos, amb excepció dels exclosos del marcatge d’inspecció veterinària, obtinguts a les sales d’especejament a partir de canals marcades regularment, han de marcar-se, en la mesura que no portin cap marcatge, abans de col·locar la marca de salubritat, segons el que disposa l’apartat 2. En cas d’utilitzar etiquetes, aquestes han de respondre a les condicions establertes a l’apartat 6 següent. 5- El marcatge pot efectuar-se també amb l’ajut d’un marxamo rodó en forma de xapa. Aquest marxamo en forma de xapa es fixa en cada tros o en cada canal i ha de ser de tal manera que sigui impossible substituir-lo. Ha de ser de materials resistents, que compleixin tots els requisits de la higiene. Sobre el marxamo en forma de placa, han de figurar les indicacions següents en caràcters perfectament llegibles: - Cap al centre, la lletra T majúscula. - Sota la lletra T esmentada anteriorment, una de les sigles CEE, EEG, EWG, EOEF o EEC. Les lletres han de tenir una alçada de 0,2 cm. 6- Sobre l’etiqueta prevista a l’apartat 4 anterior ha de figurar, a més de la marca d’inspecció veterinària, una marca ben llegible que sigui la rèplica de la marca prevista a l’apartat 2. X.I.6. Capítol VI. Tractament per fred I MÈTODE 1 1- Les carns importades en estat congelat han de conservar-se en aquest estat. 2- La instal·lació tècnica i l’alimentació en energia de la cambra frigorífica han de fer-se de manera que la temperatura prevista a l’apartat 6 pugui assolir-se en el termini més breu possible i mantenir-se a totes les parts de la cambra frigorífica, i també de la carn. 3- Abans de la congelació s’han de treure tots els embalatges aïllants excepte pel que fa a la carn que, en el moment de la introducció a la cambra frigorífica, ja ha assolit a totes les seves parts la temperatura prevista a l’apartat 6 següent. 4- Els lots han de conservar-se separadament a la cambra frigorífica i tancar-se amb clau. 5- S’han d’anotar el dia i l’hora de la introducció de cada lot a la cambra frigorífica. 6- La temperatura a la cambra frigorífica ha d’assolir almenys els 25ºC sota zero; s’ha de comprovar per mitjà d’aparells de mesura termoelèctrica calibrats i enregistrar-la constantment. No s’ha de mesurar en els corrents d’aire fred i els aparells de mesura han de tancar-se amb clau. Els gràfics han de portar la indicació dels nombres corresponents del registre de la inspecció de les carns a la importació, així com del dia i de l’hora del principi i del final de la congelació, i conservar-se durant almenys un any. 7- Les carns el diàmetre o el gruix de les quals sigui igual o inferior a 25 cm s’han de congelar, sense interrupció, durant almenys 240 hores; les carns de les quals el diàmetre o gruix estigui comprès entre 25 i 50 cm, durant almenys 480 hores. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui superior a aquestes dimensions no es poden sotmetre a aquest procés de congelació. El període de congelació es calcula a partir del moment en què la cambra de congelació arribi a la temperatura prevista a l’apartat 6 anterior. MÈTODE 2 S’han de complir les normes generals dels apartats 1 a 5 del mètode 1 i s’apliquen les combinacions següents de temperatura i temps: 1- La carn amb un diàmetre o gruix inferior a 15 cm es congela segons una de les combinacions següents: - 20 dies a -15ºC - 10 dies a -23ºC - 6 dies a -29ºC 2- La carn d’un diàmetre o gruix situat entre els 15 i als 50 cm es congela segons una de les combinacions següents: - 30 dies a -15ºC, - 20 dies a -25ºC, - 12 dies a -29ºC. La temperatura dins de la cambra frigorífica no pot ser superior a la temperatura d’inactivació seleccionada. S’ha de mesurar amb instruments termoelèctrics calibrats i registrar-la constantment. No s’ha de mesurar directament en el flux d’aire fred. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar els nombres corresponents del registre d’inspecció de la carn importada, així com la data i l’hora del principi i del final de la congelació, i es conserven durant un any. MÈTODE 3 Control de temperatura al centre de les peces de carn. 1- S’apliquen les combinacions de temperatura i temps següents, quan es controli la temperatura al centre de les peces i es compleixen els requisits dels apartats 2 a 6 següents. - 106 hores a -18ºC - 82 hores a -21ºC - 63 hores a -23,5ºC - 48 hores a -26ºC - 35 hores a -29ºC - 22 hores a -32ºC - 8 hores a -35ºC - 12 hores a -37ºC 2- La carn que arribi en estat de congelació s’ha de conservar en aquest estat. 3- Els lots s’han de conservar separadament a la cambra frigorífica i guardar-se tancats amb clau. 4- S’han d’anotar en un registre la data i l’hora d’introducció de cada lot a la cambra frigorífica. 5- La instal·lació tècnica i el subministrament d’energia de la cambra frigorífica han de permetre que la temperatura indicada a l’apartat 1 pugui assolir-se molt ràpidament i mantenir-se en tots els punts de les peces de carn. 6- La temperatura s’ha de mesurar amb instruments termoelèctrics calibrats i cal registrar-la constantment. La sonda del termòmetre es col·loca al centre d’una peça de carn calibrada d’una mida que no pot ser inferior al de la peça més gruixuda que es vulgui congelar. La peça de carn calibrada es col·loca en el lloc menys favorable de la cambra frigorífica, allunyada del sistema de refrigeració i sense que estigui directament sota el flux d’aire fred. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar els números corresponents del registre d’inspecció de la carn importada, així com la data i l’hora del principi i del final de la congelació, i es conserven durant un any. X.I.6. Capítol VII. Inspecció i congelació de les carns d’èquids 1- Inspecció La inspecció de les carns d’èquids s’ha de realitzar segons un dels mètodes de digestió indicats al capítol I del present annex, però amb les modificacions següents: - S’agafen mostres d’almenys 10 g dels músculs de la llengua o dels músculs mastegadors. Quan no es disposi d’aquests músculs s’ha d’agafar una mostra de la mateixa mida d’un pilar del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Els músculs han d’estar exempts de teixit conjuntiu i de greix. - Si s’utilitza el mètode de la digestió artificial de mostres col·lectives dels apartats III a VII del capítol I del present annex, s’utilitza una mostra de 5 g que es digereix per a realitzar la inspecció. Per a cada mètode de digestió, el pes total de múscul examinat no ha d’excedir 100 g per als mètodes III, IV, V i VI del capítol I del present annex o 35 g per al mètode VII del mateix capítol. - En el cas que el resultat sigui positiu, s’agafa una altra mostra de 10 g per a una anàlisi independent posterior. 2- Congelació de les carns d’èquids Per eliminar les triquines per congelació, s’han de sotmetre les carns d’èquids a un dels tractaments frigorífics d’acord amb els mètodes descrits al capítol VI del present annex. Capítol II. Condicions sanitàries de la producció i comercialització de carns picades i preparats a base de carn
Article 141 A l’efecte del present capítol s’entén per: 1- "Carn picada": la carn que ha estat sotmesa a una operació de picat en fragments o al pas d’una màquina picadora contínua. 2- "Preparats de carn": els productes elaborats amb carns aptes per al consum humà, procedents de les espècies bovina (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina, cabruna i solípedes domèstics, a les quals s’han afegit productes alimentaris, condiments o additius i/o que hagin estat sotmeses a un tractament insuficient per modificar l’estructura cel·lular de la carn en la part central de la superfície de tall de manera que n’han desaparegut les característiques de la carn fresca. 3- "Condiments": la sal destinada al consum humà, la mostassa, les espècies i els seus extractes aromàtics, les herbes aromàtiques i els seus extractes aromàtics. 4- "Local de fabricació": qualsevol sala on s’elabori carn picada o preparats de carn i que reuneixi les característiques següents:
a) En el cas de fabricació de carn picada en locals annexos a una sala d’especejament autoritzada, que compleixi els requisits del capítol I de l’annex X.II.1.
b) En el cas de fabricació de preparats de carn en locals situats en un establiment autoritzat prèviament, que aquests compleixin els requisits establerts en el capítol III de l’annex X.II.1.
c) En el cas d’unitats de producció autònomes (no situades en locals o annexos d’un establiment segons el que disposen els capítols I i III del títol X del present Reglament), que compleixin els requisits de l’apartat 2 del capítol II de l’annex X.II.1, o bé de l’apartat 2 del capítol III de l’annex X.II.1. 5- Així mateix, a l’efecte del present capítol, són aplicables, mutatis mutandis, les definicions que figuren en l’article 127 del capítol I del títol X d’aquest Reglament. Article 142 1- Només són objecte d’intercanvis comunitaris les carns picades i elaborades a partir de carns fresques procedents de les espècies bovines, porcina, ovina i cabruna, que compleixin els requisits següents:
a) Que s’obtinguin a partir dels músculs estriats, excepte del cor, inclosos els teixits greixosos contigus de carn fresca procedent d’establiments autoritzats, segons allò que disposa l’article 128 o que hagi estat importada de països tercers autoritzats i s’hagi controlat de conformitat amb el que disposa el títol II, pel qual s’estableixen els controls veterinaris aplicables als productes que s’introdueixin en el territori nacional procedents de països tercers.
b) Quan es tracti de carn fresca de porcí, aquesta carn ha d’haver estat sotmesa a un examen de detecció de triquines o a un tractament per fred, segons el que disposa l’apartat
a) de l’article 131 del capítol I del títol X d’aquest Reglament.
c) Que s’obtinguin d’acord amb els requisits del capítol II de l’annex X.II.1 i amb els articles 146 i 147.
d) Que es marquin i s’etiquetin d’acord amb el que es disposa al capítol VI de l’annex X.II.1.
e) Que s’envasin, embalin i emmagatzemin d’acord amb allò que es disposa als capítols 7 i 8 de l’annex X.II.1.
f) Que es transportin segons el que disposa el capítol IX de l’annex X.II.1.
g) Que vagin acompanyades durant el seu transport d’un document d’acompanyament comercial que:
1. Ha de ser emès per l’establiment d’expedició.
2. Ha de portar la marca de salubritat del local de fabricació autoritzat i, en el cas de carn picada congelada, la menció clara del mes i de l’any de congelació.
3. Per a la carn picada destinada a Finlàndia i a Suècia, s’ha d’incloure a més, una de les mencions previstes al tercer guió de la part 4 de l’annex X.I.4 al capítol I del títol X del present Reglament
4. L’ha de conservar el destinatari per tal de poder presentar-lo a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·liciti. En cas de dades informàtiques, aquestes han d’imprimir-se a petició de l’autoritat esmentada. Tanmateix, quan les carns, després de ser picades, es destinin a un país tercer que no pertanyi a la Unió Europea i quan l’autoritat competent del lloc de destinació ho exigeixi així, s’ha de proporcionar un certificat sanitari conforme al model establert en l’annex X.II.3. Les despeses derivades d’aquesta certificació van a càrrec dels operadors. No obstant això, quan es tracti de carn picada procedent d’un establiment de fabricació situat en una regió o en una zona sotmesa a restricció per motius de sanitat animal o quan el mencionat enviament es destini a un estat membre de la Unió Europea després d’haver transitat per un país tercer, en camió precintat, aquest enviament ha d’anar acompanyat del certificat d’inspecció veterinària de conformitat amb el model que figura a l’annex X.II.3. 2- A més de les disposicions previstes en l’apartat 1, la carn picada ha de complir els requisit següents:
a) Pel que fa a la carn fresca utilitzada per a la fabricació de carn picada:
1. Si es tracta de carn congelada o ultracongelada, ha d’haver estat obtinguda a partir de carn fresca desossada i haver restat emmagatzemada, com a màxim, 18 mesos en el cas de la carn de boví, 12 mesos en el cas de la carn d’oví, i 6 mesos en el cas de la carn de porcí, a partir de la seva congelació o ultracongelació en un establiment autoritzat de conformitat amb el que disposa l’article 135 del capítol anterior. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar que la carn de porcí i oví sigui desossada in situ, immediatament abans de ser picada, sempre que aquesta operació es desenvolupi en condicions d’higiene i qualitat satisfactòria.
2. Si es tracta de carn refrigerada s’ha d’utilitzar en un termini màxim de 6 dies posteriors al sacrifici dels animals dels quals procedeixi o, en el cas de carn de boví desossada i envasada al buit, en un termini màxim de 15 dies després del sacrifici dels animals dels quals procedeixi.
b) Les carns picades han de ser sotmeses a un tractament per fred en un temps màxim d’una hora després de ser picades i condicionades, excepte en els casos en què es recorri a procediments tècnics que necessitin una baixada de temperatura interna de les carns durant la seva preparació.
c) La carn picada ha d’envasar-se i presentar-se en una de les formes següents:
1. En forma refrigerada, quan s’hagi obtingut de la carn que figura al segon paràgraf de l’apartat
a) i hagi assolit una temperatura en el centre igual o inferior a +21ºC en el termini més breu possible. S’autoritza la incorporació d’una quantitat limitada de carn congelada, que compleixi les condicions del primer paràgraf de l’apartat a), per accelerar el procés de refrigeració sempre que aquesta addició es mencioni a l’etiqueta. En aquest cas, el termini màxim per assolir la temperatura de 2ºC és com a màxim, d’una hora.
2. En forma ultracongelada, quan s’hagi obtingut a partir de carns fresques segons el que es disposa a l’apartat
a) sempre que hagin estat sotmeses a un procés de congelació denominat “congelació ràpida”, que permet superar, tan ràpidament com sigui possible, en funció de la natura del producte, la zona de màxima cristal·lització que doni com a resultat que la temperatura del producte en totes les seves parts, després de l’estabilització tèrmica, es mantingui sense interrupció a temperatures iguals o inferiors a –18ºC. Aquestes carns s’han de comercialitzar amb una indicació que mencioni que han estat sotmeses al tractament esmentat.
d) La carn picada no es pot sotmetre a tractament per radiacions ionitzants ni ultraviolades.
e) Les denominacions que figuren a l’apartat 1 de l’annex X.II.2, associades en el seu cas al nombre de l’espècie de la qual s’ha obtingut la carn, només s’apliquen als envasos quan es compleixin els requisits previstos en el punt referit. 3- La carn picada addicionada amb un 1% de sal, com a màxim, se sotmet als requisits dels apartats 1 i 2 del present article.
a) En el cas de fabricació de carn picada en locals annexos a una sala d’especejament autoritzada, que compleixi els requisits del capítol I de l’annex X.II.1.
b) En el cas de fabricació de preparats de carn en locals situats en un establiment autoritzat prèviament, que aquests compleixin els requisits establerts en el capítol III de l’annex X.II.1.
c) En el cas d’unitats de producció autònomes (no situades en locals o annexos d’un establiment segons el que disposen els capítols I i III del títol X del present Reglament), que compleixin els requisits de l’apartat 2 del capítol II de l’annex X.II.1, o bé de l’apartat 2 del capítol III de l’annex X.II.1. 5- Així mateix, a l’efecte del present capítol, són aplicables, mutatis mutandis, les definicions que figuren en l’article 127 del capítol I del títol X d’aquest Reglament. Article 142 1- Només són objecte d’intercanvis comunitaris les carns picades i elaborades a partir de carns fresques procedents de les espècies bovines, porcina, ovina i cabruna, que compleixin els requisits següents:
a) Que s’obtinguin a partir dels músculs estriats, excepte del cor, inclosos els teixits greixosos contigus de carn fresca procedent d’establiments autoritzats, segons allò que disposa l’article 128 o que hagi estat importada de països tercers autoritzats i s’hagi controlat de conformitat amb el que disposa el títol II, pel qual s’estableixen els controls veterinaris aplicables als productes que s’introdueixin en el territori nacional procedents de països tercers.
b) Quan es tracti de carn fresca de porcí, aquesta carn ha d’haver estat sotmesa a un examen de detecció de triquines o a un tractament per fred, segons el que disposa l’apartat
a) de l’article 131 del capítol I del títol X d’aquest Reglament.
c) Que s’obtinguin d’acord amb els requisits del capítol II de l’annex X.II.1 i amb els articles 146 i 147.
d) Que es marquin i s’etiquetin d’acord amb el que es disposa al capítol VI de l’annex X.II.1.
e) Que s’envasin, embalin i emmagatzemin d’acord amb allò que es disposa als capítols 7 i 8 de l’annex X.II.1.
f) Que es transportin segons el que disposa el capítol IX de l’annex X.II.1.
g) Que vagin acompanyades durant el seu transport d’un document d’acompanyament comercial que:
1. Ha de ser emès per l’establiment d’expedició.
2. Ha de portar la marca de salubritat del local de fabricació autoritzat i, en el cas de carn picada congelada, la menció clara del mes i de l’any de congelació.
3. Per a la carn picada destinada a Finlàndia i a Suècia, s’ha d’incloure a més, una de les mencions previstes al tercer guió de la part 4 de l’annex X.I.4 al capítol I del títol X del present Reglament
4. L’ha de conservar el destinatari per tal de poder presentar-lo a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·liciti. En cas de dades informàtiques, aquestes han d’imprimir-se a petició de l’autoritat esmentada. Tanmateix, quan les carns, després de ser picades, es destinin a un país tercer que no pertanyi a la Unió Europea i quan l’autoritat competent del lloc de destinació ho exigeixi així, s’ha de proporcionar un certificat sanitari conforme al model establert en l’annex X.II.3. Les despeses derivades d’aquesta certificació van a càrrec dels operadors. No obstant això, quan es tracti de carn picada procedent d’un establiment de fabricació situat en una regió o en una zona sotmesa a restricció per motius de sanitat animal o quan el mencionat enviament es destini a un estat membre de la Unió Europea després d’haver transitat per un país tercer, en camió precintat, aquest enviament ha d’anar acompanyat del certificat d’inspecció veterinària de conformitat amb el model que figura a l’annex X.II.3. 2- A més de les disposicions previstes en l’apartat 1, la carn picada ha de complir els requisit següents:
a) Pel que fa a la carn fresca utilitzada per a la fabricació de carn picada:
1. Si es tracta de carn congelada o ultracongelada, ha d’haver estat obtinguda a partir de carn fresca desossada i haver restat emmagatzemada, com a màxim, 18 mesos en el cas de la carn de boví, 12 mesos en el cas de la carn d’oví, i 6 mesos en el cas de la carn de porcí, a partir de la seva congelació o ultracongelació en un establiment autoritzat de conformitat amb el que disposa l’article 135 del capítol anterior. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar que la carn de porcí i oví sigui desossada in situ, immediatament abans de ser picada, sempre que aquesta operació es desenvolupi en condicions d’higiene i qualitat satisfactòria.
2. Si es tracta de carn refrigerada s’ha d’utilitzar en un termini màxim de 6 dies posteriors al sacrifici dels animals dels quals procedeixi o, en el cas de carn de boví desossada i envasada al buit, en un termini màxim de 15 dies després del sacrifici dels animals dels quals procedeixi.
b) Les carns picades han de ser sotmeses a un tractament per fred en un temps màxim d’una hora després de ser picades i condicionades, excepte en els casos en què es recorri a procediments tècnics que necessitin una baixada de temperatura interna de les carns durant la seva preparació.
c) La carn picada ha d’envasar-se i presentar-se en una de les formes següents:
1. En forma refrigerada, quan s’hagi obtingut de la carn que figura al segon paràgraf de l’apartat
a) i hagi assolit una temperatura en el centre igual o inferior a +21ºC en el termini més breu possible. S’autoritza la incorporació d’una quantitat limitada de carn congelada, que compleixi les condicions del primer paràgraf de l’apartat a), per accelerar el procés de refrigeració sempre que aquesta addició es mencioni a l’etiqueta. En aquest cas, el termini màxim per assolir la temperatura de 2ºC és com a màxim, d’una hora.
2. En forma ultracongelada, quan s’hagi obtingut a partir de carns fresques segons el que es disposa a l’apartat
a) sempre que hagin estat sotmeses a un procés de congelació denominat “congelació ràpida”, que permet superar, tan ràpidament com sigui possible, en funció de la natura del producte, la zona de màxima cristal·lització que doni com a resultat que la temperatura del producte en totes les seves parts, després de l’estabilització tèrmica, es mantingui sense interrupció a temperatures iguals o inferiors a –18ºC. Aquestes carns s’han de comercialitzar amb una indicació que mencioni que han estat sotmeses al tractament esmentat.
d) La carn picada no es pot sotmetre a tractament per radiacions ionitzants ni ultraviolades.
e) Les denominacions que figuren a l’apartat 1 de l’annex X.II.2, associades en el seu cas al nombre de l’espècie de la qual s’ha obtingut la carn, només s’apliquen als envasos quan es compleixin els requisits previstos en el punt referit. 3- La carn picada addicionada amb un 1% de sal, com a màxim, se sotmet als requisits dels apartats 1 i 2 del present article.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 143 Com a excepció a allò que disposa l’article anterior, s’autoritza la producció i la comercialització de carn picada destinada a la seva comercialització únicament al territori del Principat d’Andorra sempre que: 1- S’obtingui de carns fresques, procedents d’establiments autoritzats definits a l’article 127 del capítol anterior, sense estar sotmeses a les limitacions previstes en els paràgrafs a),
b) i
c) de l’apartat 2 de l’article 128. 2- S’obtinguin en establiments de producció autoritzats expressament, que disposin dels locals previstos al capítol I del annex X.II.1 i que estiguin inscrits al Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra. 3- Compleixin les disposicions corresponents al capítol I de l’annex X.II.1, excepte el que disposa el capítol IX en relació amb la temperatura de la carn durant el seu transport, que en aquest cas no pot superar els +4ºC, i el que fa referència a l’obligatorietat del termòmetre enregistrador en el mitjà de transport. 4- Les denominacions de “carn picada magra” i “carn picada d’altres espècies” només es poden d’utilitzar si es compleixen els requisits de composició establerts a l’apartat 1 de l’annex X.II.2. 5- Les carns picades obtingudes així no porten, en cap cas, la marca d’inspecció veterinària prevista a l’apartat 2 del capítol VI de l’annex X.II.1, sinó la marca d’inspecció veterinària que figura a l’apartat 4 del mateix capítol i no poden ser objecte d’intercanvis, ni exportar-se a països tercers. Article 144 1- Només són objecte d’intercanvis els preparats de carns definits en l’article 141, que:
a) S’hagin preparat a partir de o amb carns fresques, diferents de les carns de solípedes, procedents d’establiments autoritzats i declarades aptes per al consum humà. En cas que es tracti de carns fresques de porcí, s’han d’haver sotmès a un examen de detecció de triquines o a un tractament per fred segons el que disposa l’apartat
a) de l’article 131.
b) S’hagin produït en un establiment dels descrits en l’apartat 4 de l’article 2, que hagi estat autoritzat segons el que disposa l’article 147 del present capítol.
c) Quan s’hagin produït a partir de carn ultracongelada, aquesta hagi estat utilitzada en un termini màxim de 18 mesos després del seu sacrifici per a la carn de boví, de 12 mesos per a les carns de oví, cabrum i de 6 mesos per a les carns de porcí. No obstant això, l’autoritat competent pot permetre que la carn de porcí i d’oví sigui desossada in situ immediatament abans de l’elaboració dels preparats de carn, sempre que aquesta operació es desenvolupi en condicions d’higiene i qualitat satisfactòries.
d) Si s’han embalat i es destinen a la comercialització, en forma refrigerada, han d’assolir a la part central del producte, en el mínim temps possible, la temperatura de +2ºC en el cas d’haver-se obtingut a partir de carn picada, a +7ºC en el cas d’haver- se obtingut a partir de carns fresques i a +3ºC en el cas de preparats que continguin despulles. Quan s’embalin i es destinin a la comercialització en forma ultracongelada, han de sotmetre’s a un procés de congelació segons el que disposa el segon paràgraf de l’apartat
c) de l’article 142. Aquests productes han de comercialitzar-se indicant que han estat sotmesos a aquest tractament. 2- A més del que disposa l’apartat 1 anterior, els preparats de carn:
a) S’han d’elaborar segons el que es disposa en el capítol IV de l’annex X.II.1.
b) S’han de controlar d’acord amb el que es disposa en l’article 146 i en el capítol V de l’annex X.II.1.
c) S’han de marcar i etiquetar complint les disposicions del capítol VI de l’annex X.II.1.
d) S’han d’envasar i embalar de conformitat amb el que disposa el capítol VII de l’annex X.II.1, i han d’emmagatzemar-se de conformitat amb el que disposa el capítol VIII del mateix annex.
e) S’han de transportar d’acord amb el que disposa el capítol IX de l’annex X.II.1, i
f) Han d’anar acompanyats, durant el seu transport, del certificat d’inspecció veterinària previst en l’annex X.II.5, que el destinatari ha de conservar durant almenys un any per poder presentar-lo a l’autoritat competent, si li ho demanen. 3- Excepte els embotits frescos i la carn per a embotits, només poden ser objecte d’intercanvis segons el que es disposa en l’apartat
c) de l’article 4 del títol I els preparats obtinguts a partir de carn picada d’animals d’avituallament, que compleixin els requisits de l’article 142. 4- No poden aplicar-se radiacions ionizants ni ultraviolades als preparats de carn. Aquesta disposició no afecta les normes relatives a la ionització amb fins mèdics. 5- Els establiments d’estructura i capacitat de producció no industrial que elaborin preparats de carns per ser autoritzats, han de complir el que disposa l’annex X.II.6 del present capítol. Formen part d‘aquesta categoria d’establiments aquells que a causa de la seva estructura i els seus circuits d’establiment, els fluxes dels productes i les capacitats de matèries primeres i de productes acabats, no poden produir més de 7,5 tones setmanals de preparats de carn acabats. L’autoritat competent ha de fixar un límit màxim de producció per a cada un d’aquests establiments, tenint compte el límit màxim establert. En aquests casos, els establiments han de disposar almenys:
i) D’un local o un dispositiu refrigerat per emmagatzemar les matèries primeres, si aquest emmagatzematge s’hi efectua. ii) D’un local o un dispositiu refrigerat per emmagatzemar els productes acabats, si aquest emmagatzematge s’hi efectua Article 145 1- Com a excepció del que disposa l’article anterior, s’autoritza la producció i la comercialització de preparats de carn destinats a la comercialització només en el territori del Principat d’Andorra, sempre que compleixin les condicions següents:
a) Que s’obtinguin de carns fresques procedents d’establiments autoritzats, llevat dels que s’exceptuen permanentment, si aquestes carns no estan sotmeses a les restriccions previstes en el paràgraf
c) de l’apartat 1 de l’article 144.
b) Que s’elaborin en establiments de producció autoritzats expressament, que disposin dels locals previstos al capítol III de l’annex X.II.1 o a l’annex X.II.6 del present capítol i que estiguin inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra.
c) Que es refrigerin o ultracongelin immediatament després de la seva elaboració, i que s’envasin i s’embalin prèviament o immediatament després, encara que, en cas de refrigeració, poden no ser envasades en unitats de venda. 2- Les temperatures de transport poden ser com a màxim de +4ºC. Els vehicles no estan oblligats a portar termòmetre registrador. 3- A l’etiqueta dels preparats de carn obtinguts així no és necessari incloure-hi les indicacions previstes en el segon paràgraf de l’apartat 5, capítol VI, de l’annex X.II.1. 4- Els preparats de carn obtinguts així no poden portar la marca d’inspecció veterinària prevista en l’apartat 2 del capítol VI de l’annex X.II.1, sinó la que figura en l’apartat 4 del mateix capítol i en cap cas poden ser objecte d’intercanvis comercials, ni ser exportats a països tercers. Aquests preparats han d’anar acompanyats del document comercial. Article 146 1- Els empresaris o gestors dels establiments que elaborin els productes admesos en l’àmbit d’aplicació del present capítol, han d’adoptar les mesures necessàries perquè en totes les fases de la producció es compleixin les disposicions previstes en aquest capítol. Per aquest motiu, han d’instaurar i mantenir un sistema d’autocontrol continuat de la producció, basat en la metodologia d’anàlisi de riscos i control de punts crítics (ARCPC), segons el que disposa la legislació sobre higiene i control dels aliments, i han de complir, a més, els requisits següents:
a) Control de les matèries primeres que entren a l’establiment per garantir el compliment en el producte final, dels criteris previstos en els annexos X.II.2 i X.II.4.
b) Control dels mètodes de neteja i desinfecció.
c) Presa de mostres per analitzar-les en laboratoris reconeguts per l’autoritat competent per exercir al Principat d’Andorra.
d) Registre escrit o gravat dels controls i dels resultats, a fi de tenir-los a disposició de l’autoritat competent quan aquesta els sol·liciti, que s’han de conservar com a mínim durant 2 anys, excepte en el cas de productes refrigerats, per als quals aquest termini pot reduir-se a 6 mesos després de la data límit de consum del producte corresponent.
e) Aportació de garanties, a l’autoritat competent, en matèria de gestió de marcatge sanitari, en particular de les etiquetes i dels documents que la portin preimpresa.
f) Informació ràpida a l’autoritat competent quan el resultat d’aquests controls posin de manifest l’existència d’algun risc sanitari.
g) Retirada del mercat, en cas de risc immediat per a la salut pública, de la totalitat de productes obtinguts en condicions tecnològicament similars, que puguin presentar el mateix risc. Aquestes quantitats retirades romanen sota la supervisió i responsabilitat de l’autoritat competent fins a la seva destrucció o utilització per a usos diferents del consum humà o, si hi ha autorització expressa prèvia, per transformar-la o sotmetre-la a un tractament adequat per garantir-ne la seguretat. 2- L’empresari o gestor de l’establiment ha d’indicar a l’efecte del control, de manera visible i llegible en l’embalatge del producte, la temperatura de transport i/o emmagatzematge del producte, així com la data límit de consum per als productes ultracongelats o la data de caducitat per als productes refrigerats. 3- L’empresari o gestor de l’establiment ha de disposar d’un programa de formació del personal o posar en pràctica aquest programa, adaptat a l’estructura de producció, que permeti que el personal adquireixi els coneixements necessaris per a una producció higiènica, excepte si el personal ja disposa d’una formació suficient certificada per un títol o diploma. L’autoritat competent responsable del control oficial de l’establiment, ha de participar en la concepció i la realització d’aquest programa. Aquest programa de formació pot tenir caràcter específic per als establiments d’estructura i capacitat de producció no industrial que figuren en l’article 144. 4- En el cas de la carn picada, esmentada en l’article 142, i dels preparats de carn picada esmentats en l’article 144, s’han de realitzar exàmens microbiològics diàriament. En la resta de carns picades i preparats de carn, aquests exàmens s’han de fer segons la freqüència prevista o establerta en el programa d’anàlisi de riscos i control de punts crítics (ARCPC) prenent com a referència els criteris microbiològics inclosos en l’annex X.II.2 i X.II.4 o almenys setmanalment. Aquestes anàlisis han de realitzar-se en el local de fabricació, si es disposa d’un laboratori autoritzat per l’autoritat competent, o en un laboratori extern degudament autoritzat per l’autoritat competent per exercir al Principat d’Andorra. Les anàlisis es fan de conformitat amb mètodes científics reconeguts i experimentats en la pràctica i, en especial, els que estiguin definits en la normativa andorrana vigent o, si no n’hi ha, els que estiguin definits en la normativa comunitària o els acceptats en altres normes internacionals. La mostra que s’ha de recollir per a l’anàlisi està formada per cinc unitats i és representativa de la producció del dia. Per als preparats de carn, les mostres es prenen en la profunditat de la musculatura, després de cauteritzar la superfície. Els resultats d’aquests controls s’han d’avaluar segons els criteris d’interpretació previstos en l’annex X.II.2 per a la carn picada i els preparats de carn picada, excepte els embotits frescos i la carn per a embotits, o segons els criteris de l’annex X.II.4 quan es tracti d’altres preparats de carn. En cas de conflicte amb els estats membres de la Unió Europea, el Principat d’Andorra reconeix com a mètode de referència els mètodes establerts mitjançant normes europees (UNE). 5- Els requisits previstos en el present article, en matèria d’autocontrol, es determinen en col·laboració amb l’autoritat competent que ha de controlar-ne amb regularitat el compliment. Article 147 1- L’autoritat competent ha d’establir una llista dels establiments autoritzats a produir carns picades i preparats de carn que compleixen el que disposa el present capítol. En aquesta llista s’ha d’especificar si l’autorització s’atorga de conformitat amb el que disposen els articles 142 o 144, i en el supòsit d’aquest últim article, s’ha d’especificar si els establiments de què es tracta disposen o no d’estructura i capacitat de producció industrial, o bé si l’autorització s’atorga d’acord amb els articles 143 o 145, en què s’ha de fer un aclariment idèntic, i en tots els casos, s’hi ha d’expressar el número que se’ls hagi assignat en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. En el cas de la llista d’establiments dels articles 142 i 144 s’ha de comunicar a les autoritats competents dels estats membres i a la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. L’autoritat competent no pot autoritzar un establiment ni inscriure’l en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra, ni dotar-lo de la marca oval de salubritat corresponent segons el que disposen els apartats 2 o 4 del capítol VI de l’annex X.II.1, fins que comprovi el compliment dels requisits establerts en el present capítol, pel que fa a les activitats que s’exerceixin. 2- Quan es tracti d’establiments integrats en altres establiments de conformitat amb el que disposa el capítol anterior, conserven el mateix número d’autorització, i han de fer menció de l’autorització específica de la nova activitat; a més, poden ser comuns en ambdós establiments els locals, els equips i les instal·lacions previstes per al personal, així com tots els locals, en general, en els quals no hi hagi perill de contaminació de les matèries primeres o dels productes no envasats. 3- Els establiments previstos en el present capítol han d’estar sota control de l’autoritat competent, que exerceix la funció d’inspecció i control periòdic amb una freqüència que depèn de la dimensió de l’establiment, del tipus de productes fabricats, del sistema d’avaluació de riscos i de les garanties ofertes, segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 146. No obstant el que s’acaba d’esmentar, en el cas de locals annexos a les sales d’especejament i locals autoritzats segons el que disposa l’article 142, aquesta freqüència és d’almenys una vegada al dia durant la fabricació de les carns picades. 4- L’autoritat competent té lliure accés, en qualsevol moment, a totes les dependències dels establiments per comprovar el compliment del que disposa el present capítol, i en especial, en cas de dubte sobre l’origen de les carns, als documents comptables que permetin identificar l’escorxador o els escorxadors o establiments d’origen de les matèries primeres i, pel que fa al compliment dels criteris establerts en els annexos X.II.2 i X.II.4, als registres dels resultats dels autocontrols previstos en l’article 146. Quan les dades es registrin en suport informàtic, aquestes han d’imprimir-se a petició de l’autoritat competent. 5- L’autoritat competent ha de revisar periòdicament els resultats dels autocontrols previstos en l’article 146, i, basant-se en ells, pot disposar que es realitzin exàmens complementaris en qualsevol de les fases de la producció o dels productes. Els resultats d’aquests exàmens complementaris són objecte d’un informe les conclusions o recomanacions dels quals es traslladen a l’empresari o gestor de l’establiment, que ha de corregir les deficiències observades amb la finalitat de millorar la higiene. En la realització d’aquests controls, l’autoritat competent pot estar assistida per auxiliars d’inspecció que posseeixin les qualificacions previstes en l’annex X.I.7 i X.I.3 del capítol I del títol X. 6- Si en efectuar el control d’acord amb el que disposa l’apartat anterior i el capítol V de l’annex X.II.1, l’autoritat competent comprova un incompliment reiterat dels criteris fixats en el sistema ARCPC i, en concret, dels que es preveuen en els annexos X.II.2 i X.II.4, o la comissió reiterada d’infraccions, ha de reforçar les mesures de control de la producció de l’establiment de què es tracti, i pot confiscar les etiquetes i altres suports que continguin la marca d’inspecció veterinària prevista en el capítol VI de l’annex X.II.1. Si en finalitzar un termini de 15 dies la producció continua sense ajustar-se als criteris mencionats, l’autoritat competent ha d’adoptar totes les mesures necessàries per corregir les carències observades i, si escau, ha d’ordenar que els productes en qüestió se sotmetin a un tractament per calor. Si aquestes mesures no són suficients, se suspèn l’autorització d’aquest establiment. 7- Quan l’autoritat competent detecti un incompliment evident de les condicions sanitàries establertes en el present capítol, o existeixin impediments per a la realització adequada de la inspecció:
a) Està habilitada per intervenir l’ús dels locals, equips i estris o fins i tot reduir la cadència de producció i fins a suspendre-la momentàniament, fins que es restableixin les condicions sanitàries adequades.
b) Quan aquestes mesures resultin insuficients o les mesures previstes en l’apartat
g) del punt 1 de l’article 146 resultin insuficients per solucionar-ho, l’autoritat competent pot procedir a suspendre temporalment l’autorització de l’establiment, si escau, del tipus de producció de què es tracti.
c) Pot retirar l’autorització de l’establiment quan els incompliments comprovats de les condicions sanitàries no hagin estat solucionats en el termini assenyalat. L’autoritat competent considera les conclusions de les inspecciones efectuades de conformitat amb el que disposa l’article 148. 8- L’autoritat competent notifica la retirada o les suspensions de les autoritzacions a les persones interessades i a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea, mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i rep, si escau, a través del Subgrup esmentat, la informació sobre les incidències de les autoritzacions en els estats membres de la Unió Europea. Article 148 1- Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament. En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió. 2- Són aplicables les normes previstes en el títol III relatiu als controls veterinaris aplicables als intercanvis comunitaris, en especial als que es refereixen als controls als destins i les mesures de salvaguarda que s’hagin de prendre i que, en el cas del Principat, poden concretar-se en les decisions sobiranes basades en alguns dels fonaments de l’apartat 3.b) de l’article 6 del present Reglament. Article 149 1- L’afegit eventual d’additius alimentaris a la carn picada o als preparats de carn s’ha de fer complint les disposicions vigents o, si no n’hi ha, les que provenen de la normativa comunitària. 2- En el cas que les carns picades o els preparats de carn vagin destinats a un país tercer amb el qual s’hagi subscrit un acord que estableixi el compliment de requisits i condicions diferents de les que s’estipulen en el present capítol, s’ha de fer referència al que disposa aquest acord. Si aquests són més favorables que els que figuren en el present capítol, han de portar en l’envàs i en l’embalatge la paraula EXPORT en caràcters ben visibles i indelebles i no poden comercialitzar-se ni consumir-se en territori del Principat d’Andorra ni en el de la resta dels estats membres de la Unió Europea. S’aplica el mateix a l’exportació a països tercers que tinguin un acord amb la Unió Europea sempre que s’acordi d’aquesta manera en el si del Subgrup Veterinari. Article 150 1- Sense perjudici del que disposa el present capítol, l’autoritat competent pot procedir, en cas de sospita que no es compleixen els requisits, o en cas de dubtes sobre la salubritat dels productes definits en l’article 141, a realitzar tots els controls que consideri necessaris. 2- És aplicable a les carns picades i preparats de carn regulats pel present capítol el que disposen els articles 138 i 139 respecte de les infraccions i sancions i el procediment sancionador. Annex X.II.1 X.II.1.Capítol I - Condicions tecnicosanitàries especials d’autorització per als establiments de producció de carn picada Condicions dels establiments 1- Als locals de fabricació, d’acord amb el que defineix l’apartat 4 de l’article 141 del capítol II del títol X del Reglament, a més de complir les condicions establertes en el capítol I i III de l’annex X.I.1, han de comptar, si més no, amb:
a) Un local, separat de la sala d’especejament, per a les operacions de picat i d’envasat, proveït d’un termòmetre i d’un teletermòmetre registrador. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar que el picat de les carns es faci a la sala d’especejament, sempre que aquesta operació s’efectuï en un lloc específic, clarament separat i sense perill de contaminació.
b) Un local d’embalatge, excepte si es compleixen les condicions previstes en l’apartat 63 del capítol XII de l’annex X.I.1 del present Reglament.
c) Un local o armaris per a l’emmagatzematge de la sal.
d) Equips frigorífics que permetin respectar les temperatures previstes en el capítol II del títol X. 2- A les unitats de producció autònomes, a part de les condicions generals del capítol I de l’annex X.III.1 del capítol III del títol X, han de disposar, com a mínim,:
a) Dels locals descrits en l’apartat 1 del capítol I de l’annex X.III.2 del present Reglament i
b) D’un local que s’ajusti al paràgraf
a) de l’apartat 1 del present capítol. 3- Les normes previstes en el capítol V de l’annex X.I.1 del present Reglament són aplicables a la higiene del personal, dels locals i del material en els establiments. En cas de preparació manual, el personal encarregat de la producció de carn picada ha de portar, a més, una màscara buconasal. L’autoritat competent també pot imposar l’ús de guants llisos, impermeables i d’un sol ús, o similars, que puguin netejar-se i desinfectar-se. X.II.1.Capítol II - Condicions sanitàries per a la producció de la carn picada 1- De conformitat amb l’article 146 del capítol II del títol X, la carn s’ha d’inspeccionar abans de ser picada o trossejada. Abans de picar-la, s’han de retirar totes les parts tacades o d’aspecte dubtós. 2- La carn picada no pot obtenir-se a partir de restes d’especejament o de retalls i neteja de carns o de carns separades mecànicament. En particular, no pot preparar-se ni a partir de carn declarada no apta per al consum humà, segons el que disposa l’article 130 del capítol I del títol X, ni a partir de carn procedent de les parts següents de bovins, porcins, ovins, cabrums i solípedes: carn del cap, amb exclusió dels masseters; part no muscular de la línia alba; regió del carpi i del tarsi, i residus de carn raspada dels ossos. Els muscles del diafragma, després de separar-los de les membranes seroses, i els masseters, només poden utilitzar-se després de practicar-hi l’examen de detecció de cisticercosi. La carn fresca no ha de contenir fragments d’ossos. Quan les operacions realitzades entre el moment en què s’introdueix la carn en els locals previstos en el capítol I del present annex i el moment en què el producte acabat se sotmet al procés de refrigeració o d’ultracongelació s’efectuïn en el termini màxim d’una hora, la temperatura del centre de la carn ha de ser, com a màxim, de +7ºC i la temperatura dels locals de fabricació, de +12ºC com a màxim. L’autoritat competent pot autoritzar terminis superiors en casos especials en els quals la incorporació de sal es justifiqui per motius tecnològics, sempre que aquesta excepció no afecti les normes sanitàries. Quan les operacions citades durin més d’una hora o més del termini autoritzat per l’autoritat competent d’acord amb el paràgraf anterior, la carn fresca només pot utilitzar- se un cop la temperatura al centre de la carn s’hagi reduït a +4ºC com a màxim. 3- La carn picada només es pot sotmetre a una única ultracongelació. 4- Immediatament després de la producció, la carn picada ha d’envasar-se de forma higiènica, posar-hi un embalatge previ, a les temperatures previstes en el paràgraf
c) de l’apartat 2 de l’article 142 i emmagatzemar-se a aquestes temperatures. X.II.1.Capítol III - Condicions tecnicosanitàries i sanitàries per a la fabricació de preparats a base de carn 1- Els locals de fabricació, definits en l’apartat 4 de l’article 141 del capítol II del títol X, han de disposar, com a mínim, de sales que compleixin els requisits establerts a:
a) Els capítols I i III de l’annex X.I.1; o
b) L’apartat 1 del capítol I o l’apartat 1 del capítol IV de l’annex X.III.2 del capítol III del títol X; i també han de disposar dels elements següents:
1. Un local separat de la sala d’especejament per a les operacions de producció de preparats de carn, d’addició d’altres productes alimentaris i d’envasat, proveïts d’un termòmetre o teletermòmetre registradors. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar la producció de preparats de carn a la sala d’especejament sempre que la producció s’efectuï en un lloc específic clarament separat.
2. Un local d’embalatge, tret que es compleixin les condicions previstes en l’apartat 63 del capítol XII de l’annex X.I.1 del present Reglament i en l’apartat 74 del capítol XV del mateix annex X.I.1 o en l’apartat B).5 del capítol VIII de l’annex X.III.2 del capítol III del títol X.
3. Un local per emmagatzemar condiments i altres productes alimentaris nets i a punt per ser utilitzats.
4. Locals frigorífics per emmagatzemar les carns fresques que figuren en el paràgraf
a) de l’apartat 1 de l’article 144 del capítol II del títol X, o de preparats de carn; i
5. Equips frigorífics que garanteixin el compliment de les temperatures previstes en el capítol II del títol X. 2- Les unitats de fabricació autònoma han de complir els requisits del capítol I de l’annex X.III.1 i del capítol 1 de l’annex X.III.2. 3- Les normes previstes en el capítol V de l’annex X.I.1 o les del capítol II de l’annex X.III.2 són aplicables per analogia a la higiene del personal, dels locals i del material dels establiments. En cas de preparació manual, el personal encarregat de la producció de preparats de carn ha de portar, a més, una màscara buconasal. L’autoritat competent pot obligar aquest personal a utilitzar guants llisos, impermeables i d’un sol ús, o similars, que puguin netejar-se i desinfectar-se. X.II.1.Capítol IV - Requisits especials per a la fabricació de preparats a base de carn A part del compliment de les condicions generals que figuren en el capítol III, i en funció del tipus de producció de què es tracti: 1- La producció de preparats de carn ha de realitzar-se a temperatura controlada, i no poden utilitzar-se en per elaborar-los les matèries primeres prohibides per la legislació vigent. 2- Els preparats de carn han d’envasar-se en unitats d’expedició, de tal manera que s’eviti tot risc de contaminació. 3- Els preparats de carn només poden ultracongelar-se una vegada i només poden ser objecte d’intercanvis en un termini no superior a 18 mesos. 4- Immediatament després del procés de producció, els preparats de carn han d’envasar-se de conformitat amb el que disposa el capítol VII del present annex, i posar-se, un cop embalats, a les temperatures previstes en el paràgraf
d) de l’apartat 1 de l’article 144. X.II.1.Capítol V - Controls 1- Els locals de fabricació de carn picada i de preparats de carn s’han de sotmetre a un control per part de l’autoritat competent, la qual ha de cerciorar-se que es compleixin els requisits previstos en el capítol II del títol X i, en particular:
a) Controlar:
1. La neteja dels locals, de les instal·lacions i dels instruments i la higiene del personal.
2. L’eficàcia dels controls efectuats per l’establiment de conformitat amb el que disposa l’article 146 del capítol II del títol X, en particular mitjançant l’examen dels resultats i la presa de mostres.
3. Les condicions microbiològiques i higièniques de la carn picada i dels preparats de carn.
4. El marcatge d’inspecció veterinària apropiada de la carn picada i dels preparats de carn.
5. Les condicions d’emmagatzematge i transport.
b) Prendre, en el marc dels controls oficials, les mostres necessàries per als exàmens de laboratori encaminats a confirmar els resultats de l’autocontrol.
c) Procedir a qualsevol altre control que s’estimi necessari per garantir el compliment dels requisits del capítol II del títol X, amb el benentès que l’autoritat competent ha d’avaluar els resultats dels controls microbiològics en funció dels criteris previstos en l’annex X.II.2 quan es tracti de carn picada i en l’annex X.II.4 quan es tracti de preparats de carn. 2- L’autoritat competent té lliure accés, en tot moment, als magatzems frigorífics i a tots els locals de treball per comprovar el compliment estricte d’aquestes disposicions. X.II.1.Capítol VI - Marcatge i etiquetatge 1- A l’envàs o embalatge de la carn picada i dels preparats de carn, hi ha de figurar la marca sanitària d’inspecció veterinària. 2- La marca oval de salubritat només pot fixar-se en la carn picada obtinguda de conformitat amb el que es disposa en l’article 142 i en els preparats de carn obtinguts d’acord amb el que disposa l’article 144, en un local de fabricació autoritzat de conformitat amb l’article 147; aquesta marca d’inspecció veterinària ha de complir, excepte el que fa referència a les dimensions, el següent:
a) En el cas de la carn picada, les disposicions de l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1.
b) En el cas de preparats de carn obtinguts a partir de carn fresca d’animals d’avituallament, allò que disposa l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1. 3- Quan la fabricació de carn picada o de preparats de carn es realitzi en unitats autònomes de producció, la marca oval de salubritat ha de portar el número d’autorització assignat per l’autoritat competent d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 147. 4- Les carns picades i els preparats de carn obtinguts de conformitat amb el que disposen els articles 143 i 145 destinades exclusivament al mercat nacional s’han de marcar únicament amb la menció del número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. 5- Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’etiquetatge i publicitat dels aliments, en l’envàs ha de figurar de manera visible i/o llegible, a efectes de control, en els casos en què no es desprenguin clarament de la denominació de venda del producte o de la llista d’ingredients, la informació següent: l’espècie o les espècies de les quals s’ha obtingut la carn, si es tracta d’una mescla, el percentatge de cada espècie, i, quan el producte estigui contingut en un embalatge no destinat al consumidor final, la data de fabricació. Per a la carn picada i els preparats de carn obtinguts a partir de carn picada d’animals d’avituallament, excepte els embotits frescos i la carn per a embotits, que portin la marca d’inspecció veterinària prevista en el present capítol, l’etiqueta ha d’incloure, a més, les indicacions següents: la indicació "percentatge de greix inferior a............"; la indicació "Relació col·lagen-proteïna de carn inferior a ........". X.II.1.Capítol VII - Envasat i embalatge 1- Els envasats i embalatges, sigui quin sigui el material utilitzat en la seva elaboració, han de satisfer totes les normes d’higiene i en particular:
a) No poden alterar els caràcters organolèptics de la carn picada o dels preparats de carn.
b) No poden transmetre a la carn picada o als preparats de carn, substàncies nocives per a la salut humana, i
c) Són d’una solidesa suficient per garantir la protecció eficaç de la carn picada o dels preparats de carn durant el transport i les manipulacions. 2- Els envasos i embalatges no poden tornar a utilitzar-se per embalar carn picada o preparats de carn, excepte si són de materials resistents a la corrosió, fàcils de netejar i si prèviament s’han netejat i desinfectat. 3- La carn picada o els preparats de carn envasats han d’embalar-se. 4- No obstant això, si l’envàs reuneix totes les condicions de protecció de l’embalatge, no ha de ser obligatòriament transparent i incolor i no és indispensable col·locar-lo en un segon envàs, sempre que reuneixi la resta de condicions de l’apartat 1 anterior. X.II.1.Capítol VIII - Emmagatzematge 1- La carn picada i els preparats de carn han de refrigerar-se immediatament després de l’envasat i/o de l’embalatge i emmagatzemar-se a la temperatura indicada en el paràgraf
c) de l’apartat 2 de l’article 142 en el cas de la carn picada, i en el paràgraf
d) de l’apartat 1 de l’article 144, en el cas dels preparats de carn. 2- La ultracongelació de la carn picada i dels preparats de carn només pot dur-se a terme en dependències dels locals de fabricació o de les unitats de producció autònomes, o bé en magatzems frigorífics autoritzats. 3- En els magatzems frigorífics, la carn picada i els preparats de carn només poden emmagatzemar-se amb altres productes alimentaris si l’embalatge garanteix que quedi exclòs tot efecte perjudicial per a la carn picada i els preparats de carn. X.II.1. Capítol IX. Transport 1- La carn picada i els preparats de carn han d’expedir-se de manera que, durant el transport, estiguin protegits dels agents que puguin contaminar-los o alterar-los, tenint compte la duració i les condicions del transport, així com el mitjà de transport utilitzat. En particular, els vehicles utilitzats per al transport de carn picada i preparats de carn, estaran equipats de manera que no sobrepassin les temperatures establertes en el capítol II del títol X durant el transport i han d’estar proveïts d’un termòmetre registrador que permeti registrar-ne el compliment. 2- No obstant el que disposa l’apartat 1, el transport de preparats de carn procedents dels establiments mencionats en l’apartat 5 de l’article 144 des d’un local de fabricació o una unitat de producció autònoma fins a establiments minoristes o col·lectivitats locals properes, pot realitzar-se a una temperatura no superior a +4ºC per als preparats de carn obtinguts a partir de carn picada i per als preparats que contenen despulles, sempre que aquest transport no duri més d’una hora. 3- En cas de trànsit a través d’un tercer país o quan el local de fabricació estigui situat en una zona o territori o estat membre sotmès a restriccions per raons de policia sanitària, el transport ha de quedar precintat Capítol III. Condicions sanitàries aplicables a la producció i comercialització de productes carnis i altres productes d’origen animal
b) i
c) de l’apartat 2 de l’article 128. 2- S’obtinguin en establiments de producció autoritzats expressament, que disposin dels locals previstos al capítol I del annex X.II.1 i que estiguin inscrits al Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra. 3- Compleixin les disposicions corresponents al capítol I de l’annex X.II.1, excepte el que disposa el capítol IX en relació amb la temperatura de la carn durant el seu transport, que en aquest cas no pot superar els +4ºC, i el que fa referència a l’obligatorietat del termòmetre enregistrador en el mitjà de transport. 4- Les denominacions de “carn picada magra” i “carn picada d’altres espècies” només es poden d’utilitzar si es compleixen els requisits de composició establerts a l’apartat 1 de l’annex X.II.2. 5- Les carns picades obtingudes així no porten, en cap cas, la marca d’inspecció veterinària prevista a l’apartat 2 del capítol VI de l’annex X.II.1, sinó la marca d’inspecció veterinària que figura a l’apartat 4 del mateix capítol i no poden ser objecte d’intercanvis, ni exportar-se a països tercers. Article 144 1- Només són objecte d’intercanvis els preparats de carns definits en l’article 141, que:
a) S’hagin preparat a partir de o amb carns fresques, diferents de les carns de solípedes, procedents d’establiments autoritzats i declarades aptes per al consum humà. En cas que es tracti de carns fresques de porcí, s’han d’haver sotmès a un examen de detecció de triquines o a un tractament per fred segons el que disposa l’apartat
a) de l’article 131.
b) S’hagin produït en un establiment dels descrits en l’apartat 4 de l’article 2, que hagi estat autoritzat segons el que disposa l’article 147 del present capítol.
c) Quan s’hagin produït a partir de carn ultracongelada, aquesta hagi estat utilitzada en un termini màxim de 18 mesos després del seu sacrifici per a la carn de boví, de 12 mesos per a les carns de oví, cabrum i de 6 mesos per a les carns de porcí. No obstant això, l’autoritat competent pot permetre que la carn de porcí i d’oví sigui desossada in situ immediatament abans de l’elaboració dels preparats de carn, sempre que aquesta operació es desenvolupi en condicions d’higiene i qualitat satisfactòries.
d) Si s’han embalat i es destinen a la comercialització, en forma refrigerada, han d’assolir a la part central del producte, en el mínim temps possible, la temperatura de +2ºC en el cas d’haver-se obtingut a partir de carn picada, a +7ºC en el cas d’haver- se obtingut a partir de carns fresques i a +3ºC en el cas de preparats que continguin despulles. Quan s’embalin i es destinin a la comercialització en forma ultracongelada, han de sotmetre’s a un procés de congelació segons el que disposa el segon paràgraf de l’apartat
c) de l’article 142. Aquests productes han de comercialitzar-se indicant que han estat sotmesos a aquest tractament. 2- A més del que disposa l’apartat 1 anterior, els preparats de carn:
a) S’han d’elaborar segons el que es disposa en el capítol IV de l’annex X.II.1.
b) S’han de controlar d’acord amb el que es disposa en l’article 146 i en el capítol V de l’annex X.II.1.
c) S’han de marcar i etiquetar complint les disposicions del capítol VI de l’annex X.II.1.
d) S’han d’envasar i embalar de conformitat amb el que disposa el capítol VII de l’annex X.II.1, i han d’emmagatzemar-se de conformitat amb el que disposa el capítol VIII del mateix annex.
e) S’han de transportar d’acord amb el que disposa el capítol IX de l’annex X.II.1, i
f) Han d’anar acompanyats, durant el seu transport, del certificat d’inspecció veterinària previst en l’annex X.II.5, que el destinatari ha de conservar durant almenys un any per poder presentar-lo a l’autoritat competent, si li ho demanen. 3- Excepte els embotits frescos i la carn per a embotits, només poden ser objecte d’intercanvis segons el que es disposa en l’apartat
c) de l’article 4 del títol I els preparats obtinguts a partir de carn picada d’animals d’avituallament, que compleixin els requisits de l’article 142. 4- No poden aplicar-se radiacions ionizants ni ultraviolades als preparats de carn. Aquesta disposició no afecta les normes relatives a la ionització amb fins mèdics. 5- Els establiments d’estructura i capacitat de producció no industrial que elaborin preparats de carns per ser autoritzats, han de complir el que disposa l’annex X.II.6 del present capítol. Formen part d‘aquesta categoria d’establiments aquells que a causa de la seva estructura i els seus circuits d’establiment, els fluxes dels productes i les capacitats de matèries primeres i de productes acabats, no poden produir més de 7,5 tones setmanals de preparats de carn acabats. L’autoritat competent ha de fixar un límit màxim de producció per a cada un d’aquests establiments, tenint compte el límit màxim establert. En aquests casos, els establiments han de disposar almenys:
i) D’un local o un dispositiu refrigerat per emmagatzemar les matèries primeres, si aquest emmagatzematge s’hi efectua. ii) D’un local o un dispositiu refrigerat per emmagatzemar els productes acabats, si aquest emmagatzematge s’hi efectua Article 145 1- Com a excepció del que disposa l’article anterior, s’autoritza la producció i la comercialització de preparats de carn destinats a la comercialització només en el territori del Principat d’Andorra, sempre que compleixin les condicions següents:
a) Que s’obtinguin de carns fresques procedents d’establiments autoritzats, llevat dels que s’exceptuen permanentment, si aquestes carns no estan sotmeses a les restriccions previstes en el paràgraf
c) de l’apartat 1 de l’article 144.
b) Que s’elaborin en establiments de producció autoritzats expressament, que disposin dels locals previstos al capítol III de l’annex X.II.1 o a l’annex X.II.6 del present capítol i que estiguin inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra.
c) Que es refrigerin o ultracongelin immediatament després de la seva elaboració, i que s’envasin i s’embalin prèviament o immediatament després, encara que, en cas de refrigeració, poden no ser envasades en unitats de venda. 2- Les temperatures de transport poden ser com a màxim de +4ºC. Els vehicles no estan oblligats a portar termòmetre registrador. 3- A l’etiqueta dels preparats de carn obtinguts així no és necessari incloure-hi les indicacions previstes en el segon paràgraf de l’apartat 5, capítol VI, de l’annex X.II.1. 4- Els preparats de carn obtinguts així no poden portar la marca d’inspecció veterinària prevista en l’apartat 2 del capítol VI de l’annex X.II.1, sinó la que figura en l’apartat 4 del mateix capítol i en cap cas poden ser objecte d’intercanvis comercials, ni ser exportats a països tercers. Aquests preparats han d’anar acompanyats del document comercial. Article 146 1- Els empresaris o gestors dels establiments que elaborin els productes admesos en l’àmbit d’aplicació del present capítol, han d’adoptar les mesures necessàries perquè en totes les fases de la producció es compleixin les disposicions previstes en aquest capítol. Per aquest motiu, han d’instaurar i mantenir un sistema d’autocontrol continuat de la producció, basat en la metodologia d’anàlisi de riscos i control de punts crítics (ARCPC), segons el que disposa la legislació sobre higiene i control dels aliments, i han de complir, a més, els requisits següents:
a) Control de les matèries primeres que entren a l’establiment per garantir el compliment en el producte final, dels criteris previstos en els annexos X.II.2 i X.II.4.
b) Control dels mètodes de neteja i desinfecció.
c) Presa de mostres per analitzar-les en laboratoris reconeguts per l’autoritat competent per exercir al Principat d’Andorra.
d) Registre escrit o gravat dels controls i dels resultats, a fi de tenir-los a disposició de l’autoritat competent quan aquesta els sol·liciti, que s’han de conservar com a mínim durant 2 anys, excepte en el cas de productes refrigerats, per als quals aquest termini pot reduir-se a 6 mesos després de la data límit de consum del producte corresponent.
e) Aportació de garanties, a l’autoritat competent, en matèria de gestió de marcatge sanitari, en particular de les etiquetes i dels documents que la portin preimpresa.
f) Informació ràpida a l’autoritat competent quan el resultat d’aquests controls posin de manifest l’existència d’algun risc sanitari.
g) Retirada del mercat, en cas de risc immediat per a la salut pública, de la totalitat de productes obtinguts en condicions tecnològicament similars, que puguin presentar el mateix risc. Aquestes quantitats retirades romanen sota la supervisió i responsabilitat de l’autoritat competent fins a la seva destrucció o utilització per a usos diferents del consum humà o, si hi ha autorització expressa prèvia, per transformar-la o sotmetre-la a un tractament adequat per garantir-ne la seguretat. 2- L’empresari o gestor de l’establiment ha d’indicar a l’efecte del control, de manera visible i llegible en l’embalatge del producte, la temperatura de transport i/o emmagatzematge del producte, així com la data límit de consum per als productes ultracongelats o la data de caducitat per als productes refrigerats. 3- L’empresari o gestor de l’establiment ha de disposar d’un programa de formació del personal o posar en pràctica aquest programa, adaptat a l’estructura de producció, que permeti que el personal adquireixi els coneixements necessaris per a una producció higiènica, excepte si el personal ja disposa d’una formació suficient certificada per un títol o diploma. L’autoritat competent responsable del control oficial de l’establiment, ha de participar en la concepció i la realització d’aquest programa. Aquest programa de formació pot tenir caràcter específic per als establiments d’estructura i capacitat de producció no industrial que figuren en l’article 144. 4- En el cas de la carn picada, esmentada en l’article 142, i dels preparats de carn picada esmentats en l’article 144, s’han de realitzar exàmens microbiològics diàriament. En la resta de carns picades i preparats de carn, aquests exàmens s’han de fer segons la freqüència prevista o establerta en el programa d’anàlisi de riscos i control de punts crítics (ARCPC) prenent com a referència els criteris microbiològics inclosos en l’annex X.II.2 i X.II.4 o almenys setmanalment. Aquestes anàlisis han de realitzar-se en el local de fabricació, si es disposa d’un laboratori autoritzat per l’autoritat competent, o en un laboratori extern degudament autoritzat per l’autoritat competent per exercir al Principat d’Andorra. Les anàlisis es fan de conformitat amb mètodes científics reconeguts i experimentats en la pràctica i, en especial, els que estiguin definits en la normativa andorrana vigent o, si no n’hi ha, els que estiguin definits en la normativa comunitària o els acceptats en altres normes internacionals. La mostra que s’ha de recollir per a l’anàlisi està formada per cinc unitats i és representativa de la producció del dia. Per als preparats de carn, les mostres es prenen en la profunditat de la musculatura, després de cauteritzar la superfície. Els resultats d’aquests controls s’han d’avaluar segons els criteris d’interpretació previstos en l’annex X.II.2 per a la carn picada i els preparats de carn picada, excepte els embotits frescos i la carn per a embotits, o segons els criteris de l’annex X.II.4 quan es tracti d’altres preparats de carn. En cas de conflicte amb els estats membres de la Unió Europea, el Principat d’Andorra reconeix com a mètode de referència els mètodes establerts mitjançant normes europees (UNE). 5- Els requisits previstos en el present article, en matèria d’autocontrol, es determinen en col·laboració amb l’autoritat competent que ha de controlar-ne amb regularitat el compliment. Article 147 1- L’autoritat competent ha d’establir una llista dels establiments autoritzats a produir carns picades i preparats de carn que compleixen el que disposa el present capítol. En aquesta llista s’ha d’especificar si l’autorització s’atorga de conformitat amb el que disposen els articles 142 o 144, i en el supòsit d’aquest últim article, s’ha d’especificar si els establiments de què es tracta disposen o no d’estructura i capacitat de producció industrial, o bé si l’autorització s’atorga d’acord amb els articles 143 o 145, en què s’ha de fer un aclariment idèntic, i en tots els casos, s’hi ha d’expressar el número que se’ls hagi assignat en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. En el cas de la llista d’establiments dels articles 142 i 144 s’ha de comunicar a les autoritats competents dels estats membres i a la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. L’autoritat competent no pot autoritzar un establiment ni inscriure’l en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra, ni dotar-lo de la marca oval de salubritat corresponent segons el que disposen els apartats 2 o 4 del capítol VI de l’annex X.II.1, fins que comprovi el compliment dels requisits establerts en el present capítol, pel que fa a les activitats que s’exerceixin. 2- Quan es tracti d’establiments integrats en altres establiments de conformitat amb el que disposa el capítol anterior, conserven el mateix número d’autorització, i han de fer menció de l’autorització específica de la nova activitat; a més, poden ser comuns en ambdós establiments els locals, els equips i les instal·lacions previstes per al personal, així com tots els locals, en general, en els quals no hi hagi perill de contaminació de les matèries primeres o dels productes no envasats. 3- Els establiments previstos en el present capítol han d’estar sota control de l’autoritat competent, que exerceix la funció d’inspecció i control periòdic amb una freqüència que depèn de la dimensió de l’establiment, del tipus de productes fabricats, del sistema d’avaluació de riscos i de les garanties ofertes, segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 146. No obstant el que s’acaba d’esmentar, en el cas de locals annexos a les sales d’especejament i locals autoritzats segons el que disposa l’article 142, aquesta freqüència és d’almenys una vegada al dia durant la fabricació de les carns picades. 4- L’autoritat competent té lliure accés, en qualsevol moment, a totes les dependències dels establiments per comprovar el compliment del que disposa el present capítol, i en especial, en cas de dubte sobre l’origen de les carns, als documents comptables que permetin identificar l’escorxador o els escorxadors o establiments d’origen de les matèries primeres i, pel que fa al compliment dels criteris establerts en els annexos X.II.2 i X.II.4, als registres dels resultats dels autocontrols previstos en l’article 146. Quan les dades es registrin en suport informàtic, aquestes han d’imprimir-se a petició de l’autoritat competent. 5- L’autoritat competent ha de revisar periòdicament els resultats dels autocontrols previstos en l’article 146, i, basant-se en ells, pot disposar que es realitzin exàmens complementaris en qualsevol de les fases de la producció o dels productes. Els resultats d’aquests exàmens complementaris són objecte d’un informe les conclusions o recomanacions dels quals es traslladen a l’empresari o gestor de l’establiment, que ha de corregir les deficiències observades amb la finalitat de millorar la higiene. En la realització d’aquests controls, l’autoritat competent pot estar assistida per auxiliars d’inspecció que posseeixin les qualificacions previstes en l’annex X.I.7 i X.I.3 del capítol I del títol X. 6- Si en efectuar el control d’acord amb el que disposa l’apartat anterior i el capítol V de l’annex X.II.1, l’autoritat competent comprova un incompliment reiterat dels criteris fixats en el sistema ARCPC i, en concret, dels que es preveuen en els annexos X.II.2 i X.II.4, o la comissió reiterada d’infraccions, ha de reforçar les mesures de control de la producció de l’establiment de què es tracti, i pot confiscar les etiquetes i altres suports que continguin la marca d’inspecció veterinària prevista en el capítol VI de l’annex X.II.1. Si en finalitzar un termini de 15 dies la producció continua sense ajustar-se als criteris mencionats, l’autoritat competent ha d’adoptar totes les mesures necessàries per corregir les carències observades i, si escau, ha d’ordenar que els productes en qüestió se sotmetin a un tractament per calor. Si aquestes mesures no són suficients, se suspèn l’autorització d’aquest establiment. 7- Quan l’autoritat competent detecti un incompliment evident de les condicions sanitàries establertes en el present capítol, o existeixin impediments per a la realització adequada de la inspecció:
a) Està habilitada per intervenir l’ús dels locals, equips i estris o fins i tot reduir la cadència de producció i fins a suspendre-la momentàniament, fins que es restableixin les condicions sanitàries adequades.
b) Quan aquestes mesures resultin insuficients o les mesures previstes en l’apartat
g) del punt 1 de l’article 146 resultin insuficients per solucionar-ho, l’autoritat competent pot procedir a suspendre temporalment l’autorització de l’establiment, si escau, del tipus de producció de què es tracti.
c) Pot retirar l’autorització de l’establiment quan els incompliments comprovats de les condicions sanitàries no hagin estat solucionats en el termini assenyalat. L’autoritat competent considera les conclusions de les inspecciones efectuades de conformitat amb el que disposa l’article 148. 8- L’autoritat competent notifica la retirada o les suspensions de les autoritzacions a les persones interessades i a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea, mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i rep, si escau, a través del Subgrup esmentat, la informació sobre les incidències de les autoritzacions en els estats membres de la Unió Europea. Article 148 1- Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament. En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió. 2- Són aplicables les normes previstes en el títol III relatiu als controls veterinaris aplicables als intercanvis comunitaris, en especial als que es refereixen als controls als destins i les mesures de salvaguarda que s’hagin de prendre i que, en el cas del Principat, poden concretar-se en les decisions sobiranes basades en alguns dels fonaments de l’apartat 3.b) de l’article 6 del present Reglament. Article 149 1- L’afegit eventual d’additius alimentaris a la carn picada o als preparats de carn s’ha de fer complint les disposicions vigents o, si no n’hi ha, les que provenen de la normativa comunitària. 2- En el cas que les carns picades o els preparats de carn vagin destinats a un país tercer amb el qual s’hagi subscrit un acord que estableixi el compliment de requisits i condicions diferents de les que s’estipulen en el present capítol, s’ha de fer referència al que disposa aquest acord. Si aquests són més favorables que els que figuren en el present capítol, han de portar en l’envàs i en l’embalatge la paraula EXPORT en caràcters ben visibles i indelebles i no poden comercialitzar-se ni consumir-se en territori del Principat d’Andorra ni en el de la resta dels estats membres de la Unió Europea. S’aplica el mateix a l’exportació a països tercers que tinguin un acord amb la Unió Europea sempre que s’acordi d’aquesta manera en el si del Subgrup Veterinari. Article 150 1- Sense perjudici del que disposa el present capítol, l’autoritat competent pot procedir, en cas de sospita que no es compleixen els requisits, o en cas de dubtes sobre la salubritat dels productes definits en l’article 141, a realitzar tots els controls que consideri necessaris. 2- És aplicable a les carns picades i preparats de carn regulats pel present capítol el que disposen els articles 138 i 139 respecte de les infraccions i sancions i el procediment sancionador. Annex X.II.1 X.II.1.Capítol I - Condicions tecnicosanitàries especials d’autorització per als establiments de producció de carn picada Condicions dels establiments 1- Als locals de fabricació, d’acord amb el que defineix l’apartat 4 de l’article 141 del capítol II del títol X del Reglament, a més de complir les condicions establertes en el capítol I i III de l’annex X.I.1, han de comptar, si més no, amb:
a) Un local, separat de la sala d’especejament, per a les operacions de picat i d’envasat, proveït d’un termòmetre i d’un teletermòmetre registrador. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar que el picat de les carns es faci a la sala d’especejament, sempre que aquesta operació s’efectuï en un lloc específic, clarament separat i sense perill de contaminació.
b) Un local d’embalatge, excepte si es compleixen les condicions previstes en l’apartat 63 del capítol XII de l’annex X.I.1 del present Reglament.
c) Un local o armaris per a l’emmagatzematge de la sal.
d) Equips frigorífics que permetin respectar les temperatures previstes en el capítol II del títol X. 2- A les unitats de producció autònomes, a part de les condicions generals del capítol I de l’annex X.III.1 del capítol III del títol X, han de disposar, com a mínim,:
a) Dels locals descrits en l’apartat 1 del capítol I de l’annex X.III.2 del present Reglament i
b) D’un local que s’ajusti al paràgraf
a) de l’apartat 1 del present capítol. 3- Les normes previstes en el capítol V de l’annex X.I.1 del present Reglament són aplicables a la higiene del personal, dels locals i del material en els establiments. En cas de preparació manual, el personal encarregat de la producció de carn picada ha de portar, a més, una màscara buconasal. L’autoritat competent també pot imposar l’ús de guants llisos, impermeables i d’un sol ús, o similars, que puguin netejar-se i desinfectar-se. X.II.1.Capítol II - Condicions sanitàries per a la producció de la carn picada 1- De conformitat amb l’article 146 del capítol II del títol X, la carn s’ha d’inspeccionar abans de ser picada o trossejada. Abans de picar-la, s’han de retirar totes les parts tacades o d’aspecte dubtós. 2- La carn picada no pot obtenir-se a partir de restes d’especejament o de retalls i neteja de carns o de carns separades mecànicament. En particular, no pot preparar-se ni a partir de carn declarada no apta per al consum humà, segons el que disposa l’article 130 del capítol I del títol X, ni a partir de carn procedent de les parts següents de bovins, porcins, ovins, cabrums i solípedes: carn del cap, amb exclusió dels masseters; part no muscular de la línia alba; regió del carpi i del tarsi, i residus de carn raspada dels ossos. Els muscles del diafragma, després de separar-los de les membranes seroses, i els masseters, només poden utilitzar-se després de practicar-hi l’examen de detecció de cisticercosi. La carn fresca no ha de contenir fragments d’ossos. Quan les operacions realitzades entre el moment en què s’introdueix la carn en els locals previstos en el capítol I del present annex i el moment en què el producte acabat se sotmet al procés de refrigeració o d’ultracongelació s’efectuïn en el termini màxim d’una hora, la temperatura del centre de la carn ha de ser, com a màxim, de +7ºC i la temperatura dels locals de fabricació, de +12ºC com a màxim. L’autoritat competent pot autoritzar terminis superiors en casos especials en els quals la incorporació de sal es justifiqui per motius tecnològics, sempre que aquesta excepció no afecti les normes sanitàries. Quan les operacions citades durin més d’una hora o més del termini autoritzat per l’autoritat competent d’acord amb el paràgraf anterior, la carn fresca només pot utilitzar- se un cop la temperatura al centre de la carn s’hagi reduït a +4ºC com a màxim. 3- La carn picada només es pot sotmetre a una única ultracongelació. 4- Immediatament després de la producció, la carn picada ha d’envasar-se de forma higiènica, posar-hi un embalatge previ, a les temperatures previstes en el paràgraf
c) de l’apartat 2 de l’article 142 i emmagatzemar-se a aquestes temperatures. X.II.1.Capítol III - Condicions tecnicosanitàries i sanitàries per a la fabricació de preparats a base de carn 1- Els locals de fabricació, definits en l’apartat 4 de l’article 141 del capítol II del títol X, han de disposar, com a mínim, de sales que compleixin els requisits establerts a:
a) Els capítols I i III de l’annex X.I.1; o
b) L’apartat 1 del capítol I o l’apartat 1 del capítol IV de l’annex X.III.2 del capítol III del títol X; i també han de disposar dels elements següents:
1. Un local separat de la sala d’especejament per a les operacions de producció de preparats de carn, d’addició d’altres productes alimentaris i d’envasat, proveïts d’un termòmetre o teletermòmetre registradors. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar la producció de preparats de carn a la sala d’especejament sempre que la producció s’efectuï en un lloc específic clarament separat.
2. Un local d’embalatge, tret que es compleixin les condicions previstes en l’apartat 63 del capítol XII de l’annex X.I.1 del present Reglament i en l’apartat 74 del capítol XV del mateix annex X.I.1 o en l’apartat B).5 del capítol VIII de l’annex X.III.2 del capítol III del títol X.
3. Un local per emmagatzemar condiments i altres productes alimentaris nets i a punt per ser utilitzats.
4. Locals frigorífics per emmagatzemar les carns fresques que figuren en el paràgraf
a) de l’apartat 1 de l’article 144 del capítol II del títol X, o de preparats de carn; i
5. Equips frigorífics que garanteixin el compliment de les temperatures previstes en el capítol II del títol X. 2- Les unitats de fabricació autònoma han de complir els requisits del capítol I de l’annex X.III.1 i del capítol 1 de l’annex X.III.2. 3- Les normes previstes en el capítol V de l’annex X.I.1 o les del capítol II de l’annex X.III.2 són aplicables per analogia a la higiene del personal, dels locals i del material dels establiments. En cas de preparació manual, el personal encarregat de la producció de preparats de carn ha de portar, a més, una màscara buconasal. L’autoritat competent pot obligar aquest personal a utilitzar guants llisos, impermeables i d’un sol ús, o similars, que puguin netejar-se i desinfectar-se. X.II.1.Capítol IV - Requisits especials per a la fabricació de preparats a base de carn A part del compliment de les condicions generals que figuren en el capítol III, i en funció del tipus de producció de què es tracti: 1- La producció de preparats de carn ha de realitzar-se a temperatura controlada, i no poden utilitzar-se en per elaborar-los les matèries primeres prohibides per la legislació vigent. 2- Els preparats de carn han d’envasar-se en unitats d’expedició, de tal manera que s’eviti tot risc de contaminació. 3- Els preparats de carn només poden ultracongelar-se una vegada i només poden ser objecte d’intercanvis en un termini no superior a 18 mesos. 4- Immediatament després del procés de producció, els preparats de carn han d’envasar-se de conformitat amb el que disposa el capítol VII del present annex, i posar-se, un cop embalats, a les temperatures previstes en el paràgraf
d) de l’apartat 1 de l’article 144. X.II.1.Capítol V - Controls 1- Els locals de fabricació de carn picada i de preparats de carn s’han de sotmetre a un control per part de l’autoritat competent, la qual ha de cerciorar-se que es compleixin els requisits previstos en el capítol II del títol X i, en particular:
a) Controlar:
1. La neteja dels locals, de les instal·lacions i dels instruments i la higiene del personal.
2. L’eficàcia dels controls efectuats per l’establiment de conformitat amb el que disposa l’article 146 del capítol II del títol X, en particular mitjançant l’examen dels resultats i la presa de mostres.
3. Les condicions microbiològiques i higièniques de la carn picada i dels preparats de carn.
4. El marcatge d’inspecció veterinària apropiada de la carn picada i dels preparats de carn.
5. Les condicions d’emmagatzematge i transport.
b) Prendre, en el marc dels controls oficials, les mostres necessàries per als exàmens de laboratori encaminats a confirmar els resultats de l’autocontrol.
c) Procedir a qualsevol altre control que s’estimi necessari per garantir el compliment dels requisits del capítol II del títol X, amb el benentès que l’autoritat competent ha d’avaluar els resultats dels controls microbiològics en funció dels criteris previstos en l’annex X.II.2 quan es tracti de carn picada i en l’annex X.II.4 quan es tracti de preparats de carn. 2- L’autoritat competent té lliure accés, en tot moment, als magatzems frigorífics i a tots els locals de treball per comprovar el compliment estricte d’aquestes disposicions. X.II.1.Capítol VI - Marcatge i etiquetatge 1- A l’envàs o embalatge de la carn picada i dels preparats de carn, hi ha de figurar la marca sanitària d’inspecció veterinària. 2- La marca oval de salubritat només pot fixar-se en la carn picada obtinguda de conformitat amb el que es disposa en l’article 142 i en els preparats de carn obtinguts d’acord amb el que disposa l’article 144, en un local de fabricació autoritzat de conformitat amb l’article 147; aquesta marca d’inspecció veterinària ha de complir, excepte el que fa referència a les dimensions, el següent:
a) En el cas de la carn picada, les disposicions de l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1.
b) En el cas de preparats de carn obtinguts a partir de carn fresca d’animals d’avituallament, allò que disposa l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1. 3- Quan la fabricació de carn picada o de preparats de carn es realitzi en unitats autònomes de producció, la marca oval de salubritat ha de portar el número d’autorització assignat per l’autoritat competent d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 147. 4- Les carns picades i els preparats de carn obtinguts de conformitat amb el que disposen els articles 143 i 145 destinades exclusivament al mercat nacional s’han de marcar únicament amb la menció del número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. 5- Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’etiquetatge i publicitat dels aliments, en l’envàs ha de figurar de manera visible i/o llegible, a efectes de control, en els casos en què no es desprenguin clarament de la denominació de venda del producte o de la llista d’ingredients, la informació següent: l’espècie o les espècies de les quals s’ha obtingut la carn, si es tracta d’una mescla, el percentatge de cada espècie, i, quan el producte estigui contingut en un embalatge no destinat al consumidor final, la data de fabricació. Per a la carn picada i els preparats de carn obtinguts a partir de carn picada d’animals d’avituallament, excepte els embotits frescos i la carn per a embotits, que portin la marca d’inspecció veterinària prevista en el present capítol, l’etiqueta ha d’incloure, a més, les indicacions següents: la indicació "percentatge de greix inferior a............"; la indicació "Relació col·lagen-proteïna de carn inferior a ........". X.II.1.Capítol VII - Envasat i embalatge 1- Els envasats i embalatges, sigui quin sigui el material utilitzat en la seva elaboració, han de satisfer totes les normes d’higiene i en particular:
a) No poden alterar els caràcters organolèptics de la carn picada o dels preparats de carn.
b) No poden transmetre a la carn picada o als preparats de carn, substàncies nocives per a la salut humana, i
c) Són d’una solidesa suficient per garantir la protecció eficaç de la carn picada o dels preparats de carn durant el transport i les manipulacions. 2- Els envasos i embalatges no poden tornar a utilitzar-se per embalar carn picada o preparats de carn, excepte si són de materials resistents a la corrosió, fàcils de netejar i si prèviament s’han netejat i desinfectat. 3- La carn picada o els preparats de carn envasats han d’embalar-se. 4- No obstant això, si l’envàs reuneix totes les condicions de protecció de l’embalatge, no ha de ser obligatòriament transparent i incolor i no és indispensable col·locar-lo en un segon envàs, sempre que reuneixi la resta de condicions de l’apartat 1 anterior. X.II.1.Capítol VIII - Emmagatzematge 1- La carn picada i els preparats de carn han de refrigerar-se immediatament després de l’envasat i/o de l’embalatge i emmagatzemar-se a la temperatura indicada en el paràgraf
c) de l’apartat 2 de l’article 142 en el cas de la carn picada, i en el paràgraf
d) de l’apartat 1 de l’article 144, en el cas dels preparats de carn. 2- La ultracongelació de la carn picada i dels preparats de carn només pot dur-se a terme en dependències dels locals de fabricació o de les unitats de producció autònomes, o bé en magatzems frigorífics autoritzats. 3- En els magatzems frigorífics, la carn picada i els preparats de carn només poden emmagatzemar-se amb altres productes alimentaris si l’embalatge garanteix que quedi exclòs tot efecte perjudicial per a la carn picada i els preparats de carn. X.II.1. Capítol IX. Transport 1- La carn picada i els preparats de carn han d’expedir-se de manera que, durant el transport, estiguin protegits dels agents que puguin contaminar-los o alterar-los, tenint compte la duració i les condicions del transport, així com el mitjà de transport utilitzat. En particular, els vehicles utilitzats per al transport de carn picada i preparats de carn, estaran equipats de manera que no sobrepassin les temperatures establertes en el capítol II del títol X durant el transport i han d’estar proveïts d’un termòmetre registrador que permeti registrar-ne el compliment. 2- No obstant el que disposa l’apartat 1, el transport de preparats de carn procedents dels establiments mencionats en l’apartat 5 de l’article 144 des d’un local de fabricació o una unitat de producció autònoma fins a establiments minoristes o col·lectivitats locals properes, pot realitzar-se a una temperatura no superior a +4ºC per als preparats de carn obtinguts a partir de carn picada i per als preparats que contenen despulles, sempre que aquest transport no duri més d’una hora. 3- En cas de trànsit a través d’un tercer país o quan el local de fabricació estigui situat en una zona o territori o estat membre sotmès a restriccions per raons de policia sanitària, el transport ha de quedar precintat Capítol III. Condicions sanitàries aplicables a la producció i comercialització de productes carnis i altres productes d’origen animal
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 151 El present capítol estableix les normes sanitàries aplicables a la producció i comercialització dels productes carnis i d’altres productes d’origen animal de les espècies bovina (Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina, cabruna i solípedes domèstics, destinats, després de ser tractats, al consum humà o a la preparació d’altres productes alimentaris. Article 152 1- No s’apliquen les normes del present capítol a l’emmagatzematge, ni a la preparació de productes carnis i d’altres productes d’origen animal destinats al consum humà que es realitzin en els comerços de venda al detall o en locals contigus als punts de venda, per subministrar-los directament al consumidor, que segueixen sotmeses a les normes sanitàries vigents en matèria d’higiene i control dels aliments. 2- Tampoc s’apliquen a la producció i comercialització d’altres productes alimentaris diferents dels que es preveuen en l’apartat 1 en els quals s’utilitzen com a ingredients altres productes d’origen animal.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 153 A l’efecte del present capítol s’entén per: 1- "Productes carnis": els productes elaborats a partir de carn o amb carn de les espècies mencionades en l’article 151 mitjançant un tractament que permeti comprovar la desaparició de les característiques de la carn fresca en la part central de la superfície del tall. No es consideren productes carnis:
a) Les carns que tan sols hagin estat sotmeses a un tractament per fred.
b) Les carns picades, les carns en trossos de menys de 100 g i els preparats de carn. 2- "Altres productes d’origen animal":
a) Els extractes de carn.
b) Els greixos animals fosos obtinguts per extracció de carns, inclosos els ossos i destinats al consum humà.
c) Els llardons: residus proteics de l’extracció, després de la separació parcial dels greixos i l’aigua.
d) Les farines de carns, cotna de porc en pols, sang salada, sang seca, el plasma sanguini salat o sec.
e) Els estómacs, bufetes i budells netejats, salats o secs i/o tractats pel calor. Els budells, ossos, sang, i altres productes que figuren en el capítol IV del present títol queden exclosos d’aquest capítol III. 3- "Plats cuinats carnis": els productes carnis que corresponen a preparats culinaris, cuinats o precuinats i envasats i conservats pel fred. 4- "Carns": totes les parts, aptes per al consum humà, procedents de les espècies bovines (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina, cabruna i solípedes domèstics. També es consideren carns: la carn picada, les carns en trossos de menys de 100 g i els preparats de carn, procedents de les espècies citades en el paràgraf anterior i les carns separades mecànicament d’aquestes espècies. 5- "Matèries primeres": tot producte d’origen animal que s’utilitzi com a ingredient per obtenir els productes especificats en els apartats 1 i 2 d’aquest article o que s’inclogui en la preparació de plats cuinats. 6- "Tractament": el procés físic o químic destinat a prolongar la conservació de les carns o els productes d’origen animal, associats o no amb altres productes alimentaris, com per exemple, l’escalfament, el fumat, el salat, l’assaonament, la salaó, l’assecat o una combinació d’aquests procediments diferents. 7- "Escalfament": el tractament en el qual s’utilitza calor seca o humida. 8- "Salat": el tractament en el qual s’utilitzen sals. 9- "Salaó": el tractament amb difusió de sals en la massa del producte. 10- "Maduració o curat": el tractament aplicat a carns crues salades, en condicions ambientals adequades per provocar una reducció lenta i gradual de la humitat i l’evolució dels processos de fermentació o enzimàtics naturals, necessaris perquè amb el temps aportin al producte final les característiques organolèptiques típiques que possibiliten la seva conservació a temperatura ambient. 11- "Assecat": el tractament mitjançant el qual es redueix naturalment o artificialment la quantitat d’aigua. 12- "Partida": la quantitat de producte carni emparada pel mateix document comercial d’acompanyament o certificat sanitari. 13- "Envasament i envàs": l’operació destinada a protegir els productes inclosos en l’apartat 1 de l’article 151, mitjançant l’ús d’un primer embolcall o un primer recipient en contacte directe amb el producte. Aquest primer embolcall o recipient s’anomena envàs. 14- "Embalatge": L’operació que consisteix a col·locar en un recipient un o més productes mencionats en l’apartat 1 de l’article 151, envasats o no, així com el mateix recipient. 15- "Recipient hermèticament tancat": el continent destinat a protegir el contingut contra la introducció de microorganismes durant i després del tractament per calor i que és impermeable a l’aire. 16- "Establiment": tota empresa que fabriqui els productes regulats en aquest capítol. 17- "Centre de reenvasament": el local o magatzem on es reuneixen i/o reenvasen productes per a la seva comercialització. 18- "Comercialització": la distribució comercial amb exclusió de la venda al detall. 19- "Productes carnis amb un contingut mínim de carn": els productes carnis que no contenen més del 10% (m/m) de carn o de productes carnis, en relació amb el producte acabat i preparat per al consum segons la forma d’ús.
a) Les carns que tan sols hagin estat sotmeses a un tractament per fred.
b) Les carns picades, les carns en trossos de menys de 100 g i els preparats de carn. 2- "Altres productes d’origen animal":
a) Els extractes de carn.
b) Els greixos animals fosos obtinguts per extracció de carns, inclosos els ossos i destinats al consum humà.
c) Els llardons: residus proteics de l’extracció, després de la separació parcial dels greixos i l’aigua.
d) Les farines de carns, cotna de porc en pols, sang salada, sang seca, el plasma sanguini salat o sec.
e) Els estómacs, bufetes i budells netejats, salats o secs i/o tractats pel calor. Els budells, ossos, sang, i altres productes que figuren en el capítol IV del present títol queden exclosos d’aquest capítol III. 3- "Plats cuinats carnis": els productes carnis que corresponen a preparats culinaris, cuinats o precuinats i envasats i conservats pel fred. 4- "Carns": totes les parts, aptes per al consum humà, procedents de les espècies bovines (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina, cabruna i solípedes domèstics. També es consideren carns: la carn picada, les carns en trossos de menys de 100 g i els preparats de carn, procedents de les espècies citades en el paràgraf anterior i les carns separades mecànicament d’aquestes espècies. 5- "Matèries primeres": tot producte d’origen animal que s’utilitzi com a ingredient per obtenir els productes especificats en els apartats 1 i 2 d’aquest article o que s’inclogui en la preparació de plats cuinats. 6- "Tractament": el procés físic o químic destinat a prolongar la conservació de les carns o els productes d’origen animal, associats o no amb altres productes alimentaris, com per exemple, l’escalfament, el fumat, el salat, l’assaonament, la salaó, l’assecat o una combinació d’aquests procediments diferents. 7- "Escalfament": el tractament en el qual s’utilitza calor seca o humida. 8- "Salat": el tractament en el qual s’utilitzen sals. 9- "Salaó": el tractament amb difusió de sals en la massa del producte. 10- "Maduració o curat": el tractament aplicat a carns crues salades, en condicions ambientals adequades per provocar una reducció lenta i gradual de la humitat i l’evolució dels processos de fermentació o enzimàtics naturals, necessaris perquè amb el temps aportin al producte final les característiques organolèptiques típiques que possibiliten la seva conservació a temperatura ambient. 11- "Assecat": el tractament mitjançant el qual es redueix naturalment o artificialment la quantitat d’aigua. 12- "Partida": la quantitat de producte carni emparada pel mateix document comercial d’acompanyament o certificat sanitari. 13- "Envasament i envàs": l’operació destinada a protegir els productes inclosos en l’apartat 1 de l’article 151, mitjançant l’ús d’un primer embolcall o un primer recipient en contacte directe amb el producte. Aquest primer embolcall o recipient s’anomena envàs. 14- "Embalatge": L’operació que consisteix a col·locar en un recipient un o més productes mencionats en l’apartat 1 de l’article 151, envasats o no, així com el mateix recipient. 15- "Recipient hermèticament tancat": el continent destinat a protegir el contingut contra la introducció de microorganismes durant i després del tractament per calor i que és impermeable a l’aire. 16- "Establiment": tota empresa que fabriqui els productes regulats en aquest capítol. 17- "Centre de reenvasament": el local o magatzem on es reuneixen i/o reenvasen productes per a la seva comercialització. 18- "Comercialització": la distribució comercial amb exclusió de la venda al detall. 19- "Productes carnis amb un contingut mínim de carn": els productes carnis que no contenen més del 10% (m/m) de carn o de productes carnis, en relació amb el producte acabat i preparat per al consum segons la forma d’ús.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 154 Els productes carnis comercialitzats han de complir els requisits següents: 1- S’han de preparar i emmagatzemar en establiments autoritzats o bé segons el que disposa l’article 159, i en aquest cas han de complir les condicions tecnicosanitàries i sanitàries generals de l’annex X.III.1 i les especials dels capítols I i II de l’annex X.III.2, o bé segons el que estableix l’article 160, i en aquest cas s’ha de complir el que disposa l’annex X.III.5. 2- S’han de preparar a partir de les carns definides en l’apartat 4 de l’article 153, o de productes carnis. Aquestes i altres matèries primeres que formen part de la seva composició, han de complir el que estableix el capítol III de l’annex X.III.2. Les carns importades d’un país tercer han de complir els requisits i els controls previstos en el títol II. 3- No poden ser utilitzades per a la preparació de productes a base de carn, les carns declarades no aptes per al consum humà, segons el que disposen els articles 130 i 131 i de forma general cap carn no apta per al consum humà, ni tampoc:
a) Els òrgans de l’aparell urinari de mascles i femelles, a excepció dels ronyons i la bufeta.
b) Els òrgans de l’aparell genital de mascles i femelles a excepció dels testicles.
c) Els cartílags de la laringe, de la tràquea i dels bronquis extralobulars.
d) Els ulls i les parpelles.
e) El conducte auditiu extern.
f) Els teixits cornis. 4- Els productes s’han de preparar conforme a les exigències del capítol III de l’annex X.III.2, i quan es tracti de productes pasteuritzats o esterilitzats continguts en recipients hermèticament tancats, o de plats cuinats, han de complir, a més, les condicions del capítol VIII i del capítol IX, de l’annex X.III.2, respectivament. 5- S’han de preparar per escalfor, salaó, assaonament, o assecat processos que poden combinar-se amb el fumat o el curat, si escau, en condicions microclimàtiques especials. Poden associar-se a altres productes alimentaris, condiments, additius i coadjuvants autoritzats. 6- S’han de sotmetre a autocontrol segons el que es disposa en l’article 158 i a un control oficial per part de l’autoritat competent segons el que disposa el capítol IV de l’annex X.III.2. 7- Han de complir, si escau, els requisits de l’apartat 2 de l’article 158. 8- Quan vagin envasats, embalats o etiquetats, aquestes operacions s’han de fer en el mateix establiment o en centres de reenvasament especialment autoritzats per a aquest procés per l’autoritat competent, que estiguin inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra, si compleixen el que disposa el capítol IV de l’annex X.III.2. 9- Han de portar, sota la responsabilitat de l’empresa, les marques sanitàries del Principat d’Andorra i de la Unió Europea previstes en el capítol VI de l’Annex X.III.2, de tal manera que:
a) La marca sanitària (o d’inspecció veterinària tal com es menciona en el capítol II) prevista en el paràgraf
b) de l’apartat 4 del capítol VI de l’annex X.III.2 s’ha d’utilitzar exclusivament per als productes carnis i elaborats a partir de carns, la comercialització dels quals estigui limitada al mercat nacional i/o els que procedeixin d’establiments que no hagin estat classificats segons el que disposa l’article 161.
b) La marca sanitària per als productes carnis i productes elaborats a partir de carns que puguin destinar-se a intercanvis ha de complir el que disposa el paràgraf
a) de l’apartat 4 del capítol VI de l’annex X.III.2. Aquestes marques han d’anar impreses a l’etiqueta o s’han de col·locar sobre el producte o sobre l’envàs. Tant la impressió com la reimpressió de les marques o de les etiquetes han d’estar autoritzades per la autoritat competent. 10- S’han de manipular, emmagatzemar i transportar de conformitat amb el que disposa el capítol VII de l’annex X.III.2. En cas d’emmagatzemar-se fora de l’establiment en un magatzem frigorífic de carns, aquest ha d’estar autoritzat i inspeccionat de conformitat amb el que disposa l’article 135. 11- No poden aplicar-se radiacions ionitzants ni ultraviolades als productes carnis i preparats a partir de carns. Aquesta disposició no afecta les normes relatives a la ionització amb finalitats mèdiques. Article 155 1- Per al transport dels productes previstos en el present capítol s’ha de portar un document d’acompanyament comercial, que ha de reunir els següents requisits:
a) Ha de portar, a part de les indicacions previstes en l’apartat 4 del capítol VI de l’annex X.III.2, el codi que permet identificar a l’autoritat competent encarregada del control, l’establiment d’origen, en la mesura que no es dedueixin clarament del seu número d’autorització.
b) Ha de ser conservat pel destinatari durant almenys un any per a poder-lo presentar a petició de l’autoritat competent, sempre que aquesta ho sol·liciti. 2- Els productes regulats pel present capítol que estiguin destinats a un estat membre han de tenir un certificat sanitari de conformitat amb el que disposa l’annex X.III.4 quan s’hagin obtingut a partir:
a) De carns procedents d’un escorxador situat en una regió o en una zona de la Unió Europea, o en el territori del Principat, sotmeses a restricció per motius de sanitat animal.
b) De carns aptes per al consum que figuren en l’article 131 .
c) De productes destinats a un estat membre després d’haver transitat per un país tercer en un mitjà de transport precintat. 3- L’obligació establerta en l’apartat anterior no s’aplica als productes carnis que es trobin en recipients hermèticament tancats i hagin estat sotmesos a un tractament segons el que es preveu en l’annex X.III.2, capítol VIII, apartat B, paràgraf 1, portin la marca sanitària de forma indeleble. Article 156 1- Si segons el que disposa l’apartat 4 de l’article 141 es fabriquen en establiment altres plats cuinats diferents dels que es defineixen en l’apartat 16 de l’article 153, amb altres matèries primeres no previstes en el present capítol, s’han de respectar les condicions del capítol II de l’annex X.III.1 i els requisits específics del capítol IX de l’annex X.III.2, però estan controlats segons el que disposa l’article 158 fins que s’estableixin normes específiques segons el procediment que determini el Subgrup Veterinari. 2- En qualsevol cas, se’ls aplica el que disposa l’apartat 2 de l’article 151.
a) Els òrgans de l’aparell urinari de mascles i femelles, a excepció dels ronyons i la bufeta.
b) Els òrgans de l’aparell genital de mascles i femelles a excepció dels testicles.
c) Els cartílags de la laringe, de la tràquea i dels bronquis extralobulars.
d) Els ulls i les parpelles.
e) El conducte auditiu extern.
f) Els teixits cornis. 4- Els productes s’han de preparar conforme a les exigències del capítol III de l’annex X.III.2, i quan es tracti de productes pasteuritzats o esterilitzats continguts en recipients hermèticament tancats, o de plats cuinats, han de complir, a més, les condicions del capítol VIII i del capítol IX, de l’annex X.III.2, respectivament. 5- S’han de preparar per escalfor, salaó, assaonament, o assecat processos que poden combinar-se amb el fumat o el curat, si escau, en condicions microclimàtiques especials. Poden associar-se a altres productes alimentaris, condiments, additius i coadjuvants autoritzats. 6- S’han de sotmetre a autocontrol segons el que es disposa en l’article 158 i a un control oficial per part de l’autoritat competent segons el que disposa el capítol IV de l’annex X.III.2. 7- Han de complir, si escau, els requisits de l’apartat 2 de l’article 158. 8- Quan vagin envasats, embalats o etiquetats, aquestes operacions s’han de fer en el mateix establiment o en centres de reenvasament especialment autoritzats per a aquest procés per l’autoritat competent, que estiguin inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra, si compleixen el que disposa el capítol IV de l’annex X.III.2. 9- Han de portar, sota la responsabilitat de l’empresa, les marques sanitàries del Principat d’Andorra i de la Unió Europea previstes en el capítol VI de l’Annex X.III.2, de tal manera que:
a) La marca sanitària (o d’inspecció veterinària tal com es menciona en el capítol II) prevista en el paràgraf
b) de l’apartat 4 del capítol VI de l’annex X.III.2 s’ha d’utilitzar exclusivament per als productes carnis i elaborats a partir de carns, la comercialització dels quals estigui limitada al mercat nacional i/o els que procedeixin d’establiments que no hagin estat classificats segons el que disposa l’article 161.
b) La marca sanitària per als productes carnis i productes elaborats a partir de carns que puguin destinar-se a intercanvis ha de complir el que disposa el paràgraf
a) de l’apartat 4 del capítol VI de l’annex X.III.2. Aquestes marques han d’anar impreses a l’etiqueta o s’han de col·locar sobre el producte o sobre l’envàs. Tant la impressió com la reimpressió de les marques o de les etiquetes han d’estar autoritzades per la autoritat competent. 10- S’han de manipular, emmagatzemar i transportar de conformitat amb el que disposa el capítol VII de l’annex X.III.2. En cas d’emmagatzemar-se fora de l’establiment en un magatzem frigorífic de carns, aquest ha d’estar autoritzat i inspeccionat de conformitat amb el que disposa l’article 135. 11- No poden aplicar-se radiacions ionitzants ni ultraviolades als productes carnis i preparats a partir de carns. Aquesta disposició no afecta les normes relatives a la ionització amb finalitats mèdiques. Article 155 1- Per al transport dels productes previstos en el present capítol s’ha de portar un document d’acompanyament comercial, que ha de reunir els següents requisits:
a) Ha de portar, a part de les indicacions previstes en l’apartat 4 del capítol VI de l’annex X.III.2, el codi que permet identificar a l’autoritat competent encarregada del control, l’establiment d’origen, en la mesura que no es dedueixin clarament del seu número d’autorització.
b) Ha de ser conservat pel destinatari durant almenys un any per a poder-lo presentar a petició de l’autoritat competent, sempre que aquesta ho sol·liciti. 2- Els productes regulats pel present capítol que estiguin destinats a un estat membre han de tenir un certificat sanitari de conformitat amb el que disposa l’annex X.III.4 quan s’hagin obtingut a partir:
a) De carns procedents d’un escorxador situat en una regió o en una zona de la Unió Europea, o en el territori del Principat, sotmeses a restricció per motius de sanitat animal.
b) De carns aptes per al consum que figuren en l’article 131 .
c) De productes destinats a un estat membre després d’haver transitat per un país tercer en un mitjà de transport precintat. 3- L’obligació establerta en l’apartat anterior no s’aplica als productes carnis que es trobin en recipients hermèticament tancats i hagin estat sotmesos a un tractament segons el que es preveu en l’annex X.III.2, capítol VIII, apartat B, paràgraf 1, portin la marca sanitària de forma indeleble. Article 156 1- Si segons el que disposa l’apartat 4 de l’article 141 es fabriquen en establiment altres plats cuinats diferents dels que es defineixen en l’apartat 16 de l’article 153, amb altres matèries primeres no previstes en el present capítol, s’han de respectar les condicions del capítol II de l’annex X.III.1 i els requisits específics del capítol IX de l’annex X.III.2, però estan controlats segons el que disposa l’article 158 fins que s’estableixin normes específiques segons el procediment que determini el Subgrup Veterinari. 2- En qualsevol cas, se’ls aplica el que disposa l’apartat 2 de l’article 151.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 157 Els altres productes d’origen animal definits en l’apartat 2 de l’article 153 han de complir els requisits següents:
a) S’han de preparar en establiments que compleixin els requisits de l’article 158, autoritzats, registrats i controlats segons els articles 159 i 162.
b) Han de complir les condicions generals de l’annex X.III.1 i les especificades de l’annex X.III.3.
c) S’han de controlar segons el que disposa el capítol IV de l’annex X.III.2 en allò que sigui aplicable.
d) Han d’anar acompanyats d’un document comercial que precisi l’origen dels productes citats, segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 155. Article 158 1- Els explotadors o gestors d’un establiment o centre de reenvasament han de prendre totes les mesures necessàries perquè en totes les etapes de la producció o el condicionament es respectin els requisits d’aquest capítol. A aquest efecte, els responsables han d’instaurar i mantenir un sistema d’autocontrol basat en la metodologia de l’anàlisi de riscos i control de punts crítics (ARCPC). En les mesures de autocontrol han de figurar:
a) La identificació dels punts crítics de l’establiment en funció dels processos de producció.
b) La instauració i el manteniment de mètodes de vigilància i control dels punts crítics identificats.
c) La presa de mostres i en especial de superfícies, per comprovar l’eficàcia dels procediments de neteja i desinfecció. Aquestes mostres ha d’analitzar-les un laboratori degudament autoritzat per l’autoritat competent. Aquestes anàlisis es fan d’acord amb mètodes científics reconeguts i en especial els que defineixi la normativa vigent o, si no estan definits, els que defineixi la normativa comunitària o els mètodes acceptats en altres normes internacionals.
d) La conservació d’un llibre de registre o un registre informàtic de les indicacions precedents per poder ser presentats a l’autoritat competent sempre que aquesta ho requereixi. Els resultats de tots els controls i totes les proves s’han de conservar:
i) Durant un període d’almenys 2 anys en el cas de productes que no puguin conservar-se a temperatura ambient. ii) Durant 6 mesos després de la data límit de consum o de la data de caducitat per a la resta de productes.
e) Les garanties de gestió del control de la marca sanitària, sobretot de les etiquetes que portin aquesta marca, perquè només figurin en els productes fabricats de conformitat amb els procediments establerts.
f) La informació immediata a l’autoritat competent quan el resultat dels exàmens de laboratori o qualsevol altra informació de què es disposi, posin de manifest l’existència d’algun risc greu per a la salut.
g) En cas de riscos immediats per a la salut humana, els mecanismes que permetin la retirada del mercat de tots els lots afectats. En aquest cas, els productes retirats romanen sota la supervisió i la responsabilitat de l’autoritat competent fins que es procedeixi a la seva destrucció o se n’autoritzi l’ús per a fins diferents del consum humà, transformats de manera adequada per garantir-ne la seguretat.
h) Els aspectes esmentats en els paràgrafs
a) i
b) han de sotmetre’s a consideració de l’autoritat competent i s’han de controlar regularment per verificar que es respecten escrupolosament. 2- En els productes carnis que no es conservin a temperatura ambient s’han d’indicar, sobre l’embalatge, les temperatures d’emmagatzematge i transport, de forma visible i llegible. També s’hi ha d’indicar la data de duració mínima. 3- L’empresari o gestor de l’establiment ha de disposar d’un programa de formació del personal o posar en pràctica aquest programa, adaptat a l’estructura de producció, que permeti que el personal adquireixi els coneixements necessaris per a una producció higiènica, excepte si el personal disposa d’una formació suficient certificada per un títol o diploma. L’autoritat competent responsable del control oficial de l’establiment ha de participar en la concepció i en la realització d’aquest programa. Article 159 1- L’autoritat competent, una vegada comprovat que es compleixen els requisits del present capítol, procedeix a l’autorització dels establiments diferents dels que preveu l’article 162, i notifica aquestes autoritzacions als estats membres i a la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup. Tot establiment autoritzat ha d’estar inscrit al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra, i tenir assignat el número corresponent. Els establiments autoritzats a l’efecte del present capítol, integrats en establiments autoritzats segons altres normatives sanitàries que regulen la producció i la comercialització de productes d’origen animal destinats al consum humà diferents dels que defineix el present capítol, poden tenir en comú els locals, els equips i les instal·lacions previstos per al personal i els locals on no hi hagi risc de contaminació per a les matèries primeres o els productes sense envasar. 2- Quan l’autoritat competent detecti un incompliment evident de les condicions sanitàries establertes en aquest capítol, o hi hagi impediments per a la realització adequada de la inspecció sanitària, pot:
a) Intervenir l’ús dels locals i equips, o fins i tot reduir el ritme de producció i suspendre- la momentàniament, fins que es restableixin les condicions sanitàries adequades.
b) Suspendre temporalment l’autorització del producte de què es tracti quan les mesures anteriors resultin insuficients. També pot procedir a la suspensió temporal, en cas que un risc immediat per a la salut pública hagi obligat a retirar del mercat lots de fabricació, segons el que disposa el paràgraf
g) de l’apartat 1 de l’article 158, i el problema que el va causar continuï sense resoldre’s.
c) Retirar l’autorització a l’establiment quan els incompliments comprovats de les condicions sanitàries no hagin estat solucionats en el termini assenyalat. L’autoritat competent té en compte les conclusions de les inspeccions efectuades de conformitat amb el que disposa l’article 163. 3- La retirada i les suspensions de les autoritzacions són notificades als estats membres i a la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, i a través seu també s’ha de rebre la informació relativa als establiments dels estats membres. 4- Els establiments estan sota control permanent de l’autoritat competent. La periodicitat de la seva presència depèn de la dimensió de l’establiment, el tipus de producte fabricat i les garanties ofertes pel sistema establert d’avaluació de riscos segons el que disposen els paràgrafs
b) i
e) de l’apartat 1 de l’article 158. L’autoritat competent té lliure accés en tot moment a totes les dependències dels establiments per assegurar-se del compliment del que disposa el present capítol i, en cas de dubtes sobre l’origen de les carns, als documents comptables que permetin identificar l’escorxador d’origen o l’establiment d’origen de la matèria primera. 5- L’autoritat competent analitza regularment els resultats dels controls previstos pel sistema d’anàlisi de riscos i control de punts crítics establerts per l’empresa per a cada procés, segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 158. Basant-se en aquestes anàlisis, pot disposar que es realitzin exàmens complementaris de control sobre el procés o els productes finals. L’autoritat competent informa per escrit l’empresa del resultat de les seves anàlisis i les seves recomanacions. L’empresa ha de corregir les carències d’higiene i seguir les observacions que, si escau, es formulin. 6- En cas d’incompliment reiterat dels controls per part de l’empresa, augmenta el control exercit per l’autoritat competent, que pot intervenir, si escau, les etiquetes i altres suports amb la marca sanitària.
a) S’han de preparar en establiments que compleixin els requisits de l’article 158, autoritzats, registrats i controlats segons els articles 159 i 162.
b) Han de complir les condicions generals de l’annex X.III.1 i les especificades de l’annex X.III.3.
c) S’han de controlar segons el que disposa el capítol IV de l’annex X.III.2 en allò que sigui aplicable.
d) Han d’anar acompanyats d’un document comercial que precisi l’origen dels productes citats, segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 155. Article 158 1- Els explotadors o gestors d’un establiment o centre de reenvasament han de prendre totes les mesures necessàries perquè en totes les etapes de la producció o el condicionament es respectin els requisits d’aquest capítol. A aquest efecte, els responsables han d’instaurar i mantenir un sistema d’autocontrol basat en la metodologia de l’anàlisi de riscos i control de punts crítics (ARCPC). En les mesures de autocontrol han de figurar:
a) La identificació dels punts crítics de l’establiment en funció dels processos de producció.
b) La instauració i el manteniment de mètodes de vigilància i control dels punts crítics identificats.
c) La presa de mostres i en especial de superfícies, per comprovar l’eficàcia dels procediments de neteja i desinfecció. Aquestes mostres ha d’analitzar-les un laboratori degudament autoritzat per l’autoritat competent. Aquestes anàlisis es fan d’acord amb mètodes científics reconeguts i en especial els que defineixi la normativa vigent o, si no estan definits, els que defineixi la normativa comunitària o els mètodes acceptats en altres normes internacionals.
d) La conservació d’un llibre de registre o un registre informàtic de les indicacions precedents per poder ser presentats a l’autoritat competent sempre que aquesta ho requereixi. Els resultats de tots els controls i totes les proves s’han de conservar:
i) Durant un període d’almenys 2 anys en el cas de productes que no puguin conservar-se a temperatura ambient. ii) Durant 6 mesos després de la data límit de consum o de la data de caducitat per a la resta de productes.
e) Les garanties de gestió del control de la marca sanitària, sobretot de les etiquetes que portin aquesta marca, perquè només figurin en els productes fabricats de conformitat amb els procediments establerts.
f) La informació immediata a l’autoritat competent quan el resultat dels exàmens de laboratori o qualsevol altra informació de què es disposi, posin de manifest l’existència d’algun risc greu per a la salut.
g) En cas de riscos immediats per a la salut humana, els mecanismes que permetin la retirada del mercat de tots els lots afectats. En aquest cas, els productes retirats romanen sota la supervisió i la responsabilitat de l’autoritat competent fins que es procedeixi a la seva destrucció o se n’autoritzi l’ús per a fins diferents del consum humà, transformats de manera adequada per garantir-ne la seguretat.
h) Els aspectes esmentats en els paràgrafs
a) i
b) han de sotmetre’s a consideració de l’autoritat competent i s’han de controlar regularment per verificar que es respecten escrupolosament. 2- En els productes carnis que no es conservin a temperatura ambient s’han d’indicar, sobre l’embalatge, les temperatures d’emmagatzematge i transport, de forma visible i llegible. També s’hi ha d’indicar la data de duració mínima. 3- L’empresari o gestor de l’establiment ha de disposar d’un programa de formació del personal o posar en pràctica aquest programa, adaptat a l’estructura de producció, que permeti que el personal adquireixi els coneixements necessaris per a una producció higiènica, excepte si el personal disposa d’una formació suficient certificada per un títol o diploma. L’autoritat competent responsable del control oficial de l’establiment ha de participar en la concepció i en la realització d’aquest programa. Article 159 1- L’autoritat competent, una vegada comprovat que es compleixen els requisits del present capítol, procedeix a l’autorització dels establiments diferents dels que preveu l’article 162, i notifica aquestes autoritzacions als estats membres i a la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup. Tot establiment autoritzat ha d’estar inscrit al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra, i tenir assignat el número corresponent. Els establiments autoritzats a l’efecte del present capítol, integrats en establiments autoritzats segons altres normatives sanitàries que regulen la producció i la comercialització de productes d’origen animal destinats al consum humà diferents dels que defineix el present capítol, poden tenir en comú els locals, els equips i les instal·lacions previstos per al personal i els locals on no hi hagi risc de contaminació per a les matèries primeres o els productes sense envasar. 2- Quan l’autoritat competent detecti un incompliment evident de les condicions sanitàries establertes en aquest capítol, o hi hagi impediments per a la realització adequada de la inspecció sanitària, pot:
a) Intervenir l’ús dels locals i equips, o fins i tot reduir el ritme de producció i suspendre- la momentàniament, fins que es restableixin les condicions sanitàries adequades.
b) Suspendre temporalment l’autorització del producte de què es tracti quan les mesures anteriors resultin insuficients. També pot procedir a la suspensió temporal, en cas que un risc immediat per a la salut pública hagi obligat a retirar del mercat lots de fabricació, segons el que disposa el paràgraf
g) de l’apartat 1 de l’article 158, i el problema que el va causar continuï sense resoldre’s.
c) Retirar l’autorització a l’establiment quan els incompliments comprovats de les condicions sanitàries no hagin estat solucionats en el termini assenyalat. L’autoritat competent té en compte les conclusions de les inspeccions efectuades de conformitat amb el que disposa l’article 163. 3- La retirada i les suspensions de les autoritzacions són notificades als estats membres i a la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, i a través seu també s’ha de rebre la informació relativa als establiments dels estats membres. 4- Els establiments estan sota control permanent de l’autoritat competent. La periodicitat de la seva presència depèn de la dimensió de l’establiment, el tipus de producte fabricat i les garanties ofertes pel sistema establert d’avaluació de riscos segons el que disposen els paràgrafs
b) i
e) de l’apartat 1 de l’article 158. L’autoritat competent té lliure accés en tot moment a totes les dependències dels establiments per assegurar-se del compliment del que disposa el present capítol i, en cas de dubtes sobre l’origen de les carns, als documents comptables que permetin identificar l’escorxador d’origen o l’establiment d’origen de la matèria primera. 5- L’autoritat competent analitza regularment els resultats dels controls previstos pel sistema d’anàlisi de riscos i control de punts crítics establerts per l’empresa per a cada procés, segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 158. Basant-se en aquestes anàlisis, pot disposar que es realitzin exàmens complementaris de control sobre el procés o els productes finals. L’autoritat competent informa per escrit l’empresa del resultat de les seves anàlisis i les seves recomanacions. L’empresa ha de corregir les carències d’higiene i seguir les observacions que, si escau, es formulin. 6- En cas d’incompliment reiterat dels controls per part de l’empresa, augmenta el control exercit per l’autoritat competent, que pot intervenir, si escau, les etiquetes i altres suports amb la marca sanitària.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 160 Per ser autoritzats, els establiments d’estructura o capacitat de producció no industrial que elaborin productes carnis han de complir el que estableix l’annex X.III.5.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 161 L’autoritat competent ha de classificar, segons el que disposen els articles 159 o 160, tots els establiments inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest capítol. A aquest efecte, cal que els titulars dels establiments formulin la petició corresponent per escrit. Fins que un establiment no hagi estat classificat i autoritzat, només pot comercialitzar els seus productes dintre del Principat d’Andorra i no pot disposar de la marca sanitària prevista en el paràgraf
a) del punt 4 del capítol VI de l’annex X.III.2. Article 162 1- L’autoritat competent ha d’enviar la relació d’establiments autoritzats que elaboren productes carnis amb un contingut mínim de carn definits en l’apartat 19 de l’article 153 als estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, a través del qual el Principat rep la informació relativa als establiments de la Unió Europea i països tercers. 2- Si aquests establiments elaboren altres productes alimentaris que no continguin carns, productes carnis o preparats de carn, o en contenen en un percentatge mínim, els locals i dispositius que figuren en els apartats 12, 13 i 14 del capítol I de l’annex X.III.1 i 1.c) i 1.d) del capítol I de l’annex X.III.2, així com les instal·lacions incloses en els apartats 5, 7, 9, 10 i 11 del capítol I de l’annex X.III.1 poden ser comuns per a ambdues activitats. 3- Els establiments que elaboren productes carnis amb un contingut mínim de carn, estan obligats a inscriure al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra i reben el número corresponent.
a) del punt 4 del capítol VI de l’annex X.III.2. Article 162 1- L’autoritat competent ha d’enviar la relació d’establiments autoritzats que elaboren productes carnis amb un contingut mínim de carn definits en l’apartat 19 de l’article 153 als estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, a través del qual el Principat rep la informació relativa als establiments de la Unió Europea i països tercers. 2- Si aquests establiments elaboren altres productes alimentaris que no continguin carns, productes carnis o preparats de carn, o en contenen en un percentatge mínim, els locals i dispositius que figuren en els apartats 12, 13 i 14 del capítol I de l’annex X.III.1 i 1.c) i 1.d) del capítol I de l’annex X.III.2, així com les instal·lacions incloses en els apartats 5, 7, 9, 10 i 11 del capítol I de l’annex X.III.1 poden ser comuns per a ambdues activitats. 3- Els establiments que elaboren productes carnis amb un contingut mínim de carn, estan obligats a inscriure al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra i reben el número corresponent.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 163 Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament. En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió. Article 164 1- Sense perjudici del que disposa el present capítol, l’autoritat competent pot procedir a realitzar tots els controls que consideri necessaris en cas de sospita que no es compleixen els requisits establerts per aquest Reglament, o en cas de dubte sobre la salubritat dels productes definits en els apartats 1 a 5 de l’article 153. 2- És aplicable a la producció i comercialització de productes carnis i d’altres productes d’origen animal regulats per aquest capítol, allò que disposa l’article 138 respecte de les infraccions i sancions així com del procediment sancionador.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 165 És aplicable a la producció i comercialització de productes carnis i d’altres productes d’origen animal regulats per aquest capítol, allò que disposa l’article 139 del present Reglament.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 166 Els productes regulats en el present capítol que s’importin de països tercers es regeixen segons el que disposa el títol II. Annex X.III.1 Condicions generals X.III.1. Capítol I. Condicions tecnicosanitàries Els establiments han de tenir: 1- Espais de treball de dimensions suficients per realitzar les activitats higiènicament. Aquests espais han d’estar concebuts i dissenyats per evitar la contaminació de les matèries primeres i dels productes elaborats. 2- Espais per manipular, preparar i transformar les matèries primeres i per fabricar els productes, que tinguin:
a) Un sòl de materials impermeables i resistents, fàcils de netejar i desinfectar, amb un dispositiu per a la sortida de l'aigua que en faciliti l’evacuació.
b) Parets amb superfícies llises, fàcils de netejar, resistents i impermeables; recobertes amb un revestiment netejable i clar, fins a una alçada mínima de 2 metres i mai inferior a l'altura de l’emmagatzematge en els locals de refrigeració i emmagatzematge.
c) Un sostre fàcil de netejar.
d) Portes fabricades amb materials inalterables, fàcils de netejar.
e) Un sistema adequat de ventilació i, si escau, d'evacuació de vapors per eliminar, en la mesura que sigui possible, la condensació a les superfícies, com parets i sostres.
f) Una il·luminació suficient, natural o artificial.
g) Un nombre suficient d'instal·lacions per netejar i desinfectar les mans, proveïdes d'aigua corrent freda i calenta o d'aigua tèbia a una temperatura adequada. En els locals de treball i els lavabos les aixetes han de ser d'accionament no manual. Aquestes instal·lacions han de tenir productes de neteja i desinfecció i mitjans higiènics per eixugar-se les mans.
h) Dispositius per netejar els estris, els equips i les instal·lacions. 3- Locals on s'emmagatzemen les matèries primeres i els productes inclosos en el capítol III del títol X, dels mateixos elements que en l'apartat 2 anterior, excepte:
1. En els magatzems amb refrigeració, on és suficient un terra impermeable, fàcil de netejar i desinfectar, amb pendents que facilitin la sortida de l'aigua.
2. En els locals de congelació o d'ultracongelació, on és suficient un terra de materials impermeables i imputrescibles, fàcil de netejar. En aquest cas, s’ha de disposar d'una instal·lació frigorífica amb potència suficient per assegurar la conservació de les matèries primeres i dels productes en les condicions de temperatura adequades segons el que s’estableix en el present Reglament. 4- Mitjans per mantenir la higiene i protegir les matèries primeres i els productes acabats que no hagin estat embalats o envasats, durant les operacions de càrrega i descàrrega. 5- Instal·lacions apropiades de protecció contra animals indesitjables, com insectes, rosegadors, ocells, etc. 6- Equips i estris de treball, com taules d’especejament, recipients, cintes transportadores, serres i ganivets destinats a entrar en contacte directe amb les matèries primeres i els productes, fabricats amb materials resistents a la corrosió i fàcils de netejar i desinfectar. 7- Recipients especials, per a les matèries primeres o productes eliminats durant el procés de fabricació, que han de ser estancs, de materials inalterables, amb tapa i sistema de tancament que impedeixi que persones no autoritzades puguin treure’n el contingut. Quan l'abundància de residus ho requereixi, o si no es retiren o destrueixen al final de cada jornada de treball, aquests s’han d’emmagatzemar en un local que pugui tancar-se amb clau. Quan l’eliminació es faci per conductes, aquests han d'estar construïts i instal·lats de forma que s'eviti qualsevol risc de contaminació de les matèries primeres o productes. 8- S'ha d'utilitzar aigua a una temperatura mínima de +8º1C o altres mètodes de desinfecció aprovats per l'autoritat competent per a la desinfecció del material i dels utensilis. 9- Dispositius d'evacuació d'aigües residuals que compleixin els requisits higiènics. 10- Una instal·lació que subministri exclusivament aigua potable, de conformitat amb la legislació vigent sobre l'abastament i el control de l'aigua potable destinada al consum humà. S'autoritza una instal·lació d'aigua no potable per a la producció de vapor, la lluita contra incendis o la refrigeració, amb la condició que les canonades instal·lades per a això impossibilitin que l'aigua pugui utilitzar-se per a altres finalitats i no presenti riscos de contaminació directa o indirecta dels productes. Les canonades d'aigua no potable han d'estar clarament diferenciades de les que s'utilitzin per a l’aigua potable. 11- Vestidors, en nombre i capacitat suficient, amb parets i terres llisos, impermeables i netejables. Hi ha d’haver banys amb lavabos dotats d'aixetes d'accionament no manual i de mitjans higiènics per netejar i eixugar les mans i vàters amb cisterna que no es comuniquin directament amb els locals de treball. 12- Un local correctament condicionat i amb elements dotats de clau, a disposició del servei d'inspecció, si la quantitat de producció requereix la seva presència amb regularitat. Quan no es requereixi la presència permanent del servei d'inspecció, n’hi ha prou amb un moble que pugui tancar-se amb clau amb capacitat suficient per a l’emmagatzematge del material i la custòdia d'equips. 13- Un local o armari per emmagatzemar detergents, desinfectants i substàncies similars. 14- Un local o un armari per emmagatzemar el material de neteja i el manteniment. 15- Equips adequats per netejar i desinfectar els mitjans de transport, tret que aquestes operacions es realitzin en instal·lacions situades fora de l'establiment, amb l’autorització prèvia de l'autoritat competent. 16- Quan s'utilitzin certs tractaments per a la fabricació de productes carnis que exigeixin l'absència d'aigua, es poden adaptar alguns dels requisits del present capítol i, en particular, els que s’estableixen en les lletres
a) a
g) del punt
2. Quan es recorri a aquesta excepció, es poden aplicar, amb autorització prèvia de l'autoritat competent, mètodes de neteja i desinfecció que no exigeixin la utilització d'aigua en les parts corresponents de l'establiment. X.III.1. Capítol II. Condicions generals d’higiene A. Relatives als locals, els equips i els estris 1- Els locals, els equips i els estris s’han de mantenir en bon estat d’ús i neteja perquè no es creïn focus de contaminació de les matèries primeres i productes elaborats. La periodicitat de les operacions de neteja i desinfecció, així com els mètodes utilitzats en aquestes operacions, s’han d’ajustar al que disposa l’article 158 del capítol III del títol X. 2- S’ha d’impedir l’entrada de qualsevol animal viu en aquests establiments i s’han d’exterminar sistemàticament els rosegadors, insectes o qualsevol paràsit. Els raticides, insecticides, desinfectants i totes les substàncies potencialment tòxiques s’han d’emmagatzemar tancades amb clau i s’han d’utilitzar de forma que no existeixi risc de contaminació dels productes o de les matèries primeres. 3- Els llocs de treball, estris i equips s’han d’utilitzar només per a l’elaboració de productes per als quals s’hagi concedit autorització. No obstant això, amb autorització prèvia de l’autoritat competent poden utilitzar-se, simultàniament o no, per a la preparació d’altres productes d’alimentació aptes per al consum. 4- S’ha d’utilitzar aigua potable, per a tots els usos, de conformitat amb la legislació vigent sobre l’abastament i el control de la qualitat de l’aigua potable destinada al consum humà. Amb caràcter excepcional s’autoritza la utilització de l’aigua no potable per a la producció de vapor, la lluita contra incendis o la refrigeració de les màquines, sempre que els conductes aïllats a aquest efecte es diferenciïn clarament dels d’aigua potable, no permetin el seu ús per a altres finalitats i no presentin cap risc de contaminació per a les matèries primeres o els productes. 5- Els detergents, desinfectants i substàncies similars s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions del fabricant, de manera que no deixin residus ni afectin els equips, materials, matèries primeres i productes. Després d’utilitzar-los, s’han d’esbandir completament amb aigua potable, llevat que a les instruccions d’utilització indiquin que aquesta esbandida és innecessària. Els productes de manteniment i neteja s’han d’emmagatzemar en els llocs previstos en l’apartat 14 del capítol I del present annex. 6- Està prohibit escampar serradures o qualsevol altre matèria anàloga al terra dels locals de treball o emmagatzematge. B. Relatives al personal 1- S’exigeix un perfecte estat de neteja per part del personal i a més:
a) El personal que manipuli matèries primeres i productes sense embalar ha d’anar vestit amb roba de treball clara, adequada i neta i ha de portar una gorra que cobreixi totalment els cabells.
b) S’ha de rentar les mans com a mínim cada vegada que comenci el treball i totes les vegades sigui necessari per mantenir-les netes; las ferides a les mans han de tapar- se amb una bena impermeable i estanca.
c) Es prohibeix fumar, escopir, beure, mastegar i menjar en els locals de treball i d’emmagatzematge. 2- L’empresa ha de prendre les mesures necessàries per evitar que manipulin les matèries primeres i els productes persones que puguin contaminar-los, fins que es pugui demostrar que aquestes persones puguin realitzar aquestes feines sense cap risc de contaminació dels productes. En el moment de l’inici de la relació laboral, tota persona que vagi a treballar i manipular matèries primeres i productes ha d’acreditar, mitjançant certificat mèdic, que no existeix cap impediment sanitari perquè se li assignin aquestes tasques. Capítol I. Condicions tecnicosanitàries dels establiments que elaboren productes carnis 1- Independentment de les condicions generals previstes en el capítol I de l’annex X.III.1, els establiments que fabriquen, manipulen i envasen productes carnis han de disposar de:
a) Locals separats, preparats i suficientment amplis per emmagatzemar matèries primeres i productes carnis a temperatura ambient o, en funció de la natura i de les característiques dels productes, en règim de fred. Les matèries primeres, els productes carnis i els altres productes d’origen animal, no embalats, s’han d’emmagatzemar separadament dels embalats.
b) Un o més locals, separats i suficientment amplis, per fabricar i envasar els productes carnis. Aquestes operacions poden efectuar-se en el mateix local, quan tingui un disseny i unes dimensions adequats i el procés es realitzi de forma contínua i higiènica.
c) Un local o dispositiu per emmagatzemar els additius alimentaris.
d) Un local per a les operacions d’embalatge i d’expedició, com a mínim, que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3 del capítol V referent a l’embalatge.
e) Un local per emmagatzemar els materials d’envasament i embalatge.
f) Un local per netejar els utensilis, com ganxos i recipients. 2- Segons el tipus de producte carni elaborat, l’establiment ha de constar de:
a) Un local o, si no hi ha perill de contaminació, un emplaçament per treure l’embalatge.
b) Un local o, si no hi ha perill de contaminació, un emplaçament per descongelar les matèries primeres.
c) Un local per a les operacions d’especejament.
d) Un local o una instal·lació per als tractaments d’assecat i maduració.
e) Un local o instal·lació per al fumat.
f) Un local per dessalar, posar en remull o realitzar qualsevol altre tractament dels budells naturals i productes similars, si aquestes operacions no han estat realitzades a l’origen.
g) Un local per a la neteja prèvia de les matèries primeres, en cas necessari.
h) Un local per al salat, que tingui, en cas necessari, un dispositiu de climatització que mantingui la temperatura establerta en l’apartat 4 del capítol II.
i) Un local per a la neteja prèvia, si procedeix dels productes carnis que hagin de trossejar- se, laminar-se, o desossar-se, per a l’envasament posterior.
j) Un local per trossejar, laminar o desossar els productes carnis destinats a ser envasats per a la seva presentació comercial, que tingui, si és necessari, un dispositiu de climatització.
k) Els locals específics segons el que disposa l’annex X.III.3, quan els productes que s’hi esmenten es fabriquin en els establiments que es mencionen en aquest capítol. En la mesura que es compleixin les condicions previstes en el paràgraf
b) de l’apartat 1, amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent, algunes de les operacions previstes en aquest apartat 2 es poden efectuar en un local comú. Quan no es compleixin aquestes condicions, les operacions que puguin presentar un risc sanitari per a determinats productes fabricats simultàniament i les associades per una producció excessiva de calor han d’efectuar-se en un local diferent. X.III.2. Capítol II. Condicions sanitàries per a establiments que elaboren productes carnis Independentment de les condicions generals establertes en el capítol II del annex X.III.1, els establiments que fabriquen, manipulen i envasen productes carnis, han de complir els requisits següents: 1- Els locals en els quals s’emmagatzemin o manipulin productes alimentaris diferents de les carns o productes carnis, que puguin formar part de la composició de productes carnis, han de complir les condicions establertes en el capítol III del títol X del present Reglament. 2- Les matèries primeres i els ingredients que hagin d’entrar directament en la composició dels productes carnis, aquests productes i els altres productes d’origen animal no poden estar en contacte directe amb el sòl. Tampoc poden estar en contacte directe amb el sòl els recipients que els continguin. S’han d’evitar manipulacions amb risc de contaminació de les matèries primeres o dels productes. S’ha d’evitar qualsevol contacte entre les matèries primeres i els productes acabats. 3- Quan no hi hagi perill de contaminació dels productes carnis i sigui indispensable per raons tecnològiques, es pot utilitzar fusta en els locals de fumar, salar, assaonar i madurar, i també en els d’emmagatzemar i expedir. La introducció de palets de fusta en aquests locals només està autoritzada per al transport de carns o de productes carnis embalats. Es poden utilitzar metalls galvanitzats per a la maduració de pernils i embotits, sempre que estiguin en bon estat de manteniment i no contaminin els productes. 4- Les temperatures dels locals o d’una part dels locals en els quals es manipulen les carns, les matèries primeres i els productes carnis, han de garantir una producció higiènica; si és necessari, aquests locals o parts dels locals han d’estar proveïts d’un dispositiu de condicionament d’aire. Els locals on s’efectuï l’especejament o l’assaonament, s’han de mantenir a una temperatura que no superi els +12ºC. L’autoritat competent pot eximir d’aquest requisit quan ho consideri suficientment justificat en funció del procés tecnològic de preparació del producte. X.III.2. Capítol III. Matèries primeres 1- Les carns definides en l’apartat 4 de l’article 153 han de procedir d’establiments autoritzats per al comerç comunitari o exceptuats permanentment per al comerç al Principat d’Andorra. S’han de transportar i conservar d’acord amb la normativa que en regula la producció i la comercialització. 2- Les carns picades i els preparats de carn han de complir els requisits anteriors sempre que no es fabriquin en el local previst en el paràgraf
b) del apartat 1 del capítol I. 3- Es permet l’autorització de productes alimentaris diferents de les carns i productes carnis quan compleixin els requisits sanitaris previstos en el capítol III del títol X del present Reglament. X.III.2. Capítol IV. Control de les produccions 1- Els establiments han d’estar controlats per l’autoritat competent segons el que disposa l’article 127. Aquest control ha de garantir el compliment dels requisits del capítol III del títol X del present Reglament i consisteix a
a) Verificar:
1. La neteja dels locals, les instal·lacions i els estris, així com la higiene del personal.
2. L’eficàcia dels controls efectuats per l’establiment, de conformitat amb l’article 158, mitjançant l’examen dels resultats obtinguts i la presa de mostres.
3. La qualitat microbiològica i higiènica dels productes d’origen animal.
4. L’eficàcia del tractament dels productes carnis.
5. L’eficàcia del tancament dels recipients tancats hermèticament, mitjançant un mostreig aleatori.
6. El marcatge sanitari correcte dels productes carnis, així com la identificació dels productes considerats inadequats per al consum humà i la finalitat a què són destinats.
7. Les condicions d’emmagatzematge i transport.
b) La presa de les mostres necessàries per a l’anàlisi del laboratori.
c) La realització de qualsevol altre control que s’estimi necessari per al compliment del que estableix el capítol III del títol X del Reglament. Comprovar que l’elaboració del producte carni és conforme amb el procediment formalment establert per l’empresa i que la seva composició coincideixi amb el que està indicat a l’etiqueta. 2- L’autoritat competent ha de tenir accés en tot moment a les cambres frigorífiques i a tots els locals de treball per comprovar el compliment estricte d‘aquestes disposicions. X.III.2. Capítol V. Envasament, embalatge i etiquetatge 1- L’envasament i l’embalatge s’han de fer en els locals previstos per a aquesta finalitat i en condicions higièniques satisfactòries. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, l’envasament i l’embalatge han de respondre a totes les normes higièniques i tenir solidesa suficient per assegurar la protecció eficaç dels productes. 2- Els envasos o embalatges no poden tornar-se a utilitzar per a productes carnis, llevat d’alguns recipients, com els de terracota, vidre o plàstic, que poden tornar-se a utilitzar després d’haver-se netejat i desinfectat eficaçment. 3- La fabricació de productes carnis i de les operacions d’embalatge pot efectuar-se en un mateix local si l’embalatge posseeix les característiques assenyalades a l’apartat 2 i es compleixen les condicions següents:
a) El local és prou ampli i té una distribució que permet garantir la higiene de les operacions.
b) Immediatament després de la seva fabricació, els envasos i l’embalatge es col·loquen en un embolcall protector, hermètic, que n’impedeixi qualsevol deteriorament durant el transport a l’establiment on s’han d’utilitzar i emmagatzemar, en condicions higièniques, en un local previst per a aquest fi.
c) Els locals d’emmagatzematge d’aquests materials estan lliures de pols i paràsits i dissenyats de manera que la seva possible brutícia no pugui contaminar altres parts de l’establiment on hi hagi productes i matèries primeres càrnies. Els envasos i l’embalatge no es poden emmagatzemar en contacte amb el sòl.
d) Els embalatges s’acoblen higiènicament abans d’introduir-los en el local, excepte si l’acoblament és automàtic i higiènic.
e) Els embalatges s’introdueixen en el local en condicions higièniques i s’utilitzen sense demora.
f) Immediatament després de l’embalatge, els productes carnis s’emmagatzemen en els locals previstos per a aquest efecte. 4- Sense perjudici del que estableix la legislació vigent sobre higiene i control dels aliments, l’etiquetatge dels productes carnis ha d’incloure, com a mínim.
a) La denominació comercial seguida de la referència a les normes de qualitat corresponents a cada tipus de producte, o bé les denominacions comercials necessàries. Quan el producte carni estigui regulat per les disposicions específiques, han d’utilitzar- se les designacions de qualitat tipificades, i queden expressament prohibits els adjectius qualificatius diferents dels que estableix la disposició corresponent.
b) La relació d’ingredients, que ha de comprendre l’espècie o espècies a partir de les quals s’ha obtingut la carn, en la mesura que això no es dedueixi clarament de la denominació comercial del producte.
c) Identificació del lot, mitjançant una menció que permeti identificar una quantitat de productes obtinguts en condicions tecnològicament semblants i susceptibles de presentar els mateixos riscos.
d) Per als embalatges que no vagin destinats al consumidor final, la data de preparació o un codi que pugui ser interpretat pel destinatari i per l’autoritat competent i que permeti identificar aquesta data
e) El nom o la raó social de l’establiment, centre de reenvasament, distribuïdor i venedor establert al Principat d’Andorra o a la Unió Europea i, en tots els casos, el seu domicili social.
f) En els productes en els quals s’utilitzi midó o proteïnes afegides d’origen animal o vegetal amb finalitats no tecnològiques, s’ha d’esmentar aquest ús al costat de la denominació comercial indicada en l’apartat a). X.III.2. Capítol VI. Marcatge sanitari 1- Els productes carnis han de portar la marca sanitària. El marcatge s’ha de fer durant la fabricació o immediatament després, a l’establiment o el centre de reenvasament, en un lloc clarament visible, de manera perfectament llegible, indeleble i amb caràcters fàcilment identificables. Pot imprimir-se en el mateix producte o a l’envàs, si està envasat individualment, o en una etiqueta de conformitat amb l’apartat 4. En cas que l’envàs i l’embalatge constitueixin una unitat de venda, n’hi haurà prou que la marca es col·loqui a l’embalatge. 2- Quan els productes carnis, proveïts d’una marca sanitària de conformitat amb el previst a l’apartat anterior, siguin embalats posteriorment, s’hi ha de col·locar també la marca a l’embalatge. 3- No obstant el que es disposa en els dos apartats anteriors, la marca sanitària de cada producte carni no és necessària:
a) Quan el marcatge, de conformitat amb l’apartat 4, estigui imprès en la cara externa de cada unitat de venda al detall que el contingui, o,
b) Per als productes carnis continguts en unitats d’expedició i destinats a un complement de fabricació o d’envasament posterior en un establiment autoritzat, quan: 1. aquestes unitats d’expedició portin la marca a la seva superfície externa i en lloc visible, amb una indicació clara del lloc de destí previst. 2. l’establiment destinatari porti i conservi, durant el període previst en el punt a), de l’apartat 1, de l’article 158 del capítol III, del títol X, un registre on es mencionin les quantitats, el tipus i l’origen dels productes carnis rebuts de conformitat amb el present punt. Això no obstant, els productes carnis continguts en grans embalatges destinats a la venda immediata sense transformació ni envasament posterior, han d’anar marcats de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2 o amb el que es disposa a la lletra
a) de l’apartat 3.
c) Per als productes carnis que no estiguin ni envasats ni embalats, destinats directamentde la venda a l’engròs a la venda al detall, sempre que:
1. El marcatge sanitari, de conformitat amb el que disposa l’apartat 1, s’imprimeixi en el recipient que els contingui.
2. El fabricant porti i conservi, durant el període previst en el punt
a) de l’apartat 1, de l’article 158, un registre en el qual es mencionin les quantitats, el tipus i l’origen dels productes carnis expedits, així com el nom del destinatari 4- Marques sanitàries
a) Per als productes destinats als intercanvis, la marca sanitària ha d’incloure les indicacions següents dins d’un oval:
i) ja sigui - a la part superior les lletres AD en majúscules, seguides del número d’inscripció de l’establiment o fabricant o del centre de reenvasament al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra. - i a la part inferior, una de les sigles següents: CEE - EOEF - EWG - EOK - ETY - EEC- EEG. ii) ja sigui - a la part superior el nom ANDORRA en majúscules; - al centre el número d’inscripció de l’establiment o fabricant o del centre de reenvasament al Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra. - i a la part inferior una de les sigles següents: CEE - EOEF - EWG - EOK - ETY - EEC- EEG.
b) Per als productes carnis el comerç dels quals estigui limitat exclusivament al mercat nacional, la marca ha de portar les indicacions següents: La menció del número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.
c) La marca sanitària s’ha d’estampar directament sobre el producte, amb mitjans autoritzats, o pot estar prèviament impresa sobre l’envàs o l’embalatge. En cas d’estampar-se mitjançant tinta sobre el producte, la tinta ha d’estar autoritzada per a aquest fi. Quan s’estampi en l’embalatge, la marca ha de destruir-se quan aquest s’obri. No és necessari complir aquest requisit si el disseny de l’embalatge impedeix la seva reutilització un cop obert. Per als productes carnis continguts en recipients hermèticament tancats, la marca s’aplica de manera indeleble a la tapa o a la llauna. El marcatge sanitari pot consistir també en la fixació inamovible d’una placa de material resistent que respongui a tots els requisits higiènics i que inclogui, si escau, les indicacions especificades en els apartats
a) o b), segons correspongui. 5- Quan un producte carni contingui en la seva composició altres productes alimentaris d’origen animal, com els productes de la pesca, productes lactis o ovoproductes, només s’ha d’aplicar una única marca sanitària. X.III.2. Capítol VII. Emmagatzematge i transport 1- Els productes carnis s’emmagatzemen en els locals previstos a la lletra
a) de l’apartat 1 del capítol I d’aquest annex. Això no obstant, els productes carnis també es poden emmagatzemar en els locals fora de l’establiment, si compleixen les condicions següents:
a) Els productes carnis que no puguin conservar-se a temperatura ambient, poden emmagatzemar-se en els magatzems frigorífics autoritzats segons el que disposa l’article 135, i en en altres magatzems autoritzats de conformitat amb les disposicions corresponents.
b) Els productes carnis que puguin conservar-se a temperatura ambient poden emmagatzemar-se en locals autoritzats per l’autoritat competent quan compleixin les condicions generals d’higiene i hagin estat construïts amb materials sòlids i fàcils de netejar i desinfectar. 2- Els productes carnis per als quals s’indiqui temperatura d’emmagatzematge s’han de mantenir a aquesta temperatura. 3- Els productes carnis s’han d’expedir de manera que s’evitin danys i contaminacions durant el transport. En aquest sentit, és convenient tenir en compte la durada del transport, els mitjans utilitzats i les condicions climàtiques. 4- Els vehicles utilitzats per al transport de productes carnis han d’estar agrupats de forma que els productes es transportin a la temperatura adequada segons el que disposa l’apartat 2 de l’article 158 i en particular, que no superin aquestes temperatures. 5- El document d’acompanyament comercial esmentat en l’article 155, ha d’acompanyar els productes carnis durant la primera etapa de la comercialització. Quant al transport i la comercialització per etapes posteriors, els productes han d’anar acompanyats del document comercial corresponent on consti el número d’autorització de l’establiment expedidor que permeti identificar l’autoritat competent encarregada de controlar-lo. X.III.2. Capítol VIII. Productes pasteuritzats o esterilitzats continguts en recipients hermèticament tancats A. Els establiments que fabriquen productes pasteuritzats o esterilitzats continguts en recipients hermèticament tancats, a part de complir les condicions de l’annex X.III.1. 1- Han de tenir:
a) Un dispositiu que permeti traslladar de forma higiènica els recipients al lloc de treball.
b) Un dispositiu per netejar eficaçment els recipients immediatament abans d’omplir- los.
c) Un dispositiu per rentar amb aigua potable a una temperatura suficientment elevada, per eliminar els greixos dels recipients, després del tancament hermètic i abans de ser sotmesos a l’autoclau.
d) Un local, un lloc o una instal·lació apropiats per escalfar i assecar els recipients després del tractament per calor.
e) Dispositius per a la incubació de mostres.
f) Un equip adequat per a comprovar si els recipients són estancs i estan intactes. 2- Han de vigilar que:
a) Els recipients hermèticament tancats es retirin dels aparells d’escalfament a una temperatura suficientment elevada que asseguri una evaporació ràpida de la humitat, i que no siguin manipulats abans que estiguin completament secs.
b) Els recipients que presentin formacions de gas s’ha de sotmetre a un examen complementari.
c) Els termòmetres de l’aparell d’escalfament s’han de contrastar periòdicament, mitjançant l’ús de termòmetres calibrats.
d) Els recipients han de:
1. Rebutjar-se si han patit danys o estan mal fabricats.
2. Rebutjar-se o netejar-se, si no estan nets, immediatament abans d’omplir-los, mitjançant els dispositius de neteja que es mencionen en el paràgraf
b) de l’apartat 1. No es permet l’ús d’aigua no corrent.
3. Si escau, s’han d’escórrer durant el temps necessari després de la neteja i abans d‘omplir-los.
4. Si escau, s’han de rentar amb aigua potable a una temperatura prou elevada per eliminar els greixos, després del tancament hermètic i abans de ser sotmesos a l’autoclau, segons el que es disposa en l’apartat
c) del punt 1.
5. S’han de refredar, després de l’escalfament en aigua que satisfaci les condicions del paràgraf 5 de l’apartat B.
6. S’han de manipular de manera que s’evitin danys o contaminació. B. L’empresa ha de controlar per mostreig: 1- Que els productes carnis destinats a ser emmagatzemats a una temperatura ambient siguin tractats mitjançant un tractament tèrmic que permeti destruir o inactivar els gèrmens i les espores dels microorganismes patògens. S’ha de portar un registre dels paràmetres de fabricació, com són la duració de l’escalfament, temperatura, ompliment i mida dels recipients, etc. Les instal·lacions de tractament tèrmic han de tenir dispositius de control i registre per garantir que els recipients han rebut el tractament tèrmic adequat. 2- Que el material utilitzat per als recipients compleix les disposicions corresponents als materials en contacte amb els productes alimentaris. 3- La producció diària segons una freqüència establerta, per garantir l’eficàcia del tancament. Per això ha de disposar d’un equip adequat per a l’examen de seccions perpendiculars i els punts de tancament dels recipients. 4- L’empresa efectua controls complementaris per sondeig per a garantir que:
a) Els productes esterilitzats han patit un tractament eficaç, mitjançant - proves d’incubació, que consisteixen a sotmetre els productes a + 37ºC durant 7 dies o a + 35ºC durant 10 dies o qualsevol altra combinació temps/temperatura reconeguda com a equivalent per l’autoritat competent. - exàmens o proves microbiològiques del contingut i dels recipients, efectuats per un laboratori autoritzat per l’autoritat competent.
b) Els productes pasteuritzats en recipients hermèticament tancats satisfan els criteris reconeguts per l’autoritat competent. 5- També ha de garantir que després d'usar-los l’aigua de refredament té un contingut residual de clor. Això no obstant, poden atorgar-se excepcions a aquest últim requisit si l’aigua satisfà les exigències de la legislació vigent en matèria d’abastament i control de la qualitat de l’aigua potable destinada al consum humà. C. Es permet una addició de substàncies a l’aigua de les autoclaus, si hi ha l’autorització prèvia de l’autoritat competent, per evitar la corrosió de les llaunes i estovar i desinfectar l’aigua. Es permet l’ús d’aigua reciclada per refredar els recipients que hagin estat sotmesos a un tractament per calor. Aquesta aigua ha de filtrar-se i tractar-se amb clor, segons el previst en la legislació vigent en matèria d’abastament i control de la qualitat de l’aigua potable destinada al consum humà. L’aigua reciclada s’ha de mantenir en circuit tancat de forma que no pugui ser utilitzada per a altres finalitats. Això no obstant, quan no hi hagi perill de contaminació, el sòl pot netejar- se al final del període de treball amb aigua utilitzada per refredar els recipients, i també amb l’aigua de les autoclaus. X.III.2. Capítol IX. Condicions especials per als plats carnis cuinats Independentment de les condicions generals de l’annex X.III.1 i dels capítols I, II i III del present annex:. 1- Els establiments que fabriquen plats cuinats han de disposar d’un local separat per a la confecció i el condicionament. Aquest requisit no és necessari quan els productes carnis i les carns siguin manipulats en moments diferents i els locals utilitzats per a aquestes operacions es netegin i desinfectin després de cada ús per a cada tipus de producte. 2-
a) En cas de cocció separada, immediatament després coure’l, el producte carni que forma part de la composició d’un plat cuinat:
i) O bé ha de barrejar-se amb la resta d’ingredients; en aquest cas el temps en què la temperatura del producte carni està compresa entre + 10ºC i + 60ºC ha de reduir-se a un màxim de dues hores; ii) O bé ha de refredar-se a una temperatura inferior o igual a + 10ºC abans de barrejar-se amb la resta d’ingredients. Això no obstant, l’autoritat competent pot autoritzar altres mètodes de preparació, i aquestes autoritzacions s’han de comunicar a la Comissió Europea de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari
b) Tots els productes carnis i els plats cuinats han de refredar-se a una temperatura inferior o igual a + 10ºC en el centre de les seves masses, en un període de temps que no pot superar les 2 hores després de la cocció, i s’han de sotmetre a la temperatura d’emmagatzematge en el termini més breu possible. Això no obstant, l’autoritat competent pot autoritzar un establiment a superar el termini de 2 hores, sempre que es justifiqui un període superior per causa del procés tecnològic utilitzat en la producció i sempre que es garanteixi la salubritat del producte final. 3- L’etiquetatge dels plats cuinats, a més d’ajustar-se a la legislació vigent en matèria d’etiquetatge i publicitat dels aliments, ha d’incloure la menció de les espècies animals. Els plats cuinats han de portar en una de les cares externes de l’envàs, a més de les altres mencions ja previstes, la data de fabricació impresa molt clarament. 4- Els resultats de tots els controls que ha d’efectuar l’empresa, han de conservar-se, amb vista a ser presentats a l’autoritat competent sempre que aquesta els sol·liciti, durant almenys un període de tres mesos posteriors a la data de caducitat o qualsevol altre període establert per l’autoritat competent en funció de la durada dels productes. Capítol I. Condicions generals Els llocs de treball no poden utilitzar-se per a la fabricació de productes no destinats al consum humà, llevat que es compleixin els requisits següents:
a) Que les matèries primeres no aptes per al consum humà es rebin en emplaçaments separats i s’emmagatzemin en un local completament separat de les altres matèries primeres.
b) Que la fabricació es realitzi en instal·lacions completament tancades i amb equips utilitzats exclusivament per a aquestes finalitats.
c) Que els productes acabats que s’obtinguin a partir d’aquestes matèries primeres s’emmagatzemin en un local separat o en contenidors en un local separat o en contenidors separats i etiquetats adequadament com a productes no destinats al consum humà. En qualsevol cas, aquestes instal·lacions han de complir tots els requisits de les normes sanitàries d’eliminació i transformació d’animals morts i despulles d’animals i protecció contra agents patògens en pinsos d’origen animal. X.III.3. Capítol II. Greixos animals fosos, llardons i subproductes d’extracció Independentment de les condicions fixades en l’annex X.III.1, s’apliquen les condicions següents: A. Condicions tecnicosanitàries per a establiments i centres de recollida i transformació de matèries primeres: 1- Els centres on es recullin matèries primeres per transportar-les als establiments de transformació han de disposar d’instal·lacions frigorífiques per conservar-les a una temperatura igual o inferior a + 7ºC, llevat que es processin en els terminis establerts en els paràgrafs
b) i
c) del punt 3 de l’apartat B. 2- Els establiments de transformació han de disposar, com a mínim de:
a) Instal·lacions frigorífiques, llevat que es processin en els terminis establerts en els paràgrafs
b) i
c) del punt 3 de l’apartat B.
b) Un local o emplaçament per a la recepció de matèries primeres.
c) Una instal·lació que faciliti la inspecció visual de les matèries primeres.
d) En cas necessari, una instal·lació per a la trituració de las matèries primeres.
e) Un equip per extreure el greix mitjançant escalfament, pressió o qualsevol altre mètode apropiat.
f) Recipients que permetin conservar els greixos en estat líquid.
g) Un aparell per a la plastificació o cristal·lització del greix, que en faciliti l’envasament i l’embalatge, llevat que l’establiment expedeixi únicament greixos animals fosos en estat líquid.
h) Un local d’expedició, tret que s’expedeixin els greixos animals fosos únicament al detall.
i) Recipients estancs per eliminar les matèries primeres no aptes per al consum humà.
j) Equips apropiats per a la preparació de productes a base de greixos animals fosos barrejats amb altres productes alimentaris i/o condiments, si escau.
k) Si els llardons es destinen al consum humà, instal·lacions adequades que garanteixin que la recollida, l’envasament i l’embalatge s’efectuen en condicions higièniques correctes i que s’emmagatzemen d’acord amb les condicions previstes en el punt 9 de l’apartat B. B. Normes d’higiene suplementàries per a la preparació de greixos animals fosos, llardons i subproductes 1- Les matèries primeres han de procedir d’animals que, després de la inspecció ante mortem i post mortem, hagin estat declarats aptes per al consum humà. 2- Les matèries primeres, ja siguin teixits adiposos o ossos, han d’encloure la menor quantitat possible de sang i impureses, no presentar signes d’alteració i obtenir-se higiènicament, i han de ser aptes per al consum humà. 3- Temperatura i terminis:
a) Les matèries primeres han de procedir d’escorxadors, sales d’especejament o establiments de transformació de carns. S’han de transportar i emmagatzemar higiènicament i a una temperatura interna inferior o igual a 7ºC fins a la extracció.
b) No és necessària la refrigeració de les matèries primeres si l’extracció s’efectua dins de les 12 hores següents al dia de la seva obtenció.
c) Poden utilitzar-se matèries primeres procedents de detallistes carnis sempre que es recullin i s’envasin higiènicament. Quan es recullin diàriament s’han de respectar els requisits de temperatura dels paràgrafs
a) i
b) d’aquest apartat 3. Si la recollida no és diària, s’han de refrigerar immediatament després de la seva producció. 4- Els vehicles i contenidors per recollir i transportar les matèries primeres han de tenir superfícies internes llises, de fàcil neteja, rentatge i desinfecció i han d’estar coberts. Els que estan destinats al transport refrigerat han de ser capaços de mantenir la temperatura exigida durant tot el temps que dura el transport. 5- Les matèries primeres s’han d’inspeccionar abans de l’extracció: se n’han d’eliminar les substàncies estranyes i s’ha de verificar que són aptes per al consum humà. 6- Les matèries primeres s’han de sotmetre a extracció mitjançant escalfament, pressió o un altre mètode apropiat, seguit de la separació del greix mitjançant decantament, centrifugació, filtració o un altre mètode adequat. No poden utilitzar-se dissolvents. 7- Els greixos animals fosos obtinguts segons les condicions anteriors poden refinar-se en el mateix establiment o en un altre, per millorar-ne les qualitats fisicoquímiques, quan compleixin les normes de l’apartat 8. 8- Els greixos animals fosos, segons el tipus, han de complir les normes següents: Bovins Porcins Altres greixos animals Sèus comestibles Sèu per a refinació Greixos de porcins comestibles Llards i altres greixos porcins per a refinació Comestibles Per a refinació Primers sucs (1) Altres Llards (2) Altres greixos AGL (m/m % ac. oleic) màxim Peròxids (màxim). 0,75 4 meq/kg 1,25 4 meq/kg 3,0 6 meq/kg 0,75 4 meq/kg 1,25 6 meq/kg 2,0 6 meq/kg 1,25 4 meq/kg 3,0 10 meq/kg Aigües i impureses Màxim 0,5 % Olor, Sabor, Color Normals (1) Els greixos animals fosos extrets mitjançant un escalfament suau del greix fresc del cor, les membranes, els ronyons i el messenteri d’animals bovins, així com els greixos procedents de sales d’especejament. (2) Els greixos frescos obtinguts mitjançant l’extracció dels teixits adiposos dels porcins. 9- Els llardons destinats al consum humà s’han d’emmagatzemar
a) Quan s’extreguin a una temperatura inferior o igual a + 70ºC: - a una temperatura igual o inferior a + 7ºC durant un període de temps no superior a 24 hores; - o a una temperatura igual o inferior a - 18ºC.
b) Quan s’extreguin a una temperatura superior a + 70ºC i el seu percentatge d’humitat sigui igual o superior al 10% (m/m): - a una temperatura inferior a + 7ºC durant un període de temps no superior a 48 hores; - o a qualsevol relació temps-temperatura que ofereixi garanties equivalents; - o a una temperatura igual o inferior a – 18ºC.
c) Quan s’extreguin a una temperatura superior a + 70ºC i el seu percentatge d’humitat sigui inferior al 10% (m/m): cap condició particular. X.III.3. Capítol III. Condicions especials per als estómacs, bufetes i budells, netejats, salats, dessecats i/o escalfats Independentment de les condicions fixades en l’annex X.III.1 i en els capítols I, II i III de l’annex X.III.2, els establiments que tractin estómacs, bufetes i budells han de complir el següent: 1- Les matèries primeres han de procedir d’animals que, després de la inspecció ante mortem i post mortem, hagin estat considerats aptes per al consum humà. 2- Les matèries primeres s’han de transportar, des de l’escorxador d’origen a l’establiment, higiènicament, i s’han de refrigerar, si escau, en funció del temps transcorregut entre el sacrifici i la recollida. Els vehicles i els recipients destinats al transport han de tenir superfícies internes llises, fàcils de netejar, rentar i desinfectar. Els vehicles destinats a transport refrigerat han d’estar dissenyats per mantenir una temperatura inferior a + 3ºC. 3- Hi ha d’haver un local per emmagatzemar els materials d’envàs i embalatge. 4- Es prohibeix l’ús de fusta. Això no obstant, s’autoritzen els palets de fusta, però només per al transport de recipients amb matèries primeres i productes embalats, i també n’hi pot haver en els locals d’emmagatzematge i expedició, sempre que no constitueixin una font de contaminació dels productes. 5- L’envasament i l’embalatge s’han de fer higiènicament, en un local o emplaçament destinat a aquest efecte. 6- Els productes que no puguin conservar-se a la temperatura ambient s’han d’emmagatzemar, fins al moment de ser expedits, en els locals previstos a aquest efecte. En particular, els productes sense salar o sense eixugar s’han de mantenir a una temperatura inferior a + 3ºC. 7- Els locals, els instruments i els estris només es poden utilitzar per a la manipulació i el treball dels productes afectats i s’ha d’establir una separació clara entre la zona bruta i la zona neta. Capítol IV. Condicions sanitàries i de sanitat animal aplicables a la producció i la comercialització de budells, ossos i sang procedent dels animals de les espècies bovina, ovina, porcina, cabruna i d’èquids
a) Un sòl de materials impermeables i resistents, fàcils de netejar i desinfectar, amb un dispositiu per a la sortida de l'aigua que en faciliti l’evacuació.
b) Parets amb superfícies llises, fàcils de netejar, resistents i impermeables; recobertes amb un revestiment netejable i clar, fins a una alçada mínima de 2 metres i mai inferior a l'altura de l’emmagatzematge en els locals de refrigeració i emmagatzematge.
c) Un sostre fàcil de netejar.
d) Portes fabricades amb materials inalterables, fàcils de netejar.
e) Un sistema adequat de ventilació i, si escau, d'evacuació de vapors per eliminar, en la mesura que sigui possible, la condensació a les superfícies, com parets i sostres.
f) Una il·luminació suficient, natural o artificial.
g) Un nombre suficient d'instal·lacions per netejar i desinfectar les mans, proveïdes d'aigua corrent freda i calenta o d'aigua tèbia a una temperatura adequada. En els locals de treball i els lavabos les aixetes han de ser d'accionament no manual. Aquestes instal·lacions han de tenir productes de neteja i desinfecció i mitjans higiènics per eixugar-se les mans.
h) Dispositius per netejar els estris, els equips i les instal·lacions. 3- Locals on s'emmagatzemen les matèries primeres i els productes inclosos en el capítol III del títol X, dels mateixos elements que en l'apartat 2 anterior, excepte:
1. En els magatzems amb refrigeració, on és suficient un terra impermeable, fàcil de netejar i desinfectar, amb pendents que facilitin la sortida de l'aigua.
2. En els locals de congelació o d'ultracongelació, on és suficient un terra de materials impermeables i imputrescibles, fàcil de netejar. En aquest cas, s’ha de disposar d'una instal·lació frigorífica amb potència suficient per assegurar la conservació de les matèries primeres i dels productes en les condicions de temperatura adequades segons el que s’estableix en el present Reglament. 4- Mitjans per mantenir la higiene i protegir les matèries primeres i els productes acabats que no hagin estat embalats o envasats, durant les operacions de càrrega i descàrrega. 5- Instal·lacions apropiades de protecció contra animals indesitjables, com insectes, rosegadors, ocells, etc. 6- Equips i estris de treball, com taules d’especejament, recipients, cintes transportadores, serres i ganivets destinats a entrar en contacte directe amb les matèries primeres i els productes, fabricats amb materials resistents a la corrosió i fàcils de netejar i desinfectar. 7- Recipients especials, per a les matèries primeres o productes eliminats durant el procés de fabricació, que han de ser estancs, de materials inalterables, amb tapa i sistema de tancament que impedeixi que persones no autoritzades puguin treure’n el contingut. Quan l'abundància de residus ho requereixi, o si no es retiren o destrueixen al final de cada jornada de treball, aquests s’han d’emmagatzemar en un local que pugui tancar-se amb clau. Quan l’eliminació es faci per conductes, aquests han d'estar construïts i instal·lats de forma que s'eviti qualsevol risc de contaminació de les matèries primeres o productes. 8- S'ha d'utilitzar aigua a una temperatura mínima de +8º1C o altres mètodes de desinfecció aprovats per l'autoritat competent per a la desinfecció del material i dels utensilis. 9- Dispositius d'evacuació d'aigües residuals que compleixin els requisits higiènics. 10- Una instal·lació que subministri exclusivament aigua potable, de conformitat amb la legislació vigent sobre l'abastament i el control de l'aigua potable destinada al consum humà. S'autoritza una instal·lació d'aigua no potable per a la producció de vapor, la lluita contra incendis o la refrigeració, amb la condició que les canonades instal·lades per a això impossibilitin que l'aigua pugui utilitzar-se per a altres finalitats i no presenti riscos de contaminació directa o indirecta dels productes. Les canonades d'aigua no potable han d'estar clarament diferenciades de les que s'utilitzin per a l’aigua potable. 11- Vestidors, en nombre i capacitat suficient, amb parets i terres llisos, impermeables i netejables. Hi ha d’haver banys amb lavabos dotats d'aixetes d'accionament no manual i de mitjans higiènics per netejar i eixugar les mans i vàters amb cisterna que no es comuniquin directament amb els locals de treball. 12- Un local correctament condicionat i amb elements dotats de clau, a disposició del servei d'inspecció, si la quantitat de producció requereix la seva presència amb regularitat. Quan no es requereixi la presència permanent del servei d'inspecció, n’hi ha prou amb un moble que pugui tancar-se amb clau amb capacitat suficient per a l’emmagatzematge del material i la custòdia d'equips. 13- Un local o armari per emmagatzemar detergents, desinfectants i substàncies similars. 14- Un local o un armari per emmagatzemar el material de neteja i el manteniment. 15- Equips adequats per netejar i desinfectar els mitjans de transport, tret que aquestes operacions es realitzin en instal·lacions situades fora de l'establiment, amb l’autorització prèvia de l'autoritat competent. 16- Quan s'utilitzin certs tractaments per a la fabricació de productes carnis que exigeixin l'absència d'aigua, es poden adaptar alguns dels requisits del present capítol i, en particular, els que s’estableixen en les lletres
a) a
g) del punt
2. Quan es recorri a aquesta excepció, es poden aplicar, amb autorització prèvia de l'autoritat competent, mètodes de neteja i desinfecció que no exigeixin la utilització d'aigua en les parts corresponents de l'establiment. X.III.1. Capítol II. Condicions generals d’higiene A. Relatives als locals, els equips i els estris 1- Els locals, els equips i els estris s’han de mantenir en bon estat d’ús i neteja perquè no es creïn focus de contaminació de les matèries primeres i productes elaborats. La periodicitat de les operacions de neteja i desinfecció, així com els mètodes utilitzats en aquestes operacions, s’han d’ajustar al que disposa l’article 158 del capítol III del títol X. 2- S’ha d’impedir l’entrada de qualsevol animal viu en aquests establiments i s’han d’exterminar sistemàticament els rosegadors, insectes o qualsevol paràsit. Els raticides, insecticides, desinfectants i totes les substàncies potencialment tòxiques s’han d’emmagatzemar tancades amb clau i s’han d’utilitzar de forma que no existeixi risc de contaminació dels productes o de les matèries primeres. 3- Els llocs de treball, estris i equips s’han d’utilitzar només per a l’elaboració de productes per als quals s’hagi concedit autorització. No obstant això, amb autorització prèvia de l’autoritat competent poden utilitzar-se, simultàniament o no, per a la preparació d’altres productes d’alimentació aptes per al consum. 4- S’ha d’utilitzar aigua potable, per a tots els usos, de conformitat amb la legislació vigent sobre l’abastament i el control de la qualitat de l’aigua potable destinada al consum humà. Amb caràcter excepcional s’autoritza la utilització de l’aigua no potable per a la producció de vapor, la lluita contra incendis o la refrigeració de les màquines, sempre que els conductes aïllats a aquest efecte es diferenciïn clarament dels d’aigua potable, no permetin el seu ús per a altres finalitats i no presentin cap risc de contaminació per a les matèries primeres o els productes. 5- Els detergents, desinfectants i substàncies similars s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions del fabricant, de manera que no deixin residus ni afectin els equips, materials, matèries primeres i productes. Després d’utilitzar-los, s’han d’esbandir completament amb aigua potable, llevat que a les instruccions d’utilització indiquin que aquesta esbandida és innecessària. Els productes de manteniment i neteja s’han d’emmagatzemar en els llocs previstos en l’apartat 14 del capítol I del present annex. 6- Està prohibit escampar serradures o qualsevol altre matèria anàloga al terra dels locals de treball o emmagatzematge. B. Relatives al personal 1- S’exigeix un perfecte estat de neteja per part del personal i a més:
a) El personal que manipuli matèries primeres i productes sense embalar ha d’anar vestit amb roba de treball clara, adequada i neta i ha de portar una gorra que cobreixi totalment els cabells.
b) S’ha de rentar les mans com a mínim cada vegada que comenci el treball i totes les vegades sigui necessari per mantenir-les netes; las ferides a les mans han de tapar- se amb una bena impermeable i estanca.
c) Es prohibeix fumar, escopir, beure, mastegar i menjar en els locals de treball i d’emmagatzematge. 2- L’empresa ha de prendre les mesures necessàries per evitar que manipulin les matèries primeres i els productes persones que puguin contaminar-los, fins que es pugui demostrar que aquestes persones puguin realitzar aquestes feines sense cap risc de contaminació dels productes. En el moment de l’inici de la relació laboral, tota persona que vagi a treballar i manipular matèries primeres i productes ha d’acreditar, mitjançant certificat mèdic, que no existeix cap impediment sanitari perquè se li assignin aquestes tasques. Capítol I. Condicions tecnicosanitàries dels establiments que elaboren productes carnis 1- Independentment de les condicions generals previstes en el capítol I de l’annex X.III.1, els establiments que fabriquen, manipulen i envasen productes carnis han de disposar de:
a) Locals separats, preparats i suficientment amplis per emmagatzemar matèries primeres i productes carnis a temperatura ambient o, en funció de la natura i de les característiques dels productes, en règim de fred. Les matèries primeres, els productes carnis i els altres productes d’origen animal, no embalats, s’han d’emmagatzemar separadament dels embalats.
b) Un o més locals, separats i suficientment amplis, per fabricar i envasar els productes carnis. Aquestes operacions poden efectuar-se en el mateix local, quan tingui un disseny i unes dimensions adequats i el procés es realitzi de forma contínua i higiènica.
c) Un local o dispositiu per emmagatzemar els additius alimentaris.
d) Un local per a les operacions d’embalatge i d’expedició, com a mínim, que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3 del capítol V referent a l’embalatge.
e) Un local per emmagatzemar els materials d’envasament i embalatge.
f) Un local per netejar els utensilis, com ganxos i recipients. 2- Segons el tipus de producte carni elaborat, l’establiment ha de constar de:
a) Un local o, si no hi ha perill de contaminació, un emplaçament per treure l’embalatge.
b) Un local o, si no hi ha perill de contaminació, un emplaçament per descongelar les matèries primeres.
c) Un local per a les operacions d’especejament.
d) Un local o una instal·lació per als tractaments d’assecat i maduració.
e) Un local o instal·lació per al fumat.
f) Un local per dessalar, posar en remull o realitzar qualsevol altre tractament dels budells naturals i productes similars, si aquestes operacions no han estat realitzades a l’origen.
g) Un local per a la neteja prèvia de les matèries primeres, en cas necessari.
h) Un local per al salat, que tingui, en cas necessari, un dispositiu de climatització que mantingui la temperatura establerta en l’apartat 4 del capítol II.
i) Un local per a la neteja prèvia, si procedeix dels productes carnis que hagin de trossejar- se, laminar-se, o desossar-se, per a l’envasament posterior.
j) Un local per trossejar, laminar o desossar els productes carnis destinats a ser envasats per a la seva presentació comercial, que tingui, si és necessari, un dispositiu de climatització.
k) Els locals específics segons el que disposa l’annex X.III.3, quan els productes que s’hi esmenten es fabriquin en els establiments que es mencionen en aquest capítol. En la mesura que es compleixin les condicions previstes en el paràgraf
b) de l’apartat 1, amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent, algunes de les operacions previstes en aquest apartat 2 es poden efectuar en un local comú. Quan no es compleixin aquestes condicions, les operacions que puguin presentar un risc sanitari per a determinats productes fabricats simultàniament i les associades per una producció excessiva de calor han d’efectuar-se en un local diferent. X.III.2. Capítol II. Condicions sanitàries per a establiments que elaboren productes carnis Independentment de les condicions generals establertes en el capítol II del annex X.III.1, els establiments que fabriquen, manipulen i envasen productes carnis, han de complir els requisits següents: 1- Els locals en els quals s’emmagatzemin o manipulin productes alimentaris diferents de les carns o productes carnis, que puguin formar part de la composició de productes carnis, han de complir les condicions establertes en el capítol III del títol X del present Reglament. 2- Les matèries primeres i els ingredients que hagin d’entrar directament en la composició dels productes carnis, aquests productes i els altres productes d’origen animal no poden estar en contacte directe amb el sòl. Tampoc poden estar en contacte directe amb el sòl els recipients que els continguin. S’han d’evitar manipulacions amb risc de contaminació de les matèries primeres o dels productes. S’ha d’evitar qualsevol contacte entre les matèries primeres i els productes acabats. 3- Quan no hi hagi perill de contaminació dels productes carnis i sigui indispensable per raons tecnològiques, es pot utilitzar fusta en els locals de fumar, salar, assaonar i madurar, i també en els d’emmagatzemar i expedir. La introducció de palets de fusta en aquests locals només està autoritzada per al transport de carns o de productes carnis embalats. Es poden utilitzar metalls galvanitzats per a la maduració de pernils i embotits, sempre que estiguin en bon estat de manteniment i no contaminin els productes. 4- Les temperatures dels locals o d’una part dels locals en els quals es manipulen les carns, les matèries primeres i els productes carnis, han de garantir una producció higiènica; si és necessari, aquests locals o parts dels locals han d’estar proveïts d’un dispositiu de condicionament d’aire. Els locals on s’efectuï l’especejament o l’assaonament, s’han de mantenir a una temperatura que no superi els +12ºC. L’autoritat competent pot eximir d’aquest requisit quan ho consideri suficientment justificat en funció del procés tecnològic de preparació del producte. X.III.2. Capítol III. Matèries primeres 1- Les carns definides en l’apartat 4 de l’article 153 han de procedir d’establiments autoritzats per al comerç comunitari o exceptuats permanentment per al comerç al Principat d’Andorra. S’han de transportar i conservar d’acord amb la normativa que en regula la producció i la comercialització. 2- Les carns picades i els preparats de carn han de complir els requisits anteriors sempre que no es fabriquin en el local previst en el paràgraf
b) del apartat 1 del capítol I. 3- Es permet l’autorització de productes alimentaris diferents de les carns i productes carnis quan compleixin els requisits sanitaris previstos en el capítol III del títol X del present Reglament. X.III.2. Capítol IV. Control de les produccions 1- Els establiments han d’estar controlats per l’autoritat competent segons el que disposa l’article 127. Aquest control ha de garantir el compliment dels requisits del capítol III del títol X del present Reglament i consisteix a
a) Verificar:
1. La neteja dels locals, les instal·lacions i els estris, així com la higiene del personal.
2. L’eficàcia dels controls efectuats per l’establiment, de conformitat amb l’article 158, mitjançant l’examen dels resultats obtinguts i la presa de mostres.
3. La qualitat microbiològica i higiènica dels productes d’origen animal.
4. L’eficàcia del tractament dels productes carnis.
5. L’eficàcia del tancament dels recipients tancats hermèticament, mitjançant un mostreig aleatori.
6. El marcatge sanitari correcte dels productes carnis, així com la identificació dels productes considerats inadequats per al consum humà i la finalitat a què són destinats.
7. Les condicions d’emmagatzematge i transport.
b) La presa de les mostres necessàries per a l’anàlisi del laboratori.
c) La realització de qualsevol altre control que s’estimi necessari per al compliment del que estableix el capítol III del títol X del Reglament. Comprovar que l’elaboració del producte carni és conforme amb el procediment formalment establert per l’empresa i que la seva composició coincideixi amb el que està indicat a l’etiqueta. 2- L’autoritat competent ha de tenir accés en tot moment a les cambres frigorífiques i a tots els locals de treball per comprovar el compliment estricte d‘aquestes disposicions. X.III.2. Capítol V. Envasament, embalatge i etiquetatge 1- L’envasament i l’embalatge s’han de fer en els locals previstos per a aquesta finalitat i en condicions higièniques satisfactòries. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, l’envasament i l’embalatge han de respondre a totes les normes higièniques i tenir solidesa suficient per assegurar la protecció eficaç dels productes. 2- Els envasos o embalatges no poden tornar-se a utilitzar per a productes carnis, llevat d’alguns recipients, com els de terracota, vidre o plàstic, que poden tornar-se a utilitzar després d’haver-se netejat i desinfectat eficaçment. 3- La fabricació de productes carnis i de les operacions d’embalatge pot efectuar-se en un mateix local si l’embalatge posseeix les característiques assenyalades a l’apartat 2 i es compleixen les condicions següents:
a) El local és prou ampli i té una distribució que permet garantir la higiene de les operacions.
b) Immediatament després de la seva fabricació, els envasos i l’embalatge es col·loquen en un embolcall protector, hermètic, que n’impedeixi qualsevol deteriorament durant el transport a l’establiment on s’han d’utilitzar i emmagatzemar, en condicions higièniques, en un local previst per a aquest fi.
c) Els locals d’emmagatzematge d’aquests materials estan lliures de pols i paràsits i dissenyats de manera que la seva possible brutícia no pugui contaminar altres parts de l’establiment on hi hagi productes i matèries primeres càrnies. Els envasos i l’embalatge no es poden emmagatzemar en contacte amb el sòl.
d) Els embalatges s’acoblen higiènicament abans d’introduir-los en el local, excepte si l’acoblament és automàtic i higiènic.
e) Els embalatges s’introdueixen en el local en condicions higièniques i s’utilitzen sense demora.
f) Immediatament després de l’embalatge, els productes carnis s’emmagatzemen en els locals previstos per a aquest efecte. 4- Sense perjudici del que estableix la legislació vigent sobre higiene i control dels aliments, l’etiquetatge dels productes carnis ha d’incloure, com a mínim.
a) La denominació comercial seguida de la referència a les normes de qualitat corresponents a cada tipus de producte, o bé les denominacions comercials necessàries. Quan el producte carni estigui regulat per les disposicions específiques, han d’utilitzar- se les designacions de qualitat tipificades, i queden expressament prohibits els adjectius qualificatius diferents dels que estableix la disposició corresponent.
b) La relació d’ingredients, que ha de comprendre l’espècie o espècies a partir de les quals s’ha obtingut la carn, en la mesura que això no es dedueixi clarament de la denominació comercial del producte.
c) Identificació del lot, mitjançant una menció que permeti identificar una quantitat de productes obtinguts en condicions tecnològicament semblants i susceptibles de presentar els mateixos riscos.
d) Per als embalatges que no vagin destinats al consumidor final, la data de preparació o un codi que pugui ser interpretat pel destinatari i per l’autoritat competent i que permeti identificar aquesta data
e) El nom o la raó social de l’establiment, centre de reenvasament, distribuïdor i venedor establert al Principat d’Andorra o a la Unió Europea i, en tots els casos, el seu domicili social.
f) En els productes en els quals s’utilitzi midó o proteïnes afegides d’origen animal o vegetal amb finalitats no tecnològiques, s’ha d’esmentar aquest ús al costat de la denominació comercial indicada en l’apartat a). X.III.2. Capítol VI. Marcatge sanitari 1- Els productes carnis han de portar la marca sanitària. El marcatge s’ha de fer durant la fabricació o immediatament després, a l’establiment o el centre de reenvasament, en un lloc clarament visible, de manera perfectament llegible, indeleble i amb caràcters fàcilment identificables. Pot imprimir-se en el mateix producte o a l’envàs, si està envasat individualment, o en una etiqueta de conformitat amb l’apartat 4. En cas que l’envàs i l’embalatge constitueixin una unitat de venda, n’hi haurà prou que la marca es col·loqui a l’embalatge. 2- Quan els productes carnis, proveïts d’una marca sanitària de conformitat amb el previst a l’apartat anterior, siguin embalats posteriorment, s’hi ha de col·locar també la marca a l’embalatge. 3- No obstant el que es disposa en els dos apartats anteriors, la marca sanitària de cada producte carni no és necessària:
a) Quan el marcatge, de conformitat amb l’apartat 4, estigui imprès en la cara externa de cada unitat de venda al detall que el contingui, o,
b) Per als productes carnis continguts en unitats d’expedició i destinats a un complement de fabricació o d’envasament posterior en un establiment autoritzat, quan: 1. aquestes unitats d’expedició portin la marca a la seva superfície externa i en lloc visible, amb una indicació clara del lloc de destí previst. 2. l’establiment destinatari porti i conservi, durant el període previst en el punt a), de l’apartat 1, de l’article 158 del capítol III, del títol X, un registre on es mencionin les quantitats, el tipus i l’origen dels productes carnis rebuts de conformitat amb el present punt. Això no obstant, els productes carnis continguts en grans embalatges destinats a la venda immediata sense transformació ni envasament posterior, han d’anar marcats de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2 o amb el que es disposa a la lletra
a) de l’apartat 3.
c) Per als productes carnis que no estiguin ni envasats ni embalats, destinats directamentde la venda a l’engròs a la venda al detall, sempre que:
1. El marcatge sanitari, de conformitat amb el que disposa l’apartat 1, s’imprimeixi en el recipient que els contingui.
2. El fabricant porti i conservi, durant el període previst en el punt
a) de l’apartat 1, de l’article 158, un registre en el qual es mencionin les quantitats, el tipus i l’origen dels productes carnis expedits, així com el nom del destinatari 4- Marques sanitàries
a) Per als productes destinats als intercanvis, la marca sanitària ha d’incloure les indicacions següents dins d’un oval:
i) ja sigui - a la part superior les lletres AD en majúscules, seguides del número d’inscripció de l’establiment o fabricant o del centre de reenvasament al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra. - i a la part inferior, una de les sigles següents: CEE - EOEF - EWG - EOK - ETY - EEC- EEG. ii) ja sigui - a la part superior el nom ANDORRA en majúscules; - al centre el número d’inscripció de l’establiment o fabricant o del centre de reenvasament al Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra. - i a la part inferior una de les sigles següents: CEE - EOEF - EWG - EOK - ETY - EEC- EEG.
b) Per als productes carnis el comerç dels quals estigui limitat exclusivament al mercat nacional, la marca ha de portar les indicacions següents: La menció del número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.
c) La marca sanitària s’ha d’estampar directament sobre el producte, amb mitjans autoritzats, o pot estar prèviament impresa sobre l’envàs o l’embalatge. En cas d’estampar-se mitjançant tinta sobre el producte, la tinta ha d’estar autoritzada per a aquest fi. Quan s’estampi en l’embalatge, la marca ha de destruir-se quan aquest s’obri. No és necessari complir aquest requisit si el disseny de l’embalatge impedeix la seva reutilització un cop obert. Per als productes carnis continguts en recipients hermèticament tancats, la marca s’aplica de manera indeleble a la tapa o a la llauna. El marcatge sanitari pot consistir també en la fixació inamovible d’una placa de material resistent que respongui a tots els requisits higiènics i que inclogui, si escau, les indicacions especificades en els apartats
a) o b), segons correspongui. 5- Quan un producte carni contingui en la seva composició altres productes alimentaris d’origen animal, com els productes de la pesca, productes lactis o ovoproductes, només s’ha d’aplicar una única marca sanitària. X.III.2. Capítol VII. Emmagatzematge i transport 1- Els productes carnis s’emmagatzemen en els locals previstos a la lletra
a) de l’apartat 1 del capítol I d’aquest annex. Això no obstant, els productes carnis també es poden emmagatzemar en els locals fora de l’establiment, si compleixen les condicions següents:
a) Els productes carnis que no puguin conservar-se a temperatura ambient, poden emmagatzemar-se en els magatzems frigorífics autoritzats segons el que disposa l’article 135, i en en altres magatzems autoritzats de conformitat amb les disposicions corresponents.
b) Els productes carnis que puguin conservar-se a temperatura ambient poden emmagatzemar-se en locals autoritzats per l’autoritat competent quan compleixin les condicions generals d’higiene i hagin estat construïts amb materials sòlids i fàcils de netejar i desinfectar. 2- Els productes carnis per als quals s’indiqui temperatura d’emmagatzematge s’han de mantenir a aquesta temperatura. 3- Els productes carnis s’han d’expedir de manera que s’evitin danys i contaminacions durant el transport. En aquest sentit, és convenient tenir en compte la durada del transport, els mitjans utilitzats i les condicions climàtiques. 4- Els vehicles utilitzats per al transport de productes carnis han d’estar agrupats de forma que els productes es transportin a la temperatura adequada segons el que disposa l’apartat 2 de l’article 158 i en particular, que no superin aquestes temperatures. 5- El document d’acompanyament comercial esmentat en l’article 155, ha d’acompanyar els productes carnis durant la primera etapa de la comercialització. Quant al transport i la comercialització per etapes posteriors, els productes han d’anar acompanyats del document comercial corresponent on consti el número d’autorització de l’establiment expedidor que permeti identificar l’autoritat competent encarregada de controlar-lo. X.III.2. Capítol VIII. Productes pasteuritzats o esterilitzats continguts en recipients hermèticament tancats A. Els establiments que fabriquen productes pasteuritzats o esterilitzats continguts en recipients hermèticament tancats, a part de complir les condicions de l’annex X.III.1. 1- Han de tenir:
a) Un dispositiu que permeti traslladar de forma higiènica els recipients al lloc de treball.
b) Un dispositiu per netejar eficaçment els recipients immediatament abans d’omplir- los.
c) Un dispositiu per rentar amb aigua potable a una temperatura suficientment elevada, per eliminar els greixos dels recipients, després del tancament hermètic i abans de ser sotmesos a l’autoclau.
d) Un local, un lloc o una instal·lació apropiats per escalfar i assecar els recipients després del tractament per calor.
e) Dispositius per a la incubació de mostres.
f) Un equip adequat per a comprovar si els recipients són estancs i estan intactes. 2- Han de vigilar que:
a) Els recipients hermèticament tancats es retirin dels aparells d’escalfament a una temperatura suficientment elevada que asseguri una evaporació ràpida de la humitat, i que no siguin manipulats abans que estiguin completament secs.
b) Els recipients que presentin formacions de gas s’ha de sotmetre a un examen complementari.
c) Els termòmetres de l’aparell d’escalfament s’han de contrastar periòdicament, mitjançant l’ús de termòmetres calibrats.
d) Els recipients han de:
1. Rebutjar-se si han patit danys o estan mal fabricats.
2. Rebutjar-se o netejar-se, si no estan nets, immediatament abans d’omplir-los, mitjançant els dispositius de neteja que es mencionen en el paràgraf
b) de l’apartat 1. No es permet l’ús d’aigua no corrent.
3. Si escau, s’han d’escórrer durant el temps necessari després de la neteja i abans d‘omplir-los.
4. Si escau, s’han de rentar amb aigua potable a una temperatura prou elevada per eliminar els greixos, després del tancament hermètic i abans de ser sotmesos a l’autoclau, segons el que es disposa en l’apartat
c) del punt 1.
5. S’han de refredar, després de l’escalfament en aigua que satisfaci les condicions del paràgraf 5 de l’apartat B.
6. S’han de manipular de manera que s’evitin danys o contaminació. B. L’empresa ha de controlar per mostreig: 1- Que els productes carnis destinats a ser emmagatzemats a una temperatura ambient siguin tractats mitjançant un tractament tèrmic que permeti destruir o inactivar els gèrmens i les espores dels microorganismes patògens. S’ha de portar un registre dels paràmetres de fabricació, com són la duració de l’escalfament, temperatura, ompliment i mida dels recipients, etc. Les instal·lacions de tractament tèrmic han de tenir dispositius de control i registre per garantir que els recipients han rebut el tractament tèrmic adequat. 2- Que el material utilitzat per als recipients compleix les disposicions corresponents als materials en contacte amb els productes alimentaris. 3- La producció diària segons una freqüència establerta, per garantir l’eficàcia del tancament. Per això ha de disposar d’un equip adequat per a l’examen de seccions perpendiculars i els punts de tancament dels recipients. 4- L’empresa efectua controls complementaris per sondeig per a garantir que:
a) Els productes esterilitzats han patit un tractament eficaç, mitjançant - proves d’incubació, que consisteixen a sotmetre els productes a + 37ºC durant 7 dies o a + 35ºC durant 10 dies o qualsevol altra combinació temps/temperatura reconeguda com a equivalent per l’autoritat competent. - exàmens o proves microbiològiques del contingut i dels recipients, efectuats per un laboratori autoritzat per l’autoritat competent.
b) Els productes pasteuritzats en recipients hermèticament tancats satisfan els criteris reconeguts per l’autoritat competent. 5- També ha de garantir que després d'usar-los l’aigua de refredament té un contingut residual de clor. Això no obstant, poden atorgar-se excepcions a aquest últim requisit si l’aigua satisfà les exigències de la legislació vigent en matèria d’abastament i control de la qualitat de l’aigua potable destinada al consum humà. C. Es permet una addició de substàncies a l’aigua de les autoclaus, si hi ha l’autorització prèvia de l’autoritat competent, per evitar la corrosió de les llaunes i estovar i desinfectar l’aigua. Es permet l’ús d’aigua reciclada per refredar els recipients que hagin estat sotmesos a un tractament per calor. Aquesta aigua ha de filtrar-se i tractar-se amb clor, segons el previst en la legislació vigent en matèria d’abastament i control de la qualitat de l’aigua potable destinada al consum humà. L’aigua reciclada s’ha de mantenir en circuit tancat de forma que no pugui ser utilitzada per a altres finalitats. Això no obstant, quan no hi hagi perill de contaminació, el sòl pot netejar- se al final del període de treball amb aigua utilitzada per refredar els recipients, i també amb l’aigua de les autoclaus. X.III.2. Capítol IX. Condicions especials per als plats carnis cuinats Independentment de les condicions generals de l’annex X.III.1 i dels capítols I, II i III del present annex:. 1- Els establiments que fabriquen plats cuinats han de disposar d’un local separat per a la confecció i el condicionament. Aquest requisit no és necessari quan els productes carnis i les carns siguin manipulats en moments diferents i els locals utilitzats per a aquestes operacions es netegin i desinfectin després de cada ús per a cada tipus de producte. 2-
a) En cas de cocció separada, immediatament després coure’l, el producte carni que forma part de la composició d’un plat cuinat:
i) O bé ha de barrejar-se amb la resta d’ingredients; en aquest cas el temps en què la temperatura del producte carni està compresa entre + 10ºC i + 60ºC ha de reduir-se a un màxim de dues hores; ii) O bé ha de refredar-se a una temperatura inferior o igual a + 10ºC abans de barrejar-se amb la resta d’ingredients. Això no obstant, l’autoritat competent pot autoritzar altres mètodes de preparació, i aquestes autoritzacions s’han de comunicar a la Comissió Europea de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari
b) Tots els productes carnis i els plats cuinats han de refredar-se a una temperatura inferior o igual a + 10ºC en el centre de les seves masses, en un període de temps que no pot superar les 2 hores després de la cocció, i s’han de sotmetre a la temperatura d’emmagatzematge en el termini més breu possible. Això no obstant, l’autoritat competent pot autoritzar un establiment a superar el termini de 2 hores, sempre que es justifiqui un període superior per causa del procés tecnològic utilitzat en la producció i sempre que es garanteixi la salubritat del producte final. 3- L’etiquetatge dels plats cuinats, a més d’ajustar-se a la legislació vigent en matèria d’etiquetatge i publicitat dels aliments, ha d’incloure la menció de les espècies animals. Els plats cuinats han de portar en una de les cares externes de l’envàs, a més de les altres mencions ja previstes, la data de fabricació impresa molt clarament. 4- Els resultats de tots els controls que ha d’efectuar l’empresa, han de conservar-se, amb vista a ser presentats a l’autoritat competent sempre que aquesta els sol·liciti, durant almenys un període de tres mesos posteriors a la data de caducitat o qualsevol altre període establert per l’autoritat competent en funció de la durada dels productes. Capítol I. Condicions generals Els llocs de treball no poden utilitzar-se per a la fabricació de productes no destinats al consum humà, llevat que es compleixin els requisits següents:
a) Que les matèries primeres no aptes per al consum humà es rebin en emplaçaments separats i s’emmagatzemin en un local completament separat de les altres matèries primeres.
b) Que la fabricació es realitzi en instal·lacions completament tancades i amb equips utilitzats exclusivament per a aquestes finalitats.
c) Que els productes acabats que s’obtinguin a partir d’aquestes matèries primeres s’emmagatzemin en un local separat o en contenidors en un local separat o en contenidors separats i etiquetats adequadament com a productes no destinats al consum humà. En qualsevol cas, aquestes instal·lacions han de complir tots els requisits de les normes sanitàries d’eliminació i transformació d’animals morts i despulles d’animals i protecció contra agents patògens en pinsos d’origen animal. X.III.3. Capítol II. Greixos animals fosos, llardons i subproductes d’extracció Independentment de les condicions fixades en l’annex X.III.1, s’apliquen les condicions següents: A. Condicions tecnicosanitàries per a establiments i centres de recollida i transformació de matèries primeres: 1- Els centres on es recullin matèries primeres per transportar-les als establiments de transformació han de disposar d’instal·lacions frigorífiques per conservar-les a una temperatura igual o inferior a + 7ºC, llevat que es processin en els terminis establerts en els paràgrafs
b) i
c) del punt 3 de l’apartat B. 2- Els establiments de transformació han de disposar, com a mínim de:
a) Instal·lacions frigorífiques, llevat que es processin en els terminis establerts en els paràgrafs
b) i
c) del punt 3 de l’apartat B.
b) Un local o emplaçament per a la recepció de matèries primeres.
c) Una instal·lació que faciliti la inspecció visual de les matèries primeres.
d) En cas necessari, una instal·lació per a la trituració de las matèries primeres.
e) Un equip per extreure el greix mitjançant escalfament, pressió o qualsevol altre mètode apropiat.
f) Recipients que permetin conservar els greixos en estat líquid.
g) Un aparell per a la plastificació o cristal·lització del greix, que en faciliti l’envasament i l’embalatge, llevat que l’establiment expedeixi únicament greixos animals fosos en estat líquid.
h) Un local d’expedició, tret que s’expedeixin els greixos animals fosos únicament al detall.
i) Recipients estancs per eliminar les matèries primeres no aptes per al consum humà.
j) Equips apropiats per a la preparació de productes a base de greixos animals fosos barrejats amb altres productes alimentaris i/o condiments, si escau.
k) Si els llardons es destinen al consum humà, instal·lacions adequades que garanteixin que la recollida, l’envasament i l’embalatge s’efectuen en condicions higièniques correctes i que s’emmagatzemen d’acord amb les condicions previstes en el punt 9 de l’apartat B. B. Normes d’higiene suplementàries per a la preparació de greixos animals fosos, llardons i subproductes 1- Les matèries primeres han de procedir d’animals que, després de la inspecció ante mortem i post mortem, hagin estat declarats aptes per al consum humà. 2- Les matèries primeres, ja siguin teixits adiposos o ossos, han d’encloure la menor quantitat possible de sang i impureses, no presentar signes d’alteració i obtenir-se higiènicament, i han de ser aptes per al consum humà. 3- Temperatura i terminis:
a) Les matèries primeres han de procedir d’escorxadors, sales d’especejament o establiments de transformació de carns. S’han de transportar i emmagatzemar higiènicament i a una temperatura interna inferior o igual a 7ºC fins a la extracció.
b) No és necessària la refrigeració de les matèries primeres si l’extracció s’efectua dins de les 12 hores següents al dia de la seva obtenció.
c) Poden utilitzar-se matèries primeres procedents de detallistes carnis sempre que es recullin i s’envasin higiènicament. Quan es recullin diàriament s’han de respectar els requisits de temperatura dels paràgrafs
a) i
b) d’aquest apartat 3. Si la recollida no és diària, s’han de refrigerar immediatament després de la seva producció. 4- Els vehicles i contenidors per recollir i transportar les matèries primeres han de tenir superfícies internes llises, de fàcil neteja, rentatge i desinfecció i han d’estar coberts. Els que estan destinats al transport refrigerat han de ser capaços de mantenir la temperatura exigida durant tot el temps que dura el transport. 5- Les matèries primeres s’han d’inspeccionar abans de l’extracció: se n’han d’eliminar les substàncies estranyes i s’ha de verificar que són aptes per al consum humà. 6- Les matèries primeres s’han de sotmetre a extracció mitjançant escalfament, pressió o un altre mètode apropiat, seguit de la separació del greix mitjançant decantament, centrifugació, filtració o un altre mètode adequat. No poden utilitzar-se dissolvents. 7- Els greixos animals fosos obtinguts segons les condicions anteriors poden refinar-se en el mateix establiment o en un altre, per millorar-ne les qualitats fisicoquímiques, quan compleixin les normes de l’apartat 8. 8- Els greixos animals fosos, segons el tipus, han de complir les normes següents: Bovins Porcins Altres greixos animals Sèus comestibles Sèu per a refinació Greixos de porcins comestibles Llards i altres greixos porcins per a refinació Comestibles Per a refinació Primers sucs (1) Altres Llards (2) Altres greixos AGL (m/m % ac. oleic) màxim Peròxids (màxim). 0,75 4 meq/kg 1,25 4 meq/kg 3,0 6 meq/kg 0,75 4 meq/kg 1,25 6 meq/kg 2,0 6 meq/kg 1,25 4 meq/kg 3,0 10 meq/kg Aigües i impureses Màxim 0,5 % Olor, Sabor, Color Normals (1) Els greixos animals fosos extrets mitjançant un escalfament suau del greix fresc del cor, les membranes, els ronyons i el messenteri d’animals bovins, així com els greixos procedents de sales d’especejament. (2) Els greixos frescos obtinguts mitjançant l’extracció dels teixits adiposos dels porcins. 9- Els llardons destinats al consum humà s’han d’emmagatzemar
a) Quan s’extreguin a una temperatura inferior o igual a + 70ºC: - a una temperatura igual o inferior a + 7ºC durant un període de temps no superior a 24 hores; - o a una temperatura igual o inferior a - 18ºC.
b) Quan s’extreguin a una temperatura superior a + 70ºC i el seu percentatge d’humitat sigui igual o superior al 10% (m/m): - a una temperatura inferior a + 7ºC durant un període de temps no superior a 48 hores; - o a qualsevol relació temps-temperatura que ofereixi garanties equivalents; - o a una temperatura igual o inferior a – 18ºC.
c) Quan s’extreguin a una temperatura superior a + 70ºC i el seu percentatge d’humitat sigui inferior al 10% (m/m): cap condició particular. X.III.3. Capítol III. Condicions especials per als estómacs, bufetes i budells, netejats, salats, dessecats i/o escalfats Independentment de les condicions fixades en l’annex X.III.1 i en els capítols I, II i III de l’annex X.III.2, els establiments que tractin estómacs, bufetes i budells han de complir el següent: 1- Les matèries primeres han de procedir d’animals que, després de la inspecció ante mortem i post mortem, hagin estat considerats aptes per al consum humà. 2- Les matèries primeres s’han de transportar, des de l’escorxador d’origen a l’establiment, higiènicament, i s’han de refrigerar, si escau, en funció del temps transcorregut entre el sacrifici i la recollida. Els vehicles i els recipients destinats al transport han de tenir superfícies internes llises, fàcils de netejar, rentar i desinfectar. Els vehicles destinats a transport refrigerat han d’estar dissenyats per mantenir una temperatura inferior a + 3ºC. 3- Hi ha d’haver un local per emmagatzemar els materials d’envàs i embalatge. 4- Es prohibeix l’ús de fusta. Això no obstant, s’autoritzen els palets de fusta, però només per al transport de recipients amb matèries primeres i productes embalats, i també n’hi pot haver en els locals d’emmagatzematge i expedició, sempre que no constitueixin una font de contaminació dels productes. 5- L’envasament i l’embalatge s’han de fer higiènicament, en un local o emplaçament destinat a aquest efecte. 6- Els productes que no puguin conservar-se a la temperatura ambient s’han d’emmagatzemar, fins al moment de ser expedits, en els locals previstos a aquest efecte. En particular, els productes sense salar o sense eixugar s’han de mantenir a una temperatura inferior a + 3ºC. 7- Els locals, els instruments i els estris només es poden utilitzar per a la manipulació i el treball dels productes afectats i s’ha d’establir una separació clara entre la zona bruta i la zona neta. Capítol IV. Condicions sanitàries i de sanitat animal aplicables a la producció i la comercialització de budells, ossos i sang procedent dels animals de les espècies bovina, ovina, porcina, cabruna i d’èquids
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 168 A l’efecte del present capítol s’entén per:
a) “Mostra comercial”: una mostra sense valor comercial, presa en nom del propietari o del responsable d’un establiment, que sigui representativa d’una producció concreta de productes d’origen animal d’aquest establiment o que constitueixi un model d’un producte d’origen animal, la fabricació del qual estigui prevista i que, per ser examinat posteriorment, hauria de portar la indicació del tipus de producte, de la seva composició i de l’espècie animal de la qual s’ha obtingut.
b) “Malaltia transmissible greu”: qualsevol malaltia de declaració obligatòria de conformitat amb el que disposa el capítol III del títol IV.
c) “Agents patògens”: tota agrupació o cultiu d’organismes o tot derivat, ja sigui sol o en forma combinada, d’aquesta agrupació o cultius d’organismes, que puguin provocar una malaltia en qualsevol ésser viu (excepte l’home), i tots els derivats modificats d’aquests organismes que puguin portar o transmetre un patogen animal. Aquesta definició no inclou les medicines veterinàries immunològiques.
d) “Proteïnes animals transformades destinades a l’alimentació animal”: les proteïnes animals tractades per fer-les utilitzables directament com a pinsos o ingredients en pinsos per a animals. En aquestes proteïnes s’inclouen la farina de peix i de carn, la farina d’ossos, la farina de peülla i de banya polvoritzada, la farina de sang, la farina de ploma, els llardons assecats i d’altres productes similars, incloses les barreges que continguin aquests productes.
e) “Proteïnes animals transformades destinades”: els llardons, la farina de carn i la cotna de porc en pols previstes en l’apartat 2 de l’article 153.
f) "Producte apícola": la mel, la cera, la gelea real, el pròpolis o el pol·len, no destinats al consum humà ni industrial.
a) “Mostra comercial”: una mostra sense valor comercial, presa en nom del propietari o del responsable d’un establiment, que sigui representativa d’una producció concreta de productes d’origen animal d’aquest establiment o que constitueixi un model d’un producte d’origen animal, la fabricació del qual estigui prevista i que, per ser examinat posteriorment, hauria de portar la indicació del tipus de producte, de la seva composició i de l’espècie animal de la qual s’ha obtingut.
b) “Malaltia transmissible greu”: qualsevol malaltia de declaració obligatòria de conformitat amb el que disposa el capítol III del títol IV.
c) “Agents patògens”: tota agrupació o cultiu d’organismes o tot derivat, ja sigui sol o en forma combinada, d’aquesta agrupació o cultius d’organismes, que puguin provocar una malaltia en qualsevol ésser viu (excepte l’home), i tots els derivats modificats d’aquests organismes que puguin portar o transmetre un patogen animal. Aquesta definició no inclou les medicines veterinàries immunològiques.
d) “Proteïnes animals transformades destinades a l’alimentació animal”: les proteïnes animals tractades per fer-les utilitzables directament com a pinsos o ingredients en pinsos per a animals. En aquestes proteïnes s’inclouen la farina de peix i de carn, la farina d’ossos, la farina de peülla i de banya polvoritzada, la farina de sang, la farina de ploma, els llardons assecats i d’altres productes similars, incloses les barreges que continguin aquests productes.
e) “Proteïnes animals transformades destinades”: els llardons, la farina de carn i la cotna de porc en pols previstes en l’apartat 2 de l’article 153.
f) "Producte apícola": la mel, la cera, la gelea real, el pròpolis o el pol·len, no destinats al consum humà ni industrial.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 169 L’autoritat competent ha de vetllar perquè: 1- No es prohibeixin ni es restringeixin els intercanvis i les importacions de productes d’origen animal especificats a l’annex X.IV.1, ni tampoc les gelatines no destinades al consum humà per motius de sanitat animal o sanitaris diferents dels que resulten de l’aplicació del present capítol o de les mesures de salvaguarda que hagin adoptat mitjançant decisió sobirana del Principat basada en algun dels motius previstos a l’apartat 3.b) de l’article 6 del present Reglament. 2- Tot nou producte d’origen animal la comercialització del qual estigui autoritzada al Principat d’Andorra, només pugui ser objecte d’intercanvis o d’importacions una vegada s’hagi pres la decisió mitjançant el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari, després d’avaluar, si escau, d’acord amb el procediment previst que acordi aquest Subgrup, el risc real de propagació de malalties transmissibles greus que puguin resultar de la circulació del producte, no només en l’espècie de la qual procedeix el producte, sinó també en altres espècies que puguin ser portadores de la malaltia o convertir-se en focus de malaltia.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 170 L’autoritat competent adopta les mesures necessàries perquè els productes d’origen animal previstos en els annexos X.IV.1, així com en el segon paràgraf de l’article 169 del present capítol només puguin ser objecte d’intercanvis si, sense perjudici de les disposicions particulars que s’adoptin en virtut del que s’ha disposat en el títol II per a les importacions de tercers països, responen als requisits següents: 1- Que compleixin els requisits de l’article 171 i els específics previstos a l’annex X.IV.1. 2- Que procedeixin d’establiments que:
a) Es comprometin, en funció dels requisits específics previstos en l’annex X.IV.1 per als productes obtinguts per l’establiment, a:
1. Respectar les condicions de producció enunciades en el present capítol.
2. Establir i aplicar mètodes de vigilància i d’autocontrol dels punts crítics en funció dels procediments utilitzats.
3. En funció dels productes, prendre mostres per analitzar en un laboratori reconegut per l’autoritat competent per verificar el compliment de les normes establertes en el present capítol.
4. Conservar per escrit o en un registre les indicacions obtingudes en aplicació dels paràgrafs anteriors, per presentar a l’autoritat competent, sempre que aquesta ho sol·liciti. Els resultats dels controls i les proves s’han de conservar, en particular, durant un període de dos anys com a mínim.
5. Garantir la gestió del marcatge o de l’etiquetatge.
6. Informar l’autoritat competent si el resultat de l’examen de laboratori o qualsevol altra informació de què disposi, revela l’existència d’un risc greu per a la salut pública o la salut animal.
7. Expedir, a l’efecte dels intercanvis, només productes acompanyats d’un document comercial que precisi el tipus de producte, el nom i, si escau, el número d’autorització de l’establiment de producció.
b) Que se sotmetin a una supervisió exercida per l’autoritat competent per assegurar-se que l’empresari i el gestor de l’establiment compleixen els requisits del present capítol i dels sistemes de vigilància i autocontrol.
c) Que hagin estat inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra per l’autoritat competent sobre la base de les garanties ofertes per l’establiment per tal d’assegurar el compliment dels requisits del present capítol. Article 171 1- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els productes d’origen animal esmentats en l’annex X.IV.1 no es trametin, a l’efecte dels intercanvis des d’un establiment situat en una zona objecte de restriccions degudes a l’existència d’una malaltia que pugui afectar l’espècie a partir de la qual s’elabori, ni de cap establiment situat en una zona a partir de la qual el moviment o els intercanvis puguin constituir un risc per a la qualificació sanitària del Principat d’Andorra o del lloc de destí, excepte en el cas dels productes tractats tèrmicament de conformitat amb el que disposa el capítol III. 2- D’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari poden aprovar- se garanties particulars que permetin, malgrat el que es disposa en l’apartat 1, el moviment d’alguns de aquests productes. Article 172 1- Les normes de control veterinari establertes en els títols II i III del present Reglament, s’apliquen als productes als quals fa referència el present capítol. 2- Sense perjudici de les disposicions específiques establertes en el present capítol, quan hi hagi sospites que s’incompleix, l’autoritat competent ha d’efectuar tots els controls que consideri oportuns. 3- Les responsabilitats, així com les sancions que es puguin imposar per l’autoritat competent respecte de les infraccions que es puguin cometre en contra del que es disposa en el present capítol, estan sotmeses al que disposa l’article 138. Annex X.IV.1 Condicions específiques de policia sanitària X.IV.1. Capítol I. Budells d’animals 1- Intercanvis Els intercanvis de budells d’animals se supediten a la presentació d’un document que precisi l’establiment d’origen, que ha de ser:
a) Quan els budells se salin o dessequin a l’origen, i en el cas que els budells salats o dessecats es manipulin a continuació per a altres fins, un establiment autoritzat per la autoritat competent.
b) En la resta de casos, un establiment autoritzat de conformitat amb el que disposa el capítol I del títol X del present Reglament, els budells s’han de transportar de tal manera que s’eviti qualsevol contaminació. 2- Les importacions de budells procedents de països se supediten al que disposa el capítol II del títol II i en particular, a la presentació d’un certificat expedit i firmat per un veterinari oficial del país d’origen que acrediti: - que els budells procedeixen d’un establiment autoritzat per l’autoritat competent del país expedidor; - que els budells s’han rentat i rascat, i després salat o blanquejat (o com a alternativa al salat o blanquejat, s’han assecat després de rascar-los); - que després del tractament mencionat anteriorment, s’han adoptat mesures eficaces per evitar que els budells tornin a contaminar-se. X.IV.1. Capítol II. Ossos i productes a base d’ossos (exclosa la farina d’ossos), banyes i productes a base de banyes (exclosa la farina de banya polvoritzada), peülles i productes a base de peülla (exclosa la farina de peülla) Els intercanvis i les importacions procedents de països tercers d’aquests productes se sotmeten a les condicions següents: 1- Si es destinen a l’alimentació humana o animal:
a) Pel que fa a intercanvis, els ossos, les banyes i les peülles se sotmeten a les condicions de sanitat animal establertes a la legislació vigent.
b) Pel que fa a intercanvis, els productes a base d’ossos, els productes a base de banyes i els productes a base de peülles se sotmeten a les condicions de sanitat animal establertes en el capítol III del títol X del present Reglament.
c) Pel que fa a les importacions procedents de països tercers, els ossos, els productes a base d’ossos, les banyes, els productes a base de banyes, les peülles i els productes a base de peülles se sotmeten a les condicions establertes en el títol II del present Reglament. 2- Si es destinen a finalitats diferents de l’alimentació humana o animal, inclosos els que es destinen a la transformació amb vista a la fabricació de gelatines:
a) L’autoritat competent autoritza la importació d’ossos i productes a base d’ossos (exclosa la farina d’ossos), de banyes i productes a base de banyes (exclosa la farina de banya polvoritzada), peülles i productes a base de peülla (exclosa la farina de peülla), sempre que:
1. Els productes s’assequin abans de l’exportació i no es refrigerin ni es congelin.
2. Els productes s’enviïn només per terra o per mar, directament des del país d’origen a un lloc d’inspecció fronterera de la Comunitat Europea sense que es produeixi cap transbordament en cap port o lloc que no pertanyi a la Comunitat Europea.
3. Els productes s’enviïn directament a l’establiment d‘elaboració, després dels controls documentals previstos en el títol II del present Reglament.
b) Cada lot de productes ha d’anar acompanyat d’una declaració en la qual l’importador es compromet a no destinar directament els productes importats de conformitat amb el present capítol a l’alimentació humana o animal. Aquest compromís s’ha d’haver presentat al veterinari oficial del lloc d’inspecció fronterera del punt d’entrada de la mercaderia en el territori de la Comunitat Europea per tal que el visi aquest veterinari oficial, i ha d’adjuntar-se al lot fins al seu lloc de destí al Principat d’Andorra. D’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari poden derogar-se algunes de les exigències abans mencionades en funció de les situacions sanitàries i les garanties ofertes en matèria de control en el país tercer d’origen. X.IV.1. Capítol III. Sang i productes sanguinis d’origen animal (amb exclusió dels sèrums d’èquids) Sang fresca i sanguinis destinats al consum humà A- Intercanvis:
1. Els intercanvis de sang fresca de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i de solípedes domèstics se sotmeten a les mateixes condicions sanitàries que els productes segons el que disposa el capítol I del títol X del present Reglament.
2. Els intercanvis de productes sanguinis destinats al consum humà se sotmeten a les condicions sanitàries establertes en els articles 169, 170, 171 i 172 del capítol IV del títol X i segons el que disposa el títol II del present Reglament . B- Importacions:
1. Queden prohibides les importacions de països tercers, de sang fresca d’ongulats domèstics destinada al consum humà.
2. Les importacions de productes sanguinis destinats al consum humà queden sotmeses a les mateixes condicions de policia sanitària que els productes carnis, segons l’establert en el capítol III del títol X del present Reglament. I. Sang fresca i productes sanguinis no destinats al consum humà A- Definicions: En el sentit del present apartat s’entén per: "Sang sencera": la sang d’animals de l‘espècie bovina, porcina, ovina, cabruna i èquids que no presenti cap risc greu de propagar malalties a les persones o als animals. "Productes sanguinis": les fraccions de sang d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i èquids que puguin haver-se sotmès a un tractament diferent del que es preveu a la legislació de residus animals morts i deixalles d’origen animal per no presentar risc greu de propagació de malalties o per a la salut, de les persones o els animals. "Diagnòstic in vitro": el producte envasat llest per al seu ús final, que contingui un producte sanguini i s’utilitzi només o en combinació com a reactiu, producte reactiu, kit, equip o qualsevol altre sistema que es destini a la seva utilització in vitro per analitzar mostres d’origen humà o animal, excepte les donacions d’òrgans i sang, amb la finalitat exclusiva o principal de diagnosticar un estat fisiològic o de salut, una malaltia o una anomalia genètica o de determinar la seguretat i la compatibilitat amb altres reactius. "Reactiu de laboratori": el producte envasat, llest pel seu ús final, que contingui un producte sanguini i s’utilitzi només o en combinació com a reactiu o producte reactiu i es destini a la utilització en laboratoris. "Tractament complet": - Tractament tèrmic a una temperatura de 65ºC durant almenys 3 hores, seguit d’una prova d’eficàcia, o - Irradiació a 2,5 megarads o irradiacions gamma, seguides d’una prova d’eficàcia, o - Modificació del pH en pH 5 durant 2 hores, seguit d’una prova d’eficàcia, o - Qualsevol altre tractament o procediment establert en el si del Subgrup Veterinari. B- Intercanvis: Els intercanvis de sang i productes sanguinis se sotmeten a les condicions de policia sanitària previstes en els articles 169, 170, 171 i 172 del capítol IV del títol X i a allò que disposa el capítol II del títol II del present Reglament. C- Importacions:
1. Les importacions de sang se sotmeten a les condicions de policia sanitària previstes en el títol II del present Reglament. 2.
a) Les importacions de productes sanguinis queden autoritzades amb la condició que cada lot vagi acompanyat d’un certificat d’acord amb el model que es fixi mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, que ha de donar fe de les dades següents: - Els productes són originaris d’un tercer país en el qual, per les espècies sensibles, no s’ha constatat cap cas de febre aftosa durant almenys els últims 24 mesos i no s’ha constatat cap cas d’estomatitis vesicular, malaltia vesicular porcina, pesta bovina, pesta dels petits ruminants, febre de la Vall de Rift, febre catarral ovina (llengua blava o blue tongue), pesta equina, pesta porcina clàssica, pesta porcina africana, malaltia de Newcastle i influència aviar, durant els últims 12 mesos, i en els quals la vacunació contra aquestes malalties no s’ha practicat durant almenys els últims 12 mesos. El certificat sanitari pot expedir-se en funció de l’espècie animal a partir de la qual s’obtenen els productes sanguinis, o - Si es tracta de productes sanguinis d’animals de l’espècie bovina, que són originaris d’un país tercer que compleix els requisits establerts en el paràgraf anterior i en el títol II; en aquest cas la sang a partir de la qual s’han fabricat els productes ha de procedir d’animals de l’espècie bovina d’aquesta zona del país tercer i haver-se obtingut: - En escorxadors de conformitat amb el que disposa el capítol I del títol X, o - En escorxadors autoritzats i supervisats a aquest efecte per l’autoritat competent del país tercer. En aquest cas, l’adreça i el número d’autorització de l’escorxador han de comunicar-se a la Comissió Europea i a l’autoritat competent del Principat d’Andorra, o - Si es tracta de productes sanguinis derivats d’animals de l’espècie bovina, han seguit un tractament complet que assegura l’absència d’agents patògens de les malalties bovines mencionades en el primer paràgraf, o - Si es tracta de productes sanguinis d’animals de l’espècie bovina, compleixen la legislació vigent en matèria de tractament de residus o, si no està legislat, les condicions previstes a la normativa comunitària, i en aquest cas, durant l’emmagatzematge no s’han d’obrir els embalatges i l’establiment de transformació al qual vagin destinats ha d’efectuar un tractament complet d’aquests productes.
b) Si es necessari, s’han d’establir condicions específiques per a la importació de diagnòstics in vitro i reactius de laboratori, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. II. Disposicions generals En cas necessari, les disposicions aplicables del present capítol s’adopten segons el procediment previst en el si del Subgrup Veterinari.
a) Es comprometin, en funció dels requisits específics previstos en l’annex X.IV.1 per als productes obtinguts per l’establiment, a:
1. Respectar les condicions de producció enunciades en el present capítol.
2. Establir i aplicar mètodes de vigilància i d’autocontrol dels punts crítics en funció dels procediments utilitzats.
3. En funció dels productes, prendre mostres per analitzar en un laboratori reconegut per l’autoritat competent per verificar el compliment de les normes establertes en el present capítol.
4. Conservar per escrit o en un registre les indicacions obtingudes en aplicació dels paràgrafs anteriors, per presentar a l’autoritat competent, sempre que aquesta ho sol·liciti. Els resultats dels controls i les proves s’han de conservar, en particular, durant un període de dos anys com a mínim.
5. Garantir la gestió del marcatge o de l’etiquetatge.
6. Informar l’autoritat competent si el resultat de l’examen de laboratori o qualsevol altra informació de què disposi, revela l’existència d’un risc greu per a la salut pública o la salut animal.
7. Expedir, a l’efecte dels intercanvis, només productes acompanyats d’un document comercial que precisi el tipus de producte, el nom i, si escau, el número d’autorització de l’establiment de producció.
b) Que se sotmetin a una supervisió exercida per l’autoritat competent per assegurar-se que l’empresari i el gestor de l’establiment compleixen els requisits del present capítol i dels sistemes de vigilància i autocontrol.
c) Que hagin estat inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d'Andorra per l’autoritat competent sobre la base de les garanties ofertes per l’establiment per tal d’assegurar el compliment dels requisits del present capítol. Article 171 1- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els productes d’origen animal esmentats en l’annex X.IV.1 no es trametin, a l’efecte dels intercanvis des d’un establiment situat en una zona objecte de restriccions degudes a l’existència d’una malaltia que pugui afectar l’espècie a partir de la qual s’elabori, ni de cap establiment situat en una zona a partir de la qual el moviment o els intercanvis puguin constituir un risc per a la qualificació sanitària del Principat d’Andorra o del lloc de destí, excepte en el cas dels productes tractats tèrmicament de conformitat amb el que disposa el capítol III. 2- D’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari poden aprovar- se garanties particulars que permetin, malgrat el que es disposa en l’apartat 1, el moviment d’alguns de aquests productes. Article 172 1- Les normes de control veterinari establertes en els títols II i III del present Reglament, s’apliquen als productes als quals fa referència el present capítol. 2- Sense perjudici de les disposicions específiques establertes en el present capítol, quan hi hagi sospites que s’incompleix, l’autoritat competent ha d’efectuar tots els controls que consideri oportuns. 3- Les responsabilitats, així com les sancions que es puguin imposar per l’autoritat competent respecte de les infraccions que es puguin cometre en contra del que es disposa en el present capítol, estan sotmeses al que disposa l’article 138. Annex X.IV.1 Condicions específiques de policia sanitària X.IV.1. Capítol I. Budells d’animals 1- Intercanvis Els intercanvis de budells d’animals se supediten a la presentació d’un document que precisi l’establiment d’origen, que ha de ser:
a) Quan els budells se salin o dessequin a l’origen, i en el cas que els budells salats o dessecats es manipulin a continuació per a altres fins, un establiment autoritzat per la autoritat competent.
b) En la resta de casos, un establiment autoritzat de conformitat amb el que disposa el capítol I del títol X del present Reglament, els budells s’han de transportar de tal manera que s’eviti qualsevol contaminació. 2- Les importacions de budells procedents de països se supediten al que disposa el capítol II del títol II i en particular, a la presentació d’un certificat expedit i firmat per un veterinari oficial del país d’origen que acrediti: - que els budells procedeixen d’un establiment autoritzat per l’autoritat competent del país expedidor; - que els budells s’han rentat i rascat, i després salat o blanquejat (o com a alternativa al salat o blanquejat, s’han assecat després de rascar-los); - que després del tractament mencionat anteriorment, s’han adoptat mesures eficaces per evitar que els budells tornin a contaminar-se. X.IV.1. Capítol II. Ossos i productes a base d’ossos (exclosa la farina d’ossos), banyes i productes a base de banyes (exclosa la farina de banya polvoritzada), peülles i productes a base de peülla (exclosa la farina de peülla) Els intercanvis i les importacions procedents de països tercers d’aquests productes se sotmeten a les condicions següents: 1- Si es destinen a l’alimentació humana o animal:
a) Pel que fa a intercanvis, els ossos, les banyes i les peülles se sotmeten a les condicions de sanitat animal establertes a la legislació vigent.
b) Pel que fa a intercanvis, els productes a base d’ossos, els productes a base de banyes i els productes a base de peülles se sotmeten a les condicions de sanitat animal establertes en el capítol III del títol X del present Reglament.
c) Pel que fa a les importacions procedents de països tercers, els ossos, els productes a base d’ossos, les banyes, els productes a base de banyes, les peülles i els productes a base de peülles se sotmeten a les condicions establertes en el títol II del present Reglament. 2- Si es destinen a finalitats diferents de l’alimentació humana o animal, inclosos els que es destinen a la transformació amb vista a la fabricació de gelatines:
a) L’autoritat competent autoritza la importació d’ossos i productes a base d’ossos (exclosa la farina d’ossos), de banyes i productes a base de banyes (exclosa la farina de banya polvoritzada), peülles i productes a base de peülla (exclosa la farina de peülla), sempre que:
1. Els productes s’assequin abans de l’exportació i no es refrigerin ni es congelin.
2. Els productes s’enviïn només per terra o per mar, directament des del país d’origen a un lloc d’inspecció fronterera de la Comunitat Europea sense que es produeixi cap transbordament en cap port o lloc que no pertanyi a la Comunitat Europea.
3. Els productes s’enviïn directament a l’establiment d‘elaboració, després dels controls documentals previstos en el títol II del present Reglament.
b) Cada lot de productes ha d’anar acompanyat d’una declaració en la qual l’importador es compromet a no destinar directament els productes importats de conformitat amb el present capítol a l’alimentació humana o animal. Aquest compromís s’ha d’haver presentat al veterinari oficial del lloc d’inspecció fronterera del punt d’entrada de la mercaderia en el territori de la Comunitat Europea per tal que el visi aquest veterinari oficial, i ha d’adjuntar-se al lot fins al seu lloc de destí al Principat d’Andorra. D’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari poden derogar-se algunes de les exigències abans mencionades en funció de les situacions sanitàries i les garanties ofertes en matèria de control en el país tercer d’origen. X.IV.1. Capítol III. Sang i productes sanguinis d’origen animal (amb exclusió dels sèrums d’èquids) Sang fresca i sanguinis destinats al consum humà A- Intercanvis:
1. Els intercanvis de sang fresca de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i de solípedes domèstics se sotmeten a les mateixes condicions sanitàries que els productes segons el que disposa el capítol I del títol X del present Reglament.
2. Els intercanvis de productes sanguinis destinats al consum humà se sotmeten a les condicions sanitàries establertes en els articles 169, 170, 171 i 172 del capítol IV del títol X i segons el que disposa el títol II del present Reglament . B- Importacions:
1. Queden prohibides les importacions de països tercers, de sang fresca d’ongulats domèstics destinada al consum humà.
2. Les importacions de productes sanguinis destinats al consum humà queden sotmeses a les mateixes condicions de policia sanitària que els productes carnis, segons l’establert en el capítol III del títol X del present Reglament. I. Sang fresca i productes sanguinis no destinats al consum humà A- Definicions: En el sentit del present apartat s’entén per: "Sang sencera": la sang d’animals de l‘espècie bovina, porcina, ovina, cabruna i èquids que no presenti cap risc greu de propagar malalties a les persones o als animals. "Productes sanguinis": les fraccions de sang d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i èquids que puguin haver-se sotmès a un tractament diferent del que es preveu a la legislació de residus animals morts i deixalles d’origen animal per no presentar risc greu de propagació de malalties o per a la salut, de les persones o els animals. "Diagnòstic in vitro": el producte envasat llest per al seu ús final, que contingui un producte sanguini i s’utilitzi només o en combinació com a reactiu, producte reactiu, kit, equip o qualsevol altre sistema que es destini a la seva utilització in vitro per analitzar mostres d’origen humà o animal, excepte les donacions d’òrgans i sang, amb la finalitat exclusiva o principal de diagnosticar un estat fisiològic o de salut, una malaltia o una anomalia genètica o de determinar la seguretat i la compatibilitat amb altres reactius. "Reactiu de laboratori": el producte envasat, llest pel seu ús final, que contingui un producte sanguini i s’utilitzi només o en combinació com a reactiu o producte reactiu i es destini a la utilització en laboratoris. "Tractament complet": - Tractament tèrmic a una temperatura de 65ºC durant almenys 3 hores, seguit d’una prova d’eficàcia, o - Irradiació a 2,5 megarads o irradiacions gamma, seguides d’una prova d’eficàcia, o - Modificació del pH en pH 5 durant 2 hores, seguit d’una prova d’eficàcia, o - Qualsevol altre tractament o procediment establert en el si del Subgrup Veterinari. B- Intercanvis: Els intercanvis de sang i productes sanguinis se sotmeten a les condicions de policia sanitària previstes en els articles 169, 170, 171 i 172 del capítol IV del títol X i a allò que disposa el capítol II del títol II del present Reglament. C- Importacions:
1. Les importacions de sang se sotmeten a les condicions de policia sanitària previstes en el títol II del present Reglament. 2.
a) Les importacions de productes sanguinis queden autoritzades amb la condició que cada lot vagi acompanyat d’un certificat d’acord amb el model que es fixi mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, que ha de donar fe de les dades següents: - Els productes són originaris d’un tercer país en el qual, per les espècies sensibles, no s’ha constatat cap cas de febre aftosa durant almenys els últims 24 mesos i no s’ha constatat cap cas d’estomatitis vesicular, malaltia vesicular porcina, pesta bovina, pesta dels petits ruminants, febre de la Vall de Rift, febre catarral ovina (llengua blava o blue tongue), pesta equina, pesta porcina clàssica, pesta porcina africana, malaltia de Newcastle i influència aviar, durant els últims 12 mesos, i en els quals la vacunació contra aquestes malalties no s’ha practicat durant almenys els últims 12 mesos. El certificat sanitari pot expedir-se en funció de l’espècie animal a partir de la qual s’obtenen els productes sanguinis, o - Si es tracta de productes sanguinis d’animals de l’espècie bovina, que són originaris d’un país tercer que compleix els requisits establerts en el paràgraf anterior i en el títol II; en aquest cas la sang a partir de la qual s’han fabricat els productes ha de procedir d’animals de l’espècie bovina d’aquesta zona del país tercer i haver-se obtingut: - En escorxadors de conformitat amb el que disposa el capítol I del títol X, o - En escorxadors autoritzats i supervisats a aquest efecte per l’autoritat competent del país tercer. En aquest cas, l’adreça i el número d’autorització de l’escorxador han de comunicar-se a la Comissió Europea i a l’autoritat competent del Principat d’Andorra, o - Si es tracta de productes sanguinis derivats d’animals de l’espècie bovina, han seguit un tractament complet que assegura l’absència d’agents patògens de les malalties bovines mencionades en el primer paràgraf, o - Si es tracta de productes sanguinis d’animals de l’espècie bovina, compleixen la legislació vigent en matèria de tractament de residus o, si no està legislat, les condicions previstes a la normativa comunitària, i en aquest cas, durant l’emmagatzematge no s’han d’obrir els embalatges i l’establiment de transformació al qual vagin destinats ha d’efectuar un tractament complet d’aquests productes.
b) Si es necessari, s’han d’establir condicions específiques per a la importació de diagnòstics in vitro i reactius de laboratori, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. II. Disposicions generals En cas necessari, les disposicions aplicables del present capítol s’adopten segons el procediment previst en el si del Subgrup Veterinari.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 173 El Govern, un cop promulgada la Llei de taxes veterinàries pel Consell General, en compliment de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra, ha de dictar les normes pertinents de desenvolupament i integrar-les en el present títol d’aquest Reglament.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició addicional primera 1- La part andorrana en el si del Subgrup Veterinari del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra està integrada per representants dels ministeris encarregats de les relacions exteriors, d’agricultura, de sanitat i de les duanes. 2- Els ministres corresponents han de determinar, en cada cas, els càrrecs públics i/o els funcionaris que han d’assistir a les reunions del subgrup citat, així com els experts o representants dels diversos àmbits que, si escau, estimin convenient convocar a cada sessió.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició addicional segona Les autoritats competents del Principat d’Andorra han de crear un servei d’informació als ciutadans i als operadors establerts al territori nacional a fi de facilitar els mecanismes d’aplicació d’aquest Reglament així com el coneixement de la legislació comunitària en matèria veterinària aplicable.
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final El present Reglament entra en vigor el dia trenta de juny del 2000. Descarrega el document
Vigent des del 30/06/2000
· text original
· Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, (BOPA 2000-06-28)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Annex 10 derogat des del 06/10/2005 (Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l'autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l'exercici de l'art de la caça, del 2005-09-28)
Vigent des del 06/10/2005
· derogació
· Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porc (BOPA 2005-10-05)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
elaboració pròpia Derogat i substituït pels mètodes de detecció de triquina de l'annex II del nou Reglament.
tit. 9 derogat des del 07/06/2018 (Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids, del 2018-05-30)
Vigent des del 07/06/2018
· derogació
· Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el mov (BOPA 2018-06-06)
· Font: bopa.mca.ad
elaboració pròpia Es deroga sencer el capítol segon (Condicions de sanitat animal exigibles per als moviments intracomunitaris d'èquids) del títol IX. No s'ha facilitat el text vigent ni els articles que comprèn; cal derogar-los tots.