Article 39

Article 39 Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures següents: 1- En cas de sospita de tractament il·legal, han de sol·licitar al propietari o a la persona en poder dels animals o al veterinari encarregat de l’explotació, que faciliti tota la documentació possible que permeti justificar la natura del tractament. 2- En cas que aquesta investigació confirmi el tractament il·legal, o en cas d’utilització o de sospita motivada d’utilització de substàncies o productes no autoritzats, s’han d’efectuar:
a) Controls, per mostreig, dels animals en les seves explotacions d’origen o de procedència, per detectar aquesta utilització, i més en concret, la presència de possibles indicis d’implants. Aquests controls poden incloure la presa de mostres oficials.
b) Controls per detectar la presència de substàncies d’ús prohibit, o substàncies o productes no autoritzats, a les explotacions on es crien, mantenen i s’engreixen els animals (incloses les explotacions que hi estiguin vinculades administrativament) o a les explotacions d’origen o procedència d’aquests animals. Per a aquesta finalitat, és necessària la presa de mostres oficials d’aigua per beure i dels pinsos.
c) Controls, per mostreig, dels pinsos de l’explotació d’origen o de procedència, així com a l’aigua per beure.
d) Controls en les fases de fabricació de les substàncies enumerades en el grup A de l’annex V.II.1, així com les etapes posteriors de manipulació, transport, emmagatzematge, distribució i venda o adquisició.
e) Qualsevol altre control necessari per aclarir l’origen dels productes o substàncies no autoritzades o el dels animals tractats. 3- En cas que se sobrepassin els límits dels nivells màxims fixats en la normativa o es detecti la presència de substàncies autoritzades en qualsevol òrgan o teixit animal que no sigui un dels que tenen un límit màxim de residus, s’han d’efectuar totes aquelles gestions i investigacions que siguin necessàries i convenients en funció de les comprovacions realitzades. Article 40 1- Es designen com a laboratoris autoritzats el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) del Principat i aquells altres amb els quals ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat puguin arribar a acords que es comuniquen al Subgrup Veterinari per tal que la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea en tinguin constància. 2- Els laboratoris comunitaris de referència són els que es designen en l’annex V.II.5 i la seva competència i condicions d’activitat es defineixen en el capítol II del citat annex. 3- Quan es concedeixi l’autorització de posada al mercat a un medicament veterinari destinat a ser administrat a una espècie la carn o productes dels quals estiguin destinats al consum humà, les autoritats competents encarregades d’aquesta autorització han de transmetre als laboratoris comunitaris de referència i als laboratoris designats en l’apartat 1 per a la detecció dels residus, els mètodes d’anàlisi previstos en la legislació de medicaments veterinaris. Article 41 1- Les preses de mostres oficials s’han d’efectuar segons l’estratègia a nivells i freqüència especificades en els annexos V.II.3 i V.II.4 del present Reglament per tal de ser examinades en els laboratoris autoritzats. La presa de mostres s’ha de realitzar mitjançant acta formalitzada, com a mínim per triplicat, al ramader o propietari dels animals o al seu representant legal o representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o d’altres empreses relacionades amb el sector, o persones responsables ja sigui de l’explotació ramadera o de l’establiment en qüestió, i en absència d’aquests o quan les persones anteriorment citades es neguin a intervenir en l’acta, davant de qualsevol testimoni, sense perjudici de poder exigir les responsabilitats contretes per aquesta negativa. En cas que ni tan sols cap testimoni vulgui intervenir en l’acta, aquesta és igualment vàlida si hi intervé més d’un representant de l’Administració. En l’acta s’han de transcriure íntegrament totes les dades i les circumstàncies que siguin necessàries per a la identificació de les mostres i dels animals dels quals procedeixin, amb la signatura de les persones que hi intervinguin. Cada mostra ha de constar de tres exemplars homogenis que han d’esta condicionats i precintats de manera que, amb les formalitats citades, es garanteixi la identitat i la seguretat de les mostres amb el seu contingut, durant el temps de la seva confirmació. Si la mostra es pren davant del ramader o propietari dels animals o davant el seu representant legal, o davant del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, un dels exemplars de la mostra queda a les seves mans, en dipòsit, juntament amb una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-la en perfecte estat per utilitzar-la posteriorment a la prova contradictòria, si fos necessària. La desaparició, destrucció o deteriorament d’aquest exemplar de la mostra es considera maliciosa, excepte si es prova el contrari. Els altres dos exemplars de la mostra queden en poder de la inspecció, que en remet un al laboratori que hagi de realitzar l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent. En canvi, si les persones anteriorment citades es neguen a intervenir en l’acta o no es troben presents en la presa de mostres, o fins i tot, si estan presents o intervenen, però no desitgen exercir el seu dret de retirar un exemplar de les mostres, els tres exemplars són retirats per la inspecció, i en aquest cas, un dels exemplars es posa a disposició del ramader o propietari dels animals com a representant legal, o del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, perquè el retiri si desitja realitzar la prova contradictòria, i els altres dos exemplars queden en poder de la inspecció, se’n remet un al laboratori que hagi realitzat l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent. Les quantitats que han de recollir-se de cada exemplar de la mostra són suficients en funció de les determinacions analítiques que pretenguin realitzar-se i, en el seu defecte, s’han d’ajustar a les instruccions dictades ja sigui pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40 o, si escau, excepte el que disposa l’apartat 3 del present article. 2- Les mostres de qualsevol natura han de ser recollides per les autoritats competents, per ser examinades en els laboratoris autoritzats amb la finalitat de detectar la presència de les substàncies o residus especificats en l’annex V.II.1. L’anàlisi de les mostres, prevista en el paràgraf anterior, ha d’efectuar-se seguint els mètodes oficials de rutina i de referència que s’estableixin en la legislació vigent al Principat, o legislacions reconegudes internacionalment, o, si no s’han establert, amb mètodes validats establerts pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40. Per a les substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades, tots els resultats positius constatats, en cas d’aplicació d’un mètode de rutina, en lloc d’un mètode de referència, han de confirmar-se amb els mètodes de referència de la normativa vigent al Principat d’Andorra. 3- Quan el resultat de les anàlisis del laboratori sigui negatiu, s’ha de procedirà a comunicar-ho a l’interessat i a destruir tots els exemplars de la mostra corresponent, excepte si són utilitzats amb finalitats científiques, didàctiques o d’investigació. 4- Quan el resultat de l’anàlisi inicial doni resultats positius dels quals es dedueixin infraccions, s’ha d’incoar el procediment corresponent sancionador sense perjudici que l’expedientat no accepti aquests resultats i procedeixi a sol·licitar l’anàlisi contradictòria, amb la finalitat de presentar a l’instructor del procediment totes les al·legacions que cregui convenients dins dels terminis previstos per la normativa vigent. La renúncia expressa o tàcita d’efectuar l’anàlisi contradictòria, o la no aportació de mostra que estigui en mans de l’interessat, suposa l’acceptació dels resultats als quals s’hagi arribat en la pràctica de la primera anàlisi. La mencionada anàlisi contradictòria s’ha de realitzar d’acord amb una de les dues possibilitats següents:
1. Al laboratori on es va practicar l’anàlisi inicial, seguint-ne les mateixes tècniques emprades i en presència del tècnic que va certificar aquesta anàlisi o per persones designades per ell mateix, mitjançant la designació per part de l’interessat d’un expert en peritatges Amb aquesta finalitat, s’ha de comunicar a l’interessat la data i l’hora.
2. En un laboratori autoritzat, oficial o privat, amb excepció del laboratori designat a l’article 40.1 per a la substància detectada, per un tècnic que designi el mateix laboratori utilitzant les mateixes tècniques emprades en l’anàlisi inicial. El resultat analític i, si escau, l’informe tècnic complementari, s’han de remetre a l’instructor del procediment. En cas que, transcorregut el termini previst a la normativa corresponent, no s’hagi practicat i comunicat l’anàlisi, l’interessat deixa de tenir-hi dret. L’interessat ha de costejar les despeses derivades d’aquesta anàlisi contradictòria. En cas que es produeixi contradicció entre el resultat de les anàlisis inicial i contradictòria, aquestes s’han de confirmar mitjançant una tercera anàlisi, que és diriment i definitiva, per a la qual s’utilitza el tercer exemplar de la mostra en qüestió. Aquesta confirmació ha de ser realitzada pel laboratori designat en l’article 40 corresponent, segons la substància o el residu de què es tracti. En cas que el resultat de l’anàlisi inicial es confirmi mitjançant l’anàlisi diriment, aquesta última ha de ser costejada per l’interessat. 5- En els casos en què és aconsellable realitzar la investigació sobre elements o substrats de prova de volum reduït que no permetin obtenir la quantitat suficient per constituir tres exemplars d’anàlisi, o quan existeixin situacions de perill per a la salut pública, la mostra pot constituir-se d’un nombre inferior d’exemplars d’anàlisi, que s’han d’examinar en un sol acte analític i es convoca a un mateix acte i en el mateix laboratori dos tècnics, un d’ells nomenat per l’Administració i l’altre en representació de l’interessat, perquè es practiqui l’anàlisi en un sol acte. En aquests casos, aquestes anàlisis es poden realitzar en els laboratoris autoritzats. Igualment, se segueix la pauta abans descrita, encara que es prenguin tres exemplars d’anàlisi, quan s’hagin consignat o intervingut cautelarment canals, despulles o d’altres productes peribles. En aquests casos, l’exemplar o exemplars de la mostra es prenen amb les mateixes formalitats que en els supòsits ordinaris garantint-ne, en tot cas, la seva identitat amb el seu contingut. La renúncia expressa o tàcita d’acudir acompanyat d’un expert en peritatges suposa l’acceptació dels resultats de les anàlisis realitzades en aquest mateix acte. 6- Quan l’examen de la mostra oficial reveli un tractament il·legal, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42 i següents. Quan aquest examen reveli la presència de residus de substàncies autoritzades o de contaminants que sobrepassin els nivells fixats en la normativa corresponent o la presència de residus de substàncies autoritzades en algun dels teixits o productes pels quals no s’han fixat els límits màxims de residus i dels quals s’ha realitzat la presa de mostres, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42, 44 i 45 així com les mesures proposades en els articles 48 i següents, si escau. Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents d’estats membres de la Unió Europea, l’autoritat competent en cada cas dóna trasllat i sol·licita motivadament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen que apliqui les mesures estipulades en els articles 42.2, 43, 44 i 45, així com les que s’estableixen en els articles 48 i següents a l’explotació o establiment d’origen o de procedència, tot això a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari. Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents de països tercers i es reveli la presència d’un tractament il·legal o de residus de substàncies autoritzades, per sobre dels límits màxims establerts, els ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, en cada cas, n’han d’informar la Comissió Europea a través dels procediments previstos pel Subgrup Veterinari, perquè s’adoptin les mesures previstes en l’article 53 del present Reglament.