Article 118

Article 118

El Principat d’Andorra, igual que els estats membres, només poden autoritzar el moviment d’èquids registrats en el seu territori i enviar, a un estat membre o al Principat d’Andorra en termes de reciprocitat, èquids que compleixin els requisits definits als articles 119 i 120. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat d’Andorra sigui el lloc de destí, pot concedir dispenses generals o limitades, sempre que els estats membres les concedeixin recíprocament per als moviments dels èquids: – que es muntin o es portin amb finalitats esportives o recreatives per rutes situades prop de les fronteres amb el Regne d’Espanya o la República Francesa; – que participin en manifestacions culturals o similars, o en activitats organitzades per organismes locals autoritzats situats prop de les fronteres esmentades; – destinats exclusivament a la pastura o al treball, de forma temporal, prop de les fronteres esmentades. Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta autorització ha d’informar la Comissió Europea dels termes de les dispenses concedides de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 119 1- Per als moviments d’èquids comunitaris i amb el Principat s’han de complir les condicions següents:

1. En el moment de la inspecció, els èquids no han de presentar cap símptoma de malaltia. La inspecció s’ha de portar a terme en el decurs de les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament o la càrrega. No obstant això, i deixant de banda el que disposa l’article 121, aquesta inspecció s’exigeix, en el cas d’èquids registrats, únicament per als intercanvis comunitaris.

2. Deixant de banda els requisits previstos a l’apartat 5 per a malalties de declaració obligatòria, el veterinari oficial ha de garantir, en fer la inspecció, que no existeix cap fet –basant-se fins i tot en les declaracions del propietari o del criador– que permeti concloure que els èquids hagin estat en contacte amb èquids afectats per una infecció o una malaltia contagiosa en els darrers quinze dies anteriors a la inspecció.

3. Els èquids no han d’incloure’s entre els animals que s’hagin d’eliminar o destruir en compliment d’un programa d’eradicació de malaltia contagiosa aplicat al Principat d’Andorra o a l'estat membre d’origen.

4. Els èquids han de ser sotmesos a identificació, la qual s’ha de portar a terme:

a) per als cavalls registrats, per mitjà d’un document d’identificació conforme a l’establert en l’annex IX.I.2. Ha de restituir-se, un cop sacrificat el cavall registrat, a l’autoritat que l’hagi expedit. La validesa d’aquest document pot ser suspesa pel veterinari oficial de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article o de conformitat amb el que s’estableix a l’article 120. En el Subgrup Veterinari, es poden aprovar normes de desenvolupament d’aquest apartat;

b) per als èquids de reproducció o en producció, d’acord amb l’annex IX.I.2 , sense perjudici de les modificacions que pugui fer-hi en el futur el Subgrup Veterinari.

5. A més del requisit establert a l’article 120, els èquids no han de procedir d’una explotació que hagi estat objecte d’una de les mesures de prohibició següents:

a) En el cas d’animals de les espècies exposades a la malaltia que es trobin a l’explotació i no hagin estat sacrificats o suprimits en la seva totalitat, la durada de la prohibició que recau damunt l’explotació de procedència ha de ser si més no de: – sis mesos en el cas dels èquids que infonguin la sospita de patir de durina, a partir de la data del darrer contacte amb un èquid malalt. No obstant això, si es tracta d’un semental, la prohibició s’ha d’aplicar fins a la seva castració; – sis mesos en el cas de borm i encefalomielitis equina, a partir de la data en què els èquids malalts hagin estat eliminats; – en el cas d’anèmia infecciosa, ha d’acabar en la data que, després d’haver estat sacrificats els èquids afectats, els animals restants hagin reaccionat negativament a dues proves de Coggins efectuades amb un interval de tres mesos; – sis mesos a partir de l’últim cas d’estomatitis vesiculosa; – un mes a partir del darrer cas de ràbia declarada; – quinze dies a partir del darrer cas de malaltia de carboncle bacteridià declarada.

b) En el cas que s’hagin sacrificat o suprimit tots els animals de les espècies exposades a la malaltia que es troben a l’explotació i que s’hagin desinfectat tots els locals, la durada de la prohibició ha de ser de trenta dies a partir de la data en què els animals hagin estat eliminats i desinfectats els locals, tret de si es tracta de carboncle bacteridià, cas en què es calcularà una durada de quinze dies. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses a aquestes mesures de prohibició per als hipòdroms i camps de carreres i ha d’informar la Comissió Europea del caràcter de les dispenses concedides d’acord amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 3- En el supòsit que el ministeri encarregat de l’agricultura o que un estat membre estableixi o hagi establert un programa facultatiu o obligatori de lluita contra una malaltia a la qual siguin sensibles els èquids, es pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, seguint el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, a l’efecte que aquesta, d’acord amb el procediment dictat, acordi, conjuntament amb el Principat, l’aprovació del programa, sense perjudici de les garanties complementàries generals o limitades que poden exigir-se als intercanvis comunitaris i que han d’equivaler, com a màxim, als que els estats membres o el Principat d’Andorra, segons sigui el cas, apliqui en el seu propi àmbit territorial.

Els programes faran esment en particular a: – la situació de la malaltia en el seu territori; – la justificació del programa, tenint en compte la importància de la malaltia i els seus avantatges des del punt de vista de la relació cost/ benefici; – la zona geogràfica en què s’aplicarà el programa; – els diferents estatus aplicables a les granges i les normes que han d’assolir en cada categoria, així com els procediments de prova; – els procediments de control d’aquest programa; – les conseqüències que han de deduir-se de la pèrdua de l’estatus de l’explotació, pel motiu que sigui; – les mesures que s’han de prendre en el cas d’observar-se resultats positius durant els controls realitzats d’acord amb el programa; – el caràcter no discriminatori entre els intercanvis en el territori de l’estat membre de què es tracti o del Principat d’Andorra, i els intercanvis intracomunitaris.

Els programes poden modificar-se o completar-se d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 120 1- El Principat d’Andorra, igual que els estats membres que no estiguin indemnes de la pesta equina, d’acord amb la lletra

f) de l’article 117, només poden enviar èquids procedents de la part del territori que es consideri infectada d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article en les condicions fixades a l’apartat 3 d’aquest article. 2-

a) Es considera infectada de pesta equina una part del territori d’un estat membre o del territori del Principat d’Andorra, sempre que: – s’hagi comprovat la pesta equina en els dos darrers anys per mitjà d’una evidència clínica, serològica (en els animals no vacunats) i/ o epidemiològica; o – s’hagi practicat la vacunació contra la pesta equina en els darrers dotze mesos.

b) La part del territori que es consideri infectada de pesta equina s’ha de compondre, si més no, de: – una zona de protecció d’un radi de 100 quilòmetres com a mínim entorn de qualsevol focus; – una zona de vigilància de si més no 50 quilòmetres de fons que començarà en els límits de la zona de protecció i en què no s’hagi practicat cap vacunació en els darrers dotze mesos.

c) Les normes de control de les mesures de lluita relatives als territoris i zones previstes a les lletres

a) i

b) així com les excepcions a aquestes seran les especificades a la legislació comunitària vigent.

d) Qualsevol èquid vacunat que es trobi a la zona de protecció ha de quedar registrat i identificat d’acord amb el que disposa la legislació comunitària vigent. L’esment d’aquesta vacunació ha de constar de manera clara en el document d’identificació i/o certificat sanitari. 3- Els èquids han de complir els requisits següents:

a) ser expedits únicament en determinats períodes de l’any, en funció dels insectes vectors, que s’han de fixar d’acord amb el procediment previst a la legislació vigent.

b) No presentar cap símptoma clínic de pesta equina el dia de la inspecció prevista a l’apartat 1 de l’article 119.

c) – Si no han estat vacunats contra la pesta equina, que hagin estat sotmesos amb reacció negativa a una prova de fixació del complement per a la pesta equina tal com es descriu a l’annex IX.II.2, en dues ocasions, amb un interval comprès entre vint-i-un i trenta dies, i en què s’ha d’haver fet la segona prova en els deu dies anteriors a la tramesa. – si han estat vacunats, no ho deuen haver estat durant els darrers dos mesos i han d’haver estat sotmesos a la prova de fixació descrita a l’annex IX.II.2 amb els intervals esmentats sense que s’hagi posat en evidència un augment dels anticossos.

d) Haver estat mantinguts en un lloc de quarantena durant un període de, si més no, quaranta dies abans de l’arribada.

e) Haver estat protegits dels insectes vectors durant el període de quarantena i durant el transport del lloc de quarantena al lloc de tramesa. 4- El territori del Principat d’Andorra es considera, a l’efecte del que es disposa en aquest article, com una unitat indivisible, sense que es puguin traslladar èquids des d’aquesta, encara que tingui una part del territori no infectada, i és aplicable als intercanvis comunitaris que tinguin el seu origen en aquest només el que es disposa als articles 118 i 119 i no l’article 120.