Article 129

Article 129 No obstant el que disposa l’article 128, l’autoritat competent pot autoritzar la posada al mercat, per a la comercialització exclusivament en el territori nacional segons el que disposa l’apartat 15 de l’article 127, de carn obtinguda en establiments que compleixen les condicions esmentades en els capítols I i II de l’annex X.I.1, sempre que compleixin les condicions següents:
a) Els escorxadors afectats han d’estar inscrits al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra i dotats d’un número específic de control que ha de determinar l’autoritat competent en aplicació de la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments , i se sotmet a les condicions següents:
1. No poden tractar més de 20 unitats de bestiar major (UBM) per setmana, amb un màxim de 1.000 UBM per any. Per al càlcul d’aquestes quantitats s’apliquen els tipus de conversió següents: – Carn de boví: bovins i solípedes = 1 UBM – Carn de porcí: – Porcs d’un pes viu superior a 100 kg = 0,20 UBM. – Altres porcs = 0,15 UBM. – Altres carns: – Carns d’oví i de cabrum = 0,10 UBM – Carns d’anyell de llet, cabrit i garrins de menys de 15 kg de pes viu = 0,05 UBM.
2. Han de complir els requisits dels capítols V i VII de l’annex X.I.1, així com els apartats 1, 2 i 4 de l’apartat 66 i 67 del capítol XIV, de l’annex X.I.1 així com els de l’apartat 69, tret dels relatius a la carn fresca importada i als apartats 71, 72 i 73 del capítol XV del mateix annex X.I.1.
3. Han de complir els requisits de l’annex X.I.2.
b) El titular de l’escorxador, el propietari o el seu representant han de:
1. Prevenir prèviament el servei veterinari oficial de l’hora del sacrifici, el nombre i l’origen dels animals perquè pugui procedir a fer la inspecció ante mortem, de conformitat amb el que disposa el capítol Vi de l’annex X.I.1, i bé a l’explotació o bé a l’escorxador.
2. Portar un registre que permeti controlar les entrades d’animals vius i les sortides dels productes del seu sacrifici , així com registres dels controls efectuats, dels seus resultats i de les mesures correctores adoptades, si escau. Aquestes dades han de comunicar-se a l’autoritat competent quan ho sol·liciti.
c) El veterinari oficial o un assistent ha d’estar present en el moment del sacrifici per procedir a la inspecció post mortem de la carn, de conformitat amb el que disposa el capítol VIII de l’annex X.I.1, i s’ha de respectar el que disposa l’apartat 32 del capítol VII de l’annex X.I.1 i controlar el compliment de les normes d’higiene enunciades en els capítols V i VII del mateix annex.
1. Si el veterinari oficial no pot estar present en el moment del sacrifici, les carns han de romandre en l’establiment fins que aquest hagi dictaminat sobre la seva aptitud per al consum humà, després de la inspecció post mortem, que ha de fer-se, en qualsevol cas, el mateix dia del sacrifici.
2. Sense superar el límit de 1.000 UBM previst al punt 1 de l’apartat
a) del present article, l’autoritat competent pot autoritzar, cas per cas, i després de sol·licitud de l’interessat, excepcions al límit setmanal establert per respondre a la necessitat de sacrificar bens i cabrits durant el període immediatament anterior a algunes festes nacionals o locals de caràcter religiós, sempre que el veterinari oficial estigui present al sacrifici i sempre que aquesta carn no es congeli abans de ser comercialitzada.
3. Les quantitats màximes previstes al punt 1 de l’apartat
a) del present article es poden aplicar a operadors individuals que sacrifiquin per compte propi, en intervals clarament diferents de la setmana, en un establiment que compleixi les condicions següents:
a) Que el propietari de l’establiment hagi tingut una formació específica, en matèria d’higiene i control de la producció d’aliments, reconeguda per l’autoritat competent.
b) Que els animals destinats al sacrifici pertanyin al propietari de l’establiment o a un carnisser amb establiment propi o hagin estat comprats per aquests per cobrir les necessitats previstes al paràgraf d).
c) Que la producció de la carn hagi tingut lloc en locals que compleixin amb els requisits de l’annex X.I.2.
d) Que la producció es destini exclusivament a l’abastament dels locals que pertanyen als carnissers previstos al paràgraf
b) i a la venta in situ al consumidor o a les col·lectivitats locals. En el cas d’acumulació de les quantitats individuals de sacrifici, les quantitats màximes previstes a l’apartat 1 poden augmentar-se fins a 30 UBM per setmana i a 1.500 UBM per any per als establiments que compleixen les condicions previstes al paràgraf
11. Quan l’autoritat competent autoritzi a algun establiment aquesta possibilitat, ha de transmetre a les autoritats competents dels estats membres i de la Comissió Europea la llista dels establiments, pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
4. En el cas que sigui necessari, es poden autoritzar escorxadors que compleixin les condicions previstes a l’apartat 1 i que estiguin situats en regions amb dificultats geogràfiques particulars o que tinguin dificultats d’abastament, perquè tractin un màxim de 2.000 UBM per any, sempre que se sol·liciti aquesta excepció a l’autoritat competent, per tal que es trameti d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
5. L’autoritat competent pot concedir excepcions, de conformitat amb el que es preveu a l’annex X.I.2 per a les sales d’especejament que no estiguin situades en un establiment autoritzat i que no produeixin més de 5 tones de carn desossada per setmana o l’equivalent en carn sense desossar. A aquests establiments s’apliquen, a les operacions emmagatzematge i d’especejament, les disposicions del capítol V, les de l’apartat 38 del capítol VII i les del capítol IX i les de l’apartat 48 del capítol X de l’annex X.I.1, tret del requisit de la temperatura del local previst a las segona fase del paràgraf
c) de l’apartat 46 del capítol IX.
6. Les carns procedents dels establiments esmentats en aquest article que hagin estat declarades aptes per al consum humà, tenint en compte els requisits d’higiene i d’inspecció veterinària establerts en aquest capítol, han: 1) De portar una marca d’inspecció veterinària amb tinta, mitjançant el número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. S’ha de col·locar segons el que disposa l’apartat 51 del capítol XI de l’annex X.I.1. Les dimensions i els caràcters del segell es poden reduir per al marcatge d’inspecció veterinària de bens, cabrits i garrins. 2) De reservar-se a la venda directa al consumidor final o a minorista, situats en el territori del Principat d’Andorra, ja sigui en estat fresc o amb una transformació prèvia i sense necessitat d’envasament previ.
7. L’autoritat competent pot concedir excepcions als requisit mínims establerts en el capítol I de l’annex X.I.1 per als magatzems frigorífics amb poca capacitat en què només s’emmagatzemen carns envasades i altres productes alimentaris. Aquests magatzems han de complir els requisits corresponents dels establerts al capítol I de l’annex X. I.2.
8. Els escorxadors als quals s’hagin concedit les excepcions previstes en aquest article se sotmeten a les inspeccions de l’autoritat competent, així com les comunitàries que s’acordin en el si del Subgrup Veterinari per als establiments autoritzats d’acord amb el que disposa l’article 135. Article 130 1- El veterinari oficial declara no aptes per al consum humà:
a) Les carns procedents d’animals:
1. En què s’hagi detectat una de les malalties següents: – Actinobacil·losi o actinomicosi generalitzades – Carboncle bacteridià o carboncle simptomàtic – Tuberculosi generalitzada – Limfadenitis generalitzada – Borm – Ràbia – Tètan – Salmonel·losi aguda – Brucel·losi aguda – Erisipela (mal roig) – Botulisme – Septicèmia, pièmia, toxèmia i virèmia – Febre aftosa – Pesta porcina clàssica – Pesta porcina africana – Malaltia vesicular porcina – Pesta bovina - Pesta dels petits remugants – Estomatitis vesicular – Febre catarral – Pesta equina – Encefalomielitis vírica equina – Malaltia de Teschen – Verola ovina i cabruna – Dermatosi nodular contagiosa – Febre de la Vall del Rift – Peripneumònia bovina
2. Que presentin lesions agudes de broncopneumònia, pleuresia, peritonitis, metritis, mamitis, artritis, pericarditis, enteritis o meningoencefalomielitis, confirmades per una inspecció detallada, completada si escau per un examen bacteriològic i per la recerca de residus de substàncies que tinguin una acció farmacològica. Això no obstant, quan els resultats d’aquests exàmens siguin favorables, les canals es declaren aptes per al consum humà després d’extirpar-los les parts afectades per les lesions esmentades.
3. Afectades de les malalties parasitàries següents: sarcoesporidiosi visible macroscòpicament i cisticercosi muscular generalitzada o triquinosi.
4. Morts, nascuts morts o morts en úter.
5. Sacrificats massa joves i les carns dels quals siguin edematoses.
6. Que presentin caquèxia o una anèmia pronunciada.
7. Amb molts tumors, abscessos o ferides greus en diferents parts de la canal o en diverses vísceres.
b) Les carns dels animals:
1. Amb reacció positiva o dubtosa a la tuberculina i en els quals un examen efectuat conforme al que es disposa en el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1 hagi permès posar de manifest lesions tuberculoses localitzades en diversos òrgans o diverses parts de la canal, un cop examinades d’acord amb el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1. Això no obstant, quan es detecten lesions tuberculoses en ganglis d’un mateix òrgan o d’una sola part de la canal, només es declaren no aptes per al consum humà l’òrgan afectat o la part de la canal afectada i els ganglis limfàtics contigus.
2. Amb reacció positiva o dubtosa a la brucel·losi, confirmada per lesions que indiquen una afecció greu. Fins i tot si no s’ha detectat cap d’aquestes lesions, les mames, l’aparell genital i la sang es declaren no aptes per al consum humà.
c) Les parts de canals que presenten infiltracions seroses o hemorràgiques serioses, abscessos localitzats o taques localitzades i les despulles i vísceres que presenten lesions patològiques d’origen infecciós, parasitari o traumàtic.
d) Les carns febrils i les que presenten anomalies greus pel que fa al color, l’olor, la consistència i el sabor.
e) Les carns procedents de les zones on es fa la sagnia.
f) Les canals, les despulles de les quals no hagin estat sotmeses a la inspecció post mortem.
g) La sang d’un animal la carn del qual hagi estat considerada no apta per al consum, d’acord amb els punts precedents, així com la sang contaminada pel contingut de l’estómac o per qualsevol altra substància.
h) Les carns que provinguin d’animal als quals s’hagi administrat:
1. Substàncies prohibides d’acord amb la legislació que regula les substàncies d’acció hormonal i tirostàtica d’ús en els animals d’acord amb el que estableix en el capítol I del títol V.
2. Productes que puguin fer que aquestes carns siguin perilloses o perjudicials per a la salut humana d’acord amb el que disposa la legislació vigent.
3. Ablanidors.
i) Les carns que continguin residus de substàncies autoritzades d’acord amb les excepcions previstes en els articles 22 i 23 del capítol I del títol V títol.
j) Les carns que hagin estat contaminades o alterades en proporcions que es determinin d’acord amb el que preveu el Subgrup Veterinari.
k) Els fetges i ronyons d’animals de més de dos anys en què l’execució dels plans aprovats en aplicació de la normativa sobre investigació de residus en animals i carns fresques, regulada al títol V, hagin permès comprovar la presència generalitzada de metalls pesats en l’entorn.
l) Les carns que, deixant de banda una reglamentació eventual aplicable en matèria de ionització, hagin estat tractades amb radiacions ionitzants o ultraviolades.
m) Les carns que presenten una olor sexual pronunciada. 2- Quan el veterinari oficial observi que una canal, una despulla està afectada de limfadenitis caseosa o de qualsevol altra afecció supurada, sense que aquesta afecció estigui generalitzada o estigui acompanyada de caquèxia:
a) Declara no apte per al consum humà tot òrgan i el seu gangli limfàtic corresponent si l’afecció anteriorment descrita està present a la superfície o a l'interior del l’òrgan mencionat o del gangli limfàtic mencionat.
b) En tots els casos als quals no s’apliqui el paràgraf
a) es dictamina no apta per al consum humà en la lesió i totes les seves parts adjacents que el veterinari oficial consideri necessari, tenint en compte l’edat i el grau d’activitat de la lesió, i queda entès que una lesió antiga i sòlidament encapsulada pot considerar-se inactiva. 3- Quan el veterinari oficial comprovi que una canal sencera o una part de la canal o una despulla estan afectades per una malaltia o una infecció diferent de les esmentades en els punts anteriors, declara no apta per al consum humà, o bé la totalitat de la canal i les despulles, o bé la part de la canal o la despulla que consideri necessari. 4- Per a les carns fresques de boví i porcí destinades a Finlàndia i/ o Suècia, s’apliquen les normes següents:
a) Les trameses de carns s’han d’haver sotmès, a l’establiment d’origen, a la prova de microbiologia per mostreig que s’acordi amb l’autoritat competent.
b) No és necessària la prova prevista al paràgraf
a) per a les carns destinades a un establiment en què es faci una pasteurització, esterilització o un tractament equivalent de les carns esmentades. En aquest cas, aquestes carns han d’estar sotmeses al programa operatiu aplicat per Finlàndia i/ o Suècia.
c) No és necessària la prova prevista al paràgraf
a) per a les carns originàries d’un establiment sotmès a un programa reconegut com a equivalent, aprovat segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.