Article 90

Article 90

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè la sospita de la presència d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.1 sigui objecte de notificació obligatòria i immediata a l’autoritat competent.

El ministeri encarregat de l’agricultura enviarà a la Comissió, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, com a màxim el 31 de maig de cada any, una relació detallada dels casos de les malalties que s’especifiquen en l’annex VII.5.1 o de qualsevol altra malaltia subjecta a garanties addicionals previstes a la legislació vigent que s’hagin manifestat en el seu territori durant l’any natural anterior, així com una relació detallada dels programes de control o d’eradicació en curs.

Aquestes informacions es basaran en criteris uniformes que s’establiran d’acord amb el procediment acordat en el si del Subgrup Veterinari.

La Comissió Europea transmetrà aquesta informació als estats membres de la Unió Europea en el marc del Comitè Veterinari Permanent i pot usar-la en relació amb les decisions especificades en els annexos VII.1 i VII.4. Article 91 1- 1.- El ministeri encarregat de l’agricultura, si disposa d’un programa nacional obligatori de lluita contra una malaltia contagiosa de les que recull la llista de l’annex VII.5.2 en el seu territori, pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, de conformitat amb el que estableixi el Subgrup Veterinari, indicant especialment: - la distribució de la malaltia en el seu territori, - la justificació del programa considerant la importància de la malaltia i els avantatges que s’espera obtenir del programa en relació amb els seus costos, - l’àrea geogràfica a la qual s’aplicarà el programa, - els diferents estatus aplicables a les explotacions, les normes que donin dret a cada estatus i els procediments de prova que s’usaran, - els procediments de seguiment del programa, els resultats del qual han de comunicar-se com a mínim un cop l’any a la Comissió Europea de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, - les mesures que s’hagin d’adoptar si, per qualsevol raó, una explotació perd el seu estatus, - les mesures que s’hagin d’adoptar si els resultats de les proves realitzades en el marc del programa són positius. 2- La Comissió, de conformitat amb el procediment establert en el Subgrup Veterinari, ha d’examinar els programes presentats pel Principat, de la mateixa manera que ha d’examinar els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i donar-ne compte al Principat a través del Subgrup.

Els programes inclosos en l’apartat 1 poden aprovar-se quan en compleixin els criteris establerts, de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari.

De conformitat amb el mateix procediment s’han de definir, al mateix temps que l’aprovació dels programes o, com a màxim, 3 mesos després, les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari.

Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional. 3- Els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i pel Principat d’Andorra, poden modificar-se o completar-se de conformitat amb el procediment que s’estableix a la normativa comunitària europea o, en el cas del Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Les modificacions o addicions respecte de programes que s’hagin aprovat anteriorment o de garanties que s’hagin definit de conformitat amb l’apartat 2, poden aprovar-se segons el mateix procediment.

Article 92 1- Quan el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que qualsevol estat membre de la Unió Europea, consideri que el seu territori està totalment o parcialment indemne d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.2, ha de presentar a la Comissió, a través del procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, els justificants adequats, que inclouran en particular:

• La natura de la malaltia i el seu historial en el seu territori.
• Els resultats de les proves de control basades en una investigació serològica, microbiològica, patològica o epidemiològica i en el fet que la malaltia ha de declarar-se obligatòriament a les autoritats competents.
• El període durant el qual s’hagi efectuat el control.
• Si escau, el període durant el qual hagi estat prohibida la vacunació contra la malaltia i la zona geogràfica afectada per aquesta prohibició.
• Les normes adoptades per comprovar l’absència de la malaltia. 2- La Comissió Europea, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha d’examinar la documentació presentada pel Principat i, de conformitat amb els procediments legislats pel dret comunitari, ha d’examinar directament la documentació presentada pels estats membres de la Unió Europea. Les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari o dels estats membres amb el Principat d’Andorra, poden definir-se de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari, o de conformitat amb el procediment que es determini a la legislació comunitària en cas que es tracti de comerç comunitari que no afecti el Principat. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional. 3- El Principat d’Andorra, o l’estat membre interessat, ha de notificar a través del Subgrup Veterinari a la Comissió qualsevol canvi de dades incloses en l’apartat 1 que estigui relacionat amb la malaltia i, en particular, amb els seus brots. A la vista d’aquesta informació, les garanties definides de conformitat amb l’apartat 2 es poden modificar, o retirar, de conformitat amb el procediment establert en la legislació comunitària quan es tracti de relacions entre estats membres, o de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Article 93 1- El Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea han de vetllar perquè, per rebre l’autorització de l’autoritat competent, que en el cas del Principat serà el ministeri encarregat de l’agricultura, els centres de concentració compleixin, com a mínim, les condicions següents:

a) Estar sota el control d’un veterinari oficial, que ha de garantir, en particular, el compliment dels apartats 1 i 2 de l’article 86;

b) Estar situats en una zona que no sigui objecte de prohibició o restricció de conformitat amb la legislació vigent;

c) Haver estat netejats i desinfectats abans de cada utilització, de conformitat amb les instruccions del veterinari oficial;

d) Posseir, en funció de les capacitats d’acollida: - una instal·lació dedicada exclusivament per a aquest fi quan s’utilitzi com a centre de concentració; - instal·lacions adequades per carregar, descarregar i allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment; - infraestructures d’inspecció adequades; - infraestructures d’aïllament adequades; - equips adequats de neteja i desinfecció dels locals i dels camions; - una zona d’emmagatzematge suficient per al farratge, el jaç i els fems; - un sistema adequat de desguàs; - una oficina o local per al veterinari oficial;

e) Acceptar únicament animals identificats procedents de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, brucel·losi i leucosi o animals de sacrifici que responguin a les condicions fixades en el present títol i, en particular, les que s’estableixen en l’apartat 3 de l’article 88. Per a aquesta finalitat, en admetre animals, el propietari del centre o el responsable ha de comprovar o fer comprovar les marques d’identificació dels animals, els documents sanitaris o altres documents d’acompanyament propis de les espècies i categories de les quals es tracti.

f) Ser objecte d’inspeccions periòdiques amb la finalitat de comprovar el manteniment de les condicions que permetin l’autorització. 2- El propietari del centre de concentració o responsable, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’escriure en un registre o suport informàtic, que ha de conservar durant com a mínim tres anys, les informacions següents: - el nom del propietari, l’origen, la data d’entrada i de sortida, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina que entrin al centre i el seu destí proposat; - el número de registre del transportista i el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals del centre. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’assignar un número d’autorització a cada centre de concentració autoritzat.

Aquesta autorització pot limitar-se a una espècie determinada o animals de reproducció o producció o a animals de sacrifici.

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar a la Comissió Europea, a través del Subgrup Veterinari, la llista dels centres de concentració autoritzats, així com, si escau, les llistes actualitzades.

La Comissió ha de comunicar aquestes informacions als estats membres de la Unió Europea, en el marc del Comitè Veterinari Permanent i, al Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra disposició en matèria de pola sanitària.

Pot tornar a concedir-se l’autorització quan l’autoritat competent constati que el centre de concentració compleix totes les condicions pertinents del present títol. 5- El ministeri encarregat de l’agricultura s’ha de cerciorar que, quan estiguin en funcionament, els centres de concentració tinguin un nombre suficient de veterinaris oficials per dur a terme totes les tasques que els corresponen. 6- A l’efecte d’una aplicació uniforme al Principat d’Andorra, es poden aprovar possibles normes de desenvolupament del que es disposa en aquest títol de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 94 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes compleixin les condicions següents:

a) Per al transport d’animals han d’utilitzar-se mitjans de transport que: - hagin estat construïts de tal forma que els excrements, el jaç o el farratge no puguin relliscar o caure des del vehicle; - hagin estat netejats i desinfectats per mitjà de desinfectants autoritzats per l’autoritat competent, immediatament després de cada transport d’animals o de qualsevol producte que pugui afectar la salut dels animals, i en cas necessari, abans de qualsevol altre carregament d’animals.

b) Disposar d’instal·lacions de neteja i desinfecció adequades, aprovades pel ministeri encarregat de l’agricultura, incloses les instal·lacions per a l’emmagatzematge del jaç i els fems, o bé s’ha de provar documentalment que aquestes operacions són realitzades per tercers degudament autoritzats pel ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió. 2- El transportista ha de garantir, per a cada vehicle destinat al transport d’animals, que portarà i mantindrà durant un període mínim de tres anys un registre que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

i) Els llocs i les dates de recollida i el nom o nom comercial de l’explotació o del centre de concentració en el qual s’hagin recollit els animals; ii) Els llocs i les dates de lliurament i el nom o nom comercial i adreça del destinatari o dels destinataris; iii) L’espècie i el nombre d’animals transportats; iv) La data i el lloc de desinfecció;

v) Els detalls de la documentació d’acompanyament ( núm. de sèrie dels certificats, etc.). 3- Els transportistes han de vetllar perquè el lot d’animals no entri en contacte en cap moment amb animals d’un estatus inferior, des de la seva sortida de l’explotació o del centre de concentració d’origen fins a la seva arribada a destí. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes es comprometin per escrit a: - prendre totes les mesures necessàries per complir el que disposa el present títol i, en particular, les disposicions especificades en el present article i relatives als documents adequats que han d’acompanyar els animals, - confiar el transport dels animals a personal que tingui la capacitat, la competència professional i els coneixements necessaris. Article 95 1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè s’atribueixi un número d’autorització a tots els tractants en bestiar, estiguin registrats, aprovats, i compleixin com a mínim, les condicions següents:

a) Només han de comerciar amb animals identificats i que procedeixin de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, brucel·losi i leucosi o animals de sacrifici que compleixin les condicions fixades en el present títol i, en particular, les establertes en l’apartat 3 de l’article 88. Amb aquesta finalitat el tractant ha de vetllar perquè els animals estiguin correctament identificats i vagin acompanyats dels documents sanitaris corresponents propis de les espècies de les quals es tracti. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar la comercialització d’animals identificats que no responguin a les condicions establertes en el primer paràgraf sempre que els animals siguin conduïts immediatament a un escorxador del Principat, sense transitar per les seves instal·lacions, per ser sacrificats allà mateix al més aviat possible amb la finalitat d’evitar tota propagació de malalties. Han d’adoptar-se totes les disposicions necessàries perquè aquests animals, des de la seva entrada a l’escorxador, no puguin entrar en contacte amb d’altres animals i perquè se’ls sacrifiqui per separat dels altres animals.

b) El tractant, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’inscriure en un registre o suport informàtic que ha de conservar durant almenys tres anys les informacions següents: - el nom del propietari, l’origen, la data de compra, les categories, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen i del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina adquirits; - el número de registre del transportista i/o el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals; - el nom i l’adreça del comprador i el destí dels animals; - les còpies dels plans de viatges i/o el número de sèrie dels certificats sanitaris.

c) Quan el tractant mantingui animals a les seves instal·lacions, ha de vetllar perquè: - s’iniciï una formació específica del personal que es faci càrrec dels animals pel que fa a l’aplicació dels requisits del present títol i a la cura i la protecció dels animals; - el veterinari oficial sotmeti periòdicament els animals adquirits a controls i, si escau, a proves, i es prenguin totes les mesures necessàries per evitar la propagació de malalties. 2- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè cada instal·lació utilitzada pel tractant per a l’exercici de la seva professió estigui registrada i dotada d’un número d’autorització, i perquè compleixin, com a mínim, les condicions següents:

a) estar sota la supervisió d’un veterinari oficial;

b) estar situades en una zona que no sigui objecte de prohibició o restricció d’acord amb la legislació vigent;

c) posseir: - instal·lacions adequades, de capacitat suficient i en particular infraestructures d’inspecció adequades i infraestructures d’aïllament per poder aïllar tots els animals en cas de brot de malaltia contagiosa, - instal·lacions adequades per descarregar i, quan sigui necessari, allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment, - una superfície suficient per rebre el jaç i els fems; - un sistema adequat de desguàs;

d) Abans de cada utilització, s’han de netejar i desinfectar, d’acord amb les instruccions del veterinari oficial. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra norma aplicable en matèria de policia sanitària.

Pot tornar a concedir-se l’autorització quan constatin que el tractant compleix totes les disposicions pertinents del present títol. 4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme inspeccions periòdiques amb la finalitat de compliment dels requisits previstos en el present article.

Article 96 1- S’autoritza el ministeri encarregat de l’agricultura a instaurar un sistema de xarxes de vigilància.

El sistema de xarxes de vigilància ha d’estar compost, com a mínim, de: - els ramats, - el propietari de l’explotació o qualsevol persona física o jurídica que en sigui responsable, - el veterinari autoritzat o el veterinari oficial responsable de l’explotació, - el servei veterinari oficial del Principat d’Andorra, - els laboratoris oficials de diagnòstic veterinari o qualsevol altre laboratori autoritzat, - una base de dades informatitzada.

Els veterinaris oficials dels escorxadors i dels centres de concentració autoritzats han d’estar associats al sistema de xarxes. 2- Aquest sistema de xarxes de vigilància ha de tenir com a objectiu principal la qualificació oficial de les explotacions, el manteniment d’aquesta qualificació mitjançant inspeccions periòdiques, la recollida de dades epidemiològiques i la vigilància de les malalties, de manera que es garanteixi el respecte de totes les prescripcions del present títol o de qualsevol altra norma pertinent en matèria de policia sanitària.

Aquest sistema de xarxes de vigilància és obligatori en totes les explotacions del territori del Principat d’Andorra.

El ministeri encarregat de l’agricultura fixar les obligacions i els drets als quals han d’atenir- se els veterinaris autoritzats, la persona responsable de l’explotació o el seu propietari i qualsevol altre participant en el sistema, inclosa la persona responsable de la concessió del certificat sanitari. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè les obligacions establertes en l’apartat 2 anterior incloguin com a mínim el següent: A. Cada propietari o persona responsable d’una explotació ha de:

i) garantir, mitjançant contracte o acte jurídic, els serveis d’un veterinari oficial o veterinari autoritzat pel ministeri encarregat de l’agricultura; ii) recórrer immediatament al veterinari oficial o veterinari autoritzat responsable d’una explotació quan se sospiti de l’existència d’una malaltia contagiosa o de qualsevol malaltia de notificació obligatòria; iii) informar el veterinari oficial o veterinari autoritzat de tota introducció d’animals a la seva explotació; iv) aïllar els animals abans d’introduir-los a la seva explotació amb la finalitat que el veterinari oficial o veterinari autoritzat comprovi, si escau, mitjançant les proves prescrites, si pot mantenir-se l’estatus de l’explotació. B. Els veterinaris oficials o els veterinaris autoritzats d’acord amb la lletra

m) de l’apartat 2 de l’article 84 han d’estar sotmesos al control del ministeri encarregat de l’agricultura i han de complir els requisits següents:

i) reunir les condicions legals necessàries per exercir la professió veterinària; ii) no tenir relacions financeres o familiars amb el propietari o amb la persona responsable de l’explotació; iii) posseir coneixements especialitzats en matèria de policia sanitària aplicable a les espècies de les quals es tracti. Això significa que han de: - actualitzar periòdicament els seus coneixements, especialment pel que fa a la reglamentació sanitària corresponent; - complir els requisits establerts per l’autoritat competent per garantir el bon funcionament de la xarxa; - facilitar informació al propietari o a la persona responsable de l’explotació i prestar-li assistència amb la finalitat que es prenguin totes les mesures necessàries perquè es mantingui l’estatus de l’explotació, en particular d’acord amb els programes acordats amb l’autoritat competent; - vetllar perquè es compleixin els requisits relatius a:

i) la identificació i el certificat sanitari dels animals del ramat, els animals introduïts i els adquirits; ii) l’obligació de declarar les malalties infeccioses i qualsevol altre factor de risc per a la salut o el benestar animal i per a la salut humana; iii) l’establiment, en la mesura que sigui possible, de la causa de mortalitat dels animals i el lloc on hagin d’expedir-se els cadàvers per a la seva destrucció; iv) les condicions higièniques del ramat i de les unitats de producció del bestiar.

Si el bon funcionament del sistema ho requereix, el ministeri encarregat de l’agricultura pot restringir la responsabilitat dels veterinaris a un nombre limitat d’explotacions o a una zona geogràfica determinada.

El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar la llista de veterinaris autoritzats i d’explotacions autoritzades que participen a la xarxa.

Si consideren que un dels participants a la xarxa ja no compleix les condicions abans mencionades, han de cancel·lar o retirar l’autorització, sense perjudici de qualsevol altra sanció que pugui ser-li aplicable.

C. La base de dades informatitzada ha de contenir, com a mínim, les informacions següents: 1) per a cada animal: - el codi d’identificació, - la data de naixement, - el sexe, - la raça o el pelatge, - el codi d’identificació de la mare o en el cas d’un animal importat d’un tercer país, el número d’identificació atribuït després del seu control a través del procediment previst en el títol II i que estigui vinculat al número d’identificació d’origen, - el número d’identificació de l’explotació de naixement, - els números d’explotació de totes les explotacions en les quals s’hagi mantingut l’animal i les dates de cada circulació, - la data de la seva mort o del seu sacrifici. 2) Per a cada explotació: - un número d’identificació consistent, a més del codi del Principat, en un codi amb un màxim de quatre caràcters, - el nom i l’adreça del titular. 3) La base de dades ha de permetre disposar en tot moment de les informacions següents: - el número d’identificació de tots els animals de l’espècie bovina presents en una explotació i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen, així com el número de certificat sanitari, si escau; - una llista de tota circulació de cada animal a partir de l’explotació del naixement o en el cas d’animals importats de tercers països, de l’explotació de procedència; i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’última explotació o de l’últim ramat i, en el cas d’animals importats de tercers països, l’explotació de procedència.

Aquestes informacions s’han de conservar a la base de dades fins que hagin passat tres anys seguits des de la mort de l’animal de l’espècie bovina o fins que hagin passat tres anys seguits des que es va fer el registre quan es tracta de registres d’animals de l’espècie porcina.

Això no obstant, pel que fa als animals de l’espècie porcina, només són aplicables els apartats 2, 3 i 4 de l’apartat C. 4) Les modalitats d’aplicació, incloses les informacions que les bases de dades nacionals han de contenir, amb la finalitat de garantir el caràcter operacional d’aquestes dades aplicades a l’espècie porcina, s’han de comunicar de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 4- Tots els altres participants a la xarxa que no estiguin inclosos en les parts A i B de l’apartat 3 han d’operar sota la responsabilitat del ministeri encarregat de l’agricultura.

Aquest és responsable de l’establiment de la xarxa i, per garantir el seu bon funcionament, procedeix a controlar la xarxa amb regularitat. 5- Quan el ministeri encarregat de l’agricultura tingui instaurada la xarxa a la qual es fa referència en els apartats 1 a 4, operativa almenys durant 12 mesos, ho ha de notificar a la Comissió Europea a fi que sigui aprovada de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

Amb aquesta finalitat, el Subgrup citat ha d’examinar la documentació presentada pel Principat, de manera que els experts de la Comissió Europea puguin validar els sistemes de xarxes amb l’ajuda d’un procediment d’auditoria.

Si els resultats d’aquestes auditories són favorables, en un termini de 90 dies a partir de la recepció de la sol·licitud d’aprovació de conformitat amb el sistema al qual s’ha fet referència en l’apartat anterior, pot consagrar l’operativitat definitiva de la xarxa, xarxa que pot suspendre’s quant al seu funcionament quan s’observin infraccions repetides en la seva implantació conforme, de nou, al procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. 6- Quan el Principat d’Andorra hagi disposat en tot el seu territori el sistema de xarxa de vigilància el ministeri encarregat de l’agricultura pot determinar no aplicar el segon guió de la

a) de l’apartat 2 de l’article 85 a la circulació d’animals inclosos en el present títol a l’interior del territori del Principat. El finançament del sistema de xarxa de vigilància s’ha de regular mitjançant el sistema de taxes a les quals faci referència el títol XI del present Reglament. Article 97 1- En el cas que el ministeri encarregat de l’agricultura comprovi que no s’han respectat o no es respecten les condicions establertes en els diferents articles d’aquest títol, ha de prendre les mesures adequades tant per salvaguardar la salut dels animals com per prevenir tota propagació de malalties. Segons els casos, el ministeri encarregat de l’agricultura pot acordar prendre les disposicions necessàries per:

a) acabar el viatge o reexpedir els animals al seu punt de partida pel trajecte més directe, sempre que amb aquesta mesura no es posin en perill la salut o el benestar dels animals;

b) allotjar convenientment els animals i subministrar-los les atencions necessàries en cas d’interrupció del viatge;

c) fer sacrificar els animals en un escorxador autoritzat. 2- El destí en la utilització de les canals d’aquests animals, en aquest últim supòsit, és l’establert en el títol X o en cas de no ser aptes per al consum humà, s’aplica el que estableix a les disposicions que regulen el tractament dels residus d’animals. No obstant això, en els casos que convingui aplicar les normes a les quals s’ha fet referència en l’apartat

c) anterior, ha de concedir-se un termini de regularització al propietari o al seu representant abans de recórrer a aquesta última possibilitat. En aquest cas, són aplicables les disposicions de l’apartat 3 i següents del present article. 3- El ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat sigui el lloc de destí, ha d’advertir immediatament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen quan constatin qualsevol infracció del present títol de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari. És aplicable el que disposa el títol IV, i ha de prestar-se assistència mútua per a l’aplicació del present títol i més concretament per garantir el compliment de les disposicions establertes en aquest article. 4- El que disposa el present article s’entén sense perjudici de les normes del Principat d’Andorra aplicables en matèria de sancions penals. Annex VII.1 Estatus sanitari (tuberculosi, brucel·losi) I. Ramat boví oficialment indemne de tuberculosi A l’efecte de la present secció, s’entén per "bovins" tots els bovins excepte els animals que participin en esdeveniments culturals o esportius. 1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de tuberculosi" aquell en el qual:

a) tots els animals estiguin exempts de signes clínics de tuberculosi;

b) tots els bovins de més de 6 setmanes que hagin donat resultats negatius en almenys dues proves oficials intradèrmiques de la tuberculina realitzades d’acord amb l’annex VII.2, la primera 6 mesos després de l’eliminació de qualsevol infecció del ramat, i la segona 6 mesos després; o, en cas que el ramat es compongui exclusivament d’animals procedents de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, la primera prova ha de realitzar-se almenys 60 dies després de la composició del ramat i la segona no és necessària;

c) després de la realització de la primera prova mencionada en la lletra b), no s’hagi introduït en el ramat cap animal de més de 6 setmanes que no hagi reaccionat negativament a una prova intradèrmica de la tuberculina realitzada i avaluada d’acord amb l’annex VII.2 en els 30 dies anteriors o en els 30 dies següents a la seva introducció en el ramat; en aquest últim cas l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta del bestiar, de manera que s’eviti tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals, fins que donin resultats negatius. No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot no exigir que es dugui a terme aquesta prova per a la circulació d’animals en el territori del Principat d’Andorra si l’animal procedeix d’un ramat oficialment indemne de tuberculosi. 2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi:

a) si segueixen complint-se les condicions establertes en les lletres

a) i

c) del punt 1;

b) si tots els animals que entrin a l’explotació procedeixen de ramats amb estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi;

c) si tots els animals de l’explotació, amb excepció dels vedells de menys de 6 setmanes nascuts en aquesta, se sotmetin, a intervals anuals, a les proves ordinàries intradèrmiques de la tuberculina de conformitat amb l’annex VII.2. No obstant això, en cas que tots els ramats bovins del Principat d’Andorra estiguin sotmesos a un programa oficial de lluita contra la tuberculosi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència d’aquestes proves ordinàries de la manera següent:

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi, no és superior a l’1% de tots els ramats del Principat, l’interval entre les proves ordinàries practicades sobre els ramats pot augmentar-se a 2 anys i es pot dispensar de proves de tuberculina els mascles d’engreix d’una unitat epidemiològica aïllada, sempre que pertanyi a ramats oficialment indemnes de tuberculosi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que els mascles d’engreix no s’usaran per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici.
• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,2% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de dos anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 3 anys i/o l’edat a la qual els animals han de sotmetre’s a aquestes proves pot assolir els 24 mesos;
• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,1% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de tres anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 4 anys o, si es reuneixen les condicions següents, el ministeri encarregat de l’agricultura pot eximir els ramats de les proves de tuberculina: 1) Que, abans de la introducció en un ramat, tots els bovins se sotmetin amb resultat negatiu a una prova intradèrmica de la tuberculina, 2) Que tots els bovins sacrificats siguin objecte d’una busca de lesions tuberculoses i que se’ls sotmeti a un examen histopatològic i bacteriològic per a la detecció del bacil tuberculós. El ministeri encarregat de l’agricultura també pot augmentar la freqüència de les proves de tuberculina en el territori del Principat en cas que augmenti el nivell d’infecció. 3- A) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi se suspèn si:

a) no es compleixen les condicions establertes en el punt 2; o

b) es considera que un o diversos animals han reaccionat positivament a una prova de tuberculina, o se sospita que existeix un cas de tuberculosi en un examen post mortem. Quan es consideri que un animal reacciona de forma positiva a la prova de tuberculina, se l’ha d’eliminar del ramat i sacrificar-lo. S’han de dur a terme els exàmens post mortem, de laboratori i epidemiològics, adequats en aquest animal o en el seu cadàver. L’estatus del ramat roman suspès fins que s’hagin completat tots els exàmens de laboratori. Si no es confirma la presència de tuberculosi, pot aixecar- se la suspensió de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi, un cop s’hagi portat a terme una prova en els animals de més de 6 setmanes amb resultat negatiu almenys 42 dies després d’haver eliminat del ramat l’animal o animals que hagin reaccionat de forma positiva a la prova de tuberculina; o

c) El ramat conté animals l’estatus dels qual ha de determinar-se tal com descriu l’annex VII.2. En aquest cas, l’estatus del ramat queda suspès fins que se n’aclareixi l’estatus. Aquests animals han d’aïllar-se de la resta del ramat fins que s’aclareixi el seu estatus, ja sigui mitjançant una nova prova transcorreguts 42 dies o mitjançant examen post mortem i de laboratori.

d) Tanmateix, i no obstant el que disposa la lletra c), si el ministeri encarregat de l’agricultura duu a terme proves ordinàries en els ramats mitjançant la tuberculinització comparativa a la qual es refereix l’annex VII.2, quan no s’hagi confirmat l’existència d’animals que hagin reaccionat positivament a les proves almenys en els últims 3 anys, el ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir no restringir la circulació d’altres animals del ramat, sempre que l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però de manera no concloent es resolgui mitjançant una prova més 42 dies després i que cap animal de l’explotació pugui ser objecte d’intercanvi comunitari fins que no s’hagi resolt l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però no de manera concloent. Si en aquesta prova posterior algun animal reacciona positivament o continua presentant una reacció positiva però no concloent, s’apliquen les condicions de l’apartat b). Si la presència de malaltia es confirma posteriorment, tots els animals que hagin abandonat l’explotació des del moment de l’última prova clara realitzada en el ramat es localitzen i sotmeten a proves. B) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi es retira si es confirma la presència de tuberculosi mitjançant l’aïllament del M. bovis a l’examen de laboratori. El ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar l’estatus si:

a) no es compleixen les condicions mencionades en l’apartat 2; o

b) s’observen lesiones clàssiques de tuberculosi en l’examen post mortem; o

c) una investigació epidemiològica estableix la probabilitat d’infecció; o

d) per qualssevol altres raons que es considerin necessàries per al control de la tuberculosi bovina. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme la localització i les proves en qualsevol ramat que es consideri epidemiològicament relacionat. L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi roman retirat fins que s’hagin efectuat el rentat i la desinfecció dels locals i utensilis i tots els animals de més de 6 setmanes d’edat hagin reaccionat negativament com a mínim a 2 proves consecutives de tuberculina, la primera com a mínim 60 dies, i la segona com a mínim 4 mesos i com a màxim 12 mesos, després de la retirada de l’últim animal que hagi donat un resultat positiu. 4- Sobre la base de la informació facilitada de conformitat amb el que disposa l’article 90, el Principat d’Andorra pot declarar-se oficialment indemne de tuberculosi d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, si compleix les condicions següents:

a) El percentatge de ramats bovins amb infecció de tuberculosi confirmada no ha superat el 0,1% anual de tots els ramats durant 6 anys consecutius i almenys un 99,9% dels ramats han aconseguit l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi durant 6 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural

b) Està en vigor un sistema d’identificació que permet identificar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el que disposa el títol VI d’aquest Reglament;

c) Tots els bovins sacrificats són sotmesos a un examen post mortem oficial;

d) Es compleixen els procediments de suspensió i retirada de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi. 5- El Principat d’Andorra mantindrà el seu estatus de zona oficialment indemne de tuberculosi si segueixen donant-se les condicions establertes a les lletres

a) a

d) del punt

4. No obstant això, si existeixen proves que denotin un canvi significatiu en la situació de la tuberculosi en el Principat d’Andorra, la Comissió, de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari, pot suspendre o anular l’estatus fins que s’hagin complert els requisits legalment establerts en el títol VII. II. Ramat boví oficialment indemne o indemne de brucel·losi. A l’efecte de la present secció, es consideren "bovins" tots els animals de l’espècie bovina, amb l’excepció dels mascles d’engreix, sempre que procedeixin de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que no s’utilitzaran els animals d’engreix per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici. 1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de brucel·losi" aquell en el qual:

a) No hi hagi bovins que hagin estat vacunats contra la brucel·losi, amb excepció de les femelles vacunades almenys 3 anys abans;

b) Tots els bovins hagin romàs exempts de signes clínics de brucel·losi durant almenys 6 mesos;

c) Tots els bovins de més de 12 mesos hagin estat sotmesos a algunes de les bateries de proves següents amb resultats negatius, d’acord amb l’annex VII.3:

i) Dues proves serològiques, tal com s’especifica en el punt 10, amb un interval de més de 3 mesos i de menys de 12 mesos; ii) Tres proves de mostres de la llet a intervals de 3 mesos, seguides d’una prova serològica, tal com s’especifica en el punt 10, almenys 6 setmanes després.

d) Tot boví que s’incorpori al ramat oficialment indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos d’edat, mostra un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinització practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o reacciona negativament a qualsevol altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea sempre que aquest hagi estat aprovat en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o animals han d’aïllar-se físicament dels altres animals del ramat de tal manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu. 2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi si:

a) Es realitza anualment una de les bateries de proves següents amb resultat negatiu, de conformitat amb l’annex VII.3:

i) Tres proves d’anella (Ring Test) de la llet a intervals mínims de 3 mesos; ii) Tres proves ELISA de la llet efectuades a intervals mínims de 3 mesos; iii) Dues proves d’anella (Ring Test) de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després; iv) Dues proves ELISA de la llet, efectuades amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;

v) Dues proves serològiques amb un interval mínim de 3 mesos i màxim de 12 mesos. No obstant això, en el cas que el Principat de Andorra no sigui oficialment indemne de brucel·losi però tots els ramats bovins estiguin sotmesos a un programa oficial per combatre la brucel·losi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència de les proves ordinàries de la manera següent:

• Si els ramats bovins infectats no superen l’1%, és suficient efectuar cada any dues proves de l’anella de la llet o dues proves ELISA de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, o una prova serològica;
• Si almenys el 99,8% dels ramats bovins han estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi almenys durant 4 anys, l’interval entre els controls pot incrementar-se a dos anys si se sotmeten a prova tots els animals de més de 12 mesos d’edat, o poden sotmetre’s a prova només els animals de més de 24 mesos d’edat si se sotmeten a prova els ramats cada any. Els controls han de realitzar-se utilitzant una de les proves serològiques mencionades en el punt 10;

b) Tots els bovins que entrin al ramat provenen de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i els bovins de més de 12 mesos mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals per ml en una seroaglutinació practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari sempre que aquest es validi en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta d’animals del ramat, de manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu. No obstant això, la prova descrita en la lletra

b) pot no requerir-se al Principat d’Andorra o a altres estats membres de la Unió Europea, o a les regions d’aquests, en els quals, des de dos anys abans com a mínim, el percentatge de ramats bovins infectats de brucel·losi no hagi excedit el 0,2% i en cas que l’animal procedeixi d’un ramat boví oficialment indemne de brucel·losi del Principat d’Andorra o de l’estat membre o regió del territori d’aquest i no hagi estat en contacte, durant el transport, amb bovins d’estatus inferior;

c) No obstant el que es disposa a la lletra

b) poden introduir-se bovins d’un ramat boví indemne de brucel·losi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi, si són majors de 18 mesos i, en cas d’haver estat vacunats contra la brucel·losi, la vacunació s’ha realitzat més d’un any abans. En els 30 dies previs a la seva introducció, aquests animals han d’haver donat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement o una altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari, sempre que aquest s’hagi validat en el si del Subgrup Veterinari. Tanmateix, quan un boví femella procedent d’un ramat indemne de brucel·losi s’introdueixi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi en les condicions de l’apartat anterior, aquest ramat es considera indemne de brucel·losi durant dos anys a partir de la data d’introducció de l’últim animal vacunat. 3- A. L’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi ha de suspendre’s si:

a) Ja no es compleixen les condicions dels punts 1 i 2; o

b) Arran dels resultats de proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins tenen brucel·losi i s’han sacrificat o aïllat els animals sospitosos per evitar tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals. Quan l’animal hagi estat sacrificat i ja no pugui sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades de conformitat amb l’annex VII.3 a tots els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova es realitza com a mínim 30 dies després de la retirada de l’animal i la segona, com a mínim 60 dies després. Quan l’animal hagi estat aïllat de la resta d’animals del ramat, pot tornar a introduir- se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus després de:

a) Una prova de seroaglutinació que hagi mostrat un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat resultat negatiu en una prova de fixació del complement, o

b) Un resultat negatiu en qualsevol altra combinació de proves autoritzades per a aquesta finalitat segons el procediment que acordi el Comitè Permanent Veterinari, degudament validat en el si del Subgrup Veterinari. B. Quan les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmin la infecció de brucel·losi en un ramat, se’ls retira l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi. El ramat no recupera el seu estatus fins que tots els bovins presents en el ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o el ramat hagi estat sotmès a proves i tots els animals de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb un interval de 60 dies, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que hagin donat resultat positiu. En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del focus, l’última prova ha d’efectuar-se, com a mínim, 21 dies després que hagi parit l’última. 4- Un ramat es considera indemne de brucel·losi si compleix les condicions de les lletres

b) i

c) del punt 1 i si s’ha dut a terme la vacunació de la manera següent:

i) Las femelles han estat vacunades: - abans dels 6 mesos d’edat, amb vacuna viva de soca 19, o - abans dels 15 mesos d’edat amb vacuna inactivada amb coadjuvant 45/20 oficialment controlada i autoritzada, o - amb altres vacunes autoritzades d’acord amb el procediment consensuat en el si del Subgrup Veterinari; ii) Els bovins de menys de 30 mesos que hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 poden donar a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30 però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que en la prova de fixació del complement donin títols inferiors a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans o inferior a 20 unitats CEE en la resta dels casos. 5- Un ramat boví conserva el seu estatus d’explotació indemne de brucel·losi si:

i) Se’l sotmet a una de les bateries de proves previstes a la lletra

a) del punt 2; ii) Els bovins que s’introdueixin en el ramat compleixen els requisits de la lletra

b) del punt 2, o: - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos, han donat, en els 30 dies previs a l’aïllament o en aïllament després de la seva introducció al ramat, un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinació i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement d’acord amb l’annex VII.3, o - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi, tenen menys de 30 mesos i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 si donen un títol en la prova de seroaglutinació superior a 30, però inferior a 80, unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en tota la resta de casos. 6- A. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi se suspèn si:

a) No es compleixen les condicions dels punts 4 i 5; o

b) Arran dels resultats de les proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins de més de 30 mesos d’edat tenen brucel·losi i s’ha sacrificat o aïllat l’animal o animals per evitar qualsevol contacte directe o indirecte amb la resta d’animals.

Quan l’animal hagi estat aïllat, pot tornar a introduir-se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus en cas que mostri un títol de seroaglutinació inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat negatiu en una prova de fixació del complement o en una altra prova autoritzada d’acord amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari.

Quan els animals hagin estat sacrificats i ja no puguin sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades d’acord amb l’annex VII.3 en tot els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml.

La primera prova s’ha de realitzar almenys 30 dies després de la retirada de l’animal, i la segona almenys 60 dies després.

Quan els animals que hagin de ser sotmesos a prova conformement als dos paràgrafs anteriors, tenen menys de 30 mesos d’edat i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si donen a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en la resta de casos.

B. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi es retira si les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmen la infecció de brucel·losi en un ramat.

El ramat no recupera el seu estatus fins que o bé tots els bovins presents al ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o bé el ramat s’hagi sotmès a proves i tots els animals no vacunats de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb 60 dies d’interval, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que donin resultats positius.

Quan els animals que hagin de sotmetre’s a prova i que es mencionen en el paràgraf anterior tinguin una edat inferior a 30 mesos i hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si presenten un títol brucel·lar superior a 30 unitats internacionals, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que presentin, en el moment de fixació del complement, un títol inferior a 30 unitats CEE si es tracta de femelles vacunades en els 12 mesos anteriors, o un títol inferior a 20 unitats CEE a tota la resta de casos.

En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del brot, l’última prova s’ha de dur a terme almenys 21 dies després del part de l’última femella prenyada en el moment de l’aparició de brot. 7- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del seu territori, poden ser declarats oficialment indemnes de brucel·losi de conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari si compleixen les condicions següents:

a) No s’ha registrat cap cas d’avortament per brucel·losi ni d’aïllament del B. abortus bacterium durant almenys 3 anys i almenys el 99,8% dels ramats han aconseguit obtenir l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi anualment durant 5 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural. No obstant això, quan el ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent d’un estat membre adopti una política de sacrifici total del ramat, els incidents aïllats que la investigació epidemiològica mostri que es deuen a la introducció d’animals de fora del Principat d’Andorra (o de l’estat membre o part del seu territori) i procedents de ramats amb estatus de ramats oficialment indemnes de brucel·losi que ha estat suspès o retirat per motius diferents de la sospita de malaltia, no han de considerar-se a l’efecte del càlcul anterior, sempre que el ministeri encarregat de l’agricultura, o l’autoritat de l’estat membre en qüestió, interessats en aquests incidents, facin un informe anual dirigit, mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea de conformitat amb l’apartat 2 de l’art. 90; i

b) Existeix un sistema d’identificació que permet localitzar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el títol VI del present Reglament; i

c) La comunicació dels casos d’avortament és obligatòria i aquests casos són investigats pel ministeri encarregat de l’agricultura o per l’autoritat competent dels estats membres. 8- Amb la condició que s’apliqui el punt 9, el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres, o part del seu territori, declarats oficialment indemnes de brucel·losi, conserven el seu estatus si:

a) Es compleixen encara les condicions de les lletres

a) i

b) del punt 7 i és obligatòria la notificació dels casos d’avortament sospitosos de ser deguts a la brucel·losi, que són sotmesos a investigació per part del ministeri encarregat de l’agricultura o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea en qüestió;

b) Cada any durant els 5 primers anys després d’haver assolit l’estatus, tots els bovins de més de 24 mesos en no menys del 20% dels ramats han estat sotmesos a proves i han reaccionat negativament a una prova serològica realitzada d’acord amb el que disposa en l’annex VII.3, o, quan es tracti de ramats lleters, a l’examen de mostres de llet d’acord amb l’annex VII.3;

c) Es notifica al ministeri encarregat de l’agricultura o a l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió tots els bovins sospitosos d’estar infectats amb brucel·losi i cada un d’ells s’han de sotmetre a una investigació epidemiològica oficial per a la detecció de la malaltia, que comprengui almenys dues proves serològiques de la sang, inclosa la prova de fixació del complement, i un examen microbiològic de les mostres oportunes;

d) Durant el període de sospita, que es prolonga fins que s’obtinguin resultats negatius a les proves previstes a la lletra c), se suspèn l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi del ramat d’origen o trànsit del boví sospitós i dels ramats que tinguin vincles epidemiològics amb aquest;

e) En els casos de brucel·losi evolutiva, tots els bovins han estat sacrificats.

Els animals de les espècies sensibles restants s’han de sotmetre a les proves adequades i s’han de netejar i desinfectar els locals i el material. 9- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del territori d’aquests, que hagin estat declarats oficialment indemnes de brucel·losi, han de comunicar, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea, tots els casos de brucel·losi.

Si hi ha proves d’un canvi significatiu de la situació respecte de la brucel·losi en un estat membre o en una part del seu territori, o en el Principat d’Andorra, que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi, la Comissió pot proposar, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari citat, que el seu estatus se suspengui o es retiri fins que s’hagin complert els requisits de la decisió. 10- A l’efecte de la present part II, es consideren "proves serològiques" les proves de seroaglutinació, de l’antigen brucel·lar tamponat, de fixació del complement, de plasmoaglutinació, de l’anella efectuada amb plasma, de microaglutinació o la prova ELISA efectuada amb sang individual, de conformitat amb l’annex VII.3. A l’efecte de la present part, s’accepta també tota prova de diagnòstic autoritzada d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i descrita en l’annex VII.3. Per "prova de la llet" s’entén la prova de l’anella (Ring Test) de la llet o una prova ELISA de la llet d’acord amb l’annex VII.3. Annex VII.2 Normes de fabricació i ús de les tuberculines 1- Les tuberculinitzacions controlades oficialment s’han d’efectuar per mitjà de tuberculines PPD o HCSM. 2- 2.- Les normes de fabricació aplicades per al control de les tuberculines bovines PPD i HCSM han d’establir-se en unitats comunitàries de tuberculina (UCT), basant-se en proves biològiques efectuades amb la tuberculina patró comunitària apropiada. 3- Per al control de les tuberculines aviars, les normes de fabricació han d’establir-se en unitats internacionals després de la prova biològica respecte del patró CEE per a la tuberculina PPD aviar. 4- L’Instituut Voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO) Leystad, Països Baixos, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina PPD bovina. 5- L’Institut Pasteur, París, França, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina HCSM bovina. 6- El Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Regne Unit, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina aviar. 7- Les tuberculines bovines han de preparar-se amb una de les soques Mycobacterium bovis citats a continuació:

a) AN5;

b) Vallee. 8- Les tuberculines aviars han de preparar-se amb una del les soques Mycobacterium avium indicats a continuació:

a) D 4 ER;

b) TB 56. 9- El pH de les tuberculines ha de situar-se entre el 6,5 i el 7,5. 10- Ha d’establir-se, a satisfacció de l’institut estatal responsable del control oficial de la tuberculina, que els agents conservadors específicament antimicrobians i altres substàncies que puguin haver estat afegides a la tuberculina no alterin la innocuïtat ni l’eficàcia del producte. Les concentracions màximes autoritzades per al fenol i el glicerol són les següents:

a) Fenol: 0,5% M/v;

b) Glicerol: 10% v/v. 11- Sempre que hagin estat conservades a recer de la llum a una temperatura inclosa entre 2 i 8 graus centígrads, les tuberculines es poden utilitzar fins al final dels períodes següents un cop l’última prova d’activitat hagi resultat satisfactòria:

a) tuberculines líquides PPD: 2 anys, tuberculines liofilitzades ppd: 8 anys;

b) tuberculines HCSM diluïdes: 2 anys. 12- Els instituts estatals nomenats a continuació s’encarregaran del control oficial de les tuberculines al seu país respectiu:

a) Alemanya: Paul-Ehrlich Institut, Frankfurt am Main;

b) Bèlgica: Institut d'Hygiene et Epidemiologíe, Rue J. Wytsman 14, 1050 Brussel·les;

c) França: Laboratoire National des Médicaments Vétérinaires, Fougères;

d) Gran Ducat de Luxemburg: institut del país subministrador;

e) Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;

f) Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;

g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;

h) Irlanda: institut del país subministrador;

i) Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge;

j) Grècia: Nomo.

k) Espanya: Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Granada;

l) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;

m) Àustria: Bundesanstalt für Dierseuchenbekämpfung, Mödling;

n) Finlàndia: Central Veterinary Laboratory, Weybridge;

o) Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;

p) Principat d’Andorra: institut del país subministrador. 13- El control oficial ha d’efectuar-se en cada un dels lots de tuberculines col·locats en flascons i preparats per ser usats. 14- El control de les tuberculines ha d’efectuar-se per mètodes biològics i químics. 15- Les tuberculines han de ser estèrils.

Les proves d’esterilitat es realitzen segons les disposicions de la farmacopea europea. 16- S’ha de comprovar l’absència de toxicitat i de propietats irritants segons les disposicions de la farmacopea europea. 17- Les tuberculines han de sotmetre’s a una anàlisi química que permeti determinar la concentració de glicerol i de fenol així com la concentració de qualsevol altre agent conservador que s’hi hagi pogut afegir. 18- Ha d’efectuar-se una prova de no sensibilització a la tuberculina segons les especificacions de la farmacopea europea. 19- L’activitat de les tuberculines ha d’apreciar-se per mètodes biològics.

Aquests mètodes han d’utilitzar-se per a les tuberculines HCSM i PPD; es basen en una comparació entre les tuberculines patró i les tuberculines que s’han d’experimentar. 20- El contingut de proteïna de la tuberculina PPD ha d’apreciar-se pel mètode de Kjeldahl.

El factor de conversió del nitrogen en tuberculoproteïna serà de 6,25. 21- El patró CEE de la tuberculina bovina HCSM ha de tenir una activitat de 65.000 ud comunitàries provisionals per ml i ha d’anar presentat en ampolles de 5 ml. 22- El patró CEE de la tuberculina bovina PPD té una activitat de 50.000 ud comunitàries de tuberculina (UCT) per mg de PPD i es presenta en estat liofilitzat, en ampolles que continguin 1,8 mg de PPD, és a dir, que 0,00002 mg de PPD tenen una activitat igual a 1 ud comunitària de tuberculina. 23- El patró CEE de la tuberculina aviar PPD ha de tenir una activitat de 50.000 ud internacionals (UI) por mg de matèria seca del derivat proteic purificat i es presentarà en estat liofilitzat en ampolles que continguin 10 mg de PPD més 26,3 mg de sals, és a dir, que 0,0000726 mg de patró tindran una activitat igual a 1 ud internacional. 24- Les tuberculines sotmeses pels fabricants al control dels instituts estatals citats en el punt 12 en primer lloc han de passar un control de l’activitat que comporta un assaig biològic efectuat en relació amb els estàndards apropiats que s’indiquen en els punts 2 i 3. 25-

a) Control d’activitat en conillets d’índies. S’han d’utilitzar conillets d’índies albins el pes dels quals estigui entre 400 i 600 g. Aquests conillets d’índies han d’estar sans en el moment de la injecció de la tuberculina. El nombre de conillets d’índies que s’utilitzi per cada prova no ha de ser inferior a

8. La prova no ha de realitzar-se abans que hagi passat un mes des de la sensibilització. aa) Per experimentar les tuberculines bovines, els conillets d’índies s’han de sensibilitzar segons un dels mètodes següents: 1) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, morts per calor, en un adjuvant oliós. 2) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, vius, en una emulsió fisiològica salina. 3) Injecció de vacuna BCG. ab) Per experimentar les tuberculines aviars, la sensibilització dels conillets d’índies ha de fer-se mitjançant una injecció de 2 mg de bacils tuberculosos morts per calor, de tipus aviar, en suspensió en 0,5 ml aproximadament de parafina líquida estèril o mitjançant la injecció de bacils tuberculosos vius de tipus aviar en emulsió fisiològica salina.

Amb aquest objecte, és convenient utilitzar una soca de tipus aviar D 4. ac) Cada tuberculina que s’hagi de controlar, s’ha d’experimentar amb referència a la tuberculina patró apropiada mitjançant una injecció intradèrmica, en grups de conillets d’índies convenientment sensibilitzats.

Els flancs dels conillets d’índies s’han de rasurar.

La prova ha de consistir en una comparació entre les reaccions provocades per una sèrie d’injeccions intercutànies de dosis de 0,2 ml com a màxim, de dilucions de tuberculina patró en solució isotònica salina tamponada que contingui 0,0005% de Tween 80 i per una sèrie corresponent d’injeccions de la tuberculina que hagi d’experimentar-se.

Les dilucions s’han de distribuir en sèries geomètriques i s’han d’injectar als conillets d’índies segons un quadrat llatí aleatori (4 punts a cada costat, en una prova de 8 punts).

Els diàmetres de les reaccions a cada punt han de ser mesurats i anotats passades de 24 a 48 hores.

Per cada mostra de tuberculina de prova ha de fer-se una estimació de la seva activitat relativa respecte del patró corresponent i dels seus límits de fiabilitat mitjançant mètodes estadístics, utilitzant els diàmetres de les reaccions i els logaritmes de les dosis com els metàmetres.

La tuberculina bovina de prova és acceptable si la seva activitat estimada garanteix per dosis bovines 2.000 ud comunitàries de tuberculina (+/- 25%) en els bovins.

L’activitat de cada tuberculina ha d’expressar-se, segons els casos, en unitats comunitàries de tuberculina o en unitats internacionals per ml.

b) Control d’activitats en bovins Pot efectuar-se un control periòdic de l’activitat de les tuberculines bovines en animals infectats de tuberculosi, naturalment o artificialment.

Aquests controls d’activitat en els grups de bovins tuberculosos, han d’incloure una injecció intradèrmica (en 4 o 6 punts) de la tuberculina que hagi d’experimentar-se; s’han de portar a terme per referència al patró adequat i l’activitat de la tuberculina s’ha d’avaluar mitjançant mètodes estadístics com la prova amb els conillets d’índies. 26- L’etiquetatge dels recipients i dels envasos de tuberculina ha de respondre a les condicions següents: L’etiqueta del recipient i l’etiqueta de l’envàs han d’indicar: - el nom del preparat, - en el cas de preparats líquids el volum total del recipient, - el nombre d’unitats comunitàries i internacionals por ml o mg, - el nom del fabricant, - el número del lot, - la natura i la quantitat de líquid de reconstitució per als preparats liofilitzats.

L’etiqueta del recipient o l’etiqueta de l’envàs ha d’indicar: - la data de caducitat, - les condicions de conservació, - la denominació i, si és possible, la proporció de cada substància afegida, - el tipus de bacil utilitzat per a la preparació de la tuberculina. 27- Els laboratoris comunitaris designats s’encarreguen de l’examen complementari de les tuberculines utilitzades normalment sobre el terreny en els estats membres i en el Principat d’Andorra per garantir que l’activitat de cada una d’aquestes tuberculines és apropiada, tenint compte de la tuberculina patró comunitària adequada.

Aquestes anàlisis han d’efectuar-se en bovins tuberculosos, en conillets d’índies convenientment sensibilitzats i mitjançant proves químiques apropiades. 28- Es consideren intradermotuberculinitzacions oficials:

a) La intradermotuberculinització senzilla, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina;

b) La intradermotuberculinització de comparació, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina i una sola injecció de tuberculina aviar, administrada simultàniament. 29- La dosi de tuberculina injectada ha de ser: 1) 2.000 UCT com a mínim de tuberculina bovina; 2) 2.000 UI com a mínim de tuberculina aviar W

15. El volum de cada injecció no pot sobrepassar els 0,2 ml. 30- Les tuberculinitzacions han d’efectuar-se per injecció de la tuberculina o de les tuberculines a la pell del coll. Els punts d’injecció estan situats al límit entre el terç anterior i el terç mitjà del coll. Si s’injecta al mateix animal tuberculina aviar i bovina a la vegada, el punt d’injecció de la tuberculina aviar ha d’estar situat a uns 10 cm de l’extrem superior del coll i el de la tuberculina bovina a uns 12,5 cm per sota d’una línia més o menys paral·lela a la línia de l’espatlla o en diferents costats del coll; als animals joves en els quals no sigui possible separar suficientment els punts d’injecció en un mateix costat del coll, se’ls ha d’administrar una injecció a cada costat del coll en punts idèntics al centre del terç mitjà del coll. 31- La tècnica de la tuberculinització i la interpretació de les reacciones són les següents:

a) Tècnica: Els punts d’injecció es rasuren i netegen. S’agafa entre l’índex i el polze un plec de la pell per cada zona rasurada, es mesura amb un cutímetre i s’anota el resultat. S’introdueix obliquament a les capes més profundes de la pell una petita agulla estèril, amb l’extrem bisellat a la part externa, unida a una xeringa graduada que contingui tuberculina,. S’injecta a continuació la dosi de tuberculina. La injecció correctament administrada provoca, si es palpa, un petit bony de la mida d’un pèsol a cada punt d’injecció. L’espessor del plec de pell a cada punt d’injecció es torna a mesurar 72 hores després de la injecció i s’anota.

b) Interpretació de les reaccions: La interpretació de les reaccions es basa en l’observació clínica i el creixement o creixements de l’espessor del plec de pell, en els punts d’injecció, anotats 72 hores després de la injecció de les tuberculines. ba) Reacció negativa: Només s’observa una inflor limitada, amb un creixement màxim de 2 ml d’espessor del plec de la pell, sense senyals clínics com l’edema difús o estès, exsudació, necrosi, dolor o reacció inflamatòria dels conductes limfàtics de la regió o dels ganglis. bb) Reacció dubtosa: No s’observa cap dels senyals clínics indicats a la lletra ba) però l’augment de l’espessor del plec de la pell és superior a 2 mm i inferior a 4 mm. bc) Reacció positiva: S’observen els senyals clínics indicats a la lletra ba) o un augment de l’espessor del plec de la pell de 4 mm o més en el lloc d’injecció. 32- La interpretació de les intradermotuberculinitzacions oficials és la següent:

a) Intradermotuberculinització senzilla:

• Positiva: Reacció com la descrita a la lletra bc) de l’apartat 31.
• Dubtosa: Reacció com la descrita a la lletra bb) de l’apartat 31.
• Negativa: Reacció com la descrita a la lletra ba) de l’apartat 31. Els animals en què la intrademotuberculinització senzilla ha donat resultats dubtosos se sotmeten a una altra tuberculinització després d’un termini mínim de 42 dies. Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius es consideren positius. Els animals en els quals la intradermotuberculinització senzilla tingui un resultat positiu, poden sotmetre’s a una intradermotuberculinització de comparació.

b) Intradermotuberculinització de comparació per a la determinació i el manteniment de la qualificació d’explotació oficialment indemne de tuberculosi:

• Positiva: Reacció bovina superior en més de 4 mm a la reacció aviar o presència de senyals clínics.
• Dubtosa: Reacció bovina positiva o dubtosa, superior en 1 a 4 mm a la reacció aviar, i absència de senyals clínics.
• Negativa: Reacció bovina negativa o reacció bovina positiva o dubtosa però igual o inferior a una reacció aviar positiva o dubtosa i absència de senyals clínics en els dos casos. Els animals en els quals la intradermotuberculinització de comparació hagin donat resultats dubtosos, han de sotmetre’s a l’altra tuberculinització transcorregut un termini mínim de 42 dies. Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius, es consideren positius.

c) L’estatus d’explotació oficialment indemne de tuberculosi pot ser suspès i els animals que en procedeixin no poden ser admesos en el comerç comunitari ni, per tant, al Principat d’Andorra, fins que l’estatus dels animals següents hagi estat determinat: 1) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització senzilla. 2) Animals que hagin estat considerats positius a la intradermotuberculinització senzilla, però que hagin de sotmetre’s de nou a una prova per intradermotuberculinització de comparació. 3) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització de comparació.

d) Quan la legislació vigent exigeixi que els animals siguin sotmesos a una intradermotuberculinització abans de la seva circulació, la prova s’interpreta de forma que cap animal que mostri un augment de l’espessor del plec de la pell de més de 2 mm o senyals clínics pugui ser admès per al comerç comunitari. Annex VII.3 Proves oficial de detecció de la brucel·losi A. Seroaglutinació

1. El sèrum aglutinant patró ha d’ajustar-se al sèrum patró preparat pel Veterinary Laboratory de Weybridge, Surrey (Regne Unit). L’ampolla ha de contenir 1.000 UI aglutinants procedents de la liofilització d’1 ml de sèrum boví.

2. El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.

3. L’índex de les aglutines brucel·lars d’un sèrum s’expressa en unitats internacionals per ml (per exemple: sèrum X = 80 UI por ml).

4. La lectura de la seroaglutinació lenta en tubs ha de fer-se al 50% o al 75% de l’aglutinació, i l’antigen utilitzat ha estat utilitzat en condicions idèntiques en relació amb el sèrum patró.

5. La capacitat d’aglutinació dels diversos antígens respecte del sèrum patró ha d’estar inclosa en els límits següents:

• Si la lectura es fes al 50% entre el 1/600 i el 1/1000;
• Si la lectura es fes al 75% entre el 1/500 i 1 1/750.

6. Per a la preparació de l’antigen destinat a la seroaglutinació en tubs (mètode lent) han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 i USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent.

7. Els mètodes de cultiu utilitzats tant per conservar la soca al laboratori com per a la producció de l’antigen, han d’escollir-se de tal manera que no afavoreixin la dissociació bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el medi de gelosa de patata.

8. L’emulsió bacteriana ha de fer-se amb solució salina fisiològica (NaCl 8,5 por 1000) Fènic al 0,5%. No ha d’emprar-se formol.

9. Els instituts oficials indicats a continuació són responsables del control oficial dels antígens:

a) Alemanya: Bundesgesundheitsamt, Berlín;

b) Bèlgica: Institut National des Recherches Veterinaires, Brussel·les;

c) França: Laboratoire Central de Recherches Vétérinaires, Alfort;

d) Gran Ducat de Luxemburg: institut del país proveïdor;

e) Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;

f) Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;

g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;

h) Irlanda: Veterinary Researchs Laboratory, Department of Agriculture and Food, Dublín;

i) Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Anglaterra; Irlanda del Nord: Veterinary Researchs Laboratory, Stormont, Belfast;

j) Grècia: ????????????????????????????????????? ????????????????????? ????????????? ??????????

k) Espanya: Centro Nacional de Brucelosis; Laboratorio de Sanidad i Producción animal de Santa Fe, Granada;

l) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;

m) Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchendekämpfung, Mödling;

n) Finlàndia: Eläinlääkintä - Ja Elintarvikelaitos, Helsinki- Hanstalten för Veterinärmedicin och Livsmedel Helsingfors;

o) Suècia: Statens Veterinärmedicinskaa Anstalt, Uppsala;

p) Principat d’Andorra: institut del país proveïdor.

10. Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’hagi d’utilitzar.

11. Per efectuar una seroaglutinació s’han de preparar almenys tres dilucions per cada sèrum. Les dilucions del sèrum sospitós es realitzen de tal manera que la lectura de la reacció al límit d’infecció es faci en el tub mitjà. En cas de reacció positiva en aquest tub, el sèrum sospitós ha de contenir almenys 30 UI aglutinants per ml. B. Prova de fixació del complement.

1. El sèrum patró ha de coincidir amb el que s’inclou en l’apartat 1 de la part A del present annex. A part del seu contingut en unitats internacionals aglutinants, 1 ml de sèrum boví liofilitzat ha de contenir 1000 ud sensibilitzants, que fixen el complement. Aquestes unitats s’anomenen Unitats Sensibilitzants CEE.

2. El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.

3. L’índex d’anticossos que fixen el complement d’un sèrum s’expressa en unitats sensibilitzants CEE (per exemple: sèrum X = 60 ud sensibilitzants CEE per ml).

4. Un sèrum que contingui 20 o més ud sensibilitzants CEE per ml (és a dir, una activitat igual al 20%o de la del sèrum patró) ha de considerar-se positiu.

5. Els sèrums han d’inactivar-se de la manera següent:

a) Sèrum boví: Entre 56 i 60 graus centígrads de 30 a 50 min.

b) Sèrum porcí: 60 graus centígrads de 30 a 50 min.

6. Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119. L’antigen consisteix en una suspensió bacteriana en sèrum fisiològic al 0,85% o en una solució de càrrega Veronal.

7. En realitzar la prova de reacció s’usa una dosi de complement superior a la mínima necessària per aconseguir una emòlisi completa.

8. En realitzar la prova de fixació del complement, han d’efectuar-se els controls següents cada vegada:

a) Control de l’efecte anticomplementari del sèrum;

b) control de l’antigen;

c) control dels hematies sensibilitzats;

d) control del complement;

e) control de la sensibilitat al principi de la reacció, mitjançant un sèrum positiu;

f) control de l’especificitat de la reacció, mitjançant un sèrum negatiu.

9. La supervisió i el control oficial dels sèrums i antígens patró corresponen als organismes enumerats a la llista de l’apartat 9 de la part A del present annex.

10. Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’ha d’utilitzar. C. Prova de l’anella (Ring Test):

1. La prova de l’anella ha d’aplicar-se al contingut de totes les lleteres o de tots els tancs de llet de l’explotació.

2. L’antigen que s’utilitzi ha de procedir d’un dels instituts enumerats a les lletres

a) a

j) de l’apartat 9 de la part A. És aconsellable que els antígens es contrastin d’acord amb les recomanacions de l’OMS i de la FAO.

3. L’antigen només pot marcar-se amb hematoxilina o tetrazolium; s’usa preferentment hematoxilina.

4. Si no s’empren conservants, la prova de reacció ha de realitzar-se entre 18 i 24 hores després de munyir la vaca. Si la llet s’ha de sotmetre a proves després de transcorregudes 24 hores, s’usa un conservant, que pot ser formalina o clorur mercúric. En cas que s’utilitzi un d’aquests conservants, la prova ha d’efectuar-se en els 14 dies següents a la presa de la mostra. La formalina pot afegir-se fins a donar una concentració final de 0,2% a la mostra de llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de formalina ha de ser, com a mínim, de 10 a

1. En lloc de formalina, també pot utilitzar-se una solució de clorur mercúric fins a donar una concentració final de 0,2% a la llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de clorur mercúric ha de ser de 10 a 1.

5. La reacció s’aconsegueix segons un d’aquests mètodes:

• En una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegir 0,03 mm d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 8 mm al qual s’han d’haver afegit 0,08 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet de 2 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats.

6. La mescla de llet i antigen s’ha d’incubar a 37 graus centígrads durant un mínim de 45 minuts i un màxim de

60. La prova s’ha d’avaluar en els 15 minuts a la sortida de la incubadora.

7. La reacció s’ha d’avaluar d’acord amb els criteris següents:

a) Reacció negativa: llet acolorida, nata incolora;

b) Reacció positiva: llet i nata de color idèntic o llet incolora i nata acolorida. D. Prova de l’antigen brucel·lar tamponat: Aquesta prova ha de realitzar-se segons un dels mètodes següents:

a) Mètode manual: 1- El sèrum patró ha de ser un segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, subministrat pel Veterinary Laboratory Agency, Addleston, Weybridge, Regne Unit. 2- L’antigen es prepara sense referència a la concentració cel·lular, però la seva sensibilitat ha de valorar-se en relació amb el segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, de manera que l’antigen produeixi una reacció positiva amb una dilució de sèrum de 1:47,5 i una reacció negativa amb una dilució de 1:55. 3- L’antigen se suspèn en un diluent d’antigen brucel·lar tamponat amb un pH de 3,65 +/- 0,5 i es pot haver marcat amb tinta rosa bengala. 4- Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent. 5- Els mitjans de cultiu utilitzats tant per conservar el soca en el laboratori com per a la producció de l’antigen han d’elegir-se de tal manera que no afavoreixin la dissolució bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el mitjà de gelosa de patata o mètodes de cultiu continu. 6- L’antigen es prova amb 8 sèrums liofilitzats per procediment frigorífic identificats com a positius i negatius. 7- El control i la supervisió oficials del sèrum patró i de l’antigen correspon als organismes oficials enumerats en l’apartat 9 de la part A. 8- L’antigen se subministra llest per utilitzar-lo. 9- La prova de l’antigen brucel·lar tamponat es realitza segons el procediment següent:

a) Es col·loca una gota (0,03 ml) d’antigen juntament amb la gota (0,03 ml) de sèrum en una placa blanca;

b) es mescla amb una vareta, primer en línia recta i després en un cercle d’un diàmetre aproximat entre 10 i 12 mm;

c) es mou la placa en vaivé durant 4 minuts (aproximadament 30 vegades per minut);

d) la lectura ha d’efectuar-se amb bona llum; si no s’observa aglutinació, la prova es considera negativa; qualsevol grau d’aglutinació es considera com un resultat positiu, tret que s’hagi produït una dessecació excessiva entorn dels extrems.

b) Mètode automàtic: Aquest mètode ha de presentar, com a mínim, la mateixa sensibilitat i fiabilitat que el manual. E. Prova de l’anella (Ring Test) realitzada amb plasma.

a) Obtenció del plasma: El tub de sang, la coagulació del qual s’ha d’haver inhibit mitjançant l’acció d’EDTA, se centrifuga durant 3 min a 3000 revolucions per minut i a continuació es manté a 37 graus centígrads entre 12 i 24 hores.

b) Avaluació: Es posen en un tub de 0,2 ml de plasma estabilitzat amb 1 ml de llet crua. Després de la mescla, s’afegeix una gota (0,05 ml) d’antigen ABR i es mescla tot. L’antigen ha de valorar-se respecte d’un antigen patró subministrat per l’organisme inclòs a la lletra

a) de l’apartat 9 de la part A. Després d’un període d’incubació de 45 minuts a 37 graus centígrads, s’efectua una lectura en els 15 min següents. El resultat es considera positiu si el color de l’anella és el mateix o més obscur que el de la columna de llet. F. Aglutinació del plasma. El plasma obtingut de conformitat amb la lletra

a) de la part E pot usar-se immediatament després de la centrifugació, sense necessitat de procedir a una estabilització tèrmica. Es mesclen 0,05 ml de plasma amb 1 ml d’antigen per a una seroaglutinació al 50%, cosa que correspon a una dilució de 1:20 en el cas de la seroaglutinació. S’efectua una lectura després de 18 a 24 hores d’incubació a 37 graus centígrads. Es considera positiva una aglutinació igual o superior al 50%. G. Prova de microaglutinació. 1- Els diluents han d’estar constituïts per una solució salina fisiològica al 0,85% amb fenol al 0,5%. 2- L’antigen es prepara segons el procediment descrit en els apartats 6, 7 i 8 de la part A i es titula tal com s’indica a l’apartat 5 de la part A. En el moment en què s’usi l’antigen s’afegeix safranina de 0 a 0,02% (dilució final). 3- El sèrum patró és el que s’indica en l’apartat 1 de la part A. 4- El subministrament del sèrum patró correspon al Bundesgesundheitsamt de Berlín. 5- La prova de microaglutinació es realitza en plaques amb gerres de fons cònic d’un volum de 0,250 ml. Es du a terme segons el següent procediment:

a) Predilució del sèrum: A cada gerra s’inclouen 0,075 ml de diluent, s’afegeix 0,05 ml de cada sèrum. Les mescles s’agiten durant 30 segons.

b) Dilució gradual del sèrum: Es preparen almenys tres dilucions de cada sèrum, i per això s’agafen de les predilucions (1:2,5) 0,025 ml de cada sèrum i es traslladen a una gerra que contingui 0,025 ml de diluent. D’aquesta manera, la primera dilució té una concentració de 1:5 i les següents s’efectuen per duplicació.

c) Addició d’antigen: S’afegeix 0,025 ml d’antigen a cada gerra amb les diferents dilucions de sèrum. Després de remenar-ho durant 30 segons, es tapen les plaques amb les seves tapes respectives i es mantenen a 37 graus centígrads durant 20 a 24 hores en un ambient humit.

d) Lectura dels resultats: S’avalua la sedimentació de l’antigen examinant el fons de cada gerra reflectit en un mirall còncau col·locat per sobre. Si la reacció és negativa, l’antigen forma un sediment en forma de botó compacte de color vermell intens amb extrems clars. Si la reacció és positiva, es forma un tel difús i homogeni de color rosa. Els diferents percentatges d’aglutinació es determinen per comparació amb proves d’antígens que indiquin aglutinacions de 0,25, 50, 75 i 100%. El títol de cada sèrum s’expressa en unitats internacionals aglutinants per ml. S’inclouen a la prova controls de sèrum positiu i negatiu diluït de manera que continguin 30 UI aglutinants per ml. H. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la brucel·losi bovina. 1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:

a) microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;

b) l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense l’ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals;

c) el líquid biològic que s’hagi d’examinar;

d) un control positiu i negatiu;

e) el conjugat;

f) un substrat adaptat als enzims utilitzats;

g) si escau, una solució d’obturació;

h) solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;

i) un sistema de lectura apropiat al substrat utilitzat. 2- Normalització i sensibilitat de la prova: 1) Las mostres de llet a granel es consideren negatives quan donen reacció inferior al 50% de la que ofereixi una dilució d’1 en 10.000 del segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en llet negativa. 2) Les mostres de sèrum per separat es consideren negatives quan donen una reacció inferior al 10% de la que ofereix una dilució d’1 en 200 de segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en solució salina o qualsevol altra dilució reconeguda, segons el procediment establert en el subgrup del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra.

Els patrons de la prova ELISA per a la detecció de brucel·losi són els que s’indiquen en els apartats 1 i 2 de la part A (han d’utilitzar-se a les dilucions que s’indiquen a l’etiqueta). 3) Condicions d’utilització de la prova ELISA per a la detecció de la brucel·losi bovina: El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o de sèrum presa de la llet recollida en una explotació on almenys el 30% de les vaques lleteres estiguin en període de lactació.

Quan s’utilitzi aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixin la correspondència entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixi la llet i el sèrum que s’usen.

Annex VII.4 Estatus sanitari i proves oficials de detecció de la leucosi enzoòtica bovina CAPÍTOL I Ramats, territori del Principat d’Andorra i dels estats membres i regions oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina A. Un ramat es considera oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

i) No s’hi han donat proves clíniques ni derivades dels resultats de proves de laboratori de cap cas de leucosi enzoòtica bovina ni s’ha confirmat cap cas d’aquesta malaltia en els últims dos anys, i ii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat han donat resultat negatiu en dues proves efectuades durant els 12 mesos anteriors de conformitat amb el present annex, amb un interval mínim de 4 mesos, o iii) compleixen els requisits de l’incís

i) i estan situats en un estat membre o en una part del territori d’un estat membre, o en el territori del Principat d’Andorra, oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina. B. Un ramat conserva el seu estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

i) segueix complint-se la condició de l’incís

i) de la part A, ii) els animals que s’hi introdueixen procedeixen d’un altre ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina, iii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat segueixen donant reacció negativa a una prova realitzada de conformitat amb el capítol II a intervals de 3 anys, iv) els animals introduïts en un ramat i originaris d’un tercer país s’han importat de conformitat amb el que disposa en el títol II. C. L’estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina se suspèn en cas que no es compleixin les condicions de la part B, o si com a resultat d’una prova de laboratori o per raons clíniques se sospita que un o més bovins pateixen de leucosi enzoòtica bovina i els animals sospitosos són sacrificats immediatament. D. L’estatus queda suspès fins que es compleixin els requisits següents: 1) Si un sol animal d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina ha donat reacció positiva en una de les proves a les quals es refereix el capítol II, o se sospita l’existència d’infecció d’un animal en un ramat:

i) L’animal que hagi donat reacció positiva i, si es tracta d’una vaca, el seu vedell, ha de sortir del ramat per ser sacrificat sota el control de les autoritats veterinàries; ii) tots els animals del ramat de més de 12 mesos d’edat han d’haver donat reacció negativa a dues proves serològiques (amb un interval de 4 mesos com a mínim i de menys de 12 mesos) realitzades d’acord amb el capítol II almenys 3 mesos després de la sortida del ramat de l’animal que hagi reaccionat positivament, i de la seva descendència; iii) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat s’han sotmès a les mesures previstes a l’incís ii). Això no obstant, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2. 2) Si diversos animals d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina donen reacció positiva en una de les proves mencionades en el capítol II, o se sospita que més d’un animal d’un ramat està infectat:

i) tots els animals que hagin donat reacció positiva i, si es tracta de vaques, els seus vedells, han de sortir de l’explotació per ser sacrificats sota el control de les autoritats veterinàries; ii) tots els animals de més de 12 mesos d’edat han de donar reacció negativa a dues proves realitzades d’acord amb el capítol II amb un interval de 4 mesos com a mínim i 12 mesos com a màxim; iii) tota la resta d’animals, després de la seva identificació, es queden a l’explotació fins que tinguin més de 24 mesos d’edat i hagin estat sotmesos a proves de conformitat amb el capítol II, després d’haver superat aquesta edat, excepte quan l’autoritat competent permeti que aquests animals siguin enviats directament al sacrifici sota supervisió oficial; iv) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat han estat sotmesos a les mesures previstes a l’incís ii). No obstant això, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt

2. E. De conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari, el Principat d’Andorra, un estat membre o una part del territori d’un estat membre pot considerar-se oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

a) S’han complert totes les condicions de la part A i almenys el 99,8% dels ramats bovins estan oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina; o

b) No s’ha confirmat cap cas de leucosi enzoòtica bovina al Principat d’Andorra a l’estat membre o la part del territori de l’estat membre en els tres últims anys i ha de notificar- se obligatòriament la presència de tumors sospitosos de provenir de leucosi enzoòtica bovina, havent-se investigat la causa i quan es tracti d’un estat membre a, o del Principat d’Andorra, tots els animals de més de 24 mesos d’edat d’almenys el 10% dels ramats, escollits a l’atzar, han estat sotmesos a proves amb resultats negatius de conformitat amb el capítol II en els 24 mesos anteriors, o si es tracta d’una part d’un territori d’un estat membre, tots els animals de més de 24 mesos d’edat han estat sotmesos a una prova d’acord amb el capítol II en els 24 mesos anteriors amb resultats negatius; o

c) qualsevol altre mètode de mostra, amb un índex de fiabilitat del 99%, està infectat menys d’un 0,2% dels ramats. F. El Principat d’Andorra, un estat membre o una part d’un territori d’un estat membre, conserven el seu estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

a) Tots els animals sacrificats en el territori del Principat d’Andorra o en un estat membre o part d’aquest, se sotmeten a exàmens post mortem oficials als quals s’envien tots els tumors que puguin deure’s al virus de la leucosi enzoòtica bovina per ser examinats en un laboratori;

b) El Principat d’Andorra, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari o els estats membres de conformitat amb els sistemes establerts per la legislació comunitària, informen la Comissió de tots els casos de leucosi enzoòtica bovina que sorgeixin a la regió;

c) Tots els animals que donin resultats positius en una de les proves a les quals es refereix el capítol II són sacrificats i els seus ramats queden subjectes a restriccions fins que es restableixi el seu estatus d’acord amb la part D,

d) Tots els animals de més de 2 anys d’edat han estat sotmesos a proves, ja sigui un cop en els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus de conformitat amb el capítol II o durant els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus d’acord amb qualsevol altre procediment que demostri amb un grau de fiabilitat del 99% que menys del 0,2% dels ramats han estat infectats.

No obstant això, en cas que no s’hagi registrat cap cas de leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat d’Andorra, o en qualsevol altre estat membre, o una part d’aquest, en una proporció d’un ramat de cada 10.000 durant almenys 3 anys, pot decidir-se, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, reduir les proves serològiques ordinàries sempre que tots els bovins de més de 12 mesos d’edat en almenys l’1% dels ramats, seleccionats a l’atzar cada any, hagin estat sotmesos a una prova realitzada segons el que disposa el capítol II.

G. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o una part del territori d’aquest, se suspèn, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari si, com a resultat d’investigacions realitzades de conformitat amb la part F, existeixen proves que denoten un canvi significatiu en la situació de la leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat, o en el d’un estat membre o part del territori d’un estat membre que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina.

L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina pot recuperar-se de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari quan es compleixin els requisits establerts en aquest procediment.

CAPÍTOL II Proves per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina La detecció de la leucosi enzoòtica bovina es realitza mitjançant la prova d’immunodifusió, en les condicions descrites a les parts A i B, o mitjançant la prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) en les condicions descrites a la part C. El mètode d’immunodifusió només s’aplica a les proves individuals.

En el cas que es qüestionin justificadament els resultats de les proves, es du a terme una prova d’immunodifusió com a control complementari.

A. Proves d’immunodifusió en plaques d’agar. 1- L’antigen que hagi d’utilitzar-se en aquesta prova ha de contenir glicoproteïnes del virus de la leucosi bovina.

L’antigen ha d’estar contrastat en relació amb un sèrum patró (sèrum EI) subministrat pel Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen. 2- Els instituts estatals designats a continuació han d’encarregar-se de contrastar l’antigen patró de treball del laboratori en relació amb el sèrum del patró oficial CEE (sèrum EI), subministrat per l’Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.

a) Alemanya: Bundesforschungsanstalt für viruskrankheiten der Tiere, Tuvingen;

b) Bèlgica: Institut National de Recherches Vétérinaires, Bruxelles;

c) França: Laboratoire National de Pathologie Bovine, Lyon;

d) Gran Ducat de Luxemburg:

e) Itàlia: Istituto Zooprofilácttico Sperimentale, Peruggia;

f) Països Baixos: Centraal Diergeneeskundig Instituut, Rotterdam;

g) Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;

h) Irlanda: Veterinari Research Laboratory, Abbotstown, Dublin;

i) Regne Unit:

1. Gran Bretanya: Veterinari Laboratory Agency, Addlestone Weybridge, Anglaterra;

2. Irlanda del Nord: Veterinary Research Laboratory, Stormont, Belfast;

j) Espanya: Subdirección General de Sanidad Animal Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Algete, Madrid;

k) Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;

l) Grècia: ????????????????????????????????????? ????????????????????? ????????????? ??????????

m) Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchenbekämpfung, Mödling;

n) Finlàndia: Eläinlääkintä-ja elintarvikelaitos, Helsinki/Anstalten För Veterinämedicin Och Livsmedel, Helsingfors;

o) Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;

p) Principat d’Andorra: l’institut del país d’importació. 3- Els antígens patró utilitzats en el laboratori han de ser presentats, com a mínim un cop l’any, en els laboratoris comunitaris de referència enumerats en l’apartat 2, per sotmetre’ls a prova en relació amb el sèrum patró CEE. Independentment d’aquesta valoració, l’antigen utilitzat pot ser controlat segons el que disposa la part B. 4- La prova ha d’aplicar els reactius següents:

a) antigen: L’antigen ha de contenir glicoproteïnes específiques del virus de la leucosi enzoòtica bovina que hagi contrastat respecte del sèrum oficial CEE;

b) el sèrum que s’ha de sotmetre al test;

c) un sèrum de control positiu conegut;

d) gelosa: 0,8% agar, 8,5% NaCl, Tampó Tris 0,05 M, pH 7,2; Han d’introduir-se 15 ml d’aquesta gelosa en una placa de Petri de 85 ml de diàmetre, cosa que dóna una profunditat de 2,6 ml de gelosa. 5- S’ha de fer una xarxa experimental de 7 cavitats exemptes d’humitat mitjançant perforació de la gelosa fins al fons de la placa. Aquesta xarxa consisteix en una cavitat central al voltant de la qual s’ordenen sis cavitats perifèriques disposades en cercle. Diàmetre de la cavitat central: 4 mm; Diàmetre de les cavitats perifèriques: 6 mm; Distància entre la cavitat central i les perifèriques: 3 mm. 6- S’ha d’omplir d’antigen patró la cavitat central. Les cavitats perifèriques 1 i 4 s’omplen amb el sèrum positiu conegut i les cavitats 2, 3, 5 i 6 amb els sèrums que s’han de sotmetre al test. Les cavitats han d’omplir-se fins a la desaparició del menisc. 7- Les quantitats obtingudes són les següents: Antigen: 32 microlitres, Sèrum de control: 73 microlitres, Sèrum de prova: 73 microlitres. 8- La incubació dura 72 hores a temperatura ambient (20-27 ºC) en un recinte humit tancat. 9- La prova pot llegir-se 24 i 48 hores després, però no es pot obtenir cap resultat final abans que hagin transcorregut 72 hores:

a) Un sèrum de prova és positiu si forma una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si aquesta corba coincideix amb la del sèrum de control;

b) un sèrum de prova és negatiu si no dóna una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si no desvia la corba de sèrum de control;

c) la reacció no pot considerar-se concloent si:

i) el sèrum desvia la corba del sèrum de control cap a la cavitat de l’antigen del virus de la leucosi bovina sense formar una corba de precipitació visible amb l’antigen, o: ii) no és possible interpretar-la com a negativa ni com a positiva.

En cas de reaccions dubtoses, pot repetir-se la prova i utilitzar sèrum concentrat. 10- Pot utilitzar-se qualsevol altra configuració o xarxa de cavitats sempre que el sèrum E4, en una dilució a 1:10 en sèrum negatiu, pugui ser detectat com a positiu.

B. Mètode de valoració de l’antigen.

Solucions i materials necessaris: 1- 40 ml de gelosa de 1,6% en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2 amb 8,5% de NaCl; 2- Quinze ml de un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:10 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl; 3- Quinze ml d’un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:15 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl; 4- Quatre plaques de Petri de plàstic amb un diàmetre de 85 mm.; 5- Un punxó d’un diàmetre de 4 a 6 mm.; 6- Un antigen de referència; 7- L’antigen que hagi de valorar-se; 8- Un bany d’aigua calenta (56º C).

Procediment: Dissoldre la gelosa (1,6%) en el tampó Tris/HCl escalfant-la amb precaució fins a 100ºC.

Col·locar en bany d’aigua a 56ºC durant una hora aproximadament.

Col·locar a més la solució de sèrum de la leucosi bovina en el bany d’aigua a 56ºC.

Mesclar a continuació 15 ml de la solució de gelosa a 56ºC amb els 15 ml de sèrum de la leucosi bovina (1:10), remenar-ho ràpidament i afegir-ho a dues plaques de Petri a raó de 15 ml per placa.

Repetir el procediment amb sèrum de la leucosi bovina diluït a 1:5. Quan la gelosa s’hagi endurit, es practiquen els forats de la forma següent: Addició d’antígens:

i) Placa de Petri números 1 i 3: Cavitat A - antigen de referència no diluïda, Cavitat B - antigen de referència diluït a1:2, Cavitat C i E - antigen de referència, Cavitat D - antigen de prova no diluït ii) Plaques de Petri números 2 i 4: Cavitat A - antigen de prova no diluït, Cavitat B - antigen de prova diluït a 12:2, Cavitat C - antigen de prova diluït a 1:4, Cavitat D - antigen de prova diluït a 1:8 Instruccions complementàries: 1- L’experiment ha de realitzar-se amb dos graus de dilució del sèrum (1:5 i 1:10), per tal d’obtenir la precipitació òptima. 2- Si el diàmetre de precipitació és excessivament dèbil amb els dos graus de dilució, el sèrum ha de ser objecte d’una dilució suplementària. 3- Si el diàmetre de precipitació és excessiu pels dos graus de dilució i si el precipitat desapareix, s’ha d’escollir un grau més dèbil de dilució per al sèrum. 4- La concentració final de la gelosa ha d’establir-se en 0,8% i la dels sèrums en 5 i en 10% respectivament. 5- Anotar els diàmetres mesurats en el sistema coordinat següent. La dilució de treball és aquella en la qual es registri el mateix diàmetre per a l’antigen de prova que per a l’antigen de referència. C. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina. 1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:

a) microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;

b) l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals. Si l’antigen s’associa directament a la fase sòlida, totes les mostres d’assaig que donin reaccions positives han de sotmetre’s a noves proves amb l’antigen de control en el cas de la leucosi enzoòtica bovina. L’antigen de control ha de ser idèntic a l’antigen examinat, excepte en el cas dels antígens VLB (virus de la leucosi bovina). Si els anticossos captors estan associats a la fase sòlida, els anticossos només han de reaccionar davant d’antígens VLB;

c) el líquid biològic que s’hagi d’examinar;

d) els controls positius i negatius corresponents;

e) el conjugat;

f) un substrat adaptat als enzims utilitzats;

g) en cas necessari, una solució d’interrupció;

h) solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;

i) un sistema de lectura que correspongui al substrat utilitzat. 2- Normalització i sensibilització de la prova. La sensibilitat de la prova ELISA ha de ser d’un nivell com el del sèrum E-4 de positiu després de diluir-se 10 vegades (mostres de sèrum) o 250 vegades (mostres de llet) més que la dilució obtinguda a partir de mostres individuals posades en comú. En assaigs en els quals les mostres (sèrum i llet) se sotmetin a proves per separat, el sèrum E-4 diluït en una proporció d’1 a 10 (sèrum negatiu) ha de donar positiu quan se sotmeti a la prova en la mateixa dilució d’assaig utilitzada per a les proves individuals. Els instituts oficials enumerats en el punt 2 de la part A són responsables del control de la qualitat del mètode ELISA i, en particular, de determinar, en funció del títol obtingut amb el sèrum E4, el nombre de mostres que han de posar-se en comú de cada lot de productes. El laboratori veterinari nacional de Copenhaguen subministra el sèrum E4. 3- Condicions d’utilització de la prova ELISA per a detecció de la leucosi enzoòtica bovina. El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o lactosèrum presa de la llet procedent d’una explotació on almenys un 30% de les vaques estiguin en període de lactància. Quan s’utilitza aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixen la relació entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixen la llet o els sèrums que s’examinen. Annex VII.5.1 Malalties de notificació obligatòria

a) Malalties dels bovins:

• Febre aftosa
• Ràbia
• Tuberculosi
• Brucel·losi
• Pleuropneumònia contagiosa bovina
• Leucosi enzoòtica bovina
• Carboncle bacteridià

b) Malalties dels porcins:

• Ràbia
• Brucel·losi
• Pesta porcina clàssica
• Pesta porcina africana
• Febre aftosa
• Malaltia vesicular porcina
• Carboncle bacteridià Annex VII.5.2 Malalties objecte de programes de control
• Malaltia d’Aujeszky
• Rinotraqueïtis infecciosa bovina
• Infecció per Brucella suis
• Gastroenteritis transmissible Annex VII.6.1 Certificat sanitari de bovins Descarrega el document Annex VII.6.2 Certificat sanitari de porcins Descarrega el document Títol VIII- Intercanvis d’animals de les espècies ovina i cabruna