Article 131

Article 131

L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè:

a) Les carns fresques d’origen porcí i d’èquids previstes a l’article 128 que no hagin estat sotmeses a un examen de triquines d’acord amb l’annex X.I.6, salvant els casos previstos al paràgraf

a) del apartat 1 de l’article 130, siguin sotmeses a un tractament per fred, de conformitat amb el que segueix:

1. Les carns que es troben en estat congelat han de conservar-se en aquest estat.

2. La instal·lació tècnica i l’alimentació d’energia de la cambra frigorífica han de fer-se de manera que la temperatura prevista al paràgraf 6 es pugui assolir en el termini més breu possible i es mantingui en totes les parts de la cambra frigorífica, així com de la carn.

3. Abans de la congelació s’han de treure tots els embalatges aïllants, excepte pel que fa a la carn que, en el moment de la introducció a la cambra frigorífica, hagi assolit ja, en totes les seves parts, la temperatura prevista al paràgraf 6.

4. Els lots s’han de conservar separadament a la cambra frigorífica i tancar-se amb clau.

5. S’han d’anotar el dia i l’hora de la introducció de cada lot a la cambra frigorífica.

6. La temperatura de la cambra frigorífica ha d’assolir com a mínim 25ºC sota zero, i s’ha de verificar per mitjà d’aparells de mesura termoelèctrica homologats, i registrar-se constantment. No s’han de mesurar en els corrents. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar la indicació dels números corresponents de les cambres, així com del dia i de l’hora de l’inici i del final de la congelació, i s’han de conservar durant un any.

7. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui igual o inferior a 25 cm s’han de congelar sense interrupció durant 240 hores com a mínim. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui superior a aquestes dimensions, no se sotmeten a aquest procés de congelació. El període de congelació es calcula a partir del moment en què s’assoleixi a la cambra frigorífica la temperatura prevista al paràgraf 6.

b) Les carns:

1. De porcins mascles utilitzats per a la reproducció

2. De porcins criptorquídics i hermafrodites

3. De porcins mascles no castrats d’un pes, expressat en canal, superior a 80 kg, tret que es pugui garantir, segons un mètode que s’ha d’establir de conformitat amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, que puguin detectar-se canals que presentin una forta olor sexual, llevat dels casos previstos al paràgraf

m) de l’apartat 1) de l’article 130. Estiguin proveïdes de la marca especial establerta al punt 50.c), del capítol XI de l’annex X.I.1 i se sotmetin a un tractament previst en la legislació vigent.

c) Les carns separades mecànicament se sotmetin a un tractament tèrmic d’acord amb el que es disposa a l’annex X.I.6, així com a les condicions que han de reunir les indústries càrnies autoritzades per a aquest tractament.

d) Les carns fresques i despulles procedents d’animals que presenten una infestació de Cysticercus bovis o Cysticercus cellulosae, no generalitzada, siguin sotmeses a un tractament per fred, segons el mètode que s’elabori d’acord amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, quan s’hagin eliminat les parts no aptes per al consum humà.

e) Les carns que procedeixin d’animals que hagin estat sacrificats pel procediment especial d’urgència només són considerades aptes per al consum humà en el territori del Principat i només en el cas que s’hagin respectat les condicions següents:

1. Que l’explotació d’origen no sigui objecte de restriccions de sanitat animal.

2. Que l’animal, abans del sacrifici, hagi estat sotmès per un veterinari oficial a una inspecció ante mortem segons el que disposa l’apartat 1,

b) de l’article 128.

3. Que l’animal, un cop atordit, se sagni i, si escau, s’evisceri in situ. El veterinari oficial pot prescindir de l’atordiment i autoritzar el sacrifici amb tret d’armes de foc en casos particulars.

4. Que l’animal sacrificat i sagnat es transporti en condicions higièniques satisfactòries, a un escorxador autoritzat, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, tan ràpidament com sigui possible després del sacrifici. Si l’animal sacrificat no pot ser transportat en el termini d’una hora a aquest escorxador, ha de ser transportat en un contenidor o en un mitjà de transport que es trobi a una temperatura compresa entre els 0ºC i els +4ºC. L’evisceració, en el cas de no haver-se practicat en el moment del sacrifici, ha d’efectuar-se, a tot estirar 3 hores després d’aquest; en el cas que l’evisceració s’hagi practicat in situ, les vísceres han de portar-se, juntament amb les canals, fins a l’escorxador.

5. Per al transport a l’escorxador, els animals sacrificats han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pel veterinari que n’hagi ordenat el sacrifici i en el que es mencioni el resultat de la inspecció ante mortem, l’hora del seu sacrifici i, si escau, la natura del tractament administrat a l’animal i el resultat de la inspecció de les vísceres. Aquest certificat ha d’ajustar-se a un model que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari.

6. Mentre la inspecció post mortem, efectuada d’acord amb el que disposa l’apartat 1,

d) de l’article 128, si escau completada amb examen bacteriològic, no permeti considerar tot o part de la canal de l’animal sacrificat apte per al consum humà, aquesta part ha de ser manipulada de manera que no entri en contacte amb canals, carns i despulles destinades al consum humà. Les carns aptes per al consum humà han d’anar marcades segons el que preveu l’apartat 6 de l’article 129.

f) Les carns procedents d’una zona sotmesa a restriccions de sanitat animal s’ajusten a les normes específiques d’acord amb el previst a la normativa vigent.

g) Els tractaments previstos en els punts anteriors s’efectuen en l’establiment designat pel veterinari oficial.