Article 121

Article 121 El Principat d’Andorra, igual que els estats membres, quan apliquen un règim alternatiu de control que ofereixi garanties equivalents a les previstes en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 119 per als moviments en el seu territori dels èquids i dels èquids registrats, en particular per mitjà del document d’identificació, poden concedir-se en règim de reciprocitat, una dispensa a les disposicions de la segona fase del punt 1 de l’apartat 1 de l’article 119 i al segon guió de l’apartat 1 de l’article 123. S’ha d’informar d’això la Comissió a través del procediment que s’aprovi al si del Subgrup Veterinari. Article 122 1- En el termini més breu possible, els èquids han de ser conduïts des de l’explotació de procedència cap al lloc de destí bé directament o bé a través d’un mercat o centre de reagrupament autoritzat, utilitzant mitjans de transport i de contenció periòdicament netejats i desinfectats amb un desinfectant segons la freqüència que fixi el ministeri encarregat de l’agricultura o l'estat membre d’expedició. Els vehicles de transport han d’estar condicionats de forma que els excrements, el jaç o el farratge dels èquids no puguin relliscar o caure fora del vehicle durant el transport. El transport s’ha d’efectuar de forma que es garanteixi una protecció sanitària eficaç i el benestar dels èquids. 2- El Principat d’Andorra, igual que qualsevol altre estat membre de destí, pot, de manera general o limitada, concedir una dispensa a determinats requisits de la condició 51 de l’apartat 1 de l’article 119, sempre que l’animal porti una marca especial que indiqui que està destinat al sacrifici i que la menció d’aquesta dispensa figuri en el certificat sanitari. Si es concedeix aquesta dispensa, els èquids d’avituallament han de ser conduïts directament a l’escorxador designat per ser sacrificats en un termini que no superi els cinc dies a partir de l’arribada a l’escorxador. 3- El veterinari oficial ha d’anotar en un registre el número d’identificació o el número del document d’identificació d’èquid sacrificat i transmetre a l’autoritat competent del lloc d’expedició, o al ministeri encarregat de l’agricultura si aquest fos el Principat d’Andorra, a petició d’aquesta, una declaració que certifiqui el sacrifici dels èquids. Article 123 1- El ministeri encarregat de l’agricultura, igual que els estats membres, han de vetllar perquè: – En el cas que surtin de la seva explotació, els èquids registrats vagin acompanyats del document d’identificació establert a la condició 40 de l’apartat 1 de l’article 119 i, si estan destinats a intercanvis intracomunitaris, completats pel certificat previst a l’annex IX.II.4; – durant el seu transport, els èquids de reproducció, de producció i d’avituallament han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb l’annex IX.II.3. El certificat o, quan es tracti d’un document d’identificació, el full en què figuren les dades sanitàries, deixant de banda el que disposa l’article 121, han d’expedir-se dins les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament, o a tot estirar, el darrer dia laborable previ a aquest, en la o les llengües oficials de l’estat membre d’expedició i de destí i en català si el lloc d’expedició és el Principat. El certificat té un període de validesa de deu dies i ha de constar en un sol full. 2- Les importacions d’èquids no registrats poden efectuar-se per mitjà d’un sol certificat sanitari per lot, en lloc de portar-se a terme per mitjà del certificat individual a què es fa esment en el segon guió de l’apartat 1.