Article 12 bis

Article 12 bis

Respecte a l’expedició dels certificats referents a animals vius i als seus productes, s’han d’observar les regles següents:

a) Als efectes del que disposa el present article s’entén per:

1. Normativa veterinària: els preceptes inclosos en el present Reglament.

2. Agent certificador: el veterinari oficial o qualsevol altre veterinari habilitat de forma expressa per l’autoritat competent per firmar certificats o documents d’acompanyament exigits per la normativa veterinària.

b) Els agents certificadors han de complir les normes següents:

1. Tenir un coneixement satisfactori de la normativa veterinària aplicable als animals o productes que hagin de certificar, així com els procediments, proves o exàmens que s’han d’efectuar abans de la certificació.

2. No certificar res que quedi fora dels seus coneixements personals o que no puguin comprovar .

3. Abstenir-se de firmar certificats no emplenats o incomplets o referits a animals o productes que no hagin inspeccionat, a menys que es fonamentin en dades: A) Acreditades de conformitat amb els apartats anteriors per una altra persona que actuï sota control del mencionat veterinari, sempre que pugui verificar l’exactitud de les dades mencionades. B) Obtinguts en el marc de programes de vigilància, en referència a mecanismes de garantia qualitativa o oficialment reconeguts o mitjançant un sistema de vigilància epidemiològic quan estigui autoritzat de conformitat amb la normativa vigent. C) Basats en altres certificats expedits per un altre agent certificador.

4. Actuar amb imparcialitat i no tenir interessos financers directes amb els animals o productes que hagin de certificar o en les explotacions o establiments d’on procedeixin.

5. Arxivar les còpies de tots els certificats expedits i, si escau, dels que van servir de base per expedir-los, conservant-los com a mínim un període de 3 anys.

c) Per garantir el compliment del que disposa l’apartat anterior, l’autoritat competent: A) Estableix el sistema de formació i informació permanent dels agents certificadors que els permeti tenir coneixement de les especificacions que certifiquen. B) Practicar els controls aleatoris de l’actuació dels agents certificadors per comprovar si compleixen les obligacions establertes a l’article anterior. C) Verificar periòdicament la idoneïtat dels documents expedits i l’arxiu de les còpies, que s’han de conservar com a mínim un període de 3 anys.

d) El Principat d’Andorra ha d’aprovar un registre d’agents certificadors que ha de ser administrat pel ministeri encarregat de l’agricultura, en el cas dels agents certificadors d’animals vius i explotacions, i pel ministeri encarregat de la salut en el cas dels agents certificadors dels productes, i dels establiments.

e) L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures de control necessàries per impedir l’expedició de certificats falsos o de certificats que poden portar a error, així com la producció fraudulenta o la utilització de certificats suposadament expedits als efectes de la normativa veterinària vigent.

f) Sense perjudici de possibles accions i sancions penals, en el cas d’expedició de certificacions falses o inexactes, les autoritats competents han d’imposar sancions administratives establertes per les normes de règim disciplinari o, si escau, les que corresponguin conforme al procediment sancionador aplicable, adoptant les mesures provisionals que prevegin les dites normes. Les autoritats competents poden acordar la suspensió cautelar de l’exercici de l’activitat de l’agent certificador, durant la instrucció del procediment sancionador.

g) Els certificats han d’expedir-se en català, llengua oficial del Principat d’Andorra, i en una de les llengües oficials del país de destinació. Annex III.1 Llista de malalties o epizoòties subjectes a mesures obligatòries d’urgència, amb restriccions territorials (Principat d’Andorra, estats membres de la Unió Europea o les seves regions o zones)

1. Febre aftosa

2. Pesta porcina clàssica

3. Pesta porcina africana

4. Malaltia vesicular del porc

5. Malaltia de Newcastle

6. Pesta bovina

7. Pesta dels petits ruminants

8. Estomatitis vesicular

9. Llengua blava (febre catarral ovina)

10. Pesta equina

11. Encefalomielitis viral equina

12. Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen)

13. Pesta aviar

14. Verola ovina i cabruna

15. Dermatosi nodular contagiosa

16. Febre de la vall del Rift

17. Peripneumònia contagiosa bovina

18. Necrosi hematopoiètica infecciosa

19. Encefalopatia espongiforme bovina Títol IV- Assistència mútua i coordinació amb la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea Capítol I. Principis generals Capítol II. Assistència mútua i col·laboració per assegurar l‘aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica