Article 48

Article 48

Quan es descobreixin substàncies o productes no autoritzats, o bé substàncies mencionades en el Grup A i en el Grup B-1 i B-2 de l’annex V.II.1, en mans de persones o entitats no autoritzades, aquestes substàncies o productes no autoritzats queden sota control oficial fins que els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat adoptin les mesures apropiades, sense perjudici de les eventuals sancions administratives o penals a l’infractor o infractors. Article 49 1- Durant el període de consigna dels animals previst en l’article 43, els animals de l’explotació en qüestió i els seus productes no poden abandonar l’explotació d’origen ni ser cedits a cap altra persona, llevatque sigui sota control oficial i l’autoritat competent adopti les mesures cautelars convenients en funció de la natura de la substància o substàncies detectades. 2- Després de la presa de mostres, efectuada de conformitat amb el que disposa l’article 43, en cas de confirmació del tractament il·legal, l’animal o animals reconeguts com a positius han de ser sacrificats sense tardança "in situ", i eliminats per enterrament o per incineració, ja sigui directament, o com a residu animal de conformitat amb la legislació vigent. En aquest últim cas, el trasllat va acompanyat d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar com a mínim el següent:

1. Explotació d’origen en què s’han sacrificat ("in situ") els animals.

2. Planta de transformació de materials d’alt risc de destí (nom i localitat) qualificada com a tal per la legislació vigent de residus d’animals.

3. Tipus de vehicle en el qual es transporta i número de matrícula.

4. Nombre d’animals sacrificats "in situ" i identificació.

5. Data i signatura. 3- No obstant el que es menciona en el punt 2 anterior, els animals reconeguts com a positius poden ser conduïts directament a un escorxador, designat específicament per a aquesta finalitat, per al seu sacrifici. En aquest cas, han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar, com a mínim, el següent:

1. La menció "animals no aptes per al consum humà"

2. Explotació d’origen

3. Nombre d’animals

4. Identificació oficial dels animals reconeguts com a positius

5. Substàncies per les quals han resultat positius

6. Escorxador de destí

7. Data

8. Vehicle o mitjà de transport i número de matrícula Independentment del que s’ha exposat anteriorment, s’ha de comunicar al representant legal de l’escorxador, com a mínim amb 48 hores d’antelació, l’arribada dels animals mencionats per notificar-ho al veterinari oficial de l’establiment. Aquests animals s’han de sacrificar al final de la jornada de treball i s’han de declarar com a no aptes, considerant-los residu animal als efectes de l’aplicació de la legislació vigent sobre residus animals, amb un document de control del qual s’ha tornar firmada una còpia a l’escorxador d’origen on cal especificar com a mínim el següent:

1. Data

2. Raó social de l’escorxador i adreça

3. Nombre d’animals sacrificats amb la quantitat en quilograms

4. Planta de transformació de materials d’alt risc de destí (nom i localitat) qualificada així de conformitat amb la legislació vigent de residus d’animals

5. Firma del representant legal de l’escorxador

6. Firma del representant de la planta de transformació de residus d’animals de conformitat amb la legislació vigent 4- A més, s’ha de dur a terme aleshores una presa de mostres, a càrrec del titular de l’explotació, sobre el conjunt de lots d’animals procedents de l’explotació controlada i que puguin ser sospitosos.

Si com a mínim la meitat de les mostres oficials efectuades sobre la mostra representativa, de conformitat amb el que disposa l’article 43, és positiva, s’ha de deixar escollir al ramader entre un control de tots els animals presents en l’explotació que puguin ser sospitosos, i el seu sacrifici.

En cas que es realitzi el control de tots els animals, el cost del control mencionat va a càrrec del titular de l’explotació. 5- Durant un període posterior de 12 mesos, com a mínim, s’ha de sotmetre l’explotació o explotacions que pertanyin a un mateix propietari a un control minuciós amb la finalitat de detectar els residus considerats.

En cas que s’hagi instituït un sistema organitzat d’autocontrol, l’explotació infractora perd el dret d’utilitzar-lo durant el període de temps mencionat. 6- Les explotacions o establiments d’aprovisionament de l’explotació on hagin aparegut casos positius, s’han de sotmetre, tenint en compte la infracció constatada, a un control addicional independentment del previst en l’article 37, amb la finalitat de detectar l’origen de la substància en qüestió.

S’ha de fer el mateix amb totes les explotacions i els establiments que pertanyin a la mateixa cadena d’aprovisionament d’animals i pinsos que l’explotació d’origen o de procedència. 7- Les dades relatives a les explotacions on es detectin tractaments il·legals s’han de transmetre, a través dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, al més aviat possible, al Subgrup Veterinari, per perquè les comuniqui a la Comissió Europea i als estats membres de la Unió Europea.

Article 50 1- El veterinari oficial d’un escorxador ha de:

a) Si sospita o disposa d’elements d’informació que permetin concloure que els animals presentats han estat objecte d’un tractament il·legal o se’ls ha administrat substàncies o productes no autoritzats:

1. Fer que els animals siguin sacrificats separadament de la resta de lots presents a l’escorxador.

2. Consignar les canals i procedir a la realització de la presa de totes les mostres necessàries, inclosos els líquids biològics i excrements de qualsevol altre teixit o òrgan per detectar aquestes substàncies.

3. En cas d’aparició de resultats positius, fer que les carns i despulles s’enviïn a un establiment de transformació de residus d’animals de conformitat amb la legislació vigent sense cap mena de compensació ni indemnització. Les despeses d’aquesta destrucció, van a càrrec dels propietaris dels animals. En aquest cas, s’han de notificar aquests descobriments a les autoritats competents per a l’aplicació del que disposen els articles 46 a 49.

b) Si disposa d’elements que li permetin sospitar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha d’ajornar el seu sacrifici fins a estar segur que la quantitat de residus no sobrepassa els límits admissibles. Aquest període no pot ser en cap cas inferior als terminis d’espera previstos en l’autorització de comercialització al mercat dels medicaments veterinaris, d’acord amb el que disposa la legislació de medicaments veterinaris. En cas de medicaments veterinaris que continguin beta agonistes, la utilització dels quals correspongui al que disposa el capítol anterior; el citat període no pot ser, en cap cas, inferior a 28 dies. Tanmateix, en cas d’urgència, o si les condicions de benestar dels animals així ho requereixen, o bé si les infraestructures o equips de l’escorxador no permeten evitar el sacrifici dels animals, aquests poden ser sacrificats abans del final del període de prohibició de l’ajornament. Les carns i les despulles han de ser consignades, en l’espera del resultat dels controls oficials efectuats per un veterinari oficial de l’escorxador, i es declaren aptes per al consum humà només quan la quantitat de residus en les mostres preses no sobrepassa els límits admissibles.

c) Si disposa d’elements que li permetin dictaminar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha de procedir al sacrifici dels animals, i les seves carns es declaren no aptes per al consum. 2- El veterinari oficial d’un establiment declara no aptes per al consum humà les carns i qualsevol dels productes especificats en el present capítol si el seu nivell de residus en les mostres preses sobrepassa els nivells autoritzats o presenta residus de substàncies no autoritzades, en aquells teixits o productes que no siguin els que tenen límits màxims de residus, o en què s’hagin detectat substàncies o productes no autoritzats o prohibits.

Article 51 1- Segons el que disposa el present capítol, s’han d’aplicar les normes que regulen el procediment sancionador del Codi de l’Administració del Principat d’Andorra i la seva legislació de desenvolupament.

En qualsevol cas, regeix el principi d’actuació per escrit, tret que la natura dels actes exigeixi o permeti altres formes més adequades d’expressió o constància. 2- La instrucció de la causa penal davant dels tribunals de justícia del Principat suspèn la tramitació del procediment administratiu sancionador que hagi estat incoat de conformitat amb el que disposa l’article 61.2 de la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989. Article 52 1- Sense perjudici d’una altra normativa que pugui resultar d’aplicació, les infraccions comeses contra el que disposa el present capítol tenen caràcter d’infraccions sanitàries d’acord amb el que disposa el capítol I del títol X de la Llei general de sanitat del Principat d’Andorra, de 20 de març de 1989, i s’han de graduar i sancionar de conformitat amb el que aquestes disposen, en les seves normes de desenvolupament i el present Reglament. 2- D’acord amb el que disposa l’article 64 de la citada Llei, es consideren infraccions lleus:

1. Les simples irregularitats en el compliment de tot allò que estableix el present capítol o les disposicions que el desenvolupen, sense transcendència directa per a la salut pública.

2. Les comeses per simple negligència, sempre que l’alteració o els riscos sanitaris produïts siguin d’entitat escassa.

3. Les que, per raó dels criteris especificats en aquest títol, mereixin la qualificació de lleu, o les que no es puguin qualificar com a falta greu o molt greu.

4. L’acceptació d’animals amb destí de vida per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.

5. La no aportació a les autoritats competents per part de les entitats o persones responsables, de les dades que estiguin obligats a subministrar per raons sanitàries, tècniques, econòmiques, administratives o financeres.

6. El fet de dificultar la funció inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que pertorbi o retardi aquesta tasca.

7. El fet de dispensar medicaments veterinaris, un cop transcorregut el termini de validesa de les receptes.

8. L’incompliment del deure de col·laborar amb l’Administració en l’avaluació i control dels medicaments veterinaris. 3- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions greus:

1. La comercialització per al sacrifici d’animals, en cas d’administració de productes o substàncies autoritzades, per als quals no s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes o substàncies.

2. L’acceptació per al seu sacrifici d’animals per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.

3. La manca de cooperació amb l’autoritat competent, així com qualsevol obstrucció per part del personal o del responsable d’una explotació ramadera, escorxador o d’altres establiments on s’elaborin productes d’origen animal o, quan es tracti d’una empresa privada, el seu propietari o propietaris, o la persona que estigui en poder dels animals en el moment de realitzar les inspeccions i mostreigs necessaris per a l’aplicació dels plans de vigilància de residus i de les operacions d’investigació i control previstos en el present títol.

4. L’elaboració, fabricació, importació, exportació i distribució de medicaments veterinaris per persones físiques o jurídiques que no comptin amb la preceptiva autorització.

5. El fet d’impedir l’actuació dels inspectors, degudament acreditats, als centres en els quals s’elaboren, fabriquen, distribueixen i dispensen medicaments veterinaris.

6. La utilització en animals productors d’aliments per al consum humà, d’algun producte en fase d’investigació, sense que prèviament hi hagi la declaració que el qualifiqui així.

7. El fet de dispensar medicaments veterinaris en establiments que no estiguin autoritzats, i també de dispensar sense recepta veterinària els medicaments sotmesos a aquesta modalitat de prescripció.

8. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en els últims tres mesos. 4- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions molt greus:

1. La comercialització d’animals d’explotació que hagin estat objecte d’un tractament il·legal d’acord amb el present capítol, o d’animals d’explotació als quals s’hagi administrat substàncies o productes prohibits.

2. L’administració de substàncies prohibides o no autoritzades als animals d’explotació.

3. L’administració als animals d’explotació de productes autoritzats per a d’altres fins o en condicions diferents dels que estableix la legislació vigent.

4. El tràfic, la distribució, la venda o la comercialització de carns i d’altres productes procedents dels animals d’explotació que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica, per sobre dels límits màxims autoritzats, o substàncies, o productes no autoritzats o prohibits.

5. La tinença de substàncies o productes no autoritzats i/o prohibits de conformitat amb el present títol.

6. L’elaboració, fabricació, importació, exportació, distribució, comercialització, prescripció i dispensa de productes o preparats que es presentin com a medicaments veterinaris sense estar legalment autoritzats, inclosa la utilització de substàncies medicamentoses diferents a les premescles medicamentoses autoritzades en els pinsos medicamentosos.

7. La posada al mercat de medicaments veterinaris sense haver obtingut la preceptiva autorització sanitària.

8. La realització d’assaigs clínics veterinaris sense ajustar-se al contingut dels protocols sobre la base dels quals s’hagin atorgat autoritzacions.

9. La preparació de remeis secrets destinats als animals.

10. La reincidència en la comissió d’infraccions greus en els últims cinc anys. 5- La qualificació de les infraccions s’ha de fer segons tots els altres criteris que es fixin en la Llei general de sanitat. 6- Sense perjudici de les sancions penals, en cas de confirmació de la possessió, utilització o fabricació de substàncies o productes no autoritzats en un establiment de fabricació, s’han de suspendre les autoritzacions o acreditacions oficials de les quals gaudeixi aquest establiment durant un període en el qual és objecte de controls reforçats.

En cas de reincidència, aquestes autoritzacions o acreditacions són retirades definitivament. 7- Sense perjudici de les sanciones professionals o penals a les quals doni lloc, han de prendre’s les mesures administratives oportunes contra tota persona que, segons el cas, sigui responsable de la cessió o de l’administració de substàncies o productes prohibits, o de l’administració de substàncies o productes autoritzats per fins que no siguin els que estableix la normativa vigent. 8- Si es comprova que el propietari o el responsable de l’escorxador contribueixen a dissimular la utilització il·legal de substàncies prohibides, s’ha d’excloure el culpable o el reincident de tota possibilitat de rebre o sol·licitar qualsevol tipus de subvenció pública del Principat d’Andorra durant un període de dotze mesos. 9- La comissió de faltes greus o molt greus dóna lloc, en qualsevol cas, a la pèrdua i la devolució de subvencions percebudes en el període durant el qual quedi acreditat que es varen administrar substàncies, així com a la pèrdua de tota subvenció futura durant un període de dotze mesos.

Article 53 1- Les importacions de països tercers d’animals i productes d’origen animal, queda subordinada a la seva inclusió a les llistes elaborades per la Comissió Europea en relació amb la vigilància dels grups de residus i substàncies especificats en l’annex V.II.6. 2- Les autoritats competents del Principat d’Andorra han d’informar anualment a la Comissió Europea dels resultats de controls de residus en animals i productes importats procedents de tercers països amb destí al Principat que hagin estat objecte de paralització pels punts d’inspecció fronterera de conformitat amb el que estableix el títol II del present Reglament, si és que no ho hagin fet ja els estats membres de la Unió Europea dels quals depengués el punt d’inspecció fronterera corresponent. 3- Comprovat l’incompliment per part d’un país tercer de les normes que estableix aquest article, després de l’aplicació del que disposa l’article següent, el Principat d’Andorra ha de sol·licitar a la Comissió Europea, per la via que determini el Subgrup Veterinari, l’exclusió d’aquest país de la llista comunitària si no ho haguessin fet ja els estats membres de la Unió Europea en els punts d’inspecció fronterera en els quals s’haguessin localitzat les partides corresponents d’animals o productes.

Article 54 1- Quan els controls previstos en el títol III demostrin que s’han utilitzat productes o substàncies no autoritzades per al tractament dels animals d’un lot determinat, o la presència d’aquests productes o substàncies en tot un lot o part d’un lot procedent del mateix establiment del país tercer en qüestió, l’autoritat competent s’ha d’adoptar, respecte d’aquests animals i productes, les mesures següents:

a) Informar la Comissió Europea, per mitjà dels mecanismes previstos en el si del Subgrup Veterinari, sobre els productes utilitzats i el lot corresponent.

b) Intensificar els controls sobre tots els productes d’animals o de productes del mateix origen. En particular, els deu lots successius procedents del mateix origen han de ser consignats, amb dipòsit d’una provisió per despeses de control, a efectes de ser sotmesos a un control de detecció de residus mitjançant la presa d’una mostra representativa d’aquest lot o part del lot. Quan aquests nous controls revelin la presència de productes o de substàncies no autoritzades o de residus d’altres productes o substàncies:

1. El lot o la part del lot en qüestió ha de ser reexpedit al país d’origen, a càrrec de l’expedidor o del seu representant, i en el certificat s’han de fer constar clarament els motius del rebuig del lot.

2. Segons el tipus d’infracció comprovada i el risc associat d’aquesta infracció, s’ha de deixar que l’expedidor opti per la reexpedició del lot o part del lot, la seva destrucció o la utilització amb fins autoritzats per la normativa vigent, sense cap tipus d’indemnització ni compensació.

c) S’informa la Comissió Europea, a través del procediment previst en el si del Subgrup Veterinari, sobre el resultat dels controls intensificats. 2- Quan els controls previstos en els títols II i III del present Reglament revelin que s’han superat els límits màxims de residus, s’ha de recórrer als controls previstos en l’apartat 1.b). 3- El que disposa l’apartat 1 d’aquest article també és aplicable en cas que Andorra decideixi finalment constituir algun punt d’inspecció fronterera. Article 55 1- Les autoritats competents del Principat d’Andorra perceben, per tal de cobrir els costos reals dels controls previstos en el present títol, la taxa establerta en la normativa corresponent que es menciona en el títol XI d’aquest Reglament. 2- La informació sobre incidents ocorreguts en algun estat membre de la Unió Europea o en un estat tercer, s’ha de posar en coneixement de les autoritats competents del Principat d’Andorra a través del Subgrup Veterinari. Annex V.II.1 Grups de residus o substàncies sotmeses a vigilància GRUP A: Substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades.

• Estilbens, derivats dels estilbens, les seves sals i èsters.
• Agents antitiroïdals.
• Esteroides.
• Resorcylic àcid lactones (inclòs el zeranol).
• Beta agonistes GRUP B: Medicaments veterinaris (incloses les substàncies no registrades que podrien utilitzar- se a efectes veterinaris) i contaminants. 1- Substàncies antibacterianes, incloses les sulfamides i les quinolones. 2- Altres medicaments veterinaris:

a) Antihelmíntics

b) Anticoccidians, inclosos els nitroimidazols

c) Carbamats i piretroides

d) Tranquil·lizants

e) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINS)

f) Altres substàncies que exerceixin una activitat farmacològica 3- Altres substàncies i contaminants mediambientals:

a) Compostos organoclorats, inclosos els PCB

b) Compostos organofosforats

c) Elements químics

d) Micotoxines

e) Colorants

f) Altres Annex V.II.2 Grups de residus o substàncies que s’han de detectar segons el tipus d’animals, els seus pinsos i aigua per beure i per tipus de productes animals d’origen primari En l’espera de l’entrada en vigor al Principat, mitjançant l’ampliació de l’àmbit de la Decisió 2/99 del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra, per als animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i espècies d’èquids, s’han d’analitzar les substàncies excepte la corresponent als apartats

f) de l’apartat 2 del Grup B i

e) i

f) de l’apartat 3 del Grup B. Annex V.II.3 Estratègia de mostreig 1- El pla de supervisió dels residus està encaminat a examinar i posar de manifest les raons dels riscs que enclou l’existència de residus en els productes alimentaris d’origen animal en les explotacions, els escorxadors i altres establiments o indústries de productes d’origen animal.

Les mostres oficials han de prendre’s de conformitat amb el que s’estableix en el capítol corresponent de l’annex V.II.4. Fos quin fos el lloc en el qual es prenguin les mostres oficials, el mostreig ha d’efectuar-se de forma imprevista, ha de ser inesperat i efectuat en moments no fixos i en dies de la setmana no especificats.

Les autoritats competents han de prendre totes les precaucions necessàries per cerciorar-se que es manté constantment l’element sorpresa en els controls. 2- Pel que fa a les substàncies del Grup A, la supervisió ha d’anar encaminada respectivament a la detecció de l’administració il·legal de substàncies prohibides i a la detecció de l’administració abusiva de substàncies autoritzades.

L’acció d’aquest mostreig s’ha de concertar de conformitat amb les disposicions previstes en el capítol corresponent de l’annex V.II.4. Les mostres han d’apuntar a un objectiu específic, tenint en compte els criteris mínims següents: sexe, edat, espècie, sistema d’engreix, qualsevol informació de la qual disposi l’autoritat competent i tota evidència de la mala utilització o d’abús de substàncies d’aquest grup.

Els detalls sobre els criteris per fixar aquests objectius s’han d’establir segons el procediment que acordi el Subgrup Veterinari. 3- Pel que fa a les substàncies del Grup B, la supervisió ha d’adreçar-se, concretament, al control de la conformitat dels residus de medicaments veterinaris amb els límits màxims de residus fixats en el Reglament 2630/97 de la Comissió de 29 de desembre de 1997, els residus de plaguicides amb els nivells màxims també permesos per la legislació vigent, així com els màxims permesos de concentració de contaminants mediambientals.

Tret que les autoritats competents puguin justificar el mostreig aleatori, en presentar el seu pla de supervisió dels residus, totes les mostres han d’apuntar cap a objectius específics de conformitat amb els criteris establerts segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Annex V.II.4 Nivells i freqüències de mostreig L’objectiu del present annex és definir el nombre mínim d’animals que ha de sotmetre’s a un mostreig.

Cada una de les mostres pot analitzar-se amb la finalitat de detectar la presència d’una o més substàncies.

Capítol I. Bovins, porcins, ovins, cabrums i èquids 1-

Bovins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o substàncies, ha de ser com a mínim igual al 0,4% dels bovins sacrificats l’any anterior, repartit de la manera següent: A) Grup A: 0,25%, dividit així:

1. La meitat de les mostres han de prendre’s a l’explotació, sobre animals vius. Amb caràcter d’excepció, el 25% de les mostres analitzades per a la busca de substàncies del Grup A5 pot prendre’s a partir de materials apropiats (pinsos, aigües per beure).

2. La meitat de les mostres ha de prendre’s a l’escorxador. Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a la verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta ha d’atribuir-se segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. B) Grup B: 0,15%

1. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B1.

2. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B2.

3. Un 10% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B3.

La resta s’ha d’atribuir segons l’apreciació que realitzin les autoritats competents del Principat d’Andorra. 2- Porcins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o de substàncies ha de ser, com a mínim, igual al 0,05% dels porcins sacrificats l’any precedent, repartit de la manera següents: A) Grup A: 0,02% Quan s’efectuïn les preses de mostres a l’escorxador, a la granja han d’efectuar-se anàlisis complementàries d’aigua potable, pinsos, excrements, o de qualsevol altre substrat adequat.

En aquest cas, el nombre mínim d’establiments de cries de porcins que han de controlar-se anualment ha de representar, com a mínim, un establiment de cria per 100.000 porcs sacrificats l’any anterior.

Cada subgrup del grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència de les informacions de les quals disposi l’autoritat competent del Principat.

B) Grup B: 0,03% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins.

La resta s’atribueix segons l’apreciació de la situació al Principat que en facin les autoritats competents. 3- Ovelles i cabres El nombre d’animals que ha de controlar-se per a tot tipus de residus o de substàncies ha de ser com a mínim igual al 0,05% de les ovelles i de les cabres de més de tres mesos d’edat sacrificades l’any anterior, repartides, tant en granges com en escorxadors, de la manera següent: A) Grup A: 0,01% Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent.

B) Grup B: 0,04% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins.

La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent. 4- Èquids Les autoritats competents han de determinar el nombre de mostreigs en funció dels problemes que s’observin.

Capítol I. Queden designats com a laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus de determinades

substàncies els laboratoris següents:

a) Per als residus enumerats en els punts 1, 2, 3 i 4 del Grup A, a la lletra

d) del punt 2 del Grup B i a la lletra

d) del Grup 3 de l’annex V.II.1: Rijksinstituut voor de Volksdezondheid en Milieuhygiëne (RIVM) A. van Leeuwenhoeklaan, 9 NI-3720 BA BILTHOVEN

b) Per als residus esmentats en el punt 1 i a la lletra

e) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1 i els residus de carbadox i olaquindox: Laboratoires des Médicaments Vétérinaires (CNE-LMV) La Haute Marche Javené F-35135 FOUGÈRES

c) Per als residus enumerats en el punt 5 del Grup A i a les lletres a),

b) i

e) del punt 2 del Grup B de l’annex V.II.1: Bundesinstitut für Gesundheitlichen Verbraucherschutz und Veterinärmedizin (BGW) Diedersdorfer Weg 1 D-I2277 BERLIN

d) Per als residus enumerats en la lletra

c) del punt 2 i les lletres a),

b) i

c) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1: Instituto superiore di sanitá Viale Regina Elena, 299 I-00161 ROMA Les substàncies dels Grups A.6, B.2.f) i B.3.f) s’atribueixen als laboratoris comunitaris de referència, abans designats, segons la seva acció farmacològica.

Capítol II. Les competències i les condicions d’activitat dels laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de

residus en animals vius, els seus excrements i líquids biològics i els seus teixits, en els productes animals, en l’alimentació dels animals i en la seva aigua per beure, són les següents: 1- Les funcions dels laboratoris comunitaris de referència són les següents:

a) Fomentar i coordinar la busca de nous mètodes d’anàlisi i informar els laboratoris nacionals de referència així com el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el sistema que determini el Subgrup Veterinari, sobre els progressos assolits en l’àmbit dels mètodes i els materials d’anàlisi.

b) Ajudar els laboratoris nacionals de referència i el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment establert pel Subgrup Veterinari, a posar en pràctica un sistema apropiat de seguretat de qualitat basat en els principis de pràctiques correctes de laboratori (GLP) i en els criteris EN 45.000.

c) Aprovar els mètodes validats com a mètodes de referència per integrar-los en una col·lecció de mètodes.

d) Subministrar, de conformitat amb el procediment que es determini en el si del Subgrup Veterinari, als laboratoris nacionals de referència i al laboratori designat pel Principat d’Andorra que ho sol·liciti, un dictamen tècnic sobre l’anàlisi de les substàncies per a les quals hagin estat designats com a laboratoris comunitaris de referència.

e) Organitzar assaigs comparatius per als laboratoris nacionals de referència i el laboratori del Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, determinar la freqüència d’aquests assaigs d’acord amb la Comissió, i de conformitat amb el procediment establert per aquest subgrup. Amb la finalitat d’efectuar aquests assaigs, els laboratoris comunitaris de referència han de distribuir mostres blanques i mostres que continguin una quantitat desconeguda del residu que s’hagi d’analitzar.

f) Identificar i quantificar els residus quan els resultats d’una anàlisi no siguin acceptats pels estats membres o pel Principat d’Andorra de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari.

g) Organitzar cursos de formació i perfeccionament per als experts dels laboratoris nacionals i, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari, per als experts del laboratori designat pel Principat.

h) Proporcionar assistència tècnica i científica a la Comissió, inclòs el programa de normes, mesures i assaigs.

i) Elaborar i enviar al Subgrup Veterinari per al coneixement de la Comissió Europea, un informe anual sobre les seves activitats.

j) Col·laborar en l’àmbit dels mètodes i materials d’anàlisi, per part dels laboratoris designats pels països tercers en el marc dels plans de supervisió que es presentin de conformitat amb l’article 37 del present Reglament. 2- Per poder dur a terme les tasques enumerades en l’apartat 1, cada laboratori comunitari de referència ha de satisfer les condicions mínimes següents:

a) Haver estat designat com a laboratori nacional de referència en un estat membre.

b) Disposar de personal qualificat amb coneixements suficients de les tècniques aplicades a l’anàlisi dels residus per als quals hagi estat designat com a laboratori comunitari de referència.

c) Disposar de l’equip i de les substàncies necessàries per efectuar les anàlisis que li hagin encarregat.

d) Disposar d’una infraestructura administrativa adequada.

e) Disposar d’una capacitat informàtica suficient per realitzar els treballs estadístics derivats del tractament dels resultats i estar en condicions de comunicar ràpidament aquestes dades i d’altres informacions als laboratoris nacionals de referència i a la Comissió, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari així com el Laboratori Central de Salut Pública del Principat.

f) Controlar que el seu personal respecti el caràcter confidencial de determinats assumptes, resultats o comunicacions.

g) Posseir coneixements suficients de les normes i pràctiques internacionals.

h) Disposar d’una llista actualitzada dels materials de referència certificats, així com d’una llista actualitzada dels fabricants i venedors d’aquests materials.

Capítol I. Queda designat com a laboratori nacional de referència per a la detecció de residus de determinades

substàncies, pel Principat d’Andorra, el Laboratori Central de Salut Pública, regulat en els articles 48 i següents de la Llei general de sanitat, sense perjudici que el Govern pugui modificar aquesta designació comunicant-ho al Subgrup Veterinari.

Capítol II. Les competències i funcions del laboratori (o laboratoris) de referència del

Principat d’Andorra són les següents:

a) Coordinar les activitats dels laboratoris de rutina autoritzats, encarregats de les anàlisis de residus i en particular de coordinar l’elaboració de les normes i mètodes d’anàlisi de cada residu o grup de residus pertinents.

b) Col·laborar amb les autoritats competents en l’organització del pla de vigilància de residus.

c) Organitzar periòdicament proves comparatives per a cada residu o grup de residus per als quals hagin estat designats.

d) Promoure i garantir que els laboratoris autoritzats respectin els límits de detecció establerts.

e) Assegurar la difusió de la informació subministrada pels laboratoris comunitaris de referència.

f) Garantir al seu personal la possibilitat de participar en les reunions de perfeccionament organitzades per la Comissió Europea o pels laboratoris comunitaris de referència, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

g) Promoure el suport tècnic o la formació del personal dels laboratoris autoritzats.

Capítol I. Identificació i registre d’animals de l’espècie bovina