Article 8

Article 8

Secció A: controls a destinació 1- Respecte als controls a destinació, l’autoritat competent ha d’aplicar les mesures de control següents:

a) Els serveis veterinaris oficials han d’efectuar, en els llocs de destinació dels animals vius o dels seus productes, controls per sondeig de caràcter no discriminatori del compliment dels requisits previstos en l’article 7, apartat 1, i poden procedir a la presa de mostres. A més, poden efectuar controls durant el transport dels animals vius i dels seus productes, tant en trànsit com a destinació, quan l’autoritat competent disposi d’elements d’informació que permetin suposar que es comet una infracció.

b) A més, quan els animals vius i originaris d’un estat membre o del Principat d’Andorra vagin destinats:

1. A un mercat o a un centre de reagrupació autoritzat, el seu titular és el responsable de l’admissió d’animals que no compleixin els requisits regulats en l’apartat 1 de l’article 7. L’autoritat competent ha de verificar mitjançant controls no discriminatoris dels certificats o documents d’acompanyament que els animals compleixin els requisits.

2. A un escorxador que estigui sota la responsabilitat d’un veterinari oficial, aquest ha de verificar, en particular, mitjançant el certificat o document que necessàriament ha d’acompanyar el bestiar, que solament se sacrifiquin els animals que compleixen les exigències previstes en l’apartat 1 de l’article anterior. El titular de l’escorxador és el responsable del sacrifici d’animals que no compleixin els requisits previstos en els paràgrafs

c) i

d) de l’apartat 2 de l’article 6.

3. A un tractant o comerciant registrat que procedeixi a fraccionar els lots, o a qualsevol establiment no sotmès a control permanent, l’autoritat competent ha de considerar el comerciant mencionat com a destinatari dels animals i se li han d’aplicar les condicions previstes en l’apartat 2 d’aquesta secció.

4. A les explotacions, centres o organismes, fins i tot en cas de descàrrega parcial durant el transport, cada animal o grup d’animals, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 6, ha d’anar acompanyat de l’original del certificat o del document d’acompanyament, fins a arribar al destinatari que s’hi mencioni. 2- Els destinataris previstos en els paràgrafs 3 i 4 de l’apartat anterior d’aquesta secció, abans de qualsevol fraccionament o comercialització posterior, han de comprovar la presència de marques d’identificació, certificats o documents d’acompanyament a què es refereixen els paràgrafs

c) i

d) de l’apartat 2 de l’article 6, i assenyalar a l’autoritat competent qualsevol mancança o anomalia. En aquest últim cas s’han d’aïllar els animals i els seus productes fins que l’autoritat competent hagi pres una decisió. Les garanties que han de facilitar els destinataris s’han de determinar en el marc d’un conveni que ha de signar-se amb l’autoritat competent, que és la que ha de comprovar, mitjançant controls per sondeig, el compliment de les garanties mencionades. 3- Tots els destinataris que figuren en el certificat o document previst en el paràgraf

d) de l’apartat 2 de l’article 6):

a) Estan obligats a comunicar anticipadament a l’autoritat competent l’arribada d’animals vius o dels seus productes procedents del Principat d’Andorra o d’un estat membre en la mesura necessària per a la realització dels controls previstos en l’apartat 1 d’aquesta secció i, en particular, la naturalesa i la data previsible d’arribada. El termini de notificació no pot ser, per regla general, superior a 1 dia. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, pot exigir-se que la notificació es realitzi en un termini de 2 dies. Aquesta notificació no s’exigeix per als èquids registrats, que posseeixin el document d’identificació conforme al que es preveu en el títol IX del present Reglament, referent a les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids.

b) S’han de conservar, durant un període de 6 mesos, els certificats sanitaris o els documents previstos en l’article 6, per tal de presentar-los a l’autoritat competent, si aquesta els sol·licita. 4- Suposant que la regulació comunitària o el mateix ordenament jurídic del Principat d’Andorra, en sectors no harmonitzats i respectant les normes de lliure comerç, estableixin que els animals vius se sotmetin a quarantena, aquesta s’ha de realitzar normalment a l’explotació de destinació. 5- Quan circumstàncies excepcionals, des del punt de vista veterinari, ho justifiquin, la quarantena es pot realitzar en un centre de quarantena. Aquest centre ha de considerar- se com el lloc de destinació. 6- Si en efectuar un control en el lloc de destinació o durant el transport, l’autoritat competent constata:

1. La presència d’agents causants d’una malaltia que pugui constituir un perill greu per als animals o bé per a les persones, o bé que els productes procedeixen d’una regió contaminada per una malaltia epizoòtica, han d’ordenar la quarantena de l’animal o de la partida d’animals en el centre de quarantena més pròxim i, si escau, els seu sacrifici i/o destrucció. Les despeses derivades de les mesures referides en l’apartat anterior van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de la persona encarregada dels productes o dels animals. L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions. L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.

2. Que no obstant el que disposa el paràgraf anterior, els animals o els productes no compleixen les condicions exigides pel present Reglament o per la legislació comunitària, o en el cas que Andorra o l’estat membre obtingui garanties de conformitat d’acord amb les normes comunitàries o nacionals equivalents de policia sanitària, sempre que s’ajustin al que disposen les normes de l’espai veterinari europeu previstes en aquest Reglament i en la legislació comunitària, les autoritats poden permetre a l’expedidor o al seu representant optar entre:

1. En el cas d’haver-hi residus, l’aïllament dels animals i el seu manteniment sota control fins que es confirmi el compliment de les normes del present Reglament. En el cas d’infringir-se aquestes normes, l’aplicació de les mesures previstes en el Reglament o en la legislació comunitària.

2. El sacrifici dels animals o la destrucció dels productes.

3. La utilització per a altres finalitats, inclosa la seva reexpedició, amb l’autorització de l’autoritat competent de l’estat membre d’expedició i la informació prèvia de l’estat o estats membres de trànsit, si escau. No obstant això, en cas que s’observin defectes en el certificat o en el seu document d’acompanyament, es pot concedir un termini al propietari o al seu representant per esmenar l’errada abans de recórrer a l’última possibilitat citada. 7-

a) En els casos previstos en l’apartat anterior d’aquesta secció, l’autoritat competent, sense prejudici de la comunicació al ministeri competent en matèria de sanitat, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’explotació, centre o organisme d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses així com dels motius d’aquestes decisions.

Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients, ha d’intentar, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició.

Quan els controls previstos en l’apartat anterior permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents del altres estats membres de la Unió Europea.

Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades: - enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, de verificar el fets concernits, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar els controls de l’explotació, del centre, de l’organisme, del mercat autoritzats o de la regió d’origen; La Comissió Europea mitjançant el Subgrup Veterinari informa l’autoritat competent de les seves conclusions.

En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país d’expedició, a demanda del país de destinació, ha d’intensificar els controls dels animals o dels seus productes procedents de l’explotació o centre autoritzat o de la regió concernida i, si es tracta de motius greus de salut animal o de salubritat, suspendre el lliurament de certificats o documents de transport.

El país de destinació pot, per la seva part, intensificar els controls referents als animals i els seus productes de la mateixa procedència.

La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius, dels animals vius o dels seus productes procedents de l’explotació o del centre, o de la regió concernits.

Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.

b) El present Reglament no afecta les vies de recurs previstes en l’ordenament jurídic andorrà i particularment les previstes en la Llei del Codi de l’Administració, de 29 de març de 1989, contra les decisions de l’autoritat competent i el tràmit a seguir. Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició. Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i els terminis per presentar els recursos mencionats. Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord, en un termini d’un mes com a màxim, poden sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les eventuals anàlisis. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.

c) Les despeses relatives a la reexpedició, a l’apletament, a l’embargament dels animals i si escau al seu sacrifici o destrucció, van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de qui tingui a càrrec els animals o els productes. Secció B: registres i inspeccions 1- Tots els agents establerts al Principat d’Andorra que efectuïn intercanvis comunitaris d’animals vius i dels seus productes han de:

a) Inscriure’s, prèviament segons correspongui, en els registres oficials establerts a aquest efecte pel ministeri encarregat de l’agricultura i/o pel ministeri encarregat del comerç.

b) Dur un registre en el qual es mencionin els lliuraments i, pels destinataris previstos en l’article 8, secció A, 1.b.3), la destinació ulterior dels animals o productes. Aquest registre s’ha de conservar durant un termini no inferior a 5 anys. 2- Els serveis veterinaris oficials, en col·laboració amb agents d’altres serveis expressament habilitats per a aquesta finalitat, han d’efectuar en particular:

a) Inspeccions d’explotacions, instal·lacions, mitjans de transport i procediments emprats per al marcatge i la identificació dels animals.

b) En el cas d’animals i dels seus productes, els controls del compliment per part del personal de l’explotació, centre o organisme, dels requisits prevists en el present Reglament.

c) La presa de mostres dels:

1. Animals existents amb destinació a la venda, posats en circulació o transport.

2. Productes existents amb destinació a l’emmagatzematge a la venda, posats en circulació o transport. L’examen del material documental i informàtic necessari per als controls derivats de l’aplicació del present Reglament. 3- Les explotacions, centres o organismes controlats han de col·laborar amb l’autoritat competent per al compliment de les comeses citades. Article 9 1- En el cas de moviments temporals transfronterers d’animals vius de les espècies bovina, ovina, cabruna i equina, el veterinari oficial del país d’origen:

a) Ha d’informar, amb 48 hores d’antelació, el veterinari oficial del país de destí, de la sortida dels animals.

b) Ha de fer l’examen dels animals en el termini de 48 hores abans de la seva sortida, i els animals mencionats han d’anar correctament identificats.

c) Ha d’expedir un certificat, segons el model establert en el Subgrup Veterinari; mentre no s’aprovi són aplicables els documents actualment vigents. 2- En el supòsit descrit en l’apartat anterior el veterinari oficial del país de destinació ha d’efectuar el control dels animals des de la seva introducció, per tal d’examinar-ne la conformitat segons les normes previstes. 3- Durant tot el moviment temporal transfronterer de les espècies indicades en l’apartat 1, els animals han de romandre sota control duaner. 4- El titular dels animals subjectes a moviments temporals transfronterers, en una declaració escrita, ha de:

a) Acceptar ajustar-se a totes les mesures adoptades en aplicació de les disposicions previstes i qualsevol altra mesura establerta en l’àmbit local, de la mateixa manera que qualsevol titular originari d’un estat membre o del Principat d’Andorra.

b) Pagar els costos dels controls que resultin de l’aplicació dels apartats anteriors.

c) Col·laborar per a la realització dels controls duaners o veterinaris requerits per les autoritats oficials tant del país d’expedició com del país de destinació. 5- En el cas d’aparició de malalties que puguin afectar aquest moviment temporal transfronterer, les mesures adequades s’han d’adoptar de comú acord entre les autoritats veterinàries competents. 6- Les autoritats veterinàries competents han d’examinar la qüestió de les possibles despeses que, en cas necessari, donen lloc a la decisió corresponent del Subgrup Veterinari. 7- Els moviments transfonterers estacionals d’animals bovins procedents de Merens-les Vals es regeixen pel que disposa el Reglament de data 24 de maig del 1995, sense perjudici de l’aplicació del present article, els preceptes del qual prevalen sobre els d’aquest Reglament en tot allò que siguin incompatibles.