Operacions habituals

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Ingrés al compte bancari de la societat de l'import aportat pels socis	100 Capital social · Capital social subscrit i desemborsat

El banc (actiu) augmenta pel diner que ingressen els socis, i per això es carrega. El capital social és un compte de patrimoni net de naturalesa creditora: s'abona per l'import nominal aportat i manté aquest saldo creditor mentre no hi hagi una ampliació o reducció de capital.

Atenció: Si hi ha prima d'emissió, la part que excedeix el nominal s'abona al 110. Si l'aportació es fa abans de la inscripció al Registre de Societats, cal valorar amb el comptable si escau fer servir provisionalment el 194.

Deure	Haver
217 Equips per a processos d’informació · Equip informàtic aportat pel soci, pel valor atribuït a l'aportació	100 Capital social · Capital social corresponent a l'aportació no dinerària

L'element entra a l'immobilitzat (actiu), que es carrega pel valor atribuït. En contrapartida, el capital social s'abona perquè el soci rep participacions a canvi del bé, no diners.

Atenció: El compte d'immobilitzat depèn del bé aportat (216 mobiliari, 218 elements de transport, etc.). La valoració de l'aportació ha de ser la que consti en l'escriptura i en els informes que exigeixi la normativa societària.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Import del préstec abonat al compte corrent	170 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit · Part del principal que venç a més d'un any 520 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit · Part del principal que venç en els dotze mesos següents

El banc es carrega pel diner rebut. El deute amb l'entitat de crèdit s'abona i es classifica segons el venciment: el 170 recull el que s'ha de tornar a llarg termini i el 520 les quotes de principal dels propers dotze mesos. Tots dos queden amb saldo creditor fins que es retorna el préstec.

Atenció: Les comissions d'obertura i altres costos de formalització no s'han de registrar sempre com a despesa immediata: segons el criteri de valoració aplicable poden formar part del cost amortitzat del deute. Cal revisar-ho amb el comptable.

Deure	Haver
520 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit · Part de principal amortitzada en la quota 662 Interessos de deutes · Interessos meritats inclosos en la quota	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Càrrec bancari de la quota

La part de principal redueix el deute a curt termini (es carrega el 520). Els interessos són una despesa financera de l'exercici (es carrega el 662). El banc s'abona per l'import total de la quota que surt del compte.

Atenció: Error habitual: comptabilitzar tota la quota com a despesa. Només els interessos són despesa; el principal és devolució de deute. Al tancament, els interessos meritats i no vençuts es registren al 662 contra el 527.

Deure	Haver
170 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit · Principal que passa a vèncer dins dels dotze mesos següents	520 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit · Mateix import, ara classificat com a deute a curt termini

Al tancament, la part del préstec que vencerà l'exercici següent deixa de ser deute a llarg termini: es carrega el 170 per reduir-lo i s'abona el 520 per augmentar el curt termini. L'import total degut no canvia; només la seva classificació al balanç.

Atenció: Convé fer-ho a partir del quadre d'amortització del banc, no per estimació.

Deure	Haver
600 Compres de mercaderies · Base imposable de la factura del proveïdor 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · IGI suportat de la factura	400 Proveïdors · Total de la factura pendent de pagament al proveïdor

La compra de mercaderies és una despesa d'explotació i es carrega el 600 per la base. L'IGI suportat deduïble es carrega al 472, perquè és un import que es podrà recuperar en la liquidació de l'impost. El proveïdor s'abona pel total de la factura: és un deute que queda amb saldo creditor fins al pagament.

Atenció: Els ports i despeses accessoris de la compra formen part del cost de la compra. L'IGI que no sigui deduïble no va al 472, sinó que es suma a la despesa.

Deure	Haver
400 Proveïdors · Cancel·lació del deute amb el proveïdor	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Transferència o càrrec bancari del pagament

Es carrega el 400 perquè el deute amb el proveïdor desapareix, i el seu saldo queda a zero per aquesta factura. El banc s'abona perquè surt tresoreria.

Atenció: Si el proveïdor concedeix un descompte per pagament immediat fora de factura, la diferència s'abona al 606 (i, si escau, s'ajusta l'IGI suportat).

Deure	Haver
400 Proveïdors · Reducció del deute amb el proveïdor (total de la factura rectificativa)	608 Devolucions de compres i operacions similars · Base de les mercaderies retornades 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · Rectificació de l'IGI suportat

La devolució redueix el que es deu al proveïdor, per això es carrega el 400. S'abona el 608, que minora les compres de l'exercici, i el 472, perquè l'IGI suportat que s'havia deduït es redueix en la mateixa proporció.

Atenció: Es fa a partir de la factura rectificativa del proveïdor. No és correcte abonar directament el 600: el PGC preveu un compte específic per a les devolucions.

Deure	Haver
623 Serveis de professionals independents · Base imposable dels honoraris 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · IGI suportat de la factura	410 Creditors per prestacions de serveis · Total pendent de pagament al professional

Els honoraris són una despesa de serveis exteriors (es carrega el 623) i l'IGI suportat deduïble es carrega al 472. El professional no és un proveïdor de mercaderies, sinó un creditor per prestació de serveis: s'abona el 410 fins que es paga.

Atenció: Si el professional no és resident a Andorra, el pagament pot estar subjecte a retenció de l'impost sobre la renda dels no-residents: la retenció s'abona al 475 i el 410 recull el net. Verifiqueu-ho cas per cas.

Deure	Haver
621 Arrendaments i cànons · Base de la quota de lloguer 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · IGI suportat de la factura de lloguer	410 Creditors per prestacions de serveis · Total de la factura pendent de pagament al propietari

El lloguer és una despesa d'arrendament i es carrega el 621; l'IGI suportat es carrega al 472. El propietari queda com a creditor (abonament al 410) fins al pagament, que es registrarà carregant el 410 i abonant el banc.

Atenció: Si el lloguer es paga per domiciliació el mateix dia de la factura, es pot abonar directament el 572.

Deure	Haver
260 Fiances constituïdes a llarg termini · Fiança dipositada a favor del propietari	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Pagament de la fiança

La fiança no és una despesa: és un dret de cobrament que es recuperarà en acabar el contracte. Per això es carrega un compte d'actiu (260) i s'abona el banc.

Atenció: Si el contracte venç en menys d'un any, s'utilitza el 565 (fiances constituïdes a curt termini). Error habitual: portar la fiança al 621 com si fos lloguer.

Deure	Haver
628 Subministraments · Base imposable del rebut 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · IGI suportat del rebut	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Càrrec bancari del rebut

Els subministraments són despesa d'explotació (es carrega el 628) i l'IGI suportat deduïble es carrega al 472. Com que el rebut es paga en el mateix moment per domiciliació, s'abona directament el banc.

Atenció: Si es vol un seguiment per proveïdor, es pot registrar primer la factura contra el 410 i després el pagament.

Deure	Haver
430 Clients · Total de la factura emesa pendent de cobrament	700 Vendes de mercaderies · Base imposable de la venda 477 Administracions públiques, impost indirecte repercutit · IGI repercutit al client

El client es carrega pel total de la factura: és un dret de cobrament amb saldo deutor fins que pagui. La venda és un ingrés i s'abona el 700 per la base. L'IGI repercutit s'abona al 477 perquè no és un ingrés de l'empresa, sinó un import que s'haurà d'ingressar a l'Administració en la liquidació.

Atenció: Error habitual: abonar el total de la factura al 700, inflant les vendes amb l'IGI.

Deure	Haver
430 Clients · Total de la factura de serveis pendent de cobrament	705 Prestació de serveis · Base imposable del servei prestat 477 Administracions públiques, impost indirecte repercutit · IGI repercutit al client

Igual que en la venda de mercaderies, però l'ingrés és per serveis i s'abona el 705. El client es carrega pel total i l'IGI repercutit s'abona al 477 com a deute amb l'Administració.

Atenció: Si l'operació està exempta o no subjecta a IGI, la factura ho ha d'indicar i no hi ha abonament al 477.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Import cobrat per transferència	430 Clients · Cancel·lació del dret de cobrament

El banc es carrega perquè entra tresoreria. El client s'abona perquè el dret de cobrament s'extingeix i el seu saldo deutor per aquesta factura queda a zero.

Atenció: Si el banc descompta comissions del cobrament, la diferència es carrega al 626.

Deure	Haver
708 Devolucions de vendes i operacions similars · Base de les mercaderies retornades 477 Administracions públiques, impost indirecte repercutit · Rectificació de l'IGI repercutit	430 Clients · Reducció del dret de cobrament (total de la factura rectificativa)

La devolució minora les vendes, i es carrega el 708 (no el 700). L'IGI repercutit es redueix carregant el 477, perquè ja no s'haurà d'ingressar. El client s'abona perquè se li deu menys o se li ha de retornar l'import.

Atenció: Cal emetre factura rectificativa. Si el client ja havia pagat, el 430 pot quedar amb saldo creditor fins que se li retorni l'import.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Import rebut a compte	438 Bestretes de clients · Bestreta del client pendent d'aplicar a la factura

El banc es carrega pel diner rebut. Com que encara no s'ha fet la venda, no hi ha ingrés: s'abona el 438, que és un deute amb el client (obligació de lliurar). Quan es faci la factura final, es carregarà el 438 per aplicar la bestreta contra el 430.

Atenció: Cal verificar amb el comptable si la bestreta merita IGI en el moment del cobrament i, si és així, documentar-la amb factura i abonar el 477.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Ingrés d'efectiu al compte corrent	570 Caixa, euros · Sortida d'efectiu de la caixa

És un moviment entre dos comptes de tresoreria: el banc augmenta (càrrec) i la caixa disminueix (abonament). No afecta resultats ni el total de l'actiu.

Atenció: La caixa no pot tenir mai saldo creditor: si en té, hi ha un error de registre (normalment un cobrament no anotat).

Deure	Haver
626 Serveis bancaris i similars · Comissions de manteniment, transferències, etc.	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Càrrec al compte corrent

Les comissions bancàries són una despesa de serveis exteriors i es carreguen al 626. El banc s'abona per l'import carregat.

Atenció: Si la liquidació del banc inclou IGI suportat deduïble, s'afegeix una línia al 472. Els interessos de préstecs no van aquí, sinó al 662.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Import net abonat pel banc 473 Administracions públiques, retencions i pagaments a compte · Retenció practicada pel banc, si n'hi ha	769 Altres ingressos financers · Interessos bruts meritats

Els interessos són un ingrés financer i s'abona el 769 per l'import brut. El banc es carrega pel que efectivament s'ingressa. Si el banc ha practicat una retenció, es carrega al 473 perquè és un pagament a compte que es podrà deduir de l'impost de l'empresa.

Atenció: La línia del 473 només existeix si la liquidació bancària mostra una retenció. Comprovar-ho al document del banc.

Deure	Haver
629 Altres serveis · Base de la despesa (o el compte de despesa que correspongui) 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · IGI suportat, si la factura és a nom de la societat	551 Compte corrent amb socis i administradors · Deute de la societat amb el soci pel total pagat

La despesa és de la societat i es carrega al compte de despesa que correspongui, amb l'IGI suportat al 472 si la factura és a nom seu. Com que ha pagat el soci, la societat li deu l'import: s'abona el 551, que es cancel·larà quan se li reemborsi (càrrec 551, abonament 572).

Atenció: Convé que la factura sigui a nom de la societat. El 551 s'ha de revisar periòdicament: saldos antics o sense justificar són un punt de risc en una revisió.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Ingrés al banc de l'import no identificat	555 Partides pendents d’aplicació · Partida pendent d'aplicació

Quan entra un cobrament i no se sap a quin client o factura correspon, es registra el banc (càrrec) contra el 555 (abonament) perquè l'extracte quadri. Quan s'identifica, es carrega el 555 i s'abona el compte que correspongui (per exemple, el 430 del client).

Atenció: El 555 és un compte transitori: al tancament hauria de quedar a zero o amb partides molt justificades.

Deure	Haver
640 Sous i salaris assalariats · Salari brut dels treballadors 642 Caixa Andorrana de Seguretat Social a càrrec de l’empresari · Quota patronal de la CASS a càrrec de l'empresa	476 Caixa Andorrana de Seguretat Social, creditora · Quotes de la CASS pendents d'ingressar (obrera + patronal) 465 Remuneracions pendents de pagament · Salari net pendent de pagament

El salari brut i la quota patronal són despeses de personal i es carreguen al 640 i al 642. La CASS total (la part que es descompta al treballador i la que paga l'empresa) s'abona al 476 perquè s'ha d'ingressar a la Caixa. El net que cobrarà el treballador s'abona al 465 com a deute fins que es paga.

Atenció: La quota obrera no és una despesa de l'empresa: forma part del brut (640) i l'empresa només la reté i l'ingressa. En general, a Andorra l'empresa no practica retenció d'IRPF a la nòmina: el treballador resident declara la renda ell mateix (verifiqueu-ho en casos especials, com els treballadors no residents). Si es descompta una bestreta lliurada abans al treballador (carregada al 460), s'abona el 460.

Deure	Haver
465 Remuneracions pendents de pagament · Cancel·lació del salari net pendent	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Transferència de les nòmines

Es carrega el 465 perquè el deute amb el treballador s'extingeix, i s'abona el banc per la sortida de tresoreria.

Atenció: Si la nòmina es paga el mateix dia que es merita, és freqüent abonar directament el 572 en lloc del 465.

Deure	Haver
476 Caixa Andorrana de Seguretat Social, creditora · Cancel·lació del deute amb la CASS	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Pagament de la liquidació de la CASS

El 476 es carrega per l'import liquidat (quota obrera i patronal), i el seu saldo creditor queda a zero per aquell període. El banc s'abona pel pagament.

Atenció: Convé conciliar mensualment el saldo del 476 amb la liquidació de la CASS: un saldo que s'acumula indica quotes no pagades o mal registrades.

Deure	Haver
477 Administracions públiques, impost indirecte repercutit · Saldo de l'IGI repercutit del període	472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · Saldo de l'IGI suportat deduïble del període 475 Administracions públiques, creditores · Diferència a ingressar a l'Administració

Es tanquen els comptes d'IGI del període: el 477 (creditor) es carrega i el 472 (deutor) s'abona, de manera que tots dos queden a zero. Si el repercutit és superior al suportat, la diferència s'abona al 475, que recull el deute amb l'Administració fins al pagament.

Atenció: Els imports dels comptes han de quadrar exactament amb la declaració presentada. Les regularitzacions o prorrates, si n'hi ha, s'han de reflectir abans de fer aquest assentament.

Deure	Haver
475 Administracions públiques, creditores · Cancel·lació del deute per IGI	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Pagament a l'Administració

Es carrega el 475 perquè el deute amb l'Administració s'extingeix, i s'abona el banc per la sortida de tresoreria.

Atenció: El 475 també pot recollir altres deutes amb l'Administració (IS, retencions): és recomanable portar subcomptes per impost.

Deure	Haver
477 Administracions públiques, impost indirecte repercutit · Saldo de l'IGI repercutit del període 470 Administracions públiques, deutores · Excés de suportat: crèdit davant l'Administració	472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · Saldo de l'IGI suportat deduïble del període

Quan el suportat supera el repercutit, en tancar el 477 i el 472 queda una diferència a favor de l'empresa, que es carrega al 470 com a dret de cobrament. Aquest saldo deutor es mantindrà fins que es compensi en una liquidació posterior (abonant el 470) o fins que es cobri la devolució (càrrec 572, abonament 470).

Atenció: Si es compensa en el període següent, l'assentament d'aquell període inclourà un abonament al 470 per l'import aplicat.

Deure	Haver
217 Equips per a processos d’informació · Preu d'adquisició dels equips 472 Administracions públiques, impost indirecte suportat · IGI suportat de la factura	523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini · Total pendent de pagament al proveïdor d'immobilitzat

Els equips s'utilitzaran durant diversos exercicis i per això no són despesa: es carrega el 217 (immobilitzat tangible). L'IGI suportat deduïble va al 472. El proveïdor d'immobilitzat s'abona al 523 (no al 400, reservat als proveïdors de l'activitat) fins al pagament, que es registra carregant el 523 i abonant el banc.

Atenció: Si el pagament s'ajorna més d'un any, el deute va al 173. El preu d'adquisició inclou les despeses necessàries per posar el bé en funcionament (transport, instal·lació).

Deure	Haver
681 Amortització de l’immobilitzat tangible · Dotació a l'amortització de l'exercici	281 Amortització acumulada de l’immobilitzat tangible · Amortització acumulada de l'immobilitzat tangible

L'amortització reflecteix la depreciació del bé per l'ús i el pas del temps: es carrega una despesa (681) per la quota de l'exercici. En contrapartida s'abona el 281, compte compensador de l'actiu que acumula, any rere any, la depreciació; el valor net del bé al balanç és el cost menys aquest saldo acumulat.

Atenció: Per a l'immobilitzat intangible (per exemple, aplicacions informàtiques) l'assentament equivalent és 680 contra 280. Els coeficients i la vida útil s'han de justificar; el coeficient fiscalment admès no s'ha de citar sense comprovar la norma vigent.

Deure	Haver
572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Preu cobrat, IGI inclòs 281 Amortització acumulada de l’immobilitzat tangible · Amortització acumulada del vehicle fins a la data de venda	218 Elements de transport · Preu d'adquisició original del vehicle (baixa) 477 Administracions públiques, impost indirecte repercutit · IGI repercutit en la venda, si l'operació hi està subjecta 771 Beneficis procedents de l’immobilitzat tangible · Benefici: preu de venda superior al valor net comptable

El vehicle es dona de baixa abonant el 218 pel seu cost original i carregant el 281 per l'amortització acumulada, de manera que tots dos desapareixen del balanç. El banc es carrega pel cobrament. Si el preu de venda (sense IGI) supera el valor net comptable, la diferència és un benefici que s'abona al 771.

Atenció: Abans de la baixa cal registrar l'amortització fins a la data de venda. Si el preu és inferior al valor net, la diferència és una pèrdua i es carrega al 671.

Deure	Haver
610 Variació d’existències de mercaderies · Variació d'existències: import de les existències inicials	300 Mercaderies A · Baixa de les existències de l'inici de l'exercici

Al tancament, les existències que hi havia a l'inici es donen de baixa: s'abona el 300 per deixar-lo a zero i es carrega el 610, que actua com a més despesa de l'exercici, perquè aquestes mercaderies s'han consumit o venut.

Atenció: Es fa juntament amb l'assentament següent (alta de les existències finals). En el sistema especulatiu, el 300 només es mou al tancament.

Deure	Haver
300 Mercaderies A · Existències finals segons inventari	610 Variació d’existències de mercaderies · Variació d'existències: import de les existències finals

Les mercaderies que queden a magatzem segons l'inventari de tancament es carreguen al 300 (actiu). L'abonament al 610 redueix la despesa, perquè una part de les compres no s'ha consumit. El saldo final del 610 indica si les existències han augmentat (saldo creditor) o disminuït (saldo deutor).

Atenció: L'inventari s'ha de valorar a cost (o a valor net realitzable, si és inferior). Si cal registrar deteriorament, es fa amb el 693 contra el 390.

Deure	Haver
436 Clients de cobrament dubtós · Reclassificació del client a cobrament dubtós 694 Pèrdues per deteriorament de crèdits per operacions comercials · Pèrdua per deteriorament estimada	430 Clients · Baixa del client del compte ordinari 490 Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials · Deteriorament de valor dels crèdits comercials

Quan un cobrament es considera dubtós, el saldo es traspassa del 430 al 436 (abonament i càrrec pel mateix import) per identificar-lo. A més, es reconeix la pèrdua estimada carregant el 694 (despesa) i abonant el 490, compte compensador que redueix el valor net dels clients al balanç sense donar-los de baixa.

Atenció: El deteriorament s'ha de documentar (reclamacions, antiguitat del deute, concurs del client). La deducció fiscal de la pèrdua pot estar sotmesa a requisits propis de l'IS: verificar-ho abans de tancar.

Deure	Haver
650 Pèrdues de crèdits comercials incobrables · Pèrdua definitiva del crèdit 490 Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials · Aplicació del deteriorament dotat	436 Clients de cobrament dubtós · Baixa definitiva del client de cobrament dubtós 794 Reversió del deteriorament de crèdits per operacions comercials · Reversió del deteriorament que deixa de ser necessari

Quan el crèdit es considera definitivament incobrable, es dona de baixa abonant el 436 i es reconeix la pèrdua al 650. El deteriorament dotat anteriorment ja no és necessari: es carrega el 490 per cancel·lar-lo i s'abona el 794 com a ingrés, que compensa la despesa registrada en el seu moment.

Atenció: Si el client acaba pagant, es carrega el banc contra el 436 i es reverteix igualment el deteriorament (490 contra 794).

Deure	Haver
480 Despeses anticipades · Part de la prima que correspon a l'exercici següent	625 Primes d’assegurances · Reducció de la despesa d'assegurança d'aquest exercici

Si s'ha pagat una prima anual que cobreix mesos de l'exercici següent, la part no meritada no és despesa d'aquest any: s'abona el 625 per reduir-la i es carrega el 480 (actiu). A l'inici de l'exercici següent es fa l'assentament invers perquè la despesa s'imputi a l'any que toca.

Atenció: El mateix criteri s'aplica als ingressos cobrats per avançat, amb el 485.

Deure	Haver
473 Administracions públiques, retencions i pagaments a compte · Pagament a compte de l'IS de l'exercici	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Ingrés a l'Administració

El pagament a compte no és despesa: és una bestreta de l'impost que es deduirà de la quota final. Per això es carrega el 473 (dret davant l'Administració) i s'abona el banc.

Atenció: L'import i el termini depenen de la normativa de l'IS vigent; no s'han d'estimar sense comprovar-los.

Deure	Haver
630 Impost sobre beneficis · Despesa per l'impost sobre societats de l'exercici	473 Administracions públiques, retencions i pagaments a compte · Aplicació dels pagaments a compte i retencions suportades 475 Administracions públiques, creditores · Quota diferencial a ingressar

L'IS meritat és una despesa de l'exercici i es carrega el 630. S'abona el 473 per descomptar els pagaments a compte i les retencions ja suportades, que queden a zero. La diferència a pagar s'abona al 475 com a deute amb l'Administració fins a l'ingrés.

Atenció: Si els pagaments a compte superen la quota, la diferència a retornar es carrega al 470 en lloc d'abonar el 475. Les diferències temporàries i les bases negatives poden generar actius o passius per impost diferit (474 i 479): cal que ho revisi el comptable.

Deure	Haver
129 Resultat de l’exercici · Benefici de l'exercici que es distribueix	112 Reserva legal · Dotació a la reserva legal, segons la normativa societària 114 Reserves voluntàries · Dotació a reserves voluntàries 526 Dividend actiu a pagar · Dividends acordats pendents de pagament

Un cop la junta aprova els comptes i l'aplicació del resultat, es carrega el 129 per deixar-lo a zero. S'abonen les reserves (112, 114) pels imports que es destinen a reforçar el patrimoni net, i el 526 pels dividends acordats, que passen a ser un deute amb els socis.

Atenció: Es fa en la data de l'acord de la junta, no al tancament. Si l'exercici dona pèrdues, el 129 té saldo deutor i s'acostuma a traspassar al 121 (càrrec 121, abonament 129). Els imports de reserva legal i els límits per repartir dividends s'han de comprovar amb la normativa societària i els estatuts.

Deure	Haver
526 Dividend actiu a pagar · Cancel·lació del dividend pendent de pagament	572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros · Transferència als socis

Es carrega el 526 perquè el deute amb els socis s'extingeix, i s'abona el banc pel pagament.

Atenció: Els dividends que reparteix una societat andorrana a socis residents no porten retenció. Si el soci no és resident, cal mirar el tractament a l'impost sobre la renda dels no-residents abans de pagar.