Article 133

Article 133

Sense perjudici del que disposa el títol V i el que aprova el pla del Principat d’Andorra de recerca de residus d’animals i carn fresca al qual aquest es remet, els animals o la seva carn han d’examinar-se per determinar si hi ha residus, si el veterinari oficial sospita de la seva presència com a conseqüència dels resultats de la inspecció sanitària. Aquest examen ha de centrar-se en la recerca de residus de substàncies d’acció farmacològica, dels seus productes de transformació i altres substàncies que es transmeten a la carn i puguin ser nocives per a la salut humana. Si les carns examinades presenten nivells de residus que superen les toleràncies admeses segons el que disposa el títol V d’aquest Reglament han de declarar-se no aptes per al consum humà. Els exàmens de residus s’han d’efectuar segons mètodes científicament reconeguts i comprovats en la pràctica, en la legislació del Principat d’Andorra o en altres normes reconegudes internacionals. Els resultats dels exàmens de residus poden ser avaluats segons mètodes de referència adoptats d’acord amb el que es preveu a la normativa comunitària degudament traslladada a l’ordenament del Principat d’Andorra i d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari. Es consideren laboratoris de referència els assenyalats al títol V. Article 134 1- L’autoritat competent s’ha d’assegurar de:

a) La presència permanent durant el decurs de les inspeccions ante mortem i post mortem d’un veterinari oficial com a mínim en un escorxador autoritzat segons l’article 135.

b) La presència, com a mínim un cop al dia, mentre s’efectuen els treballs a les carns, d’un veterinari oficial a la sala d’especejament autoritzada de conformitat amb l’article 135 amb vista al control de la higiene general de la sala d’especejament i del registre d’entrada i sortida de la carn fresca.

c) La presència periòdica d’un veterinari oficial en els magatzems frigorífics i també en els centres de reenvasament autoritzats. Quan un establiment tingui dos o més veterinaris oficials, se n’ha de nomenar un responsable de la coordinació de totes les accions necessàries per donar compliment a les disposicions d’aquest capítol. 2- El veterinari oficial pot rebre ajut d’assistents que estan sota la seva autoritat i responsabilitat per a:

a) La inspecció ante mortem; el paper de l’assistent consisteix en una primera observació dels animals i a ajudar en tasques purament pràctiques.

b) La inspecció post mortem, sempre que el veterinari oficial estigui en condicions d’exercir una vigilància real in situ del treball dels assistents.

c) El control sanitari de les carns especejades i emmagatzemades.

d) La inspecció i el control dels establiments autoritzats als quals es refereix l’article 135. 3- Només les persones que reuneixin les condicions enumerades a l’annex X.I.1 poden ser nomenades assistents, després de superar les proves organitzades expressament per l’autoritat competent.

Per efectuar les esmentades tasques d’assistència, els assistents formen part d’un equip d’inspecció que està sota el control i la responsabilitat del veterinari oficial.

No depenen de l’establiment en qüestió.

L’autoritat competent disposa per a cada establiment de la composició d’un equip d’inspecció de manera que el veterinari oficial pugui controlar el desenvolupament de les operacions esmentades.

Article 135 1- L’autoritat competent ha d’establir una llista d’establiments diferents dels esmentats a l’article 129, que han d’estar inscrits al Registre d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra amb el corresponent número d’identificació.

Aquesta autoritat ha d’elaborar una llista de tots els establiments autoritzats i l’ha de comunicar a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Només s’autoritza un establiment si compleix les disposicions d’aquest capítol.

En el cas que es comprovi una absència constant d’higiene i quan les mesures previstes en el punt 41 F del capítol VIII de l’annex X.I.1 resultin insuficients per a posar-hi remei, l’autoritat competent pot suspendre temporalment l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment.

Si el titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant no posen remei a les infraccions comprovades o al preu fixat per l’autoritat competent, aquesta retira l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment.

Es tenen en compte en aquest punt les conclusions d’un control veterinari eventual efectuat pels veterinaris experts nomenats pel Subgrup Veterinari quan aquests estiguin autoritzats per operar en el territori del Principat d’Andorra d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari.

En aquest cas, els experts han d’estar acompanyats per representants de les autoritats competents.

Les autoritats del Principat han de prestar als experts esmentats tot l’ajut necessari per a l’exercici de la seva missió.

L’autoritat competent informa, per mitjà del procediment legalment establert en el si del Subgrup Veterinari els estats membres de la Unió Europea i la Comissió, de la suspensió o de la retirada de l’autorització i rep, a través de l’esmentat Subgrup, la informació sobre les incidències de les autoritzacions dels estats membres de la Unió Europea. 2- El titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han de disposar que es procedeixi, d’acord amb el paràgraf 21 de l’apartat 4, a un control regular de la higiene general pel que fa a les condicions de producció en el seu establiment, fins i tot per mitjà de controls microbiològics.

Els controls s’han de fer de les eines, les instal·lacions i les màquines en totes les fases de la producció i, si és necessari, dels productes.

El titular de l’establiment o el seu representant legal han de donar a conèixer, quan els ho sol·licitin, als serveis veterinaris oficials, i si escau, als experts veterinaris nomenats pel Subgrup Veterinari que operen en el territori del Principat d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, la natura, la periodicitat i el resultat dels controls efectuats amb aquesta finalitat, així com el nom del laboratori de control.

La naturalesa dels controls, la seva freqüència, els mètodes de mostreig i d’examen bacteriològic, es fixen d’acord amb el que preveu el títol V. 3- El titular de l'establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han d’establir un programa de formació de personal, perquè aquest pugui complir les condicions de producció higiènica, adaptades a l’estructura de producció.

El veterinari oficial responsable de l’establiment pot intervenir en l’elaboració i la posada en pràctica d’aquest programa. 4- La inspecció i el control dels establiments s’efectuen sota la responsabilitat del veterinari oficial que, de conformitat amb l’article 134, pot rebre ajut dels assistents en l’execució de tasques purament materials.

El veterinari oficial té lliure accés, en tot moment, a totes les dependències dels establiments, per assegurar-se del compliment del que s’ha disposat en aquest capítol, i si escau, pels dubtes sobre l’origen de les carns i dels animals sacrificats, als documents comptables que li permetin esbrinar l’explotació d’origen de l’animal sacrificat.

El veterinari oficial ha d’analitzar regularment els resultats dels controls previstos a l’apartat 2. Basant-se en aquestes anàlisis pot disposar que es facin exàmens microbiològics complementaris en totes les fases de producció en els productes.

Els resultats d’aquestes anàlisis són objecte d’un informe i les conclusions o recomanacions d’aquest es donen a conèixer a l’empresa o al seu representant legal, que ha de vetllar per posar remei a les carències observades i per millorar la higiene.

Article 136 1- Els serveis veterinaris oficials dels escorxadors han de remetre a l’autoritat competent els resultats de les inspeccions ante mortem i post mortem relatives al diagnòstic de malalties transmissibles a les persones i als animals. 2- Quan es diagnostiqui alguna malaltia d’aquesta naturalesa, els resultats del cas específic s’han de remetre com més aviat millor al ministeri encarregat de l’agricultura.

L’autoritat competent d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha de proporcionar a la Comissió Europea les informacions relatives a determinades malalties, en particular a les que siguin transmissibles a les persones i rep, a través del Subgrup, la informació de les malalties que tinguin lloc als estats membres i tercers estats. 3- Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament.

En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió.