Conveni Internacional de Telecomunicacions (Nairobi, 1982)

Conveni Internacional de Telecomunicacions Primera part. Disposicions fonamentals Preàmbul 1 Tot reconeixent plenament a cada país el dret sobirà de reglamentar les seves telecomunicacions i tenint en compte la importància creixent de les telecomunicacions per a la salvaguarda de la pau i el desenvolupament social i econòmic de tots els països, els plenipotenciaris dels governs contractants, amb vista a facilitar les relacions pacífiques i la cooperació entre els pobles per al bon funcionament de les telecomunicacions, han establert, de comú acord, aquest Conveni, que és l'instrument fonamental de la Unió Internacional de Telecomunicacions.

Article 1 Composició de la Unió 2
1. La Unió Internacional de Telecomunicacions es compon de Membres que, en consideració al principi d'universalitat i a l'interès que hi ha perquè la participació en la Unió sigui universal, són: 3
a) qualsevol país esmentat en l'annex 1, que signi i ratifiqui el Conveni o s'adhereixi a aquesta Acta; 4
b) qualsevol país no esmentat en l'annex 1, que esdevingui Membre de les Nacions Unides i s'adhereixi al Conveni d'acord amb el que disposa l'article 46; 5
c) qualsevol país sobirà no esmentat en l'annex 1 i que no sigui Membre de les Nacions Unides, que s'adhereixi al Conveni d'acord amb el que disposa l'article 46, després que la seva sol.licitud d'admissió en qualitat de Membre de la Unió hagi estat admesa per dos terços dels Membres de la Unió. 6
2. En aplicació del que disposa el número 5, si una sol.licitud d'admissió en qualitat de Membre es presenta en l'interval de dues conferències de plenipotenciaris, per la via diplomàtica i per mitjà del país on és fixada la seu de la Unió, el secretari general ha de consultar els Membres de la Unió; es considerarà que un Membre s'absté si no respon en el termini de quatre mesos a comptar del dia en què va ser consultat.

Article 2 Drets i obligacions dels Membres 7
1. Els Membres de la Unió tenen els drets i són sotmesos a les obligacions que preveu el Conveni. 8
2. Els drets dels Membres, pel que fa a llur participació en les conferències, reunions i consultes de la Unió, són els següents: 9
a) qualsevol Membre té el dret de participar en les conferències de la Unió, és elegible al Consell d'administració i té el dret de presentar candidats als llocs de funcionaris elegits de tots els òrgans permanents de la Unió; 10
b) qualsevol Membre, sens perjudici del que disposen els números 117 i 179, té dret a un vot en totes les conferències de la Unió, en totes les reunions dels comitès consultius internacionals i, si forma part del Consell d'administració, en totes les sessions d'aquest Consell; 11
c) qualsevol Membre, sens perjudici del que disposen els números 117 i 179, té dret, igualment, a un vot en qualsevol consulta efectuada per correspondència.

Article 3 Seu de la Unió 12 La seu de la Unió es fixa a Ginebra.

Article 4 Objecte de la Unió 13
1. La Unió té per objecte: 14
a) mantenir i estendre la cooperació internacional entre tots els Membres de la Unió per a la millora i l'ús racional de les telecomunicacions de tota mena, com també promoure i oferir assistència tècnica als països en via de desenvolupament dins l'àmbit de les telecomunicacions; 15
b) afavorir el desenvolupament de mitjans tècnics i llur explotació més eficaç, amb vista a augmentar el rendiment dels serveis de telecomunicacions, incrementar- ne l'ús i generalitzar-ne al màxim possible llur utilització pel públic; 16
c) harmonitzar els esforços de les nacions vers aquests fins. 17
2. A aquest efecte i més particularment, la Unió: 18
a) efectua l'atribució de les freqüències de l'espectre radioelèctric i l'enregistrament de les assignacions de freqüència, per tal d'evitar les interferències perjudicials entre les estacions de radiocomunicacions dels diferents països; 19
b) coordina els esforços amb vista a eliminar les interferències perjudicials entre les estacions de radiocomunicacions dels diferents països i millorar la utilització de l'espectre de les freqüències; 20
c) encoratja la cooperació internacional amb vista a assegurar l'assistència tècnica als països en via de desenvolupament, com també la creació, el desenvolupament i el perfeccionament de les instal.lacions i de les xarxes de telecomunicacions en els països en via de desenvolupament per tots els mitjans a la seva disposició, incloent-hi la participació en els programes apropiats de les Nacions Unides i la utilització dels seus propis recursos, segons les necessitats; 21
d) coordina els esforços amb vista a permetre el desenvolupament harmoniós dels mitjans de telecomunicacions, sobretot els que recorren a les tècniques espacials, a fi d'utilitzar de la millor manera les possibilitats que ofereixen; 22
e) afavoreix la col.laboració entre els seus Membres amb vista a l'establiment de tarifes als nivells més baixos possible, compatibles amb un servei de bona qualitat i una gestió financera de les telecomunicacions sana i independent; 23
f) provoca l'adopció de mesures que permetin de garantir la seguretat de la vida humana per mitjà de la cooperació dels serveis de telecomunicacions; 24
g) procedeix a fer estudis, estableix reglamentacions, adopta resolucions, formula recomanacions i consells, recull i publica informacions que concerneixin les telecomunicacions.

Article 5 Estructura de la Unió 25 La Unió comprèn els organismes següents: 26 1. la Conferència de plenipotenciaris, òrgan suprem de la Unió; 27 2. les conferències administratives; 28 3. el Consell d'administració; 29 4. els òrgans permanents designats a continuació: 30
a) la Secretaria General; 31
b) el Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències (IFRB); 32
c) el Comitè Consultiu Internacional de Radiocomunicacions (CCIR); 33
d) el Comitè Consultiu Internacional Telegràfic i Telefònic (CCITT).

Article 6 Conferència de plenipotenciaris 34
1. La Conferència de plenipotenciaris es compon de delegacions que representen els Membres. Normalment es convoca cada cinc anys i, en tot cas, l'interval entre les conferències de plenipotenciaris successives no excedeix els sis anys. 35
2. La Conferència de plenipotenciaris: 36
a) determina els principis generals que ha de seguir la Unió per assolir els objectius enunciats en l'article 4 d'aquest Conveni; 37
b) examina l'Informe del Consell d'administració que relata l'activitat de tots els òrgans de la Unió des de la darrera Conferència de plenipotenciaris; 38
c) estableix les bases del pressupost de la Unió, com també el límit màxim de les seves despeses per al període que s'estén fins a la pròxima Conferència de plenipotenciaris, després d'haver examinat tots els aspectes pertinents de l'activitat de la Unió durant aquest període, incloent-hi el programa de conferències i reunions i qualsevol altre pla a mig termini que presenti el Consell d'administració; 39
d) formula totes les directrius generals que concerneixen els efectius de la Unió i, si cal, fixa els tractaments de base, les jerarquies de tractaments i el règim de les indemnitzacions i pensions de tots els funcionaris de la Unió; 40
e) examina els comptes de la Unió i els aprova definitivament, si escau; 41
f) elegeix els Membres de la Unió designats per formar el Consell d'administració; 42
g) elegeix el secretari general i el vice-secretari general i fixa la data en què assumeixen llurs funcions; 43
h) elegeix els membres del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències i fixa la data en què assumeixen llurs funcions; 44
i) elegeix els directors dels comitès consultius internacionals i fixa la data en què assumeixen llurs funcions; 45
j) revisa el Conveni si ho considera necessari; 46
k) conclou o revisa, si escau, els acords entre la Unió i les altres organitzacions internacionals, examina qualsevol acord provisional conclòs pel Consell d'administració en nom de la Unió amb aquestes mateixes organitzacions i li dóna el curs que considera convenient; 47
l) tracta de totes les altres qüestions de telecomunicacions que hom consideri necessàries.

Article 7 Conferències administratives 48
1. Les conferències administratives de la Unió inclouen: 49
a) les conferències administratives mundials; 50
b) les conferències administratives regionals. 51
2. Les conferències administratives normalment es convoquen per tractar de qüestions de telecomunicacions particulars. Només s'hi poden debatre les qüestions inscrites en llur ordre del dia. Les decisions d'aquestes conferències han de ser conformes, en tots els casos, a les disposicions del Conveni. En el moment de prendre resolucions i decisions, les conferències administratives haurien de tenir en compte les repercussions financeres previsibles i s'han d'esforçar a evitar prendre aquestes resolucions i decisions que poden comportar l'ultrapassament dels límits superiors dels crèdits fixats per la Conferència de plenipotenciaris. 52
3. (1) L'ordre del dia d'una conferència administrativa mundial pot comportar: 53
a) la revisió parcial dels reglaments administratius esmentats en el número 643; 54
b) excepcionalment, la revisió completa d'un, o més d'un, d'aquests reglaments; 55
c) qualsevol altra qüestió de caràcter mundial que sigui de la competència de la conferència. 56 (2) L'ordre del dia d'una conferència administrativa regional només pot tractar de qüestions de telecomunicacions particulars de caràcter regional, incloent-hi les directrius destinades al Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències pel que fa a les seves activitats que interessin la regió de què es tracta, a condició que aquestes directrius no siguin contràries als interessos d'altres regions. A més, les decisions d'aquesta conferència han de ser conformes, en tots els casos, a les disposicions dels reglaments administratius.

Article 8 Consell d'administració 57
1. (1) El Consell d'administració es compon de quaranta-un Membres de la Unió elegits per la Conferència de plenipotenciaris tenint en compte la necessitat d'un repartiment equitatiu dels escons del Consell entre totes les regions del món. Excepte en cas de vacances que tinguin lloc en les condicions que especifica el Reglament general, els Membres de la Unió elegits al Consell d'administració compleixen llur mandat fins a la data en què la Conferència de plenipotenciaris procedeix a l'elecció d'un nou Consell, i són reelegibles. 58 (2) Cada Membre del Consell designa per ocupar un escó al Consell una persona que pot ser assistida per un o més assessors. 59
2. El Consell d'administració estableix el seu propi reglament intern. 60
3. En l'interval que separa les conferències de plenipotenciaris, el Consell d'administració actua com a mandatari de la Conferència de plenipotenciaris dins els límits dels poders delegats per aquesta. 61
4. (1) El Consell d'administració s'encarrega de prendre totes les mesures per facilitar l'execució, pels Membres, de les disposicions del Conveni, dels reglaments administratius, de les decisions de la Conferència de plenipotenciaris i, si escau, de les decisions de les altres conferències i reunions de la Unió, com també de complir totes les altres tasques que li assigni la Conferència de plenipotenciaris. 62 (2) Defineix anualment la política d'assistència tècnica d'acord amb l'objecte de la Unió. 63 (3) Assegura una coordinació eficaç de les activitats de la Unió i exerceix un control financer efectiu sobre els òrgans permanents. 64 (4) Afavoreix la cooperació internacional amb vista a assegurar per tots els mitjans a la seva disposició, i sobretot per la participació de la Unió en els programes apropiats de les Nacions Unides, la cooperació tècnica amb els països en via de desenvolupament, d'acord amb l'objecte de la Unió, que és afavorir per tots els mitjans possibles el desenvolupament de les telecomunicacions.

Article 9 Secretaria General 65
1. (1) La Secretaria General és dirigida per un secretari general assistit per un vice-secretari general. 66 (2) El secretari general i el vice-secretari general assumeixen llur servei la data fixada en el moment de llur elecció. Normalment resten en funcions fins a la data que fixi la Conferència de plenipotenciaris en el transcurs de la seva reunió següent i només són reelegibles una vegada. 67 (3) El secretari general pren totes les mesures requerides per procurar que els recursos de la Unió siguin utilitzats amb economia i és responsable davant el Consell d'administració de la totalitat dels aspectes administratius i financers de les activitats de la Unió. El vice-secretari general és responsable davant el secretari general. 68
2. (1) Si el lloc de secretari general esdevé vacant, el vice-secretari general succeeix el secretari general en el seu lloc, que conservarà fins a la data que fixi la Conferència de plenipotenciaris en el transcurs de la seva reunió següent; és elegible per a aquest lloc sens perjudici del que disposa el número
66. Si, en aquestes condicions, el vice-secretari general succeeix el secretari general en el seu lloc, el lloc de vice- secretari general es considera vacant des de la mateixa data i s'aplica el que disposa el número 69. 69 (2) Si el lloc de vice-secretari general esdevé vacant una data anterior en més de 180 dies a la que ha estat fixada per a la reunió de la pròxima Conferència de plenipotenciaris, el Consell d'administració nomena un successor per la durada del mandat que resta per transcór-rer. 70 (3) Si els llocs de secretari general i de vice- secretari general esdevenen vacants simultàniament, el funcionari elegit que ha estat més temps en servei exerceix les funcions de secretari general durant un període que no pot ultrapassar els 90 dies. El Consell d'administració nomena un secretari general i, si els llocs han esdevingut vacants una data anterior en més de 180 dies a la que ha estat fixada per a la reunió de la pròxima Conferència de plenipotenciaris, nomena igualment un vice-secretari general. Un funcionari nomenat d'aquesta manera resta en servei per la durada que resta per transcórrer del mandat del seu predecessor, i pot presentar la seva candidatura a l'elecció per al lloc de secretari general o de vice-secretari general en la Conferència de plenipotenciaris esmentada. 71
3. El secretari general actua en qualitat de representant legal de la Unió. 72
4. El vice-secretari general assisteix el secretari general en l'exercici de les seves funcions i assumeix les tasques particulars que li confia el secretari general, i exerceix les funcions del secretari general en absència d'aquest darrer.

Article 10 Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències 73
1. El Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències (IFRB) es compon de cinc membres independents elegits per la Conferència de plenipotenciaris. Aquests membres són elegits entre els candidats proposats pels països Membres de la Unió, a fi d'assegurar un repartiment equitatiu entre les regions del món. Cada Membre de la Unió pot proposar només un candidat, nacional del seu país. 74
2. Els membres del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències assumeixen llurs funcions les dates que hagin estat fixades en el moment de llur elecció i resten en funcions fins a les dates que fixi la Conferència de plenipotenciaris següent. 75
3. Els membres del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències, en l'acompliment de llur tasca, no representen ni llur país ni cap regió, sinó que són agents imparcials investits d'un mandat internacional. 76
4. Les tasques essencials del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències consisteixen: 77
a) a efectuar la inscripció i l'enregistrament metòdics de les assignacions de freqüència fetes pels diferents països, d'acord amb el procediment que especifica el Reglament de radiocomunicacions i, si s'escau, d'acord amb les decisions de les conferències competents de la Unió, a fi d'assegurar-ne el reconeixement internacional oficial; 78
b) a efectuar, en les mateixes condicions i amb el mateix objectiu, una inscripció metòdica dels emplaçaments assignats pels països als satèl.lits geoestacionaris; 79
c) a subministrar avisos als Membres amb vista de l'explotació d'un nombre tan gran com sigui possible de vies radioelèctriques en les regions de l'espectre de les freqüències en què es puguin produir interferències perjudicials, com també amb vista a la utilització equitativa, eficaç i econòmica de l'òrbita dels satèl.lits geoestacionaris, tenint en compte les necessitats dels Membres que requereixen assistència, les necessitats particulars dels països en via de desenvolupament, com també la situació geogràfica particular de determinats països; 80
d) a executar totes les tasques addicionals relatives a l'assignació i a la utilització de les freqüències, com també a la utilització equitativa de l'òrbita dels satèl.lits geoestacionaris d'acord amb els procediments que preveu el Reglament de radiocomunicacions, prescrites per una conferència competent de la Unió o pel Consell d'administració amb el consentiment de la majoria dels Membres de la Unió amb vista a la preparació d'aquesta conferència o en execució de les seves decisions; 81
e) a aportar el seu ajut tècnic a la preparació i a l'organització de les conferències de radiocomunicacions tot consultant, si cal, els altres òrgans permanents de la Unió, tenint en compte qualsevol directriu del Consell d'administració relativa a l'execució d'aquesta preparació; el Comitè aportarà, igualment, la seva assistència als països en via de desenvolupament en els treballs preparatoris d'aquestes conferències; 82
f) a tenir al dia la documentació indispensable que té relació amb l'exercici de les seves funcions.

Article 11 Comitès consultius internacionals 83
1. (1) El Comitè Consultiu Internacional de Radiocomunicacions (CCIR) s'encar-rega d'efectuar estudis i d'emetre recomanacions sobre les qüestions tècniques i d'explotació relacionades específicament amb les radiocomunicacions, sense limitació pel que fa a la gamma de freqüències; per regla general, aquests estudis no tenen en compte les qüestions d'ordre econòmic, però en cas que impliquin comparacions entre diverses solucions tècniques, es poden prendre també en consideració els factors econòmics. 84 (2) El Comitè Consultiu Internacional Telegràfic i Telefònic (CCITT) s'encarrega d'efectuar estudis i d'emetre recomanacions sobre les qüestions tècniques, d'explotació i de fixació de tarifes que concerneixin els serveis de telecomunicacions, a excepció de les qüestions tècniques i d'explotació relacionades específicament amb les radiocomunicacions que, segons el número 83, depenen del CCIR. 85 (3) En l'acompliment de les seves tasques, cada Comitè Consultiu Internacional ha de fer atenció degudament a l'estudi de les qüestions i a l'elaboració de les recomanacions directament lligades a la creació, el desenvolupament i el perfeccionament de les telecomunicacions en els països en via de desenvolupament, en el marc regional i dins l'àmbit internacional. 86
2. Els comitès consultius internacionals tenen com a membres: 87
a) de dret, les administracions de tots els Membres de la Unió; 88
b) qualsevol explotació privada reconeguda que, amb l'aprovació del Membre que l'ha reconeguda, demani de participar en els treballs d'aquests comitès. 89
3. El funcionament de cada Comitè Consultiu Internacional és assegurat per: 90
a) l'assemblea plenària; 91
b) les comissions d'estudis que aquest constitueix; 92
c) un director, elegit per la Conferència de plenipotenciaris i nomenat d'acord amb el número 323. 93
4. S'institueix una Comissió Mundial de Planificació, com també comissions regionals de planificació, segons decisions conjuntes de les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals. Aquestes comissions elaboren un Pla general per a la xarxa internacional de telecomunicacions, a fi de facilitar el desplegament coordinat dels serveis internacionals de telecomunicacions i sotmeten als comitès consultius internacionals qüestions l'estudi de les quals té un interès particular per als països en via de desenvolupament i que depenen del mandat d'aquests comitès. 94
5. Les comissions regionals de planificació poden associar estretament a llurs treballs les organitzacions regionals que ho desitgin. 95
6. Els mètodes de treball dels comitès consultius internacionals es defineixen en el Reglament general.

Article 12 Comitè de coordinació 96
1. El Comitè de coordinació es compon del secretari general, del vice-secretari general, dels directors dels comitès consultius internacionals i del president i el vice-president del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències. El Comitè de coordinació és presidit pel secretari general, i en absència d'aquest, pel vice- secretari general. 97
2. El Comitè de coordinació aconsella el secretari general i li proporciona un ajut pràctic per a totes les qüestions d'administració, de finances i de cooperació tècnica que interessin més d'un òrgan permanent, com també en els àmbits de les relacions exteriors i de la informació pública. En l'examen d'aquestes qüestions, el Comitè té en compte plenament les disposicions del Conveni, les decisions del Consell d'administració i els interessos de tota la Unió. 98
3. El Comitè de coordinació examina igualment les altres qüestions que li són confiades a títol del Conveni i totes les qüestions que li sotmet el Consell d'administració. Després de l'estudi d'aquestes qüestions, el Comitè presenta al Consell d'administració un informe sobre això mitjançant el secretari general.

Article 13 Els funcionaris elegits i el personal de la Unió 99
1. (1) En l'acompliment de llurs funcions, els funcionaris elegits, com també el personal de la Unió, no han de sol.licitar ni acceptar instruccions de cap govern, ni de cap autoritat externa a la Unió. S'han d'abstenir de qualsevol acte incompatible amb llur situació de funcionaris internacionals. 100 (2) Tots els Membres han de respectar el caràcter exclusivament internacional de les funcions dels funcionaris elegits i del personal de la Unió, i no cercar influir-los en l'execució de llur tasca. 101 (3) Fora de llurs funcions, els funcionaris elegits, com també el personal de la Unió, no han de tenir participació ni interessos financers, de la naturalesa que sigui, en una empresa qualsevol que es dediqui a les telecomunicacions. Tanmateix, l'expressió no ha de ser interpretada com a oposada a la continuació dels pagaments per jubilació a causa d'un càrrec o serveis anteriors. 102 (4) Per garantir un funcionament eficaç de la Unió, qualsevol país Membre un nacional del qual hagi estat elegit secretari general, vice-secretari general, membre del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències o director d'un Comitè consultiu internacional s'ha d'abstenir, en la mesura del possible, de retirar-lo entre dues conferències de plenipotenciaris. 103
2. El secretari general, el vice-secretari general i els directors dels comitès consultius internacionals, com també els membres del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències, han de ser, tots, nacionals de països diferents, Membres de la Unió. En el moment de l'elecció d'aquests funcionaris, convé tenir en compte degudament els principis exposats en el número 104 i un repartiment geogràfic equitatiu entre les regions del món. 104
3. La consideració dominant en la contractació i la fixació de les condicions laborals del personal ha de ser la necessària per assegurar a la Unió els serveis de persones que tinguin les qualitats d'eficiència, de competència i d'integritat més altes. S'ha de prendre en consideració degudament la importància d'una contractació efectuada sobre una base geogràfica tan àmplia com sigui possible.

Article 14 Organització dels treballs i conducció dels debats en les conferències i altres reunions 105
1. Per a l'organització de llurs treballs i la conducció de llurs debats, les conferències, les assemblees plenàries i les reunions dels comitès consultius internacionals apliquen el reglament intern que comprèn el Reglament general. 106
2. Les conferències, el Consell d'administració, les assemblees plenàries i les reunions dels comitès consultius internacionals poden adoptar les regles que considerin indispensables com a complement de les del reglament intern. No obstant això, aquestes regles complementàries han de ser compatibles amb les disposicions del Conveni; si es tracta de regles complementàries adoptades per assemblees plenàries i comissions d'estudis, són publicades en forma de resolució en els documents de les assemblees plenàries.

Article 15 Finances de la Unió 107
1. Les despeses de la Unió inclouen els costos corresponents: 108
a) al Consell d'administració i als òrgans permanents de la Unió; 109
b) a les conferències de plenipotenciaris i a les conferències administratives mundials; 110
c) a la cooperació i a l'assistència tècniques de què es beneficien els països en via de desenvolupament. 111
2. Les despeses de la Unió es cobreixen per les contribucions dels seus Membres, determinades segons el nombre d'unitats corresponent a la classe de contribució escollida per cada Membre d'acord amb la taula següent: classe de 40 unitats classe de 35 unitats classe de 30 unitats classe de 25 unitats classe de 20 unitats classe de 18 unitats classe de 15 unitats classe de 13 unitats classe de 10 unitats classe de 8 unitats classe de 5 unitats classe de 4 unitats classe de 3 unitats classe de 2 unitats classe d'1 1/2 unitats classe d'1 unitat classe de 1/2 unitat classe d'1/4 d'unitat classe d'1/8 d'unitat per a tots els països menys avançats tal com els enumeren les Nacions Unides i altres països determinats pel Consell d'administració 112
3. A més de les classes de contribució esmentades en el número 111, qualsevol Membre pot escollir un nombre d'unitats contributives superior a 40. 113
4. Els Membres escullen lliurement la classe de contribució segons la qual volen participar en les despeses de la Unió. 114
5. Durant el període de validesa d'aquest Conveni no es pot fer efectiva cap reducció de la classe de contribució escollida d'acord amb el Conveni. Tanmateix, en circumstàncies excepcionals, com ara catàstrofes naturals que necessitin el llançament de programes d'ajut internacional, el Consell d'administració pot autoritzar una reducció del nombre d'unitats de contribució si un Membre ho demana i acredita que no pot mantenir més la seva contribució en la classe escollida al començament. 115
6. Les despeses de les conferències administratives regionals que esmenta el número 50 són sufragades per tots els Membres de la regió concernida, segons la classe de contribució d'aquests darrers i, sobre la mateixa base, per aquells Membres d'altres regions que eventualment hagin participat en aquestes conferències. 116
7. Els Membres paguen per endavant llur part contributiva anual, calculada segons el pressupost establert pel Consell d'administració. 117
8. Un Membre que es retardi en els pagaments a la Unió perdrà el seu dret a vot definit en els números 10 i 11, si l'import dels seus retards és igual o superior a l'import de les contribucions que ha de pagar aquest Membre pels dos anys precedents. 118
9. Les disposicions que regeixen les contribucions financeres de les explotacions privades reconegudes, dels organismes científics o industrials i de les organitzacions internacionals figuren en el Reglament general.

Article 16 Llengües 119
1. (1) La Unió té com a llengües oficials: l'anglès, l'àrab, l'espanyol, el francès, el rus i el xinès. 120 (2) La Unió té com a llengües de treball: l'anglès, l'espanyol i el francès. 121 (3) En cas de conflicte, el text francès és l'autèntic. 122
2. (1) Els documents definitius de les conferències de plenipotenciaris i de les conferències administratives, llurs actes finals, protocols, resolucions, recomanacions i consells s'estableixen en les llengües oficials de la Unió, segons redaccions equivalents tant en la forma com en el fons. 123 (2) Tots els altres documents d'aquestes conferències es redacten en les llengües de treball de la Unió. 124
3. (1) Els documents oficials de servei de la Unió prescrits en els reglaments administratius són publicats en les sis llengües oficials. 125 (2) Les propostes i contribucions presentades per a examen a les conferències i reunions dels comitès consultius internacionals i que són redactades en una de les llengües oficials es comuniquen als Membres en les llengües de treball de la Unió. 126 (3) Tots els altres documents dels quals el secretari general, d'acord amb les seves atribucions, ha d'assegurar la distribució general, s'estableixen en les tres llengües de treball. 127
4. (1) Amb motiu de les conferències de la Unió i de les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals, amb motiu de les reunions de les comissions d'estudis inscrites en el programa de treball aprovat per una assemblea plenària i les del Consell d'administració, s'ha d'utilitzar un sistema eficaç d'interpretació recíproca en les sis llengües oficials. 128 (2) Amb motiu de les altres reunions dels comitès consultius internacionals, els debats tenen lloc en les llengües de treball; per tant, els Membres que desitgin una interpretació en una llengua de treball particular han d'indicar amb un pre-avís d'almenys 90 dies llur intenció de participar en la reunió. 129 (3) Si tots els participants en una conferència o en una reunió acorden aquest procediment, els debats poden tenir lloc en un nombre de llengües inferior a l'esmentat més amunt.

Article 17 Capacitat jurídica de la Unió 130 La Unió gaudeix, en el territori de cada un dels seus Membres, de la capacitat jurídica que li és necessària per exercir les seves funcions i assolir els seus objectius.

Article 18 Dret del públic a utilitzar el servei internacional de telecomunicacions 131 Els Membres reconeixen al públic el dret a cartejar- se per mitjà del servei internacional de correspondència pública. Els serveis, les taxes i les garanties són les mateixes per a tots els usuaris, en cada categoria de correspondència, sense prioritat ni preferència de cap mena.

Article 19 Aturada de les telecomunicacions 132
1. Els Membres es reserven el dret a aturar la transmissió de qualsevol telegrama privat que sembli perillós per a la seguretat de l'Estat o contrari a les seves lleis, a l'ordre públic o als bons costums, a condició d'avisar immediatament l'oficina d'origen de l'aturada total del telegrama o d'una part qualsevol d'aquest, llevat del cas en què aquesta notificació sembli perillosa per a la seguretat de l'Estat. 133
2. Els Membres es reserven també el dret a interrompre qualsevol altra telecomunicació privada que pugui semblar perillosa per a la seguretat de l'Estat o contrària a les seves lleis, a l'ordre públic o als bons costums.

Article 20 Suspensió del servei 134 Cada Membre es reserva el dret de suspendre el servei de telecomunicacions internacionals per una durada indeterminada, d'una manera general o només per a determinades relacions i/o per a determinades naturaleses de correspondències de partida, d'arribada o de trànsit, a condició d'avisar-ne immediatament cada un dels altres Membres per mitjà del secretari general.

Article 21 Responsabilitat 135 Els Membres no accepten cap responsabilitat envers els usuaris dels serveis internacionals de telecomunicacions, sobretot pel que fa a les reclamacions destinades a obtenir perjudicis i interessos.

Article 22 Secret de les telecomunicacions 136
1. Els Membres es comprometen a prendre totes les mesures possibles, compatibles amb el sistema de telecomunicacions emprat, amb vista a assegurar el secret de les correspondències internacionals. 137
2. Tanmateix, es reserven el dret a comunicar aquestes correspondències a les autoritats competents, a fi d'assegurar l'aplicació de llur legislació interior o l'execució dels convenis internacionals dels quals siguin part.

Article 23 Establiment, explotació i salvaguarda de les vies i les instal.lacions de telecomunicacions 138
1. Els Membres prenen les mesures útils amb vista a establir, en les millors condicions tècniques, les vies i instal.lacions necessàries per assegurar l'intercanvi ràpid i ininterromput de les telecomunicacions internacionals. 139
2. En la mesura del possible, aquestes vies i instal.lacions s'han d'explotar segons els mètodes i els procediments que l'experiència pràctica de l'explotació revela com els millors, s'han de conservar en bon estat d'utilització i s'han de mantenir al nivell dels progressos científics i tècnics. 140
3. Els Membres asseguren la salvaguarda d'aquestes vies i instal.lacions dins els límits de llur jurisdicció. 141
4. Llevat del cas d'arranjaments particulars que fixin altres condicions, tots els Membres prenen les mesures útils per assegurar el manteniment d'aquelles seccions de circuits internacionals de telecomunicacions compreses en els límits de llur control.

Article 24 Notificació de les contravencions 142 A fi de facilitar l'aplicació del que disposa l'article 44, els Membres es comprometen a informar-se mútuament sobre les contravencions a les disposicions d'aquest Conveni i dels reglaments administratius annexos a aquest Conveni.

Article 25 Prioritat de les telecomunicacions relatives a la seguretat de la vida humana 143 Els serveis internacionals de telecomunicacions han de donar prioritat absoluta a totes les telecomunicacions relatives a la seguretat de la vida humana al mar, la terra, l'aire i l'espai extraatmosfèric, com també a les telecomunicacions epidemiològiques d'urgència excepcional de l'Organització Mundial de la Salut.

Article 26 Prioritat dels telegrames d'Estat i de les converses telefòniques d'Estat 144 Sens perjudici del que disposen els articles 25 i 36, els telegrames d'Estat gaudeixen d'un dret de prioritat sobre els altres telegrames, si l'expedidor ho demana. Les converses telefòniques d'Estat, a petició expressa i en la mesura possible, també es poden beneficiar d'un dret de prioritat sobre les altres comunicacions telefòniques.

Article 27 Llenguatge secret 145
1. Els telegrames d'Estat, com també els telegrames de servei, poden ser redactats en llenguatge secret en totes les relacions. 146
2. Els telegrames privats en llenguatge secret poden ser admesos entre tots els països a excepció d'aquells que hagin notificat prèviament, mitjançant el secretari general, que no admeten aquest llenguatge per a aquesta categoria de correspondència. 147
3. Els Membres que no admetin els telegrames privats en llenguatge secret provinents o amb destinació a llur territori, els han d'acceptar en trànsit, llevat del cas de suspensió del servei que preveu l'article 20.

Article 28 Taxes i franquícia 148 Les disposicions relatives a les taxes de les telecomunicacions i els diversos casos en què es concedeix la franquícia es fixen en els reglaments administratius annexos a aquest Conveni.

Article 29 Establiment i rendició de comptes 149 Els arranjaments de comptes internacionals es consideren transaccions corrents i s'efectuen d'acord amb les obligacions internacionals corrents dels països interessats, si els governs han concertat acords pel que fa al cas. En absència d'acords d'aquesta mena o d'acords particulars, concertats en les condicions que preveu l'article 31, aquests arranjaments de comptes s'efectuen d'acord amb les disposicions dels reglaments administratius.

Article 30 Unitat monetària 150 En absència d'acords particulars conclosos entre els Membres, la unitat monetària emprada en la composició de les taxes de repartiment per als serveis internacionals de telecomunicacions i en l'establiment dels comptes internacionals és: - la unitat monetària del Fons Monetari Internacional, o - el franc or, tal com són definits en els reglaments administratius. Les modalitats d'aplicació es fixen en l'apèndix 1 als reglaments telegràfic i telefònic.

Article 31 Acords particulars 151 Els Membres es reserven, per a ells mateixos, per a les explotacions privades reconegudes per ells i per a altres explotacions degudament autoritzades a aquest efecte, la facultat de concertar acords particulars sobre qüestions de telecomunicacions que no interessen la major part dels Membres. No obstant això, aquests acords no han d'anar en contra de les disposicions d'aquest Conveni o dels reglaments administratius annexos, pel que fa a les interferències perjudicials que llur posada en execució seria susceptible de causar en els serveis de radiocomunicació dels altres països.

Article 32 Conferències regionals, acords regionals, organitzacions regionals 152 Els Membres es reserven el dret a fer conferències regionals, concertar acords regionals i crear organitzacions regionals, amb vista a reglamentar qüestions de telecomunicacions susceptibles de ser tractades a escala regional. Els acords regionals no han d'estar en contradicció amb aquest Conveni.

Article 33 Utilització racional de l'espectre de les freqüències radioelèctriques i de l'òrbita dels satèl.lits geoestacionaris 153
1. Els Membres s'esforcen a limitar el nombre de freqüències i l'amplitud de l'espectre utilitzat al mínim indispensable per assegurar d'una manera satisfactòria el funcionament dels serveis necessaris. A aquest efecte, s'esforcen a aplicar en el termini més curt possible els darrers perfeccionaments de la tècnica. 154
2. Per a la utilització de bandes de freqüències per a les radiocomunicacions espacials, els Membres tenen en compte el fet que les freqüències i l'òrbita dels satèl.lits geoestacionaris són recursos naturals limitats que s'han d'utilitzar d'una manera eficaç i econòmica, d'acord amb les disposicions del Reglament de radiocomunicacions, a fi de permetre un accés equitatiu a aquesta òrbita i a aquestes freqüències als diferents països o grups de països, tenint en compte les necessitats especials dels països en via de desenvolupament i la situació geogràfica de determinats països.

Article 34 Intercomunicació 155
1. Les estacions que asseguren les radiocomunicacions en el servei mòbil estan obligades a intercanviar recíprocament, dins els límits de llur assignació normal, les radiocomunicacions sense distinció del sistema radioelèctric que hagin adoptat. 156
2. Tanmateix, a fi de no dificultar els progressos científics, les disposicions del número 155 no impedeixen l'ús d'un sistema radioelèctric incapaç de comunicar amb d'altres sistemes, sempre que aquesta incapacitat sigui deguda a la naturalesa específica d'aquest sistema i no sigui l'efecte de dispositius adoptats únicament amb vista a impedir la intercomunicació. 157
3. No obstant les disposicions del número 155, es pot destinar una estació a un servei internacional restringit de telecomunicacions, determinat per l'objectiu d'aquest servei o per altres circumstàncies independents del sistema emprat.

Article 35 Interferències perjudicials 158
1. Totes les estacions, qualsevol que en sigui l'objecte, s'han d'establir i explotar de manera que no causin interferències perjudicials en les comunicacions o els serveis radioelèctrics dels altres Membres, de les explotacions privades reconegudes i de les altres explotacions degudament autoritzades a assegurar un servei de radiocomunicació, i que funcionen de conformitat amb les disposicions del Reglament de radiocomunicacions. 159
2. Tots els Membres es comprometen a exigir l'observança del que prescriu el número 158, pel que fa a les explotacions privades que hagi reconegut i a les altres explotacions degudament autoritzades a aquest efecte. 160
3. A més, els Membres consideren que és desitjable prendre les mesures possibles a la pràctica per impedir que el funcionament dels aparells i les instal.lacions elèctrics de tota mena causin interferències perjudicials en les comunicacions o els serveis radioelèctrics que esmenta el número 158.

Article 36 Trucades i missatges de socors 161 Les estacions de radiocomunicacions estan obligades a acceptar amb una prioritat absoluta les trucades i els missatges de socors independentment d'on provinguin, a respondre igualment a aquests missatges i a donar-hi immediatament el curs que comporten.

Article 37 Senyals de socors, d'urgència, de seguretat o d'identificació falsos o equívocs 162 Els Membres es comprometen a prendre les mesures útils per reprimir la transmissió o la posada en circulació de senyals de socors, d'urgència, de seguretat o d'identificació falsos o equívocs, i a col.laborar amb vista a localitzar i identificar les estacions de llur mateix país que emetin aquests senyals.

Article 38 Instal.lacions dels serveis de defensa nacional 163
1. Els Membres conserven llur llibertat completa pel que fa a les instal.lacions radioelèctriques militars de llurs exèrcits i de llurs forces navals i aèries. 164
2. Tanmateix, aquestes instal.lacions han d'observar, tant com sigui possible, les disposicions reglamentàries relatives als socors que cal prestar en cas de perill i a les mesures que s'han de prendre per impedir les interferències perjudicials, com també les prescripcions dels reglaments administratius que concerneixen els tipus d'emissió i les freqüències que cal utilitzar, segons la naturalesa del servei que asseguren. 165
3. A més, si aquestes instal.lacions participen en el servei de correspondència pública o en els altres serveis que regeixen els reglaments administratius annexos a aquest Conveni, s'han d'ajustar, en general, a les prescripcions reglamentàries aplicables a aquests serveis.

Article 39 Relacions amb les Nacions Unides 166
1. Les relacions entre les Nacions Unides i la Unió Internacional de Telecomunicacions es defineixen en l'Acord concertat entre aquestes dues organitzacions, el text del qual figura en l'annex 3 d'aquest Conveni. 167
2. D'acord amb el que disposa l'article XVI de l'Acord més amunt esmentat, els serveis d'explotació de les telecomunicacions de les Nacions Unides gaudeixen dels drets i són sotmesos a les obligacions que preveuen aquest Conveni i els reglaments administratius. En conseqüència, tenen el dret a assistir, com a consultors, a totes les conferències de la Unió, incloent-hi les reunions dels comitès consultius internacionals.

Article 40 Relacions amb les organitzacions internacionals 168 A fi d'ajudar a la consecució d'una coordinació internacional completa en l'àmbit de les telecomunicacions, la Unió col.labora amb les organitzacions internacionals que tenen interessos i activitats connexos.

Article 41 Disposicions fonamentals i Reglament general 169 En cas de divergència entre una disposició de la primera part del Conveni (Disposicions fonamentals, números 1 a 194) i una disposició de la segona part (Reglament general, números 201 a 643), preval la primera.

Article 42 Reglaments administratius 170
1. Les disposicions del Conveni són completades pels reglaments administratius, que regeixen la utilització de les telecomunicacions i són vinculants per a tots els Membres. 171
2. La ratificació d'aquest Conveni d'acord amb l'article 45 o l'adhesió a aquest Conveni d'acord amb l'article 46 implica l'acceptació dels reglaments administratius en vigor en el moment d'aquesta ratificació o d'aquesta adhesió. 172
3. Els Membres han d'informar el secretari general de llur aprovació de qualsevol revisió d'aquests reglaments per conferències administratives competents. El secretari general notifica aquestes aprovacions als membres a mesura que les rep. 173
4. En cas de divergència entre una disposició del Conveni i una disposició d'un Reglament administratiu, preval el Conveni.

Article 43 Validesa dels reglaments administratius en vigor 174 Els reglaments administratius que esmenta el número 170 són aquells que són en vigor en el moment de la signatura d'aquest Conveni. Es consideren annexos a aquest Conveni i romanen vàlids, sens perjudici de les revisions parcials que poden ser adoptades d'acord amb el número 53, fins al moment de l'entrada en vigor dels nous reglaments que elaboren les conferències administratives mundials competents i destinats a substituir-los com a annexos a aquest Conveni.

Article 44 Execució del Conveni i dels reglaments 175
1. Els Membres s'han d'ajustar a les disposicions d'aquest Conveni i dels reglaments administratius annexos en totes les oficines i totes les estacions de telecomunicacions que hagin establert o que explotin i que asseguren serveis internacionals o que poden provocar interferències perjudicials en els serveis de radiocomunicacions d'altres països, excepte pel que fa als serveis que s'escapen d'aquestes obligacions en virtut del que disposa l'article 38. 176
2. A més, han de prendre les mesures necessàries per imposar l'observança de les disposicions d'aquest Conveni i dels reglaments administratius en les explotacions que hagin autoritzat a establir i explotar telecomunicacions i que asseguren serveis internacionals o exploten estacions que poden causar interferències perjudicials en els serveis de radiocomunicació d'altres països.

Article 45 Ratificació del Conveni 177
1. Aquest Conveni serà ratificat per tots els governs signataris segons les regles constitucionals en vigor en els països respectius. Els instruments de ratificació s'adreçaran, en el termini més breu possible, per la via diplomàtica i per mitjà del govern del país en què es troba la seu de la Unió, al secretari general, el qual els notifica als Membres. 178
2. (1) Durant un període de dos anys a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquest Conveni, qualsevol govern signatari gaudeix dels drets que confereixen als Membres de la Unió els números 8 a 11, fins i tot si no ha dipositat l'instrument de ratificació d'acord amb el número 177. 179 (2) A l'acabament d'un període de dos anys a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquest Conveni, un govern signatari que no hagi dipositat l'instrument de ratificació d'acord amb el número 177 deixa de tenir qualitat per votar en cap conferència de la Unió, en cap sessió del Consell d'administració, en cap reunió dels òrgans permanents de la Unió, ni amb motiu d'una consulta per correspondència efectuada de conformitat amb les disposicions del Conveni, i això mentre l'instrument de ratificació no s'hagi dipositat. Els drets d'aquest govern, diferents dels drets de vot, no es veuen afectats. 180
3. Després de l'entrada en vigor d'aquest Conveni d'acord amb l'article 52, tots els instruments de ratificació prenen efecte la data de dipòsit en poder del secretari general. 181
4. En el cas que un o més governs signataris no ratifiquin el Conveni, aquest no deixa de ser menys vàlid per als governs que l'hagin ratificat.

Article 46 Adhesió al Conveni 182
1. El govern d'un país que no hagi signat aquest Conveni pot adherir-s'hi en qualsevol moment sens perjudici del que disposa l'article 1. 183
2. L'instrument d'adhesió s'adreça al secretari general per la via diplomàtica i mitjançant el govern del país en què es troba la seu de la Unió. Entra en vigor la data del seu dipòsit, llevat que s'estipuli el contrari. El secretari general notifica l'adhesió als Membres i transmet a cada un d'ells una còpia autenticada de l'Acta.

Article 47 Denúncia del Conveni 184
1. Qualsevol Membre que hagi ratificat aquest Conveni o que s'hi hagi adherit té dret a denunciar-lo mitjançant una notificació adreçada al secretari general per la via diplomàtica i per mitjà del govern del país en què es troba la seu de la Unió. El secretari general n'avisa els altres Membres. 185
2. Aquesta denúncia té efectes a l'acabament d'un període d'un any a comptar del dia en què el secretari general rep la notificació.

Article 48 Abrogació del Conveni Internacional de Telecomunicacions de Màlaga-Torremolinos (1973) 186 Aquest Conveni abroga i reemplaça el Conveni Internacional de Telecomunicacions de Màlaga-Torremolinos (1973) en les relacions entre els governs contractants.

Article 49 Relacions amb Estats no contractants 187 Tots els Membres es reserven, per a ells mateixos i per a les explotacions privades reconegudes, la facultat de fixar les condicions en les quals admeten les telecomunicacions que intercanviïn amb un Estat que no és part d'aquest Conveni. Si una telecomunicació originària d'un Estat no contractant és acceptada per un Membre, ha de ser transmesa i, atès que fa servir les vies de telecomunicació d'un Membre, li són aplicades les disposicions obligatòries del Conveni i dels reglaments administratius, com també les taxes normals.

Article 50 Solució dels desacords 188
1. Els Membres poden resoldre llurs desacords sobre les qüestions relatives a la interpretació o a l'aplicació d'aquest Conveni o dels reglaments que preveu l'article 42 per la via diplomàtica, o d'acord amb els procediments que estableixen els tractats bilaterals o multilaterals concertats entre ells per a la solució dels desacords internacionals, o per qualsevol altre mètode que puguin decidir de comú acord. 189
2. En el cas que cap d'aquests mitjans de solució no sigui adoptat, qualsevol Membre, part d'un desacord, pot recórrer a l'arbitratge, de conformitat amb el procediment definit en el Reglament general o en el Protocol addicional facultatiu, segons el cas.

Article 51 Definicions 190 En aquest Conveni, llevat de contradicció amb el context: 191
a) els termes que defineix l'annex 2 a aquest Conveni tenen el sentit que hom els assigna en aquest annex; 192
b) els altres termes definits en els reglaments que esmenta l'article 42 tenen el sentit que hom els assigna en aquests reglaments.

Article 52 Entrada en vigor i enregistrament del Conveni 193 Aquest Conveni entrarà en vigor l'1 de gener de 1984 entre els Membres els instruments de ratificació o adhesió dels quals hagin estat dipositats abans d'aquesta data. 194 De conformitat amb el que disposa l'article 102 de la Carta de les Nacions Unides, el secretari general de la Unió enregistrarà aquest Conveni en la Secretaria de les Nacions Unides.

Article 53 Conferència de plenipotenciaris 201
1. (1) La Conferència de plenipotenciaris es reuneix d'acord amb el que disposa el número 34. 202 (2) En cas que això sigui possible a la pràctica, la data i el lloc d'una Conferència de plenipotenciaris són fixats per la Conferència de plenipotenciaris precedent; en cas contrari, aquesta data i aquest lloc són determinats pel Consell d'administració amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió. 203
2. (1) La data i el lloc de la pròxima Conferència de plenipotenciaris, o només un de tots dos, es poden canviar: 204
a) a petició d'almenys una quarta part dels Membres de la Unió, adreçada individualment al secretari general; 205
b) a proposta del Consell d'administració. 206 (2) En tots dos casos, una nova data i un nou lloc, o només un de tots dos, es fixen amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió.

Article 54 Conferències administratives 207
1. (1) L'ordre del dia d'una conferència administrativa el fixa el Consell d'administració, amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió si es tracta d'una conferència administrativa mundial, o de la majoria dels Membres de la regió en qüestió si es tracta d'una conferència administrativa regional, sens perjudici del que disposa el número 229. 208 (2) Si escau, aquest ordre del dia comprèn qualsevol qüestió la inclusió de la qual ha estat decidida per una Conferència de plenipotenciaris. 209 (3) Una conferència administrativa mundial que tracti de radiocomunicacions també pot portar en el seu ordre del dia directrius per donar al Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències pel que fa a les seves activitats i l'examen d'aquestes. Una conferència administrativa mundial pot incloure en les seves decisions instruccions o sol.licituds, segons el cas, als òrgans permanents. 210
2. (1) Una conferència administrativa mundial es convoca: 211
a) per decisió d'una Conferència de plenipotenciaris, que pot fixar la data i el lloc de la seva reunió: 212
b) per recomanació d'una conferència administrativa mundial precedent, subjecta a l'aprovació del Consell d'administració; 213
c) a petició d'almenys una quarta part dels Membres de la Unió, adreçada individualment al secretari general; 214
d) a proposta del Consell d'administració. 215 (2) En els casos esmentats en els números 212, 213, 214 i eventualment 211, la data i el lloc de la conferència els fixa el Consell d'administració amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió, sens perjudici del que disposa el número 229. 216
3. (1) Una conferència administrativa regional es convoca: 217
a) per decisió d'una Conferència de plenipotenciaris; 218
b) per recomanació d'una conferència administrativa mundial o regional precedent, subjecta a l'aprovació del Consell d'administració; 219
c) a petició d'almenys una quarta part dels Membres de la Unió que perta-nyin a la regió interessada, adreçada individualment al secretari general; 220
d) a proposta del Consell d'administració. 221 (2) En els casos esmentats en els números 218, 219, 220 i eventualment 217, la data i el lloc de la conferència els fixa el Consell d'administració amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió que pertanyin a la regió en qüestió, sens perjudici del que disposa el número 229. 222
4. (1) L'ordre del dia, la data i el lloc d'una conferència administrativa es poden canviar: 223
a) a petició d'almenys una quarta part dels Membres de la Unió si es tracta d'una conferència administrativa mundial, o d'una quarta part dels Membres de la Unió que pertanyin a la regió en qüestió si es tracta d'una conferència administrativa regional. Les sol.licituds s'adrecen individualment al secretari general, que n'informa el Consell d'administració per a l'aprovació; 224
b) a proposta del Consell d'administració. 225 (2) En els casos esmentats en els números 223 i 224, les modificacions proposades no s'adopten definitivament si no és amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió si es tracta d'una conferència administrativa mundial, o de la majoria dels Membres de la Unió que pertanyin a la regió en qüestió si es tracta d'una conferència administrativa regional, sens perjudici del que disposa el número 229. 226
5. (1) Una Conferència de plenipotenciaris o el Consell d'administració poden considerar útil de fer precedir la sessió principal d'una conferència administrativa per una sessió preparatòria encarregada d'establir i de sotmetre un informe sobre les bases tècniques dels treballs de la conferència. 227 (2) La convocatòria d'aquesta sessió preparatòria i el seu ordre del dia han de ser aprovats per la majoria dels Membres de la Unió si es tracta d'una conferència administrativa mundial, o per la majoria dels Membres de la Unió que pertanyin a la regió interessada si es tracta d'una conferència administrativa regional, sens perjudici del que disposa el número 229. 228 (3) Llevat que la reunió preparatòria d'una conferència administrativa decideixi el contrari, els textos que finalment hagi aprovat es recullen en forma d'un informe que ha d'aprovar aquesta reunió i ha de signar el seu president. 229
6. En les consultes que esmenten els números 207, 215, 221, 225 i 227, els Membres de la Unió que no hagin contestat en el termini que fixa el Consell d'administració es considera que no han participat en aquestes consultes i, en conseqüència, no es prenen en consideració en el càlcul de la majoria. Si el nombre de respostes rebudes no ultrapassa la meitat del nombre dels Membres de la Unió consultats, es procedirà a una nova consulta el resultat de la qual serà determinant independentment del nombre de sufragis expressats. 230
7. Si hi és convidat per una Conferència de plenipotenciaris, pel Consell d'administració o per una conferència administrativa precedent encarregada d'establir les bases tècniques per a una conferència administrativa ulterior, i sempre que les disposicions pressupostàries necessàries siguin preses pel Consell d'administració, el CCIR pot convocar una reunió preparatòria de la conferència, que té lloc prèviament a la conferència administrativa esmentada. El director del CCIR sotmet l'informe d'aquesta reunió preparatòria, per mitjà del secretari general, com a contribució als treballs de la conferència administrativa.

Article 55 Consell d'administració 231
1. (1) El Consell d'administració es compon de Membres de la Unió elegits per la Conferència de plenipotenciaris. 232 (2) En cas que hi hagi un lloc vacant en el si del Consell d'administració entre dues conferències de plenipotenciaris, l'escó correspon de dret al Membre de la Unió que hagi obtingut, en el darrer escrutini, el nombre de sufragis més elevat entre els Membres que formen part de la mateixa regió i la candidatura dels quals no hagi estat seleccionada. 233 (3) Un escó al Consell es considera vacant: 234
a) quan un Membre del Consell no s'ha fet representar en dues sessions anuals consecutives del Consell; 235
b) quan un Membre de la Unió dimiteix les seves funcions com a Membre del Consell. 236
2. En la mesura possible, la persona designada per un Membre del Consell d'administració per ocupar un escó en el Consell ha de ser un funcionari de la seva administració de telecomunicacions o un responsable directe davant aquesta administració o en nom seu; aquesta persona ha de ser qualificada a causa de la seva experiència en serveis de telecomunicacions. 237
3. A l'inici de cada sessió anual, el Consell d'administració elegeix, entre els representants dels seus Membres i tenint en compte el principi de rotació entre les regions, el president i el vice-president. Aquests resten en funcions fins a l'obertura de la sessió anual següent i no són reelegibles. El vice-president substitueix el president en absència d'aquest. 238
4. (1) El Consell d'administració es reuneix en sessió anual a la seu de la Unió. 239 (2) En el transcurs d'aquesta sessió, pot decidir de celebrar excepcionalment una sessió suplementària. 240 (3) En l'interval de les sessions ordinàries pot ser convocat, en principi a la seu de la Unió, pel seu president, a petició de la majoria dels Membres, o a iniciativa del seu president en les condicions que preveu el número 267. 241
5. El secretari general i el vice-secretari general, el president i el vice-president del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències i els directors dels comitès consultius internacionals participen amb tots els drets en les deliberacions del Consell d'administració, però sense prendre part en les votacions. Tanmateix, el Consell pot celebrar sessions reservades només als membres. 242
6. El secretari general assumeix les funcions de secretari del Consell d'administració. 243
7. El Consell d'administració només pren decisions en període de sessions. Excepcionalment, el Consell reunit en sessió pot decidir que una qüestió particular serà resolta per correspondència. 244
8. El representant de cada un dels Membres del Consell d'administració té dret a assistir com a observador a totes les reunions dels òrgans permanents de la Unió que designen els números 31, 32 i 33. 245
9. Tan sols les despeses de viatge, de subsistència i d'assegurances que té el representant de cada un dels Membres del Consell d'administració per exercir les seves funcions a les sessions del Consell són a càrrec de la Unió. 246
10. Per a l'execució de les atribucions que li reserva el Conveni, el Consell d'administració, en particular: 247
a) s'encarrega, en l'interval que separa les conferències de plenipotenciaris, d'assegurar la coordinació amb totes les organitzacions internacionals que esmenten els articles 39 i
40. A aquest efecte, conclou en nom de la Unió acords provisionals amb les organitzacions internacionals que esmenta l'article 40 i amb les Nacions Unides en aplicació de l'Acord entre l'Organització de les Nacions Unides i la Unió Internacional de Telecomunicacions; aquests acords provisionals s'han de sotmetre a la Conferència de plenipotenciaris següent d'acord amb el que disposa el número 46; 248
b) estatueix sobre l'aplicació de les decisions relatives a les futures conferències o reunions que tinguin repercussions financeres, que són preses o presentades per les conferències administratives o les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals. A l'hora de fer-ho, el Consell d'administració ha de tenir en compte l'article 80; 249
c) decideix l'adopció de les propostes de canvis estructurals dels òrgans permanents de la Unió, que li sotmet el secretari general; 250
d) examina i estableix els plans plurianuals relatius als llocs de treball i al personal de la Unió; 251
e) estableix la plantilla i la classificació del personal de la Secretaria General i de les secretaries especialitzades dels òrgans permanents de la Unió, tenint en compte les directrius generals que dóna la Conferència de plenipotenciaris i, prenent en consideració el número 104, aprova una llista de llocs de treball de les categories professional i superior que, tenint en compte els progressos constants assolits en les tècniques i l'explotació de les telecomunicacions, seran proveïts per titulars de contractes de durada determinada amb possibilitat de prolongació, amb vista a contractar els especialistes més competents les candidatures dels quals es presenten per mitjà dels Membres de la Unió; aquesta llista serà proposada pel secretari general en consulta amb el Comitè de coordinació i se sotmetrà a reexamen regularment; 252
f) estableix tots els reglaments que considera necessaris per a les activitats administratives i financeres de la Unió; com també els reglaments administratius destinats a tenir en compte la pràctica corrent de l'Organització de les Nacions Unides i de les institucions especialitzades que apliquen un règim comú de sous, indemnitzacions i pensions; 253
g) controla el funcionament administratiu de la Unió i estableix les mesures apropiades adreçades a la racionalització eficaç d'aquest funcionament; 254
h) examina i estableix el pressupost anual de la Unió i el pressupost provisional per a l'any següent, tenint en compte els límits fixats per a les despeses per la Conferència de plenipotenciaris, estalviant tot el possible, però tenint al pensament l'obligació envers la Unió d'obtenir resultats satisfactoris tan aviat com sigui possible per mitjà de les conferències i els programes de treball dels òrgans permanents; a l'hora de fer-ho, el consell té en compte les opinions del Comitè de coordinació pel que fa als plans de treball que esmenta el número 302, tal com les hi comunica el secretari general, i els resultats de qualsevol anàlisi de costos que esmenten els números 301 i 304; 255
i) adopta tots els arranjaments necessaris amb vista a la verificació anual dels comptes de la Unió que estableix el secretari general i aprova aquests comptes, si escau, per sotmetre'ls a la Conferència de plenipotenciaris següent; 256
j) ajusta, si cal: 257 1. les escales de base dels sous del personal de la categoria professional i de les categories superiors, excloent-ne els sous dels llocs de treball que són proveïts per la via d'elecció, a fi d'adaptar-les a les escales de base dels sous que fixen les Nacions Unides per a les categories corresponents del règim comú; 258 2. les escales de base dels sous del personal de la categoria dels serveis generals, a fi d'adaptar-les als salaris que apliquen les Nacions Unides i les institucions especialitzades a la seu de la Unió; 259 3. les indemnitzacions corresponents al càrrec de la categoria professional i de les categories superiors, incloent-hi les dels llocs de treball que són proveïts per la via d'elecció, d'acord amb les decisions de les Nacions Unides vàlides per a la seu de la Unió; 260 4. les indemnitzacions de què es beneficia tot el personal de la Unió, en harmonia amb totes les modificacions adoptades en el règim comú de les Nacions Unides; 261 5. les contribucions de la Unió i del personal a la Caixa Comuna de Pensions del personal de les Nacions Unides, d'acord amb les decisions del Comitè mixt d'aquesta Caixa; 262 6. les indemnitzacions de caror de vida concedides als beneficiaris de la Caixa d'Assegurances del personal de la Unió, d'acord amb la pràctica que segueixen les Nacions Unides; 263
k) adopta les disposicions necessàries per a la convocatòria de les conferències de plenipotenciaris i de les conferències administratives de la Unió d'acord amb els articles 53 i 54; 264
l) sotmet a la Conferència de plenipotenciaris les opinions que considera útils; 265
m) examina i coordina els programes de treball i llur progrés, com també els arranjaments de treball dels òrgans permanents de la Unió, incloent-hi els calendaris de les reunions i, en particular, pren les mesures que estima apropiades pel que fa a la reducció del nombre i la durada de les conferències i reunions, com també la disminució de les despeses previstes per a les conferències i reunions; 266
n) subministra als òrgans permanents de la Unió, amb l'acord de la majoria dels Membres de la Unió si es tracta d'una conferència administrativa mundial, o per la majoria dels Membres de la Unió que pertanyin a la regió interessada si es tracta d'una conferència administrativa regional, les directrius apropiades pel que fa a llur assistència tècnica i d'altra mena per a la preparació i l'organització de les conferències administratives; 267
o) procedeix a la designació d'un titular si el lloc de secretari general o de vice-secretari general esdevé vacant, sens perjudici de les disposicions que enuncia el número 103, en la situació que esmenten els números 69 o 70 i això en el transcurs d'una de les seves sessions ordinàries si la vacant té lloc en el termini dels 90 dies que precedeixen aquesta sessió, o bé en el transcurs d'una sessió convocada pel seu president en els períodes que preveuen els números 69 o 70; 268
p) procedeix a la designació d'un titular si el lloc de director d'un Comitè consultiu internacional esdevé vacant en la primera sessió regular que hi hagi després de la data en què ha tingut lloc la vacant. Un director nomenat així resta en funcions fins a la data que fixi la Conferència de plenipotenciaris següent tal com estipula el número 323, i pot ser elegit per a aquest lloc amb motiu de la Conferència de plenipotenciaris següent; 269
q) procedeix a la designació d'un titular si el lloc de membre del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències esdevé vacant segons el procediment que preveu el número 315; 270
r) compleix les altres funcions que preveu el Conveni i, de conformitat amb aquest i amb els reglaments administratius, totes les funcions que es considerin necessàries per a la bona administració de la Unió o dels seus òrgans permanents considerats individualment; 271
s) adopta les disposicions necessàries, després d'un acord de la majoria dels Membres de la Unió, per resoldre a títol provisional els casos que no preveuen el Conveni, els reglaments administratius de la Unió ni llurs annexos, per a la solució dels quals ja no és possible esperar la pròxima conferència competent; 272
t) sotmet un informe sobre les activitats de tots els òrgans de la Unió des de la darrera Conferència de plenipotenciaris; 273
u) tramet als Membres de la Unió, al més aviat possible després de cada una de les sessions, informes detallats dels seus treballs, com també tots els documents que consideri útils; 274
v) pren les decisions necessàries per assegurar un repartiment geogràfic equitatiu del personal de la Unió i controla l'execució d'aquestes decisions.

Article 56 Secretaria General 275
1. El secretari general: 276
a) coordina les activitats dels diferents òrgans permanents de la Unió tenint en compte les opinions del Comitè de coordinació de què tracta el número 96, per tal d'assegurar una utilització tan eficaç i econòmica com sigui possible del personal, dels fons i dels altres recursos de la Unió; 277
b) organitza el treball de la Secretaria General i nomena el personal d'aquesta Secretaria, tot cenyint-se a les directrius que dóna la Conferència de plenipotenciaris i als reglaments que estableix el Consell d'administració; 278
c) pren les mesures administratives relatives a la constitució de les secretaries especialitzades dels òrgans permanents i nomena el personal d'aquestes secretaries sobre la base de l'elecció i les propostes del cap de cada òrgan permanent; amb tot, la decisió final de nomenament o d'acomiadament correspon al secretari general; 279
d) fa avinent al Consell d'administració qualsevol decisió presa per les Nacions Unides i les institucions especialitzades, que afecti les condicions de servei, les indemnitzacions i les pensions del règim comú; 280
e) vetlla per l'aplicació dels reglaments administratius i financers que el Consell d'administració aprova; 281
f) proporciona dictàmens jurídics als òrgans de la Unió; 282
g) supervisa, per a les necessitats de la gestió administrativa, el personal de la seu de la Unió, per tal d'assegurar-ne una utilització tan eficaç com sigui possible i d'aplicar-li les condicions laborals del règim comú. El personal designat per assistir directament els directors dels comitès consultius internacionals i el Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències treballa sota les ordres directes dels alts funcionaris interessats, però d'acord amb les directrius administratives generals del Consell d'administració i del secretari general; 283
h) en interès general de la Unió i després de consultar-ho amb el president del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències o amb el director del Comitè consultiu en qüestió, destina temporalment els funcionaris a altres ocupacions d'acord amb les fluctuacions de la feina a la seu de la Unió. El secretari general indica al Consell d'administració aquestes destinacions temporals i llurs conseqüències financeres; 284
i) assegura el treball de la Secretaria que precedeix i que segueix les conferències de la Unió; 285
j) prepara recomanacions per a la primera reunió dels caps de delegació que esmenta el número 450, tenint en compte els resultats de les consultes regionals eventuals; 286
k) s'ocupa, si escau, en cooperació amb el govern que convida, de la secretaria de conferències de la Unió i, en col.laboració amb el cap de l'òrgan permanent interessat, proporciona els serveis necessaris durant la celebració de les reunions de cada òrgan permanent de la Unió, recorrent, en la mesura que ho consideri convenient, al personal de la Unió, d'acord amb el número 283. El secretari general també pot, després de demanar- ho i sobre la base d'un contracte, atendre la Secretaria en qualsevol altra reunió relativa a les telecomunicacions; 287
l) manté al dia les nomenclatures oficials que s'estableixen a partir de les informacions que proporcionen a aquest efecte els òrgans permanents de la Unió o les administracions, llevat dels fitxers de referència i de tots els altres informes indispensables que poden tenir relació amb les funcions del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències; 288
m) publica els informes principals dels òrgans permanents de la Unió, com també els dictàmens i les instruccions d'explotació que els serveis internacionals de telecomunicacions han de fer servir i que es desprenen d'aquests dictàmens; 289
n) publica els acords internacionals i regionals que fan referència a les telecomunicacions que li comuniquen les parts i manté al dia els documents que s'hi refereixen. 290
o) publica les normes tècniques del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències, com també qualsevol altra dada que faci referència a l'assignació i la utilització de les freqüències i les posicions dels satèl.lits sobre l'òrbita dels satèl.lits geoestacionaris, tal com ha estat elaborada pel Comitè en l'exercici de les seves funcions; 291
p) estableix, publica i manté al dia, recorrent, si escau, als altres òrgans permanents de la Unió: 292 1. documentació on s'indica la composició i l'estructura de la Unió; 293 2. les estadístiques generals i els documents oficials de servei de la Unió prescrits en els reglaments administratius; 294 3. tots els altres documents l'establiment dels quals prescriuen les conferències i el Consell d'administració; 295
q) ajunta i publica, d'una manera apropiada, les informacions nacionals i internacionals que fan referència a les telecomunicacions arreu del món; 296
r) recull i publica, en col.laboració amb els altres òrgans permanents de la Unió, les informacions de caràcter tècnic o administratiu que podrien ser particularment útils per als països en via de desenvolupament per tal d'ajudar-los a millorar llurs xarxes de telecomunicació. Aquests països atreuen l'atenció, igualment, per les possibilitats que ofereixen els programes internacionals establerts sota els auspicis de les Nacions Unides; 297
s) ajunta i publica totes les informacions susceptibles de ser útils als Membres que fan referència a l'establiment de mitjans tècnics destinats a obtenir el millor rendiment dels serveis de telecomunicació i, d'una manera especial, el millor ús possible de les freqüències radioelèctriques amb vista a disminuir les interferències; 298
t) publica periòdicament, amb l'ajut de les informacions aplegades o posades a la seva disposició, incloent-hi les que pugui obtenir d'altres organitzacions internacionals, un diari d'informació i documentació generals sobre les telecomunicacions; 299
u) determina, després de consultar-ho amb el director del Comitè consultiu internacional interessat o, segons el cas, amb el president del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències, el format i la presentació de totes les publicacions de la Unió, tenint en compte llur naturalesa i contingut, com també el tipus de publicació que li escau millor i el més econòmic; 300
v) pren les mesures necessàries perquè els documents publicats siguin distribuïts en un temps oportú; 301
w) després de consultar-ho amb el Comitè de coordinació i un cop fets tots els estalvis possibles, prepara i sotmet al Consell d'administració un projecte de pressupost anual i un pressupost preventiu per al proper any, que cobreixi les despeses de la Unió dins els límits fixats per la Conferència de plenipotenciaris i que consti de dues versions. Una versió ha de correspondre a un creixement zero per a la unitat de contribució, l'altra a un creixement inferior o igual a qualsevol límit que fixi el Protocol addicional I després d'una sostracció eventual sobre el compte de previsió. El projecte de pressupost i l'annex, que conté una anàlisi dels costos, un cop aprovats pel Consell es transmeten a títol informatiu a tots els Membres de la Unió. 302
x) després de consultar-ho amb el Comitè de coordinació i tenint en compte les seves opinions, prepara i sotmet al Consell d'administració els plans de treball per al futur sobre les principals activitats exercides a la seu de la Unió, d'acord amb les directrius del Consell d'administració; 303
y) prepara i sotmet al Consell d'administració els plans plurianuals de reordenació de llocs de treball, de contractació i de supressió de llocs de treball; 304
z) tenint en compte l'opinió del Comitè de coordinació, prepara i sotmet al Consell d'administració les anàlisis dels costos de les principals activitats exercides a la seu de la Unió durant l'any que precedeix la sessió, tenint en compte sobretot els efectes de racionalització obtinguts; 305 aa) amb l'ajut del Comitè de coordinació, estableix un informe de gestió financera sotmès tots els anys al Consell d'administració i un compte recapitulatiu abans de cada Conferència de plenipotenciaris; aquests documents, un cop verificats i aprovats pel Consell d'administració, són comunicats als Membres i sotmesos a la Conferència de plenipotenciaris següent a l'efecte d'examen i aprovació definitiva; 306 ab) amb l'ajut del Comitè de coordinació, estableix un informe anual sobre l'activitat de la Unió que es transmet, un cop l'ha aprovat el Consell d'administració, a tots els Membres; 307 ac) assegura totes les altres funcions de secretaria de la Unió; 308 ad) acompleix qualsevol altra funció que li confiï el Consell d'administració. 309
2. Cal que el secretari general o el vice-secretari general assisteixin, a títol consultiu, a les conferències de plenipotenciaris i a les conferències administratives de la Unió, com també a les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals; llur participació en les sessions del Consell d'administració es regeix pel que disposen els números 241 i 242; el secretari general o el seu representant pot participar, a títol consultiu, en totes les altres reunions de la Unió.

Article 57 Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències 310
1. (1) Els membres del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències han d'estar plenament qualificats per llur competència tècnica dins l'àmbit de les radiocomunicacions i posseir una experiència pràctica en matèria d'assignació i d'utilització de les freqüències. 311 (2) A més, per permetre una millor comprensió dels problemes que arriben davant el Comitè en virtut del número 79, cada membre ha d'estar al corrent de les condicions geogràfiques, econòmiques i demogràfiques d'una regió particular del món. 312
2. (1) El procediment d'elecció és establert per la Conferència de plenipotenciaris de la manera que especifica el número 73. 313 (2) En cada elecció, qualsevol membre del Comitè en funcions pot ser proposat novament com a candidat pel país del qual és nacional. 314 (3) Els membres del Comitè comencen llur servei la data fixada per la Conferència de plenipotenciaris que els ha escollit. Normalment resten en funcions fins a la data fixada per la Conferència que elegeix llurs successors. 315 (4) Si, en l'interval que separa dues conferències de plenipotenciaris encar-regades d'elegir els membres del Comitè, un membre electe del Comitè dimiteix, abandona les seves funcions o mor, el president del Comitè ha de demanar al secretari general que convidi els Membres de la Unió que formen part de la regió interessada perquè proposin els candidats per a l'elecció d'un substitut per part del Consell d'administració en el decurs de la sessió anual següent. Tanmateix, si la vacant ha tingut lloc més de 90 dies abans de la sessió del Consell d'administració que precedeix la pròxima Conferència de plenipotenciaris, el país del qual aquest membre era nacional designa, tan aviat com sigui possible i dins els 90 dies, un substitut igualment nacional d'aquest país, que restarà en funcions fins a l'entrada en funcions del nou membre elegit pel Consell d'administració o fins a l'entrada en funcions dels nous membres del Comitè elegits per la propera Conferència de plenipotenciaris. En tots dos casos, les despeses que comporta el viatge del substitut són a càrrec de la seva administració. El substitut podrà ser present com a candidat en l'elecció pel Consell d'administració o per la Conferència de plenipotenciaris, segons el cas. 316
3. (1) Els mètodes de treball del Comitè són definits dins el Reglament de radiocomunicacions. 317 (2) Els membres del Comitè elegeixen entre ells un president i un vice-president, que acompleixen llurs funcions durant un any. Més endavant, el vice-president succeeix tots els anys el president, i s'elegeix un nou vice-president. 318 (3) El Comitè disposa d'una secretaria especialitzada. 319
4. Cap membre del comitè no pot, en relació amb l'exercici de llurs funcions, demanar ni rebre instruccions de cap govern, ni de cap membre de qualsevol altre govern, ni de cap organització o persona pública o privada. A més, cada membre ha de respectar el caràcter internacional del Comitè i les funcions dels seus membres, i en cap cas no ha de tractar d'influir cap d'entre ells en l'exercici de les seves funcions.

Article 58 Comitès consultius internacionals 320
1. El funcionament de cada Comitè consultiu internacional és assegurat per: 321
a) l'assemblea plenària, que es reuneix preferentment cada quatre anys. Si una conferència administrativa corresponent ha estat convocada, la reunió de l'assemblea plenària s'ha de mantenir, en cas que sigui possible, com a mínim vuit mesos abans d'aquesta conferència; 322
b) les comissions d'estudis constituïdes per l'assemblea plenària per tractar les qüestions que cal examinar; 323
c) un director elegit per la Conferència de plenipotenciaris per al període que separa dues conferències de plenipotenciaris. És reelegible en la Conferència de plenipotenciaris següent. Si el lloc es troba inesperadament vacant, el Consell d'administració, durant la seva sessió anual següent, designa el nou director, d'acord amb el que disposa el número 268; 324
d) una secretaria especialitzada que assisteix el director; 325
e) laboratoris o instal.lacions tècniques creades per la Unió. 326
2. (1) Les qüestions estudiades per cada Comitè consultiu internacional, i sobre les quals s'encarrega d'emetre recomanacions, li són plantejades per la Conferència de plenipotenciaris, per una conferència administrativa, pel Consell d'administració, per l'altre Comitè consultiu o pel Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències. Aquestes qüestions s'afegeixen a les que l'assemblea plenària del Comitè consultiu interessat ha decidit seleccionar o, en l'interval de les assemblees plenàries, a aquelles altres la inscripció de les quals ha estat sol.licitada o aprovada per correspondència per vint Membres de la Unió, com a mínim. 327 (2) A petició dels països interessats, cada Comitè consultiu internacional també pot fer estudis i donar consells sobre qüestions relatives a les telecomunicacions nacionals d'aquests països. L'estudi d'aquestes qüestions s'ha d'efectuar d'acord amb el que disposa el número 326; en cas que aquest estudi comporti la comparació de diverses solucions tècniques possibles, es poden prendre en consideració factors econòmics.

Article 59 Comitè de coordinació 328
1. (1) El Comitè de coordinació assisteix i aconsella el secretari general sobre totes les qüestions que esmenta el número 97; assisteix el secretari general en l'acompliment de les tasques que li són assignades en virtut dels números 276, 298, 301, 302, 305 i 306. 329 (2) El Comitè s'encarrega d'assegurar la coordinació amb totes les organitzacions internacionals que esmenten els articles 39 i 40, en allò que fa referència a la representació dels òrgans permanents de la Unió en les conferències d'aquestes organitzacions. 330 (3) El Comitè examina els resultats de les activitats de la Unió dins l'àmbit de la cooperació tècnica i presenta les recomanacions al Consell d'administració per mitjà del secretari general. 331
2. El Comitè s'ha d'esforçar per tal de formular les seves conclusions per un acord unànime. Si no li dóna suport la majoria del Consell, el president pot, en circumstàncies especials, prendre decisions sota la seva pròpia responsabilitat, si considera que la solució de les qüestions en joc és urgent i no pot esperar la pròxima sessió del Consell d'administració. En aquestes circumstàncies, redacta un informe sobre aquestes qüestions amb promptitud i per escrit als Membres del Consell d'administració, tot indicant els motius que l'han dut a prendre aquestes decisions, i tot comunicant- los les opinions, exposades per escrit, dels altres Membres del Comitè. Si les qüestions estudiades en aquestes circumstàncies no són urgents però, no obstant això, importants, han de ser sotmeses a l'examen del Consell d'administració durant la pròxima sessió. 332
3. El Comitè es reuneix per convocatòria del seu president, com a mínim una vegada al mes; també es pot reunir, en cas de necessitat, a petició de dos dels seus membres. 333
4. S'estableix un informe sobre els treballs del Comitè de coordinació i es comunica als Membres del Consell d'administració a petició d'aquests.

Article 60 Invitació i admissió en les conferències de plenipotenciaris quan hi ha un govern que convida 334
1. El govern que convida, d'acord amb el Consell d'administració, fixa la data definitiva i el lloc exacte de la conferència. 335
2. (1) Un any abans d'aquesta data, el govern que convida envia una invitació al govern de cada país Membre de la Unió. 336 (2) Aquestes invitacions poder ser adreçades directament, mitjançant els bons oficis del secretari general, o per mitjà d'un altre govern. 337
3. El secretari general adreça una invitació a les Nacions Unides, d'acord amb el que disposa l'article 39 i, a petició d'aquestes, a les organitzacions regionals de telecomunicació a què fa esment l'article 32. 338
4. El govern que convida, d'acord amb el Consell d'administració o a proposta d'aquest, pot convidar les institucions especialitzades de les Nacions Unides, com també l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, que enviïn observadors per participar en la conferència a títol consultiu, sobre la base de la reciprocitat. 339
5. (1) Les respostes dels Membres han d'arribar al govern que convida al més tard un mes abans de l'obertura de la conferència; aquestes han de donar totes les indicacions possibles sobre la composició de la delegació. 340 (2) Aquestes respostes poder anar adreçades al govern que convida, bé directament, bé mitjançant els bons oficis del secretari general, bé per mitjà d'un altre govern. 341
6. Tots els òrgans permanents de la Unió són representats en la conferència a títol consultiu. 342
7. Són admesos en les conferències de plenipotenciaris: 343
a) les delegacions, tal com les defineix l'annex 2; 344
b) els observadors de les Nacions Unides; 345
c) els observadors de les organitzacions regionals de telecomunicació, d'acord amb el número 337; 346
d) els observadors de les institucions especialitzades i de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, d'acord amb el número 338.

Article 61 Invitació i admissió en les conferències administratives quan hi ha un govern que convida 347
1. (1) Les disposicions dels números 334 a 340 són aplicables a les conferències administratives. 348 (2) Els Membres de la Unió poden fer partícips de la invitació que els ha estat adreçada les explotacions privades que aquests reconeguin. 349
2. (1) El govern que convida, d'acord amb el Consell d'administració o a proposta d'aquest, pot adreçar una notificació a les organitzacions internacionals que tenen interès a enviar observadors per participar en la conferència a títol consultiu. 350 (2) Les organitzacions internacionals interessades adrecen al govern que convida una petició d'admissió dins un termini de dos mesos a comptar de la data de la notificació. 351 (3) El govern que convida aplega les peticions i la conferència pren la decisió d'admissió. 352
3. Són admesos en les conferències administratives: 353
a) les delegacions, tal com les defineix l'annex 2; 354
b) els observadors de les nacions Unides; 355
c) els observadors de les organitzacions regionals de telecomunicació a què fa esment l'article 32; 356
d) els observadors de les institucions especialitzades i de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, d'acord amb el número 338; 357
e) els observadors de les organitzacions internacionals admeses d'acord amb el que disposen els números 349 a 351; 358
f) els representants de les explotacions privades reconegudes, degudament autoritzats pel Membre del qual depenen; 359
g) els òrgans permanents de la Unió a títol consultiu, si la conferència tracta d'afers que són de la seva competència. En cas necessari, la conferència pot convidar un òrgan que no hagi considerat útil de ser-hi representat. 360
h) els observadors dels Membres de la Unió que participen, sense dret a vot, en la conferència administrativa regional d'una altra regió a la qual perta-nyen els membres esmentats.

Article 62 Procediment per a la convocatòria de conferències administratives mundials a petició de Membres de la Unió o a proposta del Consell d'administració 361
1. Els Membres de la Unió que volen que es convoqui una conferència administrativa mundial n'informen el secretari general tot indicant l'ordre del dia, el lloc i la data proposats per a la conferència. 362
2. El secretari general, un cop ha rebut les peticions concordants que provinguin com a mínim d'una quarta part dels membres, n'informa tots els Membres pels mitjans de telecomunicació més adients demanant-los d'indicar-li, dins un termini de sis setmanes, si accepten o no la proposta formulada. 363
3. Si la majoria dels membres, determinada d'acord amb el que disposa el número 229, es pronuncia a favor del conjunt de la proposta, és a dir, accepta alhora l'ordre del dia, la data i el lloc de reunió proposats, el secretari general n'informa tots els Membres pels mitjans de telecomunicació més adients. 364
4. (1) Si la proposta acceptada tendeix a reunir la conferència en un altre lloc que no sigui la seu de la Unió, el secretari general demana al govern del país interessat si vol esdevenir govern que convida. 365 (2) En cas afirmatiu, el secretari general, d'acord amb aquest govern, adopta les disposicions necessàries per a la reunió de la conferència. 366 (3) En cas negatiu, el secretari general convida els membres que han demanat la convocatòria de la conferència per tal que formulin noves propostes pel que fa al lloc de la reunió. 367
5. Si la proposta acceptada tendeix a reunir la conferència a la seu de la Unió, s'apliquen les disposicions de l'article 64. 368
6. (1) Si el conjunt de la proposta (ordre del dia, lloc i data) no és acceptat per la majoria dels Membres, tal com determina el que disposa el número 229, el secretari general comunica les respostes rebudes als Membres de la Unió, tot convidant-los a pronunciar-se d'una manera definitiva, dins un termini de sis setmanes, sobre el punt o punts objecte de controvèrsia. 369 (2) Aquests punts es consideren adoptats si han estat aprovats per la majoria dels Membres, tal com determina el que disposa el número 229. 370
7. El procediment més amunt indicat també és aplicable si la proposta de convocatòria d'una conferència administrativa mundial és presentada pel Consell d'administració.

Article 63 Procediment per a la convocatòria de conferències administratives regionals a petició de Membres de la Unió o a proposta del Consell d'administració 371 En el cas de les conferències administratives regionals, el procediment que descriu l'article 62 s'aplica únicament als membres de la regió interessada. Si la convocatòria s'ha de fer a iniciativa dels Membres de la regió, n'hi ha prou que el secretari general rebi peticions concordants que emanin d'una quarta part dels membres d'aquesta regió.

Article 64 Disposicions relatives a les conferències que es reuneixen sense un govern que convida 372 Si una conferència s'ha de reunir sense un govern que convida, s'apliquen les disposicions dels articles 60 i
61. El secretari general, després d'arribar a un acord amb el Govern de la Confederació Suïssa, adopta les disposicions necessàries per convocar i organitzar la conferència a la seu de la Unió.

Article 65 Disposicions comunes per a totes les conferències Canvi de la data o del lloc d'una conferència 373
1. Les disposicions dels articles 62 i 63 s'apliquen per analogia si, a petició dels Membres de la Unió o a proposta del Consell d'administració, es tracta de canviar la data i el lloc d'una conferència, o solament un de tots dos. Tanmateix, aquests canvis únicament es poden operar si la majoria dels membres interessats, tal com determina el que disposa el número 229, es pronuncia a llur favor. 374
2. Qualsevol membre que proposa de canviar la data o el lloc d'una conferència està obligat a obtenir el suport del nombre requerit dels altres membres. 375
3. Si escau, el secretari general ha de donar a conèixer en la comunicació que preveu el número 362 les conseqüències financeres probables que resulten del canvi de lloc o del canvi de data, per exemple, quan s'han fet despeses per preparar la reunió de la conferència al lloc previst inicialment.

Article 66 Terminis i modalitats de presentació de les propostes i els informes en les conferències 376
1. Immediatament després de la tramesa de les invitacions, el secretari general prega als Membres que li facin arribar dins un termini de quatre mesos llurs propostes per als treballs de la conferència. 377
2. Qualsevol proposta l'adopció de la qual comporti la revisió del text del Conveni o dels reglaments administratius ha de contenir les referències als números de les parts del text que requereixen aquesta revisió. Els motius de la proposta s'han d'indicar en cada cas de la manera més breu possible. 378
3. El secretari general comunica les propostes a tots els Membres a mesura que les vagi rebent. 379
4. El secretari general reuneix i coordina les propostes i els informes que rep de les administracions, del Consell d'administració, de les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals i de les reunions preparatòries a les conferències, segons el cas, i les fa arribar als Membres, com a mínim quatre mesos abans de la data d'obertura de la conferència. Els funcionaris elegits de la Unió no estan habilitats per presentar propostes.

Article 67 Poders de les delegacions en les conferències 380
1. La delegació que un Membre de la Unió envia a una conferència ha de ser degudament acreditada, d'acord amb el que disposen els números 381 a 387. 381
2. (1) Les delegacions en les conferències de plenipotenciaris són acreditades per les actes signades pel cap d'Estat, pel cap de govern o pel ministre d'Afers Estrangers. 382 (2) Les delegacions en les conferències administratives són acreditades per les actes signades pel cap d'Estat, pel cap de govern, pel ministre d'Afers Estrangers o pel ministre competent pel que fa a les qüestions que es tractin en el curs de la conferència. 383 (3) Sens perjudici de la confirmació que emani d'una de les autoritats que esmenten els números 381 o 382 i que cal rebre abans de la signatura de les actes finals, una delegació pot ser acreditada, provisionalment, pel cap de la missió diplomàtica del seu país en el govern del país on se celebra la conferència o, si aquest país és el de la seu de la Unió, pel cap de la delegació permanent del seu país a l'Oficina de les Nacions Unides a Ginebra. 384
3. Els poders s'accepten si són signats per una de les autoritats que enumeren els números 381 a 383 i si responen a algun dels criteris següents: 385 conferir plens poders a la delegació; 386 autoritzar la delegació a representar el seu govern sense cap restricció; 387 donar a la delegació o a alguns dels seus membres el dret de signar les actes finals. 388
4. (1) Una delegació els poders de la qual són reconeguts en regla per la sessió plenària està habilitada per exercir el dret de vot del membre interessat i per signar les actes finals. 389 (2) Una delegació els poders de la qual no són reconeguts en regla per la sessió plenària no està habilitada per exercir el dret de vot ni per signar les actes finals, mentre no posi remei a aquest estat de coses. 390
5. Els poders han de ser dipositats en el secretariat de la conferència al més aviat possible. Una comissió especial com la que descriu el número 471, s'encarrega de verificar-les; aquesta presenta a la sessió plenària un informe sobre les conclusions dins el termini fixat per la Conferència. Tot esperant la decisió de la sessió plenària pel que fa a això, la delegació d'un Membre de la Unió està habilitada per participar en els treballs i per exercir el dret de vot d'aquest Membre. 391
6. Per regla general, els membres de la Unió s'han d'esforçar per enviar a les conferències de la Unió llurs pròpies delegacions. Tanmateix, si per raons excepcionals un Membre no pot enviar-hi la seva pròpia delegació, pot donar a la delegació d'un altre membre el poder de votar i de signar en nom seu. Aquest traspàs de poder és objecte d'una acta signada per una de les autoritats que esmenten els números 381 o 382. 392
7. Una delegació que té dret de vot pot donar mandat a una altra delegació que té dret de vot per exercir aquest dret en el curs d'una o diverses sessions a les quals no li sigui possible d'assistir. En un cas semblant, aquesta n'ha d'informar el president de la conferència quan sigui l'hora i per escrit. 393
8. Una delegació no pot exercir més d'un vot per mandat. 394
9. Els poders i mandats adreçats per telegrama no són acceptables. En canvi, s'accepten les respostes telegràfiques a les peticions d'aclariment del president o de la secretaria de la conferència pel que fa als poders.

Article 68 Condicions de participació 395
1. Els membres dels comitès consultius internacionals que esmenten els números 87 i 88 poden participar en totes les activitats del Comitè consultiu interessat. 396
2. (1) Qualsevol petició de participació en els treballs d'un Comitè consultiu que emani d'una explotació privada reconeguda l'ha d'aprovar el Membre que l'ha reconeguda. La petició l'adreça el Membre al secretari general, qui la fa avinent a tots els Membres i al director d'aquest Comitè. El director del Comitè consultiu fa saber a aquesta explotació el curs que s'ha donat a la seva petició. 397 (2) Una explotació privada reconeguda només pot intervenir en nom del Membre que l'ha reconegut si aquest, en cada cas particular, fa saber al Comitè consultiu interessat que l'ha autoritzat a aquests efecte. 398
3. (1) Les organitzacions internacionals i les organitzacions regionals de telecomunicacions que esmenta l'article 32, les quals coordinen llurs treballs amb els de la Unió i que tenen activitats connexes, poden ser admeses per participar, a títol consultiu, en els treballs dels comitès consultius. 399 (2) La primera petició de participació en els treballs d'un Comitè consultiu que emani d'una organització internacional o d'una organització regional de telecomunicació que esmenta l'article 32 s'adreça al secretari general, qui la fa avinent pels mitjans de telecomunicació més adients a tots els Membres i els convida a pronunciar-se sobre l'acceptació d'aquesta petició; la petició és acceptada si la majoria de les respostes dels Membres que arriben dins el termini d'un mes hi és favorable. El secretari general fa avinent el resultat d'aquesta consulta a tots els Membres i als membres del Comitè de coordinació. 400
4. (1) Els organismes científics o industrials que es dediquen a l'estudi dels problemes de telecomunicació o a l'estudi o a la fabricació de material que es destina a serveis de telecomunicació poden ser admesos a participar, a títol consultiu, en les reunions de les comissions d'estudis dels comitès consultius, subjectes, però, a l'aprovació de les administracions dels països interessats. 401 (2) Qualsevol petició d'admissió en les reunions de les comissions d'estudis d'un Comitè consultiu que emani d'un organisme científic o industrial l'ha d'aprovar l'administració del país interessat. La petició l'adreça aquesta administració al secretari general, qui n'informa tots els membres i el director d'aquest Comitè. El director del Comitè consultiu fa avinent a l'organisme científic o industrial el curs que s'ha donat a la seva petició. 402
5. Qualsevol explotació privada reconeguda, qualsevol organització internacional o organització regional de telecomunicacions o qualsevol organisme científic o industrial que ha estat admès per participar en els treballs d'un Comitè consultiu té dret a denunciar aquesta participació mitjançant una comunicació adreçada al secretari general. Aquesta denúncia entra en vigor després de l'expiració d'un període d'un any a comptar del dia de recepció de la comunicació pel secretari general.

Article 69 Funcions de l'assemblea plenària 403 L'assemblea plenària: 404
a) examina els informes de les comissions d'estudis i aprova, modifica o rebutja els projectes de recomanació que contenen aquests informes; 405
b) examina les qüestions existents per tal de veure si escau o no de continuar l'estudi, i estableix la llista de les noves qüestions que cal estudiar, d'acord amb el que disposa el número 326. Durant la redacció del text de les noves qüestions, cal assegurar-se que en principi llur estudi s'hauria de poder dur a terme dins un termini igual al doble de l'interval entre dues assemblees plenàries; 406
c) aprova el programa de treball que resulta del que disposa el número 405 i fixa l'ordre de les qüestions que cal estudiar segons llur importància, llur prioritat i llur urgència tenint en compte la necessitat de mantenir al mínim les exigències quant als recursos de la Unió; 407
d) decideix, a la vista del programa de treball aprovat, de què tracta el número 406, si escau de mantenir o de dissoldre les comissions d'estudis existents, o de crear-ne de noves; 408
e) atribueix a les comissions d'estudis les qüestions que cal estudiar; 409
f) examina i aprova l'informe del director sobre els treballs del Comitè des de la darrera reunió de l'assemblea plenària; 410
g) aprova, si s'escau, amb vista a transmetre-la al Consell d'administració, l'estimació presentada pel director, de conformitat amb el que disposa el número 439, de les necessitats financeres del Comitè fins a la pròxima assemblea plenària; 411
h) en el moment de la presa de resolucions o decisions, l'assemblea plenària hauria de tenir en compte les repercussions financeres previsibles i s'ha d'esforçar per tal d'evitar prendre aquestes resolucions i decisions que poden comportar l'ultrapassament dels límits superiors dels crèdits que la Conferència de plenipotenciaris ha fixat; 412
i) examina els informes de la Comissió Mundial de Planificació i totes les altres qüestions que es considerin necessàries de conformitat amb el que disposen l'article 11 i aquest capítol.

Article 70 Reunions de l'assemblea plenària 413
1. L'assemblea plenària es reuneix normalment la data i en el lloc que l'assemblea plenària precedent han fixat. 414
2. La data i el lloc d'una reunió de l'assemblea plenària, o només un de tots dos, es poden modificar amb l'aprovació de la majoria dels Membres de la Unió que hagin respost a una petició del secretari general en què demana llur parer. 415
3. En cadascuna d'aquestes reunions, l'assemblea plenària d'un Comitè consultiu és presidida pel cap de la delegació del país en què té lloc la reunió, en cas que aquesta reunió se celebri a la seu de la Unió, per una persona elegida per l'assemblea plenària; el president hi és assistit per vice-presidents elegits per l'assemblea plenària. 416
4. El secretari general s'encarrega de prendre, d'acord amb el director del Comitè consultiu interessat, les disposicions administratives i financeres necessàries amb vista a les reunions de l'assemblea plenària i de les comissions d'estudis.

Article 71 Llengües i dret de vot en les assemblees plenàries 417
1. (1) Les llengües que es fan servir en el decurs de les assemblees plenàries són les que preveuen els articles 16 i 78. 418 (2) Els documents preparatoris de les comissions d'estudis, els documents i les actes de les assemblees plenàries i els documents publicats a l'acabament d'aquestes pels comitès consultius internacionals es redacten en les tres llengües de treball de la Unió. 419
2. Els Membres autoritzats a votar en les sessions de les assemblees plenàries dels comitès consultius són aquells a què fa referència el número
10. Tanmateix, si un Membre de la Unió no és representat per una administració, els representants de les explotacions privades reconegudes del país en qüestió tenen, en conjunt i qualsevol que sigui llur nombre, dret a un sol vot, sens perjudici del que disposa el número 397. 420
3. Les disposicions dels números 391 a 394, relatives als mandats, s'apliquen a les assemblees plenàries.

Article 72 Comissions d'estudis 421
1. L'assemblea plenària crea i manté, segons les necessitats, les comissions d'estudis necessàries per tractar les qüestions que planteja. Les administracions, les explotacions privades reconegudes, les organitzacions internacionals i les organitzacions regionals de telecomunicacions, admeses d'acord amb el que disposen els números 398 i 399, que vulguin prendre part en els treballs de les comissions d'estudis, s'han de donar a conèixer bé en el decurs de l'assemblea plenària, bé, ulteriorment, al director del Comitè consultiu interessat. 422
2. A més, i sens perjudici del que disposen els números 400 i 401, els experts dels organismes científics o industrials poden ser admesos a participar, a títol consultiu, en qualsevol reunió de qualsevol de les comissions d'estudis. 423
3. L'assemblea plenària nomena normalment un informador principal i un vice-informador principal per a cada comissió d'estudis. Si el volum de feina d'una comissió d'estudis l'exigeix, l'assemblea plenària nomena, per a aquesta comissió, tants vice-informadors principals suplementaris com consideri necessari. En el moment del nomenament dels informadors principals i dels vice-informadors principals, s'ha de tenir en compte molt especialment els criteris de competència i d'exigència d'un repartiment geogràfic equitatiu, com també de la necessitat d'afavorir una participació més eficaç dels països en via de desenvolupament. Si, en l'interval que hi ha entre dues reunions de l'assemblea plenària, un informador principal no pot exercir les seves funcions, i si la seva comissió d'estudis només tenia un vice- informador principal, aquest ocupa el seu lloc. En cas que es tracti d'una comissió d'estudis per a la qual l'assemblea plenària havia nomenat diversos vice- informadors principals, aquesta comissió, en el decurs de la seva reunió següent, elegeix entre aquests el seu nou informador principal i, si cal, un nou vice-informador principal entre llurs membres. Aquesta comissió d'estudis elegeix també un nou vice-informador principal en cas que un dels seus vice-informadors principals no pugui exercir les seves funcions en l'interval entre dues reunions de l'assemblea plenària.

Article 73 Tractament dels afers de les comissions d'estudis 424
1. Les qüestions confiades a les comissions d'estudis són, en la mesura possible, tractades per correspondència. 425
2. (1) Tanmateix, l'assemblea plenària pot donar útilment directrius respecte a les reunions de les comissions d'estudis que apareixen com a necessàries per tractar els grups importants de qüestions. 426 (2) Per regla general, en l'interval entre dues assemblees plenàries, una comissió d'estudis no celebra més de dues reunions, entre les quals s'inclou la seva reunió final, que precedeix l'assemblea plenària. 427 (3) A més, si l'informador principal considera que, després de l'assemblea plenària, cal una o diverses reunions de la seva comissió d'estudis no previstes per l'assemblea plenària per discutir-hi verbalment les qüestions que no han pogut ser tractades per correspondència, pot proposar, amb l'autorització de la seva administració i després d'haver-ho consultat amb el director interessat i amb els membres de la seva comissió, una reunió en un indret convenient, tenint en compte la necessitat de reduir les despeses al mínim. 428
3. L'assemblea plenària pot, en cas que sigui necessari, constituir grups de treball mixtos per a l'estudi de les qüestions que requereixin la participació d'experts de diferents comissions d'estudis. 429
4. Després d'haver consultat el secretari general, el director d'un Comitè consultiu, d'acord amb els informadors principals de les diferents comissions d'estudis interessades, estableix el pla general de les reunions del grup de les comissions d'estudis que han de tenir lloc en el mateix indret durant el mateix període. 430
5. El director envia els informes finals de les comissions d'estudis a les administracions participants, a les explotacions privades reconegudes pel Comitè consultiu i, eventualment, a les organitzacions internacionals i a les organitzacions regionals de telecomunicacions que hi han participat. Aquests informes els són enviats tan aviat com sigui possible i, en tot cas, amb el temps suficient per tal que arribin als destinataris com a mínim un mes abans de la data de la pròxima assemblea plenària. Aquesta clàusula solament pot ser derogada en cas que les reunions de les comissions d'estudis tinguin lloc immediatament abans de la de l'assemblea plenària. Les qüestions que no són objecte d'un informe que arribi en les condicions més amunt esmentades no es poden inscriure en l'ordre del dia de l'assemblea plenària.

Article 74 Funcions del director; secretaria especialitzada 431
1. (1) El director d'un Comitè consultiu coordina els treballs de l'assemblea plenària i de les comissions d'estudis; és responsable de l'organització dels treballs del Comitè. 432 (2) El director té la responsabilitat dels documents del Comitè i adopta, de comú acord amb el secretari general, les mesures requerides per tal que siguin publicats en les llengües de treball de la Unió. 433 (3) El director és assistit per una secretaria formada per personal especialitzat que treballa sota la seva autoritat directa en l'organització dels treballs del Comitè. 434 (4) El personal de les secretaries especialitzades, dels laboratoris i de les instal.lacions tècniques dels comitès consultius depèn, des del punt de vista administratiu, de l'autoritat del secretari general, d'acord amb el que disposa el número 282. 435
2. El director escull el personal tècnic i administratiu d'aquesta secretaria de conformitat amb el pressupost aprovat per la Conferència de plenipotenciaris o pel Consell d'administració. El nomenament d'aquest personal tècnic i administratiu l'estableix el secretari general, d'acord amb el director. La decisió definitiva de nomenament o d'acomiadament correspon al secretari general. 436
3. El director participa de ple dret a títol consultiu en les deliberacions de l'assemblea plenària i de les comissions d'estudis, i adopta totes les mesures que fan referència a la preparació de les reunions de l'assemblea plenària i de les comissions d'estudis, sens perjudici del que disposa el número 416. 437
4. El director dóna compte, en un informe que presenta a l'assemblea plenària, de l'activitat del Comitè consultiu des de la darrera reunió de l'assemblea plenària. Aquest informe, un cop hagi estat aprovat, s'envia al secretari general per ser transmès al Consell d'administració. 438
5. El director presenta al Consell d'administració, en la seva sessió anual, un informe sobre les activitats del Comitè durant l'any precedent, per tal d'informar el Consell i els Membres de la Unió. 439
6. El director, després d'haver consultat el secretari general, sotmet a l'aprovació de l'assemblea plenària una estimació de les necessitats financeres del Comitè consultiu fins la pròxima assemblea plenària. Aquesta estimació, un cop hagi estat aprovada, s'envia al secretari general per tal que sigui sotmesa al Consell d'administració. 440
7. El director estableix, a fi que el secretari general les incorpori en les previsions pressupostàries anuals de la Unió, les previsions de les despeses del Comitè per a l'any següent, fonamentant-se en l'estimació de les necessitats financeres del Comitè aprovada per l'assemblea plenària. 441
8. El director participa en la mesura necessària en les activitats de cooperació i d'assistència tècniques de la Unió d'acord amb el que disposa el Conveni.

Article 75 Propostes per a les conferències administratives 442
1. Les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals són autoritzades a sotmetre a les conferències administratives les propostes que es desprenen directament de llurs recomanacions o de les conclusions de llurs estudis en curs. 443
2. Les assemblees plenàries dels comitès consultius també poden formular propostes de modificació dels reglaments administratius. 444
3. Aquestes propostes s'adrecen quan sigui l'hora al secretari general amb vista a ser aplegades, coordinades i comunicades en les condicions que preveu el número 379.

Article 76 Relacions dels comitès consultius entre ells i amb les organitzacions internacionals 445
1. (1) Les assemblees plenàries dels comitès consultius poden constituir comissions mixtes per tal de dur a terme estudis i emetre recomanacions sobre qüestions d'interès comú. 446 (2) Els directors dels comitès consultius poden organitzar, en col.laboració amb els informadors principals, reunions mixtes de comissions d'estudis de tots dos comitès consultius, amb vista a dur a terme estudis i a preparar projectes de recomanació sobre qüestions d'interès comú. Aquests projectes de recomanació són sotmesos a la pròxima reunió de l'assemblea plenària de cadascun dels comitès consultius. 447
2. Si un dels comitès consultius és convidat a ser-hi representat en una reunió d'un altre Comitè consultiu o d'una organització internacional, la seva assemblea plenària o el seu director és autoritzat, tenint en compte el número 329, a prendre disposicions per tal d'assegurar aquesta representació a títol consultiu. 448
3. El secretari general, el vice-secretari general, el president del Comitè Internacional d'Enregistrament de Freqüències i el director de l'altre Comitè consultiu, o llurs representants, poden assistir a títol consultiu a les reunions d'un Comitè consultiu. En cas de necessitat, un Comitè pot convidar a les seves reunions, a títol consultiu, representants de qualsevol òrgan permanent de la Unió que no ha considerat necessari de ser-hi representat.

Article 77 Reglament intern de les conferències i altres reunions
1. Ordre dels seients 449 En les sessions de la conferència, les delegacions es col.loquen per ordre alfabètic dels noms en francès dels països representats.
2. Inauguració de la conferència 450
1. (1) La sessió inaugural de la conferència és precedida per una reunió dels caps de delegació en el curs de la qual es prepara l'ordre del dia de la primera sessió plenària i es presenten les propostes que fan referència a l'organització i la designació dels presidents i els vice-presidents de la conferència i de les seves comissions tenint en compte el principi de rotació del repartiment geogràfic, de la competència necessària i del que disposa el número 454. 451 (2) El president de la reunió dels caps de delegació es designa d'acord amb el que disposen els números 451 i 453. 452
2. (1) La conferència la inaugura una personalitat que designa el govern que convida. 453 (2) Si no hi ha cap govern que convida, la inaugura el cap de delegació més gran. 454
3. (1) En la primera sessió plenària, es procedeix a l'elecció del president que, generalment, és una personalitat que designa el govern que convida. 455 (2) Si no hi ha govern que convida, el president és escollit tenint en compte la proposta que fan els caps de delegació en el decurs de la reunió a que fa referència el número 450. 456
4. En la primera sessió plenària es procedeix igualment: 457
a) a l'elecció dels vice-presidents de la conferència; 458
b) a la constitució de les comissions de la conferència i a l'elecció dels presidents i vice- presidents respectius; 459
c) a la constitució de la secretaria de la conferència, que es compon de personal de la Secretaria general de la Unió i, si escau, de personal que l'administració del govern que convida hi adjudica.
3. Prerrogatives del president de la conferència 460
1. A més de l'exercici de totes les altres prerrogatives que li confereix aquest reglament, el president pronuncia el discurs d'obertura i de cloenda de cada sessió plenària, dirigeix els debats, vetlla per l'aplicació del reglament intern, dóna la paraula, sotmet a votació les qüestions i proclama les decisions adoptades. 461
2. Té encomanada la direcció general dels treballs de la conferència i vetlla pel manteniment de l'ordre en el decurs de les sessions plenàries. Estatueix sobre les mocions i els punts de l'ordre del dia i té, en particular, el poder de proposar l'ajornament o la clausura del debat, l'aixecament o la suspensió d'una sessió. També pot decidir d'ajornar la convocatòria d'una sessió plenària, si ho considera necessari. 462
3. Protegeix el dret de totes les delegacions a expressar lliurement i plenament llur opinió sobre el tema en discussió. 463
4. Vetlla perquè els debats siguin limitats pel que fa al tema de discussió i pot interrompre qualsevol orador que s'allunyi de la qüestió de què es tracta, per recordar-li la necessitat d'atenir-se a aquesta qüestió.
4. Institució de les comissions 464
1. La sessió plenària pot instituir comissions per examinar les qüestions sotmeses a les deliberacions de la conferència. Aquestes comissions poden instituir subcomissions. Les comissions i les subcomissions poden constituir igualment grups de treball. 465
2. No cal instituir subcomissions i grups de treball si no és absolutament necessari. 466
3. Sens perjudici de les disposicions que preveuen els números 464 i 465, s'han d'establir les comissions següents: 467 4.1 Comissió de direcció 468
a) Aquesta comissió generalment la constitueixen el president de la conferència o de la reunió, que la presideix, els vice-presidents i els presidents i els vice-presidents de les comissions. 469
b) La comissió de direcció coordina totes les activitats relatives a l'execució correcta dels treballs i estableix l'ordre i el nombre de les sessions, evitant, si és possible, qualsevol simultaneïtat, atès el nombre reduït de membres d'algunes delegacions. 470 4.2 Comissió de poders 471 Aquesta comissió verifica els poders de les delegacions en les conferències i presenta llurs conclusions en la sessió plenària dins els terminis que aquesta estableixi. 472 4.3 Comissió de redacció 473
a) Els textos, establerts en la mesura que sigui possible en la seva forma definitiva per les diferents comissions tenint en compte les opinions expressades, són sotmesos a la comissió de redacció, la qual s'encarrega de perfeccionar-ne la forma sense alterar-ne el sentit i, si escau, d'aplegar-los amb els textos anteriors no esmenats. 474
b) Aquests textos són sotmesos per la comissió de redacció en la sessió plenària, que els aprova o els retorna, a l'efecte d'un nou examen, a la comissió competent. 475 4.4 Comissió de control pressupostari 476
a) En l'obertura de cada conferència o reunió, la sessió plenària nomena una comissió de control pressupostari encarregada de valorar l'organització i els mitjans d'acció a disposició dels delegats, d'examinar i d'aprovar els comptes de les despeses generades durant tota la conferència o reunió. Aquesta comissió comprèn, independentment dels membres de les delegacions que vulguin participar-hi, un representant del secretari general i, si hi ha un govern que convida, un representant d'aquest govern. 477
b) Abans de cobrir totalment el pressupost aprovat pel Consell d'administració per a la conferència o reunió, la comissió de control pressupostari, en col.laboració amb la secretaria de la conferència o reunió, presenta en la sessió plenària un estat provisional de les despeses. La sessió plenària el té en compte, per tal de decidir si els progressos duts a terme justifiquen una pròrroga més enllà de la data en què el pressupost aprovat serà cobert. 478
c) Al final de cada conferència o reunió, la comissió de control pressupostari presenta en sessió plenària un informe que indica, tan exactament com sigui possible, l'import estimat de les despeses de la conferència o reunió, com també l'import d'aquelles despeses que comporti un risc per a l'execució de les decisions que prengui aquesta conferència o reunió. 479
d) Un cop examinat i aprovat aquest informe, la sessió plenària el transmet al secretari general, amb les seves observacions, per tal que aquest ho sotmeti al Consell d'administració durant la pròxima sessió anual.
5. Composició de les comissions 480 5.1 Conferències de plenipotenciaris 481 Les comissions es componen dels delegats dels països Membres i dels observadors que preveuen els números 344, 345 i 346, els quals n'han fet la petició i han estat designats per la sessió plenària. 482 5.2 Conferències administratives 483 Les comissions es componen dels delegats dels països Membres, dels observadors i dels representants que preveuen els números 354 a 358, els quals n'han fet la petició i han estat designats per la sessió plenària. 484
6. Presidents i vice-presidents de les subcomissions 485 El president de cada comissió proposa a aquesta l'elecció dels presidents i els vice-presidents de les subcomissions que institueix.
7. Convocatòria a les sessions 486 Les sessions plenàries i les de les comissions, les subcomissions i els grups de treball s'anuncien amb el temps suficient en el lloc on la reunió de la conferència se celebri.
8. Propostes presentades abans de l'obertura de la conferència 487 Les propostes presentades abans de l'obertura de la conferència les reparteix la sessió plenària entre les comissions competents instituïdes d'acord amb el que disposa la secció 4 d'aquest reglament intern. Tanmateix, la sessió plenària pot tractar directament de qualsevol proposta.
9. Propostes o esmenes presentades en el decurs de la conferència 488
1. Les propostes o esmenes presentades després de l'obertura de la conferència es remeten, segons el cas, al president de la conferència o al president de la comissió competent o bé a la secretaria de la conferència per tal que siguin publicades o distribuïdes com a document de la conferència. 489
2. Cap proposta o esmena per escrit no es pot presentar si no l'ha signada el cap de la delegació interessada o el seu substitut. 490
3. El president de la conferència, d'una comissió, d'una subcomissió o d'un grup de treball pot presentar en qualsevol moment propostes susceptibles d'accelerar el curs dels debats. 491
4. Qualsevol proposta o esmena ha de contenir en termes concrets i precisos el text que cal examinar. 492
5. (1) El president de la conferència o el president de la comissió, de la subcomissió o d'un grup de treball competent decideix en cada cas si una proposta o una esmena presentada en el decurs de la sessió pot ser objecte d'una comunicació verbal o si s'ha de remetre per tal que sigui publicada o distribuïda en les condicions que preveu el número 488. 493 (2) En general, el text de qualsevol proposta important que hagi de ser objecte de votació s'ha de distribuir en les llengües de treball de la conferència amb prou temps per permetre'n l'estudi abans de la discussió. 494 (3) A més, el president de la conferència, el qual rep les propostes o esmenes a què fa referència el número 488, les orienta, segons el cas, cap a les comissions competents o la sessió plenària. 495
6. Qualsevol persona autoritzada pot llegir o demanar que sigui llegida en sessió plenària qualsevol proposta o qualsevol esmena presentada per aquesta mateixa persona en el decurs de la conferència i pot exposar-ne els motius.
10. Condicions requerides per a l'examen i la votació d'una proposta o d'una esmena 496
1. Cap proposta o esmena presentada abans de l'obertura de la conferència, o per una delegació durant la conferència, no pot ser discutida si, en el moment del seu examen, no li dóna suport una altra delegació. 497
2. Qualsevol proposta o qualsevol esmena amb el suport adequat, un cop discutida, s'ha de sotmetre a votació.
11. Propostes o esmenes omeses o diferides 498 Si una proposta o esmena s'ha omès o si se n'ha diferit l'examen, pertoca a la delegació sota els auspicis de la qual ha estat presentada de vetllar perquè aquesta proposta o aquesta esmena no es perdi de vista més endavant.
12. Conducció dels debats en sessió plenària 499 12.1 Quòrum 500 Perquè un vot sigui pres d'una manera vàlida en el decurs d'una sessió plenària, més de la meitat de les delegacions acreditades en la conferència i que tenen dret de vot han de ser-hi presents o representades en la sessió. 501 12.2 Ordre de discussió 502 (1) Les persones que vulguin prendre la paraula només ho poden fer un cop obtinguin el consentiment del president. Per regla general, aquestes persones han de començar indicant en quina qualitat parlen. 503 (2) Qualsevol persona que té la paraula s'ha d'expressar lentament i clarament, separant bé les paraules i marcant els temps de pausa necessaris per permetre que tothom entengui bé la seva opinió. 504 12.3 Mocions a l'ordre i punts de l'ordre del dia 505 (1) En el curs dels debats, una delegació pot presentar, en el moment que consideri oportú, qualsevol moció a l'ordre del dia o promoure qualsevol punt de l'ordre del dia, els quals donen lloc immediatament a una decisió presa pel president d'acord amb aquest reglament intern. Qualsevol delegació pot apel.lar la decisió del president, però aquesta serà vàlida íntegrament si la majoria de les delegacions presents i votants no s'hi oposen. 506 (2) La delegació que presenta una moció a l'ordre del dia no pot tractar del fons de la qüestió en discussió durant la seva intervenció. 507 12.4 Ordre de prioritat de les mocions i punts de l'ordre del dia 508 L'ordre de prioritat que s'ha d'assignar a les mocions i als punts de l'ordre del dia de què tracten els números 505 i 506 és el següent: 509
a) qualsevol punt de l'ordre del dia relatiu a l'aplicació d'aquest reglament intern, incloent-hi els procediments de votació; 510
b) suspensió de la sessió; 511
c) aixecament de la sessió; 512
d) ajornament del debat sobre la qüestió en discussió; 513
e) clausura del debat sobre la qüestió en discussió; 514
f) totes les altres mocions o punts de l'ordre del dia que es puguin presentar i la prioritat relativa de les quals ha de ser fixada pel president. 515 12.5 Moció de suspensió o d'aixecament de la sessió 516 Durant la discussió d'una qüestió, una delegació pot proposar de suspendre o aixecar la sessió, indicant els motius de la seva proposta. Si aquesta proposta és secundada, es dóna la paraula a dos oradors que s'expressen contra la moció i únicament sobre aquest tema; després d'això la moció se sotmet a votació. 517 12.6 Moció d'ajornament del debat 518 Durant la discussió de qualsevol qüestió, una delegació pot proposar l'ajornament del debat per un període determinat. En cas que una moció d'aquest tipus sigui objecte d'una discussió, solament tres oradors, a més de l'autor de la moció, hi poden participar, un a favor de la moció i dos en contra; després d'això la moció se sotmet a votació. 519 12.7 Moció de clausura del debat 520 En qualsevol moment, una delegació pot proposar que el debat sobre la qüestió en discussió es clausuri. En aquest cas, la paraula només es concedeix a dos oradors oposats a la clausura; després d'això aquesta moció se sotmet a votació. Si s'adopta la moció, el president demana immediatament que es voti sobre la qüestió en discussió. 521 12.8 Limitació de les intervencions 522 (1) La sessió plenària eventualment pot limitar la durada i el nombre de les intervencions d'una mateixa delegació sobre un tema determinat. 523 (2) Tanmateix, sobre les qüestions de procediment, el president limita la durada de cada intervenció a cinc minuts com a màxim. 524 (3) Si un orador ultrapassa el temps de paraula que li ha estat concedit, el president ho notifica a l'assemblea i prega l'orador de concloure la seva exposició en un breu termini. 525 12.9 Clausura de la llista d'oradors 526 (1) En el decurs del debat, el president pot donar lectura de la llista dels oradors inscrits, afegint-hi el nom de les delegacions que manifesten llur desig de prendre la paraula i, amb l'assentiment de l'assemblea, pot declarar la llista tancada. Tanmateix, si ho considera oportú, el president pot concedir, excepcionalment, el dret de resposta a qualsevol intervenció anterior, fins i tot després de la clausura de la llista. 527 (2) Quan la llista d'oradors arriba al final, el president pronuncia la clausura del debat. 528 12.10 Qüestió de competència 529 Les qüestions de competència que es poden presentar s'han de fixar abans de votar sobre el fons de la qüestió que es discuteix. 530 12.11 Retirada i nova presentació d'una moció 531 L'autor d'una moció pot retirar-la abans que sigui sotmesa a votació. Qualsevol moció, esmenada o no, que sigui retirada d'aquesta manera, pot ser presentada novament o represa, tant per la delegació autora de l'esmena com per qualsevol altra delegació.
13. Dret de vot 532
1. En totes les sessions de la conferència, la delegació d'un Membre de la Unió, degudament acreditada per aquest a fi de participar en la conferència, té dret a un vot, d'acord amb l'article 2. 533
2. La delegació d'un membre de la Unió exerceix el seu dret de vot en les condicions que precisa l'article 67.
14. Vot 534 14.1 Definició de majoria 535 (1) La majoria la constitueix més de la meitat de les delegacions presents i votants. 536 (2) Les abstencions no es prenen en consideració en el descompte de vots necessaris per constituir la majoria. 537 (3) En cas d'igualtat de vots, la proposta o l'esmena es considera rebutjada. 538 (4) A l'efecte d'aquest reglament, es considera qualsevol delegació que es pronuncia a favor o en contra d'una proposta. 539 14.2 No-participació en la votació 540 Les delegacions presents que no participen en una votació determinada o que declaren expressament no voler participar-hi, no es consideren absents des del punt de vista de la determinació del quòrum en el sentit del número 500, com tampoc no es considera que s'hi han abstingut des del punt de vista de l'aplicació del que disposa el número 544. 541 14.3 Majoria especial 542 Pel que fa a l'admissió de nous Membres de la Unió, la majoria requerida la fixa l'article 1. 543 14.4 Més del cinquanta per cent d'abstencions 544 Si el nombre de les abstencions ultrapassa la meitat del nombre de sufragis expressats (a favor, en contra, abstencions), l'examen de la qüestió en discussió es torna a enviar a una sessió ulterior en el decurs de la qual les abstencions ja no es tenen en compte. 545 14.5 Procediments de votació 546 (1) Els procediments de votació són els següents: 547
a) a mà alçada, per regla general, llevat que s'hagi demanat una votació nominal segons el procediment
b) o una votació per escrutini secret segons el procediment c); 548
b) nominal, per l'ordre alfabètic francès dels noms dels membres presents i habilitats per votar: 549 1. si com a mínim dues delegacions, presents i habilitades per votar, ho demanen abans del començament de la votació, llevat que s'hagi demanat una votació per escrutini secret segons el procediment c). 550 2. si no hi ha una majoria clara en una votació segons el procediment a); 551
c) per escrutini secret si ho demanen com a mínim cinc delegacions presents i habilitades per votar abans del començament de la votació. 552 (2) Abans de procedir a la votació, el president examina qualsevol petició que faci referència a la manera en què aquesta s'ha de dur a terme; després anuncia oficialment el procediment de votació que s'aplicarà i la qüestió que se sotmet a votació. A continuació declara que la votació ha començat i, un cop ha acabat, en proclama els resultats. 553 (3) En cas de votació per escrutini secret, la secretaria pren immediatament les disposicions adequades per tal d'assegurar el secret de l'escrutini. 554 (4) Si un sistema electrònic adequat és disponible i si la conferència així ho decideix, la votació es pot dur a terme per mitjà d'un sistema electrònic. 555 14.6 Prohibició d'interrompre una votació quan ha començat 556 En cas que la votació hagi començat, cap delegació no pot interrompre-la, llevat que es tracti d'una moció de l'ordre del dia relativa al desenvolupament de la votació. Aquesta moció de l'ordre del dia no pot incloure cap proposta que comporti una modificació de la votació en curs o una modificació del fons de la qüestió sotmesa a votació. La votació comença amb la declaració del president indicant que la votació ha començat i acaba amb la declaració del president proclamant els resultats. 557 14.7 Explicacions de vot 558 El president dóna la paraula a les delegacions que vulguin explicar llur vot posteriorment a la votació. 559 14.8 Votació d'una proposta per parts 560 (1) Si l'autor d'una proposta ho demana, o si l'assemblea ho considera oportú, o si el president, amb l'aprovació de l'autor, ho proposa, aquesta proposta se subdivideix i les diferents parts se sotmeten a votació separadament. Les parts de la proposta que hagin estat adoptades se sotmeten a votació després com un tot. 561 (2) Si totes les parts d'una proposta es rebutgen, la proposta mateixa es considera rebutjada. 562 14.9 Ordre de votació de les propostes relatives a una mateixa qüestió 563 (1) Si la mateixa qüestió és objecte de diferents propostes, aquestes se sotmeten a votació en l'ordre en què s'han presentat, llevat que l'assemblea decideixi el contrari. 564 (2) Després de cada votació, l'assemblea decideix si escau o no de sotmetre a votació la proposta següent. 565 14.10 Esmenes 566 (1) Cal entendre per esmena qualsevol proposta de modificació que comporti únicament una supressió, un afegitó a una part de la proposta original o la revisió d'una part d'aquesta proposta. 567 (2) Qualsevol esmena a una proposta acceptada per la delegació que presenta aquesta proposta s'incorpora immediatament al text primitiu de la proposta. 568 (3) Cap proposta de modificació no es considera una esmena si l'assemblea opina que aquesta és incompatible amb la proposta inicial. 569 14.11 Votació sobre les esmenes 570 (1) Si una proposta és objecte d'una esmena, aquesta esmena se sotmet a votació en primer lloc. 571 (2) Si una proposta és objecte de diferents esmenes, la que més difereix del text original se sotmet a votació en primer lloc. Si aquesta esmena no assoleix la majoria dels sufragis, a continuació se sotmet a votació, de les esmenes que resten, la que continua diferint més del text original i així tot seguit fins que una de les esmenes assoleixi la majoria dels sufragis; si totes les esmenes proposades han estat examinades sense que cap d'elles no hagi assolit una majoria, cal sotmetre a votació la proposta original no esmenada. 572 (3) Si s'adopta una esmena, o més d'una, la proposta així modificada se sotmet tot seguit a votació. 573 14.12 Repetició d'una votació 574 (1) Si es tracta de comissions, subcomissions i grups de treball d'una conferència o d'una reunió, una proposta, una part d'una proposta o una esmena que ja hagi estat objecte d'una decisió després d'una votació en una de les comissions o subcomissions o en un dels grups de treball, no es pot tornar a sotmetre a votació en la mateixa comissió o subcomissió o en el mateix grup de treball. Aquesta disposició s'aplica independentment del procediment de votació escollit. 575 (2) Si es tracta de sessions plenàries, una proposta, una part d'una proposta o una esmena no s'ha de tornar a sotmetre a votació, llevat que es compleixin les dues condicions següents: 576
a) la majoria dels Membres habilitats per votar ho sol.licita, 577
b) la petició de repetició de la votació es fa com a mínim vint-i-quatre hores després de la votació.
15. Comissions i subcomissions Conducció dels debats i procediment de votació 578
1. Els presidents de les comissions i les subcomissions tenen atribucions anàlogues a les que la secció 3 d'aquest reglament reserva per al president de la conferència. 579
2. Les disposicions que fixa la secció 12 d'aquest reglament fixa per a la conducció dels debats en sessió plenària són aplicables als debats de les comissions o les subcomissions, excepte en matèria de quòrum. 580
3. Les disposicions que fixa la secció 14 d'aquest reglament intern són aplicables a les votacions en les comissions o les subcomissions.
16. Reserves 581
1. Per regla general, les delegacions que no puguin compartir llurs punts de vista amb les altres delegacions s'han d'esforçar, en la mesura possible, a posar-se d'acord amb l'opinió de la majoria. 582
2. Tanmateix, si una delegació és del parer que la naturalesa d'una decisió qualsevol impedeix al seu govern de ratificar el Conveni o d'aprovar la revisió d'un reglament, aquesta delegació pot fer reserves a títol provisional o definitiu pel que fa a aquesta decisió.
17. Actes de les sessions plenàries 583
1. Les actes de les sessions plenàries els estableix la secretaria de la conferència, la qual assegura la distribució a les delegacions al més aviat possible i, en tot cas, com a molt tard 5 dies feiners després de cada sessió. 584
2. Un cop han estat distribuïdes les actes, les delegacions poden dipositar per escrit en la secretaria de la conferència, i dins el termini més breu possible, les correccions que considerin justificades, cosa que no els impedeix de presentar oralment les modificacions en la sessió en el decurs de la qual s'aproven les actes. 585
3. (1) Per regla general, les actes només contenen les propostes i les conclusions, amb els arguments principals sobre els quals es fonamenten, en una redacció tan concisa com sigui possible. 586 (2) Tanmateix, qualsevol delegació té dret a demanar la inserció analítica o in extenso de qualsevol declaració que hagi formulat al llarg dels debats. En aquest cas, l'ha d'anunciar per regla general al començament de la seva intervenció, amb vista a facilitar la tasca dels informadors. A més, ha de proporcionar el text a la secretaria de la conferència dins les dues hores que segueixen la fi de la sessió. 587
4. En tot cas, aquest dret només s'ha de fer servir de conformitat amb la facultat que concedeix el número 586 pel que fa a la inserció de les declaracions.
18. Informes i extractes de les comissions i les subcomissions 588
1. (1) Els debats de les comissions i les subcomissions es resumeixen, sessió per sessió, en els informes que la secretaria de la conferència estableix i es distribueixen a les delegacions 5 dies feiners com a molt tard després de cada sessió. Els informes posen en relleu els punts essencials de les discussions, les diverses opinions que convé fer notar, com també les proposicions i les conclusions que es desprenen del conjunt. 589 (2) Tanmateix, qualsevol delegació té dret, igualment, a fer servir la facultat que preveu el número 586. 590 (3) Solament s'hi ha de recórrer de conformitat amb la facultat a què fa referència l'apartat anterior. 591
2. Les comissions i les subcomissions poden establir els extractes parcials que considerin necessaris i, eventualment, a la fi de llurs treballs, poden presentar un informe final en el qual recapitulen d'una manera concisa les propostes i les conclusions que resulten dels estudis que els han estat confiats.
19. Aprovació de les actes, els informes i els extractes 592
1. (1) Per regla general, al començament de cada sessió plenària o de cada sessió de la comissió o la subcomissió, el president demana si les delegacions tenen observacions per formular pel que fa a l'acta o a l'informe de la sessió precedent. Aquests es consideren aprovats si no es manifesta verbalment cap correcció. En cas contrari, les correccions necessàries s'aporten a l'informe. 593 (2) Qualsevol informe parcial o final l'ha d'aprovar la comissió o la subcomissió interessada. 594
2. (1) Les actes de les darreres sessions plenàries les examina i les aprova el president d'aquesta comissió o subcomissió. 595 (2) Els informes de les darreres sessions d'una comissió o d'una subcomissió els examina i els aprova el president d'aquesta comissió o subcomissió.
20. Numeració 596
1. Els números dels capítols, els articles i els paràgrafs dels textos sotmesos a revisió es conserven fins a la primera lectura en sessió plenària. Els textos que s'hi afegeixen porten provisionalment el número del darrer paràgraf precedent del text primitiu, al qual s'afegeix , , etc. 597
2. La numeració definitiva dels capítols, els articles i els paràgrafs normalment es confia a la comissió de redacció, després de llur adopció en primera lectura, però es pot confiar al secretari general sobre la decisió presa en sessió plenària.
21. Aprovació definitiva 598 Els textos de les actes finals es consideren definitius quan la sessió plenària els ha aprovat en segona lectura.
22. Signatura 599 Els textos definitius aprovats per la conferència se sotmeten a la signatura dels delegats proveïts dels poders que defineix l'article 67, seguint l'ordre alfabètic dels noms en francès dels països representats.
23. Comunicats de premsa 600 Els comunicats oficials sobre els treballs de la conferència no es poden transmetre a la premsa sense l'autorització del president de la conferència.
24. Franquícia 601 Mentre duri la conferència, els membres de les delegacions, els membres del Consell d'administració, els alts funcionaris dels òrgans permanents de la Unió que assisteixen a la conferència i el personal de la secretaria de la Unió destinat a la conferència tenen dret a franquícia postal, a franquícia dels telegrames, com també a franquícia telefònica i de tèlex en la mesura que el govern del país on té lloc la conferència arribi a un enteniment sobre aquesta qüestió amb els altres governs i les explotacions privades reconegudes implicats.

Article 78 Llengües 602
1. (1) Durant les conferències de la Unió, com també durant les reunions del Consell d'administració i dels comitès consultius internacionals, es poden fer servir altres llengües de les que indiquen els números 120 i 127: 603
a) si es demana al secretari general o al cap de l'òrgan permanent interessat d'assegurar la utilització d'una llengua suplementària o més, oral o escrita, i a condició que les despeses suplementàries que es desprenen d'aquest fet siguin sufragades pels Membres que han fet aquesta demanda o que l'hagin secundada; 604
b) si una delegació pren disposicions per tal d'assegurar a càrrec seu la traducció oral de la seva llengua en una de les llengües que indica el número 127. 605 (2) En el cas que preveu el número 603, el secretari general o el cap de l'òrgan permanent concernit s'ajusta a aquesta petició en la mesura possible, un cop ha obtingut dels membres interessats el compromís que les despeses que se'n desprenen les reemborsaran adequadament a la Unió. 606 (3) En el cas que preveu el número 604, la delegació interessada, a més, pot, si ho desitja, assegurar a càrrec seu la traducció oral en la seva llengua a partir d'una de les llengües que indica el número 127. 607
2. Tots els documents de què tracten els números 122 a 126 es poden publicar en una altra llengua de les que s'hi especifiquen sempre que els Membres que demanin aquesta publicació es comprometin a assumir a llur càrrec la totalitat de les despeses de traducció i de publicació que se'n desprenen.

Article 79 Finances 608
1. (1) Cada Membre fa saber al secretari general, sis mesos abans de l'entrada en vigor del Conveni, la classe de contribució que ha escollit. 609 (2) El secretari general comunica aquesta decisió als Membres. 610 (3) Els Membres que no han fet saber llur decisió dins el termini que especifica el número 608 conserven la classe de contribució que havien escollit anteriorment. 611 (4) Els Membres poden escollir en qualsevol moment una classe de contribució superior a la que havien adoptat abans. 612
2. (1) Qualsevol nou Membre satisfà, l'any de la seva adhesió, una contribució que es calcula a comptar del primer dia del mes d'adhesió. 613 (2) En cas que un Membre denunciï el Conveni, la contribució s'ha de satisfer fins al darrer dia del mes en què la denúncia entra en vigor. 614
3. Les quantitats que es deuen generen un interès a comptar de l'inici de cada any financer de la Unió. Aquest interès es fixa en el 3% (tres per cent) per any durant els sis primers mesos i en el 6% (sis per cent) per any a comptar del setè mes. 615
4. Les disposicions següents s'apliquen a les contribucions de les explotacions privades reconegudes, els organismes científics o industrials i les organitzacions internacionals: 616
a) les explotacions privades reconegudes i els organismes científics o industrials contribueixen a les despeses dels comitès consultius internacionals en els treballs dels quals han convingut de participar. Així mateix, les explotacions privades reconegudes contribueixen a les despeses de les conferències administratives en les quals han convingut de participar o han participat d'acord amb el número 358; 617
b) les organitzacions internacionals contribueixen igualment a les despeses de les conferències o reunions en les quals han estat admeses per participar-hi llevat que, sens perjudici de reciprocitat, el Consell d'administració no les hagi exonerat; 618
c) les explotacions privades reconegudes, els organismes científics o industrials i les organitzacions internacionals que contribueixen a les despeses de les conferències o reunions, segons el que disposen els números 616 i 617, escullen lliurement, en la taula que figura en el número 111 del Conveni, la classe de contribució segons la qual demanen de participar en les despeses, a excepció de les classes d'1/4 i d'1/8 d'unitat reservades als Membres de la Unió, i informen el secretari general de la classe escollida; 619
d) les explotacions privades reconegudes, els organismes científics o industrials i les organitzacions internacionals que contribueixen a les despeses de les conferències o reunions poden escollir en qualsevol moment una classe de contribució superior a la que abans havien adoptat; 620
e) no pot entrar en vigor cap reducció del nombre d'unitats de contribució durant la validesa del Conveni; 621
f) en cas de denúncia de la participació en els treballs d'un Comitè consultiu internacional, la contribució s'ha de satisfer fins al darrer dia del mes en què la denúncia entra en vigor; 622
g) l'import de la unitat contributiva de les explotacions privades reconegudes, dels organismes científics o industrials i de les organitzacions internacionals en les despeses dels comitès consultius internacionals en els treballs dels quals han convingut de participar s'han fixat en 1/5 de la unitat contributiva dels membres de la Unió. Aquestes contribucions es consideren un ingrés de la Unió, i generen interès d'acord amb el que disposa el número 614; 623
h) l'import de la unitat contributiva a les despeses d'una conferència administrativa de les explotacions privades reconegudes que hi participen d'acord amb el número 358 i de les organitzacions internacionals que hi participen es fixa dividint l'import total del pressupost de la conferència en qüestió pel nombre total d'unitats que els Membres han pagat en concepte de llur contribució a les despeses de la Unió. Les contribucions es consideren un ingrés de la Unió, i generen interès a comptar del seixantè dia que segueix l'enviament de les factures, en el percentatge que fixa el número 614. 624
5. Les despeses ocasionades en els laboratoris i les instal.lacions tècniques de la Unió, per mesures, assaigs o recerques especials per compte d'alguns membres, grups de Membres, organitzacions regionals o altres, les sufraguen aquests membres, grups, organitzacions o altres. 625
6. El preu de venda de les publicacions a les administracions, a les explotacions privades reconegudes o als particulars el determina el secretari general, en col.laboració amb el Consell d'administració, inspirant- se en el desig de cobrir, per regla general, les despeses de reproducció i de distribució. 626
7. La Unió manté un fons de reserva que constitueix un capital circulant que permet afrontar les despeses essencials i mantenir les reserves en metàl.lic suficients per evitar, en la mesura possible, haver de recórrer a préstecs. El Consell d'administració fixa anualment l'import del fons de reserva d'acord amb les necessitats que es preveuen. Al final de cada any financer, tots els crèdits pressupostaris que no s'han gastat o compromès se situen en els fons de reserva. Els altres detalls relatius a aquest fons de reserva es descriuen en el Reglament financer.

Article 80 Responsabilitats financeres de les conferències administratives i de les assemblees plenàries dels CCI 627
1. Abans d'adoptar propostes amb repercussions financeres, les conferències administratives i les assemblees plenàries dels comitès consultius internacionals tenen en compte totes les previsions pressupostàries de la Unió amb vista a assegurar que aquestes propostes no comportin despeses superiors als crèdits de què el Consell d'administració pot disposar. 628
2. No es cursarà cap decisió d'una conferència administrativa o d'una assemblea plenària d'un Comitè consultiu internacional que tingui com a conseqüència un augment directe o indirecte de les despeses més enllà dels crèdits de què el Consell d'administració pot disposar.

Article 81 Establiment i rendició de comptes 629
1. Les administracions dels Membres i les explotacions privades reconegudes que exploten els serveis internacionals de telecomunicacions s'han de posar d'acord sobre l'import de llurs crèdits i deutes. 630
2. Els comptes relatius als dèbits i als crèdits a que fa referència el número 629 s'estableixen d'acord amb el que disposen els reglaments administratius llevat dels arranjaments particulars entre les parts interessades.

Article 82 Arbitratge: procediment (Vegeu l'article 50) 631
1. La part que fa una apel.lació inicia el procediment transmetent a l'altra part una comunicació de sol.licitud d'arbitratge. 632
2. Les parts decideixen de comú acord si l'arbitratge s'ha de confiar a persones, a administracions o a governs. En cas que, dins el termini d'un mes a comptar del dia de la comunicació de la sol.licitud d'arbitratge, les parts no s'hagin pogut posar d'acord sobre aquest punt, l'arbitratge es confia als governs. 633
3. Si l'arbitratge es confia a persones, els àrbitres no han de ser nacionals d'un país part en el desacord, ni tenir llur domicili en un d'aquests països, ni estar al servei d'aquests. 634
4. Si l'arbitratge es confia a governs o a administracions d'aquests governs, aquests han de ser escollits entre els Membres que no es troben implicats en el desacord, però que són parts en l'acord l'aplicació del qual ha provocat el desacord. 635
5. Dins el termini de tres mesos a comptar de la data de recepció de la comunicació de la sol.licitud d'arbitratge, cadascuna de les dues parts en discussió designa un àrbitre. 636
6. Si més de dues parts es troben implicades en el desacord, cadascun dels dos grups de parts que tenen interessos comuns en el desacord designa un àrbitre, d'acord amb el procediment que preveuen els números 634 i 635. 637
7. Els dos àrbitres designats d'aquesta manera es posen d'acord per nomenar un tercer àrbitre, el qual, si els dos primers són persones i no governs o administracions, ha de respondre a les condicions que estableix el número 633, i que, a més, ha de ser d'una nacionalitat diferent de la dels dos altres. Si no hi ha acord entre tots dos àrbitres sobre l'elecció del tercer àrbitre, cada àrbitre proposa un tercer àrbitre sense cap interès en el desacord. El secretari general procedeix aleshores a un sorteig per designar el tercer àrbitre. 638
8. Les parts en desacord es poden avenir per tal que un àrbitre únic designat de comú acord resolgui llur diferència; cada part pot designar també un àrbitre i demanar al secretari general que procedeixi a un sorteig per designar l'àrbitre únic. 639
9. L'àrbitre o els àrbitres decideixen lliurement sobre el procediment que cal seguir. 640
10. La decisió de l'àrbitre únic és definitiva i vincula les parts en desacord. Si l'arbitratge es confia a diferents àrbitres, la decisió que correspon a la majoria de vots dels àrbitres és definitiva i vincula les parts. 641
11. Cada part es fa càrrec de les despeses en què ha incorregut pel fet de la instrucció i la introducció de l'arbitratge. Les despeses de l'arbitratge, altres que les exposades per les parts, es reparteixen equitativament entre les parts en desacord. 642
12. La Unió proporciona totes les informacions que fan referència al desacord que l'àrbitre o els àrbitres puguin necessitar.

Article 83 Reglaments administratius 643 Les disposicions del Conveni les completen els reglaments administratius següents: el Reglament telegràfic el Reglament telefònic el Reglament de radiocomunicacions

En testimoni del qual, els plenipotenciaris respectius han signat el Conveni en un exemplar en cadascuna de les llengües anglesa, xinesa, espanyola, francesa i russa; el text francès és l'autèntic en cas de conflicte; aquest exemplar serà dipositat en els arxius de la Unió Internacional de Telecomunicacions, la qual en remetrà una còpia a cadascun dels països signataris. Fet a Nairobi, el 6 de novembre de 1982.