Pacte international relatif aux droits économiques, sociaux et culturels

Els estats part en aquest Pacte, Considerant que, de conformitat amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides, el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món; Reconeixent que aquests drets deriven de la dignitat inherent a la persona humana; Reconeixent que, de conformitat amb la Declaració universal dels drets humans, l’ideal de l’ésser humà lliure, alliberat de la por i la misèria, només pot assolir-se si es creen les condicions que permetin a cada persona gaudir dels seus drets econòmics, socials i culturals, i també dels seus drets civils i polítics; Considerant que la Carta de les Nacions Unides imposa als estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats de les persones; Tenint en compte el fet que l’individu té deures envers els altres individus i envers la comunitat a què pertany, i és responsable de procurar, promoure i respectar els drets reconeguts en aquest Pacte, Han convingut els articles següents:

Article 1

1. Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i asseguren lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de les seves riqueses i dels seus recursos naturals sense perjudici de les obligacions que es deriven de la cooperació econòmica internacional, basada en el principi de l’interès mutu, i el dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

3. Els estats part en aquest Pacte, incloent-hi els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, han de promoure l’exercici del dret a l’autodeterminació i han de respectar-lo, de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

Article 2

1. Cada estat part en aquest Pacte es compromet a adoptar mesures, individualment o per mitjà de l’assistència i la cooperació internacionals, especialment econòmiques i tècniques, fins al màxim dels seus recursos disponibles per aconseguir progressivament, per tots els mitjans apropiats, incloent-hi particularment l’adopció de mesures legislatives, la plena efectivitat dels drets reconeguts en aquest Pacte.

2. Els estats part en aquest Pacte es comprometen a garantir l’exercici dels drets que s’hi enuncien sense cap mena de discriminació com ara de raça, de color, de sexe, d’idioma, de religió, d’opinió política ni de cap altra índole, ni per origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.

3. Els països en desenvolupament, tenint degudament en compte els drets humans i la seva economia nacional, poden determinar la mesura en què garantiran els drets econòmics reconeguts en aquest Pacte a les persones que no siguin de la seva nacionalitat.

Article 3

Els estats part en aquest Pacte es comprometen a garantir el mateix dret als homes i a les dones a gaudir de tots els drets econòmics, socials i culturals enumerats en aquest Pacte.

Article 4

Els estats part en aquest Pacte reconeixen que, en el gaudi dels drets garantits per l’Estat de conformitat amb aquest Pacte, l’Estat únicament pot limitar aquests drets segons determini la llei en la mesura que sigui compatible amb la naturalesa d’aquests drets i exclusivament amb el propòsit d’afavorir el benestar general en una societat democràtica.

Article 5

1. Cap disposició d’aquest Pacte no pot ser interpretada com si impliqués per a un estat, grup o individu cap dret a emprendre activitats o dur a terme actes encaminats a la destrucció dels drets o llibertats reconeguts en aquest Pacte, o a establir limitacions més àmplies que les previstes en aquest Pacte.

2. No s’admet cap restricció o derogació dels drets humans fonamentals reconeguts o vigents en qualsevol país en virtut de lleis, convenis, reglaments o costums amb el pretext que aquest Pacte no els reconeix o que els reconeix en menys mesura.

Article 6

1. Els estats part en aquest Pacte reconeixen el dret al treball, el qual comprèn el dret de cada persona a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida amb un treball lliurement escollit o acceptat, i adopten les mesures adequades per garantir aquest dret.

2. Les mesures que han d’adoptar cada un dels estats part en aquest Pacte per assolir la plena efectivitat d’aquest dret han d’incloure l’orientació i la formació tècniques i professionals, l’elaboració de programes, polítiques i tècniques per tal d’aconseguir un desenvolupament econòmic, social i cultural constant i una ocupació plena i productiva, en les condicions que garanteixin a les persones el gaudi de les llibertats polítiques i econòmiques fonamentals.

Article 7

Els estats part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a gaudir d’unes condicions de treball justes i favorables que garanteixin, en particular:

a) Una remuneració que proporcioni a tots els treballadors, com a mínim:

i) Un salari equitatiu i una remuneració igual per una feina d’igual valor, sense distincions de cap tipus; en particular s’ha de garantir a les dones unes condicions de treball que no siguin inferiors a les que gaudeixen els homes, i a rebre un salari igual per una feina igual; ii) Una vida digna per a ells i la seva família, de conformitat amb les disposicions d’aquest Pacte;

b) La seguretat i la higiene en el treball;

c) La igualtat d’oportunitats per a tota persona de ser promoguda en la feina a la categoria superior adequada, sense cap altra consideració que no sigui l’experiència i l’aptitud;

d) El descans, el lleure, la limitació raonable de l’horari laboral, i les vacances periòdiques pagades, i també una remuneració per als dies festius.

Article 8

1. Els estats part en aquest Pacte es comprometen a garantir:

a) El dret de tota persona a fundar sindicats i afiliar-se al sindicat de la seva elecció, amb l’única reserva de les normes de l’organització corresponent, amb vista a la promoció i la protecció dels seus interessos econòmics i socials. No es poden imposar altres restriccions a l’exercici d’aquest dret que les establertes per la llei i que constitueixen mesures necessàries en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional o de l’ordre públic, o per a la protecció dels drets i les llibertats dels altres;

b) El dret dels sindicats a fundar federacions o confederacions nacionals i el dret d’aquestes a fundar organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-s’hi;

c) El dret dels sindicats a exercir lliurement la seva activitat, sense cap més limitació que les que prescriu la llei i que siguin necessàries en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional o de l’ordre públic, o per a la protecció dels drets i les llibertats dels altres;

d) El dret de vaga, exercit de conformitat amb les lleis de cada país.

2. Aquest article no impedeix sotmetre a restriccions legals l’exercici d’aquests drets pels membres de les forces armades, de la policia o de la funció pública.

3. Res del que es disposa en aquest article no autoritza els estats part en el Conveni de l’Organització Internacional del Treball de 1948 relatiu a la llibertat sindical i la protecció del dret sindical, a adoptar mesures legislatives que perjudiquin les garanties establertes en aquest Conveni o a aplicar la llei de manera que perjudiqui les garanties establertes en el Conveni esmentat.

Article 9

Els estat part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a la seguretat social, inclosa l’assegurança social.

Article 10

Els estats part en aquest Pacte reconeixen que:

1. S’ha de concedir a la família, que és l’element natural i fonamental de la societat, la més àmplia protecció i assistència possibles, en particular per a la seva constitució, i mentre sigui responsable de la cura i de l’educació dels fills a càrrec seu. El matrimoni s’ha de contraure amb el lliure consentiment dels futurs cònjuges.

2. S’ha de concedir una protecció especial a les mares durant un període de temps raonable abans i després del naixement dels fills. Durant aquest període, a les mares que treballin, se’ls ha de concedir una llicència remunerada o un permís amb les prestacions de seguretat social adequades.

3. S’han d’adoptar mesures especials de protecció i d’assistència per a tots els infants i adolescents, sense discriminació per raó de filiació o qualsevol altra condició. S’ha de protegir els infants i els adolescents de l’explotació econòmica i social. El fet de fer-los treballar en feines susceptibles de perjudicar la seva moral o salut o que posin en perill la seva vida o puguin dificultar-ne el desenvolupament normal serà castigat per la llei. Els estats han d’establir els límits d’edat per sota dels quals es prohibeixi i sancioni per llei el treball remunerat de mà d’obra infantil.

Article 11

1. Els estats part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a ella i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge adequats, i una millora contínua de les condicions d’existència. Els estats part han d’adoptar les mesures adequades que assegurin l’efectivitat d’aquest dret, reconeixent a aquest efecte la importància essencial de la cooperació internacional basada en el lliure consentiment.

2. Els estats parts en aquest Pacte, reconeixent el dret fonamental de tota persona a estar protegida de la fam, adopten, individualment i per mitjà de la cooperació internacional, les mesures necessàries, incloent-hi programes específics, per:

a) Millorar els mètodes de producció, conservació i distribució dels aliments, mitjançant tots els coneixements tècnics i científics, divulgant els principis de la nutrició i del desenvolupament o la reforma dels sistemes agraris, per tal d’aconseguir el desenvolupament i la utilització més eficient dels recursos naturals;

b) Assegurar la distribució equitativa dels recursos alimentaris mundials en relació amb les necessitats, tenint en compte els problemes dels països importadors i els dels països exportadors d’aliments.

Article 12

1. Els estat part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a gaudir del nivell més alt possible de salut física i mental.

2. Les mesures que han d’adoptar els estats part en aquest Pacte per garantir el ple exercici d’aquest dret han d’incloure les necessàries per assegurar:

a) La reducció de la mortalitat de naixement i de la mortalitat infantil, i el desenvolupament sa dels infants;

b) La millora en tots els aspectes de la higiene ambiental i industrial;

c) La prevenció i el tractament de les malalties epidèmiques, endèmiques, professionals i altres, i també la lluita contra aquestes malalties;

d) La creació de condicions que assegurin a tota persona els serveis i l’atenció mèdics en cas de malaltia.

Article 13

1. Els estats part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a l’educació. Acorden que l’educació s’ha d’orientar vers el ple desenvolupament de la personalitat humana i del sentit de la seva dignitat, i ha d’enfortir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals. També acorden que l’educació ha de capacitar tothom per participar efectivament en una societat lliure, promoure la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups racials, ètnics o religiosos, i fomentar les activitats de les Nacions Unides en el manteniment de la pau.

2. Els estats part en aquest Pacte reconeixen que amb vista a aconseguir el ple exercici d’aquest dret:

a) L’ensenyament primari ha de ser obligatori i accessible de forma gratuïta per a tothom;

b) L’ensenyament secundari en les seves diverses formes, incloent-hi l’ensenyament secundari tècnic i professional, ha de ser generalitzat i accessible per a tothom per tots els mitjans adequats, i en particular per la introducció progressiva de l’ensenyament gratuït;

c) L’ensenyament superior ha de ser igualment accessible per a tothom, en funció de les capacitats de cadascun, per tots els mitjans adequats, i en particular per la introducció progressiva de l’ensenyament gratuït;

d) S’ha de fomentar o intensificar tant com sigui possible l’educació bàsica de les persones que no hagin acabat el cicle complet d’instrucció primària;

e) S’ha de perseguir activament el desenvolupament del sistema escolar en tots els nivells, implantar un sistema adequat de beques i millorar contínuament les condicions materials del personal docent.

3. Els estats part en aquest Pacte es comprometen a respectar la llibertat dels pares i, si escau, dels tutors legals, d’escollir per als seus infants escoles diferents de les establertes per les autoritats públiques, sempre que s’adeqüin a les normes mínimes que l’Estat prescriu o aprovi en matèria d’ensenyament, i a assegurar que els seus infants rebin una educació moral i religiosa de conformitat amb les seves pròpies conviccions.

4. Cap disposició d’aquest article s’ha d’interpretar com una ingerència en la llibertat dels individus i de les persones jurídiques de crear i dirigir institucions d’ensenyament, sempre que se subjectin als principis enunciats a l’apartat 1 d’aquest article, i que l’educació impartida en aquestes institucions sigui conforme a les normes mínimes prescrites per l’Estat.

Article 14

Tots els estats part en aquest Pacte que en el moment d’esdevenir-ne part encara no hagin pogut assegurar en el seu territori metropolità o en altres territoris sota la seva jurisdicció el caràcter obligatori i gratuït de l’ensenyament primari es comprometen, en el termini de dos anys, a elaborar i adoptar un pla detallat de les mesures necessàries per a l’aplicació progressiva, i en el termini raonable d’uns anys, que es fixaran en el pla, del principi de l’ensenyament gratuït i obligatori per a tothom.

Article 15

1. Els estats part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a:

a) Participar en la vida cultural;

b) Gaudir dels beneficis del progrés científic i de les seves aplicacions;

c) Gaudir de la protecció dels interessos morals i materials que resultin de les produccions científiques, literàries o artístiques de les quals sigui autora.

2. Les mesures que han d’adoptar els estats part en aquest Pacte per assolir el ple exercici d’aquest dret han d’incloure les que siguin necessàries per garantir la conservació, el desenvolupament i la difusió de la ciència i de la cultura.

3. Els estats part en aquest Pacte es comprometen a respectar la llibertat indispensable per a la investigació científica i l’activitat creativa.

4. Els estats part en aquest Pacte reconeixen els beneficis que deriven del foment i el desenvolupament de la cooperació i les relacions internacionals en els àmbits científic i cultural.

Article 16

1. Els estats part en aquest Pacte es comprometen a presentar, de conformitat amb les disposicions d’aquesta part del Pacte, informes sobre les mesures que s’hagin adoptat i els progressos assolits per tal de garantir el respecte dels drets reconeguts en el Pacte. 2.

a) Tots els informes s’han de sotmetre al secretari general de les Nacions Unides, el qual en trametrà còpia al Consell Econòmic i Social perquè els examini de conformitat amb les disposicions d’aquest Pacte;

b) El secretari general de les Nacions Unides trametrà també als organismes especialitzats còpia dels informes, o de les parts rellevants d’aquests informes tramesos pels estats part en el Pacte que siguin també membres d’aquests organismes especialitzats, en la mesura en què aquests informes o les seves parts tinguin relació amb matèries que siguin de la competència dels esmentats organismes, d’acord amb els seus instruments constitutius.

Article 17

1. Els estats part en aquest Pacte presenten els seus informes per etapes, d’acord amb un programa que el Consell Econòmic i Social estableixi en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Pacte, després de consultar amb els estats part i els organismes especialitzats interessats.

2. Els informes poden indicar els factors i les dificultats que impedeixen a aquests estats de complir plenament amb les obligacions establertes en aquest Pacte.

3. Quan un estat part en aquest Pacte hagi facilitat la informació pertinent a les Nacions Unides o a algun organisme especialitzat, no caldrà reproduir aquesta informació, sinó que serà suficient amb una referència precisa a aquesta informació.

Article 18

En virtut de les responsabilitats que li han estat conferides per la Carta de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets humans i les llibertats fonamentals, el Consell Econòmic i Social pot concloure acords amb els organismes especialitzats en relació amb la presentació per part d’aquests organismes d’informes relatius al progrés assolit en el compliment de les disposicions d’aquest Pacte que corresponen al seu àmbit d’activitats. Aquests informes poden incloure detalls de les decisions i recomanacions que en relació amb aquest compliment hagin adoptat els seus òrgans competents.

Article 19

El Consell Econòmic i Social pot trametre a la Comissió de Drets Humans, perquè els estudiï i en faci una recomanació general, o per a informació, si escau, els informes sobre els drets humans presentats pels estats de conformitat amb els articles 16 i 17, i els informes sobre els drets humans presentats pels organismes especialitzats de conformitat amb l’article 18.

Article 20

Els estats part en aquest Pacte i els organismes especialitzats interessats poden sotmetre al Consell Econòmic i Social observacions sobre qualsevol recomanació general feta en virtut de l’article 19 o sobre qualsevol menció d’una recomanació general que figuri en un informe de la Comissió de Drets Humans o en qualsevol document que s’hi esmenti.

Article 21

El Consell Econòmic i Social pot presentar de tant en tant a l’Assemblea General informes amb recomanacions de caràcter general i un resum de la informació rebuda dels estats part en aquest Pacte i dels organismes especialitzats, sobre les mesures adoptades i els progressos assolits per garantir el respecte general dels drets reconeguts en aquest Pacte.

Article 22

El Consell Econòmic i Social pot portar a l’atenció d’altres òrgans de les Nacions Unides, dels seus òrgans subsidiaris i dels organismes especialitzats encarregats de facilitar assistència tècnica, tota qüestió sorgida dels informes esmentats en aquesta part del Pacte que puguin servir perquè aquests organismes es pronunciïn, cada un dins el seu àmbit de competència, sobre la conveniència de les mesures internacionals que puguin contribuir a l’aplicació efectiva i progressiva d’aquest Pacte.

Article 23

Els estats part en aquest Pacte acorden que l’acció internacional destinada a assolir el compliment dels drets reconeguts en aquest Pacte inclou particularment la conclusió de convenis, l’adopció de recomanacions, la prestació d’assistència tècnica i la celebració de reunions regionals i tècniques, per efectuar consultes i realitzar estudis organitzats en cooperació amb els governs interessats.

Article 24

Cap disposició d’aquest Pacte no pot ser interpretada en detriment de les disposicions de la Carta de les Nacions Unides o de les constitucions dels organismes especialitzats que defineixen les responsabilitats respectives dels diversos òrgans de les Nacions Unides i dels organismes especialitzats referent a les matèries de què tracta aquest Pacte.

Article 25

Cap disposició d’aquest Pacte no pot ser interpretada en detriment del dret inherent a tots els pobles a gaudir i utilitzar plenament i lliurement les seves riqueses i recursos naturals.

Article 26

1. Aquest Pacte està obert a la signatura de tots els estats membres de les Nacions Unides o membres de qualsevol dels seus organismes especialitzats, de tots els estats part a l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, o de qualsevol altre estat que hagi estat convidat per l’Assemblea General de les Nacions Unides a esdevenir part d’aquest Pacte.

2. Aquest Pacte està subjecte a ratificació. Els instruments de ratificació s’han de dipositar davant del secretari general de les Nacions Unides.

3. Aquest Pacte estarà obert a l’adhesió de qualsevol estat esmentat a l’apartat 1 d’aquest article.

4. L’adhesió s’efectua mitjançant el dipòsit d’un instrument d’adhesió davant del secretari general de les Nacions Unides.

5. El secretari general de les Nacions Unides informa tots els estats que hagin signat aquest Pacte o que s’hi hagin adherit del dipòsit de cada instrument de ratificació o d’adhesió.

Article 27

1. Aquest Pacte entra en vigor tres mesos després de la data en què s’hagi dipositat el trenta-cinquè instrument de ratificació o d’adhesió davant del secretari general de les Nacions Unides.

2. Per a cada estat que ratifiqui aquest Pacte o s’hi adhereixi després d’haver estat dipositat el trenta-cinquè instrument de ratificació o d’adhesió, el Pacte entrarà en vigor tres mesos després de la data del dipòsit del seu instrument de ratificació o d’adhesió.

Article 28

Les disposicions d’aquest Pacte s’apliquen a totes les parts components dels estats federals sense limitacions ni excepcions de cap classe.

Article 29

1. Tot estat part en aquest Pacte pot proposar esmenes i dipositar-les davant del secretari general de les Nacions Unides. El secretari general comunica les esmenes proposades als estats part en aquest Pacte, i els demana que li notifiquin si volen que es convoqui una conferència d’estats part per tal d’examinar i votar les propostes. En el cas que almenys una tercera part dels estats part es declarin a favor d’aquesta conferència, el secretari general ha de convocar la conferència sota els auspicis de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per majoria dels estats part presents i votants en la conferència s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

2. Les esmenes entren en vigor quan hagin estat aprovades per l’Assemblea General de les Nacions Unides i acceptades per una majoria de dos terços dels estats part en aquest Pacte, de conformitat amb els seus respectius procediments constitucionals.

3. Quan aquestes esmenes entrin en vigor, seran obligatòries per a aquells estats part que les hagin acceptades; els altres estats part romandran obligats per les disposicions d’aquest Pacte i per totes les esmenes anteriors que hagin acceptat.

Article 30

Independentment de les notificacions previstes a l’apartat 5 de l’article 26, el secretari general de les Nacions Unides informa a tots els estats esmentats a l’apartat 1 del mencionat article:

a) De les signatures d’aquest Pacte i dels instruments de ratificació i d’adhesió dipositades de conformitat amb l’article 26;

b) De la data d’entrada en vigor d’aquest Pacte, de conformitat amb l’article 27, i de la data d’entrada en vigor de les esmenes en virtut de l’article 29.

Article 31

1. Aquest Pacte, els textos del qual en anglès, xinès, espanyol, francès i rus són igualment autèntics, serà dipositat als arxius de les Nacions Unides.

2. El secretari general de les Nacions Unides trametrà una còpia certificada d’aquest Pacte a tots els estats esmentats a l’article 26.

EN FE DE LA QUAL COSA, els sotasignats, degudament autoritzats pels respectius governs, han signat aquest Pacte, que ha estat obert a la signatura a Nova York el 19 de desembre de 1966. PACTE INTERNACIONAL RELATIU ALS DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS Nova York, 16 de desembre de 1966 ENTRADA EN VIGOR: 3 de gener de 1976, de conformitat amb l’article 27. 1 REGISTRE: 3 de gener de 1976, núm. 14531. 1 ESTAT: Signataris:

71. Parts: 173. TEXT: Nacions Unides, Recueil des Traités , vol. 993, p.

3. Nota: el Pacte va obrir-se a signatura a Nova York el 19 de desembre de 1966. Participant 2 Signatura Ratificació, Adhesió (a), Successió (d) Afganistan 24 de gener de 1983 a Albània 4 d’octubre de 1991 a Alemanya 2,3 9 d’octubre de 1968 17 de desembre de 1973 Algèria 10 de desembre de 1968 12 de setembre de 1989 Angola 10 de gener de 1992 a Antigua i Barbuda 3 de juliol del 2019 a Argentina 19 de febrer de 1968 8 d’agost de 1986 Armènia 13 de setembre de 1993 a Austràlia 18 de desembre de 1972 10 de desembre de 1975 Àustria 10 de desembre de 1973 10 de setembre de 1978 Azerbaidjan 13 d’agost de 1992 a Bahames 4 de desembre de 2008 23 de desembre del 2008 Bahrain 27 de setembre del 2007 a Bangladesh 5 d’octubre de 1998 a Barbados 5 de gener de 1973 a Bèlgica 10 de desembre de 1968 21 d’abril de 1983 Belize 6 de setembre del 2000 9 de març del 2015 Benín 12 de març de 1992 a Bielorússia 19 de març de 1968 12 de novembre de 1973 Bolívia (Estat plurinacional de) 12 d’agost de 1982 a Bòsnia i Herzegovina 4 1 de setembre de 1993 d Brasil 24 de gener de 1992 a Bulgària 8 d’octubre de 1968 21 de setembre de 1970 Burkina Faso 4 de gener de 1999 a Burundi 9 de maig de 1990 a Cambodja 5,6 17 d’octubre de 1980 26 de maig de 1992 a Camerun 27 de juny de 1984 a Canadà 19 de maig de 1976 a Cap Verd 6 d’agost de 1993 a Colòmbia 21 de desembre de 1966 29 d’octubre de 1969 Comores 25 de setembre del 2008 Congo 5 d’octubre de 1983 a Costa d’Ivori 26 de març de 1992 a Costa Rica 19 de desembre de 1966 29 de novembre de 1968 Croàcia 4 12 d’octubre de 1992 d Cuba 28 de febrer del 2008 Dinamarca 20 de març de 1968 6 de gener de 1972 Djibouti 5 de novembre del 2002 a Dominica 17 de juny de 1993 a Egipte 4 d’agost de 1967 14 de gener de 1982 El Salvador 21 de setembre de 1967 30 de novembre de 1979 Equador 29 de setembre de 1967 6 de març de 1969 Eritrea 17 d’abril del 2001 a Eslovàquia 14 28 de maig de 1993 d Eslovènia 4 6 de juliol de 1992 d Espanya 28 de setembre de 1976 27 d’abril de 1977 Estats Units d’Amèrica 5 d’octubre de 1977 Estat de Palestina 2 d’abril del 2014 a Estònia 21 d’octubre de 1991 a Eswatini 26 de març del 2004 a Etiòpia 11 de juny de 1993 a Federació de Rússia 18 de març de 1968 16 d’octubre de 1973 Fiji 16 d’agost del 2018 a Filipines 19 de desembre de 1966 7 de juny de 1974 Finlàndia 11 d’octubre de 1967 19 d’agost de 1975 França 4 de novembre de 1980 a Gabon 21 de gener de 1983 a Gàmbia 29 de desembre de 1978 a Geòrgia 3 de maig de 1994 a Ghana 7 de setembre del 2000 7 de setembre del 2000 Grècia 16 de maig de 1985 a Grenada 6 de setembre de 1991 a Guatemala 19 de maig de 1988 a Guinea 28 de febrer de 1967 24 de gener de 1978 Guinea Bissau 2 de juliol de 1992 a Guinea Equatorial 25 de setembre de 1987 a Guyana 22 d’agost de 1968 15 de febrer de 1977 Haití 8 d’octubre del 2013 a Hondures 19 de desembre de 1966 17 de febrer de 1981 Hongria 25 de març de 1969 17 de gener de 1974 Iemen16 9 de febrer de 1987 a Illes Marshall 12 de març del 2018 a Illes Salomó 10 17 de març de 1982 d Índia 10 d’abril de 1979 a Indonèsia 23 de febrer del 2006 a Iran (República islàmica d’) 4 d’abril de 1968 24 de juny de 1975 Iraq 18 de febrer de 1969 25 de gener de 1971 Irlanda 1 d’octubre de 1973 8 de desembre de 1989 Islàndia 30 de desembre de 1968 22 d’agost de 1979 Israel 19 de desembre de 1966 3 d’octubre de 1991 Itàlia 18 de gener de 1967 15 de setembre de 1978 Jamaica 19 de desembre de 1966 3 d’octubre de 1975 Japó 30 de maig de 1978 21 de juny de 1979 Jordània 30 de juny de 1972 28 de maig de 1975 Kazakhstan 2 de desembre del 2003 24 de gener del 2006 Kenya 1 de maig de 1972 a Kirguizistan 7 d’octubre de 1994 a Kuwait 21 de maig de 1996 a Lesotho 9 de setembre de 1992 a Letònia 14 d’abril de 1992 a Líban 3 de novembre de 1972 a Libèria 18 d’abril de 1967 22 de setembre del 2004 Líbia 15 de maig de 1970 a Liechtenstein 10 de desembre de 1998 a Lituània 20 de novembre de 1991 a Luxemburg 26 de novembre de 1974 18 d’agost de 1983 Macedònia del Nord 4 18 de gener de 1994 d Madagascar 14 d’abril de 1970 22 de setembre de 1971 Malawi 22 de desembre de 1993 a Maldives 19 de setembre del 2006 a Mali 16 de juliol de 1974 a Malta 22 d’octubre de 1968 13 de setembre de 1990 Marroc 19 de gener de 1977 3 de maig de 1979 Maurici 12 de desembre de 1973 a Mauritània 17 de novembre del 2004 a Mèxic 23 de març de 1981 a Mònaco 26 de juny de 1997 28 d’agost de 1997 Mongòlia 5 de juny de 1968 18 de novembre de 1974 Montenegro 11 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 16 de juliol del 2015 6 d’octubre del 2017 Namíbia 28 de novembre de 1994 a Nepal 14 de maig de 1991 a Nicaragua 12 de març de 1980 a Níger 7 de març de 1986 a Nigèria 29 de juliol de 1993 a Noruega 20 de març de 1968 13 de setembre de 1972 Nova Zelanda 12 12 de novembre de 1968 28 de desembre de 1978 Oman 9 de juny del 2020 a Països Baixos (Regne dels) 13 25 de juny de 1969 11 de desembre de 1978 Pakistan 3 de novembre del 2004 17 d’abril del 2008 Palau 20 de setembre del 2011 Panamà 27 de juliol de 1976 8 de març de 1977 Papua Nova Guinea 21 de juliol del 2008 a Paraguai 10 de juny de 1992 a Perú 11 d’agost de 1977 28 d’abril de 1978 Polònia 2 de març de 1967 18 de març de 1977 Portugal 7 7 d’octubre de 1976 31 de juliol de 1978 Qatar 21 de maig del 2018 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 9,15 16 de setembre de 1968 20 de maig de 1976 República Àrab Siriana 21 d’abril de 1969 a República Centreafricana 8 de maig de 1981 a República de Corea 10 d’abril de 1990 a República de Moldàvia 26 de gener de 1993 a República democràtica del Congo 1 de novembre de 1976 a República Democràtica Popular de Laos 7 de desembre del 2000 13 de febrer del 2007 República Dominicana 4 de gener de 1978 a República Popular Democràtica de Corea 14 de setembre de 1981 a República Txeca 14 22 de febrer de 1993 d República Unida de Tanzània 11 de juny de 1976 a Romania 27 de juny de 1968 9 de desembre de 1974 Ruanda 16 d’abril de 1975 a Saint Kitts i Nevis 1 de novembre del 2024 a Saint Vincent i les Grenadines 9 de novembre de 1981 a San Marino 18 d’octubre de 1985 a São Tomé i Príncipe 31 d’octubre de 1995 10 de gener del 2017 Senegal 6 de juliol de 1970 13 de febrer de 1978 Sèrbia4 12 de març del 2001 d Seychelles 5 de maig de 1992 a Sierra Leone 23 d’agost de 1996 a Somàlia 24 de gener de 1990 a Sri Lanka 11 de juny de 1980 a Sud-àfrica 3 d’octubre de 1994 12 de gener del 2015 Sudan 18 de març de 1986 a Sudan del Sud 5 de febrer del 2024 a Suècia 29 de setembre de 1967 6 de desembre de 1971 Suïssa 18 de juny de 1992 a Surinam 28 de desembre de 1976 a Tadjikistan 4 de gener de 1999 a Tailàndia 5 de setembre de 1999 a Timor Oriental 16 d’abril del 2003 a Togo 24 de maig de 1984 a Trinitat i Tobago 8 de desembre de 1978 a Tunísia 30 d’abril de 1968 18 de març de 1969 Turkmenistan 1 de maig de 1997 a Turquia 15 d’agost del 2000 23 de setembre del 2003 Txad 9 de juny de 1995 a Ucraïna 20 de març de 1968 12 de novembre de 1973 Uganda 21 de gener de 1987 a Uruguai 21 de febrer de 1967 1 d’abril de 1970 Uzbekistan 28 de setembre de 1995 a Veneçuela (República Bolivariana de) 24 de juny de 1969 10 de maig de 1978 Vietnam 24 de setembre de 1982 a Xile 16 de setembre de 1969 10 de febrer de 1972 Xina 7, 8, 9 27 d’octubre de 1997 27 de març del 2001 Xipre 9 de gener de 1967 2 d’abril de 1969 Zàmbia 10 d’abril de 1984 a Zimbabwe 13 de maig de 1991 a Declaracions i reserves (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) AFGANISTAN L’òrgan executiu del Consell Revolucionari de la República Democràtica de l’Afganistan declara que les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, així com les dels apartats 1 i 3 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, segons les quals alguns països no poden adherir-se als Pactes esmentats, són incompatibles amb el caràcter internacional d’aquests instruments.

En conseqüència, d’acord amb la igualtat de drets de tots els estats a la sobirania, aquests dos Pactes han d’obrir-se a l’adhesió de tots els estats.

ALGÈRIA 17

1. El Govern algerià interpreta que l’article primer comú als dos Pactes no afecta en cap cas el dret inalienable de tots els pobles a l’autodeterminació i de disposar les seves riqueses i recursos naturals. Considera, a més, que el manteniment de l’estat de dependència d’alguns territoris als quals es refereix l’apartat 3 de l’article primer dels dos Pactes i l’article 14 del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals, és contrari als fins i objectius de les Nacions Unides, a la Carta de l’ONU i a la Declaració 1514 XV, relativa a “l’atorgament de la independència als països i pobles colonials”.

2. El Govern algerià interpreta que les disposicions de l’article 8 del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals i de l’article 22 del Pacte sobre els drets civils i polítics estableixen la llei com a marc d’intervenció de l’Estat per a l’organització i l’exercici del dret sindical.

3. El Govern algerià considera que les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals no poden en cap cas afectar el seu dret d’organitzar lliurement el seu sistema educatiu.

4. El Govern algerià interpreta que les disposicions de l’apartat 4 de l’article 23 del Pacte sobre els drets civils i polítics, relatives als drets i les responsabilitats dels cònjuges, no afecten en cap cas els fonaments essencials del sistema jurídic algerià. BAHAMES El Govern de les Bahames interpreta que la no-discriminació basada en l’origen nacional no implica necessàriament l’obligació dels estats de garantir automàticament als estrangers els mateixos drets que als seus nacionals. Aquest concepte s’ha d’entendre com a destinat a evitar qualsevol comportament arbitrari, però no les diferències de tractament basades en consideracions objectives i raonables, conformes als principis que prevalen en les societats democràtiques. BAHRAIN El Regne de Bahrain declara que la seva adhesió a les disposicions de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte no limita el seu dret a prohibir la vaga en les instal·lacions d’importància vital. BANGLADESH 18 En opinió del Govern de la República Popular de Bangladesh, la referència al “dret dels pobles a l’autodeterminació” que figura en aquest article ha d’entendre’s com a aplicable en el context històric de la dominació colonial i del règim colonial, de la dominació i de l’ocupació estrangeres i d’altres situacions anàlogues. El Govern de la República Popular de Bangladesh aplica els articles 2 i 3, en la mesura en què es refereixin a la igualtat entre homes i dones, d’acord amb les disposicions pertinents de la seva Constitució i, en particular, tenint en compte alguns aspectes dels drets econòmics, com ara les lleis en matèria de successió. El Govern de la República Popular de Bangladesh aplica els articles 7 i 8, tenint en compte les disposicions i els procediments previstos en la Constitució i la legislació pertinent de Bangladesh. El Govern de la República Popular de Bangladesh accepta les disposicions establertes als articles 10 i 13 del Pacte en principi, però les aplica de manera progressiva d’acord amb la situació econòmica del país i els seus plans de desenvolupament. BARBADOS El Govern de Barbados declara que es reserva el dret de diferir l’aplicació de les disposicions següents:

a) La lletra a), punt (i) de l’article 7, pel que fa a la igualtat de remuneració dels homes i dels dones per un mateix treball;

b) L’apartat 2 de l’article 10, pel que fa a la protecció especial que s’ha de concedir a les mares durant un període de temps raonable abans i després del naixement dels fills;

c) La lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13, pel que fa a l’ensenyament primari. Efectivament, el Govern de Barbados, que subscriu plenament els principis establerts en aquestes disposicions i es compromet a prendre les mesures necessàries per aplicar-los íntegrament, no pot, donada la magnitud de les dificultats d’aplicació, garantir actualment la plena aplicació dels principis en qüestió. BIELORÚSSIA 19 BÈLGICA

1. Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 2, el Govern belga interpreta que la no-discriminació basada en l’origen nacional no implica necessàriament l’obligació dels estats de garantir automàticament als estrangers els mateixos drets que als seus nacionals. Aquest concepte s’ha d’entendre com a destinat a evitar qualsevol comportament arbitrari, però no les diferències de tractament basades en consideracions objectives i raonables, conformes als principis que prevalen en les societats democràtiques.

2. Pel que fa a l’apartat 3 del mateix article, el Govern belga entén que aquesta disposició no pot contradir el principi de compensació equitativa en cas de mesura d’expropiació o de nacionalització.

BULGÀRIA La República Popular de Bulgària considera necessari subratllar que les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i dels apartats 1 i 3 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, segons les quals un determinat nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori.

Aquestes disposicions no concorden amb la naturalesa pròpia d’aquests Pactes, el caràcter dels quals és universal i que haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats.

D’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, cap estat no té dret a prohibir que altres estats esdevinguin parts d’un pacte d’aquest tipus.

CONGO 20 CUBA Declaració: La República de Cuba declara que la Revolució ha permès al poble cubà exercir tots els drets establerts en el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals.

El bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units d’Amèrica, així com la seva política hostil i agressiva envers Cuba, és l’obstacle més greu a l’exercici per part del poble cubà dels drets establerts en el Pacte.

La Constitució de la República i la legislació nacional consagren els drets protegits en virtut d’aquest Pacte.

Les polítiques i els programes de l’estat garanteixen efectivament l’exercici i la protecció d’aquests drets a tots els cubans i cubanes.

Pel que fa a l’abast i l’aplicació d’algunes disposicions d’aquest instrument internacional, la República de Cuba formularà les reserves o declaracions interpretatives que consideri necessàries.

DINAMARCA 21 El Govern danès no pot, de moment, comprometre’s a complir plenament les disposicions de la lletra

d) de l’article 7 pel que fa a la remuneració dels dies festius. EGIPTE […] Tenint en compte les disposicions de la xaria islàmica, donada la conformitat del Pacte amb aquestes disposicions […] [el Govern egipci accepta aquests Pactes, s’hi adhereix i els ratifica]. ESLOVÀQUIA 14 FEDERACIÓ DE RÚSSIA La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte Internacional relatius als drets econòmics, socials i culturals i les de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte Internacional relatiu als drets civils i polítics, segons les quals un determinat nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen caràcter discriminatori i considera que, de conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes han d’estar oberts a la participació de tots els estats interessats sense cap discriminació ni limitació. FRANÇA

1. El Govern de la República considera que, d’acord amb l’article 103 de la Carta de les Nacions Unides, en cas de conflicte entre les seves obligacions en virtut del Pacte i les seves obligacions en virtut de la Carta (en particular dels articles 1 i 2 d’aquesta Carta), prevalen les seves obligacions en virtut de la Carta.

2. El Govern de la República declara que els articles 6, 9, 11 i 13 no s’han d’interpretar com un obstacle a les disposicions que regulin l’accés dels estrangers al treball o que estableixin condicions de residència per a l’atribució d’algunes prestacions socials.

3. El Govern de la República declara que aplica les disposicions de l’article 8 relatives a l’exercici del dret de vaga d’acord amb l’article 6, apartat 4, de la Carta social europea, segons la interpretació que se’n fa a l’annex d’aquesta Carta.

GUINEA Basant-se en el principi segons el qual tots els estats la política dels quals es guia pels fins i principis de la Carta de les Nacions Unides tenen el dret d’esdevenir parts dels Pactes que afecten els interessos de la comunitat internacional, el Govern de la República de Guinea considera que les disposicions de l’apartat primer de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals són contràries al principi de la universalitat dels tractats internacionals i a la democratització de les relacions internacionals.

De la mateixa manera, el Govern de la República de Guinea considera també que l’apartat 3 de l’article primer i les disposicions de l’article 14 d’aquest Pacte estan en contradicció amb les estipulacions de la Carta de les Nacions Unides en general i amb les resolucions adoptades per les Nacions Unides relatives a l’atorgament de la independència als països i pobles colonials en particular.

Les disposicions esmentades són contràries a la declaració relativa als principis del dret internacional sobre les relacions amistoses i la cooperació entre els estats d’acord amb la Resolució 2625 (XXV), que obliga els estats a afavorir la realització del principi de la igualtat jurídica dels pobles i del seu dret imprescriptible a l’autodeterminació, amb vista a posar fi al colonialisme.

HONGRIA En el moment de la signatura: El Govern de la República Popular d’Hongria declara que l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, segons els quals alguns estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori i són contraris al principi fonamental del dret internacional segons el qual tots els estats tenen el dret d’esdevenir parts dels tractats multilaterals generals.

Aquestes disposicions discriminatòries són incompatibles amb els fins dels Pactes.

En el moment de la ratificació: El Consell Presidencial de la República Popular d’Hongria declara que les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i les dels apartats 1 i 3 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals són incompatibles amb el caràcter universal dels Pactes.

Segons el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes han d’estar oberts a la participació de tots els estats sense cap discriminació ni limitació.

IEMEN 16 L’adhesió de la República Democràtica Popular del Iemen al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i al Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics no pot significar en cap cas el reconeixement d’Israel ni pot comportar l’establiment de cap relació amb aquest estat.

ÍNDIA I. Pel que fa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Govern de la República de l’Índia declara que les paraules “el dret a l’autodeterminació” que figuren en aquests articles s’apliquen únicament als pobles sotmesos a una dominació estrangera i que no concerneixen els estats sobirans independents ni un element d’un poble o d’una nació, principi fonamental de la integritat nacional.

II.

Pel que fa a l’article 9 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, la posició del Govern de la República de l’Índia és que les disposicions d’aquest article s’apliquen de conformitat amb les disposicions dels apartats 3 a 7 de l’article 22 de la Constitució de l’Índia.

A més, segons el sistema jurídic indi, les persones que consideren haver estat objecte d’una detenció o arrest il·legal per part de l’estat no tenen obligatòriament dret a indemnitzacions.

III.

Pel que fa a l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Govern de la República de l’Índia es reserva el dret d’aplicar la seva legislació en relació amb els estrangers.

IV.

Pel que fa als articles 4 i 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i als articles 12, 19 (apartat 3), 21 i 22 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Govern de la República de l’Índia declara que les disposicions dels articles esmentats s’apliquen de manera que es conformin amb les disposicions de l’article 19 de la Constitució de l’Índia.

V. Pel que fa a la lletra

c) de l’article 7 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern de la República de l’Índia declara que les disposicions d’aquest article s’apliquen de manera que es conformin amb les disposicions de l’apartat 4 de l’article 16 de la Constitució de l’Índia.

INDONÈSIA Pel que fa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern de la República d’Indonèsia declara que, d’acord amb la Declaració sobre l’atorgament de la independència als països i als pobles colonials i la Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions amistoses i la cooperació entre els estats segons la Carta de les Nacions Unides, així com amb l’apartat pertinent de la Declaració i del Programa d’acció de Viena del 1993, les paraules “el dret a l’autodeterminació” que figuren en aquest article no s’apliquen a una part de la població d’un estat independent i sobirà, i no es poden interpretar com una autorització o un encoratjament a cap acció que fragmenti o obstaculitzi, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d’estats sobirans i independents.

IRAQ 22 El fet que la República de l’Iraq esdevingui part del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics no significa en cap cas que reconegui Israel ni que assumeixi obligacions envers Israel en virtut dels Pactes esmentats.

El fet que la República de l’Iraq esdevingui part dels dos Pactes esmentats no implica que esdevingui part del

Protocol facultatiu relatiu al Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics. La ratificació per part de l’Iraq no significa en cap cas que l’Iraq reconegui Israel ni que estableixi amb Israel les relacions que regula el pacte esmentat. IRLANDA En el marc de la política governamental destinada a afavorir, encoratjar i estimular l’ús de la llengua irlandesa per tots els mitjans apropiats, Irlanda es reserva el dret d’exigir el coneixement de l’irlandès o de considerar-lo com un valor afegit per ocupar determinats llocs de treball. Irlanda reconeix el dret inalienable i el deure dels pares de vetllar per l’educació dels seus fills. Tot reconeixent que l’estat té l’obligació de garantir l’ensenyament primari gratuït i tot exigint que els infants rebin un nivell mínim d’ensenyament, Irlanda es reserva, tanmateix, el dret de permetre que els pares imparteixin l’ensenyament dels seus fills a domicili, sempre que compleixin aquestes normes mínimes. JAPÓ 23

1. Pel que fa a l’aplicació de les disposicions de la lletra

d) de l’article 7 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Japó es reserva el dret de no quedar vinculat per les paraules “la remuneració dels dies festius” que figuren en les disposicions esmentades.

2. El Japó es reserva el dret de no quedar vinculat per les disposicions de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, excepte en els àmbits en què el dret esmentat en les disposicions esmentades s’atorga en virtut de les lleis i reglaments vigents al Japó en la data de la ratificació del Pacte per part del Govern japonès. […]

4. Recordant la posició adoptada pel Govern japonès en el moment de la ratificació del Conveni núm. 87, relatiu a la llibertat sindical i a la protecció del dret sindical, segons la qual considerava que les paraules “la policia” que figuren a l’article 9 del conveni esmentat s’han d’interpretar de manera que incloguin els serveis japonesos de lluita contra incendis, el Govern japonès declara que les paraules “membres de la policia” que figuren a l’apartat 2 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com a l’apartat 2 de l’article 22 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, s’han d’interpretar de manera que incloguin els membres dels serveis japonesos de lluita contra incendis.

KENYA El Govern kenyà reconeix i aprova els principis enunciats a l’apartat 2 de l’article 10 del Pacte, però, atesa la situació actual a Kenya, no considera necessari ni oportú imposar-ne l’aplicació mitjançant una legislació corresponent.

KUWAIT Tot subscrivint els nobles principis enunciats a l’apartat 2 de l’article 2 i a l’article 3, que són conformes a les disposicions de la Constitució kuwaitiana, en particular amb l’article 29, el Govern kuwaitià declara que l’exercici dels drets enunciats en els dos articles esmentats es fa dins dels límits prescrits pel dret kuwaitià.

Declaració relativa a l’article 9: El Govern kuwaitià declara que, si bé la legislació kuwaitiana garanteix als treballadors kuwaitians i no kuwaitians tots els seus drets, les disposicions relatives a les assegurances socials s’apliquen únicament als kuwaitians.

Reserva relativa a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8: El Govern kuwaitià es reserva el dret de no aplicar la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8. LÍBIA 22 L’aprovació i l’adhesió de la República Àrab Líbia als Pactes esmentats no signifiquen en cap cas que la República Àrab Líbia reconegui Israel ni que estableixi amb Israel les relacions que regulen els Pactes esmentats.

MADAGASGAR El Govern malgaix declara que es reserva el dret d’ajornar l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 13 del Pacte, especialment pel que fa a l’ensenyament primari, ja que, tot i que el Govern malgaix accepta plenament els principis establerts per l’apartat 2 de l’article 13 esmentat i es compromet a fer el necessari per garantir-ne l’aplicació íntegra en una data tan propera com sigui possible, les dificultats d’implementació, i en particular les repercussions financeres, són tals que no es pot garantir actualment l’aplicació íntegra dels principis esmentats.

MALTA 24 Article 13 - El Govern maltès declara que s’adhereix al principi enunciat en el en la frase “i de garantir l’educació religiosa i moral dels seus fills conforme a les seves pròpies conviccions”.

Tanmateix, tenint en compte que la gran majoria dels maltesos són de religió catòlica romana i atenent la limitació de recursos humans i financers, és difícil garantir una educació d’aquesta mena conforme a les conviccions religioses o morals en el cas, extremadament poc freqüent a Malta, de petits grups.

MÈXIC El Govern mexicà s’adhereix al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, entenent que l’article 8 del Pacte esmentat s’aplica a la República de Mèxic segons les modalitats i d’acord amb els procediments previstos en les disposicions aplicables de la Constitució política dels Estats Units de Mèxic i de les seves lleis i reglaments.

MÒNACO El Govern Principesc declara que interpreta la no-discriminació basada en l’origen nacional, el principi de la qual s’estableix a l’apartat 2 de l’article 2, com que no implica necessàriament l’obligació per als estats de garantir automàticament als estrangers els mateixos drets que als seus nacionals.

El Govern Principesc declara que els articles 6, 9, 11 i 13 no s’han d’interpretar com un impediment per a les disposicions que regulin l’accés dels estrangers al treball o que estableixin condicions de residència per a l’atribució de determinades prestacions socials.

El Govern Principesc declara que considera l’article 8, apartat 1, en les lletres a), b), c), relatives a l’exercici dels drets sindicals, compatible amb les disposicions apropiades de la Llei relativa a les formalitats, condicions i procediments que tenen per objecte garantir una representació sindical eficaç i afavorir unes relacions laborals harmonioses.

El Govern Principesc declara que aplica les disposicions de l’article 8 relatives a l’exercici del dret de vaga tenint en compte les formalitats, condicions, limitacions i restriccions previstes per la llei i que són necessàries en una societat democràtica per garantir el respecte dels drets i les llibertats d’altri o per protegir l’ordre públic, la seguretat nacional, la salut pública o les bones costums.

L’apartat 2 de l’article 8 s’ha d’interpretar de manera que inclogui els membres de la força pública, els agents de l’estat, dels municipis i dels establiments públics.

MONGÒLIA La República Popular Mongola declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i les de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, segons les quals un cert nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori, i considera que, d’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats interessats sense cap mena de discriminació ni limitació.

MYANMAR Referint-se a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern de la República de la Unió de Myanmar declara que, d’acord amb la Declaració i el Programa d’acció de Viena de 1993, l’expressió «el dret [dels pobles] a l’autodeterminació» que figura en l’article esmentat no s’ha d’aplicar a cap secció particular de la població d’un estat sobirà i independent, i no s’ha d’interpretar com una autorització ni com un encoratjament a cap mesura que pugui desmembrar o comprometre, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d’un estat sobirà i independent.

A més, aquesta expressió no s’ha d’aplicar si vulnera el capítol 10 de la Constitució del 2008 de la República de la Unió de Myanmar.

NORUEGA Amb reserva a l’article 8, apartat 1, lletra d), que estipula que la pràctica noruega actual, que consisteix a remetre per Acte del Parlament els conflictes laborals davant la Comissió Nacional de Salaris (comissió arbitral tripartida permanent que s’ocupa de qüestions salarials), no es considera incompatible amb el dret de vaga, dret plenament reconegut a Noruega.

NOVA ZELANDA 25 El Govern neozelandès es reserva el dret de no aplicar l’article 8 en la mesura que les disposicions legislatives vigents, que han estat adoptades per garantir una representació sindical eficaç i afavorir unes relacions laborals harmonioses, podrien no ser plenament compatibles amb l’article esmentat.

OMAN El Govern d’Oman fa una reserva relativa a les disposicions de les lletres

a) i

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte esmentat, relatives al dret de formar sindicats i al dret de vaga, pel que fa als empleats dels serveis governamentals. PAKISTAN 26,27,28 El Pakistan, amb la finalitat d’assolir progressivament la plena realització dels drets reconeguts en aquest Pacte, utilitzarà tots els mitjans apropiats en la mesura que tingui els recursos de què calgui disposar. PAÏSOS BAIXOS (REGNE DELS) 29 QATAR 30 L’estat de Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que contravenen la xaria pel que fa a les qüestions relatives a l’herència i al naixement. L’estat de Qatar interpreta el terme «sindicats» i les qüestions connexes enunciades a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals d’acord amb les disposicions de la legislació laboral i de la legislació nacional. L’estat de Qatar es reserva el dret d’aplicar aquest article conforme a aquesta interpretació. REPÚBLICA ÀRAB SIRIANA 22

1. S’entén que l’adhesió de la República Àrab Siriana a aquests dos Pactes no significa en cap cas el reconeixement d’Israel ni l’establiment de relacions amb aquest estat en cap matèria regulada pels Pactes esmentats.

2. La República Àrab Siriana considera que l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte relatiu als drets civils i polítics, no són conformes amb els objectius i finalitats dels Pactes esmentats, ja que no permeten que tots els estats, sense distinció ni discriminació, puguin esdevenir parts d’aquests Pactes. REPÚBLICA TXECA 14 ROMANIA El Govern de la República Socialista de Romania declara que les disposicions de l’article 26, apartat 1, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals no són conformes amb el principi segons el qual tots els estats tenen dret a esdevenir parts dels tractats multilaterals que regulen qüestions d’interès general.

a) El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que les disposicions de l’article 26, apartat 1, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals no són conformes amb el principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals, l’objecte i la finalitat dels quals interessen la comunitat internacional en el seu conjunt, han d’estar oberts a la participació universal.

b) El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que el manteniment de l’estat de dependència d’alguns territoris als quals es refereixen l’article 1, punt 3, i l’article 14 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals no és conforme amb la Carta de les Nacions Unides ni amb els documents adoptats per aquesta organització sobre l’atorgament de la independència als països i als pobles colonials, inclosa la Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions amistoses i la cooperació entre els estats, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat mitjançant la Resolució núm. 2625 (XXV) de 1970 de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, que proclama solemnement el deure dels estats de promoure la realització del principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a l’autodeterminació, amb l’objectiu de posar fi ràpidament al colonialisme.

REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I D’IRLANDA DEL NORD Primer, el Govern del Regne Unit declara que considera que, en virtut de l’article 103 de la Carta de les Nacions Unides, en cas de conflicte entre les seves obligacions en virtut de l’article primer del Pacte i les seves obligacions en virtut de la Carta (en particular en virtut de l’article primer i dels articles 2 i 73 de la Carta esmentada), prevalen les obligacions derivades de la Carta.

Segon, el Govern del Regne Unit declara que es reserva el dret d’ajornar l’aplicació del punt

i) de la lletra

a) de l’article 7 del Pacte, en la mesura que aquesta disposició fa referència al pagament d’una remuneració igual a dones i homes per una feina de valor igual, ja que, tot i que el Govern del Regne Unit accepta plenament aquest principi i es compromet a fer el necessari per garantir-ne l’aplicació íntegra en una data tan propera com sigui possible, les dificultats d’implementació són tals que no es pot garantir actualment l’aplicació íntegra del principi esmentat. Tercer, el Govern del Regne Unit declara que, pel que fa a l’article 8 del Pacte, es reserva el dret de no aplicar la lletra

b) de l’apartat 1 a Hong Kong, en la mesura que aquesta lletra pugui implicar que sindicats que no pertanyen a la mateixa professió o indústria tinguin dret a constituir federacions o confederacions. Finalment, el Govern del Regne Unit declara que les disposicions del Pacte no s’apliquen a la Rhodèsia del Sud mentre no hagi notificat al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que pot garantir que les obligacions que li imposa el Pacte en relació amb aquest territori poden ser complertes íntegrament. El Govern del Regne Unit manté la declaració que va fer en el moment de la signatura del Pacte pel que fa a l’article primer. Primer. El Govern del Regne Unit declara que, als efectes de l’apartat 3 de l’article 2, les illes Verges Britàniques, les illes Caiman, les illes Gilbert, el grup d’illes Pitcairn, Santa Helena i les seves dependències, les illes Turks i Caicos i Tuvalu són països en desenvolupament. El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’interpretar l’article 6 com que no exclou la imposició de restriccions, basades en el lloc de naixement o les condicions de residència, a l’ocupació d’un lloc de treball en una regió o territori determinat, amb la finalitat de preservar els llocs de treball dels treballadors d’aquesta regió o territori. El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’ajornar l’aplicació del punt

i) de la lletra

a) de l’article 7 del Pacte pel que fa al pagament d’una remuneració igual per una feina de valor igual a dones i homes ocupats en el sector privat a Jersey, Guernsey, l’illa de Man, les Bermudes, Hong Kong i les Illes Salomó. El Govern del Regne Unit es reserva el dret de no aplicar a Hong Kong la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 8. El Govern del Regne Unit, tot reconeixent el dret de tota persona a la seguretat social d’acord amb l’article 9, es reserva el dret d’ajornar l’aplicació d’aquesta disposició a les Illes Caiman i a les Illes Malvines a causa de la manca de recursos d’aquests territoris. El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’ajornar l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 10 pel que fa a un petit nombre de matrimonis tradicionals celebrats a les illes Salomó, i l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 10 pel que fa a la concessió de permís de maternitat retribuït a les Bermudes i a les illes Malvines. El Govern del Regne Unit manté el dret d’ajornar l’aplicació de la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13, així com de l’article 14, pel que fa al caràcter obligatori de l’ensenyament a les illes Salomó i a Tuvalu. Finalment, el Govern del Regne Unit declara que les disposicions del Pacte no s’apliquen a la Rhodèsia del Sud mentre no hagi notificat al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que pot garantir que les obligacions que li imposa el Pacte en relació amb aquest territori poden ser complertes íntegrament. RUANDA 31 SUD-ÀFRICA El Govern de la República de Sud-àfrica donarà efecte progressiu al dret a l’educació d’acord amb la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13 i amb l’article 14 en el marc de la seva política d’educació nacional i dels recursos disponibles. SUÈCIA Suècia formula una reserva sobre la lletra

d) de l’article 7 del Pacte pel que fa al dret a la remuneració dels dies festius.

TAILÀNDIA El Govern del Regne de Tailàndia declara que la frase “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació”, amb què s’inicia l’apartat 1 de l’article primer del Pacte, s’ha d’interpretar com a compatible amb l’expressió utilitzada en la Declaració i el Programa d’acció de Viena adoptats per la Conferència mundial sobre els drets humans el 25 de juny de 1993. TRINITAT I TOBAGO El Govern de Trinitat i Tobago es reserva el dret de sotmetre a restriccions legals i raonables l’exercici dels drets esmentats per part dels membres del personal adscrit a serveis essencials, d’acord amb la Llei sobre les relacions laborals (Industrial Relations Act) o amb qualsevol altra disposició legislativa que la substitueixi, adoptada conforme a les disposicions de la Constitució de Trinitat i Tobago.

TURQUIA La República Turca declara que compleix les obligacions que li corresponen en virtut del Pacte d’acord amb les obligacions que ha contret en virtut de la Carta de les Nacions Unides (en particular, dels articles 1 i 2 de la Carta).

La República Turca declara que només aplica les disposicions d’aquest Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

La República Turca declara que aquest Pacte es ratifica exclusivament per al territori nacional sobre el qual s’apliquen la seva Constitució, la seva legislació i la seva reglamentació administrativa.

La República Turca es reserva el dret d’interpretar i aplicar les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals d’acord amb les disposicions dels articles 3, 14 i 42 de la seva Constitució.

UCRAÏNA La República Socialista Soviètica d’Ucraïna declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com les de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, segons les quals un cert nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori, i considera que, d’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats interessats sense cap mena de discriminació ni limitació.

VIETNAM Les disposicions de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i les de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, segons les quals un cert nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori.

El Govern de la República Socialista del Vietnam considera que, d’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, aquests Pactes haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats sense cap mena de discriminació ni limitació.

XINA La signatura d’aquest Pacte, feta per les autoritats taiwaneses el 5 d’octubre de 1967 usurpant el nom de la “Xina”, és il·legal i mancada de tot efecte.

D’acord amb la decisió adoptada pel Comitè Permanent del novè Congrés popular nacional de la República Popular de la Xina en la vintena sessió, el president de la República Popular de la Xina ratifica mitjançant aquest instrument el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, que el senyor Qin Huasun va signar en nom de la República Popular de la Xina el 27 d’octubre de 1997, i declara el següent:

1. L’article 8, apartat 1, lletra a), del Pacte s’aplica a la República Popular de la Xina d’acord amb les disposicions pertinents de la Constitució de la República Popular de la Xina, de la Llei sobre els sindicats de la República Popular de la Xina i de la legislació laboral de la República Popular de la Xina.

2. D’acord amb les notes oficials adreçades al secretari general pel representant permanent de la República Popular de la Xina davant l’Organització de les Nacions Unides, respectivament el 20 de juny de 1997 i el 2 de desembre de 1999, el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals és aplicable a la regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i a la regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina) i, d’acord amb les disposicions de la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i de la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina), s’aplica en el marc de les lleis respectives de les dos regions. ZÀMBIA El Govern de la República de Zàmbia declara que es reserva el dret d’ajornar l’aplicació de la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13 del Pacte, en la mesura que fa referència a l’ensenyament primari; en efecte, tot i que el Govern de la República de Zàmbia accepta plenament els principis enunciats en l’article esmentat i es compromet a prendre les mesures necessàries per aplicar-los íntegrament, els problemes d’implementació, i en particular les repercussions financeres, són tals que no es pot garantir actualment l’aplicació íntegra dels principis en qüestió.

Objeccions (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) ALEMANYA 14 El Govern de la República Federal d’Alemanya formula fermes objeccions respecte a la declaració feta per la República de l’Índia relativa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics.

El dret a l’autodeterminació, que figura a la Carta de les Nacions Unides i que és enunciat en els Pactes, s’aplica a tots els pobles i no únicament als que estan sotmesos a una dominació estrangera.

En conseqüència, tots els pobles tenen el dret inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític i de perseguir lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

El Govern federal no pot considerar com a vàlida cap interpretació del dret a l’autodeterminació que sigui contrària al sentit literal precís de les disposicions en qüestió.

A més, considera que qualsevol limitació a l’aplicabilitat d’aquestes disposicions a totes les nacions és incompatible amb l’objectiu i la finalitat dels Pactes esmentats.

El Govern de la República Federal d’Alemanya assenyala que l’apartat 2 de l’article 2 i l’article 3 estan subjectes a una reserva general derivada del dret intern.

Considera que les reserves generals d’aquesta naturalesa poden generar dubtes sobre el compromís de Kuwait envers l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Segons el Govern de la República Federal d’Alemanya, la reserva formulada respecte a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8, per la qual el Govern kuwaitià es reserva el dret de no garantir el dret de vaga expressament enunciat en el Pacte, així com la declaració interpretativa relativa a l’article 9, segons la qual el dret a la seguretat social només s’aplicaria als ciutadans kuwaitians, planteja problemes en relació amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Considera especialment que aquesta declaració, que exclouria en principi els nombrosos treballadors estrangers presents en territori kuwaitià del benefici de la seguretat social, no pot fonamentar-se en l’apartat 3 de l’article 2 del Pacte.

L’interès comú de totes les parts d’un tractat exigeix que el seu objectiu i la seva finalitat siguin respectats per totes les parts.

En conseqüència, el Govern de la República Federal d’Alemanya formula objecció a les reserves generals i declaracions interpretatives esmentades.

Aquesta objecció no constitueix cap obstacle per a l’entrada en vigor del Pacte entre Kuwait i la República Federal d’Alemanya.

El Govern de la República de Turquia ha declarat que només aplicarà les disposicions del Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

A més, ha declarat que ratifica el Pacte únicament per al territori nacional on s’apliquen la Constitució i l’ordre jurídic administratiu de la República de Turquia.

Així mateix, el Govern de la República de Turquia s’ha reservat el dret d’interpretar i aplicar les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte d’acord amb les disposicions dels articles 3, 14 i 42 de la seva Constitució.

El Govern de la República Federal d’Alemanya vol recordar que és en l’interès de tots els estats que l’objectiu i la finalitat de tots els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a modificar la seva legislació per complir les obligacions que els imposen aquests tractats.

El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat les declaracions formulades per la República de Turquia relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Tanmateix, el Govern de la República Federal d’Alemanya considera que aquestes declaracions no tenen com a finalitat restringir l’abast del Pacte respecte als estats amb els quals Turquia manté relacions en virtut del Pacte, ni tampoc imposar altres restriccions no previstes pel Pacte.

El Govern de la República Federal d’Alemanya dona una gran importància a les llibertats reconegudes a l’article 13, apartats 3 i 4, del Pacte.

Entén la reserva formulada pel Govern de la República de Turquia com que aquest article serà interpretat i aplicat d’una manera que preservi l’essència de les llibertats que s’hi garanteixen.

El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat amb atenció la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern de la República Islàmica del Pakistan ha declarat que aplicarà les disposicions del Pacte de manera progressiva, tenint en compte la situació econòmica i els plans de desenvolupament del país.

Atès que certes obligacions fonamentals derivades del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, en particular el principi de no-discriminació enunciat a l’apartat 2 de l’article 2, no poden ser objecte d’una aplicació progressiva i han de ser garantides immediatament, aquesta declaració relativitza significativament el compromís del Pakistan envers els drets humans reconeguts pel Pacte.

El Govern de la República Islàmica del Pakistan també ha declarat que les disposicions del Pacte s’aplicaran d’acord amb la Constitució del país.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que aquesta declaració no permet determinar amb claredat fins a quin punt el Pakistan es considera vinculat per les obligacions derivades del Pacte.

En conseqüència, el Govern de la República Federal d’Alemanya considera que les declaracions esmentades constitueixen reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern de la República Federal d’Alemanya formula objecció a les reserves expressades pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció, però, no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Federal d’Alemanya i el Pakistan.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que Myanmar, en fer prevaler la seva Constitució sobre una disposició del Pacte i en restringir el significat de l’expressió «dret a l’autodeterminació dels pobles» enunciada a l’article primer del Pacte, ha formulat una reserva que no permet saber amb claredat fins a quin punt accepta estar vinculat pel Pacte.

Si Myanmar fa prevaler la seva Constitució, es tracta d’una reserva de caràcter general i indeterminat.

En l’aplicació de les disposicions del Pacte, el que importa és respectar el dret internacional i no la legislació nacional de l’estat que ha ratificat el Pacte.

El dret a l’autodeterminació dels pobles, consagrat a la Carta de les Nacions Unides i al Pacte, no s’aplica només als pobles sota dominació estrangera, sinó a tots els pobles.

Tots els pobles tenen, per tant, el dret inalienable de determinar el seu estatus polític i de desenvolupar lliurement el seu progrés econòmic, social i cultural.

El Govern alemany no pot considerar jurídicament vàlida cap interpretació d’aquest dret que contradigui el sentit clar de la disposició en qüestió.

A més, considera que qualsevol restricció de la seva aplicabilitat a tots els pobles és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern de la República Federal d’Alemanya s’oposa a aquesta reserva, que considera incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i per tant inadmissible.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Govern de la República Federal d’Alemanya i Myanmar.

El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 sotmeten l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria o a la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 constitueix, de fet, també una reserva.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que, en sotmetre l’aplicació dels articles 3 i 8 del Pacte a la xaria o al dret nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre fins a quin punt pretén complir les obligacions que li imposa el Pacte.

Les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, no són admissibles segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969. La República Federal d’Alemanya s’oposa, per tant, a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Federal d’Alemanya i l’Estat de Qatar.

ÀUSTRIA El Govern austríac ha examinat atentament la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. Considera que aquesta declaració equival a una reserva de caràcter general i indeterminat, ja que pretén aplicar una disposició del Pacte únicament d’acord amb la Constitució de Myanmar, mentre que el Pacte ha de ser aplicat conforme al dret internacional i no a la legislació interna d’un estat.

Per aquest motiu, Àustria considera que la reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i s’hi oposa.

Tanmateix, aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Àustria i la República de la Unió de Myanmar.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats sense que Myanmar pugui invocar la reserva esmentada.

Finalment, Àustria vol destacar que no comparteix la interpretació restrictiva del dret dels pobles a l’autodeterminació expressada per Myanmar, segons la qual aquest dret “no s’hauria d’aplicar a cap secció particular de la població d’un estat independent i sobirà”.

A més, Àustria subratlla la diferència fonamental entre el dret dels pobles a l’autodeterminació i una reivindicació de la secessió, tenint en compte les múltiples modalitats d’exercici d’aquest dret, inclòs mitjançant l’autonomia dins d’un estat sobirà.

El Govern austríac ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Àustria considera que la declaració relativa a l’article 8 constitueix una reserva, ja que pretén aplicar una disposició del Pacte únicament conforme a la legislació nacional.

Tanmateix, el Pacte ha de ser aplicat d’acord amb el dret internacional, i no només conforme a la legislació d’un estat determinat.

En fer referència a la seva legislació nacional o a la xaria islàmica, les reserves relatives als articles 3 i 8 del Pacte formulades per Qatar tenen un abast general i indeterminat.

Aquestes reserves no permeten als altres estats part saber en quina mesura l’estat que les ha formulat accepta les obligacions derivades del Pacte.

A més, la reserva relativa a l’article 3 pretén excloure, almenys parcialment, l’aplicació d’una de les disposicions més essencials que afecten tots els drets enunciats en el Pacte.

Àustria considera, per tant, que les dos reserves són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix, però, l’entrada en vigor del Pacte entre la República d’Àustria i l’Estat de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor entre els dos estats sense que Qatar pugui invocar les reserves esmentades.

BÈLGICA El Regne de Bèlgica ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar amb motiu de la seva adhesió, el 21 de maig del 2018, al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 tenen com a efecte subordinar l’aplicació de les disposicions del Pacte a la seva compatibilitat amb la xaria o amb la legislació nacional.

El Regne de Bèlgica considera que aquesta reserva i declaració tendeixen a limitar la responsabilitat de l’Estat de Qatar en virtut del Pacte mitjançant una referència general a les normes del dret nacional i a la xaria.

Això genera incertesa sobre l’abast de les obligacions del Pacte que l’Estat de Qatar pretén respectar i planteja dubtes sobre el respecte per part de Qatar de l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Regne de Bèlgica recorda que, segons l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, un estat no pot formular una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat d’un tractat.

A més, l’article 27 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats estipula que una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificació per a la no execució d’un tractat.

En conseqüència, el Regne de Bèlgica formula una objecció a la reserva formulada per l’Estat de Qatar respecte a l’article 3, així com a la declaració que ha formulat respecte a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Regne de Bèlgica precisa que aquesta objecció no constitueix cap obstacle a l’entrada en vigor del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals entre el Regne de Bèlgica i l’Estat de Qatar.

CANADÀ El Govern del Canadà ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades pel Govern de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern del Canadà assenyala que la reserva formulada per Qatar, que afecta una disposició essencial del Pacte i pretén excloure les obligacions derivades d’aquesta disposició, és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, inadmissible en virtut de la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats. El Govern del Canadà observa que la declaració formulada pel Govern de Qatar pretén aplicar una disposició del Pacte únicament conforme a la legislació nacional o a la xaria islàmica. Tanmateix, el Pacte ha de ser aplicat d’acord amb el dret internacional. El Govern del Canadà considera que aquesta declaració constitueix una reserva encoberta, incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, inadmissible segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

El Govern del Canadà considera que una reserva basada en una referència general a la legislació nacional o a la xaria islàmica fa impossible identificar les modificacions que Qatar pretén introduir en les obligacions derivades del Pacte.

Amb una reserva d’aquesta mena, els altres estats part no poden saber fins a quin punt Qatar ha acceptat les obligacions relatives a la garantia d’un tracte igual en dret entre homes i dones.

Aquesta incertesa és inacceptable, especialment en el context d’un tractat sobre drets humans.

És en l’interès comú dels estats que els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats en el seu objectiu i finalitat per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir les modificacions legislatives necessàries per complir les obligacions derivades dels tractats.

Per tant, el Govern del Canadà formula una objecció a la reserva i a la declaració del Govern de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor íntegra del Pacte entre el Canadà i Qatar.

DINAMARCA El Govern danès ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals de 1966. La declaració esmentada subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan.

A causa d’aquesta formulació general, no queda clar fins a quin punt el Pakistan es considera vinculat per les obligacions que li imposa el Pacte, i per tant es pot dubtar del seu compromís amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Govern danès considera que la declaració de la República Islàmica del Pakistan sobre el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix una reserva quant al fons, i que aquesta reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern danès formula una objecció a la declaració feta per la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i Dinamarca, tot i que s’entén que el Pakistan no pot invocar la reserva que ha formulat.

ESLOVÀQUIA El Govern de la República Eslovaca ha examinat amb deteniment la reserva que el Govern de la República Islàmica del Pakistan va formular en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat el 16 de desembre del 1966, segons la qual el Pakistan, amb vista a garantir progressivament el ple exercici dels drets reconeguts en el Pacte, utilitzarà tots els mitjans apropiats fins al límit dels recursos disponibles.

El Govern de la República Eslovaca considera que aquesta reserva és massa general i massa vaga, i estima que fa dubtar de la voluntat de la República Islàmica del Pakistan de complir les seves obligacions en virtut del Pacte, cosa que és essencial per a la realització de la finalitat i l’objectiu del Pacte.

El Govern de la República Eslovaca fa, per tant, objecció a la reserva esmentada, que el govern de la República Islàmica del Pakistan va formular en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la totalitat del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals entre la República Eslovaca i la República Islàmica del Pakistan, i el Pakistan no es pot prevaldre de la reserva que ha formulat.

ESPANYA El Govern del Regne d’Espanya ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan el 3 de novembre del 2004 en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1996. El Govern del Regne d’Espanya recorda que tota declaració unilateral d’un estat que pretengui excloure o modificar els efectes jurídics d’algunes disposicions d’un tractat aplicables a aquest estat, independentment del nom que se li doni, constitueix una reserva.

El Govern del Regne d’Espanya considera que la declaració del Govern de la República Islàmica del Pakistan, que subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte a les disposicions de la seva Constitució, constitueix una reserva que tendeix a limitar els efectes jurídics del Pacte en la seva aplicació a la República Islàmica del Pakistan.

Una reserva que fa una referència general al dret intern sense especificar-ne el contingut no permet determinar amb precisió fins a quin punt el Pakistan accepta les obligacions derivades del Pacte, i fa dubtar del seu compromís amb l’objectiu i la finalitat d’aquest.

El Govern del Regne d’Espanya considera que la declaració del Govern de la República Islàmica del Pakistan, que subordina les obligacions derivades del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals a les disposicions de la seva Constitució, constitueix una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

D’acord amb el dret internacional consuetudinari codificat en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat d’un tractat no són permeses.

En conseqüència, el Govern del Regne d’Espanya formula una objecció a la reserva del Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne d’Espanya i la República Islàmica del Pakistan.

ESTÒNIA El Govern estonià ha examinat atentament la reserva formulada per l’Estat de Qatar a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Estònia considera que tant la reserva com la declaració subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la seva conformitat amb la xaria islàmica o amb la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 constitueix, per tant, essencialment també una reserva.

Estònia considera que, en subordinar els articles 3 i 8 del Pacte a la seva conformitat amb la xaria islàmica o amb la legislació nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre fins a quin punt pretén complir les obligacions que li imposa el Pacte.

Així, Estònia considera que la reserva i la declaració són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República d’Estònia i l’Estat de Qatar.

FINLÀNDIA El Govern finlandès observa que la declaració relativa a l’apartat 2 de l’article 2 i a l’article 3 del Pacte subordina de manera general l’aplicació d’aquestes disposicions al dret intern.

Considera que aquesta declaració constitueix una reserva general.

Considera que una reserva general d’aquesta naturalesa fa dubtar del compromís de Kuwait amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i recorda que no s’admeten reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Govern finlandès considera també que la declaració relativa a l’article 9 constitueix una reserva i que, igual que la reserva relativa a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8, aquesta reserva planteja problemes pel que fa a l’objectiu i la finalitat del Pacte.

És en l’interès de tots els estats que els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats en el seu objectiu i la seva finalitat per totes les parts, i que aquests estats estiguin disposats a introduir totes les modificacions necessàries en la seva legislació per complir les obligacions que els imposen aquests tractats.

El Govern finlandès considera, a més, que les reserves generals com les formulades pel Govern de Kuwait, que no especifiquen clarament en quina mesura deroguen les disposicions del Pacte, contribueixen a soscavar els fonaments del dret internacional convencional.

Per tant, el Govern finlandès formula una objecció a les reserves esmentades.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Kuwait i Finlàndia.

El Govern finlandès ha examinat el contingut de les declaracions formulades pel Govern de Bangladesh relatives als articles 2, 3, 7, 8, 10 i 13, i observa que aquestes declaracions constitueixen reserves en la mesura que semblen modificar les obligacions que el Pacte imposa a Bangladesh.

Una reserva que consisteix en una referència general al dret nacional sense especificar-ne el contingut no permet als altres estats part determinar amb claredat l’abast del compromís assumit per l’estat reservant, i pot generar dubtes sobre la seva voluntat de complir les obligacions derivades del Pacte.

Segons el Govern finlandès, una reserva d’aquesta mena està també subjecta al principi general d’interpretació dels tractats, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar el no compliment de les seves obligacions convencionals.

Per tant, el Govern finlandès formula una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Bangladesh.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Bangladesh i Finlàndia.

El Pacte s’aplicarà entre les dos parts sense que Bangladesh es pugui beneficiar d’aquestes reserves.

El Govern de Finlàndia ha examinat les declaracions i la reserva formulades per la República de Turquia en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Observa que la República de Turquia es reserva el dret d’interpretar i aplicar les disposicions de l’article 27 del Pacte conforme a les disposicions i normes pertinents de la seva Constitució i del Tractat de Lausana del 24 de juliol de 1923 i els seus annexos.

El Govern de Finlàndia subratlla la gran importància dels drets de les minories reconeguts a l’article 27 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La referència a determinades disposicions de la Constitució turca és de caràcter general i no constitueix una indicació precisa de la naturalesa de la reserva formulada.

Per aquest motiu, el Govern de Finlàndia declara que parteix del principi que el Govern de la República de Turquia garantirà el ple respecte dels drets reconeguts en el Pacte i farà tots els possibles per adaptar la seva legislació nacional a les obligacions que li imposa el Pacte, amb l’objectiu de retirar la reserva formulada.

Aquesta declaració no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Turquia i Finlàndia.

El Govern finlandès ha examinat atentament la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern finès observa que, pel que fa al Govern de la República Islàmica del Pakistan, les disposicions del Pacte només s’apliquen amb reserva de les disposicions de la seva Constitució.

El Govern finlandès assenyala que una reserva que consisteix en una referència general al dret nacional, sense especificar-ne el contingut, no permet als altres estats part determinar amb precisió fins a quin punt l’estat que formula la reserva es compromet a aplicar el Pacte, i genera seriosos dubtes sobre la seva voluntat de complir les obligacions que aquest Pacte li imposa.

A més, recorda que les reserves estan subjectes al principi general d’interpretació dels tractats, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar el no compliment de les obligacions que assumeix en esdevenir part d’un tractat.

El Govern finlandès formula per tant una objecció a la declaració presentada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i Finlàndia.

Per tant, el Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que el Pakistan pugui invocar la declaració esmentada.

El Govern de Finlàndia celebra que la República de la Unió de Myanmar hagi esdevingut part del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Tanmateix, ha examinat atentament la declaració formulada per Myanmar en el moment de la ratificació, i considera que planteja certes qüestions.

En realitat, la declaració equival a una reserva que pretén subordinar l’aplicació d’un dels articles essencials del Pacte a la Constitució de Myanmar.

Una reserva d’abast tan indeterminat i general com la formulada per Myanmar és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, com a tal, no és admissible.

En conseqüència, Finlàndia formula una objecció.

Aquesta objecció no afecta la validesa del Pacte entre la República de Finlàndia i la República de la Unió de Myanmar.

El Pacte continuarà tenint efecte entre ambdós estats, sense que Myanmar pugui invocar la reserva esmentada.

El Govern finlandès celebra que l’Estat de Qatar hagi esdevingut part del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Tanmateix, el Govern finlandès ha examinat atentament la reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 formulades per Qatar en el moment de l’adhesió, i considera que plantegen certes qüestions.

La declaració constitueix, de fet, també una reserva, ja que pretén subordinar l’aplicació d’una disposició del Pacte a la legislació nacional.

Ambdós reserves subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria o a la legislació nacional.

El Govern finlandès considera que l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre el seu compromís amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

A més, aquestes reserves estan subjectes al principi general d’interpretació dels tractats, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar el no compliment de les seves obligacions convencionals.

Les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, no són admissibles segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

En conseqüència, el Govern finlandès formula una objecció a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Finlàndia i l’Estat de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que Qatar pugui invocar la reserva esmentada.

FRANÇA El Govern de la República formula una objecció a la reserva presentada pel Govern de la República de l’Índia relativa a l’article 1 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que aquesta reserva imposa condicions no previstes per la Carta de les Nacions Unides en l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Aquesta declaració no serà considerada com un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre la República Francesa i la República de l’Índia.

El Govern de França observa que les “declaracions” formulades pel Bangladesh constitueixen veritables reserves, ja que tenen per objecte excloure o modificar l’efecte jurídic de determinades disposicions del tractat.

Pel que fa a la declaració relativa a l’article 1, la reserva imposa condicions a l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles que no estan previstes per la Carta de les Nacions Unides.

Les declaracions relatives als articles 2 i 3, així com als articles 7 i 8, que subordinen els drets reconeguts pel Pacte a la seva conformitat amb el dret intern, tenen un caràcter general i vulneren l’objectiu i la finalitat del tractat.

En particular, les condicions econòmiques i les previsions de desenvolupament del país no tenen cap incidència sobre la llibertat de consentiment en el matrimoni dels futurs cònjuges, la no-discriminació per raons de filiació o altres en l’aplicació de mesures especials de protecció i assistència a favor dels infants i adolescents, ni sobre la llibertat dels pares o tutors legals en l’elecció dels centres d’ensenyament.

Les dificultats econòmiques i de desenvolupament no poden exonerar completament un estat part de les seves obligacions convencionals.

En aquest sentit, d’acord amb l’article 10, apartat 3, del Pacte, Bangladesh ha d’adoptar mesures especials per protegir els infants i adolescents contra l’explotació econòmica i social, i la llei ha de sancionar el fet de fer-los treballar en activitats que comprometin la seva moral o la seva salut, així com establir límits d’edat per sota dels quals es prohibeixi el treball assalariat infantil.

En conseqüència, el Govern de França formula una objecció a les reserves de caràcter general esmentades.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Bangladesh i França.

El Govern de la República Francesa ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat el 16 de desembre de 1966, segons la qual “l’aplicació de les disposicions del Pacte serà […] sotmesa a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan”.

Aquesta declaració té un abast general i indeterminat que podria privar de tot efecte les disposicions del Pacte.

El Govern de la República Francesa considera que aquesta declaració constitueix una reserva contrària a l’objectiu i la finalitat del Pacte, i hi formula una objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre França i el Pakistan.

GRÈCIA El Govern grec ha examinat les declaracions formulades per la República de Turquia en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La República de Turquia ha declarat que només aplicarà les disposicions del Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

Segons el parer del Govern grec, aquesta declaració equival a una reserva, que és incompatible amb el principi segons el qual la reciprocitat entre estats no té cabuda en el context dels tractats sobre drets humans, que confereixen drets als individus.

La República de Turquia declara, a més, que el Pacte és ratificat exclusivament per al territori nacional on s’apliquen la seva Constitució, la seva legislació i la seva reglamentació administrativa.

Segons el Govern grec, aquesta declaració també equival a una reserva, que és incompatible amb l’obligació dels estats part de respectar i garantir els drets reconeguts en el Pacte a totes les persones que es trobin sota la seva jurisdicció o sota el seu control efectiu, encara que no es trobin en el seu territori.

Aquesta reserva, per tant, és contrària a l’objectiu i a la finalitat del Pacte.

El Govern grec formula una objecció a les reserves esmentades presentades per la República de Turquia al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l’entrada en vigor del Pacte entre la República Hel·lènica i la República de Turquia.

El Pacte entra, per tant, en vigor entre ambdós estats, sense que Turquia pugui beneficiar-se de les reserves esmentades.

El Govern de la República Hel·lènica ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966 (en endavant, “el Pacte”).

En la reserva esmentada, l’Estat de Qatar ha declarat que no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte, “ja que contravenen la xaria pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement”.

A més, en la declaració formulada en el moment de l’adhesió al Pacte, el Govern de Qatar ha declarat que aplicarà l’article 8 del Pacte interpretant “el terme sindicats i les qüestions connexes […] conforme a les disposicions del dret laboral i de la legislació nacional”.

Tanmateix, segons el parer del Govern de la República Hel·lènica, aquesta declaració constitueix en realitat una reserva, ja que limita l’abast de l’aplicació de l’article 8 en la mesura que aquesta aplicació pugui contradir la legislació nacional de Qatar.

El Govern de la República Hel·lènica observa que les reserves esmentades tenen un abast general i indeterminat, ja que pretenen subordinar l’aplicació de les disposicions del Pacte a la xaria islàmica i a la legislació nacional, sense especificar-ne el contingut.

Per tant, són contràries a l’objectiu i a la finalitat del Pacte, ja que no permeten als altres estats part determinar amb claredat fins a quin punt Qatar ha acceptat les obligacions derivades del Pacte.

Per les raons esmentades, el Govern de la República Hel·lènica considera que les reserves formulades per Qatar són inadmissibles, ja que són contràries a l’objectiu i a la finalitat del Pacte, d’acord amb el dret internacional consuetudinari, tal com ha estat codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

El Govern de la República Hel·lènica s’oposa, per tant, a les reserves formulades per Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Hel·lènica i l’Estat de Qatar.

HONGRIA Hongria ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 del Pacte subordina l’aplicació d’aquesta disposició a la xaria islàmica.

La declaració relativa a l’article 8 subordina l’aplicació d’aquesta disposició a la legislació nacional.

Hongria considera que, per la seva naturalesa, la declaració relativa a l’article 8 també constitueix una reserva.

Hongria considera que subordinar l’aplicació de l’article 3 del Pacte a la xaria islàmica i la de l’article 8 a la legislació nacional genera dubtes sobre el compromís de Qatar de complir les seves obligacions derivades del Pacte, i és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, que consisteix a promoure, protegir i garantir l’exercici ple i igualitari de tots els drets econòmics, socials i culturals per a tots els individus.

Hongria considera que les reserves esmentades són inadmissibles, ja que no estan permeses en virtut de la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, i per tant formula una objecció a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Hongria i l’Estat de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que l’Estat de Qatar pugui invocar les reserves esmentades.

IRLANDA Irlanda ha examinat la declaració formulada per Myanmar en el moment de la seva ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el 6 d’octubre del 2017. Irlanda considera que la declaració de Myanmar, que pretén subordinar l’aplicació de l’expressió el dret a l’autodeterminació a les disposicions de la Constitució de la República de la Unió de Myanmar, constitueix en substància una reserva que limita l’abast del Pacte.

Irlanda considera que una reserva que consisteix en una referència general a la Constitució de l’estat que la formula, sense especificar clarament l’abast de la derogació de les disposicions del Pacte, pot generar dubtes sobre el compromís de l’estat autor de la reserva respecte a les obligacions que li imposa el Pacte.

A més, Irlanda considera que una reserva d’aquesta mena podria perjudicar els fonaments del dret internacional dels tractats i és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Recorda que, segons el dret internacional dels tractats, una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte no és admissible.

Irlanda s’oposa, per tant, a la reserva formulada per Myanmar respecte a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Irlanda i Myanmar.

Irlanda celebra l’adhesió de Qatar, el 21 de maig del 2018, al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Irlanda ha examinat la reserva i la declaració formulades per Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte.

Irlanda considera que la reserva formulada per Qatar, que pretén excloure les seves obligacions derivades de l’article 3, és contrària a l’objectiu i la finalitat del Pacte.

També considera que la declaració de Qatar, que pretén subordinar l’aplicació de l’article 8 al dret nacional, constitueix en substància una reserva que limita l’abast del Pacte.

Irlanda considera que reserves d’aquesta mena, que pretenen subordinar les obligacions d’un estat reservant que deriven d’un acord internacional al seu dret intern sense especificar-ne el contingut, i que no defineixen clarament l’abast de la derogació de les disposicions de l’acord, poden generar dubtes sobre el compromís de l’estat autor de la reserva respecte a les obligacions que li imposa l’acord internacional.

A més, Irlanda considera que una reserva d’aquesta mena podria perjudicar els fonaments del dret internacional dels tractats i és incompatible amb l’objectiu i la finalitat de l’acord.

Recorda que, segons el dret internacional dels tractats, una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat de l’acord internacional no és admissible.

Irlanda s’oposa, per tant, a les reserves formulades per Qatar respecte als articles 3 i 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Irlanda i Qatar.

ITÀLIA El Govern italià considera que reserves d’aquesta mena són contradictòries amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Govern italià observa que aquestes reserves inclouen una reserva de caràcter general respecte a les disposicions del dret intern.

En conseqüència, el Govern italià formula una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Kuwait al Pacte.

Aquesta objecció no constitueix cap obstacle a l’entrada en vigor íntegra del Pacte entre l’Estat de Kuwait i la República italiana.

El Govern de la República italiana ha examinat amb atenció la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria islàmica o a la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 constitueix, per la seva naturalesa, també una reserva.

El Govern de la República italiana considera que, en subordinar l’aplicació dels articles 3 i 8 del Pacte a la xaria islàmica o a la legislació nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre el seu compromís de complir les obligacions derivades del Pacte.

Les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, no són admissibles segons el dret internacional consuetudinari, tal com ha estat codificat a la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969. La República Italiana formula, per tant, una objecció a aquestes reserves. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Italiana i l’Estat de Qatar. LETÒNIA El Govern de la República de Letònia ha examinat amb atenció la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. El Govern de la República de Letònia considera que aquesta declaració conté una referència general a la legislació nacional que subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte al dret intern de la República Islàmica del Pakistan. En conseqüència, el Govern de la República de Letònia considera que aquesta declaració constitueix, en realitat, un acte unilateral que limita l’abast de l’aplicació del Pacte i que, per tant, ha de ser considerada com una reserva. A més, el Govern de la República de Letònia observa que aquesta reserva no permet determinar amb claredat fins a quin punt la República Islàmica del Pakistan es considera vinculada per les disposicions del Pacte, ni si la manera com pretén aplicar-les és compatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte. El Govern de la República de Letònia recorda que el dret internacional consuetudinari, tal com ha estat codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, en particular la lletra

c) de l’article 19, estableix que les reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat d’un tractat no són admissibles.

Per tant, el Govern de la República de Letònia formula una objecció a les reserves formulades per la República Islàmica del Pakistan relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix, però, l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Letònia i la República Islàmica del Pakistan.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que el Pakistan pugui invocar la reserva esmentada.

El Govern de la República de Letònia ha examinat atentament la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar en el moment de la seva ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Segons el parer del Govern de la República de Letònia, aquesta declaració equival a una reserva.

L’article primer del Pacte constitueix la base mateixa del Pacte i el seu objectiu principal.

Per tant, no es pot admetre cap derogació de les obligacions que en deriven.

A més, una reserva que subordina de manera general totes les disposicions del Pacte a la Constitució de la República de la Unió de Myanmar constitueix una reserva de caràcter general que pot generar dubtes sobre el compromís complet de Myanmar envers l’objectiu i la finalitat del Pacte.

La reserva formulada per Myanmar pretén limitar unilateralment l’abast del Pacte.

Per tant, la reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i és inadmissible segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats. En conseqüència, el Govern de la República de Letònia s’oposa a aquesta reserva. Aquesta objecció, però, no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Letònia i la República de la Unió de Myanmar. El Pacte tindrà efecte entre ambdós estats, sense que Myanmar pugui invocar la seva declaració. El Govern de la República de Letònia ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte de 1966 sobre els drets econòmics, socials i culturals. La República de Letònia considera que l’article 3 del Pacte constitueix el fonament mateix del Pacte i la seva finalitat principal, i que, per tant, no s’hi pot admetre cap derogació. A més, la declaració relativa a les disposicions de l’article 8 del Pacte, que subordina l’aplicació d’aquestes disposicions al dret nacional, constitueix també, per la seva naturalesa, una reserva. Les reserves als articles 3 i 8 formulades per l’Estat de Qatar exclouen l’efecte jurídic de disposicions centrals del Pacte; per tant, són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, en conseqüència, no són admissibles segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats de 1969. Aquesta objecció no impedeix, però, l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Letònia i l’Estat de Qatar. El Pacte tindrà efecte entre ambdós estats, sense que Qatar pugui invocar les reserves esmentades. NORUEGA El Govern noruec considera que una declaració mitjançant la qual un estat part pretén limitar les seves responsabilitats invocant els principis generals del seu dret intern pot generar dubtes sobre la voluntat de l’estat que formula les reserves de respectar l’objectiu i la finalitat de la Convenció i, a més, contribueix a soscavar els fonaments del dret internacional convencional. Està ben establert en el dret convencional que un estat no està autoritzat a invocar el seu dret intern per justificar l’incompliment de les obligacions que ha assumit per tractat. A més, el Govern noruec considera que les reserves relatives a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 i a l’article 9 plantegen problemes pel que fa a l’objectiu i la finalitat del Pacte. Per aquest motiu, el Govern noruec formula una objecció a les reserves esmentades presentades pel Govern de Kuwait. El Govern noruec no considera que aquesta objecció constitueixi un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne de Noruega i l’Estat de Kuwait. El Govern noruec ha examinat la declaració formulada per la República Popular de la Xina en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. El Govern noruec considera que la declaració formulada per la Xina constitueix en substància una reserva al Pacte i, per tant, és susceptible de ser objecte d’objecció. Segons el primer paràgraf de la declaració, l’article 8.1.a) del Pacte s’aplicarà conforme a les disposicions pertinents del dret intern. Aquesta referència al dret intern, sense cap precisió sobre el seu contingut, impedeix als altres estats part apreciar amb claredat la intenció de la declaració. A més, la disposició en qüestió no és només fonamental per si mateixa, sinó que la seva inobservança pot afectar negativament l’eficàcia d’altres disposicions del Pacte, com els articles 6 i

7. Per aquest motiu, el Govern noruec formula una objecció a la part corresponent de la declaració de la República Popular de la Xina, per considerar-la incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Aquesta objecció no impedeix que el Pacte entri plenament en vigor entre el Regne de Noruega i la República Popular de la Xina.

El Pacte produirà efectes entre Noruega i la Xina, sense que aquesta última pugui invocar la seva reserva.

El Govern noruec ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura, el 3 de novembre del 2004, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat a Nova York el 16 de desembre de 1966. Segons la primera part de la declaració, “el Govern de la República Islàmica del Pakistan aplicarà progressivament les disposicions del Pacte, tenint en compte les condicions econòmiques existents i els plans nacionals de desenvolupament”.

Atès que certes obligacions fonamentals derivades del Pacte, en particular el principi de no-discriminació enunciat a l’apartat 2 de l’article 2, no poden ser objecte d’una aplicació progressiva i han de ser garantides immediatament, el Govern noruec considera que aquesta part de la declaració relativitza significativament el compromís del Pakistan envers les disposicions del Pacte.

Segons la segona part de la declaració, “l’aplicació de les disposicions del Pacte estarà, tanmateix, subjecta a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan”.

El Govern noruec assenyala que una referència general al dret intern, sense especificar-ne el contingut, no permet als altres estats part determinar amb precisió en quina mesura l’estat que formula la declaració es compromet a acceptar les obligacions de la Convenció.

El Govern noruec considera que ambdós parts de la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan constitueixen, en realitat, un acte unilateral que tendeix a limitar l’abast de l’aplicació del Pacte, i que, per tant, han de ser considerades com a reserves.

El Govern noruec considera que aquestes dos reserves són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i formula una objecció a les reserves formulades pel Govern de la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne de Noruega i la República Islàmica del Pakistan, tot i que el Pakistan no podrà invocar les seves reserves.

El Govern del Regne de Noruega ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 subordinen aquestes disposicions a la xaria islàmica o a la legislació nacional.

Per tant, ambdós declaracions han de ser considerades com a reserves.

El Govern del Regne de Noruega considera que, en subordinar l’aplicació dels articles 3 i 8 del Pacte a la xaria islàmica o al dret nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre el seu compromís complet amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern del Regne de Noruega formula una objecció a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne de Noruega i l’Estat de Qatar.

PAKISTAN El Govern de la República Islàmica del Pakistan formula una objecció a la declaració presentada per la República de l’Índia relativa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics.

El dret a l’autodeterminació dels pobles, consagrat a la Carta de les Nacions Unides i enunciat en ambdós Pactes, s’aplica a tots els pobles sotmesos a ocupació o dominació estrangera.

El Govern de la República Islàmica del Pakistan no pot considerar vàlida cap interpretació del dret a l’autodeterminació que contradigui el sentit clar de les disposicions en qüestió.

A més, aquesta reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat dels Pactes.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i la República de l’Índia, tot i que l’Índia no podrà beneficiar-se de les seves reserves.

PAÏSOS BAIXOS (REGNE DELS) El Govern del Regne dels Països Baixos formula una objecció a la declaració presentada pel Govern de la República de l’Índia relativa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que el dret a l’autodeterminació dels pobles, tal com s’enuncia en aquests Pactes, es reconeix a tots els pobles, com es desprèn no només del text mateix de l’article primer comú als dos Pactes, sinó també de l’exposició més autoritzada d’aquest dret, és a dir, la Declaració sobre els principis del dret internacional relatius a les relacions d’amistat i cooperació entre els estats, conforme a la Carta de les Nacions Unides.

Qualsevol intent de restringir l’abast d’aquest dret o d’imposar-hi condicions no previstes en els instruments pertinents compromet el concepte mateix d’autodeterminació, debilitant greument el seu caràcter universalment acceptable.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que aquesta declaració interpretativa ha de ser considerada com una reserva al Pacte.

Del text i de la història del Pacte se’n desprèn que la reserva relativa als apartats 3 i 4 de l’article 13, formulada pel Govern d’Algèria, és incompatible amb l’objectiu i l’esperit del Pacte.

Per tant, el Govern del Regne dels Països Baixos considera aquesta reserva inacceptable i hi formula una objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i Algèria.

Pel que fa a la declaració formulada pel Govern de la República Popular de la Xina relativa a l’article 8.1.a) del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern del Regne dels Països Baixos, després d’haver examinat la declaració, recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional convencional, el nom donat a una declaració que exclou o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no és determinant per saber si constitueix o no una reserva al tractat.

El Govern neerlandès considera que la declaració formulada pel Govern de la República Popular de la Xina relativa a l’article 8.1.a) del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix en substància una reserva al Pacte.

El Govern neerlandès observa que l’article 8.1.a) del Pacte és aplicable sota reserva d’una declaració que fa referència a les disposicions de la legislació nacional.

D’acord amb la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, una part d’un tractat no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar la no execució del tractat.

A més, el dret de formar un sindicat i d’afiliar-se al sindicat de la pròpia elecció és un dels principis fonamentals del Pacte.

Per tant, el Govern neerlandès formula una objecció a la reserva formulada pel Govern xinès en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i la Xina.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan el 3 de novembre del 2004, en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat a Nova York el 16 de desembre de 1966. El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que l’estatus d’una declaració no depèn del nom que se li atribueixi.

Aquesta declaració subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan, cosa que no permet determinar amb claredat fins a quin punt el Pakistan es considera vinculat per les obligacions previstes en aquest tractat.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a adoptar les modificacions legislatives necessàries per complir les seves obligacions derivades dels tractats.

Una reserva com la formulada per la República Islàmica del Pakistan és, per tant, susceptible de soscavar els fonaments del dret internacional dels tractats.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan respecte del Pacte Internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix en realitat una reserva.

Per tant, el Govern del Regne dels Països Baixos formula una objecció a la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i la República Islàmica del Pakistan, tot i que el Pakistan no podrà invocar la seva declaració.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat atentament la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar en el moment de la ratificació, el 6 d’octubre del 2017, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar constitueix en substància una reserva que, en subordinar l’aplicació d’aquesta disposició a la Constitució de Myanmar, limita l’abast del dret de tots els pobles a l’autodeterminació, reconegut a l’article 1 del Pacte.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que una reserva d’aquesta mena, que pretén, per part de l’Estat que l’ha formulada, invocant el seu dret intern, limitar les seves responsabilitats en virtut de les disposicions del Pacte, és susceptible de privar les disposicions del Pacte del seu efecte i ha de ser considerada, per tant, com a incompatible amb l’objecte i el propòsit del Pacte.

El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que, d’acord amb el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat no són permeses.

El Govern del Regne dels Països Baixos s’oposa, per tant, a la reserva de la República de la Unió de Myanmar al Pacte.

Aquesta objecció no constitueix un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i la República de la Unió de Myanmar.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tal com han estat comunicades pel secretari general per mitjà de la notificació depositària C.N.260.2018.TREATIES-IV.3 del 21 de maig del 2018, i desitja comunicar el següent.

El Govern del Regne dels Països Baixos observa que Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que aquestes disposicions són contràries a la xaria islàmica pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement.

A més, el Govern del Regne dels Països Baixos considera que la declaració formulada per l’Estat de Qatar relativa a l’article 8 del Pacte constitueix essencialment una reserva que limita l’abast dels drets sindicals enunciats a l’article 8 del Pacte, en aplicar aquesta disposició només conforme a la legislació nacional de l’Estat de Qatar.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que les reserves d’aquesta mena, que pretenen limitar les responsabilitats de l’Estat que les ha formulades en virtut del Pacte, invocant disposicions de la xaria islàmica i de la legislació nacional, poden privar les disposicions del Pacte del seu efecte i han de ser considerades, per tant, com a incompatibles amb l’objecte i el propòsit del Pacte.

El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que, d’acord amb el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat no són permeses.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula, per tant, una objecció a les reserves al Pacte formulades per l’Estat de Qatar.

Aquesta objecció no constitueix un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i l’Estat de Qatar.

POLÒNIA El Govern de la República de Polònia ha examinat atentament la reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, conclòs a Nova York el 16 de desembre de 1966, en el moment de la seva adhesió el 21 de maig del 2018. El Govern de la República de Polònia considera que la reserva segons la qual Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que aquestes disposicions contravenen la xaria pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement, i la declaració segons la qual Qatar interpreta el terme sindicats i les qüestions connexes enunciades a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals conforme a les disposicions del dret laboral i de la legislació nacional, i que Qatar es reserva el dret d’aplicar aquest article conforme a aquest enfocament, són incompatibles amb l’objecte i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern de la República de Polònia formula una objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Polònia i l’Estat de Qatar.

PORTUGAL El Govern portuguès fa oficialment objecció a les declaracions interpretatives dipositades pel Govern algerià en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern portuguès, havent examinat el contingut d’aquestes declaracions, conclou que poden ser considerades com a reserves i que, per tant, no són vàlides i són incompatibles amb els objectius i la finalitat dels Pactes.

Aquesta objecció no constitueix cap obstacle a l’entrada en vigor dels Pactes entre Portugal i Algèria.

El Govern portuguès considera que les reserves formulades per un estat per limitar les seves responsabilitats derivades del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tot invocant de manera general certes disposicions de la seva legislació nacional, tenen la capacitat de posar en dubte el seu compromís amb la finalitat i els objectius de la Convenció i, a més, de soscavar els fonaments del dret internacional.

És en l’interès de tots els estats que la finalitat i els objectius dels tractats als quals han decidit adherir-se siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació totes les modificacions necessàries per respectar les obligacions derivades dels tractats.

El Govern portuguès fa, per tant, objecció a la reserva formulada per Turquia al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Portugal i Turquia.

El Govern de la República Portuguesa ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República de la Unió de Myanmar en referència a l’article 1 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, i considera que es tracta, en realitat, d’una reserva que pretén limitar unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern de la República Portuguesa considera que les reserves mitjançant les quals un estat limita les seves responsabilitats en virtut del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tot invocant el dret intern o creences i principis religiosos, generen dubtes sobre el compromís d’aquest estat envers la finalitat i els objectius del Pacte, ja que aquestes reserves poden privar les disposicions del Pacte del seu efecte i són contràries a la seva finalitat i objectius.

El Govern de la República Portuguesa recorda que, segons el dret internacional consuetudinari tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’admet cap reserva incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

A més, el govern de la República Portuguesa no comparteix la interpretació del “dret a l’autodeterminació dels pobles” expressada pel Govern de la República de la Unió de Myanmar, una interpretació que limita el contingut d’aquest dret i que no s’ajusta a la definició recollida en el dret internacional.

Per consegüent, el Govern de la República Portuguesa s’oposa a aquesta reserva.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Portuguesa i la República de la Unió de Myanmar.

El Govern de la República Portuguesa ha examinat el contingut de la reserva a l’article 3 i de la declaració relativa a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals formulades per l’estat de Qatar.

El Govern de la República Portuguesa considera que la reserva a l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals és contrària a la finalitat i als objectius del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

A més, considera que la declaració relativa a l’article 8 del Pacte és, en realitat, una reserva que pretén limitar unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern de la República Portuguesa considera que les reserves mitjançant les quals un estat limita les seves responsabilitats en virtut del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tot invocant el dret intern i/o creences i principis religiosos, generen dubtes sobre el compromís d’aquest estat envers la finalitat i els objectius de la Convenció, ja que aquestes reserves poden privar les disposicions de la Convenció del seu efecte i són contràries a la seva finalitat i als seus objectius.

El Govern de la República Portuguesa recorda que, segons el dret internacional consuetudinari tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es pot autoritzar cap reserva incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern de la República Portuguesa s’oposa, per tant, a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Portuguesa i l’estat de Qatar.

REPÚBLICA DE MOLDÀVIA El Govern de la República de Moldàvia ha examinat amb atenció la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar el 21 de maig del 2018 en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. Tant la reserva a l’article 3 com la declaració relativa a l’article 8 subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria islàmica o a la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 és, per tant, també una reserva per la seva naturalesa.

La República de Moldàvia considera que les reserves als articles 3 i 8 del Pacte són incompatibles amb la finalitat i els objectius del Pacte, ja que aquests articles constitueixen un element essencial del Pacte, i no són, per consegüent, permeses en virtut de la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969. Per tant, la República de Moldàvia fa objecció a les reserves esmentades formulades per l’estat de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Moldàvia i l’estat de Qatar.

El Pacte entra en vigor en la seva integritat entre la República de Moldàvia i l’estat de Qatar, sense que l’estat de Qatar es pugui prevaldre de la seva reserva.

REPÚBLICA TXECA El Govern de la República Txeca ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern de la República Txeca considera que la reserva formulada per l’estat de Qatar en relació amb l’article 3 del Pacte i la declaració relativa a l’article 8 del Pacte constitueixen reserves de caràcter general i vague, ja que subordinen l’aplicació de disposicions específiques del Pacte a la xaria islàmica i al dret intern, i que, per tant, la seva naturalesa i abast no poden ser degudament determinats.

El Govern de la República Txeca recorda que les reserves no poden ser ni generals ni vagues, i que el Pacte s’ha d’aplicar i interpretar conforme al dret internacional.

El Govern de la República Txeca considera, per tant, que les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i hi fa objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Txeca i l’estat de Qatar, sense que l’estat de Qatar es pugui prevaldre de les seves reserves.

ROMANIA Romania ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (Nova York, 1966).

Romania considera que la reserva que pretén interpretar l’article 3 del Pacte a la llum de la xaria i la declaració que pretén interpretar l’article 8 del Pacte a la llum de la legislació nacional equivalen a reserves de caràcter indeterminat, inadmissibles en virtut de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

D’acord amb l’article 27 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, correspon als estats part d’un tractat vetllar perquè el seu dret intern permeti l’aplicació i el respecte del tractat.

A més, el caràcter general de les reserves limita la interpretació de l’abast de les obligacions assumides per l’Estat de Qatar en virtut del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

En conseqüència, Romania fa objecció a les reserves formulades per l’Estat de Qatar al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, que són incompatibles amb l’abast i la finalitat del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tal com s’estableix a la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

Aquesta objecció no afecta l’entrada en vigor del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals entre Romania i l’Estat de Qatar.

REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I D’IRLANDA DEL NORD El Govern del Regne Unit considera que la declaració del govern pakistanès, que pretén subordinar les seves obligacions derivades del Pacte a les disposicions de la seva pròpia Constitució, constitueix una reserva que limita unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern del Regne Unit assenyala que una reserva a una convenció que consisteix en una referència general al dret intern sense especificar-ne el contingut no permet als altres estats part de la convenció saber amb exactitud fins a quin punt l’estat que formula la reserva es considera vinculat per aquesta convenció.

El Govern del Regne Unit fa, per tant, objecció a la reserva esmentada formulada pel Govern pakistanès.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i el Pakistan.

El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (“el Pacte”), adoptat a Nova York el 16 de desembre del 1966, que diuen el següent: Reserva L’Estat de Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que contravenen la xaria pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement.

Declaració L’Estat de Qatar interpreta el terme sindicats i les qüestions connexes enunciades a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals d’acord amb les disposicions de la legislació laboral i de la legislació nacional.

L’Estat de Qatar es reserva el dret d’aplicar aquest article conforme a aquesta interpretació.

Pel que fa a la reserva a l’article 3, el Govern del Regne Unit entén que això significa que l’Estat de Qatar es considera vinculat per les disposicions de l’article 3, excepte pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement, i interpretarà en conseqüència les obligacions de l’Estat de Qatar en virtut del Pacte.

El Govern del Regne Unit considera que la declaració del Govern de l’estat de Qatar relativa a l’article 8, que pretén subordinar les seves obligacions derivades del Pacte a les disposicions de la seva pròpia legislació nacional, constitueix una reserva que limita unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern del Regne Unit assenyala que una reserva a una convenció que consisteix en una referència general al dret nacional sense especificar-ne el contingut no permet als altres estats part de la convenció determinar amb exactitud fins a quin punt l’estat que formula la reserva ha acceptat les obligacions de la Convenció.

El Govern del Regne Unit fa, per tant, objecció a aquesta reserva formulada pel Govern de l’Estat de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i l’estat de Qatar.

SUÈCIA El Govern suec observa que l’aplicació de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 2 i de l’article 3 queda subordinada a una reserva general relativa al dret intern.

Considera que les reserves d’aquesta naturalesa poden fer dubtar del compromís de l’Estat de Kuwait amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern suec considera que la reserva relativa a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8, mitjançant la qual l’Estat de Kuwait es reserva el dret de no aplicar les disposicions relatives al dret de vaga expressament enunciades en el Pacte, així com la declaració relativa a l’article 9, segons la qual el dret a la seguretat social queda reservat als kuwaitians, són problemàtiques en relació amb la finalitat i els objectius del Pacte.

En particular, considera que la declaració relativa a l’article 9, que exclou totalment els nombrosos ciutadans estrangers que treballen al territori de l’Estat de Kuwait del benefici de la seguretat social, no es pot fonamentar en les disposicions de l’apartat 3 de l’article 2 del Pacte.

És en l’interès de tots els estats que la finalitat i els objectius dels tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts.

El Govern suec fa, per tant, objecció a les reserves generals i a les declaracions interpretatives esmentades.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la totalitat de les disposicions del Pacte entre l’estat de Kuwait i Suècia.

En aquest sentit, el Govern suec recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional convencional, el nom que es dona a una declaració que exclou o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina si constitueix o no una reserva al tractat.

Així, el Govern suec considera, en absència d’aclariments, que les declaracions formulades pel Govern de l’estat de Bangladesh constitueixen, en substància, reserves al Pacte.

La declaració relativa a l’article 1 subordina l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles a disposar a condicions que no estan previstes pel dret internacional.

Aquestes condicions poden afectar la noció mateixa de autodeterminació i debilitar greument el seu caràcter universalment acceptable.

A més, el Govern suec observa que les declaracions relatives als articles 2 i 3, així com als articles 7 i 8, respectivament, subordinen aquests articles del Pacte a una reserva general que remet a les disposicions pertinents de la legislació interna de l’estat de Bangladesh.

En conseqüència, el Govern suec considera que, en absència d’aclariments, aquestes declaracions generen dubtes sobre el compromís de l’Estat de Bangladesh amb la finalitat i l’objectiu del Pacte, i recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional, no s’admeten les reserves incompatibles amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

És en l’interès comú de tots els estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la seva finalitat i els seus objectius per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació les modificacions que calguin per complir les obligacions derivades d’aquests tractats.

El govern suec formula, per tant, una objecció a les reserves generals esmentades que ha formulat el govern de Bangladesh en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Bangladesh i Suècia.

El Pacte produeix, per tant, efectes entre ambdós estats sense que el Bangladesh es pugui prevaldre de les seves declaracions.

El Govern suec, després d’haver examinat la declaració, recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional convencional, el nom que es dona a una declaració que exclou o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina si constitueix o no una reserva al tractat.

El Govern suec considera que la declaració formulada pel Govern xinès relativa a l’article 8, apartat 1, lletra a), del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix, en substància, una reserva al Pacte.

El Govern suec observa que l’article 8, apartat 1, lletra a), del Pacte s’aplica amb reserva d’una declaració que remet a les disposicions de la legislació nacional.

D’acord amb la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, una part d’un tractat no pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificació per no executar el tractat.

A més, el dret a formar un sindicat i a afiliar-se al sindicat que es triï és un dels principis fonamentals del Pacte.

El Govern suec recorda que, en virtut del dret internacional consuetudinari tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’admet cap reserva incompatible amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

El Govern suec formula, per tant, una objecció a la reserva formulada pel govern xinès en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la Xina i Suècia.

El Pacte produeix, per tant, efectes entre ambdós estats sense que la Xina es pugui prevaldre de la seva reserva.

El Govern suec ha examinat les declaracions i la reserva formulades per la República de Turquia en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La República de Turquia declara que només aplicarà les disposicions d’aquest Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

El Govern suec considera que aquesta declaració equival, en realitat, a una reserva.

Mitjançant aquesta reserva, la República de Turquia no indica clarament fins a quin punt es considera vinculada per les obligacions derivades del Pacte.

En absència d’aclariments addicionals, aquesta reserva genera dubtes sobre la voluntat de la República de Turquia de respectar la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern suec observa que la interpretació i l’aplicació de les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte queden subordinades a certes disposicions de la Constitució de la República de Turquia, el contingut de les quals no s’ha especificat.

Considera que, en absència d’aclariments addicionals, aquesta reserva, en què la República de Turquia no precisa l’abast de la derogació prevista de les disposicions en qüestió, genera dubtes seriosos sobre la seva voluntat de respectar la finalitat i l’objectiu del Pacte.

Segons el dret internacional consuetudinari establert, tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’admeten les reserves incompatibles amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

És en l’interès comú de tots els estats que la finalitat i l’objectiu dels tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a modificar la seva legislació per tal de complir les obligacions que deriven d’aquests tractats.

El Govern suec fa, per tant, objecció a les reserves esmentades de la República de Turquia relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Turquia i Suècia.

El Pacte entra en vigor en la seva totalitat entre ambdós estats, sense que la República de Turquia es pugui prevaldre de les reserves que ha formulat.

El Govern suec recorda que el nom que es dona a una declaració que anul·la o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no és determinant pel que fa al caràcter de reserva que aquesta declaració pot tenir en relació amb el tractat.

Segons el parer del Govern suec, el fet que l’apartat 1 de l’article 2 del Pacte prevegi la realització progressiva de les disposicions d’aquest no pot ser invocat per justificar la discriminació.

Atès que l’aplicació de les disposicions del Pacte queda subordinada a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan, no queda clar fins a quin punt aquest estat es considera vinculat per les obligacions que li imposa el Pacte, i es pot dubtar del seu compromís amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern suec considera que la declaració del Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix una reserva quant al fons.

És en l’interès de tots els estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part també siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació totes les modificacions necessàries per poder complir les obligacions que han assumit en virtut d’aquests tractats.

D’acord amb el dret internacional consuetudinari tal com ha estat codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no és admissible cap reserva incompatible amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

El Govern suec formula, per tant, una objecció a la reserva al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals formulada per la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Pakistan i Suècia, tot i que s’entén que el Pakistan no es pot prevaldre de la reserva que ha formulat.

El Govern suec ha examinat la declaració formulada pel govern de la República de la Unió de Myanmar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, mitjançant la qual, en referència a l’article 1, declara que el terme dret a l’autodeterminació dels pobles no s’aplica a una part de la població d’un estat independent i sobirà, i que no pot ser interpretat com una autorització o un encoratjament a qualsevol acció que desmembri o alteri, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d’un estat sobirà i independent, i que la disposició del Pacte només s’aplicarà de conformitat amb la Constitució de Myanmar.

En aquest context, el Govern suec desitja recordar que, en virtut del dret internacional dels tractats establert, el nom assignat a una declaració mitjançant la qual s’exclou o es modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina el seu estatut com a reserva al tractat.

Així, el Govern suec considera que la declaració formulada pel Govern de Myanmar, en absència d’aclariments addicionals, constitueix en substància una reserva al Pacte.

La declaració relativa a l’article 1 imposa condicions a l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles que no estan previstes pel dret internacional.

Imposar aquestes condicions pot afectar el concepte del dret a l’autodeterminació dels pobles i comprometre greument el seu caràcter universalment acceptable.

A més, el Govern suec observa que la declaració implica que l’article 1 del Pacte queda sotmès a una reserva general que fa referència al dret intern de l’estat de Myanmar.

En conseqüència, el Govern suec considera que la declaració genera dubtes sobre el compromís de Myanmar amb la finalitat i l’objectiu del Pacte, i recorda que, segons el dret internacional consuetudinari, tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

És en l’interès comú que la finalitat i els objectius dels tractats als quals els estats han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a emprendre totes les modificacions legislatives necessàries per complir les obligacions que deriven dels tractats.

Per aquesta raó, el Govern suec s’oposa a la reserva esmentada formulada pel Govern de Myanmar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del tractat entre Suècia i Myanmar.

El tractat entra en vigor en la seva totalitat entre Myanmar i Suècia, sense que Myanmar es pugui prevaldre de la seva reserva.

SUÏSSA El Consell Federal suís ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional del 16 de desembre de 1966 relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Consell Federal suís considera que la declaració de Qatar relativa a l’article 8 del Pacte equival, de fet, a una reserva.

Les reserves que subordinen de manera general tot o part de l’article 3 i de l’article 8 del Pacte a la xaria i/o a la legislació nacional constitueixen reserves d’abast general que generen dubtes sobre el compromís complet de l’Estat de Qatar amb la finalitat i l’objectiu del Pacte.

El Consell Federal suís recorda que, segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena del 23 de maig de 1969 sobre el dret dels tractats, no s’admet cap reserva incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

És en l’interès comú dels estats que els instruments dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la finalitat i els objectius per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a modificar la seva legislació per complir les seves obligacions convencionals.

Per tant, el Consell Federal suís formula una objecció a aquestes reserves de l’Estat de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte, en la seva totalitat, entre Suïssa i l’Estat de Qatar.

XIPRE La Missió Permanent de la República de Xipre davant l’Organització de les Nacions Unides saluda atentament el secretari general de l’Organització i té l’honor d’informar-lo que el Govern xipriota desitja formular una objecció a les declaracions presentades per la República de Turquia amb motiu de la ratificació, el 23 de setembre del 2003, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (Nova York, 16 de desembre de 1966).

El Govern xipriota considera que la declaració segons la qual la República de Turquia només aplicarà les disposicions del Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques, així com la declaració segons la qual el Pacte és “ratificat exclusivament per al territori nacional sobre el qual s’apliquen la seva Constitució, la seva legislació i la seva reglamentació administrativa”, equivalen a reserves.

Aquestes reserves generen incertesa sobre els estats part envers els quals Turquia es compromet a respectar les obligacions derivades del Pacte, i plantegen dubtes sobre el compromís de Turquia amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern xipriota formula una objecció a les reserves esmentades formulades per la República de Turquia, i declara que ni aquestes reserves ni l’objecció que s’hi refereix constitueixen un obstacle per a l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Xipre i la República de Turquia.

Aplicació territorial Participant Data de recepció de la notificació Territori Països Baixos (Regne dels) 13 11 de desembre de 1978 Antilles neerlandeses Portugal 7 27 d’abril de 1993 Macau Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 9,15 20 de maig de 1976 Belize, Bermudes, illes Verges Britàniques, illes Caiman, Illes Malvines i dependències, Gibraltar, illes Gilbert, Guernsey, Hong Kong, Illa de Man, Jersey, Montserrat, illes Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno, illes Salomó, Santa Helena i dependències, illes Turks i Caicos, i Tuvalu Notes:

1. El trenta-cinquè instrument de ratificació o d’adhesió es va dipositar davant del secretari general el 3 d’octubre de 1975. Els estats contractants no van formular cap objecció al fet que els instruments acompanyats de reserves es comptessin als efectes de l’article 27, apartat 1, per determinar la data d’entrada en vigor general del Pacte (vegeu, C.N.5.1976 del 5 de gener de 1976).

2. La República Democràtica Alemanya havia signat i ratificat el Pacte amb declaracions els dies 27 de març de 1973 i 8 de novembre de 1973, respectivament (vegeu, C.N.88.1973.TREATIES-3 del 20 d’abril de 1973). Per al text de les declaracions, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p.

86. Vegeu també la nota 2 sota “Alemanya” a la part “Informació de caràcter històric”, que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

3. Vegeu la nota 1 sota “Alemanya” relativa a Berlín (Oest) a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

4. L’ex Iugoslàvia havia signat i ratificat el Pacte els dies 8 d’agost de 1967 i 2 de juny de 1971, respectivament. Vegeu també la nota 1 sota “Bòsnia i Hercegovina”, “Croàcia”, “Exrepública Iugoslava de Macedònia”, “ex Iugoslàvia”, “Eslovènia” i “Iugoslàvia” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

5. Pel que fa a la signatura per part del Kampuchea Democràtic, el secretari general va rebre, el 5 de novembre de 1980, la comunicació següent del Govern mongol: «El Govern de la República Popular Mongola considera que només el Consell Revolucionari del Poble de Kampuchea, únic representant autèntic i legal del poble kampucheà, té dret a assumir obligacions internacionals en nom del poble kampucheà.

En conseqüència, el Govern de la República Popular Mongola considera que la signatura dels Pactes relatius als drets humans per part del representant del suposat Kampuchea Democràtic, règim que va deixar d’existir com a resultat de la revolució popular a Kampuchea, és nul·la i sense efecte.

La signatura dels Pactes relatius als drets humans per part d’un individu el règim del qual, durant el breu període en què va estar al poder a Kampuchea, va exterminar prop de tres milions d’habitants i va violar de la manera més flagrant les normes elementals dels drets humans, així com cadascuna de les disposicions dels Pactes esmentats, constitueix un precedent lamentable que desacredita els nobles objectius i els alts principis de la Carta de les Nacions Unides, l’esperit mateix dels Pactes esmentats i perjudica greument el prestigi de l’Organització de les Nacions Unides.» Posteriorment, es van rebre comunicacions similars dels governs dels estats següents, tal com s’indica a continuació, i es van difondre en forma de notificacions dipositades o, a petició dels estats interessats, com a documents oficials de l’Assemblea General (A/35/781 i A/35/784): Participant Data de recepció República Democràtica Alemanya 11 de desembre de 1980 Polònia 12 de desembre de 1980 Ucraïna 16 de desembre de 1980 Hongria 19 de gener de 1981 Bulgària 29 de gener de 1981 Bielorússia 18 de febrer de 1981 Federació de Rússia 18 de febrer de 1981 República Txeca 10 de mars de 1981

6. Tot i que el Kampuchea Democràtic va signar els dos Pactes [Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics] el 17 d’octubre de 1980 (vegeu la nota 5), el Govern de Cambodja va dipositar un instrument d’adhesió.

7. El 3 de desembre de 1999, el govern xinès va notificar al secretari general que:

1. L’aplicació de les disposicions del Pacte, i en particular de l’article 1, a la Regió Administrativa Especial de Macau no afecta l’estatut de Macau tal com es defineix en la Declaració conjunta i en la Llei fonamental.

2. Les disposicions del Pacte aplicables a la Regió Administrativa Especial de Macau s’han d’aplicar a Macau conforme a la legislació de la Regió Administrativa Especial. Els drets i les llibertats adquirits pels residents de Macau no patiran cap restricció, llevat que la llei disposi el contrari. Les eventuals restriccions no contravenen les disposicions del Pacte aplicables a la Regió Administrativa Especial de Macau. En el marc definit anteriorment, el Govern de la República Popular de la Xina assumeix la responsabilitat dels drets i les obligacions internacionals que corresponen a les parts del Pacte. Posteriorment, el secretari general va rebre comunicacions dels governs xinès i portuguès en relació amb l’estatut de Macau (vegeu la nota 3 sota “Xina” i la nota 1 sota “Portugal” relativa a Macau a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum). En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Pacte, amb la reserva formulada pel Govern xinès, s’aplicarà també a la Regió Administrativa Especial de Macau.

8. Signatura en nom de la República de la Xina el 5 d’octubre de 1967. Vegeu també la nota 1 sota “Xina” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

Pel que fa a la signatura en qüestió, el secretari general va rebre comunicacions dels representants permanents o de les missions permanents de Bulgària, de Mongòlia, de la República Socialista Soviètica de Bielorússia, de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, de Romania, de Txecoslovàquia, de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i de Iugoslàvia davant l’Organització de les Nacions Unides, en les quals es declarava que els seus governs no reconeixien la validesa de la signatura esmentada, ja que l’únic govern autoritzat per representar la Xina i assumir en el seu nom obligacions és el Govern popular de la Xina.

En diverses cartes adreçades al secretari general en relació amb les comunicacions esmentades, el representant permanent de la Xina davant l’Organització de les Nacions Unides va declarar que la República de la Xina, estat sobirà i membre de l’Organització de les Nacions Unides, havia participat en la vint-i-unena sessió ordinària de l’Assemblea General de les Nacions Unides, havia contribuït a l’elaboració dels Pactes i del Protocol facultatiu en qüestió i els havia signat, i que qualsevol declaració o reserva relativa als Pactes i al Protocol facultatiu esmentats que fos incompatible amb la posició legítima del Govern de la República de la Xina o que la perjudiqués no afectaria en cap cas els drets i les obligacions de la República de la Xina derivats d’aquests Pactes i del Protocol facultatiu.

9. Pel que fa a l’aplicació del Pacte a Hong Kong, el secretari general va rebre comunicacions dels governs xinès i britànic en relació amb l’estatut de Hong Kong (vegeu la nota 2 sota “Xina” i la nota 2 sota “Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord” relativa a Hong Kong a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum). En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, el govern xinès va notificar al secretari general que el Pacte, amb la reserva formulada pel govern xinès, s’aplicarà també a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.

10. Mitjançant una comunicació rebuda el 10 de maig de 1982, el Govern de l’Estat de les illes Salomó va declarar que les illes Salomó mantenen les reserves formulades pel Regne Unit, llevat en la mesura que no siguin aplicables a les Illes Salomó.

11. Vegeu la nota 1 sota “Montenegro” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

12. Vegeu també la nota 1 sota “Nova Zelanda” relativa a Tokelau a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

13. Vegeu les notes 1 i 2 sota “Països Baixos” relatives a Aruba/Antilles Neerlandeses a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

14. Txecoslovàquia havia signat i ratificat el Pacte els dies 7 d’octubre de 1968 i 23 de desembre de 1975, respectivament, amb declaracions. Per al text de les declaracions, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p. 79 i p.

86. Vegeu també la nota 5 i la nota 1 sota “República Txeca” i la nota 1 sota “Eslovàquia” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

15. Pel que fa a l’aplicació del Pacte a Hong Kong, el secretari general va rebre comunicacions dels governs xinès i britànic en relació amb l’estatut de Hong Kong (vegeu la nota 2 sota “Xina” i la nota 2 sota “Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord” relativa a Hong Kong a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum). En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Pacte, amb la reserva formulada pel Govern xinès, s’aplicarà també a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. Posteriorment, el 20 d’abril del 2001, el secretari general va rebre del Govern xinès la comunicació següent:

1. L’article 6 del Pacte no exclou que la Regió Administrativa Especial de Hong Kong tingui dret a adoptar disposicions que restringeixin l’accés al treball a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, en funció del lloc de naixement o de residència dels interessats, amb la finalitat de garantir les oportunitats d’ocupació dels treballadors autòctons;

2. A la lletra

b) de l’apartat 1 de l’article 8, l’expressió “federacions o confederacions nacionals” s’ha d’entendre com a “federacions o confederacions de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong”. Paral·lelament, aquesta clàusula no implica que les federacions o confederacions de treballadors de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong tinguin dret a crear organitzacions o organismes governamentals fora de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong o a participar-hi.

16. La formalitat ha estat efectuada pel Iemen Democràtic. Vegeu també la nota 1 sota “Iemen” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

17. Pel que fa a les declaracions interpretatives formulades per l’estat d’Algèria, el secretari general va rebre, el 25 d’octubre de 1990, del govern alemany la declaració següent: La República Federal d’Alemanya interpreta la declaració enunciada a l’apartat 2 com a no destinada a eliminar l’obligació que recau sobre l’Estat d’Algèria de garantir que els drets reconeguts a l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, i a l’article 22 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, només puguin ser restringits pels motius esmentats en aquests articles, i només puguin ser objecte de les restriccions previstes per la llei. Interpreta la declaració que figura a l’apartat 4 com a significat que Algèria, quan fa referència al seu sistema jurídic intern, no pretén restringir l’obligació que li correspon de garantir, mitjançant mesures apropiades, la igualtat de drets i responsabilitats entre els cònjuges pel que fa al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.

18. En aquest sentit, el secretari general ha rebut comunicacions dels governs següents en les dates que s’indiquen a continuació: Alemanya (17 de desembre de 1999): El Govern de la República Federal d’Alemanya observa que la declaració relativa a l’article 1 constitueix una reserva que subordina l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles a condicions no previstes pel dret internacional.

Aquestes condicions poden afectar la noció de autodeterminació i debilitar greument el seu caràcter universalment acceptable.

El Govern de la República Federal d’Alemanya observa, a més, que les declaracions relatives als articles 2 i 3, 7 i 8, i 10 i 13 constitueixen reserves de caràcter general a les disposicions del Pacte que poden ser contràries a la Constitució, a la legislació, a la situació econòmica o als plans de desenvolupament de Bangladesh.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que aquestes reserves de caràcter general generen dubtes sobre el compromís de Bangladesh amb la finalitat i l’objectiu del Pacte.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la seva finalitat i els seus objectius per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació les modificacions que poden ser necessàries per executar les obligacions que aquests tractats els imposen.

El Govern de la República Federal d’Alemanya formula, per tant, una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de la República Popular de Bangladesh al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix que el Pacte entri en vigor entre la República Federal d’Alemanya i la República Popular de Bangladesh.

Països Baixos (20 de desembre de 1999): El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat les declaracions formulades pel Govern de Bangladesh en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, i considera que les declaracions relatives als articles 1, 2 i 3, i 7 i 8 constitueixen reserves.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula una objecció a la reserva formulada pel govern de Bangladesh en relació amb l’article 1 del Pacte esmentat, ja que el dret a l’autodeterminació, tal com es consagra en el Pacte, s’atribueix a tots els pobles.

Això es desprèn no només del redactat mateix de l’article 1 del Pacte, sinó també de l’exposició del dret en qüestió que té més autoritat, és a dir, la Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions d’amistat i la cooperació entre els estats conforme a la Carta de les Nacions Unides.

Qualsevol intent de reduir l’àmbit d’aplicació d’aquest dret o de subordinar-lo a condicions que no preveuen els instruments pertinents perjudicaria la noció mateixa de autodeterminació i en debilitaria greument el caràcter universalment acceptable.

A més, el Govern del Regne dels Països Baixos formula objeccions a les reserves formulades pel Govern de Bangladesh en relació amb els articles 2 i 3, i 7 i 8 del Pacte esmentat.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que aquestes reserves, que tenen per objecte limitar les responsabilitats que el Pacte imposa a l’estat que formula la reserva mitjançant la invocació del seu dret intern, poden generar dubtes sobre el compromís d’aquest estat amb la finalitat i els objectius del Pacte i debilitar els fonaments del dret internacional convencional.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la seva finalitat i els seus objectius per totes les parts.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula, per tant, una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Bangladesh.

Aquestes objeccions no impedeixen que el Pacte entri en vigor entre el Regne dels Països Baixos i Bangladesh.

19. El 30 de setembre de 1992, el Govern bielorús va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la declaració formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació. Per al text de la reserva, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p. 78.

20. El 21 de març del 2001, el Govern congolès va informar el secretari general que retirava la reserva formulada en el moment de l’adhesió, que diu com segueix: Reserva: “El govern de la República Popular del Congo declara que no es considera vinculat per les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 […]. Els apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals consagren el principi de la llibertat d’ensenyament, deixant als pares la llibertat de triar per als seus fills establiments diferents dels que pertanyen als poders públics, i autoritzen persones particulars a crear i dirigir establiments d’ensenyament. Aquestes disposicions vulneren, en el nostre país, el principi de la nacionalització de l’ensenyament i el monopoli atribuït a l’estat en aquest àmbit.»

21. Mitjançant una comunicació rebuda el 14 de gener de 1976, el Govern danès va notificar al secretari general que retirava la reserva formulada anteriorment en relació amb l’article 7, lletra a), punt i), relativa al principi d’una remuneració igual per a un treball de valor igual.

22. En dos comunicacions rebudes pel secretari general els dies 10 de juliol de 1969 i 23 de març de 1971, respectivament, el Govern israelià va declarar que havia constatat el caràcter polític de la declaració formulada pel Govern iraquià en el moment de la signatura i de la ratificació dels Pactes esmentats. Segons el parer del Govern israelià, aquests dos Pactes no constituïen el marc adequat per a declaracions polítiques d’aquesta naturalesa. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern israelià adoptaria envers el Govern iraquià una actitud de reciprocitat total. El Secretari General va rebre del Govern israelià, els dies 9 de juliol de 1969 i 29 de juny de 1970, respectivament, comunicacions idèntiques, mutatis mutandis , relatives a les declaracions formulades en el moment de l’adhesió pels governs sirià i libi. En la darrera d’aquestes dos comunicacions, el Govern israelià va declarar, a més, que la declaració en qüestió no podia en cap cas modificar les obligacions a les quals la República Àrab Líbia ja estava subjecta en virtut del dret internacional general.

23. L’11 de setembre del 2012, el Govern japonès va informar el secretari general que havia decidit retirar la reserva següent formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: Pel que fa a l’aplicació de les disposicions de les lletres

b) i

c) de l’apartat 2 de l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Japó es reserva el dret de no quedar vinculat per les paraules “i especialment mitjançant l’establiment progressiu de la gratuïtat” que figuren en les disposicions esmentades.

24. En el moment de la ratificació, el Govern maltès va notificar al secretari general que havia decidit retirar la reserva a l’apartat 2 de l’article 10 formulada en el moment de la signatura. Per al text de la reserva esmentada, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p. 80.

25. El 5 de setembre del 2003, el Govern neozelandès va informar el secretari general que havia decidit retirar la reserva següent només pel que fa al territori metropolità de Nova Zelanda. La declaració diu com segueix: Tenint en compte les circumstàncies econòmiques previsibles en l’actualitat, el Govern neozelandès es reserva el dret de diferir l’aplicació de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 10 relatives al permís de maternitat retribuït o acompanyat de prestacions de seguretat social adequades. A més, el Govern neozelandès va notificar al secretari general l’exclusió territorial següent: declara que, d’acord amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís de treballar per a l’assoliment de la seva autonomia mitjançant un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, la retirada d’aquesta reserva no s’aplicarà a Tokelau fins que el Govern neozelandès hagi dipositat una declaració sobre aquest tema davant del depositari a conseqüència d’una consulta apropiada amb aquest territori. Vegeu també la nota 1 sota “Illes Cook” i la nota 1 sota “Niue” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

26. Pel que fa a la declaració formulada pel Pakistan en el moment de la signatura, el secretari general ha rebut una comunicació de l’estat següent en la data que s’indica a continuació: Àustria (25 de novembre del 2005): El Govern austríac ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. El fet que l’aplicació de les disposicions del Pacte estigui subordinada a les disposicions de la legislació nacional no indica de manera clara fins a quin punt la República Islàmica del Pakistan es considera vinculada per les obligacions del tractat i genera dubtes sobre l’adhesió de la República Islàmica del Pakistan a la finalitat i als objectius del Pacte. El Govern austríac considera que la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan al Pacte constitueix, de fet, una reserva, i que aquesta reserva és incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte. El Govern austríac formula, per tant, una objecció a la reserva formulada per la República Islàmica del Pakistan al Pacte. Aquesta objecció no constitueix, tanmateix, cap obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i la República d’Àustria.

27. El 17 d’abril del 2008, el Govern pakistanès va informar el secretari general de la seva decisió de retirar la declaració formulada en el moment de la signatura. La declaració diu com segueix: El Govern de la República Islàmica del Pakistan accepta les disposicions del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, però les aplicarà progressivament, tenint en compte les condicions econòmiques existents i els plans nacionals de desenvolupament. L’aplicació de les disposicions del Pacte estarà, tanmateix, subordinada a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan.

28. Pel que fa a la reserva formulada pel Pakistan en el moment de la ratificació, el secretari general ha rebut les comunicacions següents dels estats que s’indiquen a continuació amb les dates corresponents: França (16 d’abril del 2009): “El Govern de la República Francesa ha examinat la reserva formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals adoptat el 16 de desembre de 1966, en virtut de la qual‘el Pakistan, amb vista a assolir progressivament la plena realització dels drets reconeguts en aquest Pacte, utilitzarà tots els mitjans apropiats en la plena mesura dels recursos de què disposa’.

Aquesta declaració, tot i que s’anomena reserva , es limita a recordar el contingut de l’article 2, apartat 1, del Pacte.

No podria, a més, tenir com a efecte modificar les altres disposicions del Pacte sense adquirir el caràcter d’una reserva d’abast general incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern de la República Francesa considera, en conseqüència, la reserva del Pakistan com una simple declaració mancada d’efecte jurídic.” Països Baixos (15 d’abril del 2009): El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat atentament la reserva formulada pel Govern del Pakistan en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Segons el parer del Govern del Regne dels Països Baixos, aquesta reserva del Pakistan no exclou ni modifica l’efecte jurídic de les disposicions del Pacte aplicades al Pakistan.

29. El 6 de juliol del 2017, el Regne dels Països Baixos va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la ratificació respecte de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte: […] el Regne dels Països Baixos, per a Aruba, Curaçao, Sint Maarten i la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba), retira la reserva formulada respecte de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. La reserva formulada en el moment de l’adhesió deia com segueix: Article 8, lletra d), de l’apartat 1 El Regne dels Països Baixos no accepta que aquesta disposició s’apliqui a les Antilles Neerlandeses pel que fa als òrgans de l’administració central i de l’administració local de les Antilles Neerlandeses.

30. El secretari general ha rebut les comunicacions següents respecte de les reserves formulades per Qatar, en les dates que s’indiquen a continuació: Suècia (el 22 de maig del 2019): El Govern suec ha examinat la declaració i la reserva formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

En aquest context, el Govern suec desitja recordar que, en virtut del dret internacional dels tractats establert, el nom assignat a una declaració mitjançant la qual s’exclou o es modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina el seu estatut com a reserva al tractat.

Així, el Govern suec considera que la declaració formulada per l’Estat de Qatar respecte de l’article 8, en absència d’aclariments addicionals, constitueix essencialment una reserva al Pacte.

El Govern suec observa que la interpretació i l’aplicació dels articles 3 i 8 estan subordinades, en termes generals, a la xaria i/o a la legislació nacional.

El Govern suec considera que aquestes reserves, que no precisen clarament l’abast de les derogacions, generen dubtes sobre el compromís de l’Estat de Qatar amb la finalitat i els objectius del Pacte.

Segons el dret internacional consuetudinari, tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb la finalitat i els objectius del Pacte no són permeses.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats, pel que fa a la seva finalitat i els seus objectius, per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a emprendre qualsevol modificació legislativa necessària per complir les seves obligacions en virtut dels tractats.

Per aquesta raó, el Govern suec formula una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor en la seva totalitat entre els dos estats, sense que Qatar es pugui prevaldre de les seves reserves.

31. El 15 de desembre del 2008, el Govern ruandès va informar el secretari general de la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de l’adhesió. La reserva diu com segueix: “La República Ruandesa no es compromet, pel que fa a l’ensenyament, més que a les estipulacions de la seva Constitució.”