Protocol

Protocol facultatiu relatiu al Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics. La ratificació per part de l’Iraq no significa en cap cas que l’Iraq reconegui Israel ni que estableixi amb Israel les relacions que regula el pacte esmentat. IRLANDA En el marc de la política governamental destinada a afavorir, encoratjar i estimular l’ús de la llengua irlandesa per tots els mitjans apropiats, Irlanda es reserva el dret d’exigir el coneixement de l’irlandès o de considerar-lo com un valor afegit per ocupar determinats llocs de treball. Irlanda reconeix el dret inalienable i el deure dels pares de vetllar per l’educació dels seus fills. Tot reconeixent que l’estat té l’obligació de garantir l’ensenyament primari gratuït i tot exigint que els infants rebin un nivell mínim d’ensenyament, Irlanda es reserva, tanmateix, el dret de permetre que els pares imparteixin l’ensenyament dels seus fills a domicili, sempre que compleixin aquestes normes mínimes. JAPÓ 23

1. Pel que fa a l’aplicació de les disposicions de la lletra

d) de l’article 7 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Japó es reserva el dret de no quedar vinculat per les paraules “la remuneració dels dies festius” que figuren en les disposicions esmentades.

2. El Japó es reserva el dret de no quedar vinculat per les disposicions de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, excepte en els àmbits en què el dret esmentat en les disposicions esmentades s’atorga en virtut de les lleis i reglaments vigents al Japó en la data de la ratificació del Pacte per part del Govern japonès. […]

4. Recordant la posició adoptada pel Govern japonès en el moment de la ratificació del Conveni núm. 87, relatiu a la llibertat sindical i a la protecció del dret sindical, segons la qual considerava que les paraules “la policia” que figuren a l’article 9 del conveni esmentat s’han d’interpretar de manera que incloguin els serveis japonesos de lluita contra incendis, el Govern japonès declara que les paraules “membres de la policia” que figuren a l’apartat 2 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com a l’apartat 2 de l’article 22 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, s’han d’interpretar de manera que incloguin els membres dels serveis japonesos de lluita contra incendis.

KENYA El Govern kenyà reconeix i aprova els principis enunciats a l’apartat 2 de l’article 10 del Pacte, però, atesa la situació actual a Kenya, no considera necessari ni oportú imposar-ne l’aplicació mitjançant una legislació corresponent.

KUWAIT Tot subscrivint els nobles principis enunciats a l’apartat 2 de l’article 2 i a l’article 3, que són conformes a les disposicions de la Constitució kuwaitiana, en particular amb l’article 29, el Govern kuwaitià declara que l’exercici dels drets enunciats en els dos articles esmentats es fa dins dels límits prescrits pel dret kuwaitià.

Declaració relativa a l’article 9: El Govern kuwaitià declara que, si bé la legislació kuwaitiana garanteix als treballadors kuwaitians i no kuwaitians tots els seus drets, les disposicions relatives a les assegurances socials s’apliquen únicament als kuwaitians.

Reserva relativa a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8: El Govern kuwaitià es reserva el dret de no aplicar la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8. LÍBIA 22 L’aprovació i l’adhesió de la República Àrab Líbia als Pactes esmentats no signifiquen en cap cas que la República Àrab Líbia reconegui Israel ni que estableixi amb Israel les relacions que regulen els Pactes esmentats.

MADAGASGAR El Govern malgaix declara que es reserva el dret d’ajornar l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 13 del Pacte, especialment pel que fa a l’ensenyament primari, ja que, tot i que el Govern malgaix accepta plenament els principis establerts per l’apartat 2 de l’article 13 esmentat i es compromet a fer el necessari per garantir-ne l’aplicació íntegra en una data tan propera com sigui possible, les dificultats d’implementació, i en particular les repercussions financeres, són tals que no es pot garantir actualment l’aplicació íntegra dels principis esmentats.

MALTA 24 Article 13 - El Govern maltès declara que s’adhereix al principi enunciat en el en la frase “i de garantir l’educació religiosa i moral dels seus fills conforme a les seves pròpies conviccions”.

Tanmateix, tenint en compte que la gran majoria dels maltesos són de religió catòlica romana i atenent la limitació de recursos humans i financers, és difícil garantir una educació d’aquesta mena conforme a les conviccions religioses o morals en el cas, extremadament poc freqüent a Malta, de petits grups.

MÈXIC El Govern mexicà s’adhereix al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, entenent que l’article 8 del Pacte esmentat s’aplica a la República de Mèxic segons les modalitats i d’acord amb els procediments previstos en les disposicions aplicables de la Constitució política dels Estats Units de Mèxic i de les seves lleis i reglaments.

MÒNACO El Govern Principesc declara que interpreta la no-discriminació basada en l’origen nacional, el principi de la qual s’estableix a l’apartat 2 de l’article 2, com que no implica necessàriament l’obligació per als estats de garantir automàticament als estrangers els mateixos drets que als seus nacionals.

El Govern Principesc declara que els articles 6, 9, 11 i 13 no s’han d’interpretar com un impediment per a les disposicions que regulin l’accés dels estrangers al treball o que estableixin condicions de residència per a l’atribució de determinades prestacions socials.

El Govern Principesc declara que considera l’article 8, apartat 1, en les lletres a), b), c), relatives a l’exercici dels drets sindicals, compatible amb les disposicions apropiades de la Llei relativa a les formalitats, condicions i procediments que tenen per objecte garantir una representació sindical eficaç i afavorir unes relacions laborals harmonioses.

El Govern Principesc declara que aplica les disposicions de l’article 8 relatives a l’exercici del dret de vaga tenint en compte les formalitats, condicions, limitacions i restriccions previstes per la llei i que són necessàries en una societat democràtica per garantir el respecte dels drets i les llibertats d’altri o per protegir l’ordre públic, la seguretat nacional, la salut pública o les bones costums.

L’apartat 2 de l’article 8 s’ha d’interpretar de manera que inclogui els membres de la força pública, els agents de l’estat, dels municipis i dels establiments públics.

MONGÒLIA La República Popular Mongola declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i les de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, segons les quals un cert nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori, i considera que, d’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats interessats sense cap mena de discriminació ni limitació.

MYANMAR Referint-se a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern de la República de la Unió de Myanmar declara que, d’acord amb la Declaració i el Programa d’acció de Viena de 1993, l’expressió «el dret [dels pobles] a l’autodeterminació» que figura en l’article esmentat no s’ha d’aplicar a cap secció particular de la població d’un estat sobirà i independent, i no s’ha d’interpretar com una autorització ni com un encoratjament a cap mesura que pugui desmembrar o comprometre, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d’un estat sobirà i independent.

A més, aquesta expressió no s’ha d’aplicar si vulnera el capítol 10 de la Constitució del 2008 de la República de la Unió de Myanmar.

NORUEGA Amb reserva a l’article 8, apartat 1, lletra d), que estipula que la pràctica noruega actual, que consisteix a remetre per Acte del Parlament els conflictes laborals davant la Comissió Nacional de Salaris (comissió arbitral tripartida permanent que s’ocupa de qüestions salarials), no es considera incompatible amb el dret de vaga, dret plenament reconegut a Noruega.

NOVA ZELANDA 25 El Govern neozelandès es reserva el dret de no aplicar l’article 8 en la mesura que les disposicions legislatives vigents, que han estat adoptades per garantir una representació sindical eficaç i afavorir unes relacions laborals harmonioses, podrien no ser plenament compatibles amb l’article esmentat.

OMAN El Govern d’Oman fa una reserva relativa a les disposicions de les lletres

a) i

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte esmentat, relatives al dret de formar sindicats i al dret de vaga, pel que fa als empleats dels serveis governamentals. PAKISTAN 26,27,28 El Pakistan, amb la finalitat d’assolir progressivament la plena realització dels drets reconeguts en aquest Pacte, utilitzarà tots els mitjans apropiats en la mesura que tingui els recursos de què calgui disposar. PAÏSOS BAIXOS (REGNE DELS) 29 QATAR 30 L’estat de Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que contravenen la xaria pel que fa a les qüestions relatives a l’herència i al naixement. L’estat de Qatar interpreta el terme «sindicats» i les qüestions connexes enunciades a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals d’acord amb les disposicions de la legislació laboral i de la legislació nacional. L’estat de Qatar es reserva el dret d’aplicar aquest article conforme a aquesta interpretació. REPÚBLICA ÀRAB SIRIANA 22

1. S’entén que l’adhesió de la República Àrab Siriana a aquests dos Pactes no significa en cap cas el reconeixement d’Israel ni l’establiment de relacions amb aquest estat en cap matèria regulada pels Pactes esmentats.

2. La República Àrab Siriana considera que l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte relatiu als drets civils i polítics, no són conformes amb els objectius i finalitats dels Pactes esmentats, ja que no permeten que tots els estats, sense distinció ni discriminació, puguin esdevenir parts d’aquests Pactes. REPÚBLICA TXECA 14 ROMANIA El Govern de la República Socialista de Romania declara que les disposicions de l’article 26, apartat 1, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals no són conformes amb el principi segons el qual tots els estats tenen dret a esdevenir parts dels tractats multilaterals que regulen qüestions d’interès general.

a) El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que les disposicions de l’article 26, apartat 1, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals no són conformes amb el principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals, l’objecte i la finalitat dels quals interessen la comunitat internacional en el seu conjunt, han d’estar oberts a la participació universal.

b) El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que el manteniment de l’estat de dependència d’alguns territoris als quals es refereixen l’article 1, punt 3, i l’article 14 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals no és conforme amb la Carta de les Nacions Unides ni amb els documents adoptats per aquesta organització sobre l’atorgament de la independència als països i als pobles colonials, inclosa la Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions amistoses i la cooperació entre els estats, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat mitjançant la Resolució núm. 2625 (XXV) de 1970 de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, que proclama solemnement el deure dels estats de promoure la realització del principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a l’autodeterminació, amb l’objectiu de posar fi ràpidament al colonialisme.

REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I D’IRLANDA DEL NORD Primer, el Govern del Regne Unit declara que considera que, en virtut de l’article 103 de la Carta de les Nacions Unides, en cas de conflicte entre les seves obligacions en virtut de l’article primer del Pacte i les seves obligacions en virtut de la Carta (en particular en virtut de l’article primer i dels articles 2 i 73 de la Carta esmentada), prevalen les obligacions derivades de la Carta.

Segon, el Govern del Regne Unit declara que es reserva el dret d’ajornar l’aplicació del punt

i) de la lletra

a) de l’article 7 del Pacte, en la mesura que aquesta disposició fa referència al pagament d’una remuneració igual a dones i homes per una feina de valor igual, ja que, tot i que el Govern del Regne Unit accepta plenament aquest principi i es compromet a fer el necessari per garantir-ne l’aplicació íntegra en una data tan propera com sigui possible, les dificultats d’implementació són tals que no es pot garantir actualment l’aplicació íntegra del principi esmentat. Tercer, el Govern del Regne Unit declara que, pel que fa a l’article 8 del Pacte, es reserva el dret de no aplicar la lletra

b) de l’apartat 1 a Hong Kong, en la mesura que aquesta lletra pugui implicar que sindicats que no pertanyen a la mateixa professió o indústria tinguin dret a constituir federacions o confederacions. Finalment, el Govern del Regne Unit declara que les disposicions del Pacte no s’apliquen a la Rhodèsia del Sud mentre no hagi notificat al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que pot garantir que les obligacions que li imposa el Pacte en relació amb aquest territori poden ser complertes íntegrament. El Govern del Regne Unit manté la declaració que va fer en el moment de la signatura del Pacte pel que fa a l’article primer. Primer. El Govern del Regne Unit declara que, als efectes de l’apartat 3 de l’article 2, les illes Verges Britàniques, les illes Caiman, les illes Gilbert, el grup d’illes Pitcairn, Santa Helena i les seves dependències, les illes Turks i Caicos i Tuvalu són països en desenvolupament. El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’interpretar l’article 6 com que no exclou la imposició de restriccions, basades en el lloc de naixement o les condicions de residència, a l’ocupació d’un lloc de treball en una regió o territori determinat, amb la finalitat de preservar els llocs de treball dels treballadors d’aquesta regió o territori. El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’ajornar l’aplicació del punt

i) de la lletra

a) de l’article 7 del Pacte pel que fa al pagament d’una remuneració igual per una feina de valor igual a dones i homes ocupats en el sector privat a Jersey, Guernsey, l’illa de Man, les Bermudes, Hong Kong i les Illes Salomó. El Govern del Regne Unit es reserva el dret de no aplicar a Hong Kong la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 8. El Govern del Regne Unit, tot reconeixent el dret de tota persona a la seguretat social d’acord amb l’article 9, es reserva el dret d’ajornar l’aplicació d’aquesta disposició a les Illes Caiman i a les Illes Malvines a causa de la manca de recursos d’aquests territoris. El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’ajornar l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 10 pel que fa a un petit nombre de matrimonis tradicionals celebrats a les illes Salomó, i l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 10 pel que fa a la concessió de permís de maternitat retribuït a les Bermudes i a les illes Malvines. El Govern del Regne Unit manté el dret d’ajornar l’aplicació de la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13, així com de l’article 14, pel que fa al caràcter obligatori de l’ensenyament a les illes Salomó i a Tuvalu. Finalment, el Govern del Regne Unit declara que les disposicions del Pacte no s’apliquen a la Rhodèsia del Sud mentre no hagi notificat al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que pot garantir que les obligacions que li imposa el Pacte en relació amb aquest territori poden ser complertes íntegrament. RUANDA 31 SUD-ÀFRICA El Govern de la República de Sud-àfrica donarà efecte progressiu al dret a l’educació d’acord amb la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13 i amb l’article 14 en el marc de la seva política d’educació nacional i dels recursos disponibles. SUÈCIA Suècia formula una reserva sobre la lletra

d) de l’article 7 del Pacte pel que fa al dret a la remuneració dels dies festius.

TAILÀNDIA El Govern del Regne de Tailàndia declara que la frase “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació”, amb què s’inicia l’apartat 1 de l’article primer del Pacte, s’ha d’interpretar com a compatible amb l’expressió utilitzada en la Declaració i el Programa d’acció de Viena adoptats per la Conferència mundial sobre els drets humans el 25 de juny de 1993. TRINITAT I TOBAGO El Govern de Trinitat i Tobago es reserva el dret de sotmetre a restriccions legals i raonables l’exercici dels drets esmentats per part dels membres del personal adscrit a serveis essencials, d’acord amb la Llei sobre les relacions laborals (Industrial Relations Act) o amb qualsevol altra disposició legislativa que la substitueixi, adoptada conforme a les disposicions de la Constitució de Trinitat i Tobago.

TURQUIA La República Turca declara que compleix les obligacions que li corresponen en virtut del Pacte d’acord amb les obligacions que ha contret en virtut de la Carta de les Nacions Unides (en particular, dels articles 1 i 2 de la Carta).

La República Turca declara que només aplica les disposicions d’aquest Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

La República Turca declara que aquest Pacte es ratifica exclusivament per al territori nacional sobre el qual s’apliquen la seva Constitució, la seva legislació i la seva reglamentació administrativa.

La República Turca es reserva el dret d’interpretar i aplicar les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals d’acord amb les disposicions dels articles 3, 14 i 42 de la seva Constitució.

UCRAÏNA La República Socialista Soviètica d’Ucraïna declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com les de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, segons les quals un cert nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori, i considera que, d’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats interessats sense cap mena de discriminació ni limitació.

VIETNAM Les disposicions de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i les de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, segons les quals un cert nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori.

El Govern de la República Socialista del Vietnam considera que, d’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, aquests Pactes haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats sense cap mena de discriminació ni limitació.

XINA La signatura d’aquest Pacte, feta per les autoritats taiwaneses el 5 d’octubre de 1967 usurpant el nom de la “Xina”, és il·legal i mancada de tot efecte.

D’acord amb la decisió adoptada pel Comitè Permanent del novè Congrés popular nacional de la República Popular de la Xina en la vintena sessió, el president de la República Popular de la Xina ratifica mitjançant aquest instrument el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, que el senyor Qin Huasun va signar en nom de la República Popular de la Xina el 27 d’octubre de 1997, i declara el següent:

1. L’article 8, apartat 1, lletra a), del Pacte s’aplica a la República Popular de la Xina d’acord amb les disposicions pertinents de la Constitució de la República Popular de la Xina, de la Llei sobre els sindicats de la República Popular de la Xina i de la legislació laboral de la República Popular de la Xina.

2. D’acord amb les notes oficials adreçades al secretari general pel representant permanent de la República Popular de la Xina davant l’Organització de les Nacions Unides, respectivament el 20 de juny de 1997 i el 2 de desembre de 1999, el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals és aplicable a la regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i a la regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina) i, d’acord amb les disposicions de la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i de la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina), s’aplica en el marc de les lleis respectives de les dos regions. ZÀMBIA El Govern de la República de Zàmbia declara que es reserva el dret d’ajornar l’aplicació de la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13 del Pacte, en la mesura que fa referència a l’ensenyament primari; en efecte, tot i que el Govern de la República de Zàmbia accepta plenament els principis enunciats en l’article esmentat i es compromet a prendre les mesures necessàries per aplicar-los íntegrament, els problemes d’implementació, i en particular les repercussions financeres, són tals que no es pot garantir actualment l’aplicació íntegra dels principis en qüestió.

Objeccions (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) ALEMANYA 14 El Govern de la República Federal d’Alemanya formula fermes objeccions respecte a la declaració feta per la República de l’Índia relativa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics.

El dret a l’autodeterminació, que figura a la Carta de les Nacions Unides i que és enunciat en els Pactes, s’aplica a tots els pobles i no únicament als que estan sotmesos a una dominació estrangera.

En conseqüència, tots els pobles tenen el dret inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític i de perseguir lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

El Govern federal no pot considerar com a vàlida cap interpretació del dret a l’autodeterminació que sigui contrària al sentit literal precís de les disposicions en qüestió.

A més, considera que qualsevol limitació a l’aplicabilitat d’aquestes disposicions a totes les nacions és incompatible amb l’objectiu i la finalitat dels Pactes esmentats.

El Govern de la República Federal d’Alemanya assenyala que l’apartat 2 de l’article 2 i l’article 3 estan subjectes a una reserva general derivada del dret intern.

Considera que les reserves generals d’aquesta naturalesa poden generar dubtes sobre el compromís de Kuwait envers l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Segons el Govern de la República Federal d’Alemanya, la reserva formulada respecte a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8, per la qual el Govern kuwaitià es reserva el dret de no garantir el dret de vaga expressament enunciat en el Pacte, així com la declaració interpretativa relativa a l’article 9, segons la qual el dret a la seguretat social només s’aplicaria als ciutadans kuwaitians, planteja problemes en relació amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Considera especialment que aquesta declaració, que exclouria en principi els nombrosos treballadors estrangers presents en territori kuwaitià del benefici de la seguretat social, no pot fonamentar-se en l’apartat 3 de l’article 2 del Pacte.

L’interès comú de totes les parts d’un tractat exigeix que el seu objectiu i la seva finalitat siguin respectats per totes les parts.

En conseqüència, el Govern de la República Federal d’Alemanya formula objecció a les reserves generals i declaracions interpretatives esmentades.

Aquesta objecció no constitueix cap obstacle per a l’entrada en vigor del Pacte entre Kuwait i la República Federal d’Alemanya.

El Govern de la República de Turquia ha declarat que només aplicarà les disposicions del Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

A més, ha declarat que ratifica el Pacte únicament per al territori nacional on s’apliquen la Constitució i l’ordre jurídic administratiu de la República de Turquia.

Així mateix, el Govern de la República de Turquia s’ha reservat el dret d’interpretar i aplicar les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte d’acord amb les disposicions dels articles 3, 14 i 42 de la seva Constitució.

El Govern de la República Federal d’Alemanya vol recordar que és en l’interès de tots els estats que l’objectiu i la finalitat de tots els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a modificar la seva legislació per complir les obligacions que els imposen aquests tractats.

El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat les declaracions formulades per la República de Turquia relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Tanmateix, el Govern de la República Federal d’Alemanya considera que aquestes declaracions no tenen com a finalitat restringir l’abast del Pacte respecte als estats amb els quals Turquia manté relacions en virtut del Pacte, ni tampoc imposar altres restriccions no previstes pel Pacte.

El Govern de la República Federal d’Alemanya dona una gran importància a les llibertats reconegudes a l’article 13, apartats 3 i 4, del Pacte.

Entén la reserva formulada pel Govern de la República de Turquia com que aquest article serà interpretat i aplicat d’una manera que preservi l’essència de les llibertats que s’hi garanteixen.

El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat amb atenció la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern de la República Islàmica del Pakistan ha declarat que aplicarà les disposicions del Pacte de manera progressiva, tenint en compte la situació econòmica i els plans de desenvolupament del país.

Atès que certes obligacions fonamentals derivades del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, en particular el principi de no-discriminació enunciat a l’apartat 2 de l’article 2, no poden ser objecte d’una aplicació progressiva i han de ser garantides immediatament, aquesta declaració relativitza significativament el compromís del Pakistan envers els drets humans reconeguts pel Pacte.

El Govern de la República Islàmica del Pakistan també ha declarat que les disposicions del Pacte s’aplicaran d’acord amb la Constitució del país.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que aquesta declaració no permet determinar amb claredat fins a quin punt el Pakistan es considera vinculat per les obligacions derivades del Pacte.

En conseqüència, el Govern de la República Federal d’Alemanya considera que les declaracions esmentades constitueixen reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern de la República Federal d’Alemanya formula objecció a les reserves expressades pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció, però, no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Federal d’Alemanya i el Pakistan.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que Myanmar, en fer prevaler la seva Constitució sobre una disposició del Pacte i en restringir el significat de l’expressió «dret a l’autodeterminació dels pobles» enunciada a l’article primer del Pacte, ha formulat una reserva que no permet saber amb claredat fins a quin punt accepta estar vinculat pel Pacte.

Si Myanmar fa prevaler la seva Constitució, es tracta d’una reserva de caràcter general i indeterminat.

En l’aplicació de les disposicions del Pacte, el que importa és respectar el dret internacional i no la legislació nacional de l’estat que ha ratificat el Pacte.

El dret a l’autodeterminació dels pobles, consagrat a la Carta de les Nacions Unides i al Pacte, no s’aplica només als pobles sota dominació estrangera, sinó a tots els pobles.

Tots els pobles tenen, per tant, el dret inalienable de determinar el seu estatus polític i de desenvolupar lliurement el seu progrés econòmic, social i cultural.

El Govern alemany no pot considerar jurídicament vàlida cap interpretació d’aquest dret que contradigui el sentit clar de la disposició en qüestió.

A més, considera que qualsevol restricció de la seva aplicabilitat a tots els pobles és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern de la República Federal d’Alemanya s’oposa a aquesta reserva, que considera incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i per tant inadmissible.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Govern de la República Federal d’Alemanya i Myanmar.

El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 sotmeten l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria o a la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 constitueix, de fet, també una reserva.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que, en sotmetre l’aplicació dels articles 3 i 8 del Pacte a la xaria o al dret nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre fins a quin punt pretén complir les obligacions que li imposa el Pacte.

Les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, no són admissibles segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969. La República Federal d’Alemanya s’oposa, per tant, a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Federal d’Alemanya i l’Estat de Qatar.

ÀUSTRIA El Govern austríac ha examinat atentament la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. Considera que aquesta declaració equival a una reserva de caràcter general i indeterminat, ja que pretén aplicar una disposició del Pacte únicament d’acord amb la Constitució de Myanmar, mentre que el Pacte ha de ser aplicat conforme al dret internacional i no a la legislació interna d’un estat.

Per aquest motiu, Àustria considera que la reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i s’hi oposa.

Tanmateix, aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Àustria i la República de la Unió de Myanmar.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats sense que Myanmar pugui invocar la reserva esmentada.

Finalment, Àustria vol destacar que no comparteix la interpretació restrictiva del dret dels pobles a l’autodeterminació expressada per Myanmar, segons la qual aquest dret “no s’hauria d’aplicar a cap secció particular de la població d’un estat independent i sobirà”.

A més, Àustria subratlla la diferència fonamental entre el dret dels pobles a l’autodeterminació i una reivindicació de la secessió, tenint en compte les múltiples modalitats d’exercici d’aquest dret, inclòs mitjançant l’autonomia dins d’un estat sobirà.

El Govern austríac ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Àustria considera que la declaració relativa a l’article 8 constitueix una reserva, ja que pretén aplicar una disposició del Pacte únicament conforme a la legislació nacional.

Tanmateix, el Pacte ha de ser aplicat d’acord amb el dret internacional, i no només conforme a la legislació d’un estat determinat.

En fer referència a la seva legislació nacional o a la xaria islàmica, les reserves relatives als articles 3 i 8 del Pacte formulades per Qatar tenen un abast general i indeterminat.

Aquestes reserves no permeten als altres estats part saber en quina mesura l’estat que les ha formulat accepta les obligacions derivades del Pacte.

A més, la reserva relativa a l’article 3 pretén excloure, almenys parcialment, l’aplicació d’una de les disposicions més essencials que afecten tots els drets enunciats en el Pacte.

Àustria considera, per tant, que les dos reserves són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix, però, l’entrada en vigor del Pacte entre la República d’Àustria i l’Estat de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor entre els dos estats sense que Qatar pugui invocar les reserves esmentades.

BÈLGICA El Regne de Bèlgica ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar amb motiu de la seva adhesió, el 21 de maig del 2018, al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 tenen com a efecte subordinar l’aplicació de les disposicions del Pacte a la seva compatibilitat amb la xaria o amb la legislació nacional.

El Regne de Bèlgica considera que aquesta reserva i declaració tendeixen a limitar la responsabilitat de l’Estat de Qatar en virtut del Pacte mitjançant una referència general a les normes del dret nacional i a la xaria.

Això genera incertesa sobre l’abast de les obligacions del Pacte que l’Estat de Qatar pretén respectar i planteja dubtes sobre el respecte per part de Qatar de l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Regne de Bèlgica recorda que, segons l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, un estat no pot formular una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat d’un tractat.

A més, l’article 27 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats estipula que una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificació per a la no execució d’un tractat.

En conseqüència, el Regne de Bèlgica formula una objecció a la reserva formulada per l’Estat de Qatar respecte a l’article 3, així com a la declaració que ha formulat respecte a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Regne de Bèlgica precisa que aquesta objecció no constitueix cap obstacle a l’entrada en vigor del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals entre el Regne de Bèlgica i l’Estat de Qatar.

CANADÀ El Govern del Canadà ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades pel Govern de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern del Canadà assenyala que la reserva formulada per Qatar, que afecta una disposició essencial del Pacte i pretén excloure les obligacions derivades d’aquesta disposició, és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, inadmissible en virtut de la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats. El Govern del Canadà observa que la declaració formulada pel Govern de Qatar pretén aplicar una disposició del Pacte únicament conforme a la legislació nacional o a la xaria islàmica. Tanmateix, el Pacte ha de ser aplicat d’acord amb el dret internacional. El Govern del Canadà considera que aquesta declaració constitueix una reserva encoberta, incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, inadmissible segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

El Govern del Canadà considera que una reserva basada en una referència general a la legislació nacional o a la xaria islàmica fa impossible identificar les modificacions que Qatar pretén introduir en les obligacions derivades del Pacte.

Amb una reserva d’aquesta mena, els altres estats part no poden saber fins a quin punt Qatar ha acceptat les obligacions relatives a la garantia d’un tracte igual en dret entre homes i dones.

Aquesta incertesa és inacceptable, especialment en el context d’un tractat sobre drets humans.

És en l’interès comú dels estats que els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats en el seu objectiu i finalitat per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir les modificacions legislatives necessàries per complir les obligacions derivades dels tractats.

Per tant, el Govern del Canadà formula una objecció a la reserva i a la declaració del Govern de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor íntegra del Pacte entre el Canadà i Qatar.

DINAMARCA El Govern danès ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals de 1966. La declaració esmentada subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan.

A causa d’aquesta formulació general, no queda clar fins a quin punt el Pakistan es considera vinculat per les obligacions que li imposa el Pacte, i per tant es pot dubtar del seu compromís amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Govern danès considera que la declaració de la República Islàmica del Pakistan sobre el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix una reserva quant al fons, i que aquesta reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern danès formula una objecció a la declaració feta per la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i Dinamarca, tot i que s’entén que el Pakistan no pot invocar la reserva que ha formulat.

ESLOVÀQUIA El Govern de la República Eslovaca ha examinat amb deteniment la reserva que el Govern de la República Islàmica del Pakistan va formular en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat el 16 de desembre del 1966, segons la qual el Pakistan, amb vista a garantir progressivament el ple exercici dels drets reconeguts en el Pacte, utilitzarà tots els mitjans apropiats fins al límit dels recursos disponibles.

El Govern de la República Eslovaca considera que aquesta reserva és massa general i massa vaga, i estima que fa dubtar de la voluntat de la República Islàmica del Pakistan de complir les seves obligacions en virtut del Pacte, cosa que és essencial per a la realització de la finalitat i l’objectiu del Pacte.

El Govern de la República Eslovaca fa, per tant, objecció a la reserva esmentada, que el govern de la República Islàmica del Pakistan va formular en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la totalitat del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals entre la República Eslovaca i la República Islàmica del Pakistan, i el Pakistan no es pot prevaldre de la reserva que ha formulat.

ESPANYA El Govern del Regne d’Espanya ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan el 3 de novembre del 2004 en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1996. El Govern del Regne d’Espanya recorda que tota declaració unilateral d’un estat que pretengui excloure o modificar els efectes jurídics d’algunes disposicions d’un tractat aplicables a aquest estat, independentment del nom que se li doni, constitueix una reserva.

El Govern del Regne d’Espanya considera que la declaració del Govern de la República Islàmica del Pakistan, que subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte a les disposicions de la seva Constitució, constitueix una reserva que tendeix a limitar els efectes jurídics del Pacte en la seva aplicació a la República Islàmica del Pakistan.

Una reserva que fa una referència general al dret intern sense especificar-ne el contingut no permet determinar amb precisió fins a quin punt el Pakistan accepta les obligacions derivades del Pacte, i fa dubtar del seu compromís amb l’objectiu i la finalitat d’aquest.

El Govern del Regne d’Espanya considera que la declaració del Govern de la República Islàmica del Pakistan, que subordina les obligacions derivades del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals a les disposicions de la seva Constitució, constitueix una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

D’acord amb el dret internacional consuetudinari codificat en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat d’un tractat no són permeses.

En conseqüència, el Govern del Regne d’Espanya formula una objecció a la reserva del Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne d’Espanya i la República Islàmica del Pakistan.

ESTÒNIA El Govern estonià ha examinat atentament la reserva formulada per l’Estat de Qatar a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Estònia considera que tant la reserva com la declaració subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la seva conformitat amb la xaria islàmica o amb la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 constitueix, per tant, essencialment també una reserva.

Estònia considera que, en subordinar els articles 3 i 8 del Pacte a la seva conformitat amb la xaria islàmica o amb la legislació nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre fins a quin punt pretén complir les obligacions que li imposa el Pacte.

Així, Estònia considera que la reserva i la declaració són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República d’Estònia i l’Estat de Qatar.

FINLÀNDIA El Govern finlandès observa que la declaració relativa a l’apartat 2 de l’article 2 i a l’article 3 del Pacte subordina de manera general l’aplicació d’aquestes disposicions al dret intern.

Considera que aquesta declaració constitueix una reserva general.

Considera que una reserva general d’aquesta naturalesa fa dubtar del compromís de Kuwait amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i recorda que no s’admeten reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Govern finlandès considera també que la declaració relativa a l’article 9 constitueix una reserva i que, igual que la reserva relativa a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8, aquesta reserva planteja problemes pel que fa a l’objectiu i la finalitat del Pacte.

És en l’interès de tots els estats que els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats en el seu objectiu i la seva finalitat per totes les parts, i que aquests estats estiguin disposats a introduir totes les modificacions necessàries en la seva legislació per complir les obligacions que els imposen aquests tractats.

El Govern finlandès considera, a més, que les reserves generals com les formulades pel Govern de Kuwait, que no especifiquen clarament en quina mesura deroguen les disposicions del Pacte, contribueixen a soscavar els fonaments del dret internacional convencional.

Per tant, el Govern finlandès formula una objecció a les reserves esmentades.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Kuwait i Finlàndia.

El Govern finlandès ha examinat el contingut de les declaracions formulades pel Govern de Bangladesh relatives als articles 2, 3, 7, 8, 10 i 13, i observa que aquestes declaracions constitueixen reserves en la mesura que semblen modificar les obligacions que el Pacte imposa a Bangladesh.

Una reserva que consisteix en una referència general al dret nacional sense especificar-ne el contingut no permet als altres estats part determinar amb claredat l’abast del compromís assumit per l’estat reservant, i pot generar dubtes sobre la seva voluntat de complir les obligacions derivades del Pacte.

Segons el Govern finlandès, una reserva d’aquesta mena està també subjecta al principi general d’interpretació dels tractats, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar el no compliment de les seves obligacions convencionals.

Per tant, el Govern finlandès formula una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Bangladesh.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Bangladesh i Finlàndia.

El Pacte s’aplicarà entre les dos parts sense que Bangladesh es pugui beneficiar d’aquestes reserves.

El Govern de Finlàndia ha examinat les declaracions i la reserva formulades per la República de Turquia en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Observa que la República de Turquia es reserva el dret d’interpretar i aplicar les disposicions de l’article 27 del Pacte conforme a les disposicions i normes pertinents de la seva Constitució i del Tractat de Lausana del 24 de juliol de 1923 i els seus annexos.

El Govern de Finlàndia subratlla la gran importància dels drets de les minories reconeguts a l’article 27 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La referència a determinades disposicions de la Constitució turca és de caràcter general i no constitueix una indicació precisa de la naturalesa de la reserva formulada.

Per aquest motiu, el Govern de Finlàndia declara que parteix del principi que el Govern de la República de Turquia garantirà el ple respecte dels drets reconeguts en el Pacte i farà tots els possibles per adaptar la seva legislació nacional a les obligacions que li imposa el Pacte, amb l’objectiu de retirar la reserva formulada.

Aquesta declaració no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Turquia i Finlàndia.

El Govern finlandès ha examinat atentament la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern finès observa que, pel que fa al Govern de la República Islàmica del Pakistan, les disposicions del Pacte només s’apliquen amb reserva de les disposicions de la seva Constitució.

El Govern finlandès assenyala que una reserva que consisteix en una referència general al dret nacional, sense especificar-ne el contingut, no permet als altres estats part determinar amb precisió fins a quin punt l’estat que formula la reserva es compromet a aplicar el Pacte, i genera seriosos dubtes sobre la seva voluntat de complir les obligacions que aquest Pacte li imposa.

A més, recorda que les reserves estan subjectes al principi general d’interpretació dels tractats, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar el no compliment de les obligacions que assumeix en esdevenir part d’un tractat.

El Govern finlandès formula per tant una objecció a la declaració presentada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i Finlàndia.

Per tant, el Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que el Pakistan pugui invocar la declaració esmentada.

El Govern de Finlàndia celebra que la República de la Unió de Myanmar hagi esdevingut part del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Tanmateix, ha examinat atentament la declaració formulada per Myanmar en el moment de la ratificació, i considera que planteja certes qüestions.

En realitat, la declaració equival a una reserva que pretén subordinar l’aplicació d’un dels articles essencials del Pacte a la Constitució de Myanmar.

Una reserva d’abast tan indeterminat i general com la formulada per Myanmar és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, com a tal, no és admissible.

En conseqüència, Finlàndia formula una objecció.

Aquesta objecció no afecta la validesa del Pacte entre la República de Finlàndia i la República de la Unió de Myanmar.

El Pacte continuarà tenint efecte entre ambdós estats, sense que Myanmar pugui invocar la reserva esmentada.

El Govern finlandès celebra que l’Estat de Qatar hagi esdevingut part del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Tanmateix, el Govern finlandès ha examinat atentament la reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 formulades per Qatar en el moment de l’adhesió, i considera que plantegen certes qüestions.

La declaració constitueix, de fet, també una reserva, ja que pretén subordinar l’aplicació d’una disposició del Pacte a la legislació nacional.

Ambdós reserves subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria o a la legislació nacional.

El Govern finlandès considera que l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre el seu compromís amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

A més, aquestes reserves estan subjectes al principi general d’interpretació dels tractats, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar el no compliment de les seves obligacions convencionals.

Les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, no són admissibles segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

En conseqüència, el Govern finlandès formula una objecció a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Finlàndia i l’Estat de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que Qatar pugui invocar la reserva esmentada.

FRANÇA El Govern de la República formula una objecció a la reserva presentada pel Govern de la República de l’Índia relativa a l’article 1 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que aquesta reserva imposa condicions no previstes per la Carta de les Nacions Unides en l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Aquesta declaració no serà considerada com un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre la República Francesa i la República de l’Índia.

El Govern de França observa que les “declaracions” formulades pel Bangladesh constitueixen veritables reserves, ja que tenen per objecte excloure o modificar l’efecte jurídic de determinades disposicions del tractat.

Pel que fa a la declaració relativa a l’article 1, la reserva imposa condicions a l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles que no estan previstes per la Carta de les Nacions Unides.

Les declaracions relatives als articles 2 i 3, així com als articles 7 i 8, que subordinen els drets reconeguts pel Pacte a la seva conformitat amb el dret intern, tenen un caràcter general i vulneren l’objectiu i la finalitat del tractat.

En particular, les condicions econòmiques i les previsions de desenvolupament del país no tenen cap incidència sobre la llibertat de consentiment en el matrimoni dels futurs cònjuges, la no-discriminació per raons de filiació o altres en l’aplicació de mesures especials de protecció i assistència a favor dels infants i adolescents, ni sobre la llibertat dels pares o tutors legals en l’elecció dels centres d’ensenyament.

Les dificultats econòmiques i de desenvolupament no poden exonerar completament un estat part de les seves obligacions convencionals.

En aquest sentit, d’acord amb l’article 10, apartat 3, del Pacte, Bangladesh ha d’adoptar mesures especials per protegir els infants i adolescents contra l’explotació econòmica i social, i la llei ha de sancionar el fet de fer-los treballar en activitats que comprometin la seva moral o la seva salut, així com establir límits d’edat per sota dels quals es prohibeixi el treball assalariat infantil.

En conseqüència, el Govern de França formula una objecció a les reserves de caràcter general esmentades.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Bangladesh i França.

El Govern de la República Francesa ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat el 16 de desembre de 1966, segons la qual “l’aplicació de les disposicions del Pacte serà […] sotmesa a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan”.

Aquesta declaració té un abast general i indeterminat que podria privar de tot efecte les disposicions del Pacte.

El Govern de la República Francesa considera que aquesta declaració constitueix una reserva contrària a l’objectiu i la finalitat del Pacte, i hi formula una objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre França i el Pakistan.

GRÈCIA El Govern grec ha examinat les declaracions formulades per la República de Turquia en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La República de Turquia ha declarat que només aplicarà les disposicions del Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

Segons el parer del Govern grec, aquesta declaració equival a una reserva, que és incompatible amb el principi segons el qual la reciprocitat entre estats no té cabuda en el context dels tractats sobre drets humans, que confereixen drets als individus.

La República de Turquia declara, a més, que el Pacte és ratificat exclusivament per al territori nacional on s’apliquen la seva Constitució, la seva legislació i la seva reglamentació administrativa.

Segons el Govern grec, aquesta declaració també equival a una reserva, que és incompatible amb l’obligació dels estats part de respectar i garantir els drets reconeguts en el Pacte a totes les persones que es trobin sota la seva jurisdicció o sota el seu control efectiu, encara que no es trobin en el seu territori.

Aquesta reserva, per tant, és contrària a l’objectiu i a la finalitat del Pacte.

El Govern grec formula una objecció a les reserves esmentades presentades per la República de Turquia al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l’entrada en vigor del Pacte entre la República Hel·lènica i la República de Turquia.

El Pacte entra, per tant, en vigor entre ambdós estats, sense que Turquia pugui beneficiar-se de les reserves esmentades.

El Govern de la República Hel·lènica ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966 (en endavant, “el Pacte”).

En la reserva esmentada, l’Estat de Qatar ha declarat que no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte, “ja que contravenen la xaria pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement”.

A més, en la declaració formulada en el moment de l’adhesió al Pacte, el Govern de Qatar ha declarat que aplicarà l’article 8 del Pacte interpretant “el terme sindicats i les qüestions connexes […] conforme a les disposicions del dret laboral i de la legislació nacional”.

Tanmateix, segons el parer del Govern de la República Hel·lènica, aquesta declaració constitueix en realitat una reserva, ja que limita l’abast de l’aplicació de l’article 8 en la mesura que aquesta aplicació pugui contradir la legislació nacional de Qatar.

El Govern de la República Hel·lènica observa que les reserves esmentades tenen un abast general i indeterminat, ja que pretenen subordinar l’aplicació de les disposicions del Pacte a la xaria islàmica i a la legislació nacional, sense especificar-ne el contingut.

Per tant, són contràries a l’objectiu i a la finalitat del Pacte, ja que no permeten als altres estats part determinar amb claredat fins a quin punt Qatar ha acceptat les obligacions derivades del Pacte.

Per les raons esmentades, el Govern de la República Hel·lènica considera que les reserves formulades per Qatar són inadmissibles, ja que són contràries a l’objectiu i a la finalitat del Pacte, d’acord amb el dret internacional consuetudinari, tal com ha estat codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

El Govern de la República Hel·lènica s’oposa, per tant, a les reserves formulades per Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Hel·lènica i l’Estat de Qatar.

HONGRIA Hongria ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 del Pacte subordina l’aplicació d’aquesta disposició a la xaria islàmica.

La declaració relativa a l’article 8 subordina l’aplicació d’aquesta disposició a la legislació nacional.

Hongria considera que, per la seva naturalesa, la declaració relativa a l’article 8 també constitueix una reserva.

Hongria considera que subordinar l’aplicació de l’article 3 del Pacte a la xaria islàmica i la de l’article 8 a la legislació nacional genera dubtes sobre el compromís de Qatar de complir les seves obligacions derivades del Pacte, i és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, que consisteix a promoure, protegir i garantir l’exercici ple i igualitari de tots els drets econòmics, socials i culturals per a tots els individus.

Hongria considera que les reserves esmentades són inadmissibles, ja que no estan permeses en virtut de la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, i per tant formula una objecció a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Hongria i l’Estat de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que l’Estat de Qatar pugui invocar les reserves esmentades.

IRLANDA Irlanda ha examinat la declaració formulada per Myanmar en el moment de la seva ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el 6 d’octubre del 2017. Irlanda considera que la declaració de Myanmar, que pretén subordinar l’aplicació de l’expressió el dret a l’autodeterminació a les disposicions de la Constitució de la República de la Unió de Myanmar, constitueix en substància una reserva que limita l’abast del Pacte.

Irlanda considera que una reserva que consisteix en una referència general a la Constitució de l’estat que la formula, sense especificar clarament l’abast de la derogació de les disposicions del Pacte, pot generar dubtes sobre el compromís de l’estat autor de la reserva respecte a les obligacions que li imposa el Pacte.

A més, Irlanda considera que una reserva d’aquesta mena podria perjudicar els fonaments del dret internacional dels tractats i és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Recorda que, segons el dret internacional dels tractats, una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte no és admissible.

Irlanda s’oposa, per tant, a la reserva formulada per Myanmar respecte a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Irlanda i Myanmar.

Irlanda celebra l’adhesió de Qatar, el 21 de maig del 2018, al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Irlanda ha examinat la reserva i la declaració formulades per Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte.

Irlanda considera que la reserva formulada per Qatar, que pretén excloure les seves obligacions derivades de l’article 3, és contrària a l’objectiu i la finalitat del Pacte.

També considera que la declaració de Qatar, que pretén subordinar l’aplicació de l’article 8 al dret nacional, constitueix en substància una reserva que limita l’abast del Pacte.

Irlanda considera que reserves d’aquesta mena, que pretenen subordinar les obligacions d’un estat reservant que deriven d’un acord internacional al seu dret intern sense especificar-ne el contingut, i que no defineixen clarament l’abast de la derogació de les disposicions de l’acord, poden generar dubtes sobre el compromís de l’estat autor de la reserva respecte a les obligacions que li imposa l’acord internacional.

A més, Irlanda considera que una reserva d’aquesta mena podria perjudicar els fonaments del dret internacional dels tractats i és incompatible amb l’objectiu i la finalitat de l’acord.

Recorda que, segons el dret internacional dels tractats, una reserva incompatible amb l’objectiu i la finalitat de l’acord internacional no és admissible.

Irlanda s’oposa, per tant, a les reserves formulades per Qatar respecte als articles 3 i 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Irlanda i Qatar.

ITÀLIA El Govern italià considera que reserves d’aquesta mena són contradictòries amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

El Govern italià observa que aquestes reserves inclouen una reserva de caràcter general respecte a les disposicions del dret intern.

En conseqüència, el Govern italià formula una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Kuwait al Pacte.

Aquesta objecció no constitueix cap obstacle a l’entrada en vigor íntegra del Pacte entre l’Estat de Kuwait i la República italiana.

El Govern de la República italiana ha examinat amb atenció la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria islàmica o a la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 constitueix, per la seva naturalesa, també una reserva.

El Govern de la República italiana considera que, en subordinar l’aplicació dels articles 3 i 8 del Pacte a la xaria islàmica o a la legislació nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre el seu compromís de complir les obligacions derivades del Pacte.

Les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, per tant, no són admissibles segons el dret internacional consuetudinari, tal com ha estat codificat a la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969. La República Italiana formula, per tant, una objecció a aquestes reserves. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Italiana i l’Estat de Qatar. LETÒNIA El Govern de la República de Letònia ha examinat amb atenció la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. El Govern de la República de Letònia considera que aquesta declaració conté una referència general a la legislació nacional que subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte al dret intern de la República Islàmica del Pakistan. En conseqüència, el Govern de la República de Letònia considera que aquesta declaració constitueix, en realitat, un acte unilateral que limita l’abast de l’aplicació del Pacte i que, per tant, ha de ser considerada com una reserva. A més, el Govern de la República de Letònia observa que aquesta reserva no permet determinar amb claredat fins a quin punt la República Islàmica del Pakistan es considera vinculada per les disposicions del Pacte, ni si la manera com pretén aplicar-les és compatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte. El Govern de la República de Letònia recorda que el dret internacional consuetudinari, tal com ha estat codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, en particular la lletra

c) de l’article 19, estableix que les reserves incompatibles amb l’objectiu i la finalitat d’un tractat no són admissibles.

Per tant, el Govern de la República de Letònia formula una objecció a les reserves formulades per la República Islàmica del Pakistan relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix, però, l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Letònia i la República Islàmica del Pakistan.

El Pacte entrarà en vigor entre ambdós estats, sense que el Pakistan pugui invocar la reserva esmentada.

El Govern de la República de Letònia ha examinat atentament la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar en el moment de la seva ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Segons el parer del Govern de la República de Letònia, aquesta declaració equival a una reserva.

L’article primer del Pacte constitueix la base mateixa del Pacte i el seu objectiu principal.

Per tant, no es pot admetre cap derogació de les obligacions que en deriven.

A més, una reserva que subordina de manera general totes les disposicions del Pacte a la Constitució de la República de la Unió de Myanmar constitueix una reserva de caràcter general que pot generar dubtes sobre el compromís complet de Myanmar envers l’objectiu i la finalitat del Pacte.

La reserva formulada per Myanmar pretén limitar unilateralment l’abast del Pacte.

Per tant, la reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i és inadmissible segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats. En conseqüència, el Govern de la República de Letònia s’oposa a aquesta reserva. Aquesta objecció, però, no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Letònia i la República de la Unió de Myanmar. El Pacte tindrà efecte entre ambdós estats, sense que Myanmar pugui invocar la seva declaració. El Govern de la República de Letònia ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte de 1966 sobre els drets econòmics, socials i culturals. La República de Letònia considera que l’article 3 del Pacte constitueix el fonament mateix del Pacte i la seva finalitat principal, i que, per tant, no s’hi pot admetre cap derogació. A més, la declaració relativa a les disposicions de l’article 8 del Pacte, que subordina l’aplicació d’aquestes disposicions al dret nacional, constitueix també, per la seva naturalesa, una reserva. Les reserves als articles 3 i 8 formulades per l’Estat de Qatar exclouen l’efecte jurídic de disposicions centrals del Pacte; per tant, són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte i, en conseqüència, no són admissibles segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats de 1969. Aquesta objecció no impedeix, però, l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Letònia i l’Estat de Qatar. El Pacte tindrà efecte entre ambdós estats, sense que Qatar pugui invocar les reserves esmentades. NORUEGA El Govern noruec considera que una declaració mitjançant la qual un estat part pretén limitar les seves responsabilitats invocant els principis generals del seu dret intern pot generar dubtes sobre la voluntat de l’estat que formula les reserves de respectar l’objectiu i la finalitat de la Convenció i, a més, contribueix a soscavar els fonaments del dret internacional convencional. Està ben establert en el dret convencional que un estat no està autoritzat a invocar el seu dret intern per justificar l’incompliment de les obligacions que ha assumit per tractat. A més, el Govern noruec considera que les reserves relatives a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 i a l’article 9 plantegen problemes pel que fa a l’objectiu i la finalitat del Pacte. Per aquest motiu, el Govern noruec formula una objecció a les reserves esmentades presentades pel Govern de Kuwait. El Govern noruec no considera que aquesta objecció constitueixi un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne de Noruega i l’Estat de Kuwait. El Govern noruec ha examinat la declaració formulada per la República Popular de la Xina en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. El Govern noruec considera que la declaració formulada per la Xina constitueix en substància una reserva al Pacte i, per tant, és susceptible de ser objecte d’objecció. Segons el primer paràgraf de la declaració, l’article 8.1.a) del Pacte s’aplicarà conforme a les disposicions pertinents del dret intern. Aquesta referència al dret intern, sense cap precisió sobre el seu contingut, impedeix als altres estats part apreciar amb claredat la intenció de la declaració. A més, la disposició en qüestió no és només fonamental per si mateixa, sinó que la seva inobservança pot afectar negativament l’eficàcia d’altres disposicions del Pacte, com els articles 6 i

7. Per aquest motiu, el Govern noruec formula una objecció a la part corresponent de la declaració de la República Popular de la Xina, per considerar-la incompatible amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Aquesta objecció no impedeix que el Pacte entri plenament en vigor entre el Regne de Noruega i la República Popular de la Xina.

El Pacte produirà efectes entre Noruega i la Xina, sense que aquesta última pugui invocar la seva reserva.

El Govern noruec ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura, el 3 de novembre del 2004, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat a Nova York el 16 de desembre de 1966. Segons la primera part de la declaració, “el Govern de la República Islàmica del Pakistan aplicarà progressivament les disposicions del Pacte, tenint en compte les condicions econòmiques existents i els plans nacionals de desenvolupament”.

Atès que certes obligacions fonamentals derivades del Pacte, en particular el principi de no-discriminació enunciat a l’apartat 2 de l’article 2, no poden ser objecte d’una aplicació progressiva i han de ser garantides immediatament, el Govern noruec considera que aquesta part de la declaració relativitza significativament el compromís del Pakistan envers les disposicions del Pacte.

Segons la segona part de la declaració, “l’aplicació de les disposicions del Pacte estarà, tanmateix, subjecta a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan”.

El Govern noruec assenyala que una referència general al dret intern, sense especificar-ne el contingut, no permet als altres estats part determinar amb precisió en quina mesura l’estat que formula la declaració es compromet a acceptar les obligacions de la Convenció.

El Govern noruec considera que ambdós parts de la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan constitueixen, en realitat, un acte unilateral que tendeix a limitar l’abast de l’aplicació del Pacte, i que, per tant, han de ser considerades com a reserves.

El Govern noruec considera que aquestes dos reserves són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i formula una objecció a les reserves formulades pel Govern de la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne de Noruega i la República Islàmica del Pakistan, tot i que el Pakistan no podrà invocar les seves reserves.

El Govern del Regne de Noruega ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. La reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 subordinen aquestes disposicions a la xaria islàmica o a la legislació nacional.

Per tant, ambdós declaracions han de ser considerades com a reserves.

El Govern del Regne de Noruega considera que, en subordinar l’aplicació dels articles 3 i 8 del Pacte a la xaria islàmica o al dret nacional, l’Estat de Qatar ha formulat reserves que generen dubtes sobre el seu compromís complet amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern del Regne de Noruega formula una objecció a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne de Noruega i l’Estat de Qatar.

PAKISTAN El Govern de la República Islàmica del Pakistan formula una objecció a la declaració presentada per la República de l’Índia relativa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, així com a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics.

El dret a l’autodeterminació dels pobles, consagrat a la Carta de les Nacions Unides i enunciat en ambdós Pactes, s’aplica a tots els pobles sotmesos a ocupació o dominació estrangera.

El Govern de la República Islàmica del Pakistan no pot considerar vàlida cap interpretació del dret a l’autodeterminació que contradigui el sentit clar de les disposicions en qüestió.

A més, aquesta reserva és incompatible amb l’objectiu i la finalitat dels Pactes.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i la República de l’Índia, tot i que l’Índia no podrà beneficiar-se de les seves reserves.

PAÏSOS BAIXOS (REGNE DELS) El Govern del Regne dels Països Baixos formula una objecció a la declaració presentada pel Govern de la República de l’Índia relativa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que el dret a l’autodeterminació dels pobles, tal com s’enuncia en aquests Pactes, es reconeix a tots els pobles, com es desprèn no només del text mateix de l’article primer comú als dos Pactes, sinó també de l’exposició més autoritzada d’aquest dret, és a dir, la Declaració sobre els principis del dret internacional relatius a les relacions d’amistat i cooperació entre els estats, conforme a la Carta de les Nacions Unides.

Qualsevol intent de restringir l’abast d’aquest dret o d’imposar-hi condicions no previstes en els instruments pertinents compromet el concepte mateix d’autodeterminació, debilitant greument el seu caràcter universalment acceptable.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que aquesta declaració interpretativa ha de ser considerada com una reserva al Pacte.

Del text i de la història del Pacte se’n desprèn que la reserva relativa als apartats 3 i 4 de l’article 13, formulada pel Govern d’Algèria, és incompatible amb l’objectiu i l’esperit del Pacte.

Per tant, el Govern del Regne dels Països Baixos considera aquesta reserva inacceptable i hi formula una objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i Algèria.

Pel que fa a la declaració formulada pel Govern de la República Popular de la Xina relativa a l’article 8.1.a) del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern del Regne dels Països Baixos, després d’haver examinat la declaració, recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional convencional, el nom donat a una declaració que exclou o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no és determinant per saber si constitueix o no una reserva al tractat.

El Govern neerlandès considera que la declaració formulada pel Govern de la República Popular de la Xina relativa a l’article 8.1.a) del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix en substància una reserva al Pacte.

El Govern neerlandès observa que l’article 8.1.a) del Pacte és aplicable sota reserva d’una declaració que fa referència a les disposicions de la legislació nacional.

D’acord amb la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, una part d’un tractat no pot invocar les disposicions del seu dret intern per justificar la no execució del tractat.

A més, el dret de formar un sindicat i d’afiliar-se al sindicat de la pròpia elecció és un dels principis fonamentals del Pacte.

Per tant, el Govern neerlandès formula una objecció a la reserva formulada pel Govern xinès en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i la Xina.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan el 3 de novembre del 2004, en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, adoptat a Nova York el 16 de desembre de 1966. El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que l’estatus d’una declaració no depèn del nom que se li atribueixi.

Aquesta declaració subordina l’aplicació de les disposicions del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan, cosa que no permet determinar amb claredat fins a quin punt el Pakistan es considera vinculat per les obligacions previstes en aquest tractat.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a adoptar les modificacions legislatives necessàries per complir les seves obligacions derivades dels tractats.

Una reserva com la formulada per la República Islàmica del Pakistan és, per tant, susceptible de soscavar els fonaments del dret internacional dels tractats.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan respecte del Pacte Internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix en realitat una reserva.

Per tant, el Govern del Regne dels Països Baixos formula una objecció a la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i la República Islàmica del Pakistan, tot i que el Pakistan no podrà invocar la seva declaració.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat atentament la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar en el moment de la ratificació, el 6 d’octubre del 2017, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que la declaració formulada per la República de la Unió de Myanmar constitueix en substància una reserva que, en subordinar l’aplicació d’aquesta disposició a la Constitució de Myanmar, limita l’abast del dret de tots els pobles a l’autodeterminació, reconegut a l’article 1 del Pacte.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que una reserva d’aquesta mena, que pretén, per part de l’Estat que l’ha formulada, invocant el seu dret intern, limitar les seves responsabilitats en virtut de les disposicions del Pacte, és susceptible de privar les disposicions del Pacte del seu efecte i ha de ser considerada, per tant, com a incompatible amb l’objecte i el propòsit del Pacte.

El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que, d’acord amb el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat no són permeses.

El Govern del Regne dels Països Baixos s’oposa, per tant, a la reserva de la República de la Unió de Myanmar al Pacte.

Aquesta objecció no constitueix un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i la República de la Unió de Myanmar.

El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat atentament la reserva i la declaració formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tal com han estat comunicades pel secretari general per mitjà de la notificació depositària C.N.260.2018.TREATIES-IV.3 del 21 de maig del 2018, i desitja comunicar el següent.

El Govern del Regne dels Països Baixos observa que Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que aquestes disposicions són contràries a la xaria islàmica pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement.

A més, el Govern del Regne dels Països Baixos considera que la declaració formulada per l’Estat de Qatar relativa a l’article 8 del Pacte constitueix essencialment una reserva que limita l’abast dels drets sindicals enunciats a l’article 8 del Pacte, en aplicar aquesta disposició només conforme a la legislació nacional de l’Estat de Qatar.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que les reserves d’aquesta mena, que pretenen limitar les responsabilitats de l’Estat que les ha formulades en virtut del Pacte, invocant disposicions de la xaria islàmica i de la legislació nacional, poden privar les disposicions del Pacte del seu efecte i han de ser considerades, per tant, com a incompatibles amb l’objecte i el propòsit del Pacte.

El Govern del Regne dels Països Baixos recorda que, d’acord amb el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat no són permeses.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula, per tant, una objecció a les reserves al Pacte formulades per l’Estat de Qatar.

Aquesta objecció no constitueix un obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne dels Països Baixos i l’Estat de Qatar.

POLÒNIA El Govern de la República de Polònia ha examinat atentament la reserva a l’article 3 i la declaració relativa a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, conclòs a Nova York el 16 de desembre de 1966, en el moment de la seva adhesió el 21 de maig del 2018. El Govern de la República de Polònia considera que la reserva segons la qual Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que aquestes disposicions contravenen la xaria pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement, i la declaració segons la qual Qatar interpreta el terme sindicats i les qüestions connexes enunciades a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals conforme a les disposicions del dret laboral i de la legislació nacional, i que Qatar es reserva el dret d’aplicar aquest article conforme a aquest enfocament, són incompatibles amb l’objecte i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern de la República de Polònia formula una objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Polònia i l’Estat de Qatar.

PORTUGAL El Govern portuguès fa oficialment objecció a les declaracions interpretatives dipositades pel Govern algerià en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern portuguès, havent examinat el contingut d’aquestes declaracions, conclou que poden ser considerades com a reserves i que, per tant, no són vàlides i són incompatibles amb els objectius i la finalitat dels Pactes.

Aquesta objecció no constitueix cap obstacle a l’entrada en vigor dels Pactes entre Portugal i Algèria.

El Govern portuguès considera que les reserves formulades per un estat per limitar les seves responsabilitats derivades del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tot invocant de manera general certes disposicions de la seva legislació nacional, tenen la capacitat de posar en dubte el seu compromís amb la finalitat i els objectius de la Convenció i, a més, de soscavar els fonaments del dret internacional.

És en l’interès de tots els estats que la finalitat i els objectius dels tractats als quals han decidit adherir-se siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació totes les modificacions necessàries per respectar les obligacions derivades dels tractats.

El Govern portuguès fa, per tant, objecció a la reserva formulada per Turquia al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre Portugal i Turquia.

El Govern de la República Portuguesa ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República de la Unió de Myanmar en referència a l’article 1 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, i considera que es tracta, en realitat, d’una reserva que pretén limitar unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern de la República Portuguesa considera que les reserves mitjançant les quals un estat limita les seves responsabilitats en virtut del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tot invocant el dret intern o creences i principis religiosos, generen dubtes sobre el compromís d’aquest estat envers la finalitat i els objectius del Pacte, ja que aquestes reserves poden privar les disposicions del Pacte del seu efecte i són contràries a la seva finalitat i objectius.

El Govern de la República Portuguesa recorda que, segons el dret internacional consuetudinari tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’admet cap reserva incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

A més, el govern de la República Portuguesa no comparteix la interpretació del “dret a l’autodeterminació dels pobles” expressada pel Govern de la República de la Unió de Myanmar, una interpretació que limita el contingut d’aquest dret i que no s’ajusta a la definició recollida en el dret internacional.

Per consegüent, el Govern de la República Portuguesa s’oposa a aquesta reserva.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Portuguesa i la República de la Unió de Myanmar.

El Govern de la República Portuguesa ha examinat el contingut de la reserva a l’article 3 i de la declaració relativa a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals formulades per l’estat de Qatar.

El Govern de la República Portuguesa considera que la reserva a l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals és contrària a la finalitat i als objectius del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

A més, considera que la declaració relativa a l’article 8 del Pacte és, en realitat, una reserva que pretén limitar unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern de la República Portuguesa considera que les reserves mitjançant les quals un estat limita les seves responsabilitats en virtut del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tot invocant el dret intern i/o creences i principis religiosos, generen dubtes sobre el compromís d’aquest estat envers la finalitat i els objectius de la Convenció, ja que aquestes reserves poden privar les disposicions de la Convenció del seu efecte i són contràries a la seva finalitat i als seus objectius.

El Govern de la República Portuguesa recorda que, segons el dret internacional consuetudinari tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es pot autoritzar cap reserva incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern de la República Portuguesa s’oposa, per tant, a aquestes reserves.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Portuguesa i l’estat de Qatar.

REPÚBLICA DE MOLDÀVIA El Govern de la República de Moldàvia ha examinat amb atenció la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar el 21 de maig del 2018 en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals del 16 de desembre de 1966. Tant la reserva a l’article 3 com la declaració relativa a l’article 8 subordinen l’aplicació d’aquestes disposicions del Pacte a la xaria islàmica o a la legislació nacional.

La declaració relativa a l’article 8 és, per tant, també una reserva per la seva naturalesa.

La República de Moldàvia considera que les reserves als articles 3 i 8 del Pacte són incompatibles amb la finalitat i els objectius del Pacte, ja que aquests articles constitueixen un element essencial del Pacte, i no són, per consegüent, permeses en virtut de la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969. Per tant, la República de Moldàvia fa objecció a les reserves esmentades formulades per l’estat de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Moldàvia i l’estat de Qatar.

El Pacte entra en vigor en la seva integritat entre la República de Moldàvia i l’estat de Qatar, sense que l’estat de Qatar es pugui prevaldre de la seva reserva.

REPÚBLICA TXECA El Govern de la República Txeca ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Govern de la República Txeca considera que la reserva formulada per l’estat de Qatar en relació amb l’article 3 del Pacte i la declaració relativa a l’article 8 del Pacte constitueixen reserves de caràcter general i vague, ja que subordinen l’aplicació de disposicions específiques del Pacte a la xaria islàmica i al dret intern, i que, per tant, la seva naturalesa i abast no poden ser degudament determinats.

El Govern de la República Txeca recorda que les reserves no poden ser ni generals ni vagues, i que el Pacte s’ha d’aplicar i interpretar conforme al dret internacional.

El Govern de la República Txeca considera, per tant, que les reserves esmentades són incompatibles amb l’objectiu i la finalitat del Pacte, i hi fa objecció.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República Txeca i l’estat de Qatar, sense que l’estat de Qatar es pugui prevaldre de les seves reserves.

ROMANIA Romania ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (Nova York, 1966).

Romania considera que la reserva que pretén interpretar l’article 3 del Pacte a la llum de la xaria i la declaració que pretén interpretar l’article 8 del Pacte a la llum de la legislació nacional equivalen a reserves de caràcter indeterminat, inadmissibles en virtut de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

D’acord amb l’article 27 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, correspon als estats part d’un tractat vetllar perquè el seu dret intern permeti l’aplicació i el respecte del tractat.

A més, el caràcter general de les reserves limita la interpretació de l’abast de les obligacions assumides per l’Estat de Qatar en virtut del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

En conseqüència, Romania fa objecció a les reserves formulades per l’Estat de Qatar al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, que són incompatibles amb l’abast i la finalitat del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, tal com s’estableix a la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats.

Aquesta objecció no afecta l’entrada en vigor del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals entre Romania i l’Estat de Qatar.

REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I D’IRLANDA DEL NORD El Govern del Regne Unit considera que la declaració del govern pakistanès, que pretén subordinar les seves obligacions derivades del Pacte a les disposicions de la seva pròpia Constitució, constitueix una reserva que limita unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern del Regne Unit assenyala que una reserva a una convenció que consisteix en una referència general al dret intern sense especificar-ne el contingut no permet als altres estats part de la convenció saber amb exactitud fins a quin punt l’estat que formula la reserva es considera vinculat per aquesta convenció.

El Govern del Regne Unit fa, per tant, objecció a la reserva esmentada formulada pel Govern pakistanès.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i el Pakistan.

El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (“el Pacte”), adoptat a Nova York el 16 de desembre del 1966, que diuen el següent: Reserva L’Estat de Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’article 3 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, ja que contravenen la xaria pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement.

Declaració L’Estat de Qatar interpreta el terme sindicats i les qüestions connexes enunciades a l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals d’acord amb les disposicions de la legislació laboral i de la legislació nacional.

L’Estat de Qatar es reserva el dret d’aplicar aquest article conforme a aquesta interpretació.

Pel que fa a la reserva a l’article 3, el Govern del Regne Unit entén que això significa que l’Estat de Qatar es considera vinculat per les disposicions de l’article 3, excepte pel que fa a les qüestions d’herència i de naixement, i interpretarà en conseqüència les obligacions de l’Estat de Qatar en virtut del Pacte.

El Govern del Regne Unit considera que la declaració del Govern de l’estat de Qatar relativa a l’article 8, que pretén subordinar les seves obligacions derivades del Pacte a les disposicions de la seva pròpia legislació nacional, constitueix una reserva que limita unilateralment l’abast del Pacte.

El Govern del Regne Unit assenyala que una reserva a una convenció que consisteix en una referència general al dret nacional sense especificar-ne el contingut no permet als altres estats part de la convenció determinar amb exactitud fins a quin punt l’estat que formula la reserva ha acceptat les obligacions de la Convenció.

El Govern del Regne Unit fa, per tant, objecció a aquesta reserva formulada pel Govern de l’Estat de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i l’estat de Qatar.

SUÈCIA El Govern suec observa que l’aplicació de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 2 i de l’article 3 queda subordinada a una reserva general relativa al dret intern.

Considera que les reserves d’aquesta naturalesa poden fer dubtar del compromís de l’Estat de Kuwait amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern suec considera que la reserva relativa a la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8, mitjançant la qual l’Estat de Kuwait es reserva el dret de no aplicar les disposicions relatives al dret de vaga expressament enunciades en el Pacte, així com la declaració relativa a l’article 9, segons la qual el dret a la seguretat social queda reservat als kuwaitians, són problemàtiques en relació amb la finalitat i els objectius del Pacte.

En particular, considera que la declaració relativa a l’article 9, que exclou totalment els nombrosos ciutadans estrangers que treballen al territori de l’Estat de Kuwait del benefici de la seguretat social, no es pot fonamentar en les disposicions de l’apartat 3 de l’article 2 del Pacte.

És en l’interès de tots els estats que la finalitat i els objectius dels tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts.

El Govern suec fa, per tant, objecció a les reserves generals i a les declaracions interpretatives esmentades.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la totalitat de les disposicions del Pacte entre l’estat de Kuwait i Suècia.

En aquest sentit, el Govern suec recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional convencional, el nom que es dona a una declaració que exclou o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina si constitueix o no una reserva al tractat.

Així, el Govern suec considera, en absència d’aclariments, que les declaracions formulades pel Govern de l’estat de Bangladesh constitueixen, en substància, reserves al Pacte.

La declaració relativa a l’article 1 subordina l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles a disposar a condicions que no estan previstes pel dret internacional.

Aquestes condicions poden afectar la noció mateixa de autodeterminació i debilitar greument el seu caràcter universalment acceptable.

A més, el Govern suec observa que les declaracions relatives als articles 2 i 3, així com als articles 7 i 8, respectivament, subordinen aquests articles del Pacte a una reserva general que remet a les disposicions pertinents de la legislació interna de l’estat de Bangladesh.

En conseqüència, el Govern suec considera que, en absència d’aclariments, aquestes declaracions generen dubtes sobre el compromís de l’Estat de Bangladesh amb la finalitat i l’objectiu del Pacte, i recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional, no s’admeten les reserves incompatibles amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

És en l’interès comú de tots els estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la seva finalitat i els seus objectius per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació les modificacions que calguin per complir les obligacions derivades d’aquests tractats.

El govern suec formula, per tant, una objecció a les reserves generals esmentades que ha formulat el govern de Bangladesh en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Bangladesh i Suècia.

El Pacte produeix, per tant, efectes entre ambdós estats sense que el Bangladesh es pugui prevaldre de les seves declaracions.

El Govern suec, després d’haver examinat la declaració, recorda que, segons un principi ben establert del dret internacional convencional, el nom que es dona a una declaració que exclou o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina si constitueix o no una reserva al tractat.

El Govern suec considera que la declaració formulada pel Govern xinès relativa a l’article 8, apartat 1, lletra a), del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix, en substància, una reserva al Pacte.

El Govern suec observa que l’article 8, apartat 1, lletra a), del Pacte s’aplica amb reserva d’una declaració que remet a les disposicions de la legislació nacional.

D’acord amb la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, una part d’un tractat no pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificació per no executar el tractat.

A més, el dret a formar un sindicat i a afiliar-se al sindicat que es triï és un dels principis fonamentals del Pacte.

El Govern suec recorda que, en virtut del dret internacional consuetudinari tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’admet cap reserva incompatible amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

El Govern suec formula, per tant, una objecció a la reserva formulada pel govern xinès en relació amb el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la Xina i Suècia.

El Pacte produeix, per tant, efectes entre ambdós estats sense que la Xina es pugui prevaldre de la seva reserva.

El Govern suec ha examinat les declaracions i la reserva formulades per la República de Turquia en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

La República de Turquia declara que només aplicarà les disposicions d’aquest Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

El Govern suec considera que aquesta declaració equival, en realitat, a una reserva.

Mitjançant aquesta reserva, la República de Turquia no indica clarament fins a quin punt es considera vinculada per les obligacions derivades del Pacte.

En absència d’aclariments addicionals, aquesta reserva genera dubtes sobre la voluntat de la República de Turquia de respectar la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern suec observa que la interpretació i l’aplicació de les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte queden subordinades a certes disposicions de la Constitució de la República de Turquia, el contingut de les quals no s’ha especificat.

Considera que, en absència d’aclariments addicionals, aquesta reserva, en què la República de Turquia no precisa l’abast de la derogació prevista de les disposicions en qüestió, genera dubtes seriosos sobre la seva voluntat de respectar la finalitat i l’objectiu del Pacte.

Segons el dret internacional consuetudinari establert, tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’admeten les reserves incompatibles amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

És en l’interès comú de tots els estats que la finalitat i l’objectiu dels tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a modificar la seva legislació per tal de complir les obligacions que deriven d’aquests tractats.

El Govern suec fa, per tant, objecció a les reserves esmentades de la República de Turquia relatives al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Turquia i Suècia.

El Pacte entra en vigor en la seva totalitat entre ambdós estats, sense que la República de Turquia es pugui prevaldre de les reserves que ha formulat.

El Govern suec recorda que el nom que es dona a una declaració que anul·la o modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no és determinant pel que fa al caràcter de reserva que aquesta declaració pot tenir en relació amb el tractat.

Segons el parer del Govern suec, el fet que l’apartat 1 de l’article 2 del Pacte prevegi la realització progressiva de les disposicions d’aquest no pot ser invocat per justificar la discriminació.

Atès que l’aplicació de les disposicions del Pacte queda subordinada a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan, no queda clar fins a quin punt aquest estat es considera vinculat per les obligacions que li imposa el Pacte, i es pot dubtar del seu compromís amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern suec considera que la declaració del Govern de la República Islàmica del Pakistan relativa al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals constitueix una reserva quant al fons.

És en l’interès de tots els estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part també siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació totes les modificacions necessàries per poder complir les obligacions que han assumit en virtut d’aquests tractats.

D’acord amb el dret internacional consuetudinari tal com ha estat codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no és admissible cap reserva incompatible amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

El Govern suec formula, per tant, una objecció a la reserva al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals formulada per la República Islàmica del Pakistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte entre el Pakistan i Suècia, tot i que s’entén que el Pakistan no es pot prevaldre de la reserva que ha formulat.

El Govern suec ha examinat la declaració formulada pel govern de la República de la Unió de Myanmar en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, mitjançant la qual, en referència a l’article 1, declara que el terme dret a l’autodeterminació dels pobles no s’aplica a una part de la població d’un estat independent i sobirà, i que no pot ser interpretat com una autorització o un encoratjament a qualsevol acció que desmembri o alteri, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d’un estat sobirà i independent, i que la disposició del Pacte només s’aplicarà de conformitat amb la Constitució de Myanmar.

En aquest context, el Govern suec desitja recordar que, en virtut del dret internacional dels tractats establert, el nom assignat a una declaració mitjançant la qual s’exclou o es modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina el seu estatut com a reserva al tractat.

Així, el Govern suec considera que la declaració formulada pel Govern de Myanmar, en absència d’aclariments addicionals, constitueix en substància una reserva al Pacte.

La declaració relativa a l’article 1 imposa condicions a l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles que no estan previstes pel dret internacional.

Imposar aquestes condicions pot afectar el concepte del dret a l’autodeterminació dels pobles i comprometre greument el seu caràcter universalment acceptable.

A més, el Govern suec observa que la declaració implica que l’article 1 del Pacte queda sotmès a una reserva general que fa referència al dret intern de l’estat de Myanmar.

En conseqüència, el Govern suec considera que la declaració genera dubtes sobre el compromís de Myanmar amb la finalitat i l’objectiu del Pacte, i recorda que, segons el dret internacional consuetudinari, tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb la finalitat i l’objectiu d’un tractat.

És en l’interès comú que la finalitat i els objectius dels tractats als quals els estats han decidit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a emprendre totes les modificacions legislatives necessàries per complir les obligacions que deriven dels tractats.

Per aquesta raó, el Govern suec s’oposa a la reserva esmentada formulada pel Govern de Myanmar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del tractat entre Suècia i Myanmar.

El tractat entra en vigor en la seva totalitat entre Myanmar i Suècia, sense que Myanmar es pugui prevaldre de la seva reserva.

SUÏSSA El Consell Federal suís ha examinat la reserva i la declaració formulades per l’estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional del 16 de desembre de 1966 relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Consell Federal suís considera que la declaració de Qatar relativa a l’article 8 del Pacte equival, de fet, a una reserva.

Les reserves que subordinen de manera general tot o part de l’article 3 i de l’article 8 del Pacte a la xaria i/o a la legislació nacional constitueixen reserves d’abast general que generen dubtes sobre el compromís complet de l’Estat de Qatar amb la finalitat i l’objectiu del Pacte.

El Consell Federal suís recorda que, segons la lletra

c) de l’article 19 de la Convenció de Viena del 23 de maig de 1969 sobre el dret dels tractats, no s’admet cap reserva incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

És en l’interès comú dels estats que els instruments dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la finalitat i els objectius per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a modificar la seva legislació per complir les seves obligacions convencionals.

Per tant, el Consell Federal suís formula una objecció a aquestes reserves de l’Estat de Qatar.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Pacte, en la seva totalitat, entre Suïssa i l’Estat de Qatar.

XIPRE La Missió Permanent de la República de Xipre davant l’Organització de les Nacions Unides saluda atentament el secretari general de l’Organització i té l’honor d’informar-lo que el Govern xipriota desitja formular una objecció a les declaracions presentades per la República de Turquia amb motiu de la ratificació, el 23 de setembre del 2003, del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (Nova York, 16 de desembre de 1966).

El Govern xipriota considera que la declaració segons la qual la República de Turquia només aplicarà les disposicions del Pacte als estats amb els quals manté relacions diplomàtiques, així com la declaració segons la qual el Pacte és “ratificat exclusivament per al territori nacional sobre el qual s’apliquen la seva Constitució, la seva legislació i la seva reglamentació administrativa”, equivalen a reserves.

Aquestes reserves generen incertesa sobre els estats part envers els quals Turquia es compromet a respectar les obligacions derivades del Pacte, i plantegen dubtes sobre el compromís de Turquia amb l’objectiu i la finalitat del Pacte.

Per tant, el Govern xipriota formula una objecció a les reserves esmentades formulades per la República de Turquia, i declara que ni aquestes reserves ni l’objecció que s’hi refereix constitueixen un obstacle per a l’entrada en vigor del Pacte entre la República de Xipre i la República de Turquia.

Aplicació territorial Participant Data de recepció de la notificació Territori Països Baixos (Regne dels) 13 11 de desembre de 1978 Antilles neerlandeses Portugal 7 27 d’abril de 1993 Macau Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 9,15 20 de maig de 1976 Belize, Bermudes, illes Verges Britàniques, illes Caiman, Illes Malvines i dependències, Gibraltar, illes Gilbert, Guernsey, Hong Kong, Illa de Man, Jersey, Montserrat, illes Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno, illes Salomó, Santa Helena i dependències, illes Turks i Caicos, i Tuvalu Notes:

1. El trenta-cinquè instrument de ratificació o d’adhesió es va dipositar davant del secretari general el 3 d’octubre de 1975. Els estats contractants no van formular cap objecció al fet que els instruments acompanyats de reserves es comptessin als efectes de l’article 27, apartat 1, per determinar la data d’entrada en vigor general del Pacte (vegeu, C.N.5.1976 del 5 de gener de 1976).

2. La República Democràtica Alemanya havia signat i ratificat el Pacte amb declaracions els dies 27 de març de 1973 i 8 de novembre de 1973, respectivament (vegeu, C.N.88.1973.TREATIES-3 del 20 d’abril de 1973). Per al text de les declaracions, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p.

86. Vegeu també la nota 2 sota “Alemanya” a la part “Informació de caràcter històric”, que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

3. Vegeu la nota 1 sota “Alemanya” relativa a Berlín (Oest) a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

4. L’ex Iugoslàvia havia signat i ratificat el Pacte els dies 8 d’agost de 1967 i 2 de juny de 1971, respectivament. Vegeu també la nota 1 sota “Bòsnia i Hercegovina”, “Croàcia”, “Exrepública Iugoslava de Macedònia”, “ex Iugoslàvia”, “Eslovènia” i “Iugoslàvia” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

5. Pel que fa a la signatura per part del Kampuchea Democràtic, el secretari general va rebre, el 5 de novembre de 1980, la comunicació següent del Govern mongol: «El Govern de la República Popular Mongola considera que només el Consell Revolucionari del Poble de Kampuchea, únic representant autèntic i legal del poble kampucheà, té dret a assumir obligacions internacionals en nom del poble kampucheà.

En conseqüència, el Govern de la República Popular Mongola considera que la signatura dels Pactes relatius als drets humans per part del representant del suposat Kampuchea Democràtic, règim que va deixar d’existir com a resultat de la revolució popular a Kampuchea, és nul·la i sense efecte.

La signatura dels Pactes relatius als drets humans per part d’un individu el règim del qual, durant el breu període en què va estar al poder a Kampuchea, va exterminar prop de tres milions d’habitants i va violar de la manera més flagrant les normes elementals dels drets humans, així com cadascuna de les disposicions dels Pactes esmentats, constitueix un precedent lamentable que desacredita els nobles objectius i els alts principis de la Carta de les Nacions Unides, l’esperit mateix dels Pactes esmentats i perjudica greument el prestigi de l’Organització de les Nacions Unides.» Posteriorment, es van rebre comunicacions similars dels governs dels estats següents, tal com s’indica a continuació, i es van difondre en forma de notificacions dipositades o, a petició dels estats interessats, com a documents oficials de l’Assemblea General (A/35/781 i A/35/784): Participant Data de recepció República Democràtica Alemanya 11 de desembre de 1980 Polònia 12 de desembre de 1980 Ucraïna 16 de desembre de 1980 Hongria 19 de gener de 1981 Bulgària 29 de gener de 1981 Bielorússia 18 de febrer de 1981 Federació de Rússia 18 de febrer de 1981 República Txeca 10 de mars de 1981

6. Tot i que el Kampuchea Democràtic va signar els dos Pactes [Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics] el 17 d’octubre de 1980 (vegeu la nota 5), el Govern de Cambodja va dipositar un instrument d’adhesió.

7. El 3 de desembre de 1999, el govern xinès va notificar al secretari general que:

1. L’aplicació de les disposicions del Pacte, i en particular de l’article 1, a la Regió Administrativa Especial de Macau no afecta l’estatut de Macau tal com es defineix en la Declaració conjunta i en la Llei fonamental.

2. Les disposicions del Pacte aplicables a la Regió Administrativa Especial de Macau s’han d’aplicar a Macau conforme a la legislació de la Regió Administrativa Especial. Els drets i les llibertats adquirits pels residents de Macau no patiran cap restricció, llevat que la llei disposi el contrari. Les eventuals restriccions no contravenen les disposicions del Pacte aplicables a la Regió Administrativa Especial de Macau. En el marc definit anteriorment, el Govern de la República Popular de la Xina assumeix la responsabilitat dels drets i les obligacions internacionals que corresponen a les parts del Pacte. Posteriorment, el secretari general va rebre comunicacions dels governs xinès i portuguès en relació amb l’estatut de Macau (vegeu la nota 3 sota “Xina” i la nota 1 sota “Portugal” relativa a Macau a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum). En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Pacte, amb la reserva formulada pel Govern xinès, s’aplicarà també a la Regió Administrativa Especial de Macau.

8. Signatura en nom de la República de la Xina el 5 d’octubre de 1967. Vegeu també la nota 1 sota “Xina” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

Pel que fa a la signatura en qüestió, el secretari general va rebre comunicacions dels representants permanents o de les missions permanents de Bulgària, de Mongòlia, de la República Socialista Soviètica de Bielorússia, de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, de Romania, de Txecoslovàquia, de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i de Iugoslàvia davant l’Organització de les Nacions Unides, en les quals es declarava que els seus governs no reconeixien la validesa de la signatura esmentada, ja que l’únic govern autoritzat per representar la Xina i assumir en el seu nom obligacions és el Govern popular de la Xina.

En diverses cartes adreçades al secretari general en relació amb les comunicacions esmentades, el representant permanent de la Xina davant l’Organització de les Nacions Unides va declarar que la República de la Xina, estat sobirà i membre de l’Organització de les Nacions Unides, havia participat en la vint-i-unena sessió ordinària de l’Assemblea General de les Nacions Unides, havia contribuït a l’elaboració dels Pactes i del Protocol facultatiu en qüestió i els havia signat, i que qualsevol declaració o reserva relativa als Pactes i al Protocol facultatiu esmentats que fos incompatible amb la posició legítima del Govern de la República de la Xina o que la perjudiqués no afectaria en cap cas els drets i les obligacions de la República de la Xina derivats d’aquests Pactes i del Protocol facultatiu.

9. Pel que fa a l’aplicació del Pacte a Hong Kong, el secretari general va rebre comunicacions dels governs xinès i britànic en relació amb l’estatut de Hong Kong (vegeu la nota 2 sota “Xina” i la nota 2 sota “Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord” relativa a Hong Kong a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum). En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, el govern xinès va notificar al secretari general que el Pacte, amb la reserva formulada pel govern xinès, s’aplicarà també a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.

10. Mitjançant una comunicació rebuda el 10 de maig de 1982, el Govern de l’Estat de les illes Salomó va declarar que les illes Salomó mantenen les reserves formulades pel Regne Unit, llevat en la mesura que no siguin aplicables a les Illes Salomó.

11. Vegeu la nota 1 sota “Montenegro” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

12. Vegeu també la nota 1 sota “Nova Zelanda” relativa a Tokelau a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

13. Vegeu les notes 1 i 2 sota “Països Baixos” relatives a Aruba/Antilles Neerlandeses a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

14. Txecoslovàquia havia signat i ratificat el Pacte els dies 7 d’octubre de 1968 i 23 de desembre de 1975, respectivament, amb declaracions. Per al text de les declaracions, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p. 79 i p.

86. Vegeu també la nota 5 i la nota 1 sota “República Txeca” i la nota 1 sota “Eslovàquia” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

15. Pel que fa a l’aplicació del Pacte a Hong Kong, el secretari general va rebre comunicacions dels governs xinès i britànic en relació amb l’estatut de Hong Kong (vegeu la nota 2 sota “Xina” i la nota 2 sota “Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord” relativa a Hong Kong a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum). En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Pacte, amb la reserva formulada pel Govern xinès, s’aplicarà també a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. Posteriorment, el 20 d’abril del 2001, el secretari general va rebre del Govern xinès la comunicació següent:

1. L’article 6 del Pacte no exclou que la Regió Administrativa Especial de Hong Kong tingui dret a adoptar disposicions que restringeixin l’accés al treball a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, en funció del lloc de naixement o de residència dels interessats, amb la finalitat de garantir les oportunitats d’ocupació dels treballadors autòctons;

2. A la lletra

b) de l’apartat 1 de l’article 8, l’expressió “federacions o confederacions nacionals” s’ha d’entendre com a “federacions o confederacions de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong”. Paral·lelament, aquesta clàusula no implica que les federacions o confederacions de treballadors de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong tinguin dret a crear organitzacions o organismes governamentals fora de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong o a participar-hi.

16. La formalitat ha estat efectuada pel Iemen Democràtic. Vegeu també la nota 1 sota “Iemen” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

17. Pel que fa a les declaracions interpretatives formulades per l’estat d’Algèria, el secretari general va rebre, el 25 d’octubre de 1990, del govern alemany la declaració següent: La República Federal d’Alemanya interpreta la declaració enunciada a l’apartat 2 com a no destinada a eliminar l’obligació que recau sobre l’Estat d’Algèria de garantir que els drets reconeguts a l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, i a l’article 22 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, només puguin ser restringits pels motius esmentats en aquests articles, i només puguin ser objecte de les restriccions previstes per la llei. Interpreta la declaració que figura a l’apartat 4 com a significat que Algèria, quan fa referència al seu sistema jurídic intern, no pretén restringir l’obligació que li correspon de garantir, mitjançant mesures apropiades, la igualtat de drets i responsabilitats entre els cònjuges pel que fa al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.

18. En aquest sentit, el secretari general ha rebut comunicacions dels governs següents en les dates que s’indiquen a continuació: Alemanya (17 de desembre de 1999): El Govern de la República Federal d’Alemanya observa que la declaració relativa a l’article 1 constitueix una reserva que subordina l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles a condicions no previstes pel dret internacional.

Aquestes condicions poden afectar la noció de autodeterminació i debilitar greument el seu caràcter universalment acceptable.

El Govern de la República Federal d’Alemanya observa, a més, que les declaracions relatives als articles 2 i 3, 7 i 8, i 10 i 13 constitueixen reserves de caràcter general a les disposicions del Pacte que poden ser contràries a la Constitució, a la legislació, a la situació econòmica o als plans de desenvolupament de Bangladesh.

El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que aquestes reserves de caràcter general generen dubtes sobre el compromís de Bangladesh amb la finalitat i l’objectiu del Pacte.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la seva finalitat i els seus objectius per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a introduir en la seva legislació les modificacions que poden ser necessàries per executar les obligacions que aquests tractats els imposen.

El Govern de la República Federal d’Alemanya formula, per tant, una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de la República Popular de Bangladesh al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Aquesta objecció no impedeix que el Pacte entri en vigor entre la República Federal d’Alemanya i la República Popular de Bangladesh.

Països Baixos (20 de desembre de 1999): El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat les declaracions formulades pel Govern de Bangladesh en el moment de la seva adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, i considera que les declaracions relatives als articles 1, 2 i 3, i 7 i 8 constitueixen reserves.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula una objecció a la reserva formulada pel govern de Bangladesh en relació amb l’article 1 del Pacte esmentat, ja que el dret a l’autodeterminació, tal com es consagra en el Pacte, s’atribueix a tots els pobles.

Això es desprèn no només del redactat mateix de l’article 1 del Pacte, sinó també de l’exposició del dret en qüestió que té més autoritat, és a dir, la Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions d’amistat i la cooperació entre els estats conforme a la Carta de les Nacions Unides.

Qualsevol intent de reduir l’àmbit d’aplicació d’aquest dret o de subordinar-lo a condicions que no preveuen els instruments pertinents perjudicaria la noció mateixa de autodeterminació i en debilitaria greument el caràcter universalment acceptable.

A més, el Govern del Regne dels Països Baixos formula objeccions a les reserves formulades pel Govern de Bangladesh en relació amb els articles 2 i 3, i 7 i 8 del Pacte esmentat.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que aquestes reserves, que tenen per objecte limitar les responsabilitats que el Pacte imposa a l’estat que formula la reserva mitjançant la invocació del seu dret intern, poden generar dubtes sobre el compromís d’aquest estat amb la finalitat i els objectius del Pacte i debilitar els fonaments del dret internacional convencional.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats en la seva finalitat i els seus objectius per totes les parts.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula, per tant, una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Bangladesh.

Aquestes objeccions no impedeixen que el Pacte entri en vigor entre el Regne dels Països Baixos i Bangladesh.

19. El 30 de setembre de 1992, el Govern bielorús va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la declaració formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació. Per al text de la reserva, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p. 78.

20. El 21 de març del 2001, el Govern congolès va informar el secretari general que retirava la reserva formulada en el moment de l’adhesió, que diu com segueix: Reserva: “El govern de la República Popular del Congo declara que no es considera vinculat per les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 […]. Els apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals consagren el principi de la llibertat d’ensenyament, deixant als pares la llibertat de triar per als seus fills establiments diferents dels que pertanyen als poders públics, i autoritzen persones particulars a crear i dirigir establiments d’ensenyament. Aquestes disposicions vulneren, en el nostre país, el principi de la nacionalització de l’ensenyament i el monopoli atribuït a l’estat en aquest àmbit.»

21. Mitjançant una comunicació rebuda el 14 de gener de 1976, el Govern danès va notificar al secretari general que retirava la reserva formulada anteriorment en relació amb l’article 7, lletra a), punt i), relativa al principi d’una remuneració igual per a un treball de valor igual.

22. En dos comunicacions rebudes pel secretari general els dies 10 de juliol de 1969 i 23 de març de 1971, respectivament, el Govern israelià va declarar que havia constatat el caràcter polític de la declaració formulada pel Govern iraquià en el moment de la signatura i de la ratificació dels Pactes esmentats. Segons el parer del Govern israelià, aquests dos Pactes no constituïen el marc adequat per a declaracions polítiques d’aquesta naturalesa. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern israelià adoptaria envers el Govern iraquià una actitud de reciprocitat total. El Secretari General va rebre del Govern israelià, els dies 9 de juliol de 1969 i 29 de juny de 1970, respectivament, comunicacions idèntiques, mutatis mutandis , relatives a les declaracions formulades en el moment de l’adhesió pels governs sirià i libi. En la darrera d’aquestes dos comunicacions, el Govern israelià va declarar, a més, que la declaració en qüestió no podia en cap cas modificar les obligacions a les quals la República Àrab Líbia ja estava subjecta en virtut del dret internacional general.

23. L’11 de setembre del 2012, el Govern japonès va informar el secretari general que havia decidit retirar la reserva següent formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: Pel que fa a l’aplicació de les disposicions de les lletres

b) i

c) de l’apartat 2 de l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Japó es reserva el dret de no quedar vinculat per les paraules “i especialment mitjançant l’establiment progressiu de la gratuïtat” que figuren en les disposicions esmentades.

24. En el moment de la ratificació, el Govern maltès va notificar al secretari general que havia decidit retirar la reserva a l’apartat 2 de l’article 10 formulada en el moment de la signatura. Per al text de la reserva esmentada, vegeu el Recull de Tractats de les Nacions Unides, vol. 993, p. 80.

25. El 5 de setembre del 2003, el Govern neozelandès va informar el secretari general que havia decidit retirar la reserva següent només pel que fa al territori metropolità de Nova Zelanda. La declaració diu com segueix: Tenint en compte les circumstàncies econòmiques previsibles en l’actualitat, el Govern neozelandès es reserva el dret de diferir l’aplicació de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 10 relatives al permís de maternitat retribuït o acompanyat de prestacions de seguretat social adequades. A més, el Govern neozelandès va notificar al secretari general l’exclusió territorial següent: declara que, d’acord amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís de treballar per a l’assoliment de la seva autonomia mitjançant un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, la retirada d’aquesta reserva no s’aplicarà a Tokelau fins que el Govern neozelandès hagi dipositat una declaració sobre aquest tema davant del depositari a conseqüència d’una consulta apropiada amb aquest territori. Vegeu també la nota 1 sota “Illes Cook” i la nota 1 sota “Niue” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

26. Pel que fa a la declaració formulada pel Pakistan en el moment de la signatura, el secretari general ha rebut una comunicació de l’estat següent en la data que s’indica a continuació: Àustria (25 de novembre del 2005): El Govern austríac ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan en el moment de la signatura del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. El fet que l’aplicació de les disposicions del Pacte estigui subordinada a les disposicions de la legislació nacional no indica de manera clara fins a quin punt la República Islàmica del Pakistan es considera vinculada per les obligacions del tractat i genera dubtes sobre l’adhesió de la República Islàmica del Pakistan a la finalitat i als objectius del Pacte. El Govern austríac considera que la declaració formulada per la República Islàmica del Pakistan al Pacte constitueix, de fet, una reserva, i que aquesta reserva és incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte. El Govern austríac formula, per tant, una objecció a la reserva formulada per la República Islàmica del Pakistan al Pacte. Aquesta objecció no constitueix, tanmateix, cap obstacle a l’entrada en vigor del Pacte entre la República Islàmica del Pakistan i la República d’Àustria.

27. El 17 d’abril del 2008, el Govern pakistanès va informar el secretari general de la seva decisió de retirar la declaració formulada en el moment de la signatura. La declaració diu com segueix: El Govern de la República Islàmica del Pakistan accepta les disposicions del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, però les aplicarà progressivament, tenint en compte les condicions econòmiques existents i els plans nacionals de desenvolupament. L’aplicació de les disposicions del Pacte estarà, tanmateix, subordinada a les disposicions de la Constitució de la República Islàmica del Pakistan.

28. Pel que fa a la reserva formulada pel Pakistan en el moment de la ratificació, el secretari general ha rebut les comunicacions següents dels estats que s’indiquen a continuació amb les dates corresponents: França (16 d’abril del 2009): “El Govern de la República Francesa ha examinat la reserva formulada pel Govern de la República Islàmica del Pakistan en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals adoptat el 16 de desembre de 1966, en virtut de la qual‘el Pakistan, amb vista a assolir progressivament la plena realització dels drets reconeguts en aquest Pacte, utilitzarà tots els mitjans apropiats en la plena mesura dels recursos de què disposa’.

Aquesta declaració, tot i que s’anomena reserva , es limita a recordar el contingut de l’article 2, apartat 1, del Pacte.

No podria, a més, tenir com a efecte modificar les altres disposicions del Pacte sense adquirir el caràcter d’una reserva d’abast general incompatible amb la finalitat i els objectius del Pacte.

El Govern de la República Francesa considera, en conseqüència, la reserva del Pakistan com una simple declaració mancada d’efecte jurídic.” Països Baixos (15 d’abril del 2009): El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat atentament la reserva formulada pel Govern del Pakistan en el moment de la ratificació del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

Segons el parer del Govern del Regne dels Països Baixos, aquesta reserva del Pakistan no exclou ni modifica l’efecte jurídic de les disposicions del Pacte aplicades al Pakistan.

29. El 6 de juliol del 2017, el Regne dels Països Baixos va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la ratificació respecte de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte: […] el Regne dels Països Baixos, per a Aruba, Curaçao, Sint Maarten i la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba), retira la reserva formulada respecte de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. La reserva formulada en el moment de l’adhesió deia com segueix: Article 8, lletra d), de l’apartat 1 El Regne dels Països Baixos no accepta que aquesta disposició s’apliqui a les Antilles Neerlandeses pel que fa als òrgans de l’administració central i de l’administració local de les Antilles Neerlandeses.

30. El secretari general ha rebut les comunicacions següents respecte de les reserves formulades per Qatar, en les dates que s’indiquen a continuació: Suècia (el 22 de maig del 2019): El Govern suec ha examinat la declaració i la reserva formulades per l’Estat de Qatar en el moment de l’adhesió al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

En aquest context, el Govern suec desitja recordar que, en virtut del dret internacional dels tractats establert, el nom assignat a una declaració mitjançant la qual s’exclou o es modifica l’efecte jurídic d’algunes disposicions d’un tractat no determina el seu estatut com a reserva al tractat.

Així, el Govern suec considera que la declaració formulada per l’Estat de Qatar respecte de l’article 8, en absència d’aclariments addicionals, constitueix essencialment una reserva al Pacte.

El Govern suec observa que la interpretació i l’aplicació dels articles 3 i 8 estan subordinades, en termes generals, a la xaria i/o a la legislació nacional.

El Govern suec considera que aquestes reserves, que no precisen clarament l’abast de les derogacions, generen dubtes sobre el compromís de l’Estat de Qatar amb la finalitat i els objectius del Pacte.

Segons el dret internacional consuetudinari, tal com es codifica en la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, les reserves incompatibles amb la finalitat i els objectius del Pacte no són permeses.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit esdevenir part siguin respectats, pel que fa a la seva finalitat i els seus objectius, per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a emprendre qualsevol modificació legislativa necessària per complir les seves obligacions en virtut dels tractats.

Per aquesta raó, el Govern suec formula una objecció a les reserves esmentades formulades pel Govern de Qatar.

El Pacte entrarà en vigor en la seva totalitat entre els dos estats, sense que Qatar es pugui prevaldre de les seves reserves.

31. El 15 de desembre del 2008, el Govern ruandès va informar el secretari general de la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de l’adhesió. La reserva diu com segueix: “La República Ruandesa no es compromet, pel que fa a l’ensenyament, més que a les estipulacions de la seva Constitució.”