Conveni del Consell d'Europa relatiu al blanqueig, el descobriment, l'embargament i la confiscació dels productes del crim i el finançament del terrorisme

President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Conveni del consell d’Europa relatiu al blanqueig, el descobriment, l’embargament i la confiscació dels productes del crim i el finançament del terrorisme, fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005 Preàmbul Els estats membres del Consell d’Europa i els altres signataris del Conveni, Considerant que la finalitat del Consell d’Europa és aconseguir una unió més estreta entre els seus membres; Convençuts de la necessitat de dur a terme una política penal comuna que tendeixi a la protecció de la societat; Considerant que la lluita contra la criminalitat greu, que és, cada cop més, un problema internacional, exigeix la utilització de mètodes moderns i eficaços en l’àmbit internacional; Estimant que un d’aquests mètodes consisteix a privar els delinqüents dels productes del crim i dels instruments; Considerant que per tal d’assolir aquest objectiu també s’ha d’establir un sistema satisfactori de cooperació internacional; Recordant el Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el descobriment, l’embargament i la confiscació dels productes del crim (STE núm. 141) –en endavant, denominat “el Conveni de 1990”.

Recordant també la Resolució 1373/2001, sobre l’amenaça que per a la pau i la seguretat internacionals resulta dels actes terroristes, adoptada pel Consell de Seguretat de l’Organització de les Nacions Unides el 28 de setembre del 2001, i especialment l’apartat 3.d); Recordant el Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre del 1999, especialment els articles 2 i 4, que obliguen els estats part a considerar com a delicte penal els fets de finançament del terrorisme; Convençuts de la necessitat de prendre mesures immediates per ratificar i aplicar sense restriccions el Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme més amunt esmentat, Han acordat el següent:

Article 1. Terminologia

Als efectes del Conveni, l’expressió:

a) “Producte” designa qualsevol profit econòmic obtingut directament o indirectament de la comissió d’un delicte penal o obtingut directament o indirectament en cometre’l. Aquest profit pot consistir en tot tipus de béns com es defineixen en la lletra

b) d’aquest article;

b) “Bé” comprèn un bé de qualsevol naturalesa, ja sigui corpori o incorpori, moble o immoble, com també els documents o instruments legals que certifiquin un títol o un dret sobre el bé;

c) “Instruments” designa qualsevol bé utilitzat o destinat a ser utilitzat de qualsevol manera, totalment o parcialment, per cometre un o diversos delictes penals;

d) “Confiscació” designa una pena o una mesura, ordenada per un tribunal, de resultes d’un procediment relatiu a un o diversos delictes penals, pena o mesura que té com a resultat la privació permanent del bé;

e) “Delicte principal” designa qualsevol delicte penal de resultes del qual es generen productes susceptibles d’ésser l’objecte d’un delicte segons l’article 9 del Conveni;

f) “Unitat d’informació financera” designa una unitat nacional central encarregada de rebre (i, en la mesura que hi tingui dret, de sol·licitar) analitzar i trametre a les autoritats competents les declaracions d’informacions financeres;

i) Sobre els havers que se sospita que són productes o béns que serveixen per al finançament del terrorisme; ii) Que requereix la legislació o la reglamentació nacional per tal de lluitar contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

g) “Bloqueig” o “embargament” designa la prohibició temporal de transferir, destruir, convertir, moure béns, o disposar-ne, o el fet d’assumir temporalment la guarda o el control de béns, per decisió d’un tribunal o d’una altra autoritat competent;

h) “Finançament del terrorisme” designa les actuacions definides a l’article 2 del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme més amunt esmentat.

Article 2. Aplicació del Conveni al finançament del terrorisme

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per permetre-li aplicar les disposicions contingudes al capítols III, IV i V d’aquest Conveni al finançament del terrorisme.

2. En particular, cada part vetlla perquè estigui en disposició de descobrir, buscar, identificar, bloquejar, embargar i confiscar el béns, d’origen lícit o il·lícit, utilitzats o destinats a ser utilitzats de la manera que sigui, en la totalitat o en part, al finançament del terrorisme o els productes d’aquest delicte, i de cooperar amb aquesta finalitat de la manera més àmplia possible. Capítol III. Mesures que cal prendre a escala nacional Secció

1. Disposicions generals

Article 3. Mesures de confiscació

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per permetre-li de confiscar els instruments, els béns blanquejats i els productes o els béns el valor dels quals correspon a aquests productes.

2. Amb reserva que l’apartat 1 d’aquest article s’aplica al blanqueig i a les categories de delictes que figuren en l’annex del Conveni, cada part pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, declarar que només aplicarà l’apartat 1 del present article:

a) Als delictes castigats amb una pena privativa de llibertat o una mesura de seguretat d’una durada màxima superior a un any. No obstant això, les parts poden formular una declaració amb relació a aquesta disposició pel que fa la confiscació dels productes de delictes fiscals, amb l’única finalitat que puguin confiscar aquests productes en l’àmbit tant nacional com en el marc de la cooperació internacional, sobre la base d’instruments de dret nacional i internacional en matèria de cobrament de crèdits fiscals; i/o

b) A una relació de delictes específics.

3. Cada part pot preveure una confiscació obligatòria per a certs delictes que puguin ser objecte de confiscació. Cada part pot incloure, especialment, en aquests delictes el blanqueig, el tràfic de productes estupefaents, el tràfic d’éssers humans i altres delictes greus.

4. Cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per exigir, en el cas d’un o diversos delictes greus tal com els defineixi el seu dret intern, que l’autor provi l’origen dels seus béns dels quals se sospita que siguin productes o altres béns susceptibles de ser l’objecte d’una confiscació, en la mesura que aquesta exigència sigui compatible amb els principis del seu dret intern.

Article 4. Mesures d’investigació i mesures provisionals

Cada part adoptarà les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per poder identificar, buscar, bloquejar o embargar amb rapidesa els béns susceptibles de ser l’objecte d’una confiscació d’acord amb l’article 3, en particular per facilitar l’execució de les ordres de confiscació posteriors.

Article 5. Bloqueig, embargament i confiscació

Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per garantir que les mesures de bloqueig, embargament i confiscació s’apliquin també:

a) Als béns en els quals els productes han estat transformats o convertits;

b) Als béns adquirits legítimament, si els productes han estat barrejats, totalment o parcialment, amb aquells béns, fins al màxim del valor estimat del producte que s’hi ha barrejat;

c) Sobre els rendiments o altres profits aconseguits dels productes, els béns en els quals els productes han estat transformats o convertits, o els béns en els quals han estat barrejats, fins al màxim del valor estimat dels productes que s’hi han barrejat, de la mateixa manera i en la mateixa mesura que els productes.

Article 6. Gestió dels béns bloquejats o embargats

Cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per garantir una gestió adequada dels béns bloquejats o embargats en aplicació dels articles 4 i 5 d’aquest Conveni.

Article 7. Poders i tècniques d’investigació

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per facultar els seus tribunals o altres autoritats competents per ordenar la comunicació o l’embargament de dossiers bancaris, financers o comercials, per tal d’aplicar les mesures previstes als articles 3, 4 i

5. Una part no pot invocar el secret bancari per refusar de donar efecte a les disposicions d’aquest article.

2. Sense perjudici de l’apartat 1, cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per permetre-li:

a) De determinar si una persona física o jurídica manté o controla un o diversos comptes, de qualsevol tipus que sigui, en qualsevol banc situat en el seu territori i, si és així, d’obtenir tota la informació relativa a aquests comptes;

b) D’obtenir la informació referent a comptes bancaris determinats i operacions bancàries que s’han dut a terme durant un període determinat a través d’un o diversos dels comptes especificats, incloent-hi la informació relativa a qualsevol compte emissor o receptor.

c) De seguir, durant un període determinat, les operacions bancàries dutes a terme a través d’un o diversos comptes identificats; i

d) De fer que els bancs no desvelin al client concernit ni a tercers que es demana o obté informació de conformitat amb les lletres a),

b) o c), o que hi ha una investigació en curs. Les parts analitzen la possibilitat d’estendre aquesta disposició als comptes mantinguts per entitats financeres no bancàries.

3. Cada part preveu d’adoptar les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per permetre-li d’utilitzar tècniques especials d’investigació que facilitin la identificació i la recerca del producte, com també la recollida de proves que hi són aferents, com ara l’observació, la intercepció de telecomunicacions, l’accés a sistemes informàtics i les ordres de presentació de documents determinats.

Article 8. Recursos jurídics

Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries a fi i efecte que les persones afectades per les mesures previstes als articles 3, 4 i 5, i per les previstes per qualsevol altra disposició pertinent d’aquesta secció, disposin de recursos jurídics efectius per preservar els seus drets.

Article 9. Delictes de blanqueig

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per tal de conferir el caràcter de delicte penal de conformitat amb el seu dret intern quan s’ha comès l’acte intencionadament, a:

a) La conversió o la transferència de béns si la persona que les realitza sap que constitueixen productes, amb la finalitat de dissimular o ocultar l’origen il·lícit d’aquests béns, o d’ajudar qualsevol persona que es trobi implicada en la comissió del delicte principal a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes;

b) La dissimulació o l’ocultació de la naturalesa, de l’origen, de l’emplaçament, de la disposició, del moviment o de la propietat real de béns o de drets que hi siguin relatius, l’autor dels quals sap que aquests béns constitueixen productes; I amb reserva dels seus principis constitucionals i els conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic:

c) L’adquisició, la detenció o la utilització de béns, si la persona que els adquireix, els deté o els utilitza sap, en el moment en què els rep, que constitueixen productes;

d) La participació en un dels delictes tipificats de conformitat amb aquest article o en qualsevol associació, entesa, temptativa o complicitat mitjançant el subministrament d’una assistència, d’una ajuda o de consells amb vista a la seva comissió.

2. Als efectes de l’execució o l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest article:

a) No es té en compte el fet que el delicte principal sigui o no sigui competència de la jurisdicció penal de la part;

b) Es pot preveure que els delictes que enuncia aquest apartat no s’apliquin als autors del delicte principal;

c) El coneixement, la intenció o la motivació necessaris, com a element d’un dels delictes que enuncia aquest apartat, es pot deduir de circumstàncies objectives del fet.

3. Cada part pot adoptar les mesures legislatives i altres que considera necessàries per conferir, en virtut del seu dret intern, el caràcter de delictes penals a la totalitat o a una part dels actes que s’evoquen en l’apartat 1 del present article a un i7o l’altre dels casos següents, quan l’autor:

a) Ha sospitat que el bé constituïa un producte;

b) Hauria d’haver estat conscient que el bé constituïa un producte.

4. Amb reserva que l’apartat 1 d’aquest article s’aplica a les categories de delictes principals que figuren a l’annex del Conveni, cada estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, declarar que només aplicarà l’apartat 1 d’aquest article:

a) Als delictes principals castigats amb una pena privativa de llibertat o una mesura de seguretat d’una durada màxima superior a un any o, per a les parts l’ordenament jurídic de les quals estableix per als delictes un llindar mínim, els delictes castigats amb una pena privativa de llibertat o una mesura de seguretat d’una durada mínima superior a sis mesos; i/o

b) A una relació de delictes principals específics; i/o

c) A una categoria de delictes greus previstos pel dret intern de la part.

5. Cada part s’assegura que una condemna per blanqueig sigui possible en absència de condemna prèvia o concomitant pel delicte principal.

6. Cada part s’assegura que una condemna per blanqueig en el sentit d’aquest article sigui possible a partir del moment en què es provi que els béns objecte d’un dels actes enumerats en l’apartat 1.a) o

b) d’aquest article provenen d’un delicte principal, sense que s’hagi de provar de quin delicte precís es tracta.

7. Cada part s’assegura que els delictes principals de blanqueig cobreixen els actes comesos en un altre estat, que constitueixen un delicte en aquest estat, i que haurien constituït un delicte principal si haguessin estat comesos en el territori nacional. Cada part pot preveure que l’única condició que es requereix és que els actes haurien estat qualificats com a delictes principals si haguessin estat comesos en el territori nacional.

Article 10. Responsabilitat de les persones jurídiques

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per assegurar-se que les persones jurídiques puguin ser considerades responsables dels delictes de blanqueig establerts en virtut del Conveni, quan han estat comesos pel seu compte per qualsevol persona física, actuant ja sigui individualment, ja sigui com a membre d’un òrgan de la persona jurídica, que exerceix un poder de direcció en el seu si, pel fet:

a) D’un poder de representació de la persona jurídica; o

b) De l’autoritat per prendre decisions en nom de la persona jurídica; o

c) De l’autoritat per exercir un control en el si de la persona jurídica; Com també pel fet de la participació d’una persona física en qualitat de còmplice o d’instigadora en la comissió dels delictes esmentats més amunt.

2. Amb abstracció dels casos ja previstos en l’apartat 1, cada part pren les mesures que siguin necessàries per assegurar-se que una persona jurídica pugui ser considerada responsable quan l’absència de vigilància o control per part d’una persona física a què fa referència l’apartat 1 hagi fet possible la comissió dels delictes esmentats a l’apartat 1 per compte de l’esmentada persona jurídica, per una persona física sotmesa a la seva autoritat.

3. La responsabilitat de la persona jurídica en virtut d’aquest article no exclou les accions penals contra les persones físiques autores, instigadores o còmplices dels delictes esmentats a l’apartat 1.

4. Cada part s’assegura que una persona jurídica responsable en virtut d’aquest article sigui sotmesa a sancions efectives, proporcionades i dissuasives, de caràcter penal o no, incloent-hi sancions pecuniàries.

Article 11. Resolucions anteriors

Cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per preveure la possibilitat de tenir en compte, en el marc de l’apreciació de la pena, les resolucions preses contra una persona física o jurídica per una altra part, pels delictes establerts de conformitat amb el present Conveni.

Article 12. Unitat d’informació financera

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per crear una unitat d’informació financera, tal com la defineix aquest Conveni.

2. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per assegurar a la unitat d’informació financera un accés, directe o indirecte i a temps, a les informacions financeres, administratives i les que provenen de les autoritats penals, per exercir correctament les seves funcions i, especialment analitzar les declaracions d’operacions sospitoses.

Article 13. Mesures destinades a prevenir el blanqueig de diners

1. Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per establir un règim intern complet de reglamentació i de seguiment o control per prevenir el blanqueig. Cada part ha de tenir en compte especialment les normes internacionals aplicables en aquest àmbit, incloent-hi particularment les recomanacions adoptades pel Grup d’Acció Financera sobre el Blanqueig de Diners (GAFI)

2. En aquest sentit, cada part adopta, en particular, les mesures legislatives i altres que siguin necessàries:

a) Per sotmetre tota persona jurídica o física que exerceixi activitats que puguin prestar-se de manera especial al blanqueig, en el marc d’aquestes activitats, a l’obligació:

i) D’identificar i verificar la identitat dels seus clients i, si escau, dels seus beneficiaris efectius i també de sotmetre la relació de negoci a una vigilància constant sobre la base d’una consideració adaptada al risc; ii) De declarar les seves sospites de blanqueig, amb reserva de garanties; iii) De prendre mesures d’acompanyament, com ara la conservació de les dades relatives a la identificació dels clients i les transaccions, la formació del personal i l’establiment de normes i procediments interns adaptats, si escau, a la dimensió i la naturalesa de les activitats;

b) Per prohibir, en els casos apropiats, a les persones esmentades en la lletra

a) de divulgar el fet que una declaració d’operació és sospitosa o que s’ha tramès informació vinculada a aquesta declaració, o també que s’hagi obert o que es podria obrir una investigació per blanqueig;

c) Per assegurar-se que les persones esmentades a la lletra

a) estan sotmeses a dispositius efectius de seguiment i, en els casos apropiats, de control, per tal d’assegurar-se el respecte de les seves obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig. Si escau, aquests dispositius poden ser adaptats en funció del risc.

3. En aquest sentit, cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per detectar els transports transfronterers significatius de diners en efectiu i d’instruments al portador apropiats.

Article 14. Ajornament de les transaccions sospitoses

Cada part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per permetre que una unitat d’informació financera o, segons sigui el cas, qualsevol altra autoritat o òrgan competent, quan existeix una sospita que la transacció està vinculada a una operació de blanqueig, actuï d’urgència per suspendre o ajornar la conclusió d’una transacció en curs, per tal de permetre-li d’analitzar la transacció i confirmar les sospites. Cada part pot limitar l’aplicació d’aquesta mesura als casos en els quals s’hagi comunicat prèviament una declaració d’operació sospitosa. La durada màxima de qualsevol suspensió o ajornament de la conclusió d’una transacció està establerta per la legislació nacional. Capítol IV. Cooperació internacional Secció

1. Principis de la cooperació internacional

Article 15. Principis generals i mesures de cooperació internacional

1. Les parts cooperen, en la mesura més àmplia possible, les unes amb les altres, a l’efecte d’investigacions i procediments que tinguin com a objectiu la confiscació dels instruments i dels productes.

2. Cada part adopta les mesures, legislatives i altres, que siguin necessàries per permetre-li de respondre en les condicions que es preveuen en aquest capítol, a les sol·licituds:

a) De confiscació de béns particulars que consisteixen en productes o instruments, com també de confiscació dels productes que consisteixen en l’obligació de pagar una quantitat de diners corresponent al valor del producte;

b) D’assistència mútua als efectes d’investigacions i de mesures provisionals que tinguin com a finalitat una de les formes de confiscació que s’esmenten en la lletra a).

3. L’assistència mútua i les mesures provisionals previstes en l’apartat 2.b) s’executen de conformitat amb el dret intern de la part sol·licitada i en virtut d’aquest dret. Quan la sol·licitud d’una d’aquestes mesures prescriu una formalitat o un procediment donat imposat per la legislació de la part sol·licitant, fins i tot si la formalitat o el procediment sol·licitat no és familiar a la part sol·licitada, aquesta part dona satisfacció la sol·licitud en la mesura que no sigui contrària als principis fonamentals del seu dret intern.

4. Cada part adopta les mesures, legislatives o altres, que siguin necessàries perquè a les sol·licituds que emanen d’altres parts, amb vista a la identificació, el descobriment, el bloqueig o l’embargament dels productes i els instruments, se’ls doni la mateixa prioritat que en el marc dels procediments interns.

Article 16. Obligació d’assistència mútua

Les parts es concedeixen, sempre que ho demanin, l’assistència mútua més àmplia possible per tal d’identificar i descobrir els instruments, els productes i els altres béns susceptibles de confiscació. Aquesta assistència mútua consisteix, en especial, en qualsevol mesura relativa a aportar i a assegurar els elements de prova relatius a l’existència dels béns abans esmentats, el seu emplaçament o moviments, la seva naturalesa, estatut jurídic o valor.

Article 17. Sol·licituds d’informació sobre comptes bancaris

1. Cada part pren, en les condicions establertes en aquest article, les mesures necessàries per determinar, en resposta a una sol·licitud enviada per una altra part, si una persona física o jurídica objecte d’una investigació penal manté o controla un o diversos comptes, de la naturalesa que siguin, en qualsevol banc situat en el seu territori i, si és el cas, proporciona els detalls referents a aquests comptes.

2. L’obligació establerta en aquest article només s’aplica en la mesura que el banc que gestiona el compte tingui aquesta informació.

3. Com a complement de les indicacions contingudes a l’article 37, la part sol·licitant, en la seva sol·licitud:

a) Indica els motius pels quals considera que les informacions demanades són susceptibles de ser fonamentals per a la investigació penal sobre el delicte;

b) Precisa els motius que li fan suposar que bancs situats en la part sol·licitada mantenen els comptes en qüestió i indica, de la manera més àmplia possible, els bancs i/o els comptes que podrien estar concernits;

c) Comunica qualsevol informació addicional susceptible de facilitar l’execució de la sol·licitud.

4. La part sol·licitada pot subordinar l’execució d’una sol·licitud d’aquest tipus a les mateixes condicions que aplica a les sol·licituds de registre i embargament.

5. Cada estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, declarar que aquest article s’aplica únicament a les categories de delictes que figuren en l’annex del Conveni.

6. Les parts poden estendre aquesta disposició als comptes mantinguts per entitats financeres no bancàries. L’aplicació d’una extensió d’aquest tipus pot ser sotmesa al principi de reciprocitat.

Article 18. Demandes d’informació sobre operacions bancàries

1. A petició d’una altra part, la part sol·licitada lliura la informació relativa a uns comptes bancaris determinats i les operacions bancàries que s’hagin dut a terme durant un període determinat a través d’un o diversos comptes especificats en la sol·licitud, incloent-hi informació sobre qualsevol compte emissor o receptor.

2. L’obligació establerta en aquest article només s’aplica en la mesura que el banc que gestiona el compte posseeixi aquesta informació.

3. Com a complement de les indicacions contingudes a l’article 37, la part sol·licitant indica en la seva sol·licitud els motius pels quals considera que la informació demanada és pertinent en la investigació penal del delicte.

4. La part sol·licitada pot subordinar l’execució d’una sol·licitud d’aquest tipus en les mateixes condicions que aplica a les sol·licituds de registre i d’embargament.

5. Les parts poden estendre aquesta disposició als comptes mantinguts per entitats financeres no bancàries. L’aplicació d’aquesta extensió pot ser sotmesa al principi de reciprocitat.

Article 19. Sol·licituds de seguiment de les operacions bancàries

1. Cada part vetlla perquè, a sol·licitud d’una altra part, estigui en disposició de seguir, durant un període determinat, les operacions bancàries dutes a terme a través d’un o diversos comptes que s’especifiquin en la sol·licitud i de comunicar el resultat a la part sol·licitant.

2. Com a complement de les indicacions contingudes a l’article 37, la part sol·licitant indica en la seva sol·licitud els motius pels quals considera que la informació demanada és pertinent en la investigació penal del delicte.

3. La decisió relativa al seguiment de les transaccions la prenen en cada cas individual les autoritats competents de la part sol·licitada, en el respecte de la legislació nacional d’aquesta part.

4. Les modalitats pràctiques del seguiment són objecte d’un acord entre les autoritats competents de les parts sol·licitant i sol·licitada. Les parts poden estendre aquesta disposició als comptes mantinguts per entitats financeres no bancàries.

Article 20. Tramesa espontània d’informació

Sense perjudici de les seves investigacions pròpies o procediments propis, una part pot, sense sol·licitud prèvia, trametre a una altra part informació sobre els instruments i els productes quan consideri que la comunicació d’aquestes informacions pot ajudar la part destinatària a iniciar o a dur a terme investigacions o procediments, o quan aquestes informacions poden portar a una sol·licitud formulada per aquesta part en virtut d’aquest capítol.

Article 21. Obligació d’ordenar mesures provisionals

1. Una part, a petició d’una altra part que ha iniciat un procediment penal o un procediment de confiscació, pren les mesures provisionals necessàries, com ara el bloqueig o l’embargament, per tal de prevenir qualsevol operació, qualsevol transferència o qualsevol alienació referent a qualsevol bé que, el qual, més tard, podria ser objecte d’una sol·licitud de confiscació o que podria permetre acollir favorablement una sol·licitud d’aquest tipus.

2. Una part que ha rebut una sol·licitud de confiscació de conformitat amb l’article 23, pren, si així ho requereix la sol·licitud, les mesures esmentades en l’apartat 1 del present article, en relació amb qualsevol bé que sigui objecte de la sol·licitud o que podria permetre acollir favorablement una sol·licitud d’aquest tipus.

Article 22. Execució de les mesures provisionals

1. Després de l’execució de les mesures provisionals sol·licitades en aplicació de l’apartat 1 de l’article 21, la part sol·licitant lliura de manera espontània i al més aviat possible a la part sol·licitada tota informació que sigui susceptible d’excloure o de modificar l’objecte o l’abast d’aquestes mesures. La part sol·licitant lliura també i sense demora qualsevol informació complementària demanada per la part sol·licitada i que sigui necessària per a l’establiment i el seguiment de les mesures provisionals.

2. Abans d’aixecar qualsevol mesura provisional, presa de conformitat amb aquest article, la part sol·licitada dona, sempre que sigui possible, a la part sol·licitant la facultat de manifestar els seus motius a favor del manteniment de la mesura.

Article 23. Obligació de confiscació

1. Una part que ha rebut d’una altra part una sol·licitud de confiscació relativa a instruments o productes situats al seu territori, ha de fer el següent:

a) Executar una resolució de confiscació que emani d’un tribunal de la part sol·licitant pel que fa a aquests instruments o aquests productes; o bé

b) Presentar aquesta demanda a les seves autoritats competents per tal d’obtenir una resolució de confiscació i, si s’atorga, executar-la.

2. Als efectes de l’aplicació de l’apartat 1.b) d’aquest article, qualsevol part té, en cas de necessitat, competència per iniciar un procediment de confiscació en virtut del seu dret intern.

3. Les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article també s’apliquen a la confiscació que consisteix en l’obligació de pagar una quantitat de diners corresponent al valor del producte, si els béns que poden ser objecte de la confiscació es troben en el territori de la part sol·licitada. En aquest supòsit, en procedir a la confiscació de conformitat amb l’apartat 1, la part sol·licitada, a manca de pagament, efectua la seva reclamació sobre qualsevol bé disponible a aquest efecte.

4. Si una sol·licitud de confiscació té com a objectiu un bé determinat, les parts poden convenir que la part sol·licitada pot procedir a la confiscació en forma d’una obligació de pagar una quantitat de diners que correspongui al valor del bé.

5. Les parts cooperen, en la mesura més àmplia possible de conformitat amb el seu dret intern, amb les parts que sol·liciten l’execució de mesures equivalents a la confiscació i que porten a una privació de la propietat, que no constitueixen sancions penals, a partir del moment que aquestes mesures hagin estat ordenades per una autoritat judicial de la part sol·licitant sobre la base d’un delicte penal i en la mesura que s’hagi establert que els béns constitueixen productes o que són béns que corresponen als determinats en l’article 5 d’aquest Conveni.

Article 24. Execució de la confiscació

1. La llei de la part sol·licitada regeix els procediments que permeten d’obtenir i executar la confiscació en virtut de l’article 23.

2. La part sol·licitada està obligada per la constatació dels fets en la mesura que aquests fets s’exposen en una sentència o en una resolució judicial de la part sol·licitant, o en la mesura que la sentència o la resolució s’hi fonamenten implícitament.

3. En el moment de signar o en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió i mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, cada estat o la Comunitat Europea pot declarar que l’apartat 2 d’aquest article solament s’aplica amb reserva dels seus principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic.

4. Si la confiscació consisteix en l’obligació de pagar una quantitat de diners, l’autoritat competent de la part sol·licitada en converteix l’import en divises del seu país al tipus de canvi vigent en el moment en què es pren la decisió d’executar la confiscació.

5. En el supòsit que preveu l’article 23, apartat 1.a), només la part sol·licitant té dret a decidir pel que fa a qualsevol sol·licitud de revisió de la resolució de confiscació.

Article 25. Béns confiscats

1. Una part que confisca uns béns en aplicació dels articles 23 i 24 del Conveni, en disposa de conformitat amb el seu dret intern i els seus procediments administratius.

2. Quan una part actua a sol·licitud d’una altra part en aplicació dels articles 23 i 24 d’aquest Conveni, en la mesura que el seu dret intern li ho permeti i si se li fa la demanda, ha de preveure, com a prioritat, de restituir els béns confiscats a la part sol·licitant, per tal que aquesta part pugui indemnitzar les víctimes del delicte o restituir aquests béns al seu propietari legítim.

3. Quan una part actua a la sol·licitud d’una altra part en aplicació dels articles 23 i 24 d’aquest Conveni, pot preveure especialment de concloure acords o arranjaments que prevegin de compartir aquests béns amb d’altres parts, sistemàticament o cas per cas, de conformitat amb el seu dret intern o els seus procediments administratius.

Article 26. Dret d’execució i import màxim de la confiscació

1. Una sol·licitud de confiscació efectuada de conformitat amb els article 23 i 24 no atempta contra el dret que té la part sol·licitant d’executar ella mateixa la resolució de confiscació.

2. Res en aquest Conveni no es pot interpretar en el sentit que permet que el valor total dels béns confiscats sigui superior a la quantitat que fixa la resolució de confiscació. Si una part constata que això podria produir-se, les parts concernides establiran consultes per tal d’evitar una conseqüència d’aquest tipus.

Article 27. Arrest subsidiari

La part sol·licitada no pot imposar l’arrest subsidiari, com tampoc prendre cap altra mesura restrictiva de llibertat, de resultes d’una sol·licitud presentada en virtut de l’article 23, si la part sol·licitant ho ha precisat en la seva sol·licitud.

Article 28. Motius de refús

1. En virtut d’aquest capítol, es pot refusar la cooperació en el supòsit que:

a) La mesura sol·licitada fos contrària als principis fonamentals de l’ordenament jurídic de la part sol·licitada; o

b) L’execució de la sol·licitud és susceptible d’atemptar contra la sobirania, la seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials de la part sol·licitada; o

c) La part sol·licitada considera que la importància de l’assumpte sobre el qual recau la sol·licitud no justifica que es prengui la mesura sol·licitada; o

d) El delicte sobre el qual recau la sol·licitud és un delicte fiscal, llevat que el delicte a què es refereix sigui el finançament del terrorisme; o

e) El delicte sobre el qual recau la sol·licitud és un delicte polític, llevat que el delicte a què es refereix sigui el finançament del terrorisme; o

f) La part sol·licitada considera que la mesura demanada aniria contra el principi ne bis in dem; o

g) El delicte al qual fa referència la sol·licitud no seria, segons el dret de la part sol·licitada, un delicte si es cometés en el territori dependent de la seva jurisdicció. Tanmateix, aquest motiu de refús només s’aplica a la cooperació que preveu la secció 2 en la mesura que l’assistència mútua sol·licitada implica mesures coercitives. Quan per a la cooperació en virtut d’aquest capítol s’exigeix la doble incriminació, aquesta obligació es considera complerta, tant si les dues parts qualifiquen o no el delicte en la mateixa categoria de delicte com si utilitzen o no la mateixa terminologia per designar-lo. Només cal que les dues parts incriminin l’acte que es troba a la base del delicte.

2. La cooperació que preveu la secció 2, en la mesura que l’assistència mútua sol·licitada implica mesures coercitives, com també la que preveu la secció 3 d’aquest capítol, també es poden refusar en els supòsits en què les mesures sol·licitades no es podrien prendre en virtut del dret intern de la part sol·licitada, a l’efecte d’investigacions o procediments, si es tractés d’un assumpte intern anàleg.

3. Quan la legislació de la part sol·licitant ho exigeix, la cooperació que preveu la secció 2, en la mesura que l’assistència mútua sol·licitada implica mesures coercitives, i la que preveu la secció 3 d’aquest capítol, també es poden refusar en el supòsit que les mesures sol·licitades o qualsevol altra mesura que tingui efectes anàlegs no serien autoritzades per la legislació de la part sol·licitant, o, pel que fa a les autoritats competents de la part sol·licitant, si la sol·licitud no l’autoritza un jutge o una altra autoritat judicial, incloent-hi el Ministeri Fiscal, autoritats que actuen en matèria de delictes penals.

4. La cooperació que preveu la secció 4 d’aquest capítol també es pot refusar si:

a) La legislació de la part sol·licitada no preveu la confiscació per al tipus de delicte sobre el qual recau la sol·licitud; o

b) Sense perjudici de l’obligació que es deriva de l’article 23, apartat 3, seria contrària als principis del dret intern de la part sol·licitada pel que fa a les possibilitats de confiscació relativa als vincles entre un delicte i:

i) Un avantatge econòmic que es podria assimilar al seu producte; o ii) Béns que es podrien assimilar als seus instruments; o

c) En virtut de la legislació de la part sol·licitada, la resolució de confiscació ja no es pot pronunciar o executar per motius de prescripció; o

d) Sense perjudici de l’article 23, apartat 5, la sol·licitud no es refereix a una sentència anterior, ni a una resolució de caràcter judicial, ni a una declaració que figuri en una resolució d’aquest tipus, declaració segons la qual s’han comès un o diversos delictes i que es troba a l’origen de la resolució o de la sol·licitud de confiscació; o

e) Ja sigui que la confiscació no és executòria en la part sol·licitant, o que encara sigui susceptible de recursos ordinaris; o

f) La sol·licitud es refereix a una resolució de confiscació pronunciada en absència de la persona objecte de la resolució i si, segons la part sol·licitada, el procediment iniciat per la part sol·licitant i que ha dut a aquesta resolució no ha satisfet els drets mínims de la defensa que es reconeixen a qualsevol persona acusada d’una infracció.

5. Als efectes de l’apartat 4.f) d’aquest article, no es considera que s’ha pronunciat una resolució en absència de l’acusat:

a) Si s’ha confirmat o pronunciat després que l’interessat hi hagi fet oposició; o

b) Si s’ha pronunciat en apel·lació, amb la condició que l’interessat hagi interposat el recurs.

6. En examinar, per als efectes de l’apartat 4.f) d’aquest article, si els drets mínims de la defensa s’han respectat, la part sol·licitada tindrà en compte el fet que l’interessat ha intentat deliberadament sostreure’s a la justícia o que aquesta persona, després d’haver tingut la possibilitat de presentar recurs contra la resolució pronunciada en la seva absència, ha decidit no presentar cap recurs. Serà el mateix cas quan l’interessat, després que se l’ha degudament citat a comparèixer, ha escollit no comparèixer o no demanar un ajornament.

7. Una part no pot invocar el secret bancari per tal de justificar el seu refús a qualsevol cooperació que preveu aquest capítol. Quan el seu dret intern ho exigeix, una part pot exigir que una sol·licitud de cooperació que implicaria l’aixecament del secret bancar l’autoritzi, ja sigui un jutge, ja sigui una altra autoritat judicial, inclòs el Ministeri Fiscal, autoritats que actuen en matèria de delictes penals.

8. Sense perjudici del motiu de refús que preveu l’apartat 1.a) d’aquest article:

a) El fet que la persona que és objecte d’una investigació efectuada o d’una resolució de confiscació presa per les autoritats de la part sol·licitant sigui una persona jurídica, la part sol·licitada no ho pot invocar com a obstacle per a qualsevol cooperació en virtut d’aquest capítol;

b) El fet que la persona física contra la qual s’ha pronunciat una resolució de confiscació de productes hagi mort més tard, com tampoc el fet que una persona jurídica contra la qual s’ha pronunciat una resolució de confiscació de productes s’hagi dissolt més tard, no podran ser invocats com a obstacles per a l’assistència mútua que preveu l’article 23, apartat 1.a);

c) El fet que una persona que és objecte d’una investigació o una resolució de confiscació presa per les autoritats de la part sol·licitant s’esmenti en la investigació tant com a autor del delicte principal com del delicte de blanqueig en aplicació de l’article 9.2.b) d’aquest Conveni no podrà ser invocat per la part sol·licitada com a obstacle per a l’assistència mútua en virtut d’aquest capítol.

Article 29. Ajornament

La part sol·licitada pot ajornar l’execució de les mesures que preveu una sol·licitud si són susceptibles de perjudicar les investigacions o els procediments que duen a terme les seves autoritats.

Article 30. Acceptació parcial o sota condicions d’una sol·licitud

Abans de refusar o de diferir la seva cooperació en virtut d’aquest capítol, la part sol·licitada examina, si escau, després d’haver consultat la part sol·licitant, si la pot acollir favorablement parcialment o amb reserva de les condicions que considera necessàries.

Article 31. Notificació de documents

1. Les parts es concedeixen l’assistència mútua més àmplia possible per a la notificació de les actes judicials a les persones concernides per mesures provisionals i de confiscació.

2. Res, en aquest article, pretén obstaculitzar:

a) La facultat d’adreçar documents judicials, directament per via postal, a persones que es trobin a l’estranger;

b) La facultat dels agents de l’autoritat judicial, els funcionaris o altres persones competents de la part d’origen d’efectuar les notificacions de documents judicials directament mitjançant les autoritats consulars d’aquesta part o mitjançant agents de l’autoritat judicial, funcionaris o altres persones competents de la part destinatària, llevat que la part destinatària faci una declaració contrària al secretari general del Consell d’Europa en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió.

3. Quan es tracta de notificar documents judicials a l’estranger a persones concernides per mesures provisionals o per resolucions de confiscació ordenades a la part d’origen, aquesta part informa aquestes persones de les possibilitats de recurs que ofereix la seva legislació.

Article 32. Reconeixement de resolucions estrangeres

1. Quan se li presenta una sol·licitud de cooperació en virtut de les seccions 3 i 4, la part sol·licitada reconeix tota decisió judicial que s’ha pronunciat a la part sol·licitant pel que fa als drets que reivindiquen tercers.

2. El reconeixement es pot refusar:

a) Si uns tercers no han tingut la possibilitat suficient de fer valer els seus drets; o

b) Si la resolució és incompatible amb una resolució que ja s’hagi pronunciat a la part sol·licitada sobre la mateixa qüestió; o

c) Si és incompatible amb l’ordre públic de la part sol·licitada; o

d) Si la resolució ja s’ha pronunciat, contràriament a les disposicions en matèria de competència exclusiva que preveu el dret de la part sol·licitada.

Article 33. Autoritat central

1. Les parts designen una autoritat central o, en cas de necessitat, diverses autoritats que s’encarreguen d’enviar les sol·licituds formulades en virtut d’aquest capítol, de respondre-les, d’executar-les o trametre-les a les autoritats que són competents per executar-les.

2. Cada part comunica al secretari general del Consell d’Europa, en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, la denominació i l’adreça de les autoritats que es designen en aplicació de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 34. Correspondència directa

1. Les autoritats centrals es comuniquen directament entre elles.

2. En cas d’urgència, les autoritats judicials, fins i tot el Ministeri Fiscal, de la part sol·licitant poden enviar directament les sol·licituds i les comunicacions que preveu aquest capítol a aquestes autoritats. En aquest cas, han d’enviar, simultàniament, una còpia a l’autoritat central de la part sol·licitada a través de l’autoritat central de la part sol·licitant.

3. Qualsevol sol·licitud o comunicació formulada en aplicació dels apartats 1 i 2 d’aquest article es pot presentar a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

4. Si una sol·licitud es presenta, en virtut de l’apartat 2 d’aquest article i si l’autoritat requerida no és competent per dur-la a terme, la tramet a l’autoritat competent del seu país i n’informa directament la part sol·licitant.

5. Les sol·licituds o les comunicacions que es presenten en virtut de la secció 2 d’aquest capítol i que no impliquin mesures coercitives les pot transmetre directament l’autoritat competent de la part sol·licitant a l’autoritat competent de la part sol·licitada.

6. Els projectes de sol·licituds o comunicacions en virtut d’aquest capítol les poden adreçar, directament i sense cap requisit formal, les autoritats judicials a les autoritats judicials de la part sol·licitada, per tal d’assegurar que seran tractades de manera eficaç des que es rebin i que inclouran les informacions i la documentació necessàries per ser conformes a les exigències de la legislació de la part sol·licitada.

Article 35. Forma de les sol·licituds i llengües

1. Totes les sol·licituds que preveu aquest capítol es fan per escrit. Poden ser trameses per mitjans de comunicació electrònics, o per qualsevol altre mitjà de telecomunicació, amb la condició que la part sol·licitant estigui en disposició de presentar, en qualsevol moment, si se li demana, una prova escrita de l’expedició i també l’original. No obstant això, qualsevol part, en qualsevol moment, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, pot indicar les condicions en les quals està disposada a acceptar i executar les sol·licituds rebudes per via electrònica o per qualsevol altre mitjà de telecomunicació.

2. Amb reserva de les disposicions de l’apartat 3 d’aquest article, no s’exigirà la traducció de les sol·licituds o dels documents annexos.

3. Qualsevol estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, reservar-se la facultat d’exigir que les sol·licituds i els documents annexos s’acompanyin d’una traducció a la seva pròpia llengua o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa, o a la llengua que indicarà. Qualsevol part pot, amb aquesta ocasió, declarar que està disposada a acceptar traduccions a qualsevol altra llengua que indicarà. Les altres parts poden aplicar la regla de la reciprocitat.

Article 36. Legalització

Els documents que es trameten en aplicació d’aquest capítol es dispensen de qualsevol formalitat de legalització.

Article 37. Contingut de la sol·licitud

1. Tota sol·licitud de cooperació que preveu aquest capítol ha de precisar:

a) L’autoritat de la qual prové i l’autoritat encarregada de fer les investigacions o les diligències;

b) L’objecte i el motiu de la sol·licitud;

c) L’assumpte, incloent-hi els fets pertinents (com ara la data, el lloc i les circumstàncies de la infracció) sobre el qual recauen les investigacions o les diligències, llevat que es tracti d’una sol·licitud de notificació;

d) En la mesura que la cooperació implica mesures coercitives:

i) El text de les disposicions legals o, quan això és impossible, l’especificació de la llei pertinent aplicable; i ii) Una indicació segons la qual la mesura sol·licitada o qualsevol altra mesura que tingui efectes anàlegs es podria prendre al territori de la part sol·licitant en virtut de la seva pròpia legislació;

e) Si és necessari i en la mesura que sigui possible:

i) Detalls relatius a la persona o les persones concernides, incloent-hi el nom, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat i el lloc on es troben i, quan es tracti d’una persona jurídica, la seva seu; i ii) Els béns en relació amb els quals se sol·licita la cooperació, el seu emplaçament, els seus vincles amb la persona o les persones en qüestió, qualsevol lligam amb el delicte, com també qualsevol informació disponible pel que fa als interessos d’altri aferents a aquests béns; i

f) Qualsevol diligència particular que desitgi la part sol·licitant.

2. Quan una sol·licitud de mesures provisionals, presentada en virtut de la secció 3, té com a objectiu l’embargament d’un bé que podria ser objecte d’una resolució de confiscació que consistiria en l’obligació de pagar una quantitat de diners, aquesta sol·licitud també ha de precisar la quantitat màxima que s’intenta recuperar sobre aquest bé.

3. A més de les indicacions esmentades en l’apartat 1, qualsevol sol·licitud formulada en aplicació de la secció 4 ha de contenir:

a) En el cas de l’article 23, apartat 1.a):

i) Una còpia certificada conforme de la resolució de confiscació pronunciada pel tribunal de la part sol·licitant i l’exposició dels motius que es troben a l’origen de la resolució, si no es precisen a la mateixa resolució; ii) Un certificat de l’autoritat competent de la part sol·licitant segons el qual la resolució de confiscació és executòria i no és susceptible de recursos ordinaris; iii) Les informacions relatives a la mesura que es demana d’executar la resolució; i iv) Les informacions relatives a la necessitat de prendre mesures provisionals;

b) En el supòsit de l’article 23, apartat 1.b), una exposició dels fets que invoca la part sol·licitant suficient per permetre a la part sol·licitada d’obtenir una resolució en virtut del seu dret intern;

c) Quan tercers han tingut la possibilitat de reivindicar drets, els documents que revelin que han gaudit d’aquesta possibilitat.

Article 38. Vicis de les sol·licituds

1. Si la sol·licitud no és conforme a les disposicions d’aquest capítol, o si les informacions subministrades no són suficients per permetre a la part sol·licitada de prendre una decisió pel que fa a la sol·licitud, aquesta part pot demanar a la part sol·licitant que modifiqui la sol·licitud o que la completi amb informacions suplementàries.

2. La part sol·licitada pot fixar un termini per a l’obtenció d’aquestes modificacions o informacions.

3. Tot esperant obtenir les modificacions o les informacions demanades relatives a una sol·licitud presentada en aplicació de la secció 4 d’aquest capítol, la part sol·licitada pot ordenar qualsevol de les mesures que es preveuen en les seccions 2 i 3 d’aquest capítol.

Article 39. Concurrència de sol·licituds

1. Quan una part sol·licitada rep més d’una sol·licitud presentada en virtut de les seccions 3 i 4 d’aquest capítol relativa a la mateixa persona o als mateixos béns, la concurrència de les sol·licituds no impedeix a la part sol·licitada de tractar les sol·licituds que impliquen que es prenguin mesures provisionals.

2. En el cas d’una concurrència de sol·licituds presentades en virtut de la secció 4 d’aquest capítol, la part sol·licitada ha de considerar poder consultar les parts sol·licitants.

Article 40. Obligació de motivació

La part sol·licitada ha de motivar tota decisió que refusi, ajorni o sotmeti a condicions qualsevol cooperació sol·licitada en virtut d’aquest capítol.

Article 41. Informació

1. La part sol·licitada informa sense demora la part sol·licitant:

a) Del seguiment que s’ha donat immediatament a una sol·licitud formulada en virtut d’aquest capítol;

b) Del resultat definitiu del seguiment donat a la sol·licitud;

c) D’una decisió que refusi, ajorni o sotmeti a condicions, totalment o parcialment, qualsevol cooperació prevista per aquest capítol;

d) De qualsevol circumstància que impossibiliti l’execució de les mesures sol·licitades o susceptible de retardar-la considerablement; i

e) En el supòsit de mesures provisionals adoptades de conformitat amb una sol·licitud formulada en aplicació de la secció 2 o la 3 d’aquest capítol, de les disposicions del seu dret intern que implicarien, automàticament, l’aixecament de la mesura.

2. La part sol·licitant informa sense demora la part sol·licitada:

a) De qualsevol revisió, resolució o altre fet que privi totalment o parcialment la resolució de confiscació del seu caràcter executori;

b) De qualsevol canvi, de fet o de dret, que des d’aleshores torni injustificable qualsevol acció empresa en virtut d’aquest capítol.

3. Quan una part sol·licita la confiscació de béns a diverses parts, sobre la base d’una mateixa resolució de confiscació, n’informa totes les parts afectades per l’execució de la resolució.

Article 42. Utilització restringida

1. La part sol·licitada pot subordinar l’execució d’una sol·licitud a la condició que les informacions o els elements de prova obtinguts no siguin, sense el seu consentiment previ, utilitzats o tramesos per les autoritats de la part sol·licitant a l’efecte d’investigacions o de diligències altres que les que s’estipulen a la sol·licitud.

2. Cada estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, mitjançant declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, declarar que les informacions o els elements de prova que ha facilitat en virtut d’aquest capítol, no poden ser utilitzades o trameses per la part sol·licitant a l’efecte d’investigacions o de diligències altres que les que s’estipulen a la sol·licitud, sense el seu consentiment previ.

Article 43. Confidencialitat

1. La part sol·licitant pot exigir a la part sol·licitada que mantingui confidencials la sol·licitud i el seu contingut, llevat en la mesura necessària per acollir-la favorablement. Si la part sol·licitada no pot conformar-se a aquesta condició de confidencialitat, n’ha d’informar la part sol·licitant al més aviat possible.

2. La part sol·licitant, si se li demana i amb la condició que això no sigui contrari als principis fonamentals del seu dret intern, ha de mantenir confidencials tots els mitjans de prova i les informacions que la part sol·licitada comuniqui, llevat en la mesura necessària per a les investigacions o les diligències que es descriuen en la sol·licitud.

3. Amb reserva de les disposicions dels seu dret intern, una part que ha rebut una tramesa espontània d’informacions en virtut de l’article 20 ha de conformar-se a qualsevol condició de confidencialitat que li demani la part que tramet la informació. Si l’altra part no pot conformar-se a aquesta condició, n’ha d’informar, sense demora, la part que tramet la informació.

Article 44. Despeses

Les despeses ordinàries motivades per l’execució d’una sol·licitud són a càrrec de la part sol·licitada. Quan són necessàries unes despeses importants o extraordinàries per prosseguir la sol·licitud, les parts es consulten per tal de fixar les condicions en les quals aquesta s’ha d’executar, com també la manera com s’han d’assumir les despeses.

Article 45. Danys i perjudicis

1. Quan una persona inicia una acció legal per responsabilitat, amb motiu de danys que resulten d’un acte o una omissió relatius a la cooperació que preveu aquest capítol, les parts concernides consideren el fet de consultar-se, si escau, sobre el repartiment eventual de les indemnitats degudes.

2. Una part que és objecte d’una demanda per danys i perjudicis s’esforça d’informar-ne, sense demora, l’altra part, si aquesta part pot tenir un interès en el cas.

Article 46. Cooperació entre les unitats d’informació financera

1. Les parts vetllen perquè les unitats d’informació financera, tal com es defineixen en aquest Conveni, cooperin en la lluita contra el blanqueig, de conformitat amb les seves competències nacionals, per tal de recollir i analitzar les informacions pertinents sobre qualsevol fet que pogués ser l’indici d’un blanqueig i, si escau, investigar en el si de les unitats d’informació financera sobre aquesta qüestió.

2. Als efectes de l’apartat 1, cada part vetlla perquè les unitats d’informació financera, s’intercanviïn, per iniciativa pròpia o si se’ls demana, ja sigui de conformitat amb aquest Conveni, ja sigui de conformitat amb els protocols d’acord existents o futurs compatibles amb aquest Conveni, qualsevol informació accessible que els pugui ser útil per fer el tractament o l’anàlisi d’informacions o, si escau, investigacions relatives a transaccions financeres vinculades al blanqueig i a les persones físiques o jurídiques implicades.

3. Cada part vetlla perquè l’estatut intern de les unitats d’informació financera, tant si es tracta d’autoritats administratives com repressives o judicials, no afecti l’execució de les tasques que els corresponen en virtut d’aquest article.

4. Cada sol·licitud feta en virtut d’aquest article va acompanyada d’una breu exposició dels fets pertinents que conegui la unitat d’informació financera sol·licitant. La unitat d’informació financera precisa en la sol·licitud la manera com s’utilitzaran les informacions sol·licitades.

5. Quan es presenta una sol·licitud de conformitat amb aquest article, la unitat d’informació financera sol·licitada aporta totes les informacions pertinents, incloent-hi les informacions financeres accessibles i les dades dels serveis repressius sol·licitades, sense haver de presentar una sol·licitud formal en virtut dels convenis o els acords aplicables entre les parts.

6. Una unitat d’informació financera pot refusar de divulgar informacions que poguessin obstaculitzar una investigació judicial duta a terme en la part sol·licitada o, en circumstàncies excepcionals, quan la divulgació de les informacions comportaria uns efectes clarament desproporcionats respecte dels interessos legítims d’una persona física o jurídica o de la part concernida, o quan no respectés els principis fonamentals del dret nacional de la part sol·licitada. Qualsevol refús d’aquest divulgació ha de ser explicat degudament a la unitat d’informació financera que sol·licita les informacions.

7. Les informacions o els documents obtinguts de conformitat amb aquest article estan destinats a ser utilitzats únicament per a les finalitats determinades a l’apartat 1. Les informacions aportades per una unitat d’informació financera no poden ser divulgades a tercers ni ser utilitzades per la unitat d’informació financera receptora per a d’altres finalitats que l’anàlisi, sense el consentiment previ de la unitat d’informació financera que ha subministrat les informacions.

8. Quan tramet informacions i documents en aplicació d’aquest article, la unitat d’informació financera que efectua la tramesa pot imposar restriccions i condicions pel que fa a la utilització de les informacions per a finalitats altres que les que assenyala l’apartat 7. La unitat d’informació financera destinatària s’ha de conformar a aquestes restriccions i condicions.

9. Quan una part desitja utilitzar informacions o documents tramesos per a investigacions o procediments judicials per a les finalitats determinades en l’apartat 7, la unitat d’informació financera que efectua la tramesa no pot refusar el seu acord a aquesta utilització, llevat que ho pugui fer sobre la base de restriccions establertes pel seu dret nacional o en virtut de les condicions previstes en l’apartat 6. Qualsevol refús a donar el seu acord s’ha d’explicar degudament.

10. Les unitats d’informació financera prenen totes les mesures necessàries, fins i tot en matèria de seguretat, per garantir que cap altra autoritat, organisme o servei, no tingui accés a les informacions trameses de conformitat amb el present article.

11. Les informacions aportades estan protegides, de conformitat amb el Conveni del Consell d’Europa del 28 de gener de 1981 per a la protecció de les persones respecte del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal (STE, núm. 108) i tenint en compte la Recomanació núm. R(87)15, del 15 de setembre de 1987, del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que reglamenta la utilització de les dades de caràcter personal en l’àmbit de la policia, almenys per les mateixes regles en matèria de confidencialitat i de protecció de dades de caràcter personal que les que s’apliquen en virtut de la legislació nacional aplicable a la unitat d’informació financera sol·licitant.

12. La unitat d’informació financera que efectua la tramesa pot adreçar peticions raonables sobre la utilització que s’ha fet de les informacions trameses i la unitat d’informació financera receptora ha d’aportar, si això és possible, informacions al seu torn sobre aquest punt.

13. Les parts indiquen la unitat que exerceix com a unitat d’informació financera en el sentit d’aquest article.

Article 47. Cooperació internacional per a l’ajornament de transaccions sospitoses

1. Cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per permetre a la seva unitat d’informació financera d’iniciar d’urgència, a demanda d’una unitat d’informació financera estrangera, una mesura de suspensió o d’ajornament de la conclusió d’una transacció en curs. Les condicions i la durada d’una mesura d’aquest tipus són idèntiques a les establertes pel dret intern de la unitat d’informació financera a la qual s’ha sol·licitat l’ajornament de les transaccions.

2. La unitat d’informació financera sol·licitada pren les mesures establertes a l’apartat 1 quan considera, sobre la base dels elements desenvolupats comunicats per la unitat d’informació financera sol·licitant, que:

a) La transacció està vinculada a una operació de blanqueig i que

b) La transacció s’hauria suspès o se n’hauria ajornat la conclusió si hagués estat objecte d’una declaració d’operació sospitosa en l’àmbit nacional.

Article 48. Seguiment de l’aplicació i resolució dels desacords

1. La Conferència de les parts és responsable del seguiment de l’aplicació d’aquest Conveni. La Conferència de les parts:

a) Controla l’aplicació apropiada d’aquest Conveni per les parts;

b) Pot, a demanda d’una part, donar una opinió sobre qualsevol qüestió relativa a la interpretació i l’aplicació del Conveni.

2. La Conferència de les parts exerceix les missions establertes en l’apartat 1.a) utilitzant els resums públics disponibles del Comitè d’Experts Restringit sobre l’Avaluació de les Mesures contra el Blanqueig (Moneyval) (per als estats membres del Moneyval) i els del GAFI (per als estats membres del GAFI), completats, si escau, amb qüestionaris d’autoavaluació periòdics. El procediment d’avaluació es farà únicament en els àmbits que tracta aquest Conveni que no siguin ja tractats per altres normes internacionals, per a les quals el GAFI i el Moneyval duen a terme avaluacions mútues.

3. Si la Conferència de les parts considera que necessita informacions complementàries per dur a terme les seves missions, consulta la part concernida recolzant-se, si així ho decideix, en els mecanismes i els procediments del Moneyval. La part concernida comunica tot seguit els seus elements de resposta a la Conferència de les parts. Sobre la base d’aquests elements, la Conferència de les parts determina si convé de dur a terme una avaluació més aprofundida de la situació de la part concernida. Això pot incloure, tot i que no necessàriament, visites per part d’un equip d’avaluació.

4. En el supòsit de desacord entre les parts sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni, les parts s’esforçaran a arribar a una resolució del desacord mitjançant la negociació o qualsevol altre mitjà pacífic de la seva elecció, incloent-hi sotmetre el desacord a la Conferència de les parts, a un tribunal arbitral les decisions del qual vincularan les parts en el desacord, o al Tribunal Internacional de Justícia, segons un acord comú de les parts concernides.

5. La Conferència de les parts adopta les seves regles de procediment pròpies.

6. El secretari general del Consell d’Europa convoca la Conferència de les parts al més tard un any després de l’entrada en vigor del Conveni. Després es duran a terme reunions periòdiques de conformitat amb les regles de procediment adoptades per la Conferència de les parts.

Article 49. Signatura i entrada en vigor

1. El Conveni s’obre a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa, de la Comunitat Europea i dels estats no membres que han participat en la seva elaboració. Aquests estats o la Comunitat Europea poden manifestar el seu consentiment a estar vinculats mitjançant:

a) La signatura sense reserva de ratificació, d’acceptació o d’aprovació; o

b) La signatura, amb reserva de ratificació, acceptació o aprovació, seguida de la ratificació, l’acceptació o l’aprovació.

2. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositaran prop del secretari general del Consell d’Europa.

3. El Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes posterior a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data en què sis signataris, dels quals almenys quatre estats són membres del Consell d’Europa, hagin manifestat el seu consentiment a estar vinculats pel Conveni, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1.

4. Per a qualsevol estat signatari que manifestarà ulteriorment el seu consentiment a estar vinculat pel Conveni, aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes posterior a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de la manifestació del seu consentiment a estar vinculat pel Conveni, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1.

5. Cap part en el Conveni de 1990 no pot ratificar, acceptar o aprovar aquest Conveni sense considerar-se vinculada almenys per les disposicions corresponents a les disposicions del Conveni de 1990, a les quals està vinculada.

6. A partir de l’entrada en vigor del Conveni, les parts en aquest Conveni que també són part en el Conveni de 1990:

a) Aplicaran les disposicions d’aquest Conveni en les seves relacions mútues:

b) Continuaran aplicant les disposicions del Conveni de 1990, en les seves relacions amb les altres parts en l’esmentat Conveni, que no són part en aquest Conveni.

Article 50. Adhesió al Conveni

1. Després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni i després de consultar els estats parts en el Conveni, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa podrà invitar qualsevol estat no membre del Consell a adherir-se al Conveni mitjançant una decisió que es prendrà per la majoria que preveu l’article 20 de l’Estatut del Consell d’Europa i per unanimitat dels representants de les parts que tinguin dret a formar part del Comitè.

2. Per a qualsevol estat adherent, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes posterior a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de dipòsit de l’instrument d’adhesió prop del secretari general del Consell d’Europa.

Article 51. Aplicació territorial

1. Qualsevol estat o la Comunitat Europea podrà, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, designar els territoris als quals s’ha d’aplicar el Conveni.

2. Qualsevol part podrà, en qualsevol altre moment posterior, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, estendre l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altre territori que es designi a la declaració. Respecte d’aquest territori, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes posterior a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general.

3. Qualsevol declaració feta en virtut dels dos apartats anteriors es podrà retirar, pel que fa al territori que es designa en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general. El retirament esdevindrà efectiu el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 52. Relacions amb altres convenis i acords

1. El Conveni no atempta contra els drets i les obligacions de les parts que resulten d’instruments internacionals multilaterals relatius a qüestions particulars.

2. Les parts en el Conveni poden concloure entre elles acords bilaterals o multilaterals relatius a les qüestions que regula el Conveni, a l’efecte de completar o reforçar les disposicions d’aquest Conveni o per tal de facilitar l’aplicació dels principis que consagra.

3. Quan dos o més parts ja han conclòs un acord o un tractat sobre un tema que tracta el present Conveni, o quan han establert d’una altra manera les seves relacions pel que fa a aquest tema, tenen la facultat d’aplicar aquell acord, tractat o arranjament en lloc del Conveni, si això facilita la cooperació internacional.

4. Les parts que són membres de la Unió Europea apliquen, en les seves relacions mútues, les normes de la Comunitat i de la Unió Europea en la mesura que existeixen normes de la Comunitat o de la Unió Europea que regeixin el tema particular concernit i que siguin aplicables al cas en qüestió, sense perjudici de l’objecte i la finalitat d’aquest Conveni i sense perjudici de la seva aplicació total respecte de les altres parts.

Article 53. Declaracions i reserves

1. Tot estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, formular una o diverses de les declaracions previstes als articles 3, apartat 2; 9, apartat 4; 17 apartat 5; 24 apartat 3; 31, apartat 2; 35, apartats 1 i 3; i 42, apartat 2.

2. Tot estat o la Comunitat Europea pot també, en el moment de la signatura o en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa, declarar que no aplicarà, en la totalitat o en part, les disposicions dels articles 7, apartat 2, lletra c); 9, apartat 6; 46, apartat 5, i 47.

3. Tot estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, declarar la manera en què aplicarà els articles 17 i 19 d’aquest Conveni, tenint en compte especialment els acords internacionals aplicables en l’àmbit de la cooperació internacional en matèria penal. Aquest estat o la Comunitat Europea notificarà qualsevol canvi d’aquesta informació al secretari general del Consell d’Europa.

4. Tot estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, declarar:

a) Que no aplicarà l’article 3, apartat 4; o

b) Que aplicarà l’article 3, apartat 4 únicament en part; o

c) La manera en què aplicarà l’article 3, apartat 4. Aquest estat o la Comunitat Europea notificarà qualsevol canvi d’aquesta informació al secretari general del Consell d’Europa.

5. No s’admet cap altra reserva.

6. Tota part que hagi formulat una reserva en virtut d’aquest article pot retirar-la totalment o parcialment, mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. El retirament esdevindrà efectiu en la data de recepció de la notificació pel secretari general.

7. La part que ha formulat una reserva respecte d’una disposició d’aquest Conveni no pot pretendre l’aplicació d’aquesta disposició per una altra part; si la reserva és parcial o condicional, pot pretendre l’aplicació d’aquesta disposició en la mesura que l’ha acceptada.

Article 54. Esmenes

1. Cada part pot proposar esmenes al Conveni i qualsevol proposta l’ha de comunicar el secretari general del Consell d’Europa als estats membres del Consell d’Europa, a la Comunitat Europea i a cada estat no membre que s’ha adherit o ha estat convidat a adherir-se al Conveni de conformitat amb les disposicions de l’article 50.

2. Tota esmena proposada per una part es comunica al Comitè Europeu per als Problemes Criminals (CDPC), que sotmet al Comitè de Ministres la seva opinió sobre l’esmena proposada.

3. El Comitè de Ministres examina l’esmena proposada i l’opinió sotmesa pel CDPC i pot adoptar l’esmena amb la majoria prevista a l’article 20. d de l’Estatut del Consell d’Europa.

4. El text de qualsevol esmena adoptat pel Comitè de Ministres de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article, es tramet a les parts per a acceptació.

5. Qualsevol esmena adoptada, de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article, entrarà en vigor el trentè dia després que totes les parts hagin informat el secretari general que l’han acceptada.

6. Per tal d’actualitzar les categories de delictes esmentades a l’annex, i també d’esmenar l’article 13, qualsevol part o el Comitè de Ministres poden proposar esmenes. El secretari general del Consell d’Europa comunica les esmenes a les parts.

7. Després d’haver consultat les parts que no són membres del Consell d’Europa i si és necessari el CDPC, el Comitè de Ministres pot adoptar una esmena proposada de conformitat amb l’apartat 6, per la majoria prevista a l’article 20.d de l’Estatut del Consell d’Europa. Aquesta esmena entrarà en vigor a l’expiració del període d’un any a comptar de la data en què hagi estat tramesa a les parts. Durant aquest termini, tota part pot notificar al secretari general una objecció a l’entrada en vigor de l’esmena al seu respecte.

8. Si un terç de les parts ha notificat al secretari general del Consell d’Europa una objecció a l’entrada en vigor de l’esmena, aquesta esmena no entra en vigor.

9. Si menys d’un terç de les parts ha notificat una objecció, l’esmena entra en vigor per als estats contractants que no han formulat cap objecció.

10. Quan una esmena ha entrat en vigor de conformitat amb els apartats 6 al 9 d’aquest article i una part ha formulat una objecció a aquesta esmena, aquesta esmena entrarà en vigor respecte d’aquesta part el primer dia del mes següent a la data en què hagi estat notificada al secretari general del Consell d’Europa. Tota part que ha formulat una objecció pot retirar-la en qualsevol moment mitjançant una notificació al secretari general del Consell d’Europa.

11. Si una esmena ha estat adoptada pel Comitè de Ministres, un estat o la Comunitat Europea, no pot expressar el seu consentiment a estar vinculat pel Conveni sense haver acceptat, al mateix temps, les esmenes.

Article 55. Denúncia

1. Tota part, en qualsevol moment, pot denunciar el prsent Conveni, adreçant una notificació al secretari general del Consell d’Europa.

2. La denúncia esdevindrà efectiva el primer dia del mes posterior a l’expiració d’un període de tres mesos comptats a partir de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

3. Tanmateix, en virtut de l’article 23, el Conveni continua aplicant-se a l’execució d’una confiscació sol·licitada de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni abans de la data en què la denúncia esdevingui efectiva.

Article 56. Notificacions

El Secretari General del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell d’Europa, la Comunitat Europea, els estats no membres que han participat en l’elaboració d’aquest Conveni, com també a qualsevol estat convidat a adherir-s’hi i a tota part en aquest Conveni:

a) Qualsevol signatura;

b) el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió;

c) Qualsevol data d’entrada en vigor del Conveni de conformitat amb els seus articles 49 i 50;

d) Tota declaració o reserva presentada en virtut de l’article 53;

e) Qualsevol altre document, notificació o comunicació que es refereixi al Conveni.

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni. Fet a Varsòvia, el 16 de maig del 2005, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un sol exemplar que s’ha de dipositar en els arxius del Consell d’Europa. El secretari general del Consell d’Europa en comunicarà una còpia certificada conforme a cada un dels estats membres del Consell d’Europa, la Comunitat Europea, els estats no membres que han participat en l’elaboració d’aquest Conveni i a tot estat convidat a adherir-s’hi. Annex

a) La participació a un grup criminal organitzat;

b) El terrorisme, incloent-hi el finançament del terrorisme;

c) El tràfic d’éssers humans i el tràfic il·lícit de migrants;

d) L’explotació sexual, incloent-hi la dels infants;

e) El tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes;

f) El tràfic d’armes;

g) El tràfic il·lícit de béns robats i altres béns;

h) La corrupció;

i) El frau i l’estafa;

j) La falsificació de moneda;

k) La falsificació i la pirateria de productes;

l) Els crims i els delictes contra el medi ambient;

m) Els assassinats i les lesions corporals greus;

n) El rapte, el segrest i la presa d’ostatges;

o) El robatori;

p) El contraban (incloent-hi el relacionat amb impostos o taxes, aranzels i impostos d’accisa);

q) Els delictes fiscals (relacionats amb impostos directes i indirectes)

r) L’extorsió

s) La falsificació;

t) La pirateria;

u) Els delictes d’ús d’informació privilegiada i la manipulació dels mercats borsaris.

Situació del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el descobriment, l’embargament i la confiscació dels productes del crim i el finançament del terrorisme, fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Entrada en vigor: 1 de maig del 2008 Situació en data 1 de maig del 2026 Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor Albània 22/12/2005 6/02/2007 1/05/2008 Alemanya 28/01/2016 20/06/2017 1/10/2017 Armènia 17/11/2005 2/06/2008 1/10/2008 Àustria 16/05/2005 28/07/2020 1/11/2020 Azerbaidjan 7/11/2016 9/08/2017 1/12/2017 Bèlgica 16/05/2005 17/09/2009 1/01/2010 Bòsnia i Hercegovina 19/01/2006 11/01/2008 1/05/2008 Bulgària 22/11/2006 25/02/2013 1/06/2013 Croàcia 29/04/2008 10/10/2008 1/02/2009 Dinamarca 28/09/2012 12/02/2018 1/06/2018 Eslovènia 28/03/2007 26/05/2010 1/08/2010 Espanya 20/02/2009 26/03/2010 1/07/2010 Estònia 7/03/2013 1/09/2022 1/01/2023 Finlàndia 16/12/2005 França 23/03/2011 8/12/2015 1/04/2016 Geòrgia 25/03/2013 10/01/2014 1/05/2014 Grècia 12/10/2006 7/11/2017 1/03/2018 Hongria 14/04/2009 14/04/2009 1/08/2009 Irlanda Islàndia 16/05/2005 Itàlia 8/06/2005 21/02/2017 1/06/2017 Letònia 19/05/2006 25/02/2010 1/06/2010 Liechtenstein 26/11/2018 Lituània 28/10/2015 28/04/2020 1/08/2020 Luxemburg 16/05/2005 Macedònia del Nord 17/11/2005 27/05/2009 1/09/2009 Malta 16/05/2005 30/01/2008 1/05/2008 Mònaco 1/09/2017 23/04/2019 1/08/2019 Montenegro 16/05/2005 20/10/2008 1/02/2009 Noruega Països Baixos 17/11/2005 13/08/2008 1/12/2008 Polònia 16/05/2005 8/08/2007 1/05/2008 Portugal 16/05/2005 22/04/2010 1/08/2010 República de Moldàvia 16/05/2005 18/09/2007 1/05/2008 República d’Eslovàquia 12/11/2007 16/09/2008 1/01/2009 República Txeca Romania 16/05/2005 21/02/2007 1/05/2008 Regne Unit 29/09/2014 27/04/2015 1/08/2015 San Marino 14/11/2006 27/07/2010 1/11/2010 Sèrbia 16/05/2005 14/04/2009 01/08/2009 Suècia 16/05/2005 23/06/2014 1/10/2014 Suïssa Turquia 28/03/2007 2/05/2016 1/09/2016 Ucraïna 29/11/2005 2/02/2011 1/06/2011 Xipre 16/05/2005 27/03/2009 1/07/2009 Estats no membres del Consell d’Europa Signatura Ratificació Entrada en vigor Federació de Rússia 26/01/2009 28/09/2017 1/01/2018 Marroc 19/04/2022 1/08/2022 Organitzacions Signatura Ratificació Entrada en vigor Unió Europea 02/04/2009 Reserves i declaracions Situació el 1 de maig del 2026 Albània: Declaració consignada en una comunicació de la Representació Permanent d’Albània davant el Consell d’Europa, amb data de 26 d’octubre del 2017, registrada a la Secretaria General el 26 d’octubre del 2017- Original en anglès.

La República d’Albània declara que l’autoritat designada d’acord amb l’article 46 apartat 13 del Conveni com a unitat d’intel·ligència financera (UIF) a l’efecte d’aquest article és la següent: Direcció General per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals Adreça: D.P.P.P.P. “Bulevardi Dëshmorët e Kombit”, núm. 3 Tirana, Albània Adreça electrònica: [email protected] Tel.: + 355 4 22 44602 Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors d’Albània, amb data de 27 d’octubre del 2016, registrada a la Secretaria General el 22 de novembre del 2016, complementada per una Comunicació de la Missió Permanent d’Eslovènia registrada a la Secretaria General el 10 de gener del 2017

• Original en anglès La República d’Albània declara que les autoritats designades, d’acord amb l’article 33 apartat 1 del Conveni són les següents: El Ministeri de Justícia és l’autoritat central responsable de la implementació de la Convenció, i el Departament de Relacions Judicials Exteriors és l’autoritat responsable de l’execució de les sol·licituds que se’n deriven. Les sol·licituds presentades d’acord amb el Conveni s’han d’enviar a l’adreça següent: Ministeri de Justícia Departament de Relacions Judicials Exteriors Adreça: BLV. “Zog I” Codi postal: 256, Tirana, Albània Adreça electrònica: [email protected] Tel.: 00355 4 222 15 54 Alemanya: Declaracions consignades en una carta del ministre federal d’Afers Exteriors d’Alemanya, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 20 de juny del 2017
• Original en anglès

1. Declaració relativa a l’article 3 apartat 4: L’apartat 4 de l’article 3 no s’aplica.

2. Declaració relativa a l’article 7, apartat 2, lletra (c): L’article 7, apartat 2, lletra c), no s’aplica.

3. Declaració d’acord amb l’article 9 apartat 4: L’article 9 s’aplica només, d’acord amb l’apartat 4 lletra (a), als delictes subjacents sancionats amb una pena de presó d’almenys sis mesos, i, d’acord amb la lletra (b) d’aquest apartat, a una llista d’altres delictes subjacents que poden constituir delictes subjacents en l’àmbit del blanqueig de capitals, d’acord amb la legislació nacional (vegeu l’article 261 del Codi penal [Strafgesetzbuch, StGB]).

4. Declaració relativa a l’article 9 apartat 6: L’article 9 apartat 6 s’aplica en la mesura que la reserva establerta a l’article 9, apartat 4 s’aplica també al apartat 6. Per tant, els delictes principals a l’efecte del apartat 6 s’han d’interpretar en el sentit que es refereixen exclusivament als delictes principals que cobreix el apartat 4.

5. Declaració en virtut de l’article 17 apartat 4: Les sol·licituds efectuades d’acord amb l’article 17 per a les quals es presti assistència judicial, subjectes al principi de doble incriminació i a la compatibilitat amb el dret alemany, s’executaran en les mateixes condicions que les sol·licituds de registre i escorcoll.

6. Declaració d’acord amb l’article 17 apartat 5: L’article 17 s’aplica només als delictes que pertanyen a les categories d’infraccions que figuren a l’annex.

7. Declaració d’acord amb l’article 17 apartat 6: Les mesures regulades per l’article 17 no s’apliquen als comptes mantinguts per institucions financeres no bancàries.

8. Declaració sobre l’article 18: L’article 18 s’interpreta en el sentit que les sol·licituds basades en aquest article s’han d’executar en les mateixes condicions que les de l’article 17.

9. Declaració d’acord amb l’article 18 apartat 4: Les sol·licituds efectuades d’acord amb l’article 18 per a les quals es presti assistència judicial, subjectes al principi de doble incriminació i a la compatibilitat amb el dret alemany, s’executaran en les mateixes condicions que les mesures de registre i escorcoll.

10. Declaració d’acord amb l’article 18 apartat 5: Segons la nostra interpretació, les mesures regulades per l’article 18 no s’apliquen als comptes bancaris mantinguts per institucions financeres no bancàries.

11. Declaració d’acord amb l’article 19: L’article 19 s’aplica de manera que les sol·licituds no es poden executar en la mesura que requereixen un seguiment continu de les transaccions dels comptes durant un període determinat.

12. Declaració sobre l’article 19 apartat 5: Les mesures regulades per l’article 19 no s’apliquen als comptes bancaris titularitat d’entitats financeres no bancàries.

13. Declaració relativa a l’article 24 apartat 3: L’article 24 s’aplica d’acord amb els principis del dret constitucional alemany i els conceptes fonamentals del sistema jurídic alemany.

14. Declaració sobre l’article 31 apartat 2: L’article 31 apartat 2 no s’aplicarà.

15. Declaració en virtut de l’article 33: L’Oficina Federal de Policia Criminal (Bundeskriminalamt, BKA) és l’autoritat central designada per transmetre les sol·licituds a les autoritats competents per executar-les. Bundeskriminalamt 65173 Wiesbaden, Alemanya Tel.: (+49) 611-55 0 Fax: (+49) 611-55 12141 Adreça electrònica: [email protected] DE-mail: [email protected]

16. Declaració en virtut de l’article 35, apartat 1: També s’accepten les sol·licituds enviades per fax i per correu electrònic. Per garantir l’autenticitat de l’emissor, així com la integritat i la confidencialitat del contingut transmès, és necessària la transmissió a través de la bústia electrònica del Tribunal i l’Administració (Elektronisches Gerichts- und Verwaltungspostfach, EGVP – vegeu http://www.egvp.de).

17. Declaració d’acord amb l’article 35 apartat 3: Quan les sol·licituds i els documents justificatius no estiguin redactats en alemany, s’han d’acompanyar de traduccions de la sol·licitud i dels documents justificatius a l’alemany o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa.

18. Declaració d’acord amb l’article 42 apartat 2: Sense consentiment previ, la informació o les proves proporcionades no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de la part sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

19. Declaració relativa a l’article 46 apartat 5: L’article 46 apartat 5 s’aplica només parcialment. Pel que fa a l’assistència judicial mútua, en particular quan s’hagin iniciat investigacions i procediments penals, cal una sol·licitud formal d’acord amb els acords aplicables entre les parts. Declaració consignada en una carta del ministre federal d’Afers Exteriors d’Alemanya, dipositada amb l’instrument de ratificació el 20 de juny del 2017 i actualitzada en una nota verbal de la Missió Permanent d’Alemanya, amb data de 17 d’agost del 2017, registrada a la Secretaria General el 21 d’agost del 2017 – Original en anglès

20. Declaració d’acord amb l’article 46 apartat 13: Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF): «Autoritat Duanera Central» Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) Apartat de correus 85 05 55 51030 Colònia Fax: +49 (0) 221 672 3999 Adreça electrònica: [email protected] Declaració continguda en una carta del ministre federal d’Afers Exteriors d’Alemanya, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 20 de juny del 2017 – Original en anglès

21. Declaració relativa a l’article 47: L’article 47 no s’aplica en la mesura que es refereix a la notificació d’operacions bancàries sospitoses. Armènia: Objecció consignada en una carta del representant permanent d’Armènia, amb data del 20 de febrer del 2018, registrada a la Secretaria General el 26 de febrer del 2018 – Original en anglès La República d’Armènia fa la declaració següent respecte a la declaració feta per la República de l’Azerbaidjan al Conveni Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el descobriment, l’embargament i la confiscació dels productes del crim i el finançament del terrorisme (d’ara endavant, el Conveni), exposada a l’instrument de ratificació dipositat el 9 d’agost del 2017:

1. La declaració de la República de l’Azerbaidjan és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Conveni i, per tant, constitueix una violació de les disposicions de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats del 1969.

2. La República de l’Azerbaidjan distorsiona deliberadament l’essència de la qüestió del Nagorno-Karabakh pel que fa a les causes i els efectes del conflicte. El conflicte va sorgir com a resultat de la política de neteja ètnica de la República de l’Azerbaidjan, seguida d’una agressió militar massiva contra l’autoproclamada República de Nagorno-Karabakh, amb l’objectiu de reprimir l’autodeterminació del poble de Nagorno-Karabakh. Com a resultat, la República de l’Azerbaidjan va ocupar diversos territoris de la República de Nagorno-Karabakh. Declaració consignada en una comunicació de la Representació Permanent d’Armènia davant el Consell d’Europa, amb data del 23 d’octubre del 2017, registrada a la Secretaria General el 23 d’octubre del 2017

• Original en francès La República d’Armènia declara que l’organisme que actua com a unitat d’intel·ligència financera, designat d’acord amb l’article 46 apartat 13 del Conveni, és el Centre de Control Financer del Banc Central de la República d’Armènia. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de juny del 2008
• Originals en anglès De conformitat amb l’article 3 apartat 2 del Conveni, la República d’Armènia aplicarà l’article 3 apartat 1 només als delictes esmentats a l’annex del Conveni. De conformitat amb l’article 17 apartat 5 del Conveni, la República d’Armènia aplicarà l’article 17 del Conveni només a les categories de delictes especificades a la llista que figura a l’annex del Conveni. De conformitat amb l’article 24 apartat 3 del Conveni, la República d’Armènia aplicarà apartat 2 de l’article 24, només si es conforme als seus principis constitucionals i als conceptes fonamentals del seu sistema jurídic. De conformitat amb l’article 35 apartat 3 del Conveni, les sol·licituds adreçades a la República d’Armènia i els documents que les acompanyin han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès. De conformitat amb l’article 42 apartat 2 del Conveni, la informació o les proves proporcionades per la República d’Armènia en virtut del capítol 7 no podran ser utilitzades ni divulgades, sense el seu consentiment previ, per les autoritats de l’estat sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. De conformitat amb l’article 33 apartat 1 del Conveni, el Centre de Control Financer del Banc Central de la República d’Armènia és l’autoritat central responsable d’enviar i respondre les sol·licituds fetes en virtut d’aquest capítol, d’executar aquestes sol·licituds o de transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució. Àustria: Objecció consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Àustria davant el Consell d’Europa, amb data de 14 d’octubre del 2021, registrada a la Secretaria General el 14 d’octubre del 2021
• Original en anglès El Govern d’Àustria ha examinat acuradament les reserves i declaracions formulades pel Principat de Mònaco pel que fa als articles 7 apartat 2 lletra c), 9 apartat 1, 19, 24 apartat 2 i 31apartat 2, així com en virtut dels articles 35 apartat 3 i 42 apartat 2 del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el descobriment, l’embargament i la confiscació dels productes del crim i el finançament del terrorisme (d’ara endavant, el Conveni), el 21 d’octubre del 2020. Tot i que les reserves i declaracions esmentades estan previstes pel Conveni, aquesta última estipula explícitament per a cadascuna d’aquestes reserves i declaracions que un estat només les pot fer « en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió ». El Principat de Mònaco ja va ratificar el Conveni el 23 d’abril del 2019, sense fer les reserves i declaracions esmentades. Per tant, Àustria considera que les reserves i declaracions en virtut dels articles 7 apartat 2 lletra c), 9 apartat 1, 19, 24 apartat 2 i 31 apartat 2, així com dels articles 35 apartat 3 i 42 apartat 2, del Conveni, s’han presentat fora de termini i s’hi oposa. Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Àustria davant el Consell d’Europa, de data 24 de març del 2021, registrada al Secretariat General el 30 de març del 2021
• Original en anglès De conformitat amb l’article 46 apartat 3 del Conveni, Àustria declara que la Unitat d’Intel·ligència Financera tal com es defineix al Conveni és: La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Àustria (A-FIU, Geldwäschemeldestelle), Oficina Federal de Policia Criminal (Bundeskriminalamt), Josef Holaubek-Platz 1, 1090 Viena Declaracions consignades en l’instrument de ratificació dipositat el 28 de juliol del 2020
• Original en anglès / alemany D’acord amb l’article 33 de la Convenció, Àustria declara que l’autoritat central austríaca responsable de l’enviament i la resposta a les sol·licituds és el Ministeri Federal de Justícia. Pel que fa l’apartat 4 de l’article del Conveni, Àustria notifica que sotmet l’execució de les sol·licituds d’informació sobre transaccions bancàries a les mateixes condicions que les que aplica a les sol·licituds de registre i escorcoll. De conformitat amb l’article 17 apartat 4 del Conveni, Àustria declara que sotmet l’execució de les sol·licituds d’informació sobre comptes bancaris a les mateixes condicions que les que aplica a les sol·licituds de cerca i confiscació. De conformitat amb l’article 53 apartat 1 interpretat conjuntament amb l’apartat 4 de l’article 9 del Conveni, Àustria declara que l’apartat 1 de l’article 9 s’aplica únicament a determinats delictes subjacents, és a dir, de conformitat amb l’article 9, apartat 4 lletra a), a les infraccions principals sancionables amb una pena privativa de llibertat d’una durada màxima superior a un any i, de conformitat amb l’article 9, apartat 4 lletra b), a una llista d’infraccions principals específiques. Pel que fa a l’article 9 apartat 2 lletra

b) del Conveni, Àustria declara que els delictes a què es refereix l’article 9 apartat 1 no s’apliquen íntegrament als autors del delicte base. De conformitat amb l’article 53 apartat 1, interpretat conjuntament amb l’article 3 apartat 2 lletra

a) del Conveni, Àustria declara que els productes dels delictes fiscals en el sentit de l’article 3 poden estar subjectes a confiscació tant a escala nacional com en el context de la cooperació internacional, d’acord amb la legislació nacional i internacional sobre la recuperació de crèdits fiscals. Azerbaidjan: Declaració consignada en els plecs de poders presentats al secretari general en el moment de la signatura de l’instrument el 7 de novembre del 2016 i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 9 d’agost del 2017

• Original en anglès La República de l’Azerbaidjan declara que no pot garantir l’aplicació de les disposicions del Conveni als seus territoris ocupats per la República d’Armènia (la regió de Nagorno-Karabakh de la República de l’Azerbaidjan i els set districtes que envolten aquesta regió), fins que aquests territoris siguin alliberats de l’ocupació i se n’eliminin completament les conseqüències (s’adjunta un mapa esquemàtic dels territoris ocupats de la República de l’Azerbaidjan). Reserves consignades en els plecs de poders dipositats davant el secretari general en el moment de la signatura de l’instrument el 7 de novembre del 2016 i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 9 d’agost del 2017 De conformitat amb l’article 53 apartat 2 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que es reserva el dret de no aplicar, totalment, les disposicions de l’article 46 apartat 5 del Conveni. De conformitat amb l’article 53 apartat 4 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que no aplicarà l’apartat 4 de l’article 3, del present Conveni. Declaracions consignades en els plecs de poders dipositats davant el secretari general en el moment de la signatura de l’instrument el 7 de novembre del 2016 i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 9 d’agost del 2017
• Original en anglès De conformitat amb l’article 17, apartat 5, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que aplicarà l’article 17 del Conveni només a les categories de delictes a què es fa referència a l’annex del Conveni. De conformitat amb l’article 24, apartat 3, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que l’article 24 apartat 2 del Conveni s’aplicarà només si és conforme als principis constitucionals de la República de l’Azerbaidjan i els conceptes fonamentals del seu sistema jurídic. De conformitat amb l’article 33, apartat 2, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que les seves autoritats centrals, designades en aplicació del apartat 1 de l’article 33 del Conveni, són: • El Ministeri de Justícia de la República de l’Azerbaidjan (pel que fa al procediment penal i a l’execució de les sentències) Adreça: Baku, AA1073, avinguda Inshaatchilar 1 Telèfon: (+99412) 510-10-01 Fax: (+99412) 538-08-57 Adreça electrònica: [email protected] • L’Autoritat de Supervisió dels Mercats Financers de la República de l’Azerbaidjan (pel que fa a l’intercanvi d’informació financera i a la intel·ligència financera) Adreça: Baku, AZ1000, avinguda Bul-Bul 27 Telèfon: (+99412) 493-50-58 Fax: (+99412) 493-67-97 Adreça electrònica: [email protected] De conformitat amb l’article 35, apartat 1, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que acceptarà i executarà les sol·licituds rebudes per mitjans electrònics o per qualsevol altre mitjà de telecomunicació, sempre que la part sol·licitant transmeti simultàniament els originals d’aquestes sol·licituds per correu postal o per correu de missatgeria. La informació relativa a l’execució de les sol·licituds transmeses electrònicament o per qualsevol altre mitjà de telecomunicació s’enviarà a la part sol·licitant en rebre’s l’original. D’acord amb l’article 35, apartat 3, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que les sol·licituds i els documents adjunts han d’anar acompanyats d’una traducció a l’azerbaidjanès o a l’anglès. De conformitat amb l’article 42, apartat 2, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que la informació o les proves proporcionades per la República de l’Azerbaidjan en virtut del capítol IV no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el seu consentiment previ, per les autoritats de l’estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. De conformitat amb l’article 46, apartat 3, del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que l’Autoritat de Supervisió dels Mercats Financers de la República de l’Azerbaidjan està designada com a unitat d’intel·ligència financera a l’efecte de l’article 46. Bèlgica: Declaracions consignades en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de setembre del 2009
• Original en francès Bèlgica declara que l’autoritat central designada de conformitat amb l’article 33, apartat 2, del Conveni és el Servei Públic Federal de Justícia, Direcció General de Legislació, Llibertats i Drets Fonamentals, Servei de Cooperació Penal Internacional, Boulevard de Waterloo 115, B-1000 BRUSSEL·LES. Bèlgica declara que la unitat que actua com a unitat d’intel·ligència financera, designada de conformitat amb l’article 46, apartat 13, del Conveni, és la Unitat d’Intel·ligència Financera (Unitat d’Intel·ligència Financera Bèlgica), Avenue de la Toison d’Or 55 (apartat de correus 1), B-1060 BRUSSEL·LES. Bòsnia: Declaració consignada en una carta del representant permanent de Bòsnia i Hercegovina, amb data de 21 de maig del 2013, registrada a la Secretaria General el 21 de maig del 2013
• Original en anglès L’autoritat central designada per Bòsnia i Hercegovina a l’efecte de l’article 33 del Conveni és: Direcció per a la Coordinació dels Cossos Policials de Bòsnia i Hercegovina Ministeri de Seguretat de Bòsnia i Hercegovina Oficial de lligam: Sr. Branislav Pavlovic Sector de Col·laboració Policial Operativa Internacional Adreça electrònica: [email protected] Tel.: +387 33 250 062 Fax: +387 65 698 728 Bulgària: Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent de Bulgària davant el Consell d’Europa, amb data de 3 de novembre del 2017, registrada al Secretariat General el 7 de novembre del 2017- Original en anglès La República de Bulgària declara que, de conformitat amb l’article 46, apartat 13, del Conveni, notifica la Direcció d’Intel·ligència Financera (FID), de l’Agència Estatal per a la Seguretat Nacional (SANS), com la seva unitat d’intel·ligència financera: Sofia 1407 Passeig Cherni Vrah, 45 Tel.: 00359 2 814 79 51 Fax: 00359 2 814 7889 [email protected] Declaracions consignades en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de febrer del 2013
• Originals en anglès De conformitat amb l’article 24, apartat 3, del Conveni, la República de Bulgària declara que aplicarà l’article 24, apartat 2, únicament si es conforme als seus principis constitucionals i els conceptes fonamentals del seu sistema jurídic. De conformitat amb l’article 35, apartat 1, del Conveni, la República de Bulgària declara que, pel que fa a les sol·licituds enviades i rebudes per mitjans electrònics o per qualsevol altre mitjà de telecomunicació, les autoritats búlgares competents tindran dret a sol·licitar un certificat d’autenticitat del material enviat i a obtenir els originals per missatgeria expressa. De conformitat amb l’article 35, apartat 3, del Conveni, la República de Bulgària declara que, en cada cas, exigirà que les sol·licituds i els documents annexos adreçats a ella de conformitat amb l’article 35, apartat 1, vagin acompanyats d’una traducció al búlgar o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa. Reserves contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de febrer del 2013
• Originals en anglès De conformitat amb l’article 42, apartat 2, del Conveni, la República de Bulgària declara que la informació o les proves que proporcioni en virtut del capítol IV del Conveni no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el consentiment previ de les autoritats búlgares competents, per les autoritats de l’estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. De conformitat amb l’article 53, apartat 4, del Conveni, la República de Bulgària declara que no aplicarà l’article 3 apartat 4 del Conveni. De conformitat amb l’article 33, apartat 2, del Conveni, la República de Bulgària declara que les sol·licituds presentades en virtut del capítol IV s’enviaran i es rebran a través de les autoritats centrals següents: • L’Oficina del Fiscal General de la República de Bulgària – en la fase de preparació de processos penals; • El Ministeri de Justícia de la República de Bulgària – en la fase de judici. Croàcia: Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent de Croàcia davant el Consell d’Europa, amb data de 3 de juliol del 2019, registrada al Secretariat General el 5 de juliol del 2019
• Original en anglès La República de Croàcia declara que, de conformitat amb l’article 46, apartat 13, del Conveni, Croàcia notifica l’Oficina per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals (Ured za sprječavanje pranja novca) com la seva unitat d’intel·ligència financera: Ulica grada Vukovara 72 10000 Zagreb Tel. +385 1 634455 Adreça electrònica: [email protected] Declaracions consignades a l’instrument de ratificació dipositat el 10 d’octubre del 2008
• Originals en anglès De conformitat amb l’article 24, apartat 3, del Conveni, la República de Croàcia declara que l’article 24, apartat 2, del Conveni s’aplicarà únicament si és conforme als principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic de la República de Croàcia. De conformitat amb l’article 35, apartat 3, del Conveni, la República de Croàcia declara que les sol·licituds i els documents de suport han d’anar acompanyats d’una traducció al croat o, si això no és possible, a l’anglès. De conformitat amb l’article 42, apartat 2, del Conveni, la República de Croàcia declara que, sense el seu consentiment previ, la informació o les proves no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’estat sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. De conformitat amb l’article 33, apartat 2, del Conveni, la República de Croàcia declara que les autoritats centrals designades de conformitat amb l’article 33, apartat 1, del Conveni són el Ministeri de l’Interior, Direcció de Policia, Departament de Policia Criminal, Ilica 335, Zagreb, i l’Oficina del Fiscal de l’Estat de la República de Croàcia, Gajeva 30a, Zagreb. Dinamarca: Declaració consignada en una carta del representant permanent adjunt de Dinamarca davant del Consell d’Europa, amb data de 4 d’octubre del 2019, registrada a la Secretaria General el 4 d’octubre del 2019
• Original en anglès De conformitat amb l’article 46, apartat 13, del Conveni, la unitat d’intel·ligència financera de Dinamarca és: Secretariat contra el Blanqueig de Capitals (FIU Dinamarca) Fiscalia de Delictes Econòmics Greus Kampmannsgade 1 1604 Copenhagen V. Dinamarca. Declaracions consignades en l’instrument de ratificació dipositat el 12 de febrer del 2018
• Originals en anglès Fins a nou avís, el Conveni no s’aplicarà a les Illes Fèroe i a Groenlàndia. Pel que fa a l’article 31.2, Dinamarca es reserva el dret d’aplicar les disposicions de la Convenció europea d’assistència mútua en matèria penal. Pel que fa a l’article 35(1), les sol·licituds es poden transmetre per qualsevol mitjà segur capaç de generar un registre per escrit en condicions que permetin a la part sol·licitada establir-ne l’autenticitat. Pel que fa a l’article 35, paràgraf 3, les sol·licituds i els documents adjunts que provinguin de països diferents d’Àustria, França, Alemanya, Irlanda, Noruega, Suècia o el Regne Unit han d’anar acompanyats d’una traducció al danès o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa. Pel que fa als documents voluminosos, Dinamarca es reserva el dret, quan sigui necessari, de sol·licitar una traducció al danès o de fer-ne una a càrrec de la part sol·licitant. Pel que fa a l’article 33, Dinamarca ha designat: Director de la Fiscalia Pública Frederiksholms Kanal 16 1220 Copenhagen K Dinamarca com a autoritat central. Eslovènia: Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent de Eslovènia, de data 23 de juny del 2016, registrada a la Secretaria General el 27 de juny del 2016 De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni, la Unitat d’Intel·ligència Financera (FIU) per a Eslovènia és: Ministeri de Finances Oficina per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals Cankarjeva 5, 1001 Ljubljana, Eslovènia Tel.: +386 (1) 200 18 00 Fax: +386 (1) 425 20 87 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 26 d’abril del 2010 De conformitat amb l’article 33, paràgraf 1, del Conveni, la República d’Eslovènia declara que l’autoritat encarregada d’enviar les sol·licituds formulades en virtut del capítol IV, de respondre-hi, executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per executar-les és la següent: Ministeri de Finances
• Oficina per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals Cankarjeva 5, 1001 Ljubljana Telèfon: +386 (1) 200 18 00 Fax: +386 (1) 425 20 87 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) De conformitat amb l’article 35, paràgraf 1, del Conveni, la República d’Eslovènia declara que està disposada a acceptar i executar sol·licituds rebudes per via electrònica o per altres mitjans de telecomunicació, a condició que la sol·licitud s’hagi enviat per correu electrònic segur, en format xifrat (per exemple, clau PGP
• Pretty Good Privacy o altres sistemes de codificació habitualment acceptats) o mitjançant una xarxa protegida, com ara ESW (Egmont Secure Web) o FUI-net. De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni, la República d’Eslovènia declara que es reserva la facultat d’exigir que les sol·licituds i els documents annexos dirigits a l’autoritat central de la República d’Eslovènia vagin acompanyats d’una traducció a la llengua eslovena o a la llengua anglesa. De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, la República d’Eslovènia declara que, sense el seu consentiment previ, la informació o els elements de prova facilitats per ella en virtut del capítol IV no poden ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part requeridora amb finalitats d’investigació o de procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 26 d’abril del 2010 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4a, del Conveni, la República d’Eslovènia declara que es reserva el dret de no aplicar l’article 3, paràgraf 4, del Conveni. Espanya: Declaració continguda en una carta del representant permanent d’Espanya, amb data del 30 de març del 2017, registrada a la Secretaria General el 31 de març del 2017 D’acord amb l’article 46.13 de la Convenció, la Unitat d’Intel·ligència Financera (FIU) d’Espanya és: Servicio Ejecutivo de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e infracciones Monetarias (SEPBLAC) Calle Alcalá, 48 28014 Madrid Espanya http://www.sepblac.es/ingles/acerca_sepblac/acercade.htm. Declaració continguda a l’instrument de ratificació dipositat el 26 de març del 2010 En el cas que aquesta Convenció s’estengui pel Regne Unit a Gibraltar, Espanya desitja fer la declaració següent:

1. Gibraltar és un territori no autogovernat les relacions exteriors del qual són responsabilitat del Regne Unit i que està subjecte a un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions pertinents de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

2. Les autoritats de Gibraltar són de naturalesa local i exerceixen poders exclusivament interns que deriven el seu origen i la seva base d’una distribució i assignació de poders efectuada pel Regne Unit d’acord amb les disposicions de la seva legislació interna, en la seva qualitat d’Estat sobirà del qual depèn el dit territori no autònom.

3. En conseqüència, qualsevol participació de les autoritats de Gibraltar en la implementació d’aquesta Convenció es considerarà que té lloc exclusivament en el marc de la jurisdicció interna de Gibraltar i no s’entendrà que afecta de cap manera els dos paràgrafs anteriors.

Declaració continguda en una comunicació del representant permanent d’Espanya, amb data de 26 de març del 2010, dipositada amb l’instrument de ratificació el 26 de març del 2010 D’acord amb l’article 33, paràgraf 2, de la Convenció, Espanya declara que l’autoritat central designada és la Subdirección General de Cooperación Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia.

Estònia: Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat l’1 de setembre del 2022 D’acord amb l’article 24(3), la República d’Estònia declara que aplicarà l’article 24(2) d’acord amb els seus principis constitucionals i els conceptes fonamentals del seu sistema jurídic.

D’acord amb l’article 31(2) de la Convenció, la República d’Estònia declara que els documents judicials s’hauran de notificar a través del Ministeri de Justícia.

D’acord amb l’article 33.1 de la Convenció, la República d’Estònia declara que l’autoritat central és el Ministeri de Justícia, amb domicili a Suur-Ameerika 1, 10122 Tallinn.

D’acord amb l’article 35.3 de la Convenció, la República d’Estònia declara que les sol·licituds i els documents de suport s’hauran de presentar a les autoritats estonianes juntament amb una traducció a l’anglès.

D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, la República d’Estònia declara que la informació o les proves que proporcioni no podran ser utilitzades ni divulgades per les autoritats de l’Estat sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud sense el seu consentiment previ.

D’acord amb l’article 46(13) de la Convenció, als efectes de la Convenció, la unitat d’intel·ligència financera de la República d’Estònia és l’Oficina de Denúncia de Blanqueig de Capitals, una agència governamental adscrita al Ministeri de Finances.

D’acord amb l’article 53(3), la República d’Estònia declara que els comptes a què es refereix l’article 19(3) de la Convenció són supervisats per un sistema de registre electrònic previst en la legislació estoniana, que recull informació sobre les transaccions del compte de manera setmanal; i, d’acord amb l’article 19(5), l’aplicació és només per a les entitats financeres que obren comptes de pagament amb un codi IBAN per als clients.

D’acord amb l’article 53.4 de la Convenció, la República d’Estònia declara que aplica l’article 3.4 de la Convenció només als delictes que preveu específicament la seva legislació interna.

Federació de Rússia: Comunicació continguda en la Nota verbal núm. 144/n de la Representació Permanent de la Federació Russa davant el Consell d’Europa, de data 30 de desembre del 2021, registrada a la Secretaria General el 30 de desembre del 2021 Reafirmant el seu ferm compromís de respectar i complir plenament els principis i normes generalment reconeguts del dret internacional, la Federació Russa, amb referència a la declaració d’Ucraïna del 16 d’octubre del 2015 relativa a la Convenció del 2005 sobre el blanqueig de capitals, la recerca, el decomís i la confiscació dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, declara el següent.

La Federació Russa rebutja la declaració esmentada d’Ucraïna i afirma que no es pot tenir en consideració, ja que no reflecteix la realitat i es basa en una presentació i interpretació de mala fe i incorrecta dels fets i de la llei.

La Federació Russa no exerceix un control efectiu sobre «certs districtes de les oblasts de Donetsk i Luhansk» i no és part del conflicte al sud-est d’Ucraïna.

La declaració d’independència de la República de Crimea i la seva adhesió voluntària a la Federació Russa són el resultat de l’expressió directa i lliure de la voluntat del poble de Crimea, d’acord amb els principis democràtics, una forma legítima d’exercir el seu dret a l’autodeterminació davant d’un cop d’estat violent a Ucraïna, secundat des de l’estranger, que va conduir a l’ascens d’elements nacionalistes radicals que no dubtaven a recórrer al terror, la intimidació i l’assetjament tant contra els seus oponents polítics com contra la població de regions senceres d’Ucraïna.

La Federació Russa rebutja qualsevol intent de qüestionar l’estatus objectiu de la República de Crimea i de la ciutat de Sebastòpol com a entitats constitutives de la Federació Russa, els territoris de les quals formen part integral del territori de la Federació Russa sota la seva sobirania plena.

Per tant, la Federació Russa reafirma que compleix plenament les seves obligacions internacionals en virtut de la Convenció pel que fa a aquesta part del seu territori.

Reserves formulades en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de setembre del 2017 La Federació Russa considera que l’article 3, paràgraf 1, de la Convenció s’aplica respecte dels delictes que figuren a l’annex de la Convenció i declara, d’acord amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció, que es reserva el dret d’aplicar l’article 3, paràgraf 1, de la Convenció únicament pel que fa als delictes que figuren a l’apartat «a» de la part 1 de l’article 104 del Codi penal de la Federació Russa.

D’acord amb l’article 53, paràgraf 4, de la Convenció, la Federació Russa declara que no aplicarà l’article 3, paràgraf 4, de la Convenció.

D’acord amb l’article 53, paràgraf 2, de la Convenció, la Federació Russa declara que no aplicarà l’article 7, paràgraf 2(c), de la Convenció, totalment o parcialment.

D’acord amb l’article 53, paràgraf 3, de la Convenció, la Federació Russa declara que es reserva el dret d’aplicar les disposicions dels articles 17 i 19 de la Convenció d’acord amb els tractats internacionals de la Federació Russa sobre cooperació en matèria penal i la legislació de la Federació Russa.

D’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, la Federació Russa declara que l’article 24, paràgraf 2, de la Convenció s’aplicarà només d’acord amb la Constitució de la Federació Russa i els principis fonamentals del sistema jurídic de la Federació Russa.

D’acord amb l’article 35, paràgrafs 1 i 3, de la Convenció, la Federació Russa declara que es reserva el dret d’exigir els originals de les sol·licituds que se li transmetin electrònicament o per qualsevol altre mitjà de telecomunicació, i d’exigir que les sol·licituds que se li presentin i els documents adjunts vinguin acompanyats d’una traducció al rus.

D’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, la Federació Russa declara que no aplicarà, en part, l’article 46.5 de la Convenció.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de setembre del 2017 D’acord amb l’article 31.2 de la Convenció, la Federació Russa declara que la notificació de documents judicials s’efectuarà a través del Ministeri de Justícia de la Federació Russa d’acord amb la legislació de la Federació Russa.

D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, la Federació Russa declara que, per a la Federació Russa, les autoritats centrals designades d’acord amb l’article 33.1 de la Convenció són les següents: • Ministeri de Justícia de la Federació Russa – en matèria de cooperació relativa a les activitats dels tribunals de la Federació Russa; • Oficina del Fiscal General – en totes les altres matèries.

D’acord amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, la Federació Russa declara que la informació o les proves que proporcioni en virtut del capítol IV de la Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’Estat requeridor per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, la Federació Russa declara que, a la Federació Russa, l’autoritat que duu a terme les funcions d’una unitat d’intel·ligència financera d’acord amb la Convenció és el Servei Federal de Supervisió Financera.

França: Declaració continguda en una nota verbal de la Missió Permanent de França, amb data de 8 de febrer del 2016, registrada a la Secretaria General l’11 de febrer del 2016 L’autoritat central designada per França a l’efecte de l’article 33 de la Convenció és: Oficina d’Assistència Jurídica Mútua Internacional Direcció d’Afers Penals i Gràcies Ministeri de Justícia de França Geòrgia: Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de gener del 2014 D’acord amb l’article 3.2 de la Convenció, Geòrgia declara que aplicarà l’article 3.1 només als delictes sancionats amb una pena de presó de més d’un any.

Reserva registrada en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de gener del 2014 D’acord amb l’article 53, paràgraf 4, de la Convenció, Geòrgia declara que les disposicions de l’article 3, paràgraf 4, s’aplicaran només als procediments civils de confiscació, d’acord amb la legislació de Geòrgia.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de gener del 2014 D’acord amb l’article 24(3) de la Convenció, Geòrgia declara que l’article 24(2) s’aplicarà només d’acord amb els principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic georgià.

D’acord amb l’article 33 de la Convenció, Geòrgia designa com a autoritat central als efectes d’aquest article: Ministeri de Justícia de Geòrgia.

Adreça: carrer Gorgasali, 24 0114 Tbilisi, Geòrgia.

Tel.: +995 32 240 51 42 Adreça electrònica: [email protected] D’acord amb l’article 35.1 de la Convenció, Geòrgia declara que acceptarà i executarà les sol·licituds rebudes per mitjans electrònics o qualsevol altre mitjà de telecomunicació, sempre que la sol·licitud sigui urgent i la seva autenticitat no admeti cap dubte, a condició que l’autoritat sol·licitant presenti posteriorment l’original de la sol·licitud dins del termini especificat per l’autoritat requerida.

D’acord amb l’article 35, paràgraf 2, de la Convenció, Geòrgia declara que les sol·licituds i els documents adjunts aniran acompanyats d’una traducció al georgià o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa, si aquestes sol·licituds i documents no estan redactats en aquestes llengües.

D’acord amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, Geòrgia declara que, sense el seu consentiment previ, la informació o les proves que proporcioni en virtut del capítol IV de la Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’estat part sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

Reserva formulada en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de gener del 2014 D’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, Geòrgia declara que no aplicarà l’article 46.5. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de gener del 2014 D’acord amb l’article 46(13) de la Convenció, la unitat d’intel·ligència financera designada per Geòrgia és: Servei de Supervisió Financera (FMS) de Geòrgia Adreça: Sanapiro str. 2, 0105 Tbilisi, Geòrgia.

Tel.: +995 32 229 67 00 Adreça electrònica: [email protected] D’acord amb l’article 53.2, Geòrgia declara que el Servei de Supervisió Financera de Geòrgia adoptarà les mesures establertes a l’article 47 només en la mesura que ho permeti la legislació de Geòrgia.

Grècia: Reserves formulades en una nota verbal de la Missió Permanent de Grècia, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 7 de novembre del 2017 La República Hel·lènica es reserva el dret, d’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, de no aplicar l’article 7.2.c i l’article 9.6. La República Hel·lènica es reserva el dret, d’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, d’aplicar l’article 46.5 només subjecta a la norma de reciprocitat.

La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 53.4 de la Convenció, que no aplicarà l’article 3.4. La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 53.3 de la Convenció, que aplicarà l’article 19 només a condició que retiri la seva reserva relativa a l’article 7.2.c. Declaracions contingudes en una nota verbal de la Missió Permanent de Grècia, dipositada amb l’instrument de ratificació el 7 de novembre del 2017 La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció, que el paràgraf 1 d’aquest article s’aplica només als delictes relacionats amb el blanqueig de capitals provinents del crim i als delictes base previstos als articles 2 i 3 de la Llei 3691/2008. La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 9(4) de la Convenció, que el paràgraf 1 d’aquest article només s’aplica quan la infracció subjacent sigui una de les referides a l’article 3 de la Llei 3691/2008. La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 17.5 de la Convenció, que aquest article s’aplica només als delictes relacionats amb el blanqueig de capitals provinents del delicte i als delictes predicats tal com s’estableix als articles 2 i 3 de la Llei 3691/2008. La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, que aplicarà el paràgraf 2 d’aquest article només d’acord amb la seva Constitució i els principis fonamentals del seu sistema jurídic.

La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 31, paràgraf 2, de la Convenció, que no accepta l’opció prevista a l’article 31, paràgraf 2(a).

La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, que l’autoritat central designada per rebre i enviar les sol·licituds formulades en el marc de la cooperació internacional als efectes de la Convenció, i per transmetre-les a les autoritats competents per a la seva execució, és: Ministeri de Justícia, Transparència i Drets Humans Direcció de Treball Legislatiu, Relacions Internacionals i Cooperació Judicial Internacional Departament de Cooperació Judicial Internacional en matèria civil i penal.

La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 35.1 de la Convenció, que està disposada a acceptar i executar les sol·licituds rebudes per mitjans electrònics o qualsevol altre mitjà de telecomunicació, sempre que aquests mitjans permetin verificar l’autenticitat de la transmissió.

La República Hel·lènica declara que, d’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, sense el seu consentiment previ, la informació o les proves que proporcioni en el marc de la cooperació internacional no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

La República Hel·lènica declara, d’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, que designa la Unitat A de l’Autoritat d’Investigació de Blanqueig de Capitals, Finançament del Terrorisme i Origen dels Fons com la seva unitat d’intel·ligència financera.

Hongria: Reserves formulades en l’instrument de ratificació dipositat el 14 d’abril del 2009 La República d’Hongria es reserva el dret d’aplicar l’article 3.2 de la Convenció només als delictes previstos en el Codi penal hongarès.

La República d’Hongria es reserva el dret de no aplicar les disposicions de l’article 9, paràgraf 6, de la Convenció.

D’acord amb l’article 24(3) de la Convenció, la República d’Hongria declara que les disposicions de l’article 24(2) s’aplicaran només d’acord amb els principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic hongarès.

D’acord amb l’article 31.2 de la Convenció, la República d’Hongria declara que els documents judicials s’han de transmetre a través del Ministeri de Justícia i Forces de l’Ordre com a autoritat central.

D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, la República d’Hongria es reserva el dret d’exigir que les sol·licituds adreçades a ella i els documents adjunts estiguin en hongarès o en una de les llengües oficials del Consell d’Europa, sempre que vagin acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.

Pel que fa als estats membres que accepten les sol·licituds no només en les seves pròpies llengües oficials o les sol·licituds acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües, la República d’Hongria accepta les sol·licituds en anglès, francès o alemany o acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.

D’acord amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, la República d’Hongria declara que la informació i les proves facilitades d’acord amb les disposicions del Capítol IV de la Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’estat part sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud, sense el consentiment previ de l’autoritat que les va facilitar.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 14 d’abril del 2009 D’acord amb l’article 33, paràgraf 2, de la Convenció, la República d’Hongria informa el secretari general del Consell d’Europa que les autoritats centrals designades són: • Ministeri de Justícia i Seguretat (4, plaça Kossuth Lajos, Budapest 1055, Hongria, apartat de correus 54, 1363 Budapest) • Oficina del Fiscal General de la República de Hongria (16, carrer Markó, Budapest 1055, Hongria, apartat de correus 438, 1372 Budapest).

D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, la República d’Hongria declara que la unitat d’intel·ligència financera és:

• Brigada de Duanes i Finances, Oficina Central d’Investigació Criminal Reserva continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 14 d’abril del 2009, retirada per una nota verbal de la Representació Permanent d’Hongria davant el Consell d’Europa, amb data de 16 de gener del 2018, registrada a la Secretaria General el 18 de gener del 2018 D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, la República d’Hongria es reserva el dret d’aplicar l’article 9, paràgraf 4, sempre que la infracció sigui punible amb una pena de presó. Índia: Declaracions contingudes en l’instrument d’adhesió dipositat el 16 de gener del 2018 D’acord amb l’article 3.3 de la Convenció, la República de l’Índia té la intenció d’excloure l’aplicació del procediment previst a l’article 9.1.b en els casos en què l’Índia sigui l’estat d’execució. D’acord amb l’article 5(3) de la Convenció, la República de l’Índia declara que les sol·licituds de transferència s’han de presentar al Ministeri de l’Interior de la República de l’Índia Itàlia: Declaracions contingudes en una nota verbal de la Missió Permanent d’Itàlia, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 21 de febrer del 2017 D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, la República Italiana declara que l’Autoritat Central és la següent: Ministeri d’Economia i Finances Departament del Tresor Direcció V
• Prevenció de l’ús del sistema financer amb finalitats il·lícites Director general: Giuseppe Maresca Tel.: 0039 06 47613942 - 4372 Tel.: 0039 06 4881135 Fax: 0039 06 47613031 Adreça electrònica: [email protected] D’acord amb els articles 12 i 46(13) de la Convenció, la República Italiana declara que la Unitat d’Intel·ligència Financera és la següent: Unità di Informazione Finanziaria per l’Italia Largo Bastia 35 00181 ROMA Tel: 0039 06 4792 24407 – 24317 PEC: [email protected] Reserva formulada en una nota verbal de la Missió Permanent d’Itàlia, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 21 de febrer del 2017 D’acord amb l’article 53.4, la República Italiana declara que no aplicarà l’article 3.4 de la Convenció. Declaracions contingudes en una nota verbal de la Missió Permanent d’Itàlia, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 21 de febrer del 2017 D’acord amb l’article 9(4) de la Convenció, la República Italiana declara que el paràgraf 1 d’aquest article s’aplica només a les infraccions principals que constitueixen delitti (delictes) segons la legislació italiana, amb l’exclusió dels delitti (delictes) que no siguin intencionats. D’acord amb l’article 31.2 de la Convenció, la República Italiana declara que els procediments establerts als subapartats (a) i (b) d’aquest paràgraf, relatius a la transmissió i la notificació de documents judicials a persones sotmeses a mesures provisionals i a confiscació, són admissibles respecte de les persones que es trobin a territori italià només si, en les seves relacions amb l’altra part, estan previstes per la legislació italiana o per acords internacionals que regulen generalment l’assistència judicial mútua en matèria penal. D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, la República Italiana declara que es reserva el dret d’exigir que les sol·licituds i els documents adjunts vagin acompanyats d’una traducció a l’italià o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa. D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, la República Italiana declara que la informació o les proves proporcionades per Itàlia en virtut d’aquest capítol no podran, sense el seu consentiment previ, ser utilitzades ni divulgades per les autoritats de la part sol·licitant amb finalitats d’investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Letònia: Declaració continguda en una comunicació del ministre d’Afers Exteriors de Letònia, amb data de 10 de març del 2016, registrada a la Secretaria General el 8 de juny del 2016 D’acord amb l’article 46.13 de la Convenció, la Unitat d’Intel·ligència Financera (FIU) de Letònia és l’Oficina per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals procedents de l’Activitat Delictiva (Raiņa Boulevard 15, LV-1050 Riga - adreça electrònica: [email protected]). Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de febrer del 2010 D’acord amb l’article 24.3 de la Convenció, la República de Letònia declara que l’article 24.2 de la Convenció només s’aplicarà d’acord amb els principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic de la República de Letònia. D’acord amb l’article 31(2) de la Convenció, la República de Letònia declara que, en els procediments penals preliminars, la notificació dels documents judicials serà efectuada per l’Oficina del Fiscal General de la República de Letònia. En la tramitació d’un cas, la notificació dels documents judicials serà efectuada pel Ministeri de Justícia de la República de Letònia. D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, la República de Letònia declara que les autoritats centrals designades són les següents: Durant els procediments penals preliminars, abans de l’inici dels procediments penals: Policia Estatal Ciekurkalna 1st line 1, k-4 Riga, LV-1026 Letònia Tel.: +371 67075212 Fax: +371 67371227 Adreça electrònica: [email protected] Lloc web: www.vp.gov.lv Durant el procediment penal preliminar, fins que el cas es remeti a un tribunal: Oficina del Fiscal General Kalpaka Blvd. 6 Riga, LV-1801 Letònia Tel: +371 67044400 Fax: +371 67044449 Adreça electrònica: [email protected] Lloc web: www.lrp.gov.lv Durant la vista d’un cas: Ministeri de Justícia Brivibas Blvd. 36 Riga, LV-1536 Letònia Tel.: +371 67036801 Fax: +371 67285575 Adreça electrònica: [email protected] Lloc web: www.tm.gov.lv D’acord amb l’article 35.3 de la Convenció, la República de Letònia declara que les sol·licituds adreçades a la República de Letònia i els documents que les acompanyen han d’anar acompanyats d’una traducció al letó o a l’anglès. D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, la República de Letònia declara que, sense el seu consentiment previ, la informació o les proves que hagi proporcionat no podran ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’Estat sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Lituània: Reserva exposada a l’instrument de ratificació transmesa per la Representació Permanent de Lituània al Consell d’Europa, i registrada a la Secretaria General el 28 d’abril del 2020 D’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, la República de Lituània es reserva el dret de no aplicar les disposicions de l’article 9.6 de la Convenció. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació transmesa per la Representació Permanent de Lituània al Consell d’Europa, i registrada a la Secretaria General el 28 d’abril del 2020 D’acord amb l’article 24(3) de la Convenció, l’article 24(2) de la Convenció s’aplicarà només d’acord amb els principis de la Constitució i l’ordenament jurídic de la República de Lituània D’acord amb l’article 33 de la Convenció, la Fiscalia General de la República de Lituània i el Ministeri de Justícia de la República de Lituània són designats com a autoritats centrals responsables d’enviar i respondre a les sol·licituds fetes en virtut de la Convenció, d’executar aquestes sol·licituds o de remetre-les a les autoritats competents per executar-les. D’acord amb l’article 35.3 de la Convenció, les sol·licituds i els documents de suport han d’anar acompanyats d’una traducció al lituà o a l’anglès. D’acord amb l’article 46(13) de la Convenció, el Servei d’Investigació de Delictes Financers del Ministeri de l’Interior de la República de Lituània actua com a unitat d’intel·ligència financera. Macedònia del Nord: Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de maig del 2009 D’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, la República de Macedònia declara que l’article 24, paràgraf 2, de la Convenció s’aplicarà només d’acord amb els principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic de la República de Macedònia. D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, la República de Macedònia declara que les sol·licituds i els documents de suport han d’anar acompanyats d’una traducció a la llengua macedònia o, si això no és possible, a l’anglès. D’acord amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, el Govern de la República de Macedònia declara que la informació o les proves que proporcioni en virtut d’aquesta Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el seu consentiment previ, per les autoritats de l’Estat sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Declaració continguda en una nota verbal dipositada amb l’instrument de ratificació el 27 de maig del 2009 D’acord amb l’article 33, paràgraf 2, de la Convenció, la República de Macedònia designa el Ministeri de Justícia i l’Oficina per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme, adscrita al Ministeri de Finances de la República de Macedònia, com a autoritats centrals per a l’exercici de les funcions previstes en aquesta Convenció: Ministeri de Justícia de la República de Macedònia Dimitrie Cuposki, núm. 9 1000 Skopje Tel. +389 (0) 2 3117-277 Fax +389 (0) 2 3226-975 Oficina per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme del Ministeri de Finances de la República de Macedònia Veljko Vlahovic, núm. 11 1000 Skopje Tel. +389 (0) 2 3297-540 Fax +389 (0) 2 3224-824. Malta: Declaració continguda en una Comunicació de la Unitat d’Anàlisi d’Intel·ligència Financera de Malta (FIAU), amb data de 31 d’octubre del 2017, i confirmada en una comunicació de la Representació Permanent de Malta davant el Consell d’Europa, amb data de 2 de novembre del 2017, registrada al Secretariat General el 2 de novembre del 2017 La República de Malta declara que la unitat que duu a terme les funcions i les tasques d’una Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) en el sentit de l’article 46 de la Convenció a Malta és la Unitat d’Anàlisi d’Intel·ligència Financera (FIAU): Unitat d’Anàlisi d’Intel·ligència Financera
• FIAU 65C, Tower Street, Birkirkara BKR 4012 Tel.: (+356) 21 231 333 Fax: (+356) 21 231 090 Lloc web: www.fiumalta.org Adreça electrònica: [email protected] Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 30 de gener del 2008 D’acord amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció, Malta declara que l’article 3, paràgraf 1, s’aplica només en la mesura que la infracció sigui punible amb una pena de presó o una ordre de detenció per un període màxim superior a un any. D’acord amb l’article 9(4) de la Convenció, Malta declara que l’article 9(1) s’aplicarà només en la mesura que la infracció sigui punible amb una pena de presó o una ordre de detenció per un període màxim superior a un any. D’acord amb l’article 24(3) de la Convenció, Malta declara que l’article 24(2) s’aplicarà només d’acord amb els principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic maltès. D’acord amb l’article 35(3) de la Convenció, el Govern de Malta declara que les sol·licituds i els documents adjunts s’han de presentar-li juntament amb una traducció a l’anglès. D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, Malta declara que la informació o les proves facilitades en virtut de la Convenció no podran ser utilitzades ni divulgades, sense el seu consentiment previ, per les autoritats de l’Estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, Malta declara que l’autoritat central designada d’acord amb el paràgraf 1 és: Oficina del Fiscal General Camarotes del Fiscal General The Palace Valletta Malta Marroc: Declaració continguda en una nota verbal del Consolat General del Regne deL Marroc a Estrasburg, amb data de 15 de novembre de 2022, registrada a la Secretaria General el 23 de novembre del 2022 D’acord amb l’article 33 de la Convenció, el Regne del Marroc ha designat l’Autoritat Nacional d’Intel·ligència Financera (ANRF), adscrita al Ministeri de Finances, com a autoritat central responsable de la cooperació en el sector financer. A aquest efecte, cal assenyalar que qualsevol intercanvi posterior a aquesta designació s’efectuarà d’acord amb les competències de l’ANRF i continuarà sent un intercanvi d’informació financera relativa al finançament del terrorisme i a les operacions de blanqueig de capitals o als delictes subjacents associats, amb autoritats estrangeres que posseeixin poders similars, en aquest cas les unitats d’intel·ligència financera. Declaració continguda en una nota verbal del Consolat General del Regne del Marroc a Estrasburg, que acompanya l’instrument d’adhesió dipositat el 19 d’abril del 2022 El Regne del Marroc declara que el Ministeri de Justícia —Direcció d’Afers Penals i Gràcies— està designat com a autoritat central, d’acord amb els requisits de l’article 33 de la Convenció. Ministeri de Justícia: Direcció d’Afers Penals i Gràcies Director: Sr. Hicham MELLATI Adreça electrònica: [email protected]
• Tel.: +212 537 218 482 - 212 537 218 487
• Fax: +212 537 703 347 - 212 537 202 909 Mònaco: Declaracions interpretatives transmeses per nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada al Secretariat General el 22 d’octubre del 2020 D’acord amb l’article 17, paràgraf 6, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que les mesures regulades per l’article 17 no s’apliquen als comptes mantinguts per institucions financeres no bancàries. D’acord amb l’article 18, paràgraf 5, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que les mesures regulades per l’article 18 no s’apliquen als comptes mantinguts per institucions financeres no bancàries. Reserves comunicades per nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada al Secretariat General el 22 d’octubre del 2020 D’acord amb l’article 53, paràgraf 2, de la Convenció, el Principat de Mònaco es reserva el dret de no aplicar l’article 7, paràgraf 2, subparàgraf c. [Notes de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, amb data de 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020
• Original: francès. Aquesta reserva va ser objecte d’una objecció per part d’Àustria el 14 d’octubre del 2021. Només entrarà en vigor un cop s’hagi retirat l’esmentada objecció.] D’acord amb l’article 53, paràgraf 3, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que aplicarà l’article 19 només amb la condició que retiri la seva reserva relativa a l’article 7, paràgraf 2, apartat c. [Notes de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, amb data de 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020. Aquesta reserva va ser objecte d’una objecció per part d’Àustria el 14 d’octubre del 2021. Només entrarà en vigor un cop s’hagi retirat l’esmentada objecció.] Reserva transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada al Secretariat General el 22 d’octubre del 2020 D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que l’article 9, paràgraf 1, s’aplica només als delictes relacionats amb el blanqueig de capitals provinents del crim i als delictes principals previstos als articles 218 a 218-3 del Codi penal, i al blanqueig de capitals provinents del tràfic de drogues previst i punible d’acord amb els articles 4-lb, 4-3 i 4-4 de la Llei núm. 890 de 1 de juliol de 1970 sobre drogues narcòtiques, amb les esmenes posteriors. [Notes de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020.Aquesta reserva va ser objecte d’una objecció per part d’Àustria el 14 d’octubre del 2021. No entrarà en vigor fins que s’hagi retirat l’esmentada objecció.] Declaracions transmeses per Nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada al Secretariat General el 22 d’octubre del 2020 D’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que l’article 24, paràgraf 2, s’aplica subjecta als principis del dret constitucional monegasc i als conceptes fonamentals del sistema jurídic monegasc. [Nota de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020] D’acord amb l’article 31, paràgraf 2, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que aplica les disposicions de la Convenció europea d’assistència mútua en matèria penal i que els documents judicials a què es refereix l’article 31, paràgraf 2, s’hauran de notificar exclusivament a través de “l’autoritat central» per a l’assistència mútua en matèria penal. [Nota de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, amb data de 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020.] D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que totes les sol·licituds i els documents adjunts han d’anar acompanyats de traduccions al francès. [Nota de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, amb data de 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020
• Original: francès.] D’acord amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que la informació o les proves que proporcioni en virtut del capítol IV de la Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el seu consentiment previ, per les autoritats de l’estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. [Nota de la Secretaria: Vegeu la comunicació transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco davant el Consell d’Europa, de data 21 d’octubre del 2020, registrada a la Secretaria General el 22 d’octubre del 2020.] El Principat de Mònaco desitja formular reserves a la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig de capitals, la recerca, la detenció i la confiscació dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, feta a Varsòvia el 16 de maig del 2005 (CETS núm. 198). Aquesta Representació Permanent desitja assenyalar des del principi que el Principat no va voler formular cap reserva ni declaració en el moment de la ratificació, considerant que, a la llum de les disposicions de l’article 7 de la Convenció i de la revisió de la legislació positiva monegasca en el moment de dita ratificació, l’aplicació de l’article 7 de la Convenció, titulat «Poders i tècniques d’investigació», no requeria ni la promulgació de noves lleis, ni la modificació de les disposicions legislatives existents, ni la formulació d’una reserva. Cal assenyalar, però, que en el context de la feina de la Conferència de les parts, aquesta Conferència va arribar a una conclusió contrària. Per fer-ho, va basar la seva anàlisi en les disposicions dels articles 87, 91 i 100 del Codi de procediment penal, disposicions que la Conferència de les parts va considerar «generals». Aquesta Missió vol assenyalar que, pel que fa a la supervisió, durant un període determinat, de les operacions bancàries efectuades en un o més comptes identificats, les autoritats monegasques han tingut en compte les normes generals de procediment penal relatives a les facultats del jutge instructor. No obstant això, mentre que les autoritats monegasques van considerar que l’abast d’aquestes normes, precisament a causa de la seva naturalesa «general», permetia una aplicació coherent amb l’article 7.2.c de la Convenció, la Conferència de les parts, en canvi, va considerar —extraient conclusions diametralment oposades d’aquesta mateixa generalitat — que “les normes generals es podrien interpretar de manera diferent, en absència d’una jurisprudència que es refereixi específicament a la supervisió de les transaccions bancàries”, com a resultat del qual «els ponents no poden concloure que l’article 7(2)(c) de la Convenció s’apliqui correctament a Mònaco». En qualsevol cas, aquesta Representació Permanent subratlla que les autoritats monegasques volen reiterar el ple compromís del Principat de complir totes les obligacions d’aquesta Convenció. Tenint en compte, però, que pendent d’una reforma de la seva legislació interna, el Principat de Mònaco tem que, mentrestant, pugui no ser capaç d’aplicar les esmentades disposicions del tractat d’una manera que la Conferència de les parts hagi considerat coherent amb la seva interpretació; per tant, les autoritats monegasques desitgen basar-se en les conclusions de la Comissió de Dret Internacional, tal com es recullen a la seva Guia de pràctica sobre reserves als tractats (aprovada per la Comissió de Dret Internacional en la seixanta-tresena sessió el 2011 i presentada a l’Assemblea General com a part de l’informe sobre els treballs d’aquella sessió (A/66/10), § 2.3.). En aquest sentit, les autoritats monegasques volen assenyalar que, tot i que l’article 53 de la Convenció sembla, a primera vista, permetre la formulació de reserves només en el moment de la signatura o del dipòsit de l’instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, un estat pot, no obstant això, formular una reserva a un tractat després d’haver expressat el seu consentiment per quedar vinculat per aquest tractat si cap dels altres estats contractants no s’hi oposa (vegeu la Guia, supra , en particular § 2.3.).). La Guia especifica, a més, que una reserva formulada tard s’entendrà acceptada si cap estat contractant no s’hi ha oposat abans de l’expiració dels dotze mesos següents a la data en què va rebre la notificació de la reserva ( Ibíd ., § 2.3.1.). Aquests són els motius pels quals s’han formulat reserves tardanes a determinades convencions del Consell d’Europa sense que cap estat part s’hi hagi oposat (vegeu el comentari de la Comissió de Dret Internacional sobre la pauta 2.3, document A/66/10/Add.1, § 15, p. 195). Aquesta Representació Permanent indica que Mònaco desitjaria formular aquestes reserves després de la ratificació de la Convenció esmentada, en particular pel que fa als articles 7.2.c) i 19, sempre que cap estat part no s’hi hagi oposat abans de l’expiració dels dotze mesos següents a la data en què hagi rebut la notificació. A la llum d’aquestes consideracions, el Principat desitja formular les reserves següents: «D’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, el Principat de Mònaco es reserva el dret de no aplicar l’article 7.2 c).»; «D’acord amb l’article 53, paràgraf 3, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que aplicarà l’article 19 només a condició que retiri la seva reserva relativa a l’article 7, paràgraf 2, subparàgraf (c).» A més, la Representació Permanent del Principat de Mònaco davant el Consell d’Europa declara que, en continuació de la seva nota verbal de data 30 de març del 2020, per la qual el Principat de Mònaco va designar, d’acord amb l’article 33, paràgraf 2, de la Convenció, la Direcció de Serveis Judicials com a autoritat central —en lloc del Servei d’Informació i Control dels Circuits Financers (SICCFIN), que havia estat designat per la declaració dipositada amb els instruments de ratificació el 23 d’abril de 2019—, es va fer evident que, per a aquesta nova autoritat central, el Principat havia de fer les declaracions previstes als articles 24(3), 31(2), 35(3) i 42(2) de la Convenció. En conseqüència, com que la Direcció de Serveis Judicials no va ser designada fins després de la ratificació de la Convenció, aquesta Missió desitja declarar que el Principat voldria fer les següents declaracions tardanes, que, pels motius exposats anteriorment, no es van poder fer en el moment de dipositar l’instrument de ratificació:‘D’acord amb l’article 24(3) de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que l’article 24(2) s’aplica subjecta als principis del dret constitucional monegasc i als conceptes fonamentals del sistema jurídic monegasc’; “D’acord amb l’article 31(2) de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que aplica les disposicions de la Convenció europea d’assistència mútua en matèria penal i que els documents judicials a què es refereix l’article 31(2) s’hauran de notificar exclusivament a través de l’«autoritat central» per a l’assistència mútua en matèria penal”; “D’acord amb l’article 35(3) de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que totes les sol·licituds i els documents adjunts han d’anar acompanyats de traduccions al francès”; “D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que la informació o les proves que proporcioni d’acord amb el capítol IV de la Convenció no podran, sense el seu consentiment previ, ser utilitzades ni transmeses per les autoritats de l’estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.” A més, la Representació Permanent del Principat de Mònaco davant el Consell d’Europa declara que l’anàlisi efectuada per la Direcció de Serveis Judicials, l’autoritat central designada després de la ratificació de la Convenció, porta el Principat, tal com està la seva legislació actual, a no poder aplicar plenament els requisits establerts a l’article 9.1 de la Convenció. En conseqüència, per tal de complir plenament aquests requisits, la Representació Permanent declara que el Principat desitja fer ús de l’opció prevista a l’article 9(4) introduint la reserva següent, que, pels motius exposats anteriorment, no es va poder introduir en el moment de dipositar l’instrument de ratificació: “D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que l’article 9, paràgraf 1, s’aplica només als delictes relacionats amb el blanqueig de capitals provinents del crim i als delictes principals previstos als articles 218 a 218-3 del Codi penal, i al blanqueig de capitals provinents del tràfic de drogues previst i punible d’acord amb els articles 4-lb, 4-3, i 4-4 de la Llei núm. 890, de l’1 de juliol de 1970, sobre narcòtics, tal com ha estat modificada.” Finalment, la Representació Permanent del Principat de Mònaco davant el Consell d’Europa indica que el Principat desitja fer dos declaracions interpretatives pel que fa als articles 17 i 18 de la Convenció. La Guia pràctica sobre les reserves als tractats (vegeu la Guia, § 2.4.4) especifica que quan un tractat no estableix que les declaracions interpretatives s’hagin de fer en moments determinats, es poden fer en qualsevol moment. En conseqüència, el Principat desitja fer ús d’aquesta opció per fer les declaracions interpretatives següents: «D’acord amb l’article 17, paràgraf 6, de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que les mesures regulades per l’article 17 no s’apliquen als comptes mantinguts per institucions financeres no bancàries»; Declaració continguda en una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 23 d’abril del 2019 i actualitzada en una nota verbal de la Representació Permanent de Mònaco, amb data del 30 de març del 2020, registrada al Secretariat General el 30 de març del 2020 D’acord amb l’article 33, paràgraf 2 de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que l’autoritat central responsable d’enviar les sol·licituds, de respondre-hi, d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents per executar-les és: Direcció dels Serveis Judicials 5, rue Colonel Bellando de Castro MC 98000 MÒNACO Tel.: (+377) 98 98 88 11 / Fax: (+377) 98 98 85 89 Adreça electrònica: [email protected] D’acord amb l’article 46(13) de la Convenció, el Principat de Mònaco declara que la unitat d’intel·ligència financera monegasca és: Servei d’Informació i Control dels Circuits Financers (SICCFIN) 13, rue Emile de Loth MC 98000 MÒNACO Tel.: (+377) 98 98 42 22 / Fax: (+377) 98 98 42 24 Adreça electrònica: [email protected] Montenegro: Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 20 d’octubre del 2008 D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, Montenegro designa el Ministeri de Justícia i la Direcció per a la Lluita contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme com a autoritats centrals responsables de dur a terme les funcions previstes en aquesta Convenció: Ministeri de Justícia Vuka Karadzica 3 81 000 Podgorica Tel. +382 20 407 501 Fax +382 20 407 515 Direcció per a la Lluita contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme Novaka Miloševa bb 81 000 Podgorica Tel. +382 20 210 025 Fax +382 20 210 086 Països Baixos: Declaració continguda en una declaració del ministre d’Afers Exteriors dels Països Baixos, amb data de 2 de desembre del 2024, registrada al Secretariat General el 7 de gener del 2025 El Regne dels Països Baixos declara que accepta la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig, la recerca, la confiscació i la congelació dels productes del delicte i sobre el finançament del terrorisme, pel que fa a Curaçao. Reserves formulades en una declaració del ministre d’Afers Exteriors dels Països Baixos, de data 2 de desembre del 2024, registrada a la Secretaria General el 7 de gener del 2025 D’acord amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig de capitals, la recerca, la confiscació i l’embargament dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, el Regne dels Països Baixos, en nom de Curaçao, declara que es reserva el dret de no aplicar l’article 3, paràgraf 1, de la Convenció pel que fa a la confiscació dels productes d’infraccions punibles en virtut de la legislació fiscal, duanera o d’impostos especials. D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig de capitals, la recerca, la confiscació i l’embargament dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, el Regne dels Països Baixos, en nom de Curaçao, declara que l’article 9, paràgraf 1, de la Convenció s’aplicarà només als delictes considerats « misdrijven » (crims) segons la legislació interna de Curaçao. Declaracions contingudes en una declaració del ministre d’Afers Exteriors dels Països Baixos, amb data de 2 de desembre del 2024, registrada a la Secretaria General el 7 de gener del 2025 D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig de capitals, la recerca, el decomís i la confiscació dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, el Regne dels Països Baixos declara que l’autoritat central a què es fa referència a l’article 33.1, designada per a Curaçao, és: Centre Internacional d’Assistència Jurídica (IRC) de l’Oficina del Fiscal General Hendrikplein zn Curaçao Adreça electrònica: [email protected] D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig, la recerca, la confiscació i l’embargament dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, el Regne dels Països Baixos, en nom de Curaçao, declara que les sol·licituds adreçades a Curaçao i els documents adjunts redactats en una llengua diferent del neerlandès, l’anglès o l’espanyol han d’anar acompanyats d’una traducció a una d’aquestes llengües. D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig de capitals, la recerca, la confiscació i l’embargament dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, el Regne dels Països Baixos declara que la unitat d’intel·ligència financera designada per a Curaçao és: Unitat d’Intel·ligència Financera de Curaçao Schouwburgweg 22 Curaçao Adreça electrònica: [email protected] Reserves exposades en una declaració sobre l’aplicació territorial del ministre d’Afers Exteriors dels Països Baixos, amb data de 6 de febrer del 2015, i en una nota verbal de la Missió Permanent dels Països Baixos amb data de 18 de febrer del 2015, ambdós registrades al Secretariat General el 19 de febrer del 2015 D’acord amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos, en nom d’Aruba, declara que es reserva el dret de no aplicar l’article 3, paràgraf 1, de la Convenció pel que fa a la confiscació dels productes d’infraccions sancionades per la legislació sobre impostos o sobre drets de duana. D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos, en nom d’Aruba, declara que l’article 9, paràgraf 1, de la Convenció només s’aplicarà als delictes considerats « misdrijven » (crims) segons la legislació interna d’Aruba. D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos, en nom d’Aruba, declara que les sol·licituds adreçades a Aruba i els documents adjunts redactats en una llengua diferent del neerlandès, l’anglès o l’espanyol han d’anar acompanyats d’una traducció a una d’aquestes llengües. Declaracions contingudes en una declaració sobre l’aplicació territorial del ministre d’Afers Exteriors dels Països Baixos, de data 6 de febrer del 2015, i una nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos, de data 18 de febrer del 2015, registrades simultàniament en el Secretariat General el 19 de febrer del 2015 D’acord amb l’article 33, paràgraf 2, de la Convenció, l’autoritat central a què es fa referència a l’article 33, paràgraf 1, designada per a Aruba és: De Procureur-Generaal van Aruba Havenstraat 2 Oranjestad, Aruba Telèfon: +297-521-4190 Fax: +297-521-4190 Adreça electrònica: [email protected] D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, la unitat d’intel·ligència financera designada per a Aruba és: Meldpunt Ongebruikelijke Transacties (MOT) Apartat de correus 462 Oranjestad, Aruba Telèfon: +297-583-3115 / +297-583-3206 / +297-583-3471 Fax: +297-583-7637 Adreça electrònica: [email protected] / [email protected] D’acord amb les disposicions de l’article 51, paràgraf 2, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos accepta la Convenció per a Aruba. Declaracions transmeses per nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos, amb data de 4 de gener del 2012, registrada a la Secretaria General el 9 de gener del 2012 D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que les sol·licituds adreçades a la part europea dels Països Baixos, així com els documents adjunts, redactats en una llengua diferent del neerlandès, el francès o l’anglès, han d’anar acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües. D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que l’article 9, paràgraf 1, de la Convenció s’aplica només als delictes principals classificats com a « misdrijven » (delictes) d’acord amb el dret intern de la part europea dels Països Baixos o d’acord amb el dret intern de la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba). D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que les sol·licituds adreçades a la part caribenya dels Països Baixos (les illes Bonaire, Sint Eustatius i Saba), així com qualsevol document adjunt redactat en una llengua diferent del neerlandès, l’anglès o l’espanyol, han d’anar acompanyats d’una traducció a una d’aquestes llengües. D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, l’autoritat central designada d’acord amb l’article 33.1 per a la part europea dels Països Baixos i per a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sant Eustàci i Saba) és: Ministeri de Seguretat i Justícia (Ministeri de Seguretat i Justícia) Afdeling Internationale Rechtshulp in Strafzaken Apartat de correus 20301 2500 EH La Haia Països Baixos Es confirma la reserva formulada pel Regne dels Països Baixos en acceptar la Convenció el 13 d’agost del 2008 per a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba). La reserva continua sent vàlida per a la part europea dels Països Baixos. D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, l’Unitat d’Intel·ligència Financera designada per a la part europea dels Països Baixos i per a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sant Eustàci i Saba) és: Financial Intelligence Unit Nederland Apartat de correus 3016 2700 KZ Zoetermeer Països Baixos Comunicació continguda en una nota verbal de la Missió Permanent dels Països Baixos, amb data de 27 de setembre del 2010, registrada a la Secretaria General el 28 de setembre del 2010 El Regne dels Països Baixos comprèn actualment tres parts: els Països Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba. Les Antilles Neerlandeses estan formades per les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba. A partir de l’10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses deixaran d’existir com a part constituent del Regne dels Països Baixos. A partir d’aquesta data, el Regne estarà format per quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Curaçao i Sint Maarten gaudiran d’autogovern intern dins del Regne, com ja en tenen Aruba i, fins al 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses. Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne dels Països Baixos. Per tant, el Regne dels Països Baixos continuarà sent el subjecte de dret internacional amb el qual es conclouen acords. Així, el canvi en l’estructura del Regne no afectarà la validesa dels acords internacionals ratificats pel Regne en nom de les Antilles Neerlandeses: aquests acords, incloses les reserves formulades, continuaran aplicant-se a Curaçao i Sint Maarten. Les altres illes que fins ara han format part de les Antilles Neerlandeses –Bonaire, Sint Eustatius i Saba– passaran a formar part dels Països Baixos, i constituiran així «la part caribenya dels Països Baixos». Els acords actualment aplicables a les Antilles Neerlandeses també continuaran aplicant-se a aquestes illes, però ara serà el Govern dels Països Baixos el responsable de la seva execució. A més, es declaren aplicables, amb efecte a partir de l’1 d’octubre del 2010, a aquesta part caribenya dels Països Baixos, un seguit d’acords actualment aplicables als Països Baixos. Els acords afectats s’enumeren a l’annex adjunt, que també inclou una declaració —relativa al

Protocol núm. 4 de la Convenció Europea de Drets Humans, que reconeix certs drets i llibertats diferents dels ja inclosos a la Convenció i al seu Primer Protocol Addicional— sobre la modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne. Pròximament es proporcionarà un informe sobre l’estat dels acords aplicables a Curaçao, Sint Maarten i/o a la part caribenya dels Països Baixos, incloent-hi les reserves i les declaracions posteriors. Annex. Tractats esteses a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Maarten i Saba) amb efecte des del 10 d’octubre del 2010

• Convenció europea sobre la immunitat de l’estat (ETS núm. 74)
• Protocol addicional a la Convenció Europea sobre la immunitat de l’estat (ETS núm. 74A)
• Convenció europea sobre la inaplicabilitat dels terminis de prescripció als crims contra la humanitat i als crims de guerra (ETS núm. 082)
• Convenció europea sobre la supressió del terrorisme (ETS núm. 90)
• Acord europeu sobre la transmissió de sol·licituds d’assistència judicial (ETS núm. 92)
• Convenció per a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament automatitzat de dades personals (ETS núm. 108)
• Esmenes a la Convenció per a la protecció de les persones pel que fa al tractament automatitzat de dades personals, per permetre l’adhesió de les comunitats europees (Estrasburg, 15 de juny de 1999)
• Convenció per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic d’Europa (ETS núm. 121)
• Convenció penal contra la corrupció (ETS núm. 173)
• Protocol addicional a la Convenció per a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament automatitzat de dades personals, relatiu a les autoritats de supervisió i als fluxos transfronterers de dades (ETS núm. 181)
• Protocol que modifica la Convenció europea sobre la supressió del terrorisme (ETS núm. 190)
• Protocol addicional a la Convenció penal contra la corrupció (ETS núm. 191)
• Convenció del Consell d’Europa sobre el blanqueig, la recerca, el decomís i la confiscació dels productes del delicte i sobre el finançament del terrorisme (CETS núm. 198). Declaracions contingudes en l’instrument d’acceptació dipositat el 13 d’agost del 2008 D’acord amb l’article 3.2 de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que es reserva el dret de no aplicar l’article 3.1 de la Convenció pel que fa a la confiscació dels productes d’infraccions punibles en virtut de la legislació sobre impostos o sobre aranzels i impostos d’accisa. D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que l’article 9, paràgraf 1, de la Convenció s’aplica només als delictes principals que constitueixen « misdrijven » (delictes) d’acord amb la legislació interna dels Països Baixos (el Regne a Europa). D’acord amb l’article 35.3 de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que les sol·licituds adreçades als Països Baixos (el Regne a Europa) i els documents que les acompanyin en una llengua diferent del neerlandès, el francès, l’anglès o l’alemany han d’anar acompanyats d’una traducció a una d’aquestes llengües. Declaració continguda en una nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos, dipositada juntament amb l’instrument d’acceptació el 13 d’agost del 2008 D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, l’autoritat central a què es fa referència a l’article 33.1, designada per als Països Baixos (el Regne a Europa), és: Ministeri de Justícia Departament d’Assistència Jurídica Internacional i Afers Penals Apartat de correus 20301 2500 EH La Haia Països Baixos D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, la Unitat d’Intel·ligència Financera designada per als Països Baixos (el Regne a Europa) és: Financial Intelligence Unit Nederland Apartat de correus 3016 2700 KZ Zoetermeer Països Baixos Declaració continguda a l’instrument d’acceptació dipositat el 13 d’agost del 2008 D’acord amb l’article 51.1 de la Convenció, el Regne dels Països Baixos declara que la Convenció s’aplica als Països Baixos (el Regne a Europa). Polònia: Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 8 d’agost del 2007 D’acord amb l’article 53.4.b de la Convenció, la República de Polònia declara que no aplicarà l’article 3.4. D’acord amb l’article 53.2 de la Convenció, la República de Polònia declara que no aplicarà l’article 9.6. D’acord amb l’article 53.1 de la Convenció, la República de Polònia declara que els mètodes de transmissió previstos a l’article 31.2 de la Convenció s’aplicaran al seu territori en la mesura que estiguin previstos en els acords internacionals pertinents sobre assistència judicial mútua entre la República de Polònia i l’Estat que transmet un document judicial. D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, la República de Polònia declara que totes les sol·licituds i documents transmesos a les seves autoritats en virtut del capítol IV de la Convenció han d’anar acompanyats d’una traducció al polonès o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa. D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, la República de Polònia declara que la informació i les proves proporcionades en resposta a una sol·licitud feta en virtut del capítol III de la Convenció no podran ser utilitzades, sense el seu consentiment previ, per a finalitats diferents de les especificades en la sol·licitud. D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, la República de Polònia declara que les autoritats centrals són: • El Ministeri de Justícia de la República de Polònia, Al. Ujazdowskie 11, 00-950 Varsòvia, i • El Ministeri de Finances de la República de Polònia, carrer Swietokrzyska 12, 00-916 Varsòvia. Portugal: Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 22 d’abril del 2010 D’acord amb l’article 17 de la Convenció, la República Portuguesa declara que la disposició en qüestió s’aplica només a les categories de delictes que figuren a l’Annex de la Convenció, tal com les defineix la seva legislació. D’acord amb l’article 31.2 de la Convenció, la República Portuguesa declara que la seva aplicació està subjecta a l’existència de convencions bilaterals o multilaterals d’assistència judicial mútua entre la República Portuguesa i l’Estat d’origen. D’acord amb l’article 33 de la Convenció, la República Portuguesa declara, a efectes de la Convenció, que l’autoritat central és la Procuradoria-Geral da República, amb seu a Rua Escola Politécnica, 140, 1269 269, Lisboa. D’acord amb l’article 35 de la Convenció, la República Portuguesa declara, a efectes de la Convenció, que les sol·licituds i els documents de suport adreçats a ella han d’anar acompanyats d’una traducció al portuguès o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa. D’acord amb l’article 42 de la Convenció, la República Portuguesa declara que la informació o les proves proporcionades per l’Estat portuguès no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el seu consentiment, per les autoritats de l’Estat part sol·licitant en el context d’investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 22 d’abril del 2010 i actualitzada per una Comunicació de la Representació Permanent de Portugal, registrada al Secretariat General el 3 de gener de 2024 D’acord amb l’article 46.13 de la Convenció, la República Portuguesa declara, a efectes de la Convenció, que la unitat que actua com a unitat d’intel·ligència financera és la Unidade de Informação Financeira, amb seu a Rua Gomes Freire 174, Edifício-sede, 1169-007 Lisboa
• Portugal
• Adreça electrònica: [email protected] República de Moldàvia: Declaracions contingudes en una carta del representant permanent de la República de Moldàvia, amb data del 23 d’octubre del 2014, registrada a la Secretaria General el 24 d’octubre del 2014 Autoritats centrals: Centre Nacional Anticorrupció Passeig Ştefan cel Mare, 198, MD-2004, Chișinău, República de Moldàvia Ministeri de Justícia Carrer 31 d’agost de 1989, 82, MD-2012, Chișinău, República de Moldàvia Oficina del Fiscal General Carrer Bănulescu Bodoni, 26, MD-2012, Chișinău, República de Moldàvia Autoritats centrals: Oficina per a la Prevenció i Lluita contra el Blanqueig de Capitals Centre Nacional Anticorrupció 198 Boulevard Ştefan cel Mare şi Sfînt, MD-2004, Chișinău, República de Moldàvia Adreça electrònica: [email protected], tel.: +373 22 257 206, fax: +373 22 257 318 Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 18 de setembre del 2007 D’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, la República de Moldàvia declara que les disposicions de l’article 24, paràgraf 2, s’aplicaran només d’acord amb els principis constitucionals i els conceptes fonamentals del sistema jurídic de la República de Moldàvia. D’acord amb l’article 35, paràgrafs 1 i 3, de la Convenció, la República de Moldàvia declara que els idiomes acceptables per a les sol·licituds d’assistència judicial i els documents annexats a aquestes sol·licituds són: el moldau, l’anglès o el rus. D’acord amb l’article 42.2 de la Convenció, la República de Moldàvia declara que la informació o les proves proporcionades en virtut del capítol IV de la Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el consentiment de la República de Moldàvia, per les autoritats de l’estat sol·licitant per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Reserva formulada en l’instrument de ratificació dipositat el 18 de setembre del 2007 D’acord amb l’article 53.4 de la Convenció, la República de Moldàvia declara que les disposicions de l’article 3.4 s’aplicaran només parcialment, d’acord amb els principis del dret intern. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 18 de setembre del 2007 D’acord amb l’article 53 de la Convenció, pel que fa a les disposicions de l’article 31, la República de Moldàvia declara que la notificació de documents judicials, així com els rebuts per les autoritats nacionals, s’ha de dur a terme mitjançant:

a) Centre per a la Lluita contra els Delictes Econòmics i la Corrupció – fins a l’inici del procediment penal;

b) Oficina del Fiscal General – durant els procediments penals;

c) Ministeri de Justícia – durant el judici i l’execució de la sentència.

D’acord amb l’article 51, paràgraf 1, de la Convenció, la República de Moldàvia declara que, fins a la restauració completa de la integritat territorial de la República de Moldàvia, les disposicions de la Convenció s’aplicaran només al territori sota el control efectiu de les autoritats de la República de Moldàvia.

República d’Eslovàquia: Reserva formulada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 de setembre del 2008 D’acord amb l’article 53, paràgraf 4, i l’article 3, paràgraf 4, la República Eslovaca declara que no exercirà el dret a exigir, en relació amb un delicte greu o delictes greus tal com es defineixen en la seva legislació interna, que l’autor del delicte demostri l’origen dels seus béns sospitosos de ser productes del delicte o altres béns subjectes a confiscació.

Reserva formulada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 de setembre del 2008 – original en anglès, retirada per un instrument de retirada de reserva transmesa pel representant permanent de la República Eslovaca al Consell d’Europa a la Secretaria General el 22 de novembre del 2023 D’acord amb l’article 53, paràgraf 2, la República Eslovaca es reserva el dret de no aplicar tot el procediment previst a l’article 7, paràgraf 2, subparàgraf (c).

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 16 de setembre del 2008 D’acord amb l’article 53, paràgraf 2, i l’article 9, paràgraf 6, la República Eslovaca es reserva el dret, en cas de condemna per blanqueig de capitals, d’especificar el delicte predomini del qual derivi el patrimoni esmentat a l’article 9, paràgrafs 1.a o 1.b. D’acord amb l’article 53, paràgraf 1, i l’article 24, paràgraf 3, la República Eslovaca declara que l’article 24, paràgraf 2, només s’aplicarà sota reserva dels seus principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del seu sistema jurídic.

D’acord amb l’article 53, paràgraf 1, i l’article 35, paràgraf 1, la República Eslovaca declara que les autoritats competents acceptaran les sol·licituds d’autoritzats estrangeres que els siguin entregades per fax o en forma electrònica, sempre que no dubtin de la seva autenticitat i que es tracti realment d’una urgència.

Posteriorment, l’exemplar original de la sol·licitud ha de ser entregat en el termini fixat per l’autoritat requerida, llevat que aquesta autoritat no exigeixi la presentació d’aquest original.

D’acord amb l’article 53, paràgraf 1, i l’article 35, paràgraf 3, la República Eslovaca declara que es reserva el dret d’exigir que les sol·licituds que li hagin estat fetes, així com els annexos, vagin acompanyats d’una traducció a la llengua eslovaca.

En cas d’urgència, poden ser enviats amb una traducció a la llengua anglesa.

D’acord amb l’article 53, paràgraf 1, i l’article 42, paràgraf 2, la República Eslovaca declara que les informacions o proves proporcionades en virtut del capítol IV de la Convenció no podran, sense el seu consentiment previ, ser utilitzades o transmeses per les autoritats de la part requeridora amb finalitats d’investigacions o procediments penals diferents dels especificats en la sol·licitud.

D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, la República Eslovaca declara que la unitat d’intel·ligència financera és: Police Force Présidium Bureau of Combating Organized Crime Financial Intelligence Unit Racianska 45 812 72 Bratislava Eslovàquia Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 de setembre del 2008 D’acord amb l’article 53, paràgraf 1, i l’article 31, paràgraf 2, la República Eslovaca declara que no accepta el procediment de notificació dels actes judicials esmentat a l’article 31, paràgraf 2, subparàgrafs

a) i b).

Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 de setembre del 2008 actualitzada en una nota verbal de la Representació Permanent de la República Eslovaca, datada del 3 de setembre del 2020, registrada a la Secretaria General el 3 de setembre del 2020 D’acord amb l’article 33, paràgraf 1, la República Eslovaca informa que les autoritats competents són: Ministeri de Justícia de la República Eslovaca Račianska 71 81311 Bratislava Eslovàquia i Despatx del Procurador General de la República Eslovaca Štúrova 2 812 85 Bratislava Eslovàquia Romania: Declaració consignada en una comunicació del Ministeri de Justícia de Romania, Departament de Prevenció del Delicte, datada del 18 de febrer de 2022, completada i actualitzada per una comunicació de la Representació Permanent de Romania, datada del 27 d’abril del 2022, registrada a la Secretaria General el 27 d’abril del 2022 Les dades de contacte de l’Oficina Nacional per a la Prevenció i la Lluita contra el blanqueig de capitals de Romania s’actualitzen de la manera següent: Oficina Nacional per a la Prevenció i la Lluita contra el blanqueig de capitals Str.

Ion Florescu nr.1, sector 3 Bucarest Romania Tel.: +40213155280 Fax: +40213155227 Adreça electrònica: [email protected] Representants oficials: Sr. Adrian Cucu, President ([email protected]) Sr. Constantin Ilie Aprodu, Vicepresident ([email protected]) Sra. Claudia Bonto, Directora de Cooperació Interinstitucional ([email protected]).

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 21 de febrer del 2007 i completada per una carta del representant permanent de Romania, de data 16 d’abril del 2007, registrada per la Secretaria General el 16 d’abril del 2007 D’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, les disposicions de l’article 24, paràgraf 2, només s’apliquen sota reserva dels principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del sistema jurídic de Romania.

D’acord amb l’article 31, paràgraf 2, de la Convenció,

a) Les sol·licituds d’assistència judicial formulades en l’estadi d’investigació i de persecució penal han d’ésser adreçades a l’Oficina del Procurador adjunt a l’Alt Tribunal de Cassació i Justícia;

b) Les sol·licituds d’assistència judicial formulades en l’estadi de judici i en l’estadi d’execució de la pena han d’ésser adreçades al Ministeri de Justícia.

D’acord amb l’article 35, paràgrafs 1 i 3, de la Convenció, les sol·licituds i els documents annexos a aquestes sol·licituds adreçats a les autoritats romaneses han d’anar acompanyats d’una traducció a la llengua romanesa o en una de les llengües oficials del Consell d’Europa.

De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, la informació o els elements de prova facilitats en virtut del capítol IV no podran, sense el consentiment previ, ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la Part requeridora per a investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4, del Conveni, les disposicions de l’article 3, paràgraf 4, només s’aplicaran parcialment, d’acord amb els principis del dret intern.

De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, les autoritats centrals romaneses designades per a l’aplicació de les disposicions del capítol IV del Conveni són: * Oficina Nacional per a la Prevenció i la Lluita contra el Blanqueig de Capitals Str.

Splaiul Independentei nr. 202A, sector 6 Bucarest, Romania * Ministeri de Justícia Str.

Apolodor nr. 17, sector 5 Bucarest, Romania * Fiscalia adscrita a l’Alta Cort de Cassació i Justícia Bd.

Libertatii nr. 14, sector 5 Bucarest, Romania * Ministeri d’Administració i Interior Piata Revolutiei nr. 1A, sector 1 Bucarest, Romania * Ministeri de Finances Públiques Str.

Apolodor nr. 17, sector 5 Bucarest, Romania Regne Unit: Declaracions contingudes en una carta del Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament del Regne Unit, de data 10 de febrer del 2025, registrada a la Secretaria General el 4 de març del 2025 De conformitat amb l’article 51 del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, el Govern del Regne Unit estén l’aplicació de la seva ratificació del Conveni al territori de Gibraltar, de les relacions internacionals del qual és responsable el Regne Unit.

De conformitat amb l’article 3, paràgraf 2, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que l’article 3, paràgraf 1, del Conveni només s’aplica a les infraccions castigades a Gibraltar amb una pena privativa de llibertat d’un any o més.

Reserva consignada en una carta del Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament del Regne Unit, de data 10 de febrer del 2025, registrada a la Secretaria General el 4 de març del 2025 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que aplicarà l’article 3, paràgraf 4, de la manera següent, d’acord amb els principis del dret intern.

Si un acusat ha estat declarat culpable d’una o més infraccions penals i no ha estat condemnat o jutjat anteriorment arran d’aquesta condemna, el fiscal pot sol·licitar al tribunal, o el tribunal pot decidir, aplicar el règim de decomís, cosa que obliga l’acusat a demostrar l’origen lícit dels seus béns, sota pena de decomís.

El tribunal ha de presumir que qualsevol bé que l’acusat posseeixi o hagi posseït durant els darrers sis anys és producte d’un delicte i, per tant, ha de calcular l’import a recuperar en el cas de l’acusat tal com s’indica a l’ordre de decomís.

El tribunal no farà aquestes presumpcions si es demostra que són incorrectes o si existeix un risc greu d’injustícia.

Declaracions consignades en una carta del Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament del Regne Unit, de data 10 de febrer del 2025, registrada a la Secretaria General el 4 de març del 2025 De conformitat amb l’article 9, paràgraf 4, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que l’article 9, paràgraf 1, del Conveni només s’aplica a les infraccions principals castigades a Gibraltar amb una pena privativa de llibertat d’un any o més.

De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que l’article 24, paràgraf 2, del Conveni només s’aplica subjecte als seus principis constitucionals i als conceptes fonamentals del seu sistema jurídic.

De conformitat amb l’article 31, paràgraf 2, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que els actes judicials només s’han de transmetre per mitjà de la seva autoritat central.

De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que, als efectes de l’enviament, la resposta a les sol·licituds i la seva transmissió a les autoritats competents per a la seva execució, l’autoritat central de Gibraltar és la següent: Ministre de Justícia, Comerç i Indústria Ministeri de Justícia, Comerç i Indústria 771 Europort Gibraltar GX11 1AA De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que les sol·licituds i els documents justificatius d’aquestes sol·licituds que no estiguin redactats en anglès han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar declara que la informació i els elements de prova facilitats per Gibraltar en virtut del capítol IV no poden, sense el seu consentiment previ, ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part requeridora en el marc d’investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, la detecció, l’embargament i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme, Gibraltar designa com a Unitat d’Intel·ligència Financera per a Gibraltar: Gibraltar Financial Intelligence Unit Suite 945 Europort, Gibraltar GX11 1AA Tel.: (350) 200 43618 Si està ocupat, truqueu al: (350) 200 70211 Fora de l’horari laboral (només trucades urgents, per exemple, finançament del terrorisme): (350) 563 46000 Adreça electrònica: admin@[[email protected]](mailto:[email protected]) Declaració consignada en una carta del Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament del Regne Unit, de data 15 de setembre de 2023, registrada a la Secretaria General el 21 de setembre de 2023 De conformitat amb l’article 51 del Conveni, el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord estén l’aplicació de la ratificació del Conveni pel Regne Unit al territori de l’Illa de Man, de les relacions internacionals del qual és responsable el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, subjecte a les reserves i declaracions annexades a aquesta carta.

Reserves consignades en una carta del Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament del Regne Unit, de data 15 de setembre de 2023, registrada a la Secretaria General el 21 de setembre de 2023 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4, del Conveni, l’Illa de Man declara que aplicarà l’article 3, paràgraf 4, de la manera següent, d’acord amb els principis del seu dret intern.

Si un acusat ha estat declarat culpable d’una infracció enumerada a l’annex 3 de la Llei del 2008 sobre els productes de la criminalitat o presenta un patró o antecedents delictius declarats d’acord amb aquesta legislació, es considera que té un «estil de vida criminal» i, com a tal, està sotmès a un règim de decomís que l’obliga a demostrar l’origen lícit dels seus béns, sota pena de decomís.

El tribunal ha de presumir que qualsevol bé que un acusat posseeixi o hagi posseït durant els darrers sis anys constitueix producte del delicte i, per tant, ha de calcular el valor d’aquests béns segons l’import fixat en l’ordre de decomís.

No obstant això, el tribunal no ha de formular aquesta presumpció si es demostra que és incorrecta o si existeix un risc greu d’injustícia.

De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, l’Illa de Man declara que no aplicarà l’article 47. Declaracions consignades en una carta del Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament del Regne Unit, de data 15 de setembre de 2023, registrada a la Secretaria General el 21 de setembre de 2023 De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, del Conveni, l’Illa de Man declara que l’article 24, paràgraf 2, només s’aplica subjecte als seus principis constitucionals i als conceptes fonamentals del seu sistema jurídic.

De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, l’Illa de Man declara que, als efectes d’enviar les sol·licituds, respondre-hi i transmetre-les a les autoritats competents per executar-les, l’autoritat central per a l’Illa de Man és: International Cooperation and Asset Recovery Team (ICART) HM Attorney General Attorney General’s Chambers Ground floor, Belgravia House Circular Road, Douglas Isle of Man IM1 1AE Telèfon: +44 1624 685452 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) Als efectes de respondre i executar les sol·licituds relatives a matèries fiscals: Income Tax Division Treasury Department Government Office Bucks Road Douglas Isle of Man IM1 3TX Telèfon: +44 1624 685400 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni, l’Illa de Man declara que les sol·licituds i els documents annexos han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, l’Illa de Man declara que la informació i els elements de prova facilitats per l’Illa de Man en virtut del capítol IV no podran, sense el seu consentiment previ, ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part requeridora amb finalitats d’investigació o de procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni, l’Illa de Man designa: Financial Intelligence Unit PO Box 51 Douglas Isle of Man IM99 2TD Telèfon: +44 1624 686000 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) com a Unitat d’Intel·ligència Financera de l’Illa de Man.

Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 27 d’abril del 2015 El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ratifica el Conveni per al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i per al Batlliat de Jersey.

Reserva continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 27 d’abril del 2015 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, el Regne Unit declara que l’article 47 no serà aplicable.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 d’abril del 2015 De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, del Conveni, el Regne Unit declara que l’article 24, paràgraf 2, s’aplicarà subjecte als seus principis constitucionals i als conceptes fonamentals del seu sistema jurídic.

De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, el Regne Unit declara que, als efectes de l’enviament, la resposta a les sol·licituds i la seva transmissió a les autoritats competents per executar-les, l’autoritat central designada pel Regne Unit és:

1. Als efectes de l’enviament, la resposta i l’execució de les sol·licituds relatives a Anglaterra i Gal·les i a Irlanda del Nord, l’autoritat central per a les sol·licituds penals és el Home Office. Autoritat Central del Regne Unit Unitat de cooperació judicial Home Office Seacole Building 2 Marsham Street London SW1P 4DF Tel.: +44 (0)207 035 4040 Fax: +44 (0)207 035 6985 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected])

2. Als efectes de l’enviament, la resposta i l’execució de les sol·licituds relatives a Anglaterra i Gal·les i a Irlanda del Nord, l’autoritat central per als casos de decomís no basats en una condemna és el Home Office. Criminal Finances Organised Crime Strategy Directorate – Pursue Office for Security and Counter-Terrorism Home Office Sixth Floor Peel Building 2 Marsham Street London SW1P 4DF Tel.: +44 (0)20 7035 1559 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected])

3. Als efectes de la resposta i l’execució de les sol·licituds relatives a qüestions fiscals i duaneres a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, l’autoritat central és l’Administració fiscal i duanera (HMRC). Cooperació Jurídica HMRC Room 2E10 100 Parliament Street London, SW1A 2BQ Fax: +44 (0) 3000 586908 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected])

4. Als efectes de l’enviament, la resposta a les sol·licituds i la seva transmissió a les autoritats competents encarregades de la seva execució a Escòcia, l’autoritat central és el Crown Office and Procurator Fiscal Service.

Unitat de Cooperació Internacional Crown Office 25 Chambers Street Edinburgh, EH1 1LA Tel.: +44 (0)131 243 8152 Fax: +44 (0)131 243 8153 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni, el Regne Unit declara que les sol·licituds i els documents annexos a aquestes sol·licituds han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, el Regne Unit declara que la informació o els elements de prova facilitats pel Regne Unit als efectes del capítol IV no podran, sense el seu consentiment previ, ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part requeridora amb finalitats d’investigació o de procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni, el Regne Unit designa la «National Crime Agency», Units 1-6 Citadel Place, Tinworth Street, London SE11 5EF, com la unitat d’intel·ligència financera del Regne Unit.

De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4, del Conveni, el Regne Unit declara que aplicarà l’article 3, paràgraf 4, de la manera següent, d’acord amb els principis de la seva legislació nacional.

Si l’acusat ha estat declarat culpable d’una infracció esmentada a l’annex 2 de la Llei del 2002 sobre els productes del delicte o presenta un perfil establert o antecedents delictius segons el que estableix aquesta llei, es considera que té un «mode de vida criminal» i, com a tal, està sotmès a un règim de decomís que l’obliga a demostrar l’origen lícit dels seus béns; en cas contrari, aquests béns podran ser objecte de decomís.

El tribunal presumirà que els béns pertanyents a un acusat, o que li hagin pertangut durant els darrers sis anys, constitueixen producte del delicte i, en conseqüència, haurà de calcular el valor d’aquests béns en l’import indicat a l’ordre de decomís.

Tanmateix, el tribunal no formularà aquesta presumpció si es demostra que és incorrecta o si això comportaria un risc important d’injustícia.

Reserva continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 27 d’abril del 2015 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, Jersey declara que l’article 47 no serà aplicable.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 d’abril del 2015 De conformitat amb l’article 3, paràgraf 2, del Conveni, Jersey declara que l’article 3, paràgraf 1, només s’aplicarà a les infraccions castigades a Jersey amb una pena d’un any o més de privació de llibertat.

De conformitat amb l’article 9, paràgraf 4, del Conveni, Jersey declara que l’article 9, paràgraf 1, només s’aplicarà a les infraccions principals castigades a Jersey amb una pena d’un any o més de privació de llibertat.

De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, del Conveni, Jersey declara que l’article 24, paràgraf 2, només s’aplicarà subjecte als seus principis constitucionals i als conceptes fonamentals del seu sistema jurídic.

De conformitat amb l’article 31, paràgraf 2, del Conveni, Jersey declara que els documents judicials han de ser notificats a través de la seva autoritat central, que és: El Fiscal General de Sa Majestat Law Officers’Department Morier House Halkett Place St Helier Jersey JE1 1DD Tel.: +44 (0) 15 34 44 12 00 Fax: +44 (0) 15 34 44 12 99 De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, Jersey declara que, als efectes de l’enviament, la resposta a les sol·licituds i la seva transmissió a les autoritats competents per executar-les, l’autoritat central per a Jersey és: El Fiscal General de Sa Majestat Law Officers’Department Morier House Halkett Place St Helier Jersey JE1 1DD Tel.: +44 (0) 15 34 44 12 00 Fax: +44 (0) 15 34 44 12 99 De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni, Jersey declara que les sol·licituds i els documents annexos a aquestes sol·licituds han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, Jersey declara que la informació o els elements de prova facilitats per Jersey als efectes del capítol IV no podran, sense el seu consentiment previ, ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part requeridora amb finalitats d’investigació o de procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni, Jersey designa la «Joint Financial Crimes Unit», Police des États de Jersey, Broadcasting House, St Helier, Jersey, JE2 3ZA (+44 (0) 15 34 61 22 50), com la unitat d’intel·ligència financera de Jersey.

San Marino: Declaració consignada en una nota verbal de la Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, de data 27 de març del 2013, registrada a la Secretaria General el 10 d’abril del 2013 De conformitat amb l’article 35, paràgraf 1, del Conveni, la República de San Marino es compromet a acceptar i executar les sol·licituds rebudes per via electrònica o per qualsevol altre mitjà de comunicació, a condició que la part requeridora transmeti simultàniament els originals d’aquestes sol·licituds.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 i retirada mitjançant una nota verbal de la Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, de data 27 de març del 2013, registrada a la Secretaria General el 10 d’abril del 2013 De conformitat amb l’article 3, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que l’article 3, paràgraf 1, només s’aplica a les infraccions previstes a l’annex del Conveni i a les infraccions previstes a l’article 147 del Codi penal de la República de San Marino.

De conformitat amb l’article 9, paràgraf 4, del Conveni, la República de San Marino declara que l’article 9, paràgraf 1, només s’aplica a les infraccions doloses.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, del Conveni, la República de San Marino declara que l’article 24, paràgraf 2, només s’aplicarà subjecte als principis constitucionals i als conceptes fonamentals del sistema jurídic de la República de San Marino.

De conformitat amb l’article 31, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que els actes judicials només poden ser notificats a través de la seva autoritat central, sense perjudici del que disposin els acords bilaterals.

Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 i modificada mitjançant una nota verbal de la Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, de data 27 de març de 2013, registrada a la Secretaria General el 10 d’abril del 2013 De conformitat amb l’article 35, paràgraf 1, del Conveni, la República de San Marino declara que les sol·licituds només han de ser transmeses per correu o per fax.

Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni, la República de San Marino declara que les sol·licituds i els documents justificatius d’aquestes sol·licituds han d’anar acompanyats d’una traducció a la llengua italiana o, si això no és possible, a la llengua anglesa.

De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que la informació i els elements de prova facilitats per ella mateixa en virtut de les disposicions del capítol IV del Conveni no podran, sense el consentiment previ de l’autoritat de San Marino competent, ser utilitzats o transmesos per l’autoritat de la part requeridora amb finalitats d’investigació o de procediments diferents dels especificats en la sol·licitud.

Reserves contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 i retirada mitjançant una nota verbal de la Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, de data 27 de març de 2013, registrada a la Secretaria General el 10 d’abril de 2013 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que es reserva el dret de no aplicar íntegrament les disposicions de l’article 7, paràgraf 2, lletra c. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que es reserva el dret de no aplicar les disposicions de l’article 46, paràgraf

5. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que es reserva el dret de no aplicar les disposicions de l’article 47. Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 i retirada mitjançant una nota verbal de la Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, de data 27 de març del 2013, registrada a la Secretaria General el 10 d’abril del 2013 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 3, del Conveni, la República de San Marino declara que aplicarà els articles 17 i 19 en relació amb el Conveni europeu d’assistència judicial en matèria penal, fet a Estrasburg el 20 d’abril de 1959, així com les declaracions i reserves corresponents formulades per la República de San Marino. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4a, del Conveni, la República de San Marino declara que no aplicarà les disposicions de l’article 3, paràgraf

4. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de juliol del 2010 De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, la República de San Marino declara que l’autoritat central designada és: Segreteria di Stato per gli Affari Esteri (Palazzo Begni, Contrada Omerelli, núm. 31, 47890 San Marino

• República de San Marino), sense perjudici de les disposicions previstes en acords bilaterals que autoritzin relacions directes entre autoritats judicials. De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni, la República de San Marino declara que la unitat d’intel·ligència financera designada per a la República de San Marino és: Agenzia di Informazione Finanziaria (Strada Paderna, núm. 2, 47895 Domagnano, República de San Marino. Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]), tel. +378 (0549) 888180, fax +378 (0549) 888181). Sèrbia: Declaració consignada en una carta de la Encàrregada de negocis ad interim de Sèrbia, de data 16 de juliol del 2009, registrada a la Secretaria General el 16 de juliol De conformitat amb l’article 33 del Conveni, Sèrbia designa com a autoritats centrals responsables de l’aplicació del Conveni: Ministeri de l’Interior de la República de Sèrbia Direcció de la Policia Criminal Departament per a la lluita contra el crim organitzat Bulevar Mihajla Pupina 2 11070 Novi Beograd Tel./Fax: +381 11 31 48 66 Ministeri de Finances de la República de Sèrbia Direcció per a la prevenció del blanqueig de capitals Masarikova 2 11000 Belgrad Tel.: +381 11 20 60 151 Fax: +381 11 20 60 150 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) Internet: [www.apml.org.rs]( http://www.apml.org.rs ) Suècia: Declaracions consignades en l’instrument de ratificació dipositat el 23 de juny del 2014 Suècia es reserva la facultat d’exigir que les sol·licituds i els documents annexos estiguin redactats en suec, danès, noruec o anglès, o bé vagin acompanyats d’una traducció en una d’aquestes llengües (articles 35.3 i 53.1). Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 23 de juny del 2014 retirada mitjançant una carta de la ministra d’Afers Exteriors de Suècia transmesa a la Secretaria General el 29 d’abril del 2025 Suècia es reserva el dret d’aplicar l’article 3.1 sobre el decomís únicament a les infraccions castigades amb una pena privativa de llibertat d’una durada màxima superior a un any (articles 3.2 i 53.1). Reserves contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 23 de juny del 2014 Suècia es reserva el dret de no aplicar l’article 3.1 pel que fa al decomís dels productes d’infraccions fiscals, en la mesura que aquests productes puguin ser recuperats en el marc de procediments tributaris (articles 3.2 i 53.1). Suècia es reserva el dret de no aplicar l’article 3.4 en relació amb el decomís (article 53.4). Suècia es reserva el dret de no aplicar l’article 31.2.b pel que fa a la notificació d’actes judicials (article 53.1). Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 23 de juny del 2014 Suècia declara que l’autoritat central en matèria de notificació d’actes judicials (article 31) és: Consell Administratiu del Comtat d’Estocolm Autoritat central en matèria de notificació d’actes judicials Apartat de correus 22067 104 22 ESTOCOLM Tel.: +46 (0)8 785 40 00 Fax: +46 (0)8 785 40 01 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) Suècia declara que l’autoritat central per a qüestions diferents de la notificació d’actes judicials és: Ministeri de Justícia Divisió d’Afers Penals i de Cooperació Judicial Internacional Autoritat central SE-103 33 ESTOCOLM SUÈCIA Tel.: +46 8 405 10 00 (centraleta), +46 8 405 45 00 (oficina) Fax: +46 8 405 46 76 Adreça electrònica: [[email protected]](mailto:[email protected]) Turquia: Reserves lliurades a la Secretària General Adjunta pel representant permanent de Turquia en el moment de la signatura de l’instrument, el 28 de març del 2007 i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de maig del 2016 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, la República de Turquia es reserva el dret d’aplicar l’article 46, paràgraf 5, del Conveni únicament als casos que siguin competència del Ministeri de Finances, Oficina d’Investigació de Delictes Financers (MASAK), d’acord amb el seu dret intern. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, del Conveni, la República de Turquia es reserva el dret que l’Oficina d’Investigació de Delictes Financers (MASAK) adopti les mesures establertes a l’article 47 en la mesura que ho permeti el seu dret intern. Reserva contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de maig del 2016 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4, del Conveni, la República de Turquia declara que l’article 3, paràgraf 4, del Conveni no s’aplicarà. Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de maig del 2016 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 1, del Conveni, la República de Turquia declara que l’article 9, paràgraf 4, del Conveni només s’aplica a les infraccions castigades amb una pena privativa de llibertat d’una durada mínima superior a sis mesos. Reserva continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de maig del 2016 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, la República de Turquia es reserva el dret d’aplicar l’article 9, paràgraf 6, únicament a les infraccions definides en el seu dret intern. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de maig del 2016 De conformitat amb l’article 17, paràgraf 5, del Conveni, la República de Turquia declara que aplicarà l’article 17 del Conveni únicament a les categories d’infraccions previstes a l’annex del Conveni. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 3, del Conveni, la República de Turquia declara que aplicarà els articles 17 i 19 del Conveni únicament a les categories d’infraccions previstes a l’annex del Conveni i d’acord amb els principis del dret intern turc. De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, del Conveni, la República de Turquia declara que l’article 24, paràgraf 2, del Conveni només s’aplica sota reserva dels seus principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del seu sistema jurídic. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 1, del Conveni, la República de Turquia declara que els actes judicials esmentats a l’article 31, paràgraf 2, del Conveni només seran notificats a través de l’“autoritat central” en matèria d’assistència judicial en matèria penal. De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, la República de Turquia declara que el Ministeri de Justícia és designat com a autoritat central als efectes d’aquest article: Ministeri de Justícia Milli Müdafaa Caddesi No. 22/8 06659 Bakanlıklar / Ankara TURQUIA De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, del Conveni, la República de Turquia declara que totes les sol·licituds i els documents annexos han d’anar acompanyats de les seves traduccions al turc. De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, del Conveni, la República de Turquia declara que, sense el seu consentiment previ, la informació o els elements de prova facilitats per ella en virtut d’aquest Conveni no podran ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part requeridora amb finalitats d’investigació o de procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. Declaració lliurada a la Secretària General Adjunta pel representant permanent de Turquia en el moment de la signatura de l’instrument, el 28 de març del 2007 i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de maig del 2016 De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, del Conveni, la República de Turquia declara que el Ministeri de Finances, Oficina d’Investigació de Delictes Financers (MASAK), és la Unitat d’Intel·ligència Financera turca, als efectes d’aquest article. Ucraïna: Comunicació consignada en la nota verbal núm. 31011/32-119-146576 de la Representació Permanent d’Ucraïna, de data 4 de desembre de 2023, registrada a la Secretaria General el 7 de desembre de 2023 La Representació Permanent d’Ucraïna davant el Consell d’Europa presenta els seus compliments a la Secretària General del Consell d’Europa i, com a complement de la nota verbal tramesa per Ucraïna l’abril de 2022, té l’honor d’informar del següent. Fent referència a la notificació d’Ucraïna del 18 d’abril del 2022 núm. 31011/32-119-26603, relativa a la invasió a gran escala de la Federació de Rússia a Ucraïna, s’aclareix igualment que els tractats internacionals que s’hi mencionen s’estan aplicant plenament en el territori d’Ucraïna, excepte en els territoris on es duen a terme (o s’han dut a terme) hostilitats o que es troben temporalment ocupats per la Federació de Rússia, sobre els quals no és possible garantir plenament pel costat ucraïnès el compliment de les obligacions derivades dels tractats pertinents a conseqüència de l’agressió armada de la Federació de Rússia contra Ucraïna, així com de la imposició de la llei marcial al territori d’Ucraïna, fins al cessament complet de les vulneracions de la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres d’Ucraïna. La llista actualitzada regularment dels territoris on es duen a terme (o s’han dut a terme) hostilitats o que estan temporalment ocupats per la Federació de Rússia està disponible en l’enllaç següent: https://zakon.rada.gov.ua/laws/show/z1668-22?lang=en#Text. Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Ucraïna, de data 18 d’abril de 2022, registrada a la Secretaria General el 19 d’abril del 2022 La Representació Permanent d’Ucraïna davant el Consell d’Europa presenta els seus compliments a la Secretaria General del Consell d’Europa i té l’honor de transmetre, en nom del Govern d’Ucraïna, la llista de tractats internacionals relatius a la cooperació internacional en el marc del Consell d’Europa, signats/ratificats per Ucraïna, així com d’informar de la impossibilitat de garantir l’execució íntegra per part d’Ucraïna de les seves obligacions en virtut dels tractats internacionals esmentats durant el període de l’agressió armada de la Federació de Rússia contra Ucraïna i de la introducció de la llei marcial en el territori d’Ucraïna, fins al cessament complet de la vulneració de la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres d’Ucraïna.
• Conveni europeu en matèria d’informació sobre el dret estranger (STE núm. 62)
• Protocol addicional al Conveni europeu en matèria d’informació sobre el dret estranger (STE núm. 97)
• Conveni sobre el trasllat de persones condemnades (STE núm. 112)
• Protocol addicional al Conveni sobre el trasllat de persones condemnades (STE núm. 167)
• Conveni europeu sobre la transmissió de procediments repressius (STE núm. 73)
• Conveni europeu per a la vigilància de persones condemnades o alliberades sota condició (STE núm. 51)
• Conveni relatiu al blanqueig, a la detecció, a la confiscació i al decomís dels productes del delicte (STE núm. 141)
• Conveni europeu d’extradició (STE núm. 24)
• Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició (STE núm. 86)
• Segon Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició (STE núm. 98)
• Tercer Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició (STCE núm. 209)
• Quart Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició (STCE núm. 212)
• Conveni europeu d’assistència judicial en matèria penal (STE núm. 30)
• Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència judicial en matèria penal (STE núm. 99)
• Segon Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència judicial en matèria penal (STE núm. 182)
• Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (STE núm. 90)
• Conveni europeu sobre el valor internacional de les sentències penals (STE núm. 70)
• Conveni sobre la ciberdelinqüència (STE núm. 185)
• Protocol addicional al Conveni sobre la ciberdelinqüència relatiu a la criminalització d’actes de naturalesa racista i xenòfoba comesos per mitjà de sistemes informàtics (STE núm. 189)
• Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme (STCE núm. 196)
• Protocol addicional al Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme (entrada en vigor 01.07.2017) (STCE núm. 217)
• Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans (STCE núm. 197)
• Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, a la detecció, a la confiscació i al decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme (STCE núm. 198)
• Conveni europeu sobre la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat i dels crims de guerra (STE núm. 82)
• Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants (STE núm. 160)
• Conveni sobre les relacions personals referides als infants (STE núm. 192)
• Conveni relatiu a l’establiment d’un sistema d’inscripció de testaments (STE núm. 77)
• Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia dels menors (STE núm. 105)
• Conveni europeu sobre l’estatut jurídic dels infants nascuts fora del matrimoni (STE núm. 85)
• Acord relatiu al tràfic il·lícit per mar que implementa l’article 17 de la Convenció de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques (STE núm. 156)
• Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual (STCE núm. 201)
• Conveni europeu en matèria d’adopció de menors (revisat) (STCE núm. 202)
• Conveni del Consell d’Europa sobre la falsificació de productes mèdics i infraccions similars que amenacen la salut pública (STCE núm. 211)
• Conveni penal sobre la corrupció (STE núm. 173)
• Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció (STE núm. 191)
• Conveni civil sobre la corrupció (STE núm. 174)
• Acord europeu sobre la transmissió de sol·licituds d’assistència judicial (STE núm. 92) Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Ucraïna davant el Consell d’Europa, de data 9 de juliol de 2019, registrada a la Secretaria General el 11 de juliol de 2019 De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, del Conveni, Ucraïna declara que les seves autoritats centrals, designades en aplicació de l’article 33, paràgraf 1, del Conveni, són el Ministeri de Justícia d’Ucraïna (pel que fa a l’execució de les sentències), la Fiscalia General d’Ucraïna (pel que fa a l’exercici de l’acció penal durant la fase d’instrucció de les causes penals) i, des del 25 de gener del 2015, el Consell Nacional de Lluita contra la Corrupció d’Ucraïna (en l’àmbit de la seva competència en matèria d’investigació preliminar; més informació a https://nabu.gov.ua/en/competence ). Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, datada el 12 d’octubre del 2015, transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent d’Ucraïna, datada el 13 d’octubre del 2015, registrada al Secretariat General el 16 d’octubre del 2015 El Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna presenta els seus compliments al secretari general del Consell d’Europa, en qualitat de dipositari de la Convenció europea en l’àmbit de la informació sobre el dret estranger, del 7 de juny de 1968 del Protocol addicional a la Convenció europea en l’àmbit de la informació sobre el dret estranger del 15 de març de 1978, de la Convenció europea per a la vigilància de les persones condemnades o alliberades sota condicions del 30 de novembre de 1964, de la Convenció sobre el trasllat de persones condemnades del 21 de març de 1983, del Protocol addicional a la Convenció sobre el trasllat de persones condemnades del 18 de desembre de 1997, de la Convenció europea sobre la transmissió de procediments repressius del 15 de maig de 1972, de la Convenció europea d’assistència judicial en matèria penal del 20 d’abril de 1959, del Protocol addicional a la Convenció europea d’assistència judicial en matèria penal del 17 de març de 1978, del Segon Protocol addicional a la Convenció europea d’assistència judicial en matèria penal del 8 de novembre del 2001, de la Convenció europea d’extradició del 13 de desembre de 1957, del Protocol addicional a la Convenció europea d’extradició del 15 d’octubre de 1975, del Segon Protocol addicional a la Convenció europea d’extradició del 17 de març de 1978, de la Convenció europea per a la repressió del terrorisme del 27 de gener de 1977, del Protocol que modifica la Convenció europea per a la repressió del terrorisme del 15 de maig del 2003, de la Convenció del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme del 16 de maig del 2005, de la Convenció europea sobre el valor internacional de les sentències penals del 28 de maig de 1970, de la Convenció sobre la ciberdelinqüència del 23 de novembre del 2001, del Protocol addicional a la Convenció sobre la ciberdelinqüència relatiu a la incriminació d’actes de naturalesa racista i xenòfoba comesos mitjançant sistemes informàtics del 28 de gener del 2003, de la Convenció relativa al blanqueig, la detecció, la confiscació i el decomís dels productes del delicte del 8 de novembre de 1990, de la Convenció del Consell d’Europa relativa al blanqueig, la detecció, la confiscació i el decomís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme del 16 de maig del 2005, de la Convenció del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans del 16 de maig del 2005, de la Convenció europea sobre l’exercici dels drets dels infants del 25 de gener de 1996, de la Convenció sobre les relacions personals relatives als infants del 15 de maig del 2003, de la Convenció europea sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia d’infants i el restabliment de la custòdia del 20 de maig de 1980, de la Convenció del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual del 25 d’octubre del 2007, de l’Acord relatiu al tràfic il·lícit per mar que implementa l’article 17 de la Convenció de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques del 31 de gener de 1995, de la Convenció penal sobre la corrupció del 27 de gener de 1999, del Protocol addicional a la Convenció penal sobre la corrupció del 15 de maig del 2003 (d’ara endavant, denominats col·lectivament “convencions, protocols, acord”), i té l’honor d’informar del següent. El febrer del 2014, la Federació de Rússia va iniciar una agressió armada contra Ucraïna i va ocupar part del territori d’Ucraïna —la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol—, i actualment exerceix el control efectiu d’alguns districtes dels óblats de Donetsk i Luhansk d’Ucraïna. Aquestes accions constitueixen una violació flagrant de la Carta de les Nacions Unides i una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. La Federació de Rússia, com a estat agressor i potència ocupant, assumeix la plena responsabilitat dels seus actes i de les seves conseqüències segons el dret internacional. La Resolució A/RES/68/262 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 27 de març del 2014, va confirmar la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna dins de les seves fronteres internacionalment reconegudes. Les Nacions Unides també han instat tots els estats, organitzacions internacionals i agències especialitzades a no reconèixer cap modificació de l’estatus de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol. En aquest sentit, Ucraïna declara que, a partir del 20 de febrer del 2014 i durant el període d’ocupació temporal per part de la Federació de Rússia d’una part del territori d’Ucraïna —la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol— a causa de l’agressió armada de la Federació de Rússia contra Ucraïna, i fins a la restauració completa de l’ordre constitucional i del control efectiu per part d’Ucraïna sobre aquests territoris ocupats, així com sobre alguns districtes dels óblasts de Donetsk i Luhansk que no estan temporalment sota control d’Ucraïna, l’aplicació i execució per part d’Ucraïna de les obligacions derivades de les convencions, protocols i acord esmentats, en la mesura que s’apliquin a aquests territoris ocupats o no controlats, està limitada i no es pot garantir. Els documents o sol·licituds emesos per les autoritats d’ocupació de la Federació de Rússia, els seus funcionaris a tots els nivells a la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, així com per les autoritats il·legals en alguns districtes dels óblasts de Donetsk i Luhansk d’Ucraïna que no estan temporalment sota control d’Ucraïna, són nuls i sense efecte jurídic, independentment que siguin presentats directament o indirectament per les autoritats de la Federació de Rússia. Les disposicions de les convencions, protocols i acord relatives a la possibilitat de comunicació o interacció directa no s’apliquen als òrgans territorials d’Ucraïna a la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, així com en alguns territoris dels óblasts de Donetsk i Luhansk que no estan temporalment sota control d’Ucraïna. L’ordre de comunicació corresponent és determinat per les autoritats centrals d’Ucraïna a Kíiv. Reserva contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de febrer de 2011 De conformitat amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció, Ucraïna declara que només aplicarà el paràgraf 1 de l’article 3 de la Convenció als delictes castigats amb pena privativa de llibertat. Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de febrer de 2011 De conformitat amb l’article 53, paràgraf 4.a, de la Convenció, Ucraïna declara que no aplicarà el paràgraf 4 de l’article 3 de la Convenció. De conformitat amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, Ucraïna declara que només aplicarà el paràgraf 1 de l’article 9 de la Convenció en la mesura que el delicte principal sigui castigat amb una pena privativa de llibertat. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, de la Convenció, Ucraïna declara que no aplicarà el paràgraf 6 de l’article 9 de la Convenció. De conformitat amb l’article 17, paràgraf 5, de la Convenció, Ucraïna declara que aplicarà l’article 17 de la Convenció únicament a les categories d’infraccions especificades a la llista que figura a l’annex de la Convenció. De conformitat amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, Ucraïna declara que només aplicarà el paràgraf 2 de l’article 24 de la Convenció sota reserva dels principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del sistema jurídic d’Ucraïna. De conformitat amb l’article 31, paràgraf 2, Ucraïna declara que no utilitzarà al seu territori el procediment de notificació d’actes judicials mencionat al paràgraf 2 de l’article 31 de la Convenció. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de febrer de 2011 De conformitat amb l’article 35, paràgraf 1, de la Convenció, Ucraïna es compromet a acceptar i executar les sol·licituds transmeses per via electrònica o per qualsevol altre mitjà de comunicació, sempre que la part sol·licitant enviï al mateix temps l’original d’aquestes sol·licituds per correu postal o per missatger. Les informacions relatives a l’execució de les sol·licituds transmeses per via electrònica o per altres mitjans de comunicació seran enviades a la part sol·licitant després de la recepció de l’original. De conformitat amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, Ucraïna declara que les sol·licituds adreçades a Ucraïna i els documents que les acompanyin han d’anar acompanyats d’una traducció a l’ucraïnès o a una de les llengües oficials del Consell d’Europa, si no estan redactats en aquestes llengües. Reserves contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de febrer de 2011 De conformitat amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, Ucraïna declara que, sense el seu consentiment previ, les informacions o elements de prova facilitats per ella en virtut del capítol IV de la Convenció no poden ser utilitzats o transmesos per les autoritats de la part sol·licitant en el marc d’investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, de la Convenció, Ucraïna declara que aplicarà l’article 46, paràgraf 5, de la Convenció, sempre que la part sol·licitant garanteixi que la informació rebuda s’utilitzi exclusivament amb finalitats de procediment penal en casos de legalització (blanqueig) de productes del delicte o de finançament del terrorisme. De conformitat amb l’article 53, paràgraf 2, de la Convenció, Ucraïna declara que aplicarà el paràgraf 1 de l’article 47 de la Convenció sota reserva de la seva legislació nacional. Declaracions contingudes en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de febrer de 2011 De conformitat amb l’article 33, paràgraf 2, de la Convenció, Ucraïna declara que les seves autoritats centrals, designades en aplicació del paràgraf 1 de l’article 33 de la Convenció, són el Ministeri de Justícia d’Ucraïna (pel que fa a l’execució de les sentències) i la Fiscalia General d’Ucraïna (pel que fa als procediments judicials durant la instrucció de causes penals). De conformitat amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, Ucraïna declara que l’autoritat autoritzada per Ucraïna per exercir les funcions d’una unitat d’intel·ligència financera en el sentit de l’article 46 de la Convenció és l’autoritat central del poder executiu d’Ucraïna amb estatut especial en matèria de seguiment financer. Xipre: Declaracions contingudes en una nota verbal de la Missió Permanent de Xipre, dipositada juntament amb l’instrument de ratificació el 27 de març del 2009 D’acord amb l’article 3, paràgraf 2, de la Convenció, la República de Xipre declara que l’article 3, paràgraf 1, s’aplicarà només en la mesura que la infracció sigui punible amb una pena de presó o una ordre de detenció per un període màxim superior a un any. D’acord amb l’article 9, paràgraf 4, de la Convenció, la República de Xipre declara que l’article 9, paràgraf 1, només s’aplicarà en la mesura que la infracció sigui punible amb una pena de presó o una ordre de detenció per un període màxim superior a un any. D’acord amb l’article 24, paràgraf 3, de la Convenció, la República de Xipre declara que l’article 24, paràgraf 2, s’aplicarà subjecta als principis constitucionals de Xipre i als conceptes fonamentals del seu sistema jurídic. D’acord amb l’article 35, paràgraf 3, de la Convenció, el Govern de Xipre declara que les sol·licituds i els documents adjunts s’han de presentar juntament amb una traducció a l’anglès. D’acord amb l’article 42, paràgraf 2, de la Convenció, el Govern de Xipre declara que la informació o les proves que proporcioni en virtut d’aquesta Convenció no podran ser utilitzades ni transmeses, sense el seu consentiment previ, per les autoritats de l’estat sol·licitant en investigacions o procediments diferents dels especificats en la sol·licitud. D’acord amb l’article 33.2 de la Convenció, la República de Xipre declara que les autoritats centrals designades d’acord amb el paràgraf 1 són: • El Ministeri de Justícia i Ordre Públic • La Unitat de Control del Blanqueig de Capitals (MOKAS) per a les ordres de congelació i confiscació. D’acord amb l’article 46, paràgraf 13, de la Convenció, la unitat d’intel·ligència financera designada per a la República de Xipre és la següent: Unitat de Control del Blanqueig de Capitals (MOKAS) Apartat de correus: 23768 1686 Nicòsia Xipre Adreça electrònica: [email protected] Unió Europea: Comunicació consignada en una nota verbal del Consell de la Unió Europea i de la Comissió de les Comunitats Europees, datada el 27 de novembre del 2009, registrada al Secretariat General el 30 de novembre del 2009 El Tractat de Lisboa que modifica el Tractat de la Unió Europea i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea entrarà en vigor l’1 de desembre del 2009. Per tant, a partir d’aquesta data, la Unió Europea substituirà i succeirà la Comunitat Europea (article primer, tercer paràgraf, del Tractat de la Unió Europea tal com ha estat modificat pel Tractat de Lisboa). Així doncs, a partir d’aquesta data, la Unió Europea exercirà tots els drets i assumirà totes les obligacions de la Comunitat Europea, incloent-hi el seu estatut dins de l’organització, tot continuant exercint els drets existents i assumint les obligacions de la Unió Europea. En particular, a partir d’aquesta data, tots els acords celebrats entre la vostra organització i la Comunitat Europea, així com tots els compromisos assumits per la Comunitat Europea envers la vostra organització, i els acords i compromisos que vinculin la Comunitat Europea i que hagin estat adoptats en el marc de la vostra organització, seran assumits per la Unió Europea.