Article 23. Obligació de confiscació

Article 23. Obligació de confiscació

1. Una part que ha rebut d’una altra part una sol·licitud de confiscació relativa a instruments o productes situats al seu territori, ha de fer el següent:

a) Executar una resolució de confiscació que emani d’un tribunal de la part sol·licitant pel que fa a aquests instruments o aquests productes; o bé

b) Presentar aquesta demanda a les seves autoritats competents per tal d’obtenir una resolució de confiscació i, si s’atorga, executar-la.

2. Als efectes de l’aplicació de l’apartat 1.b) d’aquest article, qualsevol part té, en cas de necessitat, competència per iniciar un procediment de confiscació en virtut del seu dret intern.

3. Les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article també s’apliquen a la confiscació que consisteix en l’obligació de pagar una quantitat de diners corresponent al valor del producte, si els béns que poden ser objecte de la confiscació es troben en el territori de la part sol·licitada. En aquest supòsit, en procedir a la confiscació de conformitat amb l’apartat 1, la part sol·licitada, a manca de pagament, efectua la seva reclamació sobre qualsevol bé disponible a aquest efecte.

4. Si una sol·licitud de confiscació té com a objectiu un bé determinat, les parts poden convenir que la part sol·licitada pot procedir a la confiscació en forma d’una obligació de pagar una quantitat de diners que correspongui al valor del bé.

5. Les parts cooperen, en la mesura més àmplia possible de conformitat amb el seu dret intern, amb les parts que sol·liciten l’execució de mesures equivalents a la confiscació i que porten a una privació de la propietat, que no constitueixen sancions penals, a partir del moment que aquestes mesures hagin estat ordenades per una autoritat judicial de la part sol·licitant sobre la base d’un delicte penal i en la mesura que s’hagi establert que els béns constitueixen productes o que són béns que corresponen als determinats en l’article 5 d’aquest Conveni.