Article 28. Motius de refús

Article 28. Motius de refús

1. En virtut d’aquest capítol, es pot refusar la cooperació en el supòsit que:

a) La mesura sol·licitada fos contrària als principis fonamentals de l’ordenament jurídic de la part sol·licitada; o

b) L’execució de la sol·licitud és susceptible d’atemptar contra la sobirania, la seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials de la part sol·licitada; o

c) La part sol·licitada considera que la importància de l’assumpte sobre el qual recau la sol·licitud no justifica que es prengui la mesura sol·licitada; o

d) El delicte sobre el qual recau la sol·licitud és un delicte fiscal, llevat que el delicte a què es refereix sigui el finançament del terrorisme; o

e) El delicte sobre el qual recau la sol·licitud és un delicte polític, llevat que el delicte a què es refereix sigui el finançament del terrorisme; o

f) La part sol·licitada considera que la mesura demanada aniria contra el principi ne bis in dem; o

g) El delicte al qual fa referència la sol·licitud no seria, segons el dret de la part sol·licitada, un delicte si es cometés en el territori dependent de la seva jurisdicció. Tanmateix, aquest motiu de refús només s’aplica a la cooperació que preveu la secció 2 en la mesura que l’assistència mútua sol·licitada implica mesures coercitives. Quan per a la cooperació en virtut d’aquest capítol s’exigeix la doble incriminació, aquesta obligació es considera complerta, tant si les dues parts qualifiquen o no el delicte en la mateixa categoria de delicte com si utilitzen o no la mateixa terminologia per designar-lo. Només cal que les dues parts incriminin l’acte que es troba a la base del delicte.

2. La cooperació que preveu la secció 2, en la mesura que l’assistència mútua sol·licitada implica mesures coercitives, com també la que preveu la secció 3 d’aquest capítol, també es poden refusar en els supòsits en què les mesures sol·licitades no es podrien prendre en virtut del dret intern de la part sol·licitada, a l’efecte d’investigacions o procediments, si es tractés d’un assumpte intern anàleg.

3. Quan la legislació de la part sol·licitant ho exigeix, la cooperació que preveu la secció 2, en la mesura que l’assistència mútua sol·licitada implica mesures coercitives, i la que preveu la secció 3 d’aquest capítol, també es poden refusar en el supòsit que les mesures sol·licitades o qualsevol altra mesura que tingui efectes anàlegs no serien autoritzades per la legislació de la part sol·licitant, o, pel que fa a les autoritats competents de la part sol·licitant, si la sol·licitud no l’autoritza un jutge o una altra autoritat judicial, incloent-hi el Ministeri Fiscal, autoritats que actuen en matèria de delictes penals.

4. La cooperació que preveu la secció 4 d’aquest capítol també es pot refusar si:

a) La legislació de la part sol·licitada no preveu la confiscació per al tipus de delicte sobre el qual recau la sol·licitud; o

b) Sense perjudici de l’obligació que es deriva de l’article 23, apartat 3, seria contrària als principis del dret intern de la part sol·licitada pel que fa a les possibilitats de confiscació relativa als vincles entre un delicte i:

i) Un avantatge econòmic que es podria assimilar al seu producte; o ii) Béns que es podrien assimilar als seus instruments; o

c) En virtut de la legislació de la part sol·licitada, la resolució de confiscació ja no es pot pronunciar o executar per motius de prescripció; o

d) Sense perjudici de l’article 23, apartat 5, la sol·licitud no es refereix a una sentència anterior, ni a una resolució de caràcter judicial, ni a una declaració que figuri en una resolució d’aquest tipus, declaració segons la qual s’han comès un o diversos delictes i que es troba a l’origen de la resolució o de la sol·licitud de confiscació; o

e) Ja sigui que la confiscació no és executòria en la part sol·licitant, o que encara sigui susceptible de recursos ordinaris; o

f) La sol·licitud es refereix a una resolució de confiscació pronunciada en absència de la persona objecte de la resolució i si, segons la part sol·licitada, el procediment iniciat per la part sol·licitant i que ha dut a aquesta resolució no ha satisfet els drets mínims de la defensa que es reconeixen a qualsevol persona acusada d’una infracció.

5. Als efectes de l’apartat 4.f) d’aquest article, no es considera que s’ha pronunciat una resolució en absència de l’acusat:

a) Si s’ha confirmat o pronunciat després que l’interessat hi hagi fet oposició; o

b) Si s’ha pronunciat en apel·lació, amb la condició que l’interessat hagi interposat el recurs.

6. En examinar, per als efectes de l’apartat 4.f) d’aquest article, si els drets mínims de la defensa s’han respectat, la part sol·licitada tindrà en compte el fet que l’interessat ha intentat deliberadament sostreure’s a la justícia o que aquesta persona, després d’haver tingut la possibilitat de presentar recurs contra la resolució pronunciada en la seva absència, ha decidit no presentar cap recurs. Serà el mateix cas quan l’interessat, després que se l’ha degudament citat a comparèixer, ha escollit no comparèixer o no demanar un ajornament.

7. Una part no pot invocar el secret bancari per tal de justificar el seu refús a qualsevol cooperació que preveu aquest capítol. Quan el seu dret intern ho exigeix, una part pot exigir que una sol·licitud de cooperació que implicaria l’aixecament del secret bancar l’autoritzi, ja sigui un jutge, ja sigui una altra autoritat judicial, inclòs el Ministeri Fiscal, autoritats que actuen en matèria de delictes penals.

8. Sense perjudici del motiu de refús que preveu l’apartat 1.a) d’aquest article:

a) El fet que la persona que és objecte d’una investigació efectuada o d’una resolució de confiscació presa per les autoritats de la part sol·licitant sigui una persona jurídica, la part sol·licitada no ho pot invocar com a obstacle per a qualsevol cooperació en virtut d’aquest capítol;

b) El fet que la persona física contra la qual s’ha pronunciat una resolució de confiscació de productes hagi mort més tard, com tampoc el fet que una persona jurídica contra la qual s’ha pronunciat una resolució de confiscació de productes s’hagi dissolt més tard, no podran ser invocats com a obstacles per a l’assistència mútua que preveu l’article 23, apartat 1.a);

c) El fet que una persona que és objecte d’una investigació o una resolució de confiscació presa per les autoritats de la part sol·licitant s’esmenti en la investigació tant com a autor del delicte principal com del delicte de blanqueig en aplicació de l’article 9.2.b) d’aquest Conveni no podrà ser invocat per la part sol·licitada com a obstacle per a l’assistència mútua en virtut d’aquest capítol.