Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis, adoptat el 25 de novembre del 2016 a París i que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2018

Les Parts en aquest Conveni, Reconeixent que els governs pateixen importants pèrdues de recaptació de l’impost sobre els beneficis de les societats arran de la implantació de planificacions fiscals agressives que tenen com a conseqüència el trasllat artificial dels beneficis vers destinacions on no estan gravades per impostos o ho són a una tributació reduïda; Conscients de la urgència dels problemes lligats a l’erosió de la base imposable i al trasllat de beneficis (d’ara endavant, “BEPS”), no només per als països industrialitzats, sinó també per a les economies emergents i per als països en desenvolupament; Reconeixent la importància de garantir que els beneficis tributin allà on realment s’exerceixen les activitats econòmiques que generen aquests beneficis i allà on es crea el valor; Celebrant el conjunt de mesures desenvolupades en el marc del projecte BEPS de l’OCDE i del G20 (d’ara endavant, “el conjunt dels informes BEPS de l’OCDE i del G20”); Observant que el conjunt dels informes BEPS de l’OCDE i del G20 inclou mesures relatives als convenis fiscals, l’objectiu de les quals consisteix a lluitar contra certs instruments híbrids, evitar la utilització abusiva dels convenis fiscals, lluitar contra les mesures destinades a evitar de manera artificial l’estatus d’establiment permanent i millorar la solució de controvèrsies; Conscients de la necessitat d’assegurar una implementació ràpida, coordinada i coherent de les mesures BEPS relatives als convenis fiscals en un context multilateral; Observant la necessitat de vetllar per tal que els convenis subscrits, a fi i efecte d’evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda, s’interpretin amb la finalitat d’eliminar la doble imposició respecte dels impostos afectats per aquests convenis, sense que això generi possibilitats de no-imposició o d’imposició reduïda mitjançant pràctiques d’evasió fiscal o de frau fiscal/elusió fiscal (que resultin, en especial, de l’estratègia de cercar el tractat més favorable per obtenir les desgravacions previstes en aquests convenis, en benefici indirecte de residents de terceres jurisdiccions); Reconeixent la necessitat de crear un instrument eficaç per implementar, de manera sincronitzada i eficient, les modificacions adoptades en el conjunt de la xarxa de convenis existents, subscrits a fi d’evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda, sense haver de tornar a negociar cada un dels convenis bilateralment; Han convingut el següent:

Article 1

Àmbit d’aplicació del Conveni Aquest Conveni modifica tots els convenis fiscals coberts, tal com són definits a la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes).

Article 2. Interpretació dels termes

1. Als efectes d’aquest Conveni, s’apliquen les definicions següents:

a) L’expressió Conveni fiscal cobert designa un acord subscrit per tal d’evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda (independentment del fet que inclogui o no altres impostos):

i) Que està vigent entre dues o més: A) Parts; i/o B) jurisdiccions o territoris que siguin part en un dels acords damunt esmentats, i les relacions internacionals dels quals depenen de la responsabilitat d’una Part; i ii) respecte del qual cada una d’aquestes Parts ha formulat una notificació al Dipositari en què indica aquest acord, i també tots els instruments que el modifiquen o complementen (identificats pel seu títol, els noms de les parts, la data de signatura i, si escau en el moment de la notificació, la data d’entrada en vigor), com un acord que vol que estigui afectat per aquest Conveni.

b) El terme Part significa:

i) un Estat per al qual aquest Conveni està vigent en virtut de l’article 34 (Entrada en vigor); o ii) una jurisdicció que ha signat aquest Conveni de conformitat amb els paràgrafs

b) o

c) de l’apartat 1 de l’article 27 (Signatura i ratificació, acceptació o aprovació) i per a la qual aquest Conveni està vigent en virtut de l’article 34 (Entrada en vigor).

c) L’expressió jurisdicció contractant designa una part d’un Conveni fiscal cobert.

d) El terme signatari designa un Estat o una jurisdicció que ha signat aquest Conveni, però per al qual el Conveni encara no està vigent.

2. En el moment en què una Part decideix aplicar aquest Conveni, tot terme o expressió que no hi estigui definit té el significat que en aquell moment li atribueix el Conveni fiscal cobert concernit, excepte si el context n’exigeix una interpretació diferent.

Article 3. Entitats transparents

1. En el sentit d’un Conveni fiscal cobert, les rendes obtingudes per o mitjançant una entitat o un instrument considerat com a totalment o parcialment transparent, en l’àmbit fiscal de conformitat amb la legislació fiscal d’una de les Jurisdiccions contractants, es consideren com a rendes d’un resident d’una Jurisdicció contractant, únicament, però, en la mesura que aquestes rendes es consideren, als efectes de la seva imposició per aquesta Jurisdicció contractant, com les rendes d’un resident d’aquesta Jurisdicció contractant.

2. Les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que imposen a una Jurisdicció contractant eximir de l’impost sobre la renda, o concedir una deducció o un crèdit igual a l’import de l’impost sobre la renda, pagat en relació amb la renda obtinguda per un resident d’aquesta Jurisdicció contractant, que de conformitat amb les disposicions del Conveni fiscal cobert és imposable en l’altra Jurisdicció contractant, no s’apliquen en la mesura que aquestes disposicions permeten la imposició per aquesta altra Jurisdicció contractant, únicament perquè la renda és també una renda obtinguda per un resident d’aquesta altra Jurisdicció contractant.

3. Quan es tracta dels Convenis fiscals coberts pels quals una o diverses Parts han formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 3 de l’article 11 (Aplicació dels convenis fiscals per limitar el dret d’una Part a imposar els seus propis residents), al final de l’apartat 1 s’afegeix la frase següent: “Les disposicions d’aquest apartat no s’han d’interpretar, de cap manera, en el sentit que afecten el dret d’una Jurisdicció contractant d’imposar els residents d’aquesta Jurisdicció contractant.”

4. L’apartat 1 (susceptible de modificació per l’apartat 3) s’aplica en substitució o en absència de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que estipulin que una renda obtinguda per o mitjançant una entitat o un instrument, considerat fiscalment transparent per la legislació fiscal d’una de les Jurisdiccions contractants (per l’aplicació d’una norma general o de normes que detallen el tractament aplicable a situacions de fets específics o tipus d’entitats o instruments), s’ha de considerar com la renda d’un resident d’una Jurisdicció contractant.

5. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició descrita a l’apartat 4;

c) de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició descrita a l’apartat 4, que refusa la concessió dels beneficis previstos pel Conveni quan s’obté una renda per o mitjançant una entitat o un instrument establert en una jurisdicció tercera;

d) de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició descrita a l’apartat 4 que detalla el tractament aplicable a situacions de fets específics o de tipus d’entitats o instruments;

e) de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició descrita a l’apartat 4 que detalla el tractament aplicable a situacions de fets específics o de tipus d’entitats o d’instruments, i que refusa la concessió dels beneficis del Conveni quan la renda s’obté per o mitjançant una entitat o un instrument establert en una tercera jurisdicció;

f) de no aplicar l’apartat 2 als seus Convenis fiscals coberts;

g) d’aplicar l’apartat 1 únicament als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició descrita a l’apartat 4 que detalla el tractament de situacions de fets específics o el tipus d’entitats o instruments.

6. Tota Part que no ha formulat cap de les reserves previstes a les lletres

a) o

b) de l’apartat 5 notifica al dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 4 i que no són objecte d’una reserva descrita a les lletres

c) a

e) de l’apartat 5, tot indicant els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. La notificació de la Part que ha formulat la reserva prevista a la lletra

g) de l’apartat 5 queda limitada als Convenis fiscals coberts als quals fa al·lusió aquesta reserva. Quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert formulen una notificació relativa a una disposició d’aquest Conveni fiscal cobert, l’apartat 1 substitueix aquesta disposició (tal com l’apartat 3 és susceptible de modificar-lo) en les condicions que estableix l’apartat 4. En els altres casos, l’apartat 1 (susceptible de modificació per l’apartat 3) preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb l’apartat 1 (susceptible de modificació per l’apartat 3).

Article 4. Entitats amb doble residència

1. Quan una persona diferent d’una persona física és un resident de diverses Jurisdiccions contractants en virtut de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert, les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants fan el possible per determinar de comú acord la Jurisdicció contractant de la qual es considera que aquesta persona és resident als efectes del Conveni fiscal cobert, tenint en compte el lloc on es troba la seva seu de direcció efectiva, el lloc on s’ha constituït com a societat o altra forma jurídica, i qualsevol altre factor pertinent. A falta d’aquest acord entre les Jurisdiccions contractants, aquesta persona no té dret a cap de les desgravacions o exoneracions de l’impost previstes pel Conveni fiscal cobert, excepte en la mesura i segons les modalitats acordades per les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants.

2. L’apartat 1 s’aplica en substitució o absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que prevegi normes per determinar si una persona diferent d’una persona física es considerarà resident d’una de les Jurisdiccions contractants en les situacions en què, d’altra manera, aquesta persona es consideraria resident de més d’una Jurisdicció contractant. L’apartat 1 no s’aplica a les disposicions de Convenis fiscals coberts que tracten de la residència de societats que participen en estructures de doble cotització.

3. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja regulen les situacions en què una persona diferent d’una persona física és un resident de diverses Jurisdiccions contractants i demanar a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants de fer el possible per determinar de comú acord l’única Jurisdicció contractant de la qual aquesta persona es considera resident;

c) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja regulen les situacions en què una persona diferent d’una persona física és un resident de diverses Jurisdiccions contractants, refusant els beneficis del Conveni sense demanar a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants de fer el possible per determinar de comú acord l’única Jurisdicció contractant de la qual aquesta persona es considera resident;

d) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja regulen les situacions en què una persona diferent d’una persona física és un resident de diverses Jurisdiccions contractants, i sol·licitar a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants de fer el possible per determinar de comú acord l’única Jurisdicció contractant de la qual aquesta persona es considera resident, i que preveuen el tractament d’aquesta persona als efectes del Conveni fiscal cobert quan no es pot assolir aquest acord;

e) per a l’aplicació dels seus Convenis fiscals coberts, substituir l’última frase de l’apartat 1 per la frase següent: “A falta d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap de les desgravacions o exoneracions de l’impost previstes pel Conveni fiscal cobert.”;

f) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts subscrits amb Parts que han formulat la reserva que preveu la lletra e).

4. Tota Part que no ha formulat una reserva descrita a la lletra

a) de l’apartat 3 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 2 i que no són objecte d’una reserva prevista a les lletres

b) a

d) de l’apartat 3, tot indicant els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació d’aquest tipus relativa a una disposició d’un Conveni fiscal cobert, l’apartat 1 substitueix aquesta disposició. En els altres casos, l’apartat 1 preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb l’apartat 1.

Article 5. Aplicació dels mètodes per eliminar la doble imposició

1. Una Part pot optar per aplicar els apartats 2 i 3 (Opció A), els apartats 4 i 5 (Opció B) o els apartats 6 i 7 (Opció C), o pot optar per no aplicar cap d’aquestes opcions. Quan cada Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert opta per una opció diferent (o quan una Jurisdicció contractant opta per aplicar una opció i l’altra decideix no aplicar-ne cap), l’opció seleccionada per cada Jurisdicció contractant s’aplica als seus propis residents. Opció A

2. Les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que tenen per efecte exonerar del pagament de l’impost les rendes o el patrimoni d’un resident d’una Jurisdicció contractant en aquesta Jurisdicció contractant a l’efecte d’eliminar la doble imposició no s’apliquen quan l’altra Jurisdicció contractant aplica les disposicions del Conveni fiscal cobert per exonerar del pagament de l’impost aquestes rendes o aquest patrimoni o per limitar el tipus impositiu d’aquestes rendes o d’aquest patrimoni. En aquest cas, la primera Jurisdicció contractant concedeix una deducció sobre l’impost que recapta sobre les rendes o sobre el patrimoni d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat en aquesta altra Jurisdicció contractant. Aquesta deducció, però, no pot excedir la fracció de l’impost que correspon als elements de rendes o de patrimoni imposables en aquesta altra Jurisdicció contractant, calculat abans de la deducció.

3. L’apartat 2 s’aplica a un Conveni fiscal cobert que obligaria, d’altra banda, una Jurisdicció contractant a exonerar del pagament de l’impost les rendes o el patrimoni descrit en aquest apartat. Opció B

4. Les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que tenen per efecte exonerar del pagament de l’impost en una Jurisdicció contractant les rendes d’un resident d’aquesta Jurisdicció contractant a l’efecte d’eliminar la doble imposició, pel fet que aquesta Jurisdicció contractant considera aquestes rendes com un dividend, no s’apliquen quan aquestes rendes donen lloc a una deducció per a la determinació dels beneficis imposables d’un resident de l’altra Jurisdicció contractant en virtut de la legislació d’aquesta altra Jurisdicció contractant. En aquest cas, la primera Jurisdicció contractant concedeix una deducció sobre l’impost que recapta sobre les rendes d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat sobre la renda en qüestió en aquesta altra Jurisdicció contractant. Tanmateix, aquesta deducció no pot excedir la fracció de l’impost sobre la renda que correspon a aquestes rendes imposables en aquesta altra Jurisdicció contractant, calculat abans de la deducció.

5. L’apartat 4 s’aplica a un Conveni fiscal cobert que obligaria, d’altra banda, una Jurisdicció contractant a exonerar del pagament de l’impost les rendes descrites en aquest apartat. Opció C 6. a)Quan un resident d’una Jurisdicció contractant obté rendes o posseeix elements patrimonials que són imposables en l’altra Jurisdicció contractant de conformitat amb les disposicions d’un Conveni fiscal cobert (llevat en la mesura que aquestes disposicions permeten la imposició per aquesta altra Jurisdicció contractant únicament perquè la renda també és una renda obtinguda per un resident d’aquesta altra Jurisdicció contractant), la primera Jurisdicció contractant concedeix:

i) sobre l’impost que recapta sobre les rendes d’aquest resident, una deducció d’un import igual a l’impost pagat sobre la renda en qüestió en aquesta altra Jurisdicció contractant; ii) sobre l’impost que recapta sobre el patrimoni d’aquest resident, una deducció d’un import igual a l’impost pagat sobre el patrimoni en qüestió en aquesta altra Jurisdicció contractant. No obstant això, aquesta deducció no pot excedir la fracció de l’impost sobre la renda o sobre el patrimoni que correspon a les rendes o al patrimoni imposables en aquesta altra Jurisdicció contractant, calculat abans de la deducció.

b) Quan, de conformitat amb qualsevol disposició d’un Conveni fiscal cobert, les rendes que un resident d’una Jurisdicció contractant obté o el patrimoni que posseeix estan exonerats d’impostos en aquesta Jurisdicció contractant, aquesta pot tenir en compte aquestes rendes o aquest patrimoni exonerats als efectes de calcular l’import de l’impost sobre la resta de les rendes o del patrimoni d’aquest resident.

7. L’apartat 6 s’aplica en substitució de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que, a l’efecte d’eliminar la doble imposició, preveuen que una Jurisdicció contractant exonera del pagament de l’impost la renda que un resident d’aquesta Jurisdicció contractant obté o el patrimoni que posseeix, que de conformitat amb les disposicions del Conveni fiscal cobert és imposable en l’altra Jurisdicció contractant.

8. Una Part que decideix no aplicar cap de les opcions de l’apartat 1 es pot reservar el dret de no aplicar la totalitat d’aquest article a un o a diversos dels seus Convenis fiscals coberts concrets (o a la totalitat dels seus Convenis fiscals coberts).

9. Una Part que decideix no aplicar l’Opció C es pot reservar el dret de no permetre a l’altra o a les altres Jurisdiccions fiscals cobertes d’aplicar l’Opció C, als efectes d’un o de diversos dels seus Convenis fiscals coberts concrets (o als efectes de tots els seus Convenis fiscals coberts).

10. Tota Part que opta per aplicar una de les opcions previstes a l’apartat 1 notifica al Dipositari l’opció seleccionada, així com:

a) si una Part opta per aplicar l’Opció A, la llista dels seus Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 3, juntament amb els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida;

b) si una Part opta per aplicar l’Opció B, la llista dels seus Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 5, juntament amb els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida;

c) si una Part opta per aplicar l’Opció C, la llista dels seus Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 7, juntament amb els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Una opció s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert únicament si la Part que opta per aplicar aquesta opció ha formulat una notificació respecte d’aquesta disposició.

Article 6. Objecte d’un Conveni fiscal cobert

1. Es modifica un Conveni fiscal cobert per incloure el text del preàmbul següent: “Amb la intenció d’eliminar la doble imposició respecte dels impostos afectats per aquest Conveni sense generar possibilitats de no-imposició o d’imposició reduïda mitjançant pràctiques d’evasió o de frau/elusió fiscal* 1 (que resultin, en especial, de la instauració d’estratègies que consisteixen a cercar el tractat més favorable per obtenir les desgravacions previstes en aquest Conveni, en benefici indirecte de residents de jurisdiccions terceres),”.

2. El text mencionat a l’apartat 1 s’insereix en un Conveni fiscal cobert en substitució o en absència de text en el preàmbul d’aquest Conveni que faci referència a la intenció d’eliminar la doble imposició, independentment del fet que també faci referència o no a la intenció de no crear possibilitats de no-imposició o imposició reduïda.

3. Una Part també pot decidir incloure el text següent en el preàmbul dels seus Convenis fiscals coberts que no fan referència al desig de les Parts d’establir relacions econòmiques o de millorar la seva cooperació en matèria fiscal. “Amb el desig de promoure les seves relacions econòmiques i de millorar la cooperació en matèria fiscal.”.

4. Una Part es pot reservar el dret de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja disposen d’un preàmbul que fa referència a la intenció de les Jurisdiccions contractants d’eliminar la doble imposició sense crear possibilitats de no-imposició o imposició reduïda, tant si aquest preàmbul té per objectiu únicament les pràctiques d’evasió o de frau fiscal/elusió fiscal (que resultin, en especial, d’instaurar estratègies que consisteixen a cercar el tractat més favorable per obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni, en benefici indirecte de residents de jurisdiccions terceres) com si s’aplica més àmpliament.

5. Tota Part notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts diferents dels que són objecte d’una reserva prevista a l’apartat 4, que contenen un preàmbul tal com descrit a l’apartat 2, i indica el text dels apartats concernits. Quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat aquesta notificació respecte d’un preàmbul d’un Conveni fiscal cobert, aquest queda substituït pel text de l’apartat 1. En els altres casos, el text mencionat a l’apartat 1 s’afegeix al preàmbul existent.

6. Tota Part que opta per aplicar l’apartat 3 notifica la seva opció al Dipositari juntament amb la llista dels seus Convenis fiscals coberts que no contenen encara el text relatiu al desenvolupament de les relacions econòmiques i a la millora de la cooperació en matèria fiscal. El text mencionat a l’apartat 3 s’insereix en un Conveni fiscal cobert únicament si totes les Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert opten per aplicar aquest apartat i notifiquen aquesta opció per al Conveni fiscal cobert.

Article 7. Prevenir l’ús abusiu dels convenis

1. No obstant qualsevol disposició d’un Conveni fiscal cobert, no es concedeix un benefici respecte d’un element de renda o de patrimoni en virtut del Conveni fiscal cobert quan, tenint en compte tots els fets i circumstàncies propis de la situació, és raonable concloure que la concessió d’aquest benefici és un dels objectius principals d’un muntatge o d’una operació per permetre d’obtenir-lo, directament o indirecta, excepte quan es determina que la concessió del benefici en aquestes circumstàncies és conforme a l’objecte i al propòsit de les disposicions pertinents d’aquest Conveni fiscal cobert.

2. L’apartat 1 s’aplica en substitució o en absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que refusen, totalment o parcial, beneficis previstos pel Conveni fiscal cobert quan l’objectiu principal o un dels objectius principals d’un muntatge o d’una operació, o de qualsevol persona concernida per un muntatge o per una operació, és el d’obtenir aquests beneficis.

3. Una Part que no ha formulat la reserva prevista a la lletra

a) de l’apartat 15 també pot optar per aplicar l’apartat 4 als seus Convenis fiscals coberts.

4. Quan una Jurisdicció contractant refusa a una persona la concessió total o parcial dels beneficis previstos per un Conveni fiscal cobert, en aplicació de les disposicions d’aquest mateix Conveni (tal com aquest Conveni és susceptible de modificar-les), quan l’objectiu principal o un dels principals objectius d’un acord o d’una operació, o de qualsevol persona concernida per un muntatge o per una operació, consisteix a obtenir aquests beneficis, l’autoritat competent d’aquesta Jurisdicció contractant, que normalment ha concedit aquest benefici, ha de considerar tanmateix que aquesta persona pot pretendre obtenir aquest o d’altres beneficis, respecte d’un element de renda o de patrimoni específic, si aquesta autoritat competent determina que aquests beneficis han estat concedits a aquesta persona en absència de l’operació o de l’acord, a petició d’aquesta persona i després d’haver examinat els fets i circumstàncies pertinents. L’autoritat competent de la Jurisdicció contractant a la qual un resident de l’altra Jurisdicció contractant ha presentat una sol·licitud, en virtut d’aquest apartat, ha de consultar l’autoritat competent d’aquesta altra Jurisdicció contractant abans de refusar la sol·licitud.

5. L’apartat 4 s’aplica a les disposicions d’un Conveni fiscal cobert (tal com aquest Conveni és susceptible de modificar-les) que refusen de concedir la totalitat o part dels beneficis previstos per aquest Conveni fiscal cobert quan l’objectiu principal o un dels principals objectius d’un acord o d’una operació, o de qualsevol persona concernida per un muntatge o per una operació, consisteix a obtenir aquests beneficis.

6. Una Part també pot optar per aplicar les disposicions que preveuen els apartats 8 a 13 (d’ara endavant, la “regla simplificada sobre limitació de beneficis”) als seus Convenis fiscals coberts, mitjançant la notificació que es descriu a la lletra

c) de l’apartat 17. La regla simplificada sobre limitació de beneficis només s’aplica respecte d’un Conveni fiscal cobert, si totes les Jurisdiccions contractants han optat per aplicar-la.

7. Quan només algunes Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert opten per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis en virtut de l’apartat 6, la regla simplificada sobre limitació de beneficis s’aplica a la concessió dels beneficis previstos per un Conveni fiscal cobert, no obstant les disposicions d’aquest apartat:

a) per totes les Jurisdiccions contractants, si totes les Jurisdiccions contractants que no opten per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis en virtut de l’apartat 6 accepten aquesta aplicació, optant per aquest subapartat, i ho notifiquen al Dipositari; o

b) únicament per les Jurisdiccions contractants que opten per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis, amb la condició que les Jurisdiccions contractants que no opten per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis en virtut de l’apartat 6 acceptin aquesta aplicació, optant per aquest subapartat, i ho notifiquen al Dipositari. Regla simplificada sobre limitació de beneficis

8. Llevat de disposicions contràries de la regla simplificada sobre limitació de beneficis, un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert no pot gaudir d’un benefici que, d’una altra manera, hauria concedit el Conveni fiscal cobert, diferent dels beneficis previstos per les disposicions del Conveni fiscal cobert:

a) que determinen la residència d’una persona diferent d’una persona física resident de més d’una Jurisdicció contractant en virtut de les disposicions del Conveni fiscal cobert que defineixen un resident d’una Jurisdicció contractant;

b) que preveuen que una Jurisdicció contractant concedeix a una empresa d’aquesta Jurisdicció contractant un ajustament correlatiu com a conseqüència d’un ajustament inicial efectuat per l’altra Jurisdicció contractant, de conformitat amb el Conveni fiscal cobert, per l’import de l’impost exigit en la primera Jurisdicció contractant sobre els beneficis d’una empresa associada; o

c) que permeten als residents d’una Jurisdicció contractant sol·licitar que l’autoritat competent d’aquesta Jurisdicció contractant examini els casos d’imposició no conformes amb el Conveni fiscal cobert, excepte si aquest resident és una “persona admissible” de conformitat amb la definició de l’apartat 9, en el moment en què és concedit el benefici.

9. Un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert és una persona admissible en el moment en què aquest Conveni fiscal cobert li hauria concedit un benefici si, en aquell moment, el resident és:

a) una persona física;

b) aquesta Jurisdicció contractant, les seves subdivisions polítiques o les seves entitats locals, una agència o una persona jurídica de dret públic d’aquesta Jurisdicció contractant, de les seves subdivisions polítiques o entitats locals;

c) una societat o una altra entitat, si la categoria principal de les seves accions és, regularment, l’objecte de transaccions en un o diversos mercats borsaris reconeguts;

d) una persona, diferent d’una persona física, que és: i. un organisme sense ànim de lucre d’una categoria reconeguda per les Jurisdiccions contractants mitjançant un intercanvi de notes diplomàtiques; o ii. una entitat o un acord constituït en aquesta Jurisdicció contractant considerat com una persona diferent per la legislació fiscal d’aquesta Jurisdicció contractant i: A) que està constituït i gestionat exclusivament, o gairebé exclusivament, amb la finalitat d’administrar o d’oferir prestacions per jubilació i prestacions accessòries o auxiliars a persones físiques i que està regulat de conformitat amb la legislació d’aquesta Jurisdicció contractant, d’una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals; o B) que està constituït i gestionat exclusivament, o gairebé exclusivament, amb la finalitat d’invertir fons pel compte d’entitats o acords esmentats en el punt A);

e) una persona diferent d’una persona física, si durant almenys la meitat dels dies d’un període de dotze mesos, inclosa la data en què el benefici s’hauria concedit d’altra banda, persones que són residents d’aquesta Jurisdicció contractant i que tenen dret a gaudir dels beneficis del Conveni fiscal cobert en virtut de les lletres

a) a

d) posseeixen, directament o indirecta, almenys un 50 % de les accions d’aquesta persona. 10.

a) Un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert té dret a gaudir dels beneficis que preveu aquest Conveni fiscal cobert relatius a un element de renda procedent de l’altra Jurisdicció contractant, independentment que aquest resident sigui o no una persona admissible, si exerceix de manera activa una activitat empresarial en la primera Jurisdicció contractant, i si aquesta renda prové d’aquesta activitat o en constitueix un element accessori. Als efectes d’aquesta regla simplificada sobre limitació de beneficis, l’expressió “exerceix de manera activa una activitat empresarial” no inclou les activitats següents o l’exercici combinat d’aquestes:

i) societat hòlding; ii) supervisió o administració general d’un grup d’empreses; iii) activitat de finançament de grup (inclosa la gestió centralitzada de tresoreria); o iv) realització o gestió d’inversions, llevat quan aquestes activitats les exerceix un banc, una companyia d’assegurances o un agent de valors reconegut en el marc ordinari de la seva activitat.

b) Si un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert obté un element de renda d’una activitat empresarial que exerceix en l’altra Jurisdicció contractant, o obté d’una persona relacionada un element de renda procedent de l’altra Jurisdicció contractant, les condicions descrites a la lletra

a) es consideren satisfetes respecte d’aquesta renda, únicament si l’activitat empresarial que el resident exerceix en la primera Jurisdicció contractant, amb la qual es relaciona l’element de renda, presenta un caràcter substancial respecte de les activitats empresarials idèntiques o complementàries que el resident o aquesta persona relacionada en l’altra Jurisdicció contractant exerceixen. Als efectes de l’aplicació d’aquest subapartat, el caràcter substancial de l’activitat empresarial es determina tenint en compte el conjunt dels fets i circumstàncies propis de cada cas.

c) Als efectes de l’aplicació d’aquest apartat, les activitats que exerceixen persones relacionades amb un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert es consideren exercides per aquest resident.

11. Un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert que no és una persona admissible pot, tanmateix, gaudir d’un benefici que seria, d’altra banda, concedit per aquest Conveni fiscal cobert respecte d’un element de renda si, durant almenys la meitat dels dies durant un període de dotze mesos, inclosa la data en què el benefici seria concedit d’altra banda, persones que són beneficiàries equivalents posseeixen, directament o indirecta, almenys un 75 per cent dels drets o de les participacions efectius del resident.

12. Quan un resident d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert no compleix les condicions que li permeten ser una persona admissible en virtut de l’apartat 9, o gaudir dels beneficis en virtut de l’apartat 10 o 11, l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant pot tanmateix concedir els beneficis previstos per aquest Conveni fiscal cobert, o beneficis en concepte d’un element de renda específic, tenint en compte l’objecte o la finalitat d’aquest Conveni fiscal cobert, únicament, però únicament, si el resident demostra prop d’aquesta autoritat competent que ni la creació, l’adquisició o el manteniment, ni l’exercici de les seves activitats tenien com a principal objectiu gaudir dels beneficis del Conveni fiscal cobert. Abans d’acceptar o de refusar una sol·licitud presentada per un resident d’una Jurisdicció contractant en virtut d’aquest apartat, l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant a la qual s’ha presentat la demanda consulta l’autoritat competent de la primera Jurisdicció contractant.

13. Als efectes de l’aplicació de la regla simplificada sobre limitació de beneficis:

a) l’expressió mercat borsari reconegut significa:

i) qualsevol mercat borsari establert i regulat de conformitat amb la legislació d’una de les Jurisdiccions contractants; i ii) qualsevol altre mercat borsari que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants acorden reconèixer;

b) L’expressió principal categoria d’accions designa la categoria o les categories d’accions d’una societat que representen la majoria del total dels drets de vot i del valor de la societat, o la categoria o les categories de drets o participacions efectius en una entitat que representen conjuntament la majoria del total dels drets de vot i del valor de l’entitat;

c) L’expressió beneficiari equivalent designa tota persona que pot pretendre obtenir beneficis equivalents o més favorables respecte d’un element de renda, concedit per una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert en virtut de la seva legislació interna, d’aquest Conveni fiscal cobert o de qualsevol altre instrument internacional, que els beneficis que es concedirien a aquest element de renda per aquest Conveni fiscal cobert. Per determinar si una persona és un beneficiari equivalent respecte de dividends, es considera que aquesta persona posseeix el mateix capital en la societat que paga els dividends que el capital que posseeix la societat que reclama els beneficis en concepte de dividends;

d) Quan es tracta d’entitats que no són societats, el terme accions designa drets o participacions comparables a accions;

e) dues persones són “persones relacionades” si una d’elles posseeix, directament o indirecta, almenys un 50 per cent dels drets o participacions efectius en l’altra (o, en el cas d’una societat, almenys un 50 per cent del total dels drets de vot i del valor de les accions de la societat), o si una altra persona posseeix, directament o indirecta, almenys un 50 per cent dels drets o participacions efectius en cada una d’elles (o, en el cas d’una societat, almenys un 50 per cent del total dels drets de vot i del valor de les accions de la societat). En qualsevol cas, una persona es considera relacionada amb una altra persona si una es troba sota el control de l’altra o ambdues estan sota el control d’una mateixa persona o de diverses mateixes persones, tenint en compte els fets i circumstàncies propis de cada cas.

14. La regla simplificada sobre limitació de beneficis s’aplica en substitució o absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que limiten la concessió dels beneficis del Conveni fiscal cobert (o que limiten la concessió de beneficis diferents a aquells que concedeixen les disposicions d’un Conveni fiscal cobert relatives a la residència, empreses associades o no-discriminació, o els beneficis que no estiguin reservats només als residents d’una Jurisdicció contractant) únicament a un resident que compleix un o diversos criteris que donen dret a aquests beneficis.

15. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts si té la intenció d’adoptar una regla detallada de limitació dels beneficis completada per mecanismes que tenen per objectiu societats instrumentals, o per una regla del criteri dels objectius principals i satisfer així la regla mínima que té per objectiu prevenir l’ús abusiu dels convenis fiscals definit en el marc del projecte BEPS de l’OCDE i del G20; en aquest cas, les Jurisdiccions contractants fan el possible per assolir una solució mútuament satisfactòria que sigui conforme a la norma mínima.

b) de no aplicar l’apartat 1 (i l’apartat 4, en el cas d’una Part que opta per aplicar aquest apartat) als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen disposicions que refusen concedir tots els beneficis que, d’altra banda, aquest Conveni fiscal cobert concediria si obtenir aquests beneficis fos l’objectiu principal o un dels objectius principals d’un muntatge o operació, o de qualsevol persona concernida per un muntatge o operació;

c) de no aplicar la regla simplificada sobre limitació dels beneficis als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 14.

16. Excepte quan, de conformitat amb l’apartat 7, una o més Parts aplica la regla simplificada sobre limitació de beneficis per a la concessió de beneficis previstos per un Conveni fiscal cobert, una Part que opta per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis en virtut de l’apartat 6 es pot reservar el dret de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts per als quals una o diverses altres Jurisdiccions contractants no han optat per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis. En aquest cas, les Jurisdiccions contractants fan el possible per arribar a una solució mútuament satisfactòria que sigui conforme a la norma mínima, per tal d’evitar la utilització abusiva dels convenis definida en el marc del Projecte BEPS de l’OCDE i del G20. 17.

a) Tota Part que no ha formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 15 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 2 i que no són objecte d’una reserva descrita a la lletra

b) de l’apartat 15, tot indicant els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions han formulat una notificació d’aquesta mena respecte d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert, aquesta se substitueix per les disposicions de l’apartat 1 (i, quan és aplicable, l’apartat 4). En els altres casos, l’apartat 1 (i, quan és aplicable, l’apartat 4) preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb l’apartat 1 (i, quan és aplicable, l’apartat 4). Una Part que formula una notificació respecte d’aquesta lletra també pot incloure una declaració en la qual precisa que, per bé que aquesta Part accepta l’aplicació de l’únic apartat 1 de manera provisional, té la intenció, si és possible, d’adoptar una regla sobre limitació de beneficis en el marc de negociacions bilaterals, que complementi o substitueixi aquest apartat 1.

b) Tota Part que opta per aplicar l’apartat 4 notifica la seva decisió al Dipositari. L’apartat 4 només s’aplica a un Conveni fiscal cobert si totes les Jurisdiccions contractants formulen una notificació a aquest respecte.

c) Tota Part que decideix aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis de conformitat amb l’apartat 6 notifica la seva decisió al Dipositari. La notificació ha d’incloure la llista dels Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 14 i indicar els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida, excepte si aquesta Part ha formulat la reserva que preveu la lletra

c) de l’apartat 15.

d) Tota Part que no opta per aplicar la regla simplificada sobre limitació de beneficis de conformitat amb l’apartat 6, però que decideix aplicar les lletres

a) o

b) de l’apartat 7, notifica al Dipositari la lletra per a la qual opta. La notificació ha d’incloure la llista dels Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 14 i indicar els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida, excepte si aquesta Part ha formulat la reserva que preveu la lletra

c) de l’apartat 15.

e) Quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació prevista a les lletres

c) o

d) relativa a una disposició d’un Conveni fiscal cobert, la regla simplificada sobre limitació de beneficis substitueix aquesta disposició. En els altres casos, la regla simplificada sobre limitació de beneficis preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb la regla simplificada sobre limitació de beneficis.

Article 8. Operacions relatives a la transferència de dividends

1. Les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen una exoneració d’impostos sobre els dividends pagats per una societat que és un resident d’una Jurisdicció contractant o que limiten el tipus d’imposició d’aquests dividends, amb la reserva que el beneficiari efectiu o el destinatari del pagament sigui una societat que és un resident de l’altra Jurisdicció contractant i que posseeix, té o controla més d’un cert volum de capital, accions, títols, drets de vot o drets o participacions similars en la societat que paga els dividends, només s’apliquen si les condicions de propietat enunciades en dites disposicions es compleixen durant un període de 365 dies inclòs el dia del pagament dels dividends (a fi de calcular aquest termini, no es prenen en consideració els canvis de propietat que es poden derivar directament d’una reorganització empresarial, com ara una fusió o escissió de la societat que posseeix les accions o paga els dividends).

2. El termini mínim de possessió que estableix l’apartat 1 s’aplica en substitució o absència d’un termini mínim de possessió en les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que es descriuen a l’apartat 1.

3. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts en la mesura que les disposicions mencionades a l’apartat 1 ja preveuen:

i) un període mínim de possessió; ii) un període mínim de possessió inferior a 365 dies; o iii) un període mínim de possessió superior a 365 dies.

4. Tota Part que no ha formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 3 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 1 i que no són objecte d’una reserva prevista a la lletra

b) de l’apartat 3, i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 1 només s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una tal notificació relativa a la disposició concernida.

Article 9. Guanys de capital procedents de l’alienació d’accions, drets o participacions en entitats el valor dels quals prové principalment

de béns immobles

1. Les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que els guanys que un resident d’una Jurisdicció contractant obté de l’alienació d’accions o d’altres drets o participacions en una entitat es poden sotmetre a imposició en l’altra Jurisdicció contractant, quan aquestes accions, drets o participacions obtenen més d’una certa part del seu valor de béns immobles ubicats en aquesta altra Jurisdicció contractant (o que preveuen que més d’una part dels béns de l’entitat consisteix en els dits béns immobles );

a) s’apliquen si el llindar de valor pertinent s’assoleix en qualsevol moment durant els 365 dies que precedeixen l’alienació; i

b) s’apliquen a accions o a drets o participacions similars, com ara drets o participacions en una societat de persones, una fidúcia (o un trust) (en la mesura que aquestes accions, aquests drets o aquestes participacions no estiguin ja coberts), a més de les accions, dels drets o de les participacions ja coberts per les disposicions.

2. El termini a que fa referència la lletra

a) de l’apartat 1 s’aplica en substitució o en absència d’un termini definit per determinar si s’ha assolit el llindar de valor pertinent que preveuen les disposicions d’un Conveni fiscal cobert mencionades a l’apartat 1.

3. Una Part també pot optar per aplicar l’apartat 4 als seus Convenis fiscals coberts.

4. Per a l’aplicació d’un Conveni fiscal cobert, els guanys que un resident d’una Jurisdicció contractant obté de l’alienació d’accions, de drets o de participacions similars, com ara drets o participacions en una societat de persones, una fidúcia (o un trust), són imposables en l’altra Jurisdicció contractant si, en qualsevol moment durant els 365 dies anteriors a l’alienació, el valor d’aquestes accions o drets similars obtenen, directament o indirecta, més d’un 50 per cent del seu valor de béns immobles situats en aquesta altra Jurisdicció contractant.

5. L’apartat 4 s’aplica en substitució o en absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que els guanys que un resident d’una Jurisdicció contractant obté de l’alienació d’accions o d’altres drets o participacions en una entitat són imposables en l’altra Jurisdicció contractant, amb la condició que aquestes accions, aquests drets o aquestes participacions obtenen més d’una certa part del seu valor de béns immobles situats en aquesta altra Jurisdicció contractant, o que més d’una certa part de la propietat de l’entitat consisteix en els dits béns immobles.

6. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la lletra

a) de l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts;

c) de no aplicar la lletra

b) de l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts;

d) de no aplicar la lletra

a) de l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició similar a la descrita a l’apartat 1 que preveu un termini que té per objectiu determinar si s’ha assolit el llindar de valor pertinent;

e) de no aplicar la lletra

b) de l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició similar a la descrita a l’apartat 1 que s’aplica a l’alienació de drets o de participacions diferents de les accions;

f) de no aplicar l’apartat 4 als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 5.

7. Tota Part que no ha formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 6 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 1 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 1 només s’aplica respecte a una disposició d’un Conveni fiscal cobert, quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació en relació amb aquesta disposició.

8. Tota Part que opta per aplicar l’apartat 4 d’aquest article notifica la seva opció al Dipositari. L’apartat 4 només s’aplica a un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants han optat per aquest. En aquest cas, l’apartat 1 no s’aplica a aquest Conveni fiscal cobert. En el cas d’una Part que no ha formulat la reserva descrita a la lletra

f) de l’apartat 6 i que ha formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 6, aquesta notificació també inclou la llista dels Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 5 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una notificació relativa a una disposició del Conveni fiscal cobert de conformitat amb aquest apartat o amb l’apartat 7, aquesta se substitueix per les disposicions de l’apartat 4. En els altres casos, l’apartat 4 preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb l’apartat 4.

Article 10. Norma antiabús per als establiments permanents situats en terceres jurisdiccions

1. Quan:

a) una empresa d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert obté rendes procedents de l’altra Jurisdicció contractant i que la primera Jurisdicció contractant considera aquestes rendes com atribuïbles a un establiment permanent d’aquesta empresa situat en una tercera jurisdicció; i que

b) els beneficis atribuïbles a aquest establiment permanent estan exonerats d’impostos en la primera Jurisdicció contractant, els beneficis del Conveni fiscal cobert no s’apliquen a cap element de renda sobre el qual l’impost en la tercera Jurisdicció sigui inferior a un 60 per cent de l’impost que s’hagués aplicat en la primera Jurisdicció contractant sobre aquest element de renda, si aquest establiment permanent estigués situat en la primera Jurisdicció contractant. En aquest cas, tot element de renda al qual s’apliquen les disposicions d’aquest apartat continua sent imposable de conformitat amb la legislació de l’altra Jurisdicció contractant, sens perjudici de qualsevol altra disposició del Conveni fiscal cobert.

2. L’apartat 1 no s’aplica si la renda procedent de l’altra Jurisdicció contractant descrita a l’apartat 1 està lligada o constitueix un element annex o accessori a l’exercici efectiu d’una activitat d’empresa exercida per l’intermediari de l’establiment permanent (que no consisteixi a realitzar, gestionar o simplement tenir inversions pel compte de l’empresa, llevat que es tracti d’activitats bancàries, d’assegurances o d’activitats relatives a valors immobles exercides, respectivament, per un banc, per una companyia d’assegurances o per un agent de valors acreditat).

3. Si els beneficis previstos en un Conveni fiscal cobert són refusats en virtut de l’apartat 1, per a un element de renda obtingut per un resident d’una Jurisdicció contractant, l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant pot, això no obstant, concedir aquests beneficis per a aquest element de renda si, en resposta a una sol·licitud d’aquest resident, aquesta autoritat competent considera que la concessió d’aquests beneficis queda justificada pel que fa als motius pels quals aquest resident no ha satisfet les condicions dels apartats 1 i

2. L’autoritat competent de la Jurisdicció contractant a la qual un resident de l’altra Jurisdicció contractant ha presentat una sol·licitud en virtut de la frase precedent consulta l’autoritat competent d’aquesta altra Jurisdicció contractant abans d’acceptar o de refusar la sol·licitud.

4. Els apartats 1 a 3 s’apliquen en substitució o en absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que refusen o limiten els beneficis que són concedits a una empresa d’una Jurisdicció contractant que obté una renda de l’altra Jurisdicció contractant atribuïble a un establiment permanent d’aquesta empresa situat en una tercera jurisdicció.

5. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 4;

c) d’aplicar aquest article únicament als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 4.

6. Tota Part que no ha formulat cap de les reserves previstes a les lletres

a) o

b) de l’apartat 5 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 4, juntament amb els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació en aquest sentit respecte d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert, les disposicions dels apartats 1 a 3 la substitueixen. En els altres casos, els apartats 1 a 3 prevalen sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb aquests apartats.

Article 11. Aplicació dels convenis fiscals per limitar el dret d’una

Part a sotmetre a imposició els seus propis residents

1. Un Conveni fiscal cobert no afecta el fet que una Jurisdicció contractant sotmeti a imposició els seus residents, excepte pel que fa als beneficis concedits en virtut de disposicions d’aquest Conveni fiscal cobert:

a) que preveuen que una Jurisdicció contractant concedeix a una empresa d’aquesta Jurisdicció un ajust correlatiu després d’un ajust inicial efectuat per l’altra Jurisdicció contractant, de conformitat amb el Conveni fiscal cobert, de l’import de l’impost recaptat en la primera Jurisdicció contractant sobre els beneficis d’un establiment permanent de l’empresa o sobre els beneficis d’una empresa associada;

b) que poden afectar la manera com aquesta Jurisdicció contractant sotmet a imposició una persona física que és un resident d’aquesta Jurisdicció contractant si aquesta persona obté rendes en concepte de serveis prestats a l’altra Jurisdicció contractant o a una de les seves subdivisions polítiques, col·lectivitats locals o altres institucions comparables;

c) que poden afectar la manera com aquesta Jurisdicció contractant sotmet a imposició una persona física que és un resident d’aquesta Jurisdicció contractant si aquesta persona també és un estudiant, un aprenent o una persona en pràctiques, o un ensenyant, professor, conferenciant, instructor, investigador o becari investigador que satisfà les condicions del Conveni fiscal cobert;

d) que preveuen que aquesta Jurisdicció contractant concedeix un crèdit fiscal o una exoneració d’impostos als residents d’aquesta Jurisdicció contractant a títol de rendes que l’altra Jurisdicció contractant pot sotmetre a imposició de conformitat amb el Conveni fiscal cobert (inclosos els beneficis atribuïbles a un establiment permanent situat en aquesta altra Jurisdicció contractant, de conformitat amb el Conveni fiscal cobert);

e) que protegeixen els residents d’aquesta Jurisdicció contractant contra certes pràctiques fiscals discriminatòries per part d’aquesta Jurisdicció contractant;

f) que permeten als residents d’aquesta Jurisdicció contractant sol·licitar a l’autoritat competent d’aquesta Jurisdicció contractant, o d’una o de l’altra de les Jurisdiccions contractants, que examini els casos sotmesos a imposició no conformes amb el Conveni fiscal cobert;

g) que poden afectar com aquesta Jurisdicció contractant sotmet a imposició una persona física que és un resident d’aquesta Jurisdicció contractant, quan aquesta persona és un membre d’una missió diplomàtica, d’una missió governamental o d’una oficina consular de l’altra Jurisdicció contractant;

h) que preveuen que les pensions o altres quantitats pagades en aplicació de la legislació de l’altra Jurisdicció contractant en matèria de seguretat social només són imposables en aquesta altra Jurisdicció contractant;

i) que preveuen que les pensions i pagaments similars, rendes anuals, pensions alimentàries o altres pagaments per a manutenció procedents de l’altra Jurisdicció contractant només són imposables en aquesta altra Jurisdicció contractant; o

j) que limiten expressament el dret d’una Jurisdicció contractant de sotmetre a imposició els seus propis residents o que determinen expressament que una Jurisdicció contractant d’on prové un element de renda té el dret exclusiu de sotmetre a imposició aquest element de renda.

2. L’apartat 1 s’aplica en substitució o en absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveu que aquest Conveni fiscal cobert no afecta el fet que una Jurisdicció contractant sotmet a imposició els seus propis residents.

3. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 2.

4. Tota Part que no ha formulat cap de les reserves previstes a les lletres

a) o

b) de l’apartat 3 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen disposicions descrites a l’apartat 2 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert han formulat aquesta notificació respecte d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert, l’apartat 1 substitueix aquesta disposició. En els altres casos, l’apartat 1 preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb l’apartat 1.

Article 12. Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres

estratègies similars

1. No obstant les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que defineixen l’expressió “establiment permanent”, subjectes a l’apartat 2, quan una persona operi en una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert per compte d’una empresa i, com a tal, habitualment conclogui contractes o exerceixi habitualment el paper principal en la conclusió de contractes rutinàriament formalitzats sense modificació substancial per l’empresa, i aquests contractes es formalitzen:

a) en nom de l’empresa; o

b) per transferir la propietat de béns que pertanyen a aquesta empresa o per concedir el dret d’utilitzar aquests béns o béns que l’empresa té l’autorització d’utilitzar; o

c) per a la prestació de serveis per aquesta empresa, es considera que aquesta empresa disposa d’un establiment permanent en aquesta Jurisdicció contractant per a totes les activitats que aquesta persona exerceix per a l’empresa, llevat que aquestes activitats, si són exercides per l’empresa a través d’una instal·lació fixa de negocis d’aquesta empresa situada en aquesta Jurisdicció contractant, no fa que aquesta instal·lació fixa de negocis es consideri com un establiment permanent, segons la definició d’establiment permanent del Conveni fiscal cobert (susceptible de ser modificada per aquest Conveni).

2. L’apartat 1 no s’aplica quan la persona que intervé en una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert per compte d’una empresa de l’altra Jurisdicció contractant exerceix una activitat empresarial com a agent independent i actua per a l’empresa en el marc ordinari d’aquesta activitat en la primera Jurisdicció contractant. Tot i així, quan una persona exerceix exclusivament o gairebé exclusivament per compte d’una o de diverses empreses a les quals està estretament vinculada, no es considera aquesta persona com un agent independent d’acord amb els termes d’aquest apartat pel que fa a cada una d’aquestes empreses. 3.

a) L’apartat 1 s’aplica en substitució de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que descriuen les condicions en les quals es considera que una empresa té un establiment permanent en una Jurisdicció contractant (o que una persona es considera establiment permanent en una Jurisdicció contractant) per a una activitat que una persona diferent d’un agent que es beneficia d’un estatus d’independent exerceix per a l’empresa, únicament, però, en la mesura que aquestes disposicions tracten de la situació en què aquesta persona disposa, en aquesta Jurisdicció contractant, de poders que hi exerceix habitualment, que li permeten concloure contractes en nom de l’empresa.

b) L’apartat 2 s’aplica en substitució de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que no es considera que una empresa té un establiment permanent en una Jurisdicció contractant respecte d’una activitat que exerceix per a l’empresa un agent que es beneficia d’un estatus d’independent.

4. Una Part es pot reservar el dret de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts.

5. Tota Part que no ha formulat cap reserva descrita a l’apartat 4 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra

a) de l’apartat 3 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 1 s’aplica a una disposició del Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una notificació relativa a aquesta disposició.

6. Tota Part que no ha formulat cap reserva prevista a l’apartat 4 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra

b) de l’apartat 3 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 2 s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una tal notificació relativa a aquesta disposició.

Article 13. Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats

específiques

1. Una Part pot optar per aplicar l’apartat 2 (Opció A) o l’apartat 3 (Opció B) o per no aplicar cap d’aquestes opcions. Opció A

2. No obstant les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que defineixen l’expressió “establiment permanent”, es considera que no hi ha “establiment permanent” en els casos següents:

a) les activitats enumerades específicament en el Conveni fiscal cobert (abans de ser modificat per aquest Conveni) i considerades com a activitats que no constitueixen un establiment permanent, independentment que aquesta excepció relativa a l’estatus d’establiment permanent estigui o no subordinada al fet que l’activitat tingui un caràcter preparatori o auxiliar;

b) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir, per a l’empresa, una activitat no descrita a la lletra a);

c) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir activitats descrites a les lletres

a) i

b) de manera cumulativa, amb la condició que l’activitat en qüestió o, en el cas de la lletra c), l’activitat global de la instal·lació fixa de negocis tingui un caràcter preparatori o auxiliar. Opció B

3. No obstant les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que defineixen l’expressió “establiment permanent”, es considera que no hi ha “establiment permanent” en els casos següents:

a) les activitats enumerades específicament en el Conveni fiscal cobert (abans de ser modificat per aquest Conveni) i considerades com a activitats que no constitueixen un establiment permanent, independentment que aquesta excepció relativa a l’estatus d’establiment permanent estigui o no subordinada al fet que l’activitat tingui un caràcter preparatori o auxiliar, excepte en la mesura que la disposició del Conveni fiscal cobert estableix expressament que es considera que una activitat específica no constitueix un establiment permanent si aquesta activitat té un caràcter preparatori o auxiliar;

b) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir, per a l’empresa, qualsevol altra activitat no descrita a la lletra a), amb la condició que tingui un caràcter preparatori o auxiliar;

c) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir activitats descrites a les lletres

a) i

b) d’aquest apartat de manera cumulativa; amb la condició que l’activitat global de la instal·lació fixa de negocis que resulta d’aquest cúmul tingui un caràcter preparatori o auxiliar.

4. Una disposició d’un Conveni fiscal cobert (tal com els apartats 2 o 3 són susceptibles de modificar-la) que enumera activitats específiques, l’exercici de les quals no es considera que constitueixi un establiment permanent, no s’aplica a una instal·lació fixa de negocis que una empresa utilitza o posseeix, si la mateixa empresa o una empresa estretament vinculada exerceix activitats empresarials en la mateixa instal·lació o en una altra instal·lació en la mateixa Jurisdicció contractant i:

a) quan una d’aquestes instal·lacions constitueix un establiment permanent per a l’empresa o per a l’empresa estretament vinculada, en virtut de les disposicions d’aquest Conveni fiscal cobert que defineix un establiment permanent; o

b) quan l’activitat global que resulta del cúmul de les activitats que exerceixen les dues empreses en la mateixa instal·lació, o la mateixa empresa o empreses estretament vinculades en les dues instal·lacions, no té un caràcter preparatori o auxiliar, amb la condició que les activitats empresarials que les dues empreses exerceixen en la mateixa instal·lació, o a la mateixa empresa o empreses estretament vinculades en les dues instal·lacions, constitueixin funcions complementàries que s’inscriuen en un conjunt coherent d’activitats empresarials. 5.

a) Els apartats 2 o 3 s’apliquen en substitució de les parts pertinents de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que enumeren activitats específiques, l’exercici de les quals no es considera que constitueixi un establiment permanent fins i tot si l’activitat s’exerceix mitjançant una instal·lació fixa de negocis (o disposicions d’un Conveni fiscal cobert que tenen un efecte comparable).

b) L’apartat 4 s’aplica a les disposicions d’un Conveni fiscal cobert (tal com els apartats 2 o 3 són susceptibles de modificar-les) que enumeren activitats específiques, l’exercici de les quals no es considera que constitueixi un establiment permanent fins i tot si les activitats s’exerceixen mitjançant una instal·lació fixa de negocis (o disposicions d’un Conveni fiscal cobert que tenen un efecte comparable).

6. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar l’apartat 2 als seus Convenis fiscals coberts que preveuen expressament una llista d’activitats específiques que s’han de considerar que no constitueixen un establiment permanent, únicament si cada una d’aquestes activitats té un caràcter preparatori o auxiliar;

c) de no aplicar l’apartat 4 als seus Convenis fiscals coberts.

7. Tota Part que opta per aplicar una opció en aplicació de l’apartat 1 notifica al Dipositari la seva opció. Aquesta notificació també inclou la llista dels Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra

a) de l’apartat 5, així com els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Una opció només s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert si totes les Jurisdiccions contractants han optat per aplicar la mateixa opció i han formulat dita notificació relativa a aquesta disposició.

8. Tota Part que no ha formulat cap de les reserves previstes a les lletres

a) o

c) de l’apartat 6 i que no ha seleccionat cap opció en aplicació de l’apartat 1 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra

b) de l’apartat 5 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 4 només s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert si totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació relativa a aquesta disposició en virtut d’aquest apartat o de l’apartat 7.

Article 14. Fraccionament de contractes

1. A l’únic efecte de determinar si s’ha (s’han) ultrapassat el termini (o els terminis) establert(s) en una disposició d’un Conveni fiscal cobert que preveu un termini (o terminis) més enllà del qual (o dels quals) projectes o activitats específics constitueixen un establiment permanent:

a) quan una empresa d’una Jurisdicció contractant exerceix activitats en l’altra Jurisdicció contractant en un lloc que constitueix una obra de construcció o muntatge, o qualsevol altre projecte específic mencionat en la disposició pertinent del Conveni fiscal cobert, o exerceix activitats de vigilància o d’assessorament en relació amb aquest lloc, en el cas d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert que menciona aquest tipus d’activitats, i que aquestes activitats s’exerceixen durant un o diversos terminis que, globalment, ultrapassen 30 dies, però que no ultrapassen el termini o els terminis indicats en la disposició pertinent del Conveni fiscal cobert; i

b) quan una o diverses empreses estretament vinculades a la primera empresa exerceixen activitats connexes en aquesta altra Jurisdicció contractant (o quan la disposició pertinent del Conveni fiscal cobert s’aplica a activitats de vigilància o assessorament, en relació amb aquest lloc) en la mateixa obra de construcció o de muntatge o en qualsevol altre lloc identificat en la disposició pertinent del Conveni fiscal cobert durant diferents períodes de més de 30 dies cada un, aquests diferents terminis s’afegeixen al termini total durant el qual la primera empresa ha exercit activitats en aquesta obra de construcció o de muntatge o en qualsevol altre lloc identificat en la disposició permanent del Conveni fiscal cobert.

2. L’apartat 1 s’aplica en substitució o absència de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert en la mesura que aquestes disposicions tracten el fraccionament de contractes en diverses parts per evitar ultrapassar un termini o terminis relatius a l’existència d’un establiment permanent per a projectes o activitats específics descrits a l’apartat 1.

3. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article a les disposicions dels seus Convenis fiscals coberts relatives a l’exploració o explotació de recursos naturals.

4. Tota Part que no ha formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 3 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 2 i que no són objecte d’una reserva prevista a la lletra

b) de l’apartat 3, i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat dita notificació relativa a una disposició del Conveni fiscal cobert, l’apartat 1 substitueix aquesta disposició amb les condicions que preveu l’apartat 2. En els altres casos, l’apartat 1 substituirà les disposicions del Conveni fiscal cobert només quan aquestes disposicions siguin incompatibles amb l’apartat 1.

Article 15. Definició d’una persona estretament vinculada a una empresa

1. Als efectes de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert modificades per l’apartat 2 de l’article 12 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres estratègies similars), l’apartat 4 de l’article 13 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats específiques) o l’apartat 1 de l’article 14 (Fraccionament de contractes), una persona està estretament vinculada a una empresa si una es troba sota el control de l’altra o ambdues es troben sota el control de les mateixes persones o empreses, considerant el conjunt dels fets i circumstàncies pertinents. En tot cas, es considera que una persona està estretament vinculada a una empresa si una posseeix, directament o indirecta, més del 50 per cent dels drets o participacions efectius en l’altra (o, en el cas d’una societat, més del 50 per cent de la totalitat dels drets de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets o participacions efectius en els capitals propis de la societat), o si una altra persona posseeix, directament o indirecta, més del 50 per cent dels drets o participacions efectius en la persona i l’empresa (o, en el cas d’una societat, més del 50 per cent de la totalitat dels drets de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets o participacions efectius en els capitals propis de la societat).

2. Una Part que ha formulat les reserves previstes a l’apartat 4 de l’article 12 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres estratègies similars), a les lletres

a) o

c) de l’apartat 6 de l’article 13 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats específiques) i a la lletra

a) de l’apartat 3 de l’article 14 (Fraccionament de contractes) es pot reservar el dret de no aplicar la totalitat d’aquest article als Convenis fiscals coberts als quals s’apliquen aquestes reserves.

Article 16. Procediment amistós

1. Quan una persona considera que les mesures adoptades per una o per ambdues Jurisdiccions contractants impliquen o poden implicar per a ella una imposició que no és conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert, independentment dels recursos que preveu la legislació interna d’aquestes Jurisdiccions contractants, pot presentar el seu cas a l’autoritat competent d’aquestes Jurisdiccions contractants. El cas s’ha de presentar en el decurs dels tres anys següents a la primera notificació de la mesura que implica una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert.

2. Si aquesta reclamació li sembla fonamentada i no pot, per si mateixa, assolir una solució satisfactòria, l’autoritat competent fa el possible per resoldre la qüestió per la via d’un acord amistós amb l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant, amb vista a evitar una imposició no conforme al Conveni fiscal cobert. L’acord s’aplica, siguin quins siguin els terminis que preveu la legislació interna de les Jurisdiccions contractants.

3. Les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants fan el possible, per la via d’un acord amistós, per resoldre les dificultats o dissipar els dubtes que pot plantejar la interpretació o aplicació del Conveni fiscal cobert. També es poden consultar per eliminar la doble imposició en els casos que no preveu el Conveni fiscal cobert. 4.

a)

i) La primera frase de l’apartat 1 s’aplica en substitució o en absència de les disposicions (o parts de les disposicions) d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que, quan una persona considera que les mesures adoptades per una o per ambdues Jurisdiccions contractants impliquen o poden implicar per a ella una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert, aquesta persona pot presentar el seu cas a l’autoritat competent de la Jurisdicció contractant de la qual és resident, independentment dels recursos que preveu la legislació interna d’aquestes Jurisdiccions contractants, incloses aquelles disposicions en virtut de les quals el cas es pot sotmetre a l’autoritat competent de la Jurisdicció contractant de la qual té la nacionalitat si el cas que sotmet depèn de les disposicions relatives a la no-discriminació per raons de nacionalitat d’un Conveni fiscal cobert. ii) La segona frase de l’apartat 1 s’aplica en substitució de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que un cas mencionat en la primera frase de l’apartat 1 s’ha de plantejar en un termini específic inferior a tres any a comptar de la primera notificació de la mesura que implica una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert, o en absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que estableixin un termini per presentar un cas com aquest.

b)

i) La primera frase de l’apartat 2 s’aplica en absència de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que l’autoritat competent a la qual la persona mencionada a l’apartat 1 presenta el seu cas fa el possible per resoldre el cas per la via d’un acord amistós amb l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant per evitar una imposició no conforme al Conveni fiscal cobert, si la reclamació li sembla fonamentada i no pot per si mateixa assolir una solució satisfactòria. ii) La segona frase de l’apartat 2 s’aplica en absència de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que l’acord s’aplica siguin quins siguin els terminis que preveu la legislació interna de les Jurisdiccions contractants.

c)

i) La primera frase de l’apartat 3 s’aplica en absència de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants fan el possible per resoldre les dificultats o dissipar els dubtes que pot plantejar la interpretació o l’aplicació del Conveni fiscal cobert, per la via d’un acord amistós. ii) La segona frase de l’apartat 3 s’aplica en absència de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants també es poden consultar per eliminar la doble imposició en els casos que el Conveni fiscal cobert no preveu.

5. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la primera frase de l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts, si al·lega que té la intenció de complir la norma mínima relativa a millorar la resolució de controvèrsies definida en el marc del Projecte BEPS de l’OCDE i del G20, garantint que, als efectes de cada un dels seus Convenis fiscals coberts (diferent d’un Conveni fiscal cobert que permet a una persona presentar el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol de les Jurisdiccions contractants), quan una persona considera que les mesures adoptades per una o per ambdues Jurisdiccions contractants impliquen o poden implicar per a ella una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert, aquesta persona pot presentar el seu cas a l’autoritat competent de la Jurisdicció contractant de la qual la persona és un resident o, si el cas depèn de la disposició d’un Conveni fiscal cobert relativa a la no-discriminació per raons de nacionalitat, a la Jurisdicció contractant de la qual té la nacionalitat; i l’autoritat competent d’aquesta Jurisdicció contractant inicia un procés bilateral de notificació o de consulta amb l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant pels casos en què l’autoritat competent a la qual ha estat presentada la sol·licitud d’un procediment amistós considera que la reclamació del contribuent no és fonamentada, independentment dels recursos que preveu la legislació interna d’aquestes Jurisdiccions contractants;

b) de no aplicar la segona frase de l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts que no preveuen que el cas mencionat en la primera frase de l’apartat 1 s’ha de presentar en un termini específic, si al·lega que té la intenció de complir la norma mínima relativa a millorar la resolució de controvèrsies definida en el marc del Projecte BEPS de l’OCDE i del G20, garantint que, als efectes de cada un dels seus Convenis fiscals coberts, la persona mencionada a l’apartat 1 està autoritzada a presentar el seu cas en un termini de com a mínim tres anys a comptar de la primera notificació de la mesura que implica una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert;

c) de no aplicar la segona frase de l’apartat 2 als seus Convenis fiscals coberts, al·legant que, pel que fa a tots els seus Convenis fiscals coberts:

i) l’acord assolit per la via d’un acord amistós s’aplica, siguin quins siguin els terminis previstos per la legislació interna de les Jurisdiccions contractants; o ii) té la intenció de satisfer la norma mínima relativa a millorar la resolució de controvèrsies definida en el marc del Projecte BEPS de l’OCDE i del G20 acceptant, durant les negociacions dels seus Convenis fiscals coberts, unes disposicions mitjançant les quals: A) les Jurisdiccions contractants no procedeixen a ajustar els beneficis atribuïbles als establiments permanents d’una empresa d’una de les Jurisdiccions contractants més enllà d’un període acordat per ambdues Jurisdiccions contractants, que comença a comptar a partir de la fi de l’exercici fiscal en el qual els beneficis haurien hagut de ser atribuïts a l’establiment permanent (aquesta disposició no s’aplica en cas de frau, negligència greu o incompliment intencionat); i B) les Jurisdiccions contractants no inclouen en els beneficis d’una empresa, i per consegüent no sotmeten a imposició, els beneficis que haurien hagut de ser realitzats per aquesta empresa, però que no ho han estat a causa de les condicions mencionades en una disposició del Conveni fiscal cobert relativa a les empreses associades, més enllà d’un període acordat per ambdues Jurisdiccions contractants, que comença a comptar a partir de la fi de l’exercici fiscal en el qual els beneficis haurien hagut de ser realitzats per l’empresa (la present disposició no s’aplica en cas de frau, negligència greu o incompliment intencionat). 6.

a) Tota Part que no ha formulat la reserva que preveu la lletra

a) de l’apartat 5 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita al punt

i) de la lletra

a) de l’apartat 4 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una notificació relativa a una disposició del Conveni fiscal cobert, la primera frase de l’apartat 1 substitueix aquesta disposició. En els altres casos, la primera frase de l’apartat 1 preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb aquesta frase.

b) Tota Part que no ha formulat la reserva que preveu la lletra

b) de l’apartat 5 notifica al Dipositari:

i) la llista dels seus Convenis fiscals coberts que contenen una disposició que preveu que el cas mencionat a la primera frase de l’apartat 1 s’ha de presentar en un termini específic, inferior a tres anys, a comptar de la primera notificació de la mesura que implica una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert, tot indicant els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida; quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una notificació com aquesta, relativa a una disposició del Conveni fiscal cobert, la segona frase de l’apartat 1 substitueix aquesta disposició; en els altres casos, amb la reserva del punt ii), la segona frase de l’apartat 1 preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament quan aquestes disposicions són incompatibles amb la segona frase de l’apartat 1; ii) la llista dels seus Convenis fiscals coberts que contenen una disposició que preveu que el cas mencionat a la primera frase de l’apartat 1 s’ha de presentar en un termini específic, de com a mínim tres anys, a comptar de la primera notificació de la mesura que ha implicat una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert, tot indicant els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida; la segona frase de l’apartat 1 no s’aplica a un Conveni fiscal cobert, quan una Jurisdicció contractant ha formulat una notificació com aquesta, relativa a aquest Conveni fiscal cobert.

c) Tota Part notifica al Dipositari:

i) la llista dels seus Convenis fiscals coberts que no contenen una disposició descrita en el punt

i) de la lletra

b) de l’apartat 4; la primera frase de l’apartat 2 s’aplica a un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació com aquesta, relativa a aquest Conveni fiscal cobert; ii) en el cas que una Part no ha formulat la reserva descrita a la lletra

c) de l’apartat 5, la llista dels seus Convenis fiscals coberts que no contenen una disposició descrita en el punt ii) de la lletra

b) de l’apartat 4; la segona frase de l’apartat 2 s’aplica a un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació com aquesta, relativa a aquest Conveni fiscal cobert.

d) Tota Part notifica al Dipositari:

i) la llista dels seus Convenis fiscals coberts que no contenen una disposició descrita en el punt

i) de la lletra

c) de l’apartat 4; la primera frase de l’apartat 3 s’aplica a un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació com aquesta, relativa a aquest Conveni fiscal cobert; ii) la llista dels seus Convenis fiscals coberts que no contenen la disposició descrita en el punt ii) de la lletra

c) de l’apartat 4; la segona frase de l’apartat 3 s’aplica a un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació com aquesta, relativa a aquest Conveni fiscal cobert.

Article 17. Ajustos correlatius

1. Quan una Jurisdicció contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquesta Jurisdicció contractant -i, per consegüent, sotmet a imposició- els beneficis d’una empresa de l’altra Jurisdicció contractant que ja han estat sotmesos a imposició en aquesta altra Jurisdicció contractant, i que els beneficis així inclosos són beneficis que haurien estat realitzats per l’empresa de la primera Jurisdicció contractant si les condicions acordades entre ambdues empreses haguessin estat les que haurien acordat empreses independents, l’altra Jurisdicció contractant practica un ajust adient de l’import de l’impost que ha gravat aquests beneficis. Per determinar aquest ajust, es prenen en consideració les altres disposicions del Conveni fiscal cobert i, si cal, les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants es consulten.

2. L’apartat 1 s’aplica en substitució o absència d’una disposició que obligui a una Jurisdicció contractant a efectuar un ajust adient de l’import de l’impost que ha gravat els beneficis d’una empresa d’aquesta Jurisdicció contractant quan l’altra Jurisdicció contractant inclou aquests beneficis en els beneficis d’una empresa d’aquesta altra Jurisdicció contractant, i, per consegüent, els sotmet a imposició, i que els beneficis així inclosos són beneficis que haurien estat realitzats per l’empresa d’aquesta altra Jurisdicció contractant si les condicions acordades entre ambdues empreses haguessin estat les que haurien acordat empreses independents.

3. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen una disposició descrita a l’apartat 2;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts, al·legant que, en absència de disposicions descrites a l’apartat 2 dels seus Convenis fiscals coberts:

i) procedeix a l’ajust correlatiu adient tal com es menciona a l’apartat 1; o ii) la seva autoritat competent fa el possible per resoldre el cas de conformitat amb les disposicions d’un Conveni fiscal cobert relatiu al procediment amistós;

c) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts quan ha formulat la reserva prevista en el punt ii) de la lletra

c) de l’apartat 5 de l’article 16 (Procediment amistós), al·legant que preveu adoptar, mitjançant negociacions bilaterals, una disposició amb característiques similars a les de l’apartat 1 i que les Jurisdiccions contractants arribin a un acord sobre aquesta disposició i la del punt ii) de la lletra

c) de l’apartat 5 de l’article 16 (Procediment amistós).

4. Tota Part que no ha formulat una reserva descrita a l’apartat 3 notifica al Dipositari cada un dels seus Convenis fiscals coberts que contenen la disposició descrita a l’apartat 2 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació com aquesta, relativa a una disposició d’un Conveni fiscal cobert, l’apartat 1 substitueix aquesta disposició. En els altres casos, l’apartat 1 preval sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb l’apartat 1.

Article 18. Opció respecte d’aplicar la part VI

Una Part pot optar per aplicar aquesta part als seus Convenis fiscals coberts i ho notifica al Dipositari. Aquesta part s’aplica entre dues Jurisdiccions contractants respecte d’un Conveni fiscal cobert, únicament quan ambdues Jurisdiccions contractants han formulat la notificació corresponent.

Article 19. Arbitratge obligatori i vinculant

1. Quan:

a) en aplicació d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert (tal com l’apartat 1 de l’article 16 (Procediment amistós) és susceptible de modificar-lo) que determina que una persona pot presentar el seu cas a una autoritat competent d’una Jurisdicció contractant quan aquesta persona considera que les mesures adoptades per una o per ambdues Jurisdiccions contractants impliquen o poden implicar per a ella estar sotmesa a una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert (com pot resultar modificat per aquest Conveni), una persona ha presentat el seu cas a l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant al·legant que les mesures adoptades per una Jurisdicció contractant, o per ambdues Jurisdiccions contractants, han implicat per a ella una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert (com pot resultar modificat per aquest Conveni); i que

b) les autoritats competents no arriben a posar-se d’acord per resoldre el cas de conformitat amb una disposició d’un Conveni fiscal cobert (tal com l’apartat 2 de l’article 16 (Procediment amistós) és susceptible de modificar-lo) que estableix que l’autoritat competent fa el possible per resoldre el cas amb l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant, en un termini de dos anys a comptar de la data d’inici descrita a l’apartat 8 o 9, segons el cas (excepte si, abans del venciment d’aquest termini, les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants han acordat un termini diferent per a aquest cas i ho han notificat a la persona que ha presentat el cas), els dubtes no resolts suscitats per aquest cas, si la persona ho sol·licita per escrit, s’han de presentar a l’arbitratge d’acord amb les modalitats descrites en aquesta part, de conformitat amb les normes o els procediments acordats per les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants en aplicació de les disposicions de l’apartat 10.

2. Quan una autoritat competent suspèn el procediment amistós mencionat a l’apartat 1, perquè un cas relacionat amb una o diverses qüestions idèntiques està pendent davant d’un tribunal judicial o administratiu, el termini que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 s’interromp fins que aquest tribunal judicial o administratiu pronunciï una decisió definitiva o fins que el cas sigui suspès o retirat. Així mateix, quan la persona que presenta el cas i una autoritat competent acorden suspendre el procediment amistós, el termini que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 s’interromp fins a l’aixecament d’aquesta suspensió.

3. Quan ambdues autoritats competents acorden que una persona directament afectada pel cas no ha presentat les informacions pertinents complementàries requerides per qualsevol de les autoritats competents després de l’inici del termini previst a la lletra

b) de l’apartat 1, el termini que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 s’amplia a una durada igual a la que separa la data en què aquestes informacions han estat sol·licitades i la data en què han estat notificades. 4.

a) La decisió de la comissió d’arbitratge relativa a les qüestions presentades a l’arbitratge s’implementa mitjançant l’acord amistós relatiu al cas a que fa referència l’apartat 1. La decisió de la comissió arbitral és definitiva.

b) La decisió de la comissió d’arbitratge és vinculant per a ambdues Jurisdiccions contractants, llevat de les situacions següents:

i) una persona directament afectada pel cas no accepta l’acord amistós que implementa la decisió de la comissió d’arbitratge, circumstància que comporta que el cas no pot ser objecte d’un examen complementari per les autoritats competents.

L’acord que implementa la decisió de la comissió d’arbitratge relatiu al cas es considera com a no acceptat per una persona directament afectada quan, en els 60 dies següents al de la notificació de l’acord amistós a la persona directament afectada pel cas, aquesta persona no retira o no posa fi definitivament a qualsevol acció davant d’un tribunal judicial o administratiu o a qualsevol altre procediment administratiu o jurisdiccional en curs i relatiu a una de les qüestions presentades a l’arbitratge i resoltes per l’acord amistós, d’una manera conforme a aquest acord amistós. ii) una decisió definitiva dels tribunals d’una de les Jurisdiccions contractants declara que la decisió de la comissió d’arbitratge no és vàlida.

En aquest cas, la sol·licitud d’arbitratge efectuada de conformitat amb l’apartat 1 es considera com a no formulada i el procediment d’arbitratge com a no celebrat (excepte als efectes de l’article 21 (Confidencialitat del procediment d’arbitratge) i de l’article 25 (Cost del procediment d’arbitratge)).

En aquest cas, es pot presentar una nova sol·licitud d’arbitratge, llevat que les autoritats competents acordin no autoritzar aquesta nova sol·licitud. iii) una persona directament afectada pel cas intenta una acció contenciosa respecte d’una de les qüestions resoltes per l’acord amistós que implementa la decisió de la comissió d’arbitratge.

5. L’autoritat competent que rep la sol·licitud inicial de procediment amistós, tal com es descriu a la lletra

a) de l’apartat 1, en el termini de dos mesos a comptar de la recepció d’aquesta sol·licitud, ha de:

a) notificar a la persona que ha presentat el cas que ha rebut la seva sol·licitud; i

b) notificar la sol·licitud, adjuntant-ne una còpia, a l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant.

6. En el termini de tres mesos naturals des del moment en què una autoritat competent rep la sol·licitud de procediment amistós (o la còpia de la sol·licitud d’aquest procedent de l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant), aquesta autoritat competent:

a) notifica a la persona que ha presentat el cas i a l’altra autoritat competent que ha rebut les informacions necessàries per examinar el cas de manera aprofundida; o

b) requereix a aquesta persona informació addicional a aquest efecte.

7. Quan, en aplicació de la lletra

b) de l’apartat 6, una de les autoritats competents, o ambdues, sol·liciten informacions complementàries necessàries per fer-ne un examen aprofundit a la persona que ha presentat el cas, l’autoritat competent que ha sol·licitat aquestes informacions complementàries ha de notificar a aquesta persona i a l’altra autoritat competent, en un termini de tres mesos naturals següents a la recepció d’aquestes informacions complementàries d’aquesta persona:

a) que ha rebut les informacions sol·licitades; o

b) que encara manca part de les informacions sol·licitades.

8. Quan cap de les autoritats competents ha requerit informació complementària de conformitat amb la lletra

b) de l’apartat 6, la data d’inici indicada a l’apartat 1 és la primera de les dues dates següents:

a) la data en què ambdues autoritats competents han informat la persona que ha presentat el cas de conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 6; i

b) la data que segueix el termini de tres mesos naturals a partir de la data en què s’ha enviat la notificació a l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant de conformitat amb la lletra

b) de l’apartat 5.

9. Quan han estat requerides informacions complementàries de conformitat amb la lletra

b) de l’apartat 6, la data d’inici indicada a l’apartat 1 és la primera de les dues dates següents:

a) l’última data en què les autoritats competents que han sol·licitat informacions complementàries han informat la persona que ha presentat el cas i l’altra autoritat competent, de conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 7; i

b) la data que segueix el termini de tres mesos naturals la data en què ambdues autoritats competents han rebut el conjunt de la informació sol·licitada per qualsevol de les autoritats competents de la persona que ha presentat el cas. No obstant això, si una de les autoritats competents, o ambdues, transmeten la notificació a què fa referència la lletra

b) de l’apartat 7, aquesta notificació s’ha de considerar com una sol·licitud d’informacions complementàries en el sentit de la lletra

b) de l’apartat 6.

10. Les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, mitjançant acord amistós (en virtut de l’article del Conveni fiscal cobert relatiu al procediment amistós), han d’acordar les modalitats d’aplicació de les disposicions d’aquesta part, inclosa la informació mínima necessària perquè cada autoritat competent pugui examinar el cas de manera aprofundida. És necessari concloure aquest acord abans de la data en què les qüestions no resoltes d’un cas poden ser sotmeses a l’arbitratge i es pot modificar més tard quan correspongui.

11. Als efectes d’aplicar aquest article als seus Convenis fiscals coberts, una Part es pot reservar el dret de substituir el termini de dos anys que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 per un termini de tres anys.

12. No obstant les altres disposicions d’aquest article, una Part es pot reservar el dret d’aplicar les normes següents als seus Convenis fiscals coberts:

a) tota qüestió no resolta i suscitada per un cas examinat en procediment amistós comprès en el camp d’aplicació del procediment amistós que preveu aquest Conveni no s’ha de sotmetre a arbitratge si un tribunal judicial o administratiu de qualsevol de les Jurisdiccions contractants ja s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió;

b) si un tribunal judicial o administratiu d’una de les Jurisdiccions contractants es pronuncia sobre aquesta qüestió en qualsevol moment posterior a una sol·licitud d’arbitratge i abans que la comissió arbitral hagi notificat la seva decisió a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, el procediment arbitral finalitza.

Article 20. Designació dels àrbitres

1. Llevat que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants acordin normes diferents, els apartats 2 a 4 s’apliquen al procediment d’arbitratge previst per aquesta part.

2. Les normes següents regeixen la designació dels membres de la comissió arbitral:

a) La comissió d’arbitratge es compon de tres persones físiques amb coneixements o experiència en matèria de fiscalitat internacional.

b) Cada autoritat competent designa un membre de la comissió arbitral en els 60 dies següents al de la sol·licitud d’arbitratge formulada en aplicació de l’apartat 1 de l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant). Els dos membres de la comissió d’arbitratge així designats, en els 60 dies següents al de la designació de l’últim d’ells, nomenen un tercer membre de la comissió d’arbitratge que assumeix la funció de president de la comissió d’arbitratge. El president no pot ser nacional ni resident de cap de les dues Jurisdiccions contractants.

c) Cada membre de la comissió d’arbitratge ha de ser imparcial i independent de les autoritats competents, de les administracions tributàries i dels ministeris de finances de les Jurisdiccions contractants i de totes les persones directament concernides per la sol·licitud (com també els seus assessors) en el moment en què accepta la designació, romandre imparcial i independent durant tot el procediment, i evitar després, durant un període de temps raonable, tota actuació susceptible de perjudicar l’aparença de la seva imparcialitat i independència.

3. Si l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant no nomena un membre de la comissió d’arbitratge en el temps i en la forma previstos a l’apartat 2 o acordats per les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, aquest membre el designa el membre de més rang del Centre de Política i Administració Tributària de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i que no és nacional ni resident de cap de les Jurisdiccions contractants.

4. Si els dos membres de la comissió d’arbitratge designats inicialment no nomenen el president en el temps i en la forma previstos a l’apartat 2 o acordats per les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, el president el designa el membre de més rang del Centre de Política i Administració Tributària de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i que no és nacional ni resident de cap de les Jurisdiccions contractants

Article 21. Confidencialitat del procediment arbitral

1. Únicament als efectes de l’aplicació de les disposicions d’aquesta part i de les disposicions del Conveni fiscal cobert aplicables i de la legislació interna de les Jurisdiccions contractants en matèria d’intercanvi d’informacions, de confidencialitat i d’assistència administrativa, els membres de la comissió d’arbitratge, així com un màxim de tres dels seus col·laboradors (i els candidats a àrbitre, només en la mesura que sigui necessari per verificar les seves capacitats per complir els requisits del nomenament), s’han de considerar com a persones o autoritats a les quals es poden comunicar informacions. Les informacions rebudes per la comissió arbitral i pels candidats de la comissió arbitral, i aquelles que les autoritats competents reben de la comissió arbitral es consideren com a informacions intercanviades en virtut de les disposicions del Conveni fiscal cobert relatives a l’intercanvi d’informacions i a l’assistència administrativa.

2. Les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants vetllen perquè els membres de la comissió d’arbitratge i els seus col·laboradors acceptin per escrit, prèviament a la seva intervenció en el procediment d’arbitratge, tractar tota la informació relacionada amb el procediment d’arbitratge de conformitat amb les obligacions de confidencialitat i no-divulgació descrites en les disposicions del Conveni fiscal cobert relatives a l’intercanvi d’informacions i a l’assistència administrativa, i amb aquelles que resulten de la legislació aplicable de les Jurisdiccions contractants.

Article 22. Resolució d’un cas abans que finalitzi l’arbitratge

En el sentit d’aquesta part i de les disposicions del Conveni fiscal cobert que regeixen la resolució dels casos en el marc d’un procediment amistós, el procediment amistós, així com el procediment d’arbitratge en relació amb el cas, finalitza si, en qualsevol moment després que una sol·licitud d’arbitratge ha estat formulada i abans que la comissió arbitral hagi notificat la seva decisió a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants:

a) les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants arriben a un acord amistós que permet resoldre el cas; o

b) la persona que ha presentat el cas retira la seva sol·licitud d’arbitratge o de procediment amistós.

Article 23. Tipus de procediment d’arbitratge

1. Llevat que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants acordin normes diferents, les normes que es donen a continuació són aplicables als procediments d’arbitratge seguits de conformitat amb aquesta part:

a) quan un cas se sotmet a l’arbitratge, l’autoritat competent de cada Jurisdicció contractant ha de presentar a la comissió d’arbitratge una proposta de resolució relativa a totes les qüestions no resoltes d’aquest cas, al més tard a la data fixada de comú acord (tenint en compte tots els acords prèviament conclosos entre les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants relatius a aquest cas). La proposta de resolució es limita a determinar uns imports monetaris concrets (per exemple, de rendes o despeses) per a cada ajustament o qüestió similar suscitada pel cas o, si escau, un tipus d’imposició màxim aplicable de conformitat amb el Conveni fiscal cobert. Quan les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants no es poden posar d’acord sobre una qüestió relativa a les condicions d’aplicació d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert (d’ara endavant, “determinació inicial”), per exemple, la qüestió de saber si una persona física és un resident o si existeix un establiment permanent, les autoritats competents poden enviar propostes de resolució alternatives en relació amb els temes, la solució dels quals depèn d’aquesta determinació inicial;

b) L’autoritat competent de cada Jurisdicció contractant també pot presentar a la comissió d’arbitratge un document de posició que recolza la seva proposta de resolució. Cada autoritat competent que presenta una proposta de resolució o un document de posició ha de presentar-ne una còpia a l’altra autoritat competent, al més tard a la data en què s’ha de presentar la proposta de resolució o el document de posició. Cada autoritat competent també pot sotmetre a la comissió d’arbitratge una memòria en resposta a la proposta de resolució i al document de posició presentat per l’altra autoritat competent, al més tard a la data fixada de comú acord. Una còpia de tota la memòria en resposta a la proposta de resolució s’ha de presentar a l’altra autoritat competent al més tard a la data en què aquesta resposta s’ha de sotmetre a la comissió d’arbitratge;

c) La comissió d’arbitratge opta per una de les propostes de resolució del cas sotmès per les autoritats competents per a cada un dels punts i dubtes suscitats, sense haver de motivar o explicar la seva decisió. La decisió arbitral s’adopta per majoria simple dels membres de la comissió d’arbitratge que lliura la seva decisió per escrit a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants. La decisió de la comissió d’arbitratge no té cap valor de precedent.

2. Als efectes de l’aplicació d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts, una Part es pot reservar el dret de no aplicar l’apartat 1 als seus Convenis fiscals coberts. En aquest cas, excepte en la mesura que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert acordin normes diferents, les normes que es donen a continuació són aplicables al procediment d’arbitratge:

a) quan un cas se sotmet a l’arbitratge, l’autoritat competent de cada Jurisdicció contractant ha de comunicar sense demora als membres de la comissió d’arbitratge les informacions que poden ser necessàries per adoptar la decisió arbitral. Llevat que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants acordin normes diferents, tota informació que no es notifica a ambdues autoritats competents abans de la recepció de la sol·licitud d’arbitratge per les dues autoritats competents no és considerada per la comissió d’arbitratge a l’hora d’adoptar la seva decisió;

b) la comissió d’arbitratge es pronuncia sobre les qüestions sotmeses a l’arbitratge de conformitat amb les disposicions aplicables al Conveni fiscal cobert i, amb la reserva d’aquestes disposicions, a les de la legislació interna de les Jurisdiccions contractants. Els membres de la comissió d’arbitratge també han de considerar qualsevol altra font de dret que les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants poden haver identificat expressament de comú acord;

c) la decisió de la comissió d’arbitratge es comunica per escrit a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants i indica les fonts de dret sobre les quals es fonamenta, així com les motivacions que han dut a la seva determinació. La decisió d’arbitratge s’adopta per majoria simple dels membres de la comissió arbitral i no té cap valor de precedent.

3. Una Part que no ha formulat la reserva que preveu l’apartat 2 es pot reservar el dret de no aplicar els apartats precedents d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts conclosos amb Parts que sí han formulat la reserva de l’apartat 2. En aquest cas, les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants d’aquest Conveni fiscal cobert fan el possible per arribar a un acord relatiu al tipus de procediment d’arbitratge aplicable a aquest Conveni fiscal cobert. Fins que no s’arribi a aquest acord, l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant) no s’aplica respecte d’aquest Conveni fiscal cobert.

4. Una Part pot optar per aplicar l’apartat 5 als seus Convenis fiscals coberts i ho notifica al Dipositari. L’apartat 5 s’aplica respecte de dues Jurisdiccions contractants en relació amb un Conveni fiscal cobert si una de les Jurisdiccions contractants opta per aplicar-lo i ho notifica al Dipositari.

5. Abans d’iniciar el procediment arbitral, les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert vetllen perquè cada persona que sotmet el cas, com també els seus assessors, es comprometin, per escrit, a no divulgar a cap altra persona la informació que reben de les autoritats competents i de la comissió d’arbitratge en el marc del procediment d’arbitratge. El procediment d’arbitratge seguit en aplicació del Conveni fiscal cobert, així com el procediment d’arbitratge seguit en aplicació d’aquesta part del Conveni, finalitza a partir del moment en què, en qualsevol moment entre el moment en què es formula la sol·licitud d’arbitratge i el moment en què la comissió d’arbitratge notifica la seva decisió a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, la persona que ha presentat el cas, o un dels seus assessors, incompleix greument aquest compromís.

6. No obstant l’apartat 4, una Part que opta per no aplicar l’apartat 5 es pot reservar el dret de no aplicar l’apartat 5 a un o a diversos dels seus Convenis fiscals coberts identificats o a tots els seus Convenis fiscals coberts.

7. Una Part que opta per aplicar l’apartat 5 es pot reservar el dret de no aplicar aquesta part respecte de tots els Convenis fiscals coberts per als quals l’altra Jurisdicció contractant formula la reserva que preveu l’apartat 6.

Article 24. Acord sobre una resolució diferent

1. Als efectes de l’aplicació de les disposicions d’aquesta part als seus Convenis fiscals coberts, una Part pot optar per aplicar l’apartat 2 i ho notifica al Dipositari. L’apartat 2 s’aplica entre dues Jurisdiccions contractants respecte d’un Conveni fiscal cobert únicament si ambdues Jurisdiccions contractants han formulat aquesta notificació.

2. No obstant l’apartat 4 de l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant), una decisió d’arbitratge adoptada en virtut d’aquesta part no és vinculant respecte de les Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert i no ha de ser aplicada, si les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants acorden una altra solució quant al conjunt dels dubtes no resolts en un termini de tres mesos naturals següent a la data en què la decisió els ha estat notificada.

3. Una Part que opta per aplicar l’apartat 2 es pot reservar el dret d’aplicar l’apartat 2 només respecte dels seus Convenis fiscals coberts per als quals s’aplica l’apartat 2 de l’article 23 (Tipus de procediment arbitral).

Article 25. Cost del procediment d’arbitratge

En un procediment arbitral seguit en aplicació d’aquesta part, les Jurisdiccions contractants sufraguen els honoraris i les despeses dels membres de la comissió arbitral, així com els costos lligats al procediment d’arbitratge que suporten les Jurisdiccions contractants, de conformitat amb les modalitats determinades de comú acord per les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants. En absència d’aquest acord, cada Jurisdicció contractant suporta les seves pròpies despeses i les del membre de la comissió arbitral que ha designat. Les Jurisdiccions contractants sufraguen, a parts iguals, els costos del president de la comissió d’arbitratge, així com també la resta de despeses associades al desenvolupament del procediment d’arbitratge.

Article 26. Compatibilitat

1. Amb la reserva de l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI), les disposicions d’aquesta part s’apliquen en substitució i absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen l’arbitratge per a les qüestions no resoltes suscitades per un cas examinat en procediment amistós. Cada Part que opta per aplicar aquesta part notifica al Dipositari cada un dels seus Convenis fiscals coberts que contenen una disposició com aquesta diferents dels que són objecte d’una reserva descrita a l’apartat 4, i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan dues Jurisdiccions contractants han formulat una notificació respecte d’un Conveni fiscal cobert, aquesta disposició és substituïda per les disposicions d’aquesta part als efectes de les relacions entre aquestes Jurisdiccions contractants.

2. Tota qüestió no resolta suscitada per un cas examinat en procediment amistós que entra en l’àmbit del procediment d’arbitratge que preveu aquesta part no pot ser sotmès a l’arbitratge si una comissió d’arbitratge o un òrgan similar ja ha estat constituït per a aquest cas en aplicació d’un conveni bilateral o multilateral que preveu un mecanisme d’arbitratge obligatori i vinculant per a la resolució de les qüestions no resoltes derivades de procediments amistosos.

3. Amb la reserva de l’apartat 1, cap disposició d’aquesta part afecta el compliment d’obligacions més àmplies en relació amb l’arbitratge de qüestions no resoltes en procediments amistosos que poden resultar d’altres convenis dels quals les Jurisdiccions contractants són o seran parts.

4. Una Part es pot reservar el dret de no aplicar aquesta part a un o diversos dels seus Convenis fiscals coberts (o a tots els seus Convenis fiscals coberts) que ja preveuen un procediment d’arbitratge obligatori i vinculant per resoldre qüestions no resoltes suscitades per un cas examinat mitjançant un procediment amistós.

Article 27. Signatura i ratificació, acceptació o aprovació

1. El 31 de desembre del 2016, aquest Conveni estarà obert a la signatura de:

a) tots els Estats;

b) Guernsey (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord); Illa de Man (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord); Jersey (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord); i

c) qualsevol altra jurisdicció autoritzada a ser-ne Part, mitjançant una decisió adoptada per consens entre les Parts i Signataris.

2. Aquest Conveni se sotmet a ratificació, acceptació o aprovació.

Article 28. Reserves

1. Amb la reserva de l’apartat 2, no s’admet cap reserva respecte d’aquest Conveni, llevat de les que estan expressament autoritzades per:

a) l’apartat 5 de l’article 3 (Entitats transparents);

b) l’apartat 3 de l’article 4 (Entitats amb doble residència);

c) els apartats 8 i 9 de l’article 5 (Aplicació dels mètodes per eliminar la doble imposició);

d) l’apartat 4 de l’article 6 (Objecte d’un Conveni fiscal cobert);

e) els apartats 15 i 16 de l’article 7 (Prevenir la utilització abusiva dels convenis);

f) l’apartat 3 de l’article 8 (Operacions relatives a la transferència de dividends);

g) l’apartat 6 de l’article 9 (Guanys de capital procedents de l’alienació d’accions, drets o participacions en entitats, el valor dels quals prové principalment de béns immobles);

h) l’apartat 5 de l’article 10 (Norma antiabús per als establiments permanents situats en terceres jurisdiccions);

i) l’apartat 3 de l’article 11 (Aplicació dels convenis fiscals per limitar el dret d’una Part a sotmetre a imposició els seus propis residents);

j) l’apartat 4 de l’article 12 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres estratègies similars);

k) l’apartat 6 de l’article 13 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats específiques);

l) l’apartat 3 de l’article 14 (Fraccionament de contractes);

m) l’apartat 2 de l’article 15 (Definició d’una persona estretament vinculada a una empresa);

n) l’apartat 5 de l’article 16 (Procediment amistós);

o) l’apartat 3 de l’article 17 (Ajustos correlatius);

p) els apartats 11 i 12 de l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant);

q) els apartats 2, 3, 6 i 7 de l’article 23 (Tipus de procediment arbitral);

r) l’apartat 3 de l’article 24 (Acord sobre una resolució diferent);

s) l’apartat 4 de l’article 26 (Compatibilitat):

t) els apartats 6 i 7 de l’article 35 (Presa d’efecte); i

u) l’apartat 2 de l’article 36 (Presa d’efecte de la part VI). 2.

a) No obstant les disposicions de l’apartat 1, una Part que opta per aplicar la part VI (Arbitratge) en virtut de l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI) pot formular una o diverses reserves relatives al tipus de cas que pot ser sotmès a l’arbitratge en virtut de les disposicions de la part VI (Arbitratge). La Part que opta per aplicar la part VI (Arbitratge) en virtut de l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI), un cop ha esdevingut una Part en aquest Conveni, ha de formular les reserves que preveu aquest subapartat en el moment en què formula la notificació que preveu l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI) al Dipositari.

b) Les reserves que preveu la lletra

a) estan sotmeses a acceptació. Una reserva que preveu la lletra

a) es considera acceptada per una Part si aquesta última no ha notificat al Dipositari una objecció a aquesta reserva, al més tard en els dotze mesos naturals següents a comptar de la data de notificació de la reserva pel Dipositari o a la data del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació, segons l’última d’aquestes dates. Una Part que opta per aplicar la part VI (Arbitratge) en virtut de l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI) després d’haver esdevingut una Part en aquest Conveni pot fer una objecció a qualsevol reserva formulada anteriorment per les altres Parts i prevista a la lletra

a) notificant-la en el moment en què formula la notificació que preveu l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI) al Dipositari. Quan una Part formula una objecció a una reserva prevista a la lletra a), la totalitat de la part VI (Arbitratge) no s’aplica entre la Part que ha formulat l’objecció i la Part que ha fet la reserva.

3. Llevat de menció contrària expressa en les disposicions pertinents d’aquest Conveni, una reserva formulada de conformitat amb els apartats 1 o 2:

a) modifica per a la Part que fa la reserva, en les seves relacions amb una altra Part, les disposicions d’aquest Conveni a què fa referència la reserva, en la mesura que preveu aquesta reserva; i

b) en la mateixa mesura modifica aquestes disposicions per a l’altra Part en les seves relacions amb la Part que formula la reserva.

4. Les reserves aplicables als Convenis fiscals coberts subscrits per o per al compte d’una jurisdicció o d’un territori les relacions internacionals dels quals depenen de la responsabilitat d’una Part, quan aquesta jurisdicció o aquest territori no és una Part en aquest Conveni en virtut de les lletres

b) o

c) de l’apartat 1 de l’article 27 (Signatura i ratificació, acceptació o aprovació), són formulades per aquesta Part i poden diferir de les reserves formulades per aquesta Part als efectes dels seus propis Convenis fiscals coberts.

5. Les reserves es formulen en el moment de la signatura o del dipòsit de l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, amb la reserva de les disposicions dels apartats 2, 6 i 9 d’aquest article i de l’apartat 5 de l’article 29 (Notificacions). No obstant això, una Part que opta per aplicar la part VI (Arbitratge) en virtut de l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI) després d’haver esdevingut una Part en aquest Conveni ha de formular les reserves que preveuen les lletres p), q),

r) i

s) de l’apartat 1 d’aquest article en el moment en què formula la notificació que preveu l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI) al Dipositari.

6. En cas de formular reserves en el moment de la signatura, han de ser confirmades en el moment de dipositar l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, llevat que el document que enuncia aquestes reserves indiqui expressament que ha de ser considerat com a definitiu, amb la reserva dels apartats 2, 5 i 9 d’aquest article i de l’apartat 5 de l’article 29 (Notificacions).

7. Si no es formula cap reserva en el moment de la signatura, una llista provisional de reserves previstes ha de ser lliurada al Dipositari en aquell moment.

8. Quan es tracta de les reserves formulades de conformitat amb cada una de les disposicions següents, cal facilitar, quan aquestes reserves són formulades, una llista dels Convenis fiscals coberts que es notifiquen en virtut del punt ii) de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes) inclosos en l’àmbit d’aplicació d’una reserva, tal com es defineix en les disposicions pertinents (i, quan es tracta d’una reserva formulada de conformitat amb cada una de les disposicions següents, llevat d’aquelles mencionades en les lletres c),

d) i n), els números de l’article i de l’apartat de cada una de les disposicions pertinents):

a) a les lletres b), c), d),

e) i

g) de l’apartat 5 de l’article 3 (Entitats transparents);

b) a les lletres b),

c) i

d) de l’apartat 3 de l’article 4 (Entitats amb doble residència);

c) als apartats 8 i 9 de l’article 5 (Aplicació dels mètodes per eliminar la doble imposició);

d) a l’apartat 4 de l’article 6 (Objecte d’un Conveni fiscal cobert);

e) a les lletres

b) i

c) de l’apartat 15 de l’article 7 (Prevenir la utilització abusiva dels convenis);

f) en els punts i), ii) i iii) de la lletra

b) de l’apartat 3 de l’article 8 (Operacions relatives a la transferència de dividends);

g) a les lletres d),

e) i

f) de l’apartat 6 de l’article 9 (Guanys de capital procedents de l’alienació d’accions, drets o participacions en entitats el valor dels quals prové principalment de béns immobles);

h) a les lletres

b) i

c) de l’apartat 5 de l’article 10 (Norma antiabús per als establiments permanents situats en terceres jurisdiccions);

i) a la lletra

b) de l’apartat 3 de l’article 11 (Aplicació dels convenis fiscals per limitar el dret d’una Part a sotmetre a imposició els seus propis residents);

j) a la lletra

b) de l’apartat 6 de l’article 13 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats específiques);

k) a la lletra

b) de l’apartat 3 de l’article 14 (Fraccionament de contractes);

l) a la lletra

b) de l’apartat 5 de l’article 16 (Procediment amistós);

m) a la lletra

a) de l’apartat 3 de l’article 17 (Ajustos correlatius);

n) a l’apartat 6 de l’article 23 (Tipus de procediment arbitral);

o) a l’apartat 4 de l’article 26 (Compatibilitat). Les reserves descrites a les lletres

a) a

o) anteriors no s’apliquen a un Conveni fiscal cobert que no figuri en la llista que es menciona en aquest apartat.

9. Tota Part que ha formulat una reserva de conformitat amb els apartats 1 o 2 pot retirar-la o substituir-la per una reserva d’abast més limitat en qualsevol moment, mitjançant notificació dirigida al Dipositari. Aquesta Part formula tota notificació complementària requerida després d’aquesta retirada o substitució de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 29 (Notificacions). Amb la reserva de l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), la retirada o substitució pren efecte:

a) quan es tracta d’un Conveni fiscal cobert únicament subscrit amb Estats o jurisdiccions que són Parts en aquest Conveni, quan el Dipositari rep la notificació de retirada o substitució de la reserva:

i) per a les reserves relacionades amb disposicions relatives a impostos retinguts a l’origen, si el fet generador d’aquests impostos es produeix a partir del dia 1 de gener de l’any que segueix l’expiració d’un termini de sis mesos naturals que comença a la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de retirada o substitució de la reserva; i ii) per a les reserves formulades en relació amb totes les altres disposicions, per als impostos recaptats en concepte de períodes impositius que comencen a comptar del dia 1 de gener de l’any que segueix l’expiració d’un termini de sis mesos naturals que comença a la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la retirada o substitució de la reserva; i

b) quan es tracta d’un Conveni fiscal cobert subscrit amb una o diverses Jurisdiccions contractants que esdevenen Parts en aquest Conveni després de la data de recepció pel Dipositari de la notificació de la retirada o substitució: a l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a aquestes Jurisdiccions contractants.

Article 29. Notificacions

1. Amb la reserva dels apartats 5 i 6 d’aquest article i de l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), les notificacions formulades de conformitat amb les disposicions següents s’han de formular en el moment de la signatura del Conveni o del dipòsit de l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació:

a) el punt ii) de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes);

b) l’apartat 6 de l’article 3 (Entitats transparents);

c) l’apartat 4 de l’article 4 (Entitats amb doble residència);

d) l’apartat 10 de l’article 5 (Aplicació dels mètodes per eliminar la doble imposició);

e) els apartats 5 i 6 de l’article 6 (Objecte d’un Conveni fiscal cobert);

f) l’apartat 17 de l’article 7 (Prevenir la utilització abusiva dels convenis);

g) l’apartat 4 de l’article 8 (Operacions relatives a la transferència de dividends);

h) els apartats 7 i 8 de l’article 9 (Guanys de capital procedents de l’alienació d’accions, de drets o de participacions en entitats el valor dels quals prové principalment de béns immobles);

i) l’apartat 6 de l’article 10 (Norma antiabús per als establiments permanents situats en terceres jurisdiccions);

j) l’apartat 4 de l’article 11 (Aplicació dels convenis fiscals per limitar el dret d’una Part a imposar els seus propis residents);

k) els apartats 5 i 6 de l’article 12 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres estratègies similars);

l) els apartats 7 i 8 de l’article 13 (Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats específiques);

m) l’apartat 4 de l’article 14 (Fraccionament de contractes);

n) l’apartat 6 de l’article 16 (Procediment amistós);

o) l’apartat 4 de l’article 17 (Ajustos correlatius);

p) l’article 18 (Opció respecte d’aplicar la part VI);

q) l’apartat 4 de l’article 23 (Tipus de procediment d’arbitratge);

r) l’apartat 1 de l’article 24 (Acord sobre una resolució diferent);

s) l’apartat 1 de l’article 26 (Compatibilitat); i

t) els apartats 1, 2, 3, 5 i 7 de l’article 35 (Presa d’efecte).

2. Les notificacions dels Convenis fiscals coberts subscrits per o per al compte d’una jurisdicció o d’un territori les relacions internacionals dels quals depenen de la responsabilitat d’una Part, quan aquesta jurisdicció o aquest territori no és una Part en aquest Conveni en virtut de les lletres

b) o

c) de l’apartat 1 de l’article 27 (Signatura i ratificació, acceptació o aprovació), són formulades per aquesta Part i poden diferir de les reserves formulades per aquesta Part als efectes dels seus propis Convenis fiscals coberts.

3. Si es formulen notificacions en el moment de la signatura, s’han de confirmar en el moment de dipositar l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, llevat que el document que enuncia les notificacions indiqui expressament que s’ha de considerar com a definitiu, amb la reserva dels apartats 5 i 6 d’aquest article i de l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte).

4. Si no es formula cap notificació en el moment de la signatura, una llista provisional de notificacions previstes ha de ser lliurada en aquell moment.

5. Una Part pot, en qualsevol moment, completar la llista dels seus convenis notificats que preveu el punt ii) de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes) mitjançant una notificació al Dipositari a aquest efecte. En aquesta notificació, la Part precisa si el conveni afegit és objecte de reserves enumerades a l’apartat 8 de l’article 28 (Reserves). La Part també pot formular una nova reserva prevista a l’apartat 8 de l’article 28 (Reserves) si el conveni afegit a la llista és el primer conveni al qual s’aplica aquesta reserva. La Part també ha de precisar qualsevol altra notificació complementària potencialment necessària en virtut de les lletres

b) a

s) de l’apartat 1 per tal de tenir en compte la inclusió de nous convenis. A més, si l’addició implica incloure per primer cop un Conveni fiscal subscrit per o per al compte d’una jurisdicció o d’un territori les relacions internacionals dels quals depenen de la responsabilitat de la Part, la Part ha d’indicar les reserves (que preveu l’apartat 4 de l’article 28 (Reserves)) i les notificacions (que preveu l’apartat 2 d’aquest article) aplicables als Convenis fiscals coberts subscrits per o per al compte de la jurisdicció o del territori. A comptar de la data en què el conveni o els convenis afegits esdevenen Convenis fiscals coberts en virtut del punt ii) de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes), les modificacions fetes al Conveni fiscal cobert prenen efecte a la data que preveuen les disposicions de l’article 35 (Presa d’efecte).

6. Una Part pot formular aquelles notificacions complementàries que preveuen les lletres

b) a

s) de l’apartat 1 mitjançant una notificació dirigida al Dipositari. Aquestes notificacions prenen efecte:

a) quan es tracta de Convenis fiscals coberts únicament subscrits amb Estats o jurisdiccions que són Parts d’aquest Conveni quan el Dipositari rep la notificació complementària:

i) per a les notificacions relacionades amb disposicions sobre impostos retinguts a l’origen, si el fet generador d’aquests impostos es produeix a partir del dia 1 de gener de l’any que segueix l’expiració d’un termini de sis mesos naturals que comença a la data de comunicació pel Dipositari de la notificació complementària; i ii) per a les notificacions formulades en relació amb totes les altres disposicions, per als impostos recaptats en concepte de períodes impositius que comencen a comptar del dia 1 de gener de l’any que segueix l’expiració d’un termini de sis mesos naturals que comença a la data de comunicació de la notificació addicional pel Dipositari; i

b) quan es tracta d’un Conveni fiscal cobert subscrit amb una o diverses Jurisdiccions contractants que esdevenen Parts d’aquest Conveni, després de la data de recepció de la notificació complementària pel Dipositari: a l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a aquesta Jurisdicció contractant.

Article 30. Modificacions posteriors dels

Convenis fiscals coberts Les disposicions d’aquest Conveni s’entenen sens perjudici de les modificacions posteriors d’un Conveni fiscal cobert que poden acordar les Jurisdiccions contractants del Conveni fiscal cobert.

Article 31. Conferència de

Parts

1. Les Parts poden convocar una Conferència de Parts per tal d’adoptar qualsevol decisió o exercir les funcions susceptibles de ser necessàries o convenients en virtut de les disposicions d’aquest Conveni.

2. El Dipositari convoca la Conferència de Parts.

3. Tota Part pot sol·licitar la celebració d’una Conferència de Parts mitjançant sol·licitud dirigida al Dipositari. El Dipositari informa totes les Parts de qualsevol sol·licitud. Després el Dipositari convoca una Conferència de Parts en un termini de sis mesos a comptar de la comunicació de la sol·licitud per part del Dipositari, amb la condició que la sol·licitud sigui recolzada per una tercera part de les Parts.

Article 32. Interpretació i implementació

1. Qualsevol qüestió relativa a la interpretació o la implementació de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert, tal com aquest Conveni és susceptible de modificar-les, s’ha de resoldre de conformitat amb les disposicions dels Conveni fiscal cobert relatives a la resolució per acord amistós de les qüestions d’interpretació o aplicació del Conveni fiscal cobert (aquest Conveni pot modificar aquestes disposicions).

2. Tota qüestió relativa a la interpretació o a la implementació d’aquest Conveni es pot tractar en una Conferència de Parts convocada de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 31 (Conferència de Parts).

Article 33. Modificacions

1. Tota Part pot proposar una modificació d’aquest Conveni, mitjançant una proposta de modificació presentada al Dipositari.

2. Es pot convocar una Conferència de Parts per examinar la proposta de modificació de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 31 (Conferència de Parts).

Article 34. Entrada en vigor

1. Aquest Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent al venciment d’un termini de tres mesos naturals posteriors a la data de dipòsit del cinquè instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació.

2. Per a cada Signatari que ratifica, que accepta o que aprova aquest Conveni després del dipòsit del cinquè instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un termini de tres mesos naturals a comptar de la data de dipòsit, per aquest Signatari, del seu instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació.

Article 35. Presa d’efecte

1. Les disposicions d’aquest Conveni prenen efecte en cada Jurisdicció contractant respecte d’un Conveni fiscal cobert:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen sobre quantitats pagades o atribuïdes a no residents, si el fet generador d’aquests impostos es produeix a comptar del primer dia de l’any civil que comença a comptar de l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert; i

b) respecte de la totalitat dels altres impostos recaptats per aquesta Jurisdicció contractant, per als impostos exigits en relació amb els períodes impositius que comencen a partir de l’expiració o després de l’expiració d’un termini de sis mesos naturals (o d’un termini més curt si totes les Jurisdiccions contractants notifiquen al Dipositari que tenen la intenció d’aplicar aquest termini) a comptar de l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants del Conveni fiscal cobert.

2. Per a una aplicació unilateral de la lletra

a) de l’apartat 1 i de la lletra

a) de l’apartat 5 per una Part, una Part pot optar per substituir l’expressió “any civil” per “període impositiu”, mitjançant notificació de la seva opció al Dipositari.

3. Per a una aplicació unilateral de la lletra

b) de l’apartat 1 i de la lletra

b) de l’apartat 5 per una Part, una Part pot optar per substituir el text següent “períodes impositius que comencen a partir de l’expiració o després de l’expiració d’un termini” per “períodes impositius que comencen a comptar del dia 1 de gener de l’any que comença a comptar de l’expiració d’un termini”, mitjançant notificació de la seva opció al Dipositari.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, l’article 16 (Procediment amistós) s’aplica respecte d’un Conveni fiscal cobert relatiu a un cas sotmès a l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant a comptar de l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert, llevat dels casos que no poden ser presentats en aquesta data en aplicació del Conveni fiscal cobert, abans de la seva modificació per aquest Conveni, independentment del període impositiu a què fa referència el cas.

5. Per a un Conveni fiscal cobert afegit de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 29 (Notificacions) a la llista dels convenis notificats en virtut del punt (ii) de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes), les disposicions d’aquest Conveni prenen efecte en cada Jurisdicció contractant:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen sobre quantitats pagades o atribuïdes a no residents, si el fet generador d’aquests impostos es produeix a comptar del primer dia de l’any civil que segueix un termini de 30 dies següent a la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de l’addició a la llista dels convenis; i

b) respecte de la totalitat dels altres impostos recaptats per aquesta Jurisdicció contractant, per als impostos recaptats en concepte de períodes impositius que comencen a partir de l’expiració o després de l’expiració d’un termini de nou mesos naturals (o d’un termini més curt si totes les Jurisdiccions contractants notifiquen al Dipositari que tenen la intenció d’aplicar aquest termini) que comença a comptar de la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de l’addició a la llista de convenis.

6. Una part es pot reservar el dret de no aplicar l’apartat 4 als seus Convenis fiscals coberts. 7.

a) una Part es pot reservar el dret de substituir:

i) les referències que figuren als apartats 1 i 4 a “l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert”; i ii) les referències que figuren a l’apartat 5 a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de l’addició a la llista de convenis”; per referències a: “30 dies després de la data de recepció pel Dipositari de l’última de les notificacions per cada una de les Jurisdiccions contractants que han formulat la reserva que preveu l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), tot indicant la realització dels procediments interns relatius a la presa d’efecte de les disposicions d’aquest Conveni als efectes del Conveni fiscal cobert”; iii) les referències que figuren a la lletra

a) de l’apartat 9 de l’article 28 (Reserves) a “a la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de retirada o substitució de la reserva”; i iv) la referència que figura a la lletra

b) de l’apartat 9 de l’article 28 (Reserves) a “a l’última de las dates en què aquest Conveni entra en vigor per a aquestes Jurisdiccions contractants”; per referències a: “30 dies després de la data de recepció pel Dipositari de l’última de les notificacions de cada una de les Jurisdiccions contractants que han formulat la reserva que preveu l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), tot indicant la realització dels procediments interns relatius a la presa d’efecte de la retirada o de la substitució de la reserva als efectes del Conveni fiscal cobert”;

v) les referències que figuren a la lletra

a) de l’apartat 6 de l’article 29 (Notificacions) a “a la data de comunicació pel Dipositari de la notificació complementària”; i vi) la referència que figura a la lletra

b) de l’apartat 6 de l’article 29 (Notificacions) a “a l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a aquestes Jurisdiccions contractants”; per referències a: “30 dies després de la data de recepció pel Dipositari de l’última de les notificacions de cada una de les Jurisdiccions contractants que han formulat la reserva que preveu l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), tot indicant la realització dels procediments interns relatius a la presa d’efecte de la notificació complementària als efectes del Conveni fiscal cobert”; vii) les referències que figuren als apartats 1 i 2 de l’article 36 (Presa d’efecte de la part VI) a “l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que té subscrit un Conveni fiscal cobert”; per referències a: “30 dies després de la data de recepció pel Dipositari de l’última de les notificacions de cada una de les Jurisdiccions contractants que han formulat la reserva que preveu l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), tot indicant la realització dels procediments interns relatius a la presa d’efecte de les disposicions d’aquest Conveni als efectes del Conveni fiscal cobert concernit”; i viii) la referència que figura a l’apartat 3 de l’article 36 (Presa d’efecte de la part VI) a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de l’addició a la llista dels convenis”; ix) les referències que figuren a l’apartat 4 de l’article 36 (Presa d’efecte de la part VI) a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la retirada de la reserva”, “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la substitució de la reserva” i “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la retirada de l’objecció a la reserva”, respectivament; i

x) la referència que figura a l’apartat 5 de l’article 36 (Presa d’efecte de la part VI) a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació complementària”; per referències a: “30 dies després de la data de recepció pel Dipositari de l’última de les notificacions de cada una de les Jurisdiccions contractants que han formulat la reserva que preveu l’apartat 7 de l’article 35 (Presa d’efecte), tot indicant la realització dels procediments interns relatius a la presa d’efecte de la part VI (Arbitratge) als efectes del Conveni fiscal cobert referit”;

b) Una Part que formula una reserva de conformitat amb la lletra

a) ha de notificar, simultàniament al Dipositari i a totes les altres Jurisdiccions contractants, una confirmació de la realització dels seus procediments interns.

c) Si una o diverses Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert formulen una reserva de conformitat amb aquest apartat, la data de presa d’efecte de les disposicions d’aquest Conveni, de la retirada o substitució d’una reserva, de qualsevol notificació complementària relativa a aquest Conveni fiscal cobert o de la part VI (Arbitratge) es regeix per aquest apartat per a totes les Jurisdiccions contractants parts que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert.

Article 36. Presa d’efecte de la part VI

1. No obstant l’apartat 9 de l’article 28 (Reserves), l’apartat 6 de l’article 29 (Notificacions) i els apartats 1 a 6 de l’article 35 (Presa d’efecte), les disposicions de la part VI (Arbitratge) prenen efecte entre dues Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert:

a) en relació amb els casos sotmesos a l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant (tal com descrita a la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant)), a comptar de l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert; i

b) en relació amb els casos sotmesos a l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant abans de l’última de les dates en què el Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert, a la data en què ambdues Jurisdiccions contracants han notificat al Dipositari que han arribat a un acord amistós de conformitat amb l’apartat 10 de l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant). Aquesta notificació també ha d’indicar la informació relativa a la data o a les dates en què aquests casos es consideren com havent estat sotmesos a l’autoritat competent de la Jurisdicció contractant (tal com descrita a la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 19 (Arbitratge obligatori i vinculant)), de conformitat amb els termes de l’acord amistós obtingut.

2. Una Part es pot reservar el dret d’aplicar la part VI (Arbitratge) respecte d’un cas sotmès a l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant abans de l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert, només en la mesura que les autoritats competents de totes les Jurisdiccions contractants acorden aplicar-la a aquest cas.

3. Quan un Conveni fiscal cobert s’afegeix en virtut de l’apartat 5 de l’article 29 (Notificacions) a la llista de convenis notificats en aplicació del punt ii) de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 2 (Interpretació dels termes), les referències que figuren als apartats 1 i 2 d’aquest article a “l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert” se substitueixen per referències a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de l’addició a la llista dels convenis”.

4. La retirada o substitució d’una reserva formulada en virtut de l’apartat 4 de l’article 26 (Compatibilitat) de conformitat amb l’apartat 9 de l’article 28 (Reserves) o la retirada d’una objecció a una reserva formulada en virtut de l’apartat 2 de l’article 28 (Reserves) que provoca l’aplicació de la part VI (Arbitratge) entre dues Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert pren efecte de conformitat amb les lletres

a) i

b) de l’apartat 1 d’aquest article, amb la reserva que les referències a “l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert” siguin substituïdes per referències a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la retirada de la reserva”, “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la substitució de la reserva” o “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació de la retirada de l’objecció a la reserva”, respectivament.

5. Una notificació complementària formulada en virtut de la lletra

p) de l’apartat 1 de l’article 29 (Notificacions) pren efecte de conformitat amb les lletres

a) i

b) de l’apartat 1 amb la reserva que les referències als apartats 1 i 2 d’aquest article a “l’última de les dates en què aquest Conveni entra en vigor per a cada una de les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit el Conveni fiscal cobert” siguin substituïdes per referències a “la data de comunicació pel Dipositari de la notificació complementària”.

Article 37. Retirada

1. Tota Part pot, en qualsevol moment, retirar-se d’aquest Conveni mitjançant notificació escrita a l’efecte dirigida al Dipositari.

2. La retirada que preveu l’apartat 1 pren efecte a la data de recepció de la notificació pel Dipositari. En els supòsits en què aquest Conveni ha entrat en vigor respecte de totes les Jurisdiccions contractants d’un Conveni fiscal cobert abans de la data en què la retirada d’una Part pren efecte, aquest Conveni fiscal cobert roman tal com resulta modificat per aquest conveni.

Article 38. Relació amb els protocols

1. Aquest Conveni es pot complementar mitjançant un o diversos protocols.

2. Per poder ser Part en un protocol, un Estat o una jurisdicció també ha de ser Part en aquest Conveni.

3. Una Part en aquest Conveni no queda vinculada per un protocol si no ha esdevingut part en aquest protocol, de conformitat amb les seves disposicions.

Article 39. Dipositari

1. El Secretari General de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic és el Dipositari d’aquest Conveni i dels seus protocols corresponents en virtut de l’article 38 (Relacions amb els protocols).

2. El Dipositari notifica a les Parts i als Signataris en un termini d’un més natural:

a) qualsevol signatura de conformitat amb l’article 27 (Signatura i ratificació, acceptació o aprovació);

b) el dipòsit de tot instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació de conformitat amb l’article 27 (Signatura i ratificació, acceptació o aprovació);

c) tota reserva, retirada o substitució d’una reserva, de conformitat amb l’article 28 (Reserves);

d) tota notificació o notificacions complementàries, de conformitat amb l’article 29 (Notificacions);

e) tota proposta de modificació d’aquest Conveni en aplicació de l’article 33 (Modificacions);

f) tota retirada d’aquest Conveni en aplicació de l’article 37 (Retirada); i

g) qualsevol altra comunicació relativa a aquest Conveni.

3. El Dipositari manté actualitzades llistes accessibles al públic:

a) dels Convenis fiscals coberts;

b) de les reserves formulades per les Parts; i

c) de les notificacions formulades per les Parts.

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni. A París, el 25 de novembre del 2016, en un exemplar únic, en anglès i francès, els dos textos igualment fefaents, que es diposita als arxius de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

El Principat d’Andorra Situació de la llista de reserves i notificacions al moment del Dipòsit de l’Instrument de Ratificació Aquest document conté la llista de reserves i notificacions fetes pel Principat d’Andorra al Dipòsit de l’Instrument de Ratificació de conformitat amb els articles 28.5 i 29.14 del Conveni.

Article 2. I nterpretació dels termes

Notificació.

Convenis fiscals coberts pel Conveni De conformitat amb l’article 2.1.a.ii del Conveni, el Principat d’Andorra desitja que els convenis per evitar la doble imposició següents estiguin coberts pel Conveni: Núm. Títol Altra jurisdicció contractant Original/ modificació Data de signatura Data d’entrada en vigor 1 Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda França Original 2-4-2013 1-7-2015 2 Conveni entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni Luxemburg Original 2-6-2014 7-3-2016 3 Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal Espanya Original 8-1-2015 26-2-2016 4 Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República de Malta per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda Malta Original 20-9-2016 27-9-2017 5 Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda Portugal Original 27-9-2015 23-4-2017 6 Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni Liechtenstein Original 30-9-2015 21-11-2016 7 Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda Emirats Àrabs Units Original 28-7-2015 1-8-2017

Article 4. Entitats amb doble residència

Reserva De conformitat amb l’article 4.3.a del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que tot l’article 4 no s’apliqui als seus convenis fiscals coberts.

Article 6. Finalitat d’un conveni fiscal cobert

Notificació d’elecció de disposicions opcionals De conformitat amb l’article 6.6 del Conveni, amb aquesta notificació el Principat d’Andorra decideix aplicar l’article 6.3. Notificació relativa al text del preàmbul als convenis fiscals coberts De conformitat amb l’article 6.5 del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents no entren dins el marc d’una reserva a l’article 6.4 i contenen preàmbuls descrits a l’article 6.2. El text de l’apartat del preàmbul en qüestió s’identifica a continuació.

Número d’acord registrat Altra jurisdicció contractant Preàmbul 1 França Amb el desig de concloure un Conveni per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda 2 Luxemburg Amb el desig de concloure un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni 3 Espanya <El Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya, desitjant promoure el desenvolupament de les seves relacions econòmiques i millorar la cooperació en matèria fiscal>, amb la intenció de concloure un Conveni per evitar la doble imposició respecte a l’impost sobre la renda, sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda a través de l’evasió o l’elusió fiscals, <han convingut les disposicions següents:> 4 Malta Desitjant promoure les seves relacions econòmiques i millorar la cooperació en matèria fiscal mitjançant la conclusió d’un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda sense generar oportunitats per a la no-imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals 5 Portugal Desitjant concloure un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

Tenint en compte que l’objectiu principal d’aquest conveni és eliminar la doble imposició pel que fa a les diverses categories de renda procedents dels residents d’ambdós estats, així com prevenir l’evasió fiscal. <Considerant que la seva entrada en vigor crearà un marc fiscal més estable i transparent per a inversos i altres contribuents d’ambdós estats, i així mateix tindrà un impacte en el desenvolupament del comerç de béns i serveis, dels fluxos de capital, de transferència de tecnologia i en el moviment de persones entre els dos estats> 6 Liechtenstein Desitjant promoure les seves relacions econòmiques i millorar la cooperació en matèria fiscal mitjançant la conclusió d’un acord per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’evitació fiscals 7 Emirats Àrabs Units Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal mitjançant la conclusió entre ells d’un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, Notificació relativa als convenis fiscals coberts que no contenen el text del preàmbul De conformitat amb l’article 6.6 del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents no contenen preàmbuls amb referència a un desig de desenvolupar una relació econòmica o de millorar la cooperació en matèria fiscal.

Número d’acord registrat Altra jurisdicció contractant 1 França 2 Luxemburg 5 Portugal

Article 7. Prevenció de l’ús indegut dels convenis

Reserva De conformitat amb l’article 7.15.b del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que els apartats 1 i 4 de l’article 7 no s’apliquin als seus convenis fiscals coberts pel Conveni que ja continguin disposicions que neguin tots els beneficis que, per altra banda, es garantirien al conveni fiscal cobert pel Conveni, quan la finalitat principal o una de les finalitats principals de qualsevol acord o transacció, o de qualsevol persona implicada en un acord o transacció, fos la d’obtenir aquests beneficis. Els convenis fiscals coberts següents contenen disposicions que entren dins el marc d’aquesta reserva. Número d’acord registrat Altra jurisdicció contractant Disposició 3 Espanya Subapartat I.3 del Protocol 5 Portugal Article 28.4 Notificació d’elecció de disposicions opcionals De conformitat amb l’article 7.17.b del Conveni, amb aquesta notificació el Principat d’Andorra decideix aplicar l’article 7.4. Notificació relativa a les disposicions prèvies als convenis fiscals coberts De conformitat amb l’article 7.17.a del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents no estan subjectes a cap reserva a l’article 7.15.b i contenen una disposició descrita a l’article 7.2. Els números de l’article i de l’apartat de les disposicions en qüestió s’identifiquen a continuació. Número d’acord registrat Altra jurisdicció contractant Disposició 1 França Articles 10.8, 11.8, 12.6, 20.4 i 25.1.a 4 Malta Article 26.1 6 Liechtenstein Article 27

Article 8. Operacions relatives a la transferència de dividends

Reserva De conformitat amb l’article 8.3.a del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que tot l’article 8 no s’apliqui als seus convenis per evitar la doble imposició.

Article 9. Guanys de capital per alienació d’accions o d’interessos d’entitats el valor de les quals deriva principalment de propietats

immobiliàries Notificació relativa a les disposicions prèvies als convenis fiscals coberts De conformitat amb l’article 9.7 del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents contenen una disposició descrita a l’article 9.1. Els números de l’article i de l’apartat de les disposicions en qüestió s’identifiquen a continuació. Número d’acord registrat Altra jurisdicció contractant Disposició 1 França Article 13.1.b 2 Luxemburg Article 13.4 3 Espanya Article 13.4 4 Malta Article 13.4 5 Portugal Article 13.4 6 Liechtenstein Article 13.4 7 Emirats Àrabs Units Article 14.4

Article 12. Elusió artificial de la situació d’establiment permanent a través d’acords amb comissionistes i estratègies similars

Reserva De conformitat amb l’article 12.4 del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que tot l’article 12 no s’apliqui als seus convenis fiscals coberts.

Article 13. Elusió artificial de la situació d’establiment permanent a través d’exempcions específiques per activitats

Reserves De conformitat amb l’article 13.6.a del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que tot l’article 13 no s’apliqui als seus convenis fiscals coberts.

Article 14. Dissolució de contractes

Reserves De conformitat amb l’article 14.3.a del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que la totalitat de l’article 14 no s’apliqui als seus convenis fiscals coberts.

Article 15. Definició d’una persona estretament relacionada amb una empresa

Reserva De conformitat amb l’article 15.2 del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que tot l’article 15 no s’apliqui als convenis fiscals coberts als quals són aplicables les reserves descrites a l’article 12.4, l’article 13.6.a o c i l’article 14.3.a.

Article 16. Procediment de comú acord

Notificació relativa a les disposicions prèvies als convenis fiscals coberts De conformitat amb l’Article 16(6)(a) del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents contenen una disposició descrita a l’Article 16(4)(a)(i).

Els números de l’article i de l’apartat de les disposicions en qüestió s’identifiquen a continuació.

Número d’acord registrat Altra Jurisdicció Contractant Disposició 1 França Article 23(1) primera frase 2 Luxemburg Article 24(1) primera frase 3 Espanya Article 23(1) primera frase 4 Malta Article 23(1) primera frase 5 Portugal Article 24(1) primera frase 6 Liechtenstein Article 24(1) primera frase 7 Emirats Àrabs Units Article 25(1) primera frase De conformitat amb l’Article 16(6)(b)(ii) del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents contenen una disposició que disposa que un cas al qual es faci referència a la primera frase de l’Article 16(1) s’ha de presentar dins d’un termini específic que és de tres anys, com a mínim, a partir de la primera notificació de l’acció que resulti en una imposició que no compleixi les disposicions del Conveni per evitar la doble imposició.

Els números de l’article i de l’apartat de les disposicions en qüestió s’identifiquen a continuació.

Número d’acord registrat Altra Jurisdicció Contractant Disposició 1 França Article 23(1) segona frase 2 Luxemburg Article 24(1) segona frase 3 Espanya Article 23(1) segona frase 4 Malta Article 23(1) segona frase 5 Portugal Article 24(1) segona frase 6 Liechtenstein Article 24(1) segona frase 7 Emirats Àrabs Units Article 25(1) primera frase

Article 17. Ajustos corresponents

Notificació relativa a les disposicions prèvies als convenis fiscals coberts De conformitat amb l’article 17.4 del Conveni, el Principat d’Andorra considera que els convenis fiscals coberts següents contenen una disposició descrita a l’article 17.2. Els números de l’article i de l’apartat de les disposicions en qüestió s’identifiquen a continuació. Número d’acord registrat Altra jurisdicció contractant Disposició 1 França Article 9.2 2 Luxemburg Article 9.2 3 Espanya Article 9.2 4 Malta Article 9.2 5 Portugal Article 9.2 6 Liechtenstein Article 9.2 7 Emirats Àrabs Units Article 10.2

Article 18. Elecció d’aplicació de la part VI Notificació d’elecció de disposicions opcionals

De conformitat amb l’article 18 del Conveni, amb aquesta notificació el Principat d’Andorra decideix aplicar la part VI.

Article 19. Arbitratge vinculant obligatori

Reserva De conformitat amb l’article 19.12 del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que les normes següents s’apliquin als seus convenis fiscals coberts pel Conveni, malgrat la resta de disposicions de l’article 19.

a) Qualsevol assumpte sense resoldre que sorgeixi d’un cas de procediment de comú acord que, per altra part, entri dins el marc del procés d’arbitratge disposat pel Conveni no se sotmetrà a arbitratge quan un jutjat o un tribunal administratiu de qualsevol de les jurisdiccions contractants ja hagi pres una decisió sobre aquest assumpte.

b) Si, en qualsevol moment després d’haver fet una sol·licitud d’arbitratge i abans que el tribunal d’arbitratge hagi entregat la seva resolució a les autoritats competents de les jurisdiccions contractants, un jutjat o un tribunal administratiu d’una de les jurisdiccions contractants prengui una decisió pel que fa a l’assumpte, el procés d’arbitratge finalitzarà.

Article 23. Tipus de procés d’arbitratge

Reserva De conformitat amb l’article 23.2 del Conveni, amb la finalitat d’aplicar l’article 23 als seus convenis fiscals coberts, el Principat d’Andorra es reserva el dret que tot l’article 23.1 no s’apliqui als seus convenis fiscals coberts. De conformitat amb l’article 23.7 del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret que la part VI no s’apliqui pel que fa a tots els convenis fiscals coberts als quals l’altra jurisdicció contractant fa una reserva de conformitat amb l’article 23.6. Notificació d’elecció de disposicions opcionals De conformitat amb l’article 23.4 del Conveni, amb aquesta notificació el Principat d’Andorra decideix aplicar l’article 23.5.

Article 24. Acord sobre una resolució diferent

Notificació d’elecció de disposicions opcionals De conformitat amb l’article 24.1 del Conveni, amb aquesta notificació el Principat d’Andorra decideix aplicar l’article 24.2.

Article 35. Entrada en vigor

Notificació d’elecció de disposicions opcionals De conformitat amb l’article 35.3 del Conveni, amb la finalitat exclusiva de l’aplicació de l’article 35.1.b i 5.b, amb aquesta notificació el Principat d’Andorra decideix substituir la referència a «períodes fiscals que comencen a partir del venciment d’un període» amb una referència a «períodes fiscals que comencen a partir del dia 1 de gener del primer any que comenci després del venciment d’un període».

Article 36. Entrada en vigor de la part VI Reserva De conformitat amb l’article 36.2 del Conveni, el Principat d’Andorra

es reserva el dret d’aplicar la part VI a un cas presentat a les autoritats competents per part d’una jurisdicció contractant abans de l’última de les dates d’entrada en vigor del Conveni per a cada jurisdicció contractant de l’Acord per evitar la doble imposició en la mesura que les autoritats competents d’ambdós jurisdiccions contractants acordin que s’aplicarà a aquest cas en particular.

Reserves i declaracions dels altres Estats part De conformitat amb l’article 16, paràgraf 2, lletra c, de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de Tractats, del 19 de desembre de 1996, es fa pública que les reserves, les declaracions i les objeccions formulades així com totes les modificacions subjectives, d’àmbit d’aplicació territorial, temporal, material o de qualsevol altra naturalesa relatives al Conveni Multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als Convenis Fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (Conveni MLI) estan disponibles al web: https://www.oecd.org/tax/treaties/beps-mli-signatories-and-parties.pdf 1 Algunes jurisdiccions tradueixen el terme anglès “tax avoidance” per “elusió fiscal”.