Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni

Preàmbul El Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein, en endavant els “estats contractants”, desitjant promoure les seves relacions econòmiques i millorar la cooperació en matèria fiscal mitjançant la conclusió d’un acord per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’evitació fiscals, han convingut les disposicions següents:

Article 1. Persones concernides
Aquest conveni s’aplica a les persones residents d’un o dels dos estats contractants.

Article 2. Impostos coberts
1. Aquest conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per part de cadascun dels estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren com a impostos sobre la renda o sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o del patrimoni o qualsevol part d’aquestos, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el conveni són, en particular:
a) pel que fa a Andorra:
i) l’impost sobre les societats; ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques; iii) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals; i iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. (a partir d’ara denominats com a “impost andorrà”).
b) pel que fa al Principat de Liechtenstein:
i) l’impost sobre la renda de les persones (Erwerbssteuer); ii) l’impost sobre les societats (Ertragssteuer); iii) l’impost sobre els guanys del patrimoni immobiliari (Grundstücksgewinnsteuer); iv) l’impost sobre el patrimoni (Vermögenssteuer); i
v) l’impost sobre el cupó (Couponsteuer). (a partir d’ara denominats com a “impost de Liechtenstein”).
4. El conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi, com també a qualsevol impost considerat als apartats 1 i 2 d’aquest article que un dels estats contractants estableixi en el futur. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.

Article 3. Definicions generals
1. En el marc d’aquest conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent: a. Les expressions “un estat contractant” i “l’altre estat contractant” designen, segons el context, el Principat de Liechtenstein o el Principat d’Andorra; b. (i) el terme “Liechtenstein”, significa el Principat de Liechtenstein i emprat en sentit geogràfic, designa l’àrea en la qual s’aplica la legislació fiscal del Principat de Liechtenstein; (ii) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra; c. el terme “persona” comprèn persones físiques, societats, herències latents i qualsevol altre agrupament de persones; d. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius; e. el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica; f. els termes “empresa d’un estat contractant” i “empresa de l’altre estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre estat contractant; g. l’expressió “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau s’exploti únicament entre punts situats a l’altre estat contractant; h. l’expressió “autoritat competent” significa: (i) en Liechtenstein, el Govern del Principat de Liechtenstein o el seu representant autoritzat; (ii) en Andorra, el ministre de Finances o el seu representant autoritzat. i. el terme “nacional” en relació a un estat contractant significa: (i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat o la ciutadania de l’estat contractant; i (ii) qualsevol persona que no sigui persona física constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest estat contractant; j. el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent;
2. Per a l’aplicació del conveni en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueix la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del conveni, tot prevalent el significat donat per la legislació fiscal per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “resident d’un estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o autoritats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest estat exclusivament per rendes d’origen en aquest estat o pel patrimoni situat en aquest estat.
2. Quan d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a) aquesta persona es considera resident únicament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) si no es pot determinar l’estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’estat on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’estat del qual posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
3. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, es considera resident únicament de l’estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.
2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular: a. Una seu de direcció; b. Una sucursal; c. Una oficina; Una fàbrica; e. Un taller; f. una mina, pou de petroli o de gas, pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i g. una explotació agrícola, pecuària o forestal.
3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.
4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou: a. la utilització d’instal·lacions amb la única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa; b. el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los; c. el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat de ser transformats per una altra empresa; d. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb la única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa; e. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori; f. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres de l’a a l’e, sempre i quan l’activitat conjunta de la instal·lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter auxiliar o preparatori.
5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent, a qui s’aplica l’apartat 6- actua per compte d’una empresa i disposa, en un estat contractant, de poders que exerceix de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un estat contractant pel sol fet d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.
7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en sí mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 6. Rendes immobiliàries
1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.
2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixes o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.
3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis que siguin atribuïbles a aquest establiment permanent d’acord amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Als efectes d’aquest article i de l’article 22, els beneficis que són atribuïbles en cada estat contractant a l’establiment permanent esmentat a l’apartat 1 són els beneficis que podrien esperar-se obtenir, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa autònoma i independent dedicada a les mateixes activitats o similars de conformitat amb les mateixes condicions o similars, tenint en compte les funcions exercides, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa mitjançant l’establiment permanent i mitjançant les altres parts de l’empresa.
3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un estat contractant ajusta els beneficis que són atribuïbles a un establiment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i les taxes relatives als beneficis de l’empresa que han estat subjectes a impost en l’altre estat, l’altre estat ha de fer, en la mesura necessària per eliminar la doble imposició sobre aquests beneficis, un ajust corresponent de la quantitat de l’impost que ha percebut sobre aquests beneficis. Les autoritats competents dels estats contractants es consultaran, en cas necessari, per determinar aquest ajust.
4. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest conveni, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim, transport per vies de navegació interior i aeri
1. Els beneficis procedents de l’explotació de naus o d’aeronaus, en trànsit internacional, només són imposables en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
2. Els beneficis procedents de l’explotació de vaixells emprats en el transport per vies de navegació interior, només són imposables en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
3. Si la seu de direcció efectiva d’una empresa de transport marítim o de transport per vies de navegació interior es troba a bord d’una nau o d’un vaixell, aquesta seu es considera ubicada en l’estat contractant on es troba el port base d’aquesta nau o d’aquest vaixell, o en l’absència d’un port base, en l’estat contractant del qual sigui resident la persona que explota la nau o el vaixell.
4. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també als beneficis procedents de la participació en un “ pool ”, en una explotació conjunta o en una agència d’explotació internacional.

Article 9. Empreses associades
1. Quan: a. una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o b. les mateixes persones participen directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant, i quan, en un i altre cas, les dues empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hagués pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir degut a aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser imposats.
2. Quan un estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest estat -i, per tant, imposa- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja ha estat imposada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat procedeix a l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran si ho consideren necessari.

Article 10. Dividends
1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat, sempre que el beneficiari efectiu dels dividends sigui resident de l’altre estat. Aquest apartat no s’aplica a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.
2. El terme “dividends” emprat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses, per la legislació fiscal de l’estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que les accions.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat que és el beneficiari efectiu dels dividends o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat, sempre que el beneficiari efectiu dels interessos sigui resident de l’altre estat.
2. El terme “interessos” emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com a interessos a efectes d’aquest article.
3. Les disposicions de l´apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on es troba situat l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 12. Cànons
1. Els cànons procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat.
2. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús de drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques incloses les pel·lícules cinematogràfiques i els telefilms, qualsevol patent, marca comercial, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment secrets o per informació ( know-how ) relatives a experiències industrials, comercials o científiques.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 13. Guanys de capital
1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defineixen a l’article 6 i situats en l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en aquest altre estat.
3. Els guanys obtinguts per una empresa d’un estat contractant procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, vaixells emprats en el transport per vies de navegació interior o de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus, aeronaus o vaixells, només són imposables en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
4. Els guanys obtinguts per un resident d’un e stat contractant de l’alienació d’accions , el valor de les quals procedeixi en més d’un 50 per 100 , directament o indirectament , de béns immobles situats en l’altre e stat contractant poden ser imposables en aquest altre e stat .
5. Els guanys derivats de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4 només són imposables en l’estat contractant en què resideixi el transmissor.

Article 14. Rendes del treball
1. Sense perjudici del que disposen els articles 15 , 17 i 18 , els sous , salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un e stat contractant en concepte d’un treball només són imposables en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant . Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre e stat.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un e stat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre e stat contractant només són imposables en el primer estat e smentat quan: a. el perceptor sojorni en l’altre e stat durant un període o períodes la durada dels quals no excedeixi en conjunt de 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’any fiscal considerat, i b. les remuneracions les paga un empres ari, o pel compte d’un empresari, que no és resident de l’altre estat , i c. les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.
3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article , les remuneracions obtingudes d’un treball dependent realitzat a bord d’una nau o aeronau explotades en trànsit internacional, o a bord d’un vaixell emprat en el transport per vies de navegació interior, només són imposables en l’estat contractant en què estigui situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

Article 15. R emuneració de consellers
Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat o d’un òrgan similar d’una societat situada o que tingui la seu de direcció a l’altre e stat contractant poden ser imposables en aquest altre e stat.

Article 16. Artistes i esportistes
1. Malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, les rendes que un resident d’un estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre estat contractant en qualitat d’artista ja sigui actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Malgrat les disposicions d els articles 7 i 14 , quan les rendes derivades de les activitats realitzades per un artista o esportista personalment i en aquesta qualitat , s’atribueixin no a l’artista o esportista sinó a una altra persona , aquestes rendes poden ser imposables en l’e stat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o esportista.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats exercides en un estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest estat contractant és finançada en la seva totalitat o principalment amb fons públics de l’altre estat contractant , de les seves subdivisions polítiques o de les seves autoritats locals. En aquest cas, les rendes només són imposables en l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions
Les pensions i altres remuneracions similars (inclosos els pagaments en una suma global única) pagades en un estat contractant en concepte d’un antic treball o d’un treball en règim d’autònom només són imposables en aquest estat.

Article 18. Funció pública
1. Els sous, salaris i altres remuneracions similars pagats per un estat contractant, una subdivisió política o una autoritat local seves a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat, subdivisió, autoritat o altra entitat jurídica sota la legislació pública d’aquest estat només són imposables en aquest estat.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions similars ( inclosos els pagaments en una suma global única), pagades per un e stat contractant, una subdivisió política o una autoritat local seves o altra entitat jurídica sota la legislació pública d’aquest estat, o bé mitjançant un fons creat per ells, una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals , a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat, subdivisió, autori tat o altra entitat jurídica sota la legislació pública d’aquest estat només són imposables en aquest estat.
3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions similars ( inclosos els pagaments en una suma global única), pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant, una subdivisió política o autoritat local seves o altra entitat jurídica sota la legislació pública d’aquest estat.

Article 19. Estudiants
Els imports que rep, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o un aprenent en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que sojorna al primer estat esmentat amb la única finalitat de continuar els seus estudis o la seva formació pràctica, no són imposables en aquest estat, sempre i quan aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

Article 20. Altres rendes
1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest conveni només són imposables en aquest estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Patrimoni
1. El patrimoni corresponent a béns immobles considerats a l’article 6, que són propietat d’un resident d’un estat contractant i se situen a l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. El patrimoni corresponent a béns mobles que constitueixen l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.
3. El patrimoni corresponent a naus i aeronaus que operen en trànsit internacional i a vaixells emprats en el transport per vies de navegació interior i els béns mobles vinculats a l’explotació d’aquests naus, aeronaus o vaixells només són imposables en l’estat contractant on es troba l’establiment permanent d’aquesta empresa.
4. Els altres elements del patrimoni d’un resident d’un estat contractant només són imposables en aquest estat.

Article 22. Eliminació de la doble imposició
1. D’acord amb el que estableix la legislació de Liechtenstein relativa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta al principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent: Quan un resident de Liechtenstein obtingui rendes o posseeixi patrimoni que , d’acord amb les disposicions d’aquest c onveni, puguin ser imposables a Andorra, Liechtenstein exemptarà d’impostos aquesta rendes o patrimoni; no obstant això pot, quan calculi l’import de l’impost sobre la renda o el patrimoni restant d ’aquest resident, prendre en consideració les rendes o el patrimoni exemptats.
2. D’acord amb el que estableix la legislació d’Andorra relativa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta al principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent: a. Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o posseeixi patrimoni que , d’acord amb les disposicions d’aquest c onveni, puguin ser imposables a Liechtenstein, Andorra acordarà la deducció en l’impost sobre la renda o el patrimoni d’aquest resident de l’import igual a l’impost abonat a Liechtenstein. Aquesta deducció no pot, però, excedir la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció , corresponent a aquestes rendes obtingudes a Liechtenstein. b. Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest conveni, estiguin exempts d’impostos a Andorra, Andorra podrà prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre la resta de les rendes o el capital d’aquest resident.

Article 23. No discriminació
1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.
2. La imposició aplicable als establiments permanents que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot ser menys favorable en aquest altre estat que l’aplicada a les empreses d’aquest altre estat que exerceixin la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.
3. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11 o de l’apartat 5 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. Anàlogament qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant és deduïble per determinar el patrimoni imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’hagués contret amb un resident del primer estat esmentat.
4. Les empreses d’un estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer estat esmentat.
5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós
1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest conveni, pot amb independència dels recursos que preveuen el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 23, a la de l’estat contractant d’on és nacional. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest conveni.
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.
3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant l’arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest conveni.
4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com s’indica en els apartats precedents.

Article 25. Intercanvi d’informació
1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o autoritats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.
2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de les sentències judicials. No obstant això, la informació rebuda per un estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’estat sol·licitat autoritzi l’ús.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar a un estat contractant a:
a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant;
b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre estat contractant;
c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial o informació la divulgació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.
4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment de que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas, els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.
5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació es troba en possessió de bancs, d’altres institucions financeres, o de qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 26. Membres de missions diplomàtiques i d’oficines consulars
Les disposicions d’aquest conveni no afecten als privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 27. Dret a acollir-se als beneficis del conveni
No obstant la resta de disposicions d’aquest conveni, un resident d’un estat contractant no pot beneficiar-se en l’altre estat contractant de cap reducció o exempció d’impostos previstos en aquest conveni si és raonable concloure, tenint en compte tots els elements i les circumstàncies rellevants, que el principal objectiu és obtenir aquests beneficis, tret que sigui establert que acordar aquests beneficis en aquestes circumstàncies sigui conforme amb l’objecte i la finalitat de les disposicions rellevants d’aquest conveni. Les autoritats competents dels estats contractants es consultaran abans de denegar a un resident d’un estat contractant aquests beneficis a l’altre estat contractant.

Article 28. Protocol
El protocol annexat és part integrant d’aquest conveni.

Article 29. E ntrada en vigor
1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest conveni. Aquest conveni entrarà en vigor a la data de recepció de la darrera notificació.
2. El conveni tindrà efecte:
a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, a les rendes generades l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any en què el conveni entri en vigor;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, als impostos a càrrec de l’any fiscal que comenci l’1 de gener o a partir d’aquesta data, de l’any natural que segueix a l’any en què el conveni entri en vigor.

Article 30 Denúncia
1. Aquest conveni roman en vigor fins a la seva denúncia per un dels estats contractants. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el conveni, per via diplomàtica, mitjançant notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any natural.
2. En aquest cas, el conveni deixa de tenir efecte:
a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, a les rendes generades l’1 de gener de l’any, o partir d’aquesta data, de l’any que segueix a l’any de notificació;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda i impostos sobre el patrimoni, als impostos a càrrec de l’any fiscal que comença l’1 de gener, o a partir d’aquesta data, de l’any natural que segueix a l’any de notificació.

A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest conveni. Nova York, 30 de setembre del 2015, fet en dos exemplars, en català, alemany i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès. Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern del Principat de Liechtenstein Gilbert Saboya Sunyé Aurelia Frick

Protocol En signar avui el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni, els signataris han convingut les disposicions següents que formaran part integrant d’aquest conveni.
1. En relació a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 3 (persona): Per als objectius del conveni una herència latent s’entén d’acord amb la legislació de Liechtenstein com la fortuna d’una persona difunta durant el període entre el moment de la defunció i el de la transferència de la propietat als hereus, imposable d’acord amb l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei fiscal de Liechtenstein.
2. En relació a l’apartat 1 de l’article 4 (residència):
a) S’entén: (i) Com a societat resident a Liechtenstein, les fundacions ( Stiftung ), els establiments ( Anstalt ) o empresa fiduciària ( Treuunternehmen mit Persönlichkeit ) subjectes a tributació d’acord amb la legislació interna de Liechtenstein; (ii) Com a no resident a Liechtenstein, les persones (incloent-hi les estructures d’actius privats segons la legislació de Liechtenstein) subjectes exclusivament a l’impost mínim sobre societats ( Mindestertragssteuer ); (iii) Com a resident d’un estat, una entitat o organització establerta i que actua exclusivament amb fins de caritat, religiosos, humanitaris, científics, culturals o similars (o amb més d’un d’aquests fins) i que és resident d’aquest estat d’acord amb la seva legislació, malgrat que una part o la totalitat dels seus beneficis estiguin exempts d’impostos d’acord amb la legislació d’aquest estat;
b) Es consideren com a residents d’un estat els fons d’inversió i els fons o plans de pensió d’un estat contractant; (i) El terme “fons d’inversió” significa: (1) en el cas de Liechtenstein, qualsevol fons d’inversió segons la Llei sobre UCITS (Organismes d’Inversió Col·lectiva en Valors Mobiliaris), la Llei sobre fons d’inversió i la Llei sobre AIFM (Gestors de Fons d’Inversió Alternatius) i qualsevol altre llei o reglament que pugui desenvolupar o modificar aquestes lleis en el futur; (2) en el cas del Principat d’Andorra, un fons d’inversió segons la Llei andorrana de 12 de juny de 2012, la Llei 10/2008 i qualsevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar o modificar aquesta llei en el futur; (3) qualsevol altre fons d’inversió, arranjament o entitat d’un estat contractant que les autoritats dels estats contractants acordin considerar com a vehicle d’inversió col·lectiva als efectes d’aquest apartat. (ii) El terme “fons o pla de pensió” significa: (1) En el cas de Liechtenstein, qualsevol pla o fons de pensió establert d’acord amb la Law on Old Age and Survivors’Insurance, la Law on Disability Insurance, la Law on Occupational Pension Funds , la Pension Fund Act i qualsevol altre llei o reglament que pugui desenvolupar o modificar aquestes lleis en el futur; (2) En el cas del Principat d’Andorra, un fons o pla de pensió establert d’acord amb la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances , d’11 de maig de 1989 i qualsevol altra llei o reglament que puguin desenvolupar o modificar aquesta llei en el futur; (3) Qualsevol altre fons o pla de pensió d’un estat contractant que les autoritats dels estats contractants acordin considerar com a fons o pla de pensió als efectes d’aquest apartat.
3. En relació a l’article 24 (procediment d’arranjament amistós): En el cas que en establir un acord o conveni per evitar la doble imposició conclòs amb un altre país després de signar aquest conveni, Andorra accepti d’incloure una disposició relativa a l’arbitratge en aquest acord o conveni, les autoritats competents de Liechtenstein i Andorra iniciaran negociacions, al més aviat possible, amb l’objectiu de concloure un protocol d’esmena que insereixi una disposició relativa al arbitratge en aquest conveni.
4. En relació a l’article 25 (intercanvi d’informació):
a) Pel que fa a l’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia establert a l’article 25 del conveni, s’apliquen, fins que no entri en vigor el conveni, les disposicions de l’Acord entre el Principat de Liechtenstein i el Principat d’Andorra per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 18 de setembre del 2009. A partir de la data d’entrada en vigor del conveni, les disposicions d’aquest acord seran substituïdes per les disposicions del conveni.
b) Les sol·licituds d’informació formulades en virtut del conveni i les sol·licituds pendents a la data d’entrada en vigor del conveni, es tractaran com estableix el conveni, de conformitat amb les directrius contingudes en les disposicions següents: (i) s’entén que la norma de “previsiblement rellevant” està prevista per establir l’intercanvi d’informació en matèria fiscal de la manera més àmplia possible i, al mateix temps, per aclarir que els estats contractants no tenen la llibertat de dur a terme “recerques aleatòries” o demanar informació que probablement no sigui rellevant per als assumptes fiscals d’un obligat tributari. Les sol·licituds d’informació han de ser el més detallades possible i incloure la informació següent: (1) la identitat de la persona sota control o investigació. No és necessari, però, incloure el nom de l’obligat tributari per identificar-lo si la seva identitat es pot deduir amb elements equivalents; (2) el període al qual la sol·licitud d’informació fa referència; (3) una exposició de la informació cercada que inclogui el seu caràcter i la forma en què l’estat requeridor desitja rebre la informació; (4) l’objecte fiscal per al qual es busca la informació; (5) els motius pels quals la informació sol·licitada es preveu que sigui rellevant per a l’aplicació de les disposicions del conveni o per a l’administració o l’aplicació de la legislació fiscal de l’estat requeridor respecte de la persona identificada en el punt (i) d’aquest apartat; (6) els motius per creure que la informació sol·licitada es troba en l’estat requerit o en la possessió o el control d’una persona que es troba en la jurisdicció de l’estat requerit o que pot ser obtinguda per aquesta persona; (7) en la mesura que sigui possible, el nom i l’adreça de qualsevol persona susceptible d’estar en possessió o que té el control de la informació sol·licitada; (8) una declaració en el sentit que la sol·licitud és conforme amb les lleis i les pràctiques administratives de l’estat requeridor, i que l’estat requeridor està autoritzat a obtenir la informació de conformitat amb les lleis d’aquest estat requeridor o en el curs normal de la pràctica administrativa en circumstàncies semblants, en resposta a una sol·licitud vàlida d’un estat contractant en virtut del conveni; (9) una declaració en el sentit que l’estat requeridor ha intentat obtenir la informació per tots els mitjans disponibles en el seu territori, llevat d’aquells que li representarien unes dificultats desproporcionades. Els requisits que figuren més amunt contenen requisits de procediment que s’han d’interpretar amb vista a no frustrar l’intercanvi efectiu d’informació. ii) Els drets i les garanties garantits a les persones en un estat contractant romanen d’aplicació en aquest estat contractant durant el procés d’intercanvi d’informació. iii) La informació donada a un estat requeridor de conformitat amb el conveni no pot ser revelada a cap autoritat d’un estat o jurisdicció tercers. iv) Les dades de caràcter personal han de ser tractades i transmeses en la mesura necessària per a l’intercanvi d’informació d’acord amb l’article 25.
v) Malgrat l’entrada en vigor del conveni, les sol·licituds d’informació es poden fer amb relació a períodes impositius per als quals ja es rebien sol·licituds en el marc de l’Acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal entre el Principat de Liechtenstein i el Principat d’Andorra, signat el 18 de setembre del 2009.
c) Andorra estarà en condicions de dur a terme l’intercanvi automàtic d’informació tan bon punt hagi adoptat de manera efectiva la norma comuna de l’OCDE sobre l’intercanvi automàtic d’informació financera segons l’acord bilateral o multilateral per a la implementació completa de l’article 25 del conveni. A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest protocol. Nova York, 30 de setembre del 2015, fet en dos exemplars, en català, alemany i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès. Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern del Principat de Liechtenstein Gilbert Saboya Sunyé Aurelia Frick