Article 10. Norma antiabús per als establiments permanents situats en terceres jurisdiccions

Article 10. Norma antiabús per als establiments permanents situats en terceres jurisdiccions

1. Quan:

a) una empresa d’una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert obté rendes procedents de l’altra Jurisdicció contractant i que la primera Jurisdicció contractant considera aquestes rendes com atribuïbles a un establiment permanent d’aquesta empresa situat en una tercera jurisdicció; i que

b) els beneficis atribuïbles a aquest establiment permanent estan exonerats d’impostos en la primera Jurisdicció contractant, els beneficis del Conveni fiscal cobert no s’apliquen a cap element de renda sobre el qual l’impost en la tercera Jurisdicció sigui inferior a un 60 per cent de l’impost que s’hagués aplicat en la primera Jurisdicció contractant sobre aquest element de renda, si aquest establiment permanent estigués situat en la primera Jurisdicció contractant. En aquest cas, tot element de renda al qual s’apliquen les disposicions d’aquest apartat continua sent imposable de conformitat amb la legislació de l’altra Jurisdicció contractant, sens perjudici de qualsevol altra disposició del Conveni fiscal cobert.

2. L’apartat 1 no s’aplica si la renda procedent de l’altra Jurisdicció contractant descrita a l’apartat 1 està lligada o constitueix un element annex o accessori a l’exercici efectiu d’una activitat d’empresa exercida per l’intermediari de l’establiment permanent (que no consisteixi a realitzar, gestionar o simplement tenir inversions pel compte de l’empresa, llevat que es tracti d’activitats bancàries, d’assegurances o d’activitats relatives a valors immobles exercides, respectivament, per un banc, per una companyia d’assegurances o per un agent de valors acreditat).

3. Si els beneficis previstos en un Conveni fiscal cobert són refusats en virtut de l’apartat 1, per a un element de renda obtingut per un resident d’una Jurisdicció contractant, l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant pot, això no obstant, concedir aquests beneficis per a aquest element de renda si, en resposta a una sol·licitud d’aquest resident, aquesta autoritat competent considera que la concessió d’aquests beneficis queda justificada pel que fa als motius pels quals aquest resident no ha satisfet les condicions dels apartats 1 i

2. L’autoritat competent de la Jurisdicció contractant a la qual un resident de l’altra Jurisdicció contractant ha presentat una sol·licitud en virtut de la frase precedent consulta l’autoritat competent d’aquesta altra Jurisdicció contractant abans d’acceptar o de refusar la sol·licitud.

4. Els apartats 1 a 3 s’apliquen en substitució o en absència de disposicions d’un Conveni fiscal cobert que refusen o limiten els beneficis que són concedits a una empresa d’una Jurisdicció contractant que obté una renda de l’altra Jurisdicció contractant atribuïble a un establiment permanent d’aquesta empresa situat en una tercera jurisdicció.

5. Una Part es pot reservar el dret:

a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;

b) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 4;

c) d’aplicar aquest article únicament als seus Convenis fiscals coberts que ja contenen les disposicions descrites a l’apartat 4.

6. Tota Part que no ha formulat cap de les reserves previstes a les lletres

a) o

b) de l’apartat 5 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a l’apartat 4, juntament amb els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Quan totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació en aquest sentit respecte d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert, les disposicions dels apartats 1 a 3 la substitueixen. En els altres casos, els apartats 1 a 3 prevalen sobre les disposicions dels Convenis fiscals coberts, únicament en la mesura que aquestes disposicions són incompatibles amb aquests apartats.