Article 12. Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres

Article 12. Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant acords de comissionista i altres

estratègies similars

1. No obstant les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que defineixen l’expressió “establiment permanent”, subjectes a l’apartat 2, quan una persona operi en una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert per compte d’una empresa i, com a tal, habitualment conclogui contractes o exerceixi habitualment el paper principal en la conclusió de contractes rutinàriament formalitzats sense modificació substancial per l’empresa, i aquests contractes es formalitzen:

a) en nom de l’empresa; o

b) per transferir la propietat de béns que pertanyen a aquesta empresa o per concedir el dret d’utilitzar aquests béns o béns que l’empresa té l’autorització d’utilitzar; o

c) per a la prestació de serveis per aquesta empresa, es considera que aquesta empresa disposa d’un establiment permanent en aquesta Jurisdicció contractant per a totes les activitats que aquesta persona exerceix per a l’empresa, llevat que aquestes activitats, si són exercides per l’empresa a través d’una instal·lació fixa de negocis d’aquesta empresa situada en aquesta Jurisdicció contractant, no fa que aquesta instal·lació fixa de negocis es consideri com un establiment permanent, segons la definició d’establiment permanent del Conveni fiscal cobert (susceptible de ser modificada per aquest Conveni).

2. L’apartat 1 no s’aplica quan la persona que intervé en una Jurisdicció contractant que té subscrit un Conveni fiscal cobert per compte d’una empresa de l’altra Jurisdicció contractant exerceix una activitat empresarial com a agent independent i actua per a l’empresa en el marc ordinari d’aquesta activitat en la primera Jurisdicció contractant. Tot i així, quan una persona exerceix exclusivament o gairebé exclusivament per compte d’una o de diverses empreses a les quals està estretament vinculada, no es considera aquesta persona com un agent independent d’acord amb els termes d’aquest apartat pel que fa a cada una d’aquestes empreses. 3.

a) L’apartat 1 s’aplica en substitució de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que descriuen les condicions en les quals es considera que una empresa té un establiment permanent en una Jurisdicció contractant (o que una persona es considera establiment permanent en una Jurisdicció contractant) per a una activitat que una persona diferent d’un agent que es beneficia d’un estatus d’independent exerceix per a l’empresa, únicament, però, en la mesura que aquestes disposicions tracten de la situació en què aquesta persona disposa, en aquesta Jurisdicció contractant, de poders que hi exerceix habitualment, que li permeten concloure contractes en nom de l’empresa.

b) L’apartat 2 s’aplica en substitució de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que preveuen que no es considera que una empresa té un establiment permanent en una Jurisdicció contractant respecte d’una activitat que exerceix per a l’empresa un agent que es beneficia d’un estatus d’independent.

4. Una Part es pot reservar el dret de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts.

5. Tota Part que no ha formulat cap reserva descrita a l’apartat 4 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra

a) de l’apartat 3 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 1 s’aplica a una disposició del Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una notificació relativa a aquesta disposició.

6. Tota Part que no ha formulat cap reserva prevista a l’apartat 4 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra

b) de l’apartat 3 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 2 s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert quan totes les Jurisdiccions contractants que tenen subscrit un Conveni fiscal cobert han formulat una tal notificació relativa a aquesta disposició.