Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis, adoptat el 25 de novembre del 2016 a París i que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2018 · bopa.mca.ad
Conveni internacionalArticle 13. Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats
Article 13. Mesures que tenen per objectiu eludir d’una manera artificial l’estatus d’establiment permanent mitjançant exempcions aplicables a certes activitats
específiques
1. Una Part pot optar per aplicar l’apartat 2 (Opció A) o l’apartat 3 (Opció B) o per no aplicar cap d’aquestes opcions. Opció A
2. No obstant les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que defineixen l’expressió “establiment permanent”, es considera que no hi ha “establiment permanent” en els casos següents:
a) les activitats enumerades específicament en el Conveni fiscal cobert (abans de ser modificat per aquest Conveni) i considerades com a activitats que no constitueixen un establiment permanent, independentment que aquesta excepció relativa a l’estatus d’establiment permanent estigui o no subordinada al fet que l’activitat tingui un caràcter preparatori o auxiliar;
b) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir, per a l’empresa, una activitat no descrita a la lletra a);
c) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir activitats descrites a les lletres
a) i
b) de manera cumulativa, amb la condició que l’activitat en qüestió o, en el cas de la lletra c), l’activitat global de la instal·lació fixa de negocis tingui un caràcter preparatori o auxiliar. Opció B
3. No obstant les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que defineixen l’expressió “establiment permanent”, es considera que no hi ha “establiment permanent” en els casos següents:
a) les activitats enumerades específicament en el Conveni fiscal cobert (abans de ser modificat per aquest Conveni) i considerades com a activitats que no constitueixen un establiment permanent, independentment que aquesta excepció relativa a l’estatus d’establiment permanent estigui o no subordinada al fet que l’activitat tingui un caràcter preparatori o auxiliar, excepte en la mesura que la disposició del Conveni fiscal cobert estableix expressament que es considera que una activitat específica no constitueix un establiment permanent si aquesta activitat té un caràcter preparatori o auxiliar;
b) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir, per a l’empresa, qualsevol altra activitat no descrita a la lletra a), amb la condició que tingui un caràcter preparatori o auxiliar;
c) una instal·lació fixa de negocis utilitzada amb l’únic objectiu d’exercir activitats descrites a les lletres
a) i
b) d’aquest apartat de manera cumulativa; amb la condició que l’activitat global de la instal·lació fixa de negocis que resulta d’aquest cúmul tingui un caràcter preparatori o auxiliar.
4. Una disposició d’un Conveni fiscal cobert (tal com els apartats 2 o 3 són susceptibles de modificar-la) que enumera activitats específiques, l’exercici de les quals no es considera que constitueixi un establiment permanent, no s’aplica a una instal·lació fixa de negocis que una empresa utilitza o posseeix, si la mateixa empresa o una empresa estretament vinculada exerceix activitats empresarials en la mateixa instal·lació o en una altra instal·lació en la mateixa Jurisdicció contractant i:
a) quan una d’aquestes instal·lacions constitueix un establiment permanent per a l’empresa o per a l’empresa estretament vinculada, en virtut de les disposicions d’aquest Conveni fiscal cobert que defineix un establiment permanent; o
b) quan l’activitat global que resulta del cúmul de les activitats que exerceixen les dues empreses en la mateixa instal·lació, o la mateixa empresa o empreses estretament vinculades en les dues instal·lacions, no té un caràcter preparatori o auxiliar, amb la condició que les activitats empresarials que les dues empreses exerceixen en la mateixa instal·lació, o a la mateixa empresa o empreses estretament vinculades en les dues instal·lacions, constitueixin funcions complementàries que s’inscriuen en un conjunt coherent d’activitats empresarials. 5.
a) Els apartats 2 o 3 s’apliquen en substitució de les parts pertinents de les disposicions d’un Conveni fiscal cobert que enumeren activitats específiques, l’exercici de les quals no es considera que constitueixi un establiment permanent fins i tot si l’activitat s’exerceix mitjançant una instal·lació fixa de negocis (o disposicions d’un Conveni fiscal cobert que tenen un efecte comparable).
b) L’apartat 4 s’aplica a les disposicions d’un Conveni fiscal cobert (tal com els apartats 2 o 3 són susceptibles de modificar-les) que enumeren activitats específiques, l’exercici de les quals no es considera que constitueixi un establiment permanent fins i tot si les activitats s’exerceixen mitjançant una instal·lació fixa de negocis (o disposicions d’un Conveni fiscal cobert que tenen un efecte comparable).
6. Una Part es pot reservar el dret:
a) de no aplicar la totalitat d’aquest article als seus Convenis fiscals coberts;
b) de no aplicar l’apartat 2 als seus Convenis fiscals coberts que preveuen expressament una llista d’activitats específiques que s’han de considerar que no constitueixen un establiment permanent, únicament si cada una d’aquestes activitats té un caràcter preparatori o auxiliar;
c) de no aplicar l’apartat 4 als seus Convenis fiscals coberts.
7. Tota Part que opta per aplicar una opció en aplicació de l’apartat 1 notifica al Dipositari la seva opció. Aquesta notificació també inclou la llista dels Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra
a) de l’apartat 5, així com els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. Una opció només s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert si totes les Jurisdiccions contractants han optat per aplicar la mateixa opció i han formulat dita notificació relativa a aquesta disposició.
8. Tota Part que no ha formulat cap de les reserves previstes a les lletres
a) o
c) de l’apartat 6 i que no ha seleccionat cap opció en aplicació de l’apartat 1 notifica al Dipositari els Convenis fiscals coberts que contenen una disposició descrita a la lletra
b) de l’apartat 5 i indica els números de l’article i de l’apartat de cada disposició concernida. L’apartat 4 només s’aplica a una disposició d’un Conveni fiscal cobert si totes les Jurisdiccions contractants han formulat una notificació relativa a aquesta disposició en virtut d’aquest apartat o de l’apartat 7.
Art. 13 de la Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis, adoptat el 25 de novembre del 2016 a París i que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2018, en la redacció vigent a 21/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/2017-06-07/mli/art-13
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.