Article 19. Arbitratge obligatori i vinculant

Article 19. Arbitratge obligatori i vinculant

1. Quan:

a) en aplicació d’una disposició d’un Conveni fiscal cobert (tal com l’apartat 1 de l’article 16 (Procediment amistós) és susceptible de modificar-lo) que determina que una persona pot presentar el seu cas a una autoritat competent d’una Jurisdicció contractant quan aquesta persona considera que les mesures adoptades per una o per ambdues Jurisdiccions contractants impliquen o poden implicar per a ella estar sotmesa a una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert (com pot resultar modificat per aquest Conveni), una persona ha presentat el seu cas a l’autoritat competent d’una Jurisdicció contractant al·legant que les mesures adoptades per una Jurisdicció contractant, o per ambdues Jurisdiccions contractants, han implicat per a ella una imposició no conforme a les disposicions del Conveni fiscal cobert (com pot resultar modificat per aquest Conveni); i que

b) les autoritats competents no arriben a posar-se d’acord per resoldre el cas de conformitat amb una disposició d’un Conveni fiscal cobert (tal com l’apartat 2 de l’article 16 (Procediment amistós) és susceptible de modificar-lo) que estableix que l’autoritat competent fa el possible per resoldre el cas amb l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant, en un termini de dos anys a comptar de la data d’inici descrita a l’apartat 8 o 9, segons el cas (excepte si, abans del venciment d’aquest termini, les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants han acordat un termini diferent per a aquest cas i ho han notificat a la persona que ha presentat el cas), els dubtes no resolts suscitats per aquest cas, si la persona ho sol·licita per escrit, s’han de presentar a l’arbitratge d’acord amb les modalitats descrites en aquesta part, de conformitat amb les normes o els procediments acordats per les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants en aplicació de les disposicions de l’apartat 10.

2. Quan una autoritat competent suspèn el procediment amistós mencionat a l’apartat 1, perquè un cas relacionat amb una o diverses qüestions idèntiques està pendent davant d’un tribunal judicial o administratiu, el termini que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 s’interromp fins que aquest tribunal judicial o administratiu pronunciï una decisió definitiva o fins que el cas sigui suspès o retirat. Així mateix, quan la persona que presenta el cas i una autoritat competent acorden suspendre el procediment amistós, el termini que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 s’interromp fins a l’aixecament d’aquesta suspensió.

3. Quan ambdues autoritats competents acorden que una persona directament afectada pel cas no ha presentat les informacions pertinents complementàries requerides per qualsevol de les autoritats competents després de l’inici del termini previst a la lletra

b) de l’apartat 1, el termini que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 s’amplia a una durada igual a la que separa la data en què aquestes informacions han estat sol·licitades i la data en què han estat notificades. 4.

a) La decisió de la comissió d’arbitratge relativa a les qüestions presentades a l’arbitratge s’implementa mitjançant l’acord amistós relatiu al cas a que fa referència l’apartat 1. La decisió de la comissió arbitral és definitiva.

b) La decisió de la comissió d’arbitratge és vinculant per a ambdues Jurisdiccions contractants, llevat de les situacions següents:

i) una persona directament afectada pel cas no accepta l’acord amistós que implementa la decisió de la comissió d’arbitratge, circumstància que comporta que el cas no pot ser objecte d’un examen complementari per les autoritats competents.

L’acord que implementa la decisió de la comissió d’arbitratge relatiu al cas es considera com a no acceptat per una persona directament afectada quan, en els 60 dies següents al de la notificació de l’acord amistós a la persona directament afectada pel cas, aquesta persona no retira o no posa fi definitivament a qualsevol acció davant d’un tribunal judicial o administratiu o a qualsevol altre procediment administratiu o jurisdiccional en curs i relatiu a una de les qüestions presentades a l’arbitratge i resoltes per l’acord amistós, d’una manera conforme a aquest acord amistós. ii) una decisió definitiva dels tribunals d’una de les Jurisdiccions contractants declara que la decisió de la comissió d’arbitratge no és vàlida.

En aquest cas, la sol·licitud d’arbitratge efectuada de conformitat amb l’apartat 1 es considera com a no formulada i el procediment d’arbitratge com a no celebrat (excepte als efectes de l’article 21 (Confidencialitat del procediment d’arbitratge) i de l’article 25 (Cost del procediment d’arbitratge)).

En aquest cas, es pot presentar una nova sol·licitud d’arbitratge, llevat que les autoritats competents acordin no autoritzar aquesta nova sol·licitud. iii) una persona directament afectada pel cas intenta una acció contenciosa respecte d’una de les qüestions resoltes per l’acord amistós que implementa la decisió de la comissió d’arbitratge.

5. L’autoritat competent que rep la sol·licitud inicial de procediment amistós, tal com es descriu a la lletra

a) de l’apartat 1, en el termini de dos mesos a comptar de la recepció d’aquesta sol·licitud, ha de:

a) notificar a la persona que ha presentat el cas que ha rebut la seva sol·licitud; i

b) notificar la sol·licitud, adjuntant-ne una còpia, a l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant.

6. En el termini de tres mesos naturals des del moment en què una autoritat competent rep la sol·licitud de procediment amistós (o la còpia de la sol·licitud d’aquest procedent de l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant), aquesta autoritat competent:

a) notifica a la persona que ha presentat el cas i a l’altra autoritat competent que ha rebut les informacions necessàries per examinar el cas de manera aprofundida; o

b) requereix a aquesta persona informació addicional a aquest efecte.

7. Quan, en aplicació de la lletra

b) de l’apartat 6, una de les autoritats competents, o ambdues, sol·liciten informacions complementàries necessàries per fer-ne un examen aprofundit a la persona que ha presentat el cas, l’autoritat competent que ha sol·licitat aquestes informacions complementàries ha de notificar a aquesta persona i a l’altra autoritat competent, en un termini de tres mesos naturals següents a la recepció d’aquestes informacions complementàries d’aquesta persona:

a) que ha rebut les informacions sol·licitades; o

b) que encara manca part de les informacions sol·licitades.

8. Quan cap de les autoritats competents ha requerit informació complementària de conformitat amb la lletra

b) de l’apartat 6, la data d’inici indicada a l’apartat 1 és la primera de les dues dates següents:

a) la data en què ambdues autoritats competents han informat la persona que ha presentat el cas de conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 6; i

b) la data que segueix el termini de tres mesos naturals a partir de la data en què s’ha enviat la notificació a l’autoritat competent de l’altra Jurisdicció contractant de conformitat amb la lletra

b) de l’apartat 5.

9. Quan han estat requerides informacions complementàries de conformitat amb la lletra

b) de l’apartat 6, la data d’inici indicada a l’apartat 1 és la primera de les dues dates següents:

a) l’última data en què les autoritats competents que han sol·licitat informacions complementàries han informat la persona que ha presentat el cas i l’altra autoritat competent, de conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 7; i

b) la data que segueix el termini de tres mesos naturals la data en què ambdues autoritats competents han rebut el conjunt de la informació sol·licitada per qualsevol de les autoritats competents de la persona que ha presentat el cas. No obstant això, si una de les autoritats competents, o ambdues, transmeten la notificació a què fa referència la lletra

b) de l’apartat 7, aquesta notificació s’ha de considerar com una sol·licitud d’informacions complementàries en el sentit de la lletra

b) de l’apartat 6.

10. Les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, mitjançant acord amistós (en virtut de l’article del Conveni fiscal cobert relatiu al procediment amistós), han d’acordar les modalitats d’aplicació de les disposicions d’aquesta part, inclosa la informació mínima necessària perquè cada autoritat competent pugui examinar el cas de manera aprofundida. És necessari concloure aquest acord abans de la data en què les qüestions no resoltes d’un cas poden ser sotmeses a l’arbitratge i es pot modificar més tard quan correspongui.

11. Als efectes d’aplicar aquest article als seus Convenis fiscals coberts, una Part es pot reservar el dret de substituir el termini de dos anys que preveu la lletra

b) de l’apartat 1 per un termini de tres anys.

12. No obstant les altres disposicions d’aquest article, una Part es pot reservar el dret d’aplicar les normes següents als seus Convenis fiscals coberts:

a) tota qüestió no resolta i suscitada per un cas examinat en procediment amistós comprès en el camp d’aplicació del procediment amistós que preveu aquest Conveni no s’ha de sotmetre a arbitratge si un tribunal judicial o administratiu de qualsevol de les Jurisdiccions contractants ja s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió;

b) si un tribunal judicial o administratiu d’una de les Jurisdiccions contractants es pronuncia sobre aquesta qüestió en qualsevol moment posterior a una sol·licitud d’arbitratge i abans que la comissió arbitral hagi notificat la seva decisió a les autoritats competents de les Jurisdiccions contractants, el procediment arbitral finalitza.