Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units, en endavant els “estats contractants”, desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal mitjançant la conclusió entre ells d’un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, han convingut les disposicions següents:

Article 1. Persones concernides
Aquest conveni s’aplica a les persones residents d’un o dels dos estats contractants.

Article 2. Impostos coberts
1. Aquest conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part de cadascun dels estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren com a impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el conveni són, en particular:
a) pel que fa a Andorra:
i) l’impost sobre les societats; ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques; iii) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals; i iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. (a partir d’ara denominats com a “impost andorrà”).
b) pel que fa als Emirats Àrabs Units:
i) l’impost sobre la renda; ii) l’impost sobre societats; (a partir d’ara denominats com a “impost dels Emirats Àrabs Units”).
4. El conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi segons la legislació d’un estat contractant després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.

Article 3. Rendes sobre hidrocarburs
Malgrat qualsevol altra disposició d’aquest conveni, res afecta el dret d’un dels estats contractants o d’un dels seus governs o autoritats locals d’aplicar les lleis i reglaments nacionals relatius a la fiscalitat de la renda i dels beneficis derivats dels hidrocarburs i de les activitats associades situats en el territori de l’estat contractant respectiu, si s’escau.

Article 4. Definicions generals 1.En el marc d’aquest conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent: a
Els termes “un estat contractant” i “l’altre estat contractant” designen, segons el context, Andorra o els Emirats Àrabs Units; b. el terme “Emirats Àrabs Units”, utilitzat en sentit geogràfic, significa el territori sota la sobirania dels Emirats Àrabs Units, així com les àrees exteriors al mar territorial, l’espai aeri i les àrees submarines sobre les quals els Emirats Àrabs Units exerceixen drets de sobirania i jurisdicció respecte de qualsevol activitat sobre les seves aigües, fons marí, el subsòl, en relació amb l’exploració o l’explotació dels recursos naturals en virtut de la seva legislació i el dret internacional; c. el terme “Andorra” significa el Principat d´Andorra i, utilitzat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra; d. el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones; e. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius; f. el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica; g. els termes “empresa d’un estat contractant” i “empresa de l’altre estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre estat contractant; h. el terme “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau únicament s’exploti entre punts situats a l’altre estat contractant; i. el terme “autoritat competent” significa:
i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat. ii) en el cas dels Emirats Àrabs Units, el ministre de Finances o un representant autoritzat pel ministre de Finances. j. el terme “nacional” en relació a un estat contractant significa:
i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat de l’estat contractant; i ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en l’estat contractant o en una subdivisió política o govern local seus; k. el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent; l. el terme “impost significa l’impost dels Emirats Àrabs Units o l’impost andorrà segons requereixi el context; m. el terme “entitat governamental qualificada” significa el banc central d’un estat contractant i qualsevol persona, agència, institució, autoritat, fons, empresa, organització o altra entitat que sigui propietat o estigui controlada directament o indirectament per un estat contractant o una subdivisió política o govern local seus.
2. Per a l’aplicació del conveni en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueix la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del conveni, tot prevalent el significat donat per la legislació fiscal per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest estat.

Article 5. Resident
1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “resident d’un estat contractant” significa: a. En el cas dels Emirats Àrabs Units, una persona física que té el seu domicili als Emirats Àrabs Units i un nacional dels Emirats Àrabs Units i una societat radicada als Emirats Àrabs Units i que hi té la seu de direcció efectiva. b. En el cas d’Andorra, qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o autoritats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest estat exclusivament per rendes d’origen en aquest estat.
2. Per als fins de l’apartat 1 anterior, un resident d’un estat contractant inclou: a. El Govern d’aquest estat contractant i qualsevol subdivisió política o govern o autoritat locals seus; b. Una entitat governamental qualificada.
3. Quan d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent: a. aquesta persona es considera resident únicament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals); b. si no es pot determinar l’estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’estat on sojorna de manera habitual; c. si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’estat del qual posseeix la nacionalitat; d. si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
4. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, es considera resident únicament de l’estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

Article 6. E stabliment permanent
1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.
2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular: a. Les seus de direcció; b. les sucursals; c. les oficines; d. les fàbriques; e. els tallers; f. les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i g. les explotacions agrícoles, pecuàries o forestals.
3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.
4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou: a. la utilització d’instal·lacions amb la única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa; b. el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los; c. el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat de ser transformats per una altra empresa; d. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb la única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa; e. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori; f. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres de l’a) a l’e), sempre i quan l’activitat conjunta de la instal·lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter auxiliar o preparatori.
5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent, a qui s’aplica l’apartat 6- actua per compte d’una empresa i disposa, en un estat contractant, de poders que exerceix de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un estat contractant pel sol fet d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.
7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en sí mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 7. Rendes immobiliàries
1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.
2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip utilitzat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixes o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.
3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o de la parceria, així com de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 8. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.
5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 9. Transport marítim i aeri
1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant procedents de l’explotació de naus o d’aeronaus, en trànsit internacional, són imposables exclusivament en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
2. Si la seu de direcció efectiva d’una empresa de transport marítim es troba a bord d’una nau, aquesta seu es considera ubicada en l’estat contractant on es troba el port base d’aquesta nau, o en l’absència d’un port base, en l’estat contractant del qual sigui resident la persona que explota la nau.
3. Per als fins d’aquest article, els beneficis d’explotació de naus o aeronaus en trànsit internacional inclouen: a. Els beneficis del lloguer de naus o aeronaus sense tripulació; b. Els beneficis procedents de la utilització, el manteniment o el lloguer de contenidors, inclosos els remolcs i l’equip associat per al transport dels contenidors, utilitzat per al transport de béns o mercaderies.
4. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també als beneficis procedents de: a. La participació en un “ pool ”, en una explotació conjunta o en una agència d’explotació internacional. b. De la venda de tiquets mitjançant un altra empresa; c. La renda derivada del dipòsit bancari de bons, accions i estocs i altres obligacions de deute sempre que aquestes inversions són incidentals a les operacions de l’empresa naviliera o aèria.

Article 10. Empreses associades 1.Quan: a. una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament a la direcció, al control
o al capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o b. les mateixes persones participen directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant, i quan, en un i altre cas, les dues empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hagués pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir degut a aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser imposats.
2. Quan un estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest estat -i, per tant, imposa- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja ha estat imposada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat procedeix a l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran si ho consideren necessari.

Article 11. Dividends
1. Els dividends obtinguts en un estat contractant pagats a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat. Aquest apartat no s’aplica a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.
2. El terme “dividends” utilitzat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o drets de gaudi, accions de mines, accions de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses, per la legislació fiscal de l’estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que les accions.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 8.
4. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat que és el beneficiari efectiu dels dividends o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 12. Interessos
1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat contractant.
2. El terme “interessos” utilitzat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, i en particular, les rendes de valors públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 8.
4. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on es troba situat l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el creditor en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 13. Cànons
1. Els cànons procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat contractant.
2. El terme “cànons” utilitzat en aquest article designa els imports de qualsevol naturalesa pagats per l’ús o la concessió de l’ús de drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques incloses les pel·lícules cinematogràfiques i els telefilms, i els enregistraments o altres mitjans de reproducció destinats a la difusió per ràdio o per televisió, de patents, marques comercials, dibuixos o models, plànols, fórmules o procediments, o per informació (know-how) relatives a experiències industrials, comercials o científiques.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 8.
4. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 14. Guanys de capital
1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defineixen a l’article 7 i situats en l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en aquest altre estat.
3. Els guanys obtinguts per una empresa d’un estat contractant procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, o de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus són imposables exclusivament en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
4. Els guanys obtinguts per un resident d’un e stat contractant de l’alienació d’accions , el valor de les quals procedeixi en més d’un 50 per 100 , directament o indirectament , de béns immobles situats en l’altre e stat contractant poden ser imposables en aquest altre e stat . No obstant això, aquest apartat no s’aplica als guanys derivats de l’alienació d’accions d’una societat que cotitzi en un mercat de valors reconegut d’un dels estats contractants o de tots dos o als guanys derivats de l’alineació d’accions en el curs d’una reorganització societària.
5. Els guanys derivats de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4 són imposables exclusivament en l’estat contractant en què resideixi l’alineador.

Article 15. Rendes del treball
1. Sense perjudici del que disposen els articles 16 , 18 i 19 , els sous , salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un e stat contractant en concepte d’un treball són imposables exclusivament en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant . Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre e stat.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un e stat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre e stat contractant són imposables exclusivament en l’estat esmentat en primer lloc quan: a. el perceptor romangui en l’altre e stat durant un període o períodes la durada dels quals no excedeixi en conjunt de 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal considerat, i b. el pagador de les remuneracions sigui un empresari no resident de l’altre estat , o es paguin en el seu nom, i c. les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.
3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article , les remuneracions obtingudes d’un treball dependent realitzat a bord d’una nau o aeronau explotades en trànsit internacional són imposables exclusivament en l’estat contractant en què estigui situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

Article 16. Remuneració de consellers
Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat resident de l’altre e stat contractant poden ser imposables en aquest altre e stat.

Article 17. Artistes i esportistes
1. Malgrat les disposicions dels articles 8 i 15, les rendes que un resident d’un estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Malgrat les disposicions d els articles 8 i 15 , quan les rendes derivades de les activitats realitzades per un artista o esportista personalment i en aquesta qualitat , s’atribueixin no a l’artista o esportista sinó a una altra persona , aquestes rendes poden ser imposables en l’e stat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o esportista.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats exercides , personalment i en aquesta qualitat , per un artista o un esportista resident d’un e stat contractant en l’altre e stat contractant, quan aquestes activitats desenvolupades en l’altre e stat són finançades principalment amb fons públics del primer estat contractant , de les seves subdivisions polítiques, autoritats locals o de les seves persones jurídiques de dret públic, ni a les rendes obtingudes mitjançant una organització sense ànim de lucre a condició que cap part de les rendes es destini al benefici dels seus propietaris , fundadors o socis . En aquest cas, les rendes són imposables exclusivament en l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 18. Pensions
1. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues i les anualitats que es paguen a una persona física que és resident d’un estat contractant en concepte d’un treball anterior són imposables exclusivament en aquest estat.
2. Als efectes d’aquest article:
i) Els termes “pensions i altres remuneracions anàlogues” signifiquen els pagaments periòdics percebuts a la jubilació en concepte d’un treball anterior o mitjançant compensacions per invalidesa percebudes en relació a un treball anterior; ii) El terme “anualitat” significa un import concret que es paga a una persona física periòdicament en uns terminis concrets, de forma vitalícia, durant un període de temps específic o determinat, amb l’obligació d’efectuar els pagaments en la seva totalitat pel mateix import o pel mateix valor dels diners.
3. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les pensions i altres pagaments percebuts en aplicació de la legislació sobre seguretat social d’un estat contractant són imposables exclusivament en aquest estat.

Article 19. Funció pública
1. a. Els sous, salaris i altres remuneracions similars, excloses les pensions, pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una autoritat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o subdivisió o autoritat són imposables exclusivament en aquest estat. b. No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions similars són imposables exclusivament en l’altre estat contractant quan els serveis es presten en aquest estat i la persona física és un resident d’aquest estat que:
i) posseeix la nacionalitat d’aquest estat; o ii) no va esdevenir resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis. 2. a. No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues , pagades per un e stat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals , ja sigui directament o amb càrrec a fons constituïts , a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o aquesta subdivisió o autori tat , són imposables exclusivament en aquest estat. b. No obstant això , aquestes pensions i remuneracions anàlogues són imposables exclusivament en l’altre e stat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest estat.
3. Les disposicions dels articles 15, 16, 17 i 18 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant o per una subdivisió política o autoritat local seves.

Article 20. Ensenyants i investigadors
De conformitat amb les disposicions de l’article 19, una persona que és o era, just abans de visitar un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que a invitació del Govern del primer estat contractant o d’una universitat, escola, museu o altra institució cultural del primer estat contractant o que romangui en aquest estat contractant en virtut d’un programa oficial d’intercanvi cultural durant un període no superior a dos anys consecutius i amb l’únic propòsit de donar classes, conferències o duent a terme recerca en una institució, la remuneració per aquesta activitat estarà exempta d’impostos en aquest estat contractant.

Article 21. Estudiants
1. Els imports que rep, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que sojorna a l’estat esmentat en primer lloc amb la única finalitat de continuar els seus estudis o la seva formació pràctica, no són imposables en aquest estat, sempre i quan aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.
2. Pel que fa a beques, borses d’estudis i remuneració per un lloc de treball no cobert per l’apartat 1, un estudiant o un estudiant en pràctiques tal com es descriuen a l’apartat 1, tindrà dret a més, durant al període d’estudis o de formació, a les mateixes exempcions, beneficis o reduccions respecte dels impostos dels quals gaudeixen els residents de l’estat contractant que visita.

Article 22. Altres rendes
1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest conveni són imposables exclusivament en aquest estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 23. Eliminació de la doble imposició
1. Quan un resident d’un estat contractant obtingui rendes o posseeixi capital que , d’acord amb les disposicions d’aquest c onveni, puguin ser imposables a l’altre estat contractant, el primer estat acorda una deducció en l’impost sobre la renda d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a l’altre estat. No obstant això, aquesta deducció, no pot excedir la part de l’impost sobre la renda , calculat abans de la deducció , corresponent a les rendes que puguin ser imposables en aquest altre estat.
2. Quan d’acord amb qualsevol disposició d’aquest c onveni les rendes obtingudes o el capital obtingut per un resident d’un estat contractant estiguin exempts d’impostos a aquest estat, aquest estat p ot, no obstant això, prendre en consideració les rendes o el capital exempts per calcular l’impost sobre la resta de les rendes o el capital d’aquest resident.

Article 24. No discriminació
1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre estat que es trobessin en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.
2. Els establiments permanents que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no poden ser imposables en aquest estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars. 3. a. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 10, de l’apartat 4 de l’article 12 o de l’apartat 4 de l’article 13, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident de l’estat esmentat en primer lloc. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contreta per un resident de l’estat esmentat en primer lloc. b. Quan un establiment permanent situat en un estat rep dividends, interessos o cànons meritats en l’altre estat corresponents a actius o drets connectats efectivament amb aquest establiment permanent, aquests ingressos estaran subjectes a impost en l’altre estat de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 12 i els apartats 1 i 2 de l’article 13. El primer estat eliminarà la doble imposició de conformitat amb els termes establerts en els apartats 1 i 2 de l’article 23. Aquest disposició serà d’aplicació independentment del lloc on es trobi situada la seu social de l’empresa de la qual depèn l’establiment permanent.
4. Les empreses d’un estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en l’estat esmentat en primer lloc, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars de l’estat esmentat en primer lloc.
5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 25. Procediment amistós
1. Quan una persona considera que les mesures preses per un estat contractant o pels dos estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 23, a la de l’estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del conveni.
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.
3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en els casos no previstos pel conveni.
4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com s’indica en els apartats precedents.

Article 26. Intercanvi d’informació
1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o autoritats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.
2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de les sentències judicials.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar a un estat contractant a:
a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant;
b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre estat contractant;
c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial o informació la divulgació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.
4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació, amb la finalitat d’obtenir la informació sol·licitada, independentment de que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas, els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.
5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació es troba en possessió de bancs, d’altres institucions financeres, o de qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 27. Rendes del Govern i institucions
Els governs federal i locals i les institucions financeres que siguin totalment propietat d’un dels estats contractants estan exempts dels impostos a l’altre estat contractant respecte de qualsevol renda i dels guanys de capital procedents d’aquests governs federal o locals de l’altre estat contractant; llevat de les rendes dels hidrocarburs com es defineixen a l’article 3, de les rendes de propietats immobiliàries com es defineixen a l’article 7 i dels guanys de capital de propietats immobiliàries com es defineixen als apartats 1 i 4 de l’article 14.

Article 28. Membres de missions diplomàtiques i d’oficines consulars
Les disposicions d’aquest conveni no afecten als privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 29. Entrada en vigor
1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest conveni. El conveni entrarà en vigor a la data de la darrera notificació.
2. El conveni tindrà efecte:
a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, a les rendes generades l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any en què el conveni entri en vigor;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda, als impostos a càrrec de l’any impositiu que comenci l’1 de gener de l’any o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any en què el conveni entri en vigor.

Article 30. Denúncia
1. Aquest conveni roman en vigor fins a la seva denúncia per un dels estats contractants. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el conveni, per via diplomàtica, mitjançant notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil.
2. En aquest cas, el conveni deixa de tenir efecte:
a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, a les rendes procedents o que comencin l’1 de gener de l’any que segueix a l’any de la notificació;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda i impostos sobre el capital, als impostos taxables l’any impositiu que comença o després de l’1 de gener de l’any que segueix a l’any de notificació.

A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest conveni. Andorra la Vella, 28 de juliol del 2015, fet en dos exemplars, en català, àrab i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès. Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern dels Emirats Àrabs Units Gilbert Saboya Sunyé Abdullah bin Zayed Al Nahyan

Protocol En el moment de procedir a la signatura del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern del Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, els signataris han convingut les disposicions següents que formaran part integrant d’aquest conveni.
1. En relació a l’apartat 1 de l’article 5 (residència): (i) Els fons d’inversió i els fons o plans de pensions establerts en un estat contractant es consideren residents d’aquest estat. (ii) El terme “fons d’inversió” significa un fons d’inversió, instrument o entitat establert en un estat contractant a qui l’autoritat competent de l’estat contractant considera com a instrument d’inversió col·lectiva als efectes d’aquest paràgraf. (iii) El terme “fons o pla de pensió” designa qualsevol pla, fons, trust o qualsevol altre instrument que generalment està exempt d’impostos i és operat principalment per administrar o proveir pensions o beneficis de la jubilació o per obtenir rendes dels beneficis d’un o més d’aquests instruments. En particular: (a) En el cas dels Emirats Àrabs Units, l’Abu Dhabi Retirement Pensions and Benefits Fund i la General Pension and Social Security Authority. (b) En el cas d’Andorra, un fons o pla de pensions establert d’acord amb la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances , d’11-5-89 i qualsevol llei o reglament que puguin desenvolupar o modificar aquesta llei en el futur. (c) qualsevol altre fons o pla de pensions d’un estat contractant que l’autoritat competent de l’estat contractant consideri com a fons o pla de pensions als efectes d’aquest paràgraf.
2. En relació a l’article 26 (Intercanvi d’informació) (i) Les sol·licituds d’informació fetes en virtut del conveni es duran a terme com estableix el conveni, de conformitat amb les directrius contingudes en les disposicions següents: (a) s’entén que la norma de “previsiblement rellevant” està prevista per a l’intercanvi d’informació en temes d’impostos de la manera més àmplia possible i, al mateix temps, per aclarir que els estats contractants no tenen la llibertat de dur a terme “recerques aleatòries” o demanar informació que probablement no sigui rellevant per als assumptes fiscals d’un obligat tributari. Les sol·licituds d’informació han d’incloure el màxim de dades possible i incloure la informació següent: (1) la identitat de la persona sota control o investigació. Aquesta informació ha d’incloure el nom o la informació suficient per identificar l’obligat tributari; (2) el període al qual la demanda d’informació fa referència; (3) una especificació de la informació que es busca incloent-hi el seu caràcter i la forma en què l’estat requeridor desitja rebre la informació; (4) l’objecte fiscal per al qual es busca la informació; (5) els motius pels quals la informació sol·licitada es preveu que sigui rellevant per a l’aplicació de les disposicions del conveni o per a l’administració o l’aplicació de la legislació fiscal de l’estat requeridor respecte de la persona identificada en el punt (i) d’aquest apartat; (6) els motius per creure que la informació sol·licitada es troba en l’estat requerit o en la possessió o el control d’una persona que es troba en la jurisdicció de l’estat requerit o que pot ser obtinguda per aquesta persona; (7) en la mesura que sigui possible, el nom i l’adreça de tota persona susceptible d’estar en possessió o que té el control de la informació sol·licitada; (8) una declaració en el sentit que la sol·licitud és conforme amb les lleis i les pràctiques administratives de l’estat requeridor, i que l’estat requeridor està autoritzat a obtenir la informació de conformitat amb les lleis d’aquest estat requeridor o en el curs normal de la pràctica administrativa en circumstàncies semblants, en resposta a una sol·licitud vàlida d’un estat contractant en virtut del conveni; (9) una declaració en el sentit que l’estat requeridor ha intentat obtenir la informació per tots els mitjans disponibles en el seu territori, llevat d’aquells que li representarien unes dificultats desproporcionades. Els requisits que figuren més amunt contenen requisits de procediment que s’han d’interpretar amb vista a no frustrar l’intercanvi efectiu d’informació. (b) Els drets i les garanties garantits a les persones en un estat contractant romanen d’aplicació en aquest estat contractant durant el procés d’intercanvi d’informació. (c) La informació donada a un estat requeridor de conformitat amb el conveni no pot ser divulgada a cap autoritat d’un estat o jurisdicció tercers. (d) Les sol·licituds d’informació es poden fer amb relació a períodes impositius que s’inicien o són posteriors a l’1 de gener de l’any natural següent a l’any en què el Conveni entra en vigor, i si no es tracta de cap període impositiu, sobre tots els impostos que siguin d’aplicació l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural següent a l’any en què el conveni entri en vigor. (iii) Andorra estarà en condicions de dur a terme l’intercanvi automàtic d’informació tan bon punt hagi adoptat de manera efectiva la norma comuna de l’OCDE sobre l’intercanvi automàtic d’informació financera segons l’acord bilateral o multilateral per a la implementació completa de l’article 25 del conveni.
3. En relació a l’article 27 (Rendes del Govern i institucions) (i) Als efectes de l’article 27, estan incloses les institucions següents: (a) Central Bank of the United ArabEmirates; (b) Abu Dhabi Investment Authority; (c) Abu Dhabi Investment Council ; (d) Emirates Investment Authority; (e) Mubadala Development Company ; (f) International Petroleum Investment Company (IPIC); (g) Dubai World; (h) Investment Corporation of Dubai ; (i) Abu Dhabi National Energy Company (TAQA); (j) MASDAR ; (k) Abu Dhabi Financial Group . I també aquelles institucions que en qualsevol moment puguin ser creades pels governs federal o locals dels Emirats Àrabs Units que compleixin els requisits d’aquest article, i subjectes a la notificació prèvia per part de l’autoritat competent dels Emirats Àrabs Units a l’autoritat competent d’Andorra. A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest protocol. Andorra la Vella, 28 de juliol del 2015, fet en dos exemplars, en català, àrab i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès. Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern dels Emirats Àrabs Units Gilbert Saboya Sunyé Abdullah bin Zayed Al Nahyan