Protocole contre la fabrication et le trafic illicites d'armes à feu, de leurs pièces, éléments et munitions, additionnel à la Convention des Nations Unies contre la criminalité transnationale organisée

Preàmbul Els estats part en el present Protocol, Conscients de la necessitat urgent de prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, atès que aquestes activitats són perjudicials per a la seguretat de cada estat, de cada regió i del món en general, i que constitueixen una amenaça per al benestar dels pobles, el seu desenvolupament econòmic i social i el seu dret a viure en pau, Convençuts, en conseqüència, de la necessitat que tots els estats adoptin totes les mesures apropiades per a aquesta finalitat, incloent-hi activitats de cooperació internacional i altres mesures en l’àmbit regional i mundial, Recordant la resolució 53/111 de l’Assemblea General del 9 de desembre de 1998, en la qual l’Assemblea va decidir establir un comitè intergovernamental especial amb una composició no limitada, encarregat d’elaborar un conveni internacional general contra la delinqüència organitzada transnacional i examinar si convenia elaborar, en particular, un instrument internacional destinat a lluitar contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, dels seus components i municions, Tenint presents els principis d’igualtat de drets i de lliure determinació dels pobles, consagrats a la Carta de les Nacions Unides i a la Declaració sobre els principis de dret internacional relatius a les relacions d’amistat i a la cooperació entre els estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, Convençuts que el fet de complementar el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional amb un instrument internacional contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions ajudarà a prevenir i combatre aquests delictes.

Han convingut el següent: I. Disposicions generals

Article 1. Relació amb el Conveni de les

Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional

1. Aquest Protocol complementa el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i s’interpreta conjuntament amb el Conveni.

2. Les disposicions del Conveni s’apliquen mutatis mutandis a aquest Protocol, llevat de disposició contrària del Protocol.

3. Els delictes establerts de conformitat amb l’article 5 d’aquest Protocol es consideren delictes establerts de conformitat amb el Conveni.

Article 2. Objecte

El present Protocol té per objecte promoure, facilitar i reforçar la cooperació entre els estats part amb la finalitat de prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

Article 3. Definicions

Per a les finalitats del present Protocol:

a) L’expressió arma de foc designa qualsevol arma portàtil que disposi d’un canó i llanci perdigons, bales o projectils per l’acció d’un explosiu, o estigui concebuda per llançar-los o es pugui transformar fàcilment per a aquesta finalitat, amb exclusió de les armes de foc antigues o de les seves rèpliques. Les armes de foc antigues i les seves rèpliques es defineixen de conformitat amb el dret intern. Tanmateix, les armes de foc antigues no inclouen en cap cas les armes de foc fabricades després de 1899;

b) L’expressió peces i components designa qualsevol element o element de recanvi específicament concebut per a una arma de foc i que sigui indispensable per fer-la funcionar, inclosos el canó, la carcassa o culata, el forrellat o el tambor, la massa percutora o el bloqueig del tancament, així com qualsevol dispositiu concebut o adaptat per disminuir el soroll provocat per una arma de foc;

c) El terme municions designa el conjunt del cartutx o dels seus components, incloses les beines, els pistons, la pólvora propulsiva, les bales o els projectils utilitzats en una arma de foc, sempre que aquests components estiguin, al seu torn, sotmesos a autorització per l’estat part corresponent.

d) L’expressió fabricació il·lícita designa la fabricació o el muntatge d’armes de foc, de les seves peces, components o municions: i. A partir de peces i de components que hagin estat objecte de tràfic il·lícit; ii. Sense disposar de llicència o d’autorització de l’autoritat competent de l’estat part on es dugui a terme la fabricació o el muntatge; o iii. Sense marcar les armes de foc en el moment de la seva fabricació, de conformitat amb l’article 8 d’aquest Protocol; La concessió de llicències o d’autoritzacions relatives a la fabricació de peces i components es fa de conformitat amb el dret intern;

e) L’expressió tràfic il·lícit designa la importació, l’exportació, l’adquisició, la venda, el lliurament, el transport o la transferència d’armes de foc, de les seves peces, components i municions des del territori d’un estat part o a través d’aquest cap al territori d’un altre estat part si algun dels estats part implicats no ho autoritza d’acord amb les disposicions d’aquest Protocol, o si les armes de foc no estan marcades de conformitat amb el que disposa l’article 8 d’aquest Protocol;

f) El terme rastreig designa el seguiment sistemàtic del recorregut de les armes de foc i, si és possible, de les seves peces, components i municions, des del fabricant fins a l’adquirent, amb la finalitat d’ajudar les autoritats competents dels estats part a detectar, investigar i analitzar la fabricació i el tràfic il·lícits.

Article 4. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Protocol s’aplica, llevat de disposició contrària, a la prevenció de la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, i a la investigació i l’enjudiciament dels delictes establerts de conformitat amb l’article 5, quan aquests delictes siguin de caràcter transnacional i impliquin la participació d’un grup criminal organitzat.

2. Aquest Protocol no s’aplica a les transaccions entre estats ni a les transferències estatals quan la seva aplicació pugui perjudicar el dret d’un estat part d’adoptar mesures per a la seva seguretat nacional compatibles amb la Carta de les Nacions Unides.

Article 5. Penalització

1. Cada estat part adopta les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte penal, quan els actes han estat comesos de manera intencionada:

a) La fabricació il·lícita d’armes de foc, de les seves peces, components i municions;

b) El tràfic il·lícit d’armes de foc, de les seves peces, components i municions;

c) La falsificació o l’esborrament, la supressió o l’alteració il·lícita de la o les marques que ha de portar una arma de foc en virtut de l’article 8 d’aquest Protocol.

2. Cada estat part adopta també les mesures legislatives i altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte penal:

a) Amb subjecció als conceptes bàsics del seu ordenament jurídic, la temptativa de comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article o la participació en ell com a còmplice; i

b) El fet d’organitzar, de dirigir, de facilitar, de fomentar o d’afavorir mitjançant ajuda o assessorament la comissió d’un delicte tipificat de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.

Article 6. Comís, embargament i disposició

1. Sense perjudici del que disposa l’article 12 del Conveni, els estats part adopten, en la mesura més amplia possible d’acord amb el seu ordenament jurídic intern, les mesures necessàries per permetre el comís d’armes de foc, de les seves peces, components i municions que hagin estat objecte de fabricació o tràfic il·lícits.

2. Els estats part adopten, de conformitat amb el seu ordenament jurídic intern, les mesures necessàries per impedir que les armes de foc, les seves peces, components i municions que hagin estat objecte de fabricació o de tràfic il·lícits quedin a disposició de persones no autoritzades, en particular mitjançant l’embargament i la destrucció d’aquestes armes de foc, els seus components i municions, llevat que s’hagi autoritzat oficialment una altra forma de disposició, sempre que aquestes armes de foc hagin estat marcades i que els mètodes de disposició aplicats a aquestes armes de foc i municions hagin estat registrats. II. Prevenció

Article 7. Conservació de la informació

Cada estat part es compromet a garantir, com a mínim durant deu anys, la conservació de la informació relativa a les armes de foc i, quan sigui apropiat i factible, la informació relativa a les seves peces, components i municions que sigui necessària per garantir el rastreig i la identificació d’aquestes armes de foc i, quan sigui apropiat i factible, de les seves peces, components i municions que siguin objecte de fabricació o de tràfic il·lícits així com per prevenir i detectar aquestes activitats. La informació ha d’incloure:

a) Les marques apropiades requerides de conformitat amb l’article 8 d’aquest Protocol;

b) En els casos de transaccions internacionals d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, les dates d’emissió i d’expiració de les llicències o autoritzacions corresponents, el país d’exportació, el país d’importació, els països de trànsit i, si escau, el destinatari final, així com la descripció i la quantitat d’articles.

Article 8. Marcatge de les armes de foc

1. A fi d’identificar i de localitzar cada arma de foc, els estats part:

a) En el moment de la fabricació de cada arma de foc, exigeixen que l’arma de foc disposi d’un marcatge únic que indiqui el nom del fabricant, el país o el lloc de fabricació i el número de sèrie, o bé qualsevol altre marcatge únic i fàcil d’utilitzar que contingui símbols geomètrics senzills combinats amb un codi numèric o alfanumèric, que permeti a tots els estats d’identificar fàcilment el país de fabricació;

b) Exigeixen un marcatge adequat i senzill sobre qualsevol arma de foc importada que permeti identificar el país d’importació i, si és possible, l’any d’importació, permetent alhora el rastreig de l’arma de foc per part de les autoritats competents d’aquest país, així com una marca distintiva si l’arma de foc no en porta cap. Les condicions establertes en aquest apartat no són aplicables a les importacions temporals d’armes de foc amb finalitats lícites verificables.

c) Asseguren, en el moment de la transferència d’una arma de foc procedent dels arsenals de l’estat amb destinació a un ús civil permanent, un marcatge adequat i únic que permeti a tots els estats part identificar el país de transferència.

2. Els estats part encoratgen la indústria de les armes de foc a dissenyar mesures que impedeixin eliminar o alterar els marcatges.

Article 9. Inutilització de les armes de foc

Un estat part que, de conformitat amb el seu dret intern, no consideri una arma inutilitzada com una arma de foc, adopta les mesures necessàries, inclosa, si escau, la tipificació de delictes específics, per prevenir la reactivació il·lícita de les armes de foc inutilitzades, de conformitat amb els principis generals de inutilització següents:

a) Fer definitivament inutilitzables i impossibles d’extreure, substituir o modificar totes les parts essencials d’una arma de foc inutilitzada amb vista a qualsevol reactivació;

b) Adoptar les disposicions perquè una autoritat competent verifiqui, si escau, les mesures d’inutilització, a fi de garantir que les modificacions fetes a l’arma de foc la inutilitzen permanentment;

c) Preveure, en el marc de la verificació per part d’una autoritat competent, l’expedició d’un certificat o d’un document que acrediti la inutilització de l’arma de foc o l’aplicació a aquest efecte d’una marca clarament visible sobre l’arma de foc.

Article 10. Obligacions generals relatives als sistemes de llicències o d’autoritzacions d’exportació, d’importació i de trànsit

1. Cada estat part estableix o manté un sistema eficaç de llicències o autoritzacions d’exportació i d’importació, així com de mesures relatives al trànsit internacional, per a la transferència d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

2. Abans d’expedir llicències o autoritzacions d’exportació per a enviaments d’armes de foc i de les seves peces, components i municions, cada estat part verifica que:

a) Els estats importadors hagin expedit les llicències o autoritzacions d’importació; i

b) Els estats de trànsit hagin notificat almenys per escrit, abans de l’enviament, que no s’oposen al trànsit, sense perjudici dels acords o arranjaments bilaterals i multilaterals en favor dels estats sense litoral.

3. La llicència o autorització d’exportació i d’importació, així com la documentació que l’acompanya, ha de contenir informació que, com a mínim, inclogui el lloc i la data d’expedició, la data de caducitat, el país d’exportació, el país d’importació, el destinatari final, la descripció de les armes de foc, les seves peces, components i municions, i la seva quantitat i, en cas de trànsit, els països de trànsit. La informació que figura en la llicència d’importació s’ha de facilitar prèviament als estats de trànsit.

4. L’estat part importador informa l’estat part exportador, a petició d’aquest, de la recepció dels enviaments d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

5. Cada estat part adopta, dins dels límits dels seus mitjans, les mesures necessàries per garantir que els procediments d’expedició de llicències o d’autoritzacions siguin segurs i que l’autenticitat d’aquestes llicències o autoritzacions pugui ser verificada o validada.

6. Els estats part poden adoptar procediments simplificats per a la importació i l’exportació temporals i per al trànsit d’armes de foc, de les seves peces, components i municions amb finalitats lícites verificables com la caça, el tir esportiu, les pràctiques, l’exposició o la reparació.

Article 11. Mesures de seguretat i de prevenció

Amb la finalitat de detectar, prevenir i eliminar els robatoris, les pèrdues o la desviació, així com la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, cada estat part adopta les mesures adequades per:

a) Exigir la seguretat de les armes de foc, de les seves peces, components i municions en el moment de la fabricació, la importació, la exportació i el trànsit pel seu territori; i

b) Augmentar l’eficàcia dels controls sobre les importacions, les exportacions i el trànsit, inclosos, si escau, els controls fronterers, així com l’eficàcia de la cooperació transfronterera entre la policia i els serveis duaners.

Article 12. Informació

1. Sense perjudici del que disposen els articles 27 i 28 del Conveni, els estats part intercanvien, d’acord amb els seus respectius ordenaments jurídics i administratius, informació rellevant, en cada cas concret, relativa en particular als fabricants, als comerciants, als importadors i als exportadors i, sempre que sigui possible, sobre els transportistes autoritzats d’armes de foc i de les seves peces, components i municions.

2. Sense perjudici del que disposen els articles 27 i 28 del Conveni, els estats part intercanvien, d’acord amb els seus respectius ordenaments jurídics i administratius, informació rellevant relativa, en particular, a:

a) Els grups criminals organitzats dels quals se sap o se sospita que participen en la fabricació o el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions;

b) Els mitjans d’ocultació utilitzats en la fabricació o el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, així com els mitjans per detectar-los;

c) Els mètodes i mitjans, els llocs d’expedició i de destinació i les rutes habitualment utilitzades pels grups criminals organitzats que es dediquen al tràfic il·lícit d’armes de foc, de les seves peces, components i municions; i

d) Les experiències de caràcter legislatiu, així com les pràctiques i les mesures destinades a prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

3. Els estats part es comuniquen o intercanvien, segons correspongui, la informació científica i tecnològica rellevant que sigui d’utilitat per als serveis de detecció i repressió amb la finalitat de reforçar mútuament la seva capacitat de prevenir i detectar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, i de dur a terme investigacions i iniciar procediments contra les persones implicades en aquestes activitats il·lícites.

4. Els estats part cooperen en el rastreig de les armes de foc, de les seves peces, components i municions que puguin haver estat objecte de fabricació o de tràfic il·lícits, i responen ràpidament, dins dels límits dels seus mitjans, a les sol·licituds d’assistència en aquest àmbit.

5. Sense perjudici dels principis fonamentals del seu ordenament jurídic o de qualsevol acord internacional, cada estat part que rep d’un altre estat part, en aplicació d’aquest article, informació, inclosa informació confidencial relativa a transaccions comercials, garanteix la seva confidencialitat i respecta qualsevol restricció sobre el seu ús si així ho sol·licita l’estat part que ha proporcionat la informació. Si no és possible garantir la confidencialitat, l’estat part que ha facilitat la informació en serà informat abans que la informació es divulgui.

Article 13. Cooperació

1. Els estats part cooperen en l’àmbit bilateral, regional i internacional amb la finalitat de prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

2. Sense perjudici de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, cada estat part designa un organisme nacional o un punt de contacte únic encarregat de garantir l’enllaç amb els altres estats part en qualsevol qüestió relacionada amb aquest Protocol.

3. Els estats part procuren obtenir el suport i la cooperació dels fabricants, comerciants, importadors, exportadors, corredors i transportistes comercials d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, amb la finalitat de prevenir i detectar les activitats il·lícites esmentades a l’apartat 1 d’aquest article.

Article 14. Formació i assistència tècnica

Els estats part cooperen entre ells i amb les organitzacions internacionals competents, segons correspongui, de manera que puguin rebre, a petició, la formació i l’assistència tècnica necessàries per millorar la seva capacitat de prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, incloses l’assistència tècnica, econòmica i material respecte de les qüestions esmentades als articles 29 i 30 del Conveni.

Article 15. Corredors i corretatge

1. Amb la finalitat de prevenir i combatre la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, els estats part que encara no ho hagin fet valoren establir un sistema de regulació de les activitats de les persones dedicades al corretatge. Aquest sistema podria incloure una o diverses de les mesures següents:

a) Exigir la inscripció en un registre dels corredors que operin en el seu territori;

b) Exigir una llicència o autorització per a l’activitat del corretatge; o

c) Exigir que en les llicències o les autoritzacions d’importació i d’exportació, o en els documents que les acompanyin, s’indiqui el nom i la ubicació dels corredors que participin en la transacció.

2. S’encoratja els estats part que hagin establert un sistema d’autoritzacions relatiu al corretatge, com l’enunciat a l’apartat 1 d’aquest article, a proporcionar informació sobre els corredors i el corretatge quan intercanvien informació d’acord amb l’article 12 d’aquest Protocol, i a conservar la informació relativa als corredors i al corretatge conforme a l’article 7 d’aquest Protocol. III. Disposicions finals

Article 16. Solució de controvèrsies

1. Els estats part s’esforcen per solucionar les controvèrsies relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol per mitjà de la negociació.

2. Qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part relativa a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol que no es pugui resoldre per la via de la negociació en un termini raonable, se sotmet, a petició d’un d’aquests estats part, a l’arbitratge. Si, en un termini de sis mesos a partir de la data de la petició d’arbitratge, els estats part no aconsegueixen acordar l’organització de l’arbitratge, qualsevol d’ells pot sotmetre la controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia, presentant una demanda d’acord amb l’Estatut del Tribunal.

3. Cada estat part pot, en el moment de la signatura, la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió d’aquest Protocol, declarar que no es considera vinculat per l’apartat 2 d’aquest article. Els altres estats part no estan vinculats per l’apartat 2 d’aquest article respecte de qualsevol estat part que hagi formulat aquesta reserva.

4. Qualsevol estat part que hagi formulat una reserva en virtut de l’apartat 3 d’aquest article la pot retirar en qualsevol moment mitjançant una notificació adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

Article 17. Signatura, ratificació, acceptació, aprovació i adhesió

1. Aquest Protocol està obert a la signatura de tots els estats a la seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, a partir del trentè dia de la seva adopció per part de l’Assemblea General i fins al 12 de desembre del 2002.

2. Aquest Protocol també està obert a la signatura de les organitzacions regionals d’integració econòmica, a condició que almenys un estat membre d’una d’aquestes organitzacions hagi signat aquest Protocol de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.

3. Aquest Protocol està sotmès a la ratificació, l’acceptació o l’aprovació. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositen davant del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. Una organització regional d’integració econòmica pot dipositar els seus instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació si almenys un dels seus estats membres ho ha fet. En aquest instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, aquesta organització declara l’abast de la seva competència sobre les qüestions regulades per aquest Protocol. La organització informa igualment al dipositari de qualsevol modificació pertinent relativa a l’abast de la seva competència.

4. Aquest Protocol està obert a l’adhesió de qualsevol estat o de qualsevol organització regional d’integració econòmica de la qual almenys un estat membre sigui part en aquest Protocol. Els instruments d’adhesió es dipositen davant del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. En el moment de la seva adhesió, una organització regional d’integració econòmica declara l’abast de la seva competència sobre les qüestions regulades per aquest Protocol. La organització informa igualment al dipositari de qualsevol modificació pertinent relativa a l’abast de la seva competència.

Article 18. Entrada en vigor

1. Aquest Protocol entra en vigor el norantè dia següent a la data del dipòsit del quarantè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, amb el benentès que no entrarà en vigor abans que no ho faci el mateix Conveni. Als efectes d’aquest apartat, els instruments dipositats per una organització regional d’integració econòmica no es consideren instruments addicionals als instruments ja dipositats pels estats membres d’aquesta organització.

2. Per cada estat o organització regional d’integració econòmica que ratifiqui, accepti o aprovi aquest Protocol o s’hi adhereixi després del dipòsit del quarantè instrument pertinent, aquest Protocol entra en vigor el trentè dia següent a la data del dipòsit de l’instrument pertinent per part d’aquest estat o organització, o a la data en què entri en vigor d’acord amb l’apartat 1 d’aquest article, si aquesta data és posterior.

Article 19. Esmenes

1. Un cop transcorregut un termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Protocol, un estat part del Protocol pot proposar una esmena i dipositar-ne el text davant del secretari general de l’Organització les Nacions Unides. Aquest últim comunica la proposta d’esmena als estats part i a la Conferència de les Parts del Conveni per tal que examinin la proposta i adoptin una decisió. Els estats part en aquest Protocol reunits en la Conferència de les parts fan tots els esforços possibles per assolir un consens sobre qualsevol esmena. Si, malgrat aquests esforços, no s’arriba a un acord, serà necessari, com a últim recurs, per tal que l’esmena sigui adoptada, un vot per majoria de dos terços dels estats part del Protocol presents a la Conferència de les Parts i que emetin el seu vot.

2. Les organitzacions regionals d’integració econòmica disposen, per exercir el seu dret de vot, en virtut d’aquest article, en els àmbits que són de la seva competència, d’un nombre de vots igual al nombre dels seus estats membres que són part en aquest Protocol. Aquestes organitzacions regionals d’integració econòmica no exerciran el seu dret a vot si els seus estats membres exerceixen el seu, i viceversa.

3. Una esmena adoptada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article se sotmet a la ratificació, l’acceptació o l’aprovació dels estats part.

4. Una esmena adoptada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article entra en vigor respecte d’un estat part noranta dies després de la data en què el dit estat hagi dipositat davant del secretari general de l’Organització les Nacions Unides el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació.

5. Una esmena entra en vigor amb caràcter obligatori respecte dels estats part que han expressat el seu consentiment a estar vinculats per aquesta esmena. Els altres estats part continuen vinculats per les disposicions d’aquest Protocol i totes les esmenes anteriors que hagin ratificat, acceptat o aprovat.

Article 20. Denúncia

1. Un estat part pot denunciar aquest Protocol mitjançant una notificació escrita dirigida al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia pren efecte un any després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

2. Una organització regional d’integració econòmica deixa de ser part en aquest Protocol quan tots els seus estats membres l’hagin denunciat.

Article 21. Dipositari i idiomes

1. El secretari general de l’Organització les Nacions Unides és el dipositari d’aquest Protocol.

2. L’original d’aquest Protocol, els textos del qual en anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus són igualment fefaents, serà dipositat davant del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

EN TESTIMONI DE LA QUAL COSA, els plenipotenciaris sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte pels seus governs respectius, han signat aquest

Protocol. Estats Parts al Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al conveni de les nacions unides contra la delinqüència organitzada transnaciona l Nova York, 31 de maig del 2001 Entrada en vigor: 3 de juliol del 2005, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 18 Registre: 3 de juliol del 2005, núm. 39574 Estat: Signataris:

52. Parts: 127. Text: Nacions Unides, Recueil des Traités, vol. 2326, p. 209. Nota: El Protocol és adoptat per la resolució 55/255, del 31 de maig del 2001, a la cinquanta-cinquena sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

D’acord amb l’article 17, apartats 1 i 2, el Protocol és obert a la signatura de tots els estats i de les organitzacions regionals d’integració econòmica, amb la condició que almenys un estat membre d’una organització d’aquesta mena hagi signat el Protocol, del 2 de juliol del 2001 al 12 de desembre del 2002, a la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York.

Participant Signatura Ratificació, Adhesió (a), Successió (d) Albània 8 de febrer del 2008 a Alemanya 3 de setembre del 2002 14 d’octubre del 2021 Algèria 25 d’agost del 2004 a Angola 19 de setembre del 2014 a Antigua i Barbuda 27 d’abril del 2010 a Aràbia Saudita 11 de març del 2008 a Argentina 7 d’octubre del 2002 18 de desembre del 2006 Armènia 26 de gener del 2012 a Austràlia 21 de desembre del 2001 Àustria 12 de novembre del 2001 9 d’octubre del 2013 Azerbaidjan 3 de desembre del 2004 a Bahames 26 de setembre del 2008 a Barbados 26 de setembre del 2001 11 de novembre del 2014 Bèlgica 11 de juny del 2002 24 de setembre del 2004 Benín 17 de maig del 2002 30 d’agost del 2004 Bielorússia 6 d’octubre del 2004 a Bolívia (Estat plurinacional de) 1 de setembre del 2020 a Bòsnia i Hercegovina 1 d’abril del 2008 a Brasil 11 de juliol del 2001 31 de març del 2006 Bulgària 15 de febrer del 2002 6 d’agost del 2002 Burkina Faso 17 d’octubre del 2001 15 de maig del 2002 Burundi 24 de maig del 2012 a Cambodja 12 de desembre del 2005 a Canadà 20 de març del 2002 Cap Verd 15 de juliol del 2004 a Comores 4 de juny del 2021 a Costa d’Ivori 25 d’octubre del 2012 a Costa Rica 12 de novembre del 2001 9 de setembre del 2003 Croàcia 7 de febrer del 2005 a Cuba 9 de febrer del 2007 a Dinamarca 1 27 d’agost del 2002 4 de febrer del 2015 AA Dominica 17 de maig del 2013 a El Salvador 15 d’agost del 2002 18 de març del 2004 Equador 12 d’octubre del 2001 25 de setembre del 2013 Eslovàquia 26 d’agost del 2002 21 de setembre del 2004 Eslovènia 15 de novembre del 2001 21 de maig del 2004 Espanya 2 9 de febrer del 2007 a Estònia 20 de setembre del 2002 12 de maig del 2004 Eswatini 24 de setembre del 2012 a Etiòpia 22 de juny del 2012 a Fiji 19 de setembre del 2017 a Finlàndia 23 de gener del 2002 17 de maig del 2011 A França 28 de febrer del 2019 a Gabon 22 de setembre del 2010 a Ghana 14 de gener del 2014 a Grècia 10 d’octubre del 2002 11 de gener del 2011 Grenada 21 de maig del 2004 a Guatemala 1 d’abril del 2004 a Guinea Bissau 24 de setembre del 2013 a Guyana 2 de maig del 2008 a Haití 19 d’abril del 2004 a Hondures 1 d’abril del 2008 a Hongria 13 de juliol del 2011 a Índia 12 de desembre del 2002 5 de maig del 2011 Iraq 23 de maig del 2013 a Islàndia 15 de novembre del 2001 Itàlia 14 de novembre del 2001 2 d’agost del 2006 Jamaica 13 de novembre del 2001 29 de setembre del 2003 Japó 9 de desembre del 2002 Kazakhstan 31 de juliol del 2008 a Kenya 5 de gener del 2005 a Kuwait 30 de juliol del 2007 a Lesotho 24 de setembre del 2003 a Letònia 28 de juliol del 2004 a Líban 26 de setembre del 2002 13 de novembre del 2006 Libèria 22 de setembre del 2004 Líbia 13 de novembre del 2001 18 de juny del 2004 Liechtenstein 10 de desembre del 2013 a Lituània 12 de desembre del 2002 24 de febrer del 2005 Luxemburg 11 de desembre del 2002 9 de maig del 2022 Macedònia del Nord 14 de setembre del 2007 a Madagascar 13 de novembre del 2001 15 de setembre del 2005 Malawi 17 de març del 2005 a Mali 11 de juliol del 2001 3 de maig del 2002 Marroc 8 d’abril del 2009 a Maurici 24 de setembre del 2003 a Mauritània 22 de juliol del 2005 a Mèxic 31 de desembre del 2001 10 d’abril del 2003 Moçambic 20 de setembre del 2006 a Mònaco 24 de juny del 2002 Mongòlia 27 de juny del 2008 a Montenegro 3 23 d’octubre del 2006 d Nauru 12 de novembre del 2001 12 de juliol del 2012 Nicaragua 2 de juliol del 2007 a Nigèria 13 de novembre del 2001 3 de març del 2006 Noruega 10 de maig del 2002 23 de setembre del 2003 Oman 13 de maig del 2005 a Països Baixos (Regne dels) 4 8 de febrer del 2005 a Palau 27 de maig del 2019 a Panamà 5 d’octubre del 2001 18 d’agost del 2004 Paraguai 27 de setembre del 2007 a Perú 23 de setembre del 2003 a Polònia 12 de desembre del 2002 4 d’abril del 2005 Portugal 3 de setembre del 2002 3 de juny del 2011 Qatar 6 de març del 2026 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 6 de maig del 2002 República Centreafricana 6 d’octubre del 2006 a República de Corea 4 d’octubre del 2001 5 de novembre del 2015 República de Moldàvia 28 de febrer del 2006 a República Democràtica del Congo 28 d’octubre del 2005 a República Democràtica Popular de Laos 26 de setembre del 2003 a República Dominicana 15 de novembre del 2001 7 d’abril del 2009 República Txeca 24 de setembre del 2013 a República Unida de Tanzània 24 de maig del 2006 a Romania 16 d’abril del 2004 a Ruanda 4 d’octubre del 2006 a Saint Kitts i Nevis 21 de maig del 2004 a Saint Vincent i les Grenadines 29 d’octubre del 2010 a San Marino 15 de maig del 2025 a São Tomé i Príncipe 12 d’abril del 2006 a Senegal 17 de gener del 2002 7 d’abril del 2006 Sèrbia 20 de desembre del 2005 a Seychelles 22 de juliol del 2002 Sierra Leone 27 de novembre del 2001 12 d’agost del 2014 Somàlia 25 de març del 2025 a Sud-àfrica 14 d’octubre del 2002 20 de febrer del 2004 Sudan 4 d’octubre del 2018 a Sudan del Sud 9 d’abril del 2025 a Suècia 10 de gener del 2002 28 de juny del 2011 Suïssa 29 de novembre del 2012 a Togo 17 de juliol del 2012 a Trinitat i Tobago 6 de novembre del 2007 a Tunísia 10 de juliol del 2002 10 d’abril del 2008 Turkmenistan 28 de març del 2005 a Turquia 28 de gener del 2002 4 de maig del 2004 Ucraïna 4 de juny del 2013 a Uganda 9 de març del 2005 a Unió Europea 16 de gener del 2002 21 de març del 2014 AA Uruguai 3 d’abril del 2008 a Veneçuela (República Bolivariana de) 10 de juny del 2013 a Xile 17 de juny del 2010 a Xina 9 de desembre del 2002 19 de desembre del 2023 Xipre 14 d’agost del 2002 6 d’agost del 2003 Zàmbia 24 d’abril del 2005 a Declaracions i reserves (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’acceptació, de l’aprovació o de l’adhesió.) ALGÈRIA Reserva El Govern de la República Democràtica i Popular d’Algèria no es considera vinculat per les disposicions de l’article 16, apartat 2, d’aquest Protocol, que preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos o més estats relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Protocol que no sigui resolta per via de negociació és sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a petició d’un d’ells.

El Govern de la República Democràtica i Popular d’Algèria considera que qualsevol controvèrsia d’aquest tipus només pot ser sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

Declaració La ratificació per la República Democràtica i Popular d’Algèria d’aquest Protocol no significa en cap cas el reconeixement d’Israel.

Aquesta ratificació no pot ser interpretada com si hagués de donar lloc a l’establiment de relacions, de qualsevol naturalesa, amb Israel.

ARÀBIA SAUDITA El Govern del Regne de l’Aràbia Saudita no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Protocol relatives a la solució de les controvèrsies.

ARGENTINA Pel que fa a l’article 2, la República Argentina declara que les disposicions d’aquest Protocol no afecten en cap cas el dret de la República Argentina d’adoptar, internament, normes més estrictes amb la finalitat d’assolir els objectius d’aquest Protocol amb la finalitat de prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

AZERBAIDJAN La República de l’Azerbaidjan declara que no pot garantir l’aplicació de les disposicions d’aquest Protocol en els seus territoris ocupats per la República d’Armènia mentre aquests territoris no hagin estat alliberats.

Pel que fa a l’apartat 3 de l’article 16 d’aquest Protocol, la República de l’Azerbaidjan no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 16. BAHAMES Tal com preveu l’apartat 3 de l’article 16, la Commonwealth de les Bahames formula, pel que fa al procediment establert a l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Protocol, la reserva següent: una controvèrsia relativa a l’aplicació o a la interpretació de les disposicions d’aquest Protocol només serà sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

BÈLGICA El Govern belga formula la reserva següent relativa a l’apartat 2 de l’article 4 del Protocol addicional: les activitats de les forces armades en període de conflicte armat, en el sentit que aquests termes tenen en el dret internacional humanitari, i que són regulades per aquest dret, no són regulades per aquest Protocol.

BOLÍVIA (ESTAT PLURINACIONAL DE) L’estat plurinacional de Bolívia declara la inaplicabilitat de l’apartat 2 de l’article 16 del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, que podria ser interpretat com a contrari a l’ordre jurídic vigent.

CUBA D’acord amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 16 d’aquest Protocol, Cuba declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 d’aquest Protocol, que fa referència a la solució de les controvèrsies entre dos o més estats part.

EL SALVADOR El Govern de la República d’El Salvador no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16, atès que no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Pel que fa a les disposicions de l’apartat 3 de l’article 16 d’aquest Protocol, el Govern de la República d’El Salvador no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 del mateix article, ja que no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

D’acord amb el seu dret intern (llei i reglament de control i de regulació de les armes de foc, municions, explosius i articles assimilats), la República d’El Salvador qualifica com a armes de col·lecció les següents: armes de guerra que han de romandre inutilitzades; armes antigues, obsoletes i de valor històric que seran inutilitzades després de la revisió tècnica del Ministeri de Defensa Nacional que les qualifiqui com a tals; armes de guerra: pistoles, fusells i carabines amb cadència de foc automàtic i armes dites de suport, lleuger o pesant, mines, granades i explosius militars; armes antigues que ja no es fabriquen i que només poden ser registrades amb finalitats de col·lecció després de l’informe tècnic i l’autorització del Ministeri de Defensa Nacional; armes inutilitzades: totes les armes de guerra que, conservades amb finalitats de col·lecció i amb l’autorització del Ministeri de Defensa Nacional, no poden servir al seu ús original; una arma de foc és aquella que, mitjançant l’ús de cartutxos de percussió anular o central, propulsa projectils en un canó llis o ratllat per l’expansió de gasos produïts per la combustió de materials explosius, sòlids, en pols o altres materials inflamables continguts en els cartutxos; es considera com a arma el marcatge de les pistoles o dels revòlvers i, en el cas dels fusells de guerra, de les carabines i dels fusells de caça, la caixa del mecanisme on figura el número de sèrie; explosius: la barreja de diverses substàncies i compostos que, combinats, produeixen una reacció exotèrmica.

Qualsevol substància o material que, colpejat, fregat, escalfat o sotmès a l’efecte d’una petita detonació o a una acció química, reacciona violentament produint gasos de temperatura i pressió elevades que propulsen tot allò que troben al seu voltant; articles semblants a les armes de foc o municions: tots els articles o objectes de fabricació artesanal que tenen característiques anàlogues o que poden servir a finalitats idèntiques.

ESPANYA

1. Espanya no s’oposa a l’aplicació del principi d’autodeterminació durant la descolonització, però subratlla que l’aplicació del principi d’autodeterminació ha de ser compatible amb el de la integritat territorial dels estats. Aquesta compatibilitat és especialment important quan existeix un conflicte de sobirania territorial, com en el cas de Gibraltar.

2. La posició d’Espanya es fonamenta en la doctrina establerta sobre aquesta qüestió per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en particular en les seves resolucions 1514, 2353, 2429 i 2625. ETIÒPIA Etiòpia no accepta la competència de la Cort Internacional de Justícia prevista a l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Protocol.

FIJI Fiji es reserva el dret de no renunciar als seus drets sobirans i declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16. FRANÇA Pel que fa a la definició de armes de foc antigues prevista a l’article 3, lletra a, d’aquest Protocol, la República Francesa aplicarà la definició de armes històriques i de col·lecció donada pel seu dret intern, és a dir, les armes el model de les quals és anterior a l’1 de gener de 1900, així com les armes enumerades de manera limitativa el model de les quals és posterior a l’1 de gener de 1900 però que presenten un interès cultural, científic o històric.

Pel que fa a l’article 8, apartat 1, d’aquest Protocol, la República Francesa aplicarà, amb finalitats d’identificació i de traçabilitat de cada arma de foc, la col·locació d’un punxó de prova a les armes fabricades o importades al territori nacional, d’acord amb el Conveni per al reconeixement recíproc dels punxons de prova de les armes de foc portatives de l’1 de juliol de 1969. Aquest punxó permet la identificació del banc de prova nacional que l’ha col·locat i és reconegut per la Directiva europea 91/477/CE, modificada per la Directiva 2017/853, del 17 de maig del 2017, en l’article 4, com a mitjà alternatiu al marcatge amb vista a la traçabilitat de les armes de foc.

GUATEMALA La República de Guatemala proporcionarà la informació prevista a l’article 12 d’aquest Protocol que es refereixi a fets revelats per particulars sota condició de confidencialitat únicament quan aquesta informació li sigui sol·licitada en el marc de la cooperació judicial.

LIECHTENSTEIN En absència d’oposició al trànsit comunicada en un termini de 30 dies a partir de la data de la sol·licitud escrita de no oposició al trànsit, el país de trànsit consultat es considera que no s’ha oposat al trànsit i que hi ha donat el seu acord tàcit.

En virtut del tractat d’unió duanera conclòs entre Liechtenstein i Suïssa el 29 de març de 1923, Liechtenstein ha estat integrat al territori duaner suís.

D’acord amb l’article 4 d’aquest tractat, la legislació duanera suïssa –així com qualsevol altra llei federal l’aplicació de la qual sigui necessària per al bon funcionament de la unió duanera– és aplicable a Liechtenstein.

Les dades relatives als països de trànsit no seran sistemàticament esmentades en les autoritzacions d’exportació i d’importació al territori duaner de Liechtenstein i de Suïssa, ni en els documents que les acompanyin, d’acord amb la legislació suïssa vigent a Liechtenstein sobre la base del tractat d’unió duanera, que no exigeix sempre aquesta menció.

LITUÀNIA 5 MALAWI Amb la voluntat de combatre, fins a eliminar-les totalment, les infraccions vinculades al tràfic de persones, en particular de dones i infants, el Govern de la República de Malawi ha posat en marxa diverses reformes socials i legislatives que tradueixen en la pràctica les obligacions derivades de l’apartat 4 de l’article 17 d’aquest Protocol.

A més, declara formalment que accepta el contingut de l’apartat 2 de l’article 16 sobre la solució de les controvèrsies relatives a la interpretació i l’aplicació d’aquest Protocol, tenint en compte l’apartat 3 del mateix article.

QATAR L’Estat de Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Protocol, relatives a la solució de les controvèrsies.

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA POPULAR DE LAOS D’acord amb l’apartat 3 de l’article 16 del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República Democràtica Popular de Laos declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Protocol.

La República Democràtica Popular de Laos declara que per sotmetre a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia una controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Protocol, és necessari l’acord de totes les parts en el litigi.

REPÚBLICA DE MOLDÀVIA Fins que la integritat territorial de la República de Moldàvia no sigui plenament restablerta, les disposicions d’aquest Protocol només s’aplicaran al territori controlat per les autoritats de la República de Moldàvia.

SOMÀLIA La República Federal de Somàlia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Protocol relatives a la solució les controvèrsies mitjançant arbitratge o per remissió a la Cort Internacional de Justícia, excepte en cas d’acord específic entre les parts concernides.

SUÏSSA Reserva relativa a l’article 10, apartat 2, lletra b : En absència d’oposició al trànsit comunicada en un termini de 30 dies a partir de la data de la sol·licitud escrita de no oposició al trànsit, el país de trànsit consultat es considera que no s’ha oposat al trànsit i que hi ha donat el seu acord tàcit.

Reserva relativa a l’article 10, apartat 3: Les dades relatives als països de trànsit no seran sistemàticament esmentades en les autoritzacions d’exportació i d’introducció al territori suís ni en els documents d’acompanyament corresponents, d’acord amb la legislació suïssa, que no exigeix sempre aquesta menció SUD-ÀFRICA I atès que, pendent d’una decisió del Govern de la República de Sud-àfrica sobre la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia, el Govern de la República de Sud-àfrica no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16 del Protocol, que preveuen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en cas de controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Protocol.

La posició de la República de Sud-àfrica és que una controvèrsia particular només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia, per a cada cas concret.

TUNÍSIA Amb una reserva a l’apartat 2 de l’article 16. UNIÓ EUROPEA L’article 17, apartat 3, del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions preveu que l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació d’una organització regional d’integració econòmica ha d’incloure una declaració que precisi les matèries regulades per aquest Protocol la competència de les quals ha estat transferida a l’organització pels seus estats membres que són parts en el Protocol.

La Unió disposa d’una competència exclusiva en matèria de política comercial.

Exerceix també una competència compartida pel que fa a les normes aplicables a la realització del mercat interior, i una competència exclusiva pel que fa a les disposicions d’aquest Protocol que puguin afectar o modificar l’abast de les normes comunes adoptades per la Unió.

La Unió ha adoptat normes, en particular en matèria de lluita contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, establint normes i procediments per a la política comercial dels estats membres, especialment pel que fa a la conservació dels registres, el marcatge de les armes de foc, la inutilització de les armes de foc, les obligacions relatives als sistemes de llicències o autoritzacions d’exportació, importació i trànsit, el reforç dels controls als punts d’exportació i les activitats d’intermediació.

El Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions s’aplica, pel que fa a les competències transferides a la Unió, als territoris en què s’aplica el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i en les condicions establertes en aquest Tractat.

L’abast i l’exercici d’aquestes competències de la Unió estan, per la seva naturalesa, destinats a una evolució contínua, i la Unió completarà o modificarà aquesta declaració, si escau, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 17 d’aquest Protocol.

VENEÇUELA (REPÚBLICA BOLIVARIANA DE) La República Bolivariana de Veneçuela, d’acord amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 16 del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, formula una reserva expressa respecte de les disposicions previstes a l’apartat 2 de l’article 16. En conseqüència, no es considera obligada a recórrer a l’arbitratge com a mitjà de solució de les controvèrsies, ni reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

XINA La República Popular de la Xina no està vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 16 del Protocol relatiu a les armes de foc.

1. Pel que fa a l’article 2 del Protocol relatiu a les armes de foc, la República Popular de la Xina ja ha adoptat una legislació interna més estricta amb la finalitat de prevenir, combatre i erradicar la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions.

2. En virtut de la Llei fonamental de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i de la Llei fonamental de la Regió Administrativa Especial de Macau (República Popular de la Xina), el Govern de la República Popular de la Xina decideix que el Protocol relatiu a les armes de foc s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i a la Regió Administrativa Especial de Macau (República Popular de la Xina).

3. Les reserves formulades per la República Popular de la Xina sobre l’apartat 2 de l’article 16 del Protocol relatiu a les armes de foc i les declaracions fetes sobre l’article 2 del Protocol s’apliquen igualment a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i a la Regió Administrativa Especial de Macau.

Objeccions (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) ARMÈNIA Objecció de la República d’Armènia a la declaració formulada per la República de l’Azerbaidjan respecte del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Vista la declaració formulada per la República de l’Azerbaidjan respecte d’aquest Protocol, la República d’Armènia declara el següent: La República de l’Azerbaidjan desvirtua conscientment les causes i les conseqüències del conflicte que té lloc a l’Alt Karabakh.

Aquest conflicte ha estat provocat per la política de neteja ètnica aplicada per la República de l’Azerbaidjan i per l’ofensiva militar a gran escala que ha llançat contra la República autoproclamada de l’Alt Karabakh amb l’objectiu de privar la població d’aquesta República de qualsevol lliure albir.

La República de l’Azerbaidjan ha ocupat així diversos territoris de la República de l’Alt Karabakh.

Notificacions fetes en virtut de l’article 13 (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’acceptació, de l’aprovació o de l’adhesió.) AZERBAIDJAN …ha designat el Ministeri d’Afers Interiors de la República de l’Azerbaidjan com a òrgan nacional.

BIELORÚSSIA En aplicació de l’apartat 2 de l’article 13 del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Ministeri de l’Interior de la República de Bielorússia ha estat designat com a autoritat nacional competent per assegurar la coordinació amb els altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol.

BÈLGICA CAMBODJA General de brigada Nhean Vibol (president) Adreça: Casa núm. 275, Preah Norodom Boulevard Telèfon mòbil: (855)-12810-428 Fax: (855) 23-726 052 Adreça electrònica: [email protected] CROÀCIA D’acord amb l’apartat 2 de l’article 13 del Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Ministeri de l’Interior serà l’organisme de contacte encarregat d’assegurar la coordinació amb altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

EL SALVADOR Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol, i sense perjudici de la designació feta d’acord amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Govern de la República d’El Salvador designa, com a punt central de contacte encarregat de la coordinació amb els altres estats part per a qualsevol qüestió relativa a aquest Protocol, el Ministeri de Defensa Nacional de la República d’El Salvador.

ESPANYA Ministeri de l’Interior Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil Intervenció Central d’Armes i Explosius Carrer Batalla del Salado, 32 28045 Madrid Telèfon: +34 91 514 2400 Telefax: +34 91 514 2409 [email protected] Ministeri de l’Interior Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil Direcció Adjunta Operativa Intervenció Central d’Armes i Explosius c/ Batalla del Salado, 32 28045 Madrid (Espanya) Telèfon: +34 91 514 2400 Telefax: +34 91 514 2411 Adreça electrònica: [email protected] / [email protected] FINLÀNDIA D’acord amb l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol, la República de Finlàndia declara que l’organisme nacional encarregat d’assegurar la coordinació amb altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol és el Consell Nacional de Policia.

HONDURES Tinc l’honor d’informar-vos que la Secretaria d’Estat de Defensa Nacional ha nomenat com a punt de contacte amb la Secretaria de l’Organització de les Nacions Unides per a les qüestions relatives a aquest Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, el coronel d’infanteria Leonardo Muñoz Ramírez, director de Plans, Programes i Polítiques Militars (C-5).

HONGRIA …el punt de contacte encarregat d’assegurar la coordinació entre la República d’Hongria i els altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol és el següent: Seu Central de la Policia Nacional – Centre de Cooperació Internacional en l’Aplicació de la Llei (NEBEK) Adreça: H-1139 Budapest, Teve u. 4-6 Telèfon: (+36-1) 443-5596 Fax: (+36-1) 443-5815 Adreça electrònica: [email protected] LETÒNIA L’autoritat competent en virtut de l’apartat 2 de l’article 13: Ministeri de l’Interior Adreça: Cierkurkalna 1st line 1, k-2, Riga, LV-1026, Letònia Telèfon: +371 67219263 Fax: +371 67829686 Adreça electrònica: [email protected] Lloc web: www.iem.gov.lv LIECHTENSTEIN Policia Nacional Divisió d’Investigació Criminal Gewerbeweg 4 P.O. Box 684 9490 Vaduz Principat de Liechtenstein Telèfon: +423 236 79 79 (24 hores) Fax: +423 236 79 70 Adreça electrònica: [email protected],[email protected] Idiomes: alemany, anglès Horari d’oficina: 08.30 – 16.30 GMT: +1 Sol·licitud per Interpol: sí LITUÀNIA …en aplicació de l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol, el Seimas de la República de Lituània designa, com a punt central de contacte encarregat de la coordinació amb els altres estats part per a qualsevol qüestió relativa a aquest Protocol, el Servei de Policia del Ministeri de l’Interior.

MALAWI Autoritat competent encarregada de la coordinació i l’execució de la cooperació judicial: El Secretari principal Ministeri de l’Interior i de Seguretat Interior Private Bag 331 Lilongwe 3, Malawi NORUEGA L’autoritat competent a l’efecte de l’aplicació de l’article 13 d’aquest Protocol sobre les armes de foc, pel que fa a l’intercanvi d’informació entre els estats part sobre les mesures destinades a combatre les infraccions d’aquest Protocol, és el Servei Nacional d’Investigacions Judicials.

PANAMÀ …tenint en compte l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol, la República de Panamà ha designat el Ministeri de Govern i Justícia com a organisme nacional o punt de contacte únic encarregat d’assegurar la coordinació amb altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol.

POLÒNIA Tenint en compte l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol i sense perjudici de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Govern de la República de Polònia designa, com a òrgan nacional encarregat d’assegurar la coordinació entre la República de Polònia i els altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol, el Comandant en Cap de la Policia.

REPÚBLICA UNIDA DE TANZÀNIA Punt de contacte: Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació Internacional Casella postal 9000 Dar es Salaam, Tanzània ROMANIA D’acord amb l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol, Romania declara que ha designat l’Agència Nacional de Control de les Exportacions com a punt de contacte nacional encarregat d’assegurar la coordinació amb els altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol.

SÈRBIA La Missió Permanent de la República de Sèrbia davant l’OSCE i altres organitzacions internacionals a Viena té l’honor de fer saber per mitjà d’aquesta notificació l’autoritat sèrbia competent per a la implementació de l’article 13 (Cooperació) d’aquest Protocol.

Les sol·licituds s’han d’adreçar a: Nom de l’autoritat: Ministeri de l’Interior de la República de Sèrbia Ministeri de l’Interior, 2 Bulevar Mihaila Adreça postal completa: Pupina, 11000 Belgrad (República de Sèrbia) Servei amb el qual s’ha de contactar: servei de lluita contra la delinqüència organitzada Persona de contacte: Sr. Svetislav Djurović, cap del servei de lluita contra la criminalitat organitzada Telèfon: +381 11 311 84 65 Fax: +381 11 311 84 64 Horari d’atenció: de 8.30 h a 16.30 h Fus horari: GMT +1 Idiomes: alemany, anglès, espanyol, francès SUÏSSA L’autoritat designada per Suïssa és l’Oficina Federal de Policia, Oficina Central d’Armes, Nussbaumstrasse 29, CH-3003 Berna, telèfon +41 31 324 54 00, fax +41 31 324 79 48, adreça electrònica [email protected].

SUD-ÀFRICA Es notifica per mitjà d’aquestes al secretari general, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol, que el comissari nacional del Servei de Policia de Sud-àfrica ha estat designat com a contacte únic encarregat d’assegurar la coordinació amb altres estats part per a les qüestions relatives a aquest Protocol, en aplicació de l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Protocol.

TRINITAT I TOBAGO Superintendent adjunt de Policia Wendy Wilkinson Despatx del Crim Organitzat, Narcòtics i Armes de Foc Corner Park and Richmond Streets Port of Spain Trinitat i Tobago Telèfon: (868) 625-3924 Fax: (868) 624-9778 Adreça electrònica: [email protected] TURQUIA El 3 de juny del 2005, el Govern turc va notificar al secretari general el següent: Òrgan nacional: Comandament General de la Gendarmeria Departament de Lluita contra el Contraban i la Criminalitat Organitzada Punt de contacte: Coronel superior Cengiz Yildirim Cap del Departament Departament de Lluita contra el Contraban i la Criminalitat Organitzada Comandament General de la Gendarmeria Posteriorment, el 20 d’abril del 2009, el secretari general va rebre del Govern turc la notificació següent: […] les dades de contacte del punt únic designat per les autoritats turques competents per assegurar la coordinació entre Turquia i els altres estats part per a les qüestions relatives al Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, són les següents: Sr. Ferhat Konya General de brigada Comandament central de la gendarmeria Telèfon: +90 312 456 33 00 Fax: +90 312 231 29 69 Adreça electrònica: [email protected] UGANDA El punt de contacte nacional encarregat d’aquest Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, de les seves peces, components i municions és el següent: El coordinador Punt Focal d’Uganda sobre Armes Petites i Lleugeres P.O. Box 7191 Kampala Telèfon: 256-41-252091 Telèfon mòbil: 256-71-667720 Fax: 256-41-252093 Notes:

1. Mitjançant una comunicació de data 4 de febrer del 2015, el Govern danès va informar el secretari general de l’exclusió territorial respecte de Groenlàndia i les illes Fèroe.

2. El 5 de març del 2008, el secretari general va rebre del Govern espanyol la comunicació següent: Gibraltar és un territori no autònom les relacions exteriors del qual són responsabilitat del Regne Unit i que es troba immers en un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions pertinents de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que tenen el seu origen i fonament en una distribució i atribució de competències efectuada pel Regne Unit, d’acord amb les disposicions de la seva legislació interna, en qualitat d’estat sobirà del qual depèn aquest territori no autònom. En conseqüència, la participació eventual de les autoritats gibraltarenyes en l’aplicació del Conveni es considerarà que es desenvolupa exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar i no podrà ser considerada com una modificació en cap aspecte de les disposicions dels dos paràgrafs precedents.

3. Vegeu la nota 1 sota “Montenegro” a la part “Informació de caràcter històric” que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

4. El 13 de març del 2024, el Govern del Regne dels Països Baixos va informar el secretari general de l’acceptació d’aquest Protocol per part de Curaçao.

5. El 19 de desembre del 2024, el Govern lituà va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la ratificació respecte de l’apartat 2 de l’article 16 del Conveni, que deia el següent: “…en aplicació de l’apartat 3 de l’article 16 d’aquest Protocol, el Seimas de la República de Lituània declara que aquesta no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 16, segons el qual qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació del Conveni s’ha de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia.”