Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional

Article 1 Objecte L’objecte d’aquest Conveni és promoure la cooperació a fi de prevenir i de combatre més eficaçment la delinqüència organitzada transnacional.

Article 2 Terminologia D’acord amb aquest Conveni:
a) L’expressió grup criminal organitzat designa a un grup estructurat de tres persones o més que existeix des de fa un cert temps i que actua de comú acord amb la finalitat de cometre un o més delictes greus o delictes establerts de conformitat amb aquest Conveni, per obtenir-ne, directament o indirectament, un rendiment econòmic o un altre rendiment material;
b) L’expressió delicte greu designa un acte que constitueix un delicte punible d’una pena privativa de llibertat, el màxim de la qual no ha de ser inferior a quatre anys, o d’una pena més greu;
c) L’expressió grup estructurat designa un grup que no ha estat constituït a l’atzar per cometre immediatament un delicte i que no té necessàriament funcions formalment definides per als seus membres, ni continuïtat en la seva composició o estructura desenvolupada;
d) El terme béns designa tots els tipus d’havers, corporals o incorporals, mobles o immobles, tangibles o intangibles, i també els actes jurídics o documents que certifiquin la propietat d’aquests havers o els drets que s’hi relacionin;
e) L’expressió producte del delicte designa qualsevol bé procedent directament o indirectament de la comissió d’un delicte o obtingut directament o indirectament a l’hora de cometre’l;
f) Els termes bloqueig o embargament designen la prohibició temporal de la transferència, de la conversió, de la disposició o del moviment de béns, o el fet d’assumir temporalment la guàrdia o el control de béns per decisió d’un tribunal o d’una altra autoritat competent;
g) El terme confiscació designa la despossessió permanent de béns per decisió d’un tribunal o d’una altra autoritat competent;
h) L’expressió delicte principal designa qualsevol delicte, de resultes del qual es generi un producte, que sigui susceptible d’esdevenir objecte d’un delicte definit en l’article 6 d’aquest Conveni;
i) L’expressió entrega vigilada designa el mètode que consisteix a permetre el pas d’expedicions il·lícites o sospitoses de ser-ho pel territori d’un o més estats, sabent-ho i sota el control de les autoritats competents d’aquests estats, amb l’objectiu d’investigar un delicte i d’identificar les persones implicades en la seva comissió;
j) L’expressió organització regional d’integració econòmica designa qualsevol organització constituïda per estats sobirans d’una regió determinada, a la qual els estats membres han transferit competències pel que fa a les qüestions regides per aquest Conveni i que ha estat degudament acreditada, segons els seus procediments interns, per signar, ratificar, acceptar, aprovar el Conveni esmentat o adherir-s’hi; les referències en aquest Conveni als “estats part” són aplicables a aquestes organitzacions en el límit de la seva competència.

Article 3 Camp d’aplicació
1. Aquest Conveni s’aplica, llevat que es disposi altrament, a la prevenció, a la investigació i a l’enjudiciament de:
a) Els delictes establerts de conformitat amb els articles 5, 6, 8 i 23 d’aquest Conveni; i
b) Els delictes greus, tal com han estat definits a l’article 2 d’aquest Conveni, quan aquests delictes són de natura transnacional i hi està implicat un grup criminal organitzat.
2. D’acord amb l’apartat 1 d’aquest article, un delicte és de natura transnacional si:
a) Ha estat comès en més d’un estat;
b) Ha estat comès en un estat però una part substancial de la preparació, de la planificació, de la manera com ha estat conduït o del control té lloc en un altre estat;
c) Ha estat comès en un estat, però implica un grup criminal organitzat que es dedica a activitats delictives en més d’un estat; o
d) Ha estat comès en un estat, però té efectes substancials en un altre estat.

Article 4 Protecció de la sobirania
1. Els estats part executen les seves obligacions envers aquest Conveni d’una manera compatible amb els principis de la igualtat sobirana i de la integritat territorial dels estats i amb el de la no-ingerència en els afers interiors d’altres estats.
2. Cap disposició d’aquest Conveni no habilita un estat part a exercir sobre el territori d’un altre estat una competència i unes funcions que estan reservades exclusivament a les autoritats d’aquest altre estat pel seu dret intern.

Article 5 Incriminació de la participació en un grup criminal organitzat
1. Cada Estat part adopta les mesures legislatives i altres de necessàries per tipificar com a delicte, quan es comet intencionadament:
a) Qualsevol o ambdós dels actes següents, com a delictes diferents dels que impliquen la temptativa d’activitat delictiva o la seva perpetració: i. Posar-se d’acord amb una o més persones amb la intenció de cometre un delicte greu amb una finalitat vinculada directament o indirectament amb l’obtenció d’un rendiment econòmic o un altre rendiment material i, quan ho exigeixi el dret intern, que impliqui un acte comès per un dels participants en virtut d’aquesta entesa o que impliqui un grup criminal organitzat; ii. La participació activa d’una persona que tingui coneixement de la finalitat i de l’activitat delictiva general d’un grup criminal organitzat, o de la seva intenció de cometre els delictes en qüestió: a. A les activitats delictives del grup criminal organitzat; b. A altres activitats del grup criminal organitzat quan aquesta persona sap que la seva participació contribuirà a efectuar la finalitat delictiva abans esmentada;
b) El fet d’organitzar, de dirigir, de facilitar, de fomentar o d’afavorir, mitjançant ajuda o assessorament, la comissió d’un delicte greu que impliqui un grup criminal organitzat.
2. El coneixement, la intenció, la finalitat, la motivació o l’entesa previstes en l’apartat 1 d’aquest article es poden deduir de circumstàncies de facto objectives.
3. Els estats part amb un dret intern que subordini la incriminació dels delictes previstos al punt i de la lletra
a) de l’apartat 1 d’aquest article a la implicació d’un grup criminal organitzat, vetllen perquè el seu dret intern tipifiqui tots els delictes greus que impliquin grups criminals organitzats. Aquests estats part, de la mateixa que els estats part amb un dret intern que subordini la incriminació dels delictes previstos al punt i de la lletra
a) de l’apartat 1 d’aquest article a la comissió d’un acte en virtut d’una entesa, ho notifiquen al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides en signar aquest Conveni o en dipositar els instruments de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió.

Article 6 Incriminació del blanqueig del producte del delicte
1. Cada Estat part adopta, de conformitat amb els principis fonamentals del dret intern, les mesures legislatives i altres de necessàries per tipificar com a delicte, quan l’acte ha estat comès intencionadament:
a)
i) La conversió o la transferència de béns, quan qui ho fa sap que són producte del delicte, amb la finalitat de dissimular o d’encobrir l’origen il·lícit dels béns esmentats o d’ajudar qualsevol persona que està implicada en la comissió del delicte principal a escapar-se de les conseqüències jurídiques dels seus actes; ii) La dissimulació o l’encobriment de la veritable natura, de l’origen, de l’emplaçament, de la disposició, del moviment o de la propietat de béns o de drets que hi estan relacionats, l’autor dels quals sap que són producte del delicte;
b) I, sota reserva dels conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic: i. L’adquisició, la possessió o la utilització de béns, quan qui els adquireix, els posseeix o els utilitza sap, en el moment en què els rep, que són producte del delicte; ii. La participació en un dels delictes establerts segons aquest article o en qualsevol altra associació, entesa, temptativa o complicitat per cometre’ls i facilitar l’assistència, l’ajuda o l’assessorament.
2. D’acord amb l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest article:
a) Cada Estat part s’esforça a aplicar l’apartat 1 d’aquest article al ventall més ampli de delictes principals;
b) Cada Estat part inclou en els delictes principals tots els delictes greus tal com es defineixen a l’article 2 d’aquest Conveni i els delictes establerts segons els articles 5, 8 i
23. Pel que fa als estats part, la legislació dels quals conté una llista de delictes principals específics, inclouen en aquesta llista, com a mínim, un ventall complet de delictes vinculats a grups criminals organitzats;
c) D’acord amb la lletra b), els delictes principals inclouen els delictes comesos a l’interior i a l’exterior del territori que és competència de l’Estat part en qüestió. Tanmateix, un delicte comès a l’exterior del territori que és competència d’un Estat part només constitueix un delicte principal quan l’acte corresponent és un delicte penal en virtut del dret intern de l’Estat en què ha estat comès i constituiria un delicte en virtut del dret intern de l’Estat part que aplica aquest article si hagués estat comès en el seu territori;
d) Cada Estat part remet al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les lleis que donen aplicació a aquest article i una còpia de qualsevol modificació aportada ulteriorment a aquestes lleis i a aquests reglaments o una descripció d’aquesta modificació;
e) Quan els principis fonamentals del dret intern d’un Estat part ho exigeixin, serà possible que els delictes tipificats a l’apartat 1 d’aquest article no s’apliquin a les persones que han comès el delicte principal;
f) El coneixement, la intenció o la motivació, com a elements constitutius d’un delicte enunciat a l’apartat 1 d’aquest article, es poden deduir de circumstàncies de facto objectives.

Article 7 Mesures de lluita contra el blanqueig de diners
1. Cada Estat part:
a) Institueix un règim intern complet de reglamentació i de control dels bancs i de les entitats financeres no bancàries, i al mateix temps, si escau, de les altres entitats particularment exposades al blanqueig de diners, dins els límits de la seva competència, a fi de prevenir i de detectar qualsevol forma de blanqueig de diners. El règim esmentat posa l’accent sobre les exigències en matèria d’identificació dels clients, d’enregistrament de les operacions i de declaració de les operacions sospitoses;
b) S’assegura, sense perjudici dels articles 18 i 27 d’aquest Conveni, que les autoritats administratives, de reglamentació, de detecció i de repressió, i d’altres, encarregades de la lluita contra el blanqueig de diners (incloses les autoritats judicials, quan ho prevegi el seu dret intern) estiguin en condicions de cooperar i d’intercanviar informació a escala nacional i internacional, en les condicions establertes pel seu dret intern i, a aquest efecte, preveu crear un servei d’informació financera que actuarà com a centre nacional de compilació, d’anàlisi i de difusió d’informació referent a operacions eventuals de blanqueig de diners.
2. Els estats part preveuen implementar mesures realitzables de detecció i de supervisió del moviment transfronterer d’efectiu i de títols negociables apropiats, sota reserva de garanties que permetin assegurar una utilització correcta de la informació i sense obstaculitzar de cap manera la circulació dels capitals lícits. Aquestes mesures poden incloure l’obligació per als particulars i les empreses de notificar les transferències transfrontereres de quantitats importants d’efectiu i de títols negociables apropiats.
3. Quan institueixin un règim intern de reglamentació i de control en els termes d’aquest article, i sense perjudici de qualsevol altre article d’aquest Conveni, es convida els estats part a prendre com a línies directrius les iniciatives pertinents que han adoptat les organitzacions regionals, interregionals i multilaterals per lluitar contra el blanqueig de diners.
4. Els estats part s’esforcen a desenvolupar i promoure la cooperació mundial, regional, subregional i bilateral entre les autoritats judicials, els serveis de detecció i de repressió i les autoritats de reglamentació financera amb l’objectiu de lluitar contra el blanqueig de diners.

Article 8 Incriminació de la corrupció
1. Cada Estat part adopta les mesures legislatives i altres de necessàries per tipificar com a delicte, quan els actes han estat comesos intencionadament:
a) El fet de prometre, d’oferir o d’atorgar a un funcionari, directament o indirectament, un rendiment indegut, per a ell mateix o per a una altra persona o entitat, a fi que actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions oficials;
b) El fet que un funcionari sol·liciti o accepti, directament o indirectament, un rendiment indegut per a ell mateix o per a una altra persona o entitat, a fi d’actuar o d’abstenir-se d’actuar en l’exercici de les seves funcions oficials.
2. Cada Estat part preveu adoptar les mesures legislatives i altres de necessàries per tipificar com a delicte els actes previstos a l’apartat 1 d’aquest article que impliquin un funcionari estranger o un funcionari internacional. Igualment, cada Estat part ha de considerar la possibilitat de tipificar com a delicte altres formes de corrupció.
3. Cada Estat part adopta igualment les mesures necessàries per tipificar com a delicte el fet de ser còmplice d’una infracció establerta segons aquest article.
4. D’acord amb l’apartat 1 d’aquest article i de l’article 9 d’aquest Conveni, el terme funcionari designa un funcionari o una persona que asseguri un servei públic, tal com es defineix aquest terme en el dret intern, i s’aplica d’acord amb el dret penal de l’Estat part en què la persona en qüestió exerceix aquesta funció.

Article 9 Mesures contra la corrupció
1. A més de les mesures previstes a l’article 8 d’aquest Conveni, cada Estat part, segons convingui i segons el seu sistema jurídic, adopta mesures eficaces d’ordre legislatiu, administratiu o altre per promoure la integritat i prevenir, detectar i castigar la corrupció dels funcionaris.
2. Cada Estat part pren mesures per garantir que les seves autoritats actuïn eficaçment en matèria de prevenció, de detecció i de repressió de la corrupció dels funcionaris, fins i tot donant-los una independència suficient per impedir qualsevol influència inadequada sobre la seva actuació.

Article 10 Responsabilitat de les persones jurídiques
1. Cada Estat part adopta les mesures necessàries, de conformitat amb els seus principis jurídics, per establir la responsabilitat de les persones jurídiques que participin en delictes greus que impliquin un grup criminal organitzat o que cometin els delictes establerts segons els articles 5, 6, 8 i 23 d’aquest Conveni.
2. Sota reserva dels principis jurídics de l’Estat part, la responsabilitat de les persones jurídiques pot ser penal, civil o administrativa.
3. Aquesta responsabilitat existeix sense perjudici de la responsabilitat penal de les persones físiques que han comès els delictes.
4. Cada Estat part vetlla, particularment, perquè les persones jurídiques que es considerin responsables segons aquest article siguin objecte de sancions penals o no penals, eficaces, proporcionades i dissuasives, fins i tot de sancions pecuniàries.

Article 11 Diligències judicials, judici i sancions
1. Cada Estat part incrimina la comissió dels delictes tipificats segons els articles 5, 6, 8 i 23 d’aquest Conveni amb sancions que tinguin en compte la gravetat d’aquests delictes.
2. Cada Estat part s’esforça perquè qualsevol acció legal discrecional de què disposi segons el seu dret intern en relació amb l’enjudiciament de persones per delictes previstos en aquest Conveni s’exerceixi de manera que s’optimitzi l’eficàcia de les mesures adoptades, tenint degudament en compte la necessitat de prevenir-ne la comissió.
3. Pel que fa als delictes tipificats de conformitat amb els articles 5, 6, 8 i 23 d’aquest Conveni, cada Estat part pren les mesures apropiades, de conformitat amb el seu dret intern, tenint degudament en compte els drets de la defensa, perquè les condicions a les quals se subordinen les decisions de posada en llibertat en espera del judici o del procediment d’apel·lació tinguin en consideració la necessitat d’assegurar la compareixença de la persona inculpada en qualsevol procediment penal ulterior.
4. Cada Estat part s’assegura que els seus tribunals o altres autoritats competents tinguin present la gravetat dels delictes previstos en aquest Conveni quan prevegin l’eventualitat d’un alliberament anticipat o condicional de persones que s’han declarat culpables d’aquests delictes.
5. Quan escaigui, cada Estat part determina, en el marc del seu dret intern, un període de prescripció prolongat durant el qual es poden iniciar diligències en relació amb qualsevol dels delictes previstos en aquest Conveni. Aquest període serà més llarg quan el presumpte delinqüent s’hagi sostret a la justícia.
6. Cap disposició d’aquest Conveni no perjudica el principi segons el qual la definició dels delictes tipificats segons el Conveni i els mitjans jurídics de defensa aplicables o els altres principis jurídics que regeixen la legalitat de les incriminacions són competència exclusiva del dret intern d’un Estat part, i que aquests delictes han de ser perseguits i castigats de conformitat amb el dret d’aquest Estat.

Article 12 Confiscació i embargament
1. Els estats part adopten, sempre que ho permeti el seu ordenament jurídic intern, les mesures necessàries per permetre la confiscació:
a) Del producte dels delictes previstos en aquest Conveni o de béns el valor dels quals correspon al d’aquest producte;
b) Dels béns, del material o d’altres instruments utilitzats o destinats a ser utilitzats per a la comissió dels delictes previstos en aquest Conveni.
2. Els estats part adopten les mesures necessàries per permetre la identificació, la localització, el bloqueig o l’embargament de qualsevol bé esmentat a l’apartat 1 d’aquest article a l’efecte de confiscació eventual.
3. Si el producte del delicte ha estat transformat o convertit, parcialment o totalment, en altres béns, aquests béns poden ser objecte de les mesures previstes en aquest article per a aquest producte.
4. Si el producte del delicte ha estat barrejat amb béns adquirits legítimament, aquests béns, sense perjudici de qualsevol poder de bloqueig o d’embargament, es poden confiscar fins al total del valor estimat del producte que hi hagi estat barrejat.
5. Els ingressos o altres rendiments que s’obtinguin del producte del delicte, dels béns en què el producte hagi estat transformat o convertit o dels béns amb què hagi estat barrejat també poden ser objecte de les mesures previstes en aquest article, igual i en la mateixa mesura que el producte del delicte.
6. D’acord amb aquest article i l’article 13 d’aquest Conveni, cada Estat part habilita els seus tribunals o altres autoritats competents per ordenar la presentació o l’embargament de documents bancaris, financers o comercials. Els estats part no poden invocar el secret bancari per rebutjar o donar efecte a les disposicions d’aquest apartat.
7. Els estats part poden preveure que es pugui exigir a un delinqüent que demostri l’origen lícit del presumpte producte del delicte o d’altres béns que puguin ser objecte d’una confiscació, en la mesura en què aquesta exigència sigui conforme als principis del seu dret intern i a la natura del procediment judicial o dels altres procediments relacionats.
8. La interpretació de les disposicions d’aquest article no ha de perjudicar mai els drets dels tercers de bona fe.
9. Cap disposició d’aquest article no perjudica el principi segons el qual les mesures que s’hi preveuen es defineixen i s’apliquen de conformitat amb el dret intern de cada Estat part i segons les disposicions del dret esmentat.

Article 13 Cooperació internacional a l’efecte de confiscació
1. Sempre que es pugui, en el marc del seu ordenament jurídic nacional, un estat part que rebi, d’un altre estat part que tingui competència per conèixer d’un delicte previst en aquest Conveni, una demanda de confiscació del producte del delicte, dels béns, del material o d’altres instruments previstos a l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Conveni, que es trobin situats en el seu territori:
a) Ha de transmetre la demanda a les seves autoritats competents perquè pronunciï una decisió de confiscació i, si aquesta hi intervé, l’ha de fer executar; o
b) Ha de transmetre a les seves autoritats competents, a fi que s’executi en els límits de la demanda, la decisió de confiscació presa per un tribunal situat en el territori de l’Estat part requeridor de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Conveni, pel que fa al producte del delicte, dels béns, del material o d’altres instruments previstos a l’apartat 1 de l’article 12 situats en el territori de l’Estat part requerit.
2. Quan un altre Estat part amb competència formuli una demanda perquè és coneixedor d’un delicte previst en aquest Conveni, l’Estat part requerit pren les mesures necessàries per identificar, localitzar i bloquejar o embargar el producte del crim, els béns, el material o els altres instruments previstos a l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Conveni, en vista d’una confiscació eventual que caldrà que ordeni l’Estat part requeridor o que resulti d’una demanda formulada per l’Estat part requerit en virtut de l’apartat 1 d’aquest article.
3. Les disposicions de l’article 18 d’aquest Conveni s’apliquen mutatis mutandis a aquest article. A més de les informacions previstes a l’apartat 15 de l’article 18, les demandes presentades de conformitat amb aquest article contenen:
a) Quan la demanda fa referència a la lletra
a) de l’apartat 1 d’aquest article, una descripció dels béns que cal confiscar i una exposició dels fets sobre els quals es fonamenta l’Estat part requeridor que siguin prou explícits per permetre a l’Estat part requerit de dictar l’ordre de confiscació d’acord amb el seu dret intern;
b) Quan la demanda fa referència a la lletra
b) de l’apartat 1 d’aquest article, una còpia legalment admissible de l’ordre de confiscació emesa per l’Estat part requeridor en què es fonamenta la demanda, una exposició dels fets i la informació que indiqui en quins límits es demana d’executar l’ordre;
c) Quan la demanda fa referència a l’apartat 2 d’aquest article, una exposició dels fets sobre els quals es fonamenta l’Estat part requeridor i una descripció de les mesures sol·licitades.
4. L’Estat part requerit pren les decisions o les mesures previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article de conformitat amb el seu dret intern i segons les seves disposicions, i de conformitat amb les seves regles de procediment o amb qualsevol tractat, acord o disposició bilateral o multilateral que el vinculi l’Estat part requeridor.
5. Cada Estat part remet al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les seves lleis i reglaments que donen aplicació a aquest article, i una còpia de qualsevol modificació aportada ulteriorment a aquestes lleis i a aquests reglaments, o una descripció d’aquesta modificació.
6. Si un estat part decideix subordinar l’adopció de les mesures previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article a l’existència d’un tractat en la matèria, ha de considerar aquest Conveni com la base convencional necessària i suficient per complir aquest requisit.
7. Un estat part pot rebutjar donar curs a una demanda de cooperació en virtut d’aquest article en cas que el delicte al qual fa referència no sigui un delicte previst en aquest Conveni.
8. La interpretació de les disposicions d’aquest article no ha de perjudicar mai els drets dels tercers de bona fe.
9. Els estats part preveuen concloure tractats, acords o convenis bilaterals o multilaterals a fi de reforçar l’eficàcia de la cooperació internacional instaurada d’acord amb aquest article.

Article 14 Disposició del producte del delicte o dels béns confiscats
1. Un estat part que confisca el producte del delicte o els béns en aplicació de l’article 12 o de l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Conveni en disposa de conformitat amb el seu dret intern i amb els seus procediments administratius.
2. Quan els estats part actuen a demanda d’un altre estat part en aplicació de l’article 13 d’aquest Conveni, han de preveure a títol prioritari, sempre que el seu dret intern els ho permeti i si els n’ha estat formulada la demanda, restituir el producte del delicte o els béns confiscats a l’Estat part requeridor, a fi que aquest darrer pugui indemnitzar les víctimes del delicte o restituir aquest producte del delicte o aquests béns als seus propietaris legítims.
3. Quan un estat part actua a demanda d’un altre estat part en aplicació dels articles 12 i 13 d’aquest Conveni, pot considerar el fet de concloure acords o disposicions que prevegin:
a) L’ingrés del valor d’aquest producte o d’aquests béns, o els fons que provinguin de la seva venda, o una part d’aquests fons, al compte establert en aplicació de la lletra
c) de l’apartat 2 de l’article 30 d’aquest Conveni i als organismes intergovernamentals especialitzats en la lluita contra la delinqüència organitzada;
b) La repartició amb altres estats part, sistemàticament o cas per cas, aquest producte o aquests béns, o els fons procedents de la seva venda, de conformitat amb el seu dret intern o els seus procediments administratius.

Article 15 Competència
1. Cada Estat part adopta les mesures necessàries per establir la seva competència en relació amb els delictes establerts segons els articles 5, 6, 8 i 23 d’aquest Conveni en els casos següents:
a) Quan el delicte es comet en el seu territori; o
b) Quan el delicte es comet a bord d’un vaixell que arbora la seva bandera o a bord d’una aeronau matriculada segons el seu dret intern en el moment en què es comet el delicte.
2. Sense perjudici de l’article 4 d’aquest Conveni, un estat part pot establir igualment la seva competència per conèixer aquests delictes en els casos següents:
a) Quan el delicte es comet contra un nacional seu;
b) Quan el delicte el comet un dels seus nacionals o una persona apàtrida que resideix habitualment en el seu territori, o
c) Quan el delicte és: i. Un dels delictes establerts de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 5 d’aquest Conveni i es comet fora del seu territori en vista de la comissió, en el seu territori d’un delicte greu; ii. Un dels delictes establerts de conformitat amb el punt ii. de la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 6 d’aquest Conveni i es comet fora del seu territori en vista de la comissió, en el seu territori, d’un delicte establert de conformitat amb els punts i o ii de la lletra
a) o i de la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 6 d’aquest Conveni.
3. D’acord amb l’apartat 10 de l’article 16 d’aquest Conveni, cada Estat part adopta les mesures necessàries per establir la seva competència en relació amb els delictes previstos en aquest Conveni quan el presumpte delinqüent es troba en el seu territori i no l’extradeix per l’únic motiu que és un dels seus nacionals.
4. Cada Estat part pot adoptar igualment les mesures necessàries per establir la seva competència pel que fa als delictes previstos en aquest Conveni quan el presumpte delinqüent es troba en el seu territori i no l’extradeix.
5. Si un estat part que exerceix la seva competència en virtut de l’apartat 1 o 2 d’aquest article ha rebut una notificació, o s’ha assabentat de qualsevol altra manera, que un o més estats part duen a terme una investigació o han iniciat diligències o un procediment judicial en relació amb el mateix acte, les autoritats competents d’aquests estats part es consulten, segons convingui, per coordinar les seves accions.
6. Sense perjudici de les normes de dret internacional general, aquest Conveni no exclou l’exercici de qualsevol competència penal establerta per un estat part segons el seu dret intern.

Article 16 Extradició
1. Aquest article s’aplica als delictes previstos en aquest Conveni o als casos en què un grup criminal organitzat està implicat en un delicte previst a la lletra
a) o
b) de l’apartat 1 de l’article 3 i quan la persona que és objecte de la demanda d’extradició es troba en territori de l’Estat part requerit, a condició que el delicte pel qual se sol·licita l’extradició es pugui castigar segons el dret intern de l’Estat part requeridor i de l’Estat part requerit.
2. Si la demanda d’extradició fa referència a altres delictes greus diferents, alguns dels quals no estan previstos en aquest article, l’Estat part requerit pot aplicar igualment aquest article a aquests darrers delictes.
3. Cadascun dels delictes a què s’aplica aquest article es considera inclòs de ple dret en qualsevol tractat d’extradició en vigor entre els estats part com a delictes que poden donar lloc a extradició. Els estats part es comprometen a incloure aquests delictes com a delictes que poden donar lloc a extradició, en qualsevol tractat d’extradició que concloguin entre ells.
4. Si un estat part que subordina l’extradició a l’existència d’un tractat rep una demanda d’extradició d’un estat part amb el qual no ha conclòs un tractat similar, pot considerar aquest Conveni com la base legal de l’extradició per als delictes als quals s’aplica aquest article.
5. Els estats part que subordinen l’extradició a l’existència d’un tractat:
a) En dipositar l’instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió a aquest Conveni, han d’informar el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides si consideren o no aquest Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estat parts d’aquest Conveni; i
b) Si no consideren aquest Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició, s’han d’esforçar, si escau, per concloure tractats d’extradició amb altres estats part d’aquest Conveni a fi d’aplicar aquest article.
6. Els estats part que no subordinin l’extradició a l’existència d’un tractat i reconeguin entre ells els delictes a què s’aplica aquest article com a delictes que poden donar lloc a extradició.
7. L’extradició se subordina a les condicions previstes pel dret intern de l’Estat part requerit o pels tractats d’extradició aplicables, fins i tot, i principalment, a les condicions referents a la pena mínima requerida per extradir i als motius pels quals l’Estat part requerit pot refusar l’extradició.
8. Els estats part s’han d’esforçar, sense perjudici del seu dret intern, a accelerar els procediments d’extradició i simplificar les exigències en matèria de prova que hi estiguin relacionades, pel que fa als delictes a què s’aplica aquest article.
9. Sota reserva de les disposicions del seu dret intern i dels tractats d’extradició que hagi conclòs, l’Estat part requerit, a requeriment de l’Estat part requeridor i si considera que les circumstàncies ho justifiquen i que hi ha urgència, pot detenir una persona present en el seu territori, l’extradició de la qual es demana, o bé es pot prendre qualsevol altra mesura apropiada per garantir-ne la compareixença en els procediments d’extradició.
10. Si un estat part, en el territori del qual es trobi el presumpte delinqüent, no extradeix aquesta persona respecte d’un delicte a què s’aplica aquest article per l’única raó que aquesta persona és un dels seus nacionals, està obligat, a requeriment de l’Estat part que en demani l’extradició, a sotmetre el cas sense demora injustificada a les seves autoritats competents a l’efecte d’enjudiciament. Aquestes autoritats prenen llur decisió i porten les diligències de la mateixa manera que per a qualsevol altre delicte greu en virtut del dret intern d’aquest Estat part. Els estats part interessats cooperen entre ells, principalment en matèria de procediment i de prova, a fi de garantir l’eficàcia d’aquestes actuacions.
11. Quan un estat part, en virtut del seu dret intern, només està autoritzat a extradir o a lliurar de qualsevol altra forma un dels seus nacionals si aquesta persona és reenviada posteriorment a aquest Estat part per complir la condemna imposada com a resultat del judici o del procediment que n’origini la demanda d’extradició o de lliurament, i quan aquest Estat part i l’Estat part requeridor es posin d’acord sobre aquesta opció i sobre altres condicions que puguin ser considerades apropiades, aquesta extradició o aquest lliurament condicional és suficient a l’efecte de l’execució de l’obligació enunciada a l’apartat 10 d’aquest article.
12. Si l’extradició, demanada a l’efecte de compliment d’una condemna, es rebutja perquè la persona que és objecte d’aquesta demanda és un nacional de l’Estat part requerit, aquest darrer, si el seu dret intern li ho permet, de conformitat amb les prescripcions d’aquest dret i a demanda de l’Estat part requeridor, ha de considerar la possibilitat de fer complir la condemna imposada de conformitat amb el dret intern de l’Estat part requeridor, o el que quedi d’aquesta condemna.
13. S’ha de garantir a qualsevol persona que sigui objecte de diligències a causa de qualsevol dels delictes a què s’aplica aquest article un tracte just en totes les fases del procediment, fins i tot que tingui tots els drets i totes les garanties previstes pel dret intern de l’Estat part en el territori en què es trobi.
14. Cap disposició d’aquest Conveni s’ha d’interpretar en el sentit que s’obliga l’Estat part requerit a extradir si té raons serioses per pensar que la demanda s’ha presentat a l’efecte de perseguir o de castigar una persona per raons de gènere, raça, religió, nacionalitat, origen ètnic o d’opinió política, o perquè el fet de donar curs a aquesta demanda causaria un perjudici a aquesta persona per qualsevol d’aquestes raons.
15. Els estats part no poden rebutjar una demanda d’extradició per l’única raó que es consideri que el delicte inclou també qüestions fiscals.
16. Abans de rebutjar l’extradició, l’Estat part requerit consulta, si escau, l’Estat part requeridor per oferir-li la possibilitat d’emetre la seva opinió i de proporcionar informació que doni suport a les seves al·legacions.
17. Els estats part han de procurar concloure acords o convenis bilaterals i multilaterals per permetre l’extradició o per augmentar-ne l’eficàcia.

Article 17 Trasllat de persones condemnades Els estats part poden preveure concloure acords o convenis bilaterals o multilaterals relatius al trasllat al seu territori de persones condemnades a penes d’empresonament o a altres penes privatives de llibertat per un delicte previst per aquest Conveni, a fi que aquestes persones puguin complir al seu territori la resta de la condemna.

Article 18 Cooperació judicial
1. Els estats part acorden la cooperació judicial més àmplia possible quan hi hagi investigacions, diligències i procediments judicials relacionats amb els delictes previstos en aquest Conveni, com preveu l’article 3, i cooperen de forma similar quan l’Estat part requeridor tingui motius raonables per sospitar que el delicte previst a la lletra
a) o
b) de l’apartat 1 de l’article 3 és de natura transnacional, així com, quan les víctimes, els testimonis, el producte, els instruments o els elements de prova d’aquests delictes es troben dins l’Estat part requerit i un grup criminal organitzat hi està implicat.
2. S’acorda la cooperació judicial més àmplia possible –sempre que les lleis, els tractats, els acords i els convenis pertinents de l’Estat part requerit ho permetin– quan hi hagi investigacions, diligències i procediments judicials referents a delictes de què es pot considerar responsable una persona jurídica dins l’Estat part requeridor, de conformitat amb l’article 10 d’aquest Conveni.
3. La cooperació judicial que s’acorda en aplicació d’aquest article pot ser demanada a l’efecte següent:
a) Recollir testimoniatges o declaracions;
b) Comunicar actes judicials;
c) Efectuar inspeccions, embargaments, i bloqueigs;
d) Examinar objectes i visitar llocs;
e) Facilitar informació, elements de prova i avaluacions pericials;
f) Lliurar originals o còpies certificades conformes de documents i d’expedients pertinents, inclosa la documentació administrativa, bancària i financera, així com la documentació social o comercial de societats mercantils;
g) Identificar o localitzar productes del delicte, béns, instruments o altres elements a fi de recollir elements de prova;
h) Facilitar la compareixença voluntària de persones en l’Estat part requeridor;
i) Facilitar qualsevol altre tipus d’assistència compatible amb el dret intern de l’Estat part requerit.
4. Sense perjudici del seu dret intern, les autoritats competents d’un estat part poden transmetre, sense demanda prèvia, informació relativa a qüestions penals a una autoritat competent d’un altre estat part, si creuen que aquesta informació podria ajudar-lo a emprendre o a concloure amb èxit investigacions i diligències penals, o a portar aquest darrer Estat part a formular una demanda en virtut d’aquest Conveni.
5. La transmissió d’informació, de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article, es fa sense perjudici de les investigacions i de les diligències penals a l’Estat de qui les autoritats competents faciliten la informació. Les autoritats competents que reben la informació accedeixen a qualsevol demanda referent a la confidencialitat de la informació, fins i tot temporalment, o a l’ús restringit de la informació. Tanmateix, això no impedeix a l’Estat part que rep la informació de revelar, durant el procediment judicial, informació a descàrrega d’una persona acusada. En aquest cas, l’Estat part que rep la informació avisa l’Estat part que la transmet abans de revelar-la i, si se li demana, consulta l’Estat part transmissor. Si, excepcionalment, no és possible notificar-ho prèviament, l’Estat part que rep la informació informa sense demora l’Estat part transmissor de la revelació.
6. Les disposicions d’aquest article no afecten gens les obligacions que deriven de qualsevol altre tractat bilateral o multilateral vigent o que hagi de regir, totalment o parcialment, la cooperació judicial.
7. Els apartats 9 al 29 d’aquest article s’apliquen a les demandes que es fan de conformitat amb aquest article si els estats part en qüestió no estan vinculats per un tractat de cooperació judicial. Si els estats part esmentats estan vinculats per un tractat d’aquestes característiques, s’apliquen les disposicions corresponents d’aquest tractat, a menys que els estats part no convinguin aplicar en el seu lloc les disposicions dels apartats 9 al 29 d’aquest article. S’insta fortament els estats part perquè apliquin aquests apartats si faciliten la cooperació.
8. Els estats part no poden invocar el secret bancari per rebutjar la cooperació judicial prevista en aquest article.
9. Els estats part poden invocar l’absència de doble incriminació per rebutjar de donar curs a una demanda de cooperació judicial prevista en aquest article. Tanmateix, l’Estat part requerit pot, quan ho consideri escaient, facilitar aquesta assistència, sempre que ho decideixi per voluntat pròpia, independentment del fet que l’acte estigui tipificat com a delicte segons el dret intern de l’Estat part requerit.
10. Qualsevol persona detinguda o que estigui complint una condemna en el territori d’un estat part, la presència de la qual es requereixi en un altre estat part per a finalitats d’identificació, de testimoniatge o perquè aporti, de qualsevol altra manera, la seva ajuda per obtenir proves en el marc d’investigacions, de diligències o de procediments judicials relatius als delictes previstos en aquest Conveni, pot ser objecte de trasllat si es compleixen les condicions següents:
a) La persona, degudament informada, hi consent lliurement;
b) Les autoritats competents d’ambdós estats part hi estan d’acord, sota reserva de les condicions que aquests estats part considerin adequades.
11. D’acord amb l’apartat 10 d’aquest article:
a) L’Estat part al qual s’efectua el trasllat té la competència i l’obligació de mantenir la persona interessada detinguda, llevat que l’Estat part a partir del qual es trasllada la persona ho demani o ho autoritzi altrament;
b) L’Estat part al qual es traslladi la persona compleix sense retard l’obligació de retornar-la a la custòdia de l’Estat part a partir del qual ha estat traslladada, de conformitat amb el que s’hagi convingut prèviament o amb el que les autoritats competents d’ambdós estats part hagin decidit altrament;
c) L’Estat part al qual s’efectua el trasllat no pot exigir a l’Estat part a partir del qual s’efectua el trasllat que iniciï un procediment d’extradició perquè se li lliuri la persona;
d) Es té en compte el període que la persona ha passat detinguda a l’Estat part al qual ha estat traslladada a l’efecte de descomptar-li de la pena que ha de complir a l’Estat part a partir del qual ha estat traslladada.
12. Llevat que l’Estat part a partir del qual una persona ha de traslladar-se en virtut dels apartats 10 i 11 d’aquest article hi estigui d’acord, la persona esmentada, sigui de la nacionalitat que sigui, no pot ser enjudiciada, detinguda, condemnada o sotmesa a altres restriccions de la seva llibertat de moviment en el territori de l’Estat part al qual es trasllada per actes, omissions o condemnes anteriors al moment en què deixa el territori de l’Estat part a partir del qual es trasllada.
13. Cada Estat part designa una autoritat central encarregada de transmetre i rebre les demandes de cooperació judicial i, d’executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a l’execució. Si un estat part té una regió o un territori especial dotat d’un sistema de cooperació judicial diferent, pot designar una autoritat central diferent que tindrà la mateixa funció per a la regió que per al territori esmentats. Les autoritats centrals asseguren l’execució o la transmissió ràpida i de manera correcta les demandes rebudes. Si l’autoritat central transmet la demanda a una autoritat competent per a l’execució, li recomana que executi la demanda ràpidament i de manera correcta. Els estats part notifiquen el nom de l’autoritat central designada a aquest efecte al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides en el moment en què dipositin els instruments de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o s’adhereixin a aquest Conveni. Les demandes de cooperació judicial i qualsevol comunicació que s’hi relacioni es transmeten a les autoritats centrals designades pels estats part. Aquesta disposició s’entén sense perjudici del dret de qualsevol estat part d’exigir que se li adrecin aquestes demandes i comunicacions per via diplomàtica i, en cas d’urgència, si els estats part ho convenen, mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal, si és possible.
14. Les demandes s’adrecen per escrit o, quan sigui possible, per qualsevol altre mitjà que pugui registrar un document escrit, en un idioma acceptable per l’Estat part requerit, en condicions que permetin a l’Estat part esmentat d’establir-ne l’autenticitat. Els estats part notifiquen l’idioma o els idiomes acceptables al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides en el moment en què dipositin els instruments de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o s’adhereixin a aquest Conveni. En cas d’urgència i si els estats part ho convenen, les demandes es poden efectuar oralment, però s’han de confirmar per escrit sense demora.
15. Les demandes de cooperació judicial han d’incloure la informació següent:
a) La identitat de l’autoritat de qui prové la demanda;
b) L’objecte i la natura de la investigació, de les diligències o del procediment judicial a què es refereix la demanda, i també el nom i les funcions de l’autoritat encarregada d’efectuar-ho;
c) Un resum dels fets pertinents, excepte per a les demandes adreçades a l’efecte de comunicar actes judicials;
d) Una descripció de l’assistència requerida i el detall de qualsevol procediment particular que l’Estat part requeridor desitja que s’apliqui;
e) Si és possible, la identitat, l’adreça i la nacionalitat de qualsevol persona interessada; i
f) L’objecte pel qual es demanen el testimoni, la informació o les mesures.
16. L’Estat part requerit pot demanar un complement d’informació quan ho consideri necessari per executar la demanda, de conformitat amb el seu dret intern o quan això faciliti l’execució de la demanda.
17. Qualsevol demanda s’executa de conformitat amb el dret intern de l’Estat part requerit i, sempre que no contravingui el dret intern de l’Estat part requerit i quan es pugui, de conformitat amb els procediments previstos a la demanda.
18. Quan sigui possible, i de conformitat amb els principis fonamentals del dret intern, si una persona que es troba en el territori d’un estat part ha d’oir com a testimoni o com a perit per part de les autoritats judicials d’un altre estat part, el primer estat part pot, si l’altre ho requereix, autoritzar la seva audició per videoconferència si no pot comparèixer o no s’aconsella que comparegui en persona en el territori de l’Estat part requeridor. Els estats part poden convenir que una autoritat judicial de l’Estat part requeridor dirigeixi l’audició i que una autoritat judicial de l’Estat part requerit hi assisteixi.
19. L’Estat part requeridor no comunica ni utilitza la informació o els elements de prova facilitats per l’Estat part requerit per a investigacions, enjudiciaments o procediments judicials que no siguin els previstos en la demanda sense el consentiment previ de l’Estat part requerit. No hi ha res en aquest apartat que impedeixi a l’Estat part requeridor revelar, en un procediment, informació o elements de prova que puguin exculpar una persona acusada. En aquest darrer cas, l’Estat part requeridor informa l’Estat part requerit abans de revelar-ho i, si se li demana, consulta l’Estat part requerit. Si, excepcionalment, no és possible informar-ne prèviament, l’Estat part requeridor informa l’Estat part requerit sense retard de la revelació.
20. L’Estat part requeridor pot exigir que l’Estat part requerit guardi el secret sobre la demanda i el seu contingut, a excepció del que sigui necessari per executar-la. Si l’Estat part requerit no pot complir aquesta exigència, n’ha d’informar immediatament l’Estat part requeridor.
21. La cooperació judicial es pot rebutjar:
a) Si la demanda no s’efectua de conformitat amb les disposicions d’aquest article;
b) Si l’Estat part requerit considera que l’execució de la demanda és susceptible de perjudicar la seva sobirania, la seva seguretat, el seu ordre públic o altres interessos fonamentals;
c) En cas que el dret intern de l’Estat part requerit prohibeixi a les seves autoritats de prendre les mesures sol·licitades en el cas d’un delicte anàleg que hagués estat objecte d’una investigació, de diligències o d’un procediment judicial en el marc de la seva pròpia competència;
d) En cas que el fet d’acceptar la demanda vagi en contra de l’ordenament jurídic de l’Estat part requerit referit a la cooperació judicial.
22. Els estats part no poden rebutjar una demanda de cooperació judicial per l’única raó que es consideri que el delicte també inclou qüestions fiscals.
23. Qualsevol rebuig de cooperació judicial ha de ser degudament fonamentat.
24. L’Estat part requerit executa la demanda de cooperació judicial tan aviat com pot i té en compte, sempre que es pugui, tots els terminis suggerits per l’Estat part requeridor i que estiguin motivats, preferiblement en la demanda. L’Estat part requerit respon a les demandes raonables de l’Estat part requeridor referent als progressos efectuats en l’execució de la demanda. L’Estat part requeridor n’informa promptament quan ja no calgui la cooperació sol·licitada.
25. L’Estat part requerit pot diferir la cooperació judicial quan interfereixi en una investigació, diligències o un procediment judicial en curs.
26. Abans de rebutjar una demanda en virtut de l’apartat 21 d’aquest article o de diferir-ne l’execució en virtut de l’apartat 25, l’Estat part requerit consulta l’Estat part requeridor sobre la possibilitat d’atorgar la cooperació sota reserva de les condicions que consideri necessàries. Si l’Estat part requeridor accepta la cooperació sota reserva d’aquestes condicions, n’ha d’observar el compliment.
27. Sense perjudici de l’aplicació de l’apartat 12 d’aquest article, un testimoni, un perit o una altra persona que, a requeriment de l’Estat part requeridor, consenti declarar en un judici o a col·laborar en una investigació, en diligències o en un procediment judicial en el territori de l’Estat part requeridor, no pot ser enjudiciat, detingut, condemnat o sotmès a altres restriccions de la seva llibertat personal en aquest territori per actes, omissions o condemnes anteriors al moment en què va deixar el territori de l’Estat part requerit. Aquesta immunitat cessa quan el testimoni, el perit o l’altra persona hagi tingut la possibilitat d’abandonar el territori de l’Estat part requeridor, durant un període de quinze dies consecutius o qualsevol altre període acordat pels estats part, a comptar de la data en què ha estat informat oficialment que les autoritats judicials ja no requereixen la seva presència, i tanmateix, s’hi hagi quedat voluntàriament o hi hagi tornat lliurement després d’haver-lo abandonat.
28. Les despeses ordinàries en què s’hagi incorregut per executar una demanda són a càrrec de l’Estat part requerit, llevat que els estats part concernits ho hagin acordat altrament. Quan es consideri que l’execució de la demanda comportarà despeses importants o extraordinàries, els estats part s’han de consultar per establir les condicions segons les quals s’executarà la demanda, així com la manera com s’assumiran les despeses.
29. L’Estat part requerit:
a) Facilita a l’Estat part requeridor còpies de documents oficials o d’informacions administratives que estiguin en possessió seva i siguin d’accés públic, en virtut del seu dret intern;
b) Pot, per decisió pròpia, facilitar a l’Estat part requeridor i amb les condicions que consideri adequades, còpies íntegres o parcials de documents oficials o d’informacions administratives que estiguin en possessió seva i no siguin d’accés públic, en virtut del seu dret intern.
30. Els estats part preveuen, si escau, la possibilitat de concloure acords o convenis bilaterals o multilaterals que serveixin als objectius i a les disposicions d’aquest article, que els donin un efecte pràctic o que les reforcin.

Article 19 Investigacions conjuntes Els estats part preveuen concloure acords o convenis bilaterals o multilaterals en virtut dels quals, per als afers que siguin objecte d’investigacions, de diligències o de procediments judicials en un o més estats, les autoritats competents concernides puguin establir òrgans d’investigació conjunts. En absència d’aquests acords o d’aquests convenis, les investigacions conjuntes es poden dur a terme cas per cas. Els estats part concernits vetllen perquè es respecti plenament la sobirania de l’Estat part en el territori on s’ha d’efectuar la investigació.

Article 20 Tècniques especials d’investigació
1. Si els principis fonamentals del seu ordenament jurídic intern ho permeten, cada Estat part, en funció de les seves possibilitats i de conformitat amb les condicions prescrites en el seu dret intern, pren les mesures necessàries per permetre recórrer adequadament a l’entrega vigilada i, quan ho consideri oportú, recórrer a altres tècniques especials d’investigació, com ara la vigilància electrònica o d’una altra mena i les operacions d’infiltració, per les seves autoritats competents en el seu territori amb la finalitat de lluitar eficaçment contra la delinqüència organitzada.
2. A l’efecte d’investigar els delictes previstos en aquest Conveni, s’anima els estats part perquè concloguin, si cal, acords o convenis bilaterals o multilaterals apropiats per recórrer a les tècniques especials d’investigació en el marc de la cooperació internacional. Aquests acords o aquests convenis es conclouen i s’apliquen respectant plenament el principi de la igualtat sobirana dels estats i s’implementen respectant estrictament les disposicions que contenen.
3. En absència dels acords o convenis previstos a l’apartat 2 d’aquest article, les decisions de recórrer a tècniques especials d’investigació internacionalment es prenen cas per cas i poden, si cal, tenir en compte enteses i arranjaments financers pel que fa a l’exercici de la seva competència per part dels estats part interessats.
4. Les entregues vigilades a què es decideixi recórrer internacionalment poden incloure, amb el consentiment dels estats part concernits, mètodes com ara la intercepció de les mercaderies i l’autorització de continuar la seva tramesa, sense alteració o després de sostreure o de reemplaçar la totalitat o una part d’aquestes mercaderies.

Article 21 Remissió de procediments penals Els estats part preveuen la possibilitat de remetre’s als procediments relatius a l’enjudiciament d’un delicte previst en aquest Conveni en els casos en què aquesta remissió es consideri necessària en interès d’una bona administració de la justícia i, principalment quan afecti diverses jurisdiccions, amb vista a centralitzar les diligències.

Article 22 Establiment d’antecedents penals Els estats part poden adoptar les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per tenir en compte, en les condicions i amb les finalitats que consideri adequades, qualsevol condemna de la qual el presumpte autor d’un delicte hagi estat objecte anteriorment en un altre estat, a fi d’utilitzar aquesta informació en el marc d’un procediment penal relatiu a un delicte previst en aquest Conveni.

Article 23 Incriminació de l’obstaculització de la justícia Cada Estat part adopta les mesures legislatives i d’altres que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan els actes s’hagin comès intencionadament:
a) El fet de recórrer a la força física, a amenaces o a la intimidació, o de prometre, d’oferir o d’atorgar un rendiment indegut per obtenir un fals testimoniatge o impedir un testimoniatge o la presentació d’elements de prova en un procediment en relació amb la comissió d’un delicte previst en aquest Conveni;
b) El fet de recórrer a la força física, a amenaces o a la intimidació per impedir l’exercici de les funcions oficials a un agent de la justícia o a un agent dels serveis de detecció i de repressió quan es cometin delictes previstos en aquest Conveni. No hi ha res en aquesta lletra que perjudiqui el dret dels estats part de disposar d’una legislació destinada a protegir altres categories de funcionaris.

Article 24 Protecció dels testimonis
1. Cada Estat part pren, dins el límit dels seus mitjans, mesures apropiades per assegurar una protecció eficaç contra eventuals actes de represàlia o d’intimidació als testimonis que, en el marc de procediments penals, facin un testimoniatge referent als delictes previstos en aquest Conveni i, si escau, als seus familiars i a altres persones que els siguin properes.
2. Les mesures previstes a l’apartat 1 d’aquest article poden consistir, sense perjudici dels drets de la persona inculpada i inclòs el dret a les garanties processals:
a) A establir, per a la protecció física d’aquestes persones, procediments que, segons les necessitats i en la mesura en què es pugui, vagin dirigits a reubicar-los i a permetre, si escau, la prohibició total o parcial de la revelació d’informació relativa a la seva identitat i parador;
b) A preveure normes de prova que permetin als testimonis declarar d’una manera que en garanteixin la seguretat, per exemple, autoritzant-los a declarar recorrent a tecnologies de la comunicació com ara la videoconferència o altres mitjans adequats.
3. Els estats part preveuen concloure acords o convenis amb altres estats per a la reubicació de les persones esmentades a l’apartat 1 d’aquest article.
4. Les disposicions d’aquest article s’apliquen igualment a les víctimes quan siguin testimonis.

Article 25 Assistència i protecció de les víctimes
1. Cada Estat part pren, en el límit dels seus mitjans, mesures apropiades per prestar assistència i donar protecció a les víctimes dels delictes previstos en aquest Conveni, principalment en els casos d’amenaça de represàlies o d’intimidació.
2. Cada Estat part estableix procediments apropiats per permetre a les víctimes dels delictes previstos en aquest Conveni d’obtenir compensacions.
3. Cada Estat part, sota reserva del seu dret intern, permet que les opinions i les preocupacions de les víctimes es presentin i es tinguin en compte en les fases adequades del procediment penal iniciat contra els delinqüents sense que perjudiqui els drets de la defensa.

Article 26 Mesures destinades a reforçar la cooperació amb els serveis de detecció i de repressió
1. Cada Estat part pren les mesures apropiades per animar les persones que participen o han participat en grups criminals organitzats:
a) A proporcionar informació útil a les autoritats competents als efectes d’investigació i de recerca de proves sobre qüestions com ara: i. La identitat, la natura, la composició, l’estructura, la ubicació o les activitats dels grups criminals organitzats; ii. Els vincles, fins i tot a escala internacional, amb altres grups criminals organitzats; iii. Els delictes que els grups criminals organitzats han comès o podrien cometre;
b) A proporcionar ajuda efectiva i concreta a les autoritats competents, que pugui contribuir a privar els grups criminals organitzats dels seus recursos o del producte del delicte.
2. Cada Estat part considera la possibilitat de preveure, en els casos apropiats, d’alleugerir la pena dels acusats que cooperin de manera substancial en la investigació o en l’enjudiciament respecte d’un delicte previst en aquest Conveni.
3. Cada Estat part considera la possibilitat de preveure, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, atorgar la immunitat judicial a les persones que cooperin de manera substancial en la investigació o en l’enjudiciament respecte d’un delicte previst en aquest Conveni.
4. La protecció d’aquestes persones s’assegura tal com preveu l’article 24 d’aquest Conveni.
5. Quan una persona que està concernida per l’apartat 1 d’aquest article i es troba en un estat part pot aportar una cooperació substancial a les autoritats competents d’un altre estat part, els estats part concernits poden preveure concloure acords o convenis, de conformitat amb el seu dret intern, referents a la possibilitat que l’altre estat atorgui el tracte previst als apartats 2 i 3 d’aquest article.

Article 27 Cooperació entre els serveis de detecció i de repressió
1. Els estats part cooperen estretament, segons els seus sistemes jurídics i administratius respectius, per reforçar l’eficàcia de la detecció i de la repressió dels delictes previstos en aquest Conveni. En particular, cada Estat part adopta mesures eficaces per:
a) Reforçar o, si cal, establir els canals de comunicació entre les seves autoritats, organismes i serveis competents per facilitar l’intercanvi segur i ràpid d’informació referent a tots els aspectes dels delictes previstos en aquest Conveni, i fins i tot, si els estats part afectats ho consideren oportú, sobre els vincles amb altres activitats delictives.
b) Cooperar amb altres estats part i, com que es tracta dels delictes previstos en aquest Conveni, en la conducció d’investigacions referents als punts següents: i. La identitat, el parador i les activitats de les persones sospitoses d’implicació en els delictes esmentats o la ubicació d’altres persones concernides. ii. El moviment del producte del delicte o dels béns procedents de la comissió d’aquests delictes. iii. El moviment dels béns, del material o d’altres instruments utilitzats o destinats a ser utilitzats en la comissió d’aquests delictes.
c) Facilitar, quan escaigui, les peces o les quantitats de substàncies necessàries amb finalitat d’anàlisi o d’investigació;
d) Facilitar una coordinació eficaç entre les autoritats, els organismes i els serveis competents i afavorir l’intercanvi de personal i de perits, fins i tot, sota reserva de l’existència d’acords o de convenis bilaterals entre els estats part concernits, l’adscripció temporal d’agents d’enllaç;
e) Intercanviar, amb altres estats part, informació sobre els mitjans i els procediments específics que utilitzen els grups criminals organitzats, fins i tot, si escau, sobre els itineraris i els mitjans de transport i la utilització d’identitats falses, de documents modificats o falsificats o d’altres mitjans de dissimulació de les seves activitats;
f) Intercanviar informació i coordinar les mesures administratives i altres preses, com convingui, per detectar ràpidament els delictes previstos en aquest Conveni.
2. A fi de donar efecte a aquest Conveni, els estats part preveuen concloure acords o convenis bilaterals o multilaterals que prevegin una cooperació directa entre els seus serveis de detecció i de repressió i, quan aquest tipus d’acords o de convenis ja existeixin, modificar-los. En absència d’aquest tipus d’acords o de convenis entre els estats part afectats, aquests darrers es poden basar en aquest Conveni per instaurar una cooperació en matèria de detecció i de repressió referent als delictes previstos en aquest Conveni. Cada cop que sigui apropiat, els estats part utilitzen plenament els acords o els convenis, fins i tot amb les organitzacions internacionals o regionals, per reforçar la cooperació entre els seus serveis de detecció i de repressió.
3. Els estats part s’esforcen per cooperar, sempre que els seus mitjans ho permetin, per fer front a la delinqüència organitzada transnacional comesa mitjançant les noves tecnologies.

Article 28 Compilació, intercanvi i anàlisi d’informació sobre la natura de la delinqüència organitzada
1. Els estats part preveuen analitzar, consultant-ho amb els àmbits científics i acadèmics, les tendències de la delinqüència organitzada sobre el seu territori, les circumstàncies en què opera, així com els grups professionals i les tecnologies implicades.
2. Els estats part preveuen desenvolupar les seves capacitats d’anàlisi de les activitats de la delinqüència organitzada i de posar-les en comú a escala bilateral o mitjançant organitzacions internacionals i regionals. A aquest efecte, cal elaborar i aplicar definicions, normes i mètodes comuns segons convingui.
3. Els estats part preveuen donar continuïtat a les seves polítiques i les mesures concretes preses per combatre la delinqüència organitzada i avaluar-ne la implementació i l’eficàcia.

Article 29 Formació i assistència tècnica
1. Cada Estat part estableix, desenvolupa o millora, segons les necessitats, programes de formació específics destinats al personal dels seus serveis de detecció i de repressió, fins i tot dels membres del ministeri fiscal, els jutges d’instrucció i els agents de duanes, així com de l’altre personal encarregat de prevenir, detectar i reprimir els delictes previstos en aquest Conveni. Aquests programes poden preveure l’adscripció temporal i l’intercanvi de personal. Sempre que el dret intern ho permeti, han de fer referència particularment als punts següents:
a) Els mètodes utilitzats per prevenir, detectar i reprimir els delictes previstos en aquest Conveni;
b) Els itineraris i les tècniques utilitzades per persones sospitoses d’implicació en els delictes previstos en aquest Conveni, fins i tot en els estats de trànsit, i les mesures de lluita apropiades;
c) La vigilància del moviment dels productes de contraban;
d) La detecció i la vigilància del moviment del producte del delicte o dels béns, del material o dels altres instruments, i mètodes de trasllat, de dissimulació o d’ocultació d’aquest producte, d’aquests béns, d’aquest material o d’aquests altres instruments, així com els mètodes de lluita contra el blanqueig de diners i altres delictes financers;
e) L’aplegament dels elements de prova;
f) Les tècniques de control en les zones franques i els ports francs;
g) El material i les tècniques modernes de detecció i de repressió, fins i tot la vigilància electrònica, l’entrega vigilada i les operacions d’infiltració;
h) Els mètodes utilitzats per combatre la delinqüència organitzada transnacional comesa mitjançant ordinadors, xarxes de telecomunicació o altres formes de noves tecnologies; i
i) Els mètodes utilitzats per protegir les víctimes i els testimonis.
2. Els estats part cooperen per planificar i executar programes de recerca i de formació concebuts per intercanviar coneixements especialitzats en els àmbits previstos en l’apartat 1 d’aquest article i, a aquest efecte, recorren, també, quan s’escaigui, a conferències i seminaris regionals i internacionals per afavorir la cooperació i fomentar l’examen dels problemes d’interès comú, inclosos els problemes i les necessitats particulars dels estats de trànsit.
3. Els estats part fomenten les activitats de formació i d’assistència tècnica que facilitin l’extradició i la cooperació judicial. Aquestes activitats de formació i d’assistència tècnica poden incloure la formació lingüística, l’adscripció temporal i l’intercanvi del personal entre les autoritats centrals o els organismes que tinguin responsabilitats en els àmbits concernits.
4. Quan hi hagi acords o convenis bilaterals o multilaterals en vigor, els estats part han de reforçar, tant com calgui, les mesures preses per optimitzar les activitats operacionals i de formació en les organitzacions internacionals i regionals i en el marc d’altres acords o convenis bilaterals i multilaterals en la matèria.

Article 30 Altres mesures: aplicació del Conveni mitjançant el desenvolupament econòmic i l’assistència tècnica
1. Els estats part prenen, tant com sigui possible, les disposicions destinades a assegurar l’aplicació òptima d’aquest Conveni mitjançant la cooperació internacional, atesos els efectes negatius de la delinqüència organitzada sobre la societat en general i sobre el desenvolupament sostenible en particular.
2. Els estats part fan esforços concrets, sempre que sigui possible, i es coordinen entre ells i amb les organitzacions internacionals i regionals:
a) Per intensificar la cooperació a diversos nivells amb els països en desenvolupament, amb vista a reforçar la capacitat d’aquests països per prevenir i combatre la delinqüència organitzada transnacional;
b) Per augmentar l’assistència financera i material que cal subministrar als països en desenvolupament a fi de donar suport als esforços que fan per lluitar eficaçment contra la delinqüència organitzada transnacional i ajudar-los a aplicar aquest Conveni de manera satisfactòria;
c) Per facilitar assistència tècnica als països en desenvolupament i als països amb una economia de transició a fi d’ajudar-los a respondre les seves necessitats relacionades amb l’aplicació d’aquest Conveni. Amb aquest fi, els estats part s’esforcen per aportar contribucions voluntàries adequades i regulars a un compte establert a aquest efecte en el marc d’un mecanisme de finançament de les Nacions Unides. Els estats part també poden preveure especialment, segons el seu dret intern i les disposicions d’aquest Conveni, d’aportar al compte esmentat un percentatge dels diners o del valor corresponent del producte del delicte o dels béns confiscats en aplicació de les disposicions d’aquest Conveni;
d) Per animar i convèncer altres estats i institucions financeres, segons convingui, perquè s’associïn als esforços fets de conformitat amb aquest article, principalment subministrant als països en desenvolupament més programes de formació i material modern a fi d’ajudar-los a assolir els objectius d’aquest Conveni.
3. Sempre que es pugui, es prenen aquestes mesures sense perjudici dels compromisos existents en matèria d’assistència estrangera o d’altres disposicions de cooperació financera bilateral, regional o internacional.
4. Els estats part poden concloure acords o convenis bilaterals o multilaterals sobre l’assistència material i logística, tenint en compte els acords financers necessaris per assegurar l’eficàcia dels mitjans de cooperació internacional previstos en aquest Conveni i per prevenir, detectar i combatre la delinqüència organitzada transnacional.

Article 31 Prevenció
1. Els estats part s’esforcen per elaborar i avaluar els projectes nacionals, i per implementar i promoure les millors pràctiques i polítiques per prevenir la delinqüència organitzada transnacional.
2. De conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, els estats part s’esforcen per reduir, amb mesures legislatives, administratives o altres d’apropiades, les possibilitats actuals o futures de què disposen els grups criminals organitzats per participar en mercats lícits utilitzant el producte del delicte. Aquestes mesures s’haurien de centrar en:
a) El reforçament de la cooperació entre els serveis de detecció i de repressió o del Ministeri Fiscal i les entitats privades concernides, incloent-hi la indústria;
b) La promoció de l’elaboració de normes i de procediments destinats a preservar la integritat de les entitats públiques i de les entitats privades concernides, així com codis deontològics per a les professions concernides, principalment les de jurista, de notari, d’assessor fiscal i de comptable;
c) La prevenció de l’ús indegut que fan els grups criminals organitzats dels procediments de licitació pública i de les subvencions i de les autoritzacions atorgades per autoritats públiques per dur a terme activitats comercials;
d) La prevenció de l’ús indegut de persones jurídiques que fan els grups criminals organitzats; aquestes mesures podrien incloure: i. L’establiment de registres públics de les persones jurídiques i físiques implicades en la constitució, la gestió i el finançament de persones jurídiques; ii. La possibilitat que les persones condemnades per delictes previstos en aquest Conveni siguin inhabilitades, per decisió judicial o per qualsevol altre mitjà adequat, per un període raonable, per exercir com a directores de persones jurídiques constituïdes en el seu territori; iii. L’establiment de registres nacionals de les persones inhabilitades per exercir com a directores de persones jurídiques; i iv. L’intercanvi d’informació continguda en els registres esmentats en els punts i i iii d’aquesta lletra amb les autoritats competents dels altres estats part.
3. Els estats part s’esforcen per promoure la reinserció social de les persones condemnades per delictes previstos en aquest Conveni.
4. Els estats part s’esforcen per avaluar periòdicament els instruments legals i les pràctiques administratives pertinents vigents amb vista a determinar si comporten llacunes que permetin als grups criminals organitzats de fer-ne un ús indegut.
5. Els estats part s’esforcen per sensibilitzar l’opinió pública sobre l’existència, les causes i la gravetat de la delinqüència organitzada transnacional i sobre l’amenaça que representa. Ho poden fer, segons convingui, amb la difusió d’informació a través dels mitjans de comunicació i l’adopció de mesures destinades a promoure la participació pública en les activitats de prevenció i de lluita contra aquesta delinqüència.
6. Els estats part comuniquen al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides el nom i l’adreça de l’autoritat o de les autoritats susceptibles d’ajudar els altres estats part a posar a punt mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional.
7. Els estats part col·laboren, segons convingui, entre ells i amb les organitzacions internacionals i regionals competents, per promoure i posar a punt les mesures previstes en aquest article. A aquest efecte, participen en projectes internacionals destinats a prevenir la delinqüència organitzada transnacional, per exemple actuant sobre els factors que fan que els grups socialment marginats siguin vulnerables a les activitats de la delinqüència organitzada transnacional.

Article 32 Conferència de les parts del Conveni
1. S’institueix una conferència de les parts del Conveni per millorar la capacitat dels estats part per combatre la delinqüència organitzada transnacional i per promoure i examinar l’aplicació d’aquest Conveni.
2. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides convoca la Conferència de les parts com a màxim un any després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. La Conferència de les parts adopta el reglament interior i les regles i les normes de procediment que regularan les activitats enumerades en els apartats 3 i 4 d’aquest article (fins i tot les regles relatives al finançament de les despeses que resultin de la posada en funcionament d’aquestes activitats).
3. La Conferència de les parts estableix mecanismes amb vista a assolir els objectius previstos a l’apartat 1 d’aquest article, principalment:
a) Facilita les activitats efectuades pels estats part en aplicació dels articles 29, 30 i 31 d’aquest Conveni, fins i tot instant a la mobilització de contribucions voluntàries;
b) Facilita l’intercanvi d’informació entre els estats part sobre les modalitats i les tendències de la delinqüència organitzada transnacional i sobre les pràctiques eficaces per combatre-la;
c) Coopera amb les organitzacions internacionals i regionals i les organitzacions no governamentals competents;
d) Examina periòdicament l’aplicació d’aquest Conveni;
e) Formula recomanacions amb vista a millorar aquest Conveni i la seva aplicació;
4. D’acord amb les lletres
d) i
e) de l’apartat 3 d’aquest article, la Conferència de les parts s’informa sobre les mesures adoptades pels estats part i les dificultats que han trobat per aplicar aquest Conveni utilitzant la informació que li facilitin així com els mecanismes complementaris d’examen que estableixi la Conferència de les parts.
5. Cada Estat part facilita a la Conferència de les parts, tal com aquesta darrera ho requereix, informació sobre els programes, els plans i les pràctiques que du a terme així com sobre les mesures legislatives i administratives destinades a aplicar aquest Conveni.

Article 33 Secretaria
1. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides proporciona els serveis de secretaria necessaris a la Conferència de les parts del Conveni.
2. La secretaria:
a) Assisteix la Conferència de les parts en la realització de les activitats enunciades a l’article 32 d’aquest Conveni, organitza els períodes de sessions de la Conferència de les parts i els proporciona els serveis necessaris;
b) Assisteix els estats part, a petició seva, en la facilitació de la informació a la Conferència de les parts prevista a l’apartat 5 de l’article 32 d’aquest Conveni; i
c) Assegura la coordinació necessària amb la secretaria d’altres organitzacions internacionals i regionals pertinents.

Article 34 Aplicació del Conveni
1. Cada Estat part pren les mesures necessàries, fins i tot legislatives i administratives, de conformitat amb els principis fonamentals del seu dret intern, per garantir el compliment de les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni.
2. Els estats part tipifiquen en el seu dret intern els delictes establerts de conformitat amb els articles 5, 6, 8 i 23 d’aquest Conveni, independentment de la seva natura transnacional o de la participació d’un grup criminal, com preveu l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Conveni, llevat que, segons l’article 5 d’aquest Conveni, impliqui la participació d’un grup criminal organitzat.
3. Cada Estat part pot adoptar mesures més estrictes o més severes que les que preveu aquest Conveni a fi de prevenir i de combatre la delinqüència organitzada transnacional.

Article 35 Arranjament de controvèrsies
1. Els estats part s’esforcen per solucionar les controvèrsies relatives a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni per la via de la negociació.
2. Qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre per la via de la negociació en un termini raonable se sotmet, a demanda d’un d’aquests estats part, a arbitratge. Si, en un termini de sis mesos a comptar de la data de la demanda de l’arbitratge, els estats part no es posen d’acord sobre l’organització de l’arbitratge, qualsevol d’aquests estats pot sotmetre la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia adreçant una demanda de conformitat amb l’Estatut de la Cort.
3. Cada Estat part pot declarar, en el moment de la signatura, de la ratificació, de l’acceptació o de l’aprovació d’aquest Conveni, o en el moment d’adherir-s’hi, que no es considera vinculat per l’apartat 2 d’aquest article. Els altres estats part no estan vinculats per l’apartat 2 d’aquest article envers qualsevol estat part que hagi emès una reserva d’aquest tipus.
4. Qualsevol estat part que hagi emès una reserva en virtut de l’apartat 3 d’aquest article pot retirar-la en qualsevol moment adreçant una notificació al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

Article 36 Signatura, ratificació, acceptació, aprovació i adhesió
1. Aquest Conveni està obert per a la signatura de tots els estats del 12 al 15 de desembre del 2000 a Palerm (Itàlia) i, a partir d’aquesta data, a la seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, fins al 12 de desembre del 2002.
2. Aquest Conveni està igualment obert per a la signatura de les organitzacions regionals d’integració econòmica a condició que almenys un dels estats membres d’aquesta organització hagi signat aquest Conveni de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.
3. Aquest Conveni se sotmet a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositen prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. Les organitzacions regionals d’integració econòmica poden dipositar els seus instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació si almenys un dels seus estats membres ho ha fet. En aquest instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, aquesta organització ha de declarar l’abast de la seva competència referent a les qüestions regides per aquest Conveni. Aquestes organitzacions informen igualment el dipositari de qualsevol modificació pertinent de l’abast de la seva competència.
4. Aquest Conveni és obert a l’adhesió de qualsevol estat o de qualsevol organització regional d’integració econòmica composta, almenys, per un estat membre que sigui part d’aquest Conveni. Els instruments d’adhesió es dipositen prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. En el moment de la seva adhesió, una organització regional d’integració econòmica ha de declarar l’abast de la seva competència sobre les qüestions regides per aquest Conveni. Aquestes organitzacions informen igualment el dipositari de qualsevol modificació pertinent de l’abast de la seva competència.

Article 37 Relació amb els protocols
1. Aquest Conveni es pot complementar amb un o més protocols.
2. Per esdevenir part d’un protocol, un estat o una organització regional d’integració econòmica també ha de ser part d’aquest Conveni.
3. Els estats part d’aquest Conveni no estan vinculats per un protocol, llevat que no esdevinguin part d’aquest protocol de conformitat amb les seves disposicions.
4. Els protocols d’aquest Conveni s’interpreten conjuntament amb aquest Conveni, tenint en compte l’objecte d’aquests protocols.

Article 38 Entrada en vigor
1. Aquest Conveni entra en vigor el norantè dia següent a la data en què es dipositi el quarantè instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió. D’acord amb aquest apartat, els instruments dipositats per una organització regional d’integració econòmica no es consideren addicionals als instruments ja dipositats pels estats membres d’aquesta organització.
2. Per cada Estat o organització regional d’integració econòmica que ratifiqui, accepti o aprovi aquest Conveni o s’hi adhereixi després de dipositar el quarantè instrument pertinent, aquest Conveni entrarà en vigor el trentè dia següent a la data en què l’Estat esmentat o l’organització esmentada dipositi l’instrument pertinent.

Article 39 Esmena
1. Quan venci el termini de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, els estats part podran proposar esmenes per escrit al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, que és qui comunica qualsevol esmena proposada als estats part i a la Conferència de les parts del Conveni perquè l’examinin i adoptin una decisió. La Conferència de les parts no estalvia cap esforç per arribar a un consens sobre qualsevol esmena. Si s’exhaureixen totes les possibilitats en aquest sentit sense que s’hagi arribat a cap acord, caldrà, en última instància, perquè s’adopti l’esmena, el vot d’una majoria dels dos terços dels estats part presents i votants a la Conferència de les parts.
2. Les organitzacions regionals d’integració econòmica, per exercir, en virtut d’aquest article, el seu dret de vot en els àmbits que són de la seva competència, disposen d’un nombre de vots igual al nombre dels seus estats membres que formen part d’aquest Conveni. No exerceixen el dret de vot si els seus estats membres n’exerceixen el seu i viceversa.
3. Qualsevol esmena adoptada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article està sotmesa a ratificació, acceptació o aprovació dels estats part.
4. Qualsevol esmena adoptada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article entra en vigor per a un estat part noranta dies després de la data en què l’Estat part esmentat dipositi prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides un instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació de l’esmena esmentada.
5. Quan una esmena entra en vigor, és vinculant per als estats part que hagin expressat el seu consentiment a vincular-s’hi. Els altres estats part continuen vinculats per les disposicions d’aquest Conveni i per totes les esmenes anteriors que hagin ratificat, acceptat o aprovat.

Article 40 Denúncia
1. Els estats part poden denunciar aquest Conveni notificant-ho per escrit al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia pren efecte un any després de la data de recepció de la notificació per part del secretari general.
2. Les organitzacions regionals d’integració econòmica deixen de ser part d’aquest Conveni quan tots els seus estats membres l’hagin denunciat.
3. La denúncia d’aquest Conveni de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article comporta la denúncia dels seus protocols.

Article 41 Dipositari i llengües
1. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides és el dipositari d’aquest Conveni.
2. L’original d’aquest Conveni, traduït de manera fefaent a l’anglès, l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès i el rus, es diposita prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. I, en testimoni, els plenipotenciaris sotasignats, degudament autoritzats pels seus governs respectius, signen aquest Conveni. Situació el 16 de maig del 2011 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional Nova York, 15 de novembre del 2000 Entrada en vigor: 29 de setembre del 2003, de conformitat amb l’article 38. Situació: signataris: 147, parts: 161. Participant Signatura Ratificació, acceptació (A), aprovació (AA), adhesió, successió (d) Afganistan 14 desembre 2000 24 setembre 2003 Albània 12 desembre 2000 21 agost 2002 Alemanya 12 desembre 2000 14 juny 2006 Algèria 12 desembre 2000 7 octubre 2002 Andorra 11 novembre 2001 Angola 13 desembre 2000 Antigua i Barbuda 26 setembre 2001 24 juliol 2002 Aràbia Saudita 12 desembre 2000 18 gener 2005 Argentina1 12 desembre 2000 19 novembre 2002 Armènia 15 novembre 2001 1 juliol 2003 Austràlia 13 desembre 2000 27 maig 2004 Àustria 12 desembre 2000 23 setembre 2004 Azerbaidjan 12 desembre 2000 30 octubre 2003 Bahames 9 abril 2001 26 setembre 2008 Bahrain 7 juny 2004 Barbados 26 setembre 2001 Bèlgica 12 desembre 2000 11 agost 2004 Belize 26 setembre 2003 Benín 13 desembre 2000 30 agost 2004 Bielorússia 14 desembre 2000 25 juny 2003 Bolívia 12 desembre 2000 10 octubre 2005 Bòsnia i Hercegovina 12 desembre 2000 24 abril 2002 Botswana 10 abril 2002 29 agost 2002 Brasil 12 desembre 2000 29 gener 2004 Brunei Darussalam 25 març 2008 a Bulgària 13 desembre 2000 5 desembre 2001 Burkina Faso 15 desembre 2000 15 maig 2002 Burundi 14 desembre 2000 Cambotja 11 novembre 2001 12 desembre 2005 Camerun 13 desembre 2000 6 febrer 2006 Canadà 14 desembre 2000 13 maig 2002 Cap Verd 13 desembre 2000 15 juliol 2004 Colòmbia 12 desembre 2000 4 agost 2004 Comores 25 setembre 2003 Congo 14 desembre 2000 Costa d’Ivori 15 desembre 2000 Costa Rica 16 març 2001 24 juliol 2003 Croàcia 12 desembre 2000 24 gener 2003 Cuba 13 desembre 2000 9 febrer 2007 Dinamarca2 12 desembre 2000 30 setembre 2003 Djibouti 20 abril 2005 a Egipte 13 desembre 2000 5 març 2004 El Salvador 14 desembre 2000 18 març 2004 Equador 13 desembre 2000 17 setembre 2002 Eslovàquia 14 desembre 2000 3 desembre 2003 Eslovènia 12 desembre 2000 21 maig 2004 Espanya3 13 desembre 2000 1 març 2002 Estats Units d’Amèrica 13 desembre 2000 3 novembre 2005 Estònia 14 desembre 2000 10 febrer 2003 Etiòpia 14 desembre 2000 23 juliol 2007 Federació de Rússia 12 desembre 2000 26 maig 2004 Filipines 14 desembre 2000 28 maig 2002 Finlàndia 12 desembre 2000 10 febrer 2004 França 12 desembre 2000 29 octubre 2002 Gabon 15 desembre 2004 a Gàmbia 14 desembre 2000 5 maig 2003 Geòrgia 13 desembre 2000 5 setembre 2006 Grècia 13 desembre 2000 Grenada 21 maig 2004 a Guatemala 12 desembre 2000 25 setembre 2003 Guinea 9 novembre 2004 a Guinea Equatorial 14 desembre 2000 7 febrer 2003 Guinea-Bissau 14 desembre 2000 10 setembre 2007 Guyana 14 setembre 2004 a Haití 13 desembre 2000 Hondures 14 desembre 2000 2 desembre 2003 Hongria 14 desembre 2000 22 desembre 2006 Iemen 15 desembre 2000 8 febrer 2010 Illes Cook 4 març 2004 Índia 12 desembre 2002 Indonèsia 12 desembre 2000 20 abril 2009 Iran (República Islàmica d’) 12 desembre 2000 Iraq 17 març 2008 Irlanda 13 desembre 2000 17 juny 2010 Islàndia 13 desembre 2000 13 maig 2010 Israel 13 desembre 2000 27 desembre 2006 Itàlia 12 desembre 2000 2 agost 2006 Jamaica 26 setembre 2001 29 setembre 2003 Japó 12 desembre 2000 Jordània 26 novembre 2002 22 maig 2009 Kazakhstan 13 desembre 2000 31 juliol 2008 Kenya 16 juny 2004 Kirguizistan 13 desembre 2000 2 octubre 2003 Kiribati 15 setembre 2005 Kuwait 12 desembre 2000 12 maig 2006 Lesotho 14 desembre 2000 24 setembre 2003 Letònia 13 desembre 2000 7 desembre 2001 Líban 18 desembre 2001 5 octubre 2005 Libèria 22 setembre 2004 Líbia 13 novembre 2001 18 juny 2004 Liechtenstein 12 desembre 2000 20 febrer 2008 Lituània 13 desembre 2000 9 maig 2002 Luxemburg 13 desembre 2000 12 maig 2008 Macedònia 12 desembre 2000 12 gen. 2005 Madagascar 14 desembre 2000 15 setembre 2005 Malàisia 26 setembre 2002 24 setembre 2004 Malawi 13 desembre 2000 17 març 2005 Mali 15 desembre 2000 12 abril 2002 Malta 14 desembre 2000 24 setembre 2003 Marroc 13 desembre 2000 19 setembre 2002 Maurici 12 desembre 2000 21 abril 2003 Mauritània 22 juliol 2005 Mèxic 13 desembre 2000 4 març 2003 Micronèsia (Estats Federats de) 24 maig 2004a Moçambic 15 desembre 2000 20 setembre 2006 Mònaco 13 desembre 2000 5 juny 2001 Mongòlia 27 juny 2008 Montenegro 23 octubre 2006 Myanmar 30 març 2004 Namíbia 13 desembre 2000 16 agost 2002 Nauru 12 novembre 2001 Nepal 12 desembre 2002 Nicaragua 14 desembre 2000 9 setembre 2002 Níger 21 agost 2001 30 setembre 2004 Nigèria 13 desembre 2000 28 juny 2001 Noruega 13 desembre 2000 23 setembre 2003 Nova Zelanda4 14 desembre 2000 19 juliol 2002 Oman 13 maig 2005 Països Baïxos5 12 desembre 2000 26 maig 2004 Pakistan 14 desembre 2000 13 gener 2010 Panamà 13 desembre 2000 18 agost 2004 Paraguai 12 desembre 2000 22 setembre 2004 Perú 14 desembre 2000 23 gener 2002 Polònia 12 desembre 2000 12 novembre 2001 Portugal 12 desembre 2000 10 maig 2004 Qatar 10 març 2008 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord3,6 14 desembre 2000 9 febrer 2006 República Àrab Síria 13 desembre 2000 8 abril 2009 República Centreafricana 14 setembre 2004 República de Corea 13 desembre 2000 República de Moldàvia 14 desembre 2000 16 setembre 2005 República Democràtica del Congo 28 octubre 2005 República Democràtica Popular de Laos 26 setembre 2003 República Dominicana 13 desembre 2000 26 octubre 2006 República Txeca 12 desembre 2000 República Unida de Tanzània 13 desembre 2000 24 maig 2006 Romania 14 desembre 2000 4 desembre 2002 Rwanda 14 desembre 2000 26 setembre 2003 Saint Kitts i Nevis 20 novembre 2001 21 maig 2004 Saint Lucia 26 setembre 2001 Saint Vincent i les Grenadines 24 juliol 2002 San Marino 14 desembre 2000 20 juliol 2010 Sao Tomé i Principe 12 abril 2006 Senegal 13 desembre 2000 27 octubre 2003 Sèrbia 12 desembre 2000 6 setembre 2001 Seychelles 12 desembre 2000 22 abril 2003 Sierra Leone 27 novembre 2001 Singapur 13 desembre 2000 28 agost 2007 Sri Lanka 13 desembre 2000 22 setembre 2006 Sud-àfrica 14 desembre 2000 20 febrer 2004 Sudan 15 desembre 2000 10 desembre 2004 Suècia 12 desembre 2000 30 abril 2004 Suïssa 12 desembre 2000 27 octubre 2006 Surinam 25 maig 2007 Swazilàndia 14 desembre 2000 Tadjikistan 12 desembre 2000 8 juliol 2002 Tailàndia 13 desembre 2000 Timor Oriental 9 novembre 2009 Togo 12 desembre 2000 2 juliol 2004 Trinitat i Tobago 26 setembre 2001 6 novembre 2007 Tunísia 13 desembre 2000 19 juny 2003 Turkmenistan 28 març 2005 Turquia 13 desembre 2000 25 març 2003 Txad 18 agost 2009 Ucraïna 12 desembre 2000 21 maig 2004 Uganda 12 desembre 2000 9 març 2005 Unió dels Emirats Àrabs 9 desembre 2002 7 maig 2007 Unió Europea 12 desembre 2000 21 maig 2004 Uruguai 13 desembre 2000 4 març 2005 Uzbekistan 13 desembre 2000 9 desembre 2003 Vanuatu 4 gener 2006 Veneçuela (República Bolivariana de) 14 desembre 2000 13 maig 2002 Vietnam 13 desembre 2000 Xile 13 desembre 2000 29 novembre 2004 Xina7 12 desembre 2000 23 setembre 2003 Xipre 12 desembre 2000 22 abril 2003 Zàmbia 24 abril 2005 Zimbabwe 12 desembre 2000 12 desembre 2007 Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió). Algèria Reserva: “El Govern de la República Algeriana Democràtica i Popular no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni, que preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos o més estats sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni esmentat, que no es pugui resoldre per la via de la negociació, sigui sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a demanda d’un d’ells. El Govern de la República Algeriana Democràtica i Popular estima que qualsevol controvèrsia d’aquest tipus només pot ser sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.” Declaració: “La ratificació per part de la República Algeriana Democràtica i Popular d’aquest Conveni no significa de cap manera el reconeixement d’Israel. Aquesta ratificació no pot ser interpretada en el sentit que hagi de portar a l’establiment de relacions de cap tipus amb Israel.”. Aràbia Saudita Reserves: El Regne de l’Aràbia Saudita no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni. Azerbaidjan Reserva: En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35. Declaració: La República de l’Azerbaidjan declara que li és impossible garantir l’aplicació de les disposicions del Conveni en els territoris ocupats per la República d’Armènia mentre aquests territoris no siguin alliberats d’aquesta ocupació. Bahames Reserva: Tal com preveu l’apartat 3 de l’article 35, la Commonwealth de les Bahames formula la reserva següent, respecte del procediment establert a l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni: una controvèrsia sobre l’aplicació o la interpretació de les disposicions del Conveni només serà sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia. Bahrain Reserva: El Regne de Bahrain no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni. Bèlgica En el moment de la signatura: Declaració: “Aquesta signatura obliga també la comunitat francesa, la comunitat flamenca, la comunitat germanòfona, la regió valona, la regió flamenca i la regió de Brussel·les capital.”. Belize Reserva: El Govern de Belize no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni, que preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos o més estats relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre per la via de la negociació, sigui sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a la demanda d’un estat part qualsevol del Conveni. Bielorússia Declaració: La República de Bielorússia entén aplicar les disposicions de l’article 10 del Conveni sempre que no siguin contràries a la seva legislació nacional. Bolívia 18 de maig del 2006 Declaracions: La República de Bolívia declara que, respecte de les definicions i les incriminacions establertes als articles 5, 6, 8 i 23 del Conveni, aplicarà prioritàriament el seu ordenament jurídic en vigor i, subsidiàriament, les disposicions del Conveni. La República de Bolívia declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35 relatiu a l’arranjament de controvèrsies relatives a aquest Conveni. Colòmbia Reserva: De conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, Colòmbia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat. Egipte En el moment de la signatura: Declaració: La República Àrab d’Egipte declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35. El Salvador Reserva: Respecte de les disposicions de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni esmentat, el Govern de la República del Salvador no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 d’aquest article, ja que no reconeix la competència obligatòria de la Cort Internacional de Justícia. Equador Reserva: … Respecte de l’article 10 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Govern equatorià assenyala que la legislació equatoriana actual no preveu la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Aquesta reserva es retirarà quan la legislació hagi estat modificada en aquest sentit. De conformitat amb la facultat que li concedeix l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Govern equatorià formula una reserva respecte de l’apartat 2 del mateix article, que tracta de l’arranjament de controvèrsies. Eslovàquia Declaració: De conformitat amb la lletra
d) de l’apartat 2 de l’article 6 i l’apartat 5 de l’article 13, el Ministeri de Justícia eslovac és l’autoritat encarregada de trametre al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les lleis de la República eslovaca que donen efecte a aquests apartats, com també una còpia de qualsevol modificació ulterior d’aquestes lleis o una descripció d’aquestes lleis i modificacions ulteriors. Estats Units d’Amèrica Reserves: 1) Els Estats Units d’Amèrica es reserven el dret d’assumir les obligacions enunciades al Conveni d’una manera que sigui compatible amb els seus principis fonamentals de federalisme, segons els quals tant el dret penal federal com el dels estats han de ser presos en consideració pel que fa als actes a què fa referència el Conveni. El dret penal federal dels Estats Units, que regula els actes, tenint en compte els seus efectes en el comerç entre els estats de la Unió o amb l’estranger, o en un altre interès de caràcter federal, és, als Estats Units, el règim jurídic principal que s’utilitza per lluitar contra la delinqüència organitzada i, de manera general, és eficaç a aquest fi. El dret penal federal no s’aplica en els casos rars en què l’acte criminal considerat no afecti el comerç entre els estats de la Unió o amb l’estranger, ni cap altre interès de caràcter federal. Es poden concebre un nombre reduït de situacions –que són excepcionals– en les quals per a delictes de caràcter purament local, el dret penal federal i el dret penal dels estats dels Estats Units poden no ser totalment adequats per executar una obligació enunciada en el Conveni. Els Estats Units d’Amèrica formulen, per tant, reserves respecte de les obligacions enunciades en el Conveni sempre que concerneixin actes que correspondrien a aquesta categoria estretament definida d’activitats de caràcter molt local. Aquesta reserva no afecta gens la capacitat dels Estats Units pel que fa a la cooperació internacional amb les altres parts prevista en el Conveni. 2) Els Estats Units es reserven el dret de no aplicar íntegrament l’obligació enunciada a la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 15 pel que fa als delictes establerts en el Conveni. Els Estats Units no tenen competència plena per conèixer delictes comesos a bord d’un vaixell que porta el seu pavelló o a bord d’una aeronau matriculada de conformitat amb el seu dret intern. No obstant això, en certes circumstàncies, el dret dels Estats Units reconeix la competència quan es tracta d’aquests delictes comesos a bord de vaixells que portin pavelló dels Estats Units o d’aeronaus matriculades de conformitat amb el dret dels Estats Units. Per aquest motiu, els Estats Units apliquen la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 15 del Conveni en la mesura que ho permeti el dret federal. 3) En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35, els Estats Units d’Amèrica declaren que no es consideren vinculats per l’obligació enunciada a l’apartat 2 de l’article 35. Federació de Rússia Declaracions: La Federació de Rússia declara que en aplicació de l’apartat 6 de l’article 13 del Conveni considerarà de manera recíproca el Conveni com una base convencional necessària i suficient per adoptar les mesures a què fan referència els apartats 1 i 2 de l’article 13 del Conveni; La Federació de Rússia ha establert la seva competència respecte dels delictes establerts de conformitat amb els articles 5, 6, 8 i 23 del Conveni en els casos previstos en els apartats 1 i 3 de l’article 15 del Conveni; La Federació de Rússia considera que les disposicions de l’apartat 14 de l’article 16 del Conveni s’han d’aplicar de manera que es garanteixi la irreversibilitat de la responsabilitat dels delictes previstos en el Conveni, sense perjudici del caràcter efectiu de la cooperació internacional en matèria d’extradició i de cooperació judicial; La Federació de Rússia declara que en aplicació de l’apartat 7 de l’article 18 del Conveni, aplicarà de manera recíproca les disposicions dels apartats 9 a 29 de l’article 18 del Conveni, en lloc de les disposicions corresponents del Tractat de cooperació judicial conclòs per la Federació de Rússia amb un altre estat part en el Conveni si, en opinió de les autoritats centrals de la Federació de Rússia, això pot facilitar la cooperació; La Federació de Rússia declara que en aplicació de l’apartat 2 de l’article 27 del Conveni, es basarà en el Conveni per instaurar una cooperació en matèria de detecció i repressió dels delictes a què fa referència el Conveni, amb la condició que aquesta cooperació no comporti efectuar investigacions o altres actes de procediment en el seu territori. Iemen Reserva: El Govern de la República del Iemen declara que […] aprova definitivament i ratifica el Conveni esmentat més amunt i es compromet a aplicar-ne les disposicions, i al mateix temps formula una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 35. Indonèsia Reserva: El Govern de la República d’Indonèsia formula una reserva en què declara que no està vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni, i considera que una controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni que no s’hagi pogut resoldre per la via establerta a l’apartat 1 d’aquest article 35 només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de totes les parts en la controvèrsia. Israel Declaració en virtut de l’apartat 2 de l’article 35. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, l’Estat d’Israel declara que no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35, que disposa que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni s’ha de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia. Jordània En el moment de la signatura: Reserva: El Regne Haiximita de Jordània declara que no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional. Lituània Declaracions: En aplicació de l’apartat 6 de l’article 13 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que la República considera el Conveni com una base convencional necessària i suficient, en relació amb les mesures previstes en els apartats 1 i 3 del mateix article; … En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que la República no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35, segons les quals qualsevol controvèrsia sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni s’ha de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia. Macedònia Reserva: Respecte de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, la República de Macedònia declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35, que preveu que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia. Malàisia Declaracions:
a) En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Govern de Malàisia declara que no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35; i
b) El Govern de Malàisia es reserva el dret d’acceptar, cas per cas, per cada afer en qüestió, de seguir el procediment d’arbitratge previst a l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni o qualsevol altre procediment d’arbitratge. Estats Federats de Micronèsia Reserva: Amb una reserva segons la qual el Govern dels EFM no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni. Myanmar Reserves: El Govern de la Unió de Myanmar vol formular una reserva respecte de l’article 16 sobre l’extradició i no es considera vinculat per aquesta disposició. El Govern formula, a més una reserva a l’article 35 i no es considera vinculat per l’obligació que s’hi imposa de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació del Conveni. Nicaragua En el moment de la signatura: Declaració: L’Estat de la República de Nicaragua declara, de conformitat amb les disposicions de l’article 34 del Conveni, que les mesures que puguin ser necessàries per harmonitzar el seu dret intern amb aquest Conveni s’adoptaran en el marc de les reformes en matèria penal que l’Estat de la República de Nicaragua duu a terme o podrà dur a terme en el futur. A més, l’Estat de la República de Nicaragua es reserva el dret d’invocar, en el moment que dipositi l’instrument de ratificació d’aquest Conveni, l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig del 1969, de conformitat amb els principis generals del dret internacional. Pakistan Reserva: Article 35, apartat 2 El Govern de la República Islàmica del Pakistan no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni. Panamà Declaració: Respecte dels articles 16 i 18 del Conveni, el Govern de la República de Panamà declara que no es considera obligat a extradir una persona o a prestar una cooperació judicial en els casos en què els fets que han donat lloc a les demandes d’extradició o de cooperació judicial no constitueixin actes considerats com a delictes segons la legislació penal de la República de Panamà. Qatar Reserva: Amb una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 35 relativa a la submissió d’una controvèrsia a l’arbitratge internacional o a la Cort Internacional de Justícia. República Àrab Siriana Reserva: La República Àrab Siriana expressa les seves reserves pel que fa al contingut de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional. República Democràtica Popular de Laos Reserva: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República Democràtica Popular de Laos no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article esmentat del Conveni. La República Democràtica Popular de Laos declara que una controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni, només es pot sotmetre a l’arbitratge de la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia. República de Moldàvia Declaració: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, la República de Moldàvia declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni. Reserva: Fins que la integritat territorial de la República de Moldàvia no estigui plenament assegurada, les disposicions del Conveni només s’aplicaran en el territori controlat per les autoritats de la República de Moldàvia. Singapur Reserva: En virtut de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Govern de la República de Singapur no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat. Sud-àfrica Reserva: Atès que abans d’haver pres una decisió relativa al reconeixement de la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia, el Govern de la República de Sud-àfrica no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni, que preveuen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en el cas de controvèrsia sobre la interpretació o a l’aplicació del Conveni. La posició de Sud-àfrica és que una controvèrsia en particular només pot ser sotmesa a l’arbitratge de la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia, i això en cada cas particular. República de Tunísia Reserva: En ratificar el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de novembre del 2000, la República de Tunísia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni i afirma que les controvèrsies sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment previ de totes les parts interessades”. Ucraïna Declaracions i reserves: L’apartat 6 de l’article 13: El Conveni només s’aplica amb reserva del respecte dels principis constitucionals i els fonaments de l’ordenament jurídic ucraïnès. La lletra
b) de l’article 2: L’expressió “delicte greu” correspon també als termes “delicte particularment greu” en el dret penal ucraïnès. El delicte greu designa un delicte que la llei sanciona amb una pena de presó de cinc anys com a mínim i de 10 anys com a màxim (apartat 4 de l’article 12 del Codi penal ucraïnès), mentre que un delicte particularment greu designa un delicte susceptible d’una pena de presó de més de 10 anys (apartat 5 de l’article 12 de Codi penal ucraïnès). Unió dels Emirats Àrabs Declaració: La Unió dels Emirats Àrabs declara […] que no es considera vinculada per les disposicions del Conveni respecte dels països que no l’hagin ratificat. A més, aquest instrument de ratificació no implica en cap cas l’establiment de relacions de qualsevol altre tipus amb els països esmentats. Unió Europea Declaració: “L’apartat 3 de l’article 36 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional preveu que l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’una organització regional d’integració econòmica contingui una declaració sobre l’abast de la seva competència. 1) La Comunitat subratlla que té competència per establir progressivament el mercat interior, que comprèn un espai sense fronteres interiors en el qual està garantida la lliure circulació de béns i serveis, de conformitat amb el tractat que institueix la Comunitat Europea. Amb aquest fi, la Comunitat ha adoptat mesures destinades a lluitar contra el blanqueig de diners. Tanmateix, en el moment actual, aquestes mesures no inclouen mesures referents a la cooperació entre els serveis d’informació financera, la detecció i el control del moviment transfronterer de diners en metàl·lic entre els estats membres, ni la cooperació entre les autoritats judicials i repressives. La Comunitat també ha adoptat mesures per garantir la transparència i la igualtat d’accés per a tots els adjudicataris de mercats públics d’obres, subministraments i serveis, la qual cosa contribueix a prevenir la corrupció. En haver adoptat aquestes mesures, només incumbeix a la Comunitat de decidir si vol iniciar accions exteriors amb estats tercers o amb organitzacions internacionals competents que tinguin una incidència sobre aquestes mesures o que en modifiquin l’abast. Aquesta competència es refereix als articles 7 i 9 i a la lletra
c) de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni. A més, la política comunitària en matèria de cooperació al desenvolupament, completa les polítiques dels estats membres i comprèn disposicions destinades a lluitar contra la corrupció. Aquesta competència es refereix a l’article 30 del Conveni. D’altra banda, la Comunitat es considera obligada per altres disposicions del Conveni en la mesura que siguin relatives a l’aplicació dels articles 7, 9 i 30 i la lletra
c) de l’apartat 2 de l’article 31, especialment els articles referents a l’objecte, les definicions i les disposicions finals del Conveni. L’abast i l’exercici de la competència comunitària són, per naturalesa, contínuament evolutius i la Comunitat completarà o modificarà, segons escaigui, aquesta declaració, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 36, del Conveni. 2) Aquest Conveni s’aplica, respecte de la competència de la Comunitat Europea, als territoris en els quals és d’aplicació el tractat que institueix la Comunitat Europea, en les condicions enunciades en aquest tractat, especialment en l’article 299. De conformitat amb l’article 299, aquesta declaració no és aplicable als territoris dels estats membres on el tractat esmentat no s’aplica i no prejutja mesures o posicions que es podrien adoptar en virtut del Conveni pels estats membres concernits en el nom i l’interès d’aquests territoris.” Declaració: “Respecte de l’apartat 2 de l’article 35, la Comunitat subratlla que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 34 de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, només els estats es poden presentar davant la Cort. Per tant, en virtut de l’apartat 2 de l’article 35, del Conveni, les controvèrsies en les quals la Comunitat sigui part, només es podran resoldre per la via de l’arbitratge.” Uzbekistan Reserva: La República de l’Uzbekistan no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni. Declaració: Comunicació relativa a la lletra
a) de l’article 2 del Conveni. En virtut de la secció quarta de l’article 29 del Codi penal de la República de l’Uzbekistan, aprovat per la Llei del 22 de setembre de 1994, es considera un grup criminal organitzat qualsevol associació prèvia en grups de dues o més persones amb vista a una activitat delictiva conjunta. Comunicació relativa a la lletra
b) de l’article 2 del Conveni. De conformitat amb l’article 15 del Codi penal de la República de l’Uzbekistan, els delictes es divideixen en categories en funció del seu caràcter i la gravetat del perill que representen per a la societat: delictes que no representen un gran perill per a la societat, delictes de gravetat lleu, delictes greus i delictes particularment greus. Els delictes que no representen un gran perill per a la societat comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat no superior a tres anys; com també els delictes comesos per imprudència, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat no superior a cinc anys. Els delictes de gravetat lleu comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat de tres a cinc anys; i també els delictes comesos per imprudència, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat no superior a cinc anys. Els delictes greus comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat de cinc a deu anys. Els delictes particularment greus comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat superior a 10 anys o la pena capital. Comunicació relativa a la lletra
g) de l’article 2 del Conveni. De conformitat amb la Llei de la República de l’Uzbekistan, del 29 d’agost del 2001, la confiscació de béns està exclosa del Codi penal com a pena. L’article 284 del Codi de procediment penal de la República de l’Uzbekistan disposa que un bé que ha estat objecte d’un delicte, si no correspon retornar-lo al seu propietari anterior, esdevé per decisió del Tribunal propietat de l’Estat. Comunicació relativa a l’article 7 del Conveni. De conformitat amb l’article 38 de la Llei sobre les entitats bancàries i l’activitat bancària de la República de l’Uzbekistan del 25 d’abril de 1996, la informació sobre les operacions i els comptes de les persones físiques i jurídiques pot ser comunicada als clients i les organitzacions titulars dels comptes, a la Fiscalia, als Tribunals i als serveis d’investigació i instrucció en les condicions següents:
a) La informació sobre les operacions i els comptes de les persones jurídiques i altres organitzacions pot ser comunicada a les mateixes organitzacions, a la Fiscalia i, si s’ha iniciat una acció penal, als serveis d’investigació i instrucció.
b) La informació sobre els comptes i els dipòsits de les persones físiques pot ser comunicada als mateixos clients i als seus representants legals, i als serveis d’investigació i instrucció, si aquesta informació concerneix afers sobre els quals hi ha una causa en curs, en els casos en què els diners o altres valors que es trobin en els comptes i els dipòsits que pertanyen als clients puguin ser intervinguts, siguin objecte d’una reclamació o d’una mesura de confiscació. Comunicació relativa a l’article 10 del Conveni. La legislació de la República de l’Uzbekistan no preveu la responsabilitat penal o administrativa de les persones jurídiques. Veneçuela (República Bolivariana de)8 14 de gener del 2005 Reserva: Igualment, en virtut de l’apartat 3 de l’article 35, la República Bolivariana de Veneçuela declara que formula una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article esmentat i afirma que, per tant, no se sent obligada a recórrer a l’arbitratge per resoldre les controvèrsies i no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia. Xina Reserva: La República Popular de la Xina formula una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni i no es considera vinculada per les disposicions d’aquest apartat. Notificacions fetes en virtut de l’apartat 3 de l’article 5, de l’apartat 5 de l’article 16, dels apartats 13 i 14 de l’article 18, i de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni. (Si no hi ha cap indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió). Alemanya En relació amb l’apartat 3 de l’article 5: El dret intern alemany subordina els delictes establerts de conformitat amb el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 a la participació d’un grup criminal organitzat. De conformitat amb l’obligació que l’incumbeix en virtut de l’apartat 13 de l’article 18: Alemanya designa el Bundesministerium der Justiz [Ministeri Federal de Justícia] Adenauerallee 99-103 D-53113 Bonn Tel.: +49 (0) 228 580 Fax: +49 (0) 228 58 83 25 com a autoritat central habilitada per rebre les sol·licituds de cooperació judicial. En relació amb l’apartat 14 de l’article 18: Les sol·licituds de cooperació judicial adreçades a Alemanya han de ser presentades per escrit en llengua alemanya o bé acompanyades d’una traducció a l’alemany. De conformitat amb l’obligació que l’incumbeix en virtut de l’apartat 6 de l’article 31: Alemanya designa el Bundeskriminalamt [Oficina Federal de la Policia Judicial] 65173 Wiesbaden Tel.: +49 (0) 611 55 0 Fax: +49 (0) 611 55 12141 Adreça electrònica: [email protected] com a autoritat responsable a què fa referència l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni. Aràbia Saudita El Regne de l’Aràbia Saudita forma part dels països amb un dret intern que estableix que un acte ha d’haver estat comès en virtut d’una entesa, per ser perseguit de conformitat amb les disposicions del punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni. Argentina 17 de juliol del 2007 L’autoritat central següent ha estat designada per l’Argentina de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: Direcció de Cooperació Judicial Internacional. Direcció General d’Afers Jurídics. Ministeri de Relacions Exteriors, Comerç Internacional i Culte. Esmeralda 1212, 4t (B.P. 1007) Buenos Aires, República Argentina. Tel./fax: (54-11) 4819-7170/7172/7231. Adreça electrònica: [email protected] Armènia Article 5 De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000 (en endavant denominat “el Conveni”), la República d’Armènia declara que el seu Codi penal (cap. 7, especialment l’article 41 del codi) inclou tots els delictes greus que impliquin els grups criminals organitzats a què fa referència al punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni. Article 16 De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Armènia declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni. Tanmateix, la República d’Armènia declara, a més, que aplica el Conveni respecte d’altres estats part del Conveni europeu d’extradició, fet a París el 13 de desembre de 1957, quan el Conveni complementi el Conveni europeu d’extradició i en faciliti l’aplicació de les disposicions. Article 18 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República d’Armènia declara que les autoritats centrals designades per rebre les demandes de cooperació judicial són les següents:
a) Durant la investigació preliminar, la Fiscalia General de la República d’Armènia.
b) Durant el procés o per a l’execució de la sentència, el Ministeri de Justícia de la República d’Armènia. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República d’Armènia declara que les llengües fefaents són l’armeni, l’anglès i el rus. Austràlia 2 de juliol del 2004 La Missió Permanent d’Austràlia a l’Organització de les Nacions Unides té, a més, l’honor d’assenyalar que en virtut de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, Austràlia ha de fer saber al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides si la seva legislació respon a les disposicions de l’apartat esmentat. De conformitat amb aquesta obligació, la Missió Permanent d’Austràlia té el plaer d’indicar que la legislació australiana subordina l’establiment d’un delicte a la comissió d’un acte en virtut d’una entesa. La Missió Permanent d’Austràlia també té el plaer de fer saber que l’autoritat australiana competent per als fins dels articles 18 i 31 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional és la següent: The Attorney-General’s Department (Assistant Secretary, International Crime Branch) Robert Garran Offices National Circuit BARTON ACT 2602 AUSTRÀLIA La Missió Permanent assenyala, a més, que Austràlia no està obligada a trametre una notificació en virtut de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, ja que el mode d’aplicació de la legislació australiana relatiu a les extradicions no està cobert per aquest article. Azerbaidjan En aplicació de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que considera aquest Conveni com a base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central amb la responsabilitat de rebre les demandes de cooperació judicial i executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè les executin. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que les demandes de cooperació judicial i els documents que les acompanyen s’han de presentar en rus o en anglès, llengües oficials de l’Organització de les Nacions Unides, i acompanyades de la traducció a l’àzeri. En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que l’autoritat, el nom i l’adreça de la qual figuren a continuació, pot ajudar els altres estats membres a posar en marxa mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional: Ministeri d’Afers Interiors de la República d’Azerbaidjan H. Hajiev st. 7 Bakú (Azerbaidjan). Bahames De conformitat amb la lletra
a) de l’apartat 5 de l’article 16, la Commonwealth de les Bahames declara que considera el Conveni com el fonament jurídic de la cooperació en matèria d’extradició, sobre la base de la reciprocitat, amb els estats part que també ho considerin. Pel que fa als estats part amb els quals s’hagin signat acords d’extradició, s’aplica el Conveni en cas d’incompatibilitat entre aquests acords i el Conveni. El Commonwealth de les Bahames declara, a més, que l’autoritat central designada per a les finalitats de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni és l’oficina del Fiscal General i que la llengua acceptable per a les Bahames per a les finalitats de l’apartat 14 de l’article 18 és l’anglès. Bèlgica “De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Service Public Fédéral Justice, Direction générale de la Législation, des Droits fondamentaux et des Libertés, 115 Boulevard de Waterloo, 1000 Bruxelles, és designat com a autoritat central.”. Belize [El Govern de Belize] declara que considera aquest Conveni com la base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; [El Govern de Belize] declara, a més, que l’autoritat central designada d’acord amb l’apartat 13 de l’article 18 d’aquest Conveni és la Fiscalia General i que la llengua acceptada per Belize, segons l’apartat 14 de l’article 18, és l’anglès. Bielorússia De conformitat amb l’article 16 del Conveni, la República de Bielorússia considera el Conveni com una base per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni. Bolívia 18 de maig del 2006
1. De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 dedicat a l’extradició, la República de Bolívia declara que la qüestió es regirà pel seu ordenament jurídic intern i pels tractats internacionals bilaterals que hagi conclòs amb altres estats i, subsidiàriament, pel Conveni.
2. D’altra part, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, declara, a través d’aquesta proposta, que el Ministeri de Relacions Exteriors i del Culte és l’autoritat central habilitada per rebre les demandes de cooperació judicial. L’adreça del Ministeri és la següent: Plaza Murillo - c. Ingavi esq. c. Junín, La Paz - Bolívia. Telèfon: (591) (2) 2408900 - 2409114. Fax: (591) (2) 2408642. Adreça electrònica: [email protected].
3. Igualment, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, fa saber que totes les demandes s’han d’adreçar a l’autoritat central en llengua espanyola i per escrit. Botswana A través d’aquesta proposta, el Govern de la República de Botswana notifica al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que:
a) En aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència transnacional organitzada, el Govern de la República de Botswana no considera el Conveni com a base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni;
b) En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de la República de Botswana designa el ministre de Justícia de la República de Botswana com a autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial, i executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè l’executin;
c) En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, l’anglès és la llengua acceptada pel Govern de la República de Botswana;
d) En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31, les autoritats següents podran cooperar amb altres estats part per decretar mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional: i. The Commissioner of Police Botswana Police Headquarters Government Enclave Private Bag 0012 Gaborone, Botswana ii. The Attorney General of the Republic of Botswana Attorney General’s Chambers Government Enclave Private Bag 009 Gaborone, Botswana Brasil 15 d’agost del 2005 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional (Conveni de Palerm), el Govern brasiler ha designat el Ministeri de Justícia com a autoritat central responsable de les qüestions de cooperació judicial. Totes les demandes de cooperació judicial internacional fetes en virtut del Conveni de Palerm s’han d’adreçar en portuguès o en anglès als punts de contacte següents: * Cooperació judicial internacional Department of Asset Recovery and International Legal Cooperation (DRCI) SCN - Block 1 - Building A - Office 101 Zip Code: 70711-900 Telèfon: 00.55.61.429 8900 Fax: 00.55.61.328 1347 A/el: [email protected] * Extradició i trasllat de persones condemnades Department of Foreigners (DEEST) Esplanade of Ministries - Ministry of Justice - Building T - Annex II 3a planta- oficina 305 Codi postal: 70064-900 Telèfon: 00.55.61.429 9383 A/e: [email protected] Burkina Faso De conformitat amb les preguntes formulades en la vostra carta, aquestes informacions fan referència a la incriminació del grup criminal organitzat i de certs delictes previstos pel Conveni, al règim d’extradició, a l’autoritat central competent per rebre i executar les demandes de cooperació judicial i a la llengua acceptada per aquestes demandes a Burkina Faso. I. Sobre la incriminació del grup criminal organitzat i de certs delictes considerats pel Conveni En dret positiu de Burkina Faso, el Codi penal aplicable (Llei núm. 43/96/ADP del 13 de novembre de 1996) incrimina el grup criminal organitzat. L’article 222 del Codi penal que defineix el delicte d’associació de delinqüents disposa que: “qualsevol associació o entesa, sigui quina sigui la seva durada i el nombre dels seus membres, formada o establerta amb la finalitat de cometre delictes contra les persones o els béns, constitueixen el delicte d’associació de delinqüents que existeix pel sol fet de la resolució d’actuar en comú”. Els articles 223 i 224 que reprimeixen aquest delicte preveuen les penes següents per als autors: - de cinc (5) a deu (10) anys d’empresonament per a qualsevol individu que formi part d’una associació o d’una entesa definides a l’article 222; - de deu (10) a vint (20) anys d’empresonament per als dirigents de l’associació o de l’entesa. El Codi penal de Burkina Faso incrimina, doncs, l’existència d’un grup criminal organitzat com a delicte distint, abans de l’acompliment de qualsevol acte que tingui lloc en el marc d’una entesa. També convé remarcar que el Codi penal permet ampliar l’acció judicial contra els membres d’un grup criminal organitzat a persones exteriors a aquest grup, que hagin participat en la comissió d’un delicte per part del grup, com a coautor o còmplice (articles 64 i 65 del Codi penal). L’encobriment, que es defineix com el fet per a un individu de beneficiar-se intencionadament dels objectes procedents d’un delicte, i el blanqueig de diners en matèria de tràfic d’estupefaents són també incriminats respectivament pels articles 508 a 510 del Codi penal i l’article 446 del Codi penal. Pel que fa a la corrupció, la incriminació de la qual ha estat recomanada pel Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, convé precisar que el Codi penal de Burkina Faso en els articles 156 i 160 defineix i preveu les penes a què s’exposen els autors d’aquests fets. Pel que fa a la responsabilitat penal de les persones jurídiques, el Codi penal de Burkina Faso la preveu, ja que l’apartat 2 de l’article 64 d’aquesta llei disposa que “és també coautor qualsevol persona jurídica que tingui un objecte civil, comercial, industrial o financer en nom i en interès de la qual uns fets, d’execució o d’abstenció, constitutius d’un delicte hagin estat duts a terme amb la voluntat deliberada dels seus òrgans”. II. Sobre el règim d’extradició Burkina Faso ha signat acords de cooperació judicial que inclouen l’extradició, amb França (Acord de cooperació judicial, signat a París, el 24 d’abril de 1961) i amb Mali (Conveni general de cooperació en matèria judicial, signat a Ouagadougou el 23 de novembre de 1963). En l’àmbit multilateral, Burkina Faso també és signatària de diversos convenis en matèria de cooperació judicial, incloent-hi: - El Conveni general de cooperació judicial signat a Antananarivo, el 12 de setembre de 1961, sota els auspicis de l’antiga OCAM; - El Conveni sobre cooperació judicial entre els estats membres de l’ANAD, adoptat a Nouakchott el 21 d’abril de 1987; - El Conveni A/P.1/7/92 relatiu a la cooperació judicial en matèria penal de la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental (CEDEAO), adoptat a Dakar el 29 de juliol de 1992; - El Conveni sobre extradició A_P.1/8/94 de la CEDEAO, signat a Abuja, el 6 d’agost. Per als països vinculats amb Burkina Faso per un acord de cooperació o un conveni, aquests textos són aplicables en les seves relacions. Per als països no vinculats amb Burkina Faso per un acord o un conveni de cooperació en matèria judicial, el text aplicable en el cas d’una demanda d’extradició és la Llei del 10 de març de 1927, relativa a l’extradició d’estrangers. Va ser promulgada en l’antiga AOF i va ser aplicable a les antigues colònies pel decret del 2 d’abril de 1927 (J. O. AOF 1927. p. 297). Continua en vigor a Burkina Faso després de la independència. L’article 1 d’aquesta Llei disposa que “en absència de tractat, les condicions, el procediment i els efectes de l’extradició estan determinats per les disposicions d’aquesta Llei. La Llei s’aplica també en aquells punts que no hagin estat regulats per tractats”. De la lectura d’aquest article de la llei sobre extradició de Burkina Faso, se’n desprèn clarament que no subordina l’extradició dels estrangers a l’existència prèvia d’un tractat, atès que la llei està destinada a regular els casos en els quals no existeix cap tractat i els punts omesos pels tractats. La mateixa llei, en el cas de demanda d’extradició, subordina el lliurament de l’estranger objecte de la demanda d’extradició a l’existència d’un procés judicial o d’una condemna per un delicte establert per la llei (article 2). Quant als delictes pels quals els governs estrangers poden demanar l’extradició, la llei distingeix entre els casos dels individus processats o els condemnats (article 4). En el cas d’individus processats, la llei accepta l’extradició per tots els fets qualificats de delicte per la llei de l’Estat requeridor. Pel que fa als fets castigats amb penes correccionals per la llei de l’Estat requeridor, la llei de Burkina Faso exigeix que la condemna màxima sigui d’almenys dos (2) anys de presó. Pel que fa als condemnats, la Llei del 10 de març de 1927 exigeix que la pena pronunciada per la jurisdicció de l’Estat requeridor sigui igual o superior a dos (2) mesos de presó. Mitjançant aquestes precisions, podem dir que no és possible prendre en consideració únicament el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional com a base jurídica per a l’extradició relativa als delictes que el Conveni preveu. Tanmateix, podem afirmar que la legislació nacional i els acords dels quals Burkina Faso és signatària permeten procedir fàcilment a una extradició i no contradiuen el Conveni. III. De l’autoritat central competent per rebre i executar les demandes de cooperació judicial A Burkina Faso, l’autoritat central competent per rebre i executar les demandes de cooperació judicial és el ministre de Justícia (Garde des sceaux). Aquest principi està determinat als articles 9 i 10 de la Llei del 10 de març de 1927 sobre extradició i també és aplicable per a tot tipus de cooperació judicial. L’article 9 d’aquesta Llei estableix que la demanda d’extradició s’adreça al Govern per la via diplomàtica. L’article 10 d’aquesta mateixa Llei disposa que: “la demanda d’extradició, després de verificar la documentació, és tramesa amb la documentació annexa pel ministre d’Afers Exteriors al ministre de Justícia, que assegura la regularitat de la demanda i li dóna el seguiment que requereix la Llei.” El principi és, doncs, que el ministre d’Afers Exteriors és l’intermediari pel qual ha de passar la demanda de cooperació judicial enviada per la via diplomàtica, i el ministre de Justícia és l’autoritat encarregada de rebre-la i fer-la executar. Cal assenyalar que els acords de cooperació en matèria judicial que tenen com a objectiu alleugerir els procediments entre els estats part permeten sovint de derogar aquest principi. Així, es permet la transmissió directa de la demanda de cooperació o d’extradició per l’autoritat judicial competent de l’Estat requeridor a l’autoritat judicial competent de l’Estat requerit. IV. De la llengua acceptada a l’efecte d’una demanda de cooperació judicial. Segons les disposicions de l’apartat 1 de l’article 35 de la Constitució, la llengua oficial de Burkina Faso és el francès. Per tant, la llengua acceptada per als documents oficials adreçats al Govern de Burkina Faso, incloses les demandes de cooperació judicial, és el francès. Colòmbia D’altra banda, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18, es notifica que les autoritats nacionals designades per rebre demandes de cooperació judicial i per donar-hi resposta, o per trametre-les a les autoritats competents perquè les executin, com també per formular demandes de cooperació judicial, són les següents:
a) La Fiscalía General de la Nación (serveis del ministeri públic), que està habilitada per rebre les demandes de cooperació judicial formulades per altres estats part, diligenciar-les o trametre-les a qui correspongui, i a formular demandes de cooperació judicial a altres estats part en el marc d’investigacions diligenciades per aquesta entitat. Adreça: Diagonal 22B no 52 - 01 Ciudad Salitre Tel.: 570 20 00 - 414 90 00 A/e: [email protected] Bogotà D.C. (Colòmbia)
b) El Ministeri d’Interior i Justícia, que està habilitat per formular les demandes de cooperació judicial adreçades a altres estats part en el marc d’investigacions que no són diligenciades per la Fiscalía General de la Nación. Adreça: Av. Jiménez, 8 - 89 Tel.: 596 05 00 A/e: [email protected] Bogotà D.C. (Colòmbia) Finalment, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, es notifica que la llengua acceptada per Colòmbia per a les demandes de cooperació judicial és l’espanyol. Cuba Tal com estableix l’apartat 3 de l’article 35, Cuba declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 d’aquest mateix article pel que fa a la resolució de controvèrsies entre dos o més estats part. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, Cuba declara que el seu dret intern preveu que la implicació d’un grup criminal organitzat en els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article preesmentat es considera una circumstància agreujant. Pel que fa a l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, respecte de considerar el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part amb els quals hagi conclòs tractats d’extradició, Cuba aplicaria el Conveni en cas que aquests tractats fossin incompatibles amb el Conveni. Quant a l’apartat 13 de l’article 18, Cuba declara que l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè les executin és el Ministeri de Justícia de la República de Cuba. A més, les demandes de cooperació judicial s’han de presentar a l’autoritat central en espanyol, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18. Dinamarca L’autoritat central designada per Dinamarca –de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, que és competent per rebre les demandes de cooperació judicial–, és el Ministeri de Justícia, que té l’adreça següent: Justitsministeriet, Det Internationale Kontor, Slotsholmsgade 10, DK-1216 Copenhagen K, tel.: +45 33 92 33 40, fax: +45 33 93 35 10, a/e: [email protected]. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, Dinamarca declara que accepta les demandes en les llengües següents: danès, suec, noruec, anglès, francès i alemany. El Salvador El Govern de la República del Salvador admet l’extradició de nacionals sobre la base del segon i el tercer apartat de l’article 28 de la Constitució de la República, que diu: “L’extradició és acordada de conformitat amb els tractats internacionals, i quan es tracti de salvadorencs, només es du a terme si el tractat aplicable ho preveu expressament i ha estat ratificat per l’òrgan legislatiu dels països signataris. En tot cas, les seves disposicions han de consagrar el principi de reciprocitat i els salvadorencs han de gaudir de totes les garanties penals i de procediment previstes per la Constitució”. […]. “L’extradició es du a terme quan el delicte hagi estat comès en la jurisdicció territorial del país requeridor, llevat en els casos de delictes d’abast internacional; no té lloc en cap cas per als delictes polítics fins i tot si resulten en delictes de dret comú”, a la qual cosa cal afegir que el Conveni esmentat no es considera com la base legal de la cooperació en matèria d’extradició en les relacions del Salvador amb els altres estats part, tot i que s’esforçarà, si escau, per concloure amb els tractats d’extradició. Respecte dels apartats 13 i 14 de l’article 18, el Govern de la República del Salvador precisa que l’autoritat central designada és el Ministeri d’Interior. Les comunicacions s’han d’enviar per via diplomàtica i redactades en espanyol. Equador El Govern equatorià designa el Ministerio Fiscal General (fiscal general de la República) com a autoritat central, d’acord amb el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional [de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18]. Eslovàquia De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18, la República Eslovaca designa les autoritats centrals que figuren a continuació per rebre les demandes de cooperació judicial:
a) La Fiscalia General de la República Eslovaca, per als casos en curs d’instrucció;
b) El Ministeri de Justícia de la República Eslovaca, per als casos en curs de procés. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18, les demandes de cooperació judicial s’adrecen per escrit o per un mitjà que pugui produir un document escrit, en una llengua acceptada per la República Eslovaca: eslovè, txec, anglès o francès. De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 31, l’autoritat susceptible de cooperar amb els altres estats part en l’elaboració de mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional és el Ministeri d’Interior de la República Eslovaca. 9 d’agost del 2006 El Ministeri de Justícia de la República Eslovaca és l’autoritat central designada en virtut de l’apartat 13 de l’article 18. En cas d’urgència, les demandes es poden transmetre a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal. Eslovènia De conformitat amb la lletra
a) de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que considera el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part. En absència d’acord internacional o de qualsevol altre conveni que reguli l’extradició entre la República d’Eslovènia i un altre estat part del Conveni, la República d’Eslovènia exigirà els documents relatius a l’extradició de conformitat amb el seu dret intern. De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que l’autoritat central amb la responsabilitat d’aplicar el Conveni és el Ministeri de Justícia. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que les demandes i els documents annexos adreçats a l’autoritat central de la República d’Eslovènia s’han de redactar en llengua eslovena o adjuntar-hi una traducció a aquesta llengua. Si no és possible aportar una traducció a l’eslovè, la demanda i els documents annexos s’han de redactar en anglès o s’hi ha d’adjuntar una traducció a l’anglès. Espanya 17 d’abril del 2007 El 17 d’abril del 2007 el Govern espanyol ha notificat al secretari general que, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18, l’autoritat central designada per rebre les sol·licituds de cooperació judicial és la següent: “Subdirección General de Cooperación Jurídica Internacional (Ministerio de Justicia) Adreça: c. San Bernardo, 62 28015 Madrid Tel.: 34 91 390 2228 Fax: 34 91 390 44 47.” Estats Units d’Amèrica Amb referència a l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que per establir la responsabilitat penal respecte dels drets dels Estats Units pel que fa al delicte determinat al punt i de la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 5, es requereix generalment la comissió d’un acte que es derivi clarament d’una entesa. En aplicació de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que els Estats Units d’Amèrica no aplicaran l’apartat 4 de l’article 16. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que l’Office of International Affairs (Oficina d’Afers internacionals) del Departament de Justícia dels Estats Units, Criminal Division, és l’autoritat central dels Estats Units d’Amèrica a l’efecte de la cooperació judicial prevista en el Conveni. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que les demandes de cooperació judicial en virtut del Conveni s’han de presentar en anglès o acompanyades d’una traducció a l’anglès. En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que les demandes de cooperació per establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional s’han d’adreçar al Departament de Justícia dels Estats Units, Office of Justice Programs, National Institute of Justice. Estònia 1) De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, la República d’Estònia declara que en virtut de la seva legislació, considera l’acte a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 com a delicte; 2) De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Estònia declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part; 3) De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República d’Estònia designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial; 4) De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República d’Estònia declara que les llengües acceptades són l’estonià i l’anglès. Federació de Rússia La Federació de Rússia declara que, en aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, considera a títol recíproc aquest Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni. La Federació de Rússia declara que respecte de l’última frase de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, accepta a títol recíproc i en cas d’urgència, les demandes de cooperació judicial i les comunicacions trameses a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb reserva que els documents que continguin la demanda o la comunicació li siguin adreçats sense retard en bona i deguda forma. La Federació de Rússia declara que per a l’aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, les demandes de cooperació judicial i els documents annexos han d’anar acompanyats d’una traducció en llengua russa, llevat de disposicions contràries d’un tractat internacional de la Federació de Rússia o d’un acord conclòs per les autoritats centrals de la Federació de Rússia i les d’un altre estat part del Conveni. 7 de desembre del 2004 Les autoritats centrals de la Federació de Rússia encarregades de l’aplicació de les disposicions del Conveni relatiu a la cooperació judicial són: el Ministeri de Justícia de la Federació de Rússia (en matèria civil, incloent-hi els aspectes civils dels afers penals) i l’Oficina del Fiscal de la Federació de Rússia (en matèria penal). Finlàndia En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, la República de Finlàndia declara que el Ministeri de Justícia és l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, la República de Finlàndia declara que accepta els documents redactats en finès, suec, danès, anglès, francès o alemany. Guatemala 2 de juliol del 2007 Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: El Govern de la República de Guatemala, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni esmentat, designa l’òrgan judicial i el ministeri fiscal com a autoritats centrals que tenen la responsabilitat i la facultat per rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin. Iemen
1. La República del Iemen no considera el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició de delinqüents cap als altres estats part de conformitat amb l’article 16 que es refereix a l’extradició, sinó que l’extradició de delinqüents està subordinada a l’existència d’un tractat que regeix la cooperació en aquest àmbit amb els altres estats part, la qual cosa ha de ser objecte d’una declaració en virtut de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni.
2. La República del Iemen declara el següent, de conformitat amb els apartats 13 i 14 de l’article 18 del Conveni:
a) Les demandes de cooperació judicial i qualsevol comunicació relacionada s’han d’adreçar per la via diplomàtica per ser transmeses a les autoritats centrals competents.
b) Les demandes de cooperació judicial s’han d’adreçar per escrit en llengua àrab. Iraq 24 de maig del 2010 Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: […] per tal de complir amb els compromisos contrets per la República de l’Iraq en virtut del Conveni, les autoritats iraquianes competents han designat el Ministeri iraquià d’Interior com a autoritat central responsable i habilitada per rebre les demandes de cooperació judicial i prendre mesures de conformitat amb les disposicions dels articles 16 i 17 del Conveni i de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire. Irlanda Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: […] Irlanda [informa] que, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial en nom d’Irlanda és la següent: The Minister of Justice and Law Reform Central Authority for Mutual Assistance Department of Justice and law Reform 51 St Stephans Green Dublin 2 Ireland A/e: [email protected] Notificació en virtut de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni: […] Irlanda [informa] que, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, Irlanda accepta les demandes de cooperació judicial formulades en les dues llengües següents: anglès i irlandès. Islàndia Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18: De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional del 15 de novembre del 2000, Islàndia designa el Ministeri de Justícia i dels Drets Humans com a autoritat central investida de la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial, i d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin. A més, Islàndia declara, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18, que les demandes s’han de fer en islandès o en anglès. Israel Declaració en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 El Ministeri de Justícia és l’autoritat competent en virtut de la llei israeliana, és a dir, l’autoritat que té el dret de delegar, per rebre les demandes de cooperació judicial. En virtut d’aquesta designació, les demandes de cooperació judicial referents a una causa penal s’han d’adreçar a l’”Israel Directorate of Courts of the Ministry of Justice, 22 Kanfei Nesharim, St. Jerusalem, 95464”, amb còpia al “Diplomatic and Civil law Department in the Ministry of Foreign Affairs, 9 Rabin Ave., Jerusalem”. Declaració en virtut de l’apartat 14 de l’article 18 Les demandes de cooperació judicial s’han de presentar en hebreu o en anglès. Declaració en virtut de l’apartat 6 de l’article 31 L’autoritat susceptible de cooperar amb altres estats part per tal d’establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional és la “Special Operations Division of the Israeli Police”. Kirguizistan L’Oficina del Fiscal General de la República de Kirguizistan és l’autoritat central amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial i per executar-les o bé per transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin. Kiribati […] en aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de Kiribati designa el fiscal general de Kiribati com a l’autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial; […] i de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de Kiribati ha designat l’anglès com la llengua en la qual s’han de redactar les demandes de cooperació judicial. Lesotho
1. En l’ordenament jurídic del Regne de Lesotho, els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni suposen la participació de grups delictius organitzats i, a més, l’existència d’una entesa per a la comissió d’aquests delictes.
2. Respecte de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, l’extradició per part de Lesotho està subordinada a l’existència d’un tractat.
3. Respecte de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, a Lesotho, la fiscal general és la designada com a autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial.
4. Respecte de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, l’anglès és la llengua acceptada per a les demandes de cooperació judicial. Letònia Declaració: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que el seu dret intern exigeix un acte comès en virtut d’una entesa per als delictes a què fa referència al punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5. Declaració: De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència transnacional organitzada, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni. Declaració: De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que les autoritats designades són les següents: 1) Fiscalia General – durant les diligències prèvies 6 boulevard O. Kalpaka, Riga, LV-1801, Letònia Telèfon: +371 704 4400 Fax: +371 704 4449 A/e: [email protected] 2) Ministeri de Justícia – durant el procés 36 boulevard Brivibas, Riga, LV-1536, Letònia Telèfon: +371 7036801, 7036716 Fax: +371 7210823, 7285575 A/e: [email protected] Declaració: De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que la llengua acceptada és l’anglès o el letó. Lituània Atès que, en aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que el ministeri lituà de Justícia i l’Oficina del Fiscal General prop del Tribunal Superior de la República de Lituània són els designats com a autoritats centrals amb la responsabilitat de rebre les demandes de cooperació judicial; Atès que en aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que les demandes de cooperació judicial i els documents relatius a aquestes demandes que s’adrecin a la República de Lituània han d’anar acompanyats de la traducció a l’anglès, al rus o al lituà en els casos en què aquests documents no estiguin redactats en una d’aquestes llengües; Atès que en aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que aquesta República considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part, però que, de conformitat amb la Constitució de la República de Lituània no la hi considera en cap cas pel que fa a l’extradició de nacionals lituans; Luxemburg “Notificació relativa a l’apartat 3 de l’article 5: La legislació luxemburguesa exigeix la implicació d’una organització delictiva per establir els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5. Notificació relativa a l’apartat 13 de l’article 18: Es designa l’autoritat següent com l’autoritat central amb la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial adreçades al Gran Ducat de Luxemburg: Monsieur le Procureur Général d’État Boîte Postale, 15 L-2010 Luxembourg Tel.: (+352) 47 59 81-336 Fax: (+352) 47 05 50 Notificació relativa a l’apartat 14 de l’article 18: Les demandes de cooperació judicial i els documents annexos adreçats al Gran Ducat de Luxemburg han d’anar acompanyats d’una traducció al francès, a l’alemany o a l’anglès.”. Macedònia
1. Els actes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional representen delictes penals segons l’article 393 (entesa amb vista a cometre un delicte) del Codi penal de la República de Macedònia. Respecte de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, el Codi penal de la República de Macedònia no subordina l’establiment dels delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 a la comissió d’un acte amb vista a una entesa.
2. Respecte de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de Macedònia designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial.
3. Respecte de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de Macedònia declara que les demandes de cooperació judicial i els seus documents adreçats a la República de Macedònia han d’anar acompanyats d’una traducció al macedònic i a l’anglès.
4. Respecte de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República de Macedònia declara que considera aquest Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part. Malàisia
1. En aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Govern malaisi declara que no considera el Conveni com la base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni. El Govern malaisi declara que coopera en matèria d’extradició sobre la base jurídica que constitueix la llei malàisia de 1992 sobre l’extradició.
2. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Govern malaisi designa el ministre de Justícia de Malàisia com a autoritat central.
3. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el Govern malaisi declara que les demandes i els documents annexos adreçats a l’autoritat central de Malàisia han de ser en anglès o han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.
4. En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, el Govern malaisi indica que les autoritats habilitades a ajudar els altres estats a dictar mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional són:
a) El ministre de Seguretat Interior
b) El ministre d’Interior
c) El Gabinet del ministre de Justícia
d) La Policia reial malàisia
e) L’Agència de lluita contra la corrupció
f) El Banc Central de Malàisia
g) El Departament d’Immigració
h) L’Agència Nacional Antidroga Malawi El Govern de la República de Malawi està duent a terme actualment un examen de la seva legislació interna amb l’objectiu d’incorporar les obligacions contretes amb la ratificació del Conveni, pel que fa especialment als delictes enunciats en els apartats 1 i 2 de l’article 5. El Govern de Malawi es compromet a informar el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides sobre l’elaboració i l’adopció del text d’aplicació a què fa referència l’apartat 3 de l’article 5. A més, el Govern de Malawi accepta el Conveni esmentat com la base jurídica per a les qüestions relatives a l’extradició, amb reserva de reciprocitat amb els estats que hagin adoptat la mateixa posició. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de Malawi informa que l’autoritat competent encarregada de l’execució del Conveni és la següent: Ministry responsible for Home Affairs and Internal Security Adreça: The Principal Secretary Ministry of Home Affairs and Internal Security Private Bag 331, Capital Hill Lilongwe 3, Malawi La llengua acceptada per a les comunicacions oficials a què fa referència l’apartat 14 de l’article 18 és l’anglès. Malta 11 de desembre del 2003 Article 16, apartat 5, lletra
a) De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, Malta declara que considera el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni. Article 18, apartat 13 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, Malta designa el seu fiscal general com l’autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial. Article 18, apartat 14 De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, Malta declara que les llengües acceptades són el maltès i l’anglès. Maurici Declara que considera el Conveni esmentat com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part; Declara, a més, que l’autoritat central designada per a les finalitats de l’apartat 13 de l’article 18 d’aquest Conveni és la Fiscalia General i que les llengües acceptades per la República de Maurici d’acord amb l’apartat 14 de l’article 18 són l’anglès i el francès. Mèxic Article 5, apartat 3 – Els Estats Units de Mèxic desitgen precisar que, segons el dret intern de l’Estat mexicà, qualsevol delicte greu que impliqui la participació d’un grup criminal organitzat té la mateixa qualificació que els delictes a què fa referència l’apartat 1, lletra a, punt i de l’article 5 del Conveni. La qualificació del fet d’entendre’s amb una o diverses persones per tal de cometre un delicte greu, amb una finalitat lligada directament o indirectament a l’obtenció d’un rendiment econòmic o un altre rendiment material, inclou la participació d’un grup criminal organitzat en el delicte de delinqüència organitzada a què fa referència l’article 2 de la Llei federal de repressió del crim organitzat, pel fet que aquest delicte s’assimila als que figuren en aquest mateix article. Les sancions que s’apliquen al delicte d’associació il·lícita determinat a l’article 164 del Codi penal federal són, per tant, aplicables pel fet que aquest delicte s’assimila als altres delictes greus a què fa referència el Conveni. Article 16, apartat 5, lletra a L’Estat mexicà considera que el Conveni és la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els estats part amb els quals no hagi conclòs tractats en la matèria. Article 18, apartat 13 La Fiscalia General de la República és la designada com a autoritat central amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial. Article 18, apartat 14 Les demandes de cooperació judicial s’han d’escriure en llengua espanyola. També poden ser adreçades en la llengua de l’Estat autor si van acompanyades d’una traducció a l’espanyol. Moçambic
a) En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de la República de Moçambic, designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial per transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin.
b) El Govern de la República de Moçambic notifica que les llengües que accepta per a les finalitats de l’apartat 14 de l’article 18 són el portuguès i l’anglès.

Mònaco 18 d’octubre del 2006 “En aplicació de l’apartat 5 de l’article 16, el Principat de Mònaco declara que considera el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part d’aquest Conveni en absència d’un conveni bilateral d’extradició. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Principat de Mònaco declara que designa el seu director de Serveis Judicials per assegurar l’execució o la transmissió de les demandes de cooperació judicial a les autoritats competents. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, el Principat de Mònaco precisa que la llengua que accepta és la llengua francesa. En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31, el Principat de Mònaco precisa que l’autoritat susceptible de prestar la cooperació a altres estats és el director de Serveis Judicials.”. Nicaragua 10 de febrer del 2005 En aplicació de les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Govern de la República de Nicaragua ha designat el fiscal general de la República com l’autoritat central amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o de trametre-les a les autoritats competents perquè les executin. Noruega En la legislació noruega es dóna efecte a l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, pel que disposa la lletra c de l’article 162 del Codi penal, que diu: “ Qui s’entengui amb una altra persona amb vista a cometre un delicte castigat amb almenys tres anys de presó i que es cometi en el marc de l’activitat d’un grup criminal organitzat, és susceptible d’una pena de presó de tres anys o més, llevat que el delicte no estigui subjecte a una disposició penal més severa. L’agreujament de la pena màxima en el cas de reincidència o de concurs de delictes no es té en compte. D’acord amb aquest article, constitueix un grup criminal organitzat, qualsevol grup organitzat d’almenys tres persones, format amb l’objectiu de cometre un acte castigat amb tres anys de presó com a mínim o bé que l’activitat de la qual consisteixi essencialment a cometre aquest acte.” De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de Palerm, els estats part amb un dret intern que exigeix: 1) La implicació d’un grup criminal organitzat; 2) Que un acte sigui comès “en virtut d’una entesa”, perquè tingui efecte l’article 5 del Conveni; Estan obligats a informar-ne el secretari general. La lletra c de l’article 162 del Codi penal noruec preveu que “l’entesa” ha d’estar vinculada d’una manera o d’una altra a l’activitat delictiva d’un grup criminal organitzat. La disposició només s’aplica en efecte a una entesa sobre actes que es cometin “en el marc de l’activitat d’un grup criminal organitzat”. Almenys una de les parts en l’entesa ha de ser membre d’un grup i l’entesa ha d’haver estat conclosa pel grup o una persona que el representi. Això es precisa en els “treballs preparatoris” relatius a aquest text (vegeu la proposició núm. 62 (2002-2003) relativa a l’Odelsting, p. 31 i 32 i 95 i 96). L’aplicació de la lletra c de l’article 162 està, doncs, subordinada a la “la implicació d’un grup criminal organitzat”. En canvi, no és necessari que l’acte hagi estat comès “en virtut d’una entesa” per ser castigat, (vegeu la proposició núm. 62 (2002-2003) a l’Odelsting, p. 95). Les comunicacions relatives a la cooperació judicial en matèria penal s’han d’adreçar al Servei d’Afers Civils del Ministeri de Justícia, que és l’autoritat competent en la matèria a Noruega. Les comunicacions relatives a la cooperació judicial poden estar redactades en noruec, suec, danès o anglès. L’autoritat noruega que és competent per rebre les demandes de cooperació d’altres estats part sobre l’elaboració de mesures destinades a prevenir la delinqüència transnacional és el Servei de Policia del Ministeri de Justícia. Nova Zelanda Declara que en aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Govern neozelandès designa el fiscal general de Nova Zelanda com l’autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial. A més, declara que, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el Govern neozelandès ha designat l’anglès com a llengua en la qual s’han de redactar les demandes de cooperació judicial. Països Baixos 9 de setembre del 2010 Pel que fa a la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni contra la delinqüència organitzada transnacional, el Regne dels Països Baixos, per les Antilles neerlandeses, declara que considera aquest Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni. De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, l’autoritat central de les Antilles neerlandeses és: The Procurator-General of the Netherlands Antilles Wilhelminaplein 4, Willemstad Curaçao Netherlands Antilles Tel.: + 599-9-463-4111 Fax: + 599-9-461-3786 A/e: [email protected] Notificació en virtut de l’apartat 5 de l’article 16 formulada en el moment de la ratificació: De conformitat amb la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York, el 15 de novembre del 2000, el Regne dels Països Baixos declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni. 18 de gener del 2007 L’autoritat central per al Regne dels Països Baixos, per al Regne a Europa, és: Ministry of Justice Department of International Legal Assistance in Criminal Matters P.O. Box 20301 2500 EH The Hague The Netherlands Pakistan Article 16 El Govern de la República Islàmica del Pakistan declara que, en aplicació de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, no considera aquest Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part. Article 18 En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de la República Islàmica del Pakistan designa el Ministeri d’Interior com a autoritat central per rebre les demandes de cooperació judicial d’altres estats part sobre la base del Conveni. Totes aquestes demandes s’han d’escriure en anglès o bé han d’anar acompanyades d’una traducció oficial a l’anglès. Article 31 De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 31, el Govern de la República Islàmica del Pakistan designa l’autoritat següent com la susceptible de prestar la cooperació a altres estats part per establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional: Ministeri d’Interior Adreça: R-Block, Pak Secretariat, Islamabad Telèfon: + 92-51-9210086 Fax: + 92-51-9201400 Lloc Web: www.interior.gov.pk A/e: [email protected] Panamà En aquest sentit, tinc l’honor d’informar-vos que les demandes de cooperació judicial adreçades a la República de Panamà, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, s’han de trametre per la via diplomàtica. 13 de desembre del 2004
1. Respecte de l’apartat de l’article 5 del Conveni esmentat, segons el dret intern de la República de Panamà, no cal que hi hagi participació en un grup criminal organitzat perquè els delictes definits al punt i de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article siguin incriminats. El dret intern de la República de Panamà incrimina l’acte que té com a finalitat dur a terme la intenció concertada de cometre els delictes definits al punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmentat.
2. Respecte de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16, la República de Panamà considera el Conveni esmentat més amunt com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part.
3. Respecte de l’apartat 14 de l’article 18, les llengües acceptades per adreçar a la República de Panamà una demanda de cooperació judicial són l’espanyol i l’anglès.
4. Respecte de l’apartat 6 de l’article 36, les autoritats que poden cooperar amb altres estats part del Conveni per elaborar mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional són les següents: Policía Nacional Adreça: Corregimiento de Ancón Telèfon: (507) 227-1801, (507) 232-5756, (507) 232-5898 Fax: (507) 5757 Policía Técnica Judicial Adreça: Edificio Ancón, Avenida Frangipani, frente al Mercado de Abasto Telèfon: (507) 212-2223 Fax: (507) 212-2400 Consejo de Seguridad Pública y Defensa Nacional Adreça: San Felipe, frente a la Presidencia de la República Telèfon: (507) 227-9871 Fax: (507) 225-1355 23 de febrer del 2007 El Govern de la República de Panamà, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18 d’aquest Conveni, designa el fiscal general de l’Estat com a autoritat central i autoritat central suplent investides de la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les, o transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin. Paraguai Article 16, apartat 5, lletra a: […] de conformitat amb la lletra s de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República del Paraguai informa que considera el Conveni esmentat com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni. Article 18, apartat 13: […] de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República del Paraguai informa que ha designat la institució següent com a autoritat central: Autoritat central: Fiscalia General Departament responsable: Departament d’Afers Internacionals i de la Cooperació Judicial Exterior. Director: Juan Emilio Oviedo Cabañas, advocat. Adreça: Nuestra Señora de la Asunción, 737, entre Victor Haedo y Humaitá Telèfon: 595-21-4155000 postes 162 i 157; 595-21-4155100; 595-21-454603 A/e: [email protected] Polònia En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, la República de Polònia declara que el Ministeri de Justícia ha estat designat com a autoritat central competent per rebre les demandes de cooperació judicial. La República de Polònia declara que el polonès i l’anglès són les llengües acceptades en aplicació de l’apartat 14 de l’article 18. 26 de juny del 2009 Notificació en virtut de l’apartat 6 de l’article 31: Bureau du Procureur d’État Bureau de la criminalité organisée Adreça: ul. Barska 28/30 02-315 Varsòvia Polònia Telèfon: 00 48 22 31 89 700 Fax: 00 48 22 31 89 701 República Democràtica Popular de Laos
1. En aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República Democràtica Popular de Laos no considera el Conveni com la base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni.
2. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de la República Democràtica Popular de Laos designa el Ministeri de Seguretat Pública i el Ministeri d’Afers Exteriors, respectivament, com a autoritat central i autoritat central suplent investides de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial, tant per executar-les com per trametre-les a les autoritats competents perquè les executin.
3. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, a més de la llengua laosiana, l’anglès és la llengua acceptada pel Govern de la República Democràtica Popular de Laos. República de Moldàvia Notificació en virtut de l’apartat 5 de l’article 16: De conformitat amb la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República de Moldàvia declara que considera el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part. La República de Moldàvia no considera el Conveni com una base legal d’extradició dels seus propis ciutadans ni de les persones a les quals ha atorgat l’asil polític, de conformitat amb la seva legislació nacional. De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de Moldàvia declara que les autoritats centrals següents tenen la responsabilitat de rebre les demandes de cooperació judicial:
a) La Fiscalia General (durant la fase d’instrucció).
b) El Ministeri de Justícia (durant el procés i l’execució de la condemna). De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de Moldàvia declara que les llengües acceptades per a les demandes de cooperació judicial i per a qualsevol altre document que acompanyi aquestes demandes són les següents: el moldau, l’anglès i el rus. Romania
1. En aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, Romania declara que considera aquest Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part;
2. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, les autoritats centrals següents han estat designades a Romania per rebre les demandes de cooperació judicial:
a) L’Oficina del Fiscal General prop del Tribunal Superior, per a les demandes de cooperació judicial formulades durant la instrucció (14, Blvd. Libertatii, secteur 5 Bucarest, tel.: 410 54 35 / fax.: 337 47 54).
b) El Ministeri de Justícia per a les demandes de cooperació judicial formulades durant el procés o l’execució de la sentència, i també per a les demandes d’extradició (17, rue Apollodor, secteur 5 Bucarest, tel.: 3141514 / fax.: 310 16 62);
3. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, les demandes de cooperació judicial i els documents annexos, presentats a les autoritats romaneses, han d’anar acompanyats de traduccions al romanès, al francès o a l’anglès. Sèrbia 20 d’abril del 2009 La Missió Permanent de la República de Sèrbia […] té l’honor de donar a conèixer a través d’aquesta notificació les autoritats sèrbies competents per a l’aplicació dels articles 16 (Extradició), 17 (Trasllat de persones condemnades) i 18 (Cooperació judicial) del Conveni. Les demandes s’han d’adreçar a: Nom de l’autoritat: Ministry of Justice of the Republic of Serbia Adreça postal completa: Ministry of Justice, 22-26 Nemanjina Street, 11000 Belgrade (República de Sèrbia) Servei amb el qual s’ha de contactar: Normative Affairs and International Cooperation Department, Mutual Legal Assistance Sector Persona amb la qual s’ha de contactar: Sr. Ljubomir Jovanovi, adviser, Mutual Legal Assistance Sector Telèfon: +381 11 311 14 73; +381 11 311 21 99 Fax: +381 11 311 45 15; +381 11 311 29 09 Hores d’obertura: de 8.30 a 16.30 h Fus horari: GMT +1 Llengües: anglès i rus En cas d’urgència, les demandes poden ser enviades a través de l’Oficina Central Nacional (BCN) d’Interpol a Belgrad: Punt de contacte: Interpol Belgrad Adreça postal completa: NCB Interpol Belgrad, Terazije 41, 11000 Belgrade (República de Sèrbia) Telèfon: +381 11 33 45 254 Fax: +381 11 33 45 822 Hores d’obertura: de 8.30 a 16.30 h Permanència: fins a les 22 hores Fus horari: GMT +1 Llengües: anglès i francès Admissibilitat de les demandes enviades a través de la Interpol: sí. Singapur
1. En virtut de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Govern de la República de Singapur declara que no considera que el Conveni sigui la base legal de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni.
2. En virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Govern de la República de Singapur designa el fiscal de Singapur com l’autoritat central per a la cooperació judicial, de conformitat amb l’article 18 del Conveni esmentat.
3. En virtut de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el Govern de la República de Singapur declara que les demandes de cooperació judicial i els documents annexos adreçats a l’autoritat central han d’estar redactats en anglès o acompanyats d’una traducció a l’anglès. Sud-àfrica Atès que es notifica al secretari general, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, que el director general del Departament de Justícia i de l’elaboració de la Constitució ha estat designat com a autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial; Atès que es notifica al secretari general, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, que l’anglès és la llengua acceptada per presentar les demandes de cooperació judicial; Suècia De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, Suècia declara que el Ministeri de Justícia és competent per rebre les demandes de cooperació judicial. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, les demandes i els documents annexos s’han de traduir al suec, al danès o al noruec, llevat que l’autoritat competent per tractar les demandes ho disposi altrament en cada cas. Suïssa 21 de novembre del 2006 - “L’autoritat central designada per Suïssa per rebre les demandes de cooperació judicial, en aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 d’aquest Conveni és: Office fédéral de la justice CH-3003 Berne - En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 d’aquest Conveni, les demandes de cooperació judicial i els documents que les acompanyen s’han d’enviar a Suïssa juntament amb la traducció certificada conforme en francès, alemany o italià, si no han estat redactats en una d’aquestes tres llengües.”. Ucraïna La lletra a de l’apartat 5 de l’article 16: Ucraïna declara que el Conveni constitueix la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició si es rep una demanda d’extradició d’un estat part del Conveni amb el qual no hi ha cap acord d’extradició; Apartat 13 de l’article 18: Les autoritats centrals ucraïneses designades, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18, són el ministeri ucraïnès de Justícia (pel que fa a les decisions judicials) i la Fiscalia General d’Ucraïna (pel que fa al procediment judicial durant la investigació d’una causa penal); Apartat 14 de l’article 18: Les demandes de cooperació judicial i els documents annexos s’adrecen a Ucraïna juntament amb una traducció certificada conforme en ucraïnès, rus, anglès o francès, si no estan redactats en una d’aquestes llengües. Apartat 3 de l’article 26: Les disposicions de l’apartat 3 no s’apliquen a l’organitzador o al cap d’un grup criminal que no es pot beneficiar de la immunitat de les diligències judicials. De conformitat amb la legislació ucraïnesa (apartat 2 de l’article 255 del Codi penal), aquesta persona assumeix la responsabilitat penal dels seus actes, siguin quins siguin els motius enunciats a l’article 26 del Conveni. Uzbekistan Comunicació relativa a l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni La República de l’Uzbekistan fa saber que el Codi penal de la República de l’Uzbekistan subordina la qualificació de certs delictes i el grau de responsabilitat a l’entesa, i que els delictes comesos per un grup organitzat o en interès d’un grup estan compresos en la categoria dels delictes greus o particularment greus. Comunicació relativa a l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni La República de l’Uzbekistan considera aquest Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part. Tanmateix, aquesta disposició no ha d’excloure la possibilitat per a la República de l’Uzbekistan de concloure tractats bilaterals d’extradició amb un estat part del Conveni. Notificació relativa als apartats 13 i 14 de l’article 18 del Conveni Apartat 13 L’autoritat central de la República de l’Uzbekistan, que té la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial, i d’executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè les executin, és la Fiscalia General de la República de l’Uzbekistan. Apartat 14 La llengua acceptada per la República de l’Uzbekistan és la russa. Veneçuela (República Bolivariana de) 19 de desembre del 2003 En virtut de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Govern de la República Bolivariana de Veneçuela fa la declaració següent: Respecte de les lleis nacionals que regulen els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5, l’ordenament jurídic veneçolà tipifica aquestes infraccions com a delicte i les sanciona, de conformitat amb els articles 287 a 293 del Codi penal, consagrats al delicte de complot. Respecte de l’apartat 5 de l’article 16, la República Bolivariana de Veneçuela declara que: El Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional constitueix, per a la República Bolivariana de Veneçuela i els altres estats part del Conveni, la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició. Respecte de l’apartat 13 de l’article 18, la República Bolivariana de Veneçuela declara: Designar els magistrats de la Fiscalia com a autoritat central amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè les executin, de conformitat amb el mandat confiat a aquestes últimes per la Llei de modificació parcial del Codi de procediment penal. En virtut de l’apartat 14 de l’article 18, la República Bolivariana de Veneçuela declara que: Les demandes de cooperació judicial en matèria penal, adreçades al Govern de la República Bolivariana de Veneçuela, han d’estar redactades en espanyol de conformitat amb la Constitució de Veneçuela. Xile De conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República de Xile declara que en dret xilè cal que hi hagi la participació en un grup criminal perquè constitueixi el delicte que es defineix al punt
i) de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5. De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, també declara que el Ministeri d’Interior situat al Palau de la Moneda a Santiago de Xile, és l’autoritat susceptible d’ajudar els altres estats part a establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional. Finalment, de conformitat amb la disposició de l’apartat 13 de l’article 18, designa el Ministeri de Relacions Exteriors com a autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial. De conformitat amb l’apartat 14 del mateix article, precisa que la llengua acceptada per a aquestes demandes és l’espanyol. Xina 29 de març del 2006 De conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Ministeri de Justícia i el Ministeri de Seguretat Pública de la República Popular de la Xina són designats com a autoritats centrals amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial. L’adreça del Ministeri de Justícia és la següent: 10 Chaoyangmen Nandajie, Chaoyang District, Beijing, Xina, 100020; i la del Ministeri de Seguretat Pública, la següent: 14 Dong Chang’anjie, Dongcheng District, Beijing, Xina, 100741. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el xinès és l’única llengua acceptada per a les demandes escrites de cooperació judicial adreçades a la República Popular de la Xina. 3 de juny del 2008
1. Pel que fa a l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, segons el dret penal xinès es considera que un individu ha comès un delicte si forma part d’un grup terrorista o d’un grup criminal organitzat sense que sigui necessari que cometi un acte delictiu concret. Quant a la participació en una altra activitat del grup criminal organitzat, l’acte comès pel participant es considera com un element constitutiu del delicte en qüestió.
2. Pel que fa a la qüestió plantejada a l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, és a dir, si els estats part subordinen l’extradició a l’existència d’un tractat i consideren el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició, la Xina pot cooperar amb altres estats sobre la base de la reciprocitat en matèria d’extradició i no subordina l’extradició a l’existència d’un tractat. D’altra banda, el Conveni podria ser la base legal escollida per la Xina per cooperar amb altres estats part en matèria d’extradició.
3. Quant a l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, la Xina no ha designat encara l’autoritat o les autoritats susceptibles de cooperar amb altres estats part per establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada. Notes
1. Mitjançant una comunicació rebuda el 3 d’abril del 2007, el Govern argentí ha notificat al secretari general el següent: La República Argentina emet una objecció a l’extensió de l’aplicació territorial a les illes Malvines del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 15 de novembre del 2000, feta pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord al dipositari del Conveni l’11 de gener del 2007. La República Argentina reafirma la seva sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud com també dels espais marítims que les envolten que formen part integrant del seu territori nacional, i recorda que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat les resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 i 43/25, en les quals reconeix l’existència del conflicte de sobirania i demana als governs de la República Argentina i del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord d’iniciar negociacions per trobar una resolució pacífica i definitiva a les controvèrsies que els oposen, especialment a tots els aspectes del problema del futur de les illes Malvines, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
2. Amb una exclusió territorial respecte de les illes Fèroe i Groenlàndia.
3. El 18 de gener del 2008, el secretari general va rebre del Govern espanyol la comunicació següent: Sobre la comunicació C.N.1130.2007.TREATIES del 10 de desembre relativa a la notificació del 27 de novembre del 2007 per la qual el Regne Unit estén a Gibraltar l’aplicació territorial del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat el 15 de novembre del 2000, el Regne d’Espanya vol fer la declaració següent:
1. Gibraltar és un territori no autònom, del qual el Regne Unit té la responsabilitat de les relacions exteriors i que ha estat objecte d’un procés de descolonització d’acord amb les decisions i les resolucions pertinents de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que tenen l’origen i el fonament en una distribució i una atribució de competències efectuades pel Regne Unit de conformitat amb les disposicions de la seva legislació interna, en qualitat d’Estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.
3. En conseqüència, la participació eventual de les autoritats de Gibraltar en l’aplicació del Conveni es considera que es desenvolupa exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar i no es podrà considerar que modifiqui en res les disposicions dels dos apartats precedents. 7 de febrer del 2008 Vegeu C. N. 180.2008.TREATIES-4 del 17 de març del 2008 que transmet una comunicació rebuda pel secretari general del Govern espanyol respecte de Gibraltar.
4. Amb l’exclusió territorial següent: Declara que, de conformitat amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís de treballar per assolir l’autonomia a través d’un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, aquesta ratificació només s’aplicarà a Tokelau després que el Govern neozelandès hagi dipositat una declaració en aquest sentit prop del dipositari, després d’una consulta apropiada amb aquest territori.
5. Per al Regne a Europa. Més tard, el 18 de gener del 2007, el Govern neerlandès ha notificat al secretari general que el Conveni s’aplicaria a Aruba, amb el següent: de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, l’autoritat central d’Aruba és: The Procurator-General of Aruba Havenstraat 2, Oranjestad Aruba Tel: (297) 582 1415 Fax: (297) 583 8891 [email protected]
6. L’11 de gener del 2007: respecte de les illes Falklands (Malvines). El 27 de novembre del 2007: respecte de Gibraltar.
7. Amb la Declaració següent respecte de Hong Kong i Macau:
1. De conformitat amb la Llei fonamental de la Regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina), i després de consultes amb el Govern d’aquesta regió, l’aplicació del Conveni a la Regió administrativa especial està subordinada a l’adopció de disposicions legislatives per part d’aquesta. Fins a la notificació en sentit contrari per part del Govern de la República Popular de la Xina, el Conveni no s’aplica a la Regió administrativa especial.
2. De conformitat amb la Llei fonamental de la Regió administrativa especial de Macau (República Popular de la Xina), i després de consultes amb el Govern d’aquesta regió, el Govern de la República Popular de la Xina decideix que el Conveni s’aplica a la Regió administrativa especial de Macau i declara el següent:
a) En virtut del dret intern de la Regió administrativa especial de Macau, la qualificació dels delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni, està subordinada a la implicació d’un grup criminal organitzat;
b) De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la Regió administrativa especial de Macau designa el secretari de l’Administració i la Justícia com a autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial i de trametre-les a les autoritats competents de la Regió perquè les executin;
c) De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la Regió administrativa especial de Macau només accepta les demandes de cooperació judicial redactades en llengua xinesa o portuguesa. Més tard, mitjançant una comunicació rebuda el 27 de setembre del 2006, el Govern xinès va declarar el següent: De conformitat amb les disposicions de l’article 153 de la Llei fonamental de la Regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina), el Govern de la República Popular de la Xina decideix que el Conveni s’aplica a la Regió administrativa especial de Hong Kong. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni i en aplicació d’aquest darrer en la Regió administrativa especial de Hong Kong, el secretari de Justícia del Departament de Justícia de la Regió administrativa especial de Hong Kong ha estat designat com a autoritat central (adreça: 47/F High Block, Queensway Government Offices, 66 Queensway, Hong Kong). De conformitat amb les disposicions de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el xinès i l’anglès són les úniques llengües acceptades per a les demandes de cooperació judicial adreçades a la Regió administrativa especial de Hong Kong.
8. El 14 de gener del 2005, és a dir, en el termini d’un any a comptar de la data de notificació del dipositari C. N. 1593.2003.TREATIES-41 del 14 de gener del 2004, cap de les parts contractants havia notificat al secretari general una objecció a la reserva. En conseqüència, de conformitat amb la pràctica seguida en casos anàlegs, el secretari general proposa de rebre en dipòsit la reserva esmentada. Declaració del Principat d’Andorra relativa a l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional En virtut de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Principat d’Andorra declara que no es considera vinculat per l’obligació enunciada a l’apartat 2 de l’article 35, en el sentit que per sotmetre una controvèrsia davant la Cort Internacional de Justícia caldrà la conformitat de totes les parts implicades.