Article 12

Article 12

Confiscació i embargament

1. Els estats part adopten, sempre que ho permeti el seu ordenament jurídic intern, les mesures necessàries per permetre la confiscació:

a) Del producte dels delictes previstos en aquest Conveni o de béns el valor dels quals correspon al d’aquest producte;

b) Dels béns, del material o d’altres instruments utilitzats o destinats a ser utilitzats per a la comissió dels delictes previstos en aquest Conveni.

2. Els estats part adopten les mesures necessàries per permetre la identificació, la localització, el bloqueig o l’embargament de qualsevol bé esmentat a l’apartat 1 d’aquest article a l’efecte de confiscació eventual.

3. Si el producte del delicte ha estat transformat o convertit, parcialment o totalment, en altres béns, aquests béns poden ser objecte de les mesures previstes en aquest article per a aquest producte.

4. Si el producte del delicte ha estat barrejat amb béns adquirits legítimament, aquests béns, sense perjudici de qualsevol poder de bloqueig o d’embargament, es poden confiscar fins al total del valor estimat del producte que hi hagi estat barrejat.

5. Els ingressos o altres rendiments que s’obtinguin del producte del delicte, dels béns en què el producte hagi estat transformat o convertit o dels béns amb què hagi estat barrejat també poden ser objecte de les mesures previstes en aquest article, igual i en la mateixa mesura que el producte del delicte.

6. D’acord amb aquest article i l’article 13 d’aquest Conveni, cada Estat part habilita els seus tribunals o altres autoritats competents per ordenar la presentació o l’embargament de documents bancaris, financers o comercials. Els estats part no poden invocar el secret bancari per rebutjar o donar efecte a les disposicions d’aquest apartat.

7. Els estats part poden preveure que es pugui exigir a un delinqüent que demostri l’origen lícit del presumpte producte del delicte o d’altres béns que puguin ser objecte d’una confiscació, en la mesura en què aquesta exigència sigui conforme als principis del seu dret intern i a la natura del procediment judicial o dels altres procediments relacionats.

8. La interpretació de les disposicions d’aquest article no ha de perjudicar mai els drets dels tercers de bona fe.

9. Cap disposició d’aquest article no perjudica el principi segons el qual les mesures que s’hi preveuen es defineixen i s’apliquen de conformitat amb el dret intern de cada Estat part i segons les disposicions del dret esmentat.