Article 16

Article 16

Extradició

1. Aquest article s’aplica als delictes previstos en aquest Conveni o als casos en què un grup criminal organitzat està implicat en un delicte previst a la lletra

a) o

b) de l’apartat 1 de l’article 3 i quan la persona que és objecte de la demanda d’extradició es troba en territori de l’Estat part requerit, a condició que el delicte pel qual se sol·licita l’extradició es pugui castigar segons el dret intern de l’Estat part requeridor i de l’Estat part requerit.

2. Si la demanda d’extradició fa referència a altres delictes greus diferents, alguns dels quals no estan previstos en aquest article, l’Estat part requerit pot aplicar igualment aquest article a aquests darrers delictes.

3. Cadascun dels delictes a què s’aplica aquest article es considera inclòs de ple dret en qualsevol tractat d’extradició en vigor entre els estats part com a delictes que poden donar lloc a extradició. Els estats part es comprometen a incloure aquests delictes com a delictes que poden donar lloc a extradició, en qualsevol tractat d’extradició que concloguin entre ells.

4. Si un estat part que subordina l’extradició a l’existència d’un tractat rep una demanda d’extradició d’un estat part amb el qual no ha conclòs un tractat similar, pot considerar aquest Conveni com la base legal de l’extradició per als delictes als quals s’aplica aquest article.

5. Els estats part que subordinen l’extradició a l’existència d’un tractat:

a) En dipositar l’instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió a aquest Conveni, han d’informar el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides si consideren o no aquest Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estat parts d’aquest Conveni; i

b) Si no consideren aquest Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició, s’han d’esforçar, si escau, per concloure tractats d’extradició amb altres estats part d’aquest Conveni a fi d’aplicar aquest article.

6. Els estats part que no subordinin l’extradició a l’existència d’un tractat i reconeguin entre ells els delictes a què s’aplica aquest article com a delictes que poden donar lloc a extradició.

7. L’extradició se subordina a les condicions previstes pel dret intern de l’Estat part requerit o pels tractats d’extradició aplicables, fins i tot, i principalment, a les condicions referents a la pena mínima requerida per extradir i als motius pels quals l’Estat part requerit pot refusar l’extradició.

8. Els estats part s’han d’esforçar, sense perjudici del seu dret intern, a accelerar els procediments d’extradició i simplificar les exigències en matèria de prova que hi estiguin relacionades, pel que fa als delictes a què s’aplica aquest article.

9. Sota reserva de les disposicions del seu dret intern i dels tractats d’extradició que hagi conclòs, l’Estat part requerit, a requeriment de l’Estat part requeridor i si considera que les circumstàncies ho justifiquen i que hi ha urgència, pot detenir una persona present en el seu territori, l’extradició de la qual es demana, o bé es pot prendre qualsevol altra mesura apropiada per garantir-ne la compareixença en els procediments d’extradició.

10. Si un estat part, en el territori del qual es trobi el presumpte delinqüent, no extradeix aquesta persona respecte d’un delicte a què s’aplica aquest article per l’única raó que aquesta persona és un dels seus nacionals, està obligat, a requeriment de l’Estat part que en demani l’extradició, a sotmetre el cas sense demora injustificada a les seves autoritats competents a l’efecte d’enjudiciament. Aquestes autoritats prenen llur decisió i porten les diligències de la mateixa manera que per a qualsevol altre delicte greu en virtut del dret intern d’aquest Estat part. Els estats part interessats cooperen entre ells, principalment en matèria de procediment i de prova, a fi de garantir l’eficàcia d’aquestes actuacions.

11. Quan un estat part, en virtut del seu dret intern, només està autoritzat a extradir o a lliurar de qualsevol altra forma un dels seus nacionals si aquesta persona és reenviada posteriorment a aquest Estat part per complir la condemna imposada com a resultat del judici o del procediment que n’origini la demanda d’extradició o de lliurament, i quan aquest Estat part i l’Estat part requeridor es posin d’acord sobre aquesta opció i sobre altres condicions que puguin ser considerades apropiades, aquesta extradició o aquest lliurament condicional és suficient a l’efecte de l’execució de l’obligació enunciada a l’apartat 10 d’aquest article.

12. Si l’extradició, demanada a l’efecte de compliment d’una condemna, es rebutja perquè la persona que és objecte d’aquesta demanda és un nacional de l’Estat part requerit, aquest darrer, si el seu dret intern li ho permet, de conformitat amb les prescripcions d’aquest dret i a demanda de l’Estat part requeridor, ha de considerar la possibilitat de fer complir la condemna imposada de conformitat amb el dret intern de l’Estat part requeridor, o el que quedi d’aquesta condemna.

13. S’ha de garantir a qualsevol persona que sigui objecte de diligències a causa de qualsevol dels delictes a què s’aplica aquest article un tracte just en totes les fases del procediment, fins i tot que tingui tots els drets i totes les garanties previstes pel dret intern de l’Estat part en el territori en què es trobi.

14. Cap disposició d’aquest Conveni s’ha d’interpretar en el sentit que s’obliga l’Estat part requerit a extradir si té raons serioses per pensar que la demanda s’ha presentat a l’efecte de perseguir o de castigar una persona per raons de gènere, raça, religió, nacionalitat, origen ètnic o d’opinió política, o perquè el fet de donar curs a aquesta demanda causaria un perjudici a aquesta persona per qualsevol d’aquestes raons.

15. Els estats part no poden rebutjar una demanda d’extradició per l’única raó que es consideri que el delicte inclou també qüestions fiscals.

16. Abans de rebutjar l’extradició, l’Estat part requerit consulta, si escau, l’Estat part requeridor per oferir-li la possibilitat d’emetre la seva opinió i de proporcionar informació que doni suport a les seves al·legacions.

17. Els estats part han de procurar concloure acords o convenis bilaterals i multilaterals per permetre l’extradició o per augmentar-ne l’eficàcia.