Article 29

Article 29 Formació i assistència tècnica
1. Cada Estat part estableix, desenvolupa o millora, segons les necessitats, programes de formació específics destinats al personal dels seus serveis de detecció i de repressió, fins i tot dels membres del ministeri fiscal, els jutges d’instrucció i els agents de duanes, així com de l’altre personal encarregat de prevenir, detectar i reprimir els delictes previstos en aquest Conveni. Aquests programes poden preveure l’adscripció temporal i l’intercanvi de personal. Sempre que el dret intern ho permeti, han de fer referència particularment als punts següents:
a) Els mètodes utilitzats per prevenir, detectar i reprimir els delictes previstos en aquest Conveni;
b) Els itineraris i les tècniques utilitzades per persones sospitoses d’implicació en els delictes previstos en aquest Conveni, fins i tot en els estats de trànsit, i les mesures de lluita apropiades;
c) La vigilància del moviment dels productes de contraban;
d) La detecció i la vigilància del moviment del producte del delicte o dels béns, del material o dels altres instruments, i mètodes de trasllat, de dissimulació o d’ocultació d’aquest producte, d’aquests béns, d’aquest material o d’aquests altres instruments, així com els mètodes de lluita contra el blanqueig de diners i altres delictes financers;
e) L’aplegament dels elements de prova;
f) Les tècniques de control en les zones franques i els ports francs;
g) El material i les tècniques modernes de detecció i de repressió, fins i tot la vigilància electrònica, l’entrega vigilada i les operacions d’infiltració;
h) Els mètodes utilitzats per combatre la delinqüència organitzada transnacional comesa mitjançant ordinadors, xarxes de telecomunicació o altres formes de noves tecnologies; i
i) Els mètodes utilitzats per protegir les víctimes i els testimonis.
2. Els estats part cooperen per planificar i executar programes de recerca i de formació concebuts per intercanviar coneixements especialitzats en els àmbits previstos en l’apartat 1 d’aquest article i, a aquest efecte, recorren, també, quan s’escaigui, a conferències i seminaris regionals i internacionals per afavorir la cooperació i fomentar l’examen dels problemes d’interès comú, inclosos els problemes i les necessitats particulars dels estats de trànsit.
3. Els estats part fomenten les activitats de formació i d’assistència tècnica que facilitin l’extradició i la cooperació judicial. Aquestes activitats de formació i d’assistència tècnica poden incloure la formació lingüística, l’adscripció temporal i l’intercanvi del personal entre les autoritats centrals o els organismes que tinguin responsabilitats en els àmbits concernits.
4. Quan hi hagi acords o convenis bilaterals o multilaterals en vigor, els estats part han de reforçar, tant com calgui, les mesures preses per optimitzar les activitats operacionals i de formació en les organitzacions internacionals i regionals i en el marc d’altres acords o convenis bilaterals i multilaterals en la matèria.