Article 6

Article 6 Incriminació del blanqueig del producte del delicte
1. Cada Estat part adopta, de conformitat amb els principis fonamentals del dret intern, les mesures legislatives i altres de necessàries per tipificar com a delicte, quan l’acte ha estat comès intencionadament:
a)
i) La conversió o la transferència de béns, quan qui ho fa sap que són producte del delicte, amb la finalitat de dissimular o d’encobrir l’origen il·lícit dels béns esmentats o d’ajudar qualsevol persona que està implicada en la comissió del delicte principal a escapar-se de les conseqüències jurídiques dels seus actes; ii) La dissimulació o l’encobriment de la veritable natura, de l’origen, de l’emplaçament, de la disposició, del moviment o de la propietat de béns o de drets que hi estan relacionats, l’autor dels quals sap que són producte del delicte;
b) I, sota reserva dels conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic: i. L’adquisició, la possessió o la utilització de béns, quan qui els adquireix, els posseeix o els utilitza sap, en el moment en què els rep, que són producte del delicte; ii. La participació en un dels delictes establerts segons aquest article o en qualsevol altra associació, entesa, temptativa o complicitat per cometre’ls i facilitar l’assistència, l’ajuda o l’assessorament.
2. D’acord amb l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest article:
a) Cada Estat part s’esforça a aplicar l’apartat 1 d’aquest article al ventall més ampli de delictes principals;
b) Cada Estat part inclou en els delictes principals tots els delictes greus tal com es defineixen a l’article 2 d’aquest Conveni i els delictes establerts segons els articles 5, 8 i
23. Pel que fa als estats part, la legislació dels quals conté una llista de delictes principals específics, inclouen en aquesta llista, com a mínim, un ventall complet de delictes vinculats a grups criminals organitzats;
c) D’acord amb la lletra b), els delictes principals inclouen els delictes comesos a l’interior i a l’exterior del territori que és competència de l’Estat part en qüestió. Tanmateix, un delicte comès a l’exterior del territori que és competència d’un Estat part només constitueix un delicte principal quan l’acte corresponent és un delicte penal en virtut del dret intern de l’Estat en què ha estat comès i constituiria un delicte en virtut del dret intern de l’Estat part que aplica aquest article si hagués estat comès en el seu territori;
d) Cada Estat part remet al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les lleis que donen aplicació a aquest article i una còpia de qualsevol modificació aportada ulteriorment a aquestes lleis i a aquests reglaments o una descripció d’aquesta modificació;
e) Quan els principis fonamentals del dret intern d’un Estat part ho exigeixin, serà possible que els delictes tipificats a l’apartat 1 d’aquest article no s’apliquin a les persones que han comès el delicte principal;
f) El coneixement, la intenció o la motivació, com a elements constitutius d’un delicte enunciat a l’apartat 1 d’aquest article, es poden deduir de circumstàncies de facto objectives.