Article 13

Article 13

Cooperació internacional a l’efecte de confiscació

1. Sempre que es pugui, en el marc del seu ordenament jurídic nacional, un estat part que rebi, d’un altre estat part que tingui competència per conèixer d’un delicte previst en aquest Conveni, una demanda de confiscació del producte del delicte, dels béns, del material o d’altres instruments previstos a l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Conveni, que es trobin situats en el seu territori:

a) Ha de transmetre la demanda a les seves autoritats competents perquè pronunciï una decisió de confiscació i, si aquesta hi intervé, l’ha de fer executar; o

b) Ha de transmetre a les seves autoritats competents, a fi que s’executi en els límits de la demanda, la decisió de confiscació presa per un tribunal situat en el territori de l’Estat part requeridor de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Conveni, pel que fa al producte del delicte, dels béns, del material o d’altres instruments previstos a l’apartat 1 de l’article 12 situats en el territori de l’Estat part requerit.

2. Quan un altre Estat part amb competència formuli una demanda perquè és coneixedor d’un delicte previst en aquest Conveni, l’Estat part requerit pren les mesures necessàries per identificar, localitzar i bloquejar o embargar el producte del crim, els béns, el material o els altres instruments previstos a l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Conveni, en vista d’una confiscació eventual que caldrà que ordeni l’Estat part requeridor o que resulti d’una demanda formulada per l’Estat part requerit en virtut de l’apartat 1 d’aquest article.

3. Les disposicions de l’article 18 d’aquest Conveni s’apliquen mutatis mutandis a aquest article. A més de les informacions previstes a l’apartat 15 de l’article 18, les demandes presentades de conformitat amb aquest article contenen:

a) Quan la demanda fa referència a la lletra

a) de l’apartat 1 d’aquest article, una descripció dels béns que cal confiscar i una exposició dels fets sobre els quals es fonamenta l’Estat part requeridor que siguin prou explícits per permetre a l’Estat part requerit de dictar l’ordre de confiscació d’acord amb el seu dret intern;

b) Quan la demanda fa referència a la lletra

b) de l’apartat 1 d’aquest article, una còpia legalment admissible de l’ordre de confiscació emesa per l’Estat part requeridor en què es fonamenta la demanda, una exposició dels fets i la informació que indiqui en quins límits es demana d’executar l’ordre;

c) Quan la demanda fa referència a l’apartat 2 d’aquest article, una exposició dels fets sobre els quals es fonamenta l’Estat part requeridor i una descripció de les mesures sol·licitades.

4. L’Estat part requerit pren les decisions o les mesures previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article de conformitat amb el seu dret intern i segons les seves disposicions, i de conformitat amb les seves regles de procediment o amb qualsevol tractat, acord o disposició bilateral o multilateral que el vinculi l’Estat part requeridor.

5. Cada Estat part remet al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les seves lleis i reglaments que donen aplicació a aquest article, i una còpia de qualsevol modificació aportada ulteriorment a aquestes lleis i a aquests reglaments, o una descripció d’aquesta modificació.

6. Si un estat part decideix subordinar l’adopció de les mesures previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article a l’existència d’un tractat en la matèria, ha de considerar aquest Conveni com la base convencional necessària i suficient per complir aquest requisit.

7. Un estat part pot rebutjar donar curs a una demanda de cooperació en virtut d’aquest article en cas que el delicte al qual fa referència no sigui un delicte previst en aquest Conveni.

8. La interpretació de les disposicions d’aquest article no ha de perjudicar mai els drets dels tercers de bona fe.

9. Els estats part preveuen concloure tractats, acords o convenis bilaterals o multilaterals a fi de reforçar l’eficàcia de la cooperació internacional instaurada d’acord amb aquest article.