Article 41

Article 41

Dipositari i llengües

1. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides és el dipositari d’aquest Conveni.

2. L’original d’aquest Conveni, traduït de manera fefaent a l’anglès, l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès i el rus, es diposita prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

I, en testimoni, els plenipotenciaris sotasignats, degudament autoritzats pels seus governs respectius, signen aquest Conveni.

Situació el 16 de maig del 2011 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional Nova York, 15 de novembre del 2000 Entrada en vigor: 29 de setembre del 2003, de conformitat amb l’article 38. Situació: signataris: 147, parts: 161. Participant Signatura Ratificació, acceptació (A), aprovació (AA), adhesió, successió (d) Afganistan 14 desembre 2000 24 setembre 2003 Albània 12 desembre 2000 21 agost 2002 Alemanya 12 desembre 2000 14 juny 2006 Algèria 12 desembre 2000 7 octubre 2002 Andorra 11 novembre 2001 Angola 13 desembre 2000 Antigua i Barbuda 26 setembre 2001 24 juliol 2002 Aràbia Saudita 12 desembre 2000 18 gener 2005 Argentina1 12 desembre 2000 19 novembre 2002 Armènia 15 novembre 2001 1 juliol 2003 Austràlia 13 desembre 2000 27 maig 2004 Àustria 12 desembre 2000 23 setembre 2004 Azerbaidjan 12 desembre 2000 30 octubre 2003 Bahames 9 abril 2001 26 setembre 2008 Bahrain 7 juny 2004 Barbados 26 setembre 2001 Bèlgica 12 desembre 2000 11 agost 2004 Belize 26 setembre 2003 Benín 13 desembre 2000 30 agost 2004 Bielorússia 14 desembre 2000 25 juny 2003 Bolívia 12 desembre 2000 10 octubre 2005 Bòsnia i Hercegovina 12 desembre 2000 24 abril 2002 Botswana 10 abril 2002 29 agost 2002 Brasil 12 desembre 2000 29 gener 2004 Brunei Darussalam 25 març 2008 a Bulgària 13 desembre 2000 5 desembre 2001 Burkina Faso 15 desembre 2000 15 maig 2002 Burundi 14 desembre 2000 Cambotja 11 novembre 2001 12 desembre 2005 Camerun 13 desembre 2000 6 febrer 2006 Canadà 14 desembre 2000 13 maig 2002 Cap Verd 13 desembre 2000 15 juliol 2004 Colòmbia 12 desembre 2000 4 agost 2004 Comores 25 setembre 2003 Congo 14 desembre 2000 Costa d’Ivori 15 desembre 2000 Costa Rica 16 març 2001 24 juliol 2003 Croàcia 12 desembre 2000 24 gener 2003 Cuba 13 desembre 2000 9 febrer 2007 Dinamarca2 12 desembre 2000 30 setembre 2003 Djibouti 20 abril 2005 a Egipte 13 desembre 2000 5 març 2004 El Salvador 14 desembre 2000 18 març 2004 Equador 13 desembre 2000 17 setembre 2002 Eslovàquia 14 desembre 2000 3 desembre 2003 Eslovènia 12 desembre 2000 21 maig 2004 Espanya3 13 desembre 2000 1 març 2002 Estats Units d’Amèrica 13 desembre 2000 3 novembre 2005 Estònia 14 desembre 2000 10 febrer 2003 Etiòpia 14 desembre 2000 23 juliol 2007 Federació de Rússia 12 desembre 2000 26 maig 2004 Filipines 14 desembre 2000 28 maig 2002 Finlàndia 12 desembre 2000 10 febrer 2004 França 12 desembre 2000 29 octubre 2002 Gabon 15 desembre 2004 a Gàmbia 14 desembre 2000 5 maig 2003 Geòrgia 13 desembre 2000 5 setembre 2006 Grècia 13 desembre 2000 Grenada 21 maig 2004 a Guatemala 12 desembre 2000 25 setembre 2003 Guinea 9 novembre 2004 a Guinea Equatorial 14 desembre 2000 7 febrer 2003 Guinea-Bissau 14 desembre 2000 10 setembre 2007 Guyana 14 setembre 2004 a Haití 13 desembre 2000 Hondures 14 desembre 2000 2 desembre 2003 Hongria 14 desembre 2000 22 desembre 2006 Iemen 15 desembre 2000 8 febrer 2010 Illes Cook 4 març 2004 Índia 12 desembre 2002 Indonèsia 12 desembre 2000 20 abril 2009 Iran (República Islàmica d’) 12 desembre 2000 Iraq 17 març 2008 Irlanda 13 desembre 2000 17 juny 2010 Islàndia 13 desembre 2000 13 maig 2010 Israel 13 desembre 2000 27 desembre 2006 Itàlia 12 desembre 2000 2 agost 2006 Jamaica 26 setembre 2001 29 setembre 2003 Japó 12 desembre 2000 Jordània 26 novembre 2002 22 maig 2009 Kazakhstan 13 desembre 2000 31 juliol 2008 Kenya 16 juny 2004 Kirguizistan 13 desembre 2000 2 octubre 2003 Kiribati 15 setembre 2005 Kuwait 12 desembre 2000 12 maig 2006 Lesotho 14 desembre 2000 24 setembre 2003 Letònia 13 desembre 2000 7 desembre 2001 Líban 18 desembre 2001 5 octubre 2005 Libèria 22 setembre 2004 Líbia 13 novembre 2001 18 juny 2004 Liechtenstein 12 desembre 2000 20 febrer 2008 Lituània 13 desembre 2000 9 maig 2002 Luxemburg 13 desembre 2000 12 maig 2008 Macedònia 12 desembre 2000 12 gen. 2005 Madagascar 14 desembre 2000 15 setembre 2005 Malàisia 26 setembre 2002 24 setembre 2004 Malawi 13 desembre 2000 17 març 2005 Mali 15 desembre 2000 12 abril 2002 Malta 14 desembre 2000 24 setembre 2003 Marroc 13 desembre 2000 19 setembre 2002 Maurici 12 desembre 2000 21 abril 2003 Mauritània 22 juliol 2005 Mèxic 13 desembre 2000 4 març 2003 Micronèsia (Estats Federats de) 24 maig 2004a Moçambic 15 desembre 2000 20 setembre 2006 Mònaco 13 desembre 2000 5 juny 2001 Mongòlia 27 juny 2008 Montenegro 23 octubre 2006 Myanmar 30 març 2004 Namíbia 13 desembre 2000 16 agost 2002 Nauru 12 novembre 2001 Nepal 12 desembre 2002 Nicaragua 14 desembre 2000 9 setembre 2002 Níger 21 agost 2001 30 setembre 2004 Nigèria 13 desembre 2000 28 juny 2001 Noruega 13 desembre 2000 23 setembre 2003 Nova Zelanda4 14 desembre 2000 19 juliol 2002 Oman 13 maig 2005 Països Baïxos5 12 desembre 2000 26 maig 2004 Pakistan 14 desembre 2000 13 gener 2010 Panamà 13 desembre 2000 18 agost 2004 Paraguai 12 desembre 2000 22 setembre 2004 Perú 14 desembre 2000 23 gener 2002 Polònia 12 desembre 2000 12 novembre 2001 Portugal 12 desembre 2000 10 maig 2004 Qatar 10 març 2008 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord3,6 14 desembre 2000 9 febrer 2006 República Àrab Síria 13 desembre 2000 8 abril 2009 República Centreafricana 14 setembre 2004 República de Corea 13 desembre 2000 República de Moldàvia 14 desembre 2000 16 setembre 2005 República Democràtica del Congo 28 octubre 2005 República Democràtica Popular de Laos 26 setembre 2003 República Dominicana 13 desembre 2000 26 octubre 2006 República Txeca 12 desembre 2000 República Unida de Tanzània 13 desembre 2000 24 maig 2006 Romania 14 desembre 2000 4 desembre 2002 Rwanda 14 desembre 2000 26 setembre 2003 Saint Kitts i Nevis 20 novembre 2001 21 maig 2004 Saint Lucia 26 setembre 2001 Saint Vincent i les Grenadines 24 juliol 2002 San Marino 14 desembre 2000 20 juliol 2010 Sao Tomé i Principe 12 abril 2006 Senegal 13 desembre 2000 27 octubre 2003 Sèrbia 12 desembre 2000 6 setembre 2001 Seychelles 12 desembre 2000 22 abril 2003 Sierra Leone 27 novembre 2001 Singapur 13 desembre 2000 28 agost 2007 Sri Lanka 13 desembre 2000 22 setembre 2006 Sud-àfrica 14 desembre 2000 20 febrer 2004 Sudan 15 desembre 2000 10 desembre 2004 Suècia 12 desembre 2000 30 abril 2004 Suïssa 12 desembre 2000 27 octubre 2006 Surinam 25 maig 2007 Swazilàndia 14 desembre 2000 Tadjikistan 12 desembre 2000 8 juliol 2002 Tailàndia 13 desembre 2000 Timor Oriental 9 novembre 2009 Togo 12 desembre 2000 2 juliol 2004 Trinitat i Tobago 26 setembre 2001 6 novembre 2007 Tunísia 13 desembre 2000 19 juny 2003 Turkmenistan 28 març 2005 Turquia 13 desembre 2000 25 març 2003 Txad 18 agost 2009 Ucraïna 12 desembre 2000 21 maig 2004 Uganda 12 desembre 2000 9 març 2005 Unió dels Emirats Àrabs 9 desembre 2002 7 maig 2007 Unió Europea 12 desembre 2000 21 maig 2004 Uruguai 13 desembre 2000 4 març 2005 Uzbekistan 13 desembre 2000 9 desembre 2003 Vanuatu 4 gener 2006 Veneçuela (República Bolivariana de) 14 desembre 2000 13 maig 2002 Vietnam 13 desembre 2000 Xile 13 desembre 2000 29 novembre 2004 Xina7 12 desembre 2000 23 setembre 2003 Xipre 12 desembre 2000 22 abril 2003 Zàmbia 24 abril 2005 Zimbabwe 12 desembre 2000 12 desembre 2007 Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió).

Algèria Reserva: “El Govern de la República Algeriana Democràtica i Popular no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni, que preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos o més estats sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni esmentat, que no es pugui resoldre per la via de la negociació, sigui sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a demanda d’un d’ells.

El Govern de la República Algeriana Democràtica i Popular estima que qualsevol controvèrsia d’aquest tipus només pot ser sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.” Declaració: “La ratificació per part de la República Algeriana Democràtica i Popular d’aquest Conveni no significa de cap manera el reconeixement d’Israel.

Aquesta ratificació no pot ser interpretada en el sentit que hagi de portar a l’establiment de relacions de cap tipus amb Israel.”.

Aràbia Saudita Reserves: El Regne de l’Aràbia Saudita no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni.

Azerbaidjan Reserva: En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35. Declaració: La República de l’Azerbaidjan declara que li és impossible garantir l’aplicació de les disposicions del Conveni en els territoris ocupats per la República d’Armènia mentre aquests territoris no siguin alliberats d’aquesta ocupació.

Bahames Reserva: Tal com preveu l’apartat 3 de l’article 35, la Commonwealth de les Bahames formula la reserva següent, respecte del procediment establert a l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni: una controvèrsia sobre l’aplicació o la interpretació de les disposicions del Conveni només serà sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

Bahrain Reserva: El Regne de Bahrain no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni.

Bèlgica En el moment de la signatura: Declaració: “Aquesta signatura obliga també la comunitat francesa, la comunitat flamenca, la comunitat germanòfona, la regió valona, la regió flamenca i la regió de Brussel·les capital.”.

Belize Reserva: El Govern de Belize no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni, que preveuen que qualsevol controvèrsia entre dos o més estats relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni que no es pugui resoldre per la via de la negociació, sigui sotmesa a l’arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a la demanda d’un estat part qualsevol del Conveni.

Bielorússia Declaració: La República de Bielorússia entén aplicar les disposicions de l’article 10 del Conveni sempre que no siguin contràries a la seva legislació nacional.

Bolívia 18 de maig del 2006 Declaracions: La República de Bolívia declara que, respecte de les definicions i les incriminacions establertes als articles 5, 6, 8 i 23 del Conveni, aplicarà prioritàriament el seu ordenament jurídic en vigor i, subsidiàriament, les disposicions del Conveni.

La República de Bolívia declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35 relatiu a l’arranjament de controvèrsies relatives a aquest Conveni.

Colòmbia Reserva: De conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, Colòmbia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

Egipte En el moment de la signatura: Declaració: La República Àrab d’Egipte declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35. El Salvador Reserva: Respecte de les disposicions de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni esmentat, el Govern de la República del Salvador no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 d’aquest article, ja que no reconeix la competència obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Equador Reserva: … Respecte de l’article 10 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el Govern equatorià assenyala que la legislació equatoriana actual no preveu la responsabilitat penal de les persones jurídiques.

Aquesta reserva es retirarà quan la legislació hagi estat modificada en aquest sentit.

De conformitat amb la facultat que li concedeix l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Govern equatorià formula una reserva respecte de l’apartat 2 del mateix article, que tracta de l’arranjament de controvèrsies.

Eslovàquia Declaració: De conformitat amb la lletra

d) de l’apartat 2 de l’article 6 i l’apartat 5 de l’article 13, el Ministeri de Justícia eslovac és l’autoritat encarregada de trametre al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides una còpia de les lleis de la República eslovaca que donen efecte a aquests apartats, com també una còpia de qualsevol modificació ulterior d’aquestes lleis o una descripció d’aquestes lleis i modificacions ulteriors.

Estats Units d’Amèrica Reserves: 1) Els Estats Units d’Amèrica es reserven el dret d’assumir les obligacions enunciades al Conveni d’una manera que sigui compatible amb els seus principis fonamentals de federalisme, segons els quals tant el dret penal federal com el dels estats han de ser presos en consideració pel que fa als actes a què fa referència el Conveni.

El dret penal federal dels Estats Units, que regula els actes, tenint en compte els seus efectes en el comerç entre els estats de la Unió o amb l’estranger, o en un altre interès de caràcter federal, és, als Estats Units, el règim jurídic principal que s’utilitza per lluitar contra la delinqüència organitzada i, de manera general, és eficaç a aquest fi.

El dret penal federal no s’aplica en els casos rars en què l’acte criminal considerat no afecti el comerç entre els estats de la Unió o amb l’estranger, ni cap altre interès de caràcter federal.

Es poden concebre un nombre reduït de situacions –que són excepcionals– en les quals per a delictes de caràcter purament local, el dret penal federal i el dret penal dels estats dels Estats Units poden no ser totalment adequats per executar una obligació enunciada en el Conveni.

Els Estats Units d’Amèrica formulen, per tant, reserves respecte de les obligacions enunciades en el Conveni sempre que concerneixin actes que correspondrien a aquesta categoria estretament definida d’activitats de caràcter molt local.

Aquesta reserva no afecta gens la capacitat dels Estats Units pel que fa a la cooperació internacional amb les altres parts prevista en el Conveni. 2) Els Estats Units es reserven el dret de no aplicar íntegrament l’obligació enunciada a la lletra

b) de l’apartat 1 de l’article 15 pel que fa als delictes establerts en el Conveni. Els Estats Units no tenen competència plena per conèixer delictes comesos a bord d’un vaixell que porta el seu pavelló o a bord d’una aeronau matriculada de conformitat amb el seu dret intern. No obstant això, en certes circumstàncies, el dret dels Estats Units reconeix la competència quan es tracta d’aquests delictes comesos a bord de vaixells que portin pavelló dels Estats Units o d’aeronaus matriculades de conformitat amb el dret dels Estats Units. Per aquest motiu, els Estats Units apliquen la lletra

b) de l’apartat 1 de l’article 15 del Conveni en la mesura que ho permeti el dret federal. 3) En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35, els Estats Units d’Amèrica declaren que no es consideren vinculats per l’obligació enunciada a l’apartat 2 de l’article 35. Federació de Rússia Declaracions: La Federació de Rússia declara que en aplicació de l’apartat 6 de l’article 13 del Conveni considerarà de manera recíproca el Conveni com una base convencional necessària i suficient per adoptar les mesures a què fan referència els apartats 1 i 2 de l’article 13 del Conveni; La Federació de Rússia ha establert la seva competència respecte dels delictes establerts de conformitat amb els articles 5, 6, 8 i 23 del Conveni en els casos previstos en els apartats 1 i 3 de l’article 15 del Conveni; La Federació de Rússia considera que les disposicions de l’apartat 14 de l’article 16 del Conveni s’han d’aplicar de manera que es garanteixi la irreversibilitat de la responsabilitat dels delictes previstos en el Conveni, sense perjudici del caràcter efectiu de la cooperació internacional en matèria d’extradició i de cooperació judicial; La Federació de Rússia declara que en aplicació de l’apartat 7 de l’article 18 del Conveni, aplicarà de manera recíproca les disposicions dels apartats 9 a 29 de l’article 18 del Conveni, en lloc de les disposicions corresponents del Tractat de cooperació judicial conclòs per la Federació de Rússia amb un altre estat part en el Conveni si, en opinió de les autoritats centrals de la Federació de Rússia, això pot facilitar la cooperació; La Federació de Rússia declara que en aplicació de l’apartat 2 de l’article 27 del Conveni, es basarà en el Conveni per instaurar una cooperació en matèria de detecció i repressió dels delictes a què fa referència el Conveni, amb la condició que aquesta cooperació no comporti efectuar investigacions o altres actes de procediment en el seu territori.

Iemen Reserva: El Govern de la República del Iemen declara que […] aprova definitivament i ratifica el Conveni esmentat més amunt i es compromet a aplicar-ne les disposicions, i al mateix temps formula una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 35. Indonèsia Reserva: El Govern de la República d’Indonèsia formula una reserva en què declara que no està vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni, i considera que una controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni que no s’hagi pogut resoldre per la via establerta a l’apartat 1 d’aquest article 35 només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de totes les parts en la controvèrsia.

Israel Declaració en virtut de l’apartat 2 de l’article 35. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, l’Estat d’Israel declara que no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35, que disposa que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni s’ha de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia.

Jordània En el moment de la signatura: Reserva: El Regne Haiximita de Jordània declara que no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Lituània Declaracions: En aplicació de l’apartat 6 de l’article 13 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que la República considera el Conveni com una base convencional necessària i suficient, en relació amb les mesures previstes en els apartats 1 i 3 del mateix article; … En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que la República no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35, segons les quals qualsevol controvèrsia sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni s’ha de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia.

Macedònia Reserva: Respecte de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, la República de Macedònia declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35, que preveu que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia.

Malàisia Declaracions:

a) En aplicació de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Govern de Malàisia declara que no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35; i

b) El Govern de Malàisia es reserva el dret d’acceptar, cas per cas, per cada afer en qüestió, de seguir el procediment d’arbitratge previst a l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni o qualsevol altre procediment d’arbitratge.

Estats Federats de Micronèsia Reserva: Amb una reserva segons la qual el Govern dels EFM no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni.

Myanmar Reserves: El Govern de la Unió de Myanmar vol formular una reserva respecte de l’article 16 sobre l’extradició i no es considera vinculat per aquesta disposició.

El Govern formula, a més una reserva a l’article 35 i no es considera vinculat per l’obligació que s’hi imposa de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació del Conveni.

Nicaragua En el moment de la signatura: Declaració: L’Estat de la República de Nicaragua declara, de conformitat amb les disposicions de l’article 34 del Conveni, que les mesures que puguin ser necessàries per harmonitzar el seu dret intern amb aquest Conveni s’adoptaran en el marc de les reformes en matèria penal que l’Estat de la República de Nicaragua duu a terme o podrà dur a terme en el futur.

A més, l’Estat de la República de Nicaragua es reserva el dret d’invocar, en el moment que dipositi l’instrument de ratificació d’aquest Conveni, l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig del 1969, de conformitat amb els principis generals del dret internacional.

Pakistan Reserva: Article 35, apartat 2 El Govern de la República Islàmica del Pakistan no es considera vinculat per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni.

Panamà Declaració: Respecte dels articles 16 i 18 del Conveni, el Govern de la República de Panamà declara que no es considera obligat a extradir una persona o a prestar una cooperació judicial en els casos en què els fets que han donat lloc a les demandes d’extradició o de cooperació judicial no constitueixin actes considerats com a delictes segons la legislació penal de la República de Panamà.

Qatar Reserva: Amb una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 35 relativa a la submissió d’una controvèrsia a l’arbitratge internacional o a la Cort Internacional de Justícia.

República Àrab Siriana Reserva: La República Àrab Siriana expressa les seves reserves pel que fa al contingut de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

República Democràtica Popular de Laos Reserva: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República Democràtica Popular de Laos no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article esmentat del Conveni.

La República Democràtica Popular de Laos declara que una controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni, només es pot sotmetre a l’arbitratge de la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

República de Moldàvia Declaració: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, la República de Moldàvia declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni.

Reserva: Fins que la integritat territorial de la República de Moldàvia no estigui plenament assegurada, les disposicions del Conveni només s’aplicaran en el territori controlat per les autoritats de la República de Moldàvia.

Singapur Reserva: En virtut de l’apartat 3 de l’article 35 del Conveni, el Govern de la República de Singapur no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article esmentat.

Sud-àfrica Reserva: Atès que abans d’haver pres una decisió relativa al reconeixement de la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia, el Govern de la República de Sud-àfrica no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni, que preveuen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en el cas de controvèrsia sobre la interpretació o a l’aplicació del Conveni.

La posició de Sud-àfrica és que una controvèrsia en particular només pot ser sotmesa a l’arbitratge de la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia, i això en cada cas particular.

República de Tunísia Reserva: En ratificar el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de novembre del 2000, la República de Tunísia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni i afirma que les controvèrsies sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment previ de totes les parts interessades”.

Ucraïna Declaracions i reserves: L’apartat 6 de l’article 13: El Conveni només s’aplica amb reserva del respecte dels principis constitucionals i els fonaments de l’ordenament jurídic ucraïnès.

La lletra

b) de l’article 2: L’expressió “delicte greu” correspon també als termes “delicte particularment greu” en el dret penal ucraïnès.

El delicte greu designa un delicte que la llei sanciona amb una pena de presó de cinc anys com a mínim i de 10 anys com a màxim (apartat 4 de l’article 12 del Codi penal ucraïnès), mentre que un delicte particularment greu designa un delicte susceptible d’una pena de presó de més de 10 anys (apartat 5 de l’article 12 de Codi penal ucraïnès).

Unió dels Emirats Àrabs Declaració: La Unió dels Emirats Àrabs declara […] que no es considera vinculada per les disposicions del Conveni respecte dels països que no l’hagin ratificat.

A més, aquest instrument de ratificació no implica en cap cas l’establiment de relacions de qualsevol altre tipus amb els països esmentats.

Unió Europea Declaració: “L’apartat 3 de l’article 36 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional preveu que l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’una organització regional d’integració econòmica contingui una declaració sobre l’abast de la seva competència. 1) La Comunitat subratlla que té competència per establir progressivament el mercat interior, que comprèn un espai sense fronteres interiors en el qual està garantida la lliure circulació de béns i serveis, de conformitat amb el tractat que institueix la Comunitat Europea.

Amb aquest fi, la Comunitat ha adoptat mesures destinades a lluitar contra el blanqueig de diners.

Tanmateix, en el moment actual, aquestes mesures no inclouen mesures referents a la cooperació entre els serveis d’informació financera, la detecció i el control del moviment transfronterer de diners en metàl·lic entre els estats membres, ni la cooperació entre les autoritats judicials i repressives.

La Comunitat també ha adoptat mesures per garantir la transparència i la igualtat d’accés per a tots els adjudicataris de mercats públics d’obres, subministraments i serveis, la qual cosa contribueix a prevenir la corrupció.

En haver adoptat aquestes mesures, només incumbeix a la Comunitat de decidir si vol iniciar accions exteriors amb estats tercers o amb organitzacions internacionals competents que tinguin una incidència sobre aquestes mesures o que en modifiquin l’abast.

Aquesta competència es refereix als articles 7 i 9 i a la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni. A més, la política comunitària en matèria de cooperació al desenvolupament, completa les polítiques dels estats membres i comprèn disposicions destinades a lluitar contra la corrupció. Aquesta competència es refereix a l’article 30 del Conveni. D’altra banda, la Comunitat es considera obligada per altres disposicions del Conveni en la mesura que siguin relatives a l’aplicació dels articles 7, 9 i 30 i la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 31, especialment els articles referents a l’objecte, les definicions i les disposicions finals del Conveni.

L’abast i l’exercici de la competència comunitària són, per naturalesa, contínuament evolutius i la Comunitat completarà o modificarà, segons escaigui, aquesta declaració, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 36, del Conveni. 2) Aquest Conveni s’aplica, respecte de la competència de la Comunitat Europea, als territoris en els quals és d’aplicació el tractat que institueix la Comunitat Europea, en les condicions enunciades en aquest tractat, especialment en l’article 299. De conformitat amb l’article 299, aquesta declaració no és aplicable als territoris dels estats membres on el tractat esmentat no s’aplica i no prejutja mesures o posicions que es podrien adoptar en virtut del Conveni pels estats membres concernits en el nom i l’interès d’aquests territoris.” Declaració: “Respecte de l’apartat 2 de l’article 35, la Comunitat subratlla que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 34 de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, només els estats es poden presentar davant la Cort.

Per tant, en virtut de l’apartat 2 de l’article 35, del Conveni, les controvèrsies en les quals la Comunitat sigui part, només es podran resoldre per la via de l’arbitratge.” Uzbekistan Reserva: La República de l’Uzbekistan no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni.

Declaració: Comunicació relativa a la lletra

a) de l’article 2 del Conveni. En virtut de la secció quarta de l’article 29 del Codi penal de la República de l’Uzbekistan, aprovat per la Llei del 22 de setembre de 1994, es considera un grup criminal organitzat qualsevol associació prèvia en grups de dues o més persones amb vista a una activitat delictiva conjunta. Comunicació relativa a la lletra

b) de l’article 2 del Conveni.

De conformitat amb l’article 15 del Codi penal de la República de l’Uzbekistan, els delictes es divideixen en categories en funció del seu caràcter i la gravetat del perill que representen per a la societat: delictes que no representen un gran perill per a la societat, delictes de gravetat lleu, delictes greus i delictes particularment greus.

Els delictes que no representen un gran perill per a la societat comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat no superior a tres anys; com també els delictes comesos per imprudència, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat no superior a cinc anys.

Els delictes de gravetat lleu comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat de tres a cinc anys; i també els delictes comesos per imprudència, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat no superior a cinc anys.

Els delictes greus comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat de cinc a deu anys.

Els delictes particularment greus comprenen els delictes comesos conscientment, a l’autor dels quals, en els termes de la llei, se li pot imposar una pena de privació de llibertat superior a 10 anys o la pena capital.

Comunicació relativa a la lletra

g) de l’article 2 del Conveni. De conformitat amb la Llei de la República de l’Uzbekistan, del 29 d’agost del 2001, la confiscació de béns està exclosa del Codi penal com a pena. L’article 284 del Codi de procediment penal de la República de l’Uzbekistan disposa que un bé que ha estat objecte d’un delicte, si no correspon retornar-lo al seu propietari anterior, esdevé per decisió del Tribunal propietat de l’Estat. Comunicació relativa a l’article 7 del Conveni. De conformitat amb l’article 38 de la Llei sobre les entitats bancàries i l’activitat bancària de la República de l’Uzbekistan del 25 d’abril de 1996, la informació sobre les operacions i els comptes de les persones físiques i jurídiques pot ser comunicada als clients i les organitzacions titulars dels comptes, a la Fiscalia, als Tribunals i als serveis d’investigació i instrucció en les condicions següents:

a) La informació sobre les operacions i els comptes de les persones jurídiques i altres organitzacions pot ser comunicada a les mateixes organitzacions, a la Fiscalia i, si s’ha iniciat una acció penal, als serveis d’investigació i instrucció.

b) La informació sobre els comptes i els dipòsits de les persones físiques pot ser comunicada als mateixos clients i als seus representants legals, i als serveis d’investigació i instrucció, si aquesta informació concerneix afers sobre els quals hi ha una causa en curs, en els casos en què els diners o altres valors que es trobin en els comptes i els dipòsits que pertanyen als clients puguin ser intervinguts, siguin objecte d’una reclamació o d’una mesura de confiscació.

Comunicació relativa a l’article 10 del Conveni.

La legislació de la República de l’Uzbekistan no preveu la responsabilitat penal o administrativa de les persones jurídiques.

Veneçuela (República Bolivariana de)8 14 de gener del 2005 Reserva: Igualment, en virtut de l’apartat 3 de l’article 35, la República Bolivariana de Veneçuela declara que formula una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article esmentat i afirma que, per tant, no se sent obligada a recórrer a l’arbitratge per resoldre les controvèrsies i no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Xina Reserva: La República Popular de la Xina formula una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni i no es considera vinculada per les disposicions d’aquest apartat.

Notificacions fetes en virtut de l’apartat 3 de l’article 5, de l’apartat 5 de l’article 16, dels apartats 13 i 14 de l’article 18, i de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni.

(Si no hi ha cap indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió).

Alemanya En relació amb l’apartat 3 de l’article 5: El dret intern alemany subordina els delictes establerts de conformitat amb el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 a la participació d’un grup criminal organitzat.

De conformitat amb l’obligació que l’incumbeix en virtut de l’apartat 13 de l’article 18: Alemanya designa el Bundesministerium der Justiz [Ministeri Federal de Justícia] Adenauerallee 99-103 D-53113 Bonn Tel.: +49 (0) 228 580 Fax: +49 (0) 228 58 83 25 com a autoritat central habilitada per rebre les sol·licituds de cooperació judicial.

En relació amb l’apartat 14 de l’article 18: Les sol·licituds de cooperació judicial adreçades a Alemanya han de ser presentades per escrit en llengua alemanya o bé acompanyades d’una traducció a l’alemany.

De conformitat amb l’obligació que l’incumbeix en virtut de l’apartat 6 de l’article 31: Alemanya designa el Bundeskriminalamt [Oficina Federal de la Policia Judicial] 65173 Wiesbaden Tel.: +49 (0) 611 55 0 Fax: +49 (0) 611 55 12141 Adreça electrònica: [email protected] com a autoritat responsable a què fa referència l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni.

Aràbia Saudita El Regne de l’Aràbia Saudita forma part dels països amb un dret intern que estableix que un acte ha d’haver estat comès en virtut d’una entesa, per ser perseguit de conformitat amb les disposicions del punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni.

Argentina 17 de juliol del 2007 L’autoritat central següent ha estat designada per l’Argentina de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: Direcció de Cooperació Judicial Internacional.

Direcció General d’Afers Jurídics.

Ministeri de Relacions Exteriors, Comerç Internacional i Culte.

Esmeralda 1212, 4t (B.P. 1007) Buenos Aires, República Argentina.

Tel./fax: (54-11) 4819-7170/7172/7231. Adreça electrònica: [email protected] Armènia Article 5 De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000 (en endavant denominat “el Conveni”), la República d’Armènia declara que el seu Codi penal (cap. 7, especialment l’article 41 del codi) inclou tots els delictes greus que impliquin els grups criminals organitzats a què fa referència al punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni.

Article 16 De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Armènia declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni.

Tanmateix, la República d’Armènia declara, a més, que aplica el Conveni respecte d’altres estats part del Conveni europeu d’extradició, fet a París el 13 de desembre de 1957, quan el Conveni complementi el Conveni europeu d’extradició i en faciliti l’aplicació de les disposicions.

Article 18 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República d’Armènia declara que les autoritats centrals designades per rebre les demandes de cooperació judicial són les següents:

a) Durant la investigació preliminar, la Fiscalia General de la República d’Armènia.

b) Durant el procés o per a l’execució de la sentència, el Ministeri de Justícia de la República d’Armènia.

De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República d’Armènia declara que les llengües fefaents són l’armeni, l’anglès i el rus.

Austràlia 2 de juliol del 2004 La Missió Permanent d’Austràlia a l’Organització de les Nacions Unides té, a més, l’honor d’assenyalar que en virtut de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, Austràlia ha de fer saber al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides si la seva legislació respon a les disposicions de l’apartat esmentat.

De conformitat amb aquesta obligació, la Missió Permanent d’Austràlia té el plaer d’indicar que la legislació australiana subordina l’establiment d’un delicte a la comissió d’un acte en virtut d’una entesa.

La Missió Permanent d’Austràlia també té el plaer de fer saber que l’autoritat australiana competent per als fins dels articles 18 i 31 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional és la següent: The Attorney-General’s Department (Assistant Secretary, International Crime Branch) Robert Garran Offices National Circuit BARTON ACT 2602 AUSTRÀLIA La Missió Permanent assenyala, a més, que Austràlia no està obligada a trametre una notificació en virtut de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, ja que el mode d’aplicació de la legislació australiana relatiu a les extradicions no està cobert per aquest article.

Azerbaidjan En aplicació de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que considera aquest Conveni com a base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part.

En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central amb la responsabilitat de rebre les demandes de cooperació judicial i executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè les executin.

En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que les demandes de cooperació judicial i els documents que les acompanyen s’han de presentar en rus o en anglès, llengües oficials de l’Organització de les Nacions Unides, i acompanyades de la traducció a l’àzeri.

En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que l’autoritat, el nom i l’adreça de la qual figuren a continuació, pot ajudar els altres estats membres a posar en marxa mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional: Ministeri d’Afers Interiors de la República d’Azerbaidjan H. Hajiev st. 7 Bakú (Azerbaidjan).

Bahames De conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 5 de l’article 16, la Commonwealth de les Bahames declara que considera el Conveni com el fonament jurídic de la cooperació en matèria d’extradició, sobre la base de la reciprocitat, amb els estats part que també ho considerin.

Pel que fa als estats part amb els quals s’hagin signat acords d’extradició, s’aplica el Conveni en cas d’incompatibilitat entre aquests acords i el Conveni.

El Commonwealth de les Bahames declara, a més, que l’autoritat central designada per a les finalitats de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni és l’oficina del Fiscal General i que la llengua acceptable per a les Bahames per a les finalitats de l’apartat 14 de l’article 18 és l’anglès.

Bèlgica “De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Service Public Fédéral Justice, Direction générale de la Législation, des Droits fondamentaux et des Libertés, 115 Boulevard de Waterloo, 1000 Bruxelles, és designat com a autoritat central.”.

Belize [El Govern de Belize] declara que considera aquest Conveni com la base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; [El Govern de Belize] declara, a més, que l’autoritat central designada d’acord amb l’apartat 13 de l’article 18 d’aquest Conveni és la Fiscalia General i que la llengua acceptada per Belize, segons l’apartat 14 de l’article 18, és l’anglès.

Bielorússia De conformitat amb l’article 16 del Conveni, la República de Bielorússia considera el Conveni com una base per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni.

Bolívia 18 de maig del 2006

1. De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 dedicat a l’extradició, la República de Bolívia declara que la qüestió es regirà pel seu ordenament jurídic intern i pels tractats internacionals bilaterals que hagi conclòs amb altres estats i, subsidiàriament, pel Conveni.

2. D’altra part, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, declara, a través d’aquesta proposta, que el Ministeri de Relacions Exteriors i del Culte és l’autoritat central habilitada per rebre les demandes de cooperació judicial. L’adreça del Ministeri és la següent: Plaza Murillo - c. Ingavi esq. c. Junín, La Paz - Bolívia. Telèfon: (591) (2) 2408900 - 2409114. Fax: (591) (2) 2408642. Adreça electrònica: [email protected].

3. Igualment, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, fa saber que totes les demandes s’han d’adreçar a l’autoritat central en llengua espanyola i per escrit. Botswana A través d’aquesta proposta, el Govern de la República de Botswana notifica al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que:

a) En aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència transnacional organitzada, el Govern de la República de Botswana no considera el Conveni com a base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni;

b) En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de la República de Botswana designa el ministre de Justícia de la República de Botswana com a autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial, i executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè l’executin;

c) En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, l’anglès és la llengua acceptada pel Govern de la República de Botswana;

d) En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31, les autoritats següents podran cooperar amb altres estats part per decretar mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional: i. The Commissioner of Police Botswana Police Headquarters Government Enclave Private Bag 0012 Gaborone, Botswana ii. The Attorney General of the Republic of Botswana Attorney General’s Chambers Government Enclave Private Bag 009 Gaborone, Botswana Brasil 15 d’agost del 2005 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional (Conveni de Palerm), el Govern brasiler ha designat el Ministeri de Justícia com a autoritat central responsable de les qüestions de cooperació judicial. Totes les demandes de cooperació judicial internacional fetes en virtut del Conveni de Palerm s’han d’adreçar en portuguès o en anglès als punts de contacte següents: * Cooperació judicial internacional Department of Asset Recovery and International Legal Cooperation (DRCI) SCN

• Block 1
• Building A
• Office 101 Zip Code: 70711-900 Telèfon: 00.55.61.429 8900 Fax: 00.55.61.328 1347 A/el: [email protected] * Extradició i trasllat de persones condemnades Department of Foreigners (DEEST) Esplanade of Ministries
• Ministry of Justice
• Building T
• Annex II 3a planta- oficina 305 Codi postal: 70064-900 Telèfon: 00.55.61.429 9383 A/e: [email protected] Burkina Faso De conformitat amb les preguntes formulades en la vostra carta, aquestes informacions fan referència a la incriminació del grup criminal organitzat i de certs delictes previstos pel Conveni, al règim d’extradició, a l’autoritat central competent per rebre i executar les demandes de cooperació judicial i a la llengua acceptada per aquestes demandes a Burkina Faso. I. Sobre la incriminació del grup criminal organitzat i de certs delictes considerats pel Conveni En dret positiu de Burkina Faso, el Codi penal aplicable (Llei núm. 43/96/ADP del 13 de novembre de 1996) incrimina el grup criminal organitzat. L’article 222 del Codi penal que defineix el delicte d’associació de delinqüents disposa que: “qualsevol associació o entesa, sigui quina sigui la seva durada i el nombre dels seus membres, formada o establerta amb la finalitat de cometre delictes contra les persones o els béns, constitueixen el delicte d’associació de delinqüents que existeix pel sol fet de la resolució d’actuar en comú”. Els articles 223 i 224 que reprimeixen aquest delicte preveuen les penes següents per als autors: - de cinc (5) a deu (10) anys d’empresonament per a qualsevol individu que formi part d’una associació o d’una entesa definides a l’article 222; - de deu (10) a vint (20) anys d’empresonament per als dirigents de l’associació o de l’entesa. El Codi penal de Burkina Faso incrimina, doncs, l’existència d’un grup criminal organitzat com a delicte distint, abans de l’acompliment de qualsevol acte que tingui lloc en el marc d’una entesa. També convé remarcar que el Codi penal permet ampliar l’acció judicial contra els membres d’un grup criminal organitzat a persones exteriors a aquest grup, que hagin participat en la comissió d’un delicte per part del grup, com a coautor o còmplice (articles 64 i 65 del Codi penal). L’encobriment, que es defineix com el fet per a un individu de beneficiar-se intencionadament dels objectes procedents d’un delicte, i el blanqueig de diners en matèria de tràfic d’estupefaents són també incriminats respectivament pels articles 508 a 510 del Codi penal i l’article 446 del Codi penal. Pel que fa a la corrupció, la incriminació de la qual ha estat recomanada pel Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, convé precisar que el Codi penal de Burkina Faso en els articles 156 i 160 defineix i preveu les penes a què s’exposen els autors d’aquests fets. Pel que fa a la responsabilitat penal de les persones jurídiques, el Codi penal de Burkina Faso la preveu, ja que l’apartat 2 de l’article 64 d’aquesta llei disposa que “és també coautor qualsevol persona jurídica que tingui un objecte civil, comercial, industrial o financer en nom i en interès de la qual uns fets, d’execució o d’abstenció, constitutius d’un delicte hagin estat duts a terme amb la voluntat deliberada dels seus òrgans”. II. Sobre el règim d’extradició Burkina Faso ha signat acords de cooperació judicial que inclouen l’extradició, amb França (Acord de cooperació judicial, signat a París, el 24 d’abril de 1961) i amb Mali (Conveni general de cooperació en matèria judicial, signat a Ouagadougou el 23 de novembre de 1963). En l’àmbit multilateral, Burkina Faso també és signatària de diversos convenis en matèria de cooperació judicial, incloent-hi:
• El Conveni general de cooperació judicial signat a Antananarivo, el 12 de setembre de 1961, sota els auspicis de l’antiga OCAM;
• El Conveni sobre cooperació judicial entre els estats membres de l’ANAD, adoptat a Nouakchott el 21 d’abril de 1987;
• El Conveni A/P.1/7/92 relatiu a la cooperació judicial en matèria penal de la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental (CEDEAO), adoptat a Dakar el 29 de juliol de 1992;
• El Conveni sobre extradició A_P.1/8/94 de la CEDEAO, signat a Abuja, el 6 d’agost. Per als països vinculats amb Burkina Faso per un acord de cooperació o un conveni, aquests textos són aplicables en les seves relacions. Per als països no vinculats amb Burkina Faso per un acord o un conveni de cooperació en matèria judicial, el text aplicable en el cas d’una demanda d’extradició és la Llei del 10 de març de 1927, relativa a l’extradició d’estrangers. Va ser promulgada en l’antiga AOF i va ser aplicable a les antigues colònies pel decret del 2 d’abril de 1927 (J. O. AOF 1927. p. 297). Continua en vigor a Burkina Faso després de la independència. L’article 1 d’aquesta Llei disposa que “en absència de tractat, les condicions, el procediment i els efectes de l’extradició estan determinats per les disposicions d’aquesta Llei. La Llei s’aplica també en aquells punts que no hagin estat regulats per tractats”. De la lectura d’aquest article de la llei sobre extradició de Burkina Faso, se’n desprèn clarament que no subordina l’extradició dels estrangers a l’existència prèvia d’un tractat, atès que la llei està destinada a regular els casos en els quals no existeix cap tractat i els punts omesos pels tractats. La mateixa llei, en el cas de demanda d’extradició, subordina el lliurament de l’estranger objecte de la demanda d’extradició a l’existència d’un procés judicial o d’una condemna per un delicte establert per la llei (article 2). Quant als delictes pels quals els governs estrangers poden demanar l’extradició, la llei distingeix entre els casos dels individus processats o els condemnats (article 4). En el cas d’individus processats, la llei accepta l’extradició per tots els fets qualificats de delicte per la llei de l’Estat requeridor. Pel que fa als fets castigats amb penes correccionals per la llei de l’Estat requeridor, la llei de Burkina Faso exigeix que la condemna màxima sigui d’almenys dos (2) anys de presó. Pel que fa als condemnats, la Llei del 10 de març de 1927 exigeix que la pena pronunciada per la jurisdicció de l’Estat requeridor sigui igual o superior a dos (2) mesos de presó. Mitjançant aquestes precisions, podem dir que no és possible prendre en consideració únicament el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional com a base jurídica per a l’extradició relativa als delictes que el Conveni preveu. Tanmateix, podem afirmar que la legislació nacional i els acords dels quals Burkina Faso és signatària permeten procedir fàcilment a una extradició i no contradiuen el Conveni. III. De l’autoritat central competent per rebre i executar les demandes de cooperació judicial A Burkina Faso, l’autoritat central competent per rebre i executar les demandes de cooperació judicial és el ministre de Justícia (Garde des sceaux). Aquest principi està determinat als articles 9 i 10 de la Llei del 10 de març de 1927 sobre extradició i també és aplicable per a tot tipus de cooperació judicial. L’article 9 d’aquesta Llei estableix que la demanda d’extradició s’adreça al Govern per la via diplomàtica. L’article 10 d’aquesta mateixa Llei disposa que: “la demanda d’extradició, després de verificar la documentació, és tramesa amb la documentació annexa pel ministre d’Afers Exteriors al ministre de Justícia, que assegura la regularitat de la demanda i li dóna el seguiment que requereix la Llei.” El principi és, doncs, que el ministre d’Afers Exteriors és l’intermediari pel qual ha de passar la demanda de cooperació judicial enviada per la via diplomàtica, i el ministre de Justícia és l’autoritat encarregada de rebre-la i fer-la executar. Cal assenyalar que els acords de cooperació en matèria judicial que tenen com a objectiu alleugerir els procediments entre els estats part permeten sovint de derogar aquest principi. Així, es permet la transmissió directa de la demanda de cooperació o d’extradició per l’autoritat judicial competent de l’Estat requeridor a l’autoritat judicial competent de l’Estat requerit. IV. De la llengua acceptada a l’efecte d’una demanda de cooperació judicial. Segons les disposicions de l’apartat 1 de l’article 35 de la Constitució, la llengua oficial de Burkina Faso és el francès. Per tant, la llengua acceptada per als documents oficials adreçats al Govern de Burkina Faso, incloses les demandes de cooperació judicial, és el francès. Colòmbia D’altra banda, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18, es notifica que les autoritats nacionals designades per rebre demandes de cooperació judicial i per donar-hi resposta, o per trametre-les a les autoritats competents perquè les executin, com també per formular demandes de cooperació judicial, són les següents:

a) La Fiscalía General de la Nación (serveis del ministeri públic), que està habilitada per rebre les demandes de cooperació judicial formulades per altres estats part, diligenciar-les o trametre-les a qui correspongui, i a formular demandes de cooperació judicial a altres estats part en el marc d’investigacions diligenciades per aquesta entitat. Adreça: Diagonal 22B no 52 - 01 Ciudad Salitre Tel.: 570 20 00 - 414 90 00 A/e: [email protected] Bogotà D.C. (Colòmbia)

b) El Ministeri d’Interior i Justícia, que està habilitat per formular les demandes de cooperació judicial adreçades a altres estats part en el marc d’investigacions que no són diligenciades per la Fiscalía General de la Nación.

Adreça: Av. Jiménez, 8 - 89 Tel.: 596 05 00 A/e: [email protected] Bogotà D.C. (Colòmbia) Finalment, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, es notifica que la llengua acceptada per Colòmbia per a les demandes de cooperació judicial és l’espanyol.

Cuba Tal com estableix l’apartat 3 de l’article 35, Cuba declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 d’aquest mateix article pel que fa a la resolució de controvèrsies entre dos o més estats part.

De conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, Cuba declara que el seu dret intern preveu que la implicació d’un grup criminal organitzat en els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article preesmentat es considera una circumstància agreujant.

Pel que fa a l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, respecte de considerar el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part amb els quals hagi conclòs tractats d’extradició, Cuba aplicaria el Conveni en cas que aquests tractats fossin incompatibles amb el Conveni.

Quant a l’apartat 13 de l’article 18, Cuba declara que l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o trametre-les a les autoritats competents perquè les executin és el Ministeri de Justícia de la República de Cuba.

A més, les demandes de cooperació judicial s’han de presentar a l’autoritat central en espanyol, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18. Dinamarca L’autoritat central designada per Dinamarca –de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, que és competent per rebre les demandes de cooperació judicial–, és el Ministeri de Justícia, que té l’adreça següent: Justitsministeriet, Det Internationale Kontor, Slotsholmsgade 10, DK-1216 Copenhagen K, tel.: +45 33 92 33 40, fax: +45 33 93 35 10, a/e: [email protected].

De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, Dinamarca declara que accepta les demandes en les llengües següents: danès, suec, noruec, anglès, francès i alemany.

El Salvador El Govern de la República del Salvador admet l’extradició de nacionals sobre la base del segon i el tercer apartat de l’article 28 de la Constitució de la República, que diu: “L’extradició és acordada de conformitat amb els tractats internacionals, i quan es tracti de salvadorencs, només es du a terme si el tractat aplicable ho preveu expressament i ha estat ratificat per l’òrgan legislatiu dels països signataris.

En tot cas, les seves disposicions han de consagrar el principi de reciprocitat i els salvadorencs han de gaudir de totes les garanties penals i de procediment previstes per la Constitució”. […].

“L’extradició es du a terme quan el delicte hagi estat comès en la jurisdicció territorial del país requeridor, llevat en els casos de delictes d’abast internacional; no té lloc en cap cas per als delictes polítics fins i tot si resulten en delictes de dret comú”, a la qual cosa cal afegir que el Conveni esmentat no es considera com la base legal de la cooperació en matèria d’extradició en les relacions del Salvador amb els altres estats part, tot i que s’esforçarà, si escau, per concloure amb els tractats d’extradició.

Respecte dels apartats 13 i 14 de l’article 18, el Govern de la República del Salvador precisa que l’autoritat central designada és el Ministeri d’Interior.

Les comunicacions s’han d’enviar per via diplomàtica i redactades en espanyol.

Equador El Govern equatorià designa el Ministerio Fiscal General (fiscal general de la República) com a autoritat central, d’acord amb el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional [de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18].

Eslovàquia De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18, la República Eslovaca designa les autoritats centrals que figuren a continuació per rebre les demandes de cooperació judicial:

a) La Fiscalia General de la República Eslovaca, per als casos en curs d’instrucció;

b) El Ministeri de Justícia de la República Eslovaca, per als casos en curs de procés. De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18, les demandes de cooperació judicial s’adrecen per escrit o per un mitjà que pugui produir un document escrit, en una llengua acceptada per la República Eslovaca: eslovè, txec, anglès o francès. De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 31, l’autoritat susceptible de cooperar amb els altres estats part en l’elaboració de mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional és el Ministeri d’Interior de la República Eslovaca. 9 d’agost del 2006 El Ministeri de Justícia de la República Eslovaca és l’autoritat central designada en virtut de l’apartat 13 de l’article 18. En cas d’urgència, les demandes es poden transmetre a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal. Eslovènia De conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que considera el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part.

En absència d’acord internacional o de qualsevol altre conveni que reguli l’extradició entre la República d’Eslovènia i un altre estat part del Conveni, la República d’Eslovènia exigirà els documents relatius a l’extradició de conformitat amb el seu dret intern.

De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que l’autoritat central amb la responsabilitat d’aplicar el Conveni és el Ministeri de Justícia.

De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que les demandes i els documents annexos adreçats a l’autoritat central de la República d’Eslovènia s’han de redactar en llengua eslovena o adjuntar-hi una traducció a aquesta llengua.

Si no és possible aportar una traducció a l’eslovè, la demanda i els documents annexos s’han de redactar en anglès o s’hi ha d’adjuntar una traducció a l’anglès.

Espanya 17 d’abril del 2007 El 17 d’abril del 2007 el Govern espanyol ha notificat al secretari general que, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18, l’autoritat central designada per rebre les sol·licituds de cooperació judicial és la següent: “Subdirección General de Cooperación Jurídica Internacional (Ministerio de Justicia) Adreça: c. San Bernardo, 62 28015 Madrid Tel.: 34 91 390 2228 Fax: 34 91 390 44 47.” Estats Units d’Amèrica Amb referència a l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que per establir la responsabilitat penal respecte dels drets dels Estats Units pel que fa al delicte determinat al punt i de la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 5, es requereix generalment la comissió d’un acte que es derivi clarament d’una entesa.

En aplicació de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que els Estats Units d’Amèrica no aplicaran l’apartat 4 de l’article 16. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que l’Office of International Affairs (Oficina d’Afers internacionals) del Departament de Justícia dels Estats Units, Criminal Division, és l’autoritat central dels Estats Units d’Amèrica a l’efecte de la cooperació judicial prevista en el Conveni.

En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que les demandes de cooperació judicial en virtut del Conveni s’han de presentar en anglès o acompanyades d’una traducció a l’anglès.

En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, tinc l’honor d’informar-vos que les demandes de cooperació per establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional s’han d’adreçar al Departament de Justícia dels Estats Units, Office of Justice Programs, National Institute of Justice.

Estònia 1) De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, la República d’Estònia declara que en virtut de la seva legislació, considera l’acte a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 com a delicte; 2) De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Estònia declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part; 3) De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República d’Estònia designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial; 4) De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República d’Estònia declara que les llengües acceptades són l’estonià i l’anglès.

Federació de Rússia La Federació de Rússia declara que, en aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, considera a títol recíproc aquest Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni.

La Federació de Rússia declara que respecte de l’última frase de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, accepta a títol recíproc i en cas d’urgència, les demandes de cooperació judicial i les comunicacions trameses a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb reserva que els documents que continguin la demanda o la comunicació li siguin adreçats sense retard en bona i deguda forma.

La Federació de Rússia declara que per a l’aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, les demandes de cooperació judicial i els documents annexos han d’anar acompanyats d’una traducció en llengua russa, llevat de disposicions contràries d’un tractat internacional de la Federació de Rússia o d’un acord conclòs per les autoritats centrals de la Federació de Rússia i les d’un altre estat part del Conveni. 7 de desembre del 2004 Les autoritats centrals de la Federació de Rússia encarregades de l’aplicació de les disposicions del Conveni relatiu a la cooperació judicial són: el Ministeri de Justícia de la Federació de Rússia (en matèria civil, incloent-hi els aspectes civils dels afers penals) i l’Oficina del Fiscal de la Federació de Rússia (en matèria penal).

Finlàndia En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, la República de Finlàndia declara que el Ministeri de Justícia és l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin.

En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18, la República de Finlàndia declara que accepta els documents redactats en finès, suec, danès, anglès, francès o alemany.

Guatemala 2 de juliol del 2007 Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: El Govern de la República de Guatemala, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni esmentat, designa l’òrgan judicial i el ministeri fiscal com a autoritats centrals que tenen la responsabilitat i la facultat per rebre les demandes de cooperació judicial i d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin.

Iemen

1. La República del Iemen no considera el Conveni com la base legal per cooperar en matèria d’extradició de delinqüents cap als altres estats part de conformitat amb l’article 16 que es refereix a l’extradició, sinó que l’extradició de delinqüents està subordinada a l’existència d’un tractat que regeix la cooperació en aquest àmbit amb els altres estats part, la qual cosa ha de ser objecte d’una declaració en virtut de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni.

2. La República del Iemen declara el següent, de conformitat amb els apartats 13 i 14 de l’article 18 del Conveni:

a) Les demandes de cooperació judicial i qualsevol comunicació relacionada s’han d’adreçar per la via diplomàtica per ser transmeses a les autoritats centrals competents.

b) Les demandes de cooperació judicial s’han d’adreçar per escrit en llengua àrab.

Iraq 24 de maig del 2010 Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: […] per tal de complir amb els compromisos contrets per la República de l’Iraq en virtut del Conveni, les autoritats iraquianes competents han designat el Ministeri iraquià d’Interior com a autoritat central responsable i habilitada per rebre les demandes de cooperació judicial i prendre mesures de conformitat amb les disposicions dels articles 16 i 17 del Conveni i de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire.

Irlanda Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni: […] Irlanda [informa] que, de conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial en nom d’Irlanda és la següent: The Minister of Justice and Law Reform Central Authority for Mutual Assistance Department of Justice and law Reform 51 St Stephans Green Dublin 2 Ireland A/e: [email protected] Notificació en virtut de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni: […] Irlanda [informa] que, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, Irlanda accepta les demandes de cooperació judicial formulades en les dues llengües següents: anglès i irlandès.

Islàndia Notificació en virtut de l’apartat 13 de l’article 18: De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional del 15 de novembre del 2000, Islàndia designa el Ministeri de Justícia i dels Drets Humans com a autoritat central investida de la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial, i d’executar-les o de transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin.

A més, Islàndia declara, de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18, que les demandes s’han de fer en islandès o en anglès.

Israel Declaració en virtut de l’apartat 13 de l’article 18 El Ministeri de Justícia és l’autoritat competent en virtut de la llei israeliana, és a dir, l’autoritat que té el dret de delegar, per rebre les demandes de cooperació judicial.

En virtut d’aquesta designació, les demandes de cooperació judicial referents a una causa penal s’han d’adreçar a l’”Israel Directorate of Courts of the Ministry of Justice, 22 Kanfei Nesharim, St. Jerusalem, 95464”, amb còpia al “Diplomatic and Civil law Department in the Ministry of Foreign Affairs, 9 Rabin Ave., Jerusalem”.

Declaració en virtut de l’apartat 14 de l’article 18 Les demandes de cooperació judicial s’han de presentar en hebreu o en anglès.

Declaració en virtut de l’apartat 6 de l’article 31 L’autoritat susceptible de cooperar amb altres estats part per tal d’establir mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional és la “Special Operations Division of the Israeli Police”.

Kirguizistan L’Oficina del Fiscal General de la República de Kirguizistan és l’autoritat central amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial i per executar-les o bé per transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin.

Kiribati […] en aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de Kiribati designa el fiscal general de Kiribati com a l’autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial; […] i de conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de Kiribati ha designat l’anglès com la llengua en la qual s’han de redactar les demandes de cooperació judicial.

Lesotho

1. En l’ordenament jurídic del Regne de Lesotho, els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni suposen la participació de grups delictius organitzats i, a més, l’existència d’una entesa per a la comissió d’aquests delictes.

2. Respecte de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, l’extradició per part de Lesotho està subordinada a l’existència d’un tractat.

3. Respecte de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, a Lesotho, la fiscal general és la designada com a autoritat central investida de la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial.

4. Respecte de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, l’anglès és la llengua acceptada per a les demandes de cooperació judicial.

Letònia Declaració: De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que el seu dret intern exigeix un acte comès en virtut d’una entesa per als delictes a què fa referència al punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5. Declaració: De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència transnacional organitzada, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni.

Declaració: De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que les autoritats designades són les següents: 1) Fiscalia General – durant les diligències prèvies 6 boulevard O. Kalpaka, Riga, LV-1801, Letònia Telèfon: +371 704 4400 Fax: +371 704 4449 A/e: [email protected] 2) Ministeri de Justícia – durant el procés 36 boulevard Brivibas, Riga, LV-1536, Letònia Telèfon: +371 7036801, 7036716 Fax: +371 7210823, 7285575 A/e: [email protected] Declaració: De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, la República de Letònia declara que la llengua acceptada és l’anglès o el letó.

Lituània Atès que, en aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que el ministeri lituà de Justícia i l’Oficina del Fiscal General prop del Tribunal Superior de la República de Lituània són els designats com a autoritats centrals amb la responsabilitat de rebre les demandes de cooperació judicial; Atès que en aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que les demandes de cooperació judicial i els documents relatius a aquestes demandes que s’adrecin a la República de Lituània han d’anar acompanyats de la traducció a l’anglès, al rus o al lituà en els casos en què aquests documents no estiguin redactats en una d’aquestes llengües; Atès que en aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Seimas de la República de Lituània declara que aquesta República considera el Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part, però que, de conformitat amb la Constitució de la República de Lituània no la hi considera en cap cas pel que fa a l’extradició de nacionals lituans; Luxemburg “Notificació relativa a l’apartat 3 de l’article 5: La legislació luxemburguesa exigeix la implicació d’una organització delictiva per establir els delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5. Notificació relativa a l’apartat 13 de l’article 18: Es designa l’autoritat següent com l’autoritat central amb la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial adreçades al Gran Ducat de Luxemburg: Monsieur le Procureur Général d’État Boîte Postale, 15 L-2010 Luxembourg Tel.: (+352) 47 59 81-336 Fax: (+352) 47 05 50 Notificació relativa a l’apartat 14 de l’article 18: Les demandes de cooperació judicial i els documents annexos adreçats al Gran Ducat de Luxemburg han d’anar acompanyats d’una traducció al francès, a l’alemany o a l’anglès.”.

Macedònia

1. Els actes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional representen delictes penals segons l’article 393 (entesa amb vista a cometre un delicte) del Codi penal de la República de Macedònia. Respecte de l’apartat 3 de l’article 5 del Conveni, el Codi penal de la República de Macedònia no subordina l’establiment dels delictes a què fa referència el punt i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 a la comissió d’un acte amb vista a una entesa.

2. Respecte de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, la República de Macedònia designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial.

3. Respecte de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, la República de Macedònia declara que les demandes de cooperació judicial i els seus documents adreçats a la República de Macedònia han d’anar acompanyats d’una traducció al macedònic i a l’anglès.

4. Respecte de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, la República de Macedònia declara que considera aquest Conveni com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els altres estats part. Malàisia

1. En aplicació de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Govern malaisi declara que no considera el Conveni com la base jurídica de cooperació en matèria d’extradició amb els altres estats part del Conveni. El Govern malaisi declara que coopera en matèria d’extradició sobre la base jurídica que constitueix la llei malàisia de 1992 sobre l’extradició.

2. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, el Govern malaisi designa el ministre de Justícia de Malàisia com a autoritat central.

3. En aplicació de l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, el Govern malaisi declara que les demandes i els documents annexos adreçats a l’autoritat central de Malàisia han de ser en anglès o han d’anar acompanyats d’una traducció a l’anglès.

4. En aplicació de l’apartat 6 de l’article 31 del Conveni, el Govern malaisi indica que les autoritats habilitades a ajudar els altres estats a dictar mesures de prevenció de la delinqüència organitzada transnacional són:

a) El ministre de Seguretat Interior

b) El ministre d’Interior

c) El Gabinet del ministre de Justícia

d) La Policia reial malàisia

e) L’Agència de lluita contra la corrupció

f) El Banc Central de Malàisia

g) El Departament d’Immigració

h) L’Agència Nacional Antidroga Malawi El Govern de la República de Malawi està duent a terme actualment un examen de la seva legislació interna amb l’objectiu d’incorporar les obligacions contretes amb la ratificació del Conveni, pel que fa especialment als delictes enunciats en els apartats 1 i 2 de l’article 5. El Govern de Malawi es compromet a informar el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides sobre l’elaboració i l’adopció del text d’aplicació a què fa referència l’apartat 3 de l’article 5. A més, el Govern de Malawi accepta el Conveni esmentat com la base jurídica per a les qüestions relatives a l’extradició, amb reserva de reciprocitat amb els estats que hagin adoptat la mateixa posició. En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de Malawi informa que l’autoritat competent encarregada de l’execució del Conveni és la següent: Ministry responsible for Home Affairs and Internal Security Adreça: The Principal Secretary Ministry of Home Affairs and Internal Security Private Bag 331, Capital Hill Lilongwe 3, Malawi La llengua acceptada per a les comunicacions oficials a què fa referència l’apartat 14 de l’article 18 és l’anglès. Malta 11 de desembre del 2003 Article 16, apartat 5, lletra

a) De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, Malta declara que considera el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part del Conveni.

Article 18, apartat 13 De conformitat amb l’apartat 13 de l’article 18 del Conveni, Malta designa el seu fiscal general com l’autoritat central encarregada de rebre les demandes de cooperació judicial.

Article 18, apartat 14 De conformitat amb l’apartat 14 de l’article 18 del Conveni, Malta declara que les llengües acceptades són el maltès i l’anglès.

Maurici Declara que considera el Conveni esmentat com la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb altres estats part; Declara, a més, que l’autoritat central designada per a les finalitats de l’apartat 13 de l’article 18 d’aquest Conveni és la Fiscalia General i que les llengües acceptades per la República de Maurici d’acord amb l’apartat 14 de l’article 18 són l’anglès i el francès.

Mèxic Article 5, apartat 3 – Els Estats Units de Mèxic desitgen precisar que, segons el dret intern de l’Estat mexicà, qualsevol delicte greu que impliqui la participació d’un grup criminal organitzat té la mateixa qualificació que els delictes a què fa referència l’apartat 1, lletra a, punt i de l’article 5 del Conveni.

La qualificació del fet d’entendre’s amb una o diverses persones per tal de cometre un delicte greu, amb una finalitat lligada directament o indirectament a l’obtenció d’un rendiment econòmic o un altre rendiment material, inclou la participació d’un grup criminal organitzat en el delicte de delinqüència organitzada a què fa referència l’article 2 de la Llei federal de repressió del crim organitzat, pel fet que aquest delicte s’assimila als que figuren en aquest mateix article.

Les sancions que s’apliquen al delicte d’associació il·lícita determinat a l’article 164 del Codi penal federal són, per tant, aplicables pel fet que aquest delicte s’assimila als altres delictes greus a què fa referència el Conveni.

Article 16, apartat 5, lletra a L’Estat mexicà considera que el Conveni és la base jurídica per cooperar en matèria d’extradició amb els estats part amb els quals no hagi conclòs tractats en la matèria.

Article 18, apartat 13 La Fiscalia General de la República és la designada com a autoritat central amb la responsabilitat i la potestat de rebre les demandes de cooperació judicial.

Article 18, apartat 14 Les demandes de cooperació judicial s’han d’escriure en llengua espanyola.

També poden ser adreçades en la llengua de l’Estat autor si van acompanyades d’una traducció a l’espanyol.

Moçambic

a) En aplicació de l’apartat 13 de l’article 18, el Govern de la República de Moçambic, designa el Ministeri de Justícia com l’autoritat central que té la responsabilitat i la facultat de rebre les demandes de cooperació judicial per transmetre-les a les autoritats competents perquè les executin.

b) El Govern de la República de Moçambic notifica que les llengües que accepta per a les finalitats de l’apartat 14 de l’article 18 són el portuguès i l’anglès.