Article 18

Article 18

Cooperació judicial

1. Els estats part acorden la cooperació judicial més àmplia possible quan hi hagi investigacions, diligències i procediments judicials relacionats amb els delictes previstos en aquest Conveni, com preveu l’article 3, i cooperen de forma similar quan l’Estat part requeridor tingui motius raonables per sospitar que el delicte previst a la lletra

a) o

b) de l’apartat 1 de l’article 3 és de natura transnacional, així com, quan les víctimes, els testimonis, el producte, els instruments o els elements de prova d’aquests delictes es troben dins l’Estat part requerit i un grup criminal organitzat hi està implicat.

2. S’acorda la cooperació judicial més àmplia possible –sempre que les lleis, els tractats, els acords i els convenis pertinents de l’Estat part requerit ho permetin– quan hi hagi investigacions, diligències i procediments judicials referents a delictes de què es pot considerar responsable una persona jurídica dins l’Estat part requeridor, de conformitat amb l’article 10 d’aquest Conveni.

3. La cooperació judicial que s’acorda en aplicació d’aquest article pot ser demanada a l’efecte següent:

a) Recollir testimoniatges o declaracions;

b) Comunicar actes judicials;

c) Efectuar inspeccions, embargaments, i bloqueigs;

d) Examinar objectes i visitar llocs;

e) Facilitar informació, elements de prova i avaluacions pericials;

f) Lliurar originals o còpies certificades conformes de documents i d’expedients pertinents, inclosa la documentació administrativa, bancària i financera, així com la documentació social o comercial de societats mercantils;

g) Identificar o localitzar productes del delicte, béns, instruments o altres elements a fi de recollir elements de prova;

h) Facilitar la compareixença voluntària de persones en l’Estat part requeridor;

i) Facilitar qualsevol altre tipus d’assistència compatible amb el dret intern de l’Estat part requerit.

4. Sense perjudici del seu dret intern, les autoritats competents d’un estat part poden transmetre, sense demanda prèvia, informació relativa a qüestions penals a una autoritat competent d’un altre estat part, si creuen que aquesta informació podria ajudar-lo a emprendre o a concloure amb èxit investigacions i diligències penals, o a portar aquest darrer Estat part a formular una demanda en virtut d’aquest Conveni.

5. La transmissió d’informació, de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article, es fa sense perjudici de les investigacions i de les diligències penals a l’Estat de qui les autoritats competents faciliten la informació. Les autoritats competents que reben la informació accedeixen a qualsevol demanda referent a la confidencialitat de la informació, fins i tot temporalment, o a l’ús restringit de la informació. Tanmateix, això no impedeix a l’Estat part que rep la informació de revelar, durant el procediment judicial, informació a descàrrega d’una persona acusada. En aquest cas, l’Estat part que rep la informació avisa l’Estat part que la transmet abans de revelar-la i, si se li demana, consulta l’Estat part transmissor. Si, excepcionalment, no és possible notificar-ho prèviament, l’Estat part que rep la informació informa sense demora l’Estat part transmissor de la revelació.

6. Les disposicions d’aquest article no afecten gens les obligacions que deriven de qualsevol altre tractat bilateral o multilateral vigent o que hagi de regir, totalment o parcialment, la cooperació judicial.

7. Els apartats 9 al 29 d’aquest article s’apliquen a les demandes que es fan de conformitat amb aquest article si els estats part en qüestió no estan vinculats per un tractat de cooperació judicial. Si els estats part esmentats estan vinculats per un tractat d’aquestes característiques, s’apliquen les disposicions corresponents d’aquest tractat, a menys que els estats part no convinguin aplicar en el seu lloc les disposicions dels apartats 9 al 29 d’aquest article. S’insta fortament els estats part perquè apliquin aquests apartats si faciliten la cooperació.

8. Els estats part no poden invocar el secret bancari per rebutjar la cooperació judicial prevista en aquest article.

9. Els estats part poden invocar l’absència de doble incriminació per rebutjar de donar curs a una demanda de cooperació judicial prevista en aquest article. Tanmateix, l’Estat part requerit pot, quan ho consideri escaient, facilitar aquesta assistència, sempre que ho decideixi per voluntat pròpia, independentment del fet que l’acte estigui tipificat com a delicte segons el dret intern de l’Estat part requerit.

10. Qualsevol persona detinguda o que estigui complint una condemna en el territori d’un estat part, la presència de la qual es requereixi en un altre estat part per a finalitats d’identificació, de testimoniatge o perquè aporti, de qualsevol altra manera, la seva ajuda per obtenir proves en el marc d’investigacions, de diligències o de procediments judicials relatius als delictes previstos en aquest Conveni, pot ser objecte de trasllat si es compleixen les condicions següents:

a) La persona, degudament informada, hi consent lliurement;

b) Les autoritats competents d’ambdós estats part hi estan d’acord, sota reserva de les condicions que aquests estats part considerin adequades.

11. D’acord amb l’apartat 10 d’aquest article:

a) L’Estat part al qual s’efectua el trasllat té la competència i l’obligació de mantenir la persona interessada detinguda, llevat que l’Estat part a partir del qual es trasllada la persona ho demani o ho autoritzi altrament;

b) L’Estat part al qual es traslladi la persona compleix sense retard l’obligació de retornar-la a la custòdia de l’Estat part a partir del qual ha estat traslladada, de conformitat amb el que s’hagi convingut prèviament o amb el que les autoritats competents d’ambdós estats part hagin decidit altrament;

c) L’Estat part al qual s’efectua el trasllat no pot exigir a l’Estat part a partir del qual s’efectua el trasllat que iniciï un procediment d’extradició perquè se li lliuri la persona;

d) Es té en compte el període que la persona ha passat detinguda a l’Estat part al qual ha estat traslladada a l’efecte de descomptar-li de la pena que ha de complir a l’Estat part a partir del qual ha estat traslladada.

12. Llevat que l’Estat part a partir del qual una persona ha de traslladar-se en virtut dels apartats 10 i 11 d’aquest article hi estigui d’acord, la persona esmentada, sigui de la nacionalitat que sigui, no pot ser enjudiciada, detinguda, condemnada o sotmesa a altres restriccions de la seva llibertat de moviment en el territori de l’Estat part al qual es trasllada per actes, omissions o condemnes anteriors al moment en què deixa el territori de l’Estat part a partir del qual es trasllada.

13. Cada Estat part designa una autoritat central encarregada de transmetre i rebre les demandes de cooperació judicial i, d’executar-les o transmetre-les a les autoritats competents per a l’execució. Si un estat part té una regió o un territori especial dotat d’un sistema de cooperació judicial diferent, pot designar una autoritat central diferent que tindrà la mateixa funció per a la regió que per al territori esmentats. Les autoritats centrals asseguren l’execució o la transmissió ràpida i de manera correcta les demandes rebudes. Si l’autoritat central transmet la demanda a una autoritat competent per a l’execució, li recomana que executi la demanda ràpidament i de manera correcta. Els estats part notifiquen el nom de l’autoritat central designada a aquest efecte al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides en el moment en què dipositin els instruments de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o s’adhereixin a aquest Conveni. Les demandes de cooperació judicial i qualsevol comunicació que s’hi relacioni es transmeten a les autoritats centrals designades pels estats part. Aquesta disposició s’entén sense perjudici del dret de qualsevol estat part d’exigir que se li adrecin aquestes demandes i comunicacions per via diplomàtica i, en cas d’urgència, si els estats part ho convenen, mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal, si és possible.

14. Les demandes s’adrecen per escrit o, quan sigui possible, per qualsevol altre mitjà que pugui registrar un document escrit, en un idioma acceptable per l’Estat part requerit, en condicions que permetin a l’Estat part esmentat d’establir-ne l’autenticitat. Els estats part notifiquen l’idioma o els idiomes acceptables al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides en el moment en què dipositin els instruments de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o s’adhereixin a aquest Conveni. En cas d’urgència i si els estats part ho convenen, les demandes es poden efectuar oralment, però s’han de confirmar per escrit sense demora.

15. Les demandes de cooperació judicial han d’incloure la informació següent:

a) La identitat de l’autoritat de qui prové la demanda;

b) L’objecte i la natura de la investigació, de les diligències o del procediment judicial a què es refereix la demanda, i també el nom i les funcions de l’autoritat encarregada d’efectuar-ho;

c) Un resum dels fets pertinents, excepte per a les demandes adreçades a l’efecte de comunicar actes judicials;

d) Una descripció de l’assistència requerida i el detall de qualsevol procediment particular que l’Estat part requeridor desitja que s’apliqui;

e) Si és possible, la identitat, l’adreça i la nacionalitat de qualsevol persona interessada; i

f) L’objecte pel qual es demanen el testimoni, la informació o les mesures.

16. L’Estat part requerit pot demanar un complement d’informació quan ho consideri necessari per executar la demanda, de conformitat amb el seu dret intern o quan això faciliti l’execució de la demanda.

17. Qualsevol demanda s’executa de conformitat amb el dret intern de l’Estat part requerit i, sempre que no contravingui el dret intern de l’Estat part requerit i quan es pugui, de conformitat amb els procediments previstos a la demanda.

18. Quan sigui possible, i de conformitat amb els principis fonamentals del dret intern, si una persona que es troba en el territori d’un estat part ha d’oir com a testimoni o com a perit per part de les autoritats judicials d’un altre estat part, el primer estat part pot, si l’altre ho requereix, autoritzar la seva audició per videoconferència si no pot comparèixer o no s’aconsella que comparegui en persona en el territori de l’Estat part requeridor. Els estats part poden convenir que una autoritat judicial de l’Estat part requeridor dirigeixi l’audició i que una autoritat judicial de l’Estat part requerit hi assisteixi.

19. L’Estat part requeridor no comunica ni utilitza la informació o els elements de prova facilitats per l’Estat part requerit per a investigacions, enjudiciaments o procediments judicials que no siguin els previstos en la demanda sense el consentiment previ de l’Estat part requerit. No hi ha res en aquest apartat que impedeixi a l’Estat part requeridor revelar, en un procediment, informació o elements de prova que puguin exculpar una persona acusada. En aquest darrer cas, l’Estat part requeridor informa l’Estat part requerit abans de revelar-ho i, si se li demana, consulta l’Estat part requerit. Si, excepcionalment, no és possible informar-ne prèviament, l’Estat part requeridor informa l’Estat part requerit sense retard de la revelació.

20. L’Estat part requeridor pot exigir que l’Estat part requerit guardi el secret sobre la demanda i el seu contingut, a excepció del que sigui necessari per executar-la. Si l’Estat part requerit no pot complir aquesta exigència, n’ha d’informar immediatament l’Estat part requeridor.

21. La cooperació judicial es pot rebutjar:

a) Si la demanda no s’efectua de conformitat amb les disposicions d’aquest article;

b) Si l’Estat part requerit considera que l’execució de la demanda és susceptible de perjudicar la seva sobirania, la seva seguretat, el seu ordre públic o altres interessos fonamentals;

c) En cas que el dret intern de l’Estat part requerit prohibeixi a les seves autoritats de prendre les mesures sol·licitades en el cas d’un delicte anàleg que hagués estat objecte d’una investigació, de diligències o d’un procediment judicial en el marc de la seva pròpia competència;

d) En cas que el fet d’acceptar la demanda vagi en contra de l’ordenament jurídic de l’Estat part requerit referit a la cooperació judicial.

22. Els estats part no poden rebutjar una demanda de cooperació judicial per l’única raó que es consideri que el delicte també inclou qüestions fiscals.

23. Qualsevol rebuig de cooperació judicial ha de ser degudament fonamentat.

24. L’Estat part requerit executa la demanda de cooperació judicial tan aviat com pot i té en compte, sempre que es pugui, tots els terminis suggerits per l’Estat part requeridor i que estiguin motivats, preferiblement en la demanda. L’Estat part requerit respon a les demandes raonables de l’Estat part requeridor referent als progressos efectuats en l’execució de la demanda. L’Estat part requeridor n’informa promptament quan ja no calgui la cooperació sol·licitada.

25. L’Estat part requerit pot diferir la cooperació judicial quan interfereixi en una investigació, diligències o un procediment judicial en curs.

26. Abans de rebutjar una demanda en virtut de l’apartat 21 d’aquest article o de diferir-ne l’execució en virtut de l’apartat 25, l’Estat part requerit consulta l’Estat part requeridor sobre la possibilitat d’atorgar la cooperació sota reserva de les condicions que consideri necessàries. Si l’Estat part requeridor accepta la cooperació sota reserva d’aquestes condicions, n’ha d’observar el compliment.

27. Sense perjudici de l’aplicació de l’apartat 12 d’aquest article, un testimoni, un perit o una altra persona que, a requeriment de l’Estat part requeridor, consenti declarar en un judici o a col·laborar en una investigació, en diligències o en un procediment judicial en el territori de l’Estat part requeridor, no pot ser enjudiciat, detingut, condemnat o sotmès a altres restriccions de la seva llibertat personal en aquest territori per actes, omissions o condemnes anteriors al moment en què va deixar el territori de l’Estat part requerit. Aquesta immunitat cessa quan el testimoni, el perit o l’altra persona hagi tingut la possibilitat d’abandonar el territori de l’Estat part requeridor, durant un període de quinze dies consecutius o qualsevol altre període acordat pels estats part, a comptar de la data en què ha estat informat oficialment que les autoritats judicials ja no requereixen la seva presència, i tanmateix, s’hi hagi quedat voluntàriament o hi hagi tornat lliurement després d’haver-lo abandonat.

28. Les despeses ordinàries en què s’hagi incorregut per executar una demanda són a càrrec de l’Estat part requerit, llevat que els estats part concernits ho hagin acordat altrament. Quan es consideri que l’execució de la demanda comportarà despeses importants o extraordinàries, els estats part s’han de consultar per establir les condicions segons les quals s’executarà la demanda, així com la manera com s’assumiran les despeses.

29. L’Estat part requerit:

a) Facilita a l’Estat part requeridor còpies de documents oficials o d’informacions administratives que estiguin en possessió seva i siguin d’accés públic, en virtut del seu dret intern;

b) Pot, per decisió pròpia, facilitar a l’Estat part requeridor i amb les condicions que consideri adequades, còpies íntegres o parcials de documents oficials o d’informacions administratives que estiguin en possessió seva i no siguin d’accés públic, en virtut del seu dret intern.

30. Els estats part preveuen, si escau, la possibilitat de concloure acords o convenis bilaterals o multilaterals que serveixin als objectius i a les disposicions d’aquest article, que els donin un efecte pràctic o que les reforcin.