Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes

, adoptat per la Conferència en la 6a sessió plenària el dia 19 de desembre de 1988 Les parts en el present Conveni, Profundament preocupades per l'abast i l'augment de la producció, de la demanda i del tràfic il.lícits d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, que constitueixen una greu amenaça per a la salut i el benestar dels individus i que produeixen uns efectes nefastos en els fonaments econòmics, culturals i polítics de la societat, Profundament preocupades també pels creixents efectes devastadors del tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes en les diverses capes de la societat i, més especialment, pel fet que els infants són, en nombroses regions del món, explotats com a consumidors en el mercat de la droga i utilitzats amb finalitats de producció, distribució i comerç il.lícits d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, fet que constitueix un perill d'una gravetat incommensurable, Reconeixent els lligams entre el tràfic il.lícit i d'altres activitats criminals organitzades connexes que soscaven els fonaments de l'economia legítima i que amenacen l'estabilitat, la seguretat i la sobirania dels estats, Reconeixent també que el tràfic il.lícit és una activitat criminal internacional, l'eliminació de la qual exigeix una atenció urgent i el més alt rang de prioritat, Conscients que el tràfic il.lícit és la font de guanys econòmics i de fortunes importants que permeten que les organitzacions criminals transnacionals puguin penetrar, contaminar i corrompre les estructures de l'estat, les activitats comercials i financeres legítimes i la societat a tots els nivells, Decidides a privar els qui es dediquen al tràfic il.lícit del fruit de les seves activitats criminals i d'aquesta manera suprimir el seu mòbil principal, Amb el desig d'eliminar les causes profundes del problema de l'abús dels estupefaents i de les substàncies psicòtropes, especialment la demanda il.lícita d'aquests estupefaents i substàncies i els enormes guanys obtinguts del tràfic il.lícit, Considerant que és necessari prendre mesures per controlar algunes substàncies, entre les quals els precursors, els productes químics i els dissolvents que s'utilitzen en la fabricació d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, la disponibilitat de les quals ha generat un increment de la fabricació clandestina d'aquests estupefaents i substàncies, Decidides a millorar la cooperació internacional per a la repressió del tràfic il.lícit per mar, Reconeixent que l'eliminació del tràfic il.lícit és una responsabilitat col.lectiva de tots els estats i que, per tant, és necessària una acció coordinada en el marc de la cooperació internacional, Reconeixent la competència de l'Organització de les Nacions Unides en matèria de control dels estupefaents i de les substàncies psicòtropes i desitjant que els organismes internacionals competents en la matèria exerceixin la seva activitat en el marc d'aquesta Organització, Reafirmant els principis rectors dels tractats en vigor relatius als estupefaents i a les substàncies psicòtropes i el sistema de control establert per aquests tractats, Reconeixent la necessitat de reforçar i de completar les mesures previstes en el Conveni únic sobre els estupefaents de 1961, en aquest Conveni tal com queda modificat pel Protocol de 1972 que esmena el Conveni únic sobre els estupefaents de 1961 i en el Conveni de 1971 sobre les substàncies psicòtropes, per tal de reduir l'amplitud i l'extensió del tràfic il.lícit i d'atenuar-ne les greus conseqüències, Reconeixent també que és important de reforçar i d'incrementar els mitjans jurídics eficaços de cooperació internacional en matèria penal per posar fi a les activitats criminals internacionals que representa el tràfic il.lícit, Amb el desig de concloure un conveni internacional global, eficaç i operatiu destinat de manera específica a lluitar contra el tràfic il.lícit, en el qual es tinguin en compte els diversos aspectes del conjunt del problema, especialment aquells que no estan previstos en els instruments internacionals que existeixen en l'àmbit dels estupefaents i de les substàncies psicòtropes, Convenen el que segueix:

Article primer Definicions Salvat una indicació expressa en sentit contrari o salvat que el context exigeixi que sigui altrament, les definicions que figuren a continuació s'apliquen a totes les disposicions del present Conveni:
a) El terme "béns" designa tot tipus d'havers, corporals o incorporals, mobles o immobles, tangibles o intangibles, com també els actes jurídics o els documents que atesten la propietat d'aquests havers o dels drets corresponents;
b) El terme "cocaier" designa tota espècie d'arbust del gènere eritròxil;
c) El terme "Comissió" designa la Comissió d'Estupefaents del Consell Econòmic i Social de l'Organització de les Nacions Unides;
d) El terme "confiscació" designa la despossessió permanent de béns per decisió d'un tribunal o d'una altra autoritat competent;
e) El terme "Consell" designa el Consell Econòmic i Social de l'Organització de les Nacions Unides;
f) L'expressió "Conveni de 1961" designa el Conveni únic sobre els estupefaents de 1961;
g) L'expressió "Conveni de 1961 tal com queda modificat" designa el Conveni únic sobre els estupefaents de 1961 tal com queda modificat pel Protocol de 1972 que esmena el Conveni únic sobre els estupefaents de 1961;
h) L'expressió "Conveni de 1971" designa el Conveni de 1971 sobre les substàncies psicòtropes;
i) L'expressió "estat de trànsit" designa un estat en el territori del qual es desplacen substàncies il.lícites - estupefaents, substàncies psicòtropes i substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II- i que no és ni el punt d'origen ni la destinació final d'aquestes substàncies;
j) Els termes "congelació" o "embargament" designen la prohibició temporal de la transferència, de la conversió, de la disposició o del moviment de béns o el fet d'assumir temporalment la guarda o el control de béns per decisió d'un tribunal o d'una altra autoritat competent;
k) L'expressió "lliurament vigilat" designa els mètodes que consisteixen a permetre el pas pel territori d'un o de diversos països, d'estupefaents o de substàncies psicòtropes, de substàncies inscrites en el quadre I o en el quadre II, que figuren com a annexos al present Conveni, o de substàncies que els substitueixen, enviades il.lícitament o sospitoses de ser-ho, amb el coneixement i sota el control de les autoritats competents d'aquests països, amb vista a identificar les persones implicades en la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 del Conveni;
l) El terme "Organ" designa l'Organ internacional de control dels estupefaents establert pel Conveni únic sobre els estupefaents de 1961 i aquest Conveni tal com queda modificat pel Protocol de 1972 que esmena el Conveni únic sobre els estupefaents de 1961;
m) L'expressió "cascall d'opi" designa la planta de l'espècie Papaver somniferum L.;
n) L'expressió "planta de cannabis" designa qualsevol planta del gènere cannabis;
o) El terme "producte" designa qualsevol bé que provingui directament o indirecta de la comissió d'un delicte tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 o obtingut directament o indirecta en cometre-la;
p) El terme "secretari general" designa el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides;
q) El terme "estupefaent" designa tota substància, tant si és d'origen natural com de síntesi, que figura en el quadre I o en el quadre II del Conveni de 1961 i del Conveni de 1961 tal com queda modificat;
r) L'expressió "substància psicòtropa" designa qualsevol substància, tant si és d'origen natural com de síntesi, o qualsevol producte natural dels quadres I, II, III, i IV del Conveni de 1971 sobre les substàncies psicòtropes;
s) Les expressions "quadre I" i "quadre II" designen les llistes de substàncies que figuren com a annex al present Conveni, que poden ésser modificades de tant en tant de conformitat amb l'article 12;
t) L'expressió "tràfic il.lícit" designa els delictes que preveuen els paràgrafs 1 i 2 de l'article 3 del present Conveni;
u) L'expressió "transportador comercial" designa qualsevol persona o entitat pública, privada o altra que asseguri el transport de persones, de béns o de correu a títol onerós.

Article 2 Abast del conveni
1. L'objecte del present Conveni és de promoure la cooperació entre les parts de tal manera que puguin atacar amb més eficàcia els diversos aspectes del tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes que tenen una dimensió internacional. En l'execució de les seves obligacions en els termes del Conveni, les parts prenen les mesures necessàries, compreses les mesures legislatives i reglamentàries compatibles amb les disposicions fonamentals del seu ordenament jurídic intern respectiu.
2. Les parts executen les seves obligacions en virtut del present Conveni, de manera compatible amb els principis d'igualtat sobirana i d'integritat territorial dels estats i amb el de la no-intervenció en els afers interns dels altres estats.
3. Tota part s'absté d'exercir sobre el territori d'una altra part una competència o unes funcions que són exclusivament reservades a les autoritats d'aquesta altra part pel seu dret intern.

Article 3 Delictes i sancions
1. Cadascuna de les parts adopta les mesures necessàries per tal de conferir el caràcter de delicte penal de conformitat amb el seu dret intern, quan l'acte ha estat comès intencionadament:
a)
i) En la producció, en la fabricació, en l'extracció, en la preparació, en l'oferta, en la posada en venda, en la distribució, en la venda, en el lliurament en les condicions que siguin, en el corretatge, en l'expedició, en l'expedició en trànsit, en el transport, en la importació o en l'exportació de qualsevol estupefaent o qualsevol substància psicòtropa amb violació de les disposicions del Conveni de 1961, del Conveni de 1961 tal com queda modificat o del Conveni de 1971; ii) En el cultiu del cascall d'opi, del cocaier o de la planta de cannabis amb finalitats de producció d'estupefaents amb violació de les disposicions del Conveni de 1961 i del Conveni de 1961 tal com queda modificat; iii) En la possessió o en la compra de qualsevol estupefaent o de qualsevol substància psicòtropa amb les finalitats d'alguna de les activitats enumerades en el subapartat anterior; iv) En la fabricació, en el transport o en la distribució d'equipaments, de materials o de substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II, quan el qui les efectua sap que han de ser utilitzats en o per al cultiu, la producció o la fabricació il.lícits d'estupefaents o de substàncies psicòtropes;
v) En l'organització, en la direcció o en el finançament d'algun dels delictes enumerats en els subapartats i), ii), iii), o iv) anteriors;
b)
i) En la conversió o en la transferència de béns quan la persona que les dur a terme sap que provenen d'algun dels delictes tipificats de conformitat amb la lletra
a) del present apartat o d'una participació en la seva comissió, amb la finalitat de dissimular o d'ocultar l'origen il.lícit d'aquests béns o d'ajudar qualsevol persona que estigui implicada en la comissió d'algun dels delictes, a escapar de les conseqüències jurídiques dels seus actes; ii) En la dissimulació o en l'ocultació de la naturalesa, de l'origen, de la localització, de la disposició, del moviment, o de la propietat reals de béns o de drets corresponents, dels quals l'autor sap que provenen d'algun dels delictes tipificats de conformitat amb la lletra
a) del present apartat o d'una participació en algun d'aquests delictes;
c) Amb reserva dels seus principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic.
i) En l'adquisició, en la possessió o en la utilització de béns, dels quals la persona que els adquireix, els posseeix o els utilitza sap, en el moment en què els rep, que provenen d'algun dels delictes tipificats de conformitat amb la lletra
a) del present apartat o de la participació en algun d'aquests delictes; ii) En la possessió d'equipaments, de materials o de substàncies inscrites en el quadre I o en el quadre II, de les quals la persona que els posseeix sap que són o han d'ésser utilitzats en o per al cultiu, la producció o la fabricació il.lícits d'estupefaents o de substàncies psicòtropes; iii) En el fet d'incitar o de portar públicament a altri, pel mitjà que sigui, a cometre algun dels delictes tipificats de conformitat amb el present article o a fer ús, il.lícitament, d'estupefaents o de substàncies psicòtropes; iv) En la participació en algun dels delictes tipificats de conformitat amb el present article o en qualsevol associació, acord, temptativa o complicitat, mitjançant el proveïment d'alguna assistència, d'algun ajut o de consells amb vista a la seva comissió.
2. Amb reserva dels seus principis constitucionals i dels conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic, cadascuna de les parts adopta les mesures necessàries per tal de conferir el caràcter de delicte penal de conformitat amb el seu dret intern, quan l'acte ha estat comès intencionadament, en la possessió i en la compra d'estupefaents i de substàncies psicòtropes i en el cultiu d'estupefaents destinats al consum personal amb violació de les disposicions del Conveni de 1961, del Conveni de 1961 tal com queda modificat o del Conveni de 1971.
3. El coneixement, la intenció o la motivació necessaris com a element d'algun dels delictes previstos en l'apartat 1 del present article, poden deduir-se de circumstàncies objectives del cas. 4.
a) Cadascuna de les parts fa que els delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 del present article siguin objecte de sancions, tenint en compte la seva gravetat, com ara l'empresonament o d'altres penes privatives de llibertat, la imposició de multes o la confiscació;
b) Les parts poden preveure que, com a mesures complementàries de la condemna o de la sanció penal imposades per un delicte tipificat de conformitat amb l'apartat 1 del present article, l'autor del delicte sigui sotmès a mesures de tractament, d'educació, de posttractament, de readaptació o de reinserció social;
c) Malgrat les disposicions dels apartats precedents, en els casos oportuns de caràcter menor, les parts poden preveure, sobretot, en lloc d'una condemna o d'una sanció penal, mesures d'educació, de readaptació o de reinserció social, com també, quan l'autor del delicte és una persona toxicòmana, mesures de tractament i de posttractament;
d) Les parts poden preveure que les mesures de tractament, d'educació, de posttractament, de readaptació o de reinserció social de l'autor del delicte substitueixin la condemna o la pena dictada per un delicte tipificat de conformitat amb les disposicions de l'apartat 2 del present article, o que s'hi afegeixin.
5. Les parts procuren que els tribunals i d'altres autoritats competents puguin tenir en compte circumstàncies de fet que confereixin una gravetat especial als delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 del present article, com ara:
a) La participació en la comissió del delicte d'una organització de malfactors a la qual pertany l'autor del delicte;
b) La participació de l'autor del delicte en d'altres activitats criminals organitzades internacionals;
c) La participació de l'autor del delicte en d'altres activitats il.legals facilitades per la comissió del delicte;
d) La utilització de la violència o d'armes per part de l'autor del delicte;
e) El fet que l'autor del delicte assumeixi un càrrec públic i que el delicte estigui vinculat amb aquest càrrec;
f) La victimització o la utilització de menors;
g) El fet que el delicte hagi estat comès en un centre penitenciari, en un centre d'ensenyament, en un centre de serveis socials o en el seu entorn immediat, o en d'altres llocs on escolars i estudiants realitzen activitats educatives, esportives o socials;
h) En la mesura en què el dret intern d'una part ho permet, les condemnes anteriors, especialment pel que fa a delictes anàlegs, en el país o a l'estranger.
6. Les parts s'esforcen a procurar que tots els poders judicials discrecionals conferits pel seu dret intern i aferents als procediments judicials incoats contra individus per delictes tipificats de conformitat amb el present article, siguin exercits de manera que s'optimitzi l'eficàcia de les mesures de detecció i de repressió pel que fa als delictes en qüestió, tenint degudament en compte la necessitat d'exercir un efecte dissuasiu pel que fa a la seva comissió.
7. Les parts s'asseguren que els seus tribunals o altres autoritats competents prenen en consideració la gravetat dels delictes enumerats en l'apartat 1 del present article i les circumstàncies que descriu l'apartat 5 del present article, quan consideren l'eventualitat d'un alliberament anticipat o condicional de persones reconegudes culpables d'aquests delictes.
8. Quan hi hagi motius, cadascuna de les parts determina, en el marc del seu dret intern, un període de prescripció perllongat durant el qual es poden incoar procediments per un dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 del present article. Aquest període serà més llarg si el presumpte autor del delicte s'ha sostret a la justícia.
9. Cadascuna de les parts pren, de conformitat amb el seu ordenament jurídic, les mesures apropiades per tal que tota persona acusada o reconeguda culpable d'un delicte tipificat de conformitat amb l'apartat 1 del present article, que es trobi en el seu territori, assisteixi al desenvolupament del procediment penal necessari.
10. Als fins de la cooperació entre les parts en virtut del present Conveni, i en especial de la cooperació en virtut dels articles 5, 6, 7 i 9, els delictes tipificats de conformitat amb el present article no es consideren com a delictes fiscals o polítics, ni es considera que tenen motius polítics, sense perjudici dels límits constitucionals i de la legislació fonamental de les parts.
11. Cap de les disposicions d'aquest article no atempta contra el principi segons el qual la definició dels delictes que s'hi relacionen i els corresponents mitjans jurídics de defensa, són competència exclusiva del dret intern de cada part, i segons el qual aquests delictes es persegueixen i es castiguen de conformitat amb aquest dret.

Article 4 Competència
1. Cadascuna de les parts:
a) Adopta les mesures necessàries per establir la seva competència pel que fa als delictes que ha tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 quan:
i) El delicte ha estat comès en el seu territori; ii) El delicte ha estat comès a bord d'un vaixell sota la seva bandera o d'una aeronau matriculada de conformitat amb la seva legislació en el moment en què el delicte ha estat comès.
b) Pot adoptar les mesures necessàries per establir la seva competència pel que fa als delictes que ha tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 quan:
i) El delicte ha estat comès per un dels seus nacionals o per una persona que resideix de manera habitual en el seu territori; ii) El delicte ha estat comès a bord d'un vaixell contra el qual aquesta part ha estat autoritzada a prendre les mesures apropiades en virtut de l'article 17, amb reserva que aquesta competència únicament sigui exercida sobre la base d'acords o d'arranjaments que es preveuen als apartats 4 i 9 de l'article esmentat; iii) El delicte és un dels que es tipifiquen de conformitat amb la lletra c), iv), de l'apartat 1 de l'article 3 i ha estat comès fora del seu territori amb vista a la comissió en el seu territori d'un dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3.
2. Cadascuna de les parts:
a) Adopta també les mesures necessàries per establir la seva competència pel que fa als delictes que ha tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, quan el presumpte autor del delicte es troba en el seu territori i no l'extradeix al territori d'una altra part, per tal com:
i) El delicte ha estat comès en el seu territori o a bord d'un vaixell sota la seva bandera o d'una aeronau matriculada de conformitat amb la seva legislació, en el moment en què el delicte ha estat comès, o bé ii) El delicte ha estat comès per un dels seus nacionals;
b) També pot adoptar les mesures necessàries per establir la seva competència pel que fa als delictes que ha tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, quan el presumpte autor del delicte es troba en el seu territori i no l'extradeix al territori d'una altra part.
3. El present Conveni no exclou l'exercici de cap competència en matèria penal establerta per una part de conformitat amb el seu dret intern.

Article 5 Confiscació
1. Cadascuna de les parts adopta les mesures que es consideren necessàries per permetre la confiscació:
a) Dels productes obtinguts de delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 o dels béns el valor dels quals correspon al d'aquells productes;
b) Dels estupefaents, substàncies psicòtropes, materials i equipaments o d'altres instruments utilitzats o destinats a ésser utilitzats de la manera que sigui per als delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3.
2. Cadascuna de les parts adopta, a més, les mesures que es consideren necessàries per permetre a les seves autoritats competents d'identificar, de detectar i de congelar o embargar els productes, els béns, els instruments i totes aquelles coses que preveu l'apartat 1 del present article amb la finalitat d'una eventual confiscació.
3. Per tal de poder aplicar les mesures previstes en el present article, cadascuna de les parts habilita els seus tribunals o d'altres autoritats competents perquè puguin ordenar la presentació o l'embargament de documents bancaris, financers o comercials. Les parts no poden invocar el secret bancari per refusar de donar efecte a les disposicions del present apartat. 4.
a) Quan es fa una demanda en virtut del present article, per part d'una altra part que té competència per conèixer d'un delicte tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, la part en el territori de la qual es troben situats els productes, els béns, els instruments o qualsevol altra cosa de les previstes en l'apartat 1 del present article:
i) Tramet la demanda a les seves autoritats competents amb vista a fer dictar una resolució de confiscació, i si intervé aquesta resolució, a fer-la executar, o bé ii) Tramet a les seves autoritats competents per tal que sigui executada en els límits de la demanda, la resolució de confiscació, presa per la part demandant de conformitat amb l'apartat 1 del present article, dels productes, béns, instruments i qualsevol altra cosa de les que preveu l'apartat 1, situats en el territori de la part requerida;
b) Quan es fa una demanda en virtut del present article, per part d'una altra part que té competència per conèixer d'un delicte tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, la part requerida pren mesures per tal d'identificar, detectar, congelar o embargar els productes, els béns, els instruments i qualsevol altra cosa de les que preveu l'apartat 1 del present article, amb la finalitat d'una eventual confiscació ordenada sigui per la part demandant, sigui com a conseqüència d'una demanda formulada en virtut de la lletra
a) del present apartat, per la part requerida;
c) Les resolucions o les mesures previstes en les lletres
a) i
b) del present apartat són preses per la part requerida de conformitat amb el seu dret intern i segons les disposicions d'aquest dret, i de conformitat amb els seus reglaments de procediment o de qualsevol tractat, acord o arranjament bilateral o multilateral que obligui a la part demandant;
d) Les disposicions dels apartats 6 a 19 de l'article 7, s'apliquen mutatis mutandis. A més de les informacions previstes en l'apartat 10 de l'article 7, les demandes fetes de conformitat amb el present article contenen les informacions següents:
i) Quan la demanda correspon a la lletra a), i), del present apartat, una descripció dels béns que s'han de confiscar i una exposició dels fets sobre els quals es fonamenta la part demandant, que permeti a la part requerida de fer dictar una resolució de confiscació en el marc del seu dret intern; ii) Quan la demanda correspon a la lletra a), ii), una còpia legalment admissible de la resolució de confiscació lliurada per la part demandant, i sobre la qual es fonamenta la demanda, una exposició dels fets i informacions que assenyalin en quins límits es demana d'executar la resolució. iii) Quan la demanda correspon a la lletra b), una exposició dels fets sobre els quals es fonamenta la part demandant i una descripció de les mesures sol.licitades;
e) Cada part comunica al secretari general el text de les seves lleis i reglaments que donen efecte al present apartat, com també el text de qualsevol modificació aportada amb posterioritat a aquestes lleis i reglaments;
f) Si una part decideix de subordinar l'adopció de les mesures previstes en les lletres
a) i
b) del present apartat a l'existència d'un tractat en la matèria, considera el present Conveni com una base d'acord necessària i suficient.
g) Les parts s'esforcen a concloure tractats, acords o arranjaments bilaterals i multilaterals per tal de reforçar l'eficàcia de la cooperació internacional a les finalitats del present article. 5.
a) Tota part que confisca productes o béns en aplicació de l'apartat 1 o de l'apartat 4 del present article, en disposa de conformitat amb el seu dret intern i els seus procediments administratius,
b) Quan una part actua a demanda d'una altra part en aplicació del present article, pot preveure, de manera especial, de concloure acords que prevegin:
i) De cedir el valor d'aquests productes i béns, o els fons provinents de la seva venda, o una part substancial d'aquests productes i béns, a organismes intergovernamentals especialitzats en la lluita contra el tràfic il.lícit i l'abús d'estupefaents i de substàncies psicòtropes; ii) De compartir amb altres parts, sistemàticament o cas per cas, aquests productes o aquests béns, o els fons provinents de la seva venda, de conformitat amb el seu dret intern, els seus procediments administratius o amb els acords bilaterals o multilaterals que s'hagin conclòs amb aquesta finalitat. 6.
a) Si els productes haguessin estat transformats o convertits en altres béns, aquests béns poden ser objecte de les mesures previstes en el present article, en lloc i en substitució d'aquells productes;
b) Si els productes haguessin estat barrejats amb béns adquirits legítimament, aquests béns, sense perjudici de tots els poders d'embargament o de congelació, poden ser confiscats fins a un total del valor estimat dels productes que s'hi han barrejat;
c) Els ingressos i altres avantatges obtinguts:
i) Dels productes, ii) Dels béns en els quals aquests productes han estat transformats o convertits, o bé iii) Dels béns amb els quals han estat barrejats els productes, poden també ésser objecte de les mesures previstes en el present article, de la mateixa manera i en la mateixa mesura que els productes.
7. Cada part pot considerar d'invertir la càrrega de la prova pel que fa a l'origen lícit dels presumptes productes o d'altres béns que puguin ser objecte d'una confiscació, sempre que sigui de conformitat amb els principis del seu dret intern i segons el procediment judicial i altres procediments.
8. La interpretació de les disposicions del present article no pot perjudicar en cap cas els drets de tercers de bona fe.
9. Cap de les disposicions d'aquest article no atempta contra el principi segons el qual les mesures que hi són precisades són definides i executades de conformitat amb el dret intern de cada part i segons les disposicions d'aquest dret.

Article 6 Extradició
1. El present article s'aplica als delictes tipificats per les parts de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3.
2. Cadascun dels delictes als quals s'aplica el present article es troba inclòs de ple dret en qualsevol tractat d'extradició en vigor entre les parts, com a delicte pel qual l'autor pot ésser extradit. Les parts es comprometen a incloure aquests delictes, com a delictes pels quals l'autor pot ésser extradit en qualsevol tractat d'extradició que concloguin.
3. Si una part que subordina l'extradició a l'existència d'un tractat, rep una demanda d'extradició d'una part amb la qual no ha conclòs un tal tractat, pot considerar el present Conveni com a base legal de l'extradició per als delictes als quals s'aplica el present article. Aquelles parts que tenen necessitat de mesures legislatives detallades per poder utilitzar el present Conveni com a base legal de l'extradició, consideraran l'adopció d'aquestes mesures.
4. Aquelles parts que no subordinen l'extradició a l'existència d'un tractat, reconeixen entre elles, pel que fa als delictes als quals s'aplica el present article, el caràcter de delictes pels quals l'autor pot ésser extradit.
5. L'extradició està subordinada a les condicions precisades pel dret de la part requerida o pels tractats d'extradició aplicables, compresos els motius pels quals la part requerida pot refusar l'extradició.
6. Quan la part requerida examina les demandes rebudes en aplicació del present article, pot refusar d'estimar-les si les seves autoritats judicials o altres autoritats competents tenen motius seriosos per pensar que l'extradició facilitaria l'exercici de procediments o la imposició d'una sanció penal contra una persona per raó de la seva raça, religió, nacionalitat o de les seves opinions polítiques, o que causaria un perjudici per qualsevol d'aquestes raons a una persona acusada en la demanda.
7. Les parts s'esforcen a accelerar els procediments d'extradició i a simplificar les exigències corresponents en matèria de proves pel que fa als delictes als quals s'aplica el present article.
8. Amb reserva de les disposicions del seu dret intern i dels tractats d'extradició que hagi conclòs, la part requerida pot, a demanda de la part demandant i si estima que les circumstàncies ho justifiquen i que és urgent, procedir a la detenció d'una persona present en el seu territori de la qual se'n demana l'extradició, o prendre respecte d'ella qualsevol altra mesura adequada per assegurar la seva presència en el moment de l'extradició.
9. Sense perjudici de l'exercici de la competència penal establerta de conformitat amb el seu dret intern, una part, en el territori de la qual es troba el presumpte autor d'un delicte ha de:
a) Si pels motius enunciats en la lletra
a) de l'apartat 2 de l'article 4, no l'extradeix per un delicte tipificat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, sotmetre l'assumpte a les autoritats competents per a l'exercici de l'acció penal, llevat que no ho convingui altrament amb la part demandant;
b) Si no l'extradeix per un d'aquests delictes i que ha establert la seva competència pel que fa a aquest delicte de conformitat amb la lletra
b) de l'apartat 2 de l'article 4, sotmetre l'assumpte a les seves autoritats competents per a l'exercici de l'acció penal, llevat que la part demandant no demani que es faci altrament per tal de preservar la seva competència legítima.
10. Si l'extradició, demanada amb la finalitat d'execució d'una pena, es veu refusada perquè la persona objecte d'aquesta demanda és un nacional de la part requerida, aquesta, si la seva legislació li ho permet, de conformitat amb les disposicions d'aquesta legislació i a petició de la part demandant, considerarà de fer executar ella mateixa la pena que ha estat dictada de conformitat amb la legislació de la part demandant o la resta d'aquesta pena.
11. Les parts s'esforcen a concloure acords bilaterals i multilaterals que permetin l'extradició o que n'augmentin l'eficàcia.
12. Les parts poden considerar de concloure acords bilaterals o multilaterals sobre punts particulars o de caràcter general, relatius al trasllat al seu país de les persones condemnades a penes de presó o a d'altres penes privatives de llibertat, pel fet de delictes als quals s'aplica el present article, perquè hi puguin purgar la resta de la seva pena.

Article 7 Assistència mútua judicial
1. Les parts acorden mútuament, de conformitat amb el present article, l'assistència mútua judicial més àmplia en les investigacions, instruccions penals i procediments judicials relatius a delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3.
2. L'assistència mútua judicial que s'acorda en aplicació del present article pot ésser demanada amb les finalitats següents:
a) Recollir testimoniatges o declaracions;
b) Notificar autes judicials;
c) Efectuar registres i embargaments;
d) Examinar objectes i visitar llocs;
e) Proporcionar informacions i documents de prova;
f) Lliurar els originals o les còpies certificades conformes de documents i dossiers pertinents, compresos els extractes bancaris, documents comptables, dossiers de societats i documents comercials;
g) Identificar o detectar productes, béns, instruments o d'altres coses per tal de recollir elements de prova.
3. Les parts poden acordar entre elles qualsevol altra forma d'assistència mútua judicial autoritzada pel dret intern de la part requerida.
4. A petició d'una d'elles, les parts faciliten i encoratgen, en la mesura que sigui compatible amb la seva legislació i la seva pràctica interna, la presentació o la posada a disposició de persones, fins i tot de persones detingudes que accepten d'aportar el seu concurs a la investigació o de participar en el procediment.
5. Les parts no poden invocar el secret bancari per refusar l'assistència mútua judicial prevista en el present article.
6. Les disposicions del present article no afecten en res les obligacions que es deriven de qualsevol altre tractat bilateral o multilateral que regeixi o hagi de regir, totalment o parcial, l'assistència mútua judicial en matèria penal.
7. Els apartats 8 a 19 del present article són aplicables a les demandes fetes de conformitat amb el present article, si les parts en qüestió no estan obligades per un tractat d'assistència mútua judicial. Si aquestes parts estan obligades per un tal tractat, són aplicables les disposicions corresponents d'aquest tractat, llevat que les parts no convinguin d'aplicar en lloc seu les disposicions dels paràgrafs 8 a 19 del present article.
8. Les parts designen una autoritat o, si fos necessari, unes autoritats que tenen la responsabilitat i el poder de respondre a les demandes d'assistència mútua judicial o de trametre-les a les autoritats competents per a la seva execució. L'autoritat o les autoritats designades amb aquest fi són objecte d'una notificació adreçada al secretari general. La tramesa de les demandes d'assistència mútua judicial i de qualsevol comunicació relativa a elles, es fa entre les autoritats designades per les parts; la present disposició s'entén sense perjudici del dret de qualsevol part d'exigir que aquestes demandes i comunicacions li siguin adreçades per via diplomàtica i, en casos urgents, si les parts ho convenen, a través de l'OIPC/Interpol si és possible.
9. Les demandes s'adrecen per escrit, en una llengua acceptable per la part requerida. La llengua o les llengües acceptades per cada part es comuniquen al secretari general. En cas d'urgència i si les parts ho convenen, les demandes poden fer-se oralment, però han d'ésser confirmades sense demora per escrit.
10. Les demandes d'assistència mútua judicial han de contenir les informacions següents:
a) La designació de l'autoritat de la qual emana la demanda;
b) L'objecte i la naturalesa de la investigació, de les diligències penals o del procediment judicial als quals es refereix la demanda, i el nom i el càrrec de l'autoritat que n'està encarregada;
c) Un resum dels fets pertinents, salvat el cas de demandes adreçades amb fins de notificació d'autes judicials;
d) Una descripció de l'assistència que se sol.licita i el detall de qualsevol procediment especial que la part demandant desitja que s'apliqui;
e) Si és possible, la identitat, l'adreça i la nacionalitat de les persones a les quals es fa referència;
f) La finalitat per a la qual el testimoniatge, les informacions o les mesures es demanen.
11. La part requerida pot demanar un complement d'informació si li sembla necessari per executar la demanda de conformitat amb la seva legislació o bé quan això pot facilitar l'execució de la demanda.
12. Tota demanda s'executa de conformitat amb la legislació de la part requerida i, en la mesura en què no contravingui aquesta legislació i quan això sigui possible, de conformitat amb els procediments especificats en la demanda.
13. La part demandant no comunica ni utilitza les informacions o els testimoniatges proporcionats per la part requerida per a investigacions, procediments penals o procediments judicials altres que no siguin els concernits en la demanda, sense el consentiment previ de la part requerida.
14. La part demandant pot exigir que la part requerida guardi secret sobre la demanda i el seu contingut, llevat de les mesures necessàries per donar-hi compliment. Si la part requerida no pot satisfer aquesta exigència, n'informarà sense demora la part demandant.
15. L'assistència mútua judicial pot ésser refusada:
a) Si la demanda no està feta de conformitat amb les disposicions del present article;
b) Si la part requerida estima que l'execució de la demanda pot atemptar contra la seva sobirania, la seva seguretat, el seu ordre públic o d'altres interessos essencials;
c) En el cas que la legislació de la part requerida prohibís a les seves autoritats de prendre les mesures sol.licitades si s'hagués tractat d'un delicte anàleg que hagués estat objecte d'una investigació, de diligències penals o d'un procediment judicial en el marc de la seva pròpia competència;
d) En el cas que fos contrari a l'ordenament jurídic de la part requerida pel que fa a l'assistència mútua judicial, d'acceptar la demanda.
16. Tot refús d'assistència mútua judicial ha de ser motivat.
17. L'assistència mútua judicial pot ésser diferida per la part requerida en el cas que obstaculitzés una investigació, unes diligències penals o un procediment judicial en curs. En aquest cas, la part requerida consulta la part demandant per tal de determinar si aquesta assistència mútua pot ésser encara proveïda en les condicions jutjades necessàries per la part requerida.
18. Un testimoni, un expert o una altra persona que consent a declarar en el curs d'un procediment o a col.laborar en una investigació, en unes diligències penals o en un procediment judicial en el territori de la part demandant no serà ni perseguida, ni detinguda, ni sotmesa a cap altra restricció de la seva llibertat personal en aquest territori per actes, omissions o condemnes anteriors a la seva sortida del territori de la part requerida. Aquesta immunitat cessarà quan el testimoni, l'expert o la persona concernida, que hagin tingut, per un període de 15 dies consecutius o per qualsevol altre període convingut entre les parts, a comptar de la data en la qual han estat oficialment informats que la seva presència ja no era requerida per les autoritats judicials, la possibilitat de deixar el territori s'hi haguessin quedat no obstant això voluntàriament o, després d'haver marxat, hi haguessin tornat per la seva voluntat.
19. Les despeses ordinàries incorregudes per executar una demanda són a càrrec de la part requerida llevat que no s'hagi convingut altrament entre les parts concernides. En el cas que, amb posterioritat, fos o esdevingués necessari d'incórrer en unes despeses importants o extraordinàries per tal d'executar la demanda, les parts es consultaran per fixar les condicions segons les quals s'executarà la demanda, com també de la manera com s'assumiran les despeses.
20. Les parts consideren, si escau, la possibilitat de concloure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals que serveixin els objectius de les disposicions del present article, els donin un efecte pràctic o les reforcin.

Article 8 Remissió dels procediments penals Les parts consideraran la possibilitat de remetre's els procediments penals relatius als delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, en el cas que aquesta remissió sigui necessària en l'interès d'una bona administració de la justícia.

Article 9 Altres formes de cooperació i formació
1. Les parts cooperen estretament, de conformitat amb els seus respectius ordenaments jurídics i administratius, amb vista a reforçar l'eficàcia de l'acció de detecció i de repressió destinada a posar fi a la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3. De manera especial, sobre la base d'acords o d'arranjaments bilaterals o multilaterals:
a) Estableixen i mantenen canals de comunicació entre els organismes i els serveis nacionals competents, amb vista a facilitar l'intercanvi segur i ràpid d'informació relativa a tots els aspectes dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 i, si les parts interessades ho jutgen oportú, dels lligams d'aquest tràfic amb altres activitats delictives;
b) Cooperen entre elles, quan es tracta de delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 i que tenen un caràcter internacional, duent a terme investigacions referents a:
i) La identitat, el lloc on es troben i les activitats que exerceixen aquelles persones sospitoses dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3; ii) El moviment dels productes i dels béns provinents de la comissió d'aquells delictes; iii) El moviment d'estupefaents, de substàncies psicòtropes, de substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II del present Conveni i dels instruments utilitzats o destinats a ésser utilitzats en la comissió d'aquests delictes;
c) Quan pertoca i si no és contrari al seu dret intern, les parts creen, atesa la necessitat de protegir la seguretat de les persones i de les operacions, uns equips mixtes encarregats de posar en pràctica les disposicions del present apartat. Els agents de qualsevol part, membres d'aquests equips, seguiran les indicacions de les autoritats competents de la part en el territori de la qual es desenvolupa l'operació. En tots els casos, les parts interessades vetllaran perquè es respecti plenament la sobirania de la part en el territori de la qual es desenvolupa l'operació;
d) Les parts subministren, quan és necessari, les quantitats necessàries de substàncies amb finalitats d'anàlisi o d'investigació;
e) Les parts faciliten una coordinació eficaç entre els seus organismes i serveis competents i afavoreixen l'intercanvi de personal i d'experts i, fins i tot, el desplaçament d'agents d'enllaç.
2. En la mesura que sigui necessari, cada part crea, desenvolupa o millora uns programes de formació específics destinats als membres dels seus serveis de detecció i de repressió i a d'altre personal, compresos els agents de duana, encarregats de la repressió dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3. Aquests programes hauran de tractar especialment els punts següents:
a) Els mètodes emprats per detectar i reprimir els delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3;
b) Els itineraris seguits i les tècniques emprades per les persones sospitoses dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, en especial en els estats de trànsit i les mesures de lluita apropiades;
c) El control de la importació i de l'exportació dels estupefaents, de les substàncies psicòtropes i de les substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II;
d) La detecció i el control del moviment dels productes i dels béns provinents de la comissió de delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3, i dels estupefaents, substàncies psicòtropes i substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II i dels instruments utilitzats o destinats a ésser utilitzats per cometre aquests delictes;
e) Els mètodes emprats per transferir, dissimular o ocultar aquests productes, béns i instruments;
f) La reunió dels elements de prova;
g) Les tècniques de control a les zones franques i els ports francs;
h) Les tècniques modernes de detecció i de repressió.
3. Les parts s'ajuden mútuament per planificar i executar els programes de formació i de recerca que els permetin intercanviar coneixements especialitzats en els àmbits previstos en l'apartat 2 del present article i, amb aquest fi, organitzen també, quan es creu convenient, conferències i seminaris regionals i internacionals per estimular la cooperació i permetre l'examen de problemes d'interès comú, compresos els problemes i les necessitats especials dels estats de trànsit.

Article 10 Cooperació internacional i assistència als estats de trànsit
1. Les parts cooperen, directament o a través de les organitzacions internacionals o regionals competents, amb vista a ajudar i donar suport en la mesura del possible als estats de trànsit i, en especial, als països en desenvolupament que tinguin necessitat d'aquesta assistència i d'aquest suport, mitjançant programes de cooperació tècnica destinats a impedir l'entrada i el trànsit il.lícits i referits a les activitats connexes.
2. Les parts poden decidir de proporcionar, directament o bé a través de les organitzacions internacionals o regionals competents, una ajuda econòmica a aquests estats de trànsit per desenvolupar i reforçar la infraestructura necessària per a l'eficàcia de la lluita contra el tràfic il.lícit i la prevenció d'aquest tràfic.
3. Les parts poden concloure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals, per reforçar l'eficàcia de la cooperació internacional prevista en el present article i poden considerar el fet de concloure arranjaments econòmics amb aquest fi.

Article 11 Lliuraments vigilats
1. Si els principis fonamentals dels seus ordenaments jurídics interns ho permeten, les parts prenen les mesures necessàries, tenint en compte les seves possibilitats, per permetre el recurs a lliuraments vigilats a escala internacional, sobre la base d'acords o d'arranjaments que hauran conclòs, amb vista a identificar els individus implicats en delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3 i a iniciar procediments contra ells.
2. La decisió de recórrer a lliuraments vigilats la prenen en cada cas concret i pot, si escau, tenir en compte arranjaments i acords econòmics pel que fa a l'exercici de la competència de les parts interessades.
3. Els enviaments il.lícits, sobre els quals s'ha convingut de vigilar-ne el lliurament, poden, amb el consentiment de les parts interessades, ser interceptats i autoritzats a seguir el seu camí, ja sigui en el mateix estat o bé després que se n'hagin sostret els estupefaents o les substàncies psicòtropes, o que hagin estat substituïts en la totalitat o en part per altres productes.

Article 12 Substàncies freqüentment utilitzades en la fabricació il.lícita d'estupefaents o de substàncies psicòtropes
1. Les parts adopten les mesures que jutgen apropiades per impedir la desviació de substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II, cap a la fabricació il.lícita d'estupefaents i de substàncies psicòtropes i cooperen entre elles amb aquest fi.
2. Si una part o l'Organ es troben en possessió d'informació que, al seu parer, fa necessària la inscripció d'una substància en el quadre I o en el quadre II, adrecen al secretari general una notificació acompanyada de totes les informacions de suport pertinents. El procediment exposat en els apartats 2 a 7 del present article s'aplica també quan una part o l'Organ posseeixen informacions que justifiquen la retirada d'una substància del quadre I o del quadre II, o el pas d'una substància d'un quadre a l'altre.
3. El secretari general comunica aquesta notificació i totes les informacions que considera pertinents a les parts, a la Comissió i, si la notificació emana d'una part, a l'Organ. Les parts comuniquen al secretari general les seves observacions relatives a la notificació, com també totes les informacions complementàries que puguin ésser útils a l'Organ per tal de procedir a una avaluació i per tal que la Comissió es pronunciï.
4. Si l'Organ, tenint en compte l'abast, la importància i la diversitat de les utilitzacions lícites de la substància, i després d'haver examinat si seria possible i fàcil d'utilitzar substàncies substitutòries, tant amb els fins lícits com per a la fabricació il.lícita d'estupefaents o de substàncies psicòtropes, constata:
a) Que la substància és freqüentment utilitzada en la fabricació il.lícita d'un estupefaent o d'una substància psicòtropa, i
b) Que la fabricació il.lícita d'un estupefaent o d'una substància psicòtropa, pel seu volum o pel seu abast, crea greus problemes de salut pública o social, que justifiquin, per tant, una acció a nivell internacional, comunica a la Comissió una avaluació de la substància, on indica, sobretot, els efectes probables de la seva inscripció en el quadre I o en el quadre II tant sobre les utilitzacions lícites com sobre la fabricació il.lícita i, si escau, fa recomanacions sobre les mesures de control que serien apropiades a la vista d'aquesta avaluació.
5. La Comissió, tenint en compte les observacions presentades per les parts, i les observacions i recomanacions de l'Organ, l'avaluació del qual serà determinant en el pla científic i prenent també degudament en consideració tots els altres factors pertinents, pot decidir per una majoria de dos terços dels seus membres, d'inscriure una substància en el quadre I o en el quadre II.
6. Tota decisió presa per la Comissió en virtut del present article és comunicada pel secretari general a tots els estats i altres entitats que són part en el present Conveni, o que estiguin habilitades per esdevenir-ho, i a l'Organ. Entra plenament en efecte, pel que fa a cada part, 180 dies després de la data de la seva comunicació. 7.
a) Les decisions preses per la Comissió en virtut del present article se sotmeten al Consell per a revisió, si una part en fa la demanda dins els 180 dies següents a la data de la seva notificació. La demanda s'ha d'adreçar al secretari general acompanyada de totes les informacions pertinents que la motiven;
b) El secretari general tramet còpia de la demanda i de les informacions pertinents a la Comissió, a l'Organ i a totes les parts, alhora que les convida a presentar les seves observacions en el termini de 90 dies. Totes les observacions rebudes són trameses al Consell perquè les examini;
c) El Consell pot confirmar o anul.lar la decisió de la Comissió. La seva decisió es comunica a tots els estats i d'altres entitats que són parts en el present Conveni, o que estiguin habilitades per esdevenir-ho, a la Comissió i a l'Organ. 8.
a) Sense perjudici del caràcter general de les disposicions de l'apartat 1 del present article i de les disposicions del Conveni de 1961, del Conveni de 1961 tal com queda modificat i del Conveni de 1971, les parts prenen les mesures que consideren apropiades per controlar, en el seu territori, la fabricació i la distribució de les substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II;
b) A aquest fi, les parts poden:
i) Exercir una vigilància sobre totes les persones i empreses que es dediquen a la fabricació i a la distribució d'aquestes substàncies; ii) Sotmetre a un règim de llicència els establiments i els locals en els quals es pot fer aquesta fabricació o distribució; iii) Exigir que els titulars d'una llicència obtinguin una autorització per dedicar-se a les operacions abans esmentades; iv) Impedir l'acumulació, per part dels fabricants i distribuïdors, de quantitats d'aquestes substàncies que excedeixin les que requereix el funcionament normal de la seva empresa i la situació del mercat.
9. Pel que fa a les substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II, cada part pren les mesures següents:
a) Estableix i manté un sistema de vigilància del comerç internacional de les substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II per tal de facilitar la detecció de les operacions sospitoses. Aquests sistemes de vigilància s'han de posar en pràctica amb l'estreta col.laboració dels fabricants, importadors, exportadors, majoristes i detallistes, que posen en coneixement de les autoritats competents les comandes i operacions sospitoses;
b) Preveu l'embargament de qualsevol substància inscrita en el quadre I i en el quadre II, si existeixen proves suficients que està destinada a servir per a la fabricació il.lícita d'un estupefaent o d'una substància psicòtropa;
c) Informa, al més ràpidament possible, les autoritats i els serveis competents de les parts interessades, si té motius per pensar que una substància inscrita en el quadre I o en el quadre II és importada, exportada o que circula en trànsit amb vista a la fabricació il.lícita d'estupefaents o de substàncies psicòtropes, especialment proporcionant-los informacions sobre les modalitats de pagament utilitzades i tots els altres elements essencials sobre els quals reposa la seva convicció;
d) Exigeix que els enviaments que siguin objecte d'importacions i d'exportacions siguin correctament marcats i vagin acompanyats dels documents necessaris. Els documents comercials com factures, manifestos, documents de duana, de transport i altres documents d'expedició, han d'indicar els noms de les substàncies que són objecte de la importació o de l'exportació tal com figuren en el quadre I o en el quadre II, la quantitat importada o exportada, com també el nom i l'adreça de l'exportador, de l'importador i quan es coneix, els del destinatari.
e) Fa per manera que els documents assenyalats en la lletra
d) del present apartat es conservin durant almenys dos anys i es trobin a la disposició de les autoritats competents perquè els examinin. 10.
a) A més de les disposicions de l'apartat 9, i a petició de la part interessada adreçada al secretari general, cada part del territori de la qual ha d'ésser exportada una substància inscrita en el quadre I, vetlla perquè abans de l'exportació les seves autoritats competents proporcionin a les autoritats competents del país importador les informacions següents:
i) El nom i l'adreça de l'exportador i de l'importador i, quan es coneix, els del destinatari; ii) La designació de la substància tal com figura en el quadre l; iii) La quantitat de la substància exportada; iv) El punt d'entrada i la data d'expedició previstos;
v) Qualsevol altra informació que s'hagi convingut mútuament entre les parts;
b) Tota part pot adoptar mesures de control més estrictes o més severes que les que es preveuen en el present paràgraf, si ho jutja desitjable o necessari.
11. Quan una part proporciona informacions a una altra, de conformitat amb els apartats 9 i 10 del present article, pot exigir de la part que les rep que preservi el caràcter confidencial de tot secret econòmic, industrial, comercial o professional o procediment comercial que puguin contenir.
12. Cada part dóna anualment a l'Organ, en la forma i de la manera definides per aquest i utilitzant les fórmules que li donarà, informacions sobre:
a) Les quantitats de substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II que han estat embargades i, si el coneix, el seu origen;
b) Qualsevol altra substància que no es troba inscrita en el quadre I ni en el quadre II, però que ha estat identificada com a substància que ha servit per a la fabricació il.lícita d'estupefaents o de substàncies psicòtropes i que la part considera com a suficientment important per portar-la a l'atenció de l'Organ;
c) Els mètodes de desviament i de fabricació il.lícita.
13. L'Organ informa cada any la Comissió sobre l'aplicació del present article, i la Comissió examina periòdicament si el quadre I i el quadre II són adequats i pertinents.
14. Les disposicions del present article no s'apliquen ni als preparats farmacèutics ni als altres preparats que contenen substàncies inscrites en el quadre I o en el quadre II i compostos de tal manera que aquelles substàncies no poden ésser fàcilment utilitzades ni extretes per mitjans fàcils d'aplicar.

Article 13 Materials i equipaments Les parts prenen les mesures que jutgen apropiades per prevenir el comerç i el desviament de materials i d'equipaments, amb vista a la producció o a la fabricació il.lícites d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, i cooperen amb aquest fi.

Article 14 Mesures destinades a eliminar el cultiu il.lícit de les plantes de les quals s'extreuen els estupefaents i a suprimir la demanda il.lícita d'estupefaents i de substàncies psicòtropes
1. Les mesures preses per les parts en virtut del present Conveni no seran menys estrictes que les disposicions aplicables a l'eliminació del cultiu il.lícit de plantes que contenen estupefaents i substàncies psicòtropes, i a l'eliminació de la demanda il.lícita d'estupefaents i de substàncies psicòtropes en els termes de les disposicions del Conveni de 1961, del Conveni de 1961 tal com queda modificat i del Conveni de 1971.
2. Cada part pren les mesures apropiades per impedir, en el seu territori, el cultiu il.lícit de plantes que contenen estupefaents i substàncies psicòtropes com el cascall d'opi, el cocaier i la planta de cannabis i per destruir les que s'hi hagin cultivat il.lícitament. Les mesures adoptades han de respectar els drets fonamentals de la persona i tenir degudament en compte les utilitzacions lícites tradicionals -quan aquestes utilitzacions són atestades per la història- i també la protecció del medi ambient. 3.
a) Les parts poden cooperar per fer més eficaços els esforços destinats a eliminar el cultiu il.lícit. Aquesta cooperació pot sobretot comportar, si escau, el suport a un desenvolupament rural integrat que porti a conreus de substitució econòmicament viables. Abans d'aplicar aquests programes de desenvolupament rural, caldrà tenir en compte factors tals com l'accés al mercat, els recursos disponibles i la situació socioeconòmica. Les parts poden convenir altres mesures apropiades de cooperació.
b) Les parts faciliten també l'intercanvi d'informacions científiques i tècniques i l'execució dels treballs de recerca sobre l'eliminació del conreu il.lícit;
c) Quan tenen fronteres comunes, les parts s'esforcen a cooperar en els programes d'eliminació de conreu il.lícit en les seves respectives zones frontereres.
4. Les parts adopten les mesures apropiades per suprimir o reduir la demanda il.lícita d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, amb vista a reduir els sofriments humans i per fer desaparèixer les incitacions d'ordre econòmic al tràfic il.lícit. Aquestes mesures poden ser, sobretot, fonamentades en les recomanacions de l'Organització de les Nacions Unides, de les institucions especialitzades de les Nacions Unides, com ara l'Organització Mundial de la Salut i d'altres organitzacions internacionals competents, i en el Pla multidisciplinari complet adoptat per la Conferència internacional sobre l'abús i el tràfic il.lícit de drogues celebrada el 1987, en la mesura en què aquest es refereix als esforços dels organismes governamentals i no governamentals i a la iniciativa privada en els àmbits de la prevenció, del tractament i de la readaptació. Les parts poden concloure acords o arranjaments bilaterals o multilaterals destinats a suprimir o a reduir la demanda il.lícita d'estupefaents i de substàncies psicòtropes.
5. Les parts poden també prendre les mesures necessàries per a la destrucció ràpida o la utilització lícita dels estupefaents, de les substàncies psicòtropes i de les substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II, que hagin estat embargades o confiscades, i perquè les quantitats necessàries degudament certificades d'aquestes substàncies siguin admissibles com a prova.

Article 15 Transportadors comercials
1. Les parts prenen les mesures apropiades amb vista a assegurar que els mitjans de transport explotats per transportadors comercials no serveixin per a la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3; aquestes mesures poden comprendre la conclusió d'arranjaments especials amb els transportadors comercials.
2. Cada part exigeix als transportadors comercials que prenguin les precaucions raonables per impedir que els seus mitjans de transport serveixin per a la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3. Aquestes precaucions poden consistir sobretot:
a) Si el transportador comercial té la seva seu principal en el territori d'aquesta part:
i) A formar personal que pugui identificar els enviaments o les persones sospitoses; ii) A estimular la integritat del personal;
b) Si el transportador comercial opera en el territori d'aquesta part:
i) A presentar els manifestos per endavant cada cop que això sigui possible; ii) A emprar, per als contenidors, precintes infalsificables i susceptibles d'un control distint; iii) A informar les autoritats competents, en els terminis més breus possibles, sobre qualsevol circumstància sospitosa que pugui estar lligada amb la comissió dels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 3.
3. Cada part vetlla perquè en els punts d'entrada i de sortida, i en les altres zones de control duaner, els transportadors comercials i les autoritats competents cooperin amb vista a impedir l'accés no autoritzat als mitjans de transport i a les càrregues i a aplicar les mesures de seguretat apropiades.

Article 16 Documents comercials i marcatge de les exportacions
1. Cada part exigeix que les expedicions lícites d'estupefaents i de substàncies psicòtropes destinades a l'exportació vagin acompanyades dels documents necessaris. A més a més, les exportacions han de satisfer les prescripcions en matèria de documentació enunciades a l'article 31 del Conveni de 1961, a l'article 31 del Conveni de 1961 tal com queda modificat, i a l'article 12 del Conveni de 1971, els documents comercials com ara factures, manifestos, documents de duana, de transport i d'altres documents d'expedició han d'indicar els noms dels estupefaents i de les substàncies psicòtropes que són objecte de l'exportació, tal com figuren en els quadres pertinents del Conveni de 1961, del Conveni de 1961 tal com queda modificat i del Conveni de 1971, la quantitat exportada i també el nom i l'adreça de l'exportador, de l'importador i, si es coneix, la del destinatari.
2. Cada part exigeix que els enviaments d'estupefaents i de substàncies psicòtropes destinades a l'exportació no siguin marcats incorrectament.

Article 17 Tràfic il.lícit per mar
1. Les parts cooperen, en la mesura del possible, amb vista a posar fi al tràfic il.lícit per mar, de conformitat amb el dret internacional de la mar.
2. Una part que té motius raonables de sospitar que un vaixell que porta el seu pavelló o que no porta cap pavelló, o que no porta cap matriculació es dedica al tràfic il.lícit, pot demanar a les altres parts que l'ajudin a posar fi a aquesta utilització. Les parts així requerides proporcionen aquesta assistència en el límit dels mitjans de què disposen.
3. Una part que té motius raonables de sospitar que un vaixell que exerceix la llibertat de navegació de conformitat amb el dret internacional i que porta el pavelló o porta la matriculació d'una altra part, es dedica al tràfic il.lícit, pot notificar-ho a l'estat del pavelló, demanar confirmació de la matriculació i, si aquesta es confirma, demanar l'autorització a aquest estat de prendre les mesures apropiades pel que fa a aquest vaixell.
4. De conformitat amb les disposicions de l'apartat 3 o amb els tractats en vigor entre elles, o amb qualsevol altres acords o arranjaments conclosos d'altra banda entre aquestes parts, l'estat del pavelló pot especialment autoritzar l'estat sol.licitant a:
a) Fer la inspecció sanitària al vaixell;
b) Visitar el vaixell;
c) Si es descobreixen proves de participació en un tràfic il.lícit, prendre les mesures apropiades pel que fa al vaixell, a les persones que es troben a bord i a la càrrega.
5. Quan es pren una mesura en aplicació del present article, les parts interessades tenen degudament en compte la necessitat de no atemptar contra la seguretat de la vida a la mar, contra la del vaixell i de la seva càrrega, i de no produir cap perjudici als interessos comercials i jurídics de l'estat del pavelló o de qualsevol altre estat interessat.
6. L'estat del pavelló pot, en la mesura compatible amb les seves obligacions indicades en l'apartat 1 del present article, subordinar la seva autorització a les condicions dictades de comú acord entre ell i l'estat demandant especialment pel que fa a la responsabilitat.
7. Als fins dels apartats 3 i 4 del present article, cada part contesta sense demora tota demanda que li adreci una altra part, amb vista a determinar si un vaixell que porta el seu pavelló, hi està autoritzat, i les demandes d'autorització presentades en aplicació de l'apartat 3. En el moment d'esdevenir part en el present Conveni, cada estat designa l'autoritat o, si escau, les autoritats habilitades per rebre aquestes demandes i per contestar-les. En el mes següent a aquesta designació, el secretari general notifica a totes les altres parts l'autoritat designada per cadascuna d'elles.
8. Una part que ha pres una de les mesures previstes en el present article, informa sense demora l'estat del pavelló concernit sobre els resultats d'aquesta mesura.
9. Les parts consideraran el fet de concloure acords o arranjaments bilaterals o regionals, amb vista a donar efecte a les disposicions del present article o a reforçar- ne l'eficàcia.
10. Les mesures preses en aplicació de l'apartat 4 només són executades per vaixells de guerra, per aeronaus militars o per altres vaixells o aeronaus degudament habilitats, que portin visiblement un senyal exterior i siguin identificables com a naus al servei de l'estat.
11. Tota mesura presa de conformitat amb el present article té degudament en compte, de conformitat amb el dret internacional de la mar, la necessitat de no usurpar els drets i obligacions i l'exercici de la competència dels estats costaners, ni d'atemptar contra aquests drets, obligacions o competència.

Article 18 Zones franques i ports francs
1. Les parts apliquen, per posar fi al tràfic il.lícit d'estupefaents, de substàncies psicòtropes i de substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II, en les zones franques i ports francs, unes mesures que no són menys estrictes que les que s'apliquen en les altres parts del seu territori.
2. Les parts s'esforcen:
a) A vigilar el moviment de les persones i de les mercaderies en les zones franques i en els ports francs i, amb aquest fi, habiliten les autoritats competents per procedir a la visita de les càrregues i dels vaixells que entren i surten, compresos els vaixells de plaer i de pesca, igual que les aeronaus i els vehicles i, si correspon, al registre dels membres de la tripulació i dels passatgers i dels seus equipatges;
b) A establir i mantenir un sistema que permeti posar en evidència els enviaments sospitosos de contenir estupefaents, substàncies psicòtropes o substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II, que entren a les zones franques i als ports francs o que en surten;
c) A establir i mantenir sistemes de vigilància a les conques i dipòsits portuaris i també als aeroports i als posts de frontera, en les zones franques i els ports francs.

Article 19 Utilització dels serveis postals
1. En execució de les seves obligacions que es deriven de les convencions de la Unió Postal Universal i de conformitat amb els principis fonamentals dels seus ordenaments jurídics interns, les parts prenen les mesures necessàries per posar fi a la utilització dels serveis postals amb finalitat de tràfic il.lícit i cooperen entre elles amb aquest fi.
2. Les mesures previstes en l'apartat 1 del present article comprenen especialment:
a) Una acció coordinada per a la prevenció i la repressió de la utilització dels serveis postals amb la finalitat de tràfic il.lícit;
b) L'adopció i la posada en pràctica, per part dels serveis de detecció i de repressió habilitats, de tècniques d'investigació i de control que puguin permetre de delatar en els serveis postals els enviaments il.lícits d'estupefaents, de substàncies psicòtropes i de substàncies inscrites en el quadre I i en el quadre II;
c) Mesures legislatives que permetin el recurs als mitjans apropiats, per reunir les proves necessàries per als procediments judicials.

Article 20 Informacions que han d'ésser lliurades per les parts
1. Les parts lliuren a la Comissió, mitjançant el secretari general, les informacions sobre l'aplicació del present Conveni en el seu territori i, en especial:
a) Els textos de les lleis i reglaments promulgats per donar efecte al present Conveni;
b) Els detalls sobre els assumptes de tràfic il.lícit que pertanyen a la seva competència i que consideren importants, per tal com aquests assumptes revelen noves tendències, tot indicant les quantitats de les quals es tracta, les fonts d'on provenen les substàncies o els mètodes utilitzats per les persones que es dediquen al tràfic il.lícit.
2. Les parts lliuren aquestes informacions de la manera i en les dates que fixa la Comissió.

Article 21 Funcions de la Comissió La Comissió està habilitada per examinar totes les qüestions relacionades amb les finalitats del present Conveni i, en especial:
a) Sobre la base de les informacions comunicades per les parts de conformitat amb l'article 20, la Comissió fa el seguiment de l'aplicació del present Conveni;
b) La Comissió pot fer suggeriments i recomanacions generals fonamentats en l'examen de les informacions rebudes de les parts;
c) La Comissió pot cridar l'atenció de l'Organ sobre totes les qüestions que puguin tenir relació amb les funcions d'aquest;
d) La Comissió pren les mesures que considera apropiades pel que fa a les qüestions que li són retornades per l'Organ en aplicació de l'apartat 1, b), de l'article 22;
e) La Comissió pot, de conformitat amb els procediments enunciats a l'article 12, modificar el quadre I i el quadre II;
f) La Comissió pot cridar l'atenció dels estats que no són part, sobre les decisions i recomanacions que adopta en virtut del present Conveni, per tal que considerin de prendre mesures en conseqüència.

Article 22 Funcions de l'Organ
1. Sense perjudici de les funcions que pertanyen a la Comissió en virtut de l'article 21 i sense perjudici de les funcions que pertanyen a l'Organ i a la Comissió en virtut del Conveni de 1961, del Conveni de 1961 tal com queda modificat i del Conveni de 1971:
a) Si, després d'examinar les informacions de les quals disposa l'Organ, el secretari general o la Comissió, o les informacions comunicades per organismes de les Nacions Unides, l'Organ té motius per creure que no responen a les finalitats del present Conveni en els àmbits que són de la seva competència, pot invitar una part o unes parts a donar- li totes les informacions pertinents;
b) En allò relatiu als articles 12, 13 i 16:
i) Després d'haver actuat de conformitat amb la lletra
a) del present apartat, l'Organ pot, si ho considera necessari, demanar a la part interessada que prengui les mesures correctives que, per raó de les circumstàncies, semblen necessàries per assegurar l'execució de les disposicions dels articles 12, 13 i 16; ii) Abans d'actuar de conformitat amb el subapartat apartat iii) següent, l'Organ considerarà com a confidencials les comunicacions que haurà intercanviat amb la part interessada, en virtut dels apartats precedents; iii) Si constata que la part interessada no ha pres les mesures correctives que se l'havia invitat a prendre de conformitat amb el present apartat, l'Organ pot cridar l'atenció de les parts, del Consell i de la Comissió sobre la qüestió. Tot informe publicat en virtut del present apartat contindrà també l'opinió de la part interessada, si aquesta ho demana.
2. Tota part serà invitada a fer-se representar a les sessions de l'Organ en les quals s'hagi d'examinar, en aplicació del present article, una qüestió que l'interessi directament.
3. En els casos en què una decisió de l'Organ adoptada en virtut del present article no sigui unànime, s'haurà d'exposar l'opinió de la minoria.
4. Les decisions de l'Organ, en virtut del present article, han de ser preses per majoria de dos terços del nombre total dels membres de l'Organ.
5. En l'exercici de les funcions que li pertanyen en virtut de la lletra
a) de l'apartat 1 del present article, l'Organ preserva el caràcter confidencial de totes les informacions que pugui tenir.
6. L'execució dels tractats o dels acords conclosos entre les parts, de conformitat amb les disposicions del present Conveni, no allibera l'Organ de la responsabilitat que li pertany en virtut del present article.
7. Les disposicions del present article no s'apliquen a les controvèrsies entre parts que sorgeixen de les disposicions de l'article 32.

Article 23 Informes de l'Organ
1. L'Organ estableix un informe anual sobre les seves activitats en el qual analitza les informacions de les quals disposa, i dóna compte, en els casos apropiats, de les eventuals explicacions que donen les parts o que se'ls demanen, i formula qualsevol observació i recomanació que desitgi fer. L'Organ pot establir informes suplementaris si ho considera necessari. Els informes són presentats al Consell mitjançant la Comissió, que pot formular qualsevol observació que consideri oportuna.
2. Els informes de l'Organ són tramesos a les parts i publicats posteriorment pel secretari general. Les parts han de permetre la seva distribució sense restriccions.

Article 24 Aplicació de mesures més severes que les que exigeix el present Conveni Les parts poden adoptar mesures més estrictes o més severes que les que són previstes pel present Conveni si ho consideren desitjable o necessari per prevenir o eliminar el tràfic il.lícit.

Article 25 No derogació dels drets i obligacions que deriven de tractats anteriors Les disposicions del present Conveni no deroguen cap dret o obligació que el Conveni de 1961, el Conveni de 1961 tal com queda revisat o el Conveni de 1971 reconeixen o imposen a les parts en el present Conveni.

Article 26 Signatura El present Conveni serà obert, del 20 de desembre de 1988 al 28 de febrer de 1989, a l'Oficina de les Nacions Unides a Viena i després, fins al 20 de desembre de 1989, a la seu de l'Organització de les Nacions Unides a Nova York, a la signatura:
a) De tots els estats;
b) De Namíbia, representada pel Consell de les Nacions Unides per a Namíbia;
c) De les organitzacions regionals d'integració econòmica que tenen competència en matèria de negociació, de conclusió i d'aplicació d'acords internacionals relatius a qüestions que són objecte del present Conveni. Les referències en el Conveni a les parts, als estats o als serveis nacionals són aplicables a aquestes organitzacions en el límit de la seva competència.

Article 27 Ratificació, acceptació, aprovació o acte de confirmació formal
1. El present Conveni se sotmet a la ratificació, l'acceptació o l'aprovació dels estats i de Namíbia, representada pel Consell de les Nacions Unides per a Namíbia, i a una acta de confirmació formal de les organitzacions regionals d'integració econòmica, a les quals fa referència la lletra
c) de l'article 26. Els instruments de ratificació, d'acceptació o d'aprovació i els instruments relatius a les actes de confirmació formal seran dipositats en mans del secretari general.
2. En els instruments de confirmació formal, les organitzacions regionals d'integració econòmica precisaran l'abast de la seva competència en els àmbits que es deriven del present Conveni. A més, aquestes organitzacions informaran el secretari general sobre qualsevol modificació aportada en l'abast de la seva competència, en els àmbits que es deriven del Conveni.

Article 28 Adhesió
1. El present Conveni restarà obert a l'adhesió de tot estat, de Namíbia, representada pel Consell de les Nacions Unides per a Namíbia, i de les organitzacions regionals d'integració econòmica, a les quals fa referència la lletra
c) de l'article 26. L'adhesió s'efectuarà mitjançant el dipòsit d'un instrument d'adhesió en mans del secretari general.
2. En els instruments d'adhesió, les organitzacions regionals d'integració econòmica precisaran l'abast de la seva competència en els àmbits que es deriven del present Conveni. A més, aquestes organitzacions informaran el secretari general sobre qualsevol modificació aportada en l'abast de la seva competència, en els àmbits que es deriven del Conveni.

Article 29 Entrada en vigor
1. El present Conveni entrarà en vigor el norantè dia següent a la data del dipòsit, en mans del secretari general, del vintè instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió per part d'estats o per part de Namíbia, representada pel Consell per a Namíbia.
2. Per a cadascun dels estats i per a Namíbia, representada pel Consell per a Namíbia, que ratificaran, acceptaran o aprovaran el present Conveni o s'hi adheriran després del dipòsit del vintè instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió, el Conveni entrarà en vigor el norantè dia després del dipòsit del seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió.
3. Per a cada organització regional d'integració econòmica, a les quals fa referència la lletra
c) de l'article 26, que dipositi un instrument relatiu a una acta de confirmació formal o un instrument d'adhesió, el Conveni entrarà en vigor en la més allunyada de les dates següents: el norantè dia després de l'esmentat dipòsit o la data en la qual el Conveni entrarà en vigor de conformitat amb l'apartat 1 del present article.

Article 30 Denúncia
1. Tota part pot denunciar el present Conveni en qualsevol moment mitjançant notificació escrita adreçada al secretari general.
2. La denúncia esdevé efectiva, per a la part interessada, un any després de la data en què la notificació ha estat rebuda pel secretari general.

Article 31 Esmenes
1. Tota part pot proposar una esmena al present Conveni. El text d'aquesta esmena o les raons que la motiven són comunicats per aquesta part al secretari general, que les tramet a les altres parts i demana si accepten l'esmena proposada. Si el text d'una esmena, distribuïda així, no ha estat rebutjat per cap part en els 24 mesos següents a la comunicació, se suposa que aquesta esmena ha estat acceptada i entra en vigor per a cada part 90 dies després que aquesta part ha dipositat en mans del secretari general un instrument en el qual expressa el seu consentiment a estar obligada per aquesta esmena.
2. Si una esmena ha estat rebutjada per una part, el secretari general inicia consultes amb les parts i, si una majoria ho demana, porta la qüestió i qualsevol observació presentada per les parts, davant el Consell, el qual pot decidir de convocar una conferència de conformitat amb l'apartat 4 de l'article 62 de la Carta de les Nacions Unides. Tota esmena que resulti d'una tal conferència es consigna en un protocol d'esmena. Les parts que consenten a estar vinculades per aquest protocol n'han d'informar de manera expressa el secretari general.

Article 32 Resolució de controvèrsies
1. Si sorgís entre dos o diverses parts una controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni, les parts es consulten amb vista a resoldre aquesta controvèrsia per la via de la negociació de la investigació, de la mediació, de la conciliació de l'arbitratge o del recurs a organismes regionals, per la via judicial o per d'altres mitjans pacífics a la seva elecció.
2. Tota controvèrsia d'aquesta naturalesa que no pugui ser resolta pels mitjans previstos en l'apartat 1 del present article se sotmet, a la demanda de qualsevol dels estats part en la controvèrsia, al Tribunal Internacional de Justícia, per a decisió.
3. Si una organització regional d'integració econòmica, a la qual es fa referència en la lletra
c) de l'article 26, és part en una controvèrsia que no pot ésser resolta de la manera prevista en l'apartat 1 del present article, pot, amb la intermediació d'un estat membre de l'Organització de les Nacions Unides, demanar al Consell que sol.liciti una opinió consultiva al Tribunal Internacional de Justícia, en virtut de l'article 65 de l'Estatut del tribunal, opinió que serà considerada com a decisiva.
4. Cada estat, en el moment en què signa, ratifica, accepta o aprova el present Conveni o s'hi adhereix, o cada organització regional d'integració econòmica, en el moment de la signatura, del dipòsit d'una acta de confirmació formal o de l'adhesió, pot declarar que no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 del present article. Les altres parts no estan obligades per les disposicions dels apartats 2 i 3 envers una part que hagi fet una tal declaració.
5. Tota part que ha fet una declaració en virtut de l'apartat 4 del present article, pot en tot moment retirar aquesta declaració mitjançant una notificació adreçada al secretari general.

Article 33 Textos autèntics Els textos en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus del present Conveni són igualment fefaents.

Article 34 Dipositari El secretari general és el dipositari del present Conveni.

En fe de la qual cosa els sotasignats, degudament autoritzats per fer-ho, han signat el present Conveni, Fet a Viena, en un exemplar original, el dia vint de desembre de mil nou-cents vuitanta-vuit. Annex Quadre I Acid lisèrgic Efedrina Ergometrina Ergotamina Fenil-1 propanona-2 Pseudoefedrina Les sals de les substàncies inscrites en el present quadre, en tots els casos on és possible l'existència d'aquestes sals. Quadre II Acetona Acid antranílic Acid fenilacètic Anhídrid acètic Eter etílic Piperidina Les sals de les substàncies inscrites en el present quadre, en tots els casos on és possible l'existència d'aquestes sals. Situació del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes Conclòs a Viena el 20 de desembre de 1988 Entrada en vigor: 11 de novembre de 1990, d'acord amb l'article 29 (1) Enregistrament: 11 de novembre de 1990, núm. 27627 Text: Document del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides E/CONF.82/15, correcció 1 i correcció 2 (només anglès); i notificació del dipositari C.N.31.1990.TREATIES-1 del 9 d'abril de 1990 (acta de la rectificació dels textos originals francès i espanyol) Estatus: Signataris:
88. Parts: 149 Nota: El Conveni va ser adoptat per la Conferència de les Nacions Unides per a l'adopció d'un Conveni contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, celebrada a Viena del 25 de novembre al 20 de desembre de 1988. La Conferència es va convocar d'acord amb la resolució 1988/8, del 25 de maig, del Consell Econòmic i Social de conformitat amb les resolucions de l'Assemblea General 39/141 del 14 de desembre de 1984 i 42/111 del 7 de desembre de 1987. El Conveni es va obrir a la signatura a l'oficina de les Nacions Unides a Viena del 20 de desembre de 1988 al 28 de febrer de 1989, i després a la seu de les Nacions Unides a Nova York fins al 20 de desembre de 1989. A més del Conveni la Conferència va adoptar l'Acta final i algunes resolucions que es troben com a annex a l'Acta final. El text de l'Acta final va ser publicat en el document E/CONF.82/14. Participant Signatura Ratificació, adhesió (a), acceptació (A), aprovació (AA), confirmació formal (C), successió (d) Afganistan 20 de desembre de 1988 14 de febrer de 1992 Alemanya (3) 19 de gener de 1989 30 de novembre de 1993 Algèria 20 de desembre de 1988 9 de maig de 1995 Antiga República Iugoslava de Macedònia 13 d'octubre de 1993 a Antigua i Barbuda 5 d'abril de 1993 a Aràbia Saudita 9 de gener de 1992 a Argentina 20 de desembre de 1988 28 de juny de 1993 Armènia 13 de setembre de 1993 a Austràlia 14 de febrer de 1989 16 de novembre de 1992 Austria 25 de setembre de 1989 11 de juliol de 1997 Azerbaidjan 22 de setembre de 1993 a Bahames 20 de desembre de 1988 30 de gener de 1989 Bahrain 28 de setembre de 1989 7 de febrer de 1990 Bangladesh 14 d'abril de 1989 11 d'octubre de 1990 Barbados 15 d'octubre de 1992 a Bèlgica 22 de maig de 1989 25 d'octubre de 1995 Belize 24 de juliol de 1996 a Benín 23 de maig de 1997 a Bhutan 27 d'agost de 1990 a Bielorússia 27 de febrer de 1989 15 d'octubre de 1990 Bolívia 20 de desembre de 1988 20 d'agost de 1990 Bòsnia i Hercegovina 1 de setembre de 1993 d Botswana 13 d'agost de 1996 a Brasil 20 de desembre de 1988 17 de juliol de 1991 Brunei Darussalam 26 d'octubre de 1989 12 de novembrede 1993 Bulgària 19 de maig de 1989 24 de setembre de 1992 Burkina Faso 2 de juny de 1992 a Burundi 18 de febrer de 1993 a Camerun 27 de febrer de 1989 28 d'octubre de 1991 Canadà 20 de desembre de 1988 5 de juliol de 1990 Cap Verd 8 de maig de 1995 a Colòmbia 20 de desembre de 1988 10 de juny de 1994 Comunitat Europea 8 de juny de 1989 31 de desembre de 1990 c Costa d'Ivori 20 de desembre de 1988 25 de novembre de 1991 Costa Rica 25 d'abril de 1989 8 de febrer de 1991 Croàcia 26 de juliol de 1993 d Cuba 7 d'abril de 1989 12 de juny de 1996 Dinamarca 20 de desembre de 1988 19 de desembre de 1991 Dominica 30 de juny de 1993 a Egipte 20 de desembre de 1988 15 de març de 1991 El Salvador 21 de maig de 1993 a Equador 21 de juny de 1989 23 de març de 1990 Eslovàquia (2) 28 de maig de 1993 d Eslovènia 6 de juliol de 1992 d Espanya 20 de desembre de 1988 13 d'agost de 1990 Estats Units d'Amèrica 20 de desembre de 1988 20 de febrer de 1990 Etiòpia 11 d'octubre de 1994 a Federació de Rússia 19 de gener de 1989 17 de desembre de 1990 Fidji 25 de març de 1993 a Filipines 20 de desembre de 1988 7 de juny de 1996 Finlàndia 8 de febrer de 1989 15 de febrer de 1994 A França 13 de febrer de 1989 31 de desembre de 1990 AA Gabon 20 de desembre de 1989 Gàmbia 23 d'abril de 1996 a Geòrgia 8 de gener de 1998 a Ghana 20 de desembre de 1988 10 d'abril de 1990 Grècia 23 de febrer de 1989 28 de gener de 1992 Grenada 10 de desembre de 1990 a Guatemala 20 de desembre de 1988 28 de febrer de 1991 Guinea 27 de desembre de 1990 a Guinea Bissau 27 d'octubre de 1995 a Guyana 19 de març de 1993 a Haití 18 de setembre de 1995 a Hondures 20 de desembre de 1988 11 de desembre de 1991 Hongria 22 d'agost de 1989 15 de novembre de 1996 Iemen (6) 20 de desembre de 1988 25 de març de 1996 India 27 de març de 1990 a Indonèsia 27 de març de 1989 Iran (República Islàmica de l') 20 de desembre de 1988 7 de desembre de 1992 Iraq 22 de juliol de 1998 a Irlanda 14 de desembre de 1989 3 de setembre de 1996 Islàndia 2 de setembre de 1997 a Israel 20 de desembre de 1988 Itàlia 20 de desembre de 1988 31 de desembre de 1990 AA Iugoslàvia 20 de desembre de 1988 3 de gener de 1991 Jamaica 2 d'octubre de 1989 29 de desembre de 1995 Japó 19 de desembre de 1989 12 de juny de 1992 Jordània 20 de desembre de 1988 16 d'abril de 1990 Kazakhstan 29 d'abril de 1997 a Kènia 19 d'octubre de 1992 a Kirguizistan 7 d'octubre de 1994 a Kuwait 2 d'octubre de 1989 Lesotho 28 de març de 1995 a Letònia 24 de febrer de 1994 a Líban 11 de març de 1996 a Líbia Arab Jamahiriya 22 de juliol de 1996 a Lituània 8 de juny de 1998 a Luxemburg 26 de setembre de 1989 29 d'abril de 1992 Madagascar 12 de març de 1991 a Malàisia 20 de desembre de 1988 11 de maig de 1993 Malawi 12 d'octubre de 1995 a Maldives 5 de desembre de 1989 Mali 31 d'octubre de 1995 a Malta 28 de febrer de 1996 a Marroc 28 de desembre de 1988 28 d'octubre de 1992 Maurici 20 de desembre de 1988 Mauritània 20 de desembre de 1988 1 de juliol de 1993 Mèxic 16 de febrer de 1989 11 d'abril de 1990 Moçambic 8 de juny de 1998 a Mònaco 24 de febrer de 1989 23 d'abril de 1991 Myanmar 11 de juny de 1991 a Nepal 24 de juliol de 1991 a Nicaragua 20 de desembre de 1988 4 de maig de 1990 Níger 10 de novembre de 1992 a Nigèria 1 de març de 1989 1 de novembre de 1989 Noruega 20 de desembre de 1988 14 de novembre de 1994 Nova Zelanda 18 de desembre de 1989 Oman 15 de març de 1991 a Països Baixos 18 de gener de 1989 8 de setembre de 1993 A Pakistan 20 de desembre de 1989 25 d'octubre de 1991 Panamà 20 de desembre de 1988 13 de gener de 1994 Paraguai 20 de desembre de 1988 23 d'agost de 1990 Perú 20 de desembre de 1988 16 de gener de 1992 Polònia 6 de març de 1989 26 de maig de 1994 Portugal 13 de desembre de 1989 3 de desembre de 1991 Qatar 4 de maig de 1990 a Regne Unit (1), (5) 20 de desembre de 1988 28 de juny de1991 República Arab de Síria 3 de setembre de 1991 a República de Moldàvia 15 de febrer de 1995 a República Democràtica del Congo 20 de desembre de 1988 República Dominicana 21 de setembre de 1993 a República Txeca (2) 30 de desembre de 1993 d República Unida de Tanzània 20 de desembre de 1988 17 d'abril de 1996 Romania 21 de gener de 1993 a Saint Kitts i Nevis 19 d'abril de 1995 a Saint Lucia 21 d'agost de 1995 a Saint Vincent i les Grenadines 17 de maig de 1994 a Santa Seu 20 de desembre de 1988 Sao Tomé i Príncipe 20 de juny de 1996 a Senegal 20 de desembre de 1988 27 de novembre de 1989 Seychelles 27 de febrer de 1992 a Sierra Leone 9 de juny de 1989 6 de juny de 1994 Singapur 23 d'octubre de 1997 a Sri Lanka 6 de juny de 1991 a Sudan 30 de gener de 1989 19 de novembre de 1993 Suècia 20 de desembre de 1988 22 de juliol de 1991 Suïssa 16 de novembre de 1989 Surinam 20 de desembre de 1988 28 d'octubre de 1992 Swazilàndia 3 d'octubre de 1995 a Tadjikistan 6 de maig de 1996 a Togo 3 d'agost de 1989 1 d'agost de 1990 Tonga 29 d'abril de 1996 a Trinitat i Tobago 7 de desembre de 1989 17 de febrer de 1995 Tunísia 19 de desembre de 1989 20 de setembre de 1990 Turkmenistan 21 de febrer de 1996 a Turquia 20 de desembre de 1988 2 d'abril de 1996 Txad 9 de juny de 1995 a Ucraïna 16 de març de 1989 28 d'agost de 1991 Uganda 20 d'agost de 1990 a Unió dels Emirats Arabs 12 d'abril de 1990 a Uruguai 19 de desembre de 1989 10 de març de 1995 Uzbekistan 24 d'agost de 1995 a Veneçuela 20 de desembre de 1988 16 de juliol de 1991 Vietnam 4 de novembre de 1997 a Xile 20 de desembre de 1988 13 de març de 1990 Xina 20 de desembre de 1988 25 d'octubre de 1989 Xipre 20 de desembre de 1988 25 de maig de 1990 Zàmbia 9 de febrer de 1989 28 de maig de 1993 Zimbabwe 30 de juliol de 1993 a Declaracions i reserves (Llevat que s'indiqui altrament les declaracions i les reserves es van fer amb la ratificació, l'adhesió, l'acceptació, l'aprovació, la confirmació formal o la successió. Pel que fa a les objeccions, vegeu a continuació.) Alemanya Declaració: La República Federal d'Alemanya entén que els conceptes fonamentals de l'ordenament jurídic a què es fa referència a l'article 3, apartat 2 del Conveni, poden estar subjectes a canvis. Algèria Reserva: La República Democràtica Popular d'Algèria no es considera vinculada per les disposicions de l'article 32, apartat 2, que preveuen la submissió obligatòria de qualsevol controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia. La República Democràtica Popular d'Algèria declara que per tal que una controvèrsia se sotmeti al Tribunal Internacional de Justícia és necessari en cada cas l'acord de totes les parts en la controvèrsia. Aràbia Saudita (7) Declaracions:
1. El regne d'Aràbia Saudita no es considera obligat per l'article 32, apartats 2 i 3 del Conveni;
2. Aquesta ratificació no constitueix un reconeixement d'Israel ni dóna lloc a entrar en cap negociació ni a l'establiment de cap relació amb Israel sota aquest Conveni. Austria Declaracions: "ref. art. 2: La República d'Austria interpreta la referència a les disposicions fonamentals dels ordenaments jurídics interns a l'article 2, apartat 1, en el sentit que els continguts d'aquestes disposicions fonamentals poden estar subjectes a canvis. També fa la mateixa interpretació quant a totes les altres referències del Conveni al dret intern, als seus principis fonamentals o a l'ordre constitucional nacional tal com preveu l'article 3, apartat 1, lletra c; els apartats 2, 10 i 11; l'article 5, apartat 4, lletra c; apartat 7 i apartat 9 o l'article 11, apartat 1. ref. art. 3: La República d'Austria interpreta l'article 3 apartats 1 i 2 com segueix: En casos de naturalesa menor, les obligacions contingudes en aquesta disposició també es poden executar mitjançant la creació de reglaments administratius penals que prevegin les sancions adequades per als delictes que s'hi enumeren. ref. art 7, apartats 10 a 12: La República d'Austria declara que de conformitat amb el seu dret intern, en el cas que es faci una demanda d'escorcoll de persones o espais, de confiscació d'objectes o de vigilància de telecomunicacions, s'ha d'incloure una còpia o fotocòpia certificades de la decisió de l'autoritat competent. Si la decisió no ha estat pronunciada per un tribunal, cal aportar una declaració de l'autoritat que sol.licita l'ajuda judicial confirmant que es compleixen totes les condicions prèvies necessàries, d'acord amb el dret de l'estat sol.licitant." Bahrain (7) Reserva: L'Estat de Bahrain, amb la ratificació d'aquest Conveni, no es considera obligat per l'apartat (2) de l'article 32 pel que fa a l'obligació de sotmetre la resolució de la controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació d'aquest Conveni al Tribunal Internacional de Justícia. Declaració: A més, l'Estat de Bahrain declara que la seva ratificació d'aquest Conveni no ha de constituir en cap cas el reconeixement d'Israel ni ha de ser un motiu per a l'establiment de relacions de cap tipus amb aquest. Belize Reserva: "L'article 8 d'aquest Conveni requereix que les parts considerin la possibilitat de remetre a una altra part, actuacions penals per al processament per certs delictes, quan aquesta remissió es consideri que és en l'interès d'una correcta administració de la justícia. Els tribunals de Belize no tenen jurisdicció extraterritorial, per la qual cosa no tindran competència per jutjar delictes comesos a l'estranger, llevat que aquests delictes s'hagin comès en part dins de la seva jurisdicció i en part fora d'aquesta, per una persona que es trobi sota la seva jurisdicció. A més, de conformitat amb la Constitució de Belize, el control del ministeri fiscal recau en el director dels fiscals, que és un funcionari independent i no sotmès al control del Govern. Consegüentment, Belize només podrà complir l'article 8 del Conveni fins en aquell punt que li permeti la seva Constitució i legislació." Bolívia Reserves fetes amb la signatura i confirmades amb la ratificació: La República de Bolívia vol fer constar la seva reserva expressa a l'article 3, apartat 2 i declara la no aplicabilitat a Bolívia d'aquelles disposicions d'aquest apartat que es podrien interpretar en el sentit a que estableixen com a delicte penal l'ús, el consum, la possessió, la compra o el cultiu de la fulla de coca per al consum personal. Per a Bolívia, aquesta interpretació d'aquest apartat és contrària als principis de la seva Constitució i als conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic, que expressa el respecte per la cultura, les pràctiques legitimades, els valors i els atributs de les nacionalitats que conformen la població de Bolívia. L'ordenament jurídic de Bolívia reconeix la naturalesa ancestral de l'ús lícit de la fulla de coca per a la major part de la població de Bolívia que data de segles. En formular aquesta reserva, Bolívia considera que: La fulla de coca, en i per ella mateixa, no és un estupefaent ni una substància psicòtropa; L'ús i el consum de la fulla de coca no causen canvis psicològics o físics més grans que els que resulten del consum d'altres plantes i productes que s'usen de manera lliure arreu; La fulla de coca és àmpliament emprada per a usos medicinals en la pràctica de la medicina tradicional, la validesa de la qual té el suport de l'OMS i està confirmada per descobriments científics; La fulla de coca pot ser utilitzada per a usos industrials; La fulla de coca és àmpliament utilitzada i consumida a Bolívia, amb el resultat que, si s'acceptés aquesta interpretació de l'apartat més amunt esmentat, una gran part de la població de Bolívia podria ser considerada com a delinqüent i castigada com a tal. Aquesta interpretació, per tant, no es pot aplicar; Hem de fer constar que la fulla de coca es transforma en pasta de cocaïna, sulfat i hidroclorat quan se sotmet a processos químics en els quals intervé l'ús de precursors, equipament i materials que no són manufacturats ni són originaris de Bolívia. Al mateix temps, la República de Bolívia continuarà prenent totes les mesures necessàries per controlar el cultiu il.lícit de la coca per a la producció d'estupefaents i també el consum, l'ús i la compra il.lícits d'estupefaents i substàncies psicòtropes. Brasil En el moment de la signatura: "a) La signatura del Conveni està subjecta al procés de ratificació que estableix la Constitució de Brasil;
b) El Govern de Brasil entén que l'apartat 11 de l'article 17 no impedeix que un estat costaner demani una autorització prèvia per a qualsevol acció que es dugui a terme d'acord amb aquest article per part d'altres estats en la seva Zona econòmica exclusiva." Brunei Darussalam Reserva: "De conformitat amb l'article 32 del Conveni, Brunei Darussalam declara que no es considera obligat pels apartats 2 i 3 de l'esmentat article 32." Colòmbia (8) En el moment de la signatura: Colòmbia formula una reserva a l'article 9, apartat 1 del Conveni, i de manera especial a les lletres (b), (c), (d) i (e), atès que la seva legislació no permet la cooperació exterior amb les autoritats judicials en la investigació de delictes ni la creació d'equips conjuntament amb altres països amb aquesta finalitat. Igualment, en tant que les mostres de substàncies que han donat origen a la investigació pertanyen al sumari, només el jutge, com en el cas anterior, pot prendre decisions en aquest sentit. En el moment de la ratificació: Reserves: ...
2. Respecte de l'article 5, apartat 7, del Conveni, Colòmbia no es considera obligada a invertir la càrrega de la prova.
3. Colòmbia formula reserves amb relació a l'article 9, apartats 1 (b), (c), (d) i (e) atès que entren en conflicte amb l'autonomia i la independència de les autoritats judicials en la seva jurisdicció sobre la investigació i judici de delictes. Declaracions:
1. Cap disposició del Conveni es pot interpretar en el sentit d'obligar Colòmbia a adoptar mesures legislatives, judicials, administratives o d'un altre caràcter que vulnerin o restringeixin el seu sistema constitucional o legal o que vagin més enllà dels termes dels tractats en què l'Estat colombià és part contractant.
2. Colòmbia entén que el tractament que el Conveni dóna al cultiu de la fulla de coca com a infracció penal, ha d'harmonitzar-se amb una política de desenvolupament alternatiu, tenint en compte els drets de les comunitats indígenes involucrades i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, Colòmbia entén que el tracte discriminatori, inequitable i restrictiu que es dóna als seus productes agrícoles d'exportació en els mercats internacionals, no contribueix en absolut al control dels cultius il.lícits sinó que més aviat és causa del deteriorament social i ecològic en les zones afectades. A més, Colòmbia es reserva el dret de fer una avaluació independent de l'impacte ecològic de les polítiques de control d'estupefaents ja que les que tenen un impacte negatiu en l'ecosistema són contràries a la Constitució.
3. Colòmbia entén que l'article 3, apartat 7 del Conveni, s'ha d'aplicar de conformitat amb el seu sistema penal, tenint en compte els beneficis de les seves polítiques referents al processament i a la col.laboració de suposats delinqüents.
4. Una sol.licitud d'assistència judicial recíproca no serà atorgada quan les autoritats judicials de Colòmbia i altres autoritats considerin que el seu atorgament és contrari a l'interès públic o a l'ordre constitucional o legal. També s'haurà d'observar el principi de reciprocitat.
5. Colòmbia entén que l'article 3, apartat 8, del Conveni no implica la imprescriptibilitat de l'acció penal.
6. L'article 24 del Conveni sobre "mesures més estrictes o severes" no es pot interpretar en el sentit de conferir al Govern uns poders que siguin més amplis que els que li confereix la Constitució política de Colòmbia, fins i tot sota els estats d'excepció.
7. Colòmbia entén que l'assistència que preveu l'article 17 del Conveni només serà efectiva a l'alta mar i a sol.licitud expressa i amb l'autorització del Govern colombià.
8. Colòmbia declara que considera contrària als principis i les normes del dret internacional i, especialment als d'igualtat sobirana, integritat territorial i no intervenció, tota temptativa de segrest o de privació il.legal de llibertat de les persones dins el territori d'un estat per tal de fer-les comparèixer davant els tribunals d'un altre estat.
9. Colòmbia entén que la remissió dels procediments penals a què fa referència l'article 8 del Conveni, es farà de tal manera que no es vulnerin les garanties constitucionals del dret de defensa. A més, Colòmbia declara, pel que fa a l'article 6, apartat 10, del Conveni, que en l'execució de sentències estrangeres cal observar les disposicions de l'article 35, apartat 2, de la seva Constitució política i altres normes legals i constitucionals. Les obligacions internacionals que es deriven de l'article 3, apartats 1(c) i 2 i també de l'article 11 estan condicionades al respecte als principis constitucionals de Colòmbia i a les tres reserves i nou declaracions anteriors que fan el Conveni compatible amb l'ordre constitucional colombià. Cuba Declaració: El Govern de la República de Cuba declara que no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartats 2 i 3, i que les controvèrsies que sorgeixin entre les parts s'haurien de resoldre mitjançant negociacions a través de la via diplomàtica. Dinamarca Declaracions: "El Conveni no és d'aplicació a les Illes Fèroe i a Groenlàndia." Amb referència a l'article 17: "L'autorització atorgada per les autoritats daneses d'acord amb l'article 17 només denota que Dinamarca s'abstindrà d'al.legar violació de la sobirania danesa amb relació a l'abordament d'un vaixell per part de l'estat sol.licitant. Les autoritats daneses no poden autoritzar un altre estat a emprendre accions legals en nom del Regne de Dinamarca". Estats Units d'Amèrica Entenen que: "(1) Res en aquest tractat requereix o autoritza que els Estats Units d'Amèrica hagin de legislar o dur a terme qualsevol altra acció que la Constitució dels Estats Units prohibeixi." "(2) Els Estats Units no consideren aquest Conveni com a base legal per a l'extradició de ciutadans a cap país amb el qual els Estats Units no tinguin un tractat bilateral d'extradició en vigor." "(3) D'acord amb el dret dels Estats Units que preveu l'article 7 d'aquest tractat, de denegar demandes que perjudiquin els seus interessos essencials, els Estats Units denegaran una demanda d'assistència quan l'autoritat designada, després de consultar amb totes les agències apropiades d'intel.ligència, antinarcòtics i de política exterior, tingui informació específica en el sentit que un alt funcionari del govern que tingui accés a la informació que cal donar segons aquest tractat, estigui implicat o faciliti la producció o distribució d'estupefaents il.legals." Declaració: "D'acord amb l'article 32 (4), els Estats Units d'Amèrica no estan obligats per l'article 32 (2)." Filipines (11) França Reserves: El Govern de la República Francesa no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 2, i declara que qualsevol controvèrsia relacionada amb la interpretació o l'aplicació del Conveni que no es pugui resoldre de la manera que preveu l'apartat 1 de l'esmentat article, no es pot sotmetre al Tribunal Internacional de Justícia llevat que ho acordin totes les parts en la controvèrsia. Igualment, el Govern de la República Francesa no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 3. Iemen (6) En el moment de la signatura: (El Iemen es reserva) el dret de presentar reserves als articles si així ho considera en qualsevol moment després de la signatura. Iran (República Islàmica de l') En el moment de la signatura: "El Govern de la República Islàmica de l'Iran desitja expressar reserva a l'article 6, apartat 3 del Conveni, atès que aquesta disposició és incompatible amb el nostre dret intern." "El Govern a més vol expressar una reserva a l'article 32, apartats 2 i 3 en el sentit que no es considera obligat per la jurisdicció obligatòria del Tribunal Internacional de Justícia i considera que les controvèrsies que sorgeixin entre les parts amb relació a la interpretació o a l'aplicació del Conveni s'han de resoldre mitjançant negociacions directes per mitjans diplomàtics." Jamaica (9) Líban (10) Reserves:
1. El Govern de la República del Líban no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 2 i declara que les controvèrsies relacionades amb la interpretació o l'aplicació del Conveni que no es resolguin pels mitjans que preveu l'apartat 1 d'aquest article només s'han de remetre al Tribunal Internacional de Justícia si hi ha l'acord de totes les parts en la controvèrsia. Igualment, el Govern de la República del Líban no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 3.
2. El Govern de la República del Líban té reserves pel que fa a l'article 5, apartat 3, a l'article 7, apartat 2(f), i pel que fa a l'article 7, apartat 5 del Conveni. Lituània Declaració: "De conformitat amb l'article 6 de l'esmentat Conveni, la República de Lituània declara que aquest Conveni no serà el fonament de dret per a l'extradició de ciutadans de Lituània tal com estableix la Constitució de la República de Lituània." Reserva: "De conformitat amb l'apartat 4 de l'article 32 de l'esmentat Conveni, la República de Lituània no aplicarà les disposicions dels apartats 2 i 3 de l'article 32, de remissió al Tribunal Internacional de Justícia de les controvèrsies relacionades amb la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni." Malàisia Declaració: "El Govern de Malàisia no es considera obligat pels apartats 2 i 3 de l'article 32 de l'esmentat Conveni, en el sentit que si sorgís una controvèrsia entre dues o més parts i aquesta controvèrsia no es pogués resoldre de la manera que preveu l'apartat 1 de l'article 32 del Conveni, Malàisia no està obligada a sotmetre la controvèrsia a la decisió del Tribunal Internacional de Justícia." Myanmar Reserves: "El Govern de la Unió de Myanmar desitja expressar reserva sobre l'article 6 relatiu a l'extradició i no es considera obligada per aquest article pel que fa als nacionals de Myanmar." "El Govern també desitja fer una reserva a l'article 32, apartats 2 i 3 i no es considera vinculat per l'obligació de sotmetre les controvèrsies relacionades amb la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni, al Tribunal Internacional de Justícia." Països Baixos En el moment de la signatura: S'entén que:
1. Article 1 Definició de tràfic il.lícit Durant les fases inicials d'aquesta Conferència (el Govern dels Països Baixos) va proposar d'esmenar els articles 15, 17, 18 i 19 (numeració final) per tal de substituir la frase genèrica de 'tràfic il.lícit' per una altra de més específica (és a dir 'transport il.lícit'). Fins a cert punt, la nostra preocupació fonamental s'ha superat amb la introducció a l'article 15 d'una referència específica als 'delictes tipificats de conformitat amb l'article 3, apartat 2'. D'altra banda, els articles 17, 18 i 19 encara contenen referències al 'tràfic il.lícit d'estupefaents, de substàncies psicòtropes i de substàncies del quadre I i del quadre II'. (El Govern dels Països Baixos) entén que atès l'abast d'aquests articles, el terme 'tràfic il.lícit' s'ha d'entendre en un sentit limitat i en cada cas cal tenir en compte el context específic. En l'aplicació d'aquests articles caldrà recolzar-se en l'article 1, que permet una aplicació segons el context de la definició corresponent.
2. Article 3 (a) (El Govern dels Països Baixos) assenyala que respecte de l'article 3, apartat 2 (lletra (b) (i) i (ii), i lletra (c) (i)) que el Comitè de redacció ha substituït els termes 'sabent que aquesta propietat prové d'un delicte o dels delictes que figuren en l'apartat 2' per 'sabent que aquesta propietat prové d'un delicte o d'uns delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1'. (El Govern dels Països Baixos) accepta aquest canvi entenent que no afecta l'aplicabilitat dels apartats que fan referència als casos en què el delinqüent sap que la propietat prové d'un delicte o de delictes que han estat tipificats i que s'han comès sota la jurisdicció d'un estat estranger. (b) Pel que fa a l'article 3, apartat 6 (el Govern dels Països Baixos) assenyala que les seves disposicions legals cobreixen els delictes que figuren tant a l'apartat 1 com a l'apartat 2. A la vista de les disposicions de l'apartat 4 (d) i de l'apartat 11 del mateix article, (el Govern dels Països Baixos) entén que la mesura de poders judicials discrecionals relativa als procediments per delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 2, a la pràctica, poden ser més amplis que pels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1. (c) Respecte de l'article 3, apartats 7 i 8, (el Govern dels Països Baixos) entén que aquestes disposicions no requereixen l'establiment de regles i reglaments específics sobre l'alliberament anticipat de persones condemnades i sobre la prescripció dels delictes tipificats a l'apartat 1 de l'article, que siguin diferents de les regles i els reglaments relatius a altres delictes, igualment greus. Consegüentment, (el Govern) entén que la legislació corresponent que actualment és en vigor al Regne satisfà de manera suficient i apropiada la inquietud expressada pels termes d'aquestes disposicions. Article 17 (El Govern dels Països Baixos) entén la referència (en l'apartat 3) a 'un vaixell que exerceix la llibertat de navegació' significa un vaixell que navega més enllà dels límits externs de les aigües territorials. La clàusula de salvaguarda que conté l'apartat 11 de l'article té l'objectiu segons el (seu) punt de vista, de salvaguardar els drets i les obligacions dels estats costaners en la zona contigua. Considerant que els vaixells que naveguen en la zona contigua actuen infringint els reglaments duaners i altres de l'estat costaner, l'estat costaner té el dret d'exercir la seva jurisdicció, de conformitat amb els reglaments corresponents del dret internacional de la mar, per tal de prevenir i/o castigar aquesta infracció. En el moment de l'acceptació: Reserva: El Govern del regne dels Països Baixos accepta les disposicions de l'article 3, apartats 6, 7 i 8, només si les obligacions que es desprenen d'aquestes disposicions són de conformitat amb la legislació penal holandesa i amb la política holandesa sobre assumptes penals. Panamà Reserva: La República de Panamà no es considera obligada a aplicar les mesures de confiscació o d'embargament que preveu l'article 5, apartats 1 i 2 del Conveni, de la propietat el valor de la qual correspon al del producte provinent de delictes tipificats de conformitat amb l'esmentat Conveni, atès que aquestes mesures són contràries a les disposicions de l'article 30 de la Constitució de Panamà, segons la qual no existeix la pena de confiscació de propietat. Perú En el moment de la signatura: Perú formula una reserva expressa a l'apartat 1 (a) (ii) de l'article 3, relatiu a delictes i sancions; aquest apartat inclou el cultiu entre les activitats considerades com a delicte penal sense fer la clara i necessària distinció entre cultiu lícit i il.lícit. Per tant, Perú també formula una reserva expressa a l'abast de la definició de tràfic il.lícit que conté l'article 1 en allò que fa referència a l'article 3, apartat 1 (a) (ii). De conformitat amb les disposicions de l'article 32, apartat 4, Perú declara que, en signar el Conveni contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, no es considera obligat per l'article 32, apartats 2 i 3, atès que, pel que fa a aquest Conveni, està d'acord amb la remissió de les controvèrsies al Tribunal Internacional de Justícia, només si totes les parts, i no només una, estan d'acord amb aquest procediment. Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord Reserva: "El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord només considerarà l'atorgament d'immunitat que preveu l'article 7, apartat 18, quan ho demanin de manera específica la persona a la qual s'hagi d'aplicar la immunitat o l'autoritat designada, segons l'article 7 apartat 8, de la part a la qual es demana l'assistència. No s'atorgarà una demanda d'immunitat si les autoritats judicials del Regne Unit consideren que seria contrari a l'interès públic." República Arab de Síria (7) Declaració: L'adhesió a aquest Conveni no constitueix un reconeixement d'Israel ni pot portar a cap tipus de relació amb aquest. República Unida de Tanzània En el moment de la signatura: "Pendent d'una altra resolució en el moment de la ratificació, la República Unida de Tanzània declara que les disposicions de l'article 17 apartat 11 no s'han d'interpretar en el sentit que restringeixen de cap manera els drets i privilegis d'un estat costaner tal com ho preveuen les disposicions corresponents relatives a la Zona econòmica exclusiva del Conveni sobre dret de la mar, o bé, com segons els drets de tercers altres que els que es reconeixen en el Conveni." Singapur Declaració: "Amb relació a l'article 6 apartat 3, la República de Singapur declara que no considera el Conveni com una base legal per a l'extradició pel que fa a qualsevol delicte al qual l'article 6 sigui d'aplicació. Reserva: La República de Singapur declara, d'acord amb l'article 32, apartat 4 del Conveni, que no es considera obligada per les disposicions de l'article 32, apartats 2 i 3." Suècia Declaració: "Amb relació a l'article 3, apartat 10, la legislació constitucional sueca sobre l'extradició implica que quan es jutja si un delicte específic s'ha de considerar com un delicte polític, cal tenir en compte les circumstàncies de cada cas individual." Turquia Reserva: D'acord amb l'apartat 4 de l'article 32 de (l'esmentat Conveni), la República de Turquia no està obligada pels apartats 2 i 3 de l'article 32 del Conveni. Veneçuela Declaracions interpretatives:
1. Respecte de l'article 6: (Extradició) El Govern de Veneçuela entén que aquest Conveni no s'ha de considerar com a base legal per a l'extradició de ciutadans de Veneçuela, tal com preveu la legislació nacional en vigor.
2. Respecte de l'article 11: (Lliurament vigilat) El Govern de Veneçuela entén que els delictes susceptibles de processament públic, dins del territori nacional, han de ser seguits per les autoritats competents de la policia nacional i que el procediment de lliurament vigilat només s'ha d'aplicar quan no s'oposi a la legislació nacional en aquesta matèria. Vietnam Reserves: "Reserves a l'article 6 sobre extradició, a l'article 32 apartat 2 i apartat 3 sobre solució de controvèrsies." Xina Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: D'acord amb l'article 32, apartat 4, Xina no es considera obligada pels apartats 2 i 3 d'aquest article. Xipre En el moment de la signatura: "(Signatura) sotmesa a la ratificació, en el moment de la qual es podran fer reserves pel que fa a les disposicions específiques del Conveni i es dipositaran de la manera prevista. (S'entén) que aquestes reserves, si n'hi ha, no poden ser incompatibles amb l'objecte i el propòsit d'aquest Conveni." Amb la ratificació: Declaració: "Com a resultat de l'ocupació del 37% del territori de la República de Xipre, que d'ençà 1974 està ocupat per les tropes turques, fet que viola la Carta de les Nacions Unides i els principis fonamentals del dret internacional, el Govern de la República de Xipre no pot exercir el control i la jurisdicció legítims a tot el territori de la República de Xipre i consegüentment sobre les activitats relacionades amb el tràfic il.lícit d'estupefaents, en l'àrea ocupada il.legalment." Objeccions (Llevat que s'assenyali altrament, les objeccions s'han rebut en el moment de la ratificació, l'adhesió, l'acceptació, l'aprovació, la confirmació formal o la successió) Alemanya (3) 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 21 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Bèlgica 27 de desembre de 1989 Bèlgica, estat membre de la Comunitat Europea, en el respecte del principi de llibertat de navegació, especialment en la zona econòmica exclusiva, considera que la declaració de Brasil relativa a l'apartat 11 de l'article 17 del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, adoptat a Viena el 20 de desembre de 1988, va més enllà dels drets atorgats als estats costaners pel dret internacional. Dinamarca 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Espanya 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Estats Units d'Amèrica 23 d'octubre de 1995 Amb relació a les reserves i les declaracions fetes per Colòmbia en el moment de la ratificació: "El Govern dels Estats Units d'Amèrica entén que la primera reserva eximeix Colòmbia de les obligacions que imposa l'article 3, apartats 6 i 9, i l'article 6 del Conveni només fins al punt que aquestes obligacions impedissin a Colòmbia de respectar l'article 35 de la seva Constitució política (referent a l'extradició de colombians nacionals per naixement), si la reserva té la intenció de ser d'aplicació a colombians que tenen la nacionalitat per un motiu diferent del naixement, el Govern dels Estats Units s'oposa a la reserva. El Govern dels Estats Units d'Amèrica s'oposa a la primera declaració, perquè significa subordinar les obligacions de Colòmbia per raó d'aquest Conveni a la seva Constitució i tractats internacionals, i de manera general, també a la legislació interna d'aquesta nació. El Govern dels Estats Units d'Amèrica s'oposa a la setena declaració perquè significa restringir el dret d'altres estats a la llibertat de navegació i a altres utilitzacions del mar regulades pel dret internacional i relacionades amb aquesta llibertat en els límits exteriors del costat del mar de les aigües territorials de qualsevol estat, determinades de conformitat amb el dret internacional de la mar com es reflecteix en el Conveni de les Nacions Unides sobre el dret de la mar de 1982". Finlàndia 25 d'abril de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) França 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 7 de març de 1997 Amb referència a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: El Govern de França ha pres nota de les reserves (fetes) pel Govern del Líban respecte dels articles 5 i 7 d'aquest Conveni i considera que aquestes reserves són contràries a l'objecte i a la finalitat del Conveni. El Conveni indica que el secret bancari no és un motiu per deixar d'actuar o per no atorgar assistència mútua. El Govern de França considera, per tant, que aquestes reserves soscaven l'objecte i la finalitat del Conveni tal com s'estableixen a l'article 2 apartat 1, de promoure la cooperació per tal de poder atacar amb més eficàcia la dimensió internacional del tràfic il.lícit d'estupefaents. Grècia 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Irlanda 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Itàlia 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 24 d'abril de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Luxemburg 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Mèxic 10 de juliol de 1990 Amb relació a les declaracions interpretatives fetes pels Estats Units d'Amèrica: El Govern dels Estats Units de Mèxic considera que la tercera declaració presentada pel Govern dels Estats Units d'Amèrica (...) constitueix una reivindicació unilateral, no prevista en el Conveni, per justificar la denegació d'assistència judicial a un estat que la demani i que és contrària a les finalitats del Conveni. Consegüentment, el Govern dels Estats Units de Mèxic considera que aquesta declaració constitueix una reserva a la qual s'oposa. Aquesta objecció no s'ha d'interpretar en el sentit d'impedir l'entrada en vigor del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes de 1988 entre el Govern dels Estats Units de Mèxic i el Govern dels Estats Units d'Amèrica. Països Baixos 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 11 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Portugal 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 10 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Suècia 7 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Turquia Amb relació a la declaració feta per Xipre en el moment de la ratificació: "La República de Xipre, fundada el 1960 com a estat associat de conformitat amb els tractats internacionals xipriotes per les comunitats turcoxipriota i grecoxipriota, fou destruïda el 1963 quan la part grecoxipriota va fer fora els turcoxipriotes del Govern i de l'Administració amb la qual cosa el Govern de Xipre esdevingué inconstitucional. Consegüentment, d'ençà del mes de desembre de 1963, no hi ha hagut cap autoritat política a Xipre que representi ambdues comunitats i que tingui el poder legítim d'actuar en nom de tota l'illa. La part grecoxipriota no posseeix el dret ni l'autoritat d'esdevenir part en instruments internacionals en representació de Xipre en el seu conjunt. La ratificació d'aquest Conveni per part de Turquia no implica de cap manera el reconeixement de la 'República de Xipre' per part de Turquia i la seva adhesió a aquest Conveni no representa cap obligació per part de Turquia d'entrar amb la 'República de Xipre' en cap de les relacions que regula aquest Conveni." Notes (1) Els dies 6 i 10 de juny de 1997, respectivament, els governs de Xina i del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord van notificar al secretari general el que segueix: (Les mateixes notificacions que les que es van fer amb la nota del capítol IV.1.) A més, la notificació que va fer el Govern de Xina contenia la declaració següent:
1. La reserva feta pel Govern de la República Popular de Xina als apartats 2 i 3 de l'article 32 del Conveni són també d'aplicació a la regió administrativa especial de Hong Kong. (2) Txecoslovàquia va signar i va ratificar el Conveni el dia 7 de desembre de 1989 i el 4 de juny de 1991, respectivament. Vegeu també al capítol I.2. (3) La República Democràtica Alemanya va signar i ratificar el Conveni el 21 de juny de 1989 i el 21 de febrer de 1990, respectivament. L'instrument de ratificació contenia les declaracions següents: Les demandes d'assistència mútua judicial que preveu l'article 7, s'han d'adreçar a la República Democràtica Alemanya per la via diplomàtica en una de les llengües oficials de les Nacions Unides o en llengua alemanya llevat que existeixin acords sobre assistència mútua judicial que prevegin altres disposicions o bé que s'hagi establert o desenvolupat de manera mútua la comunicació directa entre les autoritats judicials. El Ministeri d'Afers Exteriors és l'autoritat competent per rebre i respondre les demandes d'un altre estat per abordar o inspeccionar un vaixell sospitós d'estar implicat en tràfic il.lícit. (article 17). Vegeu també la nota en el capítol I.2. (4) El Conveni es va signar pel Regne a Europa, les Antilles neerlandeses i Aruba. L'instrument d'acceptació especifica que és pel Regne a Europa. (5) El dia 2 de desembre de 1993 el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord va notificar al secretari general que el Conveni seria d'aplicació a l'illa de Man amb la reserva següent: "El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, només considerarà l'atorgament d'immunitat segons l'article 7, apartat 18, amb relació a l'illa de Man, quan sigui sol.licitada de manera expressa per la persona a la qual s'hauria d'atorgar la immunitat o per l'autoritat designada segons l'article 7, apartat 8 de la part a la qual se sol.licita l'assistència. No s'atorgarà una demanda d'immunitat quan les autoritats judicials de l'illa de Man considerin que fer-ho seria contrari a l'interès públic." Posteriorment, en una notificació rebuda el 8 de febrer de 1995, el Govern del Regne Unit va notificar al secretari general que el Conveni seria d'aplicació, a partir de la mateixa data, als territoris següents: Anguilla, Bermudes, Illes Verges Britàniques, illes Caiman, Montserrat i illes Turks i Caicos. Respecte a això, el 6 d'agost de 1996, el secretari general va rebre del Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la comunicació següent: ".. Amb relació als territoris abans esmentats, l'atorgament d'immunitat segons l'article 7, apartat 18, de l'esmentat Conveni només es considerarà quan sigui sol.licitada de manera expressa per la persona a la qual s'hauria d'atorgar la immunitat o per l'autoritat designada segons l'article 7, apartat 8 de la part a la qual se sol.licita l'assistència. No s'atorgarà una demanda d'immunitat quan les autoritats judicials del territori en qüestió considerin que fer-ho seria contrari a l'interès públic." Més tard, el 15 de maig i el 7 de juliol de 1997 respectivament, el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord va notificar al secretari general que el Conveni s'havia d'estendre a Hong Kong (vegeu també nota 1 en aquest capítol) i a Bailiwick de Jersey. L'aplicació del Conveni a Bailiwick de Jersey està subjecta a la reserva següent: (1) article 7, apartat 18 (Reserva) "El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, només considerarà l'atorgament d'immunitat segons l'article 7, apartat 18, amb relació a Jersey, quan sigui sol.licitada de manera expressa per la persona a la qual s'hauria d'atorgar la immunitat o per l'autoritat designada segons l'article 7, apartat 8 de la part a la qual se sol.licita l'assistència. No s'atorgarà una demanda d'immunitat quan les autoritats judicials de Jersey considerin que fer-ho seria contrari a l'interès públic." (6) La República rab del Iemen va fer la confirmació formal. Vegeu també nota al capítol I.2. (7) El secretari general va rebre del Govern d'Israel unes objeccions, idèntiques en el fons, mutatis mutandis, a les que figuren en la nota al capítol VI.16, el 14 de maig de 1990 amb relació a la declaració feta per Bahrain en el moment de la ratificació, el 15 de novembre de 1991, amb relació a la declaració feta per la República rab de Síria en el moment de l'adhesió, i el 10 d'abril de 1992, amb relació a la declaració feta per Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió. (8) El 30 de desembre de 1997, el Govern de Colòmbia va notificar al secretari general que havia decidit retirar la seva reserva relativa a l'article 3 (6) i (9) i a l'article 6 feta en el moment de la ratificació. La reserva diu el següent:
1. Colòmbia no està obligada per l'article 3, apartats 6 i 9, o per l'article 6 del Conveni perquè són contraris a l'article 35 de la Constitució política de Colòmbia pel que fa a la prohibició d'extradir colombians de naixement. (9) El 10 de desembre de 1996, el Govern de Jamaica va informar el secretari general que havia decidit retirar la declaració que havia fet en el moment de l'adhesió. La declaració diu el següent: Declaració: "El Govern de Jamaica entén que l'apartat 11 de l'article 17 de l'esmentat Conveni significa que es requereix el consentiment de l'estat costaner com a condició prèvia per actuar conforme als apartats 2, 3 i 4 de l'article 17 de l'esmentat Conveni amb relació a la Zona econòmica exclusiva i a totes les altres zones marítimes sota la sobirania o la jurisdicció de l'estat costaner." (10) Respecte a això, el secretari general va rebre comunicacions idèntiques en el fons, mutatis mutandis, que la que havia fet França, sota 'objeccions', dels governs i en les dates que s'indiquen a continuació: Participants Data de comunicació Austria 11 de juliol de 1997 Grècia 18 de juliol de 1997 (11) El 24 de juliol de 1997, el Govern de Filipines va informar el secretari general que havia decidit retirar les seves reserves fetes en el moment de l'adhesió, que diuen el següent: "(El Govern de Filipines declara) que no es considera obligat per les disposicions següents:
1. Apartat 1 (b) (i) i apartat 2 (a) ii) de l'article 4 sobre jurisdicció;
2. Apartat 1 (a) i apartat 6 (a) i (b) de l'article 5 sobre confiscació; ; i
3. Apartat 9 (a) i (b) i 10 de l'article sobre extradició." En la mateixa data el Govern de Filipines va declarar el següent: "Les Filipines no es consideren obligades per la jurisdicció obligatòria del Tribunal Internacional de Justícia com preveu l'article 32, apartat 2 d'aquest Conveni." Mantenint la pràctica de dipòsit seguida en casos similars, el secretari general va proposar de rebre la declaració en qüestió perquè fos dipositada (en no haver-hi cap objecció per part de cap dels estats contractants, ni al dipòsit ni al procediment escollit) dins el període de 90 dies a partir de la data de la present notificació (3 de setembre de 1997). En no haver-se rebut cap objecció dins l'esmentat període, la declaració es va considerar acceptada per ser dipositada a l'acabament del període de 90 dies, és a dir, el 2 de desembre de 1997. El Govern del Principat d'Andorra, d'acord amb el que preveu l'article 32 del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, fet a Viena el dia 19 de desembre de 1988, formula la declaració i la reserva següents: Declaració L'ordenament jurídic andorrà reflecteix ja la pràctica totalitat de les mesures referides en el Conveni de Viena, per la qual cosa l'adhesió al Conveni només comportarà per a l'Estat andorrà lleugeres adequacions del seu ordenament jurídic, que es tindran en compte en els propers desenvolupaments legislatius. Des del respecte dels drets i les obligacions que implica l'adhesió al present Conveni, sense renunciar a les característiques específiques de la legislació interna, en particular pel que fa a la protecció de les llibertats individuals i dels drets de tercers de bona fe, i pel que fa a la preservació de la sobirania nacional i de l'interès general, Andorra es compromet a assumir les obligacions entre estats que es deriven del Conveni de Viena contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes i a col.laborar mitjançant les seves autoritats judicials i en un marc de reciprocitat amb els altres estats que assumeixin les disposicions del referit Conveni. Reserva Atesa la facultat que atorga l'apartat 4 de l'article 32, l'Estat andorrà no es considera vinculat per les disposicions dels apartats 2 i 3 d'aquest article. Pel que fa a l'apartat 2, l'Estat andorrà considera que qualsevol controvèrsia que no pugui solucionar-se de la manera prescrita en l'apartat 1 de l'esmentat article només es comunicarà al Tribunal Internacional de Justícia amb l'acord de totes les parts implicades en la controvèrsia.