Fórmula de signatura

En fe de la qual cosa els sotasignats, degudament autoritzats per fer-ho, han signat el present Conveni, Fet a Viena, en un exemplar original, el dia vint de desembre de mil nou-cents vuitanta-vuit. Annex Quadre I Acid lisèrgic Efedrina Ergometrina Ergotamina Fenil-1 propanona-2 Pseudoefedrina Les sals de les substàncies inscrites en el present quadre, en tots els casos on és possible l'existència d'aquestes sals. Quadre II Acetona Acid antranílic Acid fenilacètic Anhídrid acètic Eter etílic Piperidina Les sals de les substàncies inscrites en el present quadre, en tots els casos on és possible l'existència d'aquestes sals. Situació del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes Conclòs a Viena el 20 de desembre de 1988 Entrada en vigor: 11 de novembre de 1990, d'acord amb l'article 29 (1) Enregistrament: 11 de novembre de 1990, núm. 27627 Text: Document del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides E/CONF.82/15, correcció 1 i correcció 2 (només anglès); i notificació del dipositari C.N.31.1990.TREATIES-1 del 9 d'abril de 1990 (acta de la rectificació dels textos originals francès i espanyol) Estatus: Signataris:

88. Parts: 149 Nota: El Conveni va ser adoptat per la Conferència de les Nacions Unides per a l'adopció d'un Conveni contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, celebrada a Viena del 25 de novembre al 20 de desembre de 1988. La Conferència es va convocar d'acord amb la resolució 1988/8, del 25 de maig, del Consell Econòmic i Social de conformitat amb les resolucions de l'Assemblea General 39/141 del 14 de desembre de 1984 i 42/111 del 7 de desembre de 1987. El Conveni es va obrir a la signatura a l'oficina de les Nacions Unides a Viena del 20 de desembre de 1988 al 28 de febrer de 1989, i després a la seu de les Nacions Unides a Nova York fins al 20 de desembre de 1989. A més del Conveni la Conferència va adoptar l'Acta final i algunes resolucions que es troben com a annex a l'Acta final.

El text de l'Acta final va ser publicat en el document E/CONF.82/14. Participant Signatura Ratificació, adhesió (a), acceptació (A), aprovació (AA), confirmació formal (C), successió (d) Afganistan 20 de desembre de 1988 14 de febrer de 1992 Alemanya (3) 19 de gener de 1989 30 de novembre de 1993 Algèria 20 de desembre de 1988 9 de maig de 1995 Antiga República Iugoslava de Macedònia 13 d'octubre de 1993 a Antigua i Barbuda 5 d'abril de 1993 a Aràbia Saudita 9 de gener de 1992 a Argentina 20 de desembre de 1988 28 de juny de 1993 Armènia 13 de setembre de 1993 a Austràlia 14 de febrer de 1989 16 de novembre de 1992 Austria 25 de setembre de 1989 11 de juliol de 1997 Azerbaidjan 22 de setembre de 1993 a Bahames 20 de desembre de 1988 30 de gener de 1989 Bahrain 28 de setembre de 1989 7 de febrer de 1990 Bangladesh 14 d'abril de 1989 11 d'octubre de 1990 Barbados 15 d'octubre de 1992 a Bèlgica 22 de maig de 1989 25 d'octubre de 1995 Belize 24 de juliol de 1996 a Benín 23 de maig de 1997 a Bhutan 27 d'agost de 1990 a Bielorússia 27 de febrer de 1989 15 d'octubre de 1990 Bolívia 20 de desembre de 1988 20 d'agost de 1990 Bòsnia i Hercegovina 1 de setembre de 1993 d Botswana 13 d'agost de 1996 a Brasil 20 de desembre de 1988 17 de juliol de 1991 Brunei Darussalam 26 d'octubre de 1989 12 de novembrede 1993 Bulgària 19 de maig de 1989 24 de setembre de 1992 Burkina Faso 2 de juny de 1992 a Burundi 18 de febrer de 1993 a Camerun 27 de febrer de 1989 28 d'octubre de 1991 Canadà 20 de desembre de 1988 5 de juliol de 1990 Cap Verd 8 de maig de 1995 a Colòmbia 20 de desembre de 1988 10 de juny de 1994 Comunitat Europea 8 de juny de 1989 31 de desembre de 1990 c Costa d'Ivori 20 de desembre de 1988 25 de novembre de 1991 Costa Rica 25 d'abril de 1989 8 de febrer de 1991 Croàcia 26 de juliol de 1993 d Cuba 7 d'abril de 1989 12 de juny de 1996 Dinamarca 20 de desembre de 1988 19 de desembre de 1991 Dominica 30 de juny de 1993 a Egipte 20 de desembre de 1988 15 de març de 1991 El Salvador 21 de maig de 1993 a Equador 21 de juny de 1989 23 de març de 1990 Eslovàquia (2) 28 de maig de 1993 d Eslovènia 6 de juliol de 1992 d Espanya 20 de desembre de 1988 13 d'agost de 1990 Estats Units d'Amèrica 20 de desembre de 1988 20 de febrer de 1990 Etiòpia 11 d'octubre de 1994 a Federació de Rússia 19 de gener de 1989 17 de desembre de 1990 Fidji 25 de març de 1993 a Filipines 20 de desembre de 1988 7 de juny de 1996 Finlàndia 8 de febrer de 1989 15 de febrer de 1994 A França 13 de febrer de 1989 31 de desembre de 1990 AA Gabon 20 de desembre de 1989 Gàmbia 23 d'abril de 1996 a Geòrgia 8 de gener de 1998 a Ghana 20 de desembre de 1988 10 d'abril de 1990 Grècia 23 de febrer de 1989 28 de gener de 1992 Grenada 10 de desembre de 1990 a Guatemala 20 de desembre de 1988 28 de febrer de 1991 Guinea 27 de desembre de 1990 a Guinea Bissau 27 d'octubre de 1995 a Guyana 19 de març de 1993 a Haití 18 de setembre de 1995 a Hondures 20 de desembre de 1988 11 de desembre de 1991 Hongria 22 d'agost de 1989 15 de novembre de 1996 Iemen (6) 20 de desembre de 1988 25 de març de 1996 India 27 de març de 1990 a Indonèsia 27 de març de 1989 Iran (República Islàmica de l') 20 de desembre de 1988 7 de desembre de 1992 Iraq 22 de juliol de 1998 a Irlanda 14 de desembre de 1989 3 de setembre de 1996 Islàndia 2 de setembre de 1997 a Israel 20 de desembre de 1988 Itàlia 20 de desembre de 1988 31 de desembre de 1990 AA Iugoslàvia 20 de desembre de 1988 3 de gener de 1991 Jamaica 2 d'octubre de 1989 29 de desembre de 1995 Japó 19 de desembre de 1989 12 de juny de 1992 Jordània 20 de desembre de 1988 16 d'abril de 1990 Kazakhstan 29 d'abril de 1997 a Kènia 19 d'octubre de 1992 a Kirguizistan 7 d'octubre de 1994 a Kuwait 2 d'octubre de 1989 Lesotho 28 de març de 1995 a Letònia 24 de febrer de 1994 a Líban 11 de març de 1996 a Líbia Arab Jamahiriya 22 de juliol de 1996 a Lituània 8 de juny de 1998 a Luxemburg 26 de setembre de 1989 29 d'abril de 1992 Madagascar 12 de març de 1991 a Malàisia 20 de desembre de 1988 11 de maig de 1993 Malawi 12 d'octubre de 1995 a Maldives 5 de desembre de 1989 Mali 31 d'octubre de 1995 a Malta 28 de febrer de 1996 a Marroc 28 de desembre de 1988 28 d'octubre de 1992 Maurici 20 de desembre de 1988 Mauritània 20 de desembre de 1988 1 de juliol de 1993 Mèxic 16 de febrer de 1989 11 d'abril de 1990 Moçambic 8 de juny de 1998 a Mònaco 24 de febrer de 1989 23 d'abril de 1991 Myanmar 11 de juny de 1991 a Nepal 24 de juliol de 1991 a Nicaragua 20 de desembre de 1988 4 de maig de 1990 Níger 10 de novembre de 1992 a Nigèria 1 de març de 1989 1 de novembre de 1989 Noruega 20 de desembre de 1988 14 de novembre de 1994 Nova Zelanda 18 de desembre de 1989 Oman 15 de març de 1991 a Països Baixos 18 de gener de 1989 8 de setembre de 1993 A Pakistan 20 de desembre de 1989 25 d'octubre de 1991 Panamà 20 de desembre de 1988 13 de gener de 1994 Paraguai 20 de desembre de 1988 23 d'agost de 1990 Perú 20 de desembre de 1988 16 de gener de 1992 Polònia 6 de març de 1989 26 de maig de 1994 Portugal 13 de desembre de 1989 3 de desembre de 1991 Qatar 4 de maig de 1990 a Regne Unit (1), (5) 20 de desembre de 1988 28 de juny de1991 República Arab de Síria 3 de setembre de 1991 a República de Moldàvia 15 de febrer de 1995 a República Democràtica del Congo 20 de desembre de 1988 República Dominicana 21 de setembre de 1993 a República Txeca (2) 30 de desembre de 1993 d República Unida de Tanzània 20 de desembre de 1988 17 d'abril de 1996 Romania 21 de gener de 1993 a Saint Kitts i Nevis 19 d'abril de 1995 a Saint Lucia 21 d'agost de 1995 a Saint Vincent i les Grenadines 17 de maig de 1994 a Santa Seu 20 de desembre de 1988 Sao Tomé i Príncipe 20 de juny de 1996 a Senegal 20 de desembre de 1988 27 de novembre de 1989 Seychelles 27 de febrer de 1992 a Sierra Leone 9 de juny de 1989 6 de juny de 1994 Singapur 23 d'octubre de 1997 a Sri Lanka 6 de juny de 1991 a Sudan 30 de gener de 1989 19 de novembre de 1993 Suècia 20 de desembre de 1988 22 de juliol de 1991 Suïssa 16 de novembre de 1989 Surinam 20 de desembre de 1988 28 d'octubre de 1992 Swazilàndia 3 d'octubre de 1995 a Tadjikistan 6 de maig de 1996 a Togo 3 d'agost de 1989 1 d'agost de 1990 Tonga 29 d'abril de 1996 a Trinitat i Tobago 7 de desembre de 1989 17 de febrer de 1995 Tunísia 19 de desembre de 1989 20 de setembre de 1990 Turkmenistan 21 de febrer de 1996 a Turquia 20 de desembre de 1988 2 d'abril de 1996 Txad 9 de juny de 1995 a Ucraïna 16 de març de 1989 28 d'agost de 1991 Uganda 20 d'agost de 1990 a Unió dels Emirats Arabs 12 d'abril de 1990 a Uruguai 19 de desembre de 1989 10 de març de 1995 Uzbekistan 24 d'agost de 1995 a Veneçuela 20 de desembre de 1988 16 de juliol de 1991 Vietnam 4 de novembre de 1997 a Xile 20 de desembre de 1988 13 de març de 1990 Xina 20 de desembre de 1988 25 d'octubre de 1989 Xipre 20 de desembre de 1988 25 de maig de 1990 Zàmbia 9 de febrer de 1989 28 de maig de 1993 Zimbabwe 30 de juliol de 1993 a Declaracions i reserves (Llevat que s'indiqui altrament les declaracions i les reserves es van fer amb la ratificació, l'adhesió, l'acceptació, l'aprovació, la confirmació formal o la successió.

Pel que fa a les objeccions, vegeu a continuació.) Alemanya Declaració: La República Federal d'Alemanya entén que els conceptes fonamentals de l'ordenament jurídic a què es fa referència a l'article 3, apartat 2 del Conveni, poden estar subjectes a canvis.

Algèria Reserva: La República Democràtica Popular d'Algèria no es considera vinculada per les disposicions de l'article 32, apartat 2, que preveuen la submissió obligatòria de qualsevol controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia.

La República Democràtica Popular d'Algèria declara que per tal que una controvèrsia se sotmeti al Tribunal Internacional de Justícia és necessari en cada cas l'acord de totes les parts en la controvèrsia.

Aràbia Saudita (7) Declaracions:

1. El regne d'Aràbia Saudita no es considera obligat per l'article 32, apartats 2 i 3 del Conveni;

2. Aquesta ratificació no constitueix un reconeixement d'Israel ni dóna lloc a entrar en cap negociació ni a l'establiment de cap relació amb Israel sota aquest Conveni.

Austria Declaracions: "ref. art. 2: La República d'Austria interpreta la referència a les disposicions fonamentals dels ordenaments jurídics interns a l'article 2, apartat 1, en el sentit que els continguts d'aquestes disposicions fonamentals poden estar subjectes a canvis.

També fa la mateixa interpretació quant a totes les altres referències del Conveni al dret intern, als seus principis fonamentals o a l'ordre constitucional nacional tal com preveu l'article 3, apartat 1, lletra c; els apartats 2, 10 i 11; l'article 5, apartat 4, lletra c; apartat 7 i apartat 9 o l'article 11, apartat 1. ref. art. 3: La República d'Austria interpreta l'article 3 apartats 1 i 2 com segueix: En casos de naturalesa menor, les obligacions contingudes en aquesta disposició també es poden executar mitjançant la creació de reglaments administratius penals que prevegin les sancions adequades per als delictes que s'hi enumeren. ref. art 7, apartats 10 a 12: La República d'Austria declara que de conformitat amb el seu dret intern, en el cas que es faci una demanda d'escorcoll de persones o espais, de confiscació d'objectes o de vigilància de telecomunicacions, s'ha d'incloure una còpia o fotocòpia certificades de la decisió de l'autoritat competent.

Si la decisió no ha estat pronunciada per un tribunal, cal aportar una declaració de l'autoritat que sol.licita l'ajuda judicial confirmant que es compleixen totes les condicions prèvies necessàries, d'acord amb el dret de l'estat sol.licitant." Bahrain (7) Reserva: L'Estat de Bahrain, amb la ratificació d'aquest Conveni, no es considera obligat per l'apartat (2) de l'article 32 pel que fa a l'obligació de sotmetre la resolució de la controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació d'aquest Conveni al Tribunal Internacional de Justícia.

Declaració: A més, l'Estat de Bahrain declara que la seva ratificació d'aquest Conveni no ha de constituir en cap cas el reconeixement d'Israel ni ha de ser un motiu per a l'establiment de relacions de cap tipus amb aquest.

Belize Reserva: "L'article 8 d'aquest Conveni requereix que les parts considerin la possibilitat de remetre a una altra part, actuacions penals per al processament per certs delictes, quan aquesta remissió es consideri que és en l'interès d'una correcta administració de la justícia.

Els tribunals de Belize no tenen jurisdicció extraterritorial, per la qual cosa no tindran competència per jutjar delictes comesos a l'estranger, llevat que aquests delictes s'hagin comès en part dins de la seva jurisdicció i en part fora d'aquesta, per una persona que es trobi sota la seva jurisdicció.

A més, de conformitat amb la Constitució de Belize, el control del ministeri fiscal recau en el director dels fiscals, que és un funcionari independent i no sotmès al control del Govern.

Consegüentment, Belize només podrà complir l'article 8 del Conveni fins en aquell punt que li permeti la seva Constitució i legislació." Bolívia Reserves fetes amb la signatura i confirmades amb la ratificació: La República de Bolívia vol fer constar la seva reserva expressa a l'article 3, apartat 2 i declara la no aplicabilitat a Bolívia d'aquelles disposicions d'aquest apartat que es podrien interpretar en el sentit a que estableixen com a delicte penal l'ús, el consum, la possessió, la compra o el cultiu de la fulla de coca per al consum personal.

Per a Bolívia, aquesta interpretació d'aquest apartat és contrària als principis de la seva Constitució i als conceptes fonamentals del seu ordenament jurídic, que expressa el respecte per la cultura, les pràctiques legitimades, els valors i els atributs de les nacionalitats que conformen la població de Bolívia.

L'ordenament jurídic de Bolívia reconeix la naturalesa ancestral de l'ús lícit de la fulla de coca per a la major part de la població de Bolívia que data de segles.

En formular aquesta reserva, Bolívia considera que: La fulla de coca, en i per ella mateixa, no és un estupefaent ni una substància psicòtropa; L'ús i el consum de la fulla de coca no causen canvis psicològics o físics més grans que els que resulten del consum d'altres plantes i productes que s'usen de manera lliure arreu; La fulla de coca és àmpliament emprada per a usos medicinals en la pràctica de la medicina tradicional, la validesa de la qual té el suport de l'OMS i està confirmada per descobriments científics; La fulla de coca pot ser utilitzada per a usos industrials; La fulla de coca és àmpliament utilitzada i consumida a Bolívia, amb el resultat que, si s'acceptés aquesta interpretació de l'apartat més amunt esmentat, una gran part de la població de Bolívia podria ser considerada com a delinqüent i castigada com a tal.

Aquesta interpretació, per tant, no es pot aplicar; Hem de fer constar que la fulla de coca es transforma en pasta de cocaïna, sulfat i hidroclorat quan se sotmet a processos químics en els quals intervé l'ús de precursors, equipament i materials que no són manufacturats ni són originaris de Bolívia.

Al mateix temps, la República de Bolívia continuarà prenent totes les mesures necessàries per controlar el cultiu il.lícit de la coca per a la producció d'estupefaents i també el consum, l'ús i la compra il.lícits d'estupefaents i substàncies psicòtropes.

Brasil En el moment de la signatura: "a) La signatura del Conveni està subjecta al procés de ratificació que estableix la Constitució de Brasil;

b) El Govern de Brasil entén que l'apartat 11 de l'article 17 no impedeix que un estat costaner demani una autorització prèvia per a qualsevol acció que es dugui a terme d'acord amb aquest article per part d'altres estats en la seva Zona econòmica exclusiva." Brunei Darussalam Reserva: "De conformitat amb l'article 32 del Conveni, Brunei Darussalam declara que no es considera obligat pels apartats 2 i 3 de l'esmentat article 32." Colòmbia (8) En el moment de la signatura: Colòmbia formula una reserva a l'article 9, apartat 1 del Conveni, i de manera especial a les lletres (b), (c), (d) i (e), atès que la seva legislació no permet la cooperació exterior amb les autoritats judicials en la investigació de delictes ni la creació d'equips conjuntament amb altres països amb aquesta finalitat. Igualment, en tant que les mostres de substàncies que han donat origen a la investigació pertanyen al sumari, només el jutge, com en el cas anterior, pot prendre decisions en aquest sentit. En el moment de la ratificació: Reserves: ...

2. Respecte de l'article 5, apartat 7, del Conveni, Colòmbia no es considera obligada a invertir la càrrega de la prova.

3. Colòmbia formula reserves amb relació a l'article 9, apartats 1 (b), (c), (d) i (e) atès que entren en conflicte amb l'autonomia i la independència de les autoritats judicials en la seva jurisdicció sobre la investigació i judici de delictes. Declaracions:

1. Cap disposició del Conveni es pot interpretar en el sentit d'obligar Colòmbia a adoptar mesures legislatives, judicials, administratives o d'un altre caràcter que vulnerin o restringeixin el seu sistema constitucional o legal o que vagin més enllà dels termes dels tractats en què l'Estat colombià és part contractant.

2. Colòmbia entén que el tractament que el Conveni dóna al cultiu de la fulla de coca com a infracció penal, ha d'harmonitzar-se amb una política de desenvolupament alternatiu, tenint en compte els drets de les comunitats indígenes involucrades i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, Colòmbia entén que el tracte discriminatori, inequitable i restrictiu que es dóna als seus productes agrícoles d'exportació en els mercats internacionals, no contribueix en absolut al control dels cultius il.lícits sinó que més aviat és causa del deteriorament social i ecològic en les zones afectades. A més, Colòmbia es reserva el dret de fer una avaluació independent de l'impacte ecològic de les polítiques de control d'estupefaents ja que les que tenen un impacte negatiu en l'ecosistema són contràries a la Constitució.

3. Colòmbia entén que l'article 3, apartat 7 del Conveni, s'ha d'aplicar de conformitat amb el seu sistema penal, tenint en compte els beneficis de les seves polítiques referents al processament i a la col.laboració de suposats delinqüents.

4. Una sol.licitud d'assistència judicial recíproca no serà atorgada quan les autoritats judicials de Colòmbia i altres autoritats considerin que el seu atorgament és contrari a l'interès públic o a l'ordre constitucional o legal. També s'haurà d'observar el principi de reciprocitat.

5. Colòmbia entén que l'article 3, apartat 8, del Conveni no implica la imprescriptibilitat de l'acció penal.

6. L'article 24 del Conveni sobre "mesures més estrictes o severes" no es pot interpretar en el sentit de conferir al Govern uns poders que siguin més amplis que els que li confereix la Constitució política de Colòmbia, fins i tot sota els estats d'excepció.

7. Colòmbia entén que l'assistència que preveu l'article 17 del Conveni només serà efectiva a l'alta mar i a sol.licitud expressa i amb l'autorització del Govern colombià.

8. Colòmbia declara que considera contrària als principis i les normes del dret internacional i, especialment als d'igualtat sobirana, integritat territorial i no intervenció, tota temptativa de segrest o de privació il.legal de llibertat de les persones dins el territori d'un estat per tal de fer-les comparèixer davant els tribunals d'un altre estat.

9. Colòmbia entén que la remissió dels procediments penals a què fa referència l'article 8 del Conveni, es farà de tal manera que no es vulnerin les garanties constitucionals del dret de defensa.

A més, Colòmbia declara, pel que fa a l'article 6, apartat 10, del Conveni, que en l'execució de sentències estrangeres cal observar les disposicions de l'article 35, apartat 2, de la seva Constitució política i altres normes legals i constitucionals.

Les obligacions internacionals que es deriven de l'article 3, apartats 1(c) i 2 i també de l'article 11 estan condicionades al respecte als principis constitucionals de Colòmbia i a les tres reserves i nou declaracions anteriors que fan el Conveni compatible amb l'ordre constitucional colombià.

Cuba Declaració: El Govern de la República de Cuba declara que no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartats 2 i 3, i que les controvèrsies que sorgeixin entre les parts s'haurien de resoldre mitjançant negociacions a través de la via diplomàtica.

Dinamarca Declaracions: "El Conveni no és d'aplicació a les Illes Fèroe i a Groenlàndia." Amb referència a l'article 17: "L'autorització atorgada per les autoritats daneses d'acord amb l'article 17 només denota que Dinamarca s'abstindrà d'al.legar violació de la sobirania danesa amb relació a l'abordament d'un vaixell per part de l'estat sol.licitant.

Les autoritats daneses no poden autoritzar un altre estat a emprendre accions legals en nom del Regne de Dinamarca".

Estats Units d'Amèrica Entenen que: "(1) Res en aquest tractat requereix o autoritza que els Estats Units d'Amèrica hagin de legislar o dur a terme qualsevol altra acció que la Constitució dels Estats Units prohibeixi." "(2) Els Estats Units no consideren aquest Conveni com a base legal per a l'extradició de ciutadans a cap país amb el qual els Estats Units no tinguin un tractat bilateral d'extradició en vigor." "(3) D'acord amb el dret dels Estats Units que preveu l'article 7 d'aquest tractat, de denegar demandes que perjudiquin els seus interessos essencials, els Estats Units denegaran una demanda d'assistència quan l'autoritat designada, després de consultar amb totes les agències apropiades d'intel.ligència, antinarcòtics i de política exterior, tingui informació específica en el sentit que un alt funcionari del govern que tingui accés a la informació que cal donar segons aquest tractat, estigui implicat o faciliti la producció o distribució d'estupefaents il.legals." Declaració: "D'acord amb l'article 32 (4), els Estats Units d'Amèrica no estan obligats per l'article 32 (2)." Filipines (11) França Reserves: El Govern de la República Francesa no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 2, i declara que qualsevol controvèrsia relacionada amb la interpretació o l'aplicació del Conveni que no es pugui resoldre de la manera que preveu l'apartat 1 de l'esmentat article, no es pot sotmetre al Tribunal Internacional de Justícia llevat que ho acordin totes les parts en la controvèrsia.

Igualment, el Govern de la República Francesa no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 3. Iemen (6) En el moment de la signatura: (El Iemen es reserva) el dret de presentar reserves als articles si així ho considera en qualsevol moment després de la signatura.

Iran (República Islàmica de l') En el moment de la signatura: "El Govern de la República Islàmica de l'Iran desitja expressar reserva a l'article 6, apartat 3 del Conveni, atès que aquesta disposició és incompatible amb el nostre dret intern." "El Govern a més vol expressar una reserva a l'article 32, apartats 2 i 3 en el sentit que no es considera obligat per la jurisdicció obligatòria del Tribunal Internacional de Justícia i considera que les controvèrsies que sorgeixin entre les parts amb relació a la interpretació o a l'aplicació del Conveni s'han de resoldre mitjançant negociacions directes per mitjans diplomàtics." Jamaica (9) Líban (10) Reserves:

1. El Govern de la República del Líban no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 2 i declara que les controvèrsies relacionades amb la interpretació o l'aplicació del Conveni que no es resolguin pels mitjans que preveu l'apartat 1 d'aquest article només s'han de remetre al Tribunal Internacional de Justícia si hi ha l'acord de totes les parts en la controvèrsia. Igualment, el Govern de la República del Líban no es considera obligat per les disposicions de l'article 32, apartat 3.

2. El Govern de la República del Líban té reserves pel que fa a l'article 5, apartat 3, a l'article 7, apartat 2(f), i pel que fa a l'article 7, apartat 5 del Conveni.

Lituània Declaració: "De conformitat amb l'article 6 de l'esmentat Conveni, la República de Lituània declara que aquest Conveni no serà el fonament de dret per a l'extradició de ciutadans de Lituània tal com estableix la Constitució de la República de Lituània." Reserva: "De conformitat amb l'apartat 4 de l'article 32 de l'esmentat Conveni, la República de Lituània no aplicarà les disposicions dels apartats 2 i 3 de l'article 32, de remissió al Tribunal Internacional de Justícia de les controvèrsies relacionades amb la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni." Malàisia Declaració: "El Govern de Malàisia no es considera obligat pels apartats 2 i 3 de l'article 32 de l'esmentat Conveni, en el sentit que si sorgís una controvèrsia entre dues o més parts i aquesta controvèrsia no es pogués resoldre de la manera que preveu l'apartat 1 de l'article 32 del Conveni, Malàisia no està obligada a sotmetre la controvèrsia a la decisió del Tribunal Internacional de Justícia." Myanmar Reserves: "El Govern de la Unió de Myanmar desitja expressar reserva sobre l'article 6 relatiu a l'extradició i no es considera obligada per aquest article pel que fa als nacionals de Myanmar." "El Govern també desitja fer una reserva a l'article 32, apartats 2 i 3 i no es considera vinculat per l'obligació de sotmetre les controvèrsies relacionades amb la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni, al Tribunal Internacional de Justícia." Països Baixos En el moment de la signatura: S'entén que:

1. Article 1 Definició de tràfic il.lícit Durant les fases inicials d'aquesta Conferència (el Govern dels Països Baixos) va proposar d'esmenar els articles 15, 17, 18 i 19 (numeració final) per tal de substituir la frase genèrica de 'tràfic il.lícit' per una altra de més específica (és a dir 'transport il.lícit'). Fins a cert punt, la nostra preocupació fonamental s'ha superat amb la introducció a l'article 15 d'una referència específica als 'delictes tipificats de conformitat amb l'article 3, apartat 2'. D'altra banda, els articles 17, 18 i 19 encara contenen referències al 'tràfic il.lícit d'estupefaents, de substàncies psicòtropes i de substàncies del quadre I i del quadre II'. (El Govern dels Països Baixos) entén que atès l'abast d'aquests articles, el terme 'tràfic il.lícit' s'ha d'entendre en un sentit limitat i en cada cas cal tenir en compte el context específic. En l'aplicació d'aquests articles caldrà recolzar-se en l'article 1, que permet una aplicació segons el context de la definició corresponent.

2. Article 3 (a) (El Govern dels Països Baixos) assenyala que respecte de l'article 3, apartat 2 (lletra (b) (i) i (ii), i lletra (c) (i)) que el Comitè de redacció ha substituït els termes 'sabent que aquesta propietat prové d'un delicte o dels delictes que figuren en l'apartat 2' per 'sabent que aquesta propietat prové d'un delicte o d'uns delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1'.

(El Govern dels Països Baixos) accepta aquest canvi entenent que no afecta l'aplicabilitat dels apartats que fan referència als casos en què el delinqüent sap que la propietat prové d'un delicte o de delictes que han estat tipificats i que s'han comès sota la jurisdicció d'un estat estranger.

(b) Pel que fa a l'article 3, apartat 6 (el Govern dels Països Baixos) assenyala que les seves disposicions legals cobreixen els delictes que figuren tant a l'apartat 1 com a l'apartat 2. A la vista de les disposicions de l'apartat 4 (d) i de l'apartat 11 del mateix article, (el Govern dels Països Baixos) entén que la mesura de poders judicials discrecionals relativa als procediments per delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 2, a la pràctica, poden ser més amplis que pels delictes tipificats de conformitat amb l'apartat 1. (c) Respecte de l'article 3, apartats 7 i 8, (el Govern dels Països Baixos) entén que aquestes disposicions no requereixen l'establiment de regles i reglaments específics sobre l'alliberament anticipat de persones condemnades i sobre la prescripció dels delictes tipificats a l'apartat 1 de l'article, que siguin diferents de les regles i els reglaments relatius a altres delictes, igualment greus.

Consegüentment, (el Govern) entén que la legislació corresponent que actualment és en vigor al Regne satisfà de manera suficient i apropiada la inquietud expressada pels termes d'aquestes disposicions.

Article 17 (El Govern dels Països Baixos) entén la referència (en l'apartat 3) a 'un vaixell que exerceix la llibertat de navegació' significa un vaixell que navega més enllà dels límits externs de les aigües territorials.

La clàusula de salvaguarda que conté l'apartat 11 de l'article té l'objectiu segons el (seu) punt de vista, de salvaguardar els drets i les obligacions dels estats costaners en la zona contigua.

Considerant que els vaixells que naveguen en la zona contigua actuen infringint els reglaments duaners i altres de l'estat costaner, l'estat costaner té el dret d'exercir la seva jurisdicció, de conformitat amb els reglaments corresponents del dret internacional de la mar, per tal de prevenir i/o castigar aquesta infracció.

En el moment de l'acceptació: Reserva: El Govern del regne dels Països Baixos accepta les disposicions de l'article 3, apartats 6, 7 i 8, només si les obligacions que es desprenen d'aquestes disposicions són de conformitat amb la legislació penal holandesa i amb la política holandesa sobre assumptes penals.

Panamà Reserva: La República de Panamà no es considera obligada a aplicar les mesures de confiscació o d'embargament que preveu l'article 5, apartats 1 i 2 del Conveni, de la propietat el valor de la qual correspon al del producte provinent de delictes tipificats de conformitat amb l'esmentat Conveni, atès que aquestes mesures són contràries a les disposicions de l'article 30 de la Constitució de Panamà, segons la qual no existeix la pena de confiscació de propietat.

Perú En el moment de la signatura: Perú formula una reserva expressa a l'apartat 1 (a) (ii) de l'article 3, relatiu a delictes i sancions; aquest apartat inclou el cultiu entre les activitats considerades com a delicte penal sense fer la clara i necessària distinció entre cultiu lícit i il.lícit.

Per tant, Perú també formula una reserva expressa a l'abast de la definició de tràfic il.lícit que conté l'article 1 en allò que fa referència a l'article 3, apartat 1 (a) (ii).

De conformitat amb les disposicions de l'article 32, apartat 4, Perú declara que, en signar el Conveni contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, no es considera obligat per l'article 32, apartats 2 i 3, atès que, pel que fa a aquest Conveni, està d'acord amb la remissió de les controvèrsies al Tribunal Internacional de Justícia, només si totes les parts, i no només una, estan d'acord amb aquest procediment.

Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord Reserva: "El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord només considerarà l'atorgament d'immunitat que preveu l'article 7, apartat 18, quan ho demanin de manera específica la persona a la qual s'hagi d'aplicar la immunitat o l'autoritat designada, segons l'article 7 apartat 8, de la part a la qual es demana l'assistència.

No s'atorgarà una demanda d'immunitat si les autoritats judicials del Regne Unit consideren que seria contrari a l'interès públic." República Arab de Síria (7) Declaració: L'adhesió a aquest Conveni no constitueix un reconeixement d'Israel ni pot portar a cap tipus de relació amb aquest.

República Unida de Tanzània En el moment de la signatura: "Pendent d'una altra resolució en el moment de la ratificació, la República Unida de Tanzània declara que les disposicions de l'article 17 apartat 11 no s'han d'interpretar en el sentit que restringeixen de cap manera els drets i privilegis d'un estat costaner tal com ho preveuen les disposicions corresponents relatives a la Zona econòmica exclusiva del Conveni sobre dret de la mar, o bé, com segons els drets de tercers altres que els que es reconeixen en el Conveni." Singapur Declaració: "Amb relació a l'article 6 apartat 3, la República de Singapur declara que no considera el Conveni com una base legal per a l'extradició pel que fa a qualsevol delicte al qual l'article 6 sigui d'aplicació.

Reserva: La República de Singapur declara, d'acord amb l'article 32, apartat 4 del Conveni, que no es considera obligada per les disposicions de l'article 32, apartats 2 i 3." Suècia Declaració: "Amb relació a l'article 3, apartat 10, la legislació constitucional sueca sobre l'extradició implica que quan es jutja si un delicte específic s'ha de considerar com un delicte polític, cal tenir en compte les circumstàncies de cada cas individual." Turquia Reserva: D'acord amb l'apartat 4 de l'article 32 de (l'esmentat Conveni), la República de Turquia no està obligada pels apartats 2 i 3 de l'article 32 del Conveni.

Veneçuela Declaracions interpretatives:

1. Respecte de l'article 6: (Extradició) El Govern de Veneçuela entén que aquest Conveni no s'ha de considerar com a base legal per a l'extradició de ciutadans de Veneçuela, tal com preveu la legislació nacional en vigor.

2. Respecte de l'article 11: (Lliurament vigilat) El Govern de Veneçuela entén que els delictes susceptibles de processament públic, dins del territori nacional, han de ser seguits per les autoritats competents de la policia nacional i que el procediment de lliurament vigilat només s'ha d'aplicar quan no s'oposi a la legislació nacional en aquesta matèria.

Vietnam Reserves: "Reserves a l'article 6 sobre extradició, a l'article 32 apartat 2 i apartat 3 sobre solució de controvèrsies." Xina Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: D'acord amb l'article 32, apartat 4, Xina no es considera obligada pels apartats 2 i 3 d'aquest article.

Xipre En el moment de la signatura: "(Signatura) sotmesa a la ratificació, en el moment de la qual es podran fer reserves pel que fa a les disposicions específiques del Conveni i es dipositaran de la manera prevista.

(S'entén) que aquestes reserves, si n'hi ha, no poden ser incompatibles amb l'objecte i el propòsit d'aquest Conveni." Amb la ratificació: Declaració: "Com a resultat de l'ocupació del 37% del territori de la República de Xipre, que d'ençà 1974 està ocupat per les tropes turques, fet que viola la Carta de les Nacions Unides i els principis fonamentals del dret internacional, el Govern de la República de Xipre no pot exercir el control i la jurisdicció legítims a tot el territori de la República de Xipre i consegüentment sobre les activitats relacionades amb el tràfic il.lícit d'estupefaents, en l'àrea ocupada il.legalment." Objeccions (Llevat que s'assenyali altrament, les objeccions s'han rebut en el moment de la ratificació, l'adhesió, l'acceptació, l'aprovació, la confirmació formal o la successió) Alemanya (3) 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 21 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Bèlgica 27 de desembre de 1989 Bèlgica, estat membre de la Comunitat Europea, en el respecte del principi de llibertat de navegació, especialment en la zona econòmica exclusiva, considera que la declaració de Brasil relativa a l'apartat 11 de l'article 17 del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, adoptat a Viena el 20 de desembre de 1988, va més enllà dels drets atorgats als estats costaners pel dret internacional.

Dinamarca 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Espanya 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Estats Units d'Amèrica 23 d'octubre de 1995 Amb relació a les reserves i les declaracions fetes per Colòmbia en el moment de la ratificació: "El Govern dels Estats Units d'Amèrica entén que la primera reserva eximeix Colòmbia de les obligacions que imposa l'article 3, apartats 6 i 9, i l'article 6 del Conveni només fins al punt que aquestes obligacions impedissin a Colòmbia de respectar l'article 35 de la seva Constitució política (referent a l'extradició de colombians nacionals per naixement), si la reserva té la intenció de ser d'aplicació a colombians que tenen la nacionalitat per un motiu diferent del naixement, el Govern dels Estats Units s'oposa a la reserva.

El Govern dels Estats Units d'Amèrica s'oposa a la primera declaració, perquè significa subordinar les obligacions de Colòmbia per raó d'aquest Conveni a la seva Constitució i tractats internacionals, i de manera general, també a la legislació interna d'aquesta nació.

El Govern dels Estats Units d'Amèrica s'oposa a la setena declaració perquè significa restringir el dret d'altres estats a la llibertat de navegació i a altres utilitzacions del mar regulades pel dret internacional i relacionades amb aquesta llibertat en els límits exteriors del costat del mar de les aigües territorials de qualsevol estat, determinades de conformitat amb el dret internacional de la mar com es reflecteix en el Conveni de les Nacions Unides sobre el dret de la mar de 1982".

Finlàndia 25 d'abril de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) França 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 7 de març de 1997 Amb referència a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: El Govern de França ha pres nota de les reserves (fetes) pel Govern del Líban respecte dels articles 5 i 7 d'aquest Conveni i considera que aquestes reserves són contràries a l'objecte i a la finalitat del Conveni.

El Conveni indica que el secret bancari no és un motiu per deixar d'actuar o per no atorgar assistència mútua.

El Govern de França considera, per tant, que aquestes reserves soscaven l'objecte i la finalitat del Conveni tal com s'estableixen a l'article 2 apartat 1, de promoure la cooperació per tal de poder atacar amb més eficàcia la dimensió internacional del tràfic il.lícit d'estupefaents.

Grècia 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Irlanda 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Itàlia 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 24 d'abril de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Luxemburg 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Mèxic 10 de juliol de 1990 Amb relació a les declaracions interpretatives fetes pels Estats Units d'Amèrica: El Govern dels Estats Units de Mèxic considera que la tercera declaració presentada pel Govern dels Estats Units d'Amèrica (...) constitueix una reivindicació unilateral, no prevista en el Conveni, per justificar la denegació d'assistència judicial a un estat que la demani i que és contrària a les finalitats del Conveni.

Consegüentment, el Govern dels Estats Units de Mèxic considera que aquesta declaració constitueix una reserva a la qual s'oposa.

Aquesta objecció no s'ha d'interpretar en el sentit d'impedir l'entrada en vigor del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes de 1988 entre el Govern dels Estats Units de Mèxic i el Govern dels Estats Units d'Amèrica.

Països Baixos 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 11 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Portugal 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 27 de desembre de 1989 (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per Bèlgica) 10 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Suècia 7 de març de 1997 Amb relació a les reserves fetes pel Líban en el moment de l'adhesió: (La mateixa objecció, mutatis mutandis, que la feta per França) Turquia Amb relació a la declaració feta per Xipre en el moment de la ratificació: "La República de Xipre, fundada el 1960 com a estat associat de conformitat amb els tractats internacionals xipriotes per les comunitats turcoxipriota i grecoxipriota, fou destruïda el 1963 quan la part grecoxipriota va fer fora els turcoxipriotes del Govern i de l'Administració amb la qual cosa el Govern de Xipre esdevingué inconstitucional.

Consegüentment, d'ençà del mes de desembre de 1963, no hi ha hagut cap autoritat política a Xipre que representi ambdues comunitats i que tingui el poder legítim d'actuar en nom de tota l'illa.

La part grecoxipriota no posseeix el dret ni l'autoritat d'esdevenir part en instruments internacionals en representació de Xipre en el seu conjunt.

La ratificació d'aquest Conveni per part de Turquia no implica de cap manera el reconeixement de la 'República de Xipre' per part de Turquia i la seva adhesió a aquest Conveni no representa cap obligació per part de Turquia d'entrar amb la 'República de Xipre' en cap de les relacions que regula aquest Conveni." Notes (1) Els dies 6 i 10 de juny de 1997, respectivament, els governs de Xina i del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord van notificar al secretari general el que segueix: (Les mateixes notificacions que les que es van fer amb la nota del capítol IV.1.) A més, la notificació que va fer el Govern de Xina contenia la declaració següent:

1. La reserva feta pel Govern de la República Popular de Xina als apartats 2 i 3 de l'article 32 del Conveni són també d'aplicació a la regió administrativa especial de Hong Kong.

(2) Txecoslovàquia va signar i va ratificar el Conveni el dia 7 de desembre de 1989 i el 4 de juny de 1991, respectivament.

Vegeu també al capítol I.2. (3) La República Democràtica Alemanya va signar i ratificar el Conveni el 21 de juny de 1989 i el 21 de febrer de 1990, respectivament.

L'instrument de ratificació contenia les declaracions següents: Les demandes d'assistència mútua judicial que preveu l'article 7, s'han d'adreçar a la República Democràtica Alemanya per la via diplomàtica en una de les llengües oficials de les Nacions Unides o en llengua alemanya llevat que existeixin acords sobre assistència mútua judicial que prevegin altres disposicions o bé que s'hagi establert o desenvolupat de manera mútua la comunicació directa entre les autoritats judicials.

El Ministeri d'Afers Exteriors és l'autoritat competent per rebre i respondre les demandes d'un altre estat per abordar o inspeccionar un vaixell sospitós d'estar implicat en tràfic il.lícit.

(article 17).

Vegeu també la nota en el capítol I.2. (4) El Conveni es va signar pel Regne a Europa, les Antilles neerlandeses i Aruba.

L'instrument d'acceptació especifica que és pel Regne a Europa.

(5) El dia 2 de desembre de 1993 el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord va notificar al secretari general que el Conveni seria d'aplicació a l'illa de Man amb la reserva següent: "El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, només considerarà l'atorgament d'immunitat segons l'article 7, apartat 18, amb relació a l'illa de Man, quan sigui sol.licitada de manera expressa per la persona a la qual s'hauria d'atorgar la immunitat o per l'autoritat designada segons l'article 7, apartat 8 de la part a la qual se sol.licita l'assistència.

No s'atorgarà una demanda d'immunitat quan les autoritats judicials de l'illa de Man considerin que fer-ho seria contrari a l'interès públic." Posteriorment, en una notificació rebuda el 8 de febrer de 1995, el Govern del Regne Unit va notificar al secretari general que el Conveni seria d'aplicació, a partir de la mateixa data, als territoris següents: Anguilla, Bermudes, Illes Verges Britàniques, illes Caiman, Montserrat i illes Turks i Caicos.

Respecte a això, el 6 d'agost de 1996, el secretari general va rebre del Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la comunicació següent: "..

Amb relació als territoris abans esmentats, l'atorgament d'immunitat segons l'article 7, apartat 18, de l'esmentat Conveni només es considerarà quan sigui sol.licitada de manera expressa per la persona a la qual s'hauria d'atorgar la immunitat o per l'autoritat designada segons l'article 7, apartat 8 de la part a la qual se sol.licita l'assistència.

No s'atorgarà una demanda d'immunitat quan les autoritats judicials del territori en qüestió considerin que fer-ho seria contrari a l'interès públic." Més tard, el 15 de maig i el 7 de juliol de 1997 respectivament, el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord va notificar al secretari general que el Conveni s'havia d'estendre a Hong Kong (vegeu també nota 1 en aquest capítol) i a Bailiwick de Jersey.

L'aplicació del Conveni a Bailiwick de Jersey està subjecta a la reserva següent: (1) article 7, apartat 18 (Reserva) "El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, només considerarà l'atorgament d'immunitat segons l'article 7, apartat 18, amb relació a Jersey, quan sigui sol.licitada de manera expressa per la persona a la qual s'hauria d'atorgar la immunitat o per l'autoritat designada segons l'article 7, apartat 8 de la part a la qual se sol.licita l'assistència.

No s'atorgarà una demanda d'immunitat quan les autoritats judicials de Jersey considerin que fer-ho seria contrari a l'interès públic." (6) La República rab del Iemen va fer la confirmació formal.

Vegeu també nota al capítol I.2. (7) El secretari general va rebre del Govern d'Israel unes objeccions, idèntiques en el fons, mutatis mutandis, a les que figuren en la nota al capítol VI.16, el 14 de maig de 1990 amb relació a la declaració feta per Bahrain en el moment de la ratificació, el 15 de novembre de 1991, amb relació a la declaració feta per la República rab de Síria en el moment de l'adhesió, i el 10 d'abril de 1992, amb relació a la declaració feta per Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió.

(8) El 30 de desembre de 1997, el Govern de Colòmbia va notificar al secretari general que havia decidit retirar la seva reserva relativa a l'article 3 (6) i (9) i a l'article 6 feta en el moment de la ratificació.

La reserva diu el següent:

1. Colòmbia no està obligada per l'article 3, apartats 6 i 9, o per l'article 6 del Conveni perquè són contraris a l'article 35 de la Constitució política de Colòmbia pel que fa a la prohibició d'extradir colombians de naixement. (9) El 10 de desembre de 1996, el Govern de Jamaica va informar el secretari general que havia decidit retirar la declaració que havia fet en el moment de l'adhesió. La declaració diu el següent: Declaració: "El Govern de Jamaica entén que l'apartat 11 de l'article 17 de l'esmentat Conveni significa que es requereix el consentiment de l'estat costaner com a condició prèvia per actuar conforme als apartats 2, 3 i 4 de l'article 17 de l'esmentat Conveni amb relació a la Zona econòmica exclusiva i a totes les altres zones marítimes sota la sobirania o la jurisdicció de l'estat costaner." (10) Respecte a això, el secretari general va rebre comunicacions idèntiques en el fons, mutatis mutandis, que la que havia fet França, sota 'objeccions', dels governs i en les dates que s'indiquen a continuació: Participants Data de comunicació Austria 11 de juliol de 1997 Grècia 18 de juliol de 1997 (11) El 24 de juliol de 1997, el Govern de Filipines va informar el secretari general que havia decidit retirar les seves reserves fetes en el moment de l'adhesió, que diuen el següent: "(El Govern de Filipines declara) que no es considera obligat per les disposicions següents:

1. Apartat 1 (b) (i) i apartat 2 (a) ii) de l'article 4 sobre jurisdicció;

2. Apartat 1 (a) i apartat 6 (a) i (b) de l'article 5 sobre confiscació; ; i

3. Apartat 9 (a) i (b) i 10 de l'article sobre extradició." En la mateixa data el Govern de Filipines va declarar el següent: "Les Filipines no es consideren obligades per la jurisdicció obligatòria del Tribunal Internacional de Justícia com preveu l'article 32, apartat 2 d'aquest Conveni." Mantenint la pràctica de dipòsit seguida en casos similars, el secretari general va proposar de rebre la declaració en qüestió perquè fos dipositada (en no haver-hi cap objecció per part de cap dels estats contractants, ni al dipòsit ni al procediment escollit) dins el període de 90 dies a partir de la data de la present notificació (3 de setembre de 1997).

En no haver-se rebut cap objecció dins l'esmentat període, la declaració es va considerar acceptada per ser dipositada a l'acabament del període de 90 dies, és a dir, el 2 de desembre de 1997. El Govern del Principat d'Andorra, d'acord amb el que preveu l'article 32 del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes, fet a Viena el dia 19 de desembre de 1988, formula la declaració i la reserva següents: Declaració L'ordenament jurídic andorrà reflecteix ja la pràctica totalitat de les mesures referides en el Conveni de Viena, per la qual cosa l'adhesió al Conveni només comportarà per a l'Estat andorrà lleugeres adequacions del seu ordenament jurídic, que es tindran en compte en els propers desenvolupaments legislatius.

Des del respecte dels drets i les obligacions que implica l'adhesió al present Conveni, sense renunciar a les característiques específiques de la legislació interna, en particular pel que fa a la protecció de les llibertats individuals i dels drets de tercers de bona fe, i pel que fa a la preservació de la sobirania nacional i de l'interès general, Andorra es compromet a assumir les obligacions entre estats que es deriven del Conveni de Viena contra el tràfic il.lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes i a col.laborar mitjançant les seves autoritats judicials i en un marc de reciprocitat amb els altres estats que assumeixin les disposicions del referit Conveni.

Reserva Atesa la facultat que atorga l'apartat 4 de l'article 32, l'Estat andorrà no es considera vinculat per les disposicions dels apartats 2 i 3 d'aquest article.

Pel que fa a l'apartat 2, l'Estat andorrà considera que qualsevol controvèrsia que no pugui solucionar-se de la manera prescrita en l'apartat 1 de l'esmentat article només es comunicarà al Tribunal Internacional de Justícia amb l'acord de totes les parts implicades en la controvèrsia.