Conveni de Viena sobre la senyalització viària

Conveni sobre la senyalització viària Fet a Viena el 8 de novembre de 1968 (Versió consolidada 1 ) Les parts contractants, Reconeixent que és necessària la uniformitat internacional dels senyals i símbols viaris i de les marques viàries per facilitar la circulació internacional per carretera i per augmentar la seguretat viària, Han convingut en les disposicions següents:

Article 1. Definicions
A efectes de les disposicions d’aquest Conveni, els termes següents tindran el significat que se’ls atribueix en aquest article:
a) El terme legislació nacional d’una Part contractant designa el conjunt de lleis i reglaments nacionals o locals en vigor en el territori d’aquesta part contractant.
b) El terme zona urbanitzada designa un espai que inclou immobles edificats, els accessos i sortides dels quals estan especialment senyalitzats com a tals, o que està definit de qualsevol altra manera en la legislació nacional.
c) El terme carretera designa la superfície completa de qualsevol camí o carrer obert a la circulació pública.
d) El terme calçada designa la part de la via normalment utilitzada per a la circulació de vehicles; una via pot incloure diverses calçades separades clarament entre si, bàsicament per un terraplè central o una diferència de nivell.
e) El terme carril designa qualsevol de les bandes longitudinals, materialitzades o no per marques viàries longitudinals, però que tenen una amplada suficient per permetre la circulació d’una fila d’automòbils que no siguin motocicletes, en què pot estar subdividida la calçada. e bis) El terme carril bici designa la part d’una calçada prevista per als ciclistes. Un carril bici es troba separat del la resta de la calçada per marques viàries longitudinals. e ter ) El terme carril bici designa una via independent o part de via destinada a ciclistes, i indicada com a tal per senyals. Un carril bici està separat d’altres carreteres o altres parts de la mateixa carretera per instal·lacions materials.
f) El terme intersecció designa qualsevol encreuament a nivell, confluència o bifurcació de vies, incloses les places formades per aquests encreuaments, connexions o bifurcacions.
g) El terme pas a nivell designa qualsevol encreuament a nivell entre una carretera i una línia de ferrocarril o de tramvia amb plataforma independent.
h) El terme autopista designa una carretera que ha estat especialment concebuda i construïda per a la circulació d’automòbils, a la qual no tenen accés les finques veïnes i que: i. excepte en determinats llocs o amb caràcter temporal, té calçades diferents per a la circulació en cada un dels dos sentits, separades entre si per una franja divisòria no destinada a la circulació o, en casos excepcionals, per altres mitjans; ii. no creua a nivell cap via ni línia de ferrocarril o de tramvia ni sendera; iii. està especialment senyalitzada com a autopista.
i) Es considera que un vehicle està:
i) aturat quan està immobilitzat durant el temps necessari per recollir o deixar persones, o carregar o descarregar coses; ii) estacionat quan està immobilitzat per un motiu diferent de la necessitat d’evitar un conflicte amb un altre usuari de la via o un obstacle, o de la d’obeir els preceptes dels reglaments de circulació, i la immobilització no es limita al temps necessari per recollir o deixar persones o coses. No obstant això, les Parts contractants podran considerar com a aturat qualsevol vehicle immobilitzat en les condicions definides a l’apartat ii anterior, si la durada de la immobilització no excedeix el límit de temps fixat per la legislació nacional, i considerar com a estacionat qualsevol vehicle immobilitzat en les condicions definides en l’apartat i anterior, si la durada de la immobilització excedeix el límit de temps fixat per la legislació nacional.
j) El terme cicle designa qualsevol vehicle de dues rodes com a mínim, accionat exclusivament per l’esforç muscular de les persones que l’ocupen, en particular mitjançant pedals o manetes.
k) El terme ciclomotor designa qualsevol vehicle de dues o tres rodes proveït d’un motor tèrmic de propulsió d’una cilindrada que no excedeix els 50 cm³ i que té una velocitat màxima per construcció que no supera els 50 km (30 milles) per hora. No obstant això, les Parts contractants poden, en la seva legislació nacional, no considerar com a ciclomotors els vehicles que no tinguin les característiques dels cicles pel que fa a les seves possibilitats d’ús, especialment la característica de poder ser moguts per pedals, o dels quals la velocitat màxima per construcció, el pes o determinades característiques del motor excedeixin determinats límits. Res en aquesta definició no es podrà interpretar en el sentit que impedeixi a les Parts contractants assimilar totalment els ciclomotors als cicles per a l’aplicació dels preceptes de la seva legislació nacional sobre la circulació per carretera.
l) El terme motocicleta designa qualsevol vehicle de dues rodes, amb sidecar o sense, proveït d’un motor de propulsió. Les Parts contractants podran, en la seva legislació nacional, assimilar a les motocicletes els vehicles de tres rodes amb una tara que no excedeixi de 400 kg. El terme motocicleta no inclou els ciclomotors; no obstant això, les Parts contractants podran, a condició que facin una declaració en aquest sentit, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 46 d’aquest Conveni, assimilar els ciclomotors a les motocicletes per a l’aplicació del Conveni.
m) El terme vehicle de motor designa qualsevol vehicle proveït d’un motor de propulsió i que circuli per una via pels seus propis mitjans, excepte els ciclomotors en el territori de les Parts contractants que no els hagin assimilat a les motocicletes i a excepció dels vehicles que es desplacen sobre rails.
n) El terme automòbil designa qualsevol vehicle de motor que serveixi normalment per al transport per carretera de persones o de coses o per a la tracció viària de vehicles utilitzats per al transport de persones o de coses. Aquest terme inclou els troleibusos, és a dir, els vehicles connectats a una línia elèctrica i que no circulen sobre rails. No inclou vehicles la utilització dels quals per al transport per carretera de persones o de coses o per a la tracció per carretera de vehicles utilitzats per al transport de persones o de coses sigui només accessori, com els tractors agrícoles.
o) El terme remolc designa qualsevol vehicle construït per ser arrossegat per un vehicle de motor; aquest terme inclou els semiremolcs.
p) El terme semiremolc designa qualsevol remolc construït per ser acoblat a un automòbil de tal manera que reposi parcialment damunt d’aquest darrer i que una part substancial del seu pes i del pes de la seva càrrega estiguin suportats per l’automòbil esmentat.
q) El terme conductor designa qualsevol persona que condueixi un vehicle, automòbil o d’un altre tipus (inclosos els cicles), o que per una carretera guiï caps de bestiar sols o en ramat o animals de tir, càrrega o sella.
r) El terme pes màxim autoritzat designa el pes màxim del vehicle carregat, declarat admissible per l’autoritat competent de l’Estat en què el vehicle està matriculat.
s) El terme pes en càrrega designa el pes real del vehicle i de la seva càrrega, inclòs el pes del personal de servei i dels passatgers.
t) Els termes sentit de la circulació i corresponent al sentit de la circulació signifiquen la dreta quan, segons la legislació nacional aplicable, el conductor d’un vehicle s’ha de creuar amb un altre vehicle deixant aquest vehicle a l’esquerra; en cas contrari, significa l’esquerra.
u) L’obligació de cedir el pas a altres vehicles per part del conductor d’un vehicle significa que aquest conductor no ha de continuar la marxa o la maniobra ni reprendre-les si amb això pot obligar els conductors d’altres vehicles a modificar-ne bruscament la direcció o la velocitat.
v) Definició addicional en l’annex de l’Acord europeu 2

Article 2. Annexos del Conveni
Els annexos d’aquest Conveni, a saber: Annex
1. Senyals viaris; Secció A. Senyals d’advertència de perill; Secció B. Senyals de prioritat; Secció C. Senyals de prohibició o de restricció; Secció D. Senyals d’obligació; Secció E. Senyals de requisits especials; Secció F. Senyals d’informació, instal·lació o servei; Secció G. Senyals de direcció, de jalonament o d’indicació; Secció H. Cartells addicionals; Annex
2. Marques viàries; Annex
3. Reproducció en color dels senyals, símbols i cartells a què es refereix l’annex 1. formen part integrant d’aquest Conveni.

Article 3. Obligacions de les
Parts contractants 1.
a) Les Parts contractants en aquest Conveni accepten el sistema de senyalització viària i de marques viàries que s’hi descriu i es comprometen a adoptar-lo al més aviat possible. Amb aquest objectiu:
i) Quan aquest Conveni defineixi un senyal, símbol o marca per comunicar un requisit o donar una informació als usuaris de la via, les Parts contractants s’abstindran, a reserva dels terminis previstos en els apartats 2 i 3 d’aquest article, d’utilitzar un altre senyal, símbol o marca per comunicar aquest precepte o donar aquesta informació. ii) Quan aquest Conveni no prevegi cap senyal, símbol o marca per comunicar un precepte o donar una informació als usuaris de la via, les Parts contractants podran utilitzar amb aquesta finalitat el senyal, el símbol o la marca que estimin convenients, sempre que el senyal, el símbol o la marca esmentats no estiguin ja previstos en el Conveni amb un altre significat i que s’ajustin al sistema que el mateix Conveni defineix.
b) Amb l’objectiu de permetre el perfeccionament de les tècniques de regulació de la circulació, i tenint en compte la utilitat d’efectuar experiments abans de proposar esmenes a aquest Conveni, les parts contractants podran, a títol experimental i temporal, disposar que en alguns trams de vies no s’apliquin les disposicions del Conveni.
2. Les Parts contractants es comprometen a substituir o a completar, a tot tardar dins dels quatre anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Conveni en el seu territori, qualsevol senyal, símbol, instal·lació o marca que, tot i tenir les característiques d’un senyal, símbol, instal·lació o marca del sistema definit en el Conveni, tingui un significat diferent del que s’atribueix a aquest senyal, símbol, instal·lació o marca en el Conveni.
3. Les Parts contractants es comprometen a substituir, dins dels quinze anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Conveni en el seu territori, qualsevol senyal, símbol, instal·lació o marca que no s’ajusti al sistema definit en el Conveni. Durant aquest termini, i amb l’objectiu d’acostumar els usuaris de la via al sistema definit en el Conveni, podran mantenir-se els senyals i símbols anteriors juntament amb aquells previstos en el Conveni.
4. Cap disposició d’aquest Conveni no podrà interpretar-se en el sentit que obligui les Parts contractants a adoptar tots els tipus de senyals i de marques que s’hi defineixen. Al contrari, les Parts contractants limitaran el nombre de tipus de senyals i de marques que adoptin al que és estrictament necessari.

Article 4 Les Parts contractants es comprometen a prohibir:
a) Que figuri en un senyal, en el seu suport o en qualsevol altra instal·lació que serveixi per regular la circulació qualsevol cosa no relacionada amb l’objecte del senyal o la instal·lació; no obstant això, quan les Parts contractants o les seves subdivisions autoritzin una associació sense fins lucratius a col·locar senyals d’informació, podran permetre que l’emblema d’aquesta associació figuri en el senyal o en el seu suport, sempre que no es dificulti la comprensió del senyal esmentat;
b) Que es col·loquin panells, cartells, marques o instal·lacions que es puguin confondre amb els senyals o amb altres instal·lacions destinades a regular la circulació, o que puguin reduir-ne la visibilitat i eficàcia, enlluernar els usuaris de la via o distreure la seva atenció de manera perillosa per a la seguretat de la circulació.

Article 5 1. El sistema establert en aquest Conveni distingeix les categories de senyals viaris següents:
a) Senyals d’advertència de perill: aquests senyals tenen com a objectiu advertir l’usuari de la via de l’existència d’un perill a la carretera i indicar-li’n la naturalesa.
b) Senyals de reglamentació: aquests senyals tenen com a objectiu indicar a l’usuari de la carretera les obligacions, limitacions o prohibicions especials que ha d’observar; se subdivideixen en:
i) Senyals de prioritat; ii) Senyals de prohibició o de restricció; iii) Senyals d’obligació; iv) Senyals de prescripcions especials.
c) Senyals d’indicació: aquests senyals tenen com a objectiu guiar l’usuari de la carretera durant el desplaçament o facilitar-li altres indicacions que li puguin ser d’utilitat; se subdivideixen en:
i) Senyals d’informació, instal·lació o servei; ii) Senyals de direcció, de jalonament o d’indicació: Senyalització anticipada o presenyalització; Senyals de direcció; Senyals d’identificació de les carreteres; Senyals d’ubicació; Senyals de confirmació; Senyals d’indicació. iii) Senyals addicionals.
2. En el cas que aquest Conveni permeti escollir entre diferents senyals o diferents símbols:
a) Les Parts contractants es comprometen a adoptar-ne només un per al conjunt del seu territori;
b) Les Parts contractants procuraran arribar a un acord a escala regional per escollir el mateix senyal o símbol;
c) Les disposicions de l’apartat 3 de l’article 3 d’aquest Conveni seran aplicables als senyals i símbols dels tipus no escollits.

Article 6 1. Els senyals es col·locaran de manera que els conductors a qui es dirigeixen els puguin reconèixer fàcilment i a temps. Per regla general, es col·locaran al costat de la via corresponent al sentit de la circulació; no obstant això, es podran col·locar o repetir damunt de la calçada. Qualsevol senyal col·locat al costat de la via corresponent al sentit de la circulació s’haurà de repetir damunt o a l’altre costat de la calçada quan les condicions del lloc siguin tals que es corri el perill que els conductors als quals va dirigit no el distingeixin a temps.
2. Qualsevol senyal s’aplicarà a tota l’amplada de la calçada destinada a la circulació dels conductors als quals va dirigit. No obstant això, la seva aplicació es podrà limitar a un o més carrils, delimitats mitjançant marques longitudinals a la calçada. En aquest cas, s’utilitza una senyalització que correspongui a una d’aquestes tres possibilitats:
a) O bé el senyal, complementat si cal amb una fletxa vertical, es col·loca per sobre del carril de circulació en qüestió;
b) O bé el senyal es col·loca a la vora de la calçada, quan les marques vials indiquen sense cap mena de dubte que el senyal es refereix únicament al carril de circulació al llarg de la calçada corresponent al sentit de la circulació i que aquest senyal té l’única finalitat de confirmar la normativa local ja materialitzada per les marques viàries;
c) O bé els senyals E, 1 o E, 2 descrits a l’annex 1, apartat E, subapartat II, apartats 1 i 2 del present Conveni o els senyals G, 11 i G, 12, descrits a l’annex 1, apartat G, subapartat V, apartats 1 i 2, col·locats al costat de la calçada.
3. Quan les autoritats competents considerin que un senyal col·locat en el voral d’una carretera amb calçades separades pugui resultar ineficaç, es podrà col·locar a la franja divisòria sense que hagi de ser repetida en el voral.
4. Es recomana que les legislacions nacionals estableixin que:
a) Els senyals es col·locaran de manera que no destorbin la circulació dels vehicles per la calçada i, pel que fa als que s’instal·len en els vorals, de manera que molestin el mínim possible els vianants. La distància entre la calçada del costat del senyal i la vora inferior d’aquest darrer serà, en la mesura que sigui possible, uniforme en un mateix itinerari per als senyals d’igual categoria.
b) Les dimensions dels senyals seran de tal manera que el senyal sigui fàcilment visible des de lluny i fàcilment comprensible quan un s’hi apropa; a reserva de les disposicions del punt
c) d’aquest apartat, aquestes dimensions es triaran en funció de la velocitat habitual dels vehicles.
c) Les dimensions dels senyals d’advertència de perill i les dels senyals de reglamentació (excepte els senyals de requisits especials) seran normalitzades en el territori de cada Part contractant. Per regla general, hi haurà quatre categories de dimensions per a cada tipus de senyal: petites, normals, grans i molt grans. Els senyals de dimensions petites s’utilitzaran quan les circumstàncies no permetin utilitzar senyals de dimensions normals o quan només es pugui circular lentament; també es podran utilitzar per repetir un senyal anterior. Els senyals de dimensions grans s’utilitzaran a les vies de gran amplada i de circulació ràpida. Els senyals de dimensions molt grans s’utilitzaran a les vies de circulació molt ràpida, especialment a les autopistes.

Article 7 1. Es recomana que les legislacions nacionals estableixin que, a fi que siguin més visibles i llegibles de nit, els senyals viaris, especialment els d’advertència de perill, els de reglamentació i els de direcció, estiguin il·luminats o proveïts de materials o retroreflectants sempre que això no produeixi l’enlluernament dels usuaris de la via.
2. Les Parts contractants també poden permetre l’ús de materials fluorescents; en aquests casos han de definir els senyals que es poden equipar amb aquests materials.
3. La legislació nacional hauria de definir normes per a l’ús de senyals lluminosos, retro-reflectants i fluorescents. També han d’especificar les situacions en què s’ha d’utilitzar cadascuna de les classes de materials retro-reflectants.
4. Els símbols de diferents colors, foscos o clars, utilitzats en els senyals es podran delimitar mitjançant bandes estretes contrastades, clares o fosques, segons els casos.
5. Res d’aquest Conveni no prohibeix l’ús, per transmetre informació, d’advertències o normes aplicables només en determinades hores o determinats dies, de senyals les indicacions dels quals només siguin visibles quan la informació que transmeten és rellevant.

Article 8 1. Per facilitar la comprensió internacional dels senyals, el sistema de senyalització definit en aquest Conveni està basat en formes i colors característics de cada categoria de senyals i, sempre que sigui possible, en la utilització de símbols expressius i no d’inscripcions. En el cas que les Parts contractants considerin necessari introduir modificacions en els símbols previstos, aquestes modificacions no n’alteraran les característiques essencials. 1 bis. Quan s’utilitzin senyals de missatges variables, les inscripcions i els símbols que s’hi reprodueixen també s’han d’ajustar al sistema de senyalització prescrit en aquest Conveni. No obstant això, quan, per a un determinat sistema de senyalització, els requisits tècnics ho justifiquen, en particular per permetre una visibilitat satisfactòria, i sempre que no sigui possible cap error d’interpretació, els senyals o símbols de to fosc poden aparèixer en to clar, els fons de to clar podent ser substituïts aleshores per fons foscos. El color vermell d’un símbol de senyal i la seva vora no es modificaran.
2. Les Parts contractants que desitgin adoptar, de conformitat amb les disposicions de l’apartat
a) ii) de l’apartat 1 de l’article 3 del Conveni, un senyal o un símbol no previst pel Conveni, hauran de procurar que es concerti un acord regional per a aquest nou senyal o símbol.
3. Cap de les disposicions d’aquest Conveni no prohibeix que, per facilitar la interpretació dels senyals, s’afegeixi una inscripció en un panell rectangular a sota els senyals o a l’interior d’un panell rectangular que englobi el senyal; aquesta inscripció també es podrà posar en el mateix senyal sempre que això no dificulti la comprensió pels conductors incapaços d’entendre la inscripció.
4. En el cas que les autoritats competents estimin convenient especificar el significat d’un signe o símbol o, per als senyals reglamentaris, limitar-ne l’abast a determinats períodes, es podran donar les indicacions necessàries mitjançant inscripcions col·locades al senyal en les condicions definides a l’annex 1 d’aquest Conveni, o en un senyal addicional. Si la senyalització reglamentària s’ha de reservar per a determinades categories d’usuaris de la via o si s’ha d’excloure determinats usuaris d’aquest reglament, així s’indica mitjançant senyals addicionals de conformitat amb l’apartat 4 de l’apartat H de l’annex 1 (senyals H, 5 a , H, 5 b i H, 6).
5. Les inscripcions a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article s’escriuran en la llengua nacional, o en una o diverses llengües nacionals, i, a més, si ho considera necessari la Part contractant interessada, en altres llengües, especialment en les llengües oficials de les Nacions Unides. Senyals d’advertència de perill

Article 9 1. A l’annex 1 d’aquest Conveni, apartat A, subapartat I, hi figuren els models de senyals d’advertència de perill, i a l’apartat A, subapartat II, els símbols que s’han de col·locar en aquests senyals, així com determinades normes per utilitzar els senyals esmentats. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 46, cada Estat haurà de notificar al secretari general si ha escollit el model A a o A b com a senyal d’advertència.
2. Els senyals d’advertència de perill no es multiplicaran sense necessitat, però s’hauran de col·locar per anunciar els possibles perills que hi hagi a la carretera que siguin difícils de percebre a temps per un conductor que observi la deguda prudència.
3. Els senyals d’advertència de perill es col·locaran a una distància adequada del lloc perillós de manera que la seva eficàcia sigui màxima, tant de dia com de nit, tenint en compte les condicions de la carretera i del trànsit, especialment la velocitat habitual dels vehicles i la distància a la qual sigui visible el senyal.
4. La distància entre el senyal i el principi del tram perillós es podrà indicar en un senyal addicional del model H, 1 de l’annex 1, apartat H d’aquest Conveni i es podrà col·locar de conformitat amb les disposicions de l’apartat esmentat; aquesta indicació s’haurà de facilitar quan la distància entre el senyal i el principi del tram perillós no pugui ser apreciada pels conductors ni sigui la que normalment es poden esperar.
5. Els senyals d’advertència de perill es podran repetir, especialment a les autopistes i vies assimilades a les autopistes. En el cas que es repeteixin, la distància entre el senyal i el principi del tram perillós s’indicarà de conformitat amb les disposicions de l’apartat 4 d’aquest article. No obstant això, pel que fa als senyals d’advertència de perill situats davant de ponts mòbils i passos a nivell, les Parts contractants podran aplicar les següents disposicions: Sota qualsevol senyal d’advertència de perill que porti un dels símbols A, 5; A, 25; A, 26 o A, 27 descrits a l’annex 1, apartat A, subapartat II, apartats 5, 25, 26 i 27, d’aquest Conveni, es pot col·locar un senyal rectangular amb un costat vertical llarg que porti tres barres obliqües vermelles sobre un fons blanc o groc, però després es col·locaran, aproximadament a un terç i a dos terços de la distància entre el senyal i el ferrocarril, senyals addicionals constituïts per senyals de forma idèntica i portant respectivament una o dues barres obliqües vermelles sobre fons blanc o groc. Aquests senyals es poden repetir al costat oposat de la calçada. La descripció dels senyals a què es refereix aquest apartat s’especifica a l’annex 1, apartat A, subapartat II, apartat 29, d’aquest Conveni.
6. Si es fa servir un senyal d’advertència de perill per anunciar un perill en un tram de via d’una determinada longitud (per exemple, successió de revolts perillosos, tram de calçada en mal estat) i si es considera convenient indicar la longitud d’aquest tram, aquesta indicació es farà en un senyal addicional H, 2, de l’annex 1, apartat H d’aquest Conveni, col·locat de conformitat amb les disposicions de l’apartat esmentat. Senyals de reglamentació

Article 10. Senyals de prioritat
1. Els senyals destinats a notificar o a fer saber als usuaris de la via regles especials de prioritat a les cruïlles són els senyals B, 1; B, 2; B, 3 i B,
4. Els senyals destinats a comunicar als usuaris una regla de prioritat en els trams estrets són els senyals B, 5 i B,
6. Aquests senyals es troben descrits a l’annex 1, secció B d’aquest Conveni.
2. El senyal B, 1, “CEDIU EL PAS”, s’utilitzarà per indicar que, a la cruïlla on està col·locat el senyal, els conductors hauran de cedir el pas als vehicles que circulin per la via a la qual s’aproximen.
3. El senyal B, 2 “STOP”, s’utilitzarà per indicar que, a la cruïlla on està col·locat, els conductors s’han d’aturar abans d’entrar a la cruïlla i cedir el pas als vehicles que circulin per la via a la qual s’aproximen. Conforme a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 46 d’aquest Conveni, qualsevol Estat notificarà al secretari general si ha escollit com a model el senyal B, 2 a o B, 2 b per al senyal de “STOP”.
4. El senyal B, 1 o el senyal B,2 es pot col·locar en un lloc diferent del de la cruïlla quan les autoritats competents ho considerin necessari.
5. Els senyals B, 1 i B, 2 es col·locaran tan a prop com sigui possible de la cruïlla, si pot ser a la vertical del lloc on els vehicles s’hagin d’aturar o bé que, per cedir el pas, no hagin de franquejar.
6. La senyalització anticipada del senyal B, 1 es fa utilitzant el mateix senyal complementat amb un senyal addicional H, 1, descrit a l’annex 1, apartat H, del Conveni. La senyalització anticipada del senyal B, 2 es fa mitjançant el senyal B, 1 complementat per un senyal rectangular que porti el símbol “STOP” i una xifra que indiqui a quina distància es troba el senyal B, 2.
7. El senyal B, 3, “CARRETERA AMB PRIORITAT”, s’utilitzarà per indicar als usuaris d’una carretera que, a les interseccions d’aquesta carretera amb altres carreteres, els conductors de vehicles que circulin per aquestes altres carreteres o que en provinguin, tenen l’obligació de cedir el pas als vehicles que circulin per la carretera esmentada. Aquest senyal es podrà col·locar al principi de la carretera i es podrà repetir després de cada intersecció; també es podrà col·locar abans de la intersecció o en la intersecció mateixa. Quan es col·loqui el senyal B, 3 en una carretera, el senyal B, 4, “FI DE LA PRIORITAT”, s’haurà de posar a prop del lloc on la carretera deixa de tenir prioritat en relació amb altres vies. El senyal B, 4 es podrà repetir una o diverses vegades abans del lloc on cessi la prioritat; el senyal o els senyals col·locats abans d’aquest lloc portaran en aquest cas un senyal addicional H, 1 de l’annex 1, apartat H.
8. Quan en una carretera s’anuncia la proximitat d’una intersecció mitjançant un senyal d’advertència de perill que porta un dels símbols A, 19, o quan en aquesta intersecció l’esmentada carretera és una carretera amb prioritat indicada pels senyals B, 3 de conformitat amb les disposicions de l’apartat 7 d’aquest article, s’haurà de col·locar a totes les altres carreteres de la intersecció un senyal B, 1 o un senyal B, 2; no obstant això, no serà obligatori col·locar els senyals B, 1 o B, 2 en carreteres com ara les senderes o els camins de terra, en què els conductors que hi circulin, fins i tot quan no hi hagi aquests senyals, hagin de cedir el pas a la cruïlla. Només s’haurà de col·locar un senyal B, 2 quan les autoritats competents estimin convenient obligar els conductors a aturar-se, especialment per motius de mala visibilitat als trams de carretera als quals s’apropen, situats a un costat i a l’altre de la intersecció.

Article 11. Senyals de prohibició o de restricció
La secció C de l’annex 1 d’aquest Conveni descriu els senyals de prohibició o de restricció i en dona el seu significat. Aquest apartat també descriu els senyals que indiquen el final d’aquestes prohibicions i restriccions o d’alguna d’elles.

Article 12. Senyals d’obligació
La secció D de l’annex 1 d’aquest Conveni descriu els senyals d’obligació i en dona el significat.

Article 13. Normes comunes als senyals descrits a les seccions
C i D de l’annex 1 d’aquest Conveni
1. Els senyals de prohibició o de restricció i els senyals d’obligació es col·locaran tan a prop com sigui possible del lloc on comenci l’obligació, la restricció o la prohibició i es podran repetir quan les autoritats competents ho considerin necessari. No obstant això, quan les autoritats competents ho considerin convenient per motius de visibilitat o per advertir els usuaris amb antelació, aquests senyals es podran col·locar a una distància apropiada abans del lloc on s’apliqui l’obligació, la restricció o la prohibició. Es col·locarà un senyal addicional H de l’annex 1, secció H sota els senyals instal·lats abans del lloc on s’imposi l’obligació, la restricció o la prohibició.
2. Els senyals de reglamentació situats a la vertical d’un senyal que indica el nom de la població, o poc després del senyal esmentat, indiquen que la reglamentació s’aplica a tota la població, tret que es notifiqui una altra reglamentació amb altres senyals en determinats trams de la via dins la vila.
3. Els senyals de prohibició o de restricció s’aplicaran des del lloc on es col·loquin fins al lloc on es col·loqui un senyal en contra, en cas contrari fins a la següent intersecció. Si la prohibició o restricció s’ha d’aplicar més enllà de la intersecció, el senyal es repetirà d’acord amb les disposicions de la legislació nacional.
4. Quan un senyal regulador s’apliqui a totes les carreteres d’una zona determinada (validesa zonal), es representa tal com s’indica a l’apartat 8
a) del subapartat II de la secció E de l’annex 1 d’aquest Conveni.
5. El final de les zones a què es refereix l’apartat 4 anterior es representa tal com s’indica a l’apartat 8
b) del subapartat II de la secció E de l’annex 1 d’aquest Conveni. Article 13 bis . Senyals de requisits especials
1. La secció E de l’annex 1 d’aquest Conveni descriu els senyals de requisits especials i indica el seu significat.
2. Els senyals E,7 a ;E,7 b ;E,7 c o E,7 d i E,8 a ; E,8 b ; E8 c ; o E,8 d notifiquen als usuaris de la carretera que la normativa general de circulació que regeix el trànsit en poblacions al territori de l’Estat és la que és aplicable a partir dels senyals E, 7 a ; E, 7 b ; E, 7 c o E, 7d als senyals E, 8 a ; E, 8 b ; E, 8 c o E, 8 d , llevat que una altra regulació sigui notificada per altres senyals en determinats trams de les carreteres de la població. No obstant això, el senyal B, 4 s’haurà de col·locar sempre, en la mesura que la prioritat s’acabi en creuar la població, a les carreteres de prioritat indicades pel senyal B,
3. Les disposicions dels apartats 2, 3 i 4 de l’article 14 s’apliquen a aquests senyals. 2 bis. El senyal E, 11a s’haurà d’utilitzar per a túnels de 1000 m i més i en els casos previstos per la legislació nacional. Per als túnels de 1000 m i més, la longitud s’ha d’indicar a la part inferior del senyal o en un senyal addicional H, 2 tal com es descriu a l’annex 1, apartat H. El nom del túnel es podrà indicar d’acord amb l’apartat 3 de l’article 8 d’aquest Conveni.
3. Els senyals E,12 a ; E,12 b o E,12 c es col·locaran als passos de vianants quan les autoritats ho considerin oportú.
4. Els senyals de requisits especials s’hauran de col·locar, tenint en compte els requisits de l’apartat 1 de l’article 6, només al lloc on les autoritats competents considerin que són essencials. Es podran repetir; un senyal addicional col·locat a sota del senyal podrà indicar la distància entre el senyal i el lloc senyalitzat; aquesta distància també pot aparèixer a la part inferior del mateix senyal. Senyals d’indicació

Article 14 1. Les seccions F i G de l’annex 1 d’aquest Conveni descriuen els senyals que donen informació útil als usuaris de la carretera, o en donen exemples; també donen determinats requisits per al seu ús.
2. Les paraules que figurin als senyals d’indicació ii) de l’apartat 1
c) de l’article 5 s’hauran de donar, als països que no utilitzin l’alfabet llatí, en la llengua nacional i en una transliteració en caràcters llatins que reprodueixi en la mesura del possible la pronunciació en la llengua nacional.
3. En els països en què no es faci servir l’alfabet llatí, les paraules en caràcters llatins podran figurar en el mateix senyal en què s’inclogui el text en la llengua nacional, o bé en un altre senyal.
4. Cap senyal haurà de portar inscripcions en més de dues llengües.

Article 15. Senyals de presenyalització
Els senyals de presenyalització es col·locaran a una distància adequada de la cruïlla perquè la seva eficàcia sigui màxima, tant de dia com de nit, tenint en compte les condicions viàries i de circulació, especialment la velocitat habitual dels vehicles i la distància a la qual sigui visible l’esmentat senyal; aquesta distància es podrà reduir a uns 50 m (55 iardes) a les poblacions, però haurà de ser com a mínim de 500 m (550 iardes) a les autopistes i carreteres de circulació ràpida. Aquests senyals es podran repetir. La distància entre el senyal i la intersecció es podrà indicar mitjançant un senyal addicional col·locat sota el senyal; aquesta distància es podrà indicar també a la part inferior del mateix senyal.

Article 16. Senyals de direcció
1. En un mateix senyal de direcció hi podran figurar els noms de diverses poblacions; en aquest cas, aquests noms s’inscriuran els uns a sota dels altres en el senyal. No es podran utilitzar, per al nom d’una població, caràcters més grans que els utilitzats per als altres noms, tret que la població de què es tracti sigui la més important.
2. Quan s’indiquin distàncies, les xifres que les expressin es col·locaran sempre a la mateixa altura que el nom de la població. En els senyals de direcció que tinguin forma de fletxa, aquestes xifres estaran col·locades entre el nom de la població i la punta de la fletxa; en els senyals de forma rectangular estaran col·locades després del nom de la població.

Article 17. Senyals d’identificació de carreteres
Els senyals destinats a identificar les carreteres, ja sigui pel seu número, format per xifres, lletres o una combinació d’ambdós, ja sigui pel seu nom, estaran constituïts per aquest número o aquest nom enquadrats en un rectangle o en un escut. No obstant això, les Parts contractants que tinguin un sistema de classificació de carreteres podran substituir el rectangle per un símbol de classificació.

Article 18. Senyals d’ubicació
Els senyals d’ubicació es podran utilitzar per indicar la frontera entre dos països o el límit entre dues divisions administratives del mateix país o el nom d’un riu, d’un port, d’un lloc pintoresc, etc. Aquests senyals hauran de ser necessàriament diferents dels senyals esmentats a l’apartat 2 de l’article 13 bis d’aquest Conveni.

Article 19. Senyals de confirmació
Els senyals de confirmació tenen com a objectiu recordar, quan les autoritats competents ho considerin necessari, per exemple, a la sortida de les poblacions importants, la direcció de la carretera. Aquests senyals porten el nom d’una o diverses poblacions en les condicions fixades a l’apartat 1 de l’article 16 d’aquest Conveni. Quan s’indiquin distàncies, les xifres que les expressen es col·locaran després del nom de la localitat.

Article 20 (Suprimit)

Article 21. Requisits comuns pels diversos senyals d’informació
1. Els senyals d’indicació previstos als articles 15 a 19 d’aquest Conveni es col·locaran al lloc on les autoritats competents ho considerin convenient. Els altres senyals d’informació es col·locaran, tenint degudament en compte les disposicions de l’apartat 1 de l’article 6, únicament allà on les autoritats competents considerin que són indispensables; concretament, només es col·locaran senyals F, 2 a F, 7 a les carreteres en què siguin escasses les possibilitats de trobar servei de reparacions urgents, estacions de servei de benzina, allotjament o restaurants.
2. Els senyals d’informació es podran repetir. Un senyal addicional col·locat sota el senyal podrà indicar la distància entre el senyal i el lloc així assenyalat; la indicació d’aquesta distància podrà figurar també a la part inferior del mateix senyal. (Títol suprimit)

Article 22 (Suprimit)

Article 23. Semàfors destinats a regular la circulació dels vehicles
1. A reserva de les disposicions de l’apartat 12 d’aquest article, els únics semàfors que es podran utilitzar per regular la circulació dels vehicles, a excepció dels que es destinen exclusivament als vehicles de transport col·lectiu, són els següents i tenen el significat següent:
a) Semàfors no intermitents:
i) El llum verd, que significa autorització per passar; no obstant això, un llum verd que reguli la circulació en una cruïlla no autoritza els conductors a passar si, en la direcció que hagin d’agafar, la congestió de la circulació és tal que, si intentessin entrar a la cruïlla, probablement no podrien deixar-la lliure en el moment del canvi de fase. ii) El llum vermell, que significa prohibit passar; els vehicles no hauran de franquejar la línia de parada o, si no hi ha línia de parada, la vertical del senyal o, si el senyal està col·locat al mig o al costat oposat d’una cruïlla, no hauran d’entrar a la cruïlla o en un pas de vianants a la cruïlla. iii) El llum groc, que s’ha d’encendre sol o al mateix temps que el llum vermell; quan s’encén sol significa que cap vehicle no podrà passar la línia de parada o la vertical del senyal a menys que, quan s’encengui el llum, s’hi trobi tan a prop que ja no pugui aturar-se en condicions de seguretat suficients abans d’haver passat la línia de parada o la vertical del senyal. Quan el senyal es trobi al centre d’una cruïlla o en el costat oposat de la mateixa cruïlla, el llum groc significarà que cap vehicle no podrà entrar a la cruïlla o en un pas de vianants de la cruïlla tret que quan s’encengui el llum es trobi tan a prop que ja no pugui aturar-se en condicions de seguretat suficients abans d’entrar a la cruïlla o en el pas de vianants. Quan s’encengui al mateix temps que el llum vermell, significarà que el senyal està a punt de canviar, però això no afectarà la prohibició de pas indicada pel llum vermell.
b) Semàfors intermitents:
i) Un llum vermell intermitent o dos llums vermells intermitents alternativament, un dels quals s’encén quan l’altre s’apaga, muntats damunt del mateix suport i a la mateixa alçada i orientats en la mateixa direcció; aquests llums signifiquen que els vehicles no han de franquejar la línia de parada o, si no hi ha línia de parada, la vertical del senyal. Només es podran utilitzar en els passos a nivell i a les entrades dels ponts mòbils o dels pontons de transbordadors, així com per indicar la prohibició de pas a causa de la sortida de cotxes de bombers a la via o de l’apropament d’una aeronau la trajectòria de la qual talli a escassa altura la direcció de la carretera. ii) Un llum groc intermitent o dos llums grocs intermitents alternativament signifiquen que els conductors poden avançar, però extremant la prudència.
2. Els senyals del sistema tricolor consten de tres llums no intermitents, vermell, groc i verd, respectivament; el llum verd només s’ha d’encendre quan els llums vermell i groc estiguin apagats.
3. Els senyals del sistema bicolor consten d’un llum vermell i d’un llum verd, no intermitents. El llum vermell i el llum verd no s’hauran d’encendre simultàniament. Els senyals del sistema bicolor només s’utilitzaran en les instal·lacions provisionals, a reserva del termini previst en l’apartat 3 de l’article 3 d’aquest Conveni, per a la substitució de les instal·lacions existents. 3 bis.
a) Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 6 del Conveni, relatives a la senyalització viària, són aplicables als semàfors, amb l’excepció dels utilitzats als passos a nivell.
b) Els semàfors a les interseccions es col·locaran abans de la intersecció o al mig i per sobre d’aquesta; es poden repetir a l’altre costat de la intersecció i/o a l’altura dels ulls del conductor.
c) A més, es recomana que la legislació nacional disposi que els semàfors: i. es col·loquin de manera que no dificultin la circulació dels vehicles per la calçada i, per als situats als vorals, de manera que dificultin el menys possible els vianants; ii. siguin fàcilment visibles des de la distància i fàcils d’entendre quan el conductor s’hi acosti; iii. estiguin normalitzats al territori de cada Part contractant, tenint en compte les categories de carreteres.
4. Els llums dels sistemes tricolor i bicolor esmentats en els apartats 2 i 3 d’aquest article s’hauran de col·locar verticalment o horitzontalment.
5. Si els llums dels senyals es disposen verticalment, el llum vermell es col·locarà a la part superior; si es disposen horitzontalment, el llum vermell es col·locarà al costat oposat al de la circulació.
6. En el sistema tricolor, el llum groc es col·locarà al mig.
7. En els senyals dels sistemes tricolor i bicolor esmentats en els apartats 2 i 3 d’aquest article, tots els llums hauran de ser circulars. Els llums intermitents vermells esmentats en l’apartat 1 d’aquest article també hauran de ser circulars.
8. Es podrà col·locar un llum groc intermitent sol; aquest llum també podrà substituir, a les hores de poc trànsit, els llums del sistema tricolor.
9. En el sistema tricolor, el llum vermell, el llum grog i el llum verd es podran substituir per fletxes del mateix color sobre fons negre. Quan s’il·luminin, aquestes fletxes tindran el mateix significat que el semàfor, però la prohibició o l’autorització es limitarà a la direcció o direccions indicades per la o les fletxes. Les fletxes que signifiquin autorització o prohibició d’anar recte tindran els seus punts apuntant cap amunt. Es permet l’ús de fletxes negres sobre un fons vermell, groc o verd. Aquestes fletxes tindran el mateix significat que les fletxes esmentades anteriorment.
10. Quan un senyal del sistema tricolor tingui un o diversos llums verds suplementaris que continguin una o més fletxes, el fet que s’encenguin aquestes fletxes significa, sigui quina sigui en aquell moment la fase en curs del sistema tricolor, l’autorització per als vehicles de prosseguir la marxa en el sentit o sentits indicats per la fletxa o les fletxes; significa també que quan hi hagi vehicles en un carril que estigui reservat a la circulació en el sentit indicat per la fletxa o que hagi d’utilitzar aquesta circulació, els seus conductors, a reserva de deixar passar els vehicles del corrent de circulació al qual s’incorporen i de no posar en perill els vianants, hauran d’avançar en el sentit indicat sempre que la seva immobilització no bloquegi la circulació dels vehicles que es troben darrere d’ells a la mateixa via. Aquests llums verds suplementaris s’hauran de col·locar preferentment al mateix nivell que el llum verd normal. 11.
a) Quan per sobre dels carrils, materialitzats per marques longitudinals, d’una calçada de més de dos carrils hi hagi semàfors verds o vermells, el semàfor vermell significa la prohibició d’agafar el carril per sobre del qual es troba i el semàfor verd indica l’autorització per agafar-lo. El lum vermell així col·locat ha de tenir la forma de dues barres inclinades creuades i el llum verd la forma d’una fletxa la punta de la qual va dirigida cap avall.
b) Quan les autoritats competents considerin necessari introduir un senyal “intermedi” o “de transició” per als senyals lluminosos, aquest senyal ha de tenir la forma d’una fletxa de color groc-auto o blanc, la punta de la qual va dirigida en diagonal cap avall, cap a l’esquerra o cap a la dreta, o de dues fletxes semblants inclinades respectivament en una direcció i l’altra; aquestes fletxes poden parpellejar. Aquestes fletxes de color groc auto o blanc signifiquen que el carril està a punt de ser tancat al trànsit i que els usuaris d’aquest carril han de canviar al carril indicat per la fletxa.
12. La legislació nacional podrà disposar que en determinats passos a nivell s’instal·li un semàfor amb un llum blanc lunar intermitent de cadència lenta que indiqui que s’autoritza el pas.
13. Quan els senyals lluminosos de circulació només es destinin als ciclistes, la restricció es podrà indicar, si això és necessari per evitar confusions, amb la silueta d’una bicicleta en el mateix senyal, o mitjançant un petit senyal junt amb un senyal rectangular en la qual aparegui una bicicleta.

Article 24. Semàfors destinats exclusivament als vianants
1. Els únics semàfors que es poden utilitzar exclusivament per als vianants són els següents i tenen el significat següent:
a) Semàfors no intermitents: i. El llum verd indica que els vianants poden passar; ii. El llum groc indica que els vianants no poden passar, però permet als que ja es trobin a la calçada acabar de creuar-la. iii. El llum vermell indica que els vianants no poden entrar a la calçada.
b) Semàfors intermitents: El llum verd intermitent significa que la fase durant la qual els vianants poden creuar la calçada està a punt d’acabar i que s’encendrà el llum vermell.
2. Els semàfors destinats als vianants seran preferentment del sistema bicolor, que consta de dos llums, vermell i verd, respectivament; no obstant això, podran ser del sistema tricolor, que consta de tres llums, vermell, groc i verd, respectivament. No s’encendran mai dos llums simultàniament.
3. Els llums es disposaran verticalment, amb el llum vermell sempre a dalt i el llum verd sempre a baix. El llum vermell tindrà, de preferència, la forma d’un vianant immòbil, o de vianants immòbils, i el llum verd la forma d’un vianant en marxa, o de vianants en marxa.
4. Els semàfors per a vianants s’hauran de concebre i col·locar de manera que excloguin la possibilitat que els conductors els confonguin amb semàfors destinats a regular la circulació dels vehicles.
5. Els semàfors per als vianants es poden complementar amb senyals sonors o tàctils als passos de vianants per tal de facilitar el pas de les persones cegues per la calçada.

Article 25 Les marques sobre la calçada (marques viàries) s’utilitzen, quan l’autoritat competent ho considera necessari, per regular la circulació, advertir o guiar els usuaris de la carretera. Es podran utilitzar sols o amb altres mitjans de senyalització, a fi de reforçar o precisar les seves indicacions.

Article 26 1. Una marca longitudinal consistent en una línia contínua traçada sobre la superfície de la calçada significa que cap vehicle no podrà travessar-la o passar-hi per damunt ni, quan la marca separi els dos sentits de la circulació, circular pel costat de la marca que per al conductor sigui l’oposat al costat de la calçada corresponent al sentit de la circulació. Tindrà el mateix significat una marca longitudinal formada per dues línies contínues. 2.
a) Una marca longitudinal consistent en una línia discontínua traçada sobre la superfície de la calçada no significa una prohibició, sinó que està destinada:
i) ja sigui a delimitar els carrils amb l’objectiu de guiar la circulació; ii) ja sigui a anunciar la proximitat d’una línia contínua i la prohibició indicada per aquesta darrera, o la proximitat d’un altre tram que presenti un risc especial.
b) La relació entre la llargada i la distància entre els traços i la longitud del traç serà clarament inferior a les línies discontínues utilitzades per als fins assenyalats a l’apartat a), ii) d’aquest apartat que a les utilitzades per als fins assenyalats a l’apartat a),
i) del mateix apartat.
c) Es podran utilitzar línies dobles discontínues per delimitar un o més carrils en els quals es pot invertir el sentit del trànsit d’acord amb l’apartat 11 de l’article 23 d’aquest Conveni.
3. Quan una marca longitudinal consisteixi en una línia contínua adossada a la calçada a una línia discontínua, els conductors només hauran de respectar la línia que estigui situada al seu costat. Aquesta disposició no impedeix que els conductors que hagin efectuat un avançament autoritzat tornin a ocupar el seu lloc normal a la calçada.
4. Als efectes d’aquest article, no són marques longitudinals les línies longitudinals que delimitin, per fer-los més visibles, els costats de la calçada o que, unides a línies transversals, delimitin a la calçada els llocs d’estacionament o que indiquin una prohibició o limitacions relatives a la parada o l’estacionament. Article 26 bis
1. La senyalització de carrils reservats a determinades categories de vehicles, inclosos els carrils bici, s’efectuarà mitjançant línies que es distingeixin clarament de les altres línies contínues o discontínues traçades a la calçada, en particular per la seva major amplada i pels intervals més reduïts entre les línies.
2. Quan un carril estigui reservat per a vehicles del servei de transport públic regular, la inscripció serà la paraula “BUS” o la lletra “A”. El senyal previst serà de tipus quadrat, d’acord amb l’annex 1, secció E, o de tipus rodó, d’acord amb l’annex 1, secció D, d’aquest Conveni, amb la silueta blanca d’un autobús sobre fons blau. Els diagrames 28a i 28b (vegeu l’annex 2 d’aquest Conveni) són il·lustracions de les marques de carril reservades als vehicles dels serveis de transport públic regular.
3. La legislació nacional especificarà les condicions en què altres vehicles poden utilitzar el carril a què es refereix l’apartat 1.

Article 27 1. Una marca transversal consistent en una línia contínua o en dos línies contínues adjacents traçades a l’ample d’un o diversos carrils indica la línia de la parada imposada pel senyal B, 2, “STOP”, a què es refereix l’apartat 3 de d’article 10 d’aquest Conveni. Aquesta marca també es podrà utilitzar per indicar la línia de parada imposada eventualment per un semàfor, una ordre donada per l’agent de circulació o davant d’un pas a nivell. Davant de les marques que acompanyen un senyal B, 2, es podrà escriure a la calçada la paraula “STOP”.
2. Tret que no sigui tècnicament possible, la marca transversal descrita en l’apartat 1 d’aquest article es col·locarà cada vegada que s’instal·li un senyal B, 2.
3. Una marca transversal consistent en una línia discontínua, o en dos línies discontínues adjacents, traçada a l’ample d’un o diversos carrils, indica la línia que els vehicles normalment no han de passar quan han de cedir el pas en virtut del senyal B, 1, “CEDIU EL PAS”, a què es refereix l’apartat 2 de l’article 10 d’aquest Conveni. Davant d’aquesta marca, es podrà dibuixar a la calçada, per representar el senyal B, 1, un triangle d’orla gruixuda, que tingui un dels costats paral·lel a la marca i el vèrtex oposat dirigit cap als vehicles que s’apropin.
4. Per indicar els passos previstos perquè els vianants creuin la calçada s’utilitzaran preferentment bandes bastant amples, paral·leles a l’eix de la calçada.
5. Per marcar els passos previstos perquè els ciclistes creuin la calçada, s’utilitzaran o bé línies transversals, o bé altres marques que no es puguin confondre amb les marques fixades en els passos de vianants.

Article 28 1. Es podran utilitzar altres marques sobre la calçada, com ara fletxes, ratlles paral·leles o obliqües o inscripcions, per repetir les indicacions dels senyals o per donar als usuaris de la via indicacions que no els poden donar de manera apropiada els senyals. Aquestes marques s’utilitzaran especialment per indicar els límits de les zones o bandes d’estacionament, les parades d’autobús o de troleibús en què l’estacionament està prohibit, així com la preselecció de carrils abans de les cruïlles. No obstant això, si hi ha una fletxa dibuixada en una calçada dividida en carrils per marques longitudinals, els conductors hauran de seguir el sentit o un dels sentits indicats en el carril pel qual circulen.
2. A excepció de les disposicions de l’apartat 4 de l’article 27 d’aquest Conveni relatives als passos de vianants, el marcatge d’una zona de la calçada o d’una zona que sobresurti lleugerament per damunt del nivell de la calçada amb franges obliqües paral·leles emmarcades, per una banda contínua o per bandes discontínues, significa, si la banda es contínua, que els vehicles no han d’entrar en aquesta zona, i si les bandes són discontínues, que els vehicles no han d’entrar en aquesta zona, tret que puguin fer-ho sense perill o a fi de girar per entrar en una via transversal situada a l’altre costat de la calçada.
3. Una línia en ziga-zaga al costat de la calçada significa que està prohibit estacionar al costat afectat de la calçada al llarg d’aquesta línia. La línia en ziga-zaga, possiblement complementada amb la inscripció “BUS” o amb la lletra “A”, es podrà utilitzar per senyalitzar una parada d’autobús o de troleibús.

Article 29 1. Les marques viàries esmentades en els articles 26 a 28 d’aquest Conveni podran estar pintades sobre la calçada o indicades per qualsevol altre procediment, sempre que aquest darrer tingui la mateixa eficàcia.
2. Si es pinten marques sobre la calçada, seran de color groc o blanc, tot i que també es podrà utilitzar el color blau per a les marques que indiquin els llocs on l’estacionament està permès, però subjectes a determinades condicions o restriccions (durada limitada, pagament, categoria d’usuaris, etc.). Quan en el territori d’una Part contractant s’utilitzin els dos colors, groc i blanc, les marques de la mateixa categoria hauran de ser del mateix color. Als efectes d’aquest apartat, el terme blanc inclou els matisos plata o gris clar.
3. En el traçat de les inscripcions, dels símbols i de les fletxes que contenen les marques, es tindrà en compte la necessitat d’allargar-ne considerablement les dimensions en el sentit de la circulació, pel que fa al petit angle sota el qual els conductors veuen tals inscripcions, símbols i fletxes.
4. Les marques viàries destinades als vehicles en moviment han de ser reconegudes fàcilment i a temps pels conductors. Han de ser visibles dia i nit. Es recomana que aquestes marques, especialment en zones on no hi hagi prou il·luminació, siguin retro-reflectants. Article 29 bis
1. Quan s’hagi de modificar les marques viàries permanents per un període determinat, en especial per raó d’obres o desviacions, caldrà traçar marques temporals de color diferent dels ja utilitzats per les marques permanents.
2. Les marques temporals tenen prioritat sobre les marques permanents i els usuaris de la carretera estan obligats a complir-les. Quan la presència simultània d’un marcatge permanent i d’un marcatge temporal pot ser una font de confusió, les marques permanents s’hauran de dissimular o esborrar.
3. Les marques temporals seran preferentment retro-reflectants i es podran complementar amb balises, cons o catadiòptrics per millorar la direcció del trànsit.

Article 30 L’annex 2 d’aquest Conveni constitueix un conjunt de recomanacions relatives als esquemes i dibuixos de les marques viàries.

Article 31. Senyalització de les obres
1. Els límits de les zones d’obres a la calçada estaran clarament assenyalats.
2. Quan ho justifiqui la importància de les obres i de la circulació, per assenyalar els límits de les zones d’obres a la calçada es disposaran barreres, contínues o discontínues, pintades amb bandes alternades blanques i vermelles, grogues i vermelles, negres i blanques o negres i grogues, i, a més, de nit, si les barreres no són reflectores, llums o dispositius reflectants. Els dispositius reflectants i els llums fixos seran de color vermell o groc fosc i els llums intermitents de color groc fosc. No obstant això:
a) Podran ser blancs els llums i els dispositius que siguin visibles únicament en un sentit de la circulació i que assenyalin els límits de l’obra oposats a aquest sentit de la circulació.
b) Podran ser blancs o groc clar els llums i els dispositius que assenyalen els límits d’una obra que separi els dos sentits de la circulació.

Article 32. Marques lluminoses o reflectants
Tota Part contractant adoptarà en tot el seu territori el mateix color o el mateix sistema de colors per als llums o els dispositius reflectants utilitzats per assenyalar la vora de la calçada. Passos a nivell

Article 33 1.
a) Si s’instal·la un sistema de senyals a la vertical d’un pas a nivell per anunciar l’aproximació dels trens o la imminència del tancament de les barreres o semibarreres, aquest sistema estarà constituït per un semàfor vermell intermitent o per semàfors vermells alternativament intermitents, tal com es preveu a l’apartat 1
b) de l’article 23 d’aquest Conveni. No obstant això: i. Els semàfors vermells intermitents es podran completar o substituir per un semàfor del sistema tricolor vermell, groc i verd descrit en l’apartat 2 de l’article 23 d’aquest Conveni, o per un semàfor d’aquest tipus que no tingui el llum verd, si poc abans del pas a nivell es troben altres semàfors tricolors a la carretera o si el pas a nivell està proveït de barreres. ii. Als camins de terra on la circulació és molt escassa i en els camins per a vianants, només caldrà utilitzar un senyal acústic.
b) En tots els casos, els semàfors es podran completar amb un senyal acústic.
2. Els semàfors es col·locaran a la vora de la calçada corresponent al sentit de la circulació; quan les circumstàncies ho exigeixin, per exemple, les condicions de visibilitat dels senyals o la densitat de la circulació, els semàfors es repetiran a l’altre costat de la carretera. No obstant això, si les condicions locals ho aconsellen, es podran repetir els llums en un refugi al mig de la calçada, o es podran col·locar damunt de la calçada.
3. Conforme a l’apartat 4 de l’article 10 d’aquest Conveni, el senyal B, 2, “STOP”, es podrà col·locar en un pas a nivell que no estigui equipat amb barreres, semibarreres o semàfors per anunciar l’aproximació dels trens; en els passos a nivell proveïts d’aquest senyal, els conductors s’hauran d’aturar a la línia de parada, o si no hi hagués línia de parada, a la vertical del senyal, i no reiniciar la marxa fins que no s’hagin cerciorat que no s’aproxima cap tren.

Article 34 1. Als passos a nivell equipats amb barreres o semibarreres col·locades de forma alterna a cada costat de la línia de ferrocarril, la presència d’aquestes barreres o semibarreres a través de la carretera significa que cap usuari de la carretera no podrà franquejar la vertical de la barrera o semibarrera més propera; el moviment de les barreres per col·locar-se a través de la via i el de les ssemibarreresté el mateix significat.
2. La presència del o dels semàfors vermells esmentats al punt
a) de l’apartat 1 de l’article 33 d’aquest Conveni, o el funcionament del senyal acústic mencionat a l’apartat 1, significa igualment que cap usuari de la via no podrà franquejar la línia d’estop o, si no hi hagués aquesta línia, la vertical del senyal. La presentació del semàfor groc del sistema tricolor mencionat al punt a),
i) de l’apartat 1 de l’article 33 significa que cap usuari de la via no podrà franquejar la línia de parada o, si no hi hagués aquesta línia, la vertical del senyal, a excepció dels vehicles que es trobin tan a prop d’ella quan s’encengui el semàfor groc que ja no es podrien aturar en condicions suficients de seguretat abans de la vertical d’aquest senyal.

Article 35 1. Les barreres i semibarreres dels passos a nivell estaran marcades clarament amb bandes alternes de colors vermell i blanc, vermell i groc, negre i groc o negre i blanc. No obstant això, podran estar únicament acolorides de blanc o groc, sempre que tinguin un gran disc vermell3al centre.
2. En qualsevol pas a nivell sense barreres ni semibarreres es col·locarà, tan a prop de la línia de ferrocarril com sigui possible, el senyal A, 28, descrit a l’apartat A de l’annex
1. Si hi hagués un senyal lluminòs indicador de l’aproximació de trens, o un senyal B, 2, “STOP”, el senyal A, 28 es col·locarà en el mateix suport que aquest senyal lluminós o que el senyal B,
2. La col·locació del senyal A, 28 no és obligatòria:
a) Als encreuaments de carreteres i línies de ferrocarril en què la circulació ferroviària sigui molt lenta i la circulació viària estigui dirigida per un empleat del ferrocarril que faci els senyals necessaris amb el braç.
b) Als encreuaments de línies de ferrocarril amb camins de terra en què la circulació sigui molt escassa o amb senderes per als vianants.
3. (Suprimit)

Article 36 1. A causa del perill especial que presenten els passos a nivell, les Parts contractants es comprometen:
a) A col·locar abans de qualsevol pas a nivell un senyal d’advertència de perill que porti els símbols A, 25 o A, 26 o A, 27; no obstant això, no serà necessari col·locar cap senyal: i. en els casos especials que es puguin presentar a les poblacions; ii. en els camins de terra i les senderes en què la circulació de vehicles de motor sigui excepcional.
b) A instal·lar en qualsevol pas a nivell barreres o semibarreres o senyals per anunciar l’aproximació dels trens, excepte en el cas que els usuaris de la carretera puguin veure la línia de ferrocarril a una banda i l’altra del pas esmentat, de manera que, tenint especialment en compte la velocitat màxima dels trens, un conductor d’un vehicle que s’apropi a la línia de ferrocarril a una banda o l’altra tingui temps d’aturar-se abans d’entrar en el pas a nivell si el tren està a la vista, i també de tal manera que els usuaris de la via que ja haguessin entrat en el pas en el moment que aparegués el tren tinguin temps d’acabar de creuar-lo; no obstant això, les Parts contractants podran disposar que no s’apliquin les disposicions d’aquest apartat als passos a nivell en què la velocitat dels trens sigui relativament lenta o la circulació viària de vehicles de motor sigui escassa.
c) A instal·lar un dels sistemes de senyals per anunciar l’aproximació dels trens previstos a l’apartat 1 de l’article 33 d’aquest Conveni en qualsevol pas a nivell equipat amb barreres o semibarreres el mecanisme de les quals s’accioni des d’un lloc des del qual no siguin visibles.
d) A instal·lar un dels sistemes de senyals per anunciar l’aproximació dels trens previstos a l’apartat 1 de l’article 33 d’aquest Conveni en qualsevol pas a nivell proveït de barreres o de semibarreres el mecanisme de les quals s’accioni automàticament per l’aproximació dels trens.
e) Per augmentar la visibilitat de les barreres i semibarreres, equipar-les amb materials o dispositius reflectants i, si fos necessari, il·luminar-les durant la nit; a més, a les carreteres en què el trànsit viari sigui important durant la nit, a fer dotar de materials o dispositius reflectants i, si fos necessari, a il·luminar durant la nit els senyals d’advertència de perill col·locats abans del pas a nivell.
f) En la mesura que sigui possible, a prop dels passos a nivell proveïts de semibarreres, col·locar al mig de la calçada una marca longitudinal que prohibeixi als vehicles que s’aproximen al pas a nivell envair la meitat de la calçada oposada al sentit de la circulació, o fins i tot a col·locar-hi illots direccionals que separin els dos sentits de la circulació.
2. Les disposicions d’aquest article no s’aplicaran en els casos a què es refereix la darrera frase de l’apartat 2 de l’article 35 d’aquest Conveni.

Article 37 1. Aquest Conveni estarà obert a la seu de les Nacions Unides a Nova York, fins al 31 de desembre de 1969, a la firma de tots els Estats membres de les Nacions Unides o membres de qualsevol dels organismes especialitzats o de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica o que siguin Parts en l’Estatut del Tribunal Internacional de Justícia, i de qualsevol altre Estat convidat per l’Assemblea General de les Nacions Unides a adquirir la condició de Part en el Conveni.
2. Aquest Conveni estarà subjecte a ratificació. Els instruments de ratificació es dipositaran en poder del secretari general de les Nacions Unides.
3. Aquest Conveni estarà obert a l’adhesió de qualsevol dels Estats a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article. Els instruments d’adhesió es dipositaran en poder del secretari general.

Article 38 1. Qualsevol Estat podrà, en el moment de la firma, de la ratificació o de l’adhesió, o en qualsevol altre moment ulterior, declarar mitjançant notificació dirigida al secretari general que aquest Conveni serà aplicable a tots o a qualsevol dels territoris de les relacions internacionals dels quals sigui responsable. El Conveni serà aplicable al territori o territoris enumerats en la notificació trenta dies després de la data en què el secretari general hagi rebut la notificació esmentada o a la data de l’entrada en vigor del Conveni respecte a l’Estat que faci la notificació, si aquesta data és posterior.
2. Qualsevol Estat que faci la notificació a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article haurà de dirigir, en nom dels territoris en representació dels quals l’ha fet, una notificació que contingui les declaracions previstes a l’apartat 2 de l’article 46 d’aquest Conveni.
3. Qualsevol Estat que hagi fet una declaració de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article podrà declarar, en qualsevol moment posterior, mitjançant una notificació dirigida al secretari general, que el Conveni deixarà d’aplicar-se en el territori esmentat a la notificació, i en aquest cas el Conveni es deixarà d’aplicar en l’esmentat territori un any després de la data en què el secretari general hagi rebut la notificació.

Article 39 1. Aquest Conveni entrarà en vigor dotze mesos després de la data de dipòsit del quinzè instrument de ratificació o d’adhesió.
2. Per a cada un dels Estats que el ratifiquin o que s’hi adhereixin després del dipòsit del quinzè instrument de ratificació o d’adhesió, el Conveni entrarà en vigor dotze mesos després de la data en què l’estat esmentat dipositi el seu instrument de ratificació o d’adhesió.

Article 40 Una vegada entri en vigor, aquest Conveni abrogarà i reemplaçarà, en les relacions entre les Parts contractants, el Conveni sobre unificació dels senyals viaris, obert a la firma a Ginebra el 30 de març de 1931, o el Protocol relatiu als senyals viaris, obert a la firma a Ginebra el 19 de setembre de 1949.

Article 41 1. Un cop transcorregut un any des de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, qualsevol Part contractant podrà proposar una o més esmenes. El text de qualsevol esmenta que es proposi, acompanyat d’una exposició de motius, es transmetrà al secretari general, que el distribuirà a totes les Parts contractants. Les Parts contractants podran comunicar-li en el termini de dotze mesos a partir de la data de distribució:
a) si accepten l’esmena;
b) si rebutgen l’esmena, o
c) si desitgen que es convoqui una conferència per examinar l’esmena. El secretari general transmetrà igualment el text de l’esmena proposada a tota la resta d’Estats a què es refereix l’apartat 1 de l’article 37 d’aquest Conveni. 2.
a) Qualsevol esmena que es proposi de conformitat amb l’apartat anterior es considerarà acceptada si en els dotze mesos esmentats en l’apartat anterior menys d’un terç de les Parts contractants comuniquen al secretari general que rebutgen l’esmena o desitgen que es convoqui una conferència per estudiar-la. El secretari general notificarà a totes les Parts contractants qualsevol acceptació o no acceptació de l’esmena proposada i qualsevol petició perquè es convoqui una conferència per estudiar l’esmena. Si el nombre total de no acceptacions i peticions rebudes durant el termini de dotze mesos establert és inferior a un terç del total de les Parts contractants que l’esmena entrarà en vigor sis mesos després que hagi expirat el termini de dotze mesos esmentat en l’apartat anterior per a totes les Parts contractants, excepte les que durant el període especificat hagin rebutjat l’esmena o hagin sol·licitat que es convoqui una conferència per examinar-la.
b) Qualsevol part contractant que durant el termini indicat de dotze mesos rebutgi una esmena o demani que es convoqui una conferència per examinar-la podrà, en qualsevol moment després que hagi transcorregut el termini, notificar al secretari general l’acceptació de l’esmena, i el secretari general comunicarà l’esmentada notificació a totes les altres Parts contractants. Respecte a la Part contractant que faci la notificació d’acceptació, l’esmena entrarà en vigor sis mesos després que el secretari general la rebi.
3. Si l’esmena proposada no ha estat acceptada de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i si dins del termini de dotze mesos establert en l’apartat 1 d’aquest article menys de la meitat del nombre total de Parts contractants han comunicat al secretari general que rebutgen l’esmena proposada, i si una tercera part, com a mínim, del nombre total de parts contractants, però no menys de deu, li han comunicat que l’accepten o que desitgen que es convoqui una conferència per examinar l’esmena, el secretari general convocarà una conferència per examinar l’esmentada esmena o qualsevol altra proposta que se li presenti de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article.
4. Si es convoca una conferència de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article, el secretari general hi convidarà tots els Estats a què es refereix l’apartat 1 de l’article 37 d’aquest Conveni. El secretari general demanarà a tots els Estats convidats a la conferència que li presentin, com a mínim amb sis mesos d’antelació a la data de l’obertura, totes les propostes que desitgin que examini la conferència a més de l’esmena proposada, i comunicarà les propostes esmentades, com a mínim tres mesos abans de la data d’obertura de la conferència, a tots els Estats convidats. 5.
a) Qualsevol esmena a aquest Conveni es considerarà acceptada si és adoptada per una majoria de dos terços dels Estats representats a la conferència, sempre que aquesta majoria inclogui com a mínim dos terços del nombre de Parts contractants representades a la conferència. El secretari general notificarà a totes les Parts contractants l’adopció de l’esmena, la qual entrarà en vigor dotze mesos després de la data en què es notifiqui a totes les Parts contractants, tret de les que en aquest termini hagin comunicat al secretari general que rebutgen l’esmena.
b) Qualsevol Part contractant que hagi rebutjat una esmena durant aquest termini de dotze mesos podrà en qualsevol moment notificar al secretari general que accepta l’esmena esmentada, i el secretari comunicarà aquesta notificació a totes les altres Parts contractants. Respecte a la Part contractant que faci l’esmentada notificació d’acceptació, l’esmena entrarà en vigor sis mesos després que el secretari general la rebi o en la data en què expiri l’esmentat termini de dotze mesos si aquesta data és posterior.
6. Si l’esmena proposada no es considera acceptada de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i si no es compleixen les condicions prescrites en l’apartat 3 per convocar una conferència, l’esmena proposada es considerarà rebutjada.

Article 42 Qualsevol Part contractant podrà denunciar aquest Conveni mitjançant una notificació per escrit dirigida al secretari general. La denúncia esdevindrà efectiva un any després de la data en què el secretari general hagi rebut la notificació.

Article 43 Aquest Conveni deixarà d’estar en vigor si el nombre de Parts contractants és inferior a cinc durant un període de dotze mesos consecutius.

Article 44 Qualsevol controvèrsia entre dos o més Parts contractants respecte a la interpretació o aplicació d’aquest Conveni que les Parts no hagin pogut resoldre per la via de negociacions o d’alguna altra manera, es podrà sotmetre, a demanda de qualsevol de les Parts contractants interessades, al Tribunal Internacional de Justícia perquè la resolgui.

Article 45 Cap de les disposicions d’aquest Conveni no es podrà interpretar en el sentit que prohibeix a una Part contractant prendre les mesures compatibles amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides i limitades a les exigències de la situació, que estimi necessàries per a la seva seguretat exterior o interior.

Article 46 1. Qualsevol Estat podrà, en el moment de firmar el Conveni o de dipositar el seu instrument de ratificació o d’adhesió, declarar que no es considera obligat per l’article 44 d’aquest Conveni. Les altres Parts contractants no estaran obligades per l’article 44 respecte a qualsevol Part contractant que hagi fet aquesta declaració. 2.
a) En el moment de dipositar el seu instrument de ratificació o d’adhesió, qualsevol Estat declararà, mitjançant una notificació dirigida al secretari general, als efectes d’aquest Conveni:
i) Quin dels models A a i A b tria com a senyal d’advertència de perill (apartat 1 de l’article 9); i ii) Quin dels models B, 2 a i B, 2 b tria com a senyal de parada (apartat 3 de l’article 10). Qualsevol Estat podrà, en qualsevol moment, mitjançant una notificació dirigida al secretari general, modificar la seva elecció, substituint la seva declaració per una altra.
b) En el moment de dipositar el seu instrument de ratificació o d’adhesió qualsevol Estat podrà declarar, mitjançant notificació dirigida al secretari general, que, als efectes d’aquest Conveni, assimila els ciclomotors a les motocicletes (l’article 1,1)). Qualsevol Estat podrà retirar la seva declaració, mitjançant una notificació dirigida al secretari general, en qualsevol moment.
3. Les declaracions previstes a l’apartat 2 d’aquest article esdevindran efectives sis mesos després de la data en què el secretari general n’hagi rebut la notificació o a la data en què entri en vigor el Conveni respecte a l’Estat que formuli la declaració, si aquesta data és posterior a la primera.
4. Les reserves a aquest Conveni i als seus annexos, a excepció de la prevista en l’apartat 1 d’aquest article, estaran autoritzades a condició que es formulin per escrit i, si han estat formulades abans que s’hagi dipositat l’instrument de ratificació o d’adhesió, s’hauran de confirmar en l’instrument esmentat. El secretari general comunicarà aquestes reserves a tots els Estats a què es refereix l’apartat 1 de l’article 37 d’aquest Conveni.
5. Qualsevol Part contractant que hagi formulat una reserva o fet una declaració de conformitat amb els apartats 1 i 4 d’aquest article podrà retirar-la en qualsevol moment mitjançant una notificació dirigida al secretari general.
6. Qualsevol reserva formulada de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article: a. modifica, pel que fa a la part contractant que l’hagi fet, les disposicions del Conveni a què es refereix la reserva i en la mesura en què la reserva afecta aquelles disposicions; b. modifica aquelles disposicions en la mateixa mesura pel que fa a les altres Parts contractants en les seves relacions amb la Part contractant que hagi formulat la reserva.

Article 47 El Secretari General, a més de les declaracions, notificacions i comunicacions previstes als articles 41 i 46 d’aquest Conveni, notificarà a tots els Estats a què es refereix l’apartat 1 de l’article 37 el següent:
a) Les firmes, ratificacions i adhesions de conformitat amb les disposicions de l’article 37;
b) Les declaracions previstes a l’article 38;
c) Les dates d’entrada en vigor d’aquest Conveni en virtut de l’article 39;
d) La data d’entrada en vigor de les esmenes a aquest Conveni de conformitat amb els apartats 2 i 5 de l’article 41;
e) Les denúncies conforme al que preveu l’article 42;
f) L’abrogació d’aquest Conveni de conformitat amb l’article 43.

Article 48 L’original d’aquest Conveni, fet en un sol exemplar en anglès, xinès, espanyol, francès i rus, tots cinc textos igualment autèntics, es dipositarà en poder del secretari general de les Nacions Unides, el qual en transmetrà una còpia certificada conforme del mateix a tots els Estats a què fa referència l’apartat 1 de l’article 37 d’aquest Conveni. En fe d’això, els plenipotenciaris infrascrits 3 , degudament autoritzats pels seus governs respectius, han firmat aquest Conveni. Fet a Viena, el dia vuit de novembre de mil nou-cents seixanta-vuit. Annex
1. Senyals viaris Secció A. Senyals d’advertència de perill I. Models
1. El senyal “A”, “ADVERTÈNCIA DE PERILL”, és del model Aa o del model Ab tots dos descrits a continuació i reproduïts a l’annex 3, excepte els senyals A, 28 i A, 29 que es descriuen als apartats 28 i 29 següents, respectivament. El model Aa és un triangle equilàter amb un costat és horitzontal i el vèrtex oposat és cap amunt; el fons és blanc o groc, l’orla és vermella. El model Aa és un quadrat amb una diagonal vertical; el fons és groc, l’orla es redueix a un contorn vermell. El model Ab és un quadrat amb una diagonal vertical; el fons és groc i l’orla es redueix a un simple contorn negre. Els símbols col·locats en aquests senyals són negres o de color blau fosc, tret que s’indiqui el contrari en la seva descripció.
2. El costat dels senyals A a de dimensions normals és d’uns 0,90 m; el dels senyals A a de dimensions petites no ha de ser inferior a 0,60 m. El costat dels senyals A b de dimensions normals és d’uns 0,60 m; el costat dels senyals A b de dimensions petites no ha de ser inferior a 0,40 m.
3. Per triar entre els models A a i A b , vegeu l’apartat 2 de l’article 5 i l’apartat 1 de l’article 9 del Conveni. II. Símbols i prescripcions per a l’ús de senyals
1. Revolt perillós o revolts perillosos Per anunciar la proximitat d’un revolt perillós o d’una successió de revolts perillosos s’utilitzarà, segons el cas, un dels senyals següents:
a) A, 1 a : revolt a l’esquerra;
b) A, 1 b : revolt a la dreta;
c) A, 1 c : doble revolt, o successió de més de dos revolts, el primer a l’esquerra;
d) A, 1 d : doble revolt, o successió de més de dos revolts, el primer a la dreta.
2. Baixada perillosa
a) Per informar de la proximitat d’una baixada de fort pendent, s’utilitzarà, amb el senyal del model Aa, el símbol A, 2a, i amb el senyal del model Ab, el símbol A, 2b.
b) La part esquerra del símbol A, 2a ocupa l’angle esquerre del senyal i la seva base s’estén a tota l’amplada d’aquest senyal. En els símbols A, 2a i A, 2b, la xifra indica el pendent en percentatge; aquesta indicació es pot substituir per una relació (1:10). No obstant això, les Parts contractants, en lloc del símbol A, 2a o A, 2b, però tenint en compte, en la mesura que els sigui possible, les disposicions de l’apartat 2
b) de l’article 5 del Conveni, podran escollir, si han adoptat el model de senyal Aa, el símbol A, 2c i, si han adoptat el model Ab, el símbol A, 2d.
3. Pujada amb fort pendent
a) Per anunciar la proximitat d’una pujada amb fort pendent, s’utilitzarà, amb el model de senyal Aa, el símbol A, 3a i, amb el model Ab, el símbol A, 3b.
b) La part dreta del símbol A, 3a ocupa l’angle dret del senyal i la seva base s’estén a tota l’amplada d’aquest senyal. En els símbols A, 3a i A, 3b, la xifra indica el pendent en percentatge; aquesta indicació es podrà substituir per una relació (1:10). No obstant això, les Parts contractants que hagin triat el símbol A, 2c com a símbol de baixada perillosa, podran triar, en lloc del símbol A, 3a, el símbol A, 3c, i les Parts contractants que hagin triat el símbol A, 2d podran triar, en lloc del símbol A, 3b, el símbol A, 3d.
4. Estrenyiment de calçada Per anunciar la proximitat d’un estrenyiment de calçada, s’utilitzarà el símbol A, 4a, o un símbol que indiqui amb més claredat la configuració del lloc, per exemple l’A, 4b.
5. Pont mòbil
a) Per anunciar la proximitat d’un pont mòbil s’utilitzarà el símbol A, 5.
b) A sota del senyal d’advertència que porti el símbol A, 5, s’hi podrà col·locar un senyal rectangular del model A, 29a, descrit a l’apartat 29 a sota, però en aquest cas es col·locarà, aproximadament a un terç i a dos terços de la distància entre el senyal que porti el símbol A, 5 i el pont mòbil, senyals dels models A, 29b i A, 29c, descrits en l’esmentat annex.
6. Sortida a un moll o a un ribàs Per anunciar que la via desemboca en un moll o en un ribàs, s’utilitzarà el símbol A, 6.
7. Perfil irregular
a) Per anunciar la proximitat d’un gual, d’un ressalt, o d’un tram on la calçada estigui en mal estat, s’utilitzarà el símbol A, 7 a .
b) Per anunciar un pont corbat o un ressalt, el símbol A, 7 a es podrà substituir pel símbol A, 7 b .
c) Per anunciar un gual, el símbol A, 7 a es podrà substituir pel símbol A, 7 c .
8. Vorals perillosos
a) Per anunciar un tram de carretera on els vorals siguin especialment perillosos, s’utilitzarà el símbol A, 8.
b) El símbol es podrà invertir.
9. Calçada lliscant Per anunciar un tram de carretera en què la calçada pugui ser especialment lliscant, s’utilitzarà el símbol A, 9.
10. Projecció de grava Per anunciar un tram de carretera en què en es poden produir projeccions de gravilla, s’utilitzarà el símbol A, 10 a amb el model A a , i el símbol 10 b amb el senyal del model A b .
11. Caiguda de pedres
a) Per anunciar un tram de carretera en què existeix un perill degut a la caiguda de pedres i la presència de pedres a la carretera, s’utilitzarà el símbol del model A a , el símbol A, 11 a del i amb el senyal del model A b , el símbol A, 11 b .
b) En ambdós casos, la part dreta del símbol ocupa l’angle dret del senyal.
c) Aquest símbol es podrà invertir.
12. Pas de vianants
a) Per anunciar un pas de vianants indicat o per marques a la calçada o pels senyals E,12, s’utilitzarà el símbol A, 12, del qual existeixen dos models: A, 12 a i A, 12 b .
b) Aquest símbol es podrà invertir.
13. Infants
a) Per anunciar la proximitat d’un pas freqüentat per nens, com la sortida d’una escola o d’un terreny de joc, s’utilitzarà el símbol A, 13.
b) Aquest símbol pot ser invertit.
14. Sortida de ciclistes
a) Per anunciar la proximitat d’un pas en el qual freqüentment desemboquen ciclistes a la via o la creuen, s’utilitzarà el símbol A, 14.
b) Aquest símbol es podrà invertir.
15. Pas de bestiar i altres animals
a) Per anunciar la proximitat d’un tram de via en el qual hi hagi un risc especial que creuin animals, s’utilitzarà símbol que representi la silueta d’un animal de l’espècie, domèstica o que viu en llibertat, de què es tracti, per exemple, el símbol A, 15a per a un animal domèstic i el símbol A, 15b per a un animal que viu en llibertat.
b) Aquest símbol es podrà invertir.
16. Obres
a) Per anunciar la proximitat d’un tram de carretera en el qual s’estiguin fent obres, s’utilitzarà el símbol A, 16.
17. Senyalització lluminosa
a) Si es considera imprescindible anunciar la proximitat d’un pas en què la circulació està regulada mitjançant semàfors tricolors, ja que es considera que els usuaris de la carretera difícilment poden esperar trobar-se amb aquest pas, s’utilitzarà el símbol A,
17. Hi ha tres models del símbol A, 17; A, 17 a ; A, 17 b ; i A, 17 c , que corresponen a la disposició dels llums del sistema tricolor descrit en els apartats 4 a 6 de l’article 23 d’aquest Conveni.
b) Aquest símbol té els tres colors que corresponen als dels semàfors dels quals anuncia la proximitat.
18. Intersecció on la prioritat és la que defineix la norma general de prioritat
a) Per anunciar una intersecció on la prioritat és la que defineix la norma general de prioritat vigent al país, s’utilitzarà el símbol A, 18 a amb el senyal del model A a , i el símbol 18 b amb el senyal del model A b .
b) Es podrà substituir els símbols A, 18 a ; i A, 18b per símbols que indiquin més clarament el tipus d’intersecció, com per exemple A, 18 c ; A, 18 d ; A, 18 e ; A, 18 f i A, 18 g .
19. Intersecció amb una carretera en què els usuaris han de cedir el pas
a) Per anunciar una intersecció amb una carretera en què els usuaris han de cedir el pas, s’utilitzarà el símbol A, 19 a .
b) Aquest símbol es podrà substituir per símbols que indiquin més clarament el tipus d’intersecció, com per exemple: A, 19 b i A, 19 c .
c) Aquests símbols només es podran utilitzar en una carretera si el senyal B, 1 o el senyal B, 2 estàn col·locats a la carretera o les carretres amb les que aquella carretera forma una intersecció anunciada o si aquestes carreteres són tals (per exemple, camins o camins de terra) que, d’acord amb la legislació nacional, els conductors que hi circulin hagin de cedir el dret de pas a la intersecció, fins i tot en absència d’aquests senyals. L’ús d’aquests símbols a les carreteres on es col·loqui el senyal B, 3 es limitarà a determinats casos excepcionals.
20. Intersecció amb una carretera als usuaris de la qual s’ha de cedir el pas
a) Si a la intersecció hi ha el senyal “CEDIU EL PAS” B, 1, s’utilitzarà el símbol A, 20 als voltants d’aquesta.
b) Si a la intersecció hi ha el senyal “STOP” B, 2, el símbol utilitzat als voltants d’aquesta serà el dels dos símbols A, 21 a i A,21 b que correspon al model del senyal B, 2.
c) Tanmateix, en lloc d’utilitzar el senyal Aa amb aquests símbols es podrà utilitzar el senyal B, 1 o els senyals B, 2, de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 10 del Conveni.
21. Intersecció amb sentit giratori Per anunciar una intersecció amb sentit giratori, s’utilitzarà el símbol A, 22.
22. Intersecció on el trànsit està regulat per un senyal lluminós En el cas que el trànsit estigui regulat a la intersecció per un senyal lluminós, es podrà col·locar addicionalment o en substitució dels senyals descrits als apartats 18 a 21 indicats a dalt, un senyal Aa o Ab que porti el símbol A,17 descrit a l’apartat 17 indicat a dalt.
23. Circulació bidireccional
a) Per anunciar un tram de carretera on la circulació, de manera temporal o permanent, es faci en ambdós sentits i per la mateixa calçada mentre que en el tram anterior es trobava en una carretera de sentit únic o en una carretera amb diverses calçades reservades per a la circulació unidireccional, s’utilitzarà el símbol A, 23.
b) El senyal que porti aquest símbol es repetirà a l’entrada del tram així com, tantes vegades com faci falta, al llarg del tram.
24. Retencions
a) Per anunciar un tram de carretera on el trànsit pugui està pertorbat per retencions, s’utilitzarà el símbol A, 24.
b) Aquest símbol es podrà invertir.
25. Passos a nivell equipats amb barreres Per anunciar passos a nivell equipats amb barreres completes o semibarreres col·locades en de cada costat de la via del tren, s’utilitzarà el símbol A, 25.
26. Altres passos a nivell Per anunciar altres passos a nivell, s’utilitzarà el símbol A, 26a o A, 26b, o també el símbol A, 27 segons el cas.
27. Encreuament amb una via de tramvia Per anunciar un encreuament amb una via de tramvia, excepte si es tracta d’un pas a nivell en el sentit de la definició indicada a l’article primer del Conveni, es podrà utilitzar el símbol A,
27. NOTA: Si es considera necessari anunciar encreuaments de carreteres i vies de ferrocarril on a la vegada el trànsit ferroviari sigui molt lent i el trànsit rodat estigui regulat per un transportador de vehicles ferroviaris que fa els senyals necessaris amb el braç, s’utilitzarà el senyal A, 32 descrit en el següent apartat 32.
28. Senyals que s’han de col·locar als voltants dels passos a nivell
a) Hi ha tres models dels senyals A,28, esmentat a l’apartat 2 de l’article 35 del Conveni: A, 28 a ; A,28 b i A, 28 c .
b) Els models A, 28 a i A, 28 b tenen un fons blanc o groc i una vora vermella o negra; el model A, 28 c té un fons blanc o groc i vora negra; l’inscripció del model A, 28c és amb lletres negres. El model A, 28 només s’haurà d’utilitzar si la línia té almenys dues vies de ferrocarril; en el model addicional A, 28c, el senyal addicional només es col·locarà si la línia té almenys dues vies de ferrocarril i indica en aquest cas el nombre de carrils.
c) La longitud normal dels braços de la creu és d’almenys 1,20 m. Si no hi ha prou espai, el senyal es pot presentar amb els seus vèrtexs apuntant cap amunt i cap avall.
29. Senyals addicionals a prop dels passos a nivell o ponts mòbils
a) Els senyals a què es refereix l’apartat 5 de l’article 9 del Conveni són els senyals A, 29 a , A, 29 b i A, 29 c . El pendent descendent de les barres està orientat cap a la calçada.
b) Per sobre dels senyals A, 29 b i A, 29 c es podrà col·locar, de la mateixa manera que s’ha de col·locar per sobre del senyal A, 29 a , el senyal d’advertència de perill del pas a nivell o del pont mòbil.
30. Aeròdrom
a) Per anunciar un tram de carretera per sobre del qual poden passar volant a poca altitud aeronaus que prenen el vol o aterren en un aeròdrom, s’utilitzarà el símbol A, 30.
b) El símbol es podrà invertir.
31. Vent lateral
a) Per anunciar un tram de carretera on bufa freqüentment un vent violent, s’utilitzarà el símbol A, 31.
b) El símbol es podrà invertir.
32. Altres perills
a) Per anunciar un pas que impliqui un perill diferent dels enumerats als apartats 1 a 31 anteriors o a la secció B d’aquest annex, es podrà utilitzar el símbol A, 32.
b) No obstant això, les Parts contractants podrà adoptar símbols expressius d’acord amb les disposicions de l’apartat 1 a), ii) de l’article 3 del Conveni.
c) El senyal A, 32 es podrà utilitzar especialment per anunciar encreuaments de vies de ferrocarril on a la vegada el trànsit ferroviari és molt lent i el trànsit rodat està regulat per un transportador de vehicles ferroviaris fent els senyals necessaris amb el braç. Secció B. Senyals de prioritat NOTA: Quan en una intersecció en què hi hagi una carretera prioritària es corbi el traçat d’aquesta última, es podrà col·locar un senyal addicional H, 8 que indiqui, sobre un esquema de la cruïlla, el traçat de la carretera prioritària sota els senyals d’advertència de perill que anuncien la cruïlla o els senyals que regulen la prioritat, estiguin aquests senyals col·locats o no a la intersecció.
1. Senyal de “CEDIU EL PAS”
a) El senyal de “CEDIU EL PAS” és el senyal B,
1. Té la forma d’un triangle equilàter amb un costat horitzontal i el vèrtex oposat apuntant cap avall; el fons serà blanc o groc i l’orla vermella; aquest senyal no porta cap símbol.
b) El costat del senyal de dimensions normals és d’uns 0,90 m; el dels senyals de petites dimensions no ha de ser inferior a 0,60 m.
2. Senyal de “STOP”
a) El senyal de “STOP” és el senyal B, 2, que té dos models: i. El model B, 2 a és octagonal amb fons vermell i porta la paraula “STOP” en blanc, en anglès o en la llengua de l’Estat de què es tracti. L’alçària de la paraula “STOP” és, com a mínim, igual al terç de l’alçària del senyal; ii. El model B, 2 b és circular amb fons blanc o groc i orla vermella; porta a l’interior el senyal B, 1 sense inscripció i, a més, a la part superior, en caràcters grans, la paraula “STOP” en negre o blau fosc, en anglès o en la llengua de l’Estat de què es tracti.
b) L’alçària del senyal B, 2 a amb dimensions normals i el diàmetre del senyal B, 2 b amb dimensions normals són d’uns 0,90 m; l’alçària i el diàmetre dels senyals de dimensions petites no han de ser inferiors a 0,60 m.
c) Per elegir entre els models B, 2 a , i B, 2 b , vegeu l’apartat 2 de l’article 5 i l’apartat 3 de l’article 10 del Conveni.
3. Senyal de “CARRETERA AMB PRIORITAT”
a) El senyal de “CARRETERA AMB PRIORITAT” és el senyal B,
3. Té la forma d’un quadrat, que té una de les diagonals vertical. El senyal té un contorn negre; en el centre hi ha un quadrat groc o taronja amb contorn negre; l’espai entre els dos quadrats és blanc.
b) El costat del senyal de dimensions normals és d’uns 0,50 m; el dels senyals de dimensions petites no ha de ser inferior a 0,35 m.
4. Senyal de “FI DE LA PRIORITAT” El senyal de “FI DE LA PRIORITAT” és el senyal B, 4 i està constituït pel senyal B, 3 al qual s’afegeix una banda central perpendicular als costats inferior esquerre i superior dret del quadrat, o una sèrie de traços negres o grisos paral·lels que formen una banda indicada a dalt.
5. Senyal que indica prioritat al trànsit que ve en sentit contrari
a) Si en un pas estret on sigui difícil o impossible creuar-se, el trànsit està regulat i si els conductors poden veure clarament dia i nit el pas en qüestió en tota la seva extensió, la regulació consisteix en l’atribució de la prioritat a un sentit del trànsit i no en la instal·lació de senyals lluminosos, es col·locarà de cara al trànsit, al costat del pas on no tingui prioritat, el senyal B, 5 “PRIORITAT AL TRÀNSIT QUE VE EN SENTIT CONTRARI”. Aquest senyal notifica la prohibició d’incorporar-se en un pas estret mentre no sigui possible creuar aquest pas sense obligar els vehicles que vinguin en sentit contrari a aturar-se.
b) Aquest senyal és de forma circular amb un fons blanc o groc i un contorn vermell i la fletxa que indica el sentit prioritari és negra i la que indica l’altre sentit és vermella.
6. Senyal que indica la prioritat en relació amb el trànsit que ve en sentit contrari
a) Per notificar als conductors que tenen la prioritat en relació amb els vehicles que venen en sentit contrari en un pas estret, s’utilitzarà el senyal B, 6.
b) Aquest senyal té una forma rectangular amb un fons blau i una fletxa blanca orientada cap amunt. L’altra fletxa és vermella.
c) Quan s’utilitza un senyal B, 6 es col·loca a la via, de l’altre costat del pas estret en qüestió, el senyal B, 5 previst per al trànsit en sentit contrari. Secció C. Senyals de prohibició o de restricció I. Característiques generals i símbols
1. Els senyals de prohibició o restricció són circulars; el seu diàmetre no ha de ser inferior a 0,60 m fora de les zones urbanitzades i a 0,40 m o 0,20 m per als senyals de prohibició o limitació d’aturada i estacionament en zones urbanitzades.
2. Llevat de les excepcions que s’especifiquen a continuació a l’hora de descriure els senyals en qüestió, els senyals de prohibició o de restricció tenen un fons blanc o groc, o un fons blau per als senyals de prohibició o restricció de la parada i l’estacionament amb un ampli contorn vermell; els símbols i, si n’hi ha, les inscripcions, són de color negre o blau fosc i les barres obliqües, si n’hi ha, són vermelles i s’han d’inclinar de dalt a baix començant per l’esquerra. II. Descripció
1. Prohibició i restricció d’accés
a) Per notificar la prohibició d’accés a qualsevol vehicle, s’utilitzarà el senyal C, 1 “ACCÉS PROHIBIT”, del qual existeixen 2 models: C, 1 a i C, 1 b .
b) Per avisar que està prohibit qualsevol trànsit de vehicles en ambdós sentits, s’utilitzarà el senyal C, 2 “PROHIBIDA LA CIRCULACIÓ EN AMBDÓS SENTITS”.
c) Per notificar la prohibició d’accés a una determinada categoria de vehicles o usuaris únicament, s’utilitzarà un senyal que porti com a símbol la silueta dels vehicles o usuaris dels quals el trànsit estigui prohibit. Els senyals C, 3 a ; C, 3 b ; C, 3 c ; C, 3 d ; C, 3 e ; C, 3 f ; C, 3 g ; C, 3 h ; C, 3 i ; C, 3 j , C3 k , C, 3 l tenen els significats següents: C, 3 a “ACCÉS PROHIBIT A TOTS ELS VEHICLES DE MOTOR, EXCEPTE MOTOCICLETES DE DUES RODES SENSE SIDE-CAR” C, 3 b “ACCÉS PROHIBIT A LES MOTOCICLETES” C, 3 c “ACCÉS PROHIBIT A LES BICICLETES” C, 3 d “ ACCÉS PROHIBIT ALS CICLOMOTORS” C, 3 e “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES DESTINATS AL TRANSPORT DE MERCADERIES” La inscripció, ja sigui clara sobre la silueta del vehicle, o, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 8 de la Convenció, en un senyal addicional situat sota el senyal C, 3 e , d’una xifra de tonatge, significa que la prohibició només s’aplica si el pes màxim autoritzat del vehicle, o de tots els vehicles, supera aquesta xifra. C, 3 f “PROHIBIT L’ACCÉS A QUALSEVOL VEHICLE DE MOTOR ACOBLAT A UN REMOLC QUE NO SIGUI UN SEMIREMOLC O UN REMOLC D’UN SOL EIX” La inscripció, ja sigui clara sobre la silueta del remolc, o d’acord amb l’apartat 4 de l’article 8 del Conveni, en un senyal addicional situat sota el signe C, 3 f , d’una xifra de tonatge significa que la prohibició només s’aplica si el pes màxim admissible del remolc supera aquesta xifra. Les Parts contractants podran, quan ho considerin oportú, substituir en el símbol la silueta de la part posterior del camió per la de la part posterior d’un turisme, i la silueta del remolc tal com està dibuixada, per la d’un remolc que es pot acoblar darrere d’aquest cotxe. C, 3 g ACCÉS PROHIBIT A TOTS ELS VEHICLES DE MOTOR ACOBLATS A UN REMOLC La indicació en caràcters de colors clars a la silueta del remolc, sigui d’acord amb l’article 8, apartat 4, del Conveni, en un senyal addicional col·locat per sota del senyal C, 3 g , d’un tonatge, significa que la prohibició només s’aplica si la massa total de càrrega admissible quan el remolc està carregat, supera aquesta xifra. C, 3 h ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES QUE TRANSPORTIN MERCADERIES PERILLOSES PER LES QUALS ES PRESCRIU UN SENYAL ESPECIAL Per indicar la prohibició d’accés als vehicles que transportin determinades categories de mercaderies perilloses, es podrà utilitzar el senyal C, 3 h , complementat si cal amb un senyal addicional. La informació indicada en aquest senyal addicional especifica que la prohibició només s’aplica al transport de mercaderies perilloses determinat per la legislació nacional. C, 3 i “ACCÉS PROHIBIT ALS VIANANTS” C, 3 j “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES AMB TRACCIÓ ANIMAL” C, 3 k “ACCÉS PROHIBIT ALS CARROS AMB BRAÇOS” C, 3 l “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES AGRÍCOLES DE MOTOR” NOTA.- Les Parts contractants podran decidir que no surti als senyals C, 3 a a C, 3 l la barra vermella obliqua que enllaça el quadrant superior esquerre al quadrant superior dret o, si no perjudica la visibilitat i la comprensió del símbol, no interrompre la barra al quadrant dret.
d) Per notificar la prohibició d’accés a diverses categories de vehicles o usuaris, es podrà utilitzar, ja sigui tants senyals de prohibició com categories prohibides hi hagi, o bé un senyal de prohibició que comprengui les diferents siluetes de vehicles o usuaris la circulació dels quals sigui prohibida. Els senyals C, 4 a “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES DE MOTOR” i C, 4 b “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES DE MOTOR I ALS VEHICLES DE TRACCIÓ ANIMAL” són exemples d’aquest senyal. No es podrà col·locar senyals que portin més de dues siluetes fora de les zones urbanitzades ni més de tres lluny de les zones urbanitzades.
e) Per notificar la prohibició d’accés als vehicles amb una massa o dimensions que superin certs límits, s’utilitzarà els senyals: C, 5 “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES QUE TINGUIN UNA AMPLADA SUPERIOR A ... METRES” C, 6 “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES QUE TINGUIN UNA ALÇADA TOTAL SUPERIOR A ... METRES” C, 7 “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES QUE TINGUIN UNA MASSA DE CÀRREGA SUPERIOR A ... TONES” C, 8 “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES QUE TINGUIN UN PES SUPERIOR A ... TONES EN UN EIX” C, 9 “ACCÉS PROHIBIT ALS VEHICLES O CONJUNT DE VEHICLES QUE TINGUIN UNA LLARGADA SUPERIOR A ... METRES”
f) Per notificar la prohibició dels vehicles de circular sense mantenir entre ells un interval com a mínim igual al que està indicat al senyal de prohibició, s’utilitzarà el senyal C, 10 “PROHIBIT ALS VEHICLES CIRCULAR SENSE MANTENIR ENTRE ELLS UNA DISTÀNCIA MÍNIMA ... METRES”.
2. Prohibició de girar Per notificar que està prohibit girar (a la dreta o a l’esquerra segons la direcció de la fletxa), s’utilitzarà el senyal C, 11 a “PROHIBIT GIRAR A L’ESQUERRA” o el senyal C, 11 b “PROHIBIT GIRAR A LA DRETA”.
3. Prohibició de fer mitja volta
a) Per notificar la prohibició de fer mitja volta, s’utilitzarà el senyal C,12 “PROHIBIT FER MITJA VOLTA”.
b) El símbol es pot invertir si cal.
4. Prohibició d’avançar
a) Per notificar que, a més dels requisits generals imposats pels textos vigents per a l’avançament, està prohibit avançar altres vehicles de motor que no siguin ciclomotors de dues rodes i motocicletes de dues rodes sense sidecar que circulin per la carretera, s’utilitzarà el senyal C, 13 a “PROHIBIT FER AVANÇAMENTS”. Existeixen dos models d’aquest senyal: C, 13 aa i C, 13 ab .
b) Per notificar que només està prohibit l’avançament als vehicles destinats al transport de mercaderies la massa màxima autoritzada dels quals superi les 3,5 tones, s’utilitzarà el senyal C, 13 b “AVANÇAMENT PROHIBIT PER ALS VEHICLES DESTINATS AL TRANSPORT DE MERCADERIES”. Hi ha dos models d’aquest senyal C, 13 ba i C, 13 bb . Una inscripció en un senyal addicional col·locat sota el senyal d’acord amb l’apartat 4 de l’article 8 del Conveni pot modificar el pes màxim autoritzat del vehicle per sobre del qual s’aplica la prohibició.
5. Límit de velocitat
a) Per notificar un límit de velocitat, s’utilitzarà el senyal C, 14 “VELOCITAT MÀXIMA LIMITADA A LA XIFRA INDICADA”. La xifra col·locada al senyal indica la velocitat màxima en la unitat de mesura més utilitzada al país per designar la velocitat dels vehicles. A continuació o per sota de la xifra de velocitat es podrà afegir, per exemple, “km” (quilòmetres) o “M” (milles).
b) Per notificar un límit de velocitat aplicable només als vehicles la massa màxima autoritzada dels quals superi una xifra determinada, es col·locarà una inscripció que inclogui aquesta xifra en un senyal addicional sota el senyal d’acord amb l’apartat 4 de l’article 8 del Conveni.
6. Prohibició d’utilitzar dispositius d’avís acústic Per comunicar que està prohibit l’ús de dispositius d’avís acústic, excepte per a la prevenció d’accidents, s’utilitzarà el cartell C, 15 “PROHIBIT UTILITZAR DISPOSITIUS D’AVÍS ACÚSTIC”. Aquest senyal, quan no es col·loqui a l’entrada d’una zona urbanitzada directament per sobre del senyal de localització de la zona urbanitzada o poc després d’aquest senyal, s’ha de complementar amb un senyal addicional del model H, 2, descrit a la secció H d’aquest annex, indicant la longitud sobre la qual s’aplica la prohibició. Es recomana no col·locar aquest senyal a l’entrada de les zones urbanitzades quan es promulga la prohibició per a totes les zones urbanitzades i preveure que a l’entrada d’una zona urbanitzada el senyal d’ubicació de la zona urbanitzada avisi els usuaris que les normatives de trànsit són les aplicables al seu territori en zones urbanitzades.
7. Prohibició de passar sense parar
a) Per notificar la proximitat d’un lloc duaner on la parada és obligatòria, s’utilitzarà el senyal C, 16 “PROHIBIT PASSAR SENSE PARAR”. No obstant l’article 8 del Conveni, el símbol d’aquest senyal inclou la paraula “Duana”; la inscripció es posarà preferentment en dos idiomes. Les Parts contractants que instal·lin els senyals C, 16 hauran de procurar arribar a un acord en l’àmbit regional perquè aquesta paraula aparegui en la mateixa llengua en els senyals que instal·lin.
b) Aquest mateix senyal es podrà utilitzar per indicar altres prohibicions per passar sense aturar-se; en aquest cas la paraula “duana” se substituirà per una altra inscripció molt breu que indiqui el motiu de la parada.
8. Fi de prohibició o restricció
a) Per indicar el punt on totes les prohibicions notificades per senyals de prohibició pels vehicles en moviment deixen de ser vàlids, s’utilitzarà el senyal C, 17 a “FI DE TOTES LES PROHIBICIONS LOCALS IMPOSADES ALS VEHICLES EN MOVIMENT”. Aquest senyal serà circular amb fons blanc o groc, sense vora o amb una simple vora negra i tindrà una barra en diagonal, inclinada de dalt a baix des de la dreta, que podrà ser negra o gris fosc o constar de línies paral·leles negres o grises.
b) Per indicar el punt en què una determinada prohibició o restricció pels vehicles en moviment mitjançant un senyal de prohibició o restricció deixa de ser vàlid, s’utilitzarà el senyal C, 17 b “FI DEL LÍMIT DE VELOCITAT” o el senyal C, 17 c “FI DE PROHIBICIÓ D’AVANÇAMENTS” “o el senyal C, 17 d “FI DE PROHIBICIÓ D’AVANÇAMENTS PELS VEHICLES DESTINATS AL TRANSPORT DE MERCADERIES”. Aquests senyals seran semblants al senyal C, 17 a , però també mostraran en gris clar el símbol de fi de prohibició o de restricció.
c) Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 1 de l’article 6 del Conveni, els senyals a què es refereix aquest apartat 8 es podran col·locar al revers del senyal de prohibició o restricció destinat al trànsit contrari.
9. Prohibició o limitació de parada o estacionament
a)
i) Per indicar els llocs on es prohibeixi l’estacionament, s’utilitzarà el senyal C, 18 “PROHIBIT APARCAR”; per indicar els llocs on es prohibeixi la parada i l’estacionament s’utilitzarà el senyal C, 19 “ PROHIBIT PARAR I APARCAR”. ii) El senyal C, 18 es podrà substituir per un senyal circular amb una vora vermella i una barra transversal vermella, que porti la lletra o l’ideograma negre sobre fons blanc o groc que designa l’estacionament dins l’Estat afectat. iii) Les inscripcions en un senyal addicional col·locat a sota del senyal podran restringir l’abast de la prohibició indicant, si escau Els dies de la setmana o del mes o les hores del dia durant les quals s’apliqui la prohibició; El període a partir del qual el senyal C, 18 prohibeixi estacionar o el període més enllà del qual el senyal C, 19 prohibeixi aturar-se i estacionar. Les excepcions per a determinades categories d’usuaris de la via; iv) La inscripció relativa al període més enllà del qual està prohibit estacionar o aturar-se es podrà, en lloc de figurar en un senyal addicional, col·locar a la part inferior del cercle vermell del senyal.
b)
i) Quan s’autoritzi l’estacionament de manera alternativa de cada costat de la carretera, en lloc del senyal C, 18, s’utilitzaran els senyals C, 20 a i C, 20 b “APARCAMENT ALTERNAT”. ii) La prohibició d’estacionar s’aplicarà del costat del senyal C, 20 a , els dies imparells i, del costat del senyal C, 20 b , els dies parells, essent l’hora del canvi de costat fixada per la legislació nacional, no necessàriament a mitjanit. La legislació nacional també podrà establir una freqüència no diària d’aparcament alternat. En aquest cas, les xifres I i II se substituiran als senyals pels períodes d’alternança, per exemple 1-15 i 16-31 per a una alternança els dies 1 i 16 de cada mes. iii) El senyal C, 18 podrà ser utilitzat pels Estats que no adoptin els senyals C, 19, C, 20 a i C, 20 b , complementats amb inscripcions addicionals, d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 8 del Conveni.
c)
i) Excepte en casos especials, els senyals es col·locaran de manera que el seu disc sigui perpendicular a l’eix de la calçada o lleugerament inclinat respecte al pla perpendicular a aquest eix. ii) Les prohibicions i restriccions d’estacionament només s’aplicaran del costat de la calçada en la qual els senyals estan col·locats. iii) Excepte indicacions contràries; Ja sigui en un senyal addicional H, 2 de l’apartat H d’aquest annex i que indiqui la longitud sobre la qual s’aplica la prohibició. Ja sigui d’acord amb el que estableix la lletra
c)
v) següent, les prohibicions s’apliquen des del senyal fins al següent encreuament d’una carretera. iv) Per sota del senyal col·locat al lloc on comença la prohibició, es podrà col·locar un senyal addicional H,3 a o H,4 a que es mostra a la secció H d’aquest annex. Per sota d’aquests senyals que repeteixen la prohibició, es podrà col·locar un senyal H, 3 b o H, 4 b que es mostra a la secció H d’aquest annex. Al lloc on acabi la prohibició, es podrà col·locar un nou senyal de prohibició complementat amb un senyal addicional H, 3 c o H, 4 c que es mostra a la secció H d’aquest annex. Els senyals H, 3 es col·locaran paral·lels a l’eix de la carretera i els senyals H, 4 perpendiculars a aquest eix. Les distàncies que es puguin indicar mitjançant els senyals H, 3 són aquelles sobre les quals s’aplica la prohibició en el sentit de la fletxa.
v) Si la prohibició s’extingeix abans de la següent sortida d’una carretera, es col·locarà el senyal amb un afegit de final de prohibició descrit anteriorment a l’apartat
c) iv). Tanmateix, si la prohibició només s’aplica a una longitud curta, només es podrà col·locar un senyal que porti: Dins el cercle vermell, la indicació de la longitud a la qual s’aplica, o Un senyal addicional del model H, 3. vi) Als llocs equipats amb parquímetres, la presència d’aquests notifica que l’aparcament és de pagament i que la seva durada es limita a la del funcionament del temporitzador. vii) (suprimit) Secció D. Senyals d’obligació I. Característiques generals i símbols
1. Els senyals d’obligació són circulars, excepte el senyal D, 10 descrit a l’apartat 10 del subapartat II d’aquesta secció, que és rectangular; el seu diàmetre no haurà de ser inferior a 0,60 m fora de les zones urbanitzades i a 0,40 m a les zones urbanitzades. No obstant això, els senyals el diàmetre dels quals no sigui inferior a 0,30 m es podran associar a senyals lluminosos o ser col·locats a les fites dels refugis.
2. Llevat que s’especifiqui el contrari, els senyals seran de color blau i els símbols blancs o de color clar amb un contorn vermell i els símbols negres. II. Descripció
1. Direcció obligatòria Per notificar la direcció que els vehicles han de seguir o les úniques direccions que els vehicles poden agafar, s’utilitzarà el model D, 1 a del senyal D, 1 “DIRECCIÓ OBLIGATÒRIA” en el qual les fletxes apuntaran en la direcció o les direccions en qüestió. No obstant això, en comptes d’utilitzar el signe D, 1 a , es podrà utilitzar, sense perjudici del que disposa el subapartat I d’aquesta secció, el senyal D,1 b ; aquest senyal D, 1 b és negre amb un contorn blanc i un símbol blanc.
2. Desviació obligatòria El senyal D, 2 “DESVIACIÓ OBLIGATÒRIA” col·locat, per excepció de l’apartat 1 de l’article 6 del Conveni, en un refugi o davant d’un obstacle a la calçada, notifica que els vehicles estan obligats a passar pel costat del refugi o obstacle indicat per la fletxa.
3. Intersecció de sentit giratori obligatori El cartell D, 3 “INTERSECCIÓ DE SENTIT GIRATORI OBLIGATORI” notifica als conductors que han de seguir les direccions que indiquin les fletxes del sentit giratori. Si aquest està indicat amb el senyal D, 3 i el senyal B, 1 o B, 2, té prioritat el conductor que ja es trobi a la intersecció de sentit giratori.
4. Carril bici obligatori El senyal D, 4 “CARRIL BICI OBLIGATORI” notifica als ciclistes que el camí a l’entrada del qual s’hagi col·locat aquest senyal està reservat per a ells i als conductors d’altres vehicles que no el poden utilitzar. Els ciclistes han d’utilitzar el carril si aquest voreja la calçada, un sender per a vianants o per a les persones que van a cavall i va en la mateixa direcció. No obstant això, els conductors de ciclomotors també estan obligats, en les mateixes condicions, a utilitzar el carril bici, si la legislació nacional així ho preveu o si així ho imposa un senyal addicional amb una inscripció o el símbol del senyal C, 3 d .
5. Camí obligatori per a vianants El senyal D, 5 “CAMÍ PER ALS VIANANTS OBLIGATORI” notifica als vianants que el camí a l’entrada del qual s’hagi col·locat aquest senyal està reservat per a ells i a la resta d’usuaris de la via que no el poden utilitzar. Els vianants estan obligats a utilitzar el camí si aquest voreja la calçada, un carril bici o un camí per a les persones que van a cavall i va en la mateixa direcció.
6. Camí obligatori per a les persones que van a cavall El senyal D, 6 “CAMÍ OBLIGATORI PER A LES PERSONES QUE VAN A CAVALL” notifica a les persones que van a cavall que el camí a l’entrada del qual s’hagi col·locat aquest senyal està reservat per a ells i als altres usuaris de la via que no el poden utilitzar. Les persones a cavall han d’utilitzar el camí si aquest voreja una calçada, un carril bici o un camí per a vianants i va en la mateixa direcció.
7. Velocitat mínima obligatòria El senyal D, 7, “VELOCITAT MÍNIMA OBLIGATÒRIA”, indica que els vehicles que circulen per la via a l’entrada de la qual s’hagi col·locat aquest senyal han de circular, com a mínim, a la velocitat indicada; la xifra que apareix en el senyal indica la velocitat mínima en la unitat de mesura que s’utilitzi habitualment en el país per indicar la velocitat dels vehicles. A continuació de la xifra de la velocitat s’hi podran afegir, per exemple, les lletres “km” (kilòmetres) o “m” (milles).
8. Final de la velocitat mínima obligatòria El senyal D, 8, “FINAL DE LA VELOCITAT MÍNIMA OBLIGATÒRIA”, indica que deixa de ser obligatòria la velocitat mínima imposada pel senyal D,
7. El senyal D, 8 és idèntic al senyal D, 7, però el travessa una barra obliqua de color vermell que va del costat superior dret a l’inferior esquerre.
9. Ús obligatori de cadenes de neu El senyal D, 9, “ÚS OBLIGATORI DE CADENES DE NEU”, indica que els vehicles que circulen per la via a l’entrada de la qual s’hagi col·locat aquest senyal només poden circular amb cadenes de neu, com a mínim, en dues rodes motrius.
10. Direcció obligatòria per als vehicles que transportin mercaderies perilloses Els senyals D,10 a ; D, 10 b i D, 10 c indiquen la direcció que han d’agafar els vehicles que transportin mercaderies perilloses.
11. Nota relativa a la combinació dels senyals D, 4; D,5 i D, 6
a) Per notificar que un carril està reservat per a la circulació de dues categories d’usuaris i està prohibit a la resta d’usuaris de la carretera, s’utilitzarà un senyal d’obligació que comprengui els símbols combinats de les categories d’usuaris autoritzats a circular pel carril a l’entrada del qual s’hagi col·locat aquest senyal.
b) Quan els símbols estiguin juxtaposats i separats per una línia mitjana vertical, cada símbol comporta, per a l’usuari a qui es refereix, l’obligació d’utilitzar el costat del carril reservat a la seva categoria i per a la resta d’usuaris la prohibició de circular-hi; les dues parts del carril estaran clarament separades per mitjans materials o marques.
c) Quan els símbols se superposin, el senyal notificarà a les categories d’usuaris a què es refereixen els símbols, el dret a utilitzar el carril conjuntament. L’ordre dels símbols és opcional. Correspon a la legislació nacional determinar les obligacions cautelars recíproc dels usuaris autoritzats a utilitzar aquests carrils conjuntament. Els senyals D, 11 a i D, 11 b són exemples de combinació dels senyals D, 4 i D,
5. Secció E. Senyals de requisits específics I. Característiques generals i símbols Els senyals de requisits específics són generalment quadrats o circulars, amb un fons blau amb un símbol o inscripció de color clar, o un fons clar amb un símbol o inscripció de color fosc. II. Descripció
1. Senyals que indiquen un requisit o perill per a un o més carrils de circulació Els senyals com els que s’esmenten a continuació signifiquen l’existència d’un requisit o d’un perill que concerneix només un o més carrils materialitzats per una marca longitudinal, en una calçada amb diversos carrils destinats a la circulació en el mateix sentit. També poden indicar els carrils assignats al trànsit en sentit contrari. El senyal relatiu a la prescripció o al perill indicat s’ha de representar en cada fletxa a la qual correspongui:
i) E, 1 a “VELOCITAT MÍNIMA OBLIGATÒRIA APLICABLE A VARIS CARRILS”. ii) E, 1 b “VELOCITAT MÍNIMA OBLIGATÒRIA APLICABLE A UN CARRIL”. Aquest senyal es podrà utilitzar per indicar que el carril contigu està reservat als vehicles lents. iii) E, 1 c “VELOCITATS DIFERENTS APLICABLES A VARIS CARRILS”. La vora dels cercles ha de ser de color vermell i les xifres negres.
2. Senyals que indiquen que el carril està reservat als serveis regulats de transport públic Els senyals E, 2 a i E, 2 b són exemples de senyals que indiquen la posició del carril reservat als autobusos de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 26 bis.
3. Senyal “SENTIT ÚNIC”
a) Es podran col·locar dos senyals diferents “SENTIT ÚNIC” quan es consideri necessari indicar que una carretera o una calçada és en sentit únic:
i) El senyal E, 3 a es col·loca de manera gairebé perpendicular a l’eix de la calçada; el senyal és quadrat. ii) El Senyal E, 3 b es col·loca més o menys paral·lel a l’eix de la calçada; és un rectangle allargat el costat llarg del qual és horitzontal. Es poden escriure les paraules “sentit únic” a la fletxa del senyal E, 3b en l’idioma nacional o en una de les llengües nacionals del país.
b) La disposició dels senyals E, 3 a i E, 3 b és independent de la disposició, abans l’entrada al carrer, dels senyals de prohibició o obligació.
4. Senyal de preselecció Exemple de senyal per a la preselecció d’interseccions en carreteres de diversos carrils: E, 4.
5. Senyals que anuncien l’entrada o la sortida d’una autopista
a) El senyal E, 5 a “AUTOPISTA” es col·loca en el lloc des del qual s’apliquen les normes especials de circulació a les autopistes.
b) El senyal E, 5 b “FI D’AUTOPISTA” es col·loca al lloc on aquestes normes es deixen d’aplicar.
c) El senyal E,5 b també es pot utilitzar i repetir per anunciar l’aproximació del final d’una autopista; cada senyal així implantat porta en la seva part inferior la distància entre el punt on està col·locat i el final de l’autopista.
d) Aquests senyals tenen un fons blau o verd.
6. Senyals que anuncien l’entrada o la sortida d’una via on les normes de circulació són les mateixes que en una autopista
a) El senyal E, 6 a “CARRETERA PER A AUTOMÒBILS” es col·loca al lloc des del qual s’apliquen les normes especials de circulació en carreteres diferents de les autopistes, que estan reservades al trànsit de cotxes i no donen servei a propietats veïnes. Un senyal addicional col·locat sota el senyal E, 6a podrà indicar que, com a excepció, es permet l’accés dels automòbils a les propietats veïnes.
b) També es podrà utilitzar i repetir el senyal E, 6 b “FINAL DE CARRETERA PER A AUTOMÒBILS” per indicar que s’acaba la carretera; cada senyal col·locat d’aquesta manera tindrà a la seva part inferior la distància entre el punt on està col·locat i el final de la carretera.
c) Aquests senyals tenen un fons blau o verd.
7. Senyals que indiquen l’entrada o el final d’una zona urbanitzadaç
a) El senyal que indica l’entrada a una zona urbanitzada porta el nom d’aquesta zona o el símbol que representa la silueta d’una zona urbanitzada o les dues coses a la vegada. Els senyals E, 7 a ; E, 7 b ; E, 7 c i E, 7 d són exemples de senyals que indiquen que s’acaba una zona urbanitzada.
b) El senyal que indica l’entrada a una zona urbanitzada és idèntic excepte que el travessa una barra obliqua de color vermell o que té línies paral·leles de color vermell des de l’angle superior dret a l’angle inferior esquerre. Els senyals E, 8 a ; E,8 b ; E, 8 c i E, 8 d són exemples de senyals que indiquen que s’acaba una zona urbanitzada. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 6 del Conveni, aquests senyals es podran col·locar al dors dels senyals d’ubicació d’una zona urbanitzada.
c) Els senyals als quals es refereix aquest apartat s’utilitzaran de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 13 bis del Conveni.
8. Senyals de validesa per zona
a) Inici de zona
i) Per indicar que un senyal s’aplica a totes les carreteres d’una àrea determinada (validesa per zona), el senyal és rectangular amb un fons clar. La paraula “ZONA” o l’equivalent en l’idioma del país en qüestió pot aparèixer al senyal col·locat a sobre o a sota. La informació precisa sobre les restriccions, prohibicions o obligacions transmeses pel senyal podrà aparèixer al senyal, a sota o en un senyal addicional. Els senyals que s’apliquen a totes les carreteres situades en una determinada àrea (validesa per zona) es col·locaran a totes les carreteres d’aquesta àrea. L’àrea hauria d’incloure preferentment només carreteres de característiques homogènies. ii) Els senyals E,9 a ; E,9 b ; E,9 c i E,9 d són exemples de senyals que s’apliquen a totes les carreteres situades en una zona determinada (validesa per zona): E, 9 a – Zona on està prohibit aparcar; E, 9 b – Zona on està prohibit aparcar en determinats moments; E, 9 c – Zona d’aparcament; E, 9 d – Zona de màxima velocitat.
b) Final de zona
i) Per indicar que s’acaba una zona, indicada amb un senyal de validesa de zona, el senyal serà el mateix que el que està col·locat a l’entrada d’aquesta, però serà gris en un senyal rectangular amb un fons clar. A més a més, el senyal tindrà una franja diagonal negra o gris fosc o una sèrie de ratlles paral·lels negres o grises de dreta a esquerra. Aquests senyals de final de zona es col·locaran a totes les carreteres que s’hagin d’utilitzar per sortir de la zona indicada. ii) Els senyals E,10 a ; E,10 b ; E,10 c i E,10 d són exemples de senyals que indiquen el final d’una zona en la qual s’aplica un senyal de normativa a totes les carreteres (validesa per zona): E, 10 a – Final de zona on està prohibit aparcar; E, 10 b – Final de zona on està prohibit aparcar en determinats moments; E, 10 c – Final de zona d’aparcament; E, 10 d – Final de zona de màxima velocitat.
9. Senyals que indiquen l’entrada o la sortida d’un túnel on s’apliquen determinades normes
a) El senyal E, 11 a “TÚNEL” indica un tram de carretera que passa dins un túnel i per al qual s’apliquen determinades normes. Es col·loca al lloc des del qual s’apliquen aquestes normes.
b) Per avisar prèviament els usuaris, també es podrà col·locar el senyal E, 11 a a una distància adequada abans del lloc on s’apliquen les normes especials; aquest senyal ha de portar, bé a la seva part inferior o en un senyal addicional H, 1 tal com es descriu a l’apartat H d’aquest annex, la distància entre el punt on està col·locat i el lloc des del qual s’apliquen aquestes normes especials.
c) En el lloc des del qual ja no s’apliquen les normes especials es podrà col·locar un cartell E, 11 b “FI DEL TÚNEL”.
10. Senyal “PAS DE VIANANTS”
a) El senyal E,12 a “PAS DE VIANANTS” s’utilitza per indicar als vianants i als conductors el pas de vianants. El fons del senyal és blau o negre, el triangle és blanc o groc i el símbol és negre o blau fosc; el símbol és l’A, 12.
b) Tanmateix, també es podran utilitzar el senyal E, 12 b , en forma de pentàgon irregular, amb fons blau i el símbol blanc el senyal E, 12 c amb fons fosc i símbol blanc.
11. Senyal “HOSPITAL”
a) Aquest senyal s’utilitza per indicar als conductors de vehicles que han de prendre les precaucions exigides per la proximitat de centres sanitaris, especialment per evitar fer soroll si és possible. Hi ha dos models per a aquest senyal, E, 13 a i E, 13 b .
b) Es podrà substituir la creu vermella que figura al senyal E, 13 b per un dels símbols a què es refereix l’apartat 1 del subapartat II de la secció F.
12. Senyal “APARCAMENT”
a) El senyal E, 14 a “APARCAMENT”, que es podrà col·locar paral·lel a l’eix de la carretera, indica els llocs on està permès l’aparcament (estacionament) de vehicles. El senyal és quadrat. Portarà la lletra o l’ideograma utilitzat a l’Estat en qüestió per indicar “Aparcament”. Aquest senyal té un fons blau.
b) Es pot indicar la direcció de la plaça d’aparcament o les categories de vehicles a què s’adscrigui la plaça en el mateix senyal o en un senyal addicional col·locat a sota. Aquestes inscripcions també poden limitar la durada de l’aparcament autoritzat o especificar que el transport públic és accessible des de l’aparcament mitjançant un signe “+” seguit de la indicació del mitjà de transport especificat, sigui mitjançant una declaració literal o mitjançant un símbol. Els senyals E,14 b i E,14 c són exemples de senyalització per a un aparcament especialment destinat als vehicles els conductors dels quals volen utilitzar un mitjà de transport públic.
13. Senyals que indiquen una parada d’autobús o de tramvia E, 15 “PARADA D’AUTOBÚS” i E, 16 “PARADA DE TRAMVIA”
14. Senyals que indiquen un lloc de parada en cas d’emergència o perill El senyal E, 18 “LLOC DE PARADA D’EMERGÈNCIA” indica un lloc que només pot ser utilitzat pels conductors per aturar-se o aparcar en cas d’emergència o perill. Si aquest lloc de parada està equipat amb un telèfon d’emergència i/o un extintor, el senyal portarà els símbols F, 14 i/o F, 15, sigui en la part inferior o en un senyal rectangular col·locat a sota. Aquest senyal té dos models: l’E 18 a i l’E 18 b . Secció F. Senyals d’informació, instal·lació o servei I. Característiques generals i símbols
1. Els senyals “F” tenen un fons blau o verd; porten un rectangle blanc o groc sobre el qual apareix el símbol.
2. A la franja blava o verda de la base dels senyals, es podrà escriure en blanc la distància a què es troba la instal·lació senyalitzada o l’entrada del camí que hi porta; al senyal on surt el símbol F, 5 es pot marcar “HOTEL” o “MOTEL” de la mateixa manera. Els senyals també es poden col·locar a l’entrada del camí que porta a la instal·lació i després incloure una fletxa direccional blanca a la part blava o verda de la seva base. El símbol és negre o blau fosc, excepte els símbols F, 1a; F, 1b; F, 1c i F, 18 que són vermells. El símbol F, 17 pot ser vermell. II. Descripció
1. Símbols “LLOC D’EMERGÈNCIA” S’utilitzaran els símbols que representen els llocs d’emergència als Estats afectats. Els símbols són vermells. Els exemples d’aquests símbols són: F, 1 a ; F, 1 b i F,1 c .
2. Símbols varis F, 2 “LLOC DE SERVEI DE GRUA” F, 3 “LLOC PER TELEFONAR” F, 4 “BENZINERA” F, 5 “HOTEL” o “MOTEL” F, 6 “RESTAURANT” F, 7 “BAR O CAFETERIA” F, 8 “ÀREA DE PÍCNIC” F, 9 “ZONA DE SORTIDA D’EXCURSIONS” F, 10 “CÀMPING” F, 11 “ZONA PER A CARAVANES” F, 12 “CÀMPING I CARAVANES” F, 13 “ALBERG PER A JOVES” F, 14 4 Vegeu nota al peu de pàgina F, 15 5 Vegeu nota al peu de pàgina F, 16 6 Vegeu nota al peu de pàgina F, 17 “TELÈFON D’EMERGÈNCIA” F, 18 “EXTINTOR” Secció G. Senyals de direcció, afitament o indicació I. Característiques generals i símbols
1. Els senyals d’indicació acostumen a ser rectangulars; tanmateix, els senyals de direcció poden tenir la forma d’un rectangle allargat amb un costat horitzontal llarg i acabat en una punta de fletxa.
2. Els senyals d’indicació mostren símbols o inscripcions de color blanc o clar amb un fons de color fosc, o símbols o inscripcions de color fosc amb un fons blanc o de color clar; el color vermell només es pot utilitzar excepcionalment i mai no ha de predominar.
3. Els senyals d’advertència anticipada o de direcció relatius a les autopistes o carreteres assimilades a les autopistes porten uns símbols o inscripcions en blanc sobre un fons blau o verd. Sobre aquests senyals, els símbols utilitzats en els senyals E, 5a i E, 6a es poden reproduir a escala reduïda.
4. Els senyals que indiquen una condició temporal com ara una obra o un desviament poden tenir un fons taronja o groc i portar símbols o inscripcions en negre.
5. Es recomana indicar, als senyals G, 1; G, 4; G, 5; G, 6 i G, 10 el nom de la població assenyalada en l’idioma del país o de la subdivisió del país on està ubicada la població. II. Senyals d’avís previ
1. Cas general Exemples de senyalització anticipada direccional: G, 1 a ; G, 1 b i G, 1 c .
2. Casos especials
a) Exemples de senyalització anticipada per una “CARRETERA SENSE SORTIDA”: G, 2 a i G, 2 b .
b) Exemple de senyalització per a l’itinerari que s’ha de seguir per anar a l’esquerra en el cas que el revolt a l’esquerra estigui prohibit a la intersecció següent: G,
3. Nota: És possible afegir als senyals de presenyalització G, 1 la reproducció d’altres senyals que informin els usuaris de la carretera de les especificitats del recorregut o del mode de circulació (per exemple senyals A, 2; A, 5; C, 3 e ; C, 6; E, 5 a ; F, 2). III. Senyals de direcció
1. Exemples de senyals que indiquen la direcció d’una població: G, 4 a ; G, 4 b ; G, 4 c i G, 5.
2. Exemples de senyals que indiquen la direcció d’un aeròdrom: G, 6 a ; G, 6 b i G, 6 c .
3. El senyal G, 7 indica la direcció d’un càmping.
4. El cartell G, 8 indica la direcció d’un alberg per a joves.
5. Exemples de senyals que indiquen la direcció d’un aparcament més específicament destinat als vehicles, els conductors dels quals vulguin utilitzar el transport públic: G, 9 a i G, 9 b . Les característiques d’aquest últim es poden indicar amb una lletra o un símbol. NOTA: És possible afegir als indicadors de direcció els senyals G, 4; G, 5 i G, 6, la reproducció d’altres senyals que informin els usuaris de la via d’especificitats del traçat o del mode de circulació (per exemple, senyals A, 2; A, 5; C, 3 e ; C, 6; E, 5 a ; F, 2). IV. Senyals de confirmació El senyal G, 10 és un exemple de senyal de confirmació. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 1 de l’article 6 d’aquest Conveni, aquest senyal es podrà col·locar al dors d’un altre senyal destinat al trànsit en sentit contrari. V. Senyals d’indicació
1. Senyals que indiquen el nombre i el sentit dels carrils de circulació Senyals com G, 11 a ; G, 11 b i G, 11 c s’utilitzen per indicar als conductors el nombre i el sentit dels carrils de circulació. Han de portar el mateix nombre de fletxes que el nombre de carrils destinats a la circulació en el mateix sentit; també poden indicar els carrils destinats al trànsit en sentit contrari.
2. Senyals que indiquen el tancament d’un carril de circulació Els senyals com G, 12 a i G, 12 b indiquen als conductors que un carril de circulació està tancat.
3. Senyal “CARRETERA SENSE SORTIDA” El senyal G, 13 “CARRETERA SENSE SORTIDA” col·locat a l’entrada d’una carretera indica que el camí no té sortida.
4. Senyal “LÍMITS GENERALS DE VELOCITAT” El senyal G, 14 “LÍMITS GENERALS DE VELOCITAT” s’utilitza, especialment, a prop de les fronteres nacionals, per indicar els límits generals de velocitat vigents en un país o en una de les seves subdivisions. El nom o el signe distintiu del país, acompanyat si és possible de l’emblema nacional, apareix a la part superior del senyal. El senyal indica els límits generals de velocitat vigents al país, en el següent ordre: 1) en zones urbanitzades; 2) fora de les zones urbanitzades; 3) a les autopistes. Si escau, es podrà utilitzar el símbol del senyal E, 6 a “Carretera per a automòbils” per indicar el límit general de velocitat a les carreteres per als automòbils. La vora del senyal i la seva part superior són blaves; el nom del país i el fons de les tres caselles són de color blanc. Els símbols utilitzats a les caselles superior i central són negres i el símbol del quadre central té una barra inclinada vermella.
5. Senyal de “CARRETERA PRACTICABLE”
a) El senyal G, 15 “CARRETERA PRACTICABLE” s’utilitza per indicar si una carretera de muntanya, en particular en creuar un port, està oberta o tancada; estarà situat a l’entrada de la carretera o camins que condueixen al pas en qüestió. El nom del pas (del port) està escrit en blanc. En el senyal es posa com a exemple el topònim “Furka”. Els senyals 1, 2 i 3 són amovibles.
b) Si el pas està tancat, el senyal 1 és vermell i porta la inscripció “TANCAT”; si el pas està obert, és de color verd i porta la inscripció “OBERT”. Les inscripcions són en blanc i, preferiblement, en diversos idiomes.
c) Els senyals 2 i 3 tenen un fons blanc amb inscripcions i símbols negres. Si el pas està obert, el senyal 3 no porta cap indicació i el senyal 2, segons l’estat de la carretera, o bé no porta cap indicació, o bé porta el senyal D, 9 “ÚS DE CADENES DE NEU OBLIGATORI”, o el símbol G, 16 “ÚS DE CADENES DE NEU O PNEUMÀTICS DE NEU RECOMANAT”; aquest símbol ha de ser negre. Si el pas està tancat, el senyal 3 porta el nom de la població fins a la qual està obert el camí i el senyal 2 porta, segons l’estat del camí, o bé la inscripció “OBERT FINS A” o el símbol G, 16, o el senyal D, 9.
6. Senyal “VELOCITAT RECOMANADA” El senyal G, 17 “VELOCITAT RECOMANADA” s’utilitza per notificar una velocitat la qual s’aconsella circular si les circumstàncies ho permeten i si l’usuari no està obligat a respectar una velocitat inferior específica a la categoria del vehicle que condueix. La xifra, o sèrie de xifres inscrits al senyal indiquen la velocitat en la unitat de mesura més corrent utilitzada al país per indicar la velocitat dels vehicles. Es podrà especificar aquesta unitat de mesura al senyal.
7. Senyal que indica un itinerari aconsellat pels vehicles pesants G, 18 “ITINERARI RECOMANAT PELS VEHICLES PESANTS”.
8. Senyal que indica un carril d’emergència El senyal G, 19 “CARRIL D’EMERGÈNCIA” s’utilitza per indicar un carril d’emergència en una baixada pronunciada. Aquest senyal, proveït d’una indicació que especifica la distància a la qual es troba el carril d’emergència, s’haurà d’instal·lar juntament amb un senyal A, 2 a la part superior del descens, al lloc on comença la zona de perill i a l’entrada del carril d’emergència. En funció de la durada de la baixada s’haurà de repetir el senyal si cal, de nou amb una indicació de la distància. El símbol pot variar en funció de la ubicació del carril d’emergència respecte a la carretera en qüestió.
9. Senyals que anuncien una passarel·la o un pas soterrani per als vianants
a) El senyal G, 20 s’utilitza per indicar als vianants una passarel·la o un pas soterrani.
b) El senyal G, 21 s’utilitza per indicar una passarel·la o un pas soterrani sense esglaons. El símbol de les persones amb discapacitat també es podrà utilitzar en aquest senyal.
10. Senyals que anuncien una sortida d’autopista Els senyals G, 22 a ; G, 22 b i G, 22 c són exemples de senyals d’avís previ d’una sortida d’autopista. Aquests senyals porten la indicació de la distància a la sortida de l’autopista, d’acord amb la legislació nacional; els senyals que porten una i dues barres obliqües es col·loquen respectivament a un terç i dos terços de la distància entre el senyal que porta les tres barres i la sortida de l’autopista.
11. Senyals que anuncien sortides d’emergència
a) Els senyals G, 23 a i G, 23 b indiquen on es troben les sortides d’emergència.
b) Els senyals G,24 a , G,24 b i G,24 c són exemples per indicar la direcció i la distància cap a les sortides d’emergència més properes. En els túnels, no hauran d’estar a més de 50 m de distància entre si i s’hauran de col·locar a les parets a una alçada d’1 m a 1,5 m.
c) Els senyals G, 23 i G, 24 tenen un fons verd i els símbols, fletxes i indicacions de distància són de color blanc o clar. Secció H. Senyals addicionals
1. Aquests senyals tenen un fons blanc o groc i una franja negra, blau fosc o vermella, la distància o la longitud o el símbol estan escrits en negre o blau fosc; sigui amb un fons negre o blau fosc i una tira blanca, groga o vermella, la distància o la longitud o el símbol s’escriu llavors en blanc o groc. 2.
a) Els senyals addicionals H, 1 indiquen la distància entre el senyal i l’inici del pas perillós o de la zona en què s’aplica la normativa.
b) Els senyals addicionals H, 2 indiquen la longitud de la secció o zona perillosa en què s’aplica el requisit.
c) Els senyals addicionals es col·loquen sota els senyals. Tanmateix, per als senyals amb avís de perill del model Ab, les indicacions previstes per als senyals addicionals es podran escriure a la part baixa del senyal.
3. Els senyals addicionals H, 3 i H, 4 relatius a prohibicions o restriccions d’aparcament són els models H, 3 a ; H, 3 b i H, 3 c i H, 4 a ; H, 4 b i H, 4 c respectivament. (Vegeu l’apartat 9c) de la secció C d’aquest annex.)
4. Mitjançant la indicació del símbol de la categoria d’usuaris de la via, els senyals reglamentaris es poden limitar a aquesta categoria: per exemple els models H, 5 a i H, 5 b . Si una categoria d’usuaris ha de quedar exclosa d’un senyal reglamentari, això s’expressarà amb el símbol d’aquesta categoria i amb el missatge verbal “excepte” en la llengua nacional corresponent. Per exemple: H,
6. El símbol es podrà substituir si cal per una inscripció en aquest idioma.
5. Per indicar les places d’aparcament reservades per a minusvàlids, s’utilitza el senyal H, 7 amb els senyals C, 18 o E, 14.
6. El senyal addicional H, 8 mostra un esquema de la intersecció en què les bandes amples representen les carreteres prioritàries i les bandes fines representen carreteres en les quals es col·loquen els senyals B, 1 o B, 2.
7. Per indicar un tram de carretera en què la calçada rellisca per gel o neu, s’utilitzarà el senyal addicional H,
9. Nota relativa al conjunt de l’annex 1: En els països en què el sentit de circulació és a l’esquerra, s’inverteixen els senyals i/o símbols. Annex
2. Marques viàries Capítol I. Generalitats
1. Les marques sobre la calçada (marques viàries) haurien de ser amb materials antilliscants i no haurien de sobresortir més de 6 mm en relació amb el nivell de la calçada. Quan s’utilitzin claus o dispositius anàlegs per al marcatge, no haurien de sobresortir més d’1,5 cm en relació amb el nivell de la calçada (o més de 2,5 cm en el cas de fites amb dispositius reflectants); la seva utilització hauria de respondre a les necessitats de seguretat de la circulació. Capítol II. Marques longitudinals A. Dimensions
2. L’amplada de les línies contínues o discontínues de les marques longitudinals hauria de ser com a mínim de 0,10 m.
3. La distància entre dues línies longitudinals adossades (línia doble) hauria d’estar compresa entre 0,10 m i 0,18 m.
4. Una línia discontínua consisteix en traços de la mateixa longitud separats per intervals uniformes. Per determinar la longitud dels traços i dels espais s’hauria de tenir en compte la velocitat dels vehicles en aquest tram de la via o en la zona de què es tracti.
5. Fora de les zones urbanitzades, una línia discontínua hauria d’estar constituïda per traços d’una longitud compresa entre 2 m i 10 m. La longitud dels traços de la línia d’aproximació esmentada en l’apartat 23 d’aquest annex hauria de ser de dos a tres vegades la dels intervals.
6. A l’interior de les zones urbanitzades, la longitud i la distància entre els traços haurien de ser inferiors als utilitzats fora de les zones urbanitzades. La longitud dels traços es pot reduir a 1 m). No obstant això, en certes grans artèries urbanes de circulació ràpida, les característiques de les marques longitudinals podran ser les mateixes que fora de les zones urbanitzades. B. Marques dels carrils de trànsit
7. Els carrils es marcaran, o bé amb línies discontínues, o bé amb línies contínues, o amb qualsevol altre mitjà adequat.
i) Fora de les zones urbanitzades
8. L’eix de la calçada s’hauria d’indicar amb una marca longitudinal a les vies de doble sentit de circulació que tinguin dos carrils de circulació. Aquesta marca consisteix normalment en una línia discontínua. Únicament en casos especials s’hauran d’utilitzar línies contínues a aquest efecte.
9. A les carreteres amb tres carrils, aquests s’haurien de marcar en general amb línies discontínues en els trams de visibilitat normal. En certs casos especials, per reforçar la seguretat de la circulació, es podran utilitzar les línies contínues o les línies discontínues adossades a línies contínues.
10. A les calçades que tinguin més de tres carrils, la línia que separi els sentits de la circulació hauria d’estar marcada per una o dues línies contínues, a excepció dels casos en què es pugui invertir el sentit de la circulació en els carrils centrals. A més, els carrils hauran d’estar marcats per línies discontínues (diagrames 1a i 1b). ii) A les zones urbanitzades
11. A les zones urbanitzades, les recomanacions que es preveuen en els apartats 8 a 10 d’aquest annex són aplicables als carrers amb doble sentit i als carrers amb sentit únic que tinguin com a mínim dos carrils de circulació.
12. Els carrils de circulació haurien d’estar marcats en els punts en què l’amplada de la calçada estigui reduïda per vorades, refugis o illots direccionals.
13. A prop de les cruïlles importants (en especial, les de circulació regulada) en què es disposi d’amplada suficient per a dues o més files de vehicles, els carrils haurien d’estar marcats de conformitat amb els diagrames 2 i
3. En aquests casos, les línies que delimiten els carrils es podran completar amb fletxes (vegeu l’apartat 39 d’aquest annex). C. Marcatge de situacions especials
i) Utilització de línies contínues
14. A fi de millorar la seguretat viària, les línies axials discontínues (diagrama 4) haurien de ser substituïdes o completades en determinades cruïlles per una línia contínua (diagrames 5 i 6).
15. Quan s’hagi de prohibir la utilització de la part de la calçada reservada a la circulació en sentit invers en els llocs en què la distància de visibilitat sigui reduïda (canvis de rasant, revolt, etc.) o en els trams en què la calçada es faci estreta o presenti alguna altra particularitat, les limitacions s’haurien d’indicar en els trams en què la distància de visibilitat sigui inferior a un determinat mínim (M), mitjançant una línia contínua traçada de conformitat amb els diagrames 7a a 16 7 . En els països en què la construcció automòbil ho justifiqui, l’alçada visual d’1 m prevista en els diagrames 7a a 10a es pot augmentar fins a 1,20 m.
16. El valor que s’hagi de donar a M varia amb les característiques de la carretera. Els diagrames 7a, 7b, 8a, 8b, 8c i 8d mostren, respectivament, per a carreteres de dos i tres carrils de circulació, el traçat de les línies en un canvi de rasant en què la distància de visibilitat és reduïda. Aquests diagrames corresponen al perfil longitudinal representat en la part superior de la pàgina en què figuren i a una distància M determinada, segons s’indica en l’apartat 24 d’aquest annex: A (o D) és el punt en què la distància de visibilitat passa a ser inferior a M, mentre que C (o B) és el punt en què la distància de visibilitat passa de nou a ser inferior a M 8 .
17. Quan coincideixen els trams AB i CD, és a dir, quan la visibilitat en ambdós sentits és superior al valor M abans d’atènyer l’alt del pendent, les línies s’haurien de col·locar seguint la mateixa disposició, de manera que no coincideixin les línies contínues adossades a una línia discontínua. Això s’indica en els diagrames 9, 10a i 10b.
18. Els diagrames 11a i 11b indiquen el traçat de les línies en la mateixa hipòtesi, sobre un tram en revolt d’una via de doble carril amb distància de visibilitat reduïda.
19. A les carreteres amb tres carrils, es podran utilitzar els dos mètodes que s’indiquen en els diagrames 8a, 8b, 8c i 8d (o, segons el cas, 10a i 10b). El diagrama 8a o 8b (o, segons el cas, 10a) s’hauria d’utilitzar a les carreteres en què circulin en proporció considerable vehicles de dues rodes, i els diagrames 8c i 8d (o, segons el cas, 10b), quan la circulació es compongui essencialment de vehicles de quatre rodes. El diagrama 11c indica les línies en la mateixa hipòtesi, sobre un tram en revolt d’una via de tres carrils amb distància de visibilitat reduïda.
20. Els diagrames 12, 13 i 14 mostren els traçats que indiquen un estrenyiment de la calçada.
21. En els diagrames 8a, 8b, 8c, 8d, 10a i 10b, la inclinació de les línies obliqües de transició respecte a la línia axial no ha de ser superior a 1/20.
22. En els diagrames 13 i 14, que s’utilitzen per indicar un canvi de l’amplada disponible de la calçada, igual que en els diagrames 15, 16 i 17, que indiquen obstacles que imposen una desviació de la línia o de les línies contínues, aquesta inclinació de la línia o de les línies hauria de ser, preferiblement, inferior a 1/50 a les vies de gran velocitat i inferior a 1/20 a les vies on la velocitat no és superior a 50 km (30 milles) per hora. A més, les línies contínues obliqües haurien d’anar precedides, en el sentit de la circulació a què s’apliquen, per una línia contínua paral·lela a l’eix de la calçada, la longitud de la qual correspon a la distància recorreguda en un segon a la velocitat de marxa adoptada.
23. Quan no sigui necessari marcar els carrils mitjançant línies discontínues en un tram normal de via, la línia contínua hauria d’anar precedida d’una línia d’aproximació, constituïda per una línia discontínua, a una distància que dependrà de la velocitat normal dels vehicles i que serà com a mínim de 50 m. Quan els carrils estiguin marcats per línies discontínues en un tram normal de via, la línia contínua també hauria d’anar precedida d’una línia d’aproximació a una distància que dependrà de la velocitat normal dels vehicles i que serà com a mínim de 50 m. Aquest marcatge es podrà completar amb una o diverses fletxes que indiquin als conductors el carril que han de seguir. ii) Condicions d’utilització de les línies contínues
24. L’elecció de la distància de visibilitat que s’hagi d’adoptar per determinar els trams on és o no convenient una línia contínua, així com l’elecció de la longitud que s’hagi de donar a aquesta línia, resulten necessàriament d’un compromís. En el quadre següent es dona el valor recomanat per a M corresponent a diverses velocitats d’aproximació 9 . Velocitat d’aproximació Llista dels valors d’M 100 km/h (60 mph) de 160 m a 320 m 80 km/h (50 mph) de 130 m a 260 m 65 km/h (40 mph) de 90 m a 180 m 50 km/h (30 mph) de 60 m a 120 m
25. Per a les velocitats que no s’especifiquen en el quadre anterior, el valor corresponent a M s’ha de calcular per interpolació o extrapolació. D. Línies-vores que indiquen els límits de la calçada
26. El marcatge de les línies que indiquen els límits de la calçada es farà preferiblement mitjançant una línia contínua. En conjunció amb aquestes línies, es podran utilitzar fites, claus o reflectors. E. Marcatge d’obstacles
27. Els diagrames 15, 16 i 17 indiquen el marcatge que convé utilitzar pels voltants d’un illot o de qualsevol altre obstacle situat a la calçada. F. Línies de guia per als revolts
28. En determinades cruïlles és convenient indicar als conductors la forma de girar a l’esquerra, si en el país se circula per la dreta, o la forma de girar a la dreta, si en el país se circula per l’esquerra. G. Marcatge d’una via reservada a determinades categories de vehicles 28 bis El marcatge dels carrils reservats a determinades categories de vehicles s’efectuarà mitjançant línies que es distingeixin clarament de la resta de línies contínues o trencades fixades a la calçada, especialment per la seva major amplada i pels menors intervals entre línies. Pel que fa als carrils reservats principalment per a vehicles dels serveis de transport públic regular, al carril reservat es pintarà la paraula “BUS” o la lletra “A”, sempre que sigui necessari i especialment a l’inici del carril i després de les interseccions. Els diagrames 28a i 28b donen exemples de senyalització d’un carril reservat per a vehicles de transport públic. Capítol III. Marques transversals A. Generalitats
29. Tenint en compte l’angle des del qual el conductor veu les marques a la calçada, les marques transversals han de ser més amples que les marques longitudinals. B. Línies de parada
30. L’amplada mínima d’una línia de parada ha de ser de 0,20 m i l’amplada màxima de 0,60 m. Es recomana una amplada de 0,30 m.
31. Quan s’utilitzi conjuntament amb un senyal de detenció, la línia de parada s’hauria de col·locar de tal forma que un conductor que s’hagi parat immediatament darrere d’aquesta línia tingui una visió tan clara com sigui possible de la circulació a les altres branques de la cruïlla, tenint en compte les exigències de la circulació dels altres vehicles i dels vianants.
32. Les línies de parada es poden completar amb línies longitudinals (diagrames 18 i 19). També es poden completar amb la paraula “STOP” traçada sobre la calçada, de la qual es donen exemples en els diagrames 20 i
21. La distància entre la part superior de les lletres de la paraula “STOP” i la línia de parada hauria d’estar compresa entre 2 m i 25 m. C. Línies que indiquen el punt on els conductors han de cedir el pas
33. L’amplada mínima de cada línia hauria de ser de 0,20 m i l’amplada màxima de 0,60 m i, si hi ha dues línies, la distància entre elles hauria de ser com a mínim de 0,30 m. La línia es podrà substituir per triangles juxtaposats a la calçada i amb la punta dirigida cap al conductor a qui s’imposa l’obligació de cedir el pas. Aquests triangles haurien de tenir una base de 0,40 m com a mínim i de 0,60 m com a màxim i una alçada de 0,50 m com a mínim i de 0,70 m com a màxim.
34. La marca o les marques transversals s’haurien de col·locar en les mateixes condicions que les línies de parada esmentades en l’apartat 31 d’aquest annex.
35. La marca o les marques a què es refereix l’apartat 34 es poden completar amb un triangle traçat sobre la calçada, del qual es dona un exemple en el diagrama
22. La distància entre la base d’aquest triangle i la marca transversal hauria d’estar compresa entre 2 m i 25 m. El triangle tindrà una base d’1 com a mínim i una alçada que serà el triple de la seva base.
36. Aquesta marca transversal es pot completar amb línies longitudinals. D. Pas de vianants
37. La separació entre les bandes que assenyalen els passos de vianants hauria de ser com a mínim igual a l’amplada d’aquestes franges i no serà superior al doble d’aquesta amplada; l’amplada total d’una separació i d’una franja ha d’estar compresa entre 1 m i 1,40 m. L’amplada mínima recomanada per als passos de vianants és de 2,5 m, en les carreteres en què la velocitat màxima està limitada a 60 km per hora, i de 4 m a les vies en què la velocitat és superior o no està limitada. E. Pas per a ciclistes
38. Els passos per a ciclistes s’haurien d’indicar mitjançant dues línies discontínues. Aquestes línies estaran preferiblement constituïdes per blocs quadrats de (0,40 a 0,60
m) x (0,40 a 0,60 m). La distància entre aquests blocs hauria de ser de 0,40 a 0,60 m. L’amplada del pas no hauria de ser inferior a 1,80 m. No es recomanen les fites ni els claus. Capítol IV. Altres marques A. Fletxes
39. A les vies que tinguin un nombre suficient de carrils per permetre una separació dels vehicles a prop d’una cruïlla, els carrils que s’han d’utilitzar per a la circulació es poden indicar mitjançant fletxes traçades a la superfície de la calçada (diagrames 2, 3, 19 i 23). També es poden utilitzar fletxes a les vies de sentit únic per confirmar el sentit de la circulació. La longitud d’aquestes fletxes no hauria de ser inferior a 2 m. Les fletxes es poden completar amb inscripcions sobre la calçada. B. Línies paral·leles obliqües
40. En els diagrames 24 i 25 es donen exemples de zones en les quals els vehicles no han d’entrar. C. Inscripcions
41. Es poden utilitzar inscripcions a la calçada per regular la circulació i advertir o dirigir els usuaris de la via. Les paraules que s’utilitzin hauran de ser preferiblement noms de llocs, números de vies o paraules fàcils d’entendre internacionalment (per exemple: STOP, BUS, TAXI).
42. Les lletres s’haurien d’allargar considerablement en el sentit de la circulació, a causa de l’angle molt reduït amb el qual els conductors poden veure aquestes inscripcions (diagrama 20).
43. Quan les velocitats d’aproximació siguin superiors a 50 km per hora (30 milles per hora), les lletres hauran de tenir una longitud mínima de 2,5 m. D. Normes relatives a la parada i a l’estacionament
44. Les restriccions a la parada i a l’estacionament es poden indicar mitjançant marques traçades a la vorada de la calçada o tocant la calçada. Els límits dels estacionaments es poden indicar a la superfície de la calçada mitjançant línies adequades. E. Marques a la calçada i a les obres pròximes a la carretera
i) Marques per indicar restriccions d’estacionament
45. El diagrama 26 mostra un exemple de línia en zig-zag. ii) Marques sobre obstacles
46. El diagrama 27 mostra un exemple de marca en un obstacle. Diagrames de l’annex 2 Annex
3. Reproducció en color dels senyals, símbols i plafons que es tracten en l’annex 1 Conveni sobre la senyalització viària Viena, 8 de novembre de 19681 Entrada en vigor: 6 de juny de 1978, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 39. Registre: 6 de juny de 1978, No. 16743. Estat: Signataris:
35. Parts:
74. Text: Nacions Unides, Recueil des Traités , vol. 1091, p. 3; i notificacions dipositàries C.N.61.1994.TREATIES-1 del 31 de maig de 1994 (esmenes); C.N.223.1995.TREATIES-2, de l’11 d’octubre de 1995 (acceptació de les esmenes); 2 C.N.1015.2004.TREATIES-5, del 28 de setembre de 2004 (proposta d’esmenes), i C.N.1000.2005.TREATIES-2, del 29 de setembre de 2005 (acceptació de les esmenes); C.N.828.2007.TREATIES-2, del 19 d’octubre del 2007 (proposta de correccions al Conveni, com esmenat) i C.N.32.2008.TREATIES-1, del 18 de gener del 2008 (correccions al Conveni, com esmenat). Participant 3 Signatura Adhesió (a), Successió (d), Ratificació Albània 6 febrer 2004 a Alemanya 7,8 8 nov. 1968 3 agost 1978 Aràbia Saudita 31 març 2022 a Armènia 28 juny 2018 a Àustria 8 nov. 1968 11 agost 1981 Azerbaidjan 22 febrer 2011 a Bahrain 4 maig 1973 a Bielorússia 8 nov. 1968 18 juny 1974 Bèlgica 8 nov. 1968 16 novembre 1988 Benín 7 juliol 2022 a Bòsnia i Hercegovina 4 12 gener 1994 d Brasil 8 nov. 1968 Bulgària 8 nov. 1968 28 desembre 1978 Costa Rica 8 nov. 1968 Costa d’Ivori 24 juliol 1985 a Croàcia 4 2 novembre 1993 d Cuba 30 setembre 1977 a Dinamarca 6 8 nov. 1968 3 novembre 1986 Egipte 15 desembre 2023 a Emirats Àrabs Units 10 gener 2007 a Equador 8 nov. 1968 Eslovàquia 5 28 maig 1993 d Eslovènia 14 abril 2011 d Espanya 8 nov. 1968 Estònia 24 agost 1992 a Federació de Rússia 8 nov. 1968 7 juny 1974 Filipines 8 nov. 1968 27 desembre 1973 Finlàndia 16 des. 1969 1 abril 1985 França 8 nov. 1968 9 desembre 1971 Geòrgia 15 maig 2001 a Ghana 22 agost 1969 Grècia 18 desembre 1986 a Guyana 25 setembre 2008 a Hongria 8 nov. 1968 16 març 1976 Índia 10 març 1980 a Indonèsia 8 nov. 1968 Iran (República Islàmica d’) 8 nov. 1968 21 maig 1976 Iraq 18 desembre 1988 a Itàlia 8 nov. 1968 7 febrer 1997 Kazakhstan 4 abril 1994 a Kirguizistan 30 agost 2006 a Kuwait 13 maig 1980 a Letònia 19 octubre 1992 a Libèria 16 setembre 2005 a Liechtenstein 2 març 2020 a Lituània 20 novembre 1991 a Luxemburg 8 nov. 1968 25 novembre 1975 Macedònia del Nord 4 20 desembre 1999 d Maldives 9 de gener 2023 a Marroc 29 desembre 1982 a Mèxic 8 nov. 1968 Mongòlia 19 desembre 1997 a Montenegro 9 23 octubre 2006 d Myanmar 26 juny 2019 a Nigèria 3 febrer 2011 a Noruega 23 des. 1969 1 abril 1985 Pakistan 14 gener 1980 a Països Baixos 10 8 novembre 2007 a Polònia 8 nov. 1968 23 agost 1984 Portugal 8 nov. 1968 27 octubre 2009 República Centreafricana 3 febrer 1988 a República de Corea 11 29 des. 1969 República Democràtica del Congo 25 juliol 1977 a República de Moldàvia 8 octubre 2015 a República Txeca 5 2 juny 1993 d Romania 8 nov. 1968 9 desembre 1980 Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 8 nov. 1968 San Marino 8 nov. 1968 20 juliol 1970 Santa Seu 8 nov. 1968 Senegal 19 abril 1972 a Sèrbia4 12 març 2001 d Seychelles 11 abril 1977 a Suècia 8 nov. 1968 25 juliol 1985 Suïssa 8 nov. 1968 11 desembre 1991 Tadjikistan 9 març 1994 a Tailàndia 8 nov. 1968 Tunísia 5 gen. 2004 a Turquia 17 maig 2023 a Turkmenistan 14 juny 1993 a Ucraïna 8 nov. 1968 12 juliol 1974 Uganda 23 agost 2022 a Uzbekistan 17 gener 1995 a Veneçuela (República Bolivariana de) 8 nov. 1968 Vietnam 20 agost 2014 a Xile 8 nov. 1968 27 desembre 1974 Xipre 16 agost 2016 a Declaracions i reserves (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de ratificació, adhesió o successió.) Alemanya 7,8 L’apartat 6 de l’article 10 s’aplicarà a la República Federal d’Alemanya de conformitat amb les disposicions de l’apartat 9 de l’annex de l’Acord europeu de l’1 de maig de 1971, que complementa el Conveni de Senyalització Viària. La República Federal d’Alemanya no es considera vinculada per l’apartat 7 de l’article 23 del Conveni. La República Federal d’Alemanya no es considera vinculada per les característiques dels senyals E 19 i E
20. Aràbia saudita El Regne […] no es considera vinculat per l’article 44 d’aquest Conveni. Àustria “1. S’aplicarà l’apartat 6 de l’article 10 del Conveni sobre la senyalització viària, a condició que el senyal B, 2a estigui presenyalitzat pel senyal B, 1, completat per una placa rectangular en què figuri el símbol‘STOP’i una xifra que indiqui la distància des del senyal B, 2a.
2. S’aplicarà l’article 23, apartat 1, lletra a , incís i , l’article 23, apartat 2, i l’article 23, apartat 3, del Conveni sobre senyalització viària, a condició que el llum verd també pugui parpellejar; el llum verd parpellejant anuncia el final imminent de la fase de llum verd.
3. No s’aplicarà l’apartat 6 (senyals E, 19 i E, 20) de la secció F de l’annex 5 del Conveni sobre senyalització viària.” Azerbaidjan En relació amb l’apartat 1 de l’article 46 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan no es considera vinculada per l’article 44 del Conveni. La República de l’Azerbaidjan declara que no li és possible garantir l’aplicació de les disposicions del Conveni en els seus territoris ocupats per la República d’Armènia, fins a l’alliberament dels seus territoris de l’ocupació dels mateixos i la total eliminació de les conseqüències d’aquesta ocupació. Bielorússia La República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera vinculada per les disposicions de l’article 44 del Conveni sobre la senyalització viària, segons les quals les controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació del Conveni es podran sotmetre, a petició de qualsevol de les parts, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia. La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que les disposicions de l’article 37 del Conveni sobre la senyalització viària segons les quals un determinat nombre d’estats no poden ser parts en el Conveni, tenen caràcter discriminatori i considera que el Conveni sobre senyalització viària ha d’estar obert a l’adhesió de tots els estats interessats, sense discriminació ni restriccions de cap tipus. La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que les disposicions de l’article 38 del Conveni sobre la senyalització viària són obsoletes i contràries a la Declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials [resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960]. Bèlgica 12 Reserves a l’article 10, apartat 6, al’article 23, apartat 7, i a l’annex 5, part F,
6. Bulgària 13 La República Popular de Bulgària declara que la disposició de l’article 37 del Conveni sobre la senyalització viària, de la qual es desprèn que un determinat nombre d’estats no es pot adherir a aquest Conveni, té caràcter discriminatori i considera que el Conveni sobre la senyalització viària ha d’estar obert a l’adhesió de tots els estats interessats, sense discriminació ni restriccions de cap tipus. La República Popular de Bulgària declara que les disposicions de l’article 38 del Conveni sobre la senyalització viària són obsoletes i contràries a la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials. Les paraules que figuren en els senyals d’indicació enumerats de i a v inclosos a l’article 5, apartat 1, c , es duplicaran a la República Popular de Bulgària amb una transliteració en caràcters llatins únicament per indicar els punts finals de les rutes internacionals que passen per la República Popular de Bulgària i els llocs d’interès per al turisme international. A la República Popular de Bulgària, els ciclomotors s’assimilen a les motocicletes pel que fa a l’aplicació del Conveni sobre la senyalització viària (article 46, apartat 2, b ). Costa d’ivori De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 [del Conveni sobre la senyalització viària], la República de la Costa d’Ivori no es considera vinculada per les disposicions de l’article 44, segons el qual “Tota controvèrsia entre dos o més parts contractants relatives a la interpretació o aplicació del present Conveni que les parts no hagin pogut resoldre mitjançant la negociació o de qualsevol altra manera, es podrà sotmetre, a petició de qualsevol de les parts contractants interessades, a la Cort Internacional de Justícia perquè decideixi”. Cuba La República de Cuba considera que les disposicions de l’article 37 del Conveni, que tracta assumptes d’interès per a tots els estats, tenen caràcter discriminatori, ja que priven un determinat nombre d’estats del dret a signar-lo i a adherir-s’hi, cosa que és contrària al principi d’igualtat sobirana dels estats. La República de Cuba declara que les disposicions de l’article 38 del Conveni ja no són aplicables per ser contràries a la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials (resolució 1514), en què l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 14 de desembre de 1960 la necessitat de posar fi de manera ràpida i incondicional al colonialisme en totes les seves formes i manifestacions. El Govern revolucionari de la República de Cuba no es considera obligat per les disposicions establertes a l’article 44 del Conveni, segons el qual la Cort Internacional de Justícia tindrà jurisdicció obligatòria en les controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació del Conveni. Pel que fa a la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia, Cuba sosté que es requereix el consentiment de totes les parts implicades, en cada cas particular, per poder sotmetre una discrepància a la Cort. La República de Cuba declara que assimilarà els ciclomotors a les motocicletes, de conformitat amb l’article 46, apartat 2, b , del Conveni. Dinamarca Reserva en relació amb l’apartat 3 de l’article 27 , segons el qual el “Cediu el pas” s’indicarà per una marca transversal i per una placa, simultàniament. Eslovàquia 5 Espanya De conformitat amb l’article 46,... Espanya no es considera vinculada per l’article 44 i... formula una reserva respecte a l’article 38. Estònia Estònia no es considera vinculada per la disposició de l’article 44 del Conveni. Federació de Rússia [Les mateixes reserves i declaracions, mutatis mutandis , que les reproduïdes a “Bielorússia”.] Finlàndia 14 1) Apartat 6 de l’article 10 i apartat 2.a.iii) de la secció B de l’annex 2 (avís previ de parada obligatòria) : Finlàndia es reserva el dret d’utilitzar com a senyal d’advertència de parada obligatòria el senyal “CEDIU EL PAS”, complementat amb un senyal que porti la inscripció “STOP” i que indiqui la distància a la qual s’ha d’efectuar la parada obligatòria; 2) Article 18 (senyals de posició) : Finlàndia es reserva el dret de no utilitzar els senyals E,9a o E,9b a les entrades de les viles, ni els senyals E,9c o E,9d a les sortides de les viles. S’utilitzaran símbols en lloc d’aquests senyals. S’utilitza un senyal en lloc del senyal E,9b per indicar el nom, però no té el mateix significat que el senyal E,9b; ... 4) Annex 5, secció F, apartat 6 (senyals que anuncien una parada d’autobús o de tramvia) : Finlàndia es reserva el dret d’utilitzar formes i colors diferents dels senyals E,19 i E,20. França “El Govern francès formula totes les reserves relatives a l’aplicació, pel que fa al territori francès i als territoris d’ultramar, de l’apartat 6 de l’article 10 del Conveni sobre la senyalització: De conformitat amb les decisions adoptades en el marc de la Comissió Econòmica per Europa, es va preveure que la presenyalització del senyal B.2a (STOP) es fes mitjançant el senyal B.1 complementat per una placa rectangular amb el símbol de STOP i una xifra que indiqués a quina distància es troba el senyal B.2a. Aquesta norma està en contradicció amb les disposicions de l’article 10 del Conveni.” Grècia El Govern de Grècia no pretén assimilar els ciclomotors a les motocicletes. Hongria 15
1. La redacció del paràgraf 1 de l’article 37 del Conveni és contrària als propòsits i principis de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides. Tots els estats, sense cap restricció, han de tenir la possibilitat d’adherir-se al Conveni.
2. Les disposicions de l’article 38 del Conveni, en la seva forma actual, són obsoletes i no corresponen als principis del dret internacional contemporani ni a l’estat actual de les relacions internacionals i estan en contradicció amb la resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides del 14 de desembre de 1960. [El Consell Presidencial de la República popular hongaresa] es considera vinculat per la disposició de l’article 10, paràgraf 6, del Conveni, relativa a les plaques de presenyalització que anuncien el senyal B, 2, en els termes que li confereix l’Acord europeu complementari del Conveni. Índia El Govern de la República de l’Índia no es considera vinculat per les disposicions de l’article 44 del Conveni. L’Índia equipara els ciclomotors amb les motocicletes. Indonèsia Indonèsia no es considera vinculada per l’article 44. De conformitat amb l’article 1, s’entendrà que el terme ciclomotor es refereix a una motocicleta . Iraq 16 El fet que la República de l’Iraq ratifiqui aquest Conveni no implica de cap manera que reconegui Israel o que hi estableixi relacions. Liechtenstein El Principat de Liechtenstein es reserva el dret de preveure en la seva legislació, com a presenyalització del senyal B, 2, un senyal idèntic amb una placa addicional H, 1, tal com s’indica en l’annex1, secció H. El Principat de Liechtenstein no es considera vinculat per les disposicions de l’article 13 bis, apartat 2, i de l’annex 1, secció E, subsecció II, apartat 7. El Principat de Liechtenstein no es considera vinculat per la segona frase de l’apartat 2 de l’article 29, l’apartat 1 de l’article 26 bis i la secció G del capítol II de l’annex
2. El Principat de Liechtenstein es reserva el dret d’adoptar en la seva legislació nacional una normativa que especifiqui que els senyals C, 13aa i C, 13ab no prohibiran als conductors avançar vehicles de motor amb un límit de velocitat que no supera els 30 km/h. Lituània [Lituània] no es considera vinculada per la disposició de l’article 44 del Conveni. Luxemburg “La presenyalització del senyal B, 2a es farà amb l’ajuda del senyal B, 1 complementada per una placa rectangular amb la paraula STOP i un número que indica a quina distància es troba el senyal B, 2a.” “S’utilitzaran fletxes vermelles o grogues sobre un fons circular negre.” Marroc […] El Marroc no es considera vinculat pel contingut de l’article 44 d’aquest Conveni. El Marroc equipara els ciclomotors amb les motocicletes. Myanmar … el Govern de la República de la Unió de Myanmar formula una reserva a l’article 44 del Conveni de Viena sobre senyalització viària de 1968. Noruega El Govern de Noruega no estarà vinculat per les disposicions de l’article 10, paràgraf 6, de l’annex 4, secció A, paràgraf 2 a iii i v , i de l’annex 5, secció F, paràgrafs 4 i 5 [del Conveni sobre la senyalització viària]. Polònia 17 República democràtica del congo “En virtut del [Conveni], la República del Zaire opta per la no assimilació dels ciclomotors a les motocicletes.” República txeca 5 Romania “La república socialista de Romania no es considera vinculada per les disposicions de l’article 44 d’aquest Conveni.” [ Per al text, vegeu les declaracions i reserves relatives al Conveni sobre la circulació viària fet a Viena el 8 de novembre de 1968 (capítol XI.B-19) ] Seychelles De conformitat amb l’article 46, paràgraf 2, del Conveni sobre la senyalització viària, el Govern de la República de les Seychelles declara que assimila els ciclomotors a les motocicletes. Suècia 1) En lloc de l’apartat 6 de l’article 10 del Conveni, Suècia aplicarà les disposicions de l’apartat 9 de l’annex de l’Acord europeu complementari del Conveni sobre la senyalització viària. 2) En relació amb l’apartat 4 de la secció F de l’annex 5 del Conveni, els senyals E15 a E18 tenen el fons verd. 3) En relació amb l’article 44 del Conveni, Suècia s’oposa a sotmetre a arbitratge els litigis en els quals és part. Suïssa Suïssa no es considera vinculada per l’article 18, apartat 2, ni per l’annex 5, secció C. Suïssa no es considera vinculada per la segona frase de l’apartat 2 de l’article 29. Suïssa es reserva el dret de promulgar normes en la seva legislació nacional que especifiquin que els senyals C 13 aa i C 13 ab no impedeixin als conductors avançar els vehicles automòbils que tenen una velocitat màxima limitada a 30 km/h. Suïssa no es considera obligada pel requisit introductori segons el qual els senyals E 15, E 16, E 17 i E 18 han de tenir un fons blau. “Suïssa no es considera vinculada per l’article 13bis, apartat 2, ni per l’annex 1, secció E, subsecció II, apartat 7.” “Suïssa no es considera vinculada per l’article 29, apartat 2, 2a frase, l’article 26 bis, apartat 1, i l’annex 2, capítol II, secció G.” “Suïssa es reserva el dret de promulgar normes en la seva legislació nacional que especifiquin que els senyals C 13aa i C 13ab no impedeixen als conductors avançar vehicles amb la velocitat màxima limitada a 30 km/h.” “Suïssa es reserva el dret d’establir en la seva legislació nacional que la presenyalització del senyal B, 2 es fa mitjançant el mateix senyal completat per una placa addicional H, I, descrita a l’annex 1, secció H.” Tailàndia “Tailàndia no es considerarà vinculada per l’article 44 d’aquest Conveni. Tailàndia considerarà que el terme ciclomotor significa motocicleta .” Tunísia En ratificar l’adhesió al Conveni sobre la senyalització viària adoptat a Viena el 8 de novembre de 1968, la República de Tunísia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’article 44 del Conveni i afirma que les controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació del Conveni esmentat només es podran sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment previ de totes les parts interessades. Turquia
1. En relació amb l’apartat 1 de l’article 46 del Conveni, la República de Türkiye declara que no es considera obligada per l’article 44 del Conveni.
2. Respecte a l’article 15 del Conveni, la República de Türkiye no es considera obligada per la disposició que la distància dels senyals de direcció avançada a la intersecció no serà inferior a 500 metres en les autopistes i altres carreteres que transportin trànsit ràpid. La República de Türkiye es reserva el dret de no aplicar aquesta disposició a les carreteres que transporten trànsit ràpid excepte per a les autopistes.
3. Respecte a l’apartat 8 de l’article 23, del Conveni, la República de Türkiye es reserva el dret d’utilitzar una llum vermella en la carretera menor i una llum ambre en la carretera principal en els moments en què el trànsit és lleuger. La decisió de Türkiye de formar part del Conveni, i els seus suplements, no s’ha d’interpretar de cap manera com una forma de reconeixement de la pretensió de l’Administració grecoxipriota de representar la “República de Xipre”, ni com una obligació per part de Türkiye d’entaular cap tracte amb les autoritats o institucions de l’anomenada “República de Xipre” en el marc de les activitats especificades en aquesta Convenció i els seus suplements. Ucraïna [Mateixes reserves i declaracions, mutatis mutandis , que les reproduïdes a “Bielorússia”.] Vietnam De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 del Conveni, la república socialista del Vietnam declara que no es considera vinculada per l’article 44 del Conveni. Xipre ... el Govern de la República de Xipre formula les declaracions i reserves següents en relació amb l’article 46 i les disposicions tècniques del Conveni sobre la senyalització viària fet el 8 de novembre de 1968:
1. La República de Xipre no es considera vinculada per les disposicions de l’article 44 del Conveni de 1968 sobre la senyalització viària.
2. La República de Xipre declara que els ciclomotors s’assimilen a les motocicletes a efectes de l’aplicació del Conveni sobre la senyalització viària [article 46, apartat 2, b)].
3. Annex 1, Senyals de trànsit l, II. Descripció:
1. Prohibició i restriccions d’accés, (d). La República de Xipre no es considera vinculada per les disposicions relatives al nombre màxim de siluetes a cada senyal de transit.
4. Annex 1, Senyals de trànsit, secció E. La República de Xipre es reserva el dret d’utilitzar senyals verds al terra quan s’utilitzin en autopistes, inclosos els senyals de trànsit E1a, E1b, E1c, E4, E11a, E11b, E18a, E18b.
5. Annex 2, Marques viàries, capítol II, Marques longitudinals, B. Marques dels carrils de circulació. La República de Xipre no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 8, aplicades a les zones residencials, tal com es descriu a l’apartat 11. Objeccions (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la de ratificació, adhesió o successió) Armènia La República d’Armènia formula l’objecció següent a la declaració efectuada per la República de l’Azerbaidjan en relació amb el Conveni sobre la senyalització viària del 8 de novembre de 1968: La República de l’Azerbaidjan distorsiona deliberadament l’essència de la qüestió de l’Alt Karabakh pel que fa a les causes i conseqüències del conflicte. Aquest conflicte va sorgir arran de la política de neteja ètnica de la República de l’Azerbaidjan, i la posterior agressió militar massiva contra l’autoproclamada República de l’Alt Karabakh, amb l’objectiu de privar la població de l’Alt Karabakh del seu lliure arbitri. La República de l’Azerbaidjan va ocupar d’aquesta manera diversos territoris de la República de l’Alt Karabakh. Designacions en virtut de l’apartat 2 de l’article 46 Albània A a B, 2 a Alemanya 7,8 A a B, 2 a Àustria A a B, 2 a Azerbaidjan A a B, 2 a Bahrain A a B, 2 b Bielorússia A a B, 2 a Bulgària A a B, 2 a Costa d’Ivori A a B, 2 a Cuba A a B, 2 b Dinamarca A a B, 2 a Eslovàquia5 A B, 2 Eslovènia A a B, 2 a Estònia A a B, 2 a Federació de Rússia A a B, 2 a Filipines A a B, 2 a Finlàndia A a B, 2 a França (vegeu reserva) (v. reserva) Geòrgia A a B, 2 a Grècia A a B, 2 a Hongria A a B, 2 a Índia A a B, 2 a Iran (República Islàmica de l’) A a B, 2 a Itàlia A a B, 2 a Kuwait A a B, 2 a Letònia A a B, 2 a Liechtenstein A a B, 2 a Lituània A a B, 2 a Luxemburg A a B, 2 a Marroc A a B, 2 a Mongòlia A a B, 2 a Noruega A a B, 2 a Pakistan A a B, 2 b Polònia A a B, 2 a República Centreafricana A a A a B, 2 a República Democràtica del Congo A a B, 2 a República de Moldàvia A a B, 2 a Romania A a B, 2 a San Marino A a B, 2 b Senegal A a B, 2 b Seychelles A a B, 2 a Suècia A a B, 2 a Suïssa A a B, 2 a Tunísia A a B, 2 a Turkmenistan A a B, 2 a Ucraïna A a B, 2 a Uzbekistan A a B, 2 a Vietnam A a B, 2 a Xile A b B, 2 a Notes: 1 Vegeu la nota al principi del capítol XI.B.19. 2 El 31 de maig de 1994, el secretari general va distribuir les esmenes proposades pel Govern de Bèlgica, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 41 del Conveni. En aquest sentit, el secretari general va rebre les següents comunicacions de les parts contractants: Àustria (30 de maig de 1995): La República d’Àustria, si bé no refusa les esmenes proposades per Bèlgica en virtut de l’apartat 2 a de l’article 41 del Conveni, formula la reserva següent: La República d’Àustria declara que no s’aplicaran els números [apartats] 4 i 6 de la subsecció V de la secció G de l’annex 1 del Conveni sobre la senyalització viària. Xile (26 de juny de 1995): Pel present, [el Govern de Xile] informa el secretari general que el Govern de Xile accepta les esmenes proposades. Sense perjudici d’això, es pren la llibertat de fer algunes observacions que poden fer més clar el text proposat. Així, doncs, tot i estar d’acord en el fet que és desitjable substituir a tot el text la paraula pes per la paraula massa , considera que s’ha de fer. En el text espanyol, a l’annex 1, és necessari dir “Senyals Viaris”, tenint en compte que els senyals que s’hi troben agrupats corresponen als que s’utilitzen en qualsevol carretera del territori, i no només en els camins. A l’apartat 6 de l’article 10, l’esmena hauria de ser una alternativa al Conveni actual, per permetre als estats contractants adoptar la solució que els sembli més adequada. A l’apartat 2 de l’article 13bis, s’hauria de modificar la redacció del text per fer-lo més comprensible. A l’apartat 5 de la subsecció II de la secció A de l’annex 1, el senyal es refereix a un pont mòbil o llevadís i no a un pont penjant, per la qual cosa convé modificar el text. A l’apartat 25 de la subsecció II de la secció A de l’annex 1, el senyal es refereix a passos a nivell amb barreres i no a ponts, per la qual cosa convé modificar el text. Alemanya (31 de maig de 1995): Les propostes contenen una revisió del Conveni que dona lloc a canvis en la ubicació de les disposicions i referències a les mateixes. Per motius de claredat, també s’adapten i/o confirmen les reserves i declaracions que ja s’havien formulat, d’acord amb el següent exposat:
1. Reserves: 1.1. Reserves relati ves a l’apartat 6 de l’article 10 L’apartat 6 de l’article 10 s’aplicarà a la República Federal d’Alemanya a reserva de les disposicions del paràgraf 9 de l’annex de l’Acord Europeu de l’1 de maig de 1971 que completa el Conveni esmentat. 1.2. Reserva relativa a l’apartat 7 de l’article 23 La República Federal d’Alemanya no es considera vinculada per l’apartat 7 de l’article 23. 1.3. Reserva relativa a l’annex I, secció C, subsecció II, núm. 1: Prohibició i restricció d’accés. La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per la concepció del senyal C, 3g, “Accés prohibit a tot vehicle de motor acoblat a un remolc”. 1.4. Reserva relativa a l’annex I, secció D, subsecció II, núm. 10: Direcció obligatòria per als vehicles que transporten mercaderies perilloses. La República Federal d’Alemanya no es considera vinculada pel disseny dels senyals D, 10a, D, 10b, D, 10c. 1.5. Reserva relativa a l’annex I, secció E, subsecció II, núm. 13: Senyals que anuncien una parada d’autobús o tramvia. La República Federal d’Alemanya no es considera obligada pel que fa al disseny dels signes E 15 “PARADA D’AUTOBÚS” i E 16 “PARADA DE TRAMVÍA”. 1.6. Reserva a l’annex I, secció E, subapartat II núm. 8: Els signes amb validesa zonal. La República Federal d’Alemanya es reserva el dret de representar els signes que tinguin validesa zonal en un panell quadrat. 1.7. Reserva relativa a l’annex I, secció G, subsecció I, núm. 1: Característiques generals i símbols. La República Federal d’Alemanya es reserva el dret d’adoptar una forma rectangular per als senyals d’indicació, concretament per als senyals que indiquen el nombre i el sentit dels carrils de circulació. 1.8. Reserva relativa a l’annex I, secció G, subsecció V, núm. 7: Senyal que indica un itinerari recomanat per a vehicles pesants. La República Federal d’Alemanya no es considera vinculada pel concepte del senyal G, 18, “Itinerari recomanat per a vehicles pesants”. 1.9. Reserva relativa a l’annex I, secció H, núm. 7: La República Federal d’Alemanya es reserva el dret d’anunciar un tram de carretera on el paviment sigui lliscant utilitzant també una placa general (senyal B, 1 amb el símbol del panell addicional H, 9). Menys d’un terç de les parts contractants van informar el secretari general que refusaven les esmenes proposades en el termini de dotze mesos a partir de la data de notificació del dipositari (és a dir, el 31 de maig de 1995) i de conformitat amb l’article 41 (2) (a) del Conveni, les esmenes proposades es van considerar acceptades. Les modificacions van entrar en vigor sis mesos després de l’expiració del termini esmentat, és a dir, el 30 de novembre de 1995 per a totes les parts contractants. Els apartats 4 i 6 de la subsecció V de la secció G de l’annex 1 no van entrar en vigor només per a Àustria. Posteriorment, diversos estats van proposar altres esmenes, que es van adoptar de la manera següent: Objecte de l’esmena: Proposat per: Data de circulació i entrada en vigor: Acord* Federació de Rússia 28 de setembre de 2004. EV: 28 de març de 2006 Notificació rebuda pel secretari general el 28 de setembre de 2005; el Govern de Finlàndia ha notificat al secretari general que Finlàndia no té cap objecció a fer a les propostes d’esmenes comunicades per notificació del dipositari del 28 de setembre de 2004. El Govern de Finlàndia comunica a més al secretari general el següent: ... el Govern de Finlàndia desitja recordar que l’acceptació de les esmenes no afectarà les reserves formulades pel Govern de Finlàndia al Conveni esmentat. 3 Signat en nom de la República de la Xina el 19 de desembre de 1969. Vegeu la nota relativa a les signatures, ratificacions, adhesions, etc., en nom de la Xina (nota 1, apartat “Xina” a la secció “Informació Històrica” en la secció primera d’aquest volum). 4 L’antiga Iugoslàvia havia signat i ratificat el Conveni el 8 de novembre de 1968 i el 6 de juny de 1977, respectivament, adoptant els models Aa com a model de senyal d’avís de perill i B, 2 com a model de “stop”, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 46. Vegeu també la nota 1 de “Bòsnia i Hercegovina”, “Croàcia”, “Antiga República Iugoslava de Macedònia”, “antiga Iugoslàvia”, “Eslovènia” i “Iugoslàvia” en la secció “Informació històrica” a les pàgines introductòries d’aquest volum. 5 Txecoslovàquia va signar i ratificar el Conveni el 8 de novembre de 1968 i el 7 de juny de 1978, respectivament, triant els models Aa i B, 2a com a designacions de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 46 i amb reserves, una de les quals, concretament, la reserva a l’article 44 formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació, va ser retirada el 22 de gener de 1991. Pel que fa al text de les reserves, vegeu el Recull de tractats de les Nacions Unides, vol. I, pàg. 1091, pàg. 348 i vol. 1092, pàg. 412. Vegeu també la nota 1 a “República Txeca” i la nota 1 a “Eslovàquia” a la secció “Informació històrica” que figura a les pàgines introductòries d’aquest volum. 6 El Govern danès també ha notificat al secretari general que, fins a nou avís, el Conveni no s’aplicarà a les illes Fèroe ni a Groenlàndia. 7 La República Democràtica d’Alemanya es va adherir al Conveni l’11 d’octubre de 1973 escollint els models Aa i B, 2a com a designacions de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 46 i amb una reserva. Per al text de la reserva, vegeu el Recull de tractats de les Nacions Unides, vol. 1091, p. 377. Vegeu també la nota 2 sota l’epígraf “Alemanya” a la secció “Informació històrica” a les pàgines introductòries d’aquest volum. 8 Vegeu la nota 1 d’“Alemanya” relativa a Berlín (Oest) a la secció “Informació històrica” de les pàgines introductòries d’aquest volum. 9 Vegeu nota 1 de “Montenegro” a la secció “Informació històrica” que figura a les pàgines introductòries d’aquest volum. 10 Pel Regne a Europa. 11 El Ministeri d’Afers Exteriors d’Albània i les missions permanents davant les Nacions Unides de Mongòlia, Romania i la Unió de les Repúbliques socialistes soviètiques van dirigir comunicacions al secretari general, relatives a la signatura, en què els seus governs consideraven que aquesta signatura era il·legal perquè les autoritats de Corea del Sud no podien actuar en nom de Corea. 12 En aplicació de l’apartat 2 de l’article 54 del Conveni, aquesta declaració hauria d’haver-se realitzat en dipòsit de l’instrument de ratificació. La ratificació havia d’haver-se fet efectiva el 16 de novembre de 1989, i en absència d’objecció en un termini de 90 dies a partir de la data (7 de juliol de 1989) en què va ser circulada pel Secretari General, la notificació es va dipositar formalment el 5 d’octubre de 1989. 13 Mitjançant una notificació rebuda el 6 de maig de 1994, el Govern de Bulgària va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació respecte a l’article 44. Per al text de la reserva, vegeu el Recull de tractats de les Nacions Unies, vol. 1120, pàg. 537. 14 El 5 de setembre de 1995, el Govern de Finlàndia va informar el secretari general de la seva decisió de retirar la següent reserva formulada en el moment de la ratificació en virtut de l’entrada en vigor de les esmenes proposades per Bèlgica el 31 de maig de 1994:
3. Preàmbul i paràgrafs 4 i 5 de la secció F de l’annex 5 : Finlàndia es reserva el dret d’utilitzar un fons verd per als senyals E,15 a E,18. 15 Mitjançant una comunicació rebuda el 8 de desembre de 1989, el Govern d’Hongria va notificar al secretari general que havia decidit retirar les reserves formulades en el moment de la ratificació respecte a l’article 44 del Conveni. Per al text de la reserva, vegeu el Recull de tractats de les Nacions Unides, vol. 1091, pàg. 378. 16 El 17 de març de 1989 el secretari general va rebre la següent objecció del Govern d’Israel: El Govern de l’Estat d’Israel ha pres nota que l’instrument d’adhesió de la República de l’Iraq al [esmentat] Conveni conté una reserva respecte a Israel. En l’opinió del Govern de l’Estat d’Israel, la reserva esmentada, en la mesura que té un caràcter explícitament polític, és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Conveni i no pot modificar de cap manera les obligacions de la República de l’Iraq en virtut del dret internacional o de convenis específics. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern de l’Estat d’Israel adoptarà una actitud de total reciprocitat cap a la República de l’Iraq. 17 El 16 d’octubre de 1997, el Govern de Polònia va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la ratificació respecte a l’article 44 del Conveni. Per al text de la reserva, vegeu el Recull de tractats de les Nacions Unides, vol. 1365, pàg. 350. 1 Incloses les esmenes del Conveni que van entrar en vigor el 30 de novembre de 1995 i les que van entrar en vigor el 28 de març de 2006. 2 Acord Europeu que complementa el Conveni sobre la senyalització viària. 3 Vegeu document E/CONF. 56/17/Rev.1. 4 Vegeu el punt 23 de l’Annex de l’ Acord Europeu que complementa el Conveni sobre la senyalització viària 5 Vegeu el punt 23 de l’Annex de l’ Acord Europeu que complementa el Conveni sobre la senyalització viària 6 Vegeu el punt 23 de l’Annex de l’ Acord Europeu que complementa el Conveni sobre la senyalització viària 7 La definició de distància de visibilitat a què es refereix aquest apartat és la distància a la qual un objecte col·locat a la calçada a 1 m (3 peus 4 polzades) per sobre de la superfície de la calçada pot ser vist per un observador situat a la carretera i l’ull del qual també és situat a 1 m (3 peus 4 polzades) per sobre de la calçada. 8 El marcatge mostrat als diagrames 7 es podrà substituir entre A i D per una única línia axial contínua, sense línia discontínua contigua, i precedida d’una línia axial trencada que comprèn almenys tres ratlles. Tanmateix, aquest recorregut simplificat s’ha d’utilitzar amb precaució i només en casos excepcionals, ja que impedeix que el conductor realitzi una maniobra d’avançament a una distància determinada encara que hi hagi una distància de visibilitat adequada. S’ha d’evitar en la mesura del possible l’ús d’ambdós mètodes en la mateixa ruta o en el mateix tipus de ruta de la mateixa regió, per por d’introduir confusió. 9 La velocitat d’aproximació que intervé en aquest càlcul és la velocitat que no sobrepassen el 85 % dels vehicles o la velocitat bàsica si és superior. Annex 2 Annex 3