Loi sur l'impôt indirect sur la prestation de services bancaires et de services financiers, du 14 mai 2002

La Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis, de 13 d'abril del 2000, estableix les bases d'una imposició indirecta sobre els serveis i fixa el termini màxim de dos anys perquè sigui desenvolupada en tots els sectors.

El 13 d'abril del 2000, i posteriorment, el 15 de desembre del 2000, el Consell General va aprovar la Llei de regulació dels mòduls aplicables a les entitats bancàries en el marc de la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis.

Aquesta Llei desenvolupava l'impost indirecte sobre la prestació de serveis als serveis bancaris i financers prestats per les entitats bancàries i determinava la base de liquidació corresponent als serveis prestats per les entitats bancàries mitjançant la fixació d'un sistema de determinació objectiva en el qual s'establien uns mòduls específics per al sector bancari.

Tot i la neutralitat desitjada del sistema de mòduls en relació amb les polítiques de gestió, en la pràctica, aquest sistema requereix una adaptació constant de la fórmula de càlcul utilitzada, per tal d'aconseguir la màxima eficiència tenint en compte les modificacions en l'estructura financera dels balanços de les entitats bancàries i de l'evolució d'aquestes durant els últims anys.

Així mateix, es feia necessari actualitzar anyalment la importància relativa de cada variable utilitzada perquè el sistema reflectís un gravamen eficient sobre la prestació dels serveis bancaris i financers de les entitats que els presten.

Aquests factors, juntament amb la necessitat d'ampliar l'abast del camp d'aplicació de la Llei a tot el sector financer, han fet necessari adaptar el sistema de mòduls a les especificitats del sector, i aquests són els elements més significatius que configuren la present Llei.

L'objectiu d'aquesta Llei és establir les bases d'un sistema impositiu indirecte tot preservant una neutralitat en relació amb la gestió de totes les entitats integrades en el sistema financer que presten els serveis gravats per aquesta Llei.

El mètode utilitzat per gravar la totalitat dels serveis duts a terme pel sistema financer en general diferencia, des del punt de vista de qui els rep, entre els serveis amb contraprestació explícita i els serveis amb contraprestació implícita.

Els serveis amb contraprestació explícita consisteixen principalment en tots aquells serveis que les entitats del sector financer presten als seus clients i pels quals, generalment, es cobra una comissió.

Respecte als serveis amb contraprestació implícita, el seu valor s'integra habitualment en els tipus d'interès dels dipòsits i dels crèdits, i això posa de manifest la necessitat de diferenciar entre el cost del diner i el valor dels serveis efectuats.

Aquesta Llei determina la quota de liquidació de forma objectiva, que estima, a partir de magnituds econòmiques i financeres, el valor de les prestacions de serveis realitzades.

Així mateix, l'impost té en compte, en el càlcul de la quota de liquidació, les quotes d'impostos indirectes suportades per tal de dur a terme les prestacions de serveis subjectes a l'impost.

Tanmateix, aquesta quota suportada, també s'estima mitjançant un sistema de determinació objectiva.

Finalment, en el cas que les entitats bancàries i financeres formin part d'un mateix grup, la Llei preveu el mecanisme de declaració consolidada, simplificant el sistema de liquidació de l'impost.

La Llei es compon d'un capítol I, integrat per dos articles on s'estableixen les disposicions generals; un capítol II, on es determinen els elements essencials de l'impost, compost per nou articles; un capítol III, amb quatre articles, on es recullen les obligacions dels obligats tributaris en relació amb aquest impost; un capítol IV, on s'estableix el sistema de gestió, liquidació i control de l'impost, amb tres articles, i un capítol V relatiu a les infraccions i sancions, amb dos articles.

També formen part de la Llei dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.