Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei té per objecte regular els processos d’actuació primerenca i de resolució de les entitats definides a l’apartat 2 d’aquest article, establertes al Principat d’Andorra, i determinar els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer.
2. Aquesta Llei és aplicable a les entitats següents:
a) A les entitats bancàries i a les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra.
b) A les entitats financeres establertes al Principat d’Andorra que siguin filials d’una entitat bancària o d’una empresa d’inversió autoritzada a operar al Principat d’Andorra.
c) A les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i a les societats mixtes de cartera establertes al Principat d’Andorra.
d) A les sucursals de les entitats previstes a la lletra
a) que estiguin establertes fora del Principat d’Andorra, d’acord amb les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.
3. L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), en aplicar els instruments o exigir les obligacions i els requisits previstos en aquesta Llei, han de tenir en compte, quan correspongui, les circumstàncies singulars de cada entitat o societat definida a l’apartat 2 derivades, entre altres aspectes, de la seva estructura, naturalesa i perfil d’activitat.
4. No és aplicable el que preveu aquesta Llei a les empreses d’inversió quan el seu capital social sigui inferior a 730.000 euros, o l’activitat de les quals reuneixi les característiques següents:
a) que prestin únicament un o diversos dels serveis següents: la recepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financers, l’execució d’aquestes ordres per compte de clients, la gestió discrecional i individualitzada de carteres d’inversió segons els mandats conferits pels clients, o l’assessorament en matèria d’inversió;
b) que no es trobin autoritzades a prestar el servei de custòdia i administració per compte de clients d’instruments financers;
c) que no puguin tenir en dipòsit diners o valors dels seus clients i, per aquest motiu, no puguin trobar-se mai en situació deutora envers aquests clients.

Article 2. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
1. FAREB : el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries.
2. Resolució : l’aplicació d’un instrument de resolució o de qualsevol altre instrument amb la finalitat d’assolir un o diversos objectius de resolució definits a l’apartat 2 de l’article 3.
3. Entitat bancària : és una persona jurídica, tal com es defineix a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
4. Empresa d’inversió : són les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que estan autoritzades a prestar serveis d’administració i custòdia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custòdia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, tal com es defineixen als articles 23 a 25 de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
5. Entitat financera : és una empresa, diferent d’una entitat, l’activitat principal de la qual consisteix a adquirir participacions o exercir una o diverses activitats de les que es recullen a les lletres
a) a l), i lletra
n) de l’apartat 2 de l’article 8, de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. S’inclouen les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera, les societats mixtes de cartera, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats de pagament, tal com es defineixen a l’apartat 1 dels articles 38 i 61, respectivament, de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
6. Filial : són les entitats en les quals concorre algun dels requisits de l’apartat 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considera també filial de l’última empresa matriu.
7. Empresa matriu al Principat d’Andorra : és una entitat amb domicili social al Principat d’Andorra que té com a filial una entitat o una entitat financera, o que té una participació en aquesta entitat o entitat financera, i que per si mateixa no és una filial d’una altra entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra.
8. Base consolidada : significa sobre la base de la situació consolidada, que és la situació que resulta de l’aplicació a una entitat dels requisits previstos en la legislació de solvència vigent, com si aquesta entitat formés, juntament amb una o més entitats, una sola entitat.
9. Base subconsolidada : significa sobre la base de la situació consolidada d’una empresa matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, excloent un subgrup d’entitats, o sobre la base de la situació consolidada d’una empresa matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu que no és l’última empresa matriu, l’última societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu.
10. Situació consolidada : és la situació que resulta de l’aplicació a una entitat dels requisits per a la consolidació prudencial segons s’estableix en la legislació vigent en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial, com si aquesta entitat formés, juntament amb una o més entitats, una sola entitat.
11. So cietat financera de cartera : és una entitat financera, les filials de les quals són exclusivament o principal entitats o entitats financeres, de les quals com a mínim una ha de ser una entitat, i alhora no és una societat financera mixta de cartera.
12. Societat financera mixta de cartera : és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals com a mínim una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer.
13. Societat mixta de cartera : és una empresa matriu, diferent d’una societat financera de cartera, d’una entitat o d’una societat financera mixta de cartera, que compti, com a mínim, amb una entitat entre les seves filials.
14. Societat de cartera : és una societat financera de cartera, societat financera mixta de cartera o societat mixta de cartera, excepte que se’n digui el contrari expressament.
15. Objectius de resolució : els objectius de resolució que s’estableixen a l’apartat 2 de l’article 3.
16. Sucursal : és una seu d’explotació que constitueixi una part, desproveïda de personalitat jurídica, d’una entitat, entitat financera o societat de cartera, i que efectuï directament, de manera total o parcial, les operacions inherents a l’activitat d’aquesta entitat o societat.
17. AREB : l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.
18. Instrument de resolució : un instrument de resolució dels que s’estableixen a l’apartat 1 de l’article 25.
19. Competència de resolució : una competència de les que s’estableixen als articles 66 a 74.
20. Autoritat competent : és una autoritat pública o un organisme oficialment reconegut en el dret nacional, amb facultats d’acord amb el dret nacional aplicable per supervisar entitats com a part del sistema de supervisió vigent en el país de què es tracti.
21. AFA : l’Autoritat Financera Andorrana.
22. Entitat : és una entitat bancària o una empresa d’inversió excepte que se’n digui el contrari expressament.
23. Òrgan d’administració : és l’òrgan o òrgans d’una entitat, entitat financera o societat de cartera, que són nomenats de conformitat amb la legislació aplicable, que estan facultats per establir l’estratègia, objectius i orientació general d’aquesta entitat o societat, i que supervisen i controlen el procés de la presa de decisions de gestió.
24. Direcció general : són els membres, persona física, que exerceixen funcions executives en l’entitat, entitat financera o societat de cartera i que són responsables de la gestió diària d’aquesta entitat o societat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració.
25. Grup : conjunt d’empreses format per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses estiguin constituïts majoritàriament per les mateixes persones.
26. Ajut financer públic extraordinari : qualsevol ajut públic proporcionat amb la finalitat de preservar o restablir la viabilitat, la liquiditat o la solvència de l’entitat, entitat financera o societat de cartera o del grup del que aquesta entitat o societat formi part.
27. Ajuts en forma de provisió urgent de liquiditat : provisió realitzada per un banc central o altres organismes, de fons d’un banc central o de qualsevol altre ajut que suposi un increment dels fons propis d’un banc central o altres organismes, a una entitat solvent, o a un grup d’aquestes, que tingui problemes temporals de liquiditat, sense que aquesta operació formi part de la política monetària.
28. Entitat de grup : una persona jurídica que forma part d’un grup.
29. Pla de recuperació : un pla de recuperació que ha d’elaborar i seguir una entitat d’acord amb l’article 6.
30. Pla de recuperació de grup : un pla de recuperació de grup que s’ha d’elaborar i mantenir d’acord amb l’article 6.
31. Funcions essencials : les activitats, els serveis o les operacions, el cessament de les quals podria provocar al Principat d’Andorra una pertorbació dels serveis essencials per a l’economia real o de l’estabilitat del sistema financer, a causa de la mida, de la quota de mercat, de les connexions internes o externes, de la complexitat o de l’activitat transfronterera de l’entitat, entitat financera o societat de cartera o del grup, tenint en compte especialment la capacitat de substituir aquestes activitats, serveis o operacions.
32. Branques d’activitat principals : les branques d’activitat i els serveis associats que representin una font important d’ingressos, de beneficis o de valor de franquícia per a l’entitat, entitat financera o societat de cartera o per al grup del que formi part.
33. Supervisor en base consolidada : l’autoritat competent responsable de l’exercici de la supervisió en base consolidada de les entitats matriu i de les entitats controlades per societats financeres de cartera matriu o per societats financeres mixtes de cartera, sempre i quan la matriu estigui domiciliada a la jurisdicció de l’autoritat competent.
34. Fons propis : els fons propis d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és la suma del seu capital de nivell 1 i del seu capital de nivell 2, de conformitat amb l’establert a la legislació de solvència vigent.
35. Condicions de resolució : les condicions que s’estableixen a l’apartat 1 de l’article 19.
36. Mesura de resolució : la decisió de resoldre una entitat, entitat financera o societat de cartera, que sigui objecte de resolució d’acord amb l’article 19; l’aplicació d’un instrument de resolució o l’exercici d’una o diverses competències de resolució.
37. Pla de resolució : un pla de resolució per a una entitat elaborat d’acord amb l’article 13.
38. Resolució de grup :
a) l’aplicació d’una mesura de resolució a una empresa matriu o a una entitat objecte de supervisió en base consolidada, o
b) la coordinació de l’aplicació dels instruments de resolució i l’exercici de les competències de resolució per part de les autoritats de resolució en relació a les entitats del grup que compleixin les condicions necessàries per a l’adopció de mesures de resolució.
39. Pla de resolució de grup : un pla de resolució de grup elaborat d’acord amb l’article 14.
40. Autoritat de resolució a nivell de grup : l’autoritat de resolució de la jurisdicció en la que estigui situat el supervisor en base consolidada. Al Principat d’Andorra, l’AREB.
41. Instrument de deute : als efectes de l’article 68, les obligacions i els bons i la resta de formats de deute transmissible, els instruments que creïn o reconeguin un deute i els instruments que donen dret a adquirir instruments de deute; Als efectes de la disposició addicional segona del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides: les obligacions i els bons i la resta de formats de deute transmissible i els instruments que creïn o reconeguin un deute.
42. Requisits de fons propis : els requisits de fons propis que s’estableixen a la legislació de solvència vigent.
43. Liquidació : la realització dels actius d’una entitat o d’una societat de les que s’estableixen a les lletres
b) o
c) de l’apartat 2 de l’article 1.
44. Instrument de segregació d’actius : el mecanisme mitjançant el qual una autoritat de resolució transmet els actius, els drets o els passius d’una entitat objecte de resolució a una societat de gestió d’actius d’acord amb l’article 28.
45. Societat de gestió d’actius : una persona jurídica que compleix els requisits que s’estableixen a l’article 28.
46. Instrument de recapitalització interna (bail-in) : el mecanisme mitjançant el qual una autoritat de resolució exerceix les competències d’amortització o de conversió dels passius d’una entitat objecte de resolució d’acord amb que s’estableix en aquesta Llei.
47. Instrument de la venda del negoci : el mecanisme mitjançant el qual una autoritat de resolució transmet les accions o altres instruments de capital emesos per una entitat objecte de resolució, els actius, els drets o els passius d’una entitat objecte de resolució, a un comprador que no sigui una entitat pont, d’acord amb el que s’estableix a l’article 26.
48. Entitat pont : una persona jurídica que compleix els requisits que s’estableixen a l’article 27.
49. Instrument de l’entitat pont : el mecanisme mitjançant el qual es transmet les accions o altres instruments de capital emesos per una entitat objecte de resolució, els actius, els drets o els passius d’una entitat objecte de resolució, a una entitat pont, d’acord amb que s’estableix a l’article 29.
50. Instruments de capital : les accions, la resta d’instruments que confereixin capital, els instruments que són convertibles en accions o en instruments de capital o que donin dret a adquirir accions o altres instruments de capital, els instruments que representen interessos en accions o altres instruments de capital.
51. Accionistes : accionistes o titulars d’altres instruments de capital.
52. Competències de transmissió : les competències que s’estableixen en aquesta Llei i que serveixen per transmetre accions, altres instruments de capital, instruments de deute, actius, drets o passius, o una combinació d’aquests instruments, d’una entitat objecte de resolució a un o diversos adquirents.
53. Entitat de contrapartida central : una persona jurídica que fa d’intermediari entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a comprador davant de tot venedor i com a venedor davant de tot comprador.
54. Passiu garantit : un passiu en el que el dret de cobrament o qualsevol altra forma de contraprestació del creditor està garantida per un dret, una penyora o gravamen, o per acords de garantia, inclosos els passius derivats d’operacions amb pacte de recompra i la resta d’acords de garantia mitjançant transmissió de títols.
55. Instrument de capital ordinari de nivell 1 : els instruments de capital que compleixin les condicions que s’estableixen a la normativa de solvència vigent per a instruments de capital ordinari de nivell 1. 55 bis. Capital de nivell 1 ordinari : el capital de nivell 1 ordinari calculat de conformitat amb l’article 31 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
56. Instruments de capital addicional de nivell 1 : els instruments de capital que compleixen les condicions que s’estableixen a la normativa de solvència vigent per a instruments de capital addicional de nivell 1.
57. Passius susceptibles de recapitalització interna : els passius i els instruments de capital no qualificats com a instruments de capital ordinari de nivell 1, de capital addicional de nivell 1, o de nivell 2, d’una entitat o d’una societat de les que s’estableixen a les lletres b o c de l’apartat 2 de l’article 1, que no estan exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna d’acord amb que s’estableix a l’article 43. 57 bis. Passius admissibles : els passius susceptibles de recapitalització interna que compleixen, segons escaigui, les condicions establertes a l’article 44 bis sobre passius admissibles per a entitats de resolució, en el seu desenvolupament reglamentari i en allò que es prevegi reglamentàriament en relació amb els passius admissibles per a entitats que no siguin entitats de resolució, i instruments de capital de nivell 2 que compleixen les condicions establertes a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 42 bis. 57 ter. Instruments admissibles subordinats : els instruments que compleixen totes les condicions enunciades a l’article 42 bis que no siguin els apartats 3 a 5 de l’article 42 ter.
58. Sistema de garantia de dipòsits : Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi)
59. Instruments de nivell 2 : els instruments de capital o els préstecs subordinats que compleixen les condicions que s’estableixen a la normativa de solvència vigent per instruments de capital de nivell 2.
60. Instruments de capital pertinents : els instruments de capital addicional de nivell 1 i els instruments de nivell 2.
61. Coeficient de conversió : el factor que determina el número d’accions o altres instruments de capital en el que es converteixen els passius d’una determinada categoria, prenent com a referència un instrument de manera unitària de la categoria que correspongui o una unitat de valor específica d’un dret de crèdit.
62. Adquirent : l’entitat a la que es transmeten les accions, els altres instruments de capital, els instruments de deute, els actius, els drets o passius, o qualsevol combinació dels elements mencionats, a partir d’una entitat objecte de resolució.
63. Entitat objecte de resolució : una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, a la que s’aplica una mesura de resolució. 63 bis. Entitat de resolució :
a) Una persona jurídica establerta al Principat d’Andorra, designada per l’AREB de conformitat amb l’article 13 com a entitat per a la qual el pla de resolució preveu una mesura de resolució; o
b) Una entitat que no forma part d’un grup subjecte a una supervisió consolidada d’acord amb l’article 100 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a la qual el pla de resolució elaborat conforme al que disposa l’article 13 d’aquesta Llei preveu una mesura de resolució. 63 ter. Grup de resolució : entitat de resolució i les seves filials que no siguin:
a) Elles mateixes entitats de resolució;
b) Filials d’altres entitats de resolució; o
c) Entitats establertes en un tercer país que no estiguin incloses al grup de resolució de conformitat amb el pla de resolució, i les seves filials.
64. Entitat d’un país tercer : una entitat la seu social de la qual estigui establerta en un país tercer i que en cas que estigués establerta al Principat d’Andorra estaria subjecta a la definició d’entitat d’aquesta Llei.
65. Empresa matriu d’un país tercer : una empresa matriu, una matriu d’una societat de cartera o una matriu d’una societat financera mixta de cartera, establerta en un país tercer.
66. Procediment de resolució d’un país tercer : una acció d’acord amb la normativa d’un país tercer que està encaminada a gestionar la inviabilitat d’una empresa d’un país tercer i que és comparable, en relació als seus objectius i els resultats estimats, a les accions de resolució que s’estableixen en aquesta Llei.
67. Autoritat competent d’un país tercer : l’autoritat d’un país tercer responsable de desenvolupar funcions comparables a les de les autoritats de resolució, o les autoritats competents que s’estableixen en aquesta Llei.
68. Dipòsits garantits : part dels dipòsits elegibles que no superi el nivell de cobertura previst a la normativa relativa al sistema de garantia de dipòsits.
69. Dipòsits elegibles : dipòsits no exclosos de protecció d’acord amb que s’estableix en la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
70. Acord de garantia financera amb canvi de titularitat : un acord, en el que s’inclouen els pactes de recompra, en virtut del qual un garant transfereix la plena propietat de la garantia financera o el ple dret de la mateixa a un beneficiari, a efectes de garantir o donar un altre tipus de cobertura a les obligacions financeres principals.
71. Acords de compensació contractual : acord que estableixi la creació d’una única obligació jurídica que abasti totes les operacions financeres incloses en el mateix acord i, en virtut del qual, en cas de venciment anticipat, les parts només tinguin dret a exigir-se el saldo net del producte de la liquidació de dites operacions financeres. El fet que hi hagi una única operació vigent sota l’acord en un determinat moment no priva d’efecte les previsions d’aquest capítol. El saldo net s’ha de calcular segons s’estableix a l’acord de compensació contractual o als acords que tinguin relació amb aquest acord, inclosos els acords que vinculin diferents acords de compensació contractual.
72. Acord de compensació recíproca : un acord en virtut del qual dos o més drets o obligacions que es deuen entre una entitat objecte de resolució i una contrapart poden liquidar-se mútuament.
73. Contractes financers : els contractes i acords següents:
a) Contractes sobre valors, que inclouen: - Els contractes per a la compra, la venda o el préstec d’un valor, d’un grup de valors o d’un índex de valors. - Les opcions sobre un valor, un grup de valors o un índex de valors. - Les operacions de recompra o recompra inversa d’aquest valor, grup de valors o índex de valors.
b) Els contractes sobre matèries primeres, que inclouen: - Els contractes per a la compra, la venda o el préstec d’una matèria primera, un grup de matèries primeres o un índex de matèries primeres, per a que siguin entregades en un futur. - Les opcions sobre una matèria primera, un grup de matèries primeres o un índex de matèries primeres. - Les operacions de recompra o recompra inversa d’aquestes matèries primeres, grup de matèries primeres o índex de matèries primeres.
c) Els contractes a termini i de futurs, en els que s’inclouen els contractes (altres que els contractes sobre matèries primeres), per a la compra, la venda o la transmissió d’una matèria primera o d’un bé de qualsevol tipus, d’un servei, d’un dret o interès, a un preu fixat i en una data futura.
d) Els acords de permuta, que inclouen: - Les permutes i opcions sobre tipus d’interès, els contractes, al comptat o de qualsevol altre tipus, sobre divises, acords de permuta sobre moneda, els índexs d’accions o les accions, els índex de deute o el deute, els índexs de matèries primeres o les matèries primeres, el clima, les emissions o la inflació. - Els acords de permuta sobre el rendiment total, els diferencials o el crèdit. - Els acords o les transaccions similars a qualsevol dels acords que s’estableixen als punts anteriors que hagin estat objecte de negociació recurrent als mercats de permutes o derivats.
e) Els contractes de finançament interbancari amb un venciment màxim de tres mesos.
f) Els acords marc sobre qualsevol dels contractes o acords que s’estableixen a les lletres
a) a e).
74. Capacitat de recuperació : la capacitat d’una entitat, entitat financera o societat de cartera de restablir la seva posició financera amb posterioritat a un deteriorament significatiu.
75. Dipositant : qualsevol persona física o jurídica, titular d’un dipòsit; en cas d’un compte amb titularitat conjunta, cada un dels titulars d’un dipòsit.
76. Dipòsit : qualsevol saldo creditor que procedeixi de fons que s’hagin mantingut en compte o de situacions transitòries generades per operacions bancàries ordinàries i que una entitat bancària tingui l’obligació de restituir en les condicions legals i contractuals aplicables, inclosos els dipòsits a termini i els dipòsits d’estalvi però exclòs el saldo creditor quan concorri alguna de les condicions següents:
a) Que la seva existència només pugui ser provada mitjançant un instrument financer, llevat que es tracti d’un producte d’estalvi representat per un certificat de dipòsit emès a nom d’una determinada persona abans de la data d’entrada en vigor de la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
b) Que el principal no sigui reemborsable pel seu valor nominal.
c) Que el principal només sigui reemborsable pel seu valor nominal amb una garantia o acord especial de crèdit o d’un tercer.
77. Inversor : una persona física o jurídica, que hagi confiat fons o instruments a una entitat en el marc d’operacions d’inversió; en el cas d’un compte amb titularitat conjunta, cada un dels titulars d’una inversió. 77 bis. Microempresa (ME): dintre de la categoria de pime: es defineix com una empresa que ocupa menys de 10 persones i en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 2 milions d’euros. 77 ter. Petita empresa (PE): dintre de la categoria de pime: es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones i en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros. 77 quater. Microempreses, petites i mitjanes empreses (pime): és una categoria d’empreses que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es consideren empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular.
78. Mercat regulat : és tot sistema multilateral, operat o gestionat per un organisme rector del mercat, que reuneix o ofereix la possibilitat de reunir, dins del sistema i segons les seves normes no discrecionals, els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes respecte als instruments financers admesos a negociació d’acord amb les seves normes o sistemes, i que està autoritzat i funciona de manera regular de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries de la jurisdicció en què es trobin registrats aquest mercats.
79. Actuació primerenca : procediment aplicable a una entitat, de conformitat amb el que preveu el capítol segon, quan incompleixi o hi hagi elements objectius pels quals resulti raonablement previsible que no pot complir la normativa de solvència, ordenació i disciplina, però es trobi en disposició de tornar-la a complir pels seus propis mitjans.
80. Fase preventiva de la resolució : conjunt de procediments i mesures que, amb la finalitat de garantir la resolubilitat i facilitar l’eventual resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera, es recullen al capítol tercer.
81. Fase executiva de la resolució : conjunt de procediments i mesures que, amb la finalitat de gestionar la resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera, es recullen en els capítols del quart al sisè.
82. Conglomerat financer : grup que compleix les condicions següents: i. que una entitat regulada, això és, una entitat bancària, una empresa d’assegurances o una entitat financera d’inversió encapçali el grup, o que almenys una de les filials del grup sigui una entitat regulada, això és, una entitat bancària, una empresa d’assegurances o una entitat financera d’inversió; ii. en cas que l’empresa que encapçali el grup sigui una entitat regulada, una entitat bancària, una empresa d’assegurances o una entitat financera d’inversió, que es tracti d’una empresa matriu d’una entitat del sector financer, d’una entitat amb participació en una entitat del sector financer o bé d’una entitat vinculada a una entitat del sector financer mitjançant una relació de control; iii. en cas que l’empresa que encapçali el grup no sigui una entitat regulada, això és, no sigui ni una entitat bancària, ni una empresa d’assegurances ni una entitat financera d’inversió, que les activitats del grup es desenvolupin principalment al sector financer en el sentit que el coeficient entre el balanç total de les entitats del sector financer, regulades o no, del grup i el balanç total del grup en el seu conjunt ha de ser superior al 40%; iv. que almenys una de les entitats del grup pertanyi al sector d’assegurances i almenys una altra pertanyi al sector bancari o dels serveis d’inversió; v. que tant les activitats consolidades o agregades de les entitats del grup incloses al sector d’assegurances com les activitats consolidades o agregades de les entitats del grup incloses als sectors bancari i dels serveis d’inversió resultin significatives. Per determinar si les activitats a diferents sectors financers són significatives a aquest efecte, per a cada sector financer la mitjana del coeficient entre el balanç total d’aquest sector financer i el balanç total de les entitats del sector financer del grup, i el coeficient entre els requisits de solvència d’aquest sector financer i els requisits totals de solvència de les entitats del sector financer del grup, ha de ser superior al 10%. El sector financer de menys dimensió d’un conglomerat financer és el sector amb la mitjana més baixa i el sector financer més important d’un conglomerat financer és el sector amb la mitjana més alta. Per calcular els sectors financers de més i menys importància, i per calcular la mitjana, els sectors bancari i de serveis d’inversió es consideren conjuntament. Les activitats intersectorials també es consideren significatives a aquests efectes si el balanç total del sector financer de menys dimensió del grup és superior a 6.000 milions d’euros. Si el grup no arriba al llindar establert a l’incís iii anterior, les autoritats competents pertinents poden decidir de mutu acord que el grup no es consideri com un conglomerat financer, o no aplicar-li les disposicions pertinents, si consideren que no resulta necessari, o resulta inadequat o podrien induir a error, respecte als objectius de la supervisió addicional, tenint en compte, per exemple, que: - la mida relativa del seu sector financer de menor dimensió no és superior al 5%, mesurat d’acord amb la mitjana descrita anteriorment o en termes de balanç total o de requisits de solvència d’aquest sector financer, o - la seva quota de mercat no és superior al 5% a cap estat membre de la Unió Europea, en termes de balanç total al sector bancari o dels serveis d’inversió i en termes de primes brutes emeses al sector de les assegurances. Les decisions adoptades segons aquest apartat es comuniquen a les altres autoritats competents interessades. Es considera també conglomerat financer qualsevol subgrup d’un grup, en el sentit de l’incís i anterior, que compleixi els criteris d’aquest punt.
83. Requisits combinats de coixins de capital : els requisits combinats de coixins de capital definits a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 3. Objectius de la resolució
1. L’AREB, a l’hora d’aplicar els instruments o exercir les competències de resolució, ha de tenir presents els objectius d’aquesta resolució i seleccionar els instruments i competències que millor escaiguin per assolir els objectius fixats segons les circumstàncies de cada cas.
2. Els objectius de la resolució als quals es refereix l’apartat 1 són els següents:
a) Assegurar la continuïtat de les funcions essencials.
b) Evitar efectes perjudicials per a l’estabilitat del sistema financer prevenint el contagi de les dificultats d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera al conjunt del sistema i mantenint la disciplina de mercat.
c) Assegurar la utilització més eficient dels recursos públics minimitzant els ajuts financers públics que, amb caràcter extraordinari, pugui ser necessari de concedir.
d) Protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel fons de garantia de dipòsits i els inversors coberts pel sistema andorrà de garantia d’inversions.
e) Protegir els fons reemborsables i altres actius dels clients de les entitats bancàries. La consecució dels objectius esmentats ha de procurar, en tot cas, minimitzar el cost de la resolució i evitar la destrucció de valor, excepte quan sigui imprescindible per aconseguir els objectius de la resolució.
3. Sense perjudici de les disposicions d’aquesta Llei, els objectius de resolució tenen una importància equivalent i l’AREB els ha de ponderar de manera adient segons les circumstàncies de cada cas.

Article 4. Principis de la resolució
1. L’AREB, a l’hora d’aplicar els instruments o exercir les competències de resolució, ha de prendre les mesures necessàries per garantir que la mesura de resolució respecti els principis següents:
a) Els accionistes de les entitats són els primers a suportar les pèrdues i els costos dels processos esmentats.
b) Els creditors de les entitats suporten, si escau, les pèrdues derivades de la resolució després dels accionistes i d’acord amb l’ordre de prelació i les especialitats que s’estableixen en aquesta Llei.
c) Els creditors del mateix rang són tractats de manera equitativa excepte quan aquesta Llei disposi el contrari.
d) Cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.
e) Els administradors i els membres de la direcció general han de ser substituïts, excepte que, amb caràcter excepcional, es consideri estrictament necessari mantenir-los per complir els objectius de la resolució.
f) Els administradors i els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i, en general, tots els empleats de dita entitat o societat, així com els seus auditors externs, han de proporcionar tota l’assistència necessària per complir els objectius de la resolució, fins i tot si han estat destituïts.
g) Els administradors de les entitats i qualsevol altra persona física o jurídica responen dels danys i perjudicis causats d’acord amb la normativa aplicable.
h) Els dipòsits fins al nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits estan plenament protegits.
i) Les mesures de resolució que s’adoptin s’acompanyaran de les corresponents garanties i salvaguardes que preveu aquesta Llei.
2. L’AREB i, si escau, l’AFA pel que es refereix als fons que gestiona, inclosos els de tercers que per llei hagi de gestionar, no es consideren en cap cas inclosos entre els accionistes o creditors als quals es refereix l’apartat anterior.
3. L’AREB i l’AFA, en aplicar els instruments o exigir el compliment de les obligacions i requisits establerts en aquesta Llei, han de prendre en consideració les circumstàncies singulars de cada entitat derivades, entre altres aspectes, de la seva estructura, naturalesa i perfil d’activitat, en els termes que es determinin reglamentàriament. En particular, es poden establir reglamentàriament requisits simplificats o exempcions del compliment de les mesures preparatòries previstes als capítols segon (“actuació primerenca”) i tercer (“fase preventiva de la resolució”). No obstant, l’aplicació de requisits simplificats no pot afectar la capacitat de l’AFA o de l’AREB per adoptar qualsevol mesura d’actuació primerenca o de resolució. Així mateix, l’AREB pot imposar en qualsevol moment, requisits complets i no simplificats.
4. L’AREB, a l’hora d’aplicar els instruments o exercir les competències de resolució, ha d’informar i escoltar els representants dels empleats, si escau.
5. L’AREB ha d’aplicar els instruments o exercir les competències de resolució sense perjudici de les disposicions relatives a la representació dels empleats en els òrgans de direcció previstos a la legislació vigent.

Article 5. Valoració
1. Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura de resolució i, en particular, per tal de determinar si es donen les condicions per a la resolució i per exercir la competència per amortitzar o convertir instruments de capital i passius admissibles pertinents de conformitat amb l’article 39, s’ha de determinar el valor de mercat prudent i realista dels actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, sobre la base dels informes de valoració encarregats a un o diversos experts independents designats per l’AREB. Els experts han de ser independents de les autoritats públiques, inclosa la de resolució, i de l’entitat, entitat financera o societat de cartera subjecta a valoració. La valoració forma part integrant de la decisió d’aplicar un instrument de resolució o d’exercir una competència de resolució, i de la decisió d’exercir les competències d’amortització o de conversió d’instruments de capital i passius admissibles pertinents de conformitat amb l’article 39. No es pot recórrer contra la valoració separadament, sinó que s’hi pot recórrer conjuntament amb la decisió que s’adopti d’acord amb el capítol novè.
2. La valoració s’ha de subjectar al procediment i s’ha de fer de conformitat amb les finalitats, els requisits i les condicions establerts reglamentàriament.
3. Quan no sigui possible fer una valoració independent d’acord amb l’apartat 1, o quan en els supòsits d’urgència no es puguin complir els requisits establerts reglamentàriament per a la valoració, l’AREB pot dur a terme una valoració provisional de l’actiu i del passiu de l’entitat, entitat financera o societat de cartera. El procediment de valoració provisional s’estableix reglamentàriament, i en tot cas ha de preveure la realització d’una valoració posterior definitiva i completa, i un procediment de valoració que determini les pèrdues que haurien suportat els accionistes i els creditors si l’entitat, entitat financera o societat de cartera hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.
4. Als efectes que corresponguin d’acord amb la normativa tributària corresponent, s’entén per valor de mercat el que resulti d’aplicar la valoració establerta en aquest article.

Article 6. P la de recuperació
1. Amb caràcter preventiu, totes les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera han d’elaborar i mantenir actualitzat un pla de recuperació que prevegi les mesures i les accions que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha d’adoptar amb l’objectiu de restablir la seva posició financera en cas que es produeixi un deteriorament significatiu d’aquesta posició. El pla i les seves actualitzacions periòdiques han de ser avaluats i aprovats per l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, abans de ser presentat a l’AFA per a la seva revisió.
2. El pla de recuperació ha d’incloure un conjunt d’indicadors, quantitatius i qualitatius, que es tenen en compte com a referència per emprendre les accions previstes així com condicions i procediments apropiats per garantir l’aplicació oportuna d’accions de recuperació. El pla no pot preveure l’accés a ajuts financers públics extraordinaris.
3. L’AFA avalua el pla i revisa les seves actualitzacions tenint en compte les possibilitats que ofereix per mantenir o restaurar la viabilitat de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera de manera àgil i efectiva. Si l’AFA considera que el pla presenta deficiències materials en el pla o que hi ha impediments materials que en dificulten l’aplicació pot requerir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que hi introdueixi modificacions específiques. Si no és possible esmenar les esmentades deficiències o els impediments, pot requerir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que adopti qualsevol mesura addicional que sigui necessària i proporcionada tenint en compte el seu efecte sobre l’activitat de l’entitat, entitat financera o societat de cartera. En particular, l’AFA, sense perjudici de qualsevol altres mesures que pugui aplicar en l’àmbit de la seva funció supervisora, pot requerir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que adopti mesures per:
a) Reduir el seu perfil de risc, inclòs el risc de liquiditat.
b) Permetre l’adopció puntual de mesures de recapitalització interna.
c) Revisar la seva estratègia i estructura.
d) Modificar l’estratègia de finançament per millorar la solidesa de les branques d’activitat principals i de les funcions essencials.
e) Introduir canvis en el seu sistema de govern corporatiu. En cas que l’AFA requereixi a una entitat, a una entitat financera o a una societat de cartera que adopti mesures, el seu requeriment ha de ser justificat i proporcional, ha de ser notificat per escrit i pot ser objecte de recurs.
4. A l’hora d’avaluar el pla i de revisar-ne les actualitzacions, l’AFA ha de remetre el pla de recuperació a l’AREB perquè emeti un informe amb recomanacions en el qual pot formular propostes de modificació en la mesura que el pla pugui afectar negativament la resolubilitat de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
5. L’AFA ha de transmetre a l’AREB els plans de recuperació i les seves modificacions.
6. Els plans de recuperació s’actualitzen, almenys, anualment, i:
a) sempre que es produeixi un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, en les seves activitats o en la seva situació financera que pugui afectar significativament el pla o requerir-ne canvis, o
b) sempre que l’AFA ho consideri convenient.
7. Les entitats matrius dels grups d’entitats han d’elaborar i mantenir actualitzat un pla de recuperació de grup en què es prevegin les mesures a aplicar a escala de l’entitat matriu i de cadascuna de les filials. Les entitats que formen part d’un grup consolidable no estan obligades a presentar els plans de recuperació, tret que l’AFA ho consideri necessari. El pla de recuperació de grup té per finalitat aconseguir l’estabilització del grup en el seu conjunt, o de qualsevol entitat del grup, quan es trobi en una situació de tensió, per tal de corregir o eliminar les causes que l’hagin provocat i restablir la posició financera del grup o de l’entitat, entitat financera o societat de cartera en qüestió, i ha de tenir en compte alhora la posició financera de la resta d’entitats del grup. El pla de recuperació de grup ha d’incloure les disposicions necessàries per garantir la coordinació i la coherència de les mesures que s’hagin d’adoptar en relació amb l’empresa matriu, amb les societats previstes a les lletres
c) i
d) de apartat 2 de l’article 1, i amb les filials.
8. L’AFA, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en els quals el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa als plans de recuperació de grup o implicar-los en l’avaluació i revisió dels plans de recuperació de grup.
9. L’AFA, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat competent de la supervisió prudencial d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, filials autoritzades al Principat d’Andorra, la matriu de les quals estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de les quals no li correspongui, pot cooperar amb l’autoritat competent a nivell de grup en l’avaluació i revisió del pla de recuperació de grup d’acord amb el que preveu l’article 62.
10. L’AFA ha de comunicar les decisions adoptades en aplicació d’aquest article a l’AREB i a la matriu o a les entitats, entitats financeres o societats de cartera afectades del grup situades al Principat d’Andorra.
11. L’AFA pot exigir que una entitat, una entitat financera o una societat de cartera conservi registres detallats dels contractes financers dels quals sigui part.
12. El pla de recuperació es considera un procediment de govern corporatiu de les entitats, segons la normativa aplicable en cada moment.
13. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per definir el contingut, els indicadors i els procediments aplicables als plans de recuperació i les seves actualitzacions.
14. S’habilita l’AFA per completar, mitjançant un comunicat tècnic, el contingut i els procediments aplicables als plans de recuperació, així com la data límit de presentació i d’actualització dels mateixos plans.

Article 7. Acord d’ajut financer dins d’un grup
1. Les entitats matrius i les seves filials integrades en la supervisió consolidada poden subscriure un acord per prestar-se ajut financer en cas que alguna incorri en els supòsits d’actuació primerenca a què es refereix l’article 9, sempre i quan es donin les condicions establertes en aquesta secció i amb autorització prèvia de l’AFA, tal com s’estableix a l’article 8.
2. El que s’estableix en aquest article i en la seva normativa de desenvolupament no és aplicable als mecanismes financers intragrup, inclosos els mecanismes de finançament centralitzats, sempre i quan cap de les parts en aquests mecanismes compleixi les condicions per a una actuació primerenca.
3. Un acord d’ajut financer de grup no constitueix un requisit previ per proporcionar ajut financer de grup a qualsevol entitat del grup que experimenti dificultats financeres si l’entitat, entitat financera o societat de cartera decideix de fer-ho, tot i que ha d’analitzar individualment cada cas i respectar les polítiques de grup, i si no suposa un risc per al grup en el seu conjunt.
4. L’acord d’ajut financer de grup únicament pot celebrar-se si, en el moment en que es duu a terme la proposta d’acord, cap de les parts compleix, a judici de les respectives autoritats competents, les condicions per a una actuació primerenca.
5. Els acords d’ajut financer de grup tenen efectes exclusivament entre les parts que els han subscrit, i cap tercer aliè a aquests acords no pot exercir qualsevol dret, reclamació o acció derivat d’aquests acords. Ni aquests acords, ni els drets o mesures que en resultin, no poden ser cedits o transmesos a tercers, tret dels supòsits de successió universal.
6. La decisió de concedir l’ajut financer de grup de conformitat amb l’acord correspon a l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que facilita el suport financer. Aquesta decisió ha de ser motivada, i ha d’indicar l’objectiu de l’ajut financer proposat i justificar que es compleixen les condicions establertes reglamentàriament segons l’apartat 10 d’aquest article. De la mateixa manera, la decisió d’acceptar l’ajut financer de grup de conformitat amb l’acord esmentat ha de ser adoptada per l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que el rep.
7. No obstant, els acords només són vàlids si la junta general ha autoritzat l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera a adoptar la decisió que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera proporcioni o rebi l’ajut financer d’acord amb les disposicions de l’acord i a les condicions establertes a l’apartat 10 d’aquest article, i si aquesta autorització no ha estat revocada per la junta general. La validesa de l’acord resta condicionada a la seva autorització per l’AFA en els termes que s’estableixen a l’article 8, amb caràcter previ a l’autorització de la junta general.
8. L’òrgan d’administració de cada entitat que sigui part de l’acord ha d’informar anualment la junta general del seu desenvolupament i de qualsevol decisió adoptada en virtut del mateix acord.
9. Les entitats de grup han de fer públic si s’ha subscrit o no un acord d’ajut financer de grup. Aquesta publicació ha d’incloure una descripció de les condicions generals de l’acord i els noms de les entitats de grup participants. Aquesta s’ha d’actualitzar anualment. S’habilita l’AFA a precisar, mitjançant un comunicat tècnic, la forma i el contingut de la descripció a la que es refereix el paràgraf anterior.
10. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el que preveu aquest article i, en particular, els elements dels acords d’ajut financer intragrup següents:
a) les seves condicions de validesa;
b) el seu contingut i, en particular, els principis que han d’informar les condicions establertes als acords;
c) el procediment d’autorització dels acords per l’AFA i, en particular, el seu dret d’oposició als mateixos;
d) les condicions per a la seva aplicació i el procediment corresponent a aquest efecte, i
e) les obligacions de comunicació a la junta general.

Article 8. Sol·licitud d’autorització prèvia, dret d’oposició de l’AFA i comunicació de l’AFA a l’AREB
1. L’entitat matriu del grup ha de presentar a l’AFA una sol·licitud d’autorització prèvia en relació amb qualsevol proposta d’acord d’ajut financer de grup. La sol·licitud ha de contenir el text de la proposta d’acord i la identificació de les entitats del grup que es proposen com a parts. Així mateix, aquesta sol·licitud ha d’incloure la decisió motivada de l’òrgan d’administració d’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’article 7, els detalls de la proposta de l’ajut financer que es pretengui concedir i una còpia de l’acord d’ajut financer de grup. Aquesta proposta d’acord només pot aplicar-se si, en el moment en què se sol·licita l’autorització, cap de les parts no ha incorregut en un supòsit d’actuació primerenca.
2. L’AFA ha d’informar a l’AREB de la decisió de l’òrgan d’administració d’una entitat de facilitar ajut financer.
3. Per dur a terme la seva revisió, l’AFA, si ho considera convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre la informació relativa a la sol·licitud a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials.
4. La proposta d’acord d’ajut financer de grup ha de ser autoritzada per l’AFA abans de ser aprovada per la junta general d’accionistes de cada entitat que en pretengui ser part.
5. L’AFA pot prohibir o restringir la concessió de l’ajut financer de grup si considera que no s’han complert les condicions per a la seva aplicació establertes reglamentàriament, en un termini de cinc dies hàbils a comptar de la data de recepció de la sol·licitud completa d’acord amb l’apartat 1. En aquest cas, l’AFA ha de justificar la seva decisió.
6. La decisió de l’AFA d’acceptar, prohibir o restringir la concessió d’ajut financer s’ha de notificar a l’AREB. En aquest sentit, l’AFA ha de comunicar a l’AREB els acords d’ajut financer de grup autoritzats així com les seves modificacions.
7. En cas que l’AFA no prohibeixi ni restringeixi l’ajut financer de grup en el termini fixat a l’apartat 5 anterior, o hagi acceptat la concessió de l’ajut abans de finalitzar el termini fixat, l’entitat, entitat financera o societat de cartera pot facilitar l’ajut financer d’acord amb les condicions comunicades a l’AFA.
8. La decisió de l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera de concedir l’ajut financer s’ha de remetre a l’AFA una vegada s’hagi autoritzat. L’AFA n’ha d’informar sense dilació l’AREB.
9. En cas que l’AFA prohibeixi o restringeixi l’ajut financer de grup i que el pla de recuperació del grup faci referència a aquest ajut financer, l’AFA ha de sol·licitar a l’entitat, entitat financera o societat de cartera a la qual se li prohibeixi o restringeixi l’ajut, si ha elaborat un pla de recuperació sobre una base individual, que presenti una revisió del pla de recuperació.

Article 9. Condicions per a l’actuació primerenca
1. Quan una entitat, entitat financera o societat de cartera incompleixi, donada l’existència d’una ràpida deterioració de la situació financera o de liquiditat de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, un increment ràpid del seu nivell de palanquejament, mora o concentració d’exposicions, o hi hagi elements objectius d’acord amb els quals resulti raonablement previsible que no podrà complir en un futur pròxim amb els requisits de fons propis o altres requisits derivats de la normativa relativa a les condicions d’accés a l’activitat, o de les condicions de funcionament així com la normativa de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats, però es trobi en disposició de tornar a complir-la pels seus propis mitjans, l’AFA comunica a l’entitat, entitat financera o societat de cartera l’inici de la situació d’actuació primerenca i pot adoptar totes o alguna de les mesures establertes en aquest capítol, sense perjudici d’altres mesures que pugui aplicar d’acord amb la normativa aplicable. L’AFA ha de comunicar amb caràcter previ aquesta circumstància a l’AREB perquè en tingui coneixement. S’habilita l’AFA a precisar, mitjançant un comunicat tècnic, altres indicadors objectius que han d’emprar-se per determinar la presència de les condicions d’actuació primerenca.
2. Quan l’entitat, entitat financera o societat de cartera deixi de trobar-se en les circumstàncies descrites a l’apartat 1, l’AFA comunica a l’entitat, entitat financera o societat de cartera la finalització de l’actuació primerenca. L’AFA ha de comunicar amb caràcter previ aquesta circumstància a l’AREB perquè en tingui coneixement.

Article 10. Mesures d’actuació primerenca
1. Quan una entitat es trobi en alguna de les condicions descrites a l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament a la que es fa referència, ha d’informar l’AFA d’aquest fet amb caràcter immediat.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat anterior, des del moment en què l’AFA tingui coneixement que una entitat es troba en alguna de les situacions descrites a l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament a la que es fa referència, pot adoptar, d’ofici, les mesures següents:
a) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que apliqui un o diversos procediments o mesures establerts al pla de recuperació o actualitzar aquest pla quan les circumstàncies que hagin desencadenat l’actuació primerenca difereixin dels supòsits del pla de recuperació original, i aplicar un o diversos dels mecanismes o mesures previstos a aquest efecte en l’actualització del pla en un termini determinat per tal que les circumstàncies a les quals es refereix l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament a la que es fa referència, ja no es produeixin.
b) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que examini la seva situació, determini les mesures necessàries per a superar els problemes detectats i que elabori un pla d’actuació per resoldre els problemes esmentats, amb un calendari específic d’execució.
c) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que convoqui o, si l’òrgan d’administració no compleix aquest requeriment, convocar directament la junta general de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, en tots dos casos, fixar l’ordre del dia i exigir que els accionistes considerin la possibilitat d’adoptar determinats acords.
d) Requerir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera el cessament o la substitució d’un o diversos membres de l’òrgan d’administració o membres de la direcció general, si es determina que aquestes persones no són aptes per complir les seves obligacions de conformitat amb els requisits d’idoneïtat exigibles.
e) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que elabori un pla per a la negociació de la reestructuració del deute amb una part o amb la totalitat dels seus creditors quan correspongui d’acord amb el pla de recuperació.
f) Requerir canvis en l’estratègia empresarial de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
g) Requerir canvis en les estructures jurídiques o operatives de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
h) Obtenir de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, inclús mitjançant inspeccions in situ, i facilitar a l’AREB tota la informació necessària per actualitzar el pla de resolució i preparar la possible resolució de l’entitat, entitat financera o societat de cartera i la realització d’una avaluació dels seus actius i passius, de conformitat amb l’article 5.
3. En adoptar qualsevol de les mesures assenyalades en les lletres de l’apartat 2, l’AFA ha de fixar el termini per executar-les, així com per avaluar l’eficàcia de la mesura o les mesures adoptades.
4. En el cas que hi hagi un deteriorament significatiu de la situació financera de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, o quan s’hagin infringit de manera greu disposicions legals o reglamentàries o dels estatuts de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, o hi hagi irregularitats administratives greus, i les mesures adoptades d’acord amb l’apartat 2 no siguin suficients per posar fi a la situació de deteriorament, l’AFA pot exigir el cessament de la totalitat o part de la direcció general i de l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera. La designació de la nova direcció general o del nou òrgan d’administració s’ha de dur a terme d’acord amb la normativa aplicable i està subjecta a l’autorització prèvia de l’AFA.
5. L’AREB pot, durant la fase d’actuació primerenca, emprendre les actuacions necessàries per preparar l’avaluació d’actius i passius de l’entitat a l’efecte del que estableix l’article 5, i exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que contacti amb possibles compradors amb la finalitat de preparar la resolució de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, sense perjudici de les condicions establertes a l’article 19 i les disposicions de confidencialitat establertes a l’article 63.
6. L’AFA, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa a les mesures d’actuació primerenca adoptades o implicar-los en l’adopció de mesures d’actuació primerenca.
7. L’AFA, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat competent de la supervisió prudencial d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no li correspongui, pot cooperar amb el supervisor a nivell de grup en l’adopció de mesures d’actuació primerenca d’acord amb el que preveu l’article 62.

Article 11. L’administrador provisional com a mesura d’actuació primerenca
1. Quan l’AFA consideri que la substitució de la direcció general o de l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera d’acord amb l’apartat 4 de l’article 10 és una mesura insuficient per remeiar la situació, pot designar un o diversos administradors provisionals de l’entitat, entitat financera o societat de cartera. L’AFA pot destituir l’administrador provisional en qualsevol moment i per qualsevol motiu.
2. Mitjançant acord de l’AFA, es nomena la persona o les persones que hagin d’exercir les funcions d’intervenció o hagin d’actuar com a administradors provisionals, i s’indica si aquestes persones han d’actuar conjuntament, mancomunadament o solidàriament. Les persones nomenades han de comptar amb la capacitat, la qualificació professional i els coneixements adequats per acomplir aquestes funcions, i no poden estar sotmeses a conflicte d’interès, tot això de conformitat amb la normativa aplicable. L’administrador provisional nomenat d’acord amb aquest article no es considera com un director paral·lel o com un director de facto d’acord amb la normativa aplicable. El nomenament de l’administrador provisional no pot menyscabar els drets dels accionistes de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
3. L’acord ha de determinar si la intervenció suposa el nomenament d’administradors provisionals, bé per a substituir temporalment el seu òrgan d’administració i/o a la direcció general o bé per a col·laborar temporalment amb els mateixos.
4. L’AFA pot modificar en qualsevol moment les competències i les funcions de l’administrador provisional. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el contingut de l’acord de nomenament d’administradors provisionals en relació amb les seves competències i funcions així com requisits i limitacions, si escau.
5. L’acord de nomenament de l’administrador provisional té caràcter executiu des del moment en què es dicti, s’ha de publicar de manera immediata al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’ha d’inscriure als registres públics corresponents. La publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina l’eficàcia de l’acord davant de tercers.
6. El càrrec d’administrador provisional nomenat a l’empara d’aquest article es pot mantenir en vigor durant el termini d’un any. De manera excepcional, aquest termini pot renovar-se per períodes iguals mentre es mantinguin les condicions que van justificar la intervenció o substitució provisional. Aquesta circumstància s’ha de justificar adequadament en l’acord de renovació de la mesura.
7. L’administrador provisional nomenat per l’AFA com a mesura d’actuació primerenca no és responsable dels actes o les decisions adoptats en l’exercici del seu càrrec, llevat dels casos de dol o d’actuació de negligència greu. Aquesta exoneració de responsabilitat no és aplicable als membres de l’òrgan d’administració o de la direcció general que no siguin substituïts.

Article 12. Seguiment de les mesures d’actuació primerenca i informació a l’AREB
1. Amb la periodicitat que fixi l’AFA i, com a mínim, trimestralment, l’entitat, entitat financera o societat de cartera ha de remetre un informe a l’AFA sobre el grau de compliment de les mesures adoptades d’acord amb l’article 10. De manera individual i cas per cas, l’AFA pot fixar una periodicitat inferior si així ho estima convenient. En tot cas, l’AFA ha de donar trasllat de l’informe a l’AREB.
2. Amb la finalitat que l’AREB pugui exercir les competències previstes en aquesta Llei, l’AFA l’ha d’informar quan es donin alguna de les circumstàncies següents:
a) Que una entitat o un grup o subgrup consolidable d’entitats es troba en alguna de les condicions descrites a l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament establerta en aquell mateix article.
b) De l’aprovació del pla d’actuació al qual fa referència a la lletra
b) de l’apartat 2 de l’article 10, si n’hi ha.
c) de la resta de mesures requerides per l’AFA d’acord amb l’article 10 i l’article 11 així com de qualsevol mesura contemplada a l’article 97 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
d) De la finalització de la situació d’actuació primerenca d’acord amb l’apartat 2 de l’article 9. Durant la fase d’actuació primerenca, l’AREB pot sol·licitar a l’AFA tota la informació relacionada amb l’entitat, entitat financera o societat de cartera o el seu grup o subgrup consolidable que sigui necessària per preparar-ne l’eventual resolució.

Article 13. Plans de resolució
1. Amb caràcter preventiu, l’AREB elabora i aprova, després d’haver consultat a l’AFA, un pla de resolució per a cada entitat que no formi part d’un grup objecte de supervisió en base consolidada. El pla ha de contenir les accions de resolució que l’AREB pot aplicar en cas que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi les condicions previstes a l’article 19, sense perjudici d’altres mesures que pugui aplicar tenint en compte les circumstàncies del cas. L’AREB ha de comunicar a l’entitat, entitat financera o societat de cartera del resum dels elements fonamentals del pla. Quan d’acord amb l’article 17 s’apreciïn obstacles per a la resolubilitat, l’obligació d’elaborar el pla de resolució queda en suspens fins que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar aquests obstacles. L’AREB pot exigir a les entitats la seva ajuda per elaborar i actualitzar els plans de resolució.
2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el procediment d’elaboració i el contingut específic dels plans de resolució. A aquest efecte, les entitats resten obligades a cooperar per elaborar i actualitzar els plans, i l’AREB pot requerir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera la informació necessària per elaborar, aprovar, actualitzar i posar en pràctica els plans de resolució corresponents. El pla de resolució no pressuposa l’existència d’ajut financer públic extraordinari al marge dels mecanismes de finançament establerts d’acord amb l’article 57; l’existència d’ajudes en forma de provisió urgent de liquiditat d’un banc central; o l’existència d’ajudes en forma de provisió de liquiditat d’un banc central d’acord amb criteris no convencionals en relació amb garanties, venciment i tipus d’interès.
3. Els plans de resolució s’actualitzen, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 2, com a mínim anualment, i en els casos següents:
a) Sempre que es produeixi un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, en les seves activitats o en la seva situació financera, que pugui afectar significativament l’eficàcia del pla o requerir una revisió del mateix pla;
b) Després de l’aplicació de les mesures de resolució o l’exercici de les facultats a què fa referència l’article 39; o
c) Sempre que l’AREB ho consideri convenient. Als efectes de la revisió o actualització dels plans de resolució, l’AFA i les entitats han de comunicar immediatament a l’AREB qualsevol canvi que suposi una revisió o una actualització del pla de resolució corresponent.
4. L’AREB pot exigir que una entitat, entitat financera o societat de cartera conservi registres detallats dels contractes financers dels quals sigui part i pot especificar el termini dins del qual els ha de presentar. L’AREB pot fixar terminis diferents pels diferents contractes financers.

Article 14. Plans de resolució de grup
1. L’AREB aprova i manté actualitzats els plans de resolució dels grups la supervisió dels quals en base consolidada correspongui a l’AFA. Quan en virtut de l’article 17 s’apreciïn obstacles per a la resolubilitat d’una entitat, entitat financera o societat de cartera, l’obligació d’elaborar el pla de resolució de grup queda suspesa fins que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar aquests obstacles.
3. El procediment d’elaboració i el contingut específic dels plans de resolució de grup es desenvolupen reglamentàriament, així com la informació que pot ser requerida a les entitats per elaborar-los i actualitzar-los i que ha de ser facilitada per l’AREB a l’AFA. En tot cas, els plans de resolució de grup han d’identificar les mesures per a la resolució de:
a) L’empresa matriu.
b) Les filials del grup amb domicili social al Principat d’Andorra.
c) Les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera i les societats mixtes de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra.
d) Les filials del grup amb domicili social en un país tercer, d’acord amb el que s’estableix a l’article 62. De conformitat amb les mesures a què fa referència el paràgraf primer d’aquest apartat, el pla de resolució ha de determinar per a cada grup les entitats de resolució i els grups de resolució.
4. L’AREB ha de transmetre a l’AFA la informació facilitada per la matriu en relació amb el pla de resolució; igualment, l’AREB ha de transmetre a l’AFA els plans de resolució individuals i de grup i els canvis que s’hagin produït en els mateixos.
5. L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa als plans de resolució de grup o implicar-les en l’elaboració i el manteniment dels plans de resolució de grup.
6. L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en l’elaboració, actualització i aprovació del pla de resolució de grup d’acord amb el que preveu l’article 62.

Article 15. Avaluació de la resolubilitat d’entitats
1. En el moment d’elaborar el pla de resolució, l’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, determina que l’entitat, entitat financera o societat de cartera és resoluble si, en cas que compleixi les condicions per a la resolució, es pot procedir a liquidar-la en el marc d’un procediment concursal o a resoldre-la fent ús dels diferents instruments i competències de resolució previstos en aquesta Llei, de tal manera que:
a) No es produeixin conseqüències adverses significatives per al sistema financer andorrà.
b) Es garanteixi la continuïtat de les funcions essencials desenvolupades per l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
2. A l’efecte del que estableix l’apartat anterior, l’AREB efectua l’avaluació corresponent i valora si, en cas que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi les condicions per a la resolució, aquesta resolució pot dur-se a terme sense la intervenció d’ajut financer públic tal com preveu l’apartat 2 de l’article 13. El resultat d’aquesta avaluació s’ha de presentar a l’AFA.
3. Addicionalment, l’AFA pot sol·licitar a l’AREB que dugui a terme l’avaluació prevista a l’apartat anterior sempre que consideri que hi pot haver obstacles importants per a la resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera.
4. Si l’AREB conclou que una entitat no compleix les condicions per resoldre’s, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.
5. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el règim d’avaluació de la resolubilitat previst en aquesta secció.

Article 16. Avaluació de la resolubilitat de grups
1. L’AREB determina, en funció de l’avaluació a què es refereix l’apartat següent, que el grup és resoluble si, en cas que compleixi les condicions per a la resolució, es pot procedir a liquidar-lo o a resoldre’l d’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article anterior.
2. En el moment d’elaborar el pla de resolució de grup, l’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, avalua en quina mesura un grup pot ser objecte de resolució sense la intervenció de suport públic tal com preveu l’apartat 2 de l’article 13.
3. Si l’AREB conclou que el grup no compleix les condicions per resoldre’s, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.
4. L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa a l’avaluació de la resolubilitat del grup o implicar-les en l’avaluació de la resolubilitat del grup.
5. L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra, la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en l’avaluació de la resolubilitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.

Article 16 bis. Facultat de prohibir determinades distribucions
1. Quan una entitat estigui en condicions de complir els requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb cadascun dels requisits que preveuen les lletres a, b i c de l’article 62 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, però no compleixi aquests requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles determinat de conformitat amb l’article 45 d’aquesta Llei, l’AREB pot prohibir que l’entitat distribueixi més de l’import màxim distribuïble relacionat amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles («M-IMD»), mitjançant una de les mesures següents:
a) Efectuar una distribució en connexió amb el capital ordinari de nivell 1.
b) Assumir una obligació de pagar una remuneració variable o beneficis discrecionals de pensió, o pagar una remuneració variable si l’obligació de pagament es va assumir en un moment en què l’entitat no complia els requisits combinats de coixins de capital.
c) Fer pagaments vinculats a instruments de capital addicional de nivell
1. En cas que una entitat es trobi en la situació a què fa referència aquest apartat, ho ha de comunicar immediatament a l’AREB.
2. En la situació que preveu l’apartat 1, l’AREB, després de consultar l’AFA, ha d’avaluar, sense demores indegudes, si exerceix la facultat a què fa referència l’apartat 1, tenint en compte tots els elements següents:
a) El motiu, la durada i la magnitud de l’incompliment i les conseqüències per a la resolubilitat.
b) L’evolució de la situació financera de l’entitat i la probabilitat que, en un futur proper, compleixi la condició a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei.
c) La perspectiva que l’entitat pugui garantir el compliment dels requisits a què fa referència l’apartat 1 en un termini raonable.
d) Si l’entitat és incapaç de substituir els passius que ja no compleixen els criteris d’admissibilitat o venciment establerts als articles 42 ter i 42 quater, o a l’article 44 bis i la seva normativa de desenvolupament o els criteris d’admissibilitat que es desenvolupin reglamentàriament per a les entitats que no siguin entitats de resolució, si aquesta incapacitat és de naturalesa intrínseca o es deu a pertorbacions generals del mercat.
e) Si l’exercici de la facultat a què es refereix l’apartat 1 és el mitjà més adequat i proporcionat per abordar la situació de l’entitat, tenint en compte el seu impacte potencial sobre les condicions de finançament i resolubilitat de l’entitat en qüestió. L’AREB ha de repetir la seva avaluació sobre la conveniència d’exercir la facultat a què fa referència l’apartat 1 almenys cada mes mentre l’entitat segueixi estant en la situació a què fa referència l’apartat 1.
3. Si l’AREB constata que l’entitat encara està en la situació descrita a l’apartat 1 nou mesos després que l’entitat hagi informat d’aquesta situació, l’AREB, després de consultar l’AFA, ha d’exercir la facultat a què fa referència l’apartat 1, excepte en el cas que l’AFA constati que es compleixen almenys dos de les condicions següents:
a) L’incompliment es deu a una pertorbació greu del funcionament dels mercats financers que els condueix a unes tensions d’ampli abast en diversos segments.
b) La pertorbació a què fa referència la lletra a no només dona lloc a un augment de la volatilitat dels preus dels instruments de fons propis i instruments de passius admissibles de l’entitat o a un increment dels costos per a l’entitat, sinó que també condueix a un tancament total o parcial dels mercats que impedeix a l’entitat emetre instruments de fons propis i instruments de passius admissibles als mercats.
c) El tancament de mercat a què fa referència la lletra b s’observa no només per a l’entitat en qüestió, sinó també per a altres entitats.
d) La pertorbació a què fa referència la lletra a impedeix a l’entitat en qüestió emetre instruments de fons propis i instruments de passius admissibles suficients per solucionar l’incompliment; o
e) L’exercici de la facultat a què fa referència l’apartat 1 provocaria efectes col·laterals negatius per a una part del sector bancari, i perjudicaria potencialment l’estabilitat financera. Quan s’apliqui l’excepció a què fa referència l’apartat 3, l’AREB ha d’informar l’AFA de la seva decisió i ha d’explicar per escrit l’avaluació. Cada mes, l’AREB ha de repetir la seva avaluació per determinar si l’excepció referida al paràgraf anterior s’aplica.
4. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació en què es determini el mètode de càlcul de l’import màxim distribuïble relacionat amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles.

Article 16 ter. Autorització per reduir instruments de passius admissibles
1. Les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera han d’obtenir l’autorització prèvia de l’AREB per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles que no siguin instruments de capital, abans de la data del venciment contractual.
2. L’AREB ha d’autoritzar una entitat, una entitat financera o una societat de cartera a rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles sempre que es compleixi una de les condicions següents:
a) Que, amb anterioritat o simultàniament a qualsevol de les accions a què fa referència l’apartat 1, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera substitueixin els instruments de passius admissibles per instruments de fons propis o de passius admissibles d’igual o superior qualitat en condicions que resultin sostenibles per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.
b) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagi demostrat a satisfacció de l’AREB que els seus fons propis i passius admissibles, han de sobrepassar, després de l’acció que figura a l’apartat 1, els requisits mínims de fons propis i passius admissibles establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en el Reglament de desenvolupament i en aquesta Llei, pel marge que l’AREB, d’acord amb l’AFA, consideri necessari.
c) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagi demostrat a satisfacció de l’AREB que la substitució parcial o total dels passius admissibles per instruments de fons propis és necessària per garantir el compliment dels requisits de fons propis establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en el Reglament de desenvolupament, per mantenir l’autorització. Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera ofereixi garanties suficients que pot operar amb fons propis i passius admissibles superiors a l’import dels requisits establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en el seu Reglament de desenvolupament, així com en aquesta Llei, l’AREB, després de consultar l’AFA, pot concedir a aquesta entitat una autorització prèvia general per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles, d’acord amb uns criteris que garanteixin que aquesta acció futura s’efectua d’acord amb les condicions establertes a les lletres a i b d’aquest apartat. Aquesta autorització prèvia general només es concedeix per un període de temps específic, que no pot excedir un any, al final del qual pot ser renovada. L’autorització prèvia general es concedeix per un import predeterminat, que ha de ser fixat per l’AREB. L’AREB ha d’informar l’AFA sobre qualsevol autorització prèvia general que concedeixi. L’AREB ha de revocar l’autorització prèvia general quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera incompleixi qualsevol dels criteris establerts als efectes d’aquesta autorització.
3. Quan s’avaluï la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera d’acord amb la lletra a de l’apartat 2, l’AREB ha de considerar en quina mesura aquests instruments de capital de substitució o passius admissibles de substitució serien més costosos per a l’entitat que aquells que substitueixen.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi d’especificar:
a) El procés de cooperació entre l’AFA i l’AREB.
b) El procediment, inclosos els terminis i els requisits d’informació, per concedir l’autorització d’acord amb el paràgraf primer de l’apartat 2.
c) El procediment, inclosos els terminis i els requisits d’informació, per concedir l’autorització general prèvia d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.
d) El significat de sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.

Article 17. Obstacles a la resolubilitat d’entitats
1. L’AREB, després d’examinar l’avaluació duta a terme en virtut de l’article 15, ha de notificar per escrit a l’AFA i a l’entitat, entitat financera o societat de cartera la concurrència d’obstacles importants per a la resolució de l’entitat, entitat financera o societat de cartera. El resultat d’aquest examen s’ha de presentar a l’AFA.
2. En el termini de quatre mesos des de la recepció de la notificació, les entitats han de proposar a l’AREB les mesures adequades per reduir o eliminar els obstacles materials identificats. En un termini de dos setmanes a partir de la data de recepció de la notificació, l’entitat ha de proposar a l’AREB possibles mesures i el calendari per aplicar-les, per garantir que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi tant els requisits mínims de fons propis i passius admissibles, per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, com els requisits combinats de coixins de capital, quan un obstacle material a la resolubilitat es degui a qualsevol de les situacions següents:
a) L’entitat compleix els requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb cadascun dels requisits inclosos a les lletres a, b i c de l’article 62 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, però no compleixi aquests requisits combinats de coixins de capital, avaluats en conjunció amb els requisits mínims de fons propis i passius admissibles establerts a l’article 45; o
b) L’entitat no compleix els requisits a què es refereix l’article 45. El calendari per aplicar les mesures proposades al paràgraf segon ha de tenir en compte les causes de l’obstacle material identificat. L’AREB ha de notificar, sense demora, aquestes mesures a l’AFA. L’AREB, després d’haver consultat l’AFA, ha d’avaluar si aquestes mesures poden reduir o eliminar efectivament els obstacles materials identificats. En cas que l’AREB no consideri aquestes mesures suficients per eliminar els obstacles materials identificats, ho ha de comunicar a l’AFA i ha d’exigir per escrit, de manera motivada, a l’entitat, entitat financera o societat de cartera, directament o mitjançant l’AFA, que adopti mesures alternatives per eliminar els obstacles. Aquestes mesures poden ser:
a) Exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que revisi els mecanismes de finançament o elabori acords per garantir el desenvolupament de les seves funcions essencials.
b) Establir límits als riscos individuals i globals de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
c) Imposar requisits addicionals d’informació rellevant per dur a terme la resolució.
d) Exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que es desfaci d’actius específics.
e) Exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que limiti o cessi determinades activitats.
f) Restringir o impedir el desenvolupament de certes branques d’activitat o la venda de certs productes.
g) Imposar canvis en l’estructura jurídica o operativa de l’entitat, entitat financera o societat de cartera o de qualsevol entitat del grup que es trobi directament o indirectament sota el seu control, amb la finalitat de reduir-ne la complexitat i garantir que les funcions essencials puguin separar-se jurídicament i operativament d’altres funcions mitjançant l’aplicació d’instruments de resolució.
h) Exigir a una entitat o a una empresa matriu la constitució d’una societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra. h bis) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que presenti un pla per restablir el compliment dels requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, i, si escau, els requisits combinats de coixins de capital, i els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució que estableix l’article 45.
i) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera l’emissió de passius admissibles per donar compliment als requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució.
j) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que adopti altres mesures per complir els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució. En particular, l’AREB pot exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que renegociï qualsevol passiu admissible, instrument de capital addicional de nivell 1 o nivell 2 emès, per garantir que les decisions d’amortització o conversió d’aquest passiu o instrument que pugui adoptar l’AREB s’apliquin d’acord amb la legislació que regeixi el passiu o instrument. j bis) A l’efecte d’assegurar de manera contínua el compliment dels requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que modifiqui el calendari de venciments:
i) Dels instruments de fons propis, després d’haver obtingut l’acord de l’AFA; i ii) Dels passius admissibles a què fa referència l’article 44 bis i, en allò que es prevegi reglamentàriament, en relació amb els passius admissibles per a entitats que no siguin entitats de resolució.
k) Quan l’entitat sigui filial d’una societat mixta de cartera, exigir a la societat mixta de cartera que constitueixi una societat financera de cartera separada per controlar l’entitat, entitat financera o societat de cartera, si és necessari per facilitar la resolució de l’entitat i evitar que l’aplicació dels instruments i l’exercici de les competències de resolució tinguin efectes adversos a la part no financera del grup.
3. En el termini d’un mes des de la recepció de la notificació de les mesures alternatives imposades per l’AREB en virtut de l’apartat anterior, l’entitat, entitat financera o societat de cartera ha de presentar un pla d’implementació de les mesures esmentades.
4. A l’efecte del que estableix aquest article, l’AREB ha de considerar, entre altres factors, el risc que per a l’estabilitat del sistema financer suposen els obstacles materials identificats, així com l’efecte potencial de les mesures alternatives proposades sobre l’activitat i l’estabilitat de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, la seva capacitat de contribuir a l’economia i al mercat interior de serveis financers al Principat d’Andorra. Així mateix, l’AREB, en determinar mesures alternatives a les proposades per l’entitat, entitat financera o societat de cartera per eliminar els obstacles a la resolubilitat, ha de demostrar per què les mesures proposades per l’entitat, entitat financera o societat de cartera no aconseguirien eliminar aquests obstacles i com les mesures alternatives poden resultar proporcionades per eliminar-los.

Article 18. Obstacles a la resolubilitat de grups
1. L’AREB, de conformitat amb l’avaluació prevista a l’article 16, ha de decidir les mesures adients per superar els obstacles a la resolubilitat del grup. A aquest efecte, l’AREB, en cooperació amb l’AFA, ha de remetre un informe a l’empresa matriu en què analitzi els impediments a l’aplicació dels instruments de resolució i a l’exercici de les facultats de resolució en relació amb el grup, i també en relació amb els grups de resolució quan un grup estigui format per més d’un grup de resolució, i en què exposi les mesures que es considerin adients per eliminar aquests impediments. Quan un obstacle a la resolubilitat del grup sigui degut al fet que una societat del grup es troba en una de les situacions previstes al paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 17, l’AREB ha de comunicar la seva avaluació de l’obstacle a l’empresa matriu al Principat d’Andorra.
2. En un termini de quatre mesos des de la recepció de l’informe, l’empresa matriu del grup pot remetre observacions i proposar a l’AREB mesures alternatives per eliminar els obstacles materials identificats per a la resolució. Quan els obstacles constatats a l’informe es deuen al fet que una societat del grup es troba en una de les situacions previstes al paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 17, l’empresa matriu al Principat d’Andorra, en el termini de dos setmanes a partir de la recepció d’una notificació efectuada en virtut del darrer paràgraf de l’apartat anterior, ha de proposar a l’AREB possibles mesures i el calendari per implementar-les per garantir que el grup compleixi:
a) Els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, expressats com a percentatge de l’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i, si escau,
b) Els requisits combinats de coixins de capital, i els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, expressats com a percentatge de la mesura d’exposició total a què es refereix l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i el Reglament d’aplicació. El calendari per aplicar les mesures proposades al paràgraf segon d’aquest apartat ha de tenir en compte les causes que han generat l’obstacle material. L’AREB ha de notificar sense demora aquestes mesures a l’AFA. L’AREB, després d’haver consultat l’AFA, decideix en relació amb els obstacles a la resolució, l’avaluació de les mesures proposades per l’empresa matriu i les mesures que s’han d’exigir per eliminar aquests obstacles, tenint en compte les possibles repercussions d’aquestes mesures al Principat d’Andorra.
3. L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa a les mesures oportunes per superar els obstacles a la resolubilitat del grup o implicar-les en la decisió de les mesures oportunes per superar els obstacles a la resolubilitat del grup.
4. L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en la decisió de les mesures oportunes per superar els obstacles a la resolubilitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.

Article 19. Condicions per a la resolució
1. La resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho serà en un futur pròxim.
b) Que, tenint en compte el calendari i altres circumstàncies pertinents, no hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat, mesures d’actuació primerenca o l’amortització o conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb la secció segona del capítol sisè puguin impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en un termini de temps raonable.
c) Per raons d’interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera per complir, de forma proporcionada, algun dels objectius mencionats a l’article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura.
2. No obstant el que s’estableix a l’apartat 1, quan l’AREB ho estimi convenient per complir els objectius i els principis previstos als articles 3 i 4, pot remetre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera corresponent al procediment concursal ordinari. L’avaluació de la pertinència de la resolució l’ha de fer l’AREB, al mateix temps que l’elaboració i l’aprovació d’un pla de resolució que determini que les operacions concretes mitjançant les quals s’instrumenti la resolució i les modificacions estatutàries que, si escau, es produeixin com a conseqüència d’aquestes operacions no requereixen cap autorització administrativa ulterior en l’àmbit de la normativa financera.
3. La resolució d’una entitat financera prevista a la lletra
b) de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució es donin tant a l’entitat financera com a l’empresa matriu subjecta a supervisió consolidada.
4. La resolució d’una societat de cartera prevista a la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19 es donin a la societat de cartera.
5. Quan les entitats que siguin filials d’una societat mixta de cartera estiguin directament o indirectament en poder d’una societat financera de cartera intermèdia, el pla de resolució ha de disposar que la societat financera de cartera intermèdia s’identifiqui com una entitat de resolució i les accions de resolució en l’àmbit de grup s’apliquen a la societat financera de cartera intermèdia i no sobre la societat mixta de cartera.
6. Subjecte al que disposa l’apartat 5, encara que una societat de cartera de les que preveu la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 no compleixi les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB pot aplicar-li una mesura de resolució, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’entitat sigui una entitat de resolució.
b) Que una o diverses de les filials de l’entitat que siguin entitats, però no entitats de resolució, compleixin les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 19.
c) Que, a causa de la naturalesa dels actius i passius de les filials a què fa referència la lletra b, la inviabilitat d’aquestes filials suposi una amenaça per al grup en conjunt i que la mesura de resolució respecte de la societat de cartera sigui necessària per a la resolució de les dites filials que siguin entitats o per a la resolució del grup de resolució pertinent en conjunt.
8. L’adopció anterior d’una mesura d’actuació primerenca d’acord amb l’article 10 no suposa una condició per adoptar una mesura de resolució.

Article 20. C oncepte d’entitat o societat inviable
S’entén que una entitat, entitat financera o societat de cartera és inviable a l’efecte del que preveu la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article anterior si es troba en alguna de les circumstàncies següents:
a) L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha infringit o hi ha elements objectius que indiquin que infringirà, en un futur pròxim, els requisits per conservar la seva autorització, de manera que resulti justificada la retirada de l’autorització per l’AFA, fins i tot, però sense limitar-se a això, per haver incorregut l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, o ser probable que incorri, en pèrdues que esgotarien o minvarien substancialment tots els seus fons propis o una part important d’aquests fons.
b) Els passius exigibles de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera són superiors als seus actius o és raonablement previsible que ho siguin en un futur pròxim.
c) L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no pot complir puntualment les obligacions que li són exigibles o és raonablement previsible que en un futur pròxim no les pugui complir.
d) L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera necessita ajut financer públic extraordinari, excepte quan, amb la finalitat d’evitar o solucionar pertorbacions greus de l’economia i preservar l’estabilitat del sistema financer, l’ajut financer públic extraordinari adopti alguna de les formes següents: i. una garantia estatal per donar suport a instruments de liquiditat, ii. una garantia estatal dels passius de nova emissió, o iii. una injecció de fons propis o l’adquisició d’instruments de capital a uns preus i en unes condicions que no atorguin avantatge a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera, quan no es donin, en el moment de la concessió de l’ajut públic, ni les circumstàncies exposades a les lletres a),
b) o
c) d’aquest apartat, ni les circumstàncies exposades a l’apartat 2 de l’article 39. Els ajuts previstos en aquest apartat només es poden concedir a entitats solvents. Tenen caràcter cautelar, temporal, són proporcionats per evitar o solucionar les pertorbacions greus i no s’utilitzen per compensar les pèrdues en què hagi incorregut o pugui incórrer l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.

Article 21. Obertura del procés de resolució
1. L’AFA, prèvia consulta a l’AREB, determina si una entitat, una entitat financera o una societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim, d’acord amb el que s’estableix a la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 19. Un cop realitzada l’avaluació, l’ha de notificar sense demora a l’AREB. Així mateix, l’AREB, prèvia consulta a l’AFA, també pot determinar si una entitat, una entitat financera o una societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim, d’acord amb el que s’estableix a la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 19. Per tal que l’AREB pugui dur a terme aquesta avaluació, l’AFA li ha de facilitar tota la informació pertinent que l’AREB requereixi. Un cop realitzada l’avaluació, l’ha de notificar sense demora a l’AFA.
2. En cas de que es determini que l’entitat és inviable d’acord amb el que s’estableix a la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB ha de comprovar si concorren la resta de circumstàncies previstes a l’article 19, i si és així, ha d’acordar l’obertura immediata del procés de resolució, i ha de justificar la seva decisió al Consell de Ministres i a l’AFA.
3. Aquest procés constitueix un procediment administratiu especial que es regeix pel que disposa aquesta Llei, sense que resulti aplicable supletòriament el que preveu el Codi de l’Administració.
4. Quan l’òrgan d’administració d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera consideri que aquesta entitat o societat és inviable o existeixi la possibilitat de que ho sigui en un futur pròxim d’acord amb l’article 20, ha de notificar-ho de manera immediata a l’AFA. L’AFA ho ha de comunicar sense demora a l’AREB.

Article 22. Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució
1. Després de l’obertura del procés de resolució de conformitat amb el que preveu l’article anterior, l’AREB ha d’acordar i fer públics la substitució de l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, dels membres de la direcció general i de l’auditor extern de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, i el nomenament com a administrador especial de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera de la persona o les persones físiques o jurídiques que, en nom seu i sota el seu control, han d’exercir les funcions i facultats pròpies d’aquesta condició, amb l’abast, les limitacions i els requisits que es determinin reglamentàriament. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el contingut de l’acord de nomenament d’administradors especials per part de l’AREB en relació amb les seves funcions i facultats, així com requisits i limitacions. En cas de conflicte, l’exercici d’aquestes facultats de resolució ha de prevaldre sobre qualsevol altre deure o obligació derivat dels estatuts de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o de la normativa aplicable. Els administradors nomenats per l’AREB assumeixen totes les competències dels accionistes, de l’òrgan d’administració i de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. No obstant, els administradors nomenats per l’AREB només poden exercir aquestes competències sota el control de l’AREB. L’AREB pot no substituir l’òrgan d’administració o els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o l’auditor extern en els supòsits extraordinaris en què, en vista de la composició de l’accionariat o de l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en el moment d’obertura del procés de resolució, resulti estrictament necessari mantenir-los per garantir el desenvolupament adequat del procés de resolució. Als efectes anteriors, el cessament de les funcions dels membres de l’òrgan d’administració o dels membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera és causa d’extinció de la relació laboral o mercantil que, si escau, mantinguin amb l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o les seves filials o participades, i no dona dret a cap indemnització ni tan sols en els supòsits en què s’hagi estipulat així en els contractes corresponents o sigui procedent d’acord amb la normativa aplicable, excepte si es declara judicialment l’absència de responsabilitat del membre cessat.
2. Els administradors nomenats per l’AREB en el marc d’un procés de resolució no són responsables dels seus actes o decisions adoptats en l’exercici del seu càrrec, llevat de casos de dol o de negligència greu. Aquesta exoneració de responsabilitat no és aplicable als membres de l’òrgan d’administració o de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o a l’auditor extern que, d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, no siguin substituïts.
3. L’acord de nomenament de l’administrador especial té caràcter executiu des del moment en què es dicti i ha de ser objecte de publicació immediata al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i d’inscripció en els registres públics corresponents. La publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina l’eficàcia de l’acord davant tercers.
4. L’AREB ha de tenir en compte, en l’acte de nomenament de l’òrgan d’administració, de la direcció general, i dels responsables de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna, els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional establerts a la normativa aplicable.
5. El període de vigència del nomenament d’un administrador especial no pot ser superior a un any, tot i que l’AREB pot prorrogar aquest termini, amb caràcter excepcional, quan consideri que les condicions per nomenar-lo continuen essent aplicables. L’AREB pot substituir l’administrador especial en qualsevol moment.

Article 23. Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució
La decisió d’iniciar o no un procés de resolució ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:
a) Les raons que justifiquen la decisió, amb la menció de si l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compleix les condicions de resolució previstes a l’article 19.
b) Les mesures de resolució que l’AREB tingui la intenció d’adoptar, incloent, si escau, la substitució de l’òrgan d’administració i dels membres de la direcció general o de l’auditor extern o el nomenament d’un administrador especial.
c) Les raons que, si escau, justifiquen sol·licitar l’inici d’un procediment concursal ordinari.

Article 24. Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució
1. L’AREB ha de notificar sense demora el text íntegre de la decisió, amb indicació de la data a partir de la qual tenen efecte les mesures adoptades, a l’entitat objecte de resolució, al ministeri encarregat de les finances i a l’AFA.
2. L’AREB també ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acte pel qual s’acorden les mesures de resolució, o una comunicació resumida dels efectes d’aquestes mesures, en particular les que afectin els clients minoristes, i, si escau, les modalitats i la duració de la suspensió o la restricció prevista a l’article 74.
3. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament les obligacions de notificació i publicació.

Article 25. Instruments de resolució
1. Els instruments de resolució que pot aplicar l’AREB són:
a) L’instrument de la venda del negoci.
b) L’instrument de l’entitat pont.
c) L’instrument de la segregació d’actius.
d) L’instrument de la recapitalització interna.
2. L’AREB pot adoptar els instruments anteriors individualment o conjuntament.
3. El comprador, l’entitat pont, la societat de gestió d’actius i l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera objecte de la resolució poden continuar exercint els seus drets de participació i accés als sistemes de pagament, compensació i liquidació, admissió a cotització, fons de garantia de dipòsits o sistema de garantia d’inversions de l’entitat objecte de resolució, sempre que compleixin els criteris de participació i de regulació per participar en aquests sistemes. No obstant, no se’ls pot denegar l’accés per raó que el comprador o l’entitat pont manquin de qualificació d’una agència de qualificació creditícia, o que aquesta qualificació no assoleixi els nivells requerits per tenir accés als sistemes referits en el paràgraf anterior. Quan el comprador o l’entitat pont no satisfacin els criteris de participació o d’accés a un sistema pertinent de pagament, compensació o liquidació, admissió a negociació, sistema d’indemnització dels inversors o sistema de garantia de dipòsits, els drets a què fa referència el paràgraf primer s’exerceixen durant un període de temps que determini l’AREB, no superior a 24 mesos i renovable si ho sol·licita el comprador o l’entitat pont.
4. L’AREB, així com qualsevol mecanisme de finançament establert d’acord amb l’article 57, pot recuperar tota despesa raonable en què hagi incorregut en relació amb la utilització dels instruments o l’exercici de les facultats de resolució previstes en aquesta Llei:
a) Deduint-la de tot contravalor abonat per un adquirent a l’entitat objecte de resolució o, segons els casos, als propietaris d’accions o altres instruments de capital.
b) A càrrec de l’entitat objecte de resolució, en qualitat de creditor privilegiat general d’acord amb la normativa concursal.
c) A càrrec dels eventuals ingressos generats com a conseqüència del cessament de les activitats de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius, en qualitat de creditor privilegiat general d’acord amb la normativa concursal.
5. Quan s’utilitzin els instruments de resolució previstos a les lletres
a) i
b) de l’apartat 1, i s’apliquin per efectuar una transmissió parcial dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera residual s’ha de sotmetre a un procediment concursal dins d’un termini raonable tenint en compte la necessitat que l’entitat residual col·labori per garantir la continuïtat dels serveis per part de l’adquirent i el millor compliment dels objectius i principis de resolució.
6. La transmissió d’accions o altres instruments de capital, actius i passius que s’hagi de fer en aplicació dels instruments de resolució previstos a l’apartat 1, s’efectua sense la necessitat d’obtenir el consentiment dels accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució o de tercers diferents del comprador, i sense haver de complir altres requisits de procediment exigits per la legislació societària o de valors més enllà dels previstos expressament per aquesta Llei. Aquestes transmissions s’han de fer en condicions de mercat tenint en compte les circumstàncies específiques.
7. A les transmissions d’actius, passius, drets i obligacions que s’hagin de fer en aplicació dels instruments de resolució que preveu l’apartat 1, no els és aplicable el que disposa la Llei 20/2007 , del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
8. Els accionistes i creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, així com els tercers els actius o passius dels quals no hagin estat transferits, no poden reclamar cap dret sobre els actius i passius que hagin estat transferits quan s’apliqui un dels instruments de resolució previstos en aquest article, sense perjudici de les regles sobre salvaguardes previstes en aquesta Llei.
9. Les operacions amb les quals s’instrumentin les mesures de resolució i, en particular, les mesures derivades de l’aplicació dels instruments enumerats en aquest article, no són rescindibles a l’empara de la normativa concursal.
10. La transmissió d’accions o altres instruments de capital, actius i passius, que s’hagi de fer en aplicació dels instruments de resolució que s’estableixen a l’apartat 1, no constitueix per a l’adquirent un supòsit d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus en què hagi incorregut l’entitat objecte de resolució o que li hagin estat imposades i no hagin estat contemplades a la pròpia operació d’adquisició.

Article 26. Venda del negoci
1. L’AREB pot acordar i executar la transmissió a un adquirent que no sigui una entitat pont de:
a) Les accions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució o, amb caràcter general, dels instruments representatius del capital o convertibles en aquests instruments, siguin quins siguin els seus titulars.
b) Tots o part dels actius i els passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
2. Les limitacions legals següents no resulten aplicables a les persones o entitats que hagin adquirit les accions o instruments esmentats a la lletra
a) de l’apartat 1:
a) Les limitacions estatutàries del dret d’assistència a les juntes generals o del dret de vot.
b) Les restriccions a la transmissió d’accions establertes en la normativa aplicable o en els estatuts.
3. L’AREB pot aplicar aquest instrument de resolució una o diverses vegades i a favor d’un o diversos adquirents. Un cop utilitzat aquest instrument, l’AREB pot, amb el consentiment del comprador, restituir les accions o els instruments de capital, els actius i els passius transferits a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera en resolució o, en el cas de les accions o els instruments de capital, als antics propietaris, que resten obligats a acceptar-los.
4. Per seleccionar l’adquirent o els adquirents, l’AREB ha de desenvolupar un procediment de concurrència amb les característiques següents:
a) Que sigui transparent, tenint compte les circumstàncies del cas concret i la necessitat de salvaguardar l’estabilitat del sistema financer.
b) Que no afavoreixi o discrimini cap dels adquirents potencials.
c) Que s’adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de conflicte d’interès.
d) Que tingui en consideració la necessitat d’aplicar l’instrument de resolució el més ràpidament possible.
e) Que tingui entre els seus objectius maximitzar el preu de venda.
5. Quan el desenvolupament del procediment al qual es refereix l’apartat anterior pugui dificultar la consecució d’algun dels objectius enumerats a l’article 3 i, en particular, quan es justifiqui adequadament que hi ha una amenaça seriosa per a l’estabilitat del sistema financer com a conseqüència de la situació de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o agreujada per la situació de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o quan es constati que el desenvolupament d’aquest procediment pot dificultar l’efectivitat de l’instrument de resolució, la selecció de l’adquirent o dels adquirents es pot fer sense necessitat de complir els requisits de procediment indicats en l’apartat anterior.
6. La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió universal ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus en què hagi incorregut l’entitat objecte de resolució o que se li hagin imposat. Per transmetre les accions o altres instruments de capital, els actius i els passius, no és necessari el consentiment dels accionistes o dels creditors de l’entitat objecte de resolució ni dels tercers altres que el comprador, els quals no poden oposar-se a la transmissió ni reclamar cap dret respecte a aquests elements objecte de transmissió.
7. L’adquirent de l’entitat objecte de resolució ha de disposar de l’autorització corresponent per desenvolupar l’activitat del negoci adquirit.
8. L’AFA ha de garantir que la sol·licitud d’autorització s’analitzi en concomitància amb la transmissió.

Article 27. C reació d’una entitat pont
1. Correspon a l’AREB decidir la creació d’una entitat pont amb la condició d’entitat operativa del sistema financer com a instrument de resolució d’entitats objecte de resolució. L’autorització necessària per constituir, modificar i extingir societats públiques s’entén concedida per aquesta Llei. El Consell d’Administració de l’AREB està facultat per aprovar i modificar, quan escaigui, els estatuts de l’entitat pont i per acordar-ne l’extinció.
2. La constitució de l’entitat pont no està sotmesa al procediment ordinari d’autorització per a la creació d’entitats operatives del sistema financer. Quan resulti convenient a les seves finalitats, l’entitat pont resta eximida de complir els requisits necessaris perquè les entitats obtinguin i mantinguin la seva autorització. Amb aquesta finalitat, l’AREB ha de presentar una sol·licitud a l’AFA que indiqui el temps pel qual l’entitat pont queda eximida de complir aquests requisits.
3. Constitueix l’objecte de l’entitat pont continuar l’exercici de totes o part de les funcions, els serveis i les activitats de l’entitat objecte de resolució.
4. En l’acte de nomenament de l’òrgan d’administració, de la direcció general, i dels responsables de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna de l’entitat pont, s’han de tenir en compte els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional, establerts a la normativa aplicable.
5. L’AREB, un mecanisme de finançament públic o qualsevol altra autoritat pública andorrana poden ser titulars de la totalitat o d’una part de les accions representatives del capital social de l’entitat pont.
6. El patrimoni inicial de l’entitat pont pot estar constituït per les accions o altres instruments de capital emesos per l’entitat objecte de resolució, així com per tots o part dels actius o els passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat pont.
7. Les comeses i les actuacions de l’entitat pont no comporten cap obligació o responsabilitat de l’entitat pont respecte als accionistes i els creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, i l’òrgan d’administració i la direcció general de l’entitat pont no són responsables davant d’aquests accionistes i creditors per actes o omissions en compliment de les seves obligacions, a menys que aquests actes o omissions impliquin una conducta dolosa o greument negligent que afecti directament els drets d’accionistes i dels creditors.
8. L’entitat pont pot continuar exercint els drets de participació i d’accés als sistemes de pagament, de compensació i de liquidació, i de cotització, als sistemes d’indemnització dels inversors i als sistemes de garantia de dipòsits de l’entitat objecte de resolució, sempre que compleixi els criteris de participació i de regulació per participar en aquests sistemes, encara que l’entitat pont no disposi de qualificació creditícia o aquesta qualificació no sigui proporcional als nivells de qualificació requerits per concedir l’accés als sistemes esmentats i sempre que el termini de participació i d’accés als sistemes no excedeixi els vint-i-quatre mesos. No obstant això, aquest termini es pot renovar amb la sol·licitud prèvia de l’entitat pont a l’AREB.
9. L’entitat pont ha de ser administrada i gestionada per tal de mantenir l’accés a les funcions essencials i vendre-la, o vendre els seus actius i passius, quan les condicions siguin apropiades i, en tot cas, en el termini màxim i de conformitat amb els supòsits que s’estableixin reglamentàriament.
10. La venda de les accions de l’entitat pont o dels seus actius o passius s’ha de desenvolupar en el marc d’un procediment competitiu, transparent i no discriminatori i s’ha d’efectuar en condicions de mercat, tenint en compte les circumstàncies específiques.
11. Quan es posi fi a les activitats de l’entitat pont, aquesta entitat ha de ser sotmesa a un procediment concursal. Qualsevol ingrés generat pel cessament de les activitats de l’entitat pont és en benefici dels accionistes de la mateixa entitat.
12. Quan l’entitat pont sigui utilitzada amb el propòsit de transferir els actius i passius de més d’una entitat, d’un entitat financera o d’una societat de cartera en resolució, la liquidació s’ha d’efectuar de manera individualitzada per als actius i els passius de cadascuna de les entitats, que a aquest efecte han de ser segregats de l’entitat pont prèviament.
13. L’entitat pont no està subjecta al control financer sobre les societats públiques previst a la Llei general de les finances públiques.

Article 28. Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions
1. En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot obligar, amb caràcter d’acte administratiu, una entitat objecte de resolució o una entitat pont a transmetre en una o en successives vegades, a una o a diverses entitats de gestió d’actius, determinades categories d’actius o de passius o altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. També pot adoptar les mesures necessàries per transmetre actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o de qualsevol entitat sobre la qual l’entitat exerceixi control en el sentit de l’apartat 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de la inversió, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, quan es tracti d’actius o de passius o d’altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera especialment danyats, que es considerin perjudicials per a la seva viabilitat o per als objectius de la resolució, i permetre la gestió independent de la seva realització. L’AREB només ha d’exercir aquestes facultats en els casos següents:
a) si el mercat dels actius de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont és de tal naturalesa que la seva liquidació segons el procediment concursal ordinari podria influir negativament en els mercats financers;
b) si la transmissió és necessària per garantir el bon funcionament de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont; o
c) si és necessària una transmissió per maximitzar els ingressos provinents de la liquidació.
2. Els criteris per definir les categories d’actius o de passius o d’altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que poden ser transmesos s’han de determinar en funció, entre altres aspectes, de l’activitat a la qual estiguin lligats, de la seva antiguitat i de la seva classificació comptable. En funció d’aquests criteris, l’AREB ha de precisar per a cada entitat els actius susceptibles de ser transmesos.
3. Cada societat de gestió d’actius ha de ser una societat anònima que pot estar participada per l’AREB o per una altra autoritat o mecanisme de finançament públics, constituïts amb el propòsit de rebre la totalitat o part dels actius o dels passius o d’altres drets o obligacions d’una o de diverses entitats objecte de resolució o d’una entitat pont.
4. L’AREB ha d’exercir el control sobre aquest instrument de resolució o la seva aplicació.
5. Les comeses i les actuacions en compliment dels objectius de la societat de gestió d’actius no comporten cap tipus d’obligació o de responsabilitat davant dels accionistes i dels creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, i l’òrgan d’administració i la direcció general de la societat de gestió d’actius no és responsable davant els esmentats accionistes i creditors per actes o omissions en compliment de les seves obligacions, a menys que aquests actes o omissions impliquin una conducta dolosa o greument negligent que afecti directament els drets d’accionistes i dels creditors.
6. La societat de gestió d’actius està subjecta a obligacions de govern corporatiu que garanteixin l’exercici de les seves funcions d’acord amb els objectius i principis previstos en els articles 3 i 4 en els termes establerts reglamentàriament.
7. La societat pot emetre obligacions i valors que reconeguin o creïn deute sense que li sigui aplicable cap límit d’emissió previst a la normativa vigent.
8. A l’efecte del que s’estableix en relació amb la societat de gestió d’actius, la referència als actius comprèn també els passius que calgui transmetre.
9. La venda de les accions de la societat de gestió d’actius o dels seus actius o passius s’ha de desenvolupar en el marc d’un procediment competitiu, transparent i no discriminatori i s’ha de fer en condicions de mercat, tenint en compte les circumstàncies específiques.
10. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament les disposicions d’aquest article.

Article 29. Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de
gestió d’actius
1. L’AREB pot acordar, en una o en diverses vegades successives, la transmissió, a una entitat pont o a una societat de gestió d’actius, dels actius, dels passius, dels drets o de les obligacions de l’entitat objecte de resolució, o de les accions o dels instruments de capital emesos per aquesta entitat, des de la mateixa entitat, entitat financera o societat de cartera en resolució o des d’una o des de diverses entitats pont.
2. A les transmissions d’actius, de passius, de drets i d’obligacions no els resulta aplicable el que s’estableix a la Llei 20/2007 , del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada o qualsevol altra norma que la substitueixi.
3. En particular, no és necessari el consentiment dels accionistes o dels creditors de l’entitat objecte de resolució ni dels tercers els actius, els drets o els passius dels quals es transmetin a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, els quals no poden oposar-se a la transmissió ni reclamar cap dret respecte a aquests elements objecte de transmissió. Aquest mateix règim és aplicable a les transmissions que es puguin realitzar des d’una entitat pont a una societat de gestió d’actius.
4. El valor total dels passius transmesos a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius no pot excedir el valor dels drets i dels actius transmesos des de l’entitat objecte de resolució o des de qualsevol altra procedència. Amb caràcter general, es considera que l’entitat pont o la societat de gestió d’actius se subroga en la posició de l’entitat objecte de resolució en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió. No obstant això, els accionistes o els creditors de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont i els tercers els actius, els drets o els passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, els drets o els passius transmesos.
5. La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió universal ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus en què hagi incorregut o que s’hagin imposat a l’entitat objecte de resolució.
6. Amb caràcter previ a la transmissió, l’AREB pot exigir que els elements objecte de transmissió s’agrupin en una societat o que es dugui a terme qualsevol altra classe d’operació que en faciliti la transmissió efectiva a l’entitat pont o la societat de gestió d’actius amb el mateix règim establert en aquesta Llei per a aquestes entitats pel que fa a la seva constitució i a la transmissió dels actius i dels passius, dels drets i de les obligacions.
7. Sense perjudici del que s’estableix a l’article 5, amb caràcter previ a la transmissió o transmissions efectives, l’AREB ha de determinar el valor de mercat de les accions, els instruments de capital, els drets, els actius i els passius objecte de transmissió d’acord amb els principis següents:
a) La valoració s’ha de determinar sobre la base dels informes de valoració encarregats per l’AREB a un o a diversos experts independents que designi.
b) La valoració ha de tenir en compte les pèrdues que haurien suportat els accionistes i els creditors de l’entitat objecte de resolució en el cas que aquesta entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal ordinari.
c) En els supòsits en què, per raons d’urgència, es dugui a terme una valoració provisional dels elements objecte de transmissió, s’ha de dur a terme amb posterioritat una valoració definitiva i completa.
8. La valoració té com a finalitat informar la decisió sobre els actius, els drets, els passius o les accions o els altres instruments de capital objecte de transmissió a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, així com la decisió sobre el valor de tot contravalor que s’hagi d’abonar a l’entitat objecte de resolució o, si escau, als propietaris de les accions o dels altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució.
9. La valoració anterior substitueix la realitzada per un expert independent, a l’efecte del que s’estableix a la Llei 20/2007 , del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
10. No són oposables a la transmissió dels actius a una societat de gestió d’actius o a una entitat pont les clàusules estatutàries o contractuals existents que restringeixin la transmissibilitat de les accions, els instruments de capital, els actius o els passius, o els altres drets i obligacions, i no es pot exigir cap responsabilitat ni es pot reclamar cap tipus de compensació basada en l’incompliment d’aquestes clàusules. La transmissió s’ha de fer en representació i per compte dels accionistes de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, però sense necessitat d’obtenir el seu consentiment ni el dels tercers diferents de l’entitat pont.
11. Amb caràcter previ a la transmissió, les entitats han de fer els ajustos de valoració dels actius que s’hagin de transmetre segons els criteris que s’estableixen reglamentàriament. També amb caràcter previ a la transmissió, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius transmesos a la societat de gestió d’actius o a l’entitat pont d’acord amb els principis que s’estableixen a l’article 4.
12. La transmissió no pot ser, en cap cas, objecte de rescissió mitjançant les accions de reintegració previstes en la normativa concursal.
13. La transmissió d’actius no constitueix un supòsit de successió d’empresa.
14. L’entitat pont o la societat de gestió d’actius no són responsables, en el cas que es produeixi la transmissió, de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, explotació o gestió dels mateixos actius per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera transmitent.
15. En cas que s’aportin drets de crèdit a la societat de gestió d’actius, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no ha de respondre de la solvència del deutor corresponent.

Article 30. Devolució o transmissió dels elements de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius
1. En qualsevol moment, quan consideri que no suposa un detriment per a la continuïtat de la prestació dels serveis essencials de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius, l’AREB pot acordar una o diverses de les actuacions següents:
a) La devolució dels drets, dels actius o dels passius de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius a l’entitat objecte de resolució, que resta obligada a acceptar-los.
b) La devolució de les accions o dels altres instruments de capital al seu propietari inicial.
c) La transmissió dels elements patrimonials anteriors a un tercer.
2. Per a l’eventual devolució que s’estableix a les lletres
a) i
b) de l’apartat 1, és necessari que concorri, com a mínim, una de les circumstàncies següents: - que la possibilitat de retornar els drets, els actius, els passius, les accions o altres instruments de capital, consti expressament a l’acte mitjançant el qual es va ordenar la transmissió. - que els drets, els actius, els passius, les accions o altres instruments de capital, no s’ajustin a les condicions per a la transmissió de drets, actius, passius, accions o altres instruments de capital que s’especifiquen a l’acte mitjançant el qual es va ordenar la transmissió. La devolució s’ha d’executar en els terminis establerts a l’acte mitjançant el qual es va ordenar la transmissió i s’ha d’ajustar a les condicions que s’estableixin en aquest acte.

Article 31. Durada i pèrdua de la condició d’entitat pont
1. L’AREB ha de posar fi a l’entitat pont tan aviat com sigui possible dins dels dos anys següents a la data en què s’hagi fet efectiva l’última transmissió d’elements patrimonials des de l’entitat objecte de resolució.
2. L’AREB pot ampliar la durada d’aquest termini per un o diversos períodes d’un any quan això afavoreixi totes o alguna de les circumstàncies previstes a l’apartat 3 o quan això sigui convenient per garantir la continuïtat dels serveis bancaris o financers essencials de l’entitat pont.
3. L’entitat pont deixa de tenir aquesta condició quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
a) la conclusió del termini indicat en l’apartat 1 o en les seves successives ampliacions;
b) la fusió amb una altra entitat;
c) la venda a un tercer de la totalitat o de la major part de les accions de l’entitat pont o dels actius, dels drets o dels passius de l’entitat pont; o
d) la liquidació de l’entitat pont de conformitat amb la normativa concursal.
4. Els ingressos eventuals derivats de la venda o del cessament de les activitats de l’entitat pont corresponen a l’AREB, a un mecanisme de finançament públic o a qualsevol altra autoritat pública andorrana que sigui accionista de l’entitat pont.

Article 32. Règim de supervisió de les societats de gestió d’actius
1. Correspon a l’AREB supervisar el compliment:
a) De l’objecte exclusiu de la societat de gestió d’actius a fi i efecte d’identificar-ne desviacions que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts per a aquesta societat.
b) Dels requisits específics que s’estableixen per als actius i, si escau, els passius que s’hagin de transferir a la societat de gestió d’actius.
c) De les normes relatives a la transparència i a la constitució i composició dels òrgans de govern i control de la societat de gestió d’actius, així com les relatives als requisits d’idoneïtat dels membres del seu òrgan d’administració, de la direcció general i dels responsables de les funcions de control.
2. Per tal d’exercir les funcions de supervisió assignades a l’apartat anterior, l’AREB pot dur a terme totes les actuacions conferides per aquesta Llei i en concret pot:
a) Fer les inspeccions i les comprovacions que consideri oportunes dins del marc de les funcions previstes a l’apartat anterior, i
b) Requerir a la societat de gestió d’actius la documentació i informació que resulti necessària per desenvolupar les seves funcions, fins i tot obtenir-ne els informes d’experts independents que consideri necessaris. L’accés a la informació i a les dades requerides per l’AREB s’empara en la regulació vigent en cada moment en matèria de protecció de dades.

Article 33. Operacions de recapitalització amb utilització dels mecanismes de finançament de l’AREB
1. En cas que, d’acord amb lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 54, l’aplicació dels instruments de resolució impliqui la utilització per part de l’AREB dels mecanismes de finançament previstos en aquesta Llei per recapitalitzar una entitat, s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa aquesta secció, sense perjudici de la resta de regles aplicables.
2. L’AREB ha de fer les actuacions d’adquisició i alienació dels actius o dels passius o qualssevol dels drets o de les obligacions en funció de la valoració efectuada de conformitat amb el que preveu l’article 5.
3. Els crèdits de l’AREB s’han de considerar crèdits amb privilegi general, en els termes establerts en la normativa concursal.

Article 34. Accions ordinàries
1. Amb anterioritat a l’adquisició per l’AREB d’accions ordinàries, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució ha d’adoptar les mesures necessàries perquè l’adquisició suposi una participació en el seu capital social que s’ajusti al valor econòmic de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera resultant del procés de valoració.
2. El règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades per l’AREB, de conformitat amb el que preveu aquest article, que s’han de regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable.
3. La subscripció o l’adquisició d’aquests instruments determina, en qualsevol cas, per si mateixa i sense necessitat de cap altre acte o acord, l’atribució a l’AREB dels drets polítics corresponents i la seva incorporació a l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera emissora. L’AREB ha de nomenar la persona o les persones físiques que exerceixin la seva representació a aquest efecte i ha de disposar en l’òrgan d’administració de tants vots com els que resultin d’aplicar al nombre total de vots el seu percentatge de participació en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, arrodonint a l’enter més proper.
4. La desinversió per l’AREB dels instruments financers s’ha de fer mitjançant la seva alienació a través d’un procediment que asseguri la concurrència. L’AREB pot adoptar qualsevol dels instruments als quals es refereix l’apartat 2 de l’article 57, per donar suport al procediment competitiu de desinversió. L’AREB pot concórrer amb algun o alguns dels altres socis o accionistes de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera als eventuals processos de venda de títols en els mateixos termes que aquests socis o accionistes puguin concertar.

Article 35. Instruments convertibles en accions ordinàries
1. En el moment d’adoptar l’acord d’emissió d’instruments convertibles en accions ordinàries, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera emissora ha d’aprovar els acords necessaris per a l’ampliació de capital en la quantitat necessària. Aquests instruments convertibles s’han de considerar elements dels fons propis de conformitat amb la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, respecte de les entitats operatives del sistema financer.
2. Excepte en el supòsit que l’AREB determini unes condicions de desinversió diferents, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha de comprar o amortitzar els instruments subscrits o adquirits per l’AREB, tan aviat com estigui en condicions de fer-ho.
3. A les desinversions que s’efectuïn en virtut de l’apartat anterior no els són aplicables els possibles drets de subscripció preferent ni cap altre dret o requisit de caràcter mercantil que puguin ser aplicables.

Article 36. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
1. L’AREB ha de procedir a l’amortització i la conversió d’instruments de capital i passius admissibles d’una entitat, d’una entitat financera o d’un societat de cartera o a l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna, i ha d’acordar l’amortització de qualsevol dels seus passius o la seva conversió en accions o altres instruments de capital de les entitats, en els termes previstos en aquesta Llei. Els actes que l’AREB adopti en aplicació de les previsions d’aquest capítol tenen caràcter d’actes administratius.
2. Sempre que l’AREB adopti mesures de resolució de les quals es derivi l’assumpció de pèrdues per part dels creditors, de manera prèvia o amb caràcter simultani, ha de procedir a l’amortització o la conversió dels instruments de capital i passius admissibles, en els termes previstos en aquesta Llei.

Article 37. Avaluació de l’import de la recapitalització interna
1. Abans d’acordar l’amortització i conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, l’AREB ha de portar a terme una valoració preliminar dels actius i dels passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera d’acord amb l’article 5, que constitueix la base del càlcul de l’import en què és necessari recapitalitzar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada.
2. Abans d’aplicar l’instrument de recapitalització interna, l’AREB ha de calcular, tenint en compte l’avaluació efectuada d’acord amb l’apartat 1, la suma agregada de:
a) L’import pel qual s’han d’amortitzar els passius susceptibles de recapitalització interna per garantir que el valor actiu net de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució és igual a zero, i
b) L’import pel qual s’han de convertir els passius susceptibles de recapitalització interna en accions o altres instruments de capital per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont.
3. El càlcul previst a l’apartat anterior ha de determinar l’import pel qual els passius susceptibles de recapitalització interna s’han d’amortitzar o convertir per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont, i per mantenir la confiança suficient del mercat en les mateixes entitats, així com per permetre que puguin complir, durant almenys un any, les condicions per a la seva autorització i prosseguir les activitats per a les quals estan autoritzades.
4. El càlcul efectuat ha de tenir en compte, si escau, l’aportació de capital realitzada per l’AREB i, si escau, transmetre una estimació prudent de les necessitats de capital de la societat de gestió d’actius, segons que correspongui.
5. Si, una vegada efectuades l’amortització i la conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, es constata que el nivell d’amortització sobrepassa els requisits en comparació de la valoració definitiva, l’AREB ha d’establir un mecanisme per compensar els creditors i, a continuació, els accionistes, en la mesura que sigui necessari.

Article 38. Efectes de l’amortització i conversió dels instruments de capital i la recapitalització interna
1. Quan l’AREB exerceixi les competències regulades en aquest capítol, la reducció de l’import principal o pendent degut, la conversió o la cancel·lació dels passius han de ser executives immediatament.
2. En cas que s’amortitzi l’import principal d’un instrument de capital pertinent, es produeixen els efectes següents:
a) La reducció de l’import principal ha de ser permanent, sense perjudici del mecanisme de compensació que, si escau, es pugui aplicar.
b) En relació amb el titular del passiu afectat, no subsisteix cap obligació respecte a l’import de l’instrument que hagi estat amortitzat, excepte quan es tracti d’una obligació ja meritada o d’una obligació resultant dels danys i perjudicis sorgits com a conseqüència de la sentència que resolgui el recurs contra l’exercici de la competència d’amortització i conversió dels instruments de capital o de la recapitalització interna, sense perjudici de l’aplicació a aquest titular del que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 40.
c) No s’ha de pagar cap indemnització als titulars dels passius afectats.
3. L’AREB està facultada per dur a terme o exigir que es duguin a terme els tràmits per fer efectiu l’exercici de les competències regulades en aquest capítol.
4. Quan l’AREB redueixi a zero l’import principal o l’import pendent d’un passiu, aquest passiu o qualssevol obligacions o reclamacions que en derivin i que no hagin vençut al moment de la reducció es consideren extingits a tots els efectes i no es poden computar en una eventual liquidació posterior de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o d’una altra entitat o societat que la succeeixi.
5. Quan l’AREB redueixi només en part l’import principal o l’import pendent d’un passiu admissible, l’extinció d’aquest passiu i de l’instrument o l’acord que l’hagi creat es produeix solament en la mateixa mesura que es redueixi l’import i sense perjudici de qualsevol modificació de les seves condicions que pugui adoptar l’AREB en virtut de les competències que té atribuïdes.
6. Quan l’amortització o conversió d’instruments de capital o l’aplicació de l’instrument de recapitalització donin lloc a l’adquisició o l’increment d’una participació qualificada en una entitat, l’avaluació requerida s’ha de dur a terme en un termini tal que no retardi l’aplicació d’aquestes mesures ni impedeixi que es compleixin els seus objectius.

Article 39. Amortització i conversió d’instruments de capital i passius admissibles pertinents
1. L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, pot amortitzar o convertir els instruments de capital i passius admissibles pertinents d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera:
a) Independentment de qualsevol mesura de resolució, inclosa la recapitalització interna.
b) Conjuntament amb qualsevol mesura de resolució, quan es donin les circumstàncies previstes a l’article 19. Quan l’entitat de resolució hagi adquirit instruments de capital i passius admissibles pertinents indirectament a través d’altres entitats del mateix grup de resolució, la facultat d’amortització o conversió dels instruments de capital esmentats i passius admissibles pertinents s’exerceix conjuntament amb l’exercici de la mateixa facultat a nivell de l’empresa matriu de l’entitat de què es tracti o a nivell d’altres empreses matrius que no siguin entitats de resolució, de manera que es produeixi una transmissió efectiva de les pèrdues i l’entitat de què es tracti sigui recapitalitzada per l’entitat de resolució. Un cop exercida la facultat per amortitzar o convertir els instruments de capital i els passius admissibles pertinents amb independència de la mesura de resolució, s’ha d’efectuar la valoració de la diferència en el tracte que preveu el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 5 i de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei. 1 bis. La facultat per amortitzar o convertir els passius admissibles independentment de la mesura de resolució només es pot exercir en relació amb els passius admissibles que compleixin les condicions per a entitats que no són entitats de resolució que es determinin reglamentàriament, llevat de la condició relativa al venciment residual del passiu, establerta en l’apartat 1 de l’article 42 quater. Quan l’AREB exerceixi aquesta facultat, l’amortització o la conversió s’ha de fer de conformitat amb el principi previst a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4. 1 ter. Quan s’adopti una mesura de resolució en relació amb una entitat de resolució o, en circumstàncies excepcionals, desviant-se del pla de resolució, en relació amb una entitat que no sigui una entitat de resolució, l’import que es redueixi, amortitzi o converteixi de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 40, en l’àmbit d’aquesta entitat computa per al compliment dels llindars establerts a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 54 o a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 54 aplicables a l’entitat de què es tracti.
2. L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, ha de procedir immediatament a l’amortització i la conversió d’instruments de capital, i dels passius admissibles a què es refereix l’apartat 1 bis, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compleixi les condicions de resolució previstes a l’article 19.
b) Que, si no s’exerceix aquesta competència, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera esdevingui inviable.
c) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera necessiti ajut financer públic extraordinari, excepte quan adopti la forma prevista a l’incís iii de la lletra d de l’article 20.
d) En el cas dels instruments de capital emesos per una matriu andorrana i si aquests instruments es reconeixen a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis amb caràcter individual en l’àmbit de l’empresa matriu o en base consolidada, que l’AREB, a iniciativa pròpia o de l’AFA, apreciï que, excepte que s’exerceixi la competència d’amortització o conversió en relació amb aquests instruments, el grup esdevindrà inviable.
3. A l’efecte del que s’estableix en aquest article s’entén que una entitat, una entitat financera o una societat de cartera és inviable si es troba en alguna de les circumstàncies previstes a l’article 20 i, a més, es compleix la condició prevista a la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 19. En el cas de grups d’entitats, d’entitats financeres o de societats de cartera, s’entén que es compleix el que preveu l’article 20 si el grup infringeix, o hi ha elements objectius que facin probable que infringeixi en el futur pròxim, els seus requisits de solvència a nivell consolidat de tal manera que justifiqui l’adopció de mesures per part de l’AFA, fins i tot en el cas que el grup hagi incorregut en pèrdues que esgotin la totalitat o una part significativa dels seus recursos propis.
4. Els instruments de capital emesos per una filial no s’han d’amortitzar o convertir en major grau o en termes més desfavorables, en el supòsit que preveu la lletra
d) de l’apartat 2, que els altres instruments de capital de rang igual emesos per la matriu.
5. Les autoritats competents de supervisió i les competents de resolució, de manera individual o consolidada, han de cooperar i dur a terme les notificacions oportunes per determinar que es compleixen les circumstàncies i condicions que preveu aquest article.
6. L’amortització i la conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb l’apartat 1 bis han de ser precedides de la valoració oportuna, en els termes que preveu l’article 5, que ha de servir també de base per aplicar els coeficients d’amortització i conversió.

Article 40. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital i passius admissibles pertinents
1. L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent:
a) En primer lloc, s’han d’amortitzar els elements dels fons propis, tal com estan previstos a la normativa relativa als criteris de solvència i de liquiditat d’entitats operatives del sistema financer, de forma proporcional a les pèrdues, fins que s’exhaureixin, i l’AREB ha d’adoptar alguna de les mesures previstes a l’apartat 1 de l’article 51, respecte als titulars d’aquests elements.
b) Si l’import dels elements dels fons propis esmentats a la lletra
a) no és suficient per a la recapitalització, s’han d’amortitzar els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles o subordinats, en ambdós casos, quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin; alternativament, es pot obligar a convertir-los en valors representatius del capital.
c) Si els imports esmentats als apartats
a) i
b) no són suficients per a la recapitalització, s’han d’amortitzar tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin; alternativament, es pot obligar a convertir-los en valors representatius del capital.
d) Si els imports anteriors no resultessin suficients per a la recapitalització, s’ha d’amortitzar l’import principal dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39, o s’ha de convertir en instruments de capital ordinari de nivell 1, o ambdós coses, en la mesura necessària per assolir els objectius de resolució o, si l’import és inferior, fins on fos possible. L’AREB no pot convertir en capital o amortitzar una classe d’instruments de capital si una altra classe subordinada no ha estat convertida en capital o amortitzada totalment.
2. Quan es dugui a terme l’amortització o la conversió del principal dels instruments de capital i passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39:
a) La reducció del principal ha de ser permanent, sense perjudici del mecanisme per compensar els creditors previst en aquesta Llei.
b) No pot subsistir cap obligació davant el titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 respecte a l’import amortitzat excepte quan es tracti de passius ja meritats o de passius resultants de danys i perjudicis que es derivin com a resultat d’un recurs presentat contra la legalitat de l’exercici de la competència d’amortització.
c) No s’ha de pagar cap indemnització al titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 a menys que es compleixi el que està establert a l’apartat 3.
3. Per convertir els instruments de capital i els passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 escaients segons les lletres b a d de l’apartat 1, l’AREB pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera afectades que emetin instruments representatius de capital ordinari de nivell 1 per als titulars dels instruments de capital i els esmentats passius admissibles definits en aquesta Llei.
4. Els instruments de capital que corresponguin i els passius admissibles esmentats només poden ser convertits quan es compleixen les condicions següents:
a) Que aquests instruments de capital ordinari de nivell 1 siguin emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o per una empresa matriu al Principat d’Andorra, amb el vistiplau de l’AREB.
b) Que aquests instruments de capital ordinari de nivell 1 siguin emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera amb anterioritat a qualsevol emissió d’accions o d’altres instruments de capital, a l’efecte d’una aportació de fons propis per part de l’Estat.
c) Que aquests instruments de capital ordinari de nivell 1 s’assignin i es transmetin sense dilació després d’exercir la competència de conversió.
d) Que el tipus de conversió que ha de determinar el nombre d’instruments de capital ordinari de nivell 1 per emetre en relació amb cada instrument de capital que correspongui, o cada passiu admissible a què es refereix l’apartat 1 bis de l’article 39, s’adeqüi als principis que s’estableixen a l’apartat 6 de l’article 52.

Article 41. Recapitalització interna
1. En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot exercir les competències que siguin necessàries a fi de recapitalitzar internament l’entitat objecte de resolució, en compliment dels objectius de la resolució i d’acord amb els principis que la regeixen, en els termes previstos en els articles 3 i 4, respectivament.
2. Les mesures de recapitalització interna es poden adoptar per:
a) Recapitalitzar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera de manera que pugui tornar a complir les condicions per continuar les seves activitats mantenint la confiança del mercat.
b) Convertir en capital o reduir el principal dels dèbits o els instruments de deute transmesos en aplicar l’instrument de resolució consistent en la constitució de l’entitat pont, la venda del negoci o la segregació d’actius.
3. La recapitalització interna de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera s’ha de fer segons el que preveu la lletra
a) de l’apartat anterior, en el cas que hi hagi perspectives raonables que l’aplicació d’aquest instrument, en conjunció amb altres mesures apropiades, incloses les mesures executades d’acord amb el pla de reorganització d’activitats previst a l’article 53, a més d’assolir els objectius de resolució pertinents restableixi la solidesa financera i la viabilitat a llarg termini de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. En cas contrari, la recapitalització interna de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera s’ha de portar a terme segons el que preveu la lletra
b) de l’apartat anterior, en conjunció amb els instruments de resolució previstos a l’article 25.
4. La recapitalització interna s’ha d’efectuar respectant la forma jurídica de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera afectada excepte quan l’AREB consideri necessari alterar-la.

Article 42. Passius susceptibles de recapitalització interna
1. Tots els passius que no estiguin expressament exclosos o que no s’hagin exclòs per decisió de l’AREB, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, són susceptibles d’amortització o conversió en capital per a la recapitalització interna de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera afectada.
2. L’AREB pot limitar la possessió, per part d’altres entitats, de passius susceptibles de recapitalització interna d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, excepte si ambdós entitats formen part del mateix grup i sense perjudici de les normes sobre concentració d’exposicions que resultin aplicables.

Article 42 bis. Elements dels passius admissibles
1. Els elements dels passius admissibles són els següents, llevat que pertanyin a una de les categories de passius exclosos enumerades a l’apartat 2 d’aquest article i en la mesura especificada a l’article 42 quater:
a) Els instruments de passius admissibles, sempre que es compleixin les condicions establertes a l’article 42 ter, en la mesura que no es considerin elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;
b) Els instruments de capital de nivell 2 amb un venciment residual almenys d’un any, en la mesura que no es considerin elements del capital de nivell 2 de conformitat amb l’article 42 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.
2. Els passius següents queden exclosos dels elements dels passius admissibles:
a) Els dipòsits garantits, fins al nivell garantit per la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions;
b) Els dipòsits a la vista i els dipòsits a curt termini amb un venciment inicial inferior a un any;
c) La part dels dipòsits admissibles de les persones físiques i de les microempreses i les petites i mitjanes empreses que excedeixi el límit de cobertura a què fa referència l’article 8 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions;
d) Els dipòsits que serien dipòsits admissibles de persones físiques, microempreses i petites i mitjanes empreses si no fossin dipòsits constituïts en sucursals situades fora del Principat d’Andorra d’entitats establertes al Principat d’Andorra;
e) Els passius garantits, inclosos els bons garantits i els passius en forma d’instruments financers utilitzats amb fins de cobertura que siguin part integrant del conjunt de cobertura i que, d’acord amb la normativa nacional, estiguin garantits de manera similar a la dels bons garantits, sempre que tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura de bons garantits romanguin immutables i segregats i disposin de finançament suficient, exclosa qualsevol part d’un passiu garantit o d’un passiu al qual s’hagi prestat una garantia real que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia real que en constitueixen la contrapart;
f) Els passius resultants de la tinença per part de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada d’actius o efectiu de clients, inclosos actius o efectiu de clients dipositats en nom d’organismes d’inversió col·lectiva, sempre que el client estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable;
g) Els passius que resultin d’una relació fiduciària entre una entitat de resolució o qualsevol de les seves filials, com a fideïcomissària, i una altra persona, com a beneficiària, quan el beneficiari estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable;
h) Els passius d’entitats, excloses les societats que formin part del mateix grup, el termini de venciment inicial dels quals sigui inferior a set dies;
i) Els passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments o operadors de sistemes de pagament i de liquidació de valors, o dels seus participants, i que resultin de la participació en un d’aquests sistemes;
j) Els passius contrets amb:
i) Els empleats, en concepte de salaris, pensions o altres remuneracions fixes meritades. Aquesta exclusió no s’aplica quan es tracti del component variable de la remuneració que no estigui regulat per convenis o acords col·lectius; ii) Els creditors comercials, pel subministrament a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals; iii) L’Administració general i comunal o de la seguretat social; iv) Sistemes de garantia de dipòsits sorgits de contribucions degudes;
k) Els passius sorgits de derivats;
l) Els passius sorgits d’instruments de deute amb derivats implícits. A efectes de la lletra l del paràgraf anterior els instruments de deute que continguin opcions de reemborsament anticipat exercitables a criteri de l’emissor o del titular, i els instruments de deute amb interessos variables derivats d’un tipus de referència àmpliament utilitzat, com l’euríbor o el líbor, no es consideren instruments de deute amb derivats implícits únicament per aquestes característiques.

Article 42 ter. Instruments de passius admissibles
1. Els passius es consideren instruments de passius admissibles quan compleixin les condicions establertes en aquest article i únicament en la mesura que s’hi especifica.
2. Els passius es consideren instruments de passius admissibles sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que hagin estat directament emesos o contrets, segons escaigui, per una entitat i plenament desemborsats.
b) Que no siguin propietat:
i) De l’entitat o una entitat inclosa al mateix grup de resolució. ii) D’una empresa on l’entitat tingui una participació directa o indirecta, en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital d’aquesta empresa.
c) Que l’adquisició de la propietat dels passius no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat de resolució.
d) Que el crèdit sobre l’import principal dels passius, en virtut de les disposicions que regulin els instruments, estigui totalment subordinat als crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis; aquest requisit de subordinació es considera complert en qualsevol dels casos següents:
i) Quan les disposicions contractuals aplicables als passius especifiquin que, en el cas dels procediments concursals ordinaris, el crèdit sobre l’import principal dels instruments té una prelació inferior a la dels crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis. ii) Quan la legislació aplicable especifiqui que, en el cas dels procediments concursals ordinaris, el crèdit sobre l’import principal dels instruments té una prelació inferior a la dels crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis. iii) Que els instruments hagin estat emesos per una entitat de resolució que no tingui en el seu balanç els passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, amb una prelació igual o inferior a la dels instruments de passius admissibles.
e) Que els passius no estiguin avalats o coberts per una garantia personal o un altre mecanisme que millori la prelació del crèdit per:
i) L’entitat o les seves filials. ii) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials, iii) Qualsevol empresa que mantingui estrets vincles amb les entitats a què es refereixen els incisos i i ii.
f) Que els passius no estiguin subjectes a un acord de compensació recíproca o de compensació per saldos nets que pugui afectar la capacitat d’absorció de pèrdues en cas de resolució.
g) Que les disposicions que regulen els passius no prevegin incentius per al rescat, l’amortització o la recompra abans del venciment o el reemborsament anticipat de l’import principal per l’entitat, segons escaigui, llevat dels casos a què fa referència l’apartat 3 de l’article 42 quater.
h) Que els passius no siguin amortitzables pels titulars dels instruments abans del seu venciment, excepte en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 quater.
i) Que, d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 42 quater, si els passius inclouen una o més opcions de reemborsament anticipat, incloses les opcions de rescat, l’exercici de les opcions esmentades depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor, excepte en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 quater.
j) Que els passius només es puguin rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar anticipadament si es compleixen les condicions establertes a l’article 16 ter d’aquesta Llei i l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
k) Que les disposicions que regulin els passius no indiquin explícitament o implícitament que els passius seran rescatats, amortitzats, reemborsats o recomprats anticipadament, segons escaigui, per l’entitat de resolució, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat, i que l’entitat no ho indiqui de cap altra manera;
l) Que les disposicions que regulin els passius no facultin el titular per accelerar els pagaments futurs previstos d’interessos o del principal, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat de resolució;
m) Que el nivell dels pagaments d’interessos o dividends, segons escaigui, deguts pels passius no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat de resolució o de la seva empresa matriu;
n) Que per als instruments emesos després de l’entrada en vigor dels articles 42 bis a 42 quater, la documentació contractual pertinent i, quan correspongui, el fullet relacionat amb l’emissió esmenten explícitament la possibilitat d’exercir les competències d’amortització i conversió d’acord amb l’article 52. Als efectes de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, quan algun dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, està subordinat a crèdits ordinaris no garantits conforme a la normativa nacional en matèria d’insolvència, entre altres motius, pel fet que està en mans d’un creditor que té vincles estrets amb el deutor, per ser o haver estat accionista, estar o haver estat en una relació de supervisió o de grup, ser o haver estat membre de l’òrgan d’administració o estar o haver estat relacionat amb qualsevol d’aquestes persones, la subordinació no s’ha d’avaluar en relació amb els crèdits derivats dels passius exclusius esmentats.
3. A més dels passius a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article, l’AREB pot permetre que es considerin instruments de passius admissibles els passius fins a un import agregat que no superi el 3,5% de l’import de l’exposició total al risc calculada d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió i el Reglament de desenvolupament, sempre que:
a) Es compleixin totes les condicions establertes a l’apartat 2, excepte l’establerta a la lletra d.
b) Els passius tinguin la mateixa prelació que els passius exclosos amb el rang pitjor a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, excepte els passius exclosos que estan subordinats a crèdits ordinaris no garantits en virtut de la legislació nacional sobre insolvència, esmentats al paràgraf tercer de l’apartat 2 d’aquest article; i
c) La inclusió d’aquests passius en els elements dels passius admissibles no doni lloc a riscos significatius d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnització vàlides, segons la valoració de l’AREB de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.
4. L’AREB pot permetre que certs passius es considerin instruments de passius admissibles a més dels passius a què fa referència l’apartat 2, sempre que:
a) No estigui permès a l’entitat incloure en els elements dels passius admissibles els passius a què fa referència l’apartat 3.
b) Es compleixin totes les condicions establertes a l’apartat 2, excepte l’establerta a la lletra d.
c) Els passius tinguin una prelació igual o superior a la dels passius exclosos amb el rang pitjor a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, a excepció dels passius exclosos subordinats a crèdits ordinaris no garantits conforme a la legislació nacional en matèria d’insolvència a què fa referència el paràgraf tercer de l’apartat 2 d’aquest article.
d) En el balanç de l’entitat, l’import dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, i que tinguin una prelació igual o inferior a la dels passius esmentats en cas d’insolvència, no superi el 5% de l’import de fons propis i passius admissibles de l’entitat.
e) La inclusió d’aquests passius en els elements dels passius admissibles no doni lloc a riscos significatius d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnització vàlides, segons la valoració de l’autoritat de resolució de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquesta Llei i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.
5. L’AREB únicament pot permetre a les entitats incloure com a elements de passius admissibles els passius a què fan referència els apartats 3 o 4.
6. L’AREB ha de consultar l’AFA a l’hora d’examinar si es compleixen les condicions d’aquest article.
7. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi d’especificar:
a) Les formes aplicables i la naturalesa del finançament indirecte dels instruments de passius admissibles;
b) La forma i la naturalesa dels incentius amortitzats a l’efecte de la condició enunciada a la lletra g de l’apartat 2 d’aquest article, i en l’apartat 3 de l’article 42 quater.

Article 42 quater. Amortització dels instruments de passius admissibles
1. Els instruments de passius admissibles amb un venciment residual d’un any com a mínim es consideren plenament elements dels passius admissibles. Els instruments de passius admissibles amb un venciment residual inferior a un any no es consideren elements dels passius admissibles.
2. Als efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui una opció d’amortització exercitable pel titular amb anterioritat al venciment original declarat de l’instrument, el venciment de l’instrument es defineix com la data més aviat possible en què el titular pugui exercir l’opció d’amortització i sol·licitar l’amortització o el reemborsament de l’instrument.
3. A efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui un incentiu perquè l’emissor rescati, amortitzi, reemborsi o recompri l’instrument amb anterioritat al venciment original declarat d’aquest últim, el venciment d’aquest últim es defineix com la data més primerenca possible en què l’emissor pugui exercir aquesta opció i sol·licitar l’amortització o el reemborsament de l’instrument.
4. A efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui opcions d’amortització anticipada l’exercici de les quals depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor amb anterioritat al venciment original declarat de l’instrument, però quan les disposicions que regulin els instruments no prevegin incentius per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar l’instrument abans del venciment i no incloguin opcions d’amortització o de reemborsament a discreció dels titulars, el venciment de l’instrument es defineix com el venciment original declarat.

Article 42 quinquies. Conseqüències del cessament del compliment de les condicions d’admissibilitat
En el cas dels instruments de passius admissibles, quan les condicions aplicables establertes a l’article 42 ter deixin de complir-se, els passius deixen immediatament de considerar-se instruments de passius admissibles. Els passius a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 ter es poden continuar considerant instruments de passius admissibles sempre que es puguin considerar instruments de passius admissibles en virtut dels apartats 3 o 4 de l’article 42 ter.

Article 42 sexies. Avaluació del compliment de les condicions de passius admissibles
En avaluar el compliment dels requisits establerts en els articles 42 bis a 42 quinquies, les entitats han d’atendre les característiques significatives dels instruments i no només la seva forma jurídica. L’avaluació de les característiques significatives d’un instrument ha de tenir en compte tots els mecanismes relatius, encara que aquests mecanismes no figurin explícitament en les condicions dels mateixos instruments, a fi de comprovar que els efectes econòmics combinats d’aquests mecanismes compleixen l’objectiu de les disposicions corresponents.

Article 43. Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna
1. Queden exclosos de la recapitalització interna els passius següents:
a) Dipòsits garantits, fins al nivell garantit per la normativa del sistema andorrà de garantia de dipòsits.
b) Passius garantits de tal manera que, conforme a la normativa concursal aplicable, siguin crèdits privilegiats especials, fins al valor de la garantia.
c) Passius que resultin de la tinença per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada d’actius o de diners de clients, inclosos els dipositats en nom d’organismes d’inversió col·lectiva o d’entitats de capital de risc quan el client estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable.
d) Passius que resultin d’una relació fiduciària entre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada, com a fideïcomissària, i una altra persona, com a beneficiària, quan el client estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable.
e) Passius d’entitats, excloses les societats que formin part del mateix grup, el termini de venciment inicial dels quals sigui inferior a set dies.
f) Passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments o operadors de sistemes de pagament i de liquidació de valors, o dels seus participants, i que resultin de la participació en un d’aquests sistemes o respecte d’entitats de contrapartida central europees autoritzades o de tercers països reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea.
g) Passius contrets amb: i. Els empleats, en concepte de salaris, pensions o altres remuneracions fixes meritades. Aquesta exclusió no s’aplica quan es tracti del component variable de la remuneració que no estigui regulat per convenis o acords col·lectius. ii. Els creditors comercials, pel subministrament a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals. iii. L’Administració general i comunal o de la seguretat social. iv. Sistemes de garantia de dipòsits sorgits de contribucions degudes.
h) Passius emesos per entitats, entitats financeres o societats de cartera que formin part del mateix grup de resolució sense ser elles mateixes entitats de resolució, independentment dels venciments. No obstant això, aquests passius no queden exclosos quan es classifiquin per sota dels passius no garantits ordinaris en l’ordre de jerarquia concursal aplicable. En els casos en què s’apliqui aquesta excepció en una filial que no sigui una entitat de resolució, l’AREB ha d’avaluar si l’import dels elements que compleixen el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles per a aquesta filial és suficient per donar suport a l’aplicació de l’estratègia de resolució preferida d’acord amb el que preveu el pla de resolució corresponent. El que s’estableix a l’incís i de la lletra g), no es d’aplicació al component variable de la remuneració d’aquells empleats de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera que assumeixin riscos significatius, tal com s’indica a la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.
2. Tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura d’obligacions garantides han de quedar immutables i segregats i disposar del finançament suficient. Aquesta regla i l’exclusió prevista en la lletra
b) de l’apartat anterior no afecten la part del passiu que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia que constitueixen la seva contrapart.

Article 44. Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB
1. En circumstàncies excepcionals, i amb notificació prèvia al ministeri encarregat de les finances, l’AREB, en els termes i amb les condicions previstes en aquesta Llei i, si escau, en el seu desenvolupament reglamentari, pot excloure de la recapitalització interna, totalment o parcialment, certs passius o categories de passius susceptibles de recapitalització interna quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
a) Que no sigui possible amortitzar o convertir aquests passius en un termini raonable, no obstant els esforços fets de bona fe per l’AREB.
b) Que l’exclusió sigui estrictament necessària i proporcionada per: i. garantir la continuïtat de les funcions essencials i les branques d’activitat principals, de manera que es mantingui la capacitat de l’entitat objecte de resolució de continuar les operacions, els serveis i les transaccions principals, o ii. evitar que s’origini un contagi, en particular respecte dels dipòsits elegibles en poder de persones físiques i empreses, que pertorbi greument el funcionament dels mercats financers, incloses les seves infraestructures, de tal manera que pugui causar-se un trastorn greu a l’economia.
c) Quan l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna a aquests passius origini una destrucció del valor tal que les pèrdues patides per altres creditors siguin més elevades que si aquests passius s’haguessin exclòs de la recapitalització interna. 1 bis. L’AREB ha de valorar atentament si els passius d’entitats, d’entitats financeres o de societats de cartera que formin part del mateix grup de resolució sense ser elles mateixes entitats de resolució i que no estiguin exclosos de l’aplicació de les facultats d’amortització o de conversió de conformitat amb la lletra h de l’apartat 1 de l’article 43 han de quedar exclosos totalment o parcialment, en virtut de les lletres a a c de l’apartat anterior, per garantir l’execució efectiva de l’estratègia de resolució.
2. En exercir la facultat discrecional prevista a l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els elements següents:
a) El principi que les pèrdues han de ser assumides en primer lloc pels accionistes i després, en general, pels creditors de l’entitat objecte de resolució, per ordre de preferència.
b) El nivell de la capacitat d’absorció de pèrdues que seguiria tenint l’entitat objecte de resolució si s’exclogués el passiu o la categoria de passius.
c) La necessitat de mantenir uns recursos suficients per al finançament de la resolució.
3. Quan l’AREB decideixi excloure totalment o parcialment un passiu susceptible de recapitalització interna o una categoria de passius susceptibles de recapitalització interna de conformitat amb aquest article, el nivell de l’amortització o conversió aplicada a altres passius susceptibles de recapitalització interna es pot augmentar per tenir en compte aquestes exclusions, sempre que el nivell d’amortització i conversió aplicada a altres passius susceptibles de recapitalització interna respecti el principi que s’estableix a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4.
4. Quan les pèrdues que puguin haver sofert els passius exclosos per decisió de l’AREB conformement a aquest article no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB pot fer una contribució a l’entitat objecte de resolució en els termes i condicions que s’estableixen en la secció sisena.

Article 44 bis. Passius admissibles per entitats de resolució
1. Els passius només s’han d’incloure en l’import de fons propis i passius admissibles de les entitats de resolució quan compleixin els requisits enumerats en els articles següents:
a) L’article 42 bis;
b) L’article 42 ter, llevat de la lletra d de l’apartat 2; i
c) L’article 42 quater.
2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació en relació amb els requisits específics per determinar els passius admissibles que s’han d’incloure en l’import de fons propis i passius admissibles per entitats de resolució per complir el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que estableix l’article 45.

Article 45. Determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles
1. Les entitats han de complir en tot moment el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles. El requisit mínim s’estableix com l’import dels fons propis i dels passius admissibles expressat en percentatge en relació amb el total dels passius i fons propis de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. Per a l’aplicació del que s’estableix en el paràgraf anterior, els passius dels derivats s’inclouen al passiu total sobre la base del reconeixement ple dels drets de compensació a la contrapart.
2. L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, fixa el requisit mínim de fons propis i passius admissibles exigibles a cada entitat i ha de comprovar que les entitats compleixen en tot moment aquest requisit. Aquesta determinació i comprovació s’ha d’efectuar en el moment d’elaborar, avaluar i mantenir els plans de resolució. L’AREB, en coordinació amb l’AFA, fixa el requisit mínim de fons propis i passius admissibles exigibles de les matrius al Principat d’Andorra a nivell consolidat i ha de comprovar que les matrius compleixen en tot moment aquest requisit. Aquesta determinació i comprovació s’ha de fer en el moment d’elaborar, avaluar i mantenir els plans de resolució.
3. Les entitats han de complir de manera individual el requisit mínim que s’estableix en aquest article. A més, les matrius al Principat d’Andorra també han de complir el requisit mínim establert en aquest article de manera consolidada. L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, pot aplicar el requisit mínim a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera.
4. El requisit mínim es fixa d’acord amb els criteris següents:
a) La necessitat de garantir la resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera mitjançant l’aplicació de qualsevol dels instruments de resolució.
b) La necessitat de garantir que, quan calgui, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compti amb els passius admissibles suficients per a una aplicació eficaç de l’instrument de la recapitalització interna.
c) La necessitat de garantir que, si el pla de resolució anticipa que determinades categories de passius admissibles podrien quedar excloses de la recapitalització interna en virtut del que s’estableix a l’article 44, o que podrien ser transmeses totalment a un adquirent en virtut d’una transmissió parcial, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compti amb altres passius admissibles suficients perquè l’instrument de la recapitalització interna pugui aplicar-se de manera eficaç.
d) La mida, el tipus d’empresa, el model de finançament i el perfil de risc de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
e) La mesura en què el sistema de garantia de dipòsits pot contribuir al finançament de la resolució.
f) La mesura en què la inviabilitat de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera tindria un efecte advers en l’estabilitat financera a causa, entre altres factors, del fenomen de contagi com a conseqüència de la seva interconnexió amb altres entitats o amb la resta del sistema financer. Si escau, també s’ha de tenir en compte el requisit consolidat fixat per al grup.
5. Els passius admissibles poden computar a l’efecte de complir el requisit mínim, quan compleixin les condicions que s’estableixen a l’apartat següent.
6. Els passius admissibles, inclosos els instruments de deute subordinat i els préstecs subordinats que no puguin considerar-se com a capital addicional de nivell 1 o de nivell 2, s’han d’incloure en l’import dels fons propis i passius admissibles que s’estableixen en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:
a) Que l’instrument s’hagi emès i estigui completament desemborsat.
b) Que el passiu no es degui a la pròpia entitat, ni estigui recolzat o garantit per la mateixa entitat.
c) Que l’adquisició de l’instrument no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
d) Que el passiu no provingui d’un instrument derivat.
e) Que el passiu no provingui d’un dipòsit dels que s’estableixen a la lletra
b) de l’apartat 1 de la disposició addicional segona del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides. A l’efecte del que s’estableix a la lletra d), quan un passiu atorgui al seu propietari un dret d’amortització anticipada, s’ha de considerar que la data de venciment d’aquest passiu correspon a la primera data en què pugui exercir-se aquest dret.
7. Quan un passiu estigui regulat per la normativa d’un país tercer, l’AREB pot exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que demostri que tota decisió consistent a amortitzar o a convertir aquest passiu seria efectiva d’acord amb la normativa de l’esmentat país tercer. Si l’AREB té dubtes sobre la seva admissibilitat, aquest passiu no computarà per al requisit mínim de fons propis i de passius admissibles. El requisit mínim a nivell consolidat s’ha de determinar, com a mínim, sobre la base dels criteris que s’estableixen a l’apartat 4, i s’ha de tenir en compte si les filials del grup en països tercers són objecte de resolució separada o no, d’acord amb el pla de resolució.
8. Quan una entitat hagi de demostrar, d’acord amb l’apartat 7, que qualsevol decisió d’una autoritat de resolució consistent a amortitzar o a convertir un passiu admissible és efectiva d’acord amb la normativa del país tercer que correspongui, ho ha de fer tenint en compte les clàusules del contracte que regula el passiu, els acords internacionals sobre reconeixement de procediments de resolució i altres qüestions oportunes.
9. L’AREB pot autoritzar que el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles es compleixi de manera parcial, amb caràcter consolidat o individual, mitjançant instruments contractuals de recapitalització interna.
10. Per a que un instrument pugui ser considerat com instrument contractual de recapitalització interna segons l’apartat anterior, l’AREB ha de comprovar que l’instrument:
a) conté una clàusula contractual que estipuli que, quan una autoritat de resolució decideixi aplicar a aquesta entitat l’instrument de recapitalització interna, aquest s’amortitzi o es converteixi en la mesura necessària abans de que s’amortitzin o es converteixin altres passius admissibles, i
b) està supeditat a un acord, compromís o disposició de subordinació vinculant, en virtut del qual, si concorren procediments concursals ordinaris, l’instrument es classifiqui en un rang inferior a altres passius admissibles i que no es pugui reemborsar fins que no s’hagin liquidat altres passius admissibles que estiguin pendents.
11. L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa al requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat del grup, o implicar-les en la determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat.
12. L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en la determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.

Article 46. Exempció del requisit mínim de fons propis i dels passius admissibles
1. L’AREB pot eximir totalment una empresa matriu al Principat d’Andorra de l’aplicació del requisit mínim individual de fons propis i dels passius admissibles quan:
a) l’empresa matriu al Principat d’Andorra compleixi en base consolidada el requisit mínim que s’estableix a l’article 45, i
b) l’AFA, en relació amb l’empresa matriu al Principat d’Andorra, hagi eximit totalment l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera de l’aplicació dels requisits individuals de capital d’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. L’AREB pot eximir totalment la filial de l’aplicació de l’article 45, amb caràcter individual, quan:
a) la filial i l’empresa matriu estan subjectes a autorització i supervisió al Principat d’Andorra;
b) la filial s’inclou en la supervisió en base consolidada de la seva empresa matriu;
c) l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera de més alt nivell del grup al Principat d’Andorra, si és diferent de l’empresa matriu al Principat d’Andorra, compleix en base subconsolidada el requisit mínim que s’estableix a l’article 45;
d) no hi ha, o no és previsible que hi hagi, cap impediment rellevant, de tipus pràctic o jurídic, per a la transferència immediata dels fons propis o el reemborsament de passius a la filial per part de la seva empresa matriu al Principat d’Andorra;
e) l’empresa matriu demostri a satisfacció de l’AFA que realitza una gestió prudent de la filial i garanteixi, amb el consentiment de l’AFA, els compromisos subscrits per la filial, o bé que els riscos davant de tercers en relació amb la filial siguin poc significatius;
f) els procediments d’avaluació, mesurament i control de riscos de l’empresa matriu inclouen la filial;
g) l’empresa matriu al Principat d’Andorra disposa de més del cinquanta per cent dels drets de vot de la filial o disposa de la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la filial, i
h) l’AFA en relació amb la filial l’hagi eximit totalment de l’aplicació dels requisits individuals de capital, d’acord amb l’establert a l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 47. Requisit mínim de fons propis i de passius admissibles de les filials a nivell individual
El requisit mínim de fons propis i de passius admissibles de la filial s’ha de fixar d’una manera adequada tenint en compte:
a) Els criteris que s’estableixen a l’apartat 4 de l’article 45, en particular en relació amb la mida, el tipus d’empresa i el perfil de risc de la filial, incloent-hi els seus fons propis, i
b) el requisit consolidat fixat per al grup.

Article 48. Valor dels passius que apareixen dels derivats
L’AREB ha de determinar el valor dels passius que apareixen dels derivats segons:
a) els mètodes escaients per determinar el valor de les categories diverses de derivats, que han d’incloure les operacions efectuades en el marc d’acords de compensació;
b) els principis per establir el moment exacte en què hagi d’establir-se el valor d’una posició de derivats, i
c) els mètodes escaients per comparar la pèrdua de valor provocada per la liquidació de les transaccions i la recapitalització interna de derivats amb l’import de les pèrdues que patirien els derivats en una recapitalització interna.

Article 49. Eliminació dels obstacles que impedeixen la recapitalització interna
1. L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, i com a conseqüència de l’anàlisi del desenvolupament i manteniment del pla de resolució, pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera que mantinguin en tot moment un import de capital social autoritzat suficient o d’un altre instrument de capital de nivell 1 ordinari per tal que, en cas que s’hagin d’exercir les competències de recapitalització interna en relació amb l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o amb qualsevol de les seves filials, aquesta entitat pugui emetre una quantitat suficient de noves accions o altres instruments de capital a fi i efecte de garantir que la conversió de passiu en accions o en altres instruments de capital es dugui a terme de manera efectiva.
2. En tot cas, si el pla de resolució preveu una aplicació eventual de l’instrument de recapitalització interna, el capital social o els fons propis han de ser suficients per cobrir la suma dels imports que s’estableixen a l’apartat 2 de l’article 37.
3. En aquest cas, sempre que l’AREB ho determini, no s’aplica cap limitació imposada per les lleis vigents en relació amb el límit, la quantia o el tipus d’aportació.

Article 50. Reconeixement contractual de la recapitalització interna
1. Les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes que formalitzin o en els instruments que emetin una clàusula de reconeixement d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i de conversió de l’AREB, així com d’acatament, per part del creditor o de la part de l’instrument o contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i de qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici, sempre que els passius concernits compleixin totes les condicions següents:
a) No estiguin exclosos d’acord amb l’article 43.
b) No siguin dipòsits admissibles de les persones físiques i de les empreses que excedeixen el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits.
c) Estiguin regulats per la normativa d’un estat tercer.
d) S’emetin o es contractin després de l’entrada en vigor de les normes sobre amortització d’instruments de capital i recapitalització interna que conté aquest capítol. L’AREB pot requerir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera un informe d’un expert independent sobre la validesa de les clàusules previstes en aquest apartat. L’AREB pot decidir que l’obligació establerta al primer paràgraf no s’apliqui a les entitats respecte de les quals el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles previst a l’article 45 sigui igual a l’import per a absorció de pèrdues que es determini reglamentàriament, sempre que els passius que compleixin les condicions establertes al paràgraf primer, però no incloguin la clàusula requerida en aquest paràgraf, no es computin a l’efecte del dit requeriment.
2. L’obligació prevista a l’apartat 1 no s’aplica quan l’AREB determini que els passius o els instruments que s’hi preveuen poden estar subjectes a les facultats d’amortització i conversió de l’AREB d’acord amb la legislació d’un tercer país o d’un conveni o acord vinculant formalitzat amb aquest tercer país.
3. Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera determini que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals aplicables a un passiu determinat la clàusula prevista a l’apartat 1, aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera ho ha de notificar a l’AREB, incloent-hi la designació de la categoria del passiu i la justificació de la dita determinació. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha de facilitar a l’AREB tota la informació que l’AREB sol·liciti en un termini raonable després de la recepció de la notificació, perquè l’AREB avaluï l’efecte de la notificació esmentada en la resolubilitat d’aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera. L’obligació d’incloure entre les disposicions contractuals d’un passiu la clàusula prevista a l’apartat 1 queda suspesa automàticament des del moment en què l’AREB rebi una notificació d’acord amb el paràgraf anterior. En cas que l’AREB conclogui que sí que és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals la clàusula prevista a l’apartat 1, tenint en compte la necessitat de garantir la resolubilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, ha de requerir la inclusió de la dita clàusula contractual. Aquest requeriment s’ha de fer en un termini raonable des de la notificació que preveu el primer paràgraf d’aquest apartat. L’AREB pot, a més, exigir a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera que modifiqui les pràctiques relatives a l’aplicació de l’exempció del reconeixement contractual de la recapitalització interna.
4. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no pot considerar inviable la inclusió entre les disposicions contractuals de la clàusula prevista a l’apartat 1, en el cas dels instruments de capital addicional de nivell 1, instruments de capital de nivell 2 o instruments de deute negociables, quan aquests instruments siguin passius no garantits. A més, els passius a què es refereix el paràgraf primer de l’apartat 3 han de ser preferents en l’ordre de prelació respecte dels crèdits ordinaris preferents que resultin d’instruments de deute que preveu l’apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides.
5. L’AREB ha d’avaluar, en el context de l’avaluació de la resolubilitat d’una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, de conformitat amb els articles 15 i 16, o en qualsevol altre moment, si dins una categoria de passius que inclogui passius admissibles, l’import dels passius que, de conformitat amb el paràgraf primer de l’apartat 3, no incloguin la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, juntament amb els passius que s’excloguin de l’aplicació de les facultats de recapitalització interna de conformitat amb l’article 43, o que és probable que s’excloguin de conformitat amb l’article 44, puja a més del 10 per cent d’aquesta categoria. En aquest cas, l’AREB ha d’avaluar immediatament el seu impacte per a la resolubilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, incloses les repercussions sobre la resolubilitat que resultin del risc de vulnerar les salvaguardes dels creditors previstes en la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 quan s’apliquen les facultats per amortitzar o convertir els passius admissibles. En cas de concloure que constitueix un obstacle a la resolubilitat, l’AREB ha d’iniciar el procediment previst als articles 17 i 18, segons escaigui, per eliminar aquest obstacle a la resolubilitat.
6. Els passius per als quals l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no inclogui entre les disposicions contractuals la clàusula requerida per l’apartat 1 o per als quals, de conformitat amb l’apartat 3, no s’apliqui aquest requisit, no es computen a l’efecte del requeriment mínim de fons propis i passius admissibles.
7. L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat 1 per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no és obstacle per a l’exercici de la facultat d’amortització i conversió sobre un determinat passiu.
8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
a) Les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, així com el contingut de la clàusula contractual prevista en aquest apartat.
b) Les condicions d’acord amb les quals resultaria inviable des del punt de vista jurídic o d’una altra índole per a una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, incloure la clàusula contractual prevista a l’apartat 1 en determinades categories de passius.
c) Les condicions d’acord amb les quals l’AREB ha de requerir la inclusió de la clàusula contractual d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer de l’apartat 3.
d) El termini raonable dins del qual l’AREB ha de requerir la inclusió d’una clàusula contractual d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer de l’apartat 3.
9. L’AREB pot especificar, quan ho consideri oportú, les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, d’acord amb les condicions especificades en major mesura com a resultat de l’aplicació de l’apartat 8.
10. S’habilita l’AREB perquè, mitjançant comunicats tècnics, especifiqui plantilles i formats uniformes per a la notificació als efectes de l’apartat 3.

Article 51. Tractament dels accionistes
1. L’AREB, en l’exercici de les seves competències per aplicar l’instrument de recapitalització interna, tenint en compte el resultat de la valoració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i un cop fixat l’import de la recapitalització de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, ha d’adoptar alguna de les mesures següents o totes dos:
a) Amortitzar les accions o els altres instruments de capital existents o transmetre’ls als creditors objecte de recapitalització interna.
b) Sempre que, d’acord amb la valoració efectuada de conformitat amb l’article 5, l’entitat objecte de resolució tingui un valor net positiu, diluir la participació dels accionistes i dels titulars d’altres instruments de capital existents mitjançant la conversió en accions o en altres instruments de capital: i. dels instruments de capital emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera a aquest efecte a requeriment de l’AREB d’acord amb el que estableix aquesta Llei, o ii. Dels passius susceptibles de recapitalització interna emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera a requeriment de l’AREB en el marc d’un procés de resolució. La conversió s’ha de dur a terme de forma que es redueixi substancialment el valor nominal de les accions o altres instruments de capital existents.
2. Les mesures assenyalades a l’apartat anterior també s’han d’aplicar a accionistes i titulars d’altres instruments de capital emesos o atorgats en les circumstàncies següents:
a) Amb motiu de la conversió d’instruments de deute en accions o altres instruments de capital, d’acord amb les clàusules contractuals dels instruments de deute originals, en produir-se un fet anterior o simultani al moment en què l’AREB va determinar que es complien les condicions per a la resolució.
b) Amb motiu de la conversió d’instruments de capital en instruments de fons propis conformement al que s’estableix en aquesta Llei.
3. L’AREB ha de decidir les actuacions concretes que cal adoptar tenint en compte:
a) La valoració duta a terme d’acord amb l’article 5.
b) La quantia per la qual s’estimi que els instruments de capital i els fons propis s’han d’amortitzar o convertir.
c) L’avaluació dels actius i dels passius.

Article 52. Seqüència d’amortització i conversió
1. L’AREB, en aplicar l’instrument de recapitalització interna, ha de cobrir l’import de la recapitalització determinat conformement al que s’estableix en aquesta Llei, amortitzant o reduint l’import de les accions, instruments de capital o passius susceptibles de recapitalització interna segons la seqüència següent:
a) Els elements dels fons propis en la mesura necessària i fins on sigui possible.
b) Els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
c) L’import principal de tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
d) L’import principal del deute subordinat, d’acord amb les regles de prelació de crèdits de la normativa concursal, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
e) L’import principal o l’import pendent dels passius susceptibles de recapitalització interna, incloent-hi els instruments de deute a què fa referència l’apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació amb la cessació de pagaments i fallides, d’acord amb les regles de prelació de crèdits, incloent-hi els dipòsits de les persones físiques i de les empreses que excedeixin el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits.
2. A l’efecte de la seqüència d’amortització i conversió que estableix aquest article, s’inclouen en la lletra
d) de l’apartat anterior els imports de passiu que, a la data d’obertura del procés de resolució, es mantinguin amb les persones que tinguin la condició següent a la data esmentada o a la data d’intervenció administrativa si és anterior:
a) els accionistes que tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10% del capital de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, individualment o conjuntament amb els seus cònjuges, membres d’unió estable de parella o persones amb qui convisquin amb anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents i germans d’aquests accionistes i dels seus cònjuges;
b) les societats participades, directament o indirectament, per les persones físiques indicades en la lletra
a) anterior, en la proporció de la seva aportació al capital d’aquestes últimes;
c) els administradors, de dret o de fet, i els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució; i
d) les societats que formin part del mateix grup de consolidació comptable que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució. Excepte prova en contrari, es consideren igualment inclosos en les situacions anteriors els imports de passiu mantinguts amb els cessionaris o adjudicataris de crèdits pertanyents a qualsevol de les persones esmentades als apartats anteriors, sempre que l’adquisició s’hagi produït dins dels dos anys anteriors a la data d’obertura del procés de resolució o de la intervenció administrativa si és anterior. Aquesta presumpció en cap cas s’aplica quan l’entitat cessionària sigui una entitat pont o una societat de gestió d’actius ni a les entitats a les quals aquestes els transmetin.
3. En exercir les competències d’amortització o conversió, l’AREB ha d’assignar les pèrdues de forma equitativa entre les accions o altres instruments de capital i els passius susceptibles de recapitalització interna del mateix rang, i reduir l’import principal o l’import pendent d’aquestes accions o altres instruments de capital i els passius susceptibles de recapitalització interna en un grau proporcional al seu valor, excepte quan es faci ús de la facultat prevista en l’apartat 3 de l’article 44. Això no és obstacle perquè els passius exclosos conforme al que disposa aquesta Llei rebin un tracte més favorable que els passius susceptibles de recapitalització interna del mateix rang en un procediment concursal.
4. L’AREB no pot convertir o amortitzar una classe de passius mentre una altra que hi estigui subordinada segueixi substancialment sense convertir-se en capital o sense amortitzar-se, tret que es tracti de passius exclosos de la recapitalització.
5. L’amortització i conversió de passius sorgits de derivats, així com l’aplicació de coeficients de conversió de deute diferents, s’han d’efectuar únicament en el moment en què es liquidin o després d’aquesta liquidació. Per a això, un cop acordada la resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’AREB podrà declarar el venciment anticipat i la liquidació de qualsevol contracte de derivats. Si les transaccions de derivats s’efectuen en el marc d’un acord de compensació contractual, l’AREB o un expert independent han de determinar, en el context de l’avaluació prevista a l’article 5, el saldo net del passiu sorgit de la liquidació de les transaccions, d’acord amb els termes previstos en aquest acord. L’AREB determina el valor dels passius que apareixen dels derivats d’acord amb les regles i principis que s’estableixen reglamentàriament.
6. L’AREB, en exercir les competències previstes als articles 39 i 41, pot aplicar diversos coeficients de conversió a diferents tipus d’instruments de capital i de passius prenent en consideració els principis següents:
a) El coeficient de conversió ha de suposar una compensació apropiada per a les pèrdues en què hagi incorregut el creditor per causa de l’amortització o conversió.
b) Els crèdits de major rang d’acord amb la normativa concursal han de tenir un coeficient de conversió superior al dels crèdits de menor rang.

Article 53. Pla de reorganització d’activitats
1. En aplicar la mesura de recapitalització interna, l’AREB ha d’exigir que l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució o, si escau, l’entitat pont, o la persona o les persones que nomeni a aquest efecte, presenti un pla de reorganització d’activitats que contingui les mesures, atenent la situació de l’economia i dels mercats en què opera l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, destinades a restablir la viabilitat a llarg termini de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o de part de les seves activitats al llarg d’un termini de temps raonable.
2. Entre altres mesures, el pla de reorganització d’activitats pot incloure:
a) La reorganització de les activitats de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
b) Els canvis en els sistemes operatius i la infraestructura de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
c) El cessament d’activitats deficitàries.
d) La reestructuració de les activitats que puguin ser competitives.
e) La venda d’actius o de branques de negoci.
3. Correspon a l’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, avaluar i aprovar el pla de reorganització, si està convençuda de que el pla assolirà el seu objectiu. Si l’AREB, amb consulta prèvia a l’AFA, considera durant la seva avaluació que el pla, en cas de que s’hagi d’executar, no assolirà els objectius previstos a l’apartat 1, ho ha de notificar a l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o a les persones nomenades segons l’article 22, i ha de requerir que es modifiqui el pla de tal manera que permeti complir aquests objectius. Aquesta modificació s’ha de presentar en el termini màxim de quinze dies naturals des de la data de notificació.
4. L’AREB, en col·laboració amb l’AFA, ha d’avaluar i pot adoptar les mesures necessàries o convenients per garantir el compliment del pla de reorganització aprovat.
5. L’AREB, si ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa als plans de reorganització de grup, o implicar-les en l’aprovació dels plans de reorganització de grup.
6. L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra, la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en l’aprovació del pla de reorganització de grup d’acord amb el que preveu l’article 62.
7. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de determinar reglamentàriament el termini i el procediment relatiu a la presentació dels plans de reorganització, el seu contingut mínim, la seva execució i eventual revisió, i les regles aplicables en cas de grups d’entitats.
8. S’habilita l’AREB perquè, mitjançant comunicats tècnics individuals o conjunts, pugui completar aquest article pel que es refereix a la determinació del termini i el procediment per a la presentació dels plans esmentats, així com al seu contingut mínim, la seva execució i la seva eventual revisió, podent tenir especial consideració en el supòsit de transmissió d’actius i passius o segregació o venda a una entitat pont de manera que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució quedi com a entitat residual.

Article 54. Condicions per a la contribució del FAREB
1. Quan l’AREB decideixi excloure, totalment o parcialment, un passiu susceptible de recapitalització interna o una categoria de passius susceptibles de recapitalització interna d’acord amb el que preveu l’article 44 i les pèrdues que puguin haver patit aquests passius no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB pot fer una contribució a l’entitat objecte de resolució a fi d’assolir com a mínim un dels objectius següents:
a) Cobrir qualsevol pèrdua que no hagi estat absorbida per passius susceptibles de recapitalització interna i restaurar el valor net dels actius de l’entitat objecte de resolució per igualar-lo a zero; o
b) Adquirir accions o altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució, amb la finalitat de recapitalitzar-la.
2. El FAREB només pot fer la contribució prevista a l’apartat anterior quan es compleixin les condicions següents:
a) Que, mitjançant la reducció de capital, la conversió o de qualsevol altra manera, els accionistes i els tenidors d’altres instruments de capital i d’altres passius susceptibles de recapitalització interna hagin fet una contribució a l’absorció de pèrdues i recapitalització interna per un import equivalent, com a mínim, al 8 per cent del total del passiu, incloent-hi els fons propis de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera determinats al moment de la resolució segons la valoració prevista a l’article 5; i
b) que la contribució del mecanisme de finançament de la resolució no excedeixi el cinc per cent dels passius totals, inclosos els fons propis, de l’entitat objecte de resolució, calculats de conformitat amb la valoració prevista a l’article 5, en el moment en què s’adopti l’acció de resolució.
3. El compliment de la condició establerta a la lletra
a) de l’apartat anterior pot ser substituït pel compliment de les condicions següents:
a) que la contribució a l’absorció de pèrdues i la recapitalització interna prevista en la lletra
a) abans esmentada sigui d’un import no inferior al vint per cent dels actius ponderats per risc de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera de què es tracti;
b) que el FAREB tingui a la seva disposició un import que sigui com a mínim igual al tres per cent de l’import dels dipòsits garantits pel sistema de garantia de dipòsits, obtingut mitjançant contribucions ex ante, d’acord amb la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 57, entre les quals no es poden incloure les contribucions fetes a un sistema de garantia de dipòsits, i
c) que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera de què es tracti posseeixi actius inferiors a nou-cents mil milions d’euros en base consolidada.
4. De forma alternativa o complementària al que disposa l’article següent, el FAREB pot fer una contribució provinent de recursos que s’hagin obtingut mitjançant les contribucions ex ante previstes a la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 57, i que encara no s’hagin utilitzat, sempre que concorrin les circumstàncies següents:
a) que s’hagi assolit el límit del cinc per cent establert a la lletra
b) de l’apartat 2, i
b) que s’hagin amortitzat o convertit en la seva totalitat tots els passius no garantits, no preferents, diferents dels dipòsits elegibles.

Article 55. Fonts alternatives de finançament
1. En circumstàncies extraordinàries, l’AREB pot obtenir finançament provinent de fonts alternatives de finançament.
2. En cas que l’acció de l’AREB tingui impacte en el pressupost de l’Estat, l’AREB ha d’elevar al ministre encarregat de les finances una memòria econòmica en la qual es detalli l’impacte financer d’aquest suport sobre els fons aportats a l’AREB amb càrrec al pressupost de l’Estat.
3. Les actuacions que dugui a terme l’AREB d’acord amb aquest article es poden fer en efectiu, mitjançant el lliurament de valors representatius de deute públic, o de valors emesos per la mateixa AREB. Així mateix, l’AREB pot satisfer aquest preu mitjançant la compensació dels crèdits que tingui enfront de les entitats corresponents.

Article 56. L’AREB
1. L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) té com a finalitat gestionar els processos de resolució i exercir les restants facultats que li atribueix aquesta Llei.
2. L’AREB és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que s’estableix en aquesta Llei.
3. L’AREB queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei.
4. El règim de responsabilitat pels actes i les disposicions adoptats per l’AREB en aplicació d’aquesta Llei és el que s’estableix al capítol cinquè del Codi de l’Administració. Els membres dels òrgans de govern de l’AREB i el seu personal no són personalment responsables pels actes o decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.
5. El personal de l’AREB es regeix per la normativa laboral i ha de ser seleccionat respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
6. L’AREB pot contractar a tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que resulti necessària per a l’adequat compliment de les seves funcions.
7. L’AREB administra els seus recursos amb total independència de l’Administració general de l’Estat, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant cas per cas les circumstàncies dels mercats financers.
8. D’acord amb que s’estableix a l’article 1 de la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, s’exclouen del seu àmbit d’aplicació els contractes que subscrigui l’AREB quan concorri qualsevol dels motius següents:
a) La impossibilitat o la inconveniència manifesta de promoure la concurrència en l’oferta d’acord amb els objectius previstos en l’article 3.
b) L’existència de raons d’urgència que requereixin la ràpida disposició dels béns o dels serveis.
c) La necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel prestador del subministrament o servei, quan el canvi de proveïdor suposi adquirir un material tècnic o un servei diferent que impliqui incompatibilitats o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o de manteniment.
d) L’especificitat tècnica del producte.
e) La necessitat de confidencialitat del producte o servei. En aquests supòsits, el president de l’AREB pot proposar al Consell d’Administració de l’AREB utilitzar la contractació directa, i aquest òrgan pot procedir a aprovar aquesta modalitat de contractació.

Article 57. M ecanismes de finançament i dotació pressupostària
1. Per al finançament de les mesures previstes en aquesta Llei, l’AREB ha de comptar amb els mecanismes de finançament següents:
a) Un Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), regulat de conformitat amb el que preveu el capítol vuitè d’aquesta Llei.
b) La possibilitat de sol·licitar al Govern préstecs i aportacions.
2. L’AREB només pot utilitzar els mecanismes de finançament previstos en aquest article en la mesura necessària per garantir l’aplicació efectiva dels instruments de resolució, amb els objectius següents:
a) L’atorgament de garanties.
b) La concessió de préstecs a l’entitat objecte de resolució, a les seves filials o a una entitat pont.
c) L’adquisició d’actius o de passius de l’entitat objecte de resolució.
d) La realització de contribucions a una entitat pont.
e) El pagament d’indemnitzacions als accionistes o creditors quan sigui procedent d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
f) La realització de contribucions a l’entitat objecte de resolució en lloc de l’amortització dels crèdits de determinats creditors, quan s’utilitzi l’instrument de recapitalització interna i l’AREB decideixi excloure determinats creditors de l’àmbit d’aplicació de la recapitalització interna, de conformitat amb l’article 44.
g) La concessió de préstecs o altres mecanismes de finançament.
h) La recapitalització de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en els termes i amb les limitacions previstos en aquesta Llei.
i) La realització d’una combinació de les accions esmentades a les lletres
a) a
h) anteriors. Els mecanismes de finançament es poden utilitzar per adoptar les accions esmentades, també respecte al comprador, en el context de la venda del negoci. El mecanisme de finançament de la resolució no s’ha d’utilitzar directament per absorbir les pèrdues d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera i no ha de reduir les pèrdues derivades de la resolució que correspon suportar als accionistes i als creditors, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei i, especialment, prenent en consideració els principis enumerats a l’article 4. En cas que l’ús del mecanisme de finançament de la resolució suposi indirectament que part de les pèrdues d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera es transmetin al mecanisme de finançament de la resolució, s’han d’aplicar els principis que regeixen l’ús del mecanisme de finançament de la resolució recollits a l’article 54.
3. Per a la cobertura de les seves despeses de funcionament, l’AREB ha de disposar de la dotació que es consigni amb càrrec al pressupost de l’Estat. El Consell d’Administració de l’AREB ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost de l’AREB i l’ha de remetre al ministeri encarregat de les finances, amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost de l’Estat, abans de remetre’l al Consell General perquè l’aprovi. Addicionalment l’AREB es finança amb els ingressos derivats de l’explotació del seu patrimoni i els ingressos derivats del cobrament de taxes o contraprestacions en el marc de l’exercici de les seves funcions.
4. L’AREB pot incrementar els seus fons propis a través de la capitalització de préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament de l’AREB en què l’Administració de l’Estat figuri com a creditora.
5. L’AREB, per complir les seves finalitats, inclosa l’aplicació dels instruments de resolució, també pot emetre valors de renda fixa, rebre préstecs, sol·licitar l’obertura de crèdits i efectuar qualsevol altra operació d’endeutament. Els recursos aliens de l’AREB, qualsevol que sigui la modalitat de la seva instrumentació, no poden superar el límit que a aquest efecte s’estableixi a les lleis anuals del pressupost de l’Estat.
6. Quan l’AREB emprengui una mesura de resolució, i sempre que aquesta mesura garanteixi als dipositants la continuïtat de l’accés als seus dipòsits, el sistema de garantia de dipòsits assumirà els costos següents:
a) Quan s’apliqui l’instrument de recapitalització interna, l’import en què s’haurien d’amortitzar els dipòsits coberts per absorbir les pèrdues de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, de conformitat amb la lletra
a) de l’apartat 2 de l’article 37, en cas que els dipòsits garantits s’haguessin inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna i s’haguessin amortitzat en el mateix grau que els crèdits amb el mateix rang en la jerarquia de crèdits d’acord amb la normativa concursal.
b) Quan s’apliquin un o diversos instruments de resolució diferents dels de recapitalització interna, l’import de les pèrdues que haurien patit els dipositants garantits, en cas que haguessin patit pèrdues, en proporció amb les tingudes pels crèdits amb el mateix rang en l’ordre de prelació de crèdits, d’acord amb la normativa concursal. La determinació de l’import del qual se’n ha de fer responsable el sistema de garantia de dipòsits en relació a les lletres
a) i
b) anteriors han d’ajustar-se a les condicions que s’estableixen a l’article 5. Quan els dipòsits elegibles d’una entitat objecte de resolució es transmetin a una altra entitat a través de l’instrument de venda del negoci o de constitució d’una entitat pont, els dipositants no poden reclamar cap crèdit davant el sistema de garantia de dipòsits per parts no transmeses dels dipòsits que són a l’entitat objecte de resolució, sempre que l’import dels fons transmesos sigui igual o superior al nivell de cobertura previst a la normativa relativa al sistema de garantia de dipòsits. Quan s’apliqui l’instrument de la recapitalització interna, el sistema de garantia de dipòsits no ha de contribuir a les despeses de la recapitalització de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont d’acord amb el que s’estableix a la lletra
b) de l’apartat 2 de l’article 37. En qualsevol cas, la responsabilitat del sistema de garantia de dipòsits no pot superar l’import de les pèrdues que hauria hagut de suportar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en cas d’haver estat liquidada d’acord amb un procediment concursal. Quan s’arribi a la conclusió, mitjançant una valoració que determini les pèrdues que haurien suportat els accionistes i els creditors si l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal d’acord amb l’apartat 3 de l’article 5, que la contribució del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) a la resolució ha estat superior a les pèrdues netes que hauria hagut de suportar en cas d’una liquidació d’acord amb el procediment concursal ordinari, el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) té el dret a ser compensat per la diferència per part del mecanisme de finançament de la resolució d’acord amb l’apartat 3 de l’article 5. La contribució al sistema de garantia de dipòsits a l’efecte del que s’estableix en aquest article s’ha de fer en efectiu. No obstant, si s’utilitzen recursos financers disponibles del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i després es redueixen a menys de dos terços del nivell fixat com a objectiu, la contribució regular al Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) s’ha de fixar en un nivell que permeti assolir el nivell fixat en un termini de sis anys. En qualsevol cas, la responsabilitat del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) no pot ser superior al cinquanta per cent del nivell fixat com a objectiu.

Article 58. El Consell d’Administració de l’AREB
1. L’AREB és regida i administrada per un Consell d’Administració integrat per cinc membres:
a) El president, que és designat pel ministre encarregat de les finances i ha de tenir nacionalitat andorrana.
b) Dos membres designats per l’AFA, com a mínim un dels quals ha de tenir la condició de membre del Consell d’Administració de l’AFA i a més ha d’assumir el càrrec de vicepresident del Consell d’Administració i ha de substituir el president en les seves funcions en cas de vacant, absència o malaltia.
c) Dos membres designats pel ministre encarregat de les finances. Tots els membres del Consell d’Administració de l’AREB han de ser persones amb experiència adequada per a l’exercici de les funcions i de les tasques encomanades a l’AREB. Així mateix, el Consell d’Administració pot autoritzar la participació en les seves sessions d’observadors, que poden ser representants de les entitats contribuents al FAREB, sempre que aquesta participació no generi conflictes d’interès que puguin interferir en el desenvolupament per part de l’AREB de les funcions previstes en aquesta Llei. El mateix Consell d’Administració estableix els termes en què ha de desenvolupar-se la participació d’aquests observadors, que, en tot cas, no tenen vot i queden sotmesos al mateix deure de secret que els membres del Consell d’Administració, inclòs el secretari, i, si escau, el lletrat assessor, d’acord amb el que s’estableix a l’article 63.
2. Les funcions de secretari del Consell d’Administració les exerceix la persona que designi el Consell. El secretari actua amb veu però sense vot si no és membre del Consell.
3. Sense perjudici del que es preveu per al president en l’article següent, els membres del Consell d’Administració cessen en la seva condició com a tals per renúncia presentada davant l’autoritat que els va designar o pel cessament acordat per l’autoritat que els va designar.
4. El Consell d’Administració s’ha de reunir com a mínim amb caràcter trimestral, i cada vegada que sigui convocat pel president, per iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels seus membres. Així mateix, està facultat per establir el seu propi règim de convocatòries.
5. Al Consell d’Administració li correspon adoptar les decisions relatives a les potestats i funcions atribuïdes a l’AREB, sense perjudici de les delegacions o els apoderaments que consideri convenients d’aprovar per al degut exercici de les mateixes potestats i funcions. En tot cas, no són delegables les funcions següents:
a) Les funcions atribuïdes en aquesta Llei a l’AREB en relació amb la resolució d’entitats, d’entitats financeres i de societats de cartera i les accions d’amortització i conversió d’instruments de capital i la recapitalització interna.
b) L’aprovació de la decisió d’efectuar les operacions de finançament previstes en aquesta Llei.
c) L’elaboració i l’aprovació dels comptes anuals de l’AREB i de la liquidació pressupostària de l’AREB, de conformitat amb la legislació vigent, portant a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les seves activitats. Un cop aprovats la liquidació pressupostària i els comptes anuals, s’han de remetre al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti a l’aprovació del Consell General.
d) L’adopció de les decisions necessàries per utilitzar el FAREB de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
e) Les decisions per les quals l’AREB acordi l’alienació o desinversió en una entitat dels instruments previstos en aquesta Llei.
6. Per a la constitució vàlida del Consell d’Administració a l’efecte de la celebració de sessions, deliberacions i adopció d’acords, com a mínim és necessària l’assistència de la meitat dels seus membres amb dret de vot. Els seus acords s’adopten per majoria dels membres assistents. El president té vot de qualitat en cas d’empat en el nombre de vots.
7. L’actuació del Consell d’Administració s’ha de basar en els principis de bona gestió, objectivitat, transparència, concurrència i publicitat.

Article 59. El president de l’AREB
1. El president de l’AREB desenvolupa les funcions de representació, direcció i gestió ordinària del FAREB, i les altres funcions que li delegui el Consell d’Administració. És designat entre persones amb capacitat, preparació tècnica i experiència suficients per desenvolupar les funcions pròpies d’aquest càrrec.
2. El mandat del president té una durada de tres anys i és renovable per terminis de la mateixa durada. El president només cessa per les causes següents:
a) Per haver finalitzat el període per al qual va ser nomenat.
b) Per renúncia acceptada pel ministre encarregat de les finances.
c) Per estar incurs en alguna causa d’incompatibilitat de conformitat amb la normativa aplicable.
d) Per incapacitat sobrevinguda per a l’exercici de les seves funcions.
e) Per condemna per delicte dolós.
f) Per incompliment greu de les seves obligacions. En aquest cas la seva separació és acordada pel ministre encarregat de les finances, amb la instrucció prèvia de l’expedient per part del ministeri encarregat de les finances. En la instrucció de l’expedient s’ha d’escoltar els membres restants del Consell d’Administració.
3. Correspon al president l’exercici de les funcions següents:
a) Presidir el Consell d’Administració i impulsar i supervisar totes les operacions que hagi d’executar l’AREB conforme a aquesta Llei.
b) Dirigir la gestió ordinària, econòmica i administrativa de l’AREB, inclosa l’administració del FAREB, i exercir la representació legal del mateix Fons.
c) Proposar al Consell d’Administració l’adopció de les decisions que li corresponen conforme al que preveu aquesta Llei, sense perjudici que el Consell d’Administració també pugui adoptar-les d’ofici.
d) Executar els acords del Consell d’Administració i les funcions que el mateix Consell li delegui.
e) Retre comptes al Consell d’Administració de l’exercici de les seves funcions.
f) Representar l’AREB en les institucions i els organismes internacionals en els quals estigui prevista la seva participació.

Article 60. Control parlamentari, financer i comptable
1. Amb una periodicitat almenys anual, el president del Consell d’Administració de l’AREB ha de comparèixer davant el Consell General amb la finalitat d’informar sobre l’evolució de les activitats de l’AREB i sobre els elements fonamentals de la seva actuació economicofinancera.
2. Addicionalment, el president del Consell d’Administració de l’AREB ha de comparèixer davant el Consell General per informar específicament sobre les mesures de resolució implementades per l’AREB.
3. El Consell d’Administració ha d’elevar al ministre encarregat de les finances un informe trimestral sobre la gestió i l’actuació de l’AREB en què es justifiquin, entre altres aspectes, les actuacions de caràcter econòmic i pressupostari de més impacte dutes a terme per l’AREB durant el període esmentat.
4. L’AREB està subjecta al control financer d’acord amb l’article 39 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, amb les adaptacions necessàries per a l’exercici de la seva activitat, i a la fiscalització externa del Tribunal de Comptes. Aquesta fiscalització no ha de suposar cap tipus d’ingerència del Tribunal de Comptes en les facultats administratives de l’AREB.

Article 61. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents nacionals
1. L’AREB ha de col·laborar amb les autoritats que tinguin encomanades funcions relacionades amb la supervisió d’entitats i, en particular, amb els organismes o les autoritats competents de supervisió de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei. En particular, ha de col·laborar amb l’AFA i, en cas que algun dels aspectes de la resolució tingui relació amb la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en els supòsits en què aquesta matèria tingui una incidència rellevant en les entitats andorranes objecte de resolució, amb la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. A aquest efecte, pot sol·licitar la informació que sigui necessària per a l’exercici de les competències que té atribuïdes, així com facilitar la que li sol·licitin les autoritats corresponents. Així mateix, l’AREB ha de col·laborar amb el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i el Sistema andorrà de garantia d’inversions. A aquest efecte pot concloure amb tots ells els oportuns convenis de col·laboració, així com sol·licitar tota la informació que resulti necessària per a l’exercici de les competències que l’AREB té atribuïdes. En particular, l’AFA ha de cooperar amb l’AREB en la preparació, la planificació i l’aplicació de les mesures de resolució previstes en aquesta Llei.
2. L’AREB ha de facilitar a les autoritats a les quals es refereix l’apartat 1 la informació necessària per a l’exercici de les seves competències d’acord amb la normativa vigent.
3. En cas de resolució d’entitats que pertanyin a un grup o conglomerat financer:
a) L’AREB, en adoptar les mesures i exercir les facultats que, a aquest efecte, li confereix aquesta Llei, minimitza l’impacte que aquestes mesures i facultats puguin tenir eventualment en la resta de les entitats del grup o conglomerat i en el grup o conglomerat en el seu conjunt.
b) L’AREB assumeix la funció de coordinador de la resolució quan l’AFA tingui encomanades les funcions de vigilància i supervisió del grup consolidable en el qual s’integri l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera dominant del conglomerat, o en el seu defecte, de la mateixa entitat, entitat financera o societat de cartera dominant considerada individualment.

Article 62. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents internacionals
1. En l’exercici de les seves competències i, en particular, en cas de resolució d’entitats que pertanyin a grups internacionals, l’AREB pot col·laborar amb les autoritats estrangeres que tinguin encomanades funcions relacionades amb la supervisió o la resolució d’entitats. A aquest efecte, pot concloure amb aquestes autoritats els oportuns acords de col·laboració, així com sol·licitar i intercanviar informació en la mesura necessària per a l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en relació amb la planificació i l’execució de mesures d’actuació primerenca o resolució.
2. En l’exercici de les seves competències i, en particular, en cas d’entitats que pertanyin a grups internacionals, l’AFA pot col·laborar amb les autoritats estrangeres que tinguin encomanades funcions relacionades amb la supervisió o la resolució d’entitats. A aquest efecte, pot concloure amb aquestes autoritats els oportuns acords de col·laboració, així com sol·licitar i intercanviar informació en la mesura necessària per a l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en relació amb la planificació i l’execució de mesures d’actuació primerenca, d’acord amb l’article 20 de la Llei 10/2013 , del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
3. L’intercanvi d’informació exigeix que hi hagi reciprocitat, que les autoritats competents d’un país tercer estiguin sotmeses a deure de secret en condicions que, com a mínim, siguin equiparables a les establertes per les lleis andorranes i que la informació sigui necessària per a l’exercici per part de l’autoritat estrangera de funcions relacionades amb la supervisió, la recuperació o la resolució d’entitats financeres que, sota la seva normativa nacional, siguin equiparables a les establertes per les lleis andorranes. La transmissió a tercers d’informació obtinguda en el marc de l’intercanvi d’informació està condicionada a la prèvia conformitat expressa de l’autoritat que l’hagi revelat, i la informació es pot comunicar únicament als efectes per als quals aquesta autoritat hagi donat la seva conformitat. Les relacions amb les autoritats internacionals es poden concretar en acords bilaterals que comprenguin les regles per al reconeixement mutu i l’execució dels procediments de resolució d’aquests països. Igualment, l’AREB i l’AFA poden col·laborar amb altres autoritats supranacionals amb competències en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en els supòsits en què aquesta matèria tingui una incidència rellevant en les entitats objecte de resolució, i a aquest efecte han de promoure la subscripció dels acords o convenis de col·laboració que siguin oportuns.

Article 63. Deure de secret
1. Les dades, els documents i les informacions que estiguin en poder de l’AREB en virtut de les funcions que li encomana aquesta Llei tenen caràcter reservat i, a excepció de requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent, no es poden divulgar a cap persona o autoritat ni es poden utilitzar amb finalitats diferents de les finalitats per a les quals es van obtenir. Aquest caràcter reservat cessa des del moment en què els interessats facin públics els fets als quals es refereixen les dades, els documents i les informacions.
2. Les autoritats i les persones que, de conformitat amb el que es disposa en els articles anteriors, puguin rebre informació de l’AREB, així com els auditors de comptes, els assessors legals i els altres experts independents que puguin ser designats per l’AREB en relació amb l’execució de mesures de resolució, els possibles adquirents amb qui contactin les autoritats competents, els organismes que administrin els sistemes de garantia de dipòsits o el Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), l’entitat pont o la societat de gestió d’actius, així com qualssevol altres persones que prestin o hagin prestat serveis, directament o indirectament, als esmentats anteriorment, també queden obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents de la finalitat per a la qual els va ser subministrada la informació.
3. Sense perjudici del que s’estableix a l’article 62, és d’aplicació a l’AREB, amb caràcter supletori, les disposicions sobre confidencialitat i secret aplicables a l’AFA i, en particular, les que s’estableixen a l’article 19 de la Llei 10/2013 , del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
4. Aquest article no impedeix:
a) que els empleats i experts dels organismes o les entitats esmentats a l’apartat 2 anterior puguin intercanviar informació en el si de cada organisme o entitat; i
b) que les autoritats de resolució i supervisió, inclosos els seus empleats i experts, puguin intercanviar informació entre si i amb altres autoritats competents, ministeris competents, sistemes de garantia de dipòsits, autoritats responsables dels procediments concursals, autoritats d’un país tercer que exerceixin funcions equivalents a les de les autoritats de resolució, o, sotmeses a estrictes requisits de confidencialitat, amb un adquirent potencial amb la finalitat de planificar o aplicar una mesura de resolució.
5. El que s’estableix en aquest article s’ha d’entendre sense perjudici de la normativa relativa a la divulgació d’informació als efectes dels procediments jurídics en casos civils o penals.

Article 64. Distorsió de la competència
En l’exercici de les seves competències, l’AREB ha de minimitzar les distorsions que les seves mesures puguin provocar en les condicions de competència de les entitats operatives del sistema financer.

Article 65. Adopció de recomanacions internacionals
1. En l’exercici de les seves competències i sempre que no resultin contradictòries amb les disposicions d’aquesta Llei i la normativa vigent, l’AREB i l’AFA, han de prendre en consideració les recomanacions, les directrius, les normes tècniques i altres iniciatives que es desenvolupin a escala internacional en l’àmbit de la resolució d’entitats, i en particular les emeses per l’Autoritat Bancària Europea, així com en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.
2. Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat 1, el ministre encarregat de les finances o amb la seva habilitació expressa l’AREB i l’AFA, poden incorporar a l’ordenament jurídic, mitjançant comunicats tècnics, comunicacions, recomanacions o guies, les recomanacions i guies en matèria de mesures d’actuació primerenca o de resolució emeses per organismes, comitès o autoritats internacionals.

Article 66. Facultats de l’AREB
L’AREB ha d’exercir les facultats necessàries per aplicar els instruments i les mesures previstos en aquesta Llei. Aquestes facultats són de naturalesa mercantil o administrativa.

Article 67. Facultats mercantils
L’AREB exerceix les facultats que la legislació mercantil confereix amb caràcter general:
a) A l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, quan assumeixi aquesta condició.
b) Als accionistes o titulars de qualsevol valor o instrument financer, quan l’AREB hagi subscrit o adquirit aquests valors o instruments.
c) A la junta general, en els supòsits en què aquesta junta obstaculitzi o rebutgi l’adopció dels acords necessaris per portar a efecte les mesures de resolució, així com en els supòsits en què per raons d’extraordinària urgència no sigui possible complir els requisits exigits per la normativa vigent per a la vàlida constitució i adopció d’acords per part de la junta general. En aquests supòsits, s’entenen atribuïdes a l’AREB totes les facultats que legalment o estatutàriament puguin correspondre a la junta general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i que resultin necessàries per a l’exercici de les funcions previstes en aquesta Llei en relació amb la resolució d’entitats.

Article 68. Facultats administratives generals
1. L’AREB disposa de les facultats generals de caràcter administratiu següents:
a) Aprovar un sistema d’assignació de contribucions al FAREB per part de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera.
b) Aprovar el valor econòmic dels actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, a l’efecte d’aplicar les mesures i els instruments previstos en aquesta Llei.
c) Requerir a qualsevol persona la informació necessària per preparar i aplicar una mesura o un instrument de resolució.
d) Ordenar la transmissió de les accions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o, amb caràcter general, dels instruments representatius del capital o convertibles en aquests tipus d’instruments, independentment de qui en sigui el titular, així com d’altres instruments financers, actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
e) Efectuar operacions d’augment o reducció de capital, i d’emissió i amortització total o parcial d’obligacions, incloent-hi instruments convertibles, i qualssevol altres valors o instruments financers, així com les modificacions estatutàries relacionades amb aquestes operacions, i pot determinar l’exclusió del dret de subscripció preferent en els augments de capital i en l’emissió d’obligacions convertibles.
f) Efectuar accions d’amortització o conversió d’instruments de capital o de recapitalització interna, i adoptar totes les mesures accessòries que siguin necessàries per dur-les a terme.
g) Determinar els instruments en què es concretin les mesures de resolució, incloent-hi, en particular, les que suposin modificacions estructurals de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, les de dissolució i liquidació de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
h) Disposar de manera immediata, amb l’informe previ no vinculant de l’AFA, el trasllat dels valors dipositats en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera a una altra entitat habilitada per desenvolupar aquesta activitat, fins i tot si aquests actius es troben dipositats en empreses terceres a nom de la empresa que presta el servei de dipòsit. A aquest efecte, l’AREB, o les persones físiques que la representin, en la seva condició d’administrador de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, ha d’adoptar les mesures necessàries per facilitar l’accés de l’empresa a la qual se cediran els dipòsits dels valors o la custòdia dels valors a la documentació i els registres comptables i informàtics necessaris per fer efectiva la cessió.
i) Exercir, en relació amb la transmissió de valors, instruments financers, actius o passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, totes o alguna de les facultats següents: - Obligar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera i l’adquirent a facilitar la informació i l’assistència necessàries. - Requerir a qualsevol entitat del grup al qual pertanyi l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera que proporcioni a l’adquirent els serveis operatius necessaris per permetre a l’adquirent operar de manera efectiva el negoci transmès. Si l’entitat del grup ja està prestant aquests serveis a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, els ha de continuar prestant en els mateixos termes i condicions, i, en cas contrari, els ha de prestar en condicions de mercat.
j) Paralitzar o suspendre per un termini no superior a quatre dies naturals l’activitat bancària o financera de l’entitat objecte de resolució.
k) Ajornar, suspendre, eliminar o modificar determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d’instruments de deute i d’altres passius susceptibles de recapitalització interna emesos per l’entitat objecte de resolució.
l) Obligar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera a recomprar valors emesos per la mateixa entitat al preu i en les condicions que determini l’AREB.
m) Ordenar que les transmissions de les accions o, amb caràcter general, els instruments financers, actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera s’efectuïn lliures de qualsevol càrrega o gravamen, així com suprimir els drets d’opció i d’adquisició preferent, sense que siguin oposables les clàusules estatutàries o contractuals existents.
n) Requerir la suspensió de l’admissió a negociació en un mercat regulat o l’admissió a cotització oficial d’instruments financers en virtut de la normativa aplicable.
o) Cancel·lar o modificar les condicions d’un contracte del qual sigui part l’entitat objecte de resolució, o constituir-se com a part en lloc de l’adquirent.
p) Adoptar les mesures necessàries per garantir la continuïtat del negoci transmès i dels contractes subscrits per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera de manera que l’adquirent assumeixi els drets i les obligacions de l’entitat objecte de resolució.
q) Revisar qualsevol operació o actuació duta a terme per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució de les quals puguin derivar-se possibles responsabilitats dels administradors i els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i promoure les accions de responsabilitat que consideri convenients en interès de l’entitat objecte de resolució.
r) Obligar a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera a adoptar les accions necessàries per a garantir que les mesures de resolució adoptades siguin efectives en relació a les accions o altres instruments de capital, actius i passius situats en països tercers.
s) Dictar disposicions precises per a la deguda execució del que preveu aquesta Llei i, en particular, emetre, entre altres documents, comunicats tècnics, comunicacions o recomanacions que tinguin per objecte desenvolupar aquesta Llei i dictar les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries en relació amb l’exercici de les facultats que li atribueix aquesta Llei. En l’exercici d’aquesta funció, l’AREB pot sotmetre a la consideració dels agents del sector financer les propostes normatives rellevants i en tot cas ha de tenir en compte els factors següents: i. que el cost de la regulació sigui proporcional als beneficis de la seva implementació; ii. els estàndards internacionals en la matèria, i iii. l’impacte de la seva implementació en la competència, la capacitat d’innovació i la competitivitat internacional de la plaça financera andorrana.
t) Exercir les facultats restants previstes en aquesta Llei. Quan l’AREB consideri que les mesures adoptades no tenen efecte en relació amb determinats actius situats en un país tercer o amb determinades accions o altres instruments de capital, actius o passius regulats per la legislació d’aquest país, pot paralitzar l’adopció de les mesures i pot revocar les adoptades en relació amb les accions o altres instruments de capital, actius o passius.
2. Perquè l’AREB pugui assolir els objectius i els principis de la resolució, que s’estableixen als articles 3 i 4, en l’exercici de les facultats administratives generals recollides en l’apartat anterior i de les restants previstes en aquesta Llei, no són aplicables les limitacions i altres requisits exigits en la Llei 20/2007 , del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada; la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra o les que les substitueixin, ni en altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra en relació amb les operacions d’augment i reducció de capital, de conversió d’instruments de capital o de recapitalització interna. Tampoc és necessari elaborar els informes preceptius que les normes esmentades puguin preveure.

Article 69. Caràcter executiu de les mesures
1. Els actes administratius dictats per l’AREB són immediatament eficaços des que s’adopten i sense necessitat d’acomplir cap tràmit ni requisit establert, sense perjudici dels requisits previstos en aquesta Llei i de les obligacions formals de constància, inscripció o publicitat exigides per la normativa vigent.
2. L’execució d’aquests actes tampoc no es pot veure afectada per les normes sobre el deure de secret.

Article 70. Altres condicions aplicables
1. L’adopció de qualsevol mesura d’actuació primerenca o de resolució, fins i tot la facultat per suspendre determinades obligacions prevista a l’article 74 ter, no constitueix per si mateixa un supòsit d’incompliment ni permet per si mateixa a cap contrapart declarar el venciment, la modificació, la suspensió o la resolució anticipada de l’operació corresponent, o instar l’execució o la compensació de qualsevol dret o obligació que es derivi de l’operació o del contracte, o afectar de qualsevol altra manera aquest contracte, i es tenen per no posades les clàusules que així ho estableixin. No obstant el que es determina al paràgraf anterior, la contrapart pot declarar, en els termes i les condicions establerts en el contracte, el venciment o la resolució anticipada del contracte o l’operació corresponent com a conseqüència d’un supòsit d’incompliment anterior o posterior a l’adopció o l’exercici de la mesura o facultat corresponent i no vinculat necessàriament a aquesta mesura o facultat.
2. El que s’estableix a l’apartat anterior no s’aplica a les filials d’un grup si les seves obligacions estan garantides o avalades d’alguna manera per l’entitat del grup o en relació amb qualsevol entitat del grup pel que fa als contractes que continguin disposicions creuades sobre incompliment.

Article 71. esures d’urgència
Per raons d’urgència i per tal de garantir els objectius previstos a l’article 3, l’AREB pot:
a) Adoptar, amb caràcter immediat, els instruments previstos en aquesta Llei sense observar els requisits específics previstos per a cada instrument o acte.
b) Emprar un procediment d’estimació del valor econòmic de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en què no siguin necessaris els informes d’experts independents, per efectuar les valoracions previstes en aquesta Llei.

Article 72. Publicitat
1. Sense perjudici del que s’estableix a l’article 24, l’AREB ha de portar a terme les actuacions necessàries per donar publicitat a les mesures adoptades en virtut del capítol quart i, en particular, a l’aplicació dels instruments de resolució i a l’exercici de les facultats corresponents, amb la finalitat que els accionistes, els creditors o els tercers que es puguin veure afectats per les mateixes mesures les puguin conèixer.
2. Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat anterior, l’AREB ha de notificar les mesures que adopti a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera, al ministeri encarregat de les finances i a l’AFA. Igualment, l’AREB ha d’informar sense demora l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, el ministeri encarregat de les finances, l’AFA i el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi), en cas d’exercir la facultat prevista a l’apartat 1 de l’article 74 ter, una vegada que s’hagi determinat que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o té probabilitat de ser-ho d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19.
3. Durant la preparació de les mesures d’actuació primerenca i de resolució i, en particular, mentre es du a terme la valoració que s’estableix a l’article 5 i durant les fases d’estudi o negociació de qualsevol operació en què es pugui concretar l’aplicació d’un dels instruments de resolució, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera està exempta de l’obligació de fer pública i de difondre qualsevol informació que pugui tenir la consideració d’informació rellevant d’acord amb la normativa aplicable.

Article 73. Condicions aplicables a les operacions financeres i als acords de compensació contractual
1. En els casos en què només es transmeti una part dels actius i dels passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’AREB ha d’adoptar les mesures necessàries per aconseguir els fins següents:
a) Evitar la resolució, novació o transmissió de només una part dels actius i dels passius que poden ser compensats en virtut d’un acord de garantia financera amb canvi de titularitat o d’un acord de compensació contractual.
b) Permetre que les obligacions amb garantia pignorativa i els actius que les garanteixen siguin transmesos conjuntament o continuïn tots dos en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
c) Evitar la resolució o novació de l’acord de garantia pignorativa si això comporta que l’obligació corresponent deixa d’estar garantida.
d) Evitar la resolució, novació o transmissió de només una part dels actius i dels passius coberts per acord de finançament estructurat, excepte quan afectin únicament actius o passius relacionats amb els dipòsits de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. No obstant això, l’AREB, amb la finalitat de facilitar la resolució i donar una protecció adequada als dipositants, pot transmetre els dipòsits garantits que formin part dels acords previstos en les lletres anteriors, sense transmetre els actius i els passius que formin part de l’acord esmentat, o transmetre, modificar o resoldre aquests actius i passius sense transmetre els dipòsits coberts.
2. Les operacions mitjançant les quals s’instrumentin les mesures d’actuació primerenca o de resolució no són rescindibles a l’empara de la normativa concursal quan l’AREB:
a) transmeti part dels actius i dels passius d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera en resolució, o
b) cancel·li o modifiqui les condicions d’un contracte del qual sigui part l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució o substitueixi un comprador com a part.

Article 74. Facultats de suspensió d’obligacions de pagament, contractes i garanties
1. L’AREB disposa de les facultats de suspensió o restricció en relació amb les obligacions de pagament o lliurament, execució de garanties o declaració del venciment anticipat, en els termes que es desenvolupen en aquesta secció tercera, amb caràcter d’acte administratiu, per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent, sense perjudici del que preveu l’article 74 ter. En cas d’aplicació de les facultats previstes al paràgraf primer, quan una obligació de pagament o d’entrega hagués hagut d’executar-se durant el termini de suspensió, el pagament o l’entrega s’ha de fer de manera immediata una vegada hagi conclòs aquest termini. Quan les obligacions de pagament o entrega que derivin d’un contracte signat per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera se suspenguin en aplicació de l’apartat 1 d’aquest article, les obligacions de pagament o entrega de les contraparts de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera d’acord amb el contracte també se suspenen durant el mateix termini.
2. El que preveu l’apartat 1 no s’aplica a les obligacions de pagament o de lliurament:
a) Respecte de sistemes i operadors de pagament i de liquidació i compensació de valors reconeguts en l’àmbit de la Unió Europea i el Principat d’Andorra.
b) Respecte de les entitats de contrapartida central reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea i el Principat d’Andorra.
c) Respecte dels bancs centrals dels països membres de la Unió Europea i de tercers països i qui porti a terme en cada moment funcions equivalents al Principat d’Andorra.

Article 74 bis. Facultats de suspensió de contractes i garanties després de l’obertura del procés de resolució
1. L’AREB pot suspendre qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte subscrit per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
2. Sense perjudici del que disposa el capítol sisè, l’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, impedir o limitar l’execució de garanties relatives als actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera fins a un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent. No obstant això, l’AREB no pot exercir aquesta facultat respecte de les garanties concedides a les entitats esmentades en les lletres a a c de l’apartat 2 de l’article 74.
3. L’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, suspendre el dret d’una part a declarar el venciment o la resolució anticipada, la resolució o la rescissió d’un contracte establert amb una entitat objecte de resolució per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent, sempre que es continuïn exercint les obligacions substantives d’acord amb el contracte, incloent-hi les obligacions de pagament i la concessió de garanties. El que s’estableix en aquest apartat s’aplica també als contractes formalitzats amb una filial de l’entitat objecte de resolució quan:
a) Les obligacions creades per aquest contracte estiguin garantides o avalades per l’entitat objecte de resolució.
b) Els drets de venciment anticipat, resolució o rescissió d’aquest contracte tinguin com a motiu únic la insolvència o la situació financera de l’entitat objecte de resolució.
c) En cas que s’hagi exercit o es pugui exercir la potestat de transferir accions o altres instruments de capital, actius o passius, quan els actius i passius de la filial relativa al contracte s’hagin transferit o puguin ser transferits a un comprador o quan l’AREB protegeixi a través de qualsevol mitjà aquestes obligacions.
4. No obstant el que s’estableix a l’apartat 2, una persona pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte abans que finalitzi el període de suspensió, sempre que l’AREB li notifiqui prèviament que els actius i els passius coberts pel contracte no seran transmesos a una altra entitat o sotmesos a l’amortització o conversió en aplicar-se l’instrument de recapitalització interna. En cas que l’AREB exerceixi el dret de suspensió i no s’efectuï la notificació prevista en el paràgraf anterior, es pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte una vegada finalitzi el període de suspensió en les condicions següents:
a) Si els actius i els passius coberts per un contracte han estat transmesos a una altra entitat, una contrapart pot exercir el dret a declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte, únicament en el cas que es produeixi un esdeveniment que doni lloc al venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte per part de l’entitat receptora de manera continuada o posteriorment.
b) Si els actius i els passius coberts per un contracte romanen a l’entitat objecte de resolució i l’AREB no els aplica l’instrument de recapitalització interna, una contrapart pot exercir el dret a declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte, únicament quan finalitzi el període de suspensió.
5. En exercir les competències a què fa referència el primer paràgraf de l’apartat 2 d’aquest article, l’AREB ha de tenir en compte els efectes que l’exercici de les competències esmentades pugui tenir sobre el funcionament ordenat dels mercats financers.

Article 74 ter. Facultats de suspensió de contractes i garanties amb caràcter previ a l’obertura d’un procés de resolució
1. L’AREB també pot exercir les facultats previstes en l’apartat 1 de l’article 74 bis en relació amb qualssevol obligacions de pagament o lliurament derivades de qualsevol contracte subscrit per una entitat o una entitat financera o una societat de cartera, amb consulta prèvia a l’AFA, que ha de respondre al més aviat possible, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) S’ha determinat que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur proper d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19.
b) No hi ha cap mesura del sector privat immediatament disponible de les referides a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 19 que pugui impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
c) L’exercici de la facultat de suspensió es considera necessari per evitar un deteriorament més gran de la situació financera de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
d) L’exercici de la facultat de suspensió és necessari per:
i) Determinar la circumstància prevista a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 19. ii) Triar les mesures de resolució adequades o per garantir l’aplicació eficaç d’un o més instruments de resolució. Quan les obligacions de pagament o entrega que derivin d’un contracte signat per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera se suspenguin en aplicació de l’apartat 1 d’aquest article, les obligacions de pagament o entrega de les contraparts de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera d’acord amb el contracte també se suspenen durant el mateix termini. En cas d’aplicació de les facultats previstes al paràgraf primer, quan una obligació de pagament o d’entrega hagués hagut d’executar-se durant el termini de suspensió, el pagament o l’entrega s’ha de fer de manera immediata una vegada hagi conclòs aquest termini. L’AREB ha de publicar immediatament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acte pel qual s’acorda la suspensió de les obligacions d’acord amb aquest article, els termes i el període de suspensió.
2. El període de suspensió previst a l’apartat 1 ha de ser tan curt com sigui possible i no ha d’excedir el període mínim que l’AREB consideri necessari per als fins indicats a les lletres c i d de l’apartat 1, i, en cap cas, no ha de tenir una durada més gran que el període transcorregut des de la publicació d’una notificació de suspensió d’acord amb l’apartat 2 de l’article 72 fins al final del dia hàbil següent al de la publicació. En acabar el període de suspensió a què es refereix el paràgraf primer, la suspensió deixa de tenir efecte.
3. Quan exerceixi les seves facultats d’acord amb l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els efectes que l’exercici de les facultats esmentades pugui tenir sobre el bon funcionament dels mercats financers i ha de prendre en consideració la normativa concursal, els poders de l’AFA i les competències judicials per salvaguardar els drets dels creditors i el tracte equitatiu dels creditors si l’entitat és liquidada en el marc d’un procediment concursal ordinari. L’AREB ha de tenir en compte, en particular, l’aplicació potencial dels procediments de liquidació concursal ordinaris a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en el marc d’un procediment concursal com a resultat de la determinació d’interès públic prevista a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 19.
4. Quan l’AREB exerceixi la facultat de suspendre obligacions de pagament o de lliurament respecte a una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, d’acord amb l’apartat 1, durant el període d’aplicació d’aquesta suspensió l’AREB també pot exercir la facultat de:
a) Restringir els creditors garantits de la dita entitat, entitat financera o societat de cartera, en relació amb qualsevol dels actius d’aquestes durant el mateix període, cas en què s’ha d’aplicar el que disposa l’apartat 2 de l’article 74 bis.
b) Suspendre els drets de rescissió de qualsevol part en un contracte amb l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en qüestió durant el mateix període, en cas que s’apliquessin les disposicions contingudes en l’apartat 3 de l’article 74 bis.
5. En cas que, després de determinar que una entitat, una entitat financera o societat de cartera és inviable o té probabilitat de ser-ho d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB hagi exercit la facultat de suspendre les obligacions de pagament o de lliurament en les circumstàncies previstes als apartats 1 o 4 d’aquest article, i si posteriorment es pren una mesura de resolució respecte a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en qüestió, l’AREB no ha d’exercir les facultats d’acord amb l’apartat 1 de l’article 74, i l’apartat 2 de l’article 74 bis respecte a aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera.

Article 74 quater. Àmbit d’aplicació de les facultats de suspensió de les obligacions de pagament o lliurament
1. L’AREB ha d’establir l’àmbit d’aplicació de la facultat a què es refereixen els apartats 1 dels articles 74 bis i 74 ter tenint en compte les circumstàncies de cada cas. En particular, l’AREB ha d’avaluar acuradament la conveniència d’estendre la suspensió als dipòsits elegibles de conformitat amb la definició del punt 8 de l’article 2 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, especialment a dipòsits garantits en poder de persones físiques i microempreses i petites i mitjanes empreses.
2. Quan s’exerceixi la facultat de suspendre obligacions de pagament o de lliurament respecte de dipòsits elegibles que preveu aquest article, l’AREB ha de permetre l’accés a un import diari que l’AREB determini en cada cas. Es pot determinar un únic import diari comú o imports diferenciats en funció de les categories de dipositants amb dipòsits garantits que es determinin, que poden ser:
a) Persones físiques.
b) Fundacions, associacions i comunitats de béns.
c) Petites i mitjanes empreses.
d) Altres persones jurídiques.

Article 74 quinquies. Reconeixement contractual de les facultats de suspensió de la resolució
1. Quan les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera formalitzin contractes financers que estiguin subjectes al dret d’un país tercer, han d’incloure una clàusula per la qual les parts reconeguin que aquest contracte pot estar subjecte a l’exercici de les facultats de l’AREB de suspendre o restringir els drets i les obligacions previstes als articles 74, 74 bis i 74 ter, i sotmetre’s als requisits establerts a l’article 70.
2. Així mateix, les empreses matriu s’han d’assegurar que les seves filials establertes en un tercer país incloguin als contractes financers esmentats a l’apartat 1 clàusules per les quals s’exclogui que l’exercici de la facultat de l’AREB de suspendre o restringir els drets i les obligacions de l’empresa matriu al Principat d’Andorra, de conformitat amb l’apartat 1, constitueixi un motiu vàlid per a la rescissió, la suspensió, la modificació, la compensació i la compensació per saldos nets o l’execució de garanties anticipada, sempre que aquests contractes financers continguin obligacions el compliment de les quals estigui garantit o assegurat per una entitat de dret andorrà pertanyent al grup de resolució de l’empresa matriu. El requisit establert al paràgraf primer s’aplica respecte de filials de tercers països que, si estiguessin domiciliades al Principat d’Andorra, serien:
a) Entitats bancàries.
b) Empreses d’inversió.
c) Entitats financeres.
3. L’apartat 1 s’aplica a tot contracte financer que:
a) Creï una nova obligació o modifiqui substancialment una obligació existent després del dia d’entrada en vigor de la present llei.
b) Prevegi l’exercici d’un o més drets de venciment anticipat, resolució o rescissió o drets d’execució de garanties, als quals serien aplicables els articles 70 i 74 a 74 quater, ambdós inclusivament, en cas que el contracte financer es regís per la legislació andorrana.
4. Quan una entitat, una entitat financera o societat de cartera no inclogui la clàusula contractual exigida de conformitat amb l’apartat 1, això no impedeix a l’AREB aplicar les facultats previstes als articles 70 i 74 a 74 ter, ambdós inclusivament, en relació amb aquest contracte financer.
5. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut de la clàusula exigida a l’apartat 1, tenint en compte els models comercials de les entitats, entitats financeres i societats de cartera.

Article 75. El FAREB
1. El FAREB no té personalitat jurídica i té com a finalitat finançar les mesures de resolució que executi l’AREB, que ha d’exercir la seva gestió i administració de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
2. Els recursos financers del FAREB han d’arribar, no més tard del 31 de desembre del 2024, a l’u per cent de l’import garantit de dipòsits, de conformitat amb la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions
3. L’AREB pot dictar tots els actes administratius que siguin necessaris per exigir les contribucions al FAREB en els termes previstos en aquesta Llei.

Article 76. Finançament del FAREB
1. Amb la finalitat d’arribar al nivell de recursos financers previst en l’article anterior, l’AREB ha de recaptar anualment contribucions ordinàries de les entitats calculades de manera lineal de conformitat amb els criteris següents:
a) La contribució de cada entitat, entitat financera o societat de cartera s’ha d’actualitzar anualment i ha de correspondre a la proporció que aquesta entitat representi sobre el total agregat de les entitats del concepte següent: passius totals de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, exclosos els recursos propis i l’import garantit de dipòsits de conformitat amb el que preveu la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
b) Les contribucions s’han d’ajustar al perfil de risc de cada entitat, d’acord amb els criteris següents: - el nivell de risc de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, amb inclusió de la importància de les seves activitats comercials, els riscos fora de balanç i el seu grau de palanquejament; - l’estabilitat i la varietat de les fonts de finançament i els actius de liquiditat elevada lliures de càrregues de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera; - la situació financera de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera; - la probabilitat que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera sigui objecte de resolució; - el grau en què l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera s’ha beneficiat amb anterioritat d’ajudes financeres públiques extraordinàries; - la complexitat de l’estructura de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera; - la importància de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera per a l’estabilitat del sistema financer o l’economia d’Andorra.
2. Quan els recursos financers disponibles no siguin suficients per cobrir les pèrdues, els costos o les altres despeses ocasionades per la utilització dels mecanismes de finançament, l’AREB pot sol·licitar contribucions extraordinàries ex post de les entitats autoritzades a operar al seu territori amb la finalitat de cobrir les necessitats addicionals. Aquestes contribucions extraordinàries ex post s’han d’assignar entre les entitats d’acord amb les normes establertes a l’apartat 1 i en cap cas no poden superar el triple de l’import anual de les contribucions determinat d’acord amb l’apartat 1. L’AREB pot ajornar, totalment o parcialment, l’obligació d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera del pagament de la contribució extraordinària ex post al mecanisme de finançament de la resolució si la contribució posa en perill la liquiditat o la solvència de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera. Aquest ajornament no es pot atorgar per un període superior a sis mesos, però es pot renovar a petició de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. La contribució ajornada en virtut d’aquest apartat s’ha d’efectuar quan el pagament ja no posi en perill la liquiditat o la solvència de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
3. En cas que els imports recaptats de conformitat amb l’apartat 1 no siguin suficients per cobrir les pèrdues, els costos o altres despeses ocasionades per la utilització dels mecanismes de finançament i que les contribucions extraordinàries ex post previstes a l’apartat 2 no estiguin disponibles de forma immediata o no siguin suficients, l’AREB pot contreure emprèstits o altres formes d’ajut procedent d’entitats, entitats financeres o d’altres tercers.
4. En circumstàncies extraordinàries i per raons d’urgència, el FAREB es pot finançar mitjançant aportacions de l’Estat.
5. El patrimoni no compromès del FAREB ha d’estar materialitzat en deute públic o en altres actius de liquiditat elevada i baix risc. Qualsevol benefici meritat i comptabilitzat en els seus comptes anuals s’ha d’ingressar al mateix FAREB.

Article 77. Recurs contra les decisions i els acords de l’AREB adoptats d’acord amb l’article 67
1. Les decisions i els acords que adopti l’AREB a l’empara de l’article 67 són impugnables únicament d’acord amb les normes i els procediments previstos per a la impugnació d’acords socials de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que siguin contraris a la Llei. L’acció d’impugnació caduca, en tot cas, en el termini de quinze dies a comptar del moment en el qual l’AREB doni publicitat a les actuacions esmentades d’acord amb el que s’estableix a l’article 72.
2. Els accionistes, els socis, els obligacionistes, els creditors o qualssevol altres tercers que considerin que els seus drets i interessos legítims han estat lesionats per les decisions adoptades per l’AREB, de manera directa o per mitjà de les persones físiques o jurídiques que la representen en la seva condició d’administrador, poden sol·licitar que se’ls indemnitzi pels danys i perjudicis patits d’acord amb la normativa aplicable en matèria d’acció individual de responsabilitat. No es pot exercir l’acció social de responsabilitat per les actuacions realitzades per l’AFA o l’AREB en el marc d’un procés d’actuació primerenca o de resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
3. En cas que, d’acord amb l’article 78, s’hagi impugnat davant la jurisdicció administrativa algun dels actes dictats per l’AREB a l’empara d’aquesta Llei, la jurisdicció civil ha de suspendre el procediment iniciat en virtut d’aquest article fins a la resolució del procediment davant la jurisdicció administrativa, quan l’acte administratiu impugnat doni cobertura a les decisions adoptades per l’AREB a l’empara de l’article 67. En aquest cas, l’òrgan judicial competent resta vinculat per la decisió que adopti l’òrgan jurisdiccional administratiu sobre la qüestió prejudicial.

Article 78. Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en el marc de processos d’actuació primerenca
i de resolució
1. L’aprovació dels plans de recuperació i de resolució per part de l’AFA i de l’AREB posa fi a la via administrativa i és directament impugnable davant la jurisdicció administrativa.
2. Els actes i les decisions de l’AFA i de l’AREB dictats en el marc de processos d’actuació primerenca i les fases preventiva i executiva de la resolució posen fi a la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa. Contra la valoració que ha d’acompanyar els actes i les decisions de l’AFA i de l’AREB no es pot recórrer de manera separada i només es pot impugnar en els recursos que es plantegen contra aquests actes i decisions. Si no s’impugna la valoració, el tribunal l’ha d’utilitzar com a base de la seva pròpia avaluació dels actes o decisions objecte de recurs administratiu.
3. La tramitació dels procediments d’impugnació de resolucions de l’AFA i de l’AREB als quals es refereix l’apartat anterior té caràcter preferent, excepte pel que fa al procediment urgent i preferent per a la tutela dels drets i llibertats i la preferència reconeguda a d’altres procediments de conformitat amb la jurisdicció aplicable.
4. En l’exercici d’instruments i de competències de resolució, l’AFA i l’AREB poden sol·licitar del tribunal competent que suspengui, durant el període de temps necessari per garantir l’efectivitat de l’objectiu perseguit, qualsevol acció o procediment judicial del qual sigui part l’entitat objecte de resolució.

Article 79. Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en matèria d’amortització o de conversió d’instruments
de capital i de recapitalització interna
1. Estan legitimats per interposar un recurs administratiu contra els actes i les decisions de l’AREB en matèria d’amortització o de conversió d’instruments de capital i recapitalització interna:
a) Els accionistes o els socis de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera emissora dels instruments de capital i dels passius admissibles que representin com a mínim un cinc per cent del capital social i, si escau, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera participada íntegrament per mitjà de la qual s’hagi instrumentat l’emissió.
b) Els titulars de valors inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’acció d’amortització o de conversió d’instruments de capital i de recapitalització interna.
c) El comissari o representant del sindicat o l’assemblea que agrupi els titulars dels valors d’una emissió determinada afectada per l’acció, sempre que hi estigui facultat en virtut dels termes i de les condicions de l’emissió i de les regles que regulin el funcionament del sindicat o de l’assemblea.
d) Els dipositants i els creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
2. L’aute pel qual, si escau, s’adoptin mesures cautelars ha de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , i l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera i l’AREB li han de donar la mateixa publicitat que a l’acció d’amortització o a la conversió d’instruments de capital i a la recapitalització interna.
3. En cas que el recurs administratiu interposat pels titulars de valors inclosos dins l’àmbit d’aplicació de l’acció d’amortització o de conversió d’instruments de capital i de recapitalització interna o pel comissari o representant del sindicat o assemblea que els agrupi sigui estimat, la decisió només té efectes en relació amb l’emissió o emissions en les quals s’hagi invertit.
4. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera i l’AREB han de donar la mateixa publicitat a la sentència que a l’acció d’amortització o de conversió dels instruments de capital i de recapitalització interna.

Article 80. Impossibilitat d’execució de sentència dictada en els recursos administratius als quals es refereixen els articles 78 i 79
1. L’AFA o l’AREB poden al·legar davant l’autoritat judicial les causes que determinin la impossibilitat material d’executar una sentència que declari contrària a dret alguna de les decisions o dels actes previstos als articles 78 i
79. L’autoritat judicial ha d’apreciar la concurrència o no d’aquestes causes i ha de fixar, si escau, la indemnització que s’hagi de satisfer d’acord amb el criteri d’atribució de responsabilitat fixat als articles 78 i
79. L’import d’aquesta indemnització ha d’arribar, com a màxim, a la diferència entre el dany patit efectivament pel recurrent i la pèrdua que hauria suportat en cas que, en el moment d’adoptar-se la decisió o l’acord corresponent, s’hagués produït la liquidació de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en el marc d’un procediment concursal.
2. En valorar les causes que determinen la impossibilitat material d’executar una sentència, d’acord amb el que preveu l’apartat anterior, l’autoritat judicial ha de tenir en compte particularment:
a) El volum especialment significatiu o la complexitat de les operacions afectades o que es puguin veure afectades.
b) L’existència de perjudicis que, en cas d’executar-se la sentència en els seus termes estrictes, es derivarien per a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera i per a l’estabilitat del sistema financer.
c) L’existència de drets o interessos legítims d’altres accionistes, socis, obligacionistes, creditors o qualssevol altres tercers, emparats per l’ordenament jurídic.

Article 81. Disposicions generals
1. Les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera, totes les persones físiques o jurídiques que ostentin càrrecs d’administració o formin part de la direcció general en les mateixes entitats o societats, i les persones físiques que infringeixin les normes previstes en aquesta Llei incorren en responsabilitat administrativa sancionable d’acord amb el que s’estableix en aquest capítol.
2. La responsabilitat imputable a una entitat o societat és independent de la imputable als càrrecs d’administració o als membres de la direcció general de la mateixa entitat o societat. La manca d’incoació d’un expedient sancionador o l’arxiu o sobreseïment de l’incoat contra una entitat o societat no afecta necessàriament la responsabilitat en què poden incórrer els càrrecs d’administració o els membres de la direcció general de la mateixa entitat o societat, i viceversa.
3. Quan les infraccions es refereixin a obligacions dels grups consolidables d’entitats, s’ha de sancionar l’empresa matriu i, si escau, els seus administradors i membres de la direcció general.
4. Les sancions per incompliment o per infracció de les disposicions establertes en aquesta Llei són de caràcter administratiu, sense perjudici que la normativa legal pugui preveure sancions de tipus penal.
5. Les sancions que imposi l’AREB en l’exercici de les funcions i de la capacitat sancionadora que li correspon d’acord amb aquesta Llei, com també les que imposi l’AFA en l’exercici de les funcions i de la capacitat sancionadora que es preveuen en aquesta Llei com a autoritat de supervisió, són les previstes en aquest capítol.

Article 82. Subjectes infractors
Són subjectes infractors les entitats, així com les persones que exerceixin càrrecs d’administració o son membres de la direcció general en aquestes entitats i les persones físiques, que infringeixin les normes previstes en aquesta Llei.

Article 83. Competència per a la instrucció i resolució d’expedients
1. La tramitació dels procediments sancionadors i la imposició de les sancions que es derivin de les infraccions tipificades en aquesta Llei corresponen a les autoritats següents:
a) A l’AREB quan es tracti d’infraccions relacionades amb les seves funcions com a autoritat de resolució.
b) A l’AFA quan es tracti d’infraccions relacionades amb les funcions atorgades per aquesta Llei en tan que autoritat competent de la supervisió prudencial.
2. L’AREB i l’AFA col·laboren entre si en tots els procediments sancionadors que, per la seva naturalesa, poden afectar de manera concurrent ambdues autoritats.
3. L’AREB i l’AFA tenen totes les facultats de recopilació d’informació i d’investigació per dur a terme l’exercici de les seves funcions respectives.

Article 84. Prescripció d’infraccions i sancions
1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si concorren actes destinats a dissimular-les a les autoritats de resolució o de supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.
2. El termini de prescripció es comença a computar a partir de la data en què s’ha comès la infracció. En les infraccions que es produeix una activitat o omissió continuades, el còmput s’inicia a partir de la data en què cessa l’activitat, o de l’últim acte constitutiu de la infracció.
3. La prescripció s’interromp per la iniciació de l’expedient sancionador corresponent.
4. Les sancions prescriuen en el termini de tres anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora.

Article 85. Classes d’infraccions
Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 86. Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus les següents:
a) Negar-se o resistir-se, a l’actuació de l’AFA o de l’AREB en l’exercici de les funcions que els confereix aquesta Llei, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit quan aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
b) No prestar la col·laboració exigible o obstruir l’aplicació de les mesures d’actuació primerenca que hagi decidit l’AFA, quan aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
c) No prestar la col·laboració necessària a l’AREB, a l’efecte d’elaborar els plans de resolució, quan aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
d) No prestar la col·laboració exigible o obstruir l’aplicació de les mesures de resolució que hagi decidit l’AREB, quan aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
e) Dur a terme qualsevol actuació que entorpeixi o dificulti greument la valoració econòmica de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera encomanada als experts independents, sempre que aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
f) No remetre a l’AFA o a l’AREB totes les dades o documents que els hagin de ser remesos o requereixin en l’exercici de les seves funcions, o remetre’ls-els de manera incompleta o inexacta, quan amb això es dificulti l’apreciació de la viabilitat de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o la del grup consolidable o conglomerat financer a què pertanyi. A l’efecte d’aquesta lletra, s’entén, així mateix, com a falta de remissió, la remissió fora del termini previst en la norma corresponent o del termini concedit per l’autoritat competent en efectuar, si escau, el requeriment oportú. En particular, s’entenen incloses en aquesta lletra: - No remetre a l’AFA el pla de recuperació, així com les revisions del pla que hagin estat exigides per l’AFA. - No remetre a l’AFA, per part de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’informe sobre el grau de compliment de les mesures previstes en el pla d’actuació i de les altres mesures d’actuació primerenca. - No remetre a l’AREB, per part de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, la informació necessària per elaborar el pla de resolució.
g) Incomplir el deure de veracitat informativa deguda a l’AFA i l’AREB, sempre que, pel nombre d’afectats o per la importància de la informació, l’incompliment sigui especialment rellevant.
h) Incomplir el deure de secret sobre les dades obtingudes en el context d’un procés d’actuació primerenca o resolució, o utilitzar-les per a fins diferents dels que preveu la Llei, sempre que l’incompliment sigui especialment rellevant pel nombre d’afectats o per la importància de la informació.
i) No comunicar o comunicar amb demora rellevant, una entitat o un grup o subgrup consolidable d’entitats, el fet que es troba en alguna de les circumstàncies d’actuació primerenca, quan sigui conegut o, donades les circumstàncies objectives, hagi de ser conegut per l’òrgan d’administració; sempre que per la gravetat de les circumstàncies en què es trobi l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o el període de temps transcorregut, s’hagi de considerar infracció molt greu.
j) No comunicar o comunicar amb demora rellevant a l’AFA o a l’AREB, l’òrgan d’administració, el fet que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera es troba en situació d’inviabilitat, quan sigui conegut o, donades les circumstàncies objectives, hagi de ser conegut per l’òrgan d’administració; sempre que per la gravetat de les circumstàncies en què es trobi l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o el període de temps transcorregut, s’hagi de considerar infracció molt greu.
k) No proposar a l’AREB les mesures adequades per reduir o eliminar els obstacles a la resolubilitat i la no aplicació de les mesures alternatives proposades per l’AREB per reduir o eliminar els obstacles, quan no tingui caràcter ocasional o aïllat.
l) No mantenir el pla de recuperació actualitzat anualment o després d’haver ocorregut un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que requereixi canvis en el mateix pla, sempre que les circumstàncies de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera hagin variat significativament i justifiquin una alteració substancial del pla.
m) Incomplir les obligacions, requisits i limitacions que preveu aquesta Llei en relació amb l’ajut financer intragrup. En particular, haver atorgat l’ajut financer de grup sense comptar amb l’autorització prèvia de l’AFA o havent-la obtingut amb falsejament de les circumstàncies i requisits exigibles; haver adoptat un acord d’ajut financer de grup quan alguna de les parts es trobi en un supòsit d’actuació primerenca; no haver publicat les entitats que pertanyin a un grup la informació escaient respecte a si han subscrit o no un acord d’ajut financer, i no haver comunicat a l’AFA els acords adoptats per prestar ajut financer de grup; en tots els casos, quan no tingui caràcter ocasional o aïllat.
n) Mancar al pagament de les aportacions a les quals es refereix l’article 57 o fer el pagament fora del termini exigible quan s’hagi efectuat un requeriment a aquest efecte.
o) Dur a terme actes o operacions sense autorització quan aquesta autorització sigui preceptiva, sense observar-ne les condicions bàsiques, o havent obtingut l’autorització per mitjà de declaracions falses o per un altre mitjà irregular, quan no tinguin caràcter merament ocasional o aïllat.
p) Les infraccions greus, quan en cometre-les s’hagin comès actes fraudulents o s’hi hagin interposat persones físiques o jurídiques.
q) En relació amb la societat de gestió d’actius i sense perjudici de l’aplicació de la resta de lletres: - Dur a terme activitats alienes al seu objecte social que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts a aquest efecte en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament, quan aquest fet no tingui caràcter merament ocasional o aïllat. - Mancar de la comptabilitat legalment exigida o portar-la amb irregularitats essencials que impedeixin conèixer la seva situació patrimonial i financera. - Incomplir l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria de comptes segons la legislació vigent en la matèria. - Negar-se o resistir-se a l’actuació inspectora, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit a aquest efecte. - Incomplir les seves obligacions de transparència, quan aquest fet no tingui caràcter merament ocasional o aïllat. - No remetre a l’AREB les dades o documents que li hagin de ser remesos o que requereixi en l’exercici de les seves funcions, o la seva manca de veracitat, quan amb això es dificulti l’apreciació de situació patrimonial i financera de la societat. S’entén, així mateix i als efectes d’aquesta lletra, com a falta de remissió la remissió fora del termini atorgat a aquest efecte per l’òrgan competent en recordar per escrit l’obligació o reiterar-ne el requeriment.
r) La comissió de més de tres infraccions greus en el termini de tres anys, a les que hagi estat imposada sanció ferma en via administrativa.

Article 87. Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus les següents:
a) Negar-se o resistir-se, a l’actuació de l’AFA o l’AREB en l’exercici de les funcions que els confereix aquesta Llei, excepte que, per no tenir caràcter merament ocasional o aïllat, constitueixi una infracció molt greu.
b) No prestar la col·laboració exigible o obstruir les mesures d’actuació primerenca que hagi decidit aplicar l’AFA, quan aquest fet tingui caràcter ocasional o aïllat.
c) No prestar la col·laboració necessària amb l’AREB, a l’efecte d’elaborar els plans de resolució, quan aquest fet tingui caràcter ocasional o aïllat.
d) No prestar la col·laboració exigible o obstruir les mesures de resolució que hagi decidit aplicar l’AREB, quan aquest fet tingui caràcter merament ocasional o aïllat.
e) Dur a terme qualsevol actuació amb la finalitat d’entorpir o dificultar la valoració econòmica de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que facin els experts independents, excepte que, per no tenir caràcter merament ocasional o aïllat, constitueixi una infracció molt greu.
f) No remetre a l’AFA o a l’AREB les dades o els documents especialment transcendents que els hagin de ser remesos o que requereixin en l’exercici de les seves funcions, o remetre’ls-els de manera incompleta o inexacta, excepte que això suposi la comissió d’una infracció molt greu. A l’efecte d’aquesta lletra s’entén, així mateix, com a falta de remissió la remissió fora del termini previst en la norma corresponent o del termini atorgat per l’òrgan competent en efectuar, si escau, el requeriment oportú.
g) Incomplir el deure de veracitat informativa deguda a l’AFA i a l’AREB, així com incomplir el deure de secret sobre les dades obtingudes en el context d’un procés d’actuació primerenca o de resolució, o fer-les servir per a finalitats diferents de les previstes en aquesta Llei. Tot això excepte que, pel nombre d’afectats o per la importància de la informació, aquests incompliments es puguin estimar rellevants i, per això, constitueixin una infracció molt greu.
h) No comunicar o comunicar amb demora, una entitat o un grup o subgrup consolidable d’entitats, el fet que es troba en alguna de les circumstàncies d’actuació primerenca, quan sigui conegut o, donades les circumstàncies objectives, hagi de ser conegut per l’òrgan d’administració; excepte que s’hagi de considerar infracció molt greu.
i) No comunicar o comunicar amb demora a l’AFA o a l’AREB, l’òrgan d’administració, el fet que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera es troba en situació d’inviabilitat, quan sigui conegut, o quan ateses les circumstàncies objectives hagi de ser conegut per l’òrgan d’administració; excepte que s’hagi de considerar infracció molt greu.
j) No proposar a l’AREB les mesures adequades per reduir o eliminar els obstacles a la resolubilitat i la no aplicació de les mesures alternatives proposades per l’AREB per reduir o eliminar els obstacles, quan tingui caràcter ocasional o aïllat.
k) No mantenir el pla de recuperació actualitzat anualment o després d’haver ocorregut un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que requereixi canvis en el mateix pla, excepte que constitueixi una infracció molt greu.
l) Incomplir les obligacions, els requisits i les limitacions que preveu aquesta Llei en relació amb l’ajut financer intragrup, excepte que constitueixi una infracció molt greu.
m) Dur a terme actes o operacions sense autorització quan aquesta autorització sigui preceptiva, sense observar-ne les condicions bàsiques, o havent obtingut l’autorització per mitjà de declaracions falses o per un altre mitjà irregular, quan tinguin caràcter merament ocasional o aïllat.
n) Incomplir de manera merament ocasional o aïllada la resta d’obligacions exigibles de conformitat amb el que preveu aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament quan hi hagi requeriment previ de l’AFA o l’AREB.
o) Incórrer en infraccions lleus quan durant els dos anys anteriors a la comissió d’aquestes infraccions s’hagi imposat a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera almenys una sanció ferma en via administrativa pel mateix tipus d’infracció.
p) En relació amb la societat de gestió d’actius i sense perjudici de l’aplicació de la resta de lletres: - Dur a terme activitats alienes al seu objecte social que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts a aquest efecte en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament, sempre que aquesta infracció no tingui la consideració de molt greu. - Incomplir de manera merament ocasional o aïllada les seves obligacions de transparència mitjançant requeriment previ de l’AFA o l’AREB. - No remetre a l’AREB les dades o documents que li hagin de ser remesos o que requereixi en l’exercici de les seves funcions, o la seva manca de veracitat, excepte quan això suposi una infracció molt greu, quan amb això es dificulti l’apreciació de la situació patrimonial i financera de la societat. S’entén, així mateix i als efectes d’aquesta lletra, com a falta de remissió la remissió fora del termini atorgat a aquest efecte per l’òrgan competent en recordar per escrit l’obligació o reiterar-ne el requeriment. - Incomplir les normes vigents sobre comptabilització d’operacions i sobre formulació de balanços, comptes de pèrdues i guanys i estats financers d’obligatòria comunicació a l’òrgan administratiu competent. - Incomplir les obligacions de govern corporatiu i les relatives a l’estructura organitzativa de la societat de gestió d’actius imposades per aquesta Llei o la seva normativa de desenvolupament.
q) La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini de tres anys, a les que hagi estat imposada sanció ferma en via administrativa.

Article 88. Infraccions lleus
Constitueixen infraccions lleus els incompliments d’obligacions establertes específicament en aquesta Llei que no constitueixin infraccions molt greus o greus, d’acord amb el que es preveu en els dos articles precedents.

Article 89. Sancions per la comissió d’infraccions molt greus
1. Per la comissió d’infraccions molt greus s’ha d’imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora una multa de 300.001 a 600.000 euros, o de fins al 3% del capital social mínim exigit a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera si aquest import és superior a 600.000 euros, o de fins al doble dels beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior, o de fins el 5 % del volum de negocis net anual total, inclosos els ingressos bruts procedents d’interessos a percebre i ingressos assimilats, els rendiments d’accions i altres valors de renda fixa o variable, i les comissions o corretatges a cobrar que hagi realitzat l’entitat en l’exercici anterior, o en l’exercici en curs en cas d’entitats de nova creació i aquest import sigui superior.
2. Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions imposades.
c) Pel que fa a les persones físiques: - Prohibició temporal d’exercir qualsevol funció a qualsevol membre de la direcció general o de l’òrgan d’administració de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera o a qualsevol altra persona física considerada responsable. - Multa de fins a 1.000.000 d’euros o el seu valor corresponent al canvi en la moneda del país on es trobi el subjecte infractor a la data en què s’hagi comès la infracció o, en les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, en la data en què cessi l’activitat, o en la de l’últim acte constitutiu de la infracció.

Article 90. Sancions per la comissió d’infraccions greus
1. Per la comissió d’infraccions greus s’ha d’imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora una multa de 150.001 a 300.000 euros, o de fins a l’1,5% del capital social mínim exigit a l’entitat, a l’entitat, entitat financera o a la societat de cartera si aquest import és superior, o de fins a 1,5 vegades els beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior, o de fins el 2,5 % del volum de negocis net anual total, inclosos els ingressos bruts procedents d’interessos a percebre i ingressos assimilats, els rendiments d’accions i altres valors de renda fixa o variable, i les comissions o corretatges a cobrar que hagi realitzat l’entitat en l’exercici anterior, o en l’exercici en curs en cas d’entitats de nova creació i aquest import sigui superior.
2. Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
c) Pel que fa a les persones físiques: - Prohibició temporal d’exercir qualsevol funció a qualsevol membre de la direcció general o de l’òrgan d’administració de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera o a qualsevol altra persona física considerada responsable. - Multa de fins a 500.000 d’euros o el seu valor corresponent al canvi en la moneda del país on es trobi el subjecte infractor a la data en què s’hagi comès la infracció o, en les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, en la data en què cessi l’activitat, o en la de l’últim acte constitutiu de la infracció.

Article 91. Sancions per la comissió d’infraccions lleus
1. Per la comissió d’infraccions lleus s’ha d’imposar a l’entitat, a l’entitat financera o la societat de cartera infractora una multa de fins a 150.000 euros, o de fins a 1,2 vegades els beneficis derivats de la infracció, quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior, o de fins el 0,5 % del volum de negocis net anual total, inclosos els ingressos bruts procedents d’interessos a percebre i ingressos assimilats, els rendiments d’accions i altres valors de renda fixa o variable, i les comissions o corretatges a cobrar que hagi realitzat l’entitat en l’exercici anterior, o en l’exercici en curs en cas d’entitats de nova creació i aquest import sigui superior.
2. Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació privada.

Article 92. S ancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general per la comissió d’infraccions molt greus
1. Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora per la comissió d’infraccions molt greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, siguin responsables de la infracció:
a) Multa a cadascun d’ells per un import de 72.001 a 200.000 euros.
b) Separació del càrrec en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general a la mateixa entitat per un termini màxim de cinc anys.
c) Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general en qualsevol entitat bancària o del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o de direcció general que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a deu anys.
2. Addicionalment a les sancions previstes en l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades.

Article 93. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general per la comissió d’infraccions greus
1. Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora per la comissió d’infraccions greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, siguin responsables de la infracció:
a) Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 72.000 euros.
b) Separació del càrrec, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general a la mateixa entitat per un termini màxim de dos anys.
c) Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general en qualsevol entitat del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o de direcció general que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a cinc anys.
2. Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.

Article 94. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general per la comissió d’infraccions lleus
1. Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora per la comissió d’infraccions lleus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, siguin responsables de la infracció:
a) Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 36.000 euros.
b) Amonestació privada.
2. Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es pot requerir a l’infractor que posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.

Article 95. Criteris de graduació de les sancions
Les sancions aplicables en cada cas per la comissió d’infraccions molt greus, greus o lleus s’han de determinar a partir dels criteris següents:
a) La naturalesa i l’abast de la infracció.
b) El grau de responsabilitat en els fets de la persona física o jurídica en qüestió.
c) La gravetat i la durada de la infracció així com la intencionalitat o el grau de negligència en què s’hagi incorregut.
d) La importància dels beneficis obtinguts o les pèrdues evitades, per la persona física o jurídica responsable de la infracció, en la mesura que es pugui determinar.
e) La solidesa financera de la persona jurídica responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en el volum de negoci total de la persona jurídica responsable.
f) La solidesa financera de la persona física responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en els ingressos anuals de la persona física responsable.
g) Les conseqüències desfavorables dels fets per al sistema financer, la plaça financera, l’Estat o l’economia nacional.
h) L’esmena de la infracció per iniciativa pròpia de l’infractor.
i) La reparació dels danys o perjudicis causats.
j) Les infraccions anteriors per part de la persona física o jurídica responsable de l’incompliment.
k) Les pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura que es puguin determinar.
l) El nivell de cooperació de la persona física o jurídica responsable amb l’autoritat competent de resolució o de supervisió.
m) Les conseqüències sistèmiques de la infracció.
n) El nivell de representació que l’infractor tingui en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera infractora.
o) En el cas d’insuficiència de recursos propis, les dificultats objectives que puguin haver concorregut per aconseguir o mantenir el nivell legalment exigit.
p) La conducta anterior per part de la persona física o jurídica en relació amb els processos de reestructuració i resolució que l’hagin afectat, tenint en compte també les sancions fermes que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.

Article 96. R esponsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció general
1. Qui exerceix en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera càrrecs d’administració o de direcció general és responsable de les infraccions quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o greument negligent.
2. No són considerats responsables de les infraccions els seus administradors, o els membres dels seus òrgans d’administració, en els casos següents:
a) Quan els qui formin part d’òrgans d’administració hagin votat en contra, o hagin salvat expressament el seu vot, en relació amb les decisions o els acords que hagin donat lloc a les infraccions.
b) Quan aquestes infraccions siguin exclusivament imputables a comissions executives, membres de l’òrgan d’administració amb funcions executives, directors generals o òrgans assimilats, o altres persones amb funcions executives en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.

Article 97. Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració
En cas que, pel nombre i el càrrec de les persones afectades per les sancions de suspensió o separació, resulti estrictament necessari per assegurar la continuïtat en l’administració i la direcció de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’AFA i l’AREB poden nomenar, amb caràcter provisional, els membres que es necessitin perquè l’òrgan d’administració pugui adoptar acords o un o més administradors, especificant les seves funcions. Aquestes persones han d’exercir els seus càrrecs fins que l’òrgan competent de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, que s’ha de convocar de manera immediata, proveeixi els nomenaments corresponents i els designats prenguin possessió del seu càrrec, si escau, fins que transcorri el termini de suspensió.

Article 98. Ingrés de l’import de les sancions
L’import de les sancions imposades s’ha d’ingressar a l’autoritat que imposi la sanció.

Article 99. Inscripció i publicitat
1. Les sancions imposades han de constar als registres administratius corresponents, creats i mantinguts per l’AFA i l’AREB, en funció de l’autoritat que imposi la sanció.
2. Sense perjudici de la normativa de protecció de dades, les sancions i amonestacions per infraccions molt greus i greus s’han de publicar al web de l’AREB i de l’AFA, en un termini màxim de quinze dies hàbils després que la sanció o amonestació sigui ferma en via administrativa, amb informació sobre el tipus i la naturalesa de la infracció i la identitat de la persona física o jurídica sobre la qual recaigui la sanció o amonestació.
3. L’AREB, l’AFA o ambdós poden acordar o bé que les sancions es publiquin mantenint com a confidencial la identitat dels subjectes infractors o bé que no es publiquin, en qualsevol de les circumstàncies següents:
a) quan la sanció s’imposi a una persona física i, després d’una avaluació prèvia, la publicació de les dades personals resulti ser desproporcionada;
b) quan la publicació pugui posar en perill l’estabilitat del sistema financer, dels mercats financers o una investigació penal en curs;
c) quan la publicació pugui causar en la mesura que es pugui determinar, danys desproporcionats a les persones jurídiques o a les persones físiques implicades. Com a alternativa, quan les circumstàncies a què es refereix aquest apartat puguin cessar en un termini raonable, la publicació al web de l’AREB o de l’AFA es pot ajornar temporalment.
4. La informació publicada ha de romandre al web de l’AREB o de l’AFA durant els cinc anys següents.

Article 100. P rocediment sancionador
El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, sense perjudici de les particularitats previstes en aquesta Llei.

Article 101. Execució de les sancions i impugnació en via administrativa
Les resolucions de l’AREB i de l’AFA posen fi al procediment sancionador i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb les normes d’aquesta jurisdicció.

Disposició addicional primera. Referències a la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i
resolució d’entitats bancàries Les referències que hi hagi en l’ordenament jurídic a la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, s’entenen relatives al precepte corresponent d’aquesta Llei.

Disposició addicional segona. Règim de la liquidació d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió
En tots els supòsits que d’acord amb aquesta Llei sigui procedent la liquidació concursal d’una de les empreses previstes a l’apartat 2 de l’article 1, s’aplica el procediment previst d’arranjament judicial o fallida regulat en el Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, amb les especialitats previstes en aquesta Llei.

Disposició addicional tercera. Efectes dels processos d’actuació primerenca i de resolució sobre la continuïtat de les activitats d’una entitat, d’una entitat
financera o d’una societat de cartera
1. Des de l’obertura dels processos d’actuació primerenca i de resolució, els òrgans judicials competents no poden admetre les sol·licituds de fallida o suspensió de pagaments d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, i són nul·les de ple dret les actuacions judicials que infringeixin el que s’estableix en aquesta disposició.
2. Les entitats compreses dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no poden presentar una sol·licitud de declaració de fallida o suspensió de pagaments sense haver efectuat la comunicació prevista a l’apartat 1 de l’article 10 i a l’apartat 4 de l’article 21, i sense que l’AFA i l’AREB decideixin si correspon obrir un procés d’actuació primerenca o de resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. El termini per a la declaració de fallida o suspensió de pagaments de conformitat amb el Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, se suspèn fins que s’adopti aquesta decisió. En cas que s’obri algun d’aquests processos o que la sol·licitud de declaració de fallida o suspensió de pagaments no s’acompanyi de la comunicació prevista al paràgraf anterior, l’òrgan judicial competent no pot admetre a tràmit la sol·licitud. Si s’ha sol·licitat la declaració de fallida o suspensió de pagaments d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, l’òrgan judicial competent, suspenent la tramitació de la sol·licitud, ho ha de notificar a l’AFA i a l’AREB perquè en el termini de set dies comuniquin si, en l’exercici de les competències previstes en aquesta Llei, correspon obrir un procés d’actuació primerenca o de resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. En cas que s’obri algun d’aquests processos, l’òrgan judicial competent no pot admetre a tràmit la sol·licitud.

Disposició addicional quarta. Taxa per les activitats efectuades per l’AREB com autoritat de resolució
1. La taxa per les activitats efectuades per l’AREB com autoritat de resolució es regeix pel que s’estableix en aquesta Llei i, si de cas hi manca, per la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
2. Fet imposable: constitueix el fet imposable de la taxa per les activitats efectuades per l’AREB com autoritat de resolució l’exercici de les funcions de vigilància, l’informe i l’aplicació dels instruments de resolució, durant les fases preventiva i executiva de la resolució.
3. Meritació: la taxa es merita l’1 de gener de cada any, excepte per als casos de constitució d’entitats, en els quals la taxa es merita en la data que es constitueixin.
4. Obligats tributaris: són obligats tributaris de la taxa les entitats previstes a l’apartat 2 de l’article 1, d’aquesta Llei.
5. Base de tributació: la base de tributació és la quantia que cada entitat ha d’aportar en concepte de contribució ordinària anual al FAREB.
6. Quota de tributació: la quota de tributació és el resultat d’aplicar un tipus de gravamen del 10% sobre la base de tributació.
7. Gestió, liquidació i recaptació: la competència per a la gestió, liquidació i recaptació de la taxa correspon a l’AREB.
8. Els ingressos derivats de la taxa per les activitats realitzades per l’AREB com autoritat de resolució tenen la naturalesa d’ingressos pressupostaris de l’AREB.

Disposició addicional cinquena. Honoraris notarials
Les actuacions notarials necessàries per acomplir el que disposa aquesta Llei, quan legalment n’hagi de suportar el pagament l’AFA o l’AREB, gaudiran d’una reducció del 80% dels honoraris notarials. Aquest mateix règim també s’aplica a les operacions de constitució i modificació d’estatuts de les entitats pont i de les societats de gestió d’actius a què es refereixen els articles 27 i 28 d’aquesta Llei; les de constitució i modificació dels instruments de suport financer, dels instruments de recapitalització i dels instruments de resolució previstos per aquesta Llei, que s’hagin de documentar en escriptura pública; la transmissió d’immobles entre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera subjecta a un procediment de resolució i l’entitat pont o una societat de gestió d’actius, i les operacions de constitució, subrogació o novació modificativa de garanties reals que siguin conseqüència d’un procediment de resolució previst per aquesta Llei.

Disposició addicional sisena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits
En supòsits en els quals l’AREB apreciï la necessitat de preservar els interessos dels clients i de salvaguardar l’estabilitat i el valor d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, pot suspendre, excepcionalment i mitjançant una decisió amb caràcter d’acte administratiu, qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte en relació amb els dipòsits elegibles pel temps estrictament necessari per aconseguir els objectius esmentats.

Disposició addicional setena. Règim de responsabilitat pels actes i les disposicions adoptats per l’AFA
El règim de responsabilitat pels actes i les disposicions adoptats per l’AFA en aplicació d’aquesta Llei és el que s’estableix al capítol cinquè del Codi de l’Administració. Els membres dels òrgans de govern de l’AFA i el seu personal no són personalment responsables pels actes o decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.

Disposició addicional vuitena. Formulació, auditoria i aprovació dels comptes anuals de les entitats objecte de resolució
Quan per les condicions del procés de resolució, una entitat objecte de resolució no pugui formular i auditar els comptes anuals, inclosos els estats financers i la informació exigida per la normativa vigent de tal manera que no es pugui reflexar amb claredat la imatge fidel del patrimoni, de la seva situació financera, dels resultats de les seves operacions, dels fluxos d’efectiu i de la naturalesa dels riscos de l’entitat o del grup d’acord amb els principis comptables, les normes de valoració i classificació, així com als models de presentació d’estats financers establerts per la normativa vigent i per tant aprovar i dipositar els comptes anuals, l’entitat objecte de resolució pot obtenir una pròrroga temporal, que ha de ser atorgada per l’AFA i que no pot anar més enllà de la fase de liquidació, per tal de que es puguin acomplir les obligacions de formular, auditar, aprovar i dipositar els comptes anuals d’acord amb la normativa vigent.

Disposició transitòria primera. Règim aplicable a determinats procediments de reestructuració, recuperació i resolució
Els procediments de reestructuració i de resolució iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, així com totes les mesures accessòries que els hagin acompanyat, incloent-hi, entre altres, els instruments de suport financer, continuen regulant-se, fins que concloguin, per la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries. El règim de responsabilitat aplicable pels actes i disposicions que l’AFA i l’AREB hagin adoptat o que adoptin en relació amb els procediments de reestructuració o de resolució iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, així com totes les mesures accessòries que els hagin acompanyat, incloent-hi, entre altres, els instruments de suport financer, és el que s’estableix a la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Disposició transitòria segona. Procediments administratius i judicials iniciats anteriorment a l’entrada en vigor
Els procediments administratius i judicials iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei o que s’iniciïn en relació amb les procediments de reestructuració o de resolució iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de ser tramitats i resolts d’acord amb la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Disposició transitòria tercera. Normes sobre reestructuració
Les normes sobre reestructuració que s’estableixen al capítol segon de la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, mantenen la seva vigència fins a la implementació efectiva de les normes sobre actuació primerenca i fase preventiva de la resolució que s’estableixen al capítol segon i tercer d’aquesta Llei, d’acord amb la disposició final quarta.

Disposició transitòria quarta. Normes sobre la recapitalització interna
Les normes sobre la recapitalització interna que s’estableixen al capítol quart de la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, mantenen la seva vigència fins a la implementació efectiva de les normes sobre recapitalització interna que s’estableixen al capítol sisè d’aquesta Llei, d’acord amb la disposició final quarta.

Disposició transitòria cinquena. Requisits de fons propis i passius admissibles
1. No obstant el que disposa l’apartat 3 de l’article 42 ter, a partir del dia d’entrada en vigor de la present Llei i fins a dos anys més tard del dia d’entrada en vigor de la present Llei, els instruments de passiu admissibles esmentats a l’apartat 3 de l’article 42 ter es poden incloure en els elements de passius admissibles fins al 2,5% de l’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. No obstant el que disposa l’apartat 3 de l’article 42 ter, fins al moment en què l’AREB avaluï per primera vegada el compliment de la condició establerta a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 42 ter, els passius es consideren instruments de passiu admissibles fins a un import agregat que no superi, fins a dos anys més tard del dia d’entrada en vigor de la present Llei, el 2,5% i posteriorment a aquesta data, el 3,5% de l’import de l’exposició al risc calculada d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que compleixin les condicions establertes a les lletres a i b de l’apartat 3 de l’article 42 ter.

Disposició transitòria sisena. Anterioritat dels instruments de passius admissibles
1. No obstant la lletra a de l’apartat 1 de l’article 42 bis, els passius emesos abans del dia d’entrada en vigor de la present Llei es consideren instruments de passius admissibles sempre que compleixin les condicions establertes a l’article 42 ter, a excepció de les condicions establertes a l’incís ii de la lletra b, així com les lletres f a m de l’apartat 2 de l’article 42 ter.

Disposició derogatòria Sense perjudici del que s’estableix a les disposicions transitòries primera, segona, tercera i quarta, queden derogades les normes que amb rang de llei o inferior s’oposin al contingut d’aquesta Llei i, en concret, la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de
funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 74 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, amb la redacció següent: “3. L’apartat 1 de l’article 78 i els articles 81 i 86 no són aplicables en els supòsits en què s’impedeixi o es limiti l’execució dels acords sobre garanties financeres o es limiti l’eficàcia dels acords sobre actius pignorats, els acords de liquidació per compensació o els acords de compensació, en els termes previstos en els capítols relatius a la recapitalització interna i a les facultats de l’AREB d’aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament, o en els termes previstos en una altra normativa aplicable que persegueixi les finalitats i compti amb salvaguardes equivalents a les contingudes en aquesta Llei.”.

Disposició final segona. Modificació del
Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides
1. Es modifica la disposició addicional del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, introduïda per la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, que queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional primera Si se sol·licita l’arranjament judicial o la fallida d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, el batlle ho ha de notificar a l’AREB perquè, en el termini de deu dies, decideixi si escau obrir un procés de resolució de l’entitat o societat. Des de l’obertura d’un procés de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, el batlle no pot admetre les sol·licituds d’arranjament judicial o de fallida d’aquesta entitat. Les resolucions dictades pel batlle en infracció d’aquest precepte són nul·les de ple dret. En tot cas, si s’obre un procediment d’arranjament judicial o de fallida d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, s’han d’aplicar les normes especials previstes per la llei que regula la recuperació i la resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, i en particular les regles de prelació de crèdits i d’absorció de pèrdues.”.
2. S’afegeix una disposició addicional segona al Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, amb el contingut següent: “Disposició addicional segona En cas de fallida o cessament de pagaments d’una entitat a la que sigui aplicable la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió:
1. Es consideren crèdits amb privilegi especial:
a) Els crèdits dels beneficiaris del Fagadi i del SAGI i del propi Fagadi i SAGI en els termes que s’estableixen a l’article 23 de la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora dels Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, i
b) La part dels dipòsits elegibles de les persones físiques i tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica i que ocupi a menys de 5 persones i tingui un volum d’activitat anual o amb un saldo anual no superior a 300.000 euros que excedeixi el nivell de cobertura previst a la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
2. Es consideren crèdits ordinaris preferents, amb prioritat en l’ordre de prelació a la resta dels crèdits ordinaris i per darrera dels crèdits amb privilegi especial, els que resulten dels instruments de deute que no compleixin les condiciones següents:
a) Que hagin estat emesos o creats amb un termini de venciment efectiu igual o superior a un any.
b) Que no siguin instruments financers derivats ni tinguin instruments financers derivats implícits.
c) Que els termes i les condiciones i, si escau, el fullet relatiu a l’emissió, inclogui una clàusula en la que s’estableixi que tenen una prelació concursal inferior enfront de la resta de crèdits ordinaris i que, per tant, els crèdits derivats d’aquests instruments de deute ha de ser satisfets amb posterioritat a la resta de crèdits ordinaris. Els crèdits ordinaris preferents que acompleixin les condicions enumerades a les lletres anteriors tenen el mateix rang entre ells amb una prelació superior a la resta dels crèdits ordinaris i als crèdits subordinats i han de ser satisfets amb anterioritat a aquests. Als efectes de la lletra b), els instruments de deute amb un tipus d’interès variable derivat dels tipus de referència d’ús generalitzat i els instruments de deute no denominats en la moneda nacional de l’emissor, sempre que el capital, el reemborsament i l’interès estiguin denominats en la mateixa moneda no tenen la consideració d’instruments de deute amb derivats implícits únicament com a conseqüència d’aquestes característiques. Als efectes d’aquest apartat, s’entén com instrument de deute les obligacions i els bons i la resta de formats de deute transmissible i els instruments que creïn o reconeguin un deute.
3. Els crèdits que per motiu d’un pacte contractual o d’una disposició legal tinguin el caràcter de subordinats respecte de la resta de crèdits contra el deutor han de seguir l’ordre de prelació següent: Primer . L’import principal del deute subordinat (que no sigui capital addicional de nivell 1 o capital de nivell 2), que inclou els imports de passiu que s’estableixen a l’apartat 2, de l’article 52 de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. Segon . L’import principal de la resta de valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital de nivell 2). Tercer . L’import principal dels instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital addicional de nivell 1).”.

Disposició final tercera. Habilitació normativa
1. Correspon al Govern dictar totes les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei.
2. S’habilita l’AFA i l’AREB per desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.

Disposició final quarta. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . No obstant el que s’estableix al paràgraf anterior:
a) Les normes sobre la recapitalització interna que s’estableixen al capítol sisè entren en vigor als 18 mesos de l’entrada en vigor dels seus reglaments d’aplicació, excepte que l’AREB determini que, per les condicions del mercat, és necessari que es prorrogui per un termini màxim de 6 mesos addicionals. L’AREB, amb consulta prèvia a l’AFA, fixa un període transitori adequat a les condicions de mercat per assolir el requisit mínim de fons propis i passius admissibles que regula l’article 45 d’aquesta Llei, que en tot cas no pot ser inferior als 5 anys des de l’aprovació del seu reglament d’aplicació.
b) Les disposicions que s’estableixen al capítol segon i tercer entren en vigor als 12 mesos de l’entrada en vigor dels seus reglaments d’aplicació.