Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei té per objecte regular els processos d’actuació primerenca i de resolució de les entitats definides a l’apartat 2 d’aquest article, establertes al Principat d’Andorra, i determinar els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer.

2. Aquesta Llei és aplicable a les entitats següents:

a) A les entitats bancàries i a les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra.

b) A les entitats financeres establertes al Principat d’Andorra que siguin filials d’una entitat bancària o d’una empresa d’inversió autoritzada a operar al Principat d’Andorra.

c) A les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i a les societats mixtes de cartera establertes al Principat d’Andorra.

d) A les sucursals de les entitats previstes a la lletra

a) que estiguin establertes fora del Principat d’Andorra, d’acord amb les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.

3. L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), en aplicar els instruments o exigir les obligacions i els requisits previstos en aquesta Llei, han de tenir en compte, quan correspongui, les circumstàncies singulars de cada entitat o societat definida a l’apartat 2 derivades, entre altres aspectes, de la seva estructura, naturalesa i perfil d’activitat.

4. No és aplicable el que preveu aquesta Llei a les empreses d’inversió quan el seu capital social sigui inferior a 730.000 euros, o l’activitat de les quals reuneixi les característiques següents:

a) que prestin únicament un o diversos dels serveis següents: la recepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financers, l’execució d’aquestes ordres per compte de clients, la gestió discrecional i individualitzada de carteres d’inversió segons els mandats conferits pels clients, o l’assessorament en matèria d’inversió;

b) que no es trobin autoritzades a prestar el servei de custòdia i administració per compte de clients d’instruments financers;

c) que no puguin tenir en dipòsit diners o valors dels seus clients i, per aquest motiu, no puguin trobar-se mai en situació deutora envers aquests clients.