Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, del 2022-07-20

Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 7/2021 , del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, d’ara en endavant la “ Llei 7/2021 ”, en relació amb l’actuació primerenca, la planificació de la recuperació, l’ajut financer intragrup, els procediments de resolució, la cooperació amb autoritats pertinents de tercers països, les contribucions a la FAREB en forma de compromisos de pagament i l’actuació de l’AREB en tercers països, previstos en els capítols primer, segon, quart, cinquè, setè i vuitè de la Llei esmentada.

Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament és aplicable a les entitats indicades en l’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 7/2021 , amb exclusió de les entitats o societats ressenyades a l’apartat 4 del mateix article 1 de la Llei 7/2021 .

Article 3. Definicions
Són aplicables a aquest Reglament les definicions previstes en l’article 2 de la Llei 7/2021 . Addicionalment, són aplicables els termes següents:
1. Canvi significatiu: als efectes de les seccions primera i segona del capítol segon, per canvi significatiu s’entén tota modificació que pugui incidir en la capacitat d’una entitat o d’una empresa matriu o una o més de les seves filials per implementar un pla de recuperació o aplicar una o diverses de les opcions de recuperació incloses en el pla.
2. Control: té el mateix significat que l’establert en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.
3. Pla de recuperació individual. Consisteix en algun dels plans següents:
a) Un pla de recuperació elaborat per una entitat que no formi part d’un grup objecte de supervisió prudencial consolidada d’acord amb l’article 9 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
b) Un pla de recuperació elaborat per una filial d’una empresa matriu al Principat d’Andorra.

Article 4. Circumstàncies determinants de l’establiment i l’aplicació d’obligacions i requisits i instruments de resolució
1. A l’hora d’establir o aplicar les obligacions i els requisits previstos en la Llei 7/2021 , o d’utilitzar els diferents instruments de què disposen l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara en endavant, “AFA”) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (d’ara en endavant, “AREB”), han de prendre en consideració les circumstàncies següents que poden esdevenir-se en una entitat:
a) La naturalesa de les seves activitats.
b) L’estructura del seu accionariat.
c) La forma jurídica.
d) El perfil de risc.
e) L’escala.
f) L’estatut jurídic.
g) La interconnexió de l’entitat amb altres entitats o amb el sistema financer en general.
h) L’àmbit i la complexitat de les seves activitats.
i) La prestació d’algun servei o activitat d’inversió dels previstos en l’article 20 de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Article 5. Obligacions i requisits simplificats en el compliment de les mesures preparatòries
1. L’AFA i l’AREB, en determinar les obligacions i els requisits simplificats per al compliment de les mesures preparatòries previstes en els capítols segon i tercer de la Llei 7/2021 , han de tenir en compte els criteris següents:
a) Les circumstàncies singulars previstes en l’article 4.
b) La incidència que la inviabilitat d’una entitat pugui tenir en altres entitats, en les condicions de finançament o en l’economia en general, donades les circumstàncies previstes en l’article 4.
c) El fet que la inviabilitat d’una entitat i la seva liquidació posterior d’acord amb els procediments concursals pugui tenir efectes adversos en els mercats financers, en altres entitats, en les condicions de finançament o en l’economia en general.
d) L’existència i el manteniment de mesures preparatòries suficients i equivalents a les previstes en els capítols segon i tercer de la Llei 7/2021 en les filials ubicades en tercers països;
2. Els requisits simplificats que l’AFA i l’AREB poden imposar han d’estar referits als elements següents:
a) El contingut i els detalls dels plans de recuperació i resolució previstos en els capítols segon i tercer de la Llei 7/2021 i en aquest Reglament de desenvolupament.
b) La data límit en què han d’estar llestos els primers plans de recuperació i resolució i la seva freqüència d’actualització, que pot ser inferior a la prevista amb caràcter general a la Llei 7/2021 i en aquest Reglament de desenvolupament.
c) El contingut i l’abast de la informació exigida a les entitats en relació amb els plans de recuperació i resolució, en virtut del que s’estableix als capítols segon i tercer de la Llei 7/2021 i en aquest Reglament de desenvolupament.
d) El contingut de l’avaluació de la resolubilitat prevista en els articles 15 i 16 de la Llei 7/2021 .
3. L’AFA i l’AREB han de revisar periòdicament les seves decisions sobre l’aplicació d’obligacions simplificades a les entitats i, en tot cas, quan revisin els plans de recuperació i resolució, respectivament.

Article 6. Valoració d’entitats
1. Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura de resolució s’ha d’efectuar una valoració de l’actiu i del passiu de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera per part d’un expert independent designat per l’AREB, conforme al que preveu l’article 5 de la Llei 7/2021 . Quan es compleixin tots els requisits d’aquest article, la valoració es considera definitiva.
2. L’objectiu de l’avaluació és avaluar el valor de l’actiu i el passiu de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que compleix les condicions per a la resolució establertes en l’article 19 de la Llei 7/2021 .
3. La valoració ha de ser utilitzada per a algun dels propòsits següents:
a) Ponderar el compliment de les condicions per a la resolució o les condicions per a l’amortització o conversió dels instruments de capital.
b) Si es compleixen les condicions per a la resolució, adoptar la decisió sobre la mesura de resolució adequada respecte de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
c) Decidir sobre l’abast de la cancel·lació o el reajustament a la baixa del valor de les accions o altres instruments de capital, i l’abast de l’amortització o conversió dels instruments de capital, en el cas que es procedeixi a l’amortització o conversió dels instruments de capital.
d) Establir l’abast de l’amortització o conversió dels passius admissibles, en el cas que s’utilitzi l’instrument de recapitalització interna.
e) Determinar quins actius, drets, passius o accions o altres instruments de capital han de transmetre’s, així com la decisió sobre el valor que cal abonar a l’entitat objecte de resolució o, si escau, als propietaris de les accions o altres instruments de capital, quan s’apliqui l’instrument d’entitat pont o l’instrument de segregació d’actius.
f) Fonamentar la decisió sobre els actius, drets, passius o accions o altres instruments de capital que han de transmetre’s, quan s’apliqui l’instrument de venda de negoci, i informar del que s’ha de considerar, a judici de l’AREB, com a condicions comercials a efectes del que estableix l’article 26 de la Llei 7/2021 .
g) Assegurar la detecció de tota pèrdua que afecti els actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en el moment en què s’apliquin els instruments de resolució o s’exerceixi la competència per amortitzar o convertir els instruments de capital.
4. La valoració s’ha de basar en supòsits prudents, incloent-hi la probabilitat d’impagament i la magnitud de les pèrdues.
5. La valoració no ha de considerar cap aportació futura d’ajuts públics a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera en forma de provisió urgent de liquiditat atenent criteris no convencionals quant a garanties, venciments i tipus d’interès, des del moment en què s’emprengui una mesura de resolució o s’exerceixi la competència per amortitzar o convertir els instruments de capital en qüestió.
6. A més, la valoració ha de tenir en compte que, si s’aplica qualsevol instrument de resolució:
a) L’AREB, així com qualsevol mecanisme de finançament establert d’acord amb l’article 57 de la Llei 7/2021 pugui recuperar tota despesa raonable en què hagi incorregut per part de l’entitat objecte de la resolució, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 25 de la llei esmentada.
b) El mecanisme de finançament de la resolució pugui cobrar interessos o taxes en relació amb tot préstec o garantia proporcionats a l’entitat objecte de resolució, d’acord amb el que estableix l’article 57 de la Llei 7/2021 .

Article 7. Contingut de l’expedient de valoració d’entitats
1. La valoració s’ha d’acompanyar de la informació següent segons figuri en la comptabilitat i els registres comptables de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera:
a) Un balanç actualitzat i un informe de la seva situació financera.
b) Una anàlisi i una estimació del valor comptable dels actius.
c) La llista dels passius pendents de reflectir en el balanç, així com els de fora del balanç que figuren en la comptabilitat i els seus registres, indicant els crèdits corresponents i el seu ordre de prelació d’acord amb la normativa concursal.
2. Quan pertoqui, amb l’objectiu de fonamentar les decisions a què es refereixen les lletres e i f de l’apartat 3 de l’article 6, la informació prevista en la lletra b de l’apartat 1 pot ser complementada amb una anàlisi i una estimació del valor dels actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de societat de cartera, segons el valor de mercat.
3. La valoració ha de recollir la subdivisió dels creditors per categories segons la normativa concursal, així com l’estimació del tracte que caldria esperar per a cada categoria d’accionistes i creditors si l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera estigués sotmesa a un procediment de liquidació concursal, d’acord amb el que s’estableix a la disposició addicional segona de la Llei 7/2021 . Aquesta estimació no ha d’impedir l’aplicació del principi recollit en la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 7/2021 segons el qual cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal ordinari.

Article 8. Valoració provisional
1. Quan, per la urgència de les circumstàncies del cas, no sigui possible complir els requisits establerts en els apartats 1 i 3 de l’article 7, o bé s’apliqui l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 7/2021 , l’AREB ha d’efectuar una valoració provisional.
2. La valoració provisional ha de complir el que disposa l’apartat 2 de l’article 6 i, en la mesura que ho permetin les circumstàncies, els requisits establerts en l’apartat 1 de l’article 6 i els apartats 1 i 3 de l’article 7. Així mateix, la valoració provisional ha d’incloure l’establiment d’un coixí per a pèrdues addicionals, amb la justificació pertinent.
3. Tota valoració que no compleixi tots els requisits establerts en els articles 6 i 7 es considera provisional fins que un expert independent hagi portat a terme una valoració definitiva que compleixi plenament aquests requisits. Aquesta valoració definitiva a posteriori s’ha d’efectuar tan aviat com sigui possible.

Article 9. Valoració definitiva a posteriori
1. La valoració definitiva a posteriori a què fa referència l’apartat 3 de l’article 8 ha de tenir els objectius següents:
a) Garantir que tota pèrdua que afecti els actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera es pugui constatar en la seva comptabilitat.
b) Informar de la decisió de modificar els drets dels creditors o d’incrementar el valor de la compensació abonada, de conformitat amb l’apartat 2.
2. En cas que l’estimació del valor net dels actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera efectuada en la valoració definitiva a posteriori sigui superior a l’estimació del valor net dels actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera efectuada en la valoració provisional, l’AREB pot:
a) Exercir la competència d’incrementar el valor dels drets dels creditors o dels titulars dels instruments de capital pertinents que hagin estat amortitzats d’acord amb l’instrument de recapitalització interna.
b) Encarregar a una entitat pont o a una societat de gestió d’actius que efectuï un abonament ulterior per la diferència de valor, respecte als actius, drets o passius, a l’entitat objecte de resolució, o, segons els casos, respecte de les accions o instruments de capital, als propietaris de les accions i altres instruments de capital.
3. No obstant el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 6, la valoració provisional efectuada de conformitat amb el que preveu l’article 8 es considera una base sòlida perquè l’AREB pugui emprendre les accions de resolució que siguin necessàries, incloent-hi l’assumpció del control d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera inviable o l’exercici de les competències d’amortització o conversió d’instruments de capital.
4. El ministeri encarregat de les finances ha d’elaborar el reglament tècnic per especificar els aspectes següents:
a) En quines circumstàncies és independent una persona, tant de l’AREB com de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, a efectes de l’apartat 1 de l’article 6.
b) Els criteris per avaluar el valor dels actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i la separació de les valoracions a efectes dels articles 6 a 9, així com la metodologia per calcular i incloure en la valoració provisional un coixí per a pèrdues addicionals. Capítol segon. Planificació de la recuperació i actuació primerenca Secció primera. Elaboració de plans de recuperació

Article 10. Plans de recuperació
1. Els plans de recuperació previstos en l’article 6 de la Llei 7/2021 han de contenir la informació següent:
a) Diferents escenaris hipotètics d’inestabilitat financera i macroeconòmica (incloent-hi, com a mínim, un escenari sistèmic i un escenari idiosincràtic) que afectin tant el conjunt del sistema financer, com l’entitat o el grup. Així mateix, els plans de recuperació de grup han de determinar, per a cadascun dels escenaris, si existeixen obstacles per a l’aplicació de les mesures de recuperació i si existeixen impediments per a la ràpida transmissió de fons propis o el reemborsament dels passius o dels actius dintre del grup.
b) Sense perjudici de les obligacions simplificades establertes conforme al que preveu l’article 5, la informació detallada en els articles 11 a 23.
c) Les mesures que pot adoptar l’entitat quan es compleixin les condicions per a l’actuació primerenca previstes en l’article 9 de la Llei 7/2021 . Addicionalment, els plans de recuperació de grup han d’incloure disposicions per garantir la coordinació i la coherència de les mesures que s’hagin d’adoptar respecte a l’entitat o societat matriu, i les mesures que han d’adoptar-se en les filials i, si escau, respecte de les sucursals significatives.
d) Les condicions i els procediments apropiats per garantir l’aplicació correcta i oportuna de les mesures de recuperació, així com una diversitat d’opcions per a aquesta recuperació.
e) Els acords d’ajut financer intragrup que s’hagin subscrit de conformitat amb la secció tercera.
f) Una anàlisi de les condicions en les que l’entitat podria fer ús de les facilitats de crèdit de bancs centrals de tercers països. Aquesta anàlisi ha d’identificar els actius que puguin qualificar-se com a garanties.

Article 11. Elements del pla de recuperació
Tot pla de recuperació ha d’incloure, com a mínim, els elements següents:
1. Un resum dels elements fonamentals del pla de recuperació, de conformitat amb l’article 12.
2. Informació sobre la governança, de conformitat amb l’article 13.
3. Una anàlisi estratègica, de conformitat amb els articles 14 a 20.
4. Un pla de comunicació i divulgació, de conformitat amb l’article 21.
5. Una anàlisi de les mesures preparatòries, de conformitat amb l’article 22.

Article 12. Resum dels elements fonamentals del pla de recuperació
El resum dels elements fonamentals del pla de recuperació ha de contenir, si escau, informació resumida de cadascun dels elements següents:
a) La informació del pla de recuperació relativa a la governança.
b) L’anàlisi estratègica del pla de recuperació, amb inclusió d’un resum de la capacitat global de recuperació a què fa referència l’apartat 3 de l’article 20.
c) Tot canvi significatiu que hagi experimentat l’entitat, el grup o el pla de recuperació, des de l’última versió d’aquest últim presentada a l’AFA.
d) El pla de comunicació i divulgació del pla de recuperació.
e) Les mesures preparatòries previstes en el pla de recuperació.

Article 13. I nformació sobre la governança del pla de recuperació
La informació relativa a la governança del pla de recuperació ha d’incloure, com a mínim, una descripció dels aspectes següents:
1. El procediment intern d’elaboració, implementació i actualització del pla de recuperació, amb indicació de la funció i persona que assumeix la responsabilitat general d’aquest procés, així com de les actualitzacions periòdiques, en particular en el cas que es produeixin canvis significatius que afectin l’entitat, el grup o el seu entorn. També s’hi ha d’incloure una descripció de com el pla de recuperació s’integra en la governança empresarial i en el marc general de gestió de riscos de l’entitat, així com dels mecanismes de coordinació en l’àmbit de grup per a l’adopció de mesures preparatòries.
2. Les polítiques i els procediments que regeixen l’aprovació del pla de recuperació per part de l’òrgan d’administració de l’entitat o societat matriu responsable de la presentació, amb la inclusió:
i) d’una declaració que indiqui si aquest pla ha estat examinat per la funció d’auditoria interna, l’auditor extern o la comissió de riscos; i ii) de la confirmació que el pla de recuperació ha estat avaluat i aprovat per l’òrgan d’administració corresponent.
3. Les condicions i els procediments necessaris per garantir la implementació oportuna de les opcions de recuperació, amb:
i) La inclusió d’una descripció del procés intern d’escalat i presa de decisió, quan se sobrepassa algun dels indicadors inclosos en el pla de recuperació. ii) El rol i les funcions i les responsabilitats de les persones o comissions que intervinguin en aquest procés. iii) Indicació del termini en el qual s’ha d’adoptar la decisió sobre les opcions de recuperació i el moment i la manera en què ha de notificar-se a l’AFA. També s’hi ha d’incloure una descripció dels indicadors del pla de recuperació definits d’acord amb l’article 23, així com els llindars associats que en cas que se sobrepassin fan que s’activi el procediment d’escalat.
4. La coherència del pla amb el marc general de gestió de riscos de l’entitat o el grup, juntament amb una descripció dels paràmetres de referència pertinents (senyals d’alerta primerenca) utilitzats en el marc del procés intern ordinari de gestió de riscos de l’entitat o el grup, quan aquests paràmetres de referència siguin útils per informar la direcció general de la possibilitat que els indicadors s’assoleixin.
5. Els sistemes d’informació de gestió, inclosa una descripció de les disposicions adoptades per garantir que la informació necessària per implementar les opcions de recuperació estigui disponible per a la presa de decisions en situacions de tensió de manera fiable i en el moment oportú.

Article 14. Informació sobre l’anàlisi estratègica
1. L’anàlisi estratègica ha d’identificar les branques d’activitat principals i les funcions essencials, així com definir les mesures fonamentals per preservar les dites branques d’activitat i funcions essencials en una situació de tensió financera.
2. L’anàlisi estratègica ha d’incloure les subseccions següents:
a) Una descripció de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació, d’acord amb el que està previst en l’article 15.
b) Una descripció de les opcions de recuperació, conforme al que s’estableix en els articles 16 a 20.

Article 15. Informació de les entitats incloses en el pla de recuperació
1. La subsecció de l’anàlisi estratègica que descrigui l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació ha de contenir la informació següent:
a) Una descripció de l’entitat o entitats incloses en el pla, sobre l’estratègia empresarial global i en matèria de riscos a escala global, del model i el pla empresarial, així com la relació dels principals països en els quals es desenvolupen activitats, les branques d’activitat principals i les funcions essencials. Igualment, cal incloure-hi una descripció del procés de determinació de les branques d’activitat principals i funcions essencials i els paràmetres utilitzats amb aquesta finalitat.
b) Un detall de les branques d’activitat principals i les funcions essencials desenvolupades per persones jurídiques i sucursals que compleixin les condicions de l’apartat 2.
c) Una descripció de les estructures jurídiques i financeres de l’entitat o entitats incloses en el pla, que proporcioni un detall de les interconnexions jurídiques i financeres i operatives i tot acord d’ajut financer intragrup amb persones jurídiques i sucursals que compleixin les condicions de l’apartat 2. Les interconnexions jurídiques inclouen tot acord rellevant de dominació o de transferència de guanys i pèrdues jurídicament vinculant entre entitats del grup. Les interconnexions financeres inclouen exposicions i relacions de finançament intragrup significatives existents, fluxos de capital i acords de garantia vigents o que s’activen quan s’hagin d’aplicar mesures de recuperació. Les interconnexions operatives comprenen les funcions que se centralitzen en una persona jurídica i són importants per al funcionament d’altres persones jurídiques o el grup, en particular les funcions centralitzades de tecnologia de la informació i de tresoreria, en matèria de risc o administratives.
d) Una descripció de les interconnexions externes, com ara exposicions i passius importants enfront de les contraparts principals, els productes i serveis financers significatius subministrats a altres participants del sistema financer andorrà i serveis rellevants prestats per tercers a l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació.
2. Als efectes de les lletres b i c de l’apartat 1, la referència a persones jurídiques o sucursals s’entén feta a persones jurídiques o sucursals que:
a) Contribueixen substancialment als guanys de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació o el seu finançament, o posseeixin una part important dels seus actius, passius o capital.
b) Desenvolupen activitats comercials fonamentals.
c) Exerceixen de manera centralitzada funcions operatives, en matèria de tecnologia de la informació o de tresoreria, o en matèria de gestió riscos o administratives.
d) Suporten riscos considerables que, en la hipòtesi més desfavorable, podrien comprometre la viabilitat de l’entitat o del grup.
e) No podrien alienar-se ni liquidar-se sense generar, amb tota probabilitat, un greu risc per a l’entitat o el grup en el seu conjunt.
f) Revesteixin importància per a l’estabilitat financera del Principat d’Andorra o d’alguna jurisdicció en què tinguin el domicili social o desenvolupin la seva activitat.

Article 16. Informació sobre opcions de recuperació
1. La subsecció relativa a les opcions de recuperació ha d’incloure una relació de les opcions de recuperació més significatives i una descripció d’aquestes opcions, d’acord amb el que s’estableix en els articles 17 a 20.
2. La subsecció relativa a les opcions de recuperació ha de definir una sèrie d’opcions de recuperació concebudes per respondre a escenaris de tensió financera i que caldria raonablement esperar que contribueixin a mantenir o restablir la viabilitat i la situació financera de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació.
3. Cadascuna de les opcions de recuperació s’han de descriure de manera que permeti a l’AFA avaluar-ne l’impacte i factibilitat.
4. Les opcions de recuperació han de incloure mesures de caràcter extraordinari a més de mesures que podrien adoptar-se igualment en el marc de l’activitat normal de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació.
5. No s’han de descartar opcions de recuperació per l’únic motiu que requeririen una modificació de l’actual naturalesa de l’activitat de l’entitat o entitats considerades.

Article 17. Informació sobre accions, disposicions en el marc de les opcions de recuperació
1. Cada opció de recuperació ha d’indicar, com a mínim, el següent:
a) Les accions en matèria de capital i liquiditat necessàries per mantenir o restablir la viabilitat i la situació financera de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació i que tinguin com a objectiu principal garantir la viabilitat de les funcions essencials i les branques d’activitat principals.
b) Les disposicions i mesures la finalitat de les quals consisteixi a preservar o restablir els fons propis de l’entitat o els fons propis consolidats del grup mitjançant recapitalitzacions externes, i mesures internes destinades a millorar la situació de capital de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació.
c) Les disposicions i mesures orientades a garantir que l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació tinguin un accés adequat a les fonts de finançament d’emergència de tal manera que puguin desenvolupar les seves activitats i complir les seves obligacions al venciment.
d) Les disposicions i mesures tendents a reduir el risc i el palanquejament, o a reestructurar les branques d’activitat, amb inclusió, si escau, de les cessions significatives d’actius, de persones jurídiques o branques d’activitat.
e) Les disposicions i mesures l’objectiu primordial de les quals consisteixi a aconseguir una recuperació voluntària dels passius sense donar lloc a un esdeveniment d’impagament, rescissió, rebaixa de qualificació creditícia o altres d’anàlogues. Als efectes de la lletra c, les disposicions han d’incloure mesures externes i, si escau, mesures destinades a la reorganització de la liquiditat disponible al si del grup. Les fonts de finançament d’emergència han d’incloure fonts potencials de liquiditat, les garanties reals disponibles i una avaluació de la possibilitat de transferir liquiditat entre entitats i branques d’activitat del grup.
2. Quan una opció de recuperació no inclogui les accions, les disposicions o les mesures previstes en les lletres a a e de l’apartat 1, la subsecció corresponent ha de contenir una descripció de com l’entitat, la societat matriu o la filial que ha elaborat i presentat el pla ha pres en consideració degudament aquestes accions, disposicions o mesures.

Article 18. Informació sobre l’avaluació de l’impacte de les opcions de recuperació
Cada opció de recuperació ha d’anar acompanyada d’una avaluació de l’impacte que contingui, en particular, una descripció dels processos de determinació del valor i la possibilitat de vendre les branques d’activitat principals, les operacions i els actius de l’entitat o entitats a les quals afecta la recuperació, i, com a mínim, els elements següents:
1. Una avaluació de l’impacte financer i operatiu que indiqui la incidència prevista en la solvència, la liquiditat, les posicions de finançament, la rendibilitat i les operacions de l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació; si escau, l’avaluació ha d’identificar amb claredat les entitats significatives del grup que poden veure’s afectades per l’opció o que intervinguin en la seva implementació.
2. Una avaluació de l’impacte extern i de les conseqüències sistèmiques que descrigui la incidència prevista en les funcions essencials exercides per l’entitat o entitats incloses en el pla de recuperació, així com en els accionistes, els clients i, en particular, en els dipositants i els inversors minoristes, les contraparts i, si escau, en la resta del grup.
3. Les hipòtesis de valoració i qualsevol altres hipòtesis formulades als efectes de les avaluacions previstes en els punts 1 i 2, incloses les hipòtesis sobre la possibilitat de vendre els actius o el comportament d’altres entitats financeres.

Article 19. Informació sobre l’avaluació de la factibilitat de les opcions de recuperació
1. Cada opció de recuperació inclosa en el pla de recuperació ha de contenir una avaluació de la factibilitat, que inclogui, com a mínim:
a) Una valoració general del risc connex a l’opció de recuperació, sobre la base de l’experiència adquirida, si escau, en l’execució de la dita opció de recuperació o una mesura equivalent.
b) Una anàlisi i una descripció de tot obstacle important per a una execució eficaç i oportuna del pla, i de la possibilitat i la manera de superar aquests obstacles.
c) Quan escaigui, la identificació dels possibles obstacles a la implementació efectiva de l’opció de recuperació que es derivi de l’estructura del grup o d’acords intragrup, examinant si existeixen impediments importants d’índole pràctica o jurídica per a la immediata transferència de fons propis o el reemborsament de passius o actius dintre del grup.
d) Solucions als possibles obstacles assenyalats en les lletres b i c. Als efectes de la lletra b del paràgraf primer, les entitats han de poder facilitar, a requeriment de l’AFA, l’avaluació dels obstacles importants per a una execució eficaç i oportuna del pla, i de la possibilitat i la manera de superar aquests obstacles.
2. Als efectes de l’apartat 1, per obstacles importants s’entén, entre d’altres, qualsevol factor que pugui afectar negativament l’execució oportuna de l’opció de recuperació i, en particular, els riscos jurídics, operatius, empresarials, financers i de reputació, com ara el risc d’una rebaixa de la qualificació creditícia.

Article 20. Informació sobre la continuïtat de les operacions de les opcions de recuperació
1. Cada opció de recuperació ha d’incorporar una avaluació de la manera com es garanteix la continuïtat de les operacions a l’hora d’implementar aquesta opció i el calendari previst per implementar i portar a terme l’opció de recuperació, així com una avaluació de l’eficàcia i la idoneïtat en termes dels indicadors inclosos en el pla de recuperació en els escenaris previstos en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10.
2. L’avaluació ha d’incloure una anàlisi de les operacions internes (per exemple, les relatives a sistemes informàtics, proveïdors o recursos humans), amb el detall de les disposicions i mesures per garantir la continuïtat del funcionament dels processos operatius, les infraestructures i els serveis informàtics interns, així com un resum de les mesures per garantir l’accés de l’entitat o les entitats incloses en el pla de recuperació als mercats financers, als sistemes de liquidació de pagaments, als dipositaris i corresponsals.
3. L’avaluació ha de determinar l’opció de recuperació que podria ser apropiada en un escenari específic, així com el seu impacte potencial i la seva factibilitat, inclosos els possibles obstacles per aplicar-la, i el termini necessari per implementar-la. L’avaluació ha de descriure la capacitat global de recuperació de l’entitat o les entitats incloses en el pla en els escenaris previstos en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10.

Article 21. Informació sobre el pla de comunicació i divulgació
1. El pla de comunicació i divulgació ha de descriure com es proposa gestionar qualsevol possible reacció negativa i ha de tractar els aspectes següents:
a) La comunicació interna, en particular la destinada al personal o altres representants del personal.
b) La comunicació externa, en particular la destinada als accionistes i altres inversors, l’AFA, les contraparts, els dipositants i el públic en general, segons correspongui.
2. Tot pla de recuperació ha d’incloure una anàlisi de la manera en què s’ha d’aplicar el pla de comunicació i divulgació quan es posi en pràctica una o diverses de les disposicions o mesures establertes en el pla de recuperació.
3. El pla de comunicació i divulgació ha de prendre degudament en consideració les possibles necessitats específiques de comunicació de les diferents opcions de recuperació.

Article 22. Informació sobre mesures preparatòries
1. Tot pla de recuperació ha d’incloure una avaluació de les mesures preparatòries que l’entitat o les entitats afectades hagin adoptat o que resultin necessàries per facilitar-ne l’aplicació o per millorar-ne l’eficàcia, juntament amb un termini per aplicar aquestes mesures, incloent-hi les necessàries per permetre la recapitalització interna de l’entitat en el moment oportú.
2. Les mesures preparatòries han d’incorporar totes les mesures necessàries per superar els obstacles per a la implementació efectiva de les opcions de recuperació que s’hagin definit en el pla de recuperació.

Article 23. Indicadors del pla de recuperació
1. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 7/2021 , les entitats han d’incloure en els seus plans de recuperació un conjunt d’indicadors que determinin els punts en els quals es poden emprendre accions previstes en el pla.
2. Els indicadors han de ser de caràcter qualitatiu i quantitatiu, i han de fer referència a la situació financera de l’entitat. A aquest efecte, les entitats han de comptar, com a mínim, amb les categories obligatòries d’indicadors identificades en l’apartat 1 de l’annex I. Les entitats també han d’incloure les categories d’indicadors subjectes a presumpció refutable indicades en l’apartat 1 de l’annex I, tret que justifiquin de manera satisfactòria a l’AFA el motiu pel qual aquestes categories no són rellevants per a la seva estructura legal, el perfil de risc, la mida i/o la seva complexitat. Les entitats han de comptar com a mínim amb els indicadors específics recollits a l’apartat 2 de l’annex I. No obstant això, l’AFA pot eximir de l’obligació de comptar amb alguns dels indicadors anteriors sempre i que les entitats justifiquin de manera satisfactòria que no són rellevants per a la seva estructura legal, el perfil de risc, la mida o la seva complexitat. En aquest cas, l’entitat ha de substituir aquest indicador, sempre que sigui possible, per un altre indicador de la mateixa categoria que sigui més rellevant per a aquesta entitat. Quan no sigui possible substituir tots els indicadors de l’apartat 2 de l’annex I, les entitats han d’incloure en els seus plans de recuperació almenys un indicador de cadascuna de les categories que figuren en l’apartat 1 de l’annex I.
3. Les entitats no han de limitar el seu conjunt d’indicadors a la llista mínima establerta en l’apartat 2 de l’annex I i han de considerar la inclusió d’altres indicadors seguint els principis establerts en l’apartat 4, en consonància amb la descripció de les categories d’indicadors de l’apartat 1 de l’annex I.
4. El marc d’indicadors dels plans de recuperació ha de seguir els principis següents:
a) Ha d’adaptar-se al model de negoci i a l’estratègia de l’entitat, i ha d’estar en consonància amb el seu perfil de risc. Ha d’identificar les principals vulnerabilitats amb més probabilitat d’afectar la situació financera de l’entitat i de portar al punt en què hagi de decidir si activa el pla de recuperació.
b) Ha de ser adequat a l’estructura legal, l’escala i la complexitat de cada entitat. En particular, el nombre d’indicadors ha de ser suficient per alertar l’entitat del deteriorament de la situació en una sèrie d’àrees. Al mateix temps, aquest nombre d’indicadors ha d’estar adequadament focalitzat i ha de poder-se gestionar per part de les entitats.
c) Ha d’estar en consonància amb el marc general de gestió de riscos i amb els indicadors actuals del pla de contingència de liquiditat o de capital, així com amb els indicadors del pla de continuïtat del negoci.
d) Ha de permetre el monitoratge continu i ha d’estar integrat en l’estructura de governança de l’entitat i dintre dels procediments d’elevació d’assumptes a nivells de responsabilitat superiors i de presa de decisions.
e) Ha d’incloure indicadors prospectius.
5. El monitoratge dels indicadors del pla de recuperació per part de l’entitat s’ha de dur a terme amb una freqüència adequada i ha de permetre la presentació puntual dels indicadors a l’AFA quan aquesta última ho sol·licita. Si l’AFA ho sol·licita, l’entitat ha de ser capaç de proporcionar els valors de tot el conjunt d’indicadors del pla de recuperació (incomplerts o no) almenys mensualment, encara que els valors dels indicadors no hagin canviat. L’AFA pot sol·licitar aquesta informació amb més freqüència, en particular en situacions de crisi o quan s’hagin incomplert un o diversos indicadors del pla de recuperació, tenint en compte la naturalesa i la velocitat de la crisi (d’evolució ràpida o lenta) i el tipus d’indicador (per exemple, indicadors de liquiditat).
6. Les entitats han de calibrar periòdicament els indicadors del pla de recuperació, com a mínim, una vegada a l’any o amb més freqüència quan la recalibració proposada per l’entitat sigui necessària a causa d’un canvi en les activitats i en la situació financera. Qualsevol recalibració dels indicadors del pla de recuperació s’ha de notificar i justificar degudament i sense demora a l’AFA. En aquest sentit, les entitats han de ser capaces de proporcionar a l’AFA una descripció de com s’han calibrat els indicadors del pla de recuperació i demostrar que els llindars permeten una detecció prou primerenca per alertar una entitat d’una situació de tensió d’una manera oportuna i permetre que s’implementin les opcions de recuperació definides en el pla de recuperació.
7. No obstant el que disposa l’apartat 1, l’òrgan d’administració de l’entitat pot:
a) Abstenir-se d’emprendre les accions previstes en el pla de recuperació si no les considera oportunes donades les circumstàncies.
b) Emprendre les accions previstes en el pla de recuperació sense necessitat que s’hagi assolit el valor de referència de l’indicador pertinent. Tota decisió d’emprendre una acció prevista en el pla de recuperació o d’abstenir-se d’emprendre aquesta acció s’ha de notificar sense demora a l’AFA. Secció segona. Avaluació dels plans de recuperació

Article 24. Avaluació dels plans de recuperació
1. L’AFA avalua els plans de recuperació de les entitats i, en particular, la mesura en què aquests plans satisfan els requisits establerts en l’article 6 de la Llei 7/2021 , i en l’article 10 d’aquest Reglament, així com els criteris següents:
a) L’aplicació del pla ha d’oferir possibilitats raonables de mantenir o restaurar la viabilitat i la posició financera de l’entitat o del grup, tenint en compte les mesures preparatòries que l’entitat hagi adoptat o tingui previst adoptar.
b) El pla i les opcions específiques que s’adoptin han de poder aplicar-se de forma ràpida i efectiva en cas d’inestabilitat financera i evitant, en la mesura que sigui possible, tot efecte advers significatiu en el sistema financer, inclús en escenaris que portin altres entitats a aplicar plans de recuperació en el mateix període. En portar a terme aquesta avaluació, l’AFA ha de considerar l’adequació de l’estructura de capital i finançament de l’entitat al nivell de complexitat de l’estructura organitzativa i el perfil de risc de l’entitat.
2. L’avaluació a què fa referència l’apartat 1 s’ha de efectuar en un termini màxim de sis mesos des que l’entitat presenti el pla de recuperació.
3. Si després de l’avaluació l’AFA conclou que existeixen deficiències significatives en el pla de recuperació, o impediments per aplicar-lo, ha de comunicar el resultat a l’entitat o a la matriu del grup i demanar-li que presenti un pla revisat en el termini màxim de dos mesos. Aquest termini pot ampliar-se en un mes addicional si l’entitat ho sol·licita i l’AFA ho estima necessari. Abans de demanar a una entitat que torni a presentar un pla de recuperació, l’AFA ha de donar l’oportunitat a l’entitat d’expressar la seva opinió sobre aquesta petició. Si l’AFA considera que les deficiències i els impediments no se solucionen adequadament en el pla de recuperació revisat, pot donar instruccions a l’entitat perquè introdueixi modificacions específiques en el pla.
4. Si l’entitat no presenta un pla de recuperació revisat o si l’AFA determina que el pla revisat no soluciona adequadament les deficiències detectades en l’avaluació inicial i no resulta possible solucionar aquestes deficiències mitjançant modificacions específiques del pla, l’AFA ha d’exigir a l’entitat que identifiqui en un termini raonable els canvis que pot introduir en la seva activitat per solucionar les deficiències del pla o els impediments per aplicar-lo.
5. Si l’entitat no identifica els canvis en la seva activitat en el termini establert per l’AFA o si aquesta última conclou que els canvis identificats són insuficients per solucionar les deficiències del pla o els impediments per aplicar-lo, l’AFA ha d’exigir a l’entitat alguna de les mesures previstes en l’apartat 3 de l’article 6 de la Llei 7/2021 , sense perjudici del que disposen els articles 95 i 97 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
6. L’AFA, en l’avaluació dels plans de recuperació prevista en els apartats 1 i 2, ha de revisar els aspectes següents:
a) La completesa dels plans de recuperació, incloent-hi els indicadors dels plans de recuperació.
b) La qualitat dels plans de recuperació.
c) La contribució a la viabilitat i millora de la posició financera de les disposicions proposades en els plans de recuperació.
d) La immediatesa i l’efectivitat de les opcions de recuperació. Secció tercera. Ajut financer intragrup

Article 25. Acords d’ajut financer intragrup
1. Els acords d’ajut financer intragrup previstos en l’article 7 de la Llei 7/2021 poden:
a) Afectar una o diverses filials del grup, així com establir acords d’ajut tant entre filials i matriu com entre les mateixes filials.
b) Establir mecanismes d’ajut financer en forma de préstecs, concessió de garanties o subministrament d’actius per a ús com a garantia.
c) Incloure acords recíprocs en virtut dels quals una entitat receptora d’ajut pugui prestar, al mateix temps, ajut financer a l’entitat que l’hi va prestar anteriorment.
2. L’acord d’ajut financer intragrup ha d’especificar els criteris per al càlcul de la compensació per qualsevol transacció efectuada en el marc de l’acord. Entre aquests criteris s’hi inclou el requisit que la compensació es fixi en el moment de la prestació de l’ajut financer.
3. En tot cas, l’acord ha de respectar els principis següents:
a) Cadascuna de les parts de l’acord l’han de subscriure lliurement.
b) En subscriure l’acord i en determinar la compensació per la prestació de l’ajut financer, cada part ha de defensar els seus propis interessos. Entre els dits interessos poden trobar-se els beneficis, directes i indirectes, que pot comportar la prestació de l’ajut financer.
c) La part receptora de l’ajut financer ha d’haver facilitat a la part que presta l’ajut tota la informació pertinent abans que es determini la contraprestació i que es prengui la decisió de prestar efectivament l’ajut.
d) En determinar la contraprestació per la prestació de l’ajut financer es pot tenir en compte la informació que està en poder de la part que presta l’ajut per la seva pertinença al mateix grup que la part receptora de l’ajut, encara que aquesta informació no es trobi disponible en el mercat.
e) No és obligatori que els criteris de càlcul de la contraprestació per la prestació de l’ajut financer tinguin en compte les possibles repercussions temporals en els preus de mercat que es poden derivar de circumstàncies alienes al grup.

Article 26. Condicions per a l’ajut financer intragrup
1. Una entitat solament pot prestar ajut financer intragrup d’acord amb l’article 7 de la Llei 7/2021 si es compleixen les condicions següents:
a) Que existeixi una probabilitat raonable que l’ajut prestat contribueix significativament a resoldre les dificultats financeres de l’entitat receptora.
b) Que la prestació de l’ajut financer tingui com a objectiu garantir l’estabilitat financera del grup en el seu conjunt o d’una entitat en concret i atengui els interessos de l’entitat que presta l’ajut.
c) Que l’ajut financer es proporcioni en condicions, inclosa la contraprestació, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 25.
d) Que, a jutjar per la informació disponible per a l’òrgan d’administració de l’entitat que presta l’ajut financer, existeixin probabilitats raonables que l’entitat receptora pot abonar la contraprestació de l’ajut financer. En particular, si l’ajut financer consisteix en un préstec o en alguna forma de garantia o aval, l’entitat receptora ha d’estar en condicions de reemborsar el préstec o el deute que es derivi de l’execució de la garantia o de l’aval.
e) Que la prestació de l’ajut financer no posi en perill la liquiditat ni la solvència de l’entitat que presta l’ajut.
f) Que la prestació de l’ajut financer no generi una amenaça per a l’estabilitat financera al Principat d’Andorra.
g) Llevat que l’AFA ho autoritzi, que l’entitat que faciliti l’ajut financer no incompleixi en el moment de la prestació o com a conseqüència de la prestació de l’ajut financer: 1 Els requisits en matèria de capital, liquiditat o grans exposicions de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. 2 Qualsevol requisit addicional de recursos propis imposat en virtut de l’apartat 2 de l’article 97 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
h) Que la prestació de l’ajut financer no posi en perill la resolubilitat de l’entitat que la presti.
2. El ministeri encarregat de les finances ha d’elaborar el reglament tècnic per determinar les condicions indicades en les lletres a, c, e i h de l’apartat 1.
3. Abans de donar suport en virtut d’un acord d’ajut financer intragrup, l’òrgan d’administració d’una entitat de grup establerta al Principat d’Andorra que es proposi facilitar l’ajut financer ha d’informar l’AFA tal com es preveu en la lletra d de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Secció quarta. Actuació primerenca

Article 27. Competències i funcions de l’administrador provisional
1. L’AFA ha de detallar les competències i les funcions de l’administrador provisional en el moment de la designació o quan es produeixi qualsevol canvi de les condicions de designació. A aquest efecte, l’acord ha d’incloure el contingut següent:
a) Les competències de l’administrador provisional, que han de ser proporcionals a les circumstàncies de l’entitat i poden comprendre alguns o tots els poders de l’òrgan d’administració de l’entitat, inclosa la facultat de desenvolupar funcions administratives.
b) Les funcions de l’administrador provisional, així com els possibles límits a aquestes funcions. Entre aquestes funcions poden incloure-s’hi:
1. La determinació de la situació financera de l’entitat.
2. La gestió de l’activitat o de part de l’activitat de l’entitat amb vista a preservar o restaurar la situació financera de l’entitat.
3. L’adopció de mesures orientades a restaurar la gestió sana i prudent de l’activitat de l’entitat.
c) En el cas que l’administrador provisional hagi estat designat per col·laborar temporalment amb l’òrgan d’administració de l’entitat, les seves funcions, les obligacions i les competències, així com les decisions de l’òrgan d’administració de l’entitat que hagin de ser consultades o aprovades per l’administrador provisional.
d) Les accions de l’administrador provisional que han de ser sotmeses a l’aprovació de l’AFA. No obstant això, l’administrador provisional no pot convocar la junta general d’accionistes de l’entitat ni fixar els punts de l’ordre del dia sense l’aprovació prèvia de l’AFA.
2. L’AFA pot exigir a l’administrador provisional, amb la periodicitat que consideri oportuna així com al final del mandat, que elabori informes sobre la situació financera de l’entitat i sobre la seva actuació en el transcurs del seu nomenament. Capítol tercer. Resolució

Article 28. Substitució de l’òrgan d’administració i dels membres de la direcció general com a mesura de resolució
1. Els membres de l’òrgan d’administració i els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que es designin en virtut del que disposa l’article 22 de la Llei 7/2021 , han de comptar amb la qualificació, la capacitat i els coneixements necessaris per exercir les seves funcions.
2. Els membres de l’òrgan d’administració i els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera tenen el deure estatutari d’adoptar totes les mesures necessàries per promoure els objectius i els principis de resolució previstos en els articles 3 i 4 de la Llei 7/2021 , i d’executar les accions de resolució de conformitat amb la decisió de l’AREB. Les mesures poden incloure una ampliació de capital, la reorganització de l’estructura de capital de l’entitat o la presa de participació per part d’entitats sanes des del punt de vista financer i organitzatiu, d’acord amb els instruments de resolució a què fa referència el capítol cinquè de la Llei 7/2021 .
3. L’AREB pot establir limitacions a l’actuació dels membres de l’òrgan d’administració i de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o requerir que algunes de les seves accions hagin de sotmetre’s al seu consentiment previ. L’AREB pot destituir en qualsevol moment els membres de l’òrgan d’administració i els directors generals.
4. En els termes que determini l’AREB, els membres de l’òrgan d’administració i de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera han d’elaborar informes sobre la situació econòmica i financera de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i sobre la seva actuació en l’exercici de les seves funcions. Aquests informes s’han d’elaborar de manera periòdica, i en els termes que disposi l’AREB, i a l’inici i al final del seu mandat.
5. Totes les resolucions relatives a la substitució de l’òrgan d’administració o dels membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, amb determinació de les seves facultats i la seva forma d’actuació, així com les limitacions, s’han d’inscriure en el Registre de Societats.
6. En cas d’insolvència, quan d’acord amb el Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides i als procediments de liquidació concursal ordinaris es nomeni un administrador concursal, aquest administrador es pot considerar equivalent a l’administrador especial a què fa referència l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 7/2021 . Capítol quart. Instruments de resolució

Article 29. Funcionament de l’entitat pont
1. Correspon a l’AREB constituir l’entitat pont a què fa referència l’article 27 de la Llei 7/2021 , en particular, aprovar el següent:
a) Els documents constitutius de l’entitat pont.
b) El nomenament de l’òrgan d’administració de l’entitat pont, que s’ha formular amb subjecció en tot cas la seva estructura de capital.
c) Les remuneracions i les responsabilitats dels membres de l’òrgan d’administració de l’entitat pont.
d) L’estratègia i el perfil de risc de l’entitat pont.
2. L’entitat pont ha de complir els requisits necessaris per obtenir i mantenir l’autorització, en particular els requisits que estableix la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la seva normativa de desenvolupament, així com la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra i la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera, i ha d’estar subjecta a la supervisió de l’AFA, excepte en els casos en els quals l’AREB hagi sol·licitat, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 27 de la Llei 7/2021 , i obtingut una exempció temporal per complir els requisits per obtenir i mantenir l’autorització preceptiva, i d’acord amb els termes i el termini de l’exempció atorgada per l’AFA.

Article 30. Funcionament de la societat de gestió d’actius
1. La societat de gestió d’actius ha d’administrar els actius, drets i passius rebuts de l’entitat en resolució. La gestió dels actius, drets i passius ha d’anar encaminada a maximitzar-ne el valor a través d’una eventual venda o liquidació ordenada.
2. Correspon a l’AREB constituir la societat de gestió de actius a la qual fa referència l’article 28 de la Llei 7/2021 i, en particular, aprovar el següent:
a) Els documents constitutius de la societat de gestió d’actius.
b) El nomenament de l’òrgan d’administració de la societat de gestió d’actius, que s’ha formular amb subjecció en tot cas a la seva estructura de capital.
c) Les remuneracions i les responsabilitats dels membres de l’òrgan d’administració de la societat de gestió d’actius.
d) L’estratègia i el perfil de risc de la societat de gestió d’actius.
3. L’AREB, en exercir les competències previstes en l’apartat 2, ha de determinar les obligacions de govern corporatiu a què està subjecta la societat de gestió d’actius amb la finalitat de garantir una organització i un funcionament adequats per al compliment dels objectius de la resolució i la transparència en les seves actuacions.
4. Amb subjecció al que disposa l’apartat 4 de l’article 25 de la Llei 7/2021 , tot contravalor abonat per l’entitat de gestió d’actius en relació amb els actius, drets o passius adquirits directament de l’entitat objecte de la resolució ha de redundar en benefici d’aquesta última. El contravalor pot abonar-se en forma de deute emès per l’entitat de gestió d’actius.
5. Les transmissions entre l’entitat objecte de la resolució i l’entitat de gestió d’actius s’han d’ajustar a les salvaguardes en matèria de transmissions parcials recollides en la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4, l’article 73 i la disposició final primera de la Llei 7/2021 . Capítol cinquè. Acords amb tercers països

Article 31. Acords amb tercers països
1. Tal com s’estableix en l’apartat 1 de l’article 62 de la Llei 7/2021 , l’AREB pot subscriure acords bilaterals amb tercers països en els quals les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera andorranes mantinguin filials o sucursals, que prevegin les modalitats de cooperació amb les autoritats pertinents de tercers països, a l’efecte, entre d’altres, de compartir informació sobre la planificació de la resolució d’entitats, d’entitats financeres i de societats de cartera que operen en el Principat d’Andorra i d’entitats, d’entitats financeres i de societats de cartera de tercers països, tot això de conformitat amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 62 de la Llei 7/2021 . Aquests acords de cooperació han de subscriure’s, especialment, en els supòsits següents:
a) Quan una empresa matriu d’un tercer país tingui filials en el Principat d’Andorra que siguin considerades significatives.
b) Quan una empresa matriu establerta al Principat d’Andorra tingui filials o sucursals significatives en tercers països.
2. Els acords de cooperació previstos en l’apartat 1 tenen per objectiu, en particular, garantir l’establiment de mecanismes i sistemes de cooperació entre les autoritats pertinents per a l’execució d’alguna o totes les tasques i l’exercici d’alguna o totes les competències següents:
a) Desenvolupament de plans de resolució de conformitat amb els articles 13 i 14 de la Llei 7/2021 i la legislació equivalent dels tercers països.
b) L’avaluació de la resolubilitat d’aquestes entitats i grups de conformitat amb els articles 15 i 16 de la Llei 7/2021 i la legislació equivalent d’aquests tercers països.
c) L’aplicació de les competències per abordar o eliminar obstacles que impedeixin la resolució de conformitat amb els articles 17 i 18 de la Llei 7/2021 i la legislació equivalent d’aquests tercers països.
d) L’aplicació dels instruments de resolució i exercici de les competències de resolució, d’acord amb la legislació andorrana i la legislació equivalent d’aquests tercers països.
3. Els acords de cooperació previstos en l’apartat 1 poden incloure disposicions que regulin els aspectes següents:
a) L’intercanvi d’informació necessària per a l’elaboració i gestió dels plans de resolució.
b) La consulta i cooperació per al desenvolupament dels plans de resolució, inclosos els principis per a l’exercici de les competències previstes en l’article 32, i les competències similars segons disposi la legislació equivalent dels tercers països afectats.
c) L’intercanvi d’informació necessària per a l’aplicació dels instruments de resolució i l’exercici de les competències de resolució, i les competències similars segons disposi la legislació equivalent dels tercers països afectats.
d) La coordinació de la comunicació pública, quan es tracti d’accions de resolució conjuntes.
e) Els procediments i les disposicions d’intercanvi d’informació i cooperació respecte del que s’estableix en les lletres a a d, incloent-hi, si escau, l’establiment i la posada en marxa de grups de gestió de crisis.
4. Els acords previstos en aquest article no han de contenir disposicions dirigides a entitats individuals.

Article 32. Reconeixement i execució dels procediments de resolució de tercers països
1. L’AREB, tenint en compte la legislació nacional aplicable, ha de decidir sobre el reconeixement i l’execució dels procediments de resolució d’autoritats de resolució de tercers països respecte a una entitat o una empresa matriu d’un tercer país:
a) Que posseeixi una filial al Principat d’Andorra.
b) Que posseeixi actius, drets o passius situats en el Principat d’Andorra o regits per la legislació andorrana.
2. Als efectes del que disposa l’apartat 1, l’AREB pot:
a) Exercir les competències de resolució en relació amb:
i) Els actius de l’entitat d’un tercer país situats al Principat d’Andorra, o regits per la legislació andorrana. ii) Els drets o passius d’una entitat d’un tercer país que estiguin regits per la legislació andorrana, o que siguin executables d’acord amb la legislació andorrana.
b) Executar transmissions d’accions o altres instruments de capital en una filial establerta al Principat d’Andorra, o exigir a una altra persona que ho faci.
c) Exercir les competències previstes en l’article 74 de la Llei 7/2021 , en relació amb els drets de qualsevol de les parts en un contracte amb una entitat de les mencionades en l’apartat 1, quan l’exercici d’aquestes competències sigui necessari per executar els procediments de resolució del tercer país.
d) Impedir l’acció de rescissió, la liquidació o la declaració del venciment anticipat de contractes, o impedir qualsevol altre exercici dels drets contractuals, en relació amb les entitats previstes en l’apartat 1 i altres entitats del grup, quan aquest dret o exercici afectin l’entitat o l’empresa matriu d’aquestes entitats del tercer país o altres del seu grup, i provinguin d’una mesura de resolució adoptada per l’autoritat pertinent del tercer país o subjecta al dret del tercer país, i sempre que se segueixin complint les obligacions substantives del contracte, en particular les obligacions de pagament i entrega i l’aportació d’actius de garantia.
3. Quan resulti necessari per raons d’interès públic, justificat perquè resulta necessària per assolir, de forma proporcionada, un o diversos dels objectius de resolució previstos en l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 7/2021 , l’AREB pot emprendre una mesura de resolució en relació amb una entitat o una empresa matriu al Principat d’Andorra quan l’autoritat pertinent d’un tercer país determini que una entitat del grup d’aquesta empresa matriu que s’hagi constituït en aquest tercer país reuneix les condicions per a la resolució d’acord amb la seva legislació. A aquest efecte, l’AREB està facultada per exercir qualsevol competència de resolució en relació amb aquesta empresa matriu, i és aplicable l’article 74 de la Llei 7/2021 , així com l’article 33 d’aquest Reglament.
4. El reconeixement i l’execució dels procediments de resolució de tercers països no modifica ni altera l’aplicació del que s’estableix en el Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides als procediments de liquidació concursal ordinaris.

Article 33. Dret a refusar el reconeixement o l’execució dels procediments de resolució de tercers països
L’AREB pot refusar reconèixer o executar els procediments de resolució de tercers països, quan consideri que:
a) Els procediments de resolució del tercer país tenen un efecte perjudicial sobre l’estabilitat financera en el Principat d’Andorra.
b) Els creditors i, en especial, els dipositants que estiguin situats o puguin rebre pagaments al Principat d’Andorra no reben el mateix tracte que els creditors i dipositants del tercer país amb drets legals similars, si se sotmeten als procediments de resolució del tercer país esmentat.
c) El reconeixement o l’execució dels procediments de resolució del tercer país tenen un impacte pressupostari públic per al Principat d’Andorra.
d) Els efectes d’aquest reconeixement o execució són contraris a la legislació nacional. Capítol sisè. El FAREB i actuacions de l’AREB en tercers països Secció primera. FAREB

Article 34. FAREB
1. L’AREB pot acordar que es prorrogui el termini inicial previst en l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021 , que finalitza el 31 de desembre del 2024, per un termini màxim de quatre anys si s’han efectuat de manera successiva desemborsaments per part del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB) superiors al 0,5% dels dipòsits garantits de totes les entitats.
2. Si, transcorregut el termini inicial al qual fa referència l’apartat 1, els recursos financers del FAREB disminueixen per sota del nivell fixat com a objectiu d’acord amb l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021 , les contribucions ordinàries s’han de reprendre fins a assolir aquest nivell.
3. Una vegada que s’hagi assolit per primera vegada el nivell fixat com a objectiu, si els recursos financers disponibles es redueixen per sota dels dos terços d’aquest nivell, la contribució de les entitats s’ha de fixar a un nivell que permeti assolir novament el nivell fixat com a objectiu en un termini no superior a sis anys.

Article 35. Determinació de les contribucions ordinàries ex ante per l’AREB
1. L’AREB determina anualment, i en tot cas abans del 31 de desembre de cada any, la contribució total que el conjunt d’entitats obligades han de fer al FAREB i les contribucions ordinàries que ha d’abonar cadascuna de les entitats durant aquell any, tenint en compte la informació de què disposi i la que pugui requerir a les entitats a aquest efecte.
2. Els recursos financers disponibles que es tenen en compte per assolir el nivell fixat com a objectiu en l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021 poden incloure compromisos de pagament irrevocables íntegrament recolzats per garanties d’actius de baix risc i lliures de càrregues per drets de tercers, de lliure disposició i assignats per a l’ús exclusiu de l’AREB per als fins especificats en l’apartat 2 de l’article 57 de la Llei 7/2021 . La part de compromisos de pagament irrevocables no pot superar el 30% de l’import total recaptat en l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021 .
3. L’AREB ha d’adoptar les mesures que siguin necessàries perquè les entitats efectuïn les contribucions ordinàries exigides. Secció segona. Actuacions de l’AREB en tercers països

Article 36. Efectivitat de les accions de resolució en tercers països
1. Quan la mesura de resolució porti a adoptar mesures en relació amb actius situats en tercers països o amb accions, altres instruments de capital, drets o passius regulats per la legislació d’un tercer país, l’AREB pot exigir que:
a) L’administrador, el dipositari o una altra persona que exerceixi el control de l’entitat objecte de resolució i l’adquirent prenguin les mesures necessàries per fer possible que la transmissió, l’amortització, la conversió o l’acció tingui efecte.
b) L’administrador, el dipositari o una altra persona que exerceixi el control de l’entitat objecte de resolució salvaguardin les accions, altres instruments de capital, els actius o els drets de l’adquirent, o alliberin aquest últim de les seves obligacions, fins que tingui efecte la transmissió, l’amortització, la conversió o l’acció.
c) Les despeses raonables en què hagi incorregut de forma deguda l’adquirent en efectuar alguna de les accions requerides per les lletres a o b d’aquest apartat se sufraguin de qualssevol de les maneres indicades en l’apartat 4 de l’article 25 de la Llei 7/2021 .
2. Quan l’AREB consideri que, no obstant el que estableix la lletra r de l’apartat 1 de l’article 68 de la Llei 7/2021 , és molt improbable que les mesures o instruments de resolució tinguin efecte en relació amb determinats actius situats en un tercer país o amb determinades accions, altres instruments de capital, drets o passius regulats per la legislació d’aquest últim, l’AREB no ha d’ordenar l’adopció d’aquestes mesures. Si l’AREB ja hagués ordenat la transmissió, l’amortització, la conversió o una mesura de resolució, l’ordre es considera nul·la en relació amb els actius, les accions, els instruments de capital, els drets o els passius corresponents. Disposicións finals

Disposició final primera. Desenvolupament del Reglament relatiu a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea aplicables en matèria de recuperació
i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió Es faculta el Ministeri de Finances per redactar, adaptar o actualitzar, segons escaigui, els reglaments necessaris per a l’adopció de normes tècniques de regulació i d’execució de la Unió Europea aplicables en matèria de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Disposició final segona. Entrada en vigor
1. Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
2. Aquest Reglament s’ha d’aplicar a partir de l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , a excepció del capítol segon, que serà aplicable a partir dels dotze mesos de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Annex I Indicadors del pla de recuperació
1. Categories d’indicadors dels plans de recuperació Categories d’indicadors dels plans de recuperació (Les quatre primeres categories són obligatòries, mentre que les dos últimes poden excloure’s si una entitat justifica que no són rellevants en el seu cas) Categories obligatòries Indicadors de capital Els indicadors de capital han d’identificar qualsevol deteriorament important, ja sigui real o probable en el futur, de la quantitat i la qualitat del capital en condicions normals de funcionament, inclòs un augment del nivell de palanquejament. En seleccionar els indicadors de capital, les entitats han de considerar formes d’abordar els problemes derivats del fet que la capacitat d’aquests indicadors per permetre una reacció a temps pot ser inferior a la d’altres tipus d’indicadors, i que determinades mesures per restablir la situació de capital d’una entitat poden estar subjectes a períodes d’execució més amplis o a una sensibilitat més elevada a les condicions del mercat, així com d’altres tipus. En particular, això pot assolir-se formulant projeccions de futur, que han tenir en compte els venciments contractuals significatius relatius als instruments de capital. Els indicadors de capital han d’integrar-se així mateix en el procés d’autoavaluació del capital intern (PAC) de les entitats, de conformitat amb l’article 15 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (en endavant, ” Llei 35/2018 ”), i el seu marc actual de gestió de riscos. Les entitats han de calibrar els llindars dels indicadors basats en els requisits de capital regulatori en nivells adequats a l’objecte de garantir una distància suficient respecte de l’incompliment dels requisits de capital que els siguin aplicables d’acord amb la Llei 35/2018 (inclosos els requisits de fons propis mínims assenyalats en l’article 46 de la Llei 35/2018 i els requisits de fons propis addicionals requerits de conformitat amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97), però sense tenir en compte cap dels requisits de coixins de capital que s’estableixen en la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018 . D’acord amb l’objectiu del procés de recuperació i la flexibilitat atorgada a les entitats per actuar de forma independent quan s’incompleixin indicadors, els indicadors de capital regulatori s’han de fixar a un nivell superior al permès per la intervenció de l’AFA. En general, els indicadors de capital s’han de calibrar per sobre dels requeriments combinats de coixins de capital. Quan una entitat calibri els seus indicadors de capital dins dels coixins, ha de demostrar clarament al seu pla de recuperació que les seves opcions de recuperació poden aplicar-se en una situació en què els coixins s’hagin utilitzat totalment o parcialment. Indicadors de liquiditat Els indicadors de liquiditat han de proporcionar informació a l’entitat sobre el deteriorament potencial o real de la seva capacitat per fer front a les seves necessitats de liquiditat i finançament actuals i previstes. Els indicadors de liquiditat de les entitats han de fer referència a les seves necessitats de finançament a curt i llarg termini, així com reflectir la dependència de les entitats respecte dels mercats majoristes i els dipòsits minoristes, distingint entre les principals monedes quan escaigui. Els indicadors de liquiditat s’han d’integrar en les estratègies, les polítiques, els processos i els sistemes desenvolupats per cada entitat de conformitat amb l’article 25 de la Llei 35/2018 , i en el seu marc actual de gestió de riscos. Els indicadors de liquiditat han de cobrir igualment altres possibles necessitats de liquiditat i finançament, com les exposicions per finançament entre empreses del mateix grup i les derivades de les estructures fora de balanç. Quan facin referència als requisits mínims regulatoris aplicables a l’entitat (inclosos els requisits de liquiditat addicionals de conformitat amb l’article 98 de la Llei 35/2018 , quan escaigui), l’entitat ha de calibrar els indicadors en nivells adequats amb la finalitat que puguin proporcionar-li informació sobre els riscos potencials i/o reals d’un incompliment d’aquests requisits mínims. Per tant, els llindars dels indicadors basats en el requeriment de liquiditat obligatòria (indicador LCR) s’han de calibrar per sobre del requeriment mínim del 100%. Per calibrar els llindars de la posició de liquiditat, les entitats han de considerar les mètriques de liquiditat utilitzades per al monitoratge intern, que han de reflectir les seves pròpies suposicions sobre la liquiditat que podria derivar-se de forma realista de fonts no tingudes en compte en els requeriments reguladors. Per això, les entitats podrien considerar els imports de la capacitat de cobertura de liquiditat, altres fonts de liquiditat (per exemple, dipòsits en altres entitats bancàries) i qualsevol altre ajustament pertinent. A l’hora d’establir indicadors prospectius, les entitats han d’avaluar quin venciment han de considerar, segons el perfil de risc de cada entitat, i a continuació han de tenir en compte les entrades i sortides estimades. Indicadors de rendibilitat Els indicadors de rendibilitat han de recollir qualsevol aspecte relacionat amb els resultats de l’entitat que puguin originar un ràpid deteriorament de la seva situació financera en reduir les reserves per guanys (o pèrdues) acumulades, amb impacte en els fons propis de l’entitat. Aquesta categoria ha d’incloure els indicadors dels plans de recuperació relatius a les pèrdues relacionades amb el risc operacional que puguin tenir un impacte significatiu sobre el compte de pèrdues i guanys, incloent-hi, sense limitar-s’hi, qüestions de conducta, frau extern o intern i altres fets. Indicadors de qualitat dels actius Els indicadors de qualitat dels actius han de mesurar i monitorar l’evolució de la qualitat dels actius de l’entitat. Més concretament, han d’indicar en quin moment el deteriorament de la qualitat dels actius pot assolir el punt en el qual l’entitat ha de considerar l’adopció d’una mesura descrita en el pla de recuperació. Els indicadors de qualitat dels actius poden incloure la ràtio de morositat en funció tant dels saldos com dels fluxos a l’objecte de recollir el seu nivell i dinàmica. Els indicadors de qualitat dels actius han de cobrir aspectes com les exposicions fora de balanç i l’impacte dels préstecs dubtosos sobre la qualitat dels actius. Categories subjectes a presumpció refutable Indicadors de mercat Els indicadors de mercat tenen per finalitat recollir les expectatives dels participants en els mercats en cas d’un ràpid deteriorament de la situació financera de l’entitat que podria comprometre l’accés al finançament i als mercats de capitals. D’acord amb aquest objectiu, el marc dels indicadors qualitatius i quantitatius ha de contenir els tipus d’indicadors següents:
a) Indicadors basats en les accions que recullin les variacions en el preu de les accions de les empreses cotitzades o ràtios que mesurin la relació entre el valor comptable i el valor de mercat de les accions.
b) Indicadors basats en els instruments de deute que recullin les expectatives de proveïdors de finançament majorista com les permutes de risc de crèdit (CDS) o els diferencials de deute.
c) Indicadors relatius a carteres que recullin les expectatives respecte a determinades classes d’actius rellevants per a cada entitat (per exemple, béns immobles).
d) Rebaixes de la qualificació creditícia (a llarg o curt termini), ja que reflecteixen les expectatives de les agències de qualificació que poden originar canvis ràpids en les expectatives dels participants en els mercats en relació amb la situació financera de l’entitat. Indicadors macroeconòmics Els indicadors macroeconòmics tenen per finalitat recollir senyals de deteriorament de la situació econòmica en la qual opera l’entitat o senyals de concentracions de riscos o de fonts de finançament. Aquests indicadors s’han de basar en paràmetres que influeixin en els resultats de l’entitat en àrees geogràfiques o en sectors d’activitat específics que són rellevants per a l’entitat. Els indicadors macroeconòmics inclouen els tipus d’indicadors següents:
a) Indicadors macroeconòmics geogràfics, relatius a diferents jurisdiccions a les quals està exposada l’entitat, tenint també en compte els riscos derivats de possibles barreres legals.
b) Indicadors macroeconòmics sectorials, relatius a importants sectors d’activitat econòmica als quals està exposada l’entitat (per exemple, el sector turístic, el comerç minorista o el sector immobiliari).
2. Llista mínima d’indicadors dels plans de recuperació:
1. Capital:
a) Ràtio de capital de nivell 1 ordinari (CET1).
b) Ràtio de capital total.
c) Ràtio de palanquejament.
2. Liquiditat:
a) Coeficient de cobertura de liquiditat.
b) Coeficient de finançament estable net.
c) Actius lliures de càrregues disponibles admissibles per bancs centrals.
c) Posició de liquiditat.
3. Rendibilitat dels actius:
a) Rendibilitat dels actius o rendibilitat dels recursos propis.
b) Pèrdues operatives significatives.
4. Qualitat dels actius:
a) Taxa de creixement dels préstecs dubtosos bruts.
b) Ràtio de cobertura (provisions / exposició dubtosa total).
5. De mercat:
a) Qualificació creditícia amb revisió negativa o rebaixa de qualificació.
6. Macroeconòmics:
a) Variacions del PIB.
b) CDS de deute sobirà.
3. Llista orientativa d’altres indicadors dels plans de recuperació:
1. Capital:
a) Resultats acumulats sense distribuir i reserves / patrimoni net total.
b) Informació desfavorable sobre la situació financera de contraparts significatives.
2. Liquiditat:
a) Concentració de les fonts de liquiditat i de finançament.
b) Cost de finançament total (majorista i minorista).
c) Venciment mitjà del finançament majorista.
d) Desfasament de venciments contractuals.
e) Cost del finançament majorista.
3. Rendibilitat dels actius:
a) Ràtio d’eficiència (despeses d’explotació / ingressos d’explotació).
b) Marge d’interessos financers.
4. Qualitat dels actius:
a) Préstecs dubtosos nets / patrimoni net.
b) Préstecs dubtosos bruts / préstecs totals.
c) Taxa de variació del deteriorament dels actius financers.
d) Préstecs dubtosos per concentració geogràfica o sectorial significativa.
e) Exposicions reestructurades i refinançades / exposicions totals.
5. De mercat:
a) Risc de reputació de l’entitat o dany significatiu a la reputació.
6. Macroeconòmics
a) Qualificació creditícia amb revisió negativa o rebaixa de la qualificació del deute sobirà.
b) Taxa d’atur.