Article 7. Acord d’ajut financer dins d’un grup

Article 7. Acord d’ajut financer dins d’un grup

1. Les entitats matrius i les seves filials integrades en la supervisió consolidada poden subscriure un acord per prestar-se ajut financer en cas que alguna incorri en els supòsits d’actuació primerenca a què es refereix l’article 9, sempre i quan es donin les condicions establertes en aquesta secció i amb autorització prèvia de l’AFA, tal com s’estableix a l’article 8.

2. El que s’estableix en aquest article i en la seva normativa de desenvolupament no és aplicable als mecanismes financers intragrup, inclosos els mecanismes de finançament centralitzats, sempre i quan cap de les parts en aquests mecanismes compleixi les condicions per a una actuació primerenca.

3. Un acord d’ajut financer de grup no constitueix un requisit previ per proporcionar ajut financer de grup a qualsevol entitat del grup que experimenti dificultats financeres si l’entitat, entitat financera o societat de cartera decideix de fer-ho, tot i que ha d’analitzar individualment cada cas i respectar les polítiques de grup, i si no suposa un risc per al grup en el seu conjunt.

4. L’acord d’ajut financer de grup únicament pot celebrar-se si, en el moment en que es duu a terme la proposta d’acord, cap de les parts compleix, a judici de les respectives autoritats competents, les condicions per a una actuació primerenca.

5. Els acords d’ajut financer de grup tenen efectes exclusivament entre les parts que els han subscrit, i cap tercer aliè a aquests acords no pot exercir qualsevol dret, reclamació o acció derivat d’aquests acords. Ni aquests acords, ni els drets o mesures que en resultin, no poden ser cedits o transmesos a tercers, tret dels supòsits de successió universal.

6. La decisió de concedir l’ajut financer de grup de conformitat amb l’acord correspon a l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que facilita el suport financer. Aquesta decisió ha de ser motivada, i ha d’indicar l’objectiu de l’ajut financer proposat i justificar que es compleixen les condicions establertes reglamentàriament segons l’apartat 10 d’aquest article. De la mateixa manera, la decisió d’acceptar l’ajut financer de grup de conformitat amb l’acord esmentat ha de ser adoptada per l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que el rep.

7. No obstant, els acords només són vàlids si la junta general ha autoritzat l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera a adoptar la decisió que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera proporcioni o rebi l’ajut financer d’acord amb les disposicions de l’acord i a les condicions establertes a l’apartat 10 d’aquest article, i si aquesta autorització no ha estat revocada per la junta general. La validesa de l’acord resta condicionada a la seva autorització per l’AFA en els termes que s’estableixen a l’article 8, amb caràcter previ a l’autorització de la junta general.

8. L’òrgan d’administració de cada entitat que sigui part de l’acord ha d’informar anualment la junta general del seu desenvolupament i de qualsevol decisió adoptada en virtut del mateix acord.

9. Les entitats de grup han de fer públic si s’ha subscrit o no un acord d’ajut financer de grup. Aquesta publicació ha d’incloure una descripció de les condicions generals de l’acord i els noms de les entitats de grup participants. Aquesta s’ha d’actualitzar anualment. S’habilita l’AFA a precisar, mitjançant un comunicat tècnic, la forma i el contingut de la descripció a la que es refereix el paràgraf anterior.

10. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el que preveu aquest article i, en particular, els elements dels acords d’ajut financer intragrup següents:

a) les seves condicions de validesa;

b) el seu contingut i, en particular, els principis que han d’informar les condicions establertes als acords;

c) el procediment d’autorització dels acords per l’AFA i, en particular, el seu dret d’oposició als mateixos;

d) les condicions per a la seva aplicació i el procediment corresponent a aquest efecte, i

e) les obligacions de comunicació a la junta general.