Llei 5/2026, del 30 d’abril, de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

Article 1. Modificació de l’article 2
Es modifica el punt 57 i s’afegeixen els punts 55 bis , 57 bis , 57 ter , 63 bis , 63 ter , 77 bis a 77 quater i el punt 83 del paràgraf primer de l’article 2 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 2. Definicions […] 55 bis. Capital de nivell 1 ordinari : el capital de nivell 1 ordinari calculat de conformitat amb l’article 31 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. […]
57. Passius susceptibles de recapitalització interna : els passius i els instruments de capital no qualificats com a instruments de capital ordinari de nivell 1, de capital addicional de nivell 1, o de nivell 2, d’una entitat o d’una societat de les que s’estableixen a les lletres b o c de l’apartat 2 de l’article 1, que no estan exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna d’acord amb que s’estableix a l’article 43. 57 bis . Passius admissibles : els passius susceptibles de recapitalització interna que compleixen, segons escaigui, les condicions establertes a l’article 44 bis sobre passius admissibles per a entitats de resolució, en el seu desenvolupament reglamentari i en allò que es prevegi reglamentàriament en relació amb els passius admissibles per a entitats que no siguin entitats de resolució, i instruments de capital de nivell 2 que compleixen les condicions establertes a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 42 bis . 57 ter . Instruments admissibles subordinats : els instruments que compleixen totes les condicions enunciades a l’article 42 bis que no siguin els apartats 3 a 5 de l’article 42 ter . […] 63 bis . Entitat de resolució :
a) Una persona jurídica establerta al Principat d’Andorra, designada per l’AREB de conformitat amb l’article 13 com a entitat per a la qual el pla de resolució preveu una mesura de resolució; o
b) Una entitat que no forma part d’un grup subjecte a una supervisió consolidada d’acord amb l’article 100 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a la qual el pla de resolució elaborat conforme al que disposa l’article 13 d’aquesta Llei preveu una mesura de resolució. 63 ter . Grup de resolució : entitat de resolució i les seves filials que no siguin:
a) Elles mateixes entitats de resolució;
b) Filials d’altres entitats de resolució; o
c) Entitats establertes en un tercer país que no estiguin incloses al grup de resolució de conformitat amb el pla de resolució, i les seves filials. […] 77 bis . Microempresa (ME): dintre de la categoria de pime: es defineix com una empresa que ocupa menys de 10 persones i en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 2 milions d’euros. 77 ter . Petita empresa (PE): dintre de la categoria de pime: es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones i en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros. 77 quater . Microempreses, petites i mitjanes empreses (pime): és una categoria d’empreses que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es consideren empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular. […]
83. Requisits combinats de coixins de capital : els requisits combinats de coixins de capital definits a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

Article 2. Modificació de l’article 5
Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 5. Valoració
1. Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura de resolució i, en particular, per tal de determinar si es donen les condicions per a la resolució i per exercir la competència per amortitzar o convertir instruments de capital i passius admissibles pertinents de conformitat amb l’article 39, s’ha de determinar el valor de mercat prudent i realista dels actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, sobre la base dels informes de valoració encarregats a un o diversos experts independents designats per l’AREB. Els experts han de ser independents de les autoritats públiques, inclosa la de resolució, i de l’entitat, entitat financera o societat de cartera subjecta a valoració. La valoració forma part integrant de la decisió d’aplicar un instrument de resolució o d’exercir una competència de resolució, i de la decisió d’exercir les competències d’amortització o de conversió d’instruments de capital i passius admissibles pertinents de conformitat amb l’article 39. No es pot recórrer contra la valoració separadament, sinó que s’hi pot recórrer conjuntament amb la decisió que s’adopti d’acord amb el capítol novè. […]”

Article 3. Modificació de l’article 13
Es modifica l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 13. Plans de resolució […]
3. Els plans de resolució s’actualitzen, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 2, com a mínim anualment, i en els casos següents:
a) Sempre que es produeixi un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, en les seves activitats o en la seva situació financera, que pugui afectar significativament l’eficàcia del pla o requerir una revisió del mateix pla;
b) Després de l’aplicació de les mesures de resolució o l’exercici de les facultats a què fa referència l’article 39; o
c) Sempre que l’AREB ho consideri convenient.” […]”

Article 4. Modificació de l’article 14
S’elimina l’apartat 2 i s’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 14. Plans de resolució de grup […] De conformitat amb les mesures a què fa referència el paràgraf primer d’aquest apartat, el pla de resolució ha de determinar per a cada grup les entitats de resolució i els grups de resolució.”

Article 5. Addició dels articles 16 bis i 16 ter
S’afegeixen dos nous articles, el 16 bis i el 16 ter , a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 16 bis . Facultat de prohibir determinades distribucions
1. Quan una entitat estigui en condicions de complir els requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb cadascun dels requisits que preveuen les lletres a , b i c de l’article 62 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, però no compleixi aquests requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles determinat de conformitat amb l’article 45 d’aquesta Llei, l’AREB pot prohibir que l’entitat distribueixi més de l’import màxim distribuïble relacionat amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles («M-IMD»), mitjançant una de les mesures següents:
a) Efectuar una distribució en connexió amb el capital ordinari de nivell 1.
b) Assumir una obligació de pagar una remuneració variable o beneficis discrecionals de pensió, o pagar una remuneració variable si l’obligació de pagament es va assumir en un moment en què l’entitat no complia els requisits combinats de coixins de capital.
c) Fer pagaments vinculats a instruments de capital addicional de nivell
1. En cas que una entitat es trobi en la situació a què fa referència aquest apartat, ho ha de comunicar immediatament a l’AREB.
2. En la situació que preveu l’apartat 1, l’AREB, després de consultar l’AFA, ha d’avaluar, sense demores indegudes, si exerceix la facultat a què fa referència l’apartat 1, tenint en compte tots els elements següents:
a) El motiu, la durada i la magnitud de l’incompliment i les conseqüències per a la resolubilitat.
b) L’evolució de la situació financera de l’entitat i la probabilitat que, en un futur proper, compleixi la condició a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei.
c) La perspectiva que l’entitat pugui garantir el compliment dels requisits a què fa referència l’apartat 1 en un termini raonable.
d) Si l’entitat és incapaç de substituir els passius que ja no compleixen els criteris d’admissibilitat o venciment establerts als articles 42 ter i 42 quater , o a l’article 44 bis i la seva normativa de desenvolupament o els criteris d’admissibilitat que es desenvolupin reglamentàriament per a les entitats que no siguin entitats de resolució, si aquesta incapacitat és de naturalesa intrínseca o es deu a pertorbacions generals del mercat.
e) Si l’exercici de la facultat a què es refereix l’apartat 1 és el mitjà més adequat i proporcionat per abordar la situació de l’entitat, tenint en compte el seu impacte potencial sobre les condicions de finançament i resolubilitat de l’entitat en qüestió. L’AREB ha de repetir la seva avaluació sobre la conveniència d’exercir la facultat a què fa referència l’apartat 1 almenys cada mes mentre l’entitat segueixi estant en la situació a què fa referència l’apartat 1.
3. Si l’AREB constata que l’entitat encara està en la situació descrita a l’apartat 1 nou mesos després que l’entitat hagi informat d’aquesta situació, l’AREB, després de consultar l’AFA, ha d’exercir la facultat a què fa referència l’apartat 1, excepte en el cas que l’AFA constati que es compleixen almenys dos de les condicions següents:
a) L’incompliment es deu a una pertorbació greu del funcionament dels mercats financers que els condueix a unes tensions d’ampli abast en diversos segments.
b) La pertorbació a què fa referència la lletra a no només dona lloc a un augment de la volatilitat dels preus dels instruments de fons propis i instruments de passius admissibles de l’entitat o a un increment dels costos per a l’entitat, sinó que també condueix a un tancament total o parcial dels mercats que impedeix a l’entitat emetre instruments de fons propis i instruments de passius admissibles als mercats.
c) El tancament de mercat a què fa referència la lletra b s’observa no només per a l’entitat en qüestió, sinó també per a altres entitats.
d) La pertorbació a què fa referència la lletra a impedeix a l’entitat en qüestió emetre instruments de fons propis i instruments de passius admissibles suficients per solucionar l’incompliment; o
e) L’exercici de la facultat a què fa referència l’apartat 1 provocaria efectes col·laterals negatius per a una part del sector bancari, i perjudicaria potencialment l’estabilitat financera. Quan s’apliqui l’excepció a què fa referència l’apartat 3, l’AREB ha d’informar l’AFA de la seva decisió i ha d’explicar per escrit l’avaluació. Cada mes, l’AREB ha de repetir la seva avaluació per determinar si l’excepció referida al paràgraf anterior s’aplica.
4. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació en què es determini el mètode de càlcul de l’import màxim distribuïble relacionat amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles. Article 16 ter . Autorització per reduir instruments de passius admissibles
1. Les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera han d’obtenir l’autorització prèvia de l’AREB per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles que no siguin instruments de capital, abans de la data del venciment contractual.
2. L’AREB ha d’autoritzar una entitat, una entitat financera o una societat de cartera a rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles sempre que es compleixi una de les condicions següents:
a) Que, amb anterioritat o simultàniament a qualsevol de les accions a què fa referència l’apartat 1, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera substitueixin els instruments de passius admissibles per instruments de fons propis o de passius admissibles d’igual o superior qualitat en condicions que resultin sostenibles per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.
b) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagi demostrat a satisfacció de l’AREB que els seus fons propis i passius admissibles, han de sobrepassar, després de l’acció que figura a l’apartat 1, els requisits mínims de fons propis i passius admissibles establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en el Reglament de desenvolupament i en aquesta Llei, pel marge que l’AREB, d’acord amb l’AFA, consideri necessari.
c) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagi demostrat a satisfacció de l’AREB que la substitució parcial o total dels passius admissibles per instruments de fons propis és necessària per garantir el compliment dels requisits de fons propis establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en el Reglament de desenvolupament, per mantenir l’autorització. Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera ofereixi garanties suficients que pot operar amb fons propis i passius admissibles superiors a l’import dels requisits establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en el seu Reglament de desenvolupament, així com en aquesta Llei, l’AREB, després de consultar l’AFA, pot concedir a aquesta entitat una autorització prèvia general per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles, d’acord amb uns criteris que garanteixin que aquesta acció futura s’efectua d’acord amb les condicions establertes a les lletres a i b d’aquest apartat. Aquesta autorització prèvia general només es concedeix per un període de temps específic, que no pot excedir un any, al final del qual pot ser renovada. L’autorització prèvia general es concedeix per un import predeterminat, que ha de ser fixat per l’AREB. L’AREB ha d’informar l’AFA sobre qualsevol autorització prèvia general que concedeixi. L’AREB ha de revocar l’autorització prèvia general quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera incompleixi qualsevol dels criteris establerts als efectes d’aquesta autorització.
3. Quan s’avaluï la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera d’acord amb la lletra a de l’apartat 2, l’AREB ha de considerar en quina mesura aquests instruments de capital de substitució o passius admissibles de substitució serien més costosos per a l’entitat que aquells que substitueixen.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi d’especificar:
a) El procés de cooperació entre l’AFA i l’AREB.
b) El procediment, inclosos els terminis i els requisits d’informació, per concedir l’autorització d’acord amb el paràgraf primer de l’apartat 2.
c) El procediment, inclosos els terminis i els requisits d’informació, per concedir l’autorització general prèvia d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.
d) El significat de sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.”

Article 6. Modificació de l’article 17
S’afegeixen dos nous paràgrafs, el segon i el tercer paràgrafs, i es modifiquen les lletres i , j i k i s’afegeixen les lletres h bis i j bis a l’últim paràgraf de l’apartat 2 de l’article 17 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 17. Obstacles a la resolubilitat d’entitats […]
2. En el termini de quatre mesos des de la recepció de la notificació, les entitats han de proposar a l’AREB les mesures adequades per reduir o eliminar els obstacles materials identificats. En un termini de dos setmanes a partir de la data de recepció de la notificació, l’entitat ha de proposar a l’AREB possibles mesures i el calendari per aplicar-les, per garantir que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi tant els requisits mínims de fons propis i passius admissibles, per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, com els requisits combinats de coixins de capital, quan un obstacle material a la resolubilitat es degui a qualsevol de les situacions següents:
a) L’entitat compleix els requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb cadascun dels requisits inclosos a les lletres a , b i c de l’article 62 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, però no compleixi aquests requisits combinats de coixins de capital, avaluats en conjunció amb els requisits mínims de fons propis i passius admissibles establerts a l’article 45; o
b) L’entitat no compleix els requisits a què es refereix l’article 45. El calendari per aplicar les mesures proposades al paràgraf segon ha de tenir en compte les causes de l’obstacle material identificat. L’AREB ha de notificar, sense demora, aquestes mesures a l’AFA. L’AREB, després d’haver consultat l’AFA, ha d’avaluar si aquestes mesures poden reduir o eliminar efectivament els obstacles materials identificats. En cas que l’AREB no consideri aquestes mesures suficients per eliminar els obstacles materials identificats, ho ha de comunicar a l’AFA i ha d’exigir per escrit, de manera motivada, a l’entitat, entitat financera o societat de cartera, directament o mitjançant l’AFA, que adopti mesures alternatives per eliminar els obstacles. Aquestes mesures poden ser: […] h bis ) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que presenti un pla per restablir el compliment dels requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, i, si escau, els requisits combinats de coixins de capital, i els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució que estableix l’article 45.
i) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera l’emissió de passius admissibles per donar compliment als requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució.
j) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que adopti altres mesures per complir els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució. En particular, l’AREB pot exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que renegociï qualsevol passiu admissible, instrument de capital addicional de nivell 1 o nivell 2 emès, per garantir que les decisions d’amortització o conversió d’aquest passiu o instrument que pugui adoptar l’AREB s’apliquin d’acord amb la legislació que regeixi el passiu o instrument. j bis ) A l’efecte d’assegurar de manera contínua el compliment dels requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que modifiqui el calendari de venciments:
i) Dels instruments de fons propis, després d’haver obtingut l’acord de l’AFA; i ii) Dels passius admissibles a què fa referència l’article 44 bis i, en allò que es prevegi reglamentàriament, en relació amb els passius admissibles per a entitats que no siguin entitats de resolució.
k) Quan l’entitat sigui filial d’una societat mixta de cartera, exigir a la societat mixta de cartera que constitueixi una societat financera de cartera separada per controlar l’entitat, entitat financera o societat de cartera, si és necessari per facilitar la resolució de l’entitat i evitar que l’aplicació dels instruments i l’exercici de les competències de resolució tinguin efectes adversos a la part no financera del grup. […]”

Article 7. Modificació de l’article 18
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 18 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 18. Obstacles a la resolubilitat de grups
1. L’AREB, de conformitat amb l’avaluació prevista a l’article 16, ha de decidir les mesures adients per superar els obstacles a la resolubilitat del grup. A aquest efecte, l’AREB, en cooperació amb l’AFA, ha de remetre un informe a l’empresa matriu en què analitzi els impediments a l’aplicació dels instruments de resolució i a l’exercici de les facultats de resolució en relació amb el grup, i també en relació amb els grups de resolució quan un grup estigui format per més d’un grup de resolució, i en què exposi les mesures que es considerin adients per eliminar aquests impediments. Quan un obstacle a la resolubilitat del grup sigui degut al fet que una societat del grup es troba en una de les situacions previstes al paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 17, l’AREB ha de comunicar la seva avaluació de l’obstacle a l’empresa matriu al Principat d’Andorra.
2. En un termini de quatre mesos des de la recepció de l’informe, l’empresa matriu del grup pot remetre observacions i proposar a l’AREB mesures alternatives per eliminar els obstacles materials identificats per a la resolució. Quan els obstacles constatats a l’informe es deuen al fet que una societat del grup es troba en una de les situacions previstes al paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 17, l’empresa matriu al Principat d’Andorra, en el termini de dos setmanes a partir de la recepció d’una notificació efectuada en virtut del darrer paràgraf de l’apartat anterior, ha de proposar a l’AREB possibles mesures i el calendari per implementar-les per garantir que el grup compleixi:
a) Els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, expressats com a percentatge de l’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i, si escau,
b) Els requisits combinats de coixins de capital, i els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, expressats com a percentatge de la mesura d’exposició total a què es refereix l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i el Reglament d’aplicació. El calendari per aplicar les mesures proposades al paràgraf segon d’aquest apartat ha de tenir en compte les causes que han generat l’obstacle material. L’AREB ha de notificar sense demora aquestes mesures a l’AFA. L’AREB, després d’haver consultat l’AFA, decideix en relació amb els obstacles a la resolució, l’avaluació de les mesures proposades per l’empresa matriu i les mesures que s’han d’exigir per eliminar aquests obstacles, tenint en compte les possibles repercussions d’aquestes mesures al Principat d’Andorra. […]”

Article 8. Modificació de l’article 19
S’elimina l’apartat 7 i es modifica la lletra b de l’apartat 1, així com els apartats 4 a 6 de l’article 19 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 19. Condicions per a la resolució
1. La resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents: […]
b) Que, tenint en compte el calendari i altres circumstàncies pertinents, no hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat, mesures d’actuació primerenca o l’amortització o conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb la secció segona del capítol sisè puguin impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en un termini de temps raonable. […]
4. La resolució d’una societat de cartera prevista a la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19 es donin a la societat de cartera.
5. Quan les entitats que siguin filials d’una societat mixta de cartera estiguin directament o indirectament en poder d’una societat financera de cartera intermèdia, el pla de resolució ha de disposar que la societat financera de cartera intermèdia s’identifiqui com una entitat de resolució i les accions de resolució en l’àmbit de grup s’apliquen a la societat financera de cartera intermèdia i no sobre la societat mixta de cartera.
6. Subjecte al que disposa l’apartat 5, encara que una societat de cartera de les que preveu la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 no compleixi les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB pot aplicar-li una mesura de resolució, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’entitat sigui una entitat de resolució.
b) Que una o diverses de les filials de l’entitat que siguin entitats, però no entitats de resolució, compleixin les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 19.
c) Que, a causa de la naturalesa dels actius i passius de les filials a què fa referència la lletra b , la inviabilitat d’aquestes filials suposi una amenaça per al grup en conjunt i que la mesura de resolució respecte de la societat de cartera sigui necessària per a la resolució de les dites filials que siguin entitats o per a la resolució del grup de resolució pertinent en conjunt. […]”

Article 9. Modificació de l’article 36
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 36 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 36. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
1. L’AREB ha de procedir a l’amortització i la conversió d’instruments de capital i passius admissibles d’una entitat, d’una entitat financera o d’un societat de cartera o a l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna, i ha d’acordar l’amortització de qualsevol dels seus passius o la seva conversió en accions o altres instruments de capital de les entitats, en els termes previstos en aquesta Llei. Els actes que l’AREB adopti en aplicació de les previsions d’aquest capítol tenen caràcter d’actes administratius.
2. Sempre que l’AREB adopti mesures de resolució de les quals es derivi l’assumpció de pèrdues per part dels creditors, de manera prèvia o amb caràcter simultani, ha de procedir a l’amortització o la conversió dels instruments de capital i passius admissibles, en els termes previstos en aquesta Llei.”

Article 10. Modificació de l’article 37
Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 2 i l’apartat 3 de l’article 37 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 37. Avaluació de l’import de la recapitalització interna […]
2. Abans d’aplicar l’instrument de recapitalització interna, l’AREB ha de calcular, tenint en compte l’avaluació efectuada d’acord amb l’apartat 1, la suma agregada de:
a) L’import pel qual s’han d’amortitzar els passius susceptibles de recapitalització interna per garantir que el valor actiu net de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució és igual a zero, i
b) L’import pel qual s’han de convertir els passius susceptibles de recapitalització interna en accions o altres instruments de capital per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont.
3. El càlcul previst a l’apartat anterior ha de determinar l’import pel qual els passius susceptibles de recapitalització interna s’han d’amortitzar o convertir per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont, i per mantenir la confiança suficient del mercat en les mateixes entitats, així com per permetre que puguin complir, durant almenys un any, les condicions per a la seva autorització i prosseguir les activitats per a les quals estan autoritzades. […]”

Article 11. Modificació del títol de la secció segona del capítol sisè
Es modifica el títol de la secció segona del capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital i passius admissibles”

Article 12. Modificació de l’article 39
Es modifica el títol i els apartats 1, 2 i 6 i s’afegeixen dos nous apartats, els apartats 1 bis i 1 ter , a l’article 39 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 39. Amortització i conversió d’instruments de capital i passius admissibles pertinents
1. L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, pot amortitzar o convertir els instruments de capital i passius admissibles pertinents d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera:
a) Independentment de qualsevol mesura de resolució, inclosa la recapitalització interna.
b) Conjuntament amb qualsevol mesura de resolució, quan es donin les circumstàncies previstes a l’article 19. Quan l’entitat de resolució hagi adquirit instruments de capital i passius admissibles pertinents indirectament a través d’altres entitats del mateix grup de resolució, la facultat d’amortització o conversió dels instruments de capital esmentats i passius admissibles pertinents s’exerceix conjuntament amb l’exercici de la mateixa facultat a nivell de l’empresa matriu de l’entitat de què es tracti o a nivell d’altres empreses matrius que no siguin entitats de resolució, de manera que es produeixi una transmissió efectiva de les pèrdues i l’entitat de què es tracti sigui recapitalitzada per l’entitat de resolució. Un cop exercida la facultat per amortitzar o convertir els instruments de capital i els passius admissibles pertinents amb independència de la mesura de resolució, s’ha d’efectuar la valoració de la diferència en el tracte que preveu el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 5 i de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei. 1 bis . La facultat per amortitzar o convertir els passius admissibles independentment de la mesura de resolució només es pot exercir en relació amb els passius admissibles que compleixin les condicions per a entitats que no són entitats de resolució que es determinin reglamentàriament, llevat de la condició relativa al venciment residual del passiu, establerta en l’apartat 1 de l’article 42 quater . Quan l’AREB exerceixi aquesta facultat, l’amortització o la conversió s’ha de fer de conformitat amb el principi previst a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4. 1 ter . Quan s’adopti una mesura de resolució en relació amb una entitat de resolució o, en circumstàncies excepcionals, desviant-se del pla de resolució, en relació amb una entitat que no sigui una entitat de resolució, l’import que es redueixi, amortitzi o converteixi de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 40, en l’àmbit d’aquesta entitat computa per al compliment dels llindars establerts a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 54 o a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 54 aplicables a l’entitat de què es tracti.
2. L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, ha de procedir immediatament a l’amortització i la conversió d’instruments de capital, i dels passius admissibles a què es refereix l’apartat 1 bis , quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compleixi les condicions de resolució previstes a l’article 19.
b) Que, si no s’exerceix aquesta competència, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera esdevingui inviable.
c) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera necessiti ajut financer públic extraordinari, excepte quan adopti la forma prevista a l’incís iii de la lletra d de l’article 20.
d) En el cas dels instruments de capital emesos per una matriu andorrana i si aquests instruments es reconeixen a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis amb caràcter individual en l’àmbit de l’empresa matriu o en base consolidada, que l’AREB, a iniciativa pròpia o de l’AFA, apreciï que, excepte que s’exerceixi la competència d’amortització o conversió en relació amb aquests instruments, el grup esdevindrà inviable. […]
6. L’amortització i la conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb l’apartat 1 bis han de ser precedides de la valoració oportuna, en els termes que preveu l’article 5, que ha de servir també de base per aplicar els coeficients d’amortització i conversió.”

Article 13. Modificació de l’article 40
Es modifica el títol i les lletres b i c de l’apartat 2, l’apartat 3 i la lletra d de l’apartat 4, així com s’afegeix la lletra d a l’apartat 1 de l’article 40 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 40. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital i passius admissibles pertinents
1. L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent: […]
d) Si els imports anteriors no resultessin suficients per a la recapitalització, s’ha d’amortitzar l’import principal dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39, o s’ha de convertir en instruments de capital ordinari de nivell 1, o ambdós coses, en la mesura necessària per assolir els objectius de resolució o, si l’import és inferior, fins on fos possible. L’AREB no pot convertir en capital o amortitzar una classe d’instruments de capital si una altra classe subordinada no ha estat convertida en capital o amortitzada totalment.
2. Quan es dugui a terme l’amortització o la conversió del principal dels instruments de capital i passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39: […]
b) No pot subsistir cap obligació davant el titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 respecte a l’import amortitzat excepte quan es tracti de passius ja meritats o de passius resultants de danys i perjudicis que es derivin com a resultat d’un recurs presentat contra la legalitat de l’exercici de la competència d’amortització.
c) No s’ha de pagar cap indemnització al titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 a menys que es compleixi el que està establert a l’apartat 3.
3. Per convertir els instruments de capital i els passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 escaients segons les lletres b a d de l’apartat 1, l’AREB pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera afectades que emetin instruments representatius de capital ordinari de nivell 1 per als titulars dels instruments de capital i els esmentats passius admissibles definits en aquesta Llei.
4. Els instruments de capital que corresponguin i els passius admissibles esmentats només poden ser convertits quan es compleixen les condicions següents: […]
d) Que el tipus de conversió que ha de determinar el nombre d’instruments de capital ordinari de nivell 1 per emetre en relació amb cada instrument de capital que correspongui, o cada passiu admissible a què es refereix l’apartat 1 bis de l’article 39, s’adeqüi als principis que s’estableixen a l’apartat 6 de l’article 52.”

Article 14. Modificació de la secció quarta del capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i
de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió Es modifica el títol de la secció quarta del capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Secció quarta. Passius susceptibles de recapitalització interna.”

Article 15. Modificació de l’article 42
Es modifica l’apartat 2 i el títol de l’article 42 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 42. Passius susceptibles de recapitalització interna […]
2. L’AREB pot limitar la possessió, per part d’altres entitats, de passius susceptibles de recapitalització interna d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, excepte si ambdós entitats formen part del mateix grup i sense perjudici de les normes sobre concentració d’exposicions que resultin aplicables.”

Article 16. Addició dels articles 42 bis a 42 sexies
S’afegeixen set nous articles, els articles 42 bis a 42 sexies , a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 42 bis . Elements dels passius admissibles
1. Els elements dels passius admissibles són els següents, llevat que pertanyin a una de les categories de passius exclosos enumerades a l’apartat 2 d’aquest article i en la mesura especificada a l’article 42 quater :
a) Els instruments de passius admissibles, sempre que es compleixin les condicions establertes a l’article 42 ter , en la mesura que no es considerin elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;
b) Els instruments de capital de nivell 2 amb un venciment residual almenys d’un any, en la mesura que no es considerin elements del capital de nivell 2 de conformitat amb l’article 42 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.
2. Els passius següents queden exclosos dels elements dels passius admissibles:
a) Els dipòsits garantits, fins al nivell garantit per la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions;
b) Els dipòsits a la vista i els dipòsits a curt termini amb un venciment inicial inferior a un any;
c) La part dels dipòsits admissibles de les persones físiques i de les microempreses i les petites i mitjanes empreses que excedeixi el límit de cobertura a què fa referència l’article 8 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions;
d) Els dipòsits que serien dipòsits admissibles de persones físiques, microempreses i petites i mitjanes empreses si no fossin dipòsits constituïts en sucursals situades fora del Principat d’Andorra d’entitats establertes al Principat d’Andorra;
e) Els passius garantits, inclosos els bons garantits i els passius en forma d’instruments financers utilitzats amb fins de cobertura que siguin part integrant del conjunt de cobertura i que, d’acord amb la normativa nacional, estiguin garantits de manera similar a la dels bons garantits, sempre que tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura de bons garantits romanguin immutables i segregats i disposin de finançament suficient, exclosa qualsevol part d’un passiu garantit o d’un passiu al qual s’hagi prestat una garantia real que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia real que en constitueixen la contrapart;
f) Els passius resultants de la tinença per part de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada d’actius o efectiu de clients, inclosos actius o efectiu de clients dipositats en nom d’organismes d’inversió col·lectiva, sempre que el client estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable;
g) Els passius que resultin d’una relació fiduciària entre una entitat de resolució o qualsevol de les seves filials, com a fideïcomissària, i una altra persona, com a beneficiària, quan el beneficiari estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable;
h) Els passius d’entitats, excloses les societats que formin part del mateix grup, el termini de venciment inicial dels quals sigui inferior a set dies;
i) Els passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments o operadors de sistemes de pagament i de liquidació de valors, o dels seus participants, i que resultin de la participació en un d’aquests sistemes;
j) Els passius contrets amb:
i) Els empleats, en concepte de salaris, pensions o altres remuneracions fixes meritades. Aquesta exclusió no s’aplica quan es tracti del component variable de la remuneració que no estigui regulat per convenis o acords col·lectius; ii) Els creditors comercials, pel subministrament a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals; iii) L’Administració general i comunal o de la seguretat social; iv) Sistemes de garantia de dipòsits sorgits de contribucions degudes;
k) Els passius sorgits de derivats;
l) Els passius sorgits d’instruments de deute amb derivats implícits. A efectes de la lletra l del paràgraf anterior els instruments de deute que continguin opcions de reemborsament anticipat exercitables a criteri de l’emissor o del titular, i els instruments de deute amb interessos variables derivats d’un tipus de referència àmpliament utilitzat, com l’euríbor o el líbor, no es consideren instruments de deute amb derivats implícits únicament per aquestes característiques. Article 42 ter. Instruments de passius admissibles
1. Els passius es consideren instruments de passius admissibles quan compleixin les condicions establertes en aquest article i únicament en la mesura que s’hi especifica.
2. Els passius es consideren instruments de passius admissibles sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que hagin estat directament emesos o contrets, segons escaigui, per una entitat i plenament desemborsats.
b) Que no siguin propietat:
i) De l’entitat o una entitat inclosa al mateix grup de resolució. ii) D’una empresa on l’entitat tingui una participació directa o indirecta, en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital d’aquesta empresa.
c) Que l’adquisició de la propietat dels passius no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat de resolució.
d) Que el crèdit sobre l’import principal dels passius, en virtut de les disposicions que regulin els instruments, estigui totalment subordinat als crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis ; aquest requisit de subordinació es considera complert en qualsevol dels casos següents:
i) Quan les disposicions contractuals aplicables als passius especifiquin que, en el cas dels procediments concursals ordinaris, el crèdit sobre l’import principal dels instruments té una prelació inferior a la dels crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis . ii) Quan la legislació aplicable especifiqui que, en el cas dels procediments concursals ordinaris, el crèdit sobre l’import principal dels instruments té una prelació inferior a la dels crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis . iii) Que els instruments hagin estat emesos per una entitat de resolució que no tingui en el seu balanç els passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis , amb una prelació igual o inferior a la dels instruments de passius admissibles.
e) Que els passius no estiguin avalats o coberts per una garantia personal o un altre mecanisme que millori la prelació del crèdit per:
i) L’entitat o les seves filials. ii) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials, iii) Qualsevol empresa que mantingui estrets vincles amb les entitats a què es refereixen els incisos i i ii.
f) Que els passius no estiguin subjectes a un acord de compensació recíproca o de compensació per saldos nets que pugui afectar la capacitat d’absorció de pèrdues en cas de resolució.
g) Que les disposicions que regulen els passius no prevegin incentius per al rescat, l’amortització o la recompra abans del venciment o el reemborsament anticipat de l’import principal per l’entitat, segons escaigui, llevat dels casos a què fa referència l’apartat 3 de l’article 42 quater .
h) Que els passius no siguin amortitzables pels titulars dels instruments abans del seu venciment, excepte en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 quater .
i) Que, d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 42 quater , si els passius inclouen una o més opcions de reemborsament anticipat, incloses les opcions de rescat, l’exercici de les opcions esmentades depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor, excepte en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 quater .
j) Que els passius només es puguin rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar anticipadament si es compleixen les condicions establertes a l’article 16 ter d’aquesta Llei i l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
k) Que les disposicions que regulin els passius no indiquin explícitament o implícitament que els passius seran rescatats, amortitzats, reemborsats o recomprats anticipadament, segons escaigui, per l’entitat de resolució, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat, i que l’entitat no ho indiqui de cap altra manera;
l) Que les disposicions que regulin els passius no facultin el titular per accelerar els pagaments futurs previstos d’interessos o del principal, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat de resolució;
m) Que el nivell dels pagaments d’interessos o dividends, segons escaigui, deguts pels passius no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat de resolució o de la seva empresa matriu;
n) Que per als instruments emesos després de l’entrada en vigor dels articles 42 bis a 42 quater , la documentació contractual pertinent i, quan correspongui, el fullet relacionat amb l’emissió esmenten explícitament la possibilitat d’exercir les competències d’amortització i conversió d’acord amb l’article 52. Als efectes de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, quan algun dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis , està subordinat a crèdits ordinaris no garantits conforme a la normativa nacional en matèria d’insolvència, entre altres motius, pel fet que està en mans d’un creditor que té vincles estrets amb el deutor, per ser o haver estat accionista, estar o haver estat en una relació de supervisió o de grup, ser o haver estat membre de l’òrgan d’administració o estar o haver estat relacionat amb qualsevol d’aquestes persones, la subordinació no s’ha d’avaluar en relació amb els crèdits derivats dels passius exclusius esmentats.
3. A més dels passius a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article, l’AREB pot permetre que es considerin instruments de passius admissibles els passius fins a un import agregat que no superi el 3,5% de l’import de l’exposició total al risc calculada d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió i el Reglament de desenvolupament, sempre que:
a) Es compleixin totes les condicions establertes a l’apartat 2, excepte l’establerta a la lletra d .
b) Els passius tinguin la mateixa prelació que els passius exclosos amb el rang pitjor a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis , excepte els passius exclosos que estan subordinats a crèdits ordinaris no garantits en virtut de la legislació nacional sobre insolvència, esmentats al paràgraf tercer de l’apartat 2 d’aquest article; i
c) La inclusió d’aquests passius en els elements dels passius admissibles no doni lloc a riscos significatius d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnització vàlides, segons la valoració de l’AREB de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.
4. L’AREB pot permetre que certs passius es considerin instruments de passius admissibles a més dels passius a què fa referència l’apartat 2, sempre que:
a) No estigui permès a l’entitat incloure en els elements dels passius admissibles els passius a què fa referència l’apartat 3.
b) Es compleixin totes les condicions establertes a l’apartat 2, excepte l’establerta a la lletra d .
c) Els passius tinguin una prelació igual o superior a la dels passius exclosos amb el rang pitjor a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis , a excepció dels passius exclosos subordinats a crèdits ordinaris no garantits conforme a la legislació nacional en matèria d’insolvència a què fa referència el paràgraf tercer de l’apartat 2 d’aquest article.
d) En el balanç de l’entitat, l’import dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis , i que tinguin una prelació igual o inferior a la dels passius esmentats en cas d’insolvència, no superi el 5% de l’import de fons propis i passius admissibles de l’entitat.
e) La inclusió d’aquests passius en els elements dels passius admissibles no doni lloc a riscos significatius d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnització vàlides, segons la valoració de l’autoritat de resolució de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquesta Llei i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.
5. L’AREB únicament pot permetre a les entitats incloure com a elements de passius admissibles els passius a què fan referència els apartats 3 o 4.
6. L’AREB ha de consultar l’AFA a l’hora d’examinar si es compleixen les condicions d’aquest article.
7. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi d’especificar:
a) Les formes aplicables i la naturalesa del finançament indirecte dels instruments de passius admissibles;
b) La forma i la naturalesa dels incentius amortitzats a l’efecte de la condició enunciada a la lletra g de l’apartat 2 d’aquest article, i en l’apartat 3 de l’article 42 quater . Article 42 quater . Amortització dels instruments de passius admissibles
1. Els instruments de passius admissibles amb un venciment residual d’un any com a mínim es consideren plenament elements dels passius admissibles. Els instruments de passius admissibles amb un venciment residual inferior a un any no es consideren elements dels passius admissibles.
2. Als efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui una opció d’amortització exercitable pel titular amb anterioritat al venciment original declarat de l’instrument, el venciment de l’instrument es defineix com la data més aviat possible en què el titular pugui exercir l’opció d’amortització i sol·licitar l’amortització o el reemborsament de l’instrument.
3. A efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui un incentiu perquè l’emissor rescati, amortitzi, reemborsi o recompri l’instrument amb anterioritat al venciment original declarat d’aquest últim, el venciment d’aquest últim es defineix com la data més primerenca possible en què l’emissor pugui exercir aquesta opció i sol·licitar l’amortització o el reemborsament de l’instrument.
4. A efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui opcions d’amortització anticipada l’exercici de les quals depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor amb anterioritat al venciment original declarat de l’instrument, però quan les disposicions que regulin els instruments no prevegin incentius per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar l’instrument abans del venciment i no incloguin opcions d’amortització o de reemborsament a discreció dels titulars, el venciment de l’instrument es defineix com el venciment original declarat. Article 42 quinquies . Conseqüències del cessament del compliment de les condicions d’admissibilitat En el cas dels instruments de passius admissibles, quan les condicions aplicables establertes a l’article 42 ter deixin de complir-se, els passius deixen immediatament de considerar-se instruments de passius admissibles. Els passius a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 ter es poden continuar considerant instruments de passius admissibles sempre que es puguin considerar instruments de passius admissibles en virtut dels apartats 3 o 4 de l’article 42 ter . Article 42 sexies . Avaluació del compliment de les condicions de passius admissibles En avaluar el compliment dels requisits establerts en els articles 42 bis a 42 quinquies , les entitats han d’atendre les característiques significatives dels instruments i no només la seva forma jurídica. L’avaluació de les característiques significatives d’un instrument ha de tenir en compte tots els mecanismes relatius, encara que aquests mecanismes no figurin explícitament en les condicions dels mateixos instruments, a fi de comprovar que els efectes econòmics combinats d’aquests mecanismes compleixen l’objectiu de les disposicions corresponents.”

Article 17. Modificació de l’article 43
Es modifica la lletra f i s’afegeix la lletra h a l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent: “Article 43. Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna
1. Queden exclosos de la recapitalització interna els passius següents: […]
f) Passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments o operadors de sistemes de pagament i de liquidació de valors, o dels seus participants, i que resultin de la participació en un d’aquests sistemes o respecte d’entitats de contrapartida central europees autoritzades o de tercers països reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea. […]
h) Passius emesos per entitats, entitats financeres o societats de cartera que formin part del mateix grup de resolució sense ser elles mateixes entitats de resolució, independentment dels venciments. No obstant això, aquests passius no queden exclosos quan es classifiquin per sota dels passius no garantits ordinaris en l’ordre de jerarquia concursal aplicable. En els casos en què s’apliqui aquesta excepció en una filial que no sigui una entitat de resolució, l’AREB ha d’avaluar si l’import dels elements que compleixen el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles per a aquesta filial és suficient per donar suport a l’aplicació de l’estratègia de resolució preferida d’acord amb el que preveu el pla de resolució corresponent. […]”

Article 18. Modificació de l’article 44
Es modifiquen els apartats 1 i 3 i s’afegeix un apartat 1 bis a l’article 44 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 44. Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB
1. En circumstàncies excepcionals, i amb notificació prèvia al ministeri encarregat de les finances, l’AREB, en els termes i amb les condicions previstes en aquesta Llei i, si escau, en el seu desenvolupament reglamentari, pot excloure de la recapitalització interna, totalment o parcialment, certs passius o categories de passius susceptibles de recapitalització interna quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents: […] 1 bis . L’AREB ha de valorar atentament si els passius d’entitats, d’entitats financeres o de societats de cartera que formin part del mateix grup de resolució sense ser elles mateixes entitats de resolució i que no estiguin exclosos de l’aplicació de les facultats d’amortització o de conversió de conformitat amb la lletra h de l’apartat 1 de l’article 43 han de quedar exclosos totalment o parcialment, en virtut de les lletres a a c de l’apartat anterior, per garantir l’execució efectiva de l’estratègia de resolució. […]
3. Quan l’AREB decideixi excloure totalment o parcialment un passiu susceptible de recapitalització interna o una categoria de passius susceptibles de recapitalització interna de conformitat amb aquest article, el nivell de l’amortització o conversió aplicada a altres passius susceptibles de recapitalització interna es pot augmentar per tenir en compte aquestes exclusions, sempre que el nivell d’amortització i conversió aplicada a altres passius susceptibles de recapitalització interna respecti el principi que s’estableix a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4. […]”

Article 19. Addició de l’article 44 bis
S’afegeix l’article 44 bis a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 44 bis . Passius admissibles per entitats de resolució
1. Els passius només s’han d’incloure en l’import de fons propis i passius admissibles de les entitats de resolució quan compleixin els requisits enumerats en els articles següents:
a) L’article 42 bis ;
b) L’article 42 ter , llevat de la lletra d de l’apartat 2; i
c) L’article 42 quater .
2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació en relació amb els requisits específics per determinar els passius admissibles que s’han d’incloure en l’import de fons propis i passius admissibles per entitats de resolució per complir el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que estableix l’article 45.”

Article 20. Modificació de l’article 50
Es modifica l’apartat 1 i s’afegeixen els apartats 2 a 10 a l’article 50 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 50. Reconeixement contractual de la recapitalització interna
1. Les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes que formalitzin o en els instruments que emetin una clàusula de reconeixement d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i de conversió de l’AREB, així com d’acatament, per part del creditor o de la part de l’instrument o contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i de qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici, sempre que els passius concernits compleixin totes les condicions següents:
a) No estiguin exclosos d’acord amb l’article 43.
b) No siguin dipòsits admissibles de les persones físiques i de les empreses que excedeixen el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits.
c) Estiguin regulats per la normativa d’un estat tercer.
d) S’emetin o es contractin després de l’entrada en vigor de les normes sobre amortització d’instruments de capital i recapitalització interna que conté aquest capítol. L’AREB pot requerir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera un informe d’un expert independent sobre la validesa de les clàusules previstes en aquest apartat. L’AREB pot decidir que l’obligació establerta al primer paràgraf no s’apliqui a les entitats respecte de les quals el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles previst a l’article 45 sigui igual a l’import per a absorció de pèrdues que es determini reglamentàriament, sempre que els passius que compleixin les condicions establertes al paràgraf primer, però no incloguin la clàusula requerida en aquest paràgraf, no es computin a l’efecte del dit requeriment.
2. L’obligació prevista a l’apartat 1 no s’aplica quan l’AREB determini que els passius o els instruments que s’hi preveuen poden estar subjectes a les facultats d’amortització i conversió de l’AREB d’acord amb la legislació d’un tercer país o d’un conveni o acord vinculant formalitzat amb aquest tercer país.
3. Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera determini que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals aplicables a un passiu determinat la clàusula prevista a l’apartat 1, aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera ho ha de notificar a l’AREB, incloent-hi la designació de la categoria del passiu i la justificació de la dita determinació. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha de facilitar a l’AREB tota la informació que l’AREB sol·liciti en un termini raonable després de la recepció de la notificació, perquè l’AREB avaluï l’efecte de la notificació esmentada en la resolubilitat d’aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera. L’obligació d’incloure entre les disposicions contractuals d’un passiu la clàusula prevista a l’apartat 1 queda suspesa automàticament des del moment en què l’AREB rebi una notificació d’acord amb el paràgraf anterior. En cas que l’AREB conclogui que sí que és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals la clàusula prevista a l’apartat 1, tenint en compte la necessitat de garantir la resolubilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, ha de requerir la inclusió de la dita clàusula contractual. Aquest requeriment s’ha de fer en un termini raonable des de la notificació que preveu el primer paràgraf d’aquest apartat. L’AREB pot, a més, exigir a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera que modifiqui les pràctiques relatives a l’aplicació de l’exempció del reconeixement contractual de la recapitalització interna.
4. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no pot considerar inviable la inclusió entre les disposicions contractuals de la clàusula prevista a l’apartat 1, en el cas dels instruments de capital addicional de nivell 1, instruments de capital de nivell 2 o instruments de deute negociables, quan aquests instruments siguin passius no garantits. A més, els passius a què es refereix el paràgraf primer de l’apartat 3 han de ser preferents en l’ordre de prelació respecte dels crèdits ordinaris preferents que resultin d’instruments de deute que preveu l’apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides.
5. L’AREB ha d’avaluar, en el context de l’avaluació de la resolubilitat d’una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, de conformitat amb els articles 15 i 16, o en qualsevol altre moment, si dins una categoria de passius que inclogui passius admissibles, l’import dels passius que, de conformitat amb el paràgraf primer de l’apartat 3, no incloguin la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, juntament amb els passius que s’excloguin de l’aplicació de les facultats de recapitalització interna de conformitat amb l’article 43, o que és probable que s’excloguin de conformitat amb l’article 44, puja a més del 10 per cent d’aquesta categoria. En aquest cas, l’AREB ha d’avaluar immediatament el seu impacte per a la resolubilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, incloses les repercussions sobre la resolubilitat que resultin del risc de vulnerar les salvaguardes dels creditors previstes en la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 quan s’apliquen les facultats per amortitzar o convertir els passius admissibles. En cas de concloure que constitueix un obstacle a la resolubilitat, l’AREB ha d’iniciar el procediment previst als articles 17 i 18, segons escaigui, per eliminar aquest obstacle a la resolubilitat.
6. Els passius per als quals l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no inclogui entre les disposicions contractuals la clàusula requerida per l’apartat 1 o per als quals, de conformitat amb l’apartat 3, no s’apliqui aquest requisit, no es computen a l’efecte del requeriment mínim de fons propis i passius admissibles.
7. L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat 1 per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no és obstacle per a l’exercici de la facultat d’amortització i conversió sobre un determinat passiu.
8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
a) Les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, així com el contingut de la clàusula contractual prevista en aquest apartat.
b) Les condicions d’acord amb les quals resultaria inviable des del punt de vista jurídic o d’una altra índole per a una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, incloure la clàusula contractual prevista a l’apartat 1 en determinades categories de passius.
c) Les condicions d’acord amb les quals l’AREB ha de requerir la inclusió de la clàusula contractual d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer de l’apartat 3.
d) El termini raonable dins del qual l’AREB ha de requerir la inclusió d’una clàusula contractual d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer de l’apartat 3.
9. L’AREB pot especificar, quan ho consideri oportú, les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, d’acord amb les condicions especificades en major mesura com a resultat de l’aplicació de l’apartat 8.
10. S’habilita l’AREB perquè, mitjançant comunicats tècnics, especifiqui plantilles i formats uniformes per a la notificació als efectes de l’apartat 3.”

Article 21. Modificació de l’article 51
Es modifica el punt ii de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 51 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent: “Article 51. Tractament dels accionistes
1. L’AREB, en l’exercici de les seves competències per aplicar l’instrument de recapitalització interna, tenint en compte el resultat de la valoració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i un cop fixat l’import de la recapitalització de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, ha d’adoptar alguna de les mesures següents o totes dos: […]
b) Sempre que, d’acord amb la valoració efectuada de conformitat amb l’article 5, l’entitat objecte de resolució tingui un valor net positiu, diluir la participació dels accionistes i dels titulars d’altres instruments de capital existents mitjançant la conversió en accions o en altres instruments de capital: […] ii. Dels passius susceptibles de recapitalització interna emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera a requeriment de l’AREB en el marc d’un procés de resolució. […]”

Article 22. Modificació de l’article 52
Es modifica la lletra e de l’apartat 1 i l’apartat 3 de l’article 52 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 52. Seqüència d’amortització i conversió
1. L’AREB, en aplicar l’instrument de recapitalització interna, ha de cobrir l’import de la recapitalització determinat conformement al que s’estableix en aquesta Llei, amortitzant o reduint l’import de les accions, instruments de capital o passius susceptibles de recapitalització interna segons la seqüència següent: […]
e) L’import principal o l’import pendent dels passius susceptibles de recapitalització interna, incloent-hi els instruments de deute a què fa referència l’apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació amb la cessació de pagaments i fallides, d’acord amb les regles de prelació de crèdits, incloent-hi els dipòsits de les persones físiques i de les empreses que excedeixin el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits. […]
3. En exercir les competències d’amortització o conversió, l’AREB ha d’assignar les pèrdues de forma equitativa entre les accions o altres instruments de capital i els passius susceptibles de recapitalització interna del mateix rang, i reduir l’import principal o l’import pendent d’aquestes accions o altres instruments de capital i els passius susceptibles de recapitalització interna en un grau proporcional al seu valor, excepte quan es faci ús de la facultat prevista en l’apartat 3 de l’article 44. Això no és obstacle perquè els passius exclosos conforme al que disposa aquesta Llei rebin un tracte més favorable que els passius susceptibles de recapitalització interna del mateix rang en un procediment concursal. […]”

Article 23. Modificació de l’article 54
Es modifica l’apartat 1 i la lletra a de l’apartat 2 de l’article 54 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 54. Condicions per a la contribució del FAREB
1. Quan l’AREB decideixi excloure, totalment o parcialment, un passiu susceptible de recapitalització interna o una categoria de passius susceptibles de recapitalització interna d’acord amb el que preveu l’article 44 i les pèrdues que puguin haver patit aquests passius no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB pot fer una contribució a l’entitat objecte de resolució a fi d’assolir com a mínim un dels objectius següents:
a) Cobrir qualsevol pèrdua que no hagi estat absorbida per passius susceptibles de recapitalització interna i restaurar el valor net dels actius de l’entitat objecte de resolució per igualar-lo a zero; o
b) Adquirir accions o altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució, amb la finalitat de recapitalitzar-la.
2. El FAREB només pot fer la contribució prevista a l’apartat anterior quan es compleixin les condicions següents:
a) Que, mitjançant la reducció de capital, la conversió o de qualsevol altra manera, els accionistes i els tenidors d’altres instruments de capital i d’altres passius susceptibles de recapitalització interna hagin fet una contribució a l’absorció de pèrdues i recapitalització interna per un import equivalent, com a mínim, al 8 per cent del total del passiu, incloent-hi els fons propis de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera determinats al moment de la resolució segons la valoració prevista a l’article 5; i […]”

Article 24. Modificació de l’article 63
Es modifica l’apartat 2 de l’article 63 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 63. Deure de secret […]
2. Les autoritats i les persones que, de conformitat amb el que es disposa en els articles anteriors, puguin rebre informació de l’AREB, així com els auditors de comptes, els assessors legals i els altres experts independents que puguin ser designats per l’AREB en relació amb l’execució de mesures de resolució, els possibles adquirents amb qui contactin les autoritats competents, els organismes que administrin els sistemes de garantia de dipòsits o el Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), l’entitat pont o la societat de gestió d’actius, així com qualssevol altres persones que prestin o hagin prestat serveis, directament o indirectament, als esmentats anteriorment, també queden obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents de la finalitat per a la qual els va ser subministrada la informació. […]”

Article 25. Modificació de l’article 68
Es modifiquen les lletres f i k de l’apartat 1 de l’article 68 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 68. Facultats administratives generals
1. L’AREB disposa de les facultats generals de caràcter administratiu següents: […]
f) Efectuar accions d’amortització o conversió d’instruments de capital o de recapitalització interna, i adoptar totes les mesures accessòries que siguin necessàries per dur-les a terme. […]
k) Ajornar, suspendre, eliminar o modificar determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d’instruments de deute i d’altres passius susceptibles de recapitalització interna emesos per l’entitat objecte de resolució. […]”

Article 26. Modificació de l’article 70
Es modifica l’apartat 1 de l’article 70 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Article 70. Altres condicions aplicables
1. L’adopció de qualsevol mesura d’actuació primerenca o de resolució, fins i tot la facultat per suspendre determinades obligacions prevista a l’article 74 ter , no constitueix per si mateixa un supòsit d’incompliment ni permet per si mateixa a cap contrapart declarar el venciment, la modificació, la suspensió o la resolució anticipada de l’operació corresponent, o instar l’execució o la compensació de qualsevol dret o obligació que es derivi de l’operació o del contracte, o afectar de qualsevol altra manera aquest contracte, i es tenen per no posades les clàusules que així ho estableixin. No obstant el que es determina al paràgraf anterior, la contrapart pot declarar, en els termes i les condicions establerts en el contracte, el venciment o la resolució anticipada del contracte o l’operació corresponent com a conseqüència d’un supòsit d’incompliment anterior o posterior a l’adopció o l’exercici de la mesura o facultat corresponent i no vinculat necessàriament a aquesta mesura o facultat. […]”

Article 27. Modificació de l’article 72
El segon paràgraf de l’apartat 2 passa a ser l’apartat 3 i s’afegeixen un segon paràgraf a l’apartat 2 de l’article 72 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 72. Publicitat […]
2. Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat anterior, l’AREB ha de notificar les mesures que adopti a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera, al ministeri encarregat de les finances i a l’AFA. Igualment, l’AREB ha d’informar sense demora l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, el ministeri encarregat de les finances, l’AFA i el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi), en cas d’exercir la facultat prevista a l’apartat 1 de l’article 74 ter , una vegada que s’hagi determinat que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o té probabilitat de ser-ho d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19.
3. Durant la preparació de les mesures d’actuació primerenca i de resolució i, en particular, mentre es du a terme la valoració que s’estableix a l’article 5 i durant les fases d’estudi o negociació de qualsevol operació en què es pugui concretar l’aplicació d’un dels instruments de resolució, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera està exempta de l’obligació de fer pública i de difondre qualsevol informació que pugui tenir la consideració d’informació rellevant d’acord amb la normativa aplicable.”

Article 28. Introducció d’una nova secció tercera al capítol setè
S’introdueix la secció tercera al capítol setè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió , l’enunciat del qual queda redactat en els termes següents: “Secció tercera. Facultats de suspensió de contractes” Es modifica l’article 74 i s’afegeixen els articles 74 bis a 74 quinquies a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió , que queden redactats de la manera següent: “Secció tercera. Facultats de suspensió de contractes Article 74. Facultats de suspensió d’obligacions de pagament, contractes i garanties
1. L’AREB disposa de les facultats de suspensió o restricció en relació amb les obligacions de pagament o lliurament, execució de garanties o declaració del venciment anticipat, en els termes que es desenvolupen en aquesta secció tercera, amb caràcter d’acte administratiu, per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent, sense perjudici del que preveu l’article 74 ter . En cas d’aplicació de les facultats previstes al paràgraf primer, quan una obligació de pagament o d’entrega hagués hagut d’executar-se durant el termini de suspensió, el pagament o l’entrega s’ha de fer de manera immediata una vegada hagi conclòs aquest termini. Quan les obligacions de pagament o entrega que derivin d’un contracte signat per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera se suspenguin en aplicació de l’apartat 1 d’aquest article, les obligacions de pagament o entrega de les contraparts de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera d’acord amb el contracte també se suspenen durant el mateix termini.
2. El que preveu l’apartat 1 no s’aplica a les obligacions de pagament o de lliurament:
a) Respecte de sistemes i operadors de pagament i de liquidació i compensació de valors reconeguts en l’àmbit de la Unió Europea i el Principat d’Andorra.
b) Respecte de les entitats de contrapartida central reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea i el Principat d’Andorra.
c) Respecte dels bancs centrals dels països membres de la Unió Europea i de tercers països i qui porti a terme en cada moment funcions equivalents al Principat d’Andorra. Article 74 bis . Facultats de suspensió de contractes i garanties després de l’obertura del procés de resolució
1. L’AREB pot suspendre qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte subscrit per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
2. Sense perjudici del que disposa el capítol sisè, l’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, impedir o limitar l’execució de garanties relatives als actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera fins a un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent. No obstant això, l’AREB no pot exercir aquesta facultat respecte de les garanties concedides a les entitats esmentades en les lletres a a c de l’apartat 2 de l’article 74.
3. L’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, suspendre el dret d’una part a declarar el venciment o la resolució anticipada, la resolució o la rescissió d’un contracte establert amb una entitat objecte de resolució per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent, sempre que es continuïn exercint les obligacions substantives d’acord amb el contracte, incloent-hi les obligacions de pagament i la concessió de garanties. El que s’estableix en aquest apartat s’aplica també als contractes formalitzats amb una filial de l’entitat objecte de resolució quan:
a) Les obligacions creades per aquest contracte estiguin garantides o avalades per l’entitat objecte de resolució.
b) Els drets de venciment anticipat, resolució o rescissió d’aquest contracte tinguin com a motiu únic la insolvència o la situació financera de l’entitat objecte de resolució.
c) En cas que s’hagi exercit o es pugui exercir la potestat de transferir accions o altres instruments de capital, actius o passius, quan els actius i passius de la filial relativa al contracte s’hagin transferit o puguin ser transferits a un comprador o quan l’AREB protegeixi a través de qualsevol mitjà aquestes obligacions.
4. No obstant el que s’estableix a l’apartat 2, una persona pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte abans que finalitzi el període de suspensió, sempre que l’AREB li notifiqui prèviament que els actius i els passius coberts pel contracte no seran transmesos a una altra entitat o sotmesos a l’amortització o conversió en aplicar-se l’instrument de recapitalització interna. En cas que l’AREB exerceixi el dret de suspensió i no s’efectuï la notificació prevista en el paràgraf anterior, es pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte una vegada finalitzi el període de suspensió en les condicions següents:
a) Si els actius i els passius coberts per un contracte han estat transmesos a una altra entitat, una contrapart pot exercir el dret a declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte, únicament en el cas que es produeixi un esdeveniment que doni lloc al venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte per part de l’entitat receptora de manera continuada o posteriorment.
b) Si els actius i els passius coberts per un contracte romanen a l’entitat objecte de resolució i l’AREB no els aplica l’instrument de recapitalització interna, una contrapart pot exercir el dret a declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte, únicament quan finalitzi el període de suspensió.
5. En exercir les competències a què fa referència el primer paràgraf de l’apartat 2 d’aquest article, l’AREB ha de tenir en compte els efectes que l’exercici de les competències esmentades pugui tenir sobre el funcionament ordenat dels mercats financers. Article 74 ter . Facultats de suspensió de contractes i garanties amb caràcter previ a l’obertura d’un procés de resolució
1. L’AREB també pot exercir les facultats previstes en l’apartat 1 de l’article 74 bis en relació amb qualssevol obligacions de pagament o lliurament derivades de qualsevol contracte subscrit per una entitat o una entitat financera o una societat de cartera, amb consulta prèvia a l’AFA, que ha de respondre al més aviat possible, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) S’ha determinat que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur proper d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19.
b) No hi ha cap mesura del sector privat immediatament disponible de les referides a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 19 que pugui impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
c) L’exercici de la facultat de suspensió es considera necessari per evitar un deteriorament més gran de la situació financera de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
d) L’exercici de la facultat de suspensió és necessari per:
i) Determinar la circumstància prevista a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 19. ii) Triar les mesures de resolució adequades o per garantir l’aplicació eficaç d’un o més instruments de resolució. Quan les obligacions de pagament o entrega que derivin d’un contracte signat per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera se suspenguin en aplicació de l’apartat 1 d’aquest article, les obligacions de pagament o entrega de les contraparts de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera d’acord amb el contracte també se suspenen durant el mateix termini. En cas d’aplicació de les facultats previstes al paràgraf primer, quan una obligació de pagament o d’entrega hagués hagut d’executar-se durant el termini de suspensió, el pagament o l’entrega s’ha de fer de manera immediata una vegada hagi conclòs aquest termini. L’AREB ha de publicar immediatament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acte pel qual s’acorda la suspensió de les obligacions d’acord amb aquest article, els termes i el període de suspensió.
2. El període de suspensió previst a l’apartat 1 ha de ser tan curt com sigui possible i no ha d’excedir el període mínim que l’AREB consideri necessari per als fins indicats a les lletres c i d de l’apartat 1, i, en cap cas, no ha de tenir una durada més gran que el període transcorregut des de la publicació d’una notificació de suspensió d’acord amb l’apartat 2 de l’article 72 fins al final del dia hàbil següent al de la publicació. En acabar el període de suspensió a què es refereix el paràgraf primer, la suspensió deixa de tenir efecte.
3. Quan exerceixi les seves facultats d’acord amb l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els efectes que l’exercici de les facultats esmentades pugui tenir sobre el bon funcionament dels mercats financers i ha de prendre en consideració la normativa concursal, els poders de l’AFA i les competències judicials per salvaguardar els drets dels creditors i el tracte equitatiu dels creditors si l’entitat és liquidada en el marc d’un procediment concursal ordinari. L’AREB ha de tenir en compte, en particular, l’aplicació potencial dels procediments de liquidació concursal ordinaris a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en el marc d’un procediment concursal com a resultat de la determinació d’interès públic prevista a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 19.
4. Quan l’AREB exerceixi la facultat de suspendre obligacions de pagament o de lliurament respecte a una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, d’acord amb l’apartat 1, durant el període d’aplicació d’aquesta suspensió l’AREB també pot exercir la facultat de:
a) Restringir els creditors garantits de la dita entitat, entitat financera o societat de cartera, en relació amb qualsevol dels actius d’aquestes durant el mateix període, cas en què s’ha d’aplicar el que disposa l’apartat 2 de l’article 74 bis .
b) Suspendre els drets de rescissió de qualsevol part en un contracte amb l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en qüestió durant el mateix període, en cas que s’apliquessin les disposicions contingudes en l’apartat 3 de l’article 74 bis .
5. En cas que, després de determinar que una entitat, una entitat financera o societat de cartera és inviable o té probabilitat de ser-ho d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB hagi exercit la facultat de suspendre les obligacions de pagament o de lliurament en les circumstàncies previstes als apartats 1 o 4 d’aquest article, i si posteriorment es pren una mesura de resolució respecte a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en qüestió, l’AREB no ha d’exercir les facultats d’acord amb l’apartat 1 de l’article 74, i l’apartat 2 de l’article 74 bis respecte a aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera. Article 74 quater . Àmbit d’aplicació de les facultats de suspensió de les obligacions de pagament o lliurament
1. L’AREB ha d’establir l’àmbit d’aplicació de la facultat a què es refereixen els apartats 1 dels articles 74 bis i 74 ter tenint en compte les circumstàncies de cada cas. En particular, l’AREB ha d’avaluar acuradament la conveniència d’estendre la suspensió als dipòsits elegibles de conformitat amb la definició del punt 8 de l’article 2 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, especialment a dipòsits garantits en poder de persones físiques i microempreses i petites i mitjanes empreses.
2. Quan s’exerceixi la facultat de suspendre obligacions de pagament o de lliurament respecte de dipòsits elegibles que preveu aquest article, l’AREB ha de permetre l’accés a un import diari que l’AREB determini en cada cas. Es pot determinar un únic import diari comú o imports diferenciats en funció de les categories de dipositants amb dipòsits garantits que es determinin, que poden ser:
a) Persones físiques.
b) Fundacions, associacions i comunitats de béns.
c) Petites i mitjanes empreses.
d) Altres persones jurídiques. Article 74 quinquies . Reconeixement contractual de les facultats de suspensió de la resolució
1. Quan les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera formalitzin contractes financers que estiguin subjectes al dret d’un país tercer, han d’incloure una clàusula per la qual les parts reconeguin que aquest contracte pot estar subjecte a l’exercici de les facultats de l’AREB de suspendre o restringir els drets i les obligacions previstes als articles 74, 74 bis i 74 ter , i sotmetre’s als requisits establerts a l’article 70.
2. Així mateix, les empreses matriu s’han d’assegurar que les seves filials establertes en un tercer país incloguin als contractes financers esmentats a l’apartat 1 clàusules per les quals s’exclogui que l’exercici de la facultat de l’AREB de suspendre o restringir els drets i les obligacions de l’empresa matriu al Principat d’Andorra, de conformitat amb l’apartat 1, constitueixi un motiu vàlid per a la rescissió, la suspensió, la modificació, la compensació i la compensació per saldos nets o l’execució de garanties anticipada, sempre que aquests contractes financers continguin obligacions el compliment de les quals estigui garantit o assegurat per una entitat de dret andorrà pertanyent al grup de resolució de l’empresa matriu. El requisit establert al paràgraf primer s’aplica respecte de filials de tercers països que, si estiguessin domiciliades al Principat d’Andorra, serien:
a) Entitats bancàries.
b) Empreses d’inversió.
c) Entitats financeres.
3. L’apartat 1 s’aplica a tot contracte financer que:
a) Creï una nova obligació o modifiqui substancialment una obligació existent després del dia d’entrada en vigor de la present llei.
b) Prevegi l’exercici d’un o més drets de venciment anticipat, resolució o rescissió o drets d’execució de garanties, als quals serien aplicables els articles 70 i 74 a 74 quater , ambdós inclusivament, en cas que el contracte financer es regís per la legislació andorrana.
4. Quan una entitat, una entitat financera o societat de cartera no inclogui la clàusula contractual exigida de conformitat amb l’apartat 1, això no impedeix a l’AREB aplicar les facultats previstes als articles 70 i 74 a 74 ter , ambdós inclusivament, en relació amb aquest contracte financer.
5. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut de la clàusula exigida a l’apartat 1, tenint en compte els models comercials de les entitats, entitats financeres i societats de cartera.”

Article 29. Introducció de dos noves disposicions transitòries
S’introdueixen dos disposicions transitòries, la disposició transitòria cinquena i la sisena, a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió , que queden redactades de la manera següent: “Disposició transitòria cinquena. Requisits de fons propis i passius admissibles
1. No obstant el que disposa l’apartat 3 de l’article 42 ter , a partir del dia d’entrada en vigor de la present Llei i fins a dos anys més tard del dia d’entrada en vigor de la present Llei, els instruments de passiu admissibles esmentats a l’apartat 3 de l’article 42 ter es poden incloure en els elements de passius admissibles fins al 2,5% de l’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. No obstant el que disposa l’apartat 3 de l’article 42 ter , fins al moment en què l’AREB avaluï per primera vegada el compliment de la condició establerta a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 42 ter , els passius es consideren instruments de passiu admissibles fins a un import agregat que no superi, fins a dos anys més tard del dia d’entrada en vigor de la present Llei, el 2,5% i posteriorment a aquesta data, el 3,5% de l’import de l’exposició al risc calculada d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que compleixin les condicions establertes a les lletres a i b de l’apartat 3 de l’article 42 ter . “Disposició transitòria sisena. Anterioritat dels instruments de passius admissibles
1. No obstant la lletra a de l’apartat 1 de l’article 42 bis , els passius emesos abans del dia d’entrada en vigor de la present Llei es consideren instruments de passius admissibles sempre que compleixin les condicions establertes a l’article 42 ter , a excepció de les condicions establertes a l’incís ii de la lletra b , així com les lletres f a m de l’apartat 2 de l’article 42 ter .”

Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del
sistema financer i l’abús de mercats S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
1. S’hi afegeix un nou article 36 sexies , que queda redactat de la manera següent: “Article 36 sexies . Comercialització a clients minoristes de determinats instruments financers
1. La comercialització o col·locació entre clients minoristes dels instruments següents està subjecta al requisit previst a l’apartat 2:
a) Instruments de capital addicional de nivell 1;
b) Instruments de capital de nivell 2;
c) Bons i obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors, que alhora siguin passius admissibles definits de conformitat amb el punt 57 bis de l’article 2 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que reuneixin totes les condicions previstes a l’article 42 bis , excepte les previstes a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 42 bis , i les condicions establertes als apartats 3 a 5 de l’article 42 ter de l’esmentada Llei 7/2021; i
d) Bons i obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors, així com instruments del mercat monetari, entenent com a tals les categories d’instruments que es negocien habitualment al mercat monetari i efectes comercials, exclosos els instruments de pagament, diferents dels anteriors, que siguin passius susceptibles de recapitalització interna definits al punt 57 de l’article 2 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió.
2. El requisit a què fa referència l’apartat anterior és el següent:
a) El comercialitzador o col·locador entre clients minoristes dels instruments financers ha d’avaluar la idoneïtat dels instruments esmentats per al client d’acord amb el que estableix l’article 36.
b) En cas que la cartera d’instruments financers del client, en el moment que hagi de fer la compra, no excedeixi els 500.000 euros, perquè el comercialitzador o col·locador pugui considerar que l’instrument resulta idoni, a més de complir la resta dels requisits previstos a la normativa, ha de verificar el compliment de les condicions següents:
i) Que la inversió total del client en els instruments financers que preveu l’apartat 1, incloent-hi la compra objecte d’anàlisi, no superi el 10 per cent de la cartera d’instruments financers. A aquest efecte, la cartera d’instruments financers del client inclou dipòsits d’efectiu i instruments financers, i en queden exclosos els instruments financers que el client hagi aportat en garantia de les seves obligacions. ii) Que l’import inicial invertit en un o més dels instruments recollits a l’apartat 1 pugi com a mínim a 10.000 euros.
3. Els instruments financers esmentats a l’apartat 1 també es poden comercialitzar entre clients minoristes sense subjecció al requisit previst a l’apartat 2, sempre que el valor nominal unitari mínim de l’emissió d’aquests instruments sigui de 100.000 euros.
4. Quan es tracti d’instruments esmentats a les lletres a , b i c de l’apartat 1, a més de complir-se el requisit previst a l’apartat 2, l’emissió ha de comptar amb un tram dirigit exclusivament a clients o inversors professionals de com a mínim el 50 per cent del total, sense que el nombre total d’aquests inversors pugui ser inferior a 50.
5. El que disposen els apartats anteriors no és aplicable a l’amortització i la conversió d’instruments de capital i la recapitalització interna que regula el capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. Tampoc no és aplicable a les ofertes de bescanvi dels instruments financers relacionats a l’apartat 1 anterior per altres instruments financers, ni a les ofertes l’objecte de les quals sigui compensar econòmicament inversors sempre que es justifiqui davant l’AFA, amb l’aportació d’un informe d’un expert independent, que el valor dels instruments oferts és igual o superior al dels que són objecte de bescanvi.”
2. S’hi inclou una disposició transitòria segona, que queda redactada de la manera següent: “Disposició transitòria segona Les previsions que conté l’article 36 sexies d’aquesta Llei no s’han d’aplicar als instruments financers de deute que recull l’apartat primer de l’article 36 sexies i que hagin estat emesos amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

Disposició final segona. Modificació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i
empreses d’inversió Es modifica el paràgraf segon de l’article 88 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent: “Les divulgacions anuals d’informació s’han de fer en el decurs del primer semestre següent al tancament de l’exercici de referència i com a tot tardar el 30 de juny. Les divulgacions del primer semestre o les del primer a tercer trimestre de cada exercici s’han de fer tan aviat com sigui possible després de la finalització del trimestre o semestre corresponent, i en tot cas dintre dels tres mesos següents a la finalització del període a què fan referència les divulgacions corresponents.”

Disposició final tercera. Modificació del
Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides Es proposa modificar la disposició final tercera del Projecte de llei de la manera següent: “Disposició final tercera. Modificació del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides
1. Es modifica l’article 12 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactat de la manera següent: “Article 12 Els òrgans de l’arranjament judicial i de la fallida són el batlle competent al qual correspongui per torn, d’acord amb les lleis aplicables, el qual és l’encarregat de supervisar i decidir sobre les operacions i la gestió d’aquestes situacions; d’un a tres administradors, designats pel batlle, i d’un a tres controladors, designats també pel batlle. Els controladors han de ser experts en comptabilitat i poden ser escollits entre els creditors del procés concursal. En el cas que l’arranjament judicial o la fallida afecti una entitat que hagi tingut la condició o tingui la condició d’entitat financera o bancària, almenys un dels controladors ha de ser un expert amb acreditada experiència en l’àmbit financer i bancari. La funció dels controladors consisteix a verificar la comptabilitat i assistir el batlle en la vigilància de la tasca dels administradors. Poden demanar en tot moment que se’ls reti comptes de l’estat en què es troba el procediment, dels ingressos obtinguts i de les entregues que s’hagin fet. El càrrec de controlador pot ser retribuït sempre que no recaigui en un creditor del procediment concursal. No poden ser administradors o controladors les persones que tinguin una relació de parentiu amb el deutor fins al quart grau de consanguinitat, afinitat o adopció. El Batlle designa lliurement els administradors i els controladors, i pot remoure’ls de la seva funció i reemplaçar-los si no acompleixen la tasca encomanada degudament.”
2. Es modifica el paràgraf primer de l’article 37 del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, que queda redactat de la manera següent: “Article 37 L’administrador ha de formar un estat dels crèdits i proposar, respecte de cadascun, si han de ser admesos o rebutjats. També ha d’indicar si es tracta de crèdits subordinats, ordinaris o amb privilegi, i si estan garantits amb una hipoteca o una fiança. Es classifiquen com a crèdits ordinaris aquells que en aquest Decret o en altres disposicions legals no tinguin la consideració de crèdits privilegiats o subordinats. L’estat dels crèdits s’ha de lliurar al batlle que coneix el procés concursal dins els tres mesos següents al dia en què s’hagi declarat la cessació de pagaments i s’hagi acordat l’arranjament judicial o la fallida. […].”
3. Es modifica l’article 73 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactat de la manera següent: “Article 73 Les costes processals i les costes d’execució del saig seran a càrrec del passiu del deutor en el expedients respectius i al moment de la classificació dels crèdits hi figuraran com a crèdits privilegiats. Les costes processals i les costes d’execució del saig formen part de les despeses i les costes de l’administració de la fallida. S’inclouen dins les costes processals les ocasionades per les accions exercitades pels Administradors en benefici del deutor, sempre que el batlle que coneix el procés concursal hagi autoritzat l’exercici de l’acció de què es tracti. Les costes processals són taxades d’acord amb el que estableix el Codi de procediment civil pel secretari judicial adscrit al tribunal competent del procés concursal. En cas que no existeixin actius suficients per cobrir les despeses i les costes de l’administració de la fallida, és d’aplicació el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria.”
4. Es modifiquen els apartats segon i tercer de la disposició addicional segona del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, que queden redactats de la manera següent: “2. Es consideren crèdits ordinaris no preferents, amb posterioritat en l’ordre de prelació a la resta dels crèdits ordinaris, els que resulten dels instruments de deute que compleixin les condicions següents:
a) Que hagin estat emesos o creats amb un termini de venciment efectiu igual o superior a un any.
b) Que no siguin instruments financers derivats ni tinguin instruments financers derivats implícits.
c) Que els termes i les condiciones i, si escau, el fullet relatiu a l’emissió, inclogui una clàusula en la que s’estableixi que tenen una prelació concursal inferior enfront de la resta de crèdits ordinaris i que, per tant, els crèdits derivats d’aquests instruments de deute ha de ser satisfets amb posterioritat a la resta de crèdits ordinaris. Els crèdits ordinaris que acompleixin les condicions enumerades a les lletres anteriors tenen el mateix rang entre ells amb una prelació superior als crèdits subordinats i han de ser satisfets amb anterioritat a aquests. […]
3. Els crèdits que per motiu d’un pacte contractual o d’una disposició legal tinguin el caràcter de subordinats respecte de la resta de crèdits contra el deutor han de seguir l’ordre de prelació següent: Primer. L’import principal del deute subordinat (que no sigui capital addicional de nivell 1 o capital de nivell 2), que inclou els imports de passiu que s’estableixen a l’apartat 2, de l’article 52 de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. Segon. L’import principal de la resta de valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital de nivell 2). Tercer. L’import principal dels instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital addicional de nivell 1). Tots els crèdits derivats dels instruments de capital de nivell 2 i dels instruments de capital addicional de nivell 1 inclosos als punts segon i tercer del paràgraf anterior, amb independència que només estiguin parcialment reconeguts com a instruments de capital de nivell 2 o instruments de capital addicional de nivell 1, són posteriors en l’ordre de prelació a la resta de crèdits subordinats i han de ser satisfets amb posterioritat a aquests últims.”
5. S’addiciona una disposició transitòria segona al Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactada de la manera següent: “Disposició transitòria segona. Aplicació de la Llei als procediments en curs
1. Les modificacions introduïdes per la Llei de modificació de la Llei 7/2021 , del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió poden aplicar-se als procediments concursals en curs.
2. Les disposicions de l’article 73 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, segons modificat per la Llei de modificació de la Llei 7/2021 , del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, són aplicables inclòs en relació amb les accions exercitades pels Administradors en benefici del deutor amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei referida.”

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 8/2018 , del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic
1. Es modifica el punt 7 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat de la manera següent: “Article 3. Definicions […]
7. Comissió: qualsevol import cobrat a un usuari de serveis de pagament per un proveïdor de serveis de pagament que estigui directament o indirectament vinculat a una operació de pagament així com qualsevol import cobrat a un usuari de serveis de pagament per una part que presti serveis de conversió de moneda d’acord amb l’apartat 2 de l’article 22 del Reglament relatiu al règim jurídic dels serveis de pagament i el diner electrònic i de les entitats de pagament i entitats de diner electrònic; o una combinació d’aquests. […]”
2. Es modifica el punt 2 de l’article 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat de la manera següent: “Article 4. Activitats reservades […]
2. Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes als punts
i) i ii) de la lletra k ) de l’apartat 3 de l’article 2, o que exerceixin les dues activitats i que hagin executat en els últims 12 mesos precedents operacions de pagament per un valor total superior a un milió d’euros han d’enviar a l’AFA una notificació que contingui una descripció dels serveis oferts i en la qual es detalli a quina de les exclusions previstes als punts
i) i ii) de la lletra k ) de l’apartat 3 de l’article 2, es considera subjecte l’exercici d’aquesta activitat. Basant-se en aquesta notificació, l’AFA ha d’adoptar una decisió motivada, atenent a criteris previstos a la lletra k ) de l’apartat 3 de l’article 2, en cas que l’activitat no compleixi els criteris per a ésser considerada com una xarxa limitada, i n’ha d’informar el proveïdor de serveis.”

Disposició final cinquena. Publicitat de textos consolidats
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades en aquesta Llei així com en les lleis següents: - Llei 7/2024 , del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. - Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. - Llei 8/2018 , del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. - Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides.

Disposició final sisena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .