Article 57. M ecanismes de finançament i dotació pressupostària

Article 57. M ecanismes de finançament i dotació pressupostària
1. Per al finançament de les mesures previstes en aquesta Llei, l’AREB ha de comptar amb els mecanismes de finançament següents:
a) Un Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), regulat de conformitat amb el que preveu el capítol vuitè d’aquesta Llei.
b) La possibilitat de sol·licitar al Govern préstecs i aportacions.
2. L’AREB només pot utilitzar els mecanismes de finançament previstos en aquest article en la mesura necessària per garantir l’aplicació efectiva dels instruments de resolució, amb els objectius següents:
a) L’atorgament de garanties.
b) La concessió de préstecs a l’entitat objecte de resolució, a les seves filials o a una entitat pont.
c) L’adquisició d’actius o de passius de l’entitat objecte de resolució.
d) La realització de contribucions a una entitat pont.
e) El pagament d’indemnitzacions als accionistes o creditors quan sigui procedent d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
f) La realització de contribucions a l’entitat objecte de resolució en lloc de l’amortització dels crèdits de determinats creditors, quan s’utilitzi l’instrument de recapitalització interna i l’AREB decideixi excloure determinats creditors de l’àmbit d’aplicació de la recapitalització interna, de conformitat amb l’article 44.
g) La concessió de préstecs o altres mecanismes de finançament.
h) La recapitalització de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en els termes i amb les limitacions previstos en aquesta Llei.
i) La realització d’una combinació de les accions esmentades a les lletres
a) a
h) anteriors. Els mecanismes de finançament es poden utilitzar per adoptar les accions esmentades, també respecte al comprador, en el context de la venda del negoci. El mecanisme de finançament de la resolució no s’ha d’utilitzar directament per absorbir les pèrdues d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera i no ha de reduir les pèrdues derivades de la resolució que correspon suportar als accionistes i als creditors, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei i, especialment, prenent en consideració els principis enumerats a l’article 4. En cas que l’ús del mecanisme de finançament de la resolució suposi indirectament que part de les pèrdues d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera es transmetin al mecanisme de finançament de la resolució, s’han d’aplicar els principis que regeixen l’ús del mecanisme de finançament de la resolució recollits a l’article 54.
3. Per a la cobertura de les seves despeses de funcionament, l’AREB ha de disposar de la dotació que es consigni amb càrrec al pressupost de l’Estat. El Consell d’Administració de l’AREB ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost de l’AREB i l’ha de remetre al ministeri encarregat de les finances, amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost de l’Estat, abans de remetre’l al Consell General perquè l’aprovi. Addicionalment l’AREB es finança amb els ingressos derivats de l’explotació del seu patrimoni i els ingressos derivats del cobrament de taxes o contraprestacions en el marc de l’exercici de les seves funcions.
4. L’AREB pot incrementar els seus fons propis a través de la capitalització de préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament de l’AREB en què l’Administració de l’Estat figuri com a creditora.
5. L’AREB, per complir les seves finalitats, inclosa l’aplicació dels instruments de resolució, també pot emetre valors de renda fixa, rebre préstecs, sol·licitar l’obertura de crèdits i efectuar qualsevol altra operació d’endeutament. Els recursos aliens de l’AREB, qualsevol que sigui la modalitat de la seva instrumentació, no poden superar el límit que a aquest efecte s’estableixi a les lleis anuals del pressupost de l’Estat.
6. Quan l’AREB emprengui una mesura de resolució, i sempre que aquesta mesura garanteixi als dipositants la continuïtat de l’accés als seus dipòsits, el sistema de garantia de dipòsits assumirà els costos següents:
a) Quan s’apliqui l’instrument de recapitalització interna, l’import en què s’haurien d’amortitzar els dipòsits coberts per absorbir les pèrdues de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, de conformitat amb la lletra
a) de l’apartat 2 de l’article 37, en cas que els dipòsits garantits s’haguessin inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna i s’haguessin amortitzat en el mateix grau que els crèdits amb el mateix rang en la jerarquia de crèdits d’acord amb la normativa concursal.
b) Quan s’apliquin un o diversos instruments de resolució diferents dels de recapitalització interna, l’import de les pèrdues que haurien patit els dipositants garantits, en cas que haguessin patit pèrdues, en proporció amb les tingudes pels crèdits amb el mateix rang en l’ordre de prelació de crèdits, d’acord amb la normativa concursal. La determinació de l’import del qual se’n ha de fer responsable el sistema de garantia de dipòsits en relació a les lletres
a) i
b) anteriors han d’ajustar-se a les condicions que s’estableixen a l’article 5. Quan els dipòsits elegibles d’una entitat objecte de resolució es transmetin a una altra entitat a través de l’instrument de venda del negoci o de constitució d’una entitat pont, els dipositants no poden reclamar cap crèdit davant el sistema de garantia de dipòsits per parts no transmeses dels dipòsits que són a l’entitat objecte de resolució, sempre que l’import dels fons transmesos sigui igual o superior al nivell de cobertura previst a la normativa relativa al sistema de garantia de dipòsits. Quan s’apliqui l’instrument de la recapitalització interna, el sistema de garantia de dipòsits no ha de contribuir a les despeses de la recapitalització de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont d’acord amb el que s’estableix a la lletra
b) de l’apartat 2 de l’article 37. En qualsevol cas, la responsabilitat del sistema de garantia de dipòsits no pot superar l’import de les pèrdues que hauria hagut de suportar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en cas d’haver estat liquidada d’acord amb un procediment concursal. Quan s’arribi a la conclusió, mitjançant una valoració que determini les pèrdues que haurien suportat els accionistes i els creditors si l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal d’acord amb l’apartat 3 de l’article 5, que la contribució del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) a la resolució ha estat superior a les pèrdues netes que hauria hagut de suportar en cas d’una liquidació d’acord amb el procediment concursal ordinari, el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) té el dret a ser compensat per la diferència per part del mecanisme de finançament de la resolució d’acord amb l’apartat 3 de l’article 5. La contribució al sistema de garantia de dipòsits a l’efecte del que s’estableix en aquest article s’ha de fer en efectiu. No obstant, si s’utilitzen recursos financers disponibles del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i després es redueixen a menys de dos terços del nivell fixat com a objectiu, la contribució regular al Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) s’ha de fixar en un nivell que permeti assolir el nivell fixat en un termini de sis anys. En qualsevol cas, la responsabilitat del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) no pot ser superior al cinquanta per cent del nivell fixat com a objectiu.