Disposició final segona. Modificació del

Disposició final segona. Modificació del
Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides
1. Es modifica la disposició addicional del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, introduïda per la Llei 8/2015 , del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, que queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional primera Si se sol·licita l’arranjament judicial o la fallida d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, el batlle ho ha de notificar a l’AREB perquè, en el termini de deu dies, decideixi si escau obrir un procés de resolució de l’entitat o societat. Des de l’obertura d’un procés de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, el batlle no pot admetre les sol·licituds d’arranjament judicial o de fallida d’aquesta entitat. Les resolucions dictades pel batlle en infracció d’aquest precepte són nul·les de ple dret. En tot cas, si s’obre un procediment d’arranjament judicial o de fallida d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, s’han d’aplicar les normes especials previstes per la llei que regula la recuperació i la resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, i en particular les regles de prelació de crèdits i d’absorció de pèrdues.”.
2. S’afegeix una disposició addicional segona al Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, amb el contingut següent: “Disposició addicional segona En cas de fallida o cessament de pagaments d’una entitat a la que sigui aplicable la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió:
1. Es consideren crèdits amb privilegi especial:
a) Els crèdits dels beneficiaris del Fagadi i del SAGI i del propi Fagadi i SAGI en els termes que s’estableixen a l’article 23 de la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora dels Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, i
b) La part dels dipòsits elegibles de les persones físiques i tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica i que ocupi a menys de 5 persones i tingui un volum d’activitat anual o amb un saldo anual no superior a 300.000 euros que excedeixi el nivell de cobertura previst a la Llei 20/2018 , del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
2. Es consideren crèdits ordinaris preferents, amb prioritat en l’ordre de prelació a la resta dels crèdits ordinaris i per darrera dels crèdits amb privilegi especial, els que resulten dels instruments de deute que no compleixin les condiciones següents:
a) Que hagin estat emesos o creats amb un termini de venciment efectiu igual o superior a un any.
b) Que no siguin instruments financers derivats ni tinguin instruments financers derivats implícits.
c) Que els termes i les condiciones i, si escau, el fullet relatiu a l’emissió, inclogui una clàusula en la que s’estableixi que tenen una prelació concursal inferior enfront de la resta de crèdits ordinaris i que, per tant, els crèdits derivats d’aquests instruments de deute ha de ser satisfets amb posterioritat a la resta de crèdits ordinaris. Els crèdits ordinaris preferents que acompleixin les condicions enumerades a les lletres anteriors tenen el mateix rang entre ells amb una prelació superior a la resta dels crèdits ordinaris i als crèdits subordinats i han de ser satisfets amb anterioritat a aquests. Als efectes de la lletra b), els instruments de deute amb un tipus d’interès variable derivat dels tipus de referència d’ús generalitzat i els instruments de deute no denominats en la moneda nacional de l’emissor, sempre que el capital, el reemborsament i l’interès estiguin denominats en la mateixa moneda no tenen la consideració d’instruments de deute amb derivats implícits únicament com a conseqüència d’aquestes característiques. Als efectes d’aquest apartat, s’entén com instrument de deute les obligacions i els bons i la resta de formats de deute transmissible i els instruments que creïn o reconeguin un deute.
3. Els crèdits que per motiu d’un pacte contractual o d’una disposició legal tinguin el caràcter de subordinats respecte de la resta de crèdits contra el deutor han de seguir l’ordre de prelació següent: Primer . L’import principal del deute subordinat (que no sigui capital addicional de nivell 1 o capital de nivell 2), que inclou els imports de passiu que s’estableixen a l’apartat 2, de l’article 52 de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. Segon . L’import principal de la resta de valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital de nivell 2). Tercer . L’import principal dels instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital addicional de nivell 1).”.